dossier de materials unitat didÀctica 4 la sang...ací vos deixe una guia de tot el que farem al...

DOSSIER DE MATERIALS

UNITAT DIDÀCTICA 4

LA SANG

BASE D'ORIENTACIÓ: UNITAT DIDÀCTICA 4. LA SANG

Benvinguts i benvingudes a la Sang. Ací vos deixe una guia de tot el que farem al llarg de la unitat, perquè pugueu saber en tot moment on ens trobem. L'haureu de conservar

al llarg de tota la unitat per poder anar anotant les tasques i fer una autoavaluació. No tingueu por a preguntar tot allò que vos faça dubtar. Podeu comptar amb mi per a tot el

que necessiteu!

Què fem avui? Què saps sobre aquest tema? Anota la feina que has de fer Què has aprés sobre aquest tema?

Sessió 119/11/2018

Comencem amb la lectura de textos narratius.Després farem unes activitats de comprensiólectora.

Sessió 221/11/2018

Corregirem els exercicis sobre derivació i resoldremdubtes. Explicarem els diferents tipus de narradorsque poden aparéixer en textos narratius i faremexercicis per reconéixer-los.

Sessió 322/11/2018

Estudiarem les diferències entre la novel·lacavalleresca i els llibres de cavalleries i ensintroduirem en les obres de Curial i Tirant. Llegiremdiversos textos com a exemple i veurem uns vídeos.Farem exercicis.

Sessió 426/11/2018

La primera meitat la dedicarem a fer lectures ialguns exercicis sobre Tirant lo Blanch. Recordeuque avui heu d'entregar les activitats de comprensiólectora sobre la novel·la. La segona meitat ladedicarem a començar el treball cooperatiu queconsistirà en la creació de relats.

Ent regar ac t iv i ta ts lecturaobligatòria de Tirant lo Blanc.

Sessió 528/11/2018

Dedicarem la sessió a acabar les relats i corregir-lossi cal.

Sessió 629/11/2018

Avui haureu de llegir els relats que heu creat ielegirem el que més ens agrada. Després farem unkahoot.

Sessió 73/12/2018

EXAMEN

TIPUS DE NARRADOR I PERSONATGES

EL PUNT DE VISTA

El punt de vista, identificat sovint amb la focalització, és l'angle de visió des del qual

transcorre la narració, el punt on se situa el narrador per contar la història.

•Focalització externa: quan el focus que observa està situat en un punt exterior a

la història. És una tècnica utilitzada sovint per iniciar capítols o introduir nous

personatges i que comporta una certa objectivitat o un distanciament respecte dels

personatges.

•Focalització interna: quan el focus que observa està situat en un punt interior (un

personatge) de la història. És una tècnica que comporta una certa complicitat amb

els personatges.

La focalització interna pot ser:

•Fixa, és a dir, única o immòbil, quan recau sempre sobre el mateix personatge. És

la que s'usa en el monòleg interior.

•Variable, és a dir, diversa o mòbil, quan recau sobre diversos personatges,

segons els episodis. S'estableix, aleshores, una gradació de forces de focalització i,

consegüentment, uns personatges prenen més importància que altres.

Es poden produir alteracions en l'ús d'un punt de vista narratiu: la paralipsi, que consisteix

en l'omissió d'un tipus d'informació que es nega al lector (per exemple, pensaments que

farien endevinar el desenllaç abans d'hora); o la paralepsi, per la qual s'inclou un

aprofundiment en la visió d'un personatge i es dóna d'aquesta manera una informació

complementària no prevista.

EL NARRADOR O VEU NARRATIVA

És el mitjancer entre l'autor i el lector en l'acte de la comunicació literària. L'autor conta el

relat a través d'una veu, segons diverses possibilitats tècniques.

El narrador és extern quan no coincideix amb cap dels personatges de la història. També

rep el nom d'heterodiegètic o narrador-historiador. La narració és en tercera persona, i

acostuma a buscar l'objectivitat.

Dins del narrador extern podem trobar diverses possibilitats:

•Narrador omniscient: és un narrador que té una visió àmplia i panoràmica, ho

veu tot des de la mateixa distància, com si fos una ment superior o una mena de

déu que coneix el passat, el present, el futur, els sentiments i els pensaments més

íntims de tots els personatges, de manera que els controla i que domina tant les

accions com la resta d'informació.

•Narrador extern o observador: és un narrador que dóna informació només a

partir del que veu i sent i no pot reproduir pensaments si els personatges no ho

diuen directament en presència seva.

•Narrador-editor: és el que explica uns fets que ha trobat escrits en un hipotètic

manuscrit o document perdut, que a vegades no gosa reproduir literalment (El

Quixot, per exemple). Aquesta fórmula permet a l'autor continuar gaudint de

l'omnisciència sense que se'l pugui acusar de manipulador, ja que l'autor pot parlar

de la seva pròpia història com si fos un lector més.

El narrador és intern quan esdevé un protagonista o personatge de la història. També rep

el nom d'homodiegètic o narrador actor. Predomina la narració en primera persona i

s'acostumen a interpretar els fets de manera subjectiva.

Dins del narrador intern podem trobar diverses possibilitats:

•Narrador protagonista o autodiegètic: narrador en primera persona on el

protagonista apareix com a responsable de la seva pròpia història. És dins d'aquest

narrador on pot aparèixer el monòleg interior (tècnica mitjançant la qual es crea la

il.lusió que un personatge expressa el seu pensament d'una manera directa).

•Narrador testimoni: el narrador és un personatge secundari que actua com a

observador. Es caracteritza per la utilització de la primera persona, la descripció

objectiva de l'escena, la interpretació subjectiva dels fets i el doble focus d'interès

narratiu (el de la narració estricta i el de la personalitat del narrador).

Un cas extrem del narrador testimoni és la del narrador (testimoni) observador, que no

intervé en els fets i que es pot confondre amb el narrador extern o observador. La

diferència és que aquest, el narrador testimoni, utilitza la primera persona.

Quan un escriptor o una escriptora fa el projecte d’escriure una obra narrativa, ja sigui

un conte ja sigui una novel·la, una de les primeres coses que ha de decidir és qui serà el

narrador i quin serà el punt de vista.

1. L’autor i el narrador

Si tenim en compte que una narració literària és la creació d’una obra de ficció, que

neix de la imaginació de l’autor, hem de convenir que el narrador (aquell que representa

que ha viscut, ha presenciat o almenys ha conegut aquesta història) és també un

personatge de ficció, creat per l’autor per complir la funció narrativa d’explicar-nos la

història. Per això, hem de diferenciar entre autor i narrador: l’autor és una persona real

que es dedica a escriure; el narrador, en canvi, és un personatge inventat per fer de

mitjancer entre l’autor i el lector en la comunicació literària. El narrador, doncs, és la veu

narrativa que conta la història de ficció.

2. El punt de vista

El punt de vista és l’angle de visió des del qual són narrats els fets; el punt on se situa

el narrador per observar, valorar i contar la seva història. En general, podem diferenciar

dos punts de vista bàsics: el punt de vista extern i el punt de vista intern.

2.1. El punt de vist extern

Parlem del punt de vista extern quan l’angle de visió està situat en un punt exterior de

la història i el narrador explica els fets des de la distància. En aquest cas, el narrador no

és cap personatge; és una veu anònima que no participa en la història. Dins del punt de

vista extern, podem distingir dos tipus bàsics de narrador:

•Narrador omniscient: és un narrador que té una visió panoràmica molt àmplia, ja que es

desplaça d’un personatge a un altre amb absoluta llibertat, ho veu tot, coneix el passat, el

present i el futur, té la facultat de ser sempre a tot arreu i ho sap tot sobre els

personatges: té accés als seus pensaments i als seus sentiments.

•Narrador observador: és un narrador que es limita a descobrir el que veu des de

l’exterior, per això no pot reproduir els pensaments ni els sentiments dels personatges si

ells no ho diuen directament en presència seva; només sap allò que observa.

Com que el narrador extern explica una història de la qual ell no és un personatge, és

lògic que ens parli en tercera persona (ell/ella) i que la valoració que faci dels

esdeveniments i dels personatges sigui més objectiva.

Text 1: Fixa’t en la veu narrativa d’aquest fragment d’un conte narrat des d’un

punt de vista extern.

Per arribar fins aquí, el caçador ha hagut de llevar-se molt d’hora. Després d’aparcar

el tot terreny davant d’una benzinera, ha caminat durant una llarga estona per un camí

que, a mesura que s’allunyava de la civilització, s’anava estretint fins a desaparèixer. De

tant en tant, ha aixecat la mirada per orientar-se, però en cap moment no ha deixat de

pensar en la presa. Mentalment, ha repetit l’escena que l’obsessiona des de fa dies: la

bèstia, que apareix de sobte, i el gest estudiat de prémer el gallet i fulminar-la d’un tret.

Sergi Pàmies, La bèstia

2.2. El punt de vista intern

Parlem de punt de vista intern quan l’angle de visió està situat en un punt interior de la

narració, ja que el narrador és un personatge que participa en la història que conta; és un

narrador actor que coneix la història de manera parcial o limitada i, per tant, ens explica

els fets en funció d’allò que sap i veu en cada instant. Dins el punt de vista intern, podem

distingir dos tipus bàsics de narrador:

• Narrador protagonista: és el narrador que coincideix amb el personatge

principal (protagonista dels fets), ja que es converteix en el centre de la

narració.

• Narrador testimoni: és un personatge secundari que, des del seu punt de

vista, descriu els fets que li han passat a un altre personatge protagonista.

Com que el narrador intern explica una història viscuda o presenciada per ell mateix,

és lògic que ens parli en primera persona (jo) i que la valoració que faci dels

esdeveniments i dels altres personatges sigui parcial i subjectiva.

Text 2: Fixa’t en la veu narrativa d’aquest fragment d’un conte narrat des d’un

punt de vista intern:

Vaig haver de morir-me per saber si m’estimaven. En vida, mai no vaig ser gaire

popular, i això em va crear un problema que vaig combatre amb molta disciplina i poc èxit.

A casa, si jo no iniciava la conversa, ni els fills ni la dona no sentien la necessitat de dir-

me ase ni bèstia més enllà dels comentaris estrictament funcionals. A la feina, quan em

posava malalt, ningú no em trobava a faltar. Per això no em van sorprendre les reaccions

que va produir la meva mort.

Sergi Pàmies, L’altra vida

Com que el narrador és un personatge de ficció, l’autor pot decidir saltar la frontera de

la realitat i fer que sigui un infant (per exemple), un mort (com en darrer aquest text) o, fins

i tot, un animal o un objecte (com sol passar en alguns contes infantils).

3. El narrador en les obres autobiogràfiques

No totes les obres narratives expliquen històries de ficció. Quan un autor o una autora

narra la seva pròpia vida, diem que fa una obra autobiogràfica. En aquest cas, podem dir

que l’autor esdevé, alhora, narrador i protagonista de la seva obra.

Dins el gènere autobiogràfic, podem diferenciar dos tipus d’obres:

• El diari personal o dietari, en què l’autor anota els fets de cada dia i els

propis pensaments.

• Les memòries, en què l’autor escriu vivències que ha tingut durant un

període més o menys llarg de la seva vida.

1. Llegeix el fragment del conte La bèstia i respon aquestes preguntes:

• a) El narrador del conte n’és també el protagonista? Justifica la resposta.

b) En quin fragment del text podem observar el caràcter omniscient del narrador?

Raona la resposta.

c) En quina persona es narra la història? Quines són les paraules que ens ho

indiquen.

d) Quin és el punt de vista (intern o extern) del narrador en aquest fragment?

2. Llegeix el fragment del conte L’altra vida i respon aquestes preguntes:

• a) El narrador del conte és Sergi Pàmies? Justifica la resposta.

b) Hi ha alguna característica en el narrador que fa que la història sigui de ficció, és

a dir, inventada per l’autor?

c) En quina persona es narra la història? Quines són les paraules que ens ho

indiquen?

d) Quin és el punt de vista del narrador que conta aquesta història? Quines són les

paraules que ens ho indiquen?

e) Quin tipus de narrador conta aquesta història: un narrador protagonista o un

narrador testimoni?

3. Llegeix els textos següents i digues quin és un fragment d’un diari i quin, un

fragment d’unes memòries. Raona la resposta.

Dissabte, 20 de juny de 1942

Fa uns quants dies que no he escrit res. Trobo que fa una impressió estranya això

d’expressar els meus pensaments perquè em sembla que ni a mi ni a ningú interessaran

les confidències d’una col·legiala de tretze anys.

ANNA FRANK

Jo vaig néixer a les nou quarts de deu de la nit del dia 5 de març de 1894. El part no oferí

complicacions i tot va anar com una seda.Amb les balances del senyor Musté i Peri em

varen pesar; diuen que feia sis quilos. A mi em sembla excessiu, i he de suposar que el

senyor Musté tenia unes balances que estafaven el pes als clients.

JOSEP M. DE SAGARRA

4. Creus que tant les memòries com el diari pertanyen al gènere autobiogràfic? Per

què?

ELS PERSONATGES

Segons la importància que la seva presència té en el desenvolupament de l'argument, els

personatges poden ser principals o secundaris.

•Personatges principals: són els que intervenen en l'acció amb més intensitat i

tenen una influència decisiva en el desenvolupament de la història i en el desenllaç.

Entre els principals, n'hi ha un que porta a terme l'acció principal, té la funció més

rellevant en el desnvolupament de la història: és el protagonista. Sovint el

protagonista té com a adversari un altre personatge de característiques oposades:

és el seu antagonista.

•Personatges secundaris: són els que intervenen poc en el transcurs de la

narració, o bé ho fan amb una certa intensitat, però en pocs episodis.

La caracterització dels personatges acostuma a ser diferent segons el tipus de novel.la.

Per exemple, en les novel.les costumistes o en les de gènere policíac, el grau de

desenvolupament dels personatges és menor que en les novel.les anomenades

psicològiques. Així, pel que fa a la caracterització, els personatges poden ser plans o

rodons.

•Personatges plans: són els que tenen una caracterització esquemàtica, com un

esbós. queden definits amb un sol traç i es mantenen invariables en tota l'obra o

experimenten petites modificacions. De vegades, la simplicitat de trets dels

personatges plans fa que tinguin tendència a la caricaturització. entre els

personatges que tenen aquest caràcter caricaturesc cal destacar l'antiheroi,

personatge mediocre, mancat d'heroïcitat i de valors superiors, que expressa la

irracionalitat i la manca de sentit de la vida humana.

Personatges rodons: són els que estan definits amb molts trets i amb una gran

complexitat psicològica: evolucionen al llarg de la narració i són densos,

contradictoris i variables.

En algunes obres hi ha personatges que no responen al tipus d'individu amb trets

humans; en aquest cas, es pot tractar d'un personatge col.lectiu o bé d'algun aspecte que

ha adquirit un significat simbòlic i ha esdevingut un personatge.

•El personatge col.lectiu està format per un conjunt de persones, un poble sencer,

una ciutat,etc. que actua com un personatge autònom més, i assumeix com a grup

el que en altres casos recau en un sol individu.

•Trobem un personatge-natura quan la natura és una referència simbòlica i rep un

protagonista destacat; sovint incideix directament en l'argument, condiciona l'estat

d'ànim dels personatges o actua d'element aglutinador.

Activitat 1

Llegeix aquest text narratiu. Respon les preguntes:

Tres jovenets

Això era i no era un rei que un dia es passejava. Al costat d’unes casetes troba un vell

que plorava com un nen petit. —Germanet, i què teniu, què feu aquests plors? —Què he

de tenir? —respon el vell— Que el meu pare m’ha pegat!

—Què em dieu, ara? —exclama el Rei, fent-se creus— Que encara es viu el vostre

pare ? —Sí, senyor. —I on és?

—S’escalfa a la vora del foc. El rei entra cap a la cuina, i no em creureu si us dic que hi

troba un altre vell, molt més vell que l’altre, de bon tros. —Com és que heu pegat al vostre

fill? —Doncs perquè ha contestat malament al meu pare —contesta el vell sense moure’s

de la llar de foc. —¡El vostre pare! —diu el rei, amb els cabells de punta— ¿I com és això?

¿Que encara és viu el vostre pare? —I tant, gràcies a Déu. —¿I on és ? —Al llit, pobret, ja

no es pot moure. I amb això que el rei entra dins la cambra, i ¡ja ho crec que hi era dins el

llit l’altre vell! Ja no era d’aquest món. El qui plorava a fora tenia vuitanta anys; el qui li

havia pegat, en tenia cent, i el del llit corria els cent vint. ¡Això ja es diu durar més que un

mànec de cullera!

• A quin subgènere narratiu pertany aquest text?

• Explica les característiques d’aquest tipus de text: acció, personatges, etc.

• Explica el punt de vista d’aquesta narració. En quina persona gramatical està

escrita?

Activitat 2

Llegeix aquest text narratiu. Respon les preguntes:

6 D’AGOST DEL 1996, MIGDIA

Entre els vint-i-set i els vint-i-vuit anys vaig estar enamorat d’una dona. De la

primavera a la tardor, però, encara que amb molta dissimulació, l’amor ja no mantenia tan

tens el cordatge.

Entre juny i novembre, l’enamorament va anar fent-se’m borrós, igual que si ara em

tragués les ulleres. El contorn del meu amor per ella es confonia cada vegada més amb el

que sentia per algunes altres dones. Va ser en aquella època que, durant menys d’una

setmana, entre dimecres i diumenge, va resul- tar que més aviat me l’estimava poc. I el

divendres sis d’agost ja no l’estimava gens. Gens? Entre les onze del matí i la una, vaig

agafar-li una mania com mai n’havia tingut a ningú. I als voltants del migdia, per uns

minuts, la vaig arribar a odiar.

Però a les dotze en punt l’amor que li havia tingut va tornar a donar senyals de vida.

Una llavor que s’esberla de sobte. En el precís instant que jo tanco d’un cop violent la

porta del taxi que s’endurà per sempre més aquella dona.

Toni Sala, Bones notícies, Col·lecció El Balancí, Ediciones 62

a) A quin subgènere literari pertany aquest text? Explica’n les característiques.

b) Pel que fa al punt de vista. Qui és el narrador?

c) Pel que fa la temps: quin és el temps històric? Quin és el temps narratiu?

d) La caracterització dels personatges és esquemàtica o complexa? Per què?

e) Explica molt breument l’argument d’aquest text. A continuació separa el text en

parts.

f) El lèxic d’aquest text no éscomplicat. Troba-hi dues expressions de registre

col·loquial o familiar.

Activitat 3

Digues quines de les següents afirmacions són vertaderes i quines falses:

a) Els contes literaris tenen un autor conegut, en canvi els contes populars són sovint

anònims.

b) La faula és un text narratiu que explica les gestes d’herois.

c) El conte es caracteritza, sobretot, per la seva brevetat.

d) La novel·la explica esdeveniments que segueixen sempre un ordre cronològic en el

temps.

e) L’autor i el narrador d’una novel·la són la mateixa persona.

f) Els personatges d’una novel·la han de ser coherents.

g) La novel·la històrica no és ficció, narra els fets històrics tal com van ocórrer.

Activitat 4

Llegeix atentament el text següent:

«Al cap de dues o tres setmanes, un matí, la Teresa se n’anà de casa bastant d’hora.

El seu marit feia un parell de dies que tenia un refredat molt fort. Li digué que havia d’anar

a veure la modista i que no agafaria el cotxe perquè tenia ganes de caminar, de prendre

l’aire: havia passat dos dies tancada, volta- da de microbis i d’olor d’eucaliptus. ¿Es podia

posar l’agulla? Volia que la modista quedés bocabadada. Aquell fermall, com deia el

senyor Begur, era per fer quedar bé qualsevol home. “La gent que em miri, no pensarà

¡quina senyora! Sinó ¡Quin senyor!” Ell a dins del llit, rigué sense gaires ganes. La Teresa

era una perla. L’havia coneguda veient-la passar de bracet d’una amiga, des de la

terrassa del Liceu. La mare de la Teresa tenia una parada de peix a la Boqueria. Ell li ho

havia explicat de seguida, un dia que anava sola i que ell, després de seguir-la una

estona, li havia preguntat si podia acompanyar-la. S’anaven veient i aquell hivern la mare

de la Teresa morí. Encara no feia un més que l’havien enterrada, el senyor Nicolau

preguntà a la Teresa si es volia casar amb ell: Tot el que podia oferir-li era la seva fortuna,

sabia de sobres que era vell i que cap noia no se’n podia enamorar. La Teresa li contestà

que s’ho pensaria. Tenia un gran problema: un fill d’onze mesos, una relliscada com una

casa. El pare es deia Miquel Masdéu, era casat i es guanyava la vida, entre altres coses,

ence- nent i apagant fanals; però feia caure d’esquena. Així que el senyor Nicolau li

demanà per casar-s’hi, la Teresa amagà la criatura a casa d’una tia i al cap d’uns quants

dies digué que sí. “I la parada de peix, ¡a tomar vent!”»

Mercè Rodoreda. Mirall trencat. Club Editor jove.

a) Digues a quin tipus de text pertany aquest fragment: instructiu, narratiu,

argumentatiu o descriptiu?

b) On se situa l’acció de l’obra?

c) Podries precisar l’època? Hi ha cap indici en el fragment?

d) Característiques de la veu narrativa; s’utilitza la narració en tercera persona? En

quins fragments? Hi ha en cap moment discurs directe? En quins fragments?

e) Característiques del temps narratiu; els verbs que hi ha en aquests fragment, et

sembla que descriuen accions passades o presents? En quins fragments?

f) Qui és la protagonista?

g) Quina és la seua situació actual?

h) A què es dedicava abans?

i) Què ha canviat en la seva vida?

j) Podries explicar quines són les intencions de la protagonista en aquest

momentD’entre les propostes següents busca un títol per a aquest text:

• L’alliberament d’una dona.

• Maternitat no assumida.

• Matrimoni per compassió.

• Matrimoni per interessos

k) Intenta explicar i definir la tipologia del personatge de la Teresa a través del que

s’explica en el fragment.

Activitat 5

D’aquestes frases, quines et sembla que són d’una obra literària?

• · Dius que vindrà demà?

• · En aquell moment, va deixar suaument la nena al petit bressol i, molt lenta- ment,

va tancar la porta com si tingués por de despertar-la.

• · Qui se’n calçava no se’n vestia; qui el veia avui no el coneixia demà.

• · Tinc dos gats a casa.

• · Follia, amor, plaer... tots aquests sentiments passaven per la seva ment quan

escoltava la dolça veu de la dona més meravellosa del món.

• · No sabien quina era la casa del Pol.

Activitat 6

Explica què és la narrativa i cita els subgèneres més importants.

Activitat 7

Relaciona aquests recursos del temps narratiu amb el nom que reben:

• in media res

• anticipació

• flashback

• el·lipsi

• evocació d’un fet passat que trenca la linealitat narrativa.

• començar una narració enmig d’una acció que ja està en

marxa.

• anunciar un fet que encara no s’ha produït.

• supressió de l’acció narrativa per abreujar el pas del temps

i l’espai.

Activitat 8

Explica en què consisteix la caracterització directa i indirecta dels personatges d’una

narració.

Activitat 9

Explica la diferència entre el punt de vista extern i intern. Digues el tipus de

narrador que tenen els fragments narratius següents i quina persona gramatical

utilitza:

Sabia que en Lluís tornaria a l’escola... Ha vingut sol, sense en Ricard, i m’ha esperat

al carrer de més avall de l’entrada.

Aquests dies a l’escola hi ha força gent: els companys que vénen a buscar les notes

de setembre, els alumnes nous, amb cares de despistats i de meravellar- se de tot, [...]

Precisament, jo no volia que en Manel em veiés amb en Lluís, i per això he pujat al

darrer pis amb l’excusa de buscar un bolígraf que em vaig deixar el dia de l’examen.

Oriol Vergés, Mònica, la de COU, Editorial Pòrtic.

L’oncle Jordi Ventura, miner de bona fusta, es reia de la bruixa encantadora, de les

tisores obertes i de la sal escampada. Tanmateix, aquell capvespre, quan tornava al poble

i ja es veia al cafè de Bartomeu amb els amics —Manolet el pastisser, Atanasi, Dalmau

Cap de Cistella...— bevent el rom de la nit del dissabte i cantant, tots plegats, La bella

Carolina, va sentir fred a l’esquena.

Jesús Moncada, D’uns vells papers de música a Històries de la mà esquerra, Ed. La

Magrana.

ELS LLIBRES DE CAVALLERIES I LES

NOVEL·LES CAVALLERESQUES

A mitjan segle XII sorgeix a França un nou gènere literari que s’aparta de les tècniques

orals dels joglars ( les anomenades Cançons de gesta) i es centra en les possibilitats

narratives i estructurals que ofereix l’escriptura. Aquestes obres es llegien, normalment en

veu alta, davant d’un auditori cortesà ( es tracta d’una literatura classista adreçada als

nobles cavallers i als clergues integrats a la cort).

Els únics elements que aquest nou gènere mantindrà de la literatura èpica seran

la forma versificada ( octosíl·lab apariat) i el protagonisme dels herois. Aquests herois i

els fets dels quals són protagonistes seran, però, ficticis ( no pertanyen, per tant, a la

història).

El tema bàsic dels anomenats romans cortesos serà el que s’anomena matèria de

Bretanya: el rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona. L’autor més conegut és Crétien

de Troyes ( s. XII)

PRECEDENTS EN PROSA ( NOVEL·LA DE CAVALLERIES) : Tristany e Isolda

Ja en el segle XIII, es va fer evident la incompatibilitat entre la forma versificada i la

recerca d’un to versemblant: hi ha una voluntat cada vegada més marcada que la ficció

sembli realitat històrica. Aquest tipus de novel·la, que la literatura castellana anomenarà

de caballerías té un rerefons fantàstic ( ús d’elements inversemblants com dracs, gegants,

cavallers de força desmesurada...), se situa en una geografia exòtica i inexistent i en un

temps intemporal.

Enfront de la literatura èpica, que s’identificava en un país concret, la novel·la de

cavalleries o llibre de cavalleries té un caràcter més internacional ( com la literatura

trobadoresca) perquè exposa els ideals de la classe cavalleresca i, alhora, supleix les

mancances d’un estament cada vegada més qüestionat ( la cavalleria perd protagonisme

en una societat dominada per una burgesia comercial més pacífica).

LA NOVEL·LA CAVALLERESCA : Tirant Lo Blanch

És un gènere narratiu un prosa, amb un heroi de ficció. Aquest heroi és un cavaller

errant, a la recerca d’aventures, que personifica l’ideal cavalleresc i que té com a

principals qualitats la fidelitat, el menyspreu al sofriment i a la mort i l’anhel de glòria. És

defensor a ultrança no només de la fe, del seu senyor i de la seva dama sinó també de les

vídues, de les donzelles, dels orfes i dels febles. Destaca també per la seva magnanimitat

( gran valor) davant el vençut, l’indefens i l’humiliat.

Com a diferències bàsiques entre les novel·les de cavalleries o llibres de cavalleries

tradicionals ( Tristany e Isolda) i les novel·les cavalleresques catalana ( Tirant lo

Blanch i Curial e Güelfa) hem d’esmentar:

·Els protagonistes no són cavallers que visquin en un passat llunyà, sinó de l’època en

què les novel·les van ser escrites.

·Aquests cavallers realitzen empreses en les quals hauria pogut participar qualsevol

cavaller del seu temps.

·Se situen en una geografia real i coneguda ( fins i tot a vegades s’esmenten

personatges històrics de l’època).

·Són herois forts i valents, però sense arribar a l’exageració fabulosa ( són valents i

forts, però dins d’una mesura humana).

·Els obstacles que han de vèncer no són mai fantàstics ( com en el món artúric), sinó

de dimensions reals, fet que accentua la versemblança del relat.

·La seua destresa no és deguda a cap filtre o poder màgic sinó a la seva valentia i

astúcia.

TIRANT LO BLANCH I CURIAL E GÜELFA

Activitats

1. Llegeix la sinopsi de l’obra i fes un resum breu de l'argument de Tirant lo Blanc

2. Digues quins són els escenaris en què transcorren les aventures de Tirant i quin és

el fet més important de cada escenari.

3. Per què diem que Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca i no una novel·la de

cavalleries?

4. Per què podem dir que Tirant lo Blanc és una novel·la total i moderna?

5. Llegeix el capítol CCXXXI del Tirant lo Blanc i respon el següent qüestionari.

◦ Quins personatges intervenen en aquest capítol? Quin paper hi juga

Plaerdemavida?

◦ On succeeix l’acció? Com vesteix Tirant i què duu a la mà? En quin lloc és

Tirant i per què hi és?

◦ Quina temptació és a punt de vèncer a Tirant? I per què?

◦ Què critica finalment Plaerdemavida a Tirant, en contrast amb la seva aptitud

militar? Com respon el cavaller?

6. Per saber com Plaerdemavida aconsegueix el seu objectiu, llegeix el capítol

CCXXXIII i fes un resum.

LA DERIVACIÓ

La derivació consisteix a formar noves paraules afegint uns elements, els morfemes

derivatius o afixos, a un lexema. El primitiu és la paraula a partir de la qual es formen els

nous mots. El derivat és la nova paraula formada a partir del primitiu i amb l’ajuda dels

morfemes derivatius.

Els morfemes derivatius sempre van associats a un lexema, no poden anar sols.

Segons la seva posició en relació al lexema poden ser:

Prefixos. Es col·loquen al davant del lexema. Alguns dels prefixos més utilitzats són

els següents:

Sufixos. Es posen al darrere del lexema. Entre els més utilitzats tenim aquests:

Alguns sufixos ens serveixen per formar augmentatius; en aquest cas el sufix indica

grandària:

També hi ha el cas contrari: sufixos com -et, -eta, -ets, -etes, -im, -í, s’afegeixen a un

nom o a un adjectiu i formen un diminutiu de la paraula, és a dir, indiquen petitesa. A

vegades s’utilitzen en sentit afectuós:

Amb l’ajuda dels sufixos -astre, -astra, -ot, -ota podem formar els despectius, paraules

que indiquen menyspreu: sabata?sabatot, polític?politicastre, animal ?animalot El sufix

-íssim serveix per formar els superlatius; indica que la qualitat o el defecte expressat per

l’adjectiu es dóna en el grau més elevat.

Els gentilicis són paraules derivades amb les quals designem les persones o els

objectes en relació al seu lloc de procedència. Es formen amb sufixos com -à, -ana, -enc,

-enca, -eny, -ès, -esa, -í, -ina, -ol...

Alguns sufixos ens serveixen per formar col·lectius, paraules que indiquen un grup.

Són sufixos com –eda, -ar, -ada, -at...

. L’infix és un morfema que se situa entre el lexema i el sufix. Potser és el morfema

més difícil de separar; a més, no tots els infixos tenen un significat clar. A vegades els

infixos ens permeten formar dues paraules derivades diferents:

1. Escriu els gentilicis masculins singulars corresponents als topònims

següents:

a) Israel: b) Pakistan: c) Kuwait: d) l’India: e) Fraga: f) Magrib:g) Polònia: h) Mònaco:

2. Escriu el substantiu derivat culte dels verbs següents:

a) suprimir: b) adherir: c) admetre: d) divertir: e) suspendre: f) contreure: g) eximir:

h) suggerir:

3. Omple els buits amb el verb corresponent a la definició que figura entre

parèntesis i que deriva del mot principal d’aquesta definició.

• Quaranta anys de matrimoni _____________ qualsevol. (fer tornar magre)

• La Maria va _____________ curosament la roba del seu fill. (posar un senyal

• La policia va ___________ els dos sospitosos. (posar cara a cara)

• Va caldre que __________ l’habitació abans d’encarregar el moble. (prendre

mides)

• El nét cobdiciós ha ___________ el xarop de la seva àvia, que és molt rica. (posar

metzina

• Aixecant aquell armari em vaig ____________. (fer mal als lloms)

• Ara el cuiner ____________ les albergínies. (posar al caliu)

• El carreter ____________ el cavall perquè corri més. (donar cops de fuet).

4. Escriu el substantiu derivat culte de cada un dels verbs següents:

a) evadir:

b) dissentir:

c) discutir:

d) abonar:

e) vexar:

f) abolir:

g) exigir:

h) consentir:

5. Completa els buits amb els verb corresponent a la definició que figura entre

parèntesis i que deriva del mot principal d’aquesta definició.

a) Per la festa major l’ajuntament ha _____________ els balcons. (posar domassos)

b) A la tintoreria de la cantonada no _____________ les camises. (posar midó a)

c) En Pere ha _____________ l’observació que he fet a la seva lliçó magistral. (introduir

un matís)

d) El mestre en gai saber va ___________ les paraules finals del seu discurs. (posar

èmfasis a )

e) Va _____________ el piano per encabir la calaixera al menjador. (posar en un racó)

f) A aquest home se li ha ___________ el caràcter. (tornar agre)

g) De bon matí es van beure una bona barreja per ____________. (donar-se coratge)

h) Els romans van ___________ la imperial Tàrraco. (encerclar amb una muralla)

6. Escriu la paraula que falta en la frase i que és derivada de la que hi ha

subratllada:

• Els països rics es dediquen a subministrar armes al Tercer Món. El

______________, però, es fa de manera encoberta.

• Li van clavar una mà de bufetades, el van ben _________________.

• El darrere del cotxe és ____________. Té forma de bomba.

• Cal fer una bona inversió en adobs: els conreus han d’estar ben __________.

• Això ha estat un ______________ . L’hem encertat.

• Amb tres o quatre _______________ ens ho va aclarir del tot.

• Mai no havia estat gaire covard, però aquest cop es va ______________ de debò.


subratllada:

• Aquest pis no està en condicions: s’ha de ________________ de seguida.

• No el va _______________ mai perquè el seu favorit era l’altre.

• És una situació greu que es pot _____________________ ràpidament.

• Aquests jardins pertanyen a l’Ajuntament; per això els han _____________ tan bé.

• Has tastat els aliments típics del país? Pren-ne, perquè em penso que n’hi ha de

molt ______________.

• Després de parlar-ne, la pena se’m va fer més lleu. Vaig sentir un gran

______________.

• No vam trobar _____________ enlloc i ens vam haver d’allotjar en cases

particulars.

• Al carrer se sentia molta pudor de quitrà: l’havien ______________ feia dues

hores.


subratllada.

• El barri antic és _______________. Les muralles daten del segle XIII.

• Té un negoci d’_______________: objectes i mobles antics.

• Nosaltres tenim les arrels aquí. Ens hi sentim _________________.

• Necessites una mica de coratge; que algú t’________________.

• L’avió no va arribar a tocar terra; va esclatar abans d’_______________.

• Els nens tenien por, estaven ___________________.

• El tren ha arribat tard: s’ha ________________ mitja hora.

• El departament de finances m’ha ______________ una part del projecte.


subratllada.

• S’havia posat bo però ha tingut una ______________; ha tornat a recaure.

• No ho puc batre, se m’ha espatllat la ____________________.

• M’enamora el blanc de les ones, la _______________ de l’escuma.

• Aniran al Brasil a visitar uns amics __________________.

• En aquest combat de boxa, tots dos _______________ són coneguts.

• Ja no brilla com abans, ha perdut ________________.

• No hi ha aigua calenta. Hauràs d’escalfar-ne perquè s’ha espatllat

______________.

• Em sorprèn la seva ____________, que sigui tan càndida!


subratllada.

• Va viure captiu molts anys. Va passar la joventut en ________________.

• Si no vols que te la cobrin, fes la telefonada a _____________ a destinació.

• Té una _________________ molt lleu; no es nota que és coix.

• No et puc ________________; no et tinc compassió.

• Tots érem bons companys; hi havia ________________.

• No et pots confondre: la casa és __________________.

• Ja podem estar contents! Qui no _________________ és perquè no vol!

• He provat de fer córrer la porta ________________ d’aquest armari, però s’ha

• encallat.


subratllada.

• Quines garanties té? Em poden _________________ que no és una enganyifa?

• Què són aquests reflexos? Em pensava que aquests vidres no

• _________________.

• Ningú no sap el motiu de l’exclusió. Per què el van __________________.

• No està per romanços: no es vol posar cap _______________, no es vol disfressar.

• Si només hi veus avantatges, si tot ho trobes ______________, anem per feina i

• posem fil a l’agulla.

• Li ventà una bufetada. El va _______________ davant de tothom.

• No toquis la farina que et quedaràs ____________________.

• M’agradaria que aquesta felicitat durés, que fos __________________.

12. Escriviu la paraula que substituïsca tots els mots subratllats i que sigua un mot

derivat.

• Va ser un dia que no es pot oblidar.

• Hi creixen les plantes com si fossin en un espai protegit del fred de l’hivern.

• La caixa no tenia prou líquid per pagar tots els deutors.

• Com que no es trobava bé es va anar a fer una revisió a càrrec de diversos

metges.

• Era natural de Polònia.

• Van tornar a cobrir de quitrà la carretera vella.

• Abans de la subhasta van tornar a fer la valoració de la casa.

• Van pintar amb vernís la taula i les cadires.

APRENETATGE COOPERATIU: FULL GIRATORI

En aquesta unitat durem a terme una estratègia d'aprenentatge cooperatiu que

s'anomena el Full giratori. En grups de 4 estudiants hauran de crear un breu relat narratiu

a través de la gamificació i seguint unes premisses establertes per la docent.

Per a la gamificació utilitzarem els ”Story Cubes”, uns daus que l'alumnat llança i li

donen fins a 9 elements que ha d'incloure en el seu relat. A banda d'aquests elements

cada grup tindrà una targeta amb unes normes establertes per la docent sobre elements

de la narració. Així hauran d'escriure un relat en què el narrador siga omniscient o

protagonista, en què el temps siga llunyà o present, en què els espais siguen reals o

imaginaris, etc.

Quan acaben de crear els relats els hauran de revisar i corregir aquelles errades que

hi detecten. Després es farà una lectura pública a classe i es triarà el millor relat, que serà

penjat al blog de l'assignatura.

MESURES ANESE

Pel que fa a l'atenció a la diversitat hem contemplat diverses mesures. En primer lloc,

per tal d'atendre a la diversitat general de l'aula, hem plantejat una estratègia

metodològica que permet adaptar la tasca en funció dels nivells, les capacitats o els

interessos de l'alumnat. A més, l'alumnat pot trobar tot un seguit d'activitats d'ampliació i

reforç a la plataforma Google Classroom.

Quant als dos alumnes amb TdaH i l'alumne amb visió reduïda hem creat unes bases

d'orientació, a més de tot l'acompanyament personalitzat que requerisquen. Els materials,

a més, es troben digitalitzats perquè l'alumne amb visió reduïda hi puga accedir des de la

seua tauleta digital.

AVALUACIÓ

Es realitzarà una avaluació inicial cada vegada que introduïm nous continguts.

L'alumnat podrà anotar allò que ja sap a la seua base d'orientació per poder contrastar-ho

amb els resultats de l'autoavaluació final que ha de fer al mateix full.

La docent anirà fent una recollida sistemàtica de dades de com es va desenvolupant el

procés i farà un registre anecdòtic de tot allò que resulte interessant o rellevant.

A través de diferents rúbriques, la docent anirà avaluant els diferents treballs i exercicis

que l'alumnat vaja realitzant.

Per finalitzar es realitzarà un examen en què s'hi incloguen tots els continguts treballats

al llarg de la unitat.

A mitjan segle XII sorgeix a França un nou gènere literari que s’aparta de les tècniques orals dels joglars ( les anomenades Cançons de gesta) i es centra en les possibilitats narratives i estructurals que ofereix l’escriptura. Aquestes obres es llegien, normalment en veu alta, davant d’un auditori cortesà ( es tracta d’una literatura classista adreçada als nobles cavallers i als clergues integrats a la cort).

dossier de materials unitat didÀctica 4 la sang...ací vos deixe una guia de tot el que farem al...

Documents