dossier d’informaciÓ per a l’alumnat · 1.3. cerca d’informació i formació en la...
TRANSCRIPT
Treball de recerca
DOSSIER D’INFORMACIÓ PER A L’ALUMNAT
Títol del treball :
Alumne/a :
Tutor/a :
Curs :
2
ÍNDEX
Presentació ................................................................................................. 3
1.Fases ....................................................................................................... 4
2.Avaluació i rúbriques ................................................................................. 8
3.Temporització ............................................................................................ 14
4.Estructura de l’informe escrit .................................................................... 15
ANNEX: MATERIALS DE SUPORT PER AL TREBALL DE RECERCA ..... 18
I. Aspectes formals de la presentació de la memòria escrita........................ 19
1.Configuració i impressió de les pàgines.......................................... 19
2.Convencions gràfiques ................................................................... 20
3.Divisió del text ................................................................................ 21
4.Elements no textuals....................................................................... 22
II. Organització de la informació (les fitxes) ................................................. 23
III. Bibliografia .............................................................................................. 25
IV. Referències bibliogràfiques .................................................................... 27
1.Citacions ......................................................................................... 27
2.Notes a peu de pàgina ................................................................... 29
V.L’exposició oral del treball de recerca ...................................................... 30
FITXES ......................................................................................................... 33
Planificació del treball de recerca ................................................................ 33
Entrevistes amb el tutor/a ............................................................................ 35
Bibliografia recomanada .............................................................................. 37
3
PRESENTACIÓ
El TR és un conjunt d’activitats adreçades a investigar un tema concret que ha
de fer tot l’alumnat de batxillerat. S’inicia durant el primer curs i s’ha de
presentar obligatòriament durant el segon curs. Cal aprovar-lo per obtenir el
títol de batxiller i té un valor d’un 10 % en la nota d’expedient de batxillerat.
Cal que sigui un treball rigorós i profund sobre el tema triat per l’alumne/a, amb
l’assessorament d’un tutor/a que no necessàriament és un especialista en
el tema escollit, però sí que podrà orientar en la metodologia del treball i revisar
el procés seguit.
El treball té tres parts, que s’avaluen per separat: el procés, la memòria escrita i
l’exposició oral.
El procés és el conjunt de tasques dutes a terme abans del lliurament de la
memòria escrita, controlades i pautades en les successives trobades amb el
tutor/a del treball. Dura, per tant, uns vuit mesos. El seu percentatge sobre el
total del TR és del 40%.
L’informe escrit és la plasmació per escrit de tot el procés previ de
documentació i estructuració del treball. S’haurà de presentar d’acord amb les
pautes que més endavant s’indicaran. El seu percentatge sobre el total del TR
és del 30%.
L’exposició oral és la presentació oral del treball realitzat, amb l’ajuda si cal de
suports audiovisuals, davant d’un tribunal format pel tutor/a del TR i un altre
professor/a. L’alumne/a disposarà de 15 minuts, 10 per fer-ne la defensa i 5 per
contestar les possibles preguntes que el tribunal vulgui formular-li. El seu
percentatge sobre el total del TR és del 30%.
4
1. FASES
Per a desenvolupar el treball de recerca és necessari aplicar un mètode
sistemàtic i seguir-ne les diferents etapes pas a pas.
Tot i que aquestes fases poden variar en funció del tema escollit, podem
distingir les següents etapes comunes a tots els treballs de recerca.
1.1. Elecció del tema i de la qüestió que es vol investigar
Treball previ: des de la tutoria s’explicaran els aspectes més generals
relacionats amb el treball de recerca: en què consisteix, el procés d’elecció del
tema... Els diversos departaments didàctics definiran els àmbits de recerca que
oferiran als alumnes i donaran a conèixer una llista de possibles treballs a
realitzar.
Per triar el tema del treball, l’alumne/a haurà de tenir en compte:
a) El currículum que està realitzant (la modalitat de Batxillerat).
b) Els interessos i preferències personals.
c) El nivell de preparació, les aptituds i la valoració realista de les pròpies
possibilitats.
d) Les perspectives professionals o estudis en acabar el Batxillerat.
e) Que els temes no siguin molt generals i que es plantegin com una qüestió a
investigar: treball experimental (laboratori, treballs de camp, enquestes...) i/o
bibliogràfic. Cal acotar bé la pregunta o preguntes que es volen respondre.
f) Les fonts d’informació existents i la facilitat per accedir-hi. Convé fer una
recerca preliminar per garantir la viabilitat del treball.
1.2. Plantejament de les qüestions relacionades
Cal fer-se una o més preguntes inicials que concretin i posin en relleu allò que
volem saber, aclarir o descobrir sobre el tema. La pregunta o preguntes han de
contenir implícitament les nostres suposicions o la hipòtesi que volem
comprovar, la qual ens guiarà com a fil conductor en la recerca.
Un cop fet aquest treball previ, els alumnes ompliran una desiderata on faran
constar la recerca que volen realitzar, amb la justificació pertinent (Full “Elecció
del tema del TR”). En cas que el tema no estigui degudament justificat, es
procedirà a assignar un altre tema de recerca.
Assignació del tema del treball de recerca i d’un tutor/a: un cop buidada la
demanda de l’alumnat, el/la coordinador/a de Batxillerat proposarà un tutor per
alumne o assignarà una sèrie de treballs a cada departament.
5
1.3. Cerca d’informació i formació en la metodologia de recerca
Les primeres sessions amb el tutor/a del treball de recerca es dedicaran a
explicar els aspectes bàsics del treball i, en general, a la formació en la
metodologia de recerca. L’alumnat comença la cerca de la documentació
diversa, bibliografia, material de suport gràfic, auditiu, visual i electrònic,
realització d’experiments, enquestes, entrevistes, informacions estadístiques,
treballs de camps...
1.4. Planificació de la recerca
Fixada la idea central o la hipòtesi i l’esquema provisional, elaborarem un pla
de treball, que caldrà reorientar al llarg del procés, i que inclourà els objectius,
les activitats a realitzar en l’ordre en què s’han de fer, la programació de les
visites, entrevistes, etc. a realitzar, el període de temps estimat per a
cadascuna de les activitats, la relació d’aparells i material necessaris per a
desenvolupar les activitats...
1.5. Processament de la informació
Un cop recollit el material, cal ordenar-lo mitjançant l’elaboració de fitxes,
gràfics, càlculs, taules i quadres, comentaris de text, esquemes..., que
connectin les diverses fonts d’informació, etc. Cal relacionar i comparar
diferents informacions sobre el mateix tema, distribuir la informació entre els
diversos apartats del treball, descartar la informació no rellevant i no perdre la
visió global del tema que es tracta.
1.6. Síntesi de la investigació i explicació dels resultats
En la fase de redacció es plasma per escrit tot el procés previ de documentació
i estructuració del treball. La redacció implica tres moments consecutius: els
esborrany inicials, la redacció i la revisió.
a) Esborranys inicials
Una vegada disposem dels materials (fitxes, esquemes, anotacions diverses...)
i del guió "provisionalment" definitiu, hem de procedir a la redacció dels
esborranys, començant per la part considerada més important del cos del
treball. Anirem incorporant els materials a l'estructura prevista,
integrar-los i desenvolupant-los amb fluïdesa i d'una forma coherent. Primer
ens preocuparem pels aspectes de fons; més endavant serà el moment de
revisar la correcció gramatical i d'estil.
6
b) Redacció
Un cop tinguem l’esborrany definitiu, concretarem la versió definitiva. La
redacció ha de ser clara i senzilla i respectar la correcció gramatical i
ortogràfica. Les idees estaran ordenades en paràgrafs, ni molt breus ni massa
extensos, relacionats de manera coherent: el paràgraf no és una unitat aïllada,
sinó que forma part d’una cadena textual.
c) Revisió
Un cop redactat el treball i abans de presentar-lo, cal fer una última revisió. El
seu objectiu és que el text sigui el màxim de clar i fluid, evitar repeticions i
errades no advertides anteriorment, eliminar paraules o frases supèrflues i
comprovar que no s’han produït oblits en l’exposició.
1.7. Revisió de la feina feta
Un cop ordenats els materials, caldrà autoavaluar el treball realitzat i, si és el
cal, replantejar-lo o reestructurar-lo. Segurament, alguns apartats previstos
haurem vist que no són rellevants o n’haurem trobat poca informació. En altres
apartats es pensarà el contrari. Potser descobrirem que és millor canviar l’ordre
d’alguns apartats, canviar l’orientació d’altres, etc. Un cop enllestida aquesta
reestructuració, estarem en condicions d’iniciar la redacció del treball
1.8. Presentació de l’informe
a) Redacció definitiva de l’informe escrit
En la data indicada, s’haurà de presentar dues còpies de la memòria escrita del
treball: una còpia ha de ser en paper i l’altra en PDF; les dues cal fer-les arribar
al tutor i, si en cas que es demani, a Coordinació Pedagògica.
7
Les condicions que ha de complir la memòria són:
- Escrita amb ordinador, preferentment amb un processador lliure.
- Fulls de format DIN A4 vertical per una cara, blancs i numerats.
- Tipus de lletra: Arial, d’un cos de grandària 12 per al text principal.
- Un espai i mig d’interlínia (30-32 línies per pàgina).
- Marges: 3 (esquerre, superior i inferior) i 2,5 (dreta).
- Textos justificats.
- Pàgines numerades des de la dels agraïments.
- Enquadernat amb tapes.
- Coberta: títol complet amb subtítol si en té, autor o autors, tutor/a que l’ha
dirigit, curs i grup, centre i població i data de presentació.
- En català, llevat que es faci un treball sobre una altra llengua.
- Annexos: S’hi inclourà només el material que sigui necessari i que no es
pugui incloure en el cos del treball (estadístiques, gràfiques, mapes,
enquestes, etc.).
o Ha de constar un llistat ordenat en l’índex del treball, en un apartat
titulat Annexos.
o S’ordenarà segons el guió del treball.
o No ha de ser imprescindible per a la comprensió del treball i no serà
avaluat com a memòria.
b) Exposició oral
- L’exposició oral no s’ha de reduir a una lectura de les conclusions, sinó que
ha de ser una síntesi de tot el treball fet. Ha de tenir una introducció, un
desenvolupament i una conclusió.
- Partirà d’un guió orientador fet de la manera més esquemàtica possible i
basat en les parts considerades claus del treball.
- Les seves característiques principals seran la claredat, la concisió i el rigor.
8
2. AVALUACIÓ
Per a l’avaluació del treball de recerca es consideraran les fases abans
esmentades així com l’assistència, l’esforç, la regularitat, la iniciativa, la
creativitat i l’originalitat.
1 Elecció del tema i de la qüestió que es vol investigar
2 Plantejament de qüestions relacionades
3 Cerca d'informació
4 Planificació de la recerca.
5 Processament de la informació
6 Síntesi de la investigació i explicació dels resultats
7 Revisió de la feina feta
8 Presentació de l'informe: redacció del treball i exposició oral
S’entregaran 3 butlletins, en els quals s’avaluaran les fases abans citades. La
qualificació correspondrà a la mitjana ponderada dels continguts avaluats
(veure taula).
Per aprovar el treball de recerca cal tenir en compte les condicions següents:
- Que el procés i l’informe escrit han de tenir la qualificació d’ APTE per poder
realitzar l’exposició oral.
- Que en el cas que la memòria presenti defectes de forma o incorreccions
lleus el/la tutor/a del TR pot demanar que es corregeixin, mentre que si són
greus pot decidir la repetició de tota la memòria.
- Que en el cas que a l’exposició oral l’alumne evidenciï no tenir assolits els
objectius d’aquesta, caldrà repetir-la.
9
2.1 Taula d’avaluació
BUTLLETÍ 1 Avaluació del procés (juny 2016) %
F.1 Elecció del tema i la qüestió que es vol investigar
Veure document desiderata 2%
45%
40%
F.2 Plantejament de qüestions relacionades. Cerca informació (I)
Plantejament hipòtesi, límits del marc teòric.....
3%
F.3 Planificació recerca Cerca informació II Processament informació
Síntesi de la informació i explicació dels resultats (I)
Enquestes, entrevistes, visites, documents, arxius, audiovisuals, bibliografia, webgrafia..
20%
F.4 Revisió de la primera part del procés.
5 a 10 pàgines
Es valorarà la presentació d’objectius (títol, índex provisional, marc teòric, hipòtesi a investigar) i la descripció a grans trets de la investigació i dels mètodes de recerca.
5%
Assistència Trobades (virtuals i presencials) amb el tutor/a. 5%
Esforç i regularitat Realització de les tasques encomanades a les reunions i en els terminis establerts.
5%
Iniciativa i creativitat Autonomia i capacitat d’organització. Creativitat i originalitat
5%
BUTLLETÍ 2 Avaluació del procés (octubre 2016)
F.5 Informació recopilada
Agenda d’estiu 5%
55%
F.6 Síntesi de la investigació i explicació dels resultats (II)
Buidat d’enquestes, entrevistes; fitxes bibliogràfiques. Gràfics, audiovisuals; resums; marc teòric...
10%
F.7 Revisió de la feina feta. Esborrany
Quantitat Apartats assolits en el guió
15%
Qualitat Estructura completa i equilibrada de les diferents parts de la memòria
15%
Esforç i regularitat Realització de les tasques encomanades a les reunions i en els terminis establerts
5%
Assistència Trobades (virtuals i presencials) amb el tutor/a
5%
BUTLLETÍ 3 Avaluació informe (desembre 2016)
F.8 Redacció escrita Rúbrica 50% 30%
Exposició oral Rúbrica 50% 30%
10
2.2 Rúbrica AVALUACIÓ del TUTOR - Butlletí 1 (juny) – Màxim 18 punts
Nom i cognoms : ______________________________________ Curs: 20____-20____
Títol del treball : ________________________ Tutor/a: _________________________
Fluix Acceptable Notable Excel·lent
PUNT
UACI
Ó
Elecció del
tema i la
qüestió que es
vol investigar
El tutor ha hagut de
plantejar diversos temes
d’investigació i l’alumne
n’ha triat un
L’alumne planteja
diversos temes
d’investigació, i entre ell
i el tutor han triat el
definitiu
L’alumne planteja un tema
d’investigació, però aquest està
poc acotat
L’alumne tria el tema de
forma autònoma
0,25 0,5 0,75 1
Plantejament
de qüestions
relacionades.
Cerca
d’informació (I)
El tutor proposa a
l’alumne el tema a
investigar i l’alumne
necessita ajuda per
elaborar l’esquema i per
buscar informació
Ha formulat , amb ajuda
del tutor, una hipòtesi
d’investigació, però: o
cal concretar-la o
elaborar l’esquema o
buscar documentació
diversa.
Ha formulat de forma autònoma
una hipòtesi d’investigació
interessant, però no presenta
l’esquema o no ha buscat
documentació diversa.
Ha formulat de forma
autònoma una hipòtesi
d’investigació interessant i
presenta un esquema
provisional. Ha trobat
documentació diversa.
0,25 0,5 0,75 1
Planificació de
la recerca.
Cerca
d’informació
(II)
El tutor presenta el pla
de treball (objectius,
activitats que ha de fer i
ordre en què s’han de
fer, materials que
necessitarà) i l’alumne el
segueix.
L’alumne defineix, amb
l’ajuda del tutor, uns
objectius, l’ordre en què
farà les diverses
activitats i/o els
materials que
necessitarà.
L’alumne defineix, de forma
autònoma, uns objectius que
s’ajusten a les possibilitats, però
no defineix de forma correcta
l’ordre en què farà les diverses
activitats i/o els materials que
necessitarà.
L’alumne defineix, de forma
autònoma, uns objectius que
s’ajusten a les possibilitats,
l’ordre en què farà les
diverses activitats i els
materials que necessitarà.
2 4 6 8
Revisió de la
primera part
del procés
L’alumne presenta el
mínim de 5-10 pàgines
que es demana, però o
no defineix els objectius
o no defineix el mètode
de recerca.
L’alumne presenta dins
del límit establert el
mínim de 5-10 pàgines
que es demana, però no
queden clars o els
objectius o el mètode de
recerca.
Presenta dins del límit establert
les 5-10 pàgines que es demanen
i fa una presentació d’objectius i
proposa una descripció i uns
mètodes de recerca que
necessiten alguna modificació
Presenta dins del límit
establert les 5-10 pàgines
que es demanen i fa una
presentació d’objectius i
proposa una descripció i uns
mètodes de recerca
interessants.
0,5 1 1,5 2
Assistència
L’alumne no ha sol·licitat
cap trobada amb el
tutor; ha estat el tutor
qui ha hagut de
demanar a l’alumne la
feina feta.
L’alumne ha sol·licitat
alguna trobada amb el
tutor, però qui ha pres la
iniciativa, en general, ha
estat el tutor.
L’alumne assisteix a quasi totes
les trobades amb el tutor. Alguna
de les trobades l’ha hagut de
demanar el tutor.
L’alumne pren la iniciativa i
demana trobades al tutor
(presencials i/o virtuals) per
poder fer una planificació
correcta del treball.
0,5 1 1,5 2
Esforç i
regularitat
No ha entregat alguna
de les activitats que es
demanen, les ha
entregat incompletes o
no les porta dins del
termini establert
Constants retards en
l’entrega de la feina
sol·licitada
Alguna vegada no ha entregat
alguna de les feines encomanades
o no ho ha fet dins del termini
establert
Entrega la feina sol·licitada i
en el termini establert
0,5 1 1,5 2
Iniciativa i
creativitat
L’alumne és capaç
d’elaborar el treball,
però necessita l’ajuda
constant del tutor en
l’organització d’aquest.
L’alumne és capaç
d’elaborar el treball,
però necessita sovint
l’ajuda del tutor perquè
l’ajudi en l’organització.
L’alumne ha demostrat que és
autònom a nivell organitzatiu, però
manca creativitat i/o originalitat.
L’alumne ha demostrat que
és autònom a nivell
organitzatiu, i que és creatiu
i original.
0,5 1 1,5 2
Puntuació del treball escrit (màxim 18 punts):
11
Rúbrica AVALUACIÓ del TUTOR - Butlletí 2 (octubre) – Màxim 22 punts
Nom i cognoms : ______________________________________ Curs: 20____-20____
Títol del treball : ________________________ Tutor/a: _________________________
Fluix Acceptable Notable Excel·lent PUNTUACIÓ
Informació
recopilada
La informació
recopilada al llarg de
l’estiu és minsa i no
se’n pot extreure cap
resultat.
La informació
recopilada al llarg de
l’estiu és suficient per
començar a treure
algun resultat
provisional.
La informació
recopilada al llarg
de l’estiu és
adequada. La
recerca s’ha fet
seguint els
procediments
correctes.
La informació
recopilada al llarg de
l’estiu és adequada i
extensa i s’han extret
resultats. La recerca
s’ha fet seguint els
procediments correctes.
0,5 1 1,5 2
Síntesi de la
investigació i
explicació dels
resultats (II)
Presenta unes
hipòtesis poc
justificables a partir de
la informació que ha
recollit. Li falta
presentar el marc
teòric i una síntesi del
que ha investigat a
nivell pràctic.
Presenta unes
hipòtesis correctes a
partir de la informació
que ha recollit. Li falta
presentar el marc
teòric i una síntesi del
que ha investigat a
nivell pràctic.
Presenta unes
hipòtesis correctes a
partir de la
informació que ha
recollit. Li falta
presentar el marc
teòric i/o una síntesi
del que ha investigat
a nivell pràctic.
Presenta un
plantejament
interessant de les
hipòtesis a partir de la
informació que ha
recollit. Presenta el
marc teòric i una síntesi
del que ha investigat a
nivell pràctic.
1 2 3 4
Revisió de la feina
feta. Esborrany:
Quantitat.
El treball no inclou
més d’un apartat
important
El treball no inclou un
apartat important
Falta algun apartat
secundari, però els
principals hi són
tots.
Presenta tots els
apartats planificats en el
guió.
1 2 4 6
Revisió de la feina
feta. Esborrany:
Qualitat.
Presenta una
estructura poc
equilibrada de les
parts de la memòria i
cal una
reestructuració de
més d’un apartat.
Presenta una
estructura poc
equilibrada de les
parts de la memòria i
potser cal una
reestructuració
d’alguna de les parts.
Presenta una
estructura
equilibrada de les
parts de la memòria,
però cal una
reestructuració
d’alguna de les
parts.
Presenta una estructura
completa i equilibrada
de les parts de la
memòria. En cas que
calgui reestructuració
de les parts, l’alumne
presenta una proposta.
1 2 4 6
Esforç i regularitat
Ha entregat una
quantitat insuficient de
pàgines i no fa un
presentació prou
acurada dels objectius
i dels mètodes de
recerca
No ha entregat les 5-
10 pàgines que es
demanen o no en el
límit establert. No fa
un presentació prou
acurada dels objectius
i/o dels mètodes de
recerca
Presenta dins del
límit establert les 5-
10 pàgines que es
demanen i fa una
presentació
d’objectius i proposa
una descripció i uns
mètodes de recerca,
però
Presenta dins del límit
establert les 5-10
pàgines que es
demanen i fa una
presentació d’objectius i
proposa una descripció
i uns mètodes de
recerca interessants.
0,5 1 1,5 2
Assistència
L’alumne no ha
sol·licitat cap trobada
amb el tutor; ha estat
el tutor qui ha hagut
de demanar a
l’alumne la feina feta.
L’alumne ha sol·licitat
alguna trobada amb el
tutor, però qui ha pres
la iniciativa, en
general, ha estat el
tutor.
L’alumne assisteix a
quasi totes les
trobades amb el
tutor. Alguna de les
trobades l’ha hagut
de demanar el tutor.
L’alumne pren la
iniciativa i demana
trobades al tutor
(presencials i/o virtuals)
per poder fer una
planificació correcta del
treball.
0,5 1 1,5 2
Puntuació del treball escrit (màxim 22 punts):
12
2.3 Rúbrica INFORME ESCRIT (màxim 30 punts - butlletí 3)
Nom i cognoms : ______________________________________ Curs: 20____-20____
Títol del treball : ________________________ Tutor/a: _________________________
Fluix Acceptable Notable Excel·lent PUNTUACIÓ
Recerca
d’informació
30%
Poc esforç en la
recerca i pobresa
dels materials
trobats
S’aprecia un esforç
en la recerca dels
materials utilitzats,
tot i que no sempre
són els més adients
En general hi ha
hagut un esforç a
buscar els
materials i s’han
sabut seleccionat
S’ha fet una bona
recerca de
materials i s’han
triat els millors
2 4,5 7,5 9
Elaboració del
contingut
25%
El contingut ha
estat tan sols
reproduït sense una
mínima
reelaboració
El contingut ha
estat poc elaborat i
no s’adapta gaire a
les condicions del
treball que es
demanava
El contingut ha
estat força
elaborat per
adaptar-lo a les
condicions del
treball que es
demanava
El contingut ha
estat molt ben
elaborat i
s’adapta al treball
amb un
enfocament
original
1 2,5 5 7,5
Organització del
contingut
10%
Confús, incomplet i
sense una direcció
clara
Les diferents
seccions tenen
continguts, però no
hi ha relació ni
transició entre ells
L’organització és
adequada i les
seccions estan
relacionades entre
si
Planificació
acurada que dóna
una seqüenciació
lògica i clara
0,75 1,5 2,5 3
Llengua
10%
Moltes faltes
d’ortografia i amb
força dificultats
d’expressió
Amb faltes
d’ortografia i
dificultats
d’expressió
Poques faltes
d’ortografia i
bastant claredat
d’expressió
Correcció
ortogràfica i
expressió clara i
fluida
0,75 1,5 2,5 3
Presentació
formal
20%
Descurada i no
atractiva
Correcta, però poc
atractiva Acurada i visual
Ben treballada i
visualment
atractiva
1,5 3 5 6
Tema
5%
No es reconeix
l’origen de molts
materials emprats
Es reconeix l’origen
d’una bona part
dels materials
emprats
Es reconeix
l’origen de la gran
majoria dels
materials emprats
Es reconeix
l’origen de tots els
materials emprats
0,4 0,75 1,25 1,5
Puntuació del treball escrit (màxim 30 punts):
13
2.4 Rúbrica EXPOSICIÓ ORAL (màxim 30 punts - butlletí 3)
Nom i cognoms : ______________________________________ Curs: 20____-20____
Títol del treball : ________________________ Tutor/a: _________________________
Fluix Acceptable Notable Excel·lent PUNTUACIÓ
Contingut
Idees simplistes,
però tracten tota
la temàtica
Tracten tota la
temàtica amb un
grau
d’aprofundiment
baix
S’han cobert
tots els temes i
demostra saber
els conceptes
Ha aprofundit
en els aspectes
més importants
i demostra que
pot relacionar
tots els
conceptes
0,5 1 2,5 5
Organització
del contingut
Poc estructurat i
difícil de seguir
Seqüència
correcta, però les
parts apareixen
aïllades
L’exposició s’ha
estructurat per
cobrir tots els
temes
Domina totes
les parts de
l’organització
del contingut
2,5 5 7,5 10
Comunicació
Poc clara. Difícil
de mantenir
l’atenció
Clara i
entenedora en
general
Fluida. El públic
segueix amb
interès
To de veu
apropiat i
llenguatge
precís. Bon
control del
temps
d’exposició.
2,5 5 7,5 10
Materials de
suport
Pocs i poc
treballats
Adequats, tot i
que no els ha
sabut aprofitar
Adequats;
posen en
evidència el
bon nivell de
competència en
exposició oral
Força
interessants i
atractius. Han
estat un
excel·lent
suport
0,5 1 2,5 5
Puntuació del treball escrit (màxim 30 punts):
14
3. TEMPORITZACIÓ
GENER
- Presentació desiderata
FEBRER-MAIG
- Plantejament de qüestions
- Recerca d’informació
- Planificació de la recerca
- Processament de la informació
- Síntesi de la informació
- Explicació dels resultats (I)
JUNY
- Revisió de la primera part del procés.
- Informe 5-10 pàgines.
JULIOL-SETEMBRE
- Agenda estiu.
- Síntesi de la informació i explicació dels resultats (II)
OCTUBRE
- Esborrany.
- Revisió de l’esborrany amb el tutor
DESEMBRE
- Presentació informe escrit
- Exposició oral
15
4. ESTRUCTURA DE L’INFORME ESCRIT
Tot el nostre treball de recerca ha de quedar reflectit en un document anomenat
memòria escrita, la finalitat de la qual és comunicar, d’una manera organitzada,
clara i precisa, els resultats o conclusions a què hem arribat en l’estudi d’un
tema, així com la metodologia que hem utilitzat, el procés seguit, els documents
consultats i tots els elements que permetin verificar la validesa dels resultats.
La memòria escrita, com qualsevol document especialitzat, ha de seguir una
estructura, un ordre i unes convencions de presentació estandarditzades
(admeten petites variacions) que, lluny de ser un obstacle, ens ajuden a
organitzar i precisar allò que hem de comunicar.
La memòria escrita té diverses parts: unes són obligatòries i unes altres són
facultatives:
1. Coberta
2. Portada
3. Nota d’agraïments
4. Índex general
5. Índex d’il·lustracions (fotos, dibuixos, mapes, gràfics, taules, etc.)
6. Llista d’abreviacions o de símbols
7. Introducció
8. Cos de la memòria
9. Bibliografia
10. Annexos
a. Coberta
Dóna protecció física a la memòria però no és obligatòria. Si s’hi inclou, com a
mínim hi ha de constar el títol del treball de recerca, l’autor/a i l’institut.
b. Portada
Tots els treballs de recerca han de tenir portada. S’hi ha d’indicar el títol del
treball de recerca, autor/a, curs i grup, tutor/a que l’ha dirigit, centre i població i
data de presentació.
c. Nota d’agraïments (facultativa)
Pàgina en què figura un text breu que dóna les gràcies a persones que ens han
ajudat a orientar-nos, assessorant-nos o facilitant-nos informació sobre el tema
treballat.
16
d. Índex general
Llista que reprodueix i presenta per ordre d’aparició els títols i subtítols, amb la
numeració que els encapçala, de les diferents parts de la memòria, i indica la
pàgina on comença cadascuna. Presenta, doncs, l’estructura de la memòria.
e. Índex d’il·lustracions (facultatiu)
És recomanable presentar en forma de llista les il·lustracions o figures que hem
inclòs a la memòria (fotos, dibuixos, mapes, gràfics, taules, etc.). La llista
reprodueix el número d’ordre de cada il·lustració, el títol que porta i indica el
número de la pàgina on es troba.
f. Llista d’abreviacions o de símbols (facultativa)
És apropiada en els treballs amb un bon nombre d’expressions o conceptes
presentats de manera abreujada o en forma de símbols.
S’ordena alfabèticament, i al costat de cada abreviació o símbol s’indica la
paraula o enunciat complet que hi correspon.
g. Introducció
És la part inicial de la memòria. Té per objecte presentar breument la
justificació, les motivacions del tema elegit i els objectius o hipòtesi de la
recerca. Caldrà precisar els límits del treball tot indicant els aspectes del tema
que hem deixat voluntàriament al marge. És fonamental d’exposar-hi la
metodologia que hi hem utilitzat, els procediments de documentació,
d’observació, d’experimentació, etc. No es tracta d’un capítol de l’informe (en
tot cas s’ha de numerar com a capítol 0) i no ha de donar detalls sobre la
investigació realitzada, els resultats, les conclusions ni les recomanacions.
h. Cos de la memòria
És la part fonamental i, generalment, la més extensa. L’autor o autora hi
exposa la matèria objecte del treball. Conté els capítols, apartats i subapartats,
amb el títol corresponent, les notes a peu de pàgina, les il•lustracions, gràfics i
esquemes, etc.
17
És difícil generalitzar, però podem donar unes recomanacions específiques:
a) Els diversos capítols han de mantenir un cert equilibri quant a la seva
extensió.
b) Tots els apartats han de numerar-se (p. e.: 1, 1.1, 1.2...).
c) Si es vol posar títol a cadascun dels capítols s'ha de procurar que sigui prou
significatiu com el general del treball.
d) Els apartats han d'estar situats segons una lògica temàtica, mantenint una
línia de discurs coherent i evitant els buits.
e) Totes les afirmacions han d'estar basades en raonaments o materials
concrets. La base del treball de recerca és el rigor.
f) Ha d'evitar-se el dogmatisme i qualsevol inclinació a la pedanteria
intel·lectual.
g) Les referències a altres autors, si es volen utilitzar literalment, han de ser
breus per evitar la impressió de voler "omplir" paper.
El cos de la memòria desemboca en la conclusió, que ofereix, resumits, els
resultats del treball comentats i relacionats amb l’objectiu o hipòtesi exposada
en la introducció.
i. Bibliografia
És la llista, ordenada alfabèticament, que conté les informacions que
identifiquen tots els elements citats en el text o utilitzats per elaborar el treball.
Hem d’evitar col·locar-hi documents que no tenen res a veure amb el tema
tractat o els que no hem consultat.
j. Annexos (facultatiu)
Si s'escau, es poden adjuntar aquells materials utilitzats directament o
complementaris que es considerin més interessants: textos, documents,
reproduccions d’objectes, quadres, dibuixos, diagrames, dades estadístiques,
vocabularis, glossaris, llistes.... Aquests materials han de ser inèdits o poc
coneguts, ja que en cas contrari és suficient una referència.
18
ANNEX:
MATERIALS DE SUPORT
PER AL TREBALL DE RECERCA
19
I. ASPECTES FORMALS DE LA PRESENTACIÓ DE LA
MEMÒRIA ESCRITA
1. CONFIGURACIÓ I IMPRESSIÓ DE LES PÀGINES
Respecte a la configuració i impressió de les pàgines, cal tenir en compte:
- Presentar la memòria escrita amb ordinador, preferentment amb un
processador lliure.
- Deixar una pàgina en blanc després de la portada.
- Utilitzar fulls blancs del format DIN A4, impresos per una cara.
- Es poden encapçalar les pàgines de la memòria. S’hi acostuma a escriure el
títol del treball. Es pot separar de la resta del text de la pàgina mitjançant
una ratlla inferior.
- Presentar el text justificat, alineat al marge esquerre i al dret.
- Deixar, a cada pàgina, quatre marges: esquerre, dret i els marges superior i
inferior. S’aconsella que els marges esquerre, superior i inferior siguin de 3
cm i el dret, de 2,5 cm.
- Utilitzar, al llarg de tota la memòria, una mateixa família de caràcters: Arial, i
d’un cos o grandària no inferior als 12 punts per al text principal.
- Deixar un interlineat, entre les ratlles del text principal, d’un espai i mig. Les
notes a peu de pàgina, les citacions textuals presentades en un paràgraf a
part i els peus d’il·lustracions o gràfics s’han de distingir del text principal
amb un interlineat d’un sol espai i amb un cos de lletra més petit (9-10
punts).
- Deixar interlineat doble per separar paràgrafs.
- No s’ha de deixar mai sola una línia d’un paràgraf ni al començament ni al
final d’una pàgina.
- No utilitzar en cap cas el color per ressaltar el text.
- Paginar o numerar les pàgines correlativament. És recomanable que sigui
centrada a la part inferior. La portada no compta com a pàgina. A la pàgina
del títol i a la nota d’agraïments, si és el cas, no s’hi imprimeix la numeració,
però són comptades com a pàgines. La numeració comença a imprimir-se a
la pàgina de l’índex general i continua fins al final de la memòria, inclosos la
bibliografia i els annexos.
- Presentar la memòria escrita amb una impressió de qualitat.
20
2. CONVENCIONS GRÀFIQUES
- El guió (-) és una ratlla horitzontal aproximadament el doble de llarga que el
guionet; s'utilitza en enumeracions, taules i diàlegs (guió d'obertura) i en
incisos (guions d'obertura i de tancament) i no el guionet ( - ).
- La ela geminada (l·l) s’ha d’escriure amb el punt volat.
- En els nombres, el punt (i no la coma ni l’espai en blanc) ha de separar en
grups de tres, anant de dreta a esquerra, les xifres que componen una
quantitat (els números d’una sèrie, com ara pàgines i anys, no se separen
amb punt): 4.162.295 euros; l’any 2006
- En les representacions horàries, el punt separa les hores dels minuts (no
s’han de separar ni amb una coma ni amb dos punts): Quedem a les 20.15h
- La coma separa els nombres enters dels decimals i no l’apòstrof ni el punt:
L’Alba mesura 1,73
- En un text, quan no es tracti de quantitats numèriques, no es deixa abans
d’un signe de puntuació cap espai en blanc, i sí després.
- Després d’interrogant o exclamació no es posa punt.
- Els símbols corresponents a magnituds o unitats de mesura només es
poden utilitzar acompanyats de les quantitats numèriques corresponents,
escrites amb xifres. Cal tenir en compte que com norma general que cal
deixar un espai de separació entre la xifra i el símbol: 25 mm (mil·límetres);
250 € (euros)
- Pel que fa a les divisions d'una unitat de mesura per una altra, s'acostumen
a indicar amb una barra inclinada, que es llegeix per: 100 km/h (quilòmetres
per hora)
- Els subíndexs i els superíndexs utilitzats en ciències matemàtiques, físiques
o químiques s'escriuen a la dreta del símbol o del número que acompanyen,
sense deixar cap espai de separació: Una superfície de 25 m2; la fórmula
de l’aigua és H2O.
- Els tants per cent s'escriuen generalment amb xifres, seguits (sense cap
espai de separació) del símbol corresponent (%): El 75% dels barcelonistes.
21
3. DIVISIÓ DEL TEXT
L’índex general reflecteix la divisió del text tot reproduint els títols de les parts,
dels capítols, dels apartats i dels subapartats així com la numeració que els
encapçala.
La divisió del text es fa, doncs, d’acord amb les parts, els capítols, els apartats i
els subapartats en què s’estructura o organitza el treball. El contingut s’articula
jeràrquicament i en ordre decreixent. La divisió jerarquitzada del text s’indica
mitjançant el numerat i el titulat.
Numerat:
Pel que fa referència a la numeració, es fa de la següent manera:
- Els títols de les parts s’enumeren amb números romans: I, II, III, etc.
- Els títols dels capítols es fan mitjançant la numeració decimal: 1, 2, 3, etc.
- Els títols dels apartats, a través de la classificació decimal: 1.1., 1.2., etc.
- Els títols dels subapartats, també amb la classificació decimal: 1.1.1., 1.1.2.,
etc
- Cal mantenir un ús coherent del numerat al llarg de tota la memòria
Titulat:
Respecte als títols:
- Les parts s’escriuen en MAJÚSCULA, negreta i un cos de lletra (14 o 16
punts) més gran que la resta del text. Pot anar amb una font diferent.
- Els capítols en MAJÚSCULA, negreta i mida de 12 punts.
- Els apartats i subapartats, en minúscula (excepte la primera lletra), negreta i
mida de 12 punts.
Exemple:
PART I: TÍTOL DE LA PRIMERA PART [MAJÚSCULA, negreta i 14 punts]
1. TÍTOL DEL CAPÍTOL PRIMER [MAJÚSCULA, negreta i 12 punts]
1.1. Títol de l’apartat primer [Minúscula, negreta i 12 punts]
1.1.1. Títol del primer subapartat [Minúscula, negreta i 12 punts]
1.1.2. Títol del segon subapartat [Minúscula, negreta i 12 punts]
Cal que els títols siguin curts, clars i representatius del que s’explica a
continuació. No porten mai punt final ni s’han de subratllar.
22
4. ELEMENTS NO TEXTUALS
- Les figures, fotografies, gràfiques, il·lustracions, quadres, taules, etc. aniran
incloses en el text en els quals se'ls cita i per sota d'ells.
- A sota de cadascuna d’elles cal posar un peu amb un cos de lletra més petit (de 10
o 11 punts), un interlineat més estret, un numerat correlatiu al llarg del treball i un
titulat amb el que descriuen, mostren o recullen; si no és d’elaboració pròpia cal
indicar la font de procedència.
23
II. ORGANITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ (LES FITXES)
L’elaboració de fitxes serà un instrument eficaç en la realització del treball.
Podrem anotar-hi les nostres observacions, lectures, cites, idees, reflexions...
que aniran sorgint al llarg del treball. La seva utilització racional ens permetrà
ordenar adequadament els materials i estalviar una quantitat considerable de
temps i esforç.
Segons la seva finalitat, podem distingir dos tipus principals de fitxes:
a) Bibliogràfiques
A l’inici del treball ja disposarem d’una sèrie de fonts bibliogràfiques que es
podran ampliar amb posterioritat a mesura que el treball avanci. Aquestes
lectures, i d’altres que l’estudiant mateix consideri interessants, construiran un
cos de suport, d’aportament d’iniciatives, d’opinions valuoses i de noves
orientacions que enriquiran el propi estudi. Una vegada acabat, s’ha de fer
constar aquestes lectures més directes i també altres publicacions que, de
forma més tangencial, considerem útils o complementàries respecte al tema
tractat. La referència a les obres consultades i que ens han estat d’utilitat han
de constar en aquestes fitxes.
b) De continguts
Així com les fitxes bibliogràfiques tracten únicament de crear un fons, o una
llista de l´origen dels materials utilitzats pel que fa a llibres, revistes, ressenyes,
etc., les fitxes de continguts tenen com a finalitat recollir els nostres registres, i
les nostres opinions, acotacions, idees, reflexions i fins i tot intuïcions, que
aniran sortint al llarg de l´estudi. També poden recollir, de forma textual o no,
les aportacions d´algun autor sobre el tema o fragments de l´obra o de les
obres estudiades (novel•les, poemes, cròniques...) en el cas que es tracti d´un
treball d´humanitats.
N’hi ha de diferents tipus:
Referencials: Donen referència o resumeixen observacions,lectures,
experiències... Tenen, doncs, un sentit ampli i, lluny de qualsevol mecanisme
de mera còpia de textos, requereixen un elaboració i un treball de síntesi.
Per aquestes raons, per la recapitulació a què obliguen, tenen una importància
considerable i moltes vegades el seu contingut passa a la redacció final gairebé
complet.
24
Conceptuals: Recullen idees, acotacions, consideracions o judicis amb caràcter
aparentment dispers, puntual i concret. En ocasions són suggeriments,
pressentiments o intuïcions que es presenten al llarg de les nostres
observacions o lectures. A vegades no es veu inicialment la seva utilitat o
aplicació immediata, però sovint, per no dir gairebé sempre, la tenen, i molta, ja
que són la part més personal de l´estudi. La seva coherència com a element
aglutinador començarà a dibuixar-se amb les ordenacions posteriors del
material.
Textuals: Reprodueixen directament les paraules d´altres autors. En aquest
tipus d´intervencions és especialment necessari ser molt curós amb l´extensió i
no transcriure fragments massa extensos. Sempre és molt millor en aquests
casos recórrer a la fórmula emprada a les referencials.
25
III. BIBLIOGRAFIA
La bibliografia o llista de documents citats i utilitzats en el treball de recerca,
s’ha d’incloure a la memòria després del cos del treball. Constitueix una
espècie de declaració sobre les fonts que ens han ajudat a orientar, a
fonamentar i a fer avançar la nostra recerca; és, alhora, una mena de
reconeixement als qui ens han precedit en el treball i és una ajuda al lector, que
trobarà en les nostres entrades bibliogràfiques informació per poder accedir
fàcilment als documents que hem utilitzat.
La seva presentació formal pot variar d’una disciplina a una altra, d’un centre a
un altre, però allò que compta és que el conjunt sigui coherent, precís i clar. En
principi, s’elaborarà seguint l’esquema següents:
1.1. Per a llibres i monografies
Autor/a (COGNOM i nom). Títol. X vol. (si escau). Edició (si no és la primera).
Lloc: Editorial, any. Col·lecció, núm. (si escau).
Exemple: DICKENS, Ch. Pickwik: documents pòstums del club d’aquest nom. 2
vol. 2a ed. Barcelona: Proa, 1972. Biblioteca a Tot Vent, 154.
TERMCAT. Metodologia del treball terminològic. Barcelona: Generalitat de
Catalunya. Departament de Cultura, 1990.
1.2. Per a publicacions periòdiques
Autor/a (COGNOM i nom). “Títol de l’article”. Títol de la Publicació Periòdica
número del volum, núm. de l’exemplar (excepte per als diaris i setmanaris),
data, pàgina/es.
RIERA LLORCA, V. “Per què has tornat?”. Tele /Estel 7, núm. 170, 1970, p. 29.
URETA, J. M. “Salomó i la Seguretat Social”, El Periódico de Catalunya,
9.2.2000, p. 8.
1.3. Per a produccions audiovisuals, informàtiques o textos electrònics
COGNOM i nom. Títol i subtítol [tipus de suport]. Lloc d’edició i editors o
<adreça>, data d’edició o [data de consulta]. Durada en minuts (en documents
sonors o audiovisuals).
El reciclatge del vidre [videocasset VHS]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Centro Envase de Vidrio, 1990. 18 min.
26
TERMCAT. Neoloteca [en línia]. <http://www.termcat.es/neoloteca/ indext.html>
[consulta: 12.1.2000].
La llista de totes les entrades bibliogràfiques s’ordena
- Alfabèticament
- Pel cognom de l’autor o pel nom de la institució o organisme responsable
- I directament pel títol en aquells casos en què no figura la responsabilitat del
document.
27
IV. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
En el cos de la memòria sovint hem de fer referència a les fonts externes o
documents que hem consultat o que hem reproduït parcialment. Hi ha diversos
sistemes per referir-nos a aquests documents i per identificar-los: les citacions i
les notes a peu de pàgina.
1. CITACIONS
Les citacions són la transcripció de frases d’altres autors que serveixen per
incloure el pensament d’un expert en la matèria. S’utilitzen per ratificar el
contingut del treball, contrastar idees, rebatre-les o ampliar arguments. Han de
ser concises, exactes i oportunes, i se n’ha de poder provar l’autenticitat, per la
qual cosa cal indicar la pàgina del llibre i tota la informació bibliogràfica d’on
s’ha extret el fragment que reproduïm. Aquesta informació se sol posar a
peu de pàgina.
A continuació us posem un sèrie d´exemples que no exhaureixen totes les
possibilitats:
- Posar el text al qual heu fet referència entre cometes i posar entre parèntesi o
en una nota a peu de pàgina la procedència.
lo cual quiere decir que “si todos los sistemas físicos son computadoras y si las
computadoras pueden imitar perfectamente todos los sistemas físicos , que
distingue el universo real de la simulación”( 1)
(1) DAVIES, Paul. La Mente de Dios. Madrid: Mac Graw Hill, 1993.
- Escriure el text sangrat, afegint al final la font de la cita o posant una nota a
peu de pàgina. Si feu sevir un ordinador, poden fer més entenedor el fet
d´incloure una cita canviant el tipus o grandària de la lletra.
L’engany moral assigna a les diferents races sense suficient fonament un
ordre jeràrquic segons una escala de valors. La fal·làcia científica consisteix en
suposar un estrat biològic profund que determina físicament no només
l´aspecte extern sinó també imaginades qualitats mentals i morals de les
diferents races. El greu error, del que no va escapar Darwin, de la ciència i la
política del segle XIX i part del XX fou sucumbir a la doble fal·làcia racista.
Mostra d´això és aquest singular testimoni d´Abraham Lincoln.
28
Existe una diferencia física entre las razas blanca y negra que en mi opinión,
impedirá siempre que ambas convivan en condiciones de igualdad social y
política. Y en la medida que no pueden vivir de esa manera, pero han de seguir
juntas, una debe ocupar una posición superior y otra la inferior, y yo, como
cualquier otro hombre, prefiero que dicha posición superior sea asignada a
la raza blanca.(1)
Les conseqüències del prejudici racista, que va poder posar aquestes paraules
a la boca del campió de la lluita contra l´esclavitud [...]
(1) El passatge de Lincoln correspon als seus debats amb Douglas (1858).
Citat per Stephen Jay Gould en el seu esplèndid llibre La Falsa medida del
hombre. Barcelona: Antoni Bosch Editor, 1984, p. 18.
Observeu els següents aspectes de l’exemple anterior:
- La cita és d´un altre llibre.
- Es fa un comentari crític del llibre a on hi ha la cita que hem incorporat al
nostre treball.
- L´escrivim en l´idioma en què estava escrita al llibre que citem.
Una altra manera de citar un autor és fer una paràfrasi del que aquest diu i dir,
en una nota o entre parèntesi, l´origen d´allò que esteu dient.
I, per això, resulta francament sospitosa la relació que existeix entre
l’anumerisme (dificultat per entendre els discursos que incorporen xifres més o
menys grans, també conegut com analfabetisme numèric) amb les creences en
el que podríem anomenar pseudociències, com ara l´astrologia, les cartes del
Tarot o l´espiritisme. (1)
(1) Veure PAULOS, John Allen. El hombre anumérico. Barcelona: Tusquets,
1990, p. 111 i ss.
29
2. NOTES A PEU DE PÀGINA
Les notes a peu de pàgina, com el seu nom indica, s’escriuen al final de la
pàgina amb un cos de lletra més petit que el de la resta del text, i s’han de
numerar. Són recursos de gran utilitat en l´elaboració d´una redacció de certa
complexitat. En complementen el contingut de la redacció i ofereixen
referències o acotacions sempre útils i a vegades imprescindibles.
Tenint en compte la seva finalitat, podem establir dos grups de notes:
a) De contingut
Tenen com a finalitat complementar, aprofundir o aportar dades marginals, però
considerades útils, que puguin reforçar el discurs principal. Moltes
vegades són cites, textuals o no, d´autors reconeguts, estudiosos, especialistes
del tema tractat; d´altres són reflexions que nosaltres mateixos hem fet al llarg
de la preparació del treball.
b) De referència bibliogràfica
Remet a les dades de la font: autor, títol, editorial, any de publicació i número
de la pàgina o les pàgines.
Quan un text es repeteix més d´una vegada no cal tornar-ne a donar totes les
dades. Així, si dues notes a peu de pàgina no consecutives fan referència a la
mateixa obra, en la segona s´utilitza com a entrada: opus cit. o o.c.
30
V. L'EXPOSICIÓ ORAL DEL TREBALL DE RECERCA
Els treballs de recerca no són només treballs escrits, sinó que també es
presenten de forma oral davant d'un tribunal i, de vegades, davant d'un públic
format per companys i companyes i professors. Per tant, un cop acabada la
redacció, cal preparar com es durà a terme l'exposició oral, amb les estratègies
i els recursos adients perquè la impressió de qui t'avaluï sigui positiva i ajudi a
millorar la qualificació.
Tècniques d'expressió oral
Com a norma general, cal dir que abans de començar són necessaris uns
minuts de relaxació i concentració; de totes maneres, pensa que les persones
que tindràs al davant són professors/es que coneixes i que no hi ha motiu per
posar- te nerviós/a.
El primer de què hem de ser conscients és de la respiració, que ha de ser
profunda, freqüent, a més de respectar les pauses per evitar de quedar-se
sense aire. En segon lloc, cal tenir en compte la mirada. No pots estar tota
l'estona mirant el guió ni fixant els ulls sempre en la mateixa persona o en el
sostre. En tercer lloc, els gestos constitueixen un element més de la
comunicació oral i, per tant, caldrà usar-los de la forma adequada: han de ser
discrets, sincers i que serveixin per donar importància a la teva explicació.
Finalment, l'element que pren més rellevància és la veu. Cada persona té el
seu to i timbre, però cal ser conscients de la intensitat. Totes les persones que
estan escoltant han de sentir el que expliques i has de vetllar perquè
l'articulació de les paraules sigui clara i entenedora.
Recursos per a l'exposició
L'exposició o presentació oral del treball de recerca ha de ser una transmissió
clara del contingut del teu treball. És clar que no podràs explicar fil per randa tot
el que s'hi conté; per tant, hauràs de fer una selecció del que és més important
mitjançant la confecció de notes o apunts, que seran una mena de resum de
les parts del treball i que podràs utilitzar com a guió durant l'exposició.
D'altra banda, per tal de fer una exposició més amena, et pots servir de
diversos recursos audiovisuals o tecnològics, que cal preparar i comprovar amb
antelació.
31
Guió de l'exposició
A l’hora de preparar l’exposició, cal:
- Elaborar el guió o esquema escrit amb els punts principals a tractar en les
diferents parts de l’exposició.
• En la introducció s’hi ha d’anunciar el tema, justificar-ne l’elecció, destacar-ne
l’interès... i s’hi ha de presentar l’objectiu o hipòtesi de partida.
• En el desenvolupament s’han de descriure sintèticament i de manera
organitzada els punts o apartats bàsics de la nostra recerca, sense entrar en
detalls secundaris.
• A la conclusió s’hi ha de presentar un resum dels resultats del treball,
comentats i relacionats amb la hipòtesi que hem plantejat en la introducció; s’hi
han d’esmentar les possibles insuficiències o obstacles detectats en la recerca i
s’hi poden indicar nous camins d’investigació sobre la qüestió estudiada.
- Amb el guió a la vista, és recomanable fer un o més assaigs de l’exposició per
adquirir seguretat, controlar el temps disponible, comprovar la claredat, precisió
i estructura de l’exposició i detectar-hi defectes que caldrà corregir.
32
Consells pràctics
Preparació:
- Cal elaborar un guió que contingui els punts bàsics de l'exposició en forma
de títols. Aquest esquema ha de servir de guia en el moment de l'exposició.
- Cal assajar en veu alta l'exposició, memoritzar-la i comprovar-ne la durada
(uns 10 minuts).
Realització:
- En començar l'exposició, cal saludar i presentar-se als membres del
tribunal.
- Cal estructurar la defensa en tres parts: una introducció breu en què
s’expliqui el perquè de l’elecció del treball i què es volia demostrar o
investigar; un desenvolupament fent més èmfasi en els punts clau; i les
conclusions a què s’hagi arribat.
- S'ha de fer l'exposició sense llegir i amb l'ajut de l'esquema preparat
anteriorment.
- S'ha de parlar amb veu alta i una bona articulació, amb fluïdesa i sense
pressa, amb naturalitat.
- Cal fer servir un vocabulari ric, adequat, correcte, evitant els vulgarismes.
- L'exposició ha de ser clara, interessant i sintètica.
- Cal mostrar-se convincent.
- Cal ajustar-se al tema, sense caure en la repetició.
- Cal respectar el temps concedit per a l’exposició i per a les preguntes.
- Es pot fer servir material addicional: ordinador, vídeo, pissarra... (si és el
cas, en començar l'exposició ja ha d'estar tot preparat).
- Quan els membres del tribunal facin preguntes, les respostes han de ser
clares i precises.
33
PLANIFICACIÓ DEL TREBALL DE RECERCA (1)
Títol provisional:
Objectiu general:
Guió de treball:
34
PLANIFICACIÓ DEL TREBALL DE RECERCA (2)
Calendari de planificació personal:
Data de presentació del treball de recerca:
Data de l’exposició oral del treball de recerca:
35
ENTREVISTES AMB EL TUTOR/A (1)
Data
Hora
Recomanacions
36
ENTREVISTES AMB EL TUTOR/A (2)
Data
Hora
Recomanacions
37
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA:
BARCELÓ, V. El treball de recerca. Barcelona: Editorial Claret, 2004.
COROMINA, E.; CASACUBERTA, X.; QUINTANA, D. El treball de recerca.
Procés d’elaboració, memòria escrita, exposició oral i recursos. Vic: Eumo
Editorial, 2000.
ECO, H. Cómo se hace una tesis. Técnicas y procedimientos de investigación,
estudio y escritura. Barcelona: Gedisa Editorial, 1998.
RIGO, A.; GENESCÀ, G. Cómo presentar una tesis y trabajos de investigación.
Barcelona: Ediciones Octaedro, 2002.
Webs recomanades:
- Departament d’Ensenyament: XTEC_Orientacions Treball Recerca
- CRP de Santa Coloma: https://sites.google.com/a/xtec.cat/crp-
santacolomag/dinamitzacio-educativa/presentacio-treballs-de-recerca