unidad didÁctica 1 - edebe · web view@ audició d’un fragment de la suite española de gaspar...

PROGRAMACIÓ D’AULA – MÚSICA ESO4

Música 4ESO edebé

PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS DIDÁCTIQUES

Programació d’Aula

1

CATALUNYA


Depòsit Legal B-12835-2012

UNITAT DIDÀCTICA 1

COMPETÈNCIES BÀSIQUES OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D’AVALUACIÓ INDICADORS CB

Comunicació lingüística i audiovisual (CLA) Comprendre textos de

tipologia diversa referits a les característiques generals de l’Edat Mitjana, la música escènica i el folklore europeu per a poder expressar les seves pròpies conclusions.

Redactar textos de tipologia diversa per a comunicar el missatge de la manera més apropiada en cada cas.

Expressar per escrit idees, emocions, vivències i opinions.

Conèixer les característiques generals de l’Edat Mitjana: teoria teocentrista, estils romànic i gòtic, sistema feudal.

Conèixer l’evolució de la música escènica des dels seus inicis fins al segle XX.

Identificar els diferents gèneres de la música escènica amb els diferents centres estilístics europeus que els han generat.

Completar textos referits a les característiques generals de l’Edat Mitjana utilitzant el vocabulari adequat.

Ordenar cronològicament diferents etapes pertanyents a l’evolució de la música escènica des dels seus inicis fins al segle XX.

Completar una taula referida a l’òpera seguint un criteri de classificació determinat i fent ús del vocabulari específic des dels seus orígens fins a l’actualitat.

Comprèn textos de tipologia diversa referits a les característiques generals de l’Edat Mitjana i expressa les seves pròpies conclusions.

Comprèn un text relacionat amb la música escènica i la seva evolució històrica.

Redacta un text classificant i relacionant els diferents gèneres de música escènica amb els diferents centres estilístics europeus utilitzant el vocabulari específic.

2


Artística i cultural (AC) Analitzar críticament el

significat de la creació musical com un fenomen cultural que li permeti poder entendre i valorar altres esquemes de valors sense renunciar a la pròpia identitat personal i cultural.

Utilitzar tècniques, recursos i materials del llenguatge musical per a aconseguir creacions ben elaborades.

Conèixer les aportacions de la dona a la música en l’entorn polític i social de l’Edat Mitjana.

Entendre les causes i conseqüències de la pluralitat de músiques que formen el folklore europeu.

Conèixer i ser capaç d’analitzar, emprant l’audició i la interpretació vocal/instrumental, les característiques principals de la música medieval espanyola.

Descriure els factors que han condicionat el paper de la dona com a compositora en l’Edat Mitjana.

Diferenciar les diferents característiques de la pluralitat de músiques que formen el folklore europeu.

Escoltar, interpretar i compondre una peça musical senzilla referida a les formes musicals medievals espanyoles.

Analitza críticament el paper de la dona com a compositora en l’Edat Mitjana.

Analitza críticament la diversitat cultural a partir del coneixement de les manifestacions folklòriques.

Utilitza les tècniques, els recursos i els materials del llenguatge musical per a aconseguir una creació musical senzilla referida a les formes musicals medievals.

Social i ciutadana (SC)

Estimar i relacionar les conseqüències que es puguin derivar de determinats fets històrics amb la creació musical.

Entendre la música medieval espanyola en el marc de la situació política i social de la península Ibèrica en l’Edat Mitjana.

Entendre la relació entre la lírica poètica i la música trobadoresca, així com l’evolució de la polifonia i el perfeccionament de la notació.

Descriure els factors polítics i socials que intervenen de manera directa en la creació de la música en la península Ibèrica en l’Edat Mitjana.

Escoltar i distingir un cant monòdic d’un de polifònic.

Relacionar l’evolució de la polifonia amb l’escriptura musical.

Relaciona el marc polític i social d’una època determinada amb la creació musical, en l’àmbit ideològic, formal i estètic.

Relaciona els conceptes bàsics de la lírica poètica amb la música trobadoresca.

Relaciona l’evolució de la polifonia amb la notació.

Tractament de la informació i competència digital (TI-D)

– Utilitzar les TAC de manera crítica, ètica i responsable en

– Conèixer els diferents formats d’arxius d’àudio, així com l’ús de programari per a fer un ús ètic i responsable, i aplicar-los a la creació d’un projecte.

– Ripejar un CD utilitzant diferents formats d’arxius d’àudio, i elaborar un projecte on s’hagin integrat coneixements aportats per diferents grups.

– Utilitza les TAC de manera crítica, ètica i responsable en produccions pròpies per a promoure un comportament ètic.

3


produccions pròpies per a promoure un comportament ètic.

Aprendre a aprendre (AA) Acabar els projectes plantejant

i provant noves accions de millora.

Participar en l’organització i realització d’activitats musicals desenvolupades en diferents contextos, prenent consciència com a membre d’un grup, de l’enriquiment que es produeix amb les aportacions dels altres.

Participar en l’organització i realització d’activitats musicals que sorgeixin de propostes de treball a classe o projectes del centre.

Acaba els projectes plantejant i provant noves accions de millora.

CONTINGUTS

C P V Característiques generals de l’Edat Mitjana. La dona en l’Edat Mitjana. La monodia religiosa hispana. La cantilació. El cant hispànic. La música andalusina. La monodia profana. Inici de la polifonia en l’Espanya medieval. La música escènica. L’òpera. Història de l’òpera. Vocabulari específic del gènere operístic. Tipus de gènere operístic. L’òpera seriosa i l’òpera bufa. Principals centres estilístics de l’òpera a

través de la història. El leitmotiv. Gèneres musicals escènics i la seva classificació. Definició del terme ripejar referit a l’ús de la

informàtica. Tipus d’arxius de so i diferents qualitats.

Recerca d’informació sobre compositores medievals.

Audició i anàlisi d’una cançó occitana. Audició i anàlisi de diferents exemples

característics de la música medieval espanyola. Creació d’una cançó trobadoresca. Audició i interpretació de la «Dansa de la

conquesta d’Almeria» d’Alfons X. Audició, interpretació i creació d’un

acompanyament sobre «Santa Maria, strella do dia» d’Alfons X.

Visionat d’audiovisuals referits a diferents òperes. Anàlisi i conclusions.

Lectura del text d’un fragment d’una ària d’òpera. Anàlisi i conclusions.

Audició, interpretació i creació d’un acompanyament sobre el fragment de l’«Havanera» de l’òpera Carmen de G. Bizet.

Identificació del leitmotiv en un fragment de l’òpera Tristany i Isolda de R. Wagner.

Ripejar un CD.

Valoració dels fets històrics per a entendre la creació musical.

Valoració de l’audició i l’anàlisi per a la comprensió i gaudi de la música.

Valoració de les manifestacions folklòriques com a ponts entre cultures.

Valoració de les noves tecnologies per a la creació musical.

4


La multiculturalitat basada en el folklore. Divisió per zones geogràfiques.

Característiques tímbriques, melòdiques, rítmiques i formals de la música europea.

Característiques específiques de la música cèltica i de la música balcànica.

Audició i anàlisi de diferents exemples característics de la música europea.

ENSENYAMENTS TRANSVERSALS

Educació per a la salutValorar la pràctica de l’exercici físic, no solament com a font de salut, sinó també com a hàbit indispensable per a una bona execució instrumental i vocal.Valorar el silenci o la falta de soroll com a font de salut física i mental.Educació per a la pauApreciar i respectar la diversitat d’estils i gustos musicals de la societat actual.Utilitzar el llenguatge musical per a establir vincles d’amistat i de comunicació amb els altres.Rebutjar missatges que incitin a la violència, la discriminació i/o a la insolidaritat.Educació per a la igualtat d’oportunitats de tots dos sexesMostrar una actitud crítica davant situacions musicals en les quals es produeixi qualsevol tipus de discriminació sexual.Estudiar els processos socials i analitzar els motius pels quals la dona ha tingut tan poc protagonisme al llarg de la història de la música.No caure en estereotips que vinculin una determinada activitat musical amb un determinat sexe.Educació per al consumMostrar una actitud crítica davant els productes musicals que surten al mercat.Conèixer l’existència i el contingut bàsic de la Llei del Consumidor i les associacions que defensen els interessos dels consumidors.Aprendre a destriar en un producte musical el que és essencial d’allò superflu, valorant i acceptant el que és essencial.Educació mediambiental i educació viàriaConscienciar-se del que és l’anomenada contaminació acústica: excés de volum sonor i varietat de sorolls i sons de freqüències excessivament agudes.Valorar críticament l’efecte d’algunes activitats humanes que deterioren el medi ambient i les mesures que es prenen per al seu control.Ser conscient de la importància de circular per la via pública sense auriculars, ja que disminueixen la capacitat auditiva i distreuen l’atenció, i poden ser la causa d’alguns accidents de circulació.

5


Educació sexualMostrar interès per conèixer, respectar i apreciar els companys.Rebutjar els models masculí i femení que de manera convencional ha creat el món de la música.Aprofitar les activitats en grup que proposa la matèria per a desinhibir-se i valorar el contacte corporal com un acte comunicatiu i natural independent de les diferències sexuals.Educació moral i cívicaAcceptar els gustos musicals dels altres.Valorar la diversitat d’estils musicals de la societat actual com un fet cultural i artístic enriquidor.Exposar judicis, dialogar i mostrar una opinió pròpia sobre temes musicals, respectant les regles pròpies de la comunicació i sense ferir la sensibilitat dels altres.Participar en les activitats culturals i musicals respectant les normes de la convivència democràtica.Les noves tecnologiesManifestar interès per conèixer els avenços de la tecnologia que facilitin i millorin els treballs musicals i d’informació.Valorar i utilitzar les noves tecnologies en la reproducció de la música i en l’edició de partitures.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE1. AnàlisiDistingir entre cant polifònic i cant monòdic.@ Buscar informació sobre dones compositores en l’antiguitat.@ Analitzar diversos fragments musicals pertanyents a les diferents formes musicals de l’Edat Mitjana.@ Analitzar un fragment de la cançó occitana A chantar m’er de so q’ieu non volria de Beatriu de Dia.@ Observació de diferents exemples d’art medieval relacionat amb el cant hispànic Corpora sanctorum.@ Observació d’una interpretació pertanyent a les Cantigues de Martín Codax, i identificar els instruments que hi apareixen.@ Observació d’un vídeo referit a la cantiga «A Virgen Madre de Nostro Sennor», de les Cantigues d’Alfons X el Savi, i identificar-hi instruments i elements del llenguatge musical.@ Audició de la cançó trobadoresca Totz temoros e duptans de Berenguer de Palou, i identificar els instruments que hi apareixen.Composició i interpretació d’una cançó trobadoresca seguint unes indicacions formals.@ Analitzar un fragment del gradual «Sederunt principes» distingint monodia de polifonia.@ Audició de la cançó «Fa fa mi fa re / Ut re mi ut re mi» del Codex Las Huelgas i identificar-hi elements formals.

2. Interpretació@ Audició i interpretació de la «Dansa de la conquesta d’Almeria» d’Alfons X.@ Audició, interpretació i creació d’un acompanyament sobre «Santa Maria, strella do dia » d’Alfons X.

6


3. Música viva@ Visualització de vídeos on s’interpreten fragments de les òperes Orfeu de C. Monteverdi, The Fairy Queen de H. Purcell, Les Palladins de J.-P. Rameau i Les noces de Fígaro de W.A. Mozart.Contestar a preguntes relacionades amb el visionat dels vídeos anteriors referides a l’anàlisi.@ Recerca d’informació sobre l’òpera Les noces de Fígaro.Completar una taula referida als tipus d’òpera, tipus de veus i tipus de fragment musical utilitzant la terminologia específica.Llegir un fragment del text de l’«Havanera» de l’òpera Carmen de G. Bizet i expressar l’opinió sobre el tema central.@ Visionar una versió de l’«Havanera» de l’òpera Carmen de G. Bizet.Interpretació instrumental de l’«Havanera» de l’òpera Carmen de G. Bizet.@ Audició d’un fragment de l’obertura de Tristany i Isolda de R. Wagner i identificació del leitmotiv.@ Recerca d’informació sobre l’argument de Tristany i Isolda de R. Wagner.Interpretació d’un motiu musical extret de La bohème de G. Puccini.@ Visionar fragments de vídeos relacionats amb compositors rellevants de musicals dels segles XX i XXI.@ Recerca d’informació sobre compositors i musicals.@ Interpretació sobre un playback de la cançó Out Here on My Own pertanyent al musical Fama (1988).

4. InformàticaObservar en un exemple concret el procediment per a ripejar un CD.

5. Folklore@ Audició dels temes The Butterfly i Kalasnjikov pertanyents, respectivament, a la música folklòrica cèltica i balcànica, i identificar les característiques específiques del llenguatge musical, formal i instrumental de la seva estructura.@ Recerca d’informació sobre els instruments musicals del folklore cèltic.

ALTRES ACTIVITATSAVALUACIÓ INICIAL Grup classe

Explicar els diferents apartats en què es divideix la unitat didàctica i el tipus d’activitats requerides.Examinar els continguts de la unitat que contribueixen a l’assoliment de les CB indicades.

MOTIVACIÓ Resoldre les activitats de l’apartat «Interpretació», on sorgeix la necessitat de relacionar els continguts de l’apartat «Anàlisi», promovent una pràctica musical activa individual o en grup.Utilitzar les activitats de l’apartat «Música viva» per a proposar la creació d’un musical.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE CBEls elements d’aquest apartat es trobaran en les unitats 3, 6 i 9.

7


Les activitats plantejades en cada unitat del llibre de l’alumne/a ja són per si mateixes competencials. En concret, en aquesta unitat es planteja com a objectiu general aplicar els coneixements del llenguatge musical a l’anàlisi de fragments musicals referits a l’Edat Mitjana, al gènere operístic i al folklore d’Europa per a poder crear, interpretar i expressar l’opinió oral o escrita sobre aquests fragments.Entendre i aplicar els coneixements sobre programes informàtics i les seves aplicacions per a fer-ne un ús responsable i ètic en la vida quotidiana.No obstant això, cada tres unitats plantegem unes activitats de Competències bàsiques que, utilitzades a manera de síntesi, ens permeten valorar el seu grau d’adquisició, i faciliten el procés d’avaluació contínua.

COMPLEMENTÀRIES Per als apartats «Anàlisi», «Música viva», «Informàtica» i «Folklore», consultar les Orientacions didàctiques de la unitat a Programació, Orientacions i Material complementari Música ESO 4, UD1.Per a l’apartat «Interpretació», segons el nivell d’execució de la pràctica instrumental es pot promoure la creació tant d’acompanyaments com el versionat de les diferents obres musicals.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ AMPLIACIÓMaterial ComplementariFitxa 1.

Material complementariFitxa 1.

AVALUACIÓ FITXA D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES— Explicar la importància de la conservació del llegat musical de l’Edat Mitjana com a font històrica.— Identificar els trets estilístics formals i temàtics de la lírica galaicoportuguesa.— Identificar els trets folklòrics comuns de la música cèltica i la música romaní.

Material complementari Fitxa d’avaluació de CB. Rúbrica d’avaluació de les CB de la Unitat.

ACTIVITATS PROMOCIÓ LECTURA I EXPRESSIÓ

LecturaLlegir de manera comprensiva textos referits a l’anàlisi de partitures i traduir al llenguatge musical.Llegir comprensivament expressions musicals per a elaborar o reelaborar creacions pròpies.Llegir informació diversa de les pàgines web proposades per a obtenir o ampliar informació, investigar, accedir a programes d’edició de partitures i/o pràctica instrumental.Utilitzar estratègies de comprensió lectora:

8


Lectura silenciosa (autoregulació de la comprensió). Traducció del llenguatge quotidià al llenguatge musical en creacions pròpies, en situacions diverses, i viceversa (elaboració de la informació). Elaboració de síntesi, esquema, resum (consciència de la pròpia comprensió).

Expressió Exposar de manera oral i escrita el plantejament i el desenvolupament en la resolució de les diverses activitats.Expressar adequadament els aprenentatges, utilitzant el vocabulari específic musical.Expressar adequadament les creacions musicals, individuals o en grup, tenint en compte els elements tècnics de producció del so i els criteris d’interpretació.

ACTIVITATS TAC

Activitat interactiva: La música religiosa en l’Edat Mitjana.@ Buscar informació sobre dones compositores en l’antiguitat.@ Analitzar diversos fragments musicals pertanyents a les diferents formes musicals de l’Edat Mitjana.@ Analitzar un fragment de la cançó occitana A chantar m’er de so q’ieu non volria de Beatriu de Dia.@ Observació de diferents exemples d’art medieval relacionat amb el cant hispànic Corpora sanctorum.@ Observació d’una interpretació pertanyent a les cantigues de Martín Codax, i identificar els instruments que hi apareixen.@ Observació d’un vídeo referit a la cantiga «A Virgen Madre de Nostro Sennor», de les Cantigues d’Alfons X el Savi i identificar-hi instruments i elements de llenguatge.@ Audició de la cançó trobadoresca Totz temoros e duptans de Berenguer de Palou i identificar els instruments que hi apareixen.@ Analitzar un fragment del gradual «Sederunt principes» distingint monodia de polifonia.@ Audició de la cançó «Fa fa mi fa re / Ut re mi ut re mi» del Codex Las Huelgas i identificar-hi elements formals.@ Audició i interpretació de la «Dansa de la conquesta d’Almeria» d’Alfons X.@ Audició, interpretació i creació d’un acompanyament sobre «Santa Maria, strella do dia» d’Alfons X.@ Visualització de vídeos on s’interpreten fragments de les òperes Orfeu de C. Monteverdi, The Fairy Queen de H. Purcell, Les Palladins de J.-P.Rameau i Les noces de Fígaro de W.A. Mozart.@ Recerca d’informació sobre l’òpera Les noces de Fígaro.@ Visionar una versió d’«Havanera» de l’òpera Carmen de G. Bizet.@ Audició d’un fragment de l’obertura de Tristany i Isolda de R. Wagner i identificació del leitmotiv.@ Recerca d’informació sobre l’argument de Tristany i Isolda de R. Wagner.@ Visionar fragments de vídeos relacionats amb compositors rellevants de musicals dels segles XX i XXI.@ Recerca d’informació sobre compositors i musicals.@ Interpretació sobre un playback de la cançó Out Here on My Own pertanyent al musical Fama (1988).@ Audició dels temes The Butterfly i Kalasnjikov pertanyents, respectivament, a la música folklòrica cèltica i balcànica, i identificar les característiques específiquesdel llenguatge musical, formal i instrumental de la seva estructura.@ Recerca d’informació sobre els instruments musicals del folklore cèltic.

9


MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA

Utilitzar totes les tècniques i recursos del llenguatge musical, i aconseguir així creacions ben elaborades.

Identificar manifestacions culturals diverses i relacionar-les amb la pròpia.

Participar activament en totes les manifestacions culturals diverses, sentint-se part d’aquestes manifestacions.

Participar de totes les activitats comunicatives, implicant-s’hi i utilitzar diferents llenguatges de manera creativa.

Utilitzar els recursos tecnològics per a analitzar, seleccionar i organitzar la informació referida a la música en l’Edat Mitjana, la música escènica, continguts d’informàtica i elements del folklore europeu.

Generar una peça musical nova partint de l’anàlisi d’obres musicals significatives.

Dur a terme accions de millora dels seus propis recursos aplicant-los a les creacions musicals tant en l’àmbit individual com en l’àmbit col·lectiu.

Comportar-se d’una forma cívica ajustada a la situació social en la qual es troba.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Ús correcte dels conceptes i del vocabulari musical en transmetre i sol·licitar informació.

Ús espontani o en contextos quotidians dels aprenentatges realitzats.

Grau d’elaboració personal de les idees, les respostes, les creacions, les interpretacions i els processos personals desenvolupats.

10


Grau de comprensió, relació i comunicació de la informació històrica referida a la música.

Grau de participació en els projectes artístics individuals i/o comuns.

Ordre i claredat en la presentació d’activitats.

Percentatge o nombre d’encerts en proves, exercicis i treballs escrits.

Comportament: respecte, interès i motivació, atenció, tenacitat, perseverança, companyonia.

METODOLOGIA

MATERIALS I RECURSOS ESPAIS - TEMPS ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

Llibre de text MÚSICA 4 ESO; editorial edebé.Programació, Orientacions i Material complementari MÚSICA 4 ESO; editorial edebé.

DVD de l’alumne/a.DVD del professor/a.Material fungible.

Aula.Temps aproximat 3 setmanes.

La metodologia proposada promou la construcció d’aprenentatges significatius a partir de la seqüència: Evocació de coneixements previs per a abordar els continguts nous.

Incorporació progressiva de continguts amb un alt grau de significació lògica i funcional, de manera que resulten aplicables a altres experiències alienes al mer aprenentatge, que promouen la capacitat d’aplicació i relació en situacions noves.

Activitats seqüenciades per nivells de dificultat que faciliten el treball de competències bàsiques i els diferents estils cognitius dels alumnes.

Diversitat del tipus d’activitats: aplicació, raonament, treball de competències bàsiques i intel·ligències múltiples, projectes, interactives, reforç i aprofundiment.

Recursos digitals d’índole diferent, utilitzant el suport en DVD. Aquests recursos inclouen activitats integrades en la seqüència d’aprenentatge en tots els apartats de cada unitat: «Anàlisi», «Interpretació», «Música viva», «Informàtica» i «Folklore».

Creacions i interpretacions individuals i/o en grup que permeten a l’alumne/a aplicar i desenvolupar mitjançant els elements del llenguatge musical totes les seves capacitats artístiques i expressives.

Unitat 1: ESTRUCTURA:Anàlisi

Activitat interactiva: La música religiosa en l’Edat Mitjana. A manera d’activitat inicial situa els

11


alumnes en el context històric al qual es refereix la unitat. A partir d’activitats d’audició i visionat de vídeos, així com de comprensió de textos i anàlisis

de fragments musicals, es proposen activitats referides als continguts: la música a Espanya en l’Edat Mitjana, la dona en l’Edat Mitjana, la monodia religiosa hispana, música andalusina, monodia profana i l’inici de la polifonia en l’Espanya medieval.

Subapartat «Recorda»: serveix de suport per a la realització d’activitats. Tot el treball dels continguts està orientat al desenvolupament i a l’adequació de les

competències bàsiques definides en la unitat.Interpretació

A partir de l’audició inicial d’adaptacions de fragments musicals referits a la música en l’Edat Mitjana, es proposa la seva interpretació, així com la creació d’acompanyament rítmic per a la pràctica col·lectiva.Música viva

Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la terminologia bàsica sobre l’òpera es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’entendre el procés evolutiu de la música escènica des dels seus orígens fins al segle XXI.Informàtica

A través de textos escrits, la seva lectura comprensiva i informació de llocs web es proposa ripejar un CD. Amb aquesta activitat es potencia l’ús responsable del programari, l’ús del vocabulari específic referit a la música i les TAC i la incorporació posterior dels nous coneixements a la vida quotidiana dels alumnes.Folklore

Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la recerca d’informació sobre instruments musicals característics de la música cèltica i balcànica es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’apropar la diversitat folklòrica europea i trobar punts comuns.Síntesi

Esquema que relaciona gràficament els continguts bàsics de la unitat acompanyat d’una definició/explicació breu de cadascun.POSA’T A PROVA

Activitats d’avaluació dels diferents apartats de la unitat didàctica de caràcter competencial. S’utilitzen diferents procediments, com la compleció i redacció de textos, taules i resolució d’uns mots encreuats, així com la creació d’un fragment musical referit a una forma de l’Edat Mitjana.

12


PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

ESCRITS ORALS ALTRES

Tasques diverses de l’alumne/a realitzades en l’activitat diària de la classe.Activitats diverses d’avaluació d’aprenentatges i de competències bàsiques.Procés seguit en la creació i interpretació de projectes musicals.Activitats TAC: interactives, recerques d’informació, visionat de vídeos i suport àudio per a la interpretació o anàlisi.Dossier individual.

Valoració del plantejament i dels processos seguits, així com del resultat obtingut.

Preguntes individuals i col·lectives.

Observació i valoració del grau de participació de cada alumne/a i la qualitat de les seves intervencions.

Observació i valoració del grau de participació de cada alumne/a en les activitats referides a la interpretació i/o creació musicals en grup.

Fitxa de registre individual.Registre per a l’avaluació contínua del grup classe.Bloc del professor/a.Dossier d’aprenentatge.Rúbrica d’avaluació de les CB de la Unitat.Rúbrica d’avaluació trimestral de les CB.Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.

13


AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT

ADEQUACIÓ DE LA PLANIFICACIÓ RESULTATS ACADÈMICS

PROPOSTES DE MILLORA

Preparació de la classe i els materials didàctics

Hi ha coherència entre el programat i el desenvolupament de les classes.

Hi ha una distribució temporal equilibrada.

S’adequa el desenvolupament de la classe a les característiques del grup.

Utilització d’una metodologia adequada

S’han tingut en compte aprenentatges significatius.

Es considera la interdisciplinarietat (en activitats, tractament dels continguts, etc.). La metodologia fomenta la motivació i el desenvolupament de les capacitats de l’alumne/a.

Regularització de la pràctica docent Grau de seguiment dels alumnes.

Validesa dels recursos utilitzats a classe per als aprenentatges.

Els criteris de promoció estan consensuats entre els professors.

Avaluació dels aprenentatges i informació que se’n dóna als alumnes i famílies

Els criteris per a una avaluació positiva es troben vinculats als objectius i continguts.

Els instruments d’avaluació permeten registrar nombroses variables de l’aprenentatge.

Els criteris de qualificació estan ajustats a la tipologia d’activitats planificades.

Els criteris d’avaluació i els criteris de qualificació s’han donat a conèixer: a alumnes a les famílies

14


Utilització de mesures per a l’atenció a la diversitat

S’adopten mesures amb antelació per a conèixer les dificultats d’aprenentatge.

S’ha ofert resposta a les diferents capacitats i ritmes d’aprenentatge.

Les mesures i recursos oferts han estat suficients.

Aplica mesures extraordinàries recomanades per l’equip docent atesos els informes psicopedagògics.

PROGRAMACIÓ DE SUPORTS A NEE Alumnes

1 ...

......

......

... 2

......

......

...

3 ...

......

......

4 ...

......

......

5 ...

......

......

6 ...

......

......

7 ...

......

......

8 ...

......

......

.....

......

......

Atenció individualitzada a l’aula per a la realització de les activitats proposades.Adaptació de les activitats de la programació.Atenció individualitzada dins i fora de l’aula per a la realització de les activitats adaptades.Adaptació curricular significativa per NEE.Adaptació curricular per alta capacitat intel·lectual.

15


Adaptacions en el material curricular per incorporació tardana en el SE.…

UNITAT DIDÀCTICA 2



tipologia diversa referits a les característiques generals del Renaixement, la música al cinema i el folklore europeu per a poder expressar les seves pròpies conclusions.


Conèixer les característiques generals del Renaixement: humanisme, proporció i senzillesa.

Identificar els diferents estils, funcions i compositors de bandes sonores.

Distingir les característiques rítmiques, melòdiques, tímbriques i formals de la música folklòrica d’Àustria,

Completar textos referits a les característiques generals del Renaixement utilitzant el vocabulari adequat.

Ordenar cronològicament diferents etapes pertanyents a l’evolució de la música i el cinema des dels seus orígens fins a l’actualitat.

Relacionar les diferents característiques específiques de la música folklòrica d’Àustria, Suïssa, Grècia, Itàlia i França amb els factors geogràfics i històrics.

Comprèn textos de tipologia diversa referits a les característiques generals del Renaixement i expressa les seves pròpies conclusions.

Elabora un text relacionat amb la creació de bandes sonores tenint en compte la cronologia.

Elabora un text amb les característiques musicals que defineixen la música folklòrica d’Àustria, Suïssa, Grècia, Itàlia i

16



Suïssa, Grècia, Itàlia i França. França relacionant-les amb els factors geogràfics i històrics.




Conèixer les aportacions de la dona a la música en l’entorn polític i social del Renaixement.

Conèixer i ser capaç d’analitzar, emprant l’audició i la interpretació vocal/instrumental, les característiques principals de la música renaixentista espanyola.

Descriure els factors que han condicionat el paper de la dona com a compositora en el Renaixement.

Escoltar, interpretar i analitzar una peça musical senzilla referida a les formes musicals renaixentistes espanyoles.

Analitza críticament el paper de la dona com a compositora en el Renaixement.

Utilitza les tècniques, els recursos i els materials del llenguatge musical per a aconseguir una creació musical senzilla referida a les formes musicals renaixentistes.



Entendre la música renaixentista espanyola en el marc polític i social.

Entendre la funció de les capelles musicals i la seva organització en relació amb el sistema social renaixentista.

Descriure els factors polítics i socials que intervenen de manera directa en la creació de la música renaixentista a Espanya.

Escoltar i distingir diferents formes de la música instrumental renaixentista.

Relacionar l’evolució de la polifonia amb l’aparició de la música instrumental.


Relaciona la funció de les capelles musicals amb el sistema social renaixentista.

Relaciona l’evolució de la polifonia amb l’aparició de la música instrumental.


Utilitzar les TAC de manera crítica, ètica i responsable en produccions pròpies per a promoure un comportament ètic.

Conèixer les diferents possibilitats de manipulació, creació i edició de vídeo amb finalitats creatives.

Crear una banda sonora sobre una pel·lícula muda utilitzant el programari adequat, fent un ús responsable i ètic dels arxius de so i imatge.

Utilitza les TAC de manera crítica, ètica i responsable en produccions pròpies per a promoure un comportament ètic.


Participar en l’organització i realització d’activitats musicals

Participar en l’organització i realització d’activitats musicals que sorgeixin de propostes de treball a


17



desenvolupades en contextos diferentes, prenent consciència com a membre d’un grup, de l’enriquiment que es produeix amb les aportacions dels altres.

classe o projectes del centre.

CONTINGUTS

C P V Definició de les característiques generals del

Renaixement. La dona en el Renaixement. El Renaixement musical a Espanya. Principals cançoners del segle XV. Les capelles musicals. Història del cinema. Definició de cinema mut. Definició de banda sonora. Vocabulari específic. Tipus de música en bandes sonores. Música

diegètica i música incidental. Principals funcions, estils i compositors de bandes

sonores. El llenguatge cinematogràfic. Definició del terme sincronització referit a imatge i

so al cinema. Característiques tímbriques, melòdiques, rítmiques

i formals de la música folklòrica d’Àustria, Suïssa,

Audició i anàlisi de diferents formes musicals de la música instrumental renaixentista espanyola.

Identificació de compositors mestres de capella. Interpretació de Dansa bergamasca, anònim. Interpretació de Pastime with Good Company

d’Enric VIII. Interpretació de Pavana Belle qui tiens ma vie, de

Thoinot Arbeau. Visionat de fragments audiovisuals referits al

naixement del cinema sonor. Anàlisi i conclusions. Visionat de fragments audiovisuals referits a les

funcions de la música en una pel·lícula. Anàlisi i conclusions.

Visionat de fragments audiovisuals referits als diferents estils musicals de les bandes sonores. Anàlisi i conclusions.

Identificació de música diegètica i música incidental d’una banda sonora.





18


Grècia, Itàlia i França. Afegir música a un fragment audiovisual tenint en compte la sincronització.

Audició i anàlisi de diferents exemples característics de la música folklòrica de cada país


Educació per a la salutValorar la pràctica de l’exercici físic, no solament com a font de salut, sinó també com a hàbit indispensable per a una bona execució instrumental i vocal.Valorar el silenci o la falta de soroll com a font de salut física i mental.Educació per a la pauApreciar i respectar la diversitat d’estils i gustos musicals de la societat actual.Utilitzar el llenguatge musical per a establir vincles d’amistat i de comunicació amb els altres.Rebutjar missatges que incitin a la violència, la discriminació i/o a la insolidaritat.Educació per a la igualtat d’oportunitats de tots dos sexesMostrar una actitud crítica davant situacions musicals en les quals es produeixi qualsevol tipus de discriminació sexual.Estudiar els processos socials i analitzar els motius pels quals la dona ha tingut tan poc protagonisme al llarg de la història de la música.No caure en estereotips que vinculin una determinada activitat musical amb un determinat sexe.Educació per al consumMostrar una actitud crítica davant els productes musicals que surten al mercat.Conèixer l’existència i el contingut bàsic de la Llei del Consumidor i les associacions que defensen els interessos dels consumidors.Aprendre a destriar en un producte musical el que és essencial d’allò superflu, valorant i acceptant el que és essencial.Educació mediambiental i educació viàriaConscienciar-se del que és l’anomenada contaminació acústica: excés de volum sonor i varietat de sorolls i sons de freqüències excessivament agudes.Valorar críticament l’efecte d’algunes activitats humanes que deterioren el medi ambient i les mesures que es prenen per al seu control.Ser conscient de la importància de circular per la via pública sense auriculars, ja que disminueixen la capacitat auditiva i distreuen l’atenció, i poden ser la causa d’alguns accidents de circulació.Educació sexualMostrar interès per conèixer, respectar i apreciar els companys.

19


Rebutjar els models masculí i femení que de manera convencional ha creat el món de la música.Aprofitar les activitats en grup que proposa la matèria per a desinhibir-se i valorar el contacte corporal com un acte comunicatiu i natural independent de les diferències sexuals.Educació moral i cívicaAcceptar els gustos musicals dels altres.Valorar la diversitat d’estils musicals de la societat actual com un fet cultural i artístic enriquidor.Exposar judicis, dialogar i mostrar una opinió pròpia sobre temes musicals, respectant les regles pròpies de la comunicació i sense ferir la sensibilitat dels altres.Participar en les activitats culturals i musicals respectant les normes de la convivència democràtica.Les noves tecnologiesManifestar interès per conèixer els avenços de la tecnologia que facilitin i millorin els treballs musicals i d’informació.Valorar i utilitzar les noves tecnologies en la reproducció de la música i en l’edició de partitures.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE1. Anàlisi@ Audició de la Canzon XXVIII de Giovanni Gabrieli i contestar a preguntes relacionades amb els instruments i la forma.@ Audició de fragments musicals renaixentistes i identificar els instruments de música alta i música baixa, així com les famílies instrumentals.@ Audició d’un saltarello i interpretació d’un ostinato rítmic.@ Audició del madrigal Morir non puo il mio cuore de Maddalena Casulana i analitzar la textura polifònica.@ Audició del villancet Fata la parte de Juan del Encina i realitzar una anàlisi formal i instrumental.@ Audició de Diferències sobre la pavana italiana d’Antonio de Cabezón i realitzar una anàlisi melòdica, tímbrica i formal.@ Audició de dues versions de La cançó de l’emperador (Mille Regrets) i fer-ne una comparació.@ Audició d’un fragment del «Kírie» de la missa O magnum mysterium de Tomás Luis de Victoria i analitzar l’estructura formal de la polifonia vocal religiosa renaixentista. Reconèixer els compositors membres de capelles musicals que apareixen en la unitat.@ Audició d’un fragment musical religiós i distinció dels components de les capelles musicals religioses per ordre d’aparició.

2. Interpretació@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de Dansa bergamasca, anònim.@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de Pastime with Good Company d’Enric VIII.@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de la pavana Belle qui tiens ma vie de Thoinot Arbeau.

3. Música viva@ Visualització d’un vídeo on apareixen tres escenes de la pel·lícula Cantant sota la pluja i respondre preguntes relacionades amb el seu contingut.

20


@ Visualització de tres enregistraments diferents per a identificar elements sonors, les seves aportacions i tipus de música.Explicar les funcions de la música en els enregistraments anteriors.@ Audició d’un fragment musical de la suite Els planetes de G. Holst i un fragment de la banda sonora de la pel·lícula Star Wars i establir-hi similituds.@ Audició d’exemples musicals extrets de bandes sonores i classificar-los segons el seu estil.@ Interpretació d’un arranjament de la cançó Moon River amb flauta.@ Identificació del tipus de música que apareix en una escena de la pel·lícula Esmorzar amb diamants.@ Recerca d’informació sobre compositors de bandes sonores i les pel·lícules a les quals pertanyen.@ A partir del visionat d’un vídeo, contestar a preguntes relacionades amb les fases de treball i col·laboració entre el director d’una pel·lícula i el músic creador de la seva banda sonora.@ Proposta d’ampliació de coneixements sobre llenguatge cinematogràfic.@ A partir del visionat d’un fragment de la pel·lícula Psicosi, contestar a preguntes relacionades amb la utilització de la música al cinema relacionant-la amb plans i moviments de càmera.4. InformàticaProposta de creació de la banda sonora a partir de la pel·lícula muda Steamboat Bill, Jr.

5. Folklore@ Audició del tema The Lonely Goatherd pertanyent a la pel·lícula The Sound of Music i identificar-hi la tècnica del iòdel com a característica de la música folklòrica d’Àustria i Suïssa.Interpretació amb flauta del tema de l’òpera Orfeu als inferns de J. Offenbach.@ A partir de l’audició de fragments musicals del folklore d’Àustria, Suïssa, Itàlia, França i Grècia, classificar les seves característiques bàsiques distintives.



MOTIVACIÓ Resoldre les activitats de l’apartat «Interpretació», on sorgeix la necessitat de relacionar els continguts de l’apartat «Anàlisi», promovent una pràctica musical activa individual o en grup.Utilitzar les activitats de l’apartat «Música viva» per a proposar la creació d’una banda sonora.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE CBEls elements d’aquest apartat es trobaran en les unitats 3, 6 i 9.Les activitats plantejades en cada unitat del llibre de l’alumne/a ja són per si mateixes competencials. En concret en aquesta unitat es planteja com a objectiu general aplicar els coneixements del llenguatge musical a l’anàlisi de fragments musicals referits al Renaixement, la música al cinema, i al folklore d’Europa per a poder crear, interpretar, i expressar l’opinió oral o escrita sobre aquests fragments.Entendre i aplicar els coneixements sobre programes informàtics i les seves aplicacions per a fer-ne un ús

21


responsable i ètic en les creacions pròpies.

No obstant això, cada tres unitats plantegem unes activitats de Competències bàsiques que, utilitzades a manera de síntesi, ens permeten valorar el seu grau d’adquisició, i faciliten el procés d’avaluació contínua.

COMPLEMENTÀRIES Per als apartats «Anàlisi», «Música viva», «Informàtica» i «Folklore» consultar les Orientacions didàctiques de la unitat a Programació, Orientacions i Material complementari Música ESO4, UD2.Per a l’apartat «Interpretació», segons el nivell d’execució de la pràctica instrumental es pot promoure la creació tant d’acompanyaments, com el versionat de les diferents obres musicals.



AVALUACIÓ FITXA D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESLlibre de l’alumne Apartat POSA’T A PROVA (al final de cada unitat).Material complementari

Fitxa 2 d’Avaluació.— Explicar les característiques estilístiques del Renaixement. — Diferenciar diferents formes musicals renaixentistes segons la instrumentació.— Diferenciar música instrumental i música vocal polifònica a través de l’audició.— Reconèixer el paper del mecenatge en la difusió de les arts.— Reconèixer el paper de les capelles musicals en la difusió de la polifonia.— Identificar els orígens de la música instrumental.— Identificar les diferents etapes de la música relacionada amb el cinema.— Relacionar les funcions de la música amb la imatge.— Relacionar les característiques de la música folklòrica amb el seu origen geogràfic i històric.


22



LecturaLlegir de manera comprensiva textos referits a l’anàlisi de partitures i traduir al llenguatge musical.Llegir comprensivament expressions musicals per a elaborar o reelaborar creacions pròpies.Llegir informació diversa de les pàgines web proposades per a obtenir o ampliar informació, investigar, accedir a programes d’edició de partitures i/o pràctica instrumental.Utilitzar estratègies de comprensió lectora: Lectura silenciosa (autoregulació de la comprensió). Traducció del llenguatge quotidià al llenguatge musical en creacions pròpies, en situacions diverses, i viceversa (elaboració de la informació). Elaboració de síntesi, esquema, resum (consciència de la pròpia comprensió).


ACTIVITATS TAC

Activitat interactiva: Música de cinema.@ Audició de la Canzon XXVIII de Giovanni Gabrieli i contestar a preguntes relacionades amb els instruments i la forma.@ Audició de fragments musicals renaixentistes i identificar els instruments de música alta i música baixa, així com les famílies instrumentals.@ Audició d’un saltarello i interpretació d’un ostinato rítmic.@ Audició del madrigal Morir non puo il mio cuore de Maddalena Casulana i analitzar la textura polifònica.@ Audició del villancet Fata la parte de Juan del Encina i realitzar una anàlisi formal i instrumental.@ Audició de Diferències sobre la pavana italiana d’Antonio de Cabezón i realitzar una anàlisi melòdica, tímbrica i formal.@ Audició de dues versions de La cançó de l’emperador (Mille Regrets) i fer-ne una comparació.@ Audició d’un fragment del «Kírie» de la missa O magnum mysterium de Tomás Luis de Victoria i analitzar l’estructura formal de la polifonia vocal religiosa renaixentista.@ Audició d’un fragment musical religiós i distinció dels components de les capelles musicals religioses per ordre d’aparició.@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de Dansa bergamasca, anònim.@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de Pastime with Good Company d’Enric VIII.@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de la pavana Belle qui tiens ma vie, de Thoinot Arbeau.@ Visualització d’un vídeo on apareixen tres escenes de la pel·lícula Cantant sota la pluja i respondre preguntes relacionades amb el seu contingut.@ Visualització de tres enregistraments diferents per a identificar elements sonors, les seves aportacions i tipus de música.

23


@ Audició d’un fragment musical de la suite Els planetes de G. Holst i un fragment de la banda sonora de la pel·lícula Star Wars i establir-hi similituds.@ Audició d’exemples musicals extrets de bandes sonores i classificar-los segons el seu estil.@ Interpretació d’un arranjament de la cançó Moon River amb flauta.@ Identificació del tipus de música que apareix en una escena de la pel·lícula Esmorzar amb diamants.@ Recerca d’informació sobre compositors de bandes sonores i les pel·lícules a les quals pertanyen.@ A partir del visionat d’un vídeo, contestar a preguntes relacionades amb les fases de treball i col·laboració entre el director d’una pel·lícula i el músic creador de la seva banda sonora.@ Proposta d’ampliació de coneixements sobre llenguatge cinematogràfic.@ A partir del visionat d’un fragment de la pel·lícula Psicosi contestar a preguntes relacionades amb la utilització de la música al cinema relacionant-la amb plans i moviments de càmera.@ Audició del tema The Lonely Goatherd pertanyent a la pel·lícula The Sound of Music i identificar-hi la tècnica del iòdel com a característica de la música folklòrica d’Àustria i Suïssa.Interpretació amb flauta del tema de l’òpera Orfeu als inferns de J. Offenbach.@ A partir de l’audició de fragments musicals del folklore d’Àustria, Suïssa, Itàlia, França i Grècia classificar les seves característiques bàsiques distintives.






Utilitzar els recursos tecnològics per a analitzar, seleccionar i organitzar la informació referida a la música en el Renaixement, la música i el cinema, continguts d’informàtica i elements del folklore europeu.




24










– Comportament: respecte, interès i motivació, atenció, tenacitat, perseverança, companyonia.

METODOLOGIA





La metodologia proposada promou la construcció d’aprenentatges significatius a partir de la seqüència: Evocació de coneixements previs per a abordar els continguts nous.

Incorporació progressiva de continguts amb un alt grau de significació lògica i funcional, de manera que resulten aplicables a altres experiències alienes al mer aprenentatge, que promouen la capacitat d’aplicació i relació en situacions noves.

Activitats seqüenciades per nivells de dificultat que faciliten el treball de competències bàsiques i els diferents estils cognitius dels alumnes.

Diversitat del tipus d’activitats: aplicació, raonament, treball de competències bàsiques i

25


intel·ligències múltiples, projectes, interactives, reforç i aprofundiment.

Recursos digitals d’índole diferent, utilitzant el suport en DVD. Aquests recursos inclouen activitats integrades en la seqüència d’aprenentatge en tots els apartats de cada unitat: «Anàlisi», «Interpretació», «Música viva», «Informàtica» i «Folklore».

Creacions i interpretacions individuals i/o en grup que permeten a l’alumne/a aplicar i desenvolupar mitjançant els elements del llenguatge musical totes les seves capacitats artístiques i expressives.


A partir d’activitats d’audició i visionat de vídeos, així com de comprensió de textos i anàlisis de fragments musicals, es proposen activitats referides als continguts: el Renaixement, la dona en el Renaixement, el Renaixement musical a Espanya, l’ofici de músic en el Renaixement, les capelles musicals.



A partir de l’audició inicial d’adaptacions de fragments musicals referits a la música en el Renaixement, es proposa la seva interpretació, com a pràctica col·lectiva.Música viva

Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la terminologia bàsica sobre la música i el cinema es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’entendre el procés evolutiu del cinema des dels seus orígens fins al segle XXI en relació amb la incorporació de la música.Informàtica

A través de textos escrits, la seva lectura comprensiva i informació de llocs web es proposa afegir música a una pel·lícula muda. Amb aquesta activitat es potencia l’ús responsable del programari, l’ús del vocabulari específic referit a la música i les TAC i la incorporació posterior dels nous coneixements a la vida quotidiana dels alumnes.Folklore

Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la recerca d’informació sobre instruments musicals característics de la música d’Àustria, Suïssa, Itàlia, Grècia i França es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’apropar la diversitat folklòrica europea i trobar punts comuns.Síntesi

Esquema que relaciona gràficament els continguts bàsics de la unitat acompanyat d’una definició/explicació breu de cadascun.

26


POSA’T A PROVA Activitats d’avaluació dels diferents apartats de la unitat didàctica de caràcter competencial.

S’utilitzen diferents procediments, com la compleció i redacció de textos, taules i resolució d’uns mots encreuats, així com la creació d’un fragment musical referit a una forma del Renaixement.



Tasques diverses de l’alumne/a realitzades en l’activitat diària de la classe.Activitats diverses d’avaluació d’aprenentatges i de competències bàsiques.Procés seguit en la creació i interpretació de projectes musicals.Activitats TAC: interactives, recerques d’informació, visionat de vídeos i suport àudio per a la interpretació o anàlisi.Dossier individual.

Valoració del plantejament i dels processos seguits, així





27


com del resultat obtingut.









S’han tingut en compte aprenentatges significatius.

28


Es considera la interdisciplinarietat (en activitats, tractament dels continguts, etc.).

La metodologia fomenta la motivació i el desenvolupament de les capacitats de l’alumne/a.














29



1 ...

......

...

2 ...

......

....

3 ...

......

......

4 ...

......

......

5 ...

......

......

6 ...

......

......

7 ...

......

......

8 ...

......

......

.....

......

......

Atenció individualitzada a l’aula per a la realització de les activitats proposades.Adaptació de les activitats de la programació.Atenció individualitzada dins i fora de l’aula per a la realització de les activitats adaptades.Adaptació curricular significativa per NEE.Adaptació curricular per alta capacitat intel·lectual.Adaptacions en el material curricular per incorporació tardana en el SE.

UNITAT DIDÀCTICA 3



tipologia diversa referits a les

Conèixer les característiques generals del Barroc: representació dels sentiments i els afectes. L’home com a part

Completar textos referits a les característiques generals del Barroc.

Comprèn textos de tipologia diversa referits a les característiques generals del Barroc i expressa les seves

30


característiques generals del Barroc, els orígens del jazz, l’edició de partitures i el folklore espanyol per a poder expressar les seves pròpies conclusions.



d’un tot.

Identificar els diferents orígens, estils i compositors de jazz des dels inicis fins als anys vint del segle XX.

Distingir les característiques rítmiques, melòdiques, tímbriques i formals de la música folklòrica d’Andalusia, Aragó i Catalunya.

Ordenar cronològicament diferents etapes pertanyents a l’evolució del jazz des dels seus orígens fins al 1920.

Relacionar les diferents característiques específiques de la música folklòrica d’Andalusia, Aragó i Catalunya amb l’ús de les qualitats del so.

pròpies conclusions.

Elabora un text relacionat amb l’evolució del jazz fins al 1920 tenint en compte la cronologia, estils i compositors.

Elabora un text amb les característiques musicals que defineixen la música folklòrica d’Andalusia, Aragó i Catalunya relacionant-les amb les qualitats del so.




Conèixer i ser capaç d’analitzar, emprant l’audició i la interpretació vocal/instrumental, les característiques principals de la música barroca espanyola.

Escoltar, interpretar i analitzar una peça musical referida a les formes musicals barroques. Utilitza les tècniques, els recursos

i els materials del llenguatge musical per a aconseguir una creació musical senzilla referida a les formes musicals barroques.



Conèixer les aportacions de la dona a la música en l’entorn polític i social del Barroc.

Entendre la música barroca espanyola en el marc de la situació política i social.

Entendre els diferents oficis musicals que es desenvolupen en el Barroc: lutiers i castrati.

Descriure els factors que han condicionat el paper de la dona com a compositora en el Barroc.

Descriure els factors polítics i socials que intervenen de manera directa en la creació de la música barroca a Espanya.

Descriure els oficis de lutier i de castrati tenint en compte les noves necessitats que requeria la interpretació musical en el Barroc.

Analitza críticament el paper de la dona com a compositora en el Barroc.


Relaciona els oficis de lutier i castrati amb les necessitats d’interpretació de la música

31


barroca.


– Utilitzar les TAC de manera crítica, ètica i responsable en produccions pròpies per a promoure un comportament ètic.

– Conèixer les diferents possibilitats d’edició de partitures amb finalitats creatives.

– Editar una partitura usant un programa d’edició informàtic.




Participar en l’organització i realització d’activitats musicals desenvolupades en contextos diferents, prenent consciència com a membre d’un grup, de l’enriquiment que es produeix amb les aportacions dels altres.



CONTENIDOSC P V

Definició de les característiques generals del Barroc.

La dona en el Barroc. El naixement de l’òpera. Formes musicals barroques: concerto grosso,

Audició i anàlisi d’un moviment d’un concerto grosso.

Audició i anàlisi de textures d’un fragment musical religiós.

Audició i anàlisi de diferents formes musicals de la


Valoració de l’audició i l’anàlisi per a la comprensió i gaudi

32


sonata barroca, suite i fuga. Textures musicals barroques: homofonia, melodia

acompanyada i contrapunt imitatiu. El Barroc espanyol.

Música religiosa vocal i música religiosa instrumental.

Diferents formes musicals pertanyents a la música religiosa.

Música profana vocal i música profana instrumental.

Diferents formes musicals pertanyents a la música profana.

Orígens del jazz. Definició de work songs, cants espirituals, blues i

ragtime. El jazz de la primera dècada del segle XX. Nova

Orleans. El jazz de la segona dècada del segle XX.

Chicago. Influència del jazz en la música clàssica. Definició d’edició referida al tractament del

material sonor escrit per mitjans informàtics. Característiques tímbriques, melòdiques, rítmiques

i formals de la música folklòrica d’Andalusia, Aragó i Catalunya.

música vocal i instrumental profana del Barroc espanyol.

Audició i anàlisi de diferents formes musicals de la música vocal i instrumental religiosa del Barroc espanyol.

Classificació per gèneres de formes musicals barroques.

Identificació de compositors espanyols barrocs. Interpretació d’«Air» de la Suite orquestral núm. 3

en Re Major de J.S. Bach. Interpretació d’una adaptació d’un fragment de la

Música aquàtica de G.F. Händel. Audició, anàlisi i interpretació de diferents estils

característics pertanyents als orígens del jazz. Recerca d’informació sobre compositors i

intèrprets rellevants de jazz de la primera i segona dècada del segle XX.

Editar una cançó tenint en compte totes les possibilitats que ofereixi el programa informàtic escollit.

Recerca d’informació sobre diferents manifestacions folklòriques d’Andalusia, Aragó i Catalunya.

de la música.




Educació per a la salutValorar la pràctica de l’exercici físic, no solament com a font de salut, sinó també com a hàbit indispensable per a una bona execució instrumental i vocal.Valorar el silenci o la falta de soroll com a font de salut física i mental.Educació per a la pauApreciar i respectar la diversitat d’estils i gustos musicals de la societat actual.Utilitzar el llenguatge musical per a establir vincles d’amistat i de comunicació amb els altres.Rebutjar missatges que incitin a la violència, la discriminació i/o a la insolidaritat.Educació per a la igualtat d’oportunitats de tots dos sexesMostrar una actitud crítica davant situacions musicals en les quals es produeixi qualsevol tipus de discriminació sexual.Estudiar els processos socials i analitzar els motius pels quals la dona ha tingut tan poc protagonisme al llarg de la història de la música.No caure en estereotips que vinculin una determinada activitat musical amb un determinat sexe.33


Educació per al consumMostrar una actitud crítica davant els productes musicals que surten al mercat.Conèixer l’existència i el contingut bàsic de la Llei del Consumidor i les associacions que defensen els interessos dels consumidors.Aprendre a destriar en un producte musical el que és essencial d’allò superflu, valorant i acceptant el que és essencial.Educació mediambiental i educació viàriaConscienciar-se del que és l’anomenada contaminació acústica: excés de volum sonor i varietat de sorolls i sons de freqüències excessivament agudes.Valorar críticament l’efecte d’algunes activitats humanes que deterioren el medi ambient i les mesures que es prenen per al seu control.Ser conscient de la importància de circular per la via pública sense auriculars, ja que disminueixen la capacitat auditiva i distreuen l’atenció, i poden ser la causa d’alguns accidents de circulació.Educació sexualMostrar interès per conèixer, respectar i apreciar els companys.Rebutjar els models masculí i femení que de manera convencional ha creat el món de la música.Aprofitar les activitats en grup que proposa la matèria per a desinhibir-se i valorar el contacte corporal com un acte comunicatiu i natural independent de les diferències sexuals.Educació moral i cívicaAcceptar els gustos musicals dels altres.Valorar la diversitat d’estils musicals de la societat actual com un fet cultural i artístic enriquidor.Exposar judicis, dialogar i mostrar una opinió pròpia sobre temes musicals, respectant les regles pròpies de la comunicació i sense ferir la sensibilitat dels altres.Participar en les activitats culturals i musicals respectant les normes de la convivència democràtica.Les noves tecnologiesManifestar interès per conèixer els avenços de la tecnologia que facilitin i millorin els treballs musicals i d’informació.Valorar i utilitzar les noves tecnologies en la reproducció de la música i en l’edició de partitures.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE1. AnàlisiLectura de textos que reflecteixen el pensament de compositors rellevants del Barroc i expressar l’opinió. @ Audició del «Lament» de l’òpera Arianna de Claudio Monteverdi i contestar a preguntes relacionades amb els instruments, el caràcter i la forma.@ Audició del primer moviment del Concerto Grosso núm. 2 Op. 6 d’A. Corelli, i identificar i distingir el concertino del ripieno, completant un text referit a l’audició utilitzant el vocabulari adequat i identificant els instruments.@ Audició d’un fragment del Laudate pueri de Chiara Margarita Cozzolani i identificar-hi les textures i els temes.@ Reconèixer els instruments i classificar-los per famílies a partir del visionat d’un fragment de la «Giga» de la Sonata núm. 12 Op.16 d’Isabella Leonarda.@ Audició de Tota pulchra es amica mea de S. López de Velasco i identificar-hi l’ordre en què apareixen les diferents veus.@ Audició de la Missa Batalla de M. Romero i citar-ne les famílies instrumentals.@ Audició d’un fragment d’un tiento de Francisco Correa d’Araujo i observar-hi les diferents imitacions.@ Audició d’un fragment de la Suite española de Gaspar Sanz i identificar-hi la forma.

@ Recerca d’informació sobre compositors espanyols barrocs que hagin aparegut en la unitat, i destacar fets de les seves biografies i obres.

34


Classificar totes les formes musicals aparegudes en la unitat i classificar-les per gèneres.Apreciar l’ofici de lutier a partir del visionat d’una escena de la pel·lícula El violí vermell.@ Audició d’un fragment de l’Ave Maria de Gounod apreciant la veu de castrato.@ Ampliació de coneixements sobre els castrati.

2. Interpretació@ Interpretació d’una adaptació per a flauta d’«Air» de la Suite orquestral núm. 3 en Re Major de J.S. Bach a partir del visionat d’una interpretació.@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta d’un fragment de la Música aquàtica de G.F. Händel i buscar informació sobre l’autor.

3. Música viva@ A partir de l’audició de Nobody Knows You When You’re Down and Out de Bessie Smith, fer-ne una anàlisi rítmica formal. Traduir el text i expressar les conclusions.Interpretar una base harmònica de blues seguint una estructura donada.@ A partir de l’audició del tema The Entertainer de Scott Joplin buscar informació sobre l’autor i expressar l’opinió.@ Audició de Tiger rag i contestar a preguntes referides a l’anàlisi.@Recerca d’informació audiovisual sobre Louis Armstrong i Duke Ellington.@ Visualització d’un vídeo on apareix una escena de la pel·lícula musical Hello, Dolly! amb la intenció d’apreciar les veus i els estils de Louis Armstrong i Barbra Streisand.@ Audició de la cançó What a Wonderful World. Traducció del text i manifestació de l’opinió. Interpretació acompanyada de playback.@ Visualització d’un fragment de la pel·lícula Fantasia 2000 apreciant un fragment de Rhapsody in Blue de G. Gershwin.@ Audició d’un fragment musical de Gut Bucket interpretat per la Louis Armstrong Band i identificar-hi les diferents intervencions instrumentals.@ Audició del tema Reefer man de Thomas «Fats» Waller i identificar-hi la base rítmica i la improvisació melòdica.

4. InformàticaProposta de creació d’un fragment de la partitura Nobody Knows You When You’re Down and Out utilitzant un programa editor de partitures.

5.Folklore@ Recerca d’informació sobre diferents tipus de cants i balls de la comunitat andalusa i fer-ne una exposició davant el grup classe.@ A partir de l’audició de fragments musicals del folklore d’Andalusia, Aragó i Catalunya, identificar-hi les característiques rítmiques, melòdiques i instrumentals distintives.Buscar informació sobre el flabiol, el tible i la cornamusa.Preparació i exposició a classe d’una presentació realitzada en grup basada en la música folklòrica d’una comunitat autònoma espanyola.



MOTIVACIÓ Resoldre les activitats de l’apartat «Interpretació», on sorgeix la necessitat de relacionar els continguts de

35


l’apartat «Anàlisi», promovent una pràctica musical activa individual o en grup.Utilitzar les activitats de l’apartat «Música viva» per a promocionar l’escolta de programes de ràdio referits al jazz.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE CBActivitat 1Partint de l’observació de dues imatges corresponents a dues representacions escèniques, contestar a preguntes relacionades amb els gèneres musicals, les diferents funcions de la música i definicions sobre els tipus de música utilitzats al cinema, raonant la resposta.Activitat 2Partint de la lectura d’un text informatiu sobre el contingut d’un CD, extreure la informació requerida relacionada amb les formes musicals, els estils i l’època a la qual pertanyen les obres esmentades.Activitat 3Partint d’un anunci d’una actuació musical, contestar a preguntes relacionades amb formes, agrupacions i vocabulari específic musical del Barroc.Buscar informació sobre l’Orquestra Barroca de Sevilla i sobre diferents orquestres o bandes de jazz de l’entorn dels alumnes.



MOTIVACIÓ Resoldre les activitats de l’apartat «Interpretació», on sorgeix la necessitat de relacionar els continguts de l’apartat «Anàlisi», promovent una pràctica musical activa individual o en grup.Utilitzar les activitats de l’apartat «Música viva» per a promocionar l’escolta de programes de ràdio referits al jazz.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE CBActivitat 1Partint de l’observació de dues imatges corresponents a dues representacions escèniques, contestar a preguntes relacionades amb els gèneres musicals, les diferents funcions de la música i definicions sobre els tipus de música utilitzats al cinema, raonant la resposta.Activitat 2Partint de la lectura d’un text informatiu sobre el contingut d’un CD, extreure la informació requerida relacionada amb les formes musicals, els estils i l’època a la qual pertanyen les obres esmentades.Activitat 3

36


Partint d’un anunci d’una actuació musical, contestar a preguntes relacionades amb formes, agrupacions i vocabulari específic musical del Barroc.Buscar informació sobre l’Orquestra Barroca de Sevilla i sobre diferents orquestres o bandes de jazz de l’entorn dels alumnes.




AVALUACIÓ FITXA D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Llibre de l’alumne Apartat POSA’T A PROVA (al final de cada unitat).Material complementari

Fitxa 3 d’Avaluació.— Definir: Barroc, concerto grosso, sonata barroca, suite, fuga, homofonia, melodia acompanyada, contrapunt imitatiu, música vocal religiosa, música instrumental religiosa, música vocal profana, música instrumental profana, work songs, gospel, blues, ragtime, blue notes, editor de partitures.— Explicar la diferència entre música vocal religiosa i música vocal profana.— Explicar el paper de les dones en relació amb la música en el Barroc.— Explicar la importància dels nous oficis musicals del Barroc en referència a la creació musical.— Explicar l’evolució del jazz a partir de fets històrics.— Identificar els trets estilístics formals de la música instrumental i vocal tant religiosa com profana del Barroc.— Identificar els trets estilístics formals de la música de jazz des dels seus orígens fins a la segona dècada del segle XX.


37


— Identificar els trets folklòrics de la música d’Andalusia, Aragó i Catalunya i relacionar-los amb les qualitats del so.




ACTIVITATS TAC

Activitat interactiva: Exerceix de lutier.@ Audició del «Lament» de l’òpera Arianna de Claudio Monteverdi i contestar a preguntes relacionades amb els instruments, el caràcter i la forma.@ Audició del primer moviment de Concerto Grosso núm. 2 Op. 6 d’A. Corelli i identificar i distingir el concertino del ripieno, completant un text referit a l’audició utilitzant el vocabulari adequat i identificant els instruments.@ Audició d’un fragment del «Laudate pueri» de Chiara Margarita Cozzolani i identificar-hi les textures i els temes.@ Reconèixer els instruments i classificar-los per famílies a partir del visionat d’un fragment de la «Giga» de la Sonata núm. 12 Op. 16 d’Isabella Leonarda.@ Audició de Tota pulchra es amica mea de S. López de Velasco i identificar l’ordre en què apareixen les diferents veus.@ Audició de la Missa Batalla de M. Romero i citar les famílies instrumentals.@ Audició d’un fragment d’un tempto de Francisco Correa d’Araujo observant les diferents imitacions.@ Audició d’un fragment de la Suite española de Gaspar Sanz i identificar-hi la forma.@ Audició d’un fragment de l’Ave Maria de Gounod apreciant la veu de castrati.

38


@ Ampliació de coneixements sobre els castrati.@ Interpretació d’una adaptació per a flauta de l’«Air» de la Suite orquestral núm. 3 en Re Major de J.S. Bach a partir del visionat d’una interpretació.@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta d’un fragment de la Música aquàtica de G.F. Händel i buscar informació sobre l’autor.@ A partir de l’audició de Nobody Knows You When You’re Down and Out de Bessie Smith fer una anàlisi rítmica formal. Traduir el text i expressar les conclusions.@ A partir de l’audició del tema The Entertainer de Scott Joplin buscar informació sobre l’autor i expressar l’opinió.@ Audició de Tiger rag i contestar a preguntes referides a l’anàlisi.@ Visualització d’un vídeo on apareix una escena de la pel·lícula musical Hello, Dolly! amb la intenció d’apreciar les veus i estils de Louis Armstrong i Barbra Streisand.@ Audició de la cançó What a Wonderful World. Traducció del text i manifestació de l’opinió. Interpretació acompanyada de playback.@ Visualització d’un fragment de la pel·lícula Fantasia 2000 apreciant un fragment de Rhapsody in blue de G. Gershwin.@ Audició d’un fragment musical de Gut Bucket interpretat per la Louis Armstrong Band i identificar-hi les diferents intervencions instrumentals.@ Audició del tema Reefer man de Thomas «Fats» Waller i identificar-hi la base rítmica i la improvisació melòdica.@ Recerca d’informació sobre diferents tipus de cants i balls de la comunitat andalusa i fer-ne una exposició davant el grup classe.@ A partir de l’audició de fragments musicals del folklore d’Andalusia, Aragó i Catalunya identificar-hi les característiques rítmiques, melòdiques i instrumentals distintives.






Utilitzar els recursos tecnològics per a analitzar, seleccionar i organitzar la informació referida a la música en el Barroc, els orígens del jazz fins al 1920, continguts d’informàtica i elements del folklore d’Espanya.





39










METODOLOGIA





La metodologia proposada promou la construcció d’aprenentatges significatius a partir de la seqüència:

@ Evocació de coneixements previs per a abordar els continguts nous.

@ Incorporació progressiva de continguts amb un alt grau de significació lògica i funcional, de manera que resulten aplicables a altres experiències alienes al mer aprenentatge, que promouen la capacitat d’aplicació i relació en situacions noves.

@ Activitats seqüenciades per nivells de dificultat que faciliten el treball de competències bàsiques i els diferents estils cognitius dels alumnes.

@ Diversitat del tipus d’activitats: aplicació, raonament, treball de competències bàsiques i intel·ligències múltiples, projectes, interactives, reforç i aprofundiment.

@ Recursos digitals d’índole diferent, utilitzant el suport en DVD. Aquests recursos inclouen activitats integrades en la seqüència d’aprenentatge en tots els apartats de cada unitat: «Anàlisi», «Interpretació», «Música viva», «Informàtica» i «Folklore».

40


@ Creacions i interpretacions individuals i/o en grup que permeten a l’alumne/a aplicar i desenvolupar mitjançant els elements del llenguatge musical totes les seves capacitats artístiques i expressives.


A partir d’activitats d’audició i visionat de vídeos, així com de comprensió de textos i anàlisis de fragments musicals, es proposen activitats referides als continguts: el Barroc, la dona en el Barroc, el Barroc espanyol, l’ofici de músic en el Barroc.



A partir de l’audició inicial d’adaptacions de fragments musicals referits a la música en el Barroc, es proposa la seva interpretació, com a pràctica col·lectiva.Música viva

Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la terminologia bàsica sobre el jazz es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’entendre el procés evolutiu del jazz des dels seus orígens fins al 1920.Informàtica

A través de textos escrits, la seva lectura comprensiva i informació de llocs web es proposa l’edició d’una partitura. Amb aquesta activitat es potencia l’ús responsable del programari, l’ús del vocabulari específic referit a la música i les TAC i la incorporació posterior dels nous coneixements a la vida quotidiana dels alumnes.Folklore

Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la recerca d’informació sobre instruments musicals característics de la música a Espanya, es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’apropar la diversitat folklòrica espanyola i trobar punts comuns.Síntesi


Activitats d’avaluació dels diferents apartats de la unitat didàctica de caràcter competencial. S’utilitzen diferents procediments, com la compleció i redacció de textos i taules partint de l’audició.

41



EESCRITS ESCRITS ESCRITS

Tasques diverses de l’alumne/a realitzades en l’activitat diària de la classe.Activitats diverses d’avaluació d’aprenentatges i de competències bàsiques.Procés seguit en la creació i interpretació de projectes musicals.Activitats TAC: interactives, recerques d’informació, visionat de vídeos i suport àudio per a la interpretació o anàlisi.Quadern de l’alumne/a.Dossier individual.




Tasques diverses de l’alumne/a realitzades en l’activitat diària de la classe.

Activitats diverses d’avaluació d’aprenentatges i de competències bàsiques.

Procés seguit en la creació i interpretació de projectes musicals.

Activitats TAC: interactives, recerques d’informació, visionat de vídeos i suport àudio per a la interpretació o anàlisi.

Quadern de l’alumne/a.

Dossier individual.





42







S’han tingut en compte aprenentatges significatius.Es considera la interdisciplinarietat (en activitats, tractament dels continguts, etc.).














43




1 ...

......

.....

2 ...

......

......

3 ...

......

......

4 ...

......

......

5 ...

......

......

6 ...

......

......

7 ...

......

......

8 ...

......

......

.....

......

......


UNITAT DIDÀCTICA 4


Comunicació lingüística i Conèixer les característiques Completar textos referits a les característiques Comprèn textos de tipologia

44


audiovisual (CLA) Comprendre textos de

tipologia diversa referits a les característiques generals del Classicisme, el jazz, el format MIDI i el folklore de l’Amèrica Llatina i poder expressar les seves pròpies conclusions.



generals del Classicisme: els ideals de la Il·lustració, la igualtat de drets, la llibertat de l’individu i l’educació universal.

Identificar els diferents orígens, estils, i compositors de jazz des de la dècada dels anys trenta del segle XX fins a l’actualitat.

Distingir les característiques rítmiques, melòdiques, tímbriques i formals de la música folklòrica andina i la música euroafricana.

generals del Classicisme.

Ordenar cronològicament diferents etapes pertanyents a l’evolució del jazz des de 1930 fins a l’actualitat.

Relacionar les diferents característiques específiques de la música folklòrica andina i euroafricana amb les manifestacions pròpies de cada cultura.

diversa referits a les característiques generals del Classicisme i expressa les seves pròpies conclusions.

Elabora un text relacionat amb l’evolució del jazz des de 1930 fins a l’actualitat tenint en compte la cronologia, estils i compositors.

Elabora un text amb les característiques musicals que defineixen la música folklòrica de l’Amèrica Llatina relacionant-les amb la seva tradició històrica.




Conèixer i ser capaç d’analitzar, emprant l’audició i la interpretació vocal/instrumental, les característiques principals de la música del Classicisme a Espanya.

Escoltar, interpretar i analitzar una peça musical referida a les formes musicals del Classicisme. Utilitza les tècniques, els recursos

i els materials del llenguatge musical per a aconseguir una creació musical senzilla referida a les formes musicals del Classicisme.



Conèixer les aportacions de la dona a la música en l’entorn polític i social del Classicisme.

Entendre la música del Classicisme espanyol en el marc de la situació política i social.

Descriure els factors que han condicionat el paper de la dona com a compositora en el Classicisme.

Descriure els factors polítics i socials que intervenen de manera directa en la creació de la música del Classicisme a Espanya.

Analitza críticament el paper de la dona com a compositora en el Classicisme.


45


Entendre els diferents oficis musicals que es desenvolupen en el Classicisme: El director d’orquestra.

Descriure l’ofici de director d’orquestra tenint en compte les noves necessitats que requeria la interpretació musical del Classicisme.

Relaciona l’ofici de director d’orquestra amb les necessitats d’interpretació de la música en el Classicisme.


– Utilitzar les TAC de manera crítica, ètica i responsable en produccions pròpies per a promoure un comportament ètic.

– Conèixer les diferents possibilitats que ofereix la informàtica actual per a la creació musical a partir de fitxers MIDI.

– Editar una partitura usant un programa d’edició informàtic amb la incorporació de fitxers MIDI.




Participar en l’organització i realització d’activitats musicals desenvolupades en contextos diferentes, prenent consciència com a membre d’un grup, de l’enriquiment que es produeix amb les aportacions dels altres.



CONTINGUTS


Classicisme. Audició de diferents fragments musicals

corresponents a formes del Classicisme i Valoració dels fets històrics per a entendre la creació

46


La dona en el Classicisme. Formes musicals del Classicisme: concert clàssic,

simfonia clàssica, sonata clàssica i quartet de corda. El Classicisme espanyol.

Compositors rellevants del Classicisme espanyol. La forma sonata i la música de cambra,

manifestacions del Classicisme espanyol. L’ofici de director d’orquestra. Evolució històrica. El jazz en la dècada de 1930. Les big bands. El jazz en la dècada de 1940. Petites formacions. El jazz en la dècada de 1950. Califòrnia. El jazz en la dècada de 1960. La importància del

solista. El jazz en la dècada de 1970. El jazz fusió.

Definició de fitxer i format MIDI referits al tractament del material sonor a través de la informàtica.

Característiques tímbriques, melòdiques, rítmiques i formals de la música folklòrica andina i euroafricana.

identificar-ne la instrumentació i la forma. Audició i anàlisi de diferents fragments musicals

pertanyents al Classicisme espanyol. Classificació per famílies d’instruments. Identificació de compositors espanyols del

Classicisme. Recerca d’informació sobre directors d’orquestra

actuals. Interpretació d’un fragment del Rèquiem de W.A.

Mozart. Interpretació d’una adaptació d’un fragment de

l’Ave verum de W.A. Mozart. Interpretació d’un fragment de l’òpera Orfeo ed

Euridice de C.W. Gluck. Interpretació de la cançó El humahuaqueño,

cançó popular andina. Audició, anàlisi i interpretació de diferents estils

característics pertanyents a les dècades del jazz des de 1930 fins a l’actualitat.

Recerca d’informació sobre compositors i intèrprets rellevants de jazz des de la dècada de 1930 fins a l’actualitat.

Editar una cançó tenint en compte totes les possibilitats que ofereixi el programa informàtic escollit, fent intervenir fitxers MIDI.

Recerca d’informació sobre diferents manifestacions folklòriques referides a la música andina i/o euroafricana.

musical.





Educació per a la salutValorar la pràctica de l’exercici físic, no solament com a font de salut, sinó també com a hàbit indispensable per a una bona execució instrumental i vocal.Valorar el silenci o la falta de soroll com a font de salut física i mental.Educació per a la pauApreciar i respectar la diversitat d’estils i gustos musicals de la societat actual.Utilitzar el llenguatge musical per a establir vincles d’amistat i de comunicació amb els altres.Rebutjar missatges que incitin a la violència, la discriminació i/o a la insolidaritat.Educació per a la igualtat d’oportunitats de tots dos sexes47


Mostrar una actitud crítica davant situacions musicals en les quals es produeixi qualsevol tipus de discriminació sexual.Estudiar els processos socials i analitzar els motius pels quals la dona ha tingut tan poc protagonisme al llarg de la història de la música.No caure en estereotips que vinculin una determinada activitat musical amb un determinat sexe.Educació per al consumMostrar una actitud crítica davant els productes musicals que surten al mercat.Conèixer l’existència i el contingut bàsic de la Llei del Consumidor i les associacions que defensen els interessos dels consumidors.Aprendre a destriar en un producte musical el que és essencial d’allò superflu, valorant i acceptant el que és essencial.Educació mediambiental i educació viàriaConscienciar-se del que és l’anomenada contaminació acústica: excés de volum sonor i varietat de sorolls i sons de freqüències excessivament agudes.Valorar críticament l’efecte d’algunes activitats humanes que deterioren el medi ambient i les mesures que es prenen per al seu control.Ser conscient de la importància de circular per la via pública sense auriculars, ja que disminueixen la capacitat auditiva i distreuen l’atenció, i poden ser la causa d’alguns accidents de circulació.Educació sexualMostrar interès per conèixer, respectar i apreciar els companys.Rebutjar els models masculí i femení que de manera convencional ha creat el món de la música.Aprofitar les activitats en grup que proposa la matèria per a desinhibir-se i valorar el contacte corporal com un acte comunicatiu i natural independent de les diferències sexuals.Educació moral i cívicaAcceptar els gustos musicals dels altres.Valorar la diversitat d’estils musicals de la societat actual com un fet cultural i artístic enriquidor.Exposar judicis, dialogar i mostrar una opinió pròpia sobre temes musicals, respectant les regles pròpies de la comunicació i sense ferir la sensibilitat dels altres.Participar en les activitats culturals i musicals respectant les normes de la convivència democràtica.Les noves tecnologiesManifestar interès per conèixer els avenços de la tecnologia que facilitin i millorin els treballs musicals i d’informació.Valorar i utilitzar les noves tecnologies en la reproducció de la música i en l’edició de partitures.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE1. Anàlisi@ Audició de diferents fragments pertanyents a gèneres i formes musicals del Classicisme. Identificar-los amb les partitures corresponents.@ Audició de tres versions d’una obra de cambra d’Anna Bon di Venezia i identificar els instruments que hi apareixen.@ Audició de Sicilienne de Maria Teresa von Paradis i identificar els instruments que hi apareixen.@Recerca d’informació sobre el terme siciliana, referit a l’àmbit musical.

48


@ Audició del Tercer quartet en Mi bemoll Major de J.C. de Arriaga ordenant les partitures segons correspongui.@ Audició de fragments del quart moviment del Quintet núm. 4 en la menor del pare Soler apreciant el tema amb variacions i respondre a preguntes referides a l’anàlisi rítmica, temàtica, formal i instrumental.@ Audició de quatre moviments d’una simfonia de Carles Baguer i relacionar-los amb diferents tempos.Fer una llista amb les formes musicals instrumentals aparegudes en aquesta unitat.@ Buscar informació sobre la música vocal del Classicisme i fer-ne un resum.@ Buscar informació sobre tres directors de música actuals i observar les seves trajectòries.

2. InterpretacióInterpretació d’una adaptació per a flauta d’un fragment del Rèquiem de Mozart.@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta d’Ave verum de W.A. Mozart.@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de «Che farò senza Euridice?» de C.W. Gluck.Interpretació amb flauta dolça, instruments de placa i percussió del tema El humahuaqueño.

3. Música vivaInterpretació amb flauta dolça del tema Summertime de G. Gershwin.Cantar el tema citat anteriorment. Traducció del text i manifestar l’opinió respecte al context.@ Audició del tema Jumpin’at the Woodside interpretat per Count Basie i manifestar-ne l’opinió.@ Audició del tema In the Mood de Glenn Miller i realitzar un treball de recerca sobre els músics Benny Goodman, Count Basie, Glenn Miller i Fletcher Henderson, incloent material audiovisual. Presentació al grup classe.@ Audició de dues versions del tema Be-bop de Dizzy Gillespie comparant els solos de trompeta de Charlie Parker i Arturo Sandoval. Manifestar-ne l’opinió.@ Visionat d’una interpretació del tema Hot House a càrrec de Charlie Parker i Dizzy Gillespie apreciant les característiques de l’estil bop.@ Visionat d’una interpretació d’un capítol de The Muppet Show, on apareix la col·laboració de Dizzy Gillespie.@ Recerca d’informació sobre un compositor de la dècada dels cinquanta del segle XX utilitzant material audiovisual.@ Audició de diferents fragments musicals pertanyents a estils de jazz apareguts en la unitat i identificar l’estil al qual pertanyen.@ Audició del tema We No Speak Americano i manifestar l’opinió respecte a les versions actuals de músiques de dècades anteriors.@ Audició d’un fragment del tema Blue train interpretat per John Coltrane apreciant la tècnica instrumental.@ Audició d’un fragment de Lonely Woman d’Ornette Coleman i comentar els trets estilístics.@ A partir del visionat del John Coltrane Quartet interpretant el tema Naima, comentar les característiques del free jazz.@ Audició del tema Spain de Chick Corea i identificar els instruments que hi apareixen, així com les diferències estilístiques respecte al jazz de dècades anteriors als setanta.@ Audició dels temes Lágrimas negras de Bebo Valdés i Diego el Cigala, Oye cómo va, de Tito Puente i Indian Summer de Chris Botti i identificar i distingir característiques específiques de cadascun.Interpretació del tema Oye cómo va de Tito Puente amb flauta i/o amb text.

4. InformàticaProposta de creació d’una partitura usant el format MIDI.

5. Folklore@ Audició de la cançó El cóndor pasa i contestar a preguntes referides a la instrumentació i al ritme.

49


Buscar informació sobre danses andines i presentar-les al grup classe.Interpretar amb instruments de plaques la cançó El humahuaqueño.@ Visionat d’un vídeo on Carlinhos Brown i Bebo Valdés participen en una desfilada de Carnaval, apreciant els trets principals referits a interpretació, ritme, melodia, instrumentació i dansa.



MOTIVACIÓ Resoldre les activitats de l’apartat «Interpretació», on sorgeix la necessitat de relacionar els continguts de l’apartat «Anàlisi», promovent una pràctica musical activa individual o en grup.Utilitzar les activitats de l’apartat «Música viva» per a promocionar l’escolta de programes de ràdio referits al jazz.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE CBEls elements d’aquest apartat es trobaran en les unitats 3, 6 i 9.Les activitats plantejades en cada unitat del llibre de l’alumne/a ja són per si mateixes competencials. En concret en aquesta unitat es planteja com a objectiu general aplicar els coneixements del llenguatge musical a l’anàlisi de fragments musicals referits al Classicisme, l’ofici de director d’orquestra, el jazz des de la dècada de 1930 fins a l’actualitat i el folklore de l’Amèrica Llatina per a poder crear, interpretar i expressar l’opinió oral o escrita sobre aquests fragments.Entendre i aplicar els coneixements sobre arxius d’àudio i programes informàtics i les seves aplicacions per a fer-ne un ús responsable i ètic en la vida quotidiana.




Material ComplementariFitxa 4.

50



Fitxa 4 d’Avaluació.— Definir: Classicisme, Il·lustració, forma sonata, agrupació de cambra, concert, simfonia clàssica, concertino, estil Kansas City, connexió MIDI.— Explicar el paper de l’educació de les dones en el Classicisme.— Explicar l’ofici de director d’orquestra en el Classicisme.— Explicar en què consisteixen diferents estils de jazz des de la dècada de 1930 fins a l’actualitat.— Identificar les qualitats del so amb la nomenclatura específica en usar un programa d’edició musical informàtic.— Identificar els trets folklòrics de la música andina i els de la música euroafricana des de punts comuns i diferenciadors.




Expressió Exposar de manera oral i escrita el plantejament i el desenvolupament en la resolució de les diverses activitats.Expressar adequadament els aprenentatges, utilitzant el vocabulari específic musical.

51


Expressar adequadament les creacions musicals, individuals o en grup, tenint en compte els elements tècnics de producció del so i els criteris d’interpretació.

ACTIVITATS TAC

Activitats interactives: Converteix-te en director d’orquestra. Musicograma: In the Mood.@ Audició de diferents fragments pertanyents a gèneres i formes musicals del Classicisme. Identificar-los amb les partitures corresponents.@ Audició de tres versions d’una obra de cambra d’Anna Bon di Venezia i identificar els instruments que hi apareixen.@ Audició de Sicilienne de Maria Teresa von Paradís i identificar els instruments que hi apareixen.@ Audició del Tercer quartet en Mi bemoll Major de J.C. de Arriaga ordenant les partitures segons correspongui.@ Audició de fragments del quart moviment del Quintet núm. 4 en la menor del pare Soler apreciant el tema amb variacions i respondre a preguntes referides a l’anàlisi rítmica, temàtica, formal i instrumental.@ Audició de quatre moviments d’una simfonia de Carles Baguer i relacionar-los amb diferents tempos.@ Buscar informació sobre la música vocal del Classicisme i fer-ne un resum.@ Buscar informació sobre tres directors de música actuals i observar les seves trajectòries.@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta d’Ave verum de W.A. Mozart.@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de «Che farò senza Euridice?» de C.W. Gluck.@ Audició del tema Jumpin’at the Woodside interpretat per Count Basie i manifestar-ne l’opinió.@ Audició del tema In the Mood de Glenn Miller i realitzar un treball de recerca sobre els músics Benny Goodman, Count Basie, Glenn Miller i Fletcher Henderson incloent material audiovisual. Presentació al grup classe.@ Audició de dues versions del tema Be-bop de Dizzy Gillespie comparant els solos de trompeta de Charlie Parker i Arturo Sandoval. Manifestar-ne l’opinió.@ Visionat d’una interpretació del tema Hot House a càrrec de Charlie Parker i Dizzy Gillespie apreciant les característiques de l’estil bop.@ Visionat d’una interpretació d’un capítol de The Muppet Show on apareix la col·laboració de Dizzy Gillespie.@ Recerca d’informació sobre un compositor de la dècada dels cinquanta del segle XX, utilitzant material audiovisual.@ Audició de diferents fragments musicals pertanyents a estils de jazz apareguts en la unitat i identificar l’estil al qual pertanyen.@ Audició del tema We No Speak Americano i manifestar l’opinió respecte a les versions actuals de músiques de dècades anteriors.@ Audició d’un fragment del tema Blue train interpretat per John Coltrane apreciant la seva tècnica instrumental.@ Audició d’un fragment de Lonely Woman d’Ornette Coleman i comentar-ne els trets estilístics.@ A partir del visionat del John Coltrane Quartet interpretant el tema Naima, comentar les característiques del free jazz.@ Audició del tema Spain de Chick Corea i identificar els instruments que hi apareixen, així com les diferències estilístiques respecte al jazz de dècades anteriors als setanta.@ Audició dels temes Lágrimas Negras de Bebo Valdés i Diego el Cigala, Oye cómo va, de Tito Puente, i Indian Summer de Chris Botti i identificar i distingir característiques específiques de cadascun.@ Audició de la cançó El cóndor pasa i contestar a preguntes referides a la instrumentació i el ritme.@ Visionat d’un vídeo on Carlinhos Brown i Bebo Valdés participen en una desfilada de Carnaval, apreciant els trets principals referits a interpretació, ritme, melodia, instrumentació i dansa.

52







Utilitzar els recursos tecnològics per a analitzar, seleccionar i organitzar la informació referida a la música en el Classicisme, el jazz des de 1930 fins a l’actualitat, continguts d’informàtica i elements del folklore de l’Amèrica Llatina.












53



METODOLOGIA


Llibre de text MÚSICA 4 ESO; editorial edebé.

Programació, Orientacions i Material complementari MÚSICA 4 ESO; editorial edebé.











A partir d’activitats d’audició i visionat de vídeos, així com de comprensió de textos i anàlisis de fragments musicals, es proposen activitats referides als continguts: el Classicisme, la dona en el Classicisme, el Classicisme a Espanya, l’ofici de músic en el Classicisme.



A partir de l’audició inicial d’adaptacions de fragments musicals referits a la música en el Classicisme, es proposa la seva interpretació, com a pràctica col·lectiva.

54


Música viva Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de

vídeos i la terminologia bàsica sobre el jazz, es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’entendre el procés evolutiu del jazz des de 1930 fins a l’actualitat.Informàtica

A través de textos escrits, la seva lectura comprensiva i informació de llocs web es proposa la recerca i la utilització dels fitxers MIDI. Amb aquesta activitat es potencia l’ús responsable del programari, l’ús del vocabulari específic referit a la música i les TAC i la incorporació posterior dels nous coneixements a la vida quotidiana dels alumnes.Folklore

Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la recerca d’informació sobre instruments musicals característics de la música a l’Amèrica Llatina, es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’apropar la diversitat folklòrica de la música andina i la música euroafricana trobant punts comuns.Síntesi





Tasques diverses de l’alumne/a realitzades en l’activitat diària de la classe.Activitats diverses d’avaluació d’aprenentatges i de competències bàsiques.


Observació i valoració del grau de participació de cada

Fitxa de registre individual.Registre per a l’avaluació contínua del grup classe.Bloc del professor/a.

55


Procés seguit en la creació i interpretació de projectes musicals.Activitats TAC: interactives, recerques d’informació, visionat de vídeos i suport àudio per a la interpretació o anàlisi.Quadern de l’alumne/a.Dossier individual.


alumne/a i la qualitat de les seves intervencions.


Dossier d’aprenentatge.Rúbrica d’avaluació de les CB de la Unitat.Rúbrica d’avaluació trimestral de les CB.Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.





Hi ha coherència entre el programat i el desenvolupament de les classes. Hi ha una distribució temporal equilibrada.






56














57



1 ...

......

......

2 ...

......

......

3 ...

......

......

4 ...

......

......

5 ...

......

......

6 ...

......

......

7 ...

......

.....

8 ...

......

......

.....

......

......


58


UNITAT DIDÀCTICA 5



tipologia diversa referits a les característiques generals del Romanticisme, el rock, el format MIDI i el folklore de l’Àfrica subsahariana i poder expressar les seves pròpies conclusions.



Conèixer les características generals del Romanticisme: la subjectivitat del «jo» i l’expressió dels sentiments.

Identificar els orígens, diferents estils, i compositors de rock de la dècada dels anys seixanta del segle XX.

Distingir les característiques rítmiques, melòdiques, tímbriques, formals i funcionals de la música folklòrica de l’Àfrica subsahariana.

Completar textos referits a les característiques generals del Romanticisme.

Ordenar cronològicament diferents etapes pertanyents a l’evolució del rock des dels seus orígens fins al 1970.

Relacionar les diferents característiques específiques de la música folklòrica de l’Àfrica subsahariana amb les diferents funcions.

Comprèn textos de tipologia diversa referits a les característiques generals del Romanticisme i expressa les seves pròpies conclusions.

Elabora un text relacionat amb la música rock tenint en compte la cronologia.

Elabora un text amb les característiques musicals que defineixen la música folklòrica de l’Àfrica subsahariana i les relaciona amb les diferents funcions.




Conèixer les aportacions de la dona a la música en l’entorn polític i social del Romanticisme.

Conèixer i ser capaç d’analitzar, emprant l’audició i la interpretació vocal/instrumental, les característiques principals de la música romàntica.

Entendre la relació que hi ha entre les formes musicals del Romanticisme i la funció de l’intèrpret.

Descriure els factors que han condicionat el paper de la dona com a compositora en el Romanticisme.

Escoltar, interpretar i analitzar una peça musical senzilla referida a les formes musicals romàntiques.

Escoltar i distingir diferents formes de la música instrumental i vocal del Romanticisme.

Relacionar l’evolució de la interpretació amb la figura del virtuós.

Analitza críticament el paper de la dona com a compositora en el Romanticisme.

Utilitza les tècniques, els recursos i els materials del llenguatge musical per a aconseguir una interpretació musical senzilla referida a les formes musicals del Romanticisme.

Relaciona l’evolució de la interpretació amb l’aparició de la figura del virtuós.

59


Entendre els oficis musicals que es desenvolupen en el Romanticisme: l’intèrpret com a virtuós.

Social i ciutadana (SC) Estimar i relacionar les

conseqüències que es puguin derivar de determinats fets històrics amb la creació musical.

Entendre la funció de les institucions musicals i la seva organització en relació amb la creació i difusió de la música.

Descriure els factors polítics i socials que intervenen de manera directa en la creació de la música romàntica a Espanya.


Tractament de la informació i competència digital (TI-D)– Utilitzar les TAC de manera

crítica, ètica i responsable en produccions pròpies per a promoure un comportament ètic.

– Conèixer les diferents possibilitats de manipulació, creació i edició de format MIDI amb finalitats creatives.

– Crear un karaoke sobre una cançó utilitzant el programari adequat, fent un ús responsable i ètic dels arxius de so i imatge.





Participar en l’organització i realització d’activitats musicals que sorgeixin de propostes de treball a clasce o projectes del centre.


60


CONTINGUTS


Romanticisme. La dona en el Romanticisme. El compositor i l’intèrpret virtuós. Evolució

històrica. Formes musicals del Romanticisme: el lied, el

nocturn, obres de petit format i el poema simfònic. L’orquestra romàntica. El Romanticisme espanyol. Compositors rellevants del Romanticisme

espanyol. La música de cambra, música per a piano, la

cançó i la música escènica. Els orígens del rock. La música negra i la música blanca. El rock and roll. Autors i intèrprets de rock and roll. El rock en la dècada de 1960. La psicodèlia i la

cançó protesta. Utilització del format MIDI referida al tractament

del material sonor i text. Característiques tímbriques, melòdiques,

rítmiques, formals i funcionals de la música africana subsahariana.

Audició de diferents fragments musicals corresponents a formes del Romanticisme i identificar-hi la instrumentació, la forma i els temes.

Audició i anàlisi de diferents fragments musicals pertanyents al Romanticisme espanyol.

Identificació de formes musicals del Romanticisme espanyol.

Identificació de compositors espanyols del Romanticisme.

Recerca d’informació sobre compositors romàntics espanyols.

Interpretació del Gran vals de Francesc Tàrrega. Interpretació de Melodia africana. Audició, anàlisi i interpretació de diferents estils

característics pertanyents al rock des dels seus orígens fins al 1970.

Recerca d’informació sobre compositors i intèrprets rellevants de rock des del seu origen fins al 1970.

Elaborar un karaoke tenint en compte totes les possibilitats que ofereixi el programa informàtic escollit, fent intervenir fitxers MIDI.

Identificació de les característiques tímbriques, melòdiques, rítmiques, formals i funcionals de la música africana subsahariana a través del visionat de documentals audiovisuals.





61



Educació per a la salutValorar la pràctica de l’exercici físic, no solament com a font de salut, sinó també com a hàbit indispensable per a una bona execució instrumental i vocal.Valorar el silenci o la falta de soroll com a font de salut física i mental.Educació per a la pauApreciar i respectar la diversitat d’estils i gustos musicals de la societat actual.Utilitzar el llenguatge musical per a establir vincles d’amistat i de comunicació amb els altres.Rebutjar missatges que incitin a la violència, la discriminació i/o a la insolidaritat.Educació per a la igualtat d’oportunitats de tots dos sexesMostrar una actitud crítica davant situacions musicals en les quals es produeixi qualsevol tipus de discriminació sexual.Estudiar els processos socials i analitzar els motius pels quals la dona ha tingut tan poc protagonisme al llarg de la història de la música.No caure en estereotips que vinculin una determinada activitat musical amb un determinat sexe.Educació per al consumMostrar una actitud crítica davant els productes musicals que surten al mercat.Conèixer l’existència i el contingut bàsic de la Llei del Consumidor i les associacions que defensen els interessos dels consumidors.Aprendre a destriar en un producte musical el que és essencial d’allò superflu, valorant i acceptant el que és essencial.Educació mediambiental i educació viàriaConscienciar-se del que és l’anomenada contaminació acústica: excés de volum sonor i varietat de sorolls i sons de freqüències excessivament agudes.Valorar críticament l’efecte d’algunes activitats humanes que deterioren el medi ambient i les mesures que es prenen per al seu control.Ser conscient de la importància de circular per la via pública sense auriculars, ja que disminueixen la capacitat auditiva i distreuen l’atenció, i poden ser la causa d’alguns accidents de circulació.Educació sexualMostrar interès per conèixer, respectar i apreciar els companys.Rebutjar els models masculí i femení que de manera convencional ha creat el món de la música.Aprofitar les activitats en grup que proposa la matèria per a desinhibir-se i valorar el contacte corporal com un acte comunicatiu i natural independent de les diferències sexuals.Educació moral i cívicaAcceptar els gustos musicals dels altres.Valorar la diversitat d’estils musicals de la societat actual com un fet cultural i artístic enriquidor.Exposar judicis, dialogar i mostrar una opinió pròpia sobre temes musicals, respectant les regles pròpies de la comunicació i sense ferir la sensibilitat dels altres.Participar en les activitats culturals i musicals respectant les normes de la convivència democràtica.Les noves tecnologiesManifestar interès per conèixer els avenços de la tecnologia que facilitin i millorin els treballs musicals i d’informació.Valorar i utilitzar les noves tecnologies en la reproducció de la música i en l’edició de partitures.

62


ACTIVITATS D’APRENENTATGE1. Anàlisi@ Audició del lied Täuschung de F. Schubert i identificar el tipus de veu, els temes i els elements del codi musical que hi apareixen.@ Audició del lied Vergebliches Standchen de J. Brahms i identificar el tipus de veu i la funció dels instruments que hi apareixen.@ Identificar les indicacions de dinàmica i variacions de tempo en un Nocturn de F. Chopin a través de l’audició.@ Audició de sis Melodies Op. 5 de Fanny Hensel i relacionar-les amb termes de moviment.@ Audició d’un fragment de La dansa macabra de C. Saint-Säens i completar un text utilitzant el vocabulari específic musical.@ Audició d’Aires Bohemis, Op. 20 de P. Sarasate i identificar-hi els passatges virtuosístics.Escriure la nota més greu i la més aguda en l’audició anteriorment citada.@ Audició de l’Estudi per a guitarra núm. 19 de Dionisio Aguado, identificar-hi la forma i escriure els temes.@ Buscar informació sobre Dionisio Aguado per Internet.Comentar un text referit al pensament de Clara Wieck Schumann.Comentar un text referit al pensament de R. Schumann publicat en La nova gaseta musical.

2. InterpretacióInterpretació del Gran vals de Francesc Tàrrega.@ Audició del Gran vals de F. Tàrrega i identificar una melodia.Interpretació de Melodia africana tenint en compte la utilització de patrons rítmics.

3. Música viva@ Audició del tema Chicago Stomp de Jimmy Blythe i identificar les característiques principals del bugui-bugui.@ Visionat d’una actuació a Nova York dels millors grups afroamericans de 1954, parant esment a l’estil rythm and blues.@ Audició del tema T-Bone Shuffle interpretat per T-Bone Walker parant esment a la intervenció de la guitarra amb amplificador i identificar la resta d’instruments que hi apareixen.Interpretació d’un bugui-bugui.@ Visionat dels crèdits finals de la pel·lícula Backboard Jungle parant esment al tema Rock Around the Clock així com a la publicitat al cinema dels anys cinquanta del segle XX.@ Audició de fragments musicals de Chuck Berry i identificar el timbre característic d’aquest artista.@ Audició de Jailhouse Rock d’E. Presley.Buscar informació sobre Little Richard, Gene Vincent i Bill Haley.@ Audició dels temes Surfin’ dels Beach Boys i Diana de Paul Anka i establir comparacions compartint les opinions en grup.Interpretació de la cançó Can’t Help Falling in Love d’Elvis Presley.

63


Interpretació de la cançó Hey Jude de The Beatles.@ Audició de les cançons Please Mr. Postman de The Beatles i Let it Bleed de The Rolling Stones.@ Visionat d’una actuació de Joan Baez i Bob Dylan interpretant Blowing in the Wind parant esment al text i comentar-ho en el grup classe.@ Visionat del videoclip de Lucy in the Sky with Diamonds i expressar l’opinió compartint-la amb el grup classe.4. InformàticaEditar una cançó amb karaoke fent ús dels diferents programes informàtics que actualment estan a la xarxa.5. Folklore@ A partir del visionat del documental Pulse: A Stomp Odissey (Les percussions de Guinée), identificar els instruments característics de la música de l’Àfrica subsahariana i la funció que aquesta té aplicada a la dansa.@ Audició d’un fragment musical característic de l’Àfrica subsahariana i distingir el djembe del balafó.



MOTIVACIÓ Resoldre les activitats de l’apartat «Interpretació», on sorgeix la necessitat de relacionar els continguts de l’apartat «Anàlisi», promovent una pràctica musical activa individual o en grup.Utilitzar les activitats de l’apartat «Folklore» per a promocionar la sensibilització i el respecte cap a les diferents manifestacions de la cultura africana.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE CBEls elements d’aquest apartat es trobaran en les unitats 3, 6 i 9.Les activitats plantejades en cada unitat del llibre de l’alumne/a ja són per si mateixes competencials. En concret en aquesta unitat es planteja com a objectiu general aplicar els coneixements del llenguatge musical a l’anàlisi de fragments musicals referits al Romanticisme, els oficis musicals del Romanticisme, els inicis del rock i al folklore de l’Àfrica subsahariana per a poder crear, interpretar, i expressar-ne l’opinió oral o escrita .Entendre i aplicar els coneixements sobre programes informàtics i les seves aplicacions per a fer-ne un ús responsable i ètic en les creacions pròpies.


64


COMPLEMENTÀRIES Per als apartats «Anàlisi», «Música viva», «Informàtica» i «Folklore» consultar les Orientacions didàctiques de la unitat a Programació, Orientacions i Material complementari; Música ESO4, UD5.Per a l’apartat «Interpretació», segons el nivell d’execució de la pràctica instrumental es pot promoure la creació tant d’acompanyaments, com el versionat de les diferents obres musicals.




Fitxa 5 d’Avaluació.— Definir: Romanticisme, sarsuela i característiques tímbriques, rítmiques, melòdiques i funcionals de la música africana subsahariana.— Explicar les principals formes i gèneres musicals del segle XIX.— Explicar les principals formes i gèneres musicals del segle XX a Espanya.— Explicar els diferents oficis musicals del Romanticisme.— Explicar quins són els orígens del country i del western.— Relacionar fets històrics rellevants per al naixement de nous estils musicals derivats del rock als EUA.— Relacionar compositors romàntics amb formes i oficis musicals de l’època.— Relacionar les característiques tímbriques, melòdiques i rítmiques amb les funcions de la música africana subsahariana.— Identificar les característiques tímbriques, melòdiques i rítmiques de la música africana subsahariana.


65





ACTIVITATS TAC

Activitats interactives: Música romàntica en politò i el rock en els anys seixanta.

66


@ Audició del lied Täuschung de F. Schubert i identificar el tipus de veu, els temes i els elements del codi musical que hi apareixen.@ Audició del lied Vergebliches Standchen de J. Brahms i identificar el tipus de veu i la funció dels instruments que hi apareixen.@ Identificar les indicacions de dinàmica i variacions de tempo en un Nocturn de F. Chopin a través de l’audició.@ Audició de sis Melodies Op. 5 de Fanny Hensel i relacionar-les amb termes de moviment.@ Audició d’un fragment de La dansa macabra de C. Saint-Säens i completar un text utilitzant el vocabulari específic musical.@ Audició d’Aires Bohemis, Op. 20 de P. Sarasate i identificar-hi els passatges virtuosístics.@ Audició de l’Estudi per a guitarra núm. 19 de Dionisio Aguado i identificar-hi la forma i escriure els temes.@ Buscar informació sobre Dionisio Aguado a partir del web d’un IES espanyol que porta el seu nom.@ Audició del Gran Vals de F. Tàrrega i identificar una melodia.@ Audició del tema Chicago Stomp de Jimmy Blythe i identificar les característiques principals del bugui-bugui.@ Visionat d’una actuació a Nova York dels millors grups afroamericans de 1954, parant esment a l’estil rythm and blues.@ Audició del tema T-Bone Shuffle interpretat per T- Bone Walker parant esment a la intervenció de la guitarra amb amplificador i identificar la resta d’instruments que hi apareixen.@ Visionat dels crèdits finals de la pel·lícula Backboard Jungle parant esment al tema Rock around the Clock així com a la publicitat al cinema dels anys cinquanta del segle XX.@ Audició de fragments musicals de Chuck Berry i identificar el timbre característic d’aquest artista.@ Audició de Jailhouse Rock d’E. Presley.@ Audició dels temes Surfin’ dels Beach Boys i Diana de Paul Anka, establir comparacions i compartir les opinions en grup.@ Audició de les cançons Please Mr. Postman de The Beatles i Let it Bleed de The Rolling Stones.@ Visionat d’una actuació de Joan Baez i Bob Dylan interpretant Blowing in the Wind parant atenció al text i comentar-ho en el grup classe.@ Visionat del videoclip de Lucy in the Sky with Diamonds i expressar l’opinió compartint-la amb el grup classe.@ A partir del visionat del documental Pulse: A Stomp Odissey (Les percussions de Guinée), identificar els instruments característics de la música de l’Àfrica subsahariana i la funció que apliquen a la dansa.@ Audició d’un fragment musical característic de l’Àfrica subsahariana distingint el djembe del balafó.






Utilitzar els recursos tecnològics per a analitzar, seleccionar i organitzar la informació referida a la música en el Romanticisme, els orígens del rock, continguts d’informàtica per a l’aprenentatge de la creació de karaokes i elements del folklore de l’Àfrica subsahariana.


67













METODOLOGIA

68



Llibre de text MÚSICA 4 ESO; editorial edebé.

Programació, Orientacions i Material complementari MÚSICA 4 ESO; editorial edebé.











A partir d’activitats d’audició i visionat de vídeos, així com de comprensió de textos i anàlisis de fragments musicals, es proposen activitats referides als continguts: el Romanticisme, música vocal i instrumental, l’ofici de músic en el Romanticisme, el Romanticisme a Espanya.



A partir de l’audició inicial d’adaptacions de fragments musicals referits a la música en el Romanticisme i melodies africanes, es proposa la seva interpretació, com a pràctica col·lectiva.Música viva

Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la terminologia bàsica sobre el rock es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’entendre el procés evolutiu del rock des dels seus inicis fins a la dècada dels anys seixanta del segle XX.Informàtica

69


A través de textos escrits, la seva lectura comprensiva i informació de llocs web es proposa la recerca i la utilització dels fitxers MIDI amb la finalitat de crear un karaoke. Amb aquesta activitat es potencia l’ús responsable del programari, l’ús del vocabulari específic referit a la música i les TAC i la incorporació posterior dels nous coneixements a la vida quotidiana dels alumnes.Folklore

Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la recerca d’informació sobre instruments musicals característics de la música de l’Àfrica subsahariana es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’apropar la diversitat folklòrica de la música africana trobant punts comuns.

Síntesi Esquema que relaciona gràficament els continguts bàsics de la unitat acompanyat d’una

definició/explicació breu de cadascun.POSA’T A PROVA









70














71








Els criteris d’avaluació i els criteris de qualificació s’han donat a conèixer: a alumnes

a les famílies







1 ...

......

......

2 ...

......

......

3 ...

......

......

4 ...

......

......

5 ...

......

......

6 ...

......

......

7 ...

......

......

8 ...

......

......

.....

......

......

72



UNITAT DIDÀCTICA 6



tipologia diversa referits a les característiques generals de la música a la fi del segle XIX, al Postromanticisme, Nacionalisme, Impressionisme, el rock dels anys seixanta, setanta i vuitanta, diferents programes informàtics de creació musical i del folklore del nord d’Àfrica

Conèixer les característiques generals de la música a la fi del segle XIX i els diferents estils: Postromanticisme, Nacionalisme i Impressionisme.

Conèixer les característiques generals de la música espanyola a la fi del segle XIX i els compositors més rellevants.

Identificar les etapes del rock i compositors de les dècades

Completar textos referits a les característiques generals de la música a la fi del segle XIX.

Completar textos referits a les característiques generals de la música espanyola de finals del segle XIX i relacionar-la amb els compositors més rellevants.

Ordenar cronològicament diferents etapes de l’evolució del rock des de1970 a 1990.

Comprèn textos de tipologia diversa referits a les característiques generals de la música de finals del segle XIX i expressa les seves pròpies conclusions.

Comprèn textos de tipologia diversa referits a les característiques generals de la música de finals del segle XIX a Espanya i expressa les seves pròpies conclusions.

73


per a poder expressar les seves pròpies conclusions.



dels anys setanta, vuitanta i noranta del segle XX.

Distingir les característiques rítmiques, melòdiques, tímbriques i formals de la música folklòrica del nord d’Àfrica.

Relacionar les diferents característiques específiques de la música folklòrica del nord d’Àfrica amb el fenomen migratori. Elabora un text relacionat amb la

música rock tenint en compte la cronologia, els seus intèrprets i la tecnologia.

Elabora un text amb les característiques musicals de la música del nord d’Àfrica i el relaciona amb la migració.



Presentar produccions pròpies per a comunicar-se iinfluir en els altres de manera significativa.


Conèixer i ser capaç d’analitzar, emprant l’audició i la interpretació vocal/instrumental, les característiques principals de la música de finals del segle XIX.

Entendre la relació que hi ha entre les formes musicals de finals del segle XIX i els diferents estils.

Entendre l’ofici de musicòleg.

Conèixer les diferents possibilitats de manipulació, creació i edició de música amb programes informàtics.

Escoltar, interpretar i analitzar una peça musical senzilla referida a les formes musicals de finals del segle XIX.

Escoltar i distingir diferents formes de música instrumental i vocal de diferents estils pertanyents a la música de finals del segle XIX.

Relacionar el Nacionalisme amb l’ofici de musicòleg.

Crear una peça musical utilitzant el programari adequat, fent un ús responsable i ètic dels programes utilitzats.

Utilitza les tècniques, els recursos i els materials del llenguatge musical per a aconseguir una interpretació musical senzilla referida a les formes musicals de finals del segle XIX.

Relaciona l’evolució de les formes musicals i la varietat d’estils de la música de finals del segle XIX amb el naixement de la musicologia.

Utilitza les TAC de manera ètica i responsable en la producció pròpia promovent un comportament ètic i acaba els projectes provant accions de millora.



Entendre la funció de les institucions musicals i la seva organització en relació amb la creació i difusió de la música.

Descriure els factors polítics i socials que intervenen de manera directa en la creació de la música de finals del segle XIX a Espanya.

Relaciona el marc polític i social d’una època determinada amb la creació musical en l’àmbit ideològic, formal i estètic.

74


Tractament de la informació i competència digital (TI-D) Utilitzar les TIC de manera

crítica, ètica i responsable en produccions pròpies per promoure un comportament ètic.

Conèixer les diferents possibilitats de manipulació, creació i edició de música amb programes informàtics.

Crear una peça musical utilitzant el programari adequat, fent un ús responsable i ètic dels programes utilitzats.

Utilitza les TAC de manera crítica, ètica i responsable en produccions pròpies per promoure un comportament ètic.






CONTINGUTS

C P V Definició de les característiques generals de la

música de finals del segle XIX a Europa central. El Postromanticisme, el Nacionalisme i

l’Impressionisme. Dones compositores: Alma Mahler i Germaine

Tailleferre. Formes musicals de la música de finals del segle

XIX. La música a la fi del segle XIX a Espanya. Compositors rellevants a Espanya: Pedrell,

Granados, Turina, Falla i Albéniz.

Audició de diferents fragments musicals corresponents a formes de la música de finals del segle XIX i identificar la instrumentació, la forma i els temes.

Audició i anàlisi de diferents fragments musicals pertanyents a la música de finals del segle XIX.

Identificació de formes musicals de finals del segle XIX.

Identificació de compositors espanyols de finals del segle XIX.




75


L’ofici de musicòleg: Felip Pedrell. El rock de la dècada de 1970: rock simfònic, hard

rock, heavy metal, glam rock, música disco i punk. El rock de la dècada de 1980: la nova onada,

tecno, funk, rap, hip-hop, acid jazz. El rock de la dècada de 1990: música de ball i

grunge. Autors i intèrprets de les diferents etapes del rock. Utilització de programari per a la composició

musical. Característiques tímbriques, melòdiques,

rítmiques, formals i funcionals de la música del nord d’Àfrica.

Recerca d’informació sobre compositors espanyols de finals del segle XIX.

Interpretació de Dansa espanyola núm. 5 d’E Granados.

Interpretació de Gymnopédie núm. 1 d’E. Satie. Interpretació d’un fragment de Smoke on the

Water de Deep Purple. Interpretació d’un fragment de Rivers of Babylon

de Boney M. Audició, anàlisi i interpretació de diferents estils

característics pertanyents al rock des de la dècada de 1970 fins a 1990.

Recerca d’informació sobre compositors i intèrprets rellevants de rock des de 1970 fins a 1990.

Elaborar una peça musical tenint en compte totes les possibilitats que ofereixi el programa informàtic escollit.

Identificació de les característiques tímbriques, melòdiques, rítmiques, formals i funcionals de la música del nord d’Àfrica.



Educació per a la salutValorar la pràctica de l’exercici físic, no solament com a font de salut, sinó també com a hàbit indispensable per a una bona execució instrumental i vocal.Valorar el silenci o la falta de soroll com a font de salut física i mental.Educació per a la pauApreciar i respectar la diversitat d’estils i gustos musicals de la societat actual.Utilitzar el llenguatge musical per a establir vincles d’amistat i de comunicació amb els altres.Rebutjar missatges que incitin a la violència, la discriminació i/o a la insolidaritat.Educació per a la igualtat d’oportunitats de tots dos sexesMostrar una actitud crítica davant situacions musicals en les quals es produeixi qualsevol tipus de discriminació sexual.Estudiar els processos socials i analitzar els motius pels quals la dona ha tingut tan poc protagonisme al llarg de la història de la música.No caure en estereotips que vinculin una determinada activitat musical amb un determinat sexe.

76


Educació per al consumMostrar una actitud crítica davant els productes musicals que surten al mercat.Conèixer l’existència i el contingut bàsic de la Llei del Consumidor i les associacions que defensen els interessos dels consumidors.Aprendre a destriar en un producte musical el que és essencial d’allò superflu, valorant i acceptant el que és essencial.Educació mediambiental i educació viàriaConscienciar-se del que és l’anomenada contaminació acústica: excés de volum sonor i varietat de sorolls i sons de freqüències excessivament agudes.Valorar críticament l’efecte d’algunes activitats humanes que deterioren el medi ambient i les mesures que es prenen per al seu control.Ser conscient de la importància de circular per la via pública sense auriculars, ja que disminueixen la capacitat auditiva i distreuen l’atenció, i poden ser la causa d’alguns accidents de circulació.Educació sexualMostrar interès per conèixer, respectar i apreciar els companys.Rebutjar els models masculí i femení que de manera convencional ha creat el món de la música.Aprofitar les activitats en grup que proposa la matèria per a desinhibir-se i valorar el contacte corporal com un acte comunicatiu i natural independent de les diferències sexuals.Educació moral i cívicaAcceptar els gustos musicals dels altres.Valorar la diversitat d’estils musicals de la societat actual com un fet cultural i artístic enriquidor.Exposar judicis, dialogar i mostrar una opinió pròpia sobre temes musicals, respectant les regles pròpies de la comunicació i sense ferir la sensibilitat dels altres.Participar en les activitats culturals i musicals respectant les normes de la convivència democràtica.Les noves tecnologiesManifestar interès per conèixer els avenços de la tecnologia que facilitin i millorin els treballs musicals i d’informació.Valorar i utilitzar les noves tecnologies en la reproducció de la música i en l’edició de partitures.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

1. Anàlisi@ Audició d’un fragment del primer moviment de la Simfonia núm. 2 de G. Mahler i distingir i identificar elements del llenguatge musical referits a la instrumentació, a la dinàmica i al caràcter.@ Audició d’un fragment del tercer moviment de la Simfonia núm. 2 de G. Mahler i distingir elements del llenguatge musical referits a la instrumentació, al ritme i a la forma.@ Audició de tres fragments corresponents al cinquè moviment de la Simfonia núm. 2 de G. Mahler i resoldre qüestions relacionades amb l’altura dels sons, les claus, la dinàmica i el moviment.@ Audició i comentari del text del lied Die Stille Stadt d’Alma Mahler apreciant l’ambient recreat amb la música.

77


@ Visionat d’una interpretació de l’obra Islamey de M. Balàkirev i valorar la tècnica pianística.@ Audició d’un fragment musical del tercer moviment de la Sonata núm. 16 de W.A. Mozart i comparar els trets estilístics i formals amb l’obra anteriorment citada.@ Audició de fragments de la Suite Espanyola d’I. Albéniz i relacionar-los amb descripcions pròpies d’una anàlisi formal i estètica.@ Audició d’un fragment de «Núvols» de C. Debussy i realització d’una representació plàstica a partir de l’evocació musical.Lectura d’un text contextual sobre la figura de G. Tailleferre i recerca d’informació sobre tres artistes esmentats en la seva biografia.@ Audició d’Arabesca de G. Tailleferre i identificar i classificar els instruments que hi apareixen, així com les intervencions solistes.

2. Interpretació@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de Dansa espanyola núm. 5 d’E. Granados.@ Recerca d’informació sobre E. Granados.@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de Gymnopédie núm. 1 d’E. Satie.

3. Música viva@ Audició de Time , pertanyent a l’àlbum The Dark Side of the Moon de Pink Floyd, i expressar-ne l’opinió i identificar els instruments que hi apareixen.@ Visionat d’un vídeo on apareix la interpretació d’Another Brick in the Wall de Pink Floyd i elaborar un text referit al missatge que transmet el text. Compartir l’opinió amb els companys del grup classe.@ Audició del tema Stairway to Heaven de Led Zeppelin i identificar els instruments que hi apareixen i establir una comparació amb l’audició anterior.@ Audició de Smoke on the Water de Deep Purple i interpretar el tema inicial amb flauta.@ Audició de Black in Black i Highway to Hell d’AC/DC i manifestar l’opinió comparant els dos estils.@ Audició de fragments musicals pertanyents al rock simfònic, heavy metal i glam rock i relacionar-los amb els grups més representatius d’aquests estils.Fer-ne una comparació i presentar les conclusions en grup.@ Audició del tema No, Woman, No Cry de Bob Marley i analitzar el text i la relació amb els valors socials.@ Audició de la cançó Barbra Streisand de Boney M. i comparar-la amb la versió de Duck Sauce. Manifestar l’opinió sobre el versionat de cançons.@ Audició de les cançons Crocodile Rock, God Save the Queen, Staiyng Alive, Watchin’ you, Smoke on the Water i No, Woman, No Cry i completar una taula on s’hagi de relacionar l’ordre d’aparició amb el grup o cantant que la interpreta, així com l’estil al qual pertany.Interpretació i creació d’un acompanyament rítmic d’un fragment de Rivers of Babylon de Boney M.@ Audició de la cançó Sex Machine interpretada per James Brown, entenent-la com a representativa del funk.@ Audició d’U Can’t Touch This del raper MC Hammer i creació d’un rap escollint el tema lliurement. Interpretar-lo a classe i valoració crítica.@ Visionat del videoclip Thriller de Michel Jackson i comentar les impressions que ha produït. Compartir el resultat amb el grup classe.@ Audició de les cançons Like a Prayer de 1989 i Revolver de 2009 de Madonna i establir una comparació. Manifestar l’opinió personal i compartir-la amb el grup classe.@ Buscar informació sobre Michael Jackson, Madonna o Prince. Compartir-la amb el grup classe.

4. Informàtica@ Crear un acompanyament per a una melodia usant el programa informàtic ChordPulse Lite.

5. Folklore@ Audició de Solo Darbuka de Vasilis Pavlou, aprendre el ritme i interpretar-la.@ Audició de fragments musicals referits a música africana i completar una taula classificant-los segons ritme, melodia i zones a les quals pertanyin.@ Audició de Latebkiche interpretada per Cheb Hasni, representant de la música raï.

78


ALTRES ACTIVITATS

AVALUACIÓ INICIAL Grup classeExplicar els diferents apartats en què es divideix la unitat didàctica i el tipus d’activitats requerides.Examinar els continguts de la unitat que contribueixen a l’assoliment de les CB indicades.

MOTIVACIÓ Resoldre les activitats de l’apartat «Interpretació», on sorgeix la necessitat de relacionar els continguts de l’apartat «Anàlisi», promovent una pràctica musical activa individual o en grup.Aprofitar el text de la cançó No, Woman, No Cry de Bob Marley que apareix en l’apartat «Música viva» per a establir un debat sobre l’educació en valors, i els drets humans. Utilitzar les activitats de l’apartat «Folklore» per a promocionar la sensibilització i el respecte cap a les diferents manifestacions de la cultura africana.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE CB

Activitat 1Partint de l’audició de quatre fragments musicals corresponents a autors del Classicisme, Romanticisme, Impressionisme i Nacionalisme, relacionar-los amb els seus autors i amb textos diversos corresponents a cada època.Activitat 2Completar una taula amb els noms de cantants de rock i relacionar-los amb els diversos estils als quals pertanyen les seves creacions.Activitat 3Identificar instruments del folklore de l’Amèrica Llatina i Àfrica.Activitat 4Realitzar una presentació a classe sobre un monogràfic referit a un artista de rock utilitzant materials gràfics i/o audiovisuals.Activitat 5 A partir de la lectura comprensiva d’un text d’Alma Mahler argumentar l’opinió i sensacions que produeix i iniciar un debat amb els companys, compartint els diferents punts de vista.


ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ AMPLIACIÓ

79


Material ComplementariFitxa 6.


AVALUACIÓ FITXA D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Llibre de l’alumne Apartat POSA’T A PROVA (al final de cada unitat).Material complementari

Fitxa 6 d’Avaluació.─ Saber diferenciar els diferents estils i compositors de la música de la segona meitat del segle XIX.─ Definir un terme relacionat amb un gènere musical espanyol pertanyent a la segona meitat del segle XIX.─ Explicar en què consisteix l’ofici de musicòleg.─ Relacionar l’aportació de la literatura espanyola de la Generació del 27 a la música.─ Relacionar compositors de la segona meitat del segle XIX amb formes, estils i obres musicals de l’època.─ Relacionar grups o artistes de rock de les dècades de 1970 fins a 1990 amb els diferents estils i estètiques que els representen.─ Identificar les característiques tímbriques, melòdiques i rítmiques de la música del nord d’Àfrica.─ Definir l’estil musical anomenat raï, propi de la fusió de cultures del nord d’Àfrica amb França.



LecturaLlegir de manera comprensiva textos referits a l’anàlisi de partitures i traduir al llenguatge musical.Llegir comprensivament expressions musicals per a elaborar o reelaborar creacions pròpies.Llegir informació diversa de les pàgines web proposades per a obtenir o ampliar informació, investigar, accedir a programes d’edició de partitures i/o pràctica instrumental.Utilitzar estratègies de comprensió lectora: Lectura silenciosa (autoregulació de la comprensió). Traducció del llenguatge quotidià al llenguatge musical en creacions pròpies, en situacions diverses, i viceversa (elaboració de la informació).

80


Elaboració de síntesi, esquema, resum (consciència de la pròpia comprensió).


ACTIVITATS TAC

Activitats interactives: Cites musicals en l’obra de Manuel de Falla i la música tradicional a Àfrica.@ Audició d’un fragment del primer moviment de la Simfonia núm. 2 de G. Mahler i distingir i identificar elements del llenguatge musical referits a instrumentació, dinàmica i caràcter.@ Audició d’un fragment del tercer moviment de la Simfonia núm. 2 de G. Mahler i distingir elements del llenguatge musical referits a la instrumentació, ritme i forma.@ Audició de tres fragments corresponents al cinquè moviment de la Simfonia núm. 2 de G. Mahler i resoldre qüestions relacionades amb l’altura dels sons, les claus, la dinàmica i el moviment.@ Audició i comentari del text del lied Die Stille Stadt d’Alma Mahler apreciant l’ambient recreat amb la música.@ Visionat d’una interpretació de l’obra Islamey de M. Balàkirev i valorar la tècnica pianística.@ Audició d’un fragment musical del tercer moviment de la Sonata núm. 16 de W.A. Mozart i comparar els trets estilístics i formals amb l’obra anteriorment citada.@ Audició de fragments de la Suite espanyola d’I. Albéniz i relacionar-los amb descripcions pròpies d’una anàlisi formal i estètica.@ Audició d’un fragment de «Núvols» de C. Debussy i realització d’una representació plàstica a partir de l’evocació musical.@ Audició d’Arabesca de G. Tailleferre i identificar i classificar els instruments que hi apareixen, així com les intervencions solistes.@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de Dansa espanyola núm. 5 d’E. Granados.@ Recerca d’informació sobre E. Granados.@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de Gymnopédie núm. 1 d’E. Satie.@ Audició de Time, pertanyent a l’àlbum The Dark Side of the Moon de Pink Floyd, i expressar l’opinió i identificar els instruments que hi apareixen.@ Visionat d’un vídeo on apareix la interpretació d’Another Brick in the Wall de Pink Floyd i elaborar un text referit al missatge que transmet el text.@ Audició del tema Stairway to Heaven de Led Zeppelin i identificar els instruments que hi apareixen i establir una comparació amb l’audició anterior.@ Audició de Smoke on the Water de Deep Purple i interpretar el tema inicial amb flauta.@ Audició de Black in Black i Highway to Hell d’AC/DC i manifestar l’opinió comparant els dos estils.@ Audició de fragments musicals pertanyents al rock simfònic, heavy metal i glam rock i relacionar-los amb els grups més representatius d’aquests estils.@ Audició del tema No, Woman, No Cry de Bob Marley i analitzar el text i la relació amb els valors socials.@ Audició de la cançó Barbra Streisand de Boney M. i comparar-la amb la versió de Duck Sauce. Manifestar l’opinió sobre el versionat de cançons.@ Audició de les cançons Crocodile Rock, God Save the Queen, Staying Alive, Watchin’you, Smoke on the Water i No, Woman, No Cry i completar una taula on s’hagi de relacionar l’ordre d’aparició amb el grup o cantant que les interpreten, així com l’estil al qual pertanyin.@ Audició de la cançó Sex Machine interpretada per James Brown, entenent-la com a representativa del funk.@ Audició d’U Can’t Touch This del raper MC Hammer i creació d’un rap escollint el tema lliurement. Interpretar-lo a classe i valoració crítica.

81


@ Visionat del videoclip Thriller de Michel Jackson i comentar les impressions que ha produït. Compartir el resultat amb el grup classe.@ Audició de les cançons Like a Prayer de 1989 i Revolver de 2009 de Madonna i establir una comparació. Manifestar l’opinió personal i compartir-la amb el grup classe.@ Buscar informació sobre Michael Jackson, Madonna o Prince. Compartir-la amb el grup classe.@ Crear un acompanyament per a una melodia usant el programa informàtic ChordPulse Lite.@ Audició de Solo Darbuka de Vasilis Pavlou i aprendre el ritme i interpretar-la.@ Audició de fragments musicals referits a música africana i completar una taula classificant-los segons ritme, melodia i zones a les quals pertanyin.@ Audició de Latebkiche interpretada per Cheb Hasni, representant de la música raï.






Utilitzar els recursos tecnològics per a analitzar, seleccionar i organitzar la informació referida a la música a Europa a la fi del segle XIX, el rock, de les dècades dels seixanta, setanta, vuitanta i noranta del segle XX, continguts d’informàtica per a l’aprenentatge de la creació de composicions musicals utilitzant programes d’edició i elements del folklore del nord d’Àfrica.



Comportar-se d’una manera cívica ajustada a la situació social en la qual es troba.

82











METODOLOGIA


Llibre de text MÚSICA 4 ESO; editorial edebé.Programació, Orientacions i Material

complementari MÚSICA 4 ESO; editorial edebé.




@ Evocació de coneixements previs per a abordar els continguts nous .




@ Recursos digitals d’índole diferent, utilitzant el suport en DVD. Aquests recursos inclouen activitats integrades en la seqüència d’aprenentatge en tots els apartats de cada unitat:

83


«Anàlisi», «Interpretació», «Música viva», «Informàtica» i «Folklore».



A partir d’activitats d’audició i visionat de vídeos, així com de comprensió de textos i anàlisi de fragments musicals, es proposen activitats referides als continguts: la música a la fi del segle XIX, el Postromanticisme, el Nacionalisme a Espanya i Rússia, l’Impressionisme, la música a Espanya a la fi del segle XX, l’ofici de músic: musicòleg.



A partir de l’audició inicial d’adaptacions de fragments musicals referits a la música Impressionista i melodies africanes, es proposa la seva interpretació ,com a pràctica col·lectiva.Música viva

Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la terminologia bàsica sobre el rock es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’entendre el procés evolutiu del rock de les dècades dels setanta, vuitanta i noranta del segle XX.Informàtica

A través de textos escrits, la seva lectura comprensiva i informació de llocs web es proposa la recerca i la utilització de programes d’edició i composició musical. Amb aquesta activitat es potencia l’ús responsable del programari, l’ús del vocabulari específic referit a la música i les TAC i la incorporació posterior dels nous coneixements a la vida quotidiana dels alumnes.Folklore

Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la recerca d’informació sobre instruments musicals característics de la música del nord d’Àfrica es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’apropar la diversitat folklòrica de la música africana trobant punts comuns.Síntesi


Activitats d’avaluació dels diferents apartats de la unitat didàctica de caràcter competencial.

84


S’utilitzen diferents procediments, com la compleció i redacció de textos i taules en diferents formats, partint de l’audició i relació dels continguts apareguts en la unitat l’alumne/a ha de resoldre les qüestions plantejades.














85



















86




1 ...

......

......

2 ...

......

......

3 ...

......

......

4 ...

......

......

5 ...

......

......

6 ...

......

......

7 ...

......

......

8 ...

......

......

.....

......

......


UNITAT DIDÀCTICA 7

87




tipologia diversa referits a les característiques generals de la música de la primera meitat del segle XX, al Neoclassicisme, Dodecafonisme i Futurisme; la història de la dansa, els arxius d’àudio, la realització d’un videoclip i del folklore de la Xina per a poder expressar les seves pròpies conclusions.



Conèixer les característiques generals de la música de principis del segle XX i els diferents estils: Neoclassicisme, Dodecafonisme i Futurisme.

Conèixer les diferents etapes de la dansa al llarg de la història de la música, així com els compositors i les seves obres principals.

Conèixer la història i evolució del videoclip com a part del procés de creació musical.

Distingir les característiques rítmiques, melòdiques, tímbriques i formals de la música tradicional de la Xina.

Completar textos referits a les característiques generals de la música de la primera meitat del segle XX.

Ordenar cronològicament diferents etapes de l’evolució de la dansa i relacionar compositors amb obres significatives.

Relaciona les diferents tendències estètiques musicals amb la creació de videoclips.

Relacionar les diferents característiques específiques de la música tradicional xinesa amb les qualitats del so i la filosofia.

Comprèn textos de tipologia diversa referits a les característiques generals de la música de la primera meitat del segle XX i expressa les seves pròpies conclusions.

Elabora un text relacionat amb la música i la dansa tenint en compte la cronologia, els seus compositors i les seves obres.

Elabora un text relacionat amb la història del videoclip i les seves funcions, i el relaciona amb l’actualitat.

Elabora un text amb les característiques musicals de la música tradicional xinesa i el relaciona amb les qualitats del so i la filosofia.



Presentar produccions pròpies

Conèixer i ser capaç d’analitzar, emprant l’audició i la interpretació vocal/instrumental, les característiques principals de la música de principis del segle XX.

Conèixer els diferents formats d’arxiu d’àudio i les seves aplicacions en produccions

Escoltar, interpretar i analitzar una peça musical senzilla referida a les formes musicals de principis del segle XX .

Elaborar un text relacionat amb la història del videoclip, les seves funcions i relacionar-lo amb l’actualitat.

Utilitza les tècniques, els recursos i els materials del llenguatge musical per a aconseguir una interpretació musical senzilla referida a les formes musicals de principis del segle XX.

Usa el format digital d’àudio, així com el programari, de manera ètica i responsable aplicant-los als seus projectes amb propostes de

88


per a comunicar-se iinfluir en els altres de manera significativa.


pròpies en suport informàtic. millora.i acaba els projectes provant accions de millora.



Entendre la funció de la Generació del 27 en relació amb la creació i difusió de la música de principis del segle XX a Espanya.

Conèixer les aportacions de la dona a la música en l’entorn polític i social de la primera meitat del segle XX.

Descriure els factors polítics i socials que intervenen de manera directa en la creació de la música de principis del segle XX a Espanya.

Descriure els factors que han condicionat el paper de la dona com a compositora en la primera meitat del segle XX.


Analitza críticament el paper de la dona com a compositora durant la primera meitat del segle XX.

Tractament de la informació i competència digital (TI-D) Utilizar las TAC de manera

crítica, Ètica I responsable en produccions pròpies per promoure un comportament ètic.

Conèixer els diversos formats d’arxiu d’àudio i les seves aplicacions en produccions pròpies en suport informàtic.

Crear una gravació utilitzant el software adequat, fent un ús responsable i ètic dels programes utilitzats.

Utiliza les TAC de manera crítica, ètica i responsable en produccions pròpies per promoure un comportament ètic.






89


CONTINGUTS


música de principis del segle XX. El Neoclassicisme, el Dodecafonisme i el Futurisme.

Definició de les característiques generals de la música de principis del segle XX a Espanya.

La dona a principis del segle XX. Marc històric. Compositores rellevants de la primera meitat del

segle XX. Definició de les característiques generals de la

dansa. La dansa a través de la història. Des de l’antiguitat

al segle XX. El ballet. Orígens. Compositors i obres més

representatives. El segle XIX. Els balls de saló. Definició de videoclip. Història del videoclip i

funcions que ha tingut al llarg de la història. Definició de format digital d’àudio referit al

tractament del material sonor a través de la informàtica.

Característiques tímbriques, melòdiques, rítmiques, formals i funcionals de la música tradicional xinesa.

Identificació dels diferents estils musicals de principis del segle XX a través de l’audició.

Audició de diferents fragments musicals corresponents a diferents estils de la música de principis del segle XX i identificar la instrumentació i la forma.

Anàlisi de diferents fragments musicals de compositores de la primera meitat del segle XX.

Audició de diferents fragments musicals de compositors de la primera meitat del segle XX i identificar el seu estil.

Interpretació d’un fragment de «La balada de Mackie Navalla» que pertany a L’òpera de tres rals de Kurt Weill.

Interpretació d’un fragment de «La cançó de Polly» que pertany a L’òpera de tres rals de Kurt Weill.

Interpretació d’un fragment del ballet El llac dels cignes de P. I.Txaikovski.

Identificació de diferents tipus de danses i ubicació en els períodes de la història de la música a través del visionat d’un clip.

Identificació de diferents estils de balls de saló, així com instruments que els representen a través de l’audició.

Anàlisi de diferents videoclips i identificar les funcions, intèrprets i estils musicals a través del seu visionat.

Creació d’un videoclip en grup que representi els seus interessos musicals.

Gravar arxius d’àudio utilitzant el programari adequat.

Relació entre les característiques generals de la música xinesa i les qualitats del so.





90



Educació per a la salutValorar la pràctica de l’exercici físic, no solament com a font de salut, sinó també com a hàbit indispensable per a una bona execució instrumental i vocal.Valorar el silenci o la falta de soroll com a font de salut física i mental.Educació per a la pauApreciar i respectar la diversitat d’estils i gustos musicals de la societat actual.Utilitzar el llenguatge musical per a establir vincles d’amistat i de comunicació amb els altres.Rebutjar missatges que incitin a la violència, la discriminació i/o a la insolidaritat.Educació per a la igualtat d’oportunitats de tots dos sexesMostrar una actitud crítica davant situacions musicals en les quals es produeixi qualsevol tipus de discriminació sexual.Estudiar els processos socials i analitzar els motius pels quals la dona ha tingut tan poc protagonisme al llarg de la història de la música.No caure en estereotips que vinculin una determinada activitat musical amb un determinat sexe.Educació per al consumMostrar una actitud crítica davant els productes musicals que surten al mercat.Conèixer l’existència i el contingut bàsic de la Llei del Consumidor i les associacions que defensen els interessos dels consumidors.Aprendre a destriar en un producte musical el que és essencial d’allò superflu, valorant i acceptant el que és essencial.Educació mediambiental i educació viàriaConscienciar-se del que és l’anomenada contaminació acústica: excés de volum sonor i varietat de sorolls i sons de freqüències excessivament agudes.Valorar críticament l’efecte d’algunes activitats humanes que deterioren el medi ambient i les mesures que es prenen per al seu control.Ser conscient de la importància de circular per la via pública sense auriculars, ja que disminueixen la capacitat auditiva i distreuen l’atenció, i poden ser la causa d’alguns accidents de circulació.Educació sexualMostrar interès per conèixer, respectar i apreciar els companys.Rebutjar els models masculí i femení que de manera convencional ha creat el món de la música.Aprofitar les activitats en grup que proposa la matèria per a desinhibir-se i valorar el contacte corporal com un acte comunicatiu i natural independent de les diferències sexuals.Educació moral i cívicaAcceptar els gustos musicals dels altres.Valorar la diversitat d’estils musicals de la societat actual com un fet cultural i artístic enriquidor.Exposar judicis, dialogar i mostrar una opinió pròpia sobre temes musicals, respectant les regles pròpies de la comunicació i sense ferir la sensibilitat dels altres.Participar en les activitats culturals i musicals respectant les normes de la convivència democràtica.Les noves tecnologiesManifestar interès per conèixer els avenços de la tecnologia que facilitin i millorin els treballs musicals i d’informació.Valorar i utilitzar les noves tecnologies en la reproducció de la música i en l’edició de partitures.

91


ACTIVITATS D’APRENENTATGE1. Anàlisi@ Visionat de tres seqüències del concert de la suite orquestral Pulcinella d’I. Stravinsky i respondre a preguntes relacionades amb la identificació de la pulsació, la instrumentació i la identificació dels instruments de la secció de vent metall.@ Audició de l’Oda a Napoleó Bonaparte Op. 41 d’A. Schönberg apreciant les característiques rítmiques i melòdiques.@ Recerca d’informació sobre A. Schönberg.@ Audició de Risveglio di una città de L. Russolo i observar les característiques de l’escriptura musical en la partitura.@ Visionat d’un vídeo on apareixen els intonarumori.Dissenyar un projecte d’objecte sonor especificant el seu mecanisme.@ Buscar informació sobre la definició de soroll.@ Ampliar coneixements sobre L. Russolo i el futurisme a partir d’un enllaç web.@ Visionat d’un vídeo del segon moviment del Concertino para guitarra y orquestra, Op.72 en la menor, parant esment a la temàtica sobre la Guerra Civil espanyola.@ Audició de Dos sonatas de El Escorial, núm. 1 Op.2 per a piano i Tres hojas de álbum, per a piano de Rodolfo Halffter i identificar-hi trets estilístics del Neoclassicisme i de la música atonal i serial.@ Audició d’«El sonetí de la rosada» pertanyent a l’obra Sis sonets per a violí i piano d’E. Toldrà i identificar els instruments i l’ordre en què apareixen.@ Visionat d’un vídeo amb la interpretació d’Adiós, Nonino, d’A. Piazzolla i contestar a preguntes relacionades amb la forma i la instrumentació.@ Audició de les obres Pie Jesu i dues versions de Nocturn de Lili Boulanger i identificar-hi la instrumentació.Completar un text relacionat amb la biografia de Rosa García Ascot.

2. Interpretació@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de «La balada de Mackie Navalla» i «La cançó de Polly» pertanyents a l’obra L’òpera de tres rals de K. Weill.

3. Música viva@ Visionat d’un vídeo on apareixen diferents danses i situar-les en els períodes històrics que els corresponguin. Identificar-hi tipus de ritme.Interpretació d’un fragment del tema principal del ballet El llac dels cignes de P.I. Txaikovski.@ Audició de diferents tipus de danses i identificar els instruments que hi intervenen.@ Visionat del videoclip Video Killed the Radio Star de The Buggles emès per la MTV el 1981 i manifestar l’opinió referida a la comparació amb els videoclips actuals.Respondre preguntes sobre la utilització del videoclip en l’actualitat. Manifestar l’opinió i compartir-la amb el grup classe.@ Visionat del vídeo Lucy in the Sky with Diamonds de The Beatles i identificar el nombre de veus, instruments i definir a quina categoria pertany.@ Creació d’un videoclip utilitzant el programa Windows Media Maker.@ Enregistrament d’un videoclip de creació pròpia planificant una coreografia comuna i utilitzant el programa Windows Movie Maker.

4. Informàtica@ Gravar una cançó interpretada per l’alumne/a utilitzant el programa Audacity® i les eines de compressió i descompressió d’arxius d’àudio que resultin necessàries per a l’obtenció de la qualitat desitjada.

5. Folklore

92


@ Audició de The Great Wave Washes the Beach interpretada amb la pi pa a càrrec de Liu Fang i identificar la família a la qual pertany aquest instrument característic de la música tradicional xinesa.@ Recerca d’informació sobre la pi pa.@ Audició de fragments musicals on apareixen el zheng i la pi pa i relacionar-los amb els instruments occidentals.

ALTRES ACTIVITATS


MOTIVACIÓ Resoldre les activitats de l’apartat «Interpretació», on sorgeix la necessitat de relacionar els continguts de l’apartat «Anàlisi», promovent una pràctica musical activa individual o en grup. En aquesta unitat resulta particularment atractiva l’activitat relacionada amb el Projecte de construir un objecte sonor. Es pot coordinar amb el professorat de l’àrea de Tecnologia i generar un projecte comú.També es pot promoure una exposició d’objectes sonors en el centre acompanyada d’elements visuals, com la fotografia, el dibuix o instal·lacions de vídeo.

En l’apartat «Música Viva», aprofitar la creació de videoclips per a promoure la seva inclusió al lloc web del centre. Malgrat que la temàtica del videoclip és lliure, es pot aprofitar per a incloure un tema que ajudi a potenciar l’Educació en valors.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE CBEls elements d’aquest apartat es trobaran en les unitats 3, 6 i 9.Les activitats plantejades en cada unitat del llibre de l’alumne/a ja són per si mateixes competencials. En concret en aquesta unitat es planteja com a objectiu general aplicar els coneixements del llenguatge musical a l’anàlisi de fragments musicals referits a la música de la primera meitat del segle XX a Europa i Espanya, els estils neoclassicista, dodecafònic i futurista. La dona al segle XX, la història de la dansa i el ballet. El videoclip i la seva evolució fins als nostres dies, la composició d’obres mitjançant programes informàtics utilitzant o no arxius de so comprimits, en funció de la qualitat que desitgem, i el coneixement de la música tradicional xinesa per a poder crear, interpretar, i expressar-ne l’opinió oral o escrita.Entendre i aplicar els coneixements sobre arxius d’àudio i programes informàtics i les seves aplicacions per a fer-ne un ús responsable i ètic en la vida quotidiana.


COMPLEMENTÀRIES Per als apartats «Anàlisi», «Música viva», «Informàtica» i «Folklore» consultar les Orientacions didàctiques

93


de la unitat a Programació, Orientacions i Material complementari Música ESO4, UD7.Per a l’apartat «Interpretació», segons el nivell d’execució de la pràctica instrumental es pot promoure la creació tant d’acompanyaments, com el versionat de les diferents obres musicals.




Fitxa 7 d’Avaluació.─ Identificar els diferents estils de la música de principis del segle XX.─ Definir: intonarumori, vídeo de concepte i formats d’àudio comprimits i sense comprimir.─ Explicar la tècnica compositiva del Dodecafonisme.─ Explicar quina relació hi va haver entre la Generació del 27 i la música.─ Relacionar diferents compositors de ballet amb les seves obres.─ Identificar el llenguatge i termes específics del tractament informàtic d’arxius de so.─ Identificar els trets culturals en què es basa la música tradicional xinesa.─ Relacionar les qualitats del so amb l’ús dels instruments en la música tradicional xinesa.



LecturaLlegir de manera comprensiva textos referits a l’anàlisi de partitures i traduir al llenguatge musical.Llegir comprensivament expressions musicals per a elaborar o reelaborar creacions pròpies.Llegir informació diversa de les pàgines web proposades per a obtenir o ampliar informació, investigar, accedir a programes d’edició de partitures i/o pràctica instrumental.Utilitzar estratègies de comprensió lectora: Lectura silenciosa (autoregulació de la comprensió).

94


Traducció del llenguatge quotidià al llenguatge musical en creacions pròpies, en situacions diverses, i viceversa (elaboració de la informació). Elaboració de síntesi, esquema, resum (consciència de la pròpia comprensió).


ACTIVITATS TAC

Activitat interactiva: Balls de saló.@ Visionat de tres seqüències del concert de la suite orquestral Pulcinella d’I. Stravinsky i respondre preguntes relacionades amb la identificació de la pulsació, la instrumentació i la identificació dels instruments de la secció de vent metall.@ Audició de l’Oda a Napoleó Bonaparte Op.41 d’A. Schönberg apreciant les característiques rítmiques i melòdiques.@ Recerca d’informació sobre A. Schönberg.@ Audició de Risveglio di una città de L. Russolo i observar les característiques de l’escriptura musical en la partitura.@ Visionat d’un vídeo on apareixen els intonarumori.@ Buscar informació sobre la definició de soroll.@ Ampliar coneixements sobre L. Russolo i el Futurisme a partir d’un enllaç web.@ Visionat d’un vídeo del segon moviment del Concertino para guitarra y orquestra, Op.72 en la menor , parant esment a la temàtica sobre la Guerra Civil espanyola.@ Audició de Dos sonatas de Escorial, núm. 1 Op.2 per a piano i Tres hojas de álbum per a piano de Rodolfo Hallfter i identificar-hi trets estilístics del Neoclassicisme i de la música atonal i serial.@ Audició d’«El sonetí de la rosada» pertanyent a l’obra Sis sonets per a violí i piano d’E. Toldrà i identificar-hi els instruments i l’ordre en què apareixen.@ Visionat d’un vídeo amb la interpretació d’Adiós, Nonino d’A. Piazzolla i contestar a preguntes relacionades amb la forma i la instrumentació.@ Audició de les obres Pie Jesu i dues versions de Nocturn de Lili Boulanger i identificar-hi la instrumentació.@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de «La balada de Mackie Navalla» i «La cançó de Polly» pertanyents a l’obra L’òpera de tres rals de K. Weill.@ Visionat d’un vídeo on apareixen diferents danses i situar-les en els períodes històrics que els corresponguin. Identificar-hi tipus de ritme.Interpretació d’un fragment del tema principal del ballet El llac dels cignes de P.I. Txaikovski.@ Audició de diferents tipus de danses i identificar els instruments que hi intervenen.@ Visionat del videoclip Video Killed the Radio Star de The Buggles emès per la MTV el 1981 i manifestar l’opinió referida a la comparació amb els videoclips actuals.@ Visionat del vídeo Lucy in the Sky with Diamonds de The Beatles i identificar-hi nombre de veus, instruments i definir a quina categoria pertany.@ Creació d’un videoclip utilitzant el programa Windows Media Maker.@ Enregistrament d’un videoclip de creació pròpia planificant una coreografia comuna i utilitzant el programa Windows Movie Maker.@ Gravar una cançó interpretada per l’alumne/a utilitzant el programa Audacity® i les eines de compressió i descompressió d’arxius d’àudio que resultin necessàries per a l’obtenció de la qualitat desitjada.@ Audició de The Great Wave Washes the Beach interpretada amb la pi pa a càrrec de Liu Fang i identificar la família a la qual pertany aquest instrument característic.

95


@ Recerca d’informació sobre la pi pa.@ Audició de fragments musicals on apareixen el zheng i la pi pa i relacionar-los amb els instruments occidentals.






Utilitzar els recursos tecnològics per a analitzar, seleccionar i organitzar la informació referida a la música en la primera meitat del segle XX a Europa: els estils neoclàssic, dodecafònic i futurista. La música a Espanya a principis del segle XX. La Generació del 27. La dona a principis del segle XX. La història de la música i la dansa. El videoclip. Continguts d’informàtica per al coneixement de formats digitals d’àudio, comprimits i sense comprimir, i elements del folklore de la Xina.










96





METODOLOGIA













A partir d’activitats d’audició i visionat de vídeos, així com de comprensió de textos i anàlisi de fragments musicals, es proposen activitats referides als continguts: la música en la primera meitat del segle XX a Europa, el Neoclassicisme, el Dodecafonisme i el Futurisme; la música a Espanya a principis del segle XX; la Generació del 27; la dona a principis del segle XX.

Subapartat «Recorda»: serveix de suport per a la realització d’activitats.

97


Tot el treball dels continguts està orientat al desenvolupament i a l’adequació de les competències bàsiques definides en la unitat.Interpretació

A partir de l’audició inicial de fragments musicals de L’òpera de tres rals de Kurt Weill, es proposa la seva interpretació, com a pràctica col·lectiva.

Música viva Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de

vídeos i la terminologia bàsica sobre la dansa i els videoclips es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’entendre el seu procés evolutiu, així com les finalitats i funcions al llarg de la història.Informàtica

A través de textos escrits, la seva lectura comprensiva i informació de llocs web es proposa la utilització d’arxius de so comprimits i sense comprimir. Amb aquesta activitat es potencia l’ús responsable del programari, l’ús del vocabulari específic referit a la música i les TAC i la incorporació posterior dels nous coneixements a la vida quotidiana dels alumnes.Folklore

Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la recerca d’informació sobre instruments musicals característics de la música de la cultura xinesa es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’apropar la diversitat folklòrica de la música d’Àsia trobant punts comuns.Síntesi



98




Tasques diverses de l’alumne/a realitzades en l’activitat diària de la classe.Activitats diverses d’avaluació d’aprenentatges i de competències bàsiques.Procés seguit en la creació i interpretació de projectes musicals.Activitats TAC: interactives, recerques d’informació, visionat de vídeos i suport àudio per a la interpretació o anàlisi.Quadern de l’alumne.Dossier individual.













S’han tingut en compte aprenentatges significatius.Es considera la interdisciplinarietat (en activitats, tractament dels

99


continguts, etc.).









Els criteris d’avaluació i els criteris de qualificació s’han donat a conèixer: a alumnes

a les famílies






100



1 ...

......

......

2 ...

......

......

3 ...

......

......

4 ...

......

......

5 ...

......

......

6 ...

......

......

7 ...

......

......

8 ...

......

......

.....

......

......


101


UNITAT DIDÀCTICA 8



tipologia diversa referits a les característiques generals de la música de la segona meitat del segle XX a Europa i Espanya, el paper de la dona al segle XX, la tecnologiade l’enregistrament, realització d’un enregistrament amb l’aplicació d’efectes i la música tradicional de l’Índia per a poder expressar les seves pròpies conclusions.



Conèixer les característiques generals de la música de la segona meitat del segle XX i els seus diferents estils: música electroacústica, serial, aleatòria i minimalista.

Conèixer les diferents etapes de la tecnologia de l’enregistrament, els diferents invents i la relació amb la física i els paràmetres del so.

Distingir les característiques específiques de la música tradicional de l’Índia i la seva influència en la música occidental.

Completar textos referits a les característiques generals de la música de la segona meitat del segle XX i els seus diferents estils: música electroacústica, serial, aleatòria i minimalista.

Ordenar cronològicament diferents etapes de l’evolució de la tecnologia de l’enregistrament i relacionar paràmetres del so amb unitats de mesura físiques.

Descriure les característiques específiques de la música de l’Índia, les seves funcions i apreciar les seves aportacions a la música occidental.

Comprèn textos de tipologia diversa referits a les característiques generals de la música de la segona meitat del segle XX i els seus diferents estils, expressant les seves pròpies conclusions.

Elabora un text relacionat amb la tecnologia de l’enregistrament tenint en compte la cronologia, els seus invents principals i els relaciona amb la física.

Elabora un text amb les característiques de la música de l’Índia apreciant la seva aportació a Occident.


significat de la creació musical com un fenomen cultural que li

Conèixer i ser capaç d’analitzar, emprant l’audició, les principals obres dels músics espanyols de la segona

Escoltar, analitzar i compondre una peça musical referida a les diferents estètiques musicals dels compositors espanyols de la segona meitat del segle XX.

Utilitza les tècniques, els recursos i els materials del llenguatge musical per a aconseguir una interpretació musical senzilla

102


permeti poder entendre i valorar altres esquemes de valors sense renunciar a la pròpia identitat personal i cultural.



meitat del segle XX i compondre una peça musical senzilla basada en un dels seus estils.

Conèixer les característiques d’un estudi d’enregistrament així com les professions que hi participen.

Conèixer el programari per a la creació d’enregistrament de veu amb efectes i les seves aplicacions en produccions pròpies.

Relacionar les diferents professions musicals amb la producció musical elaborada en un estudi.

Crear un enregistrament de veu amb efectes de so utilitzant el programari adequat, fent un ús responsable i ètic dels programes utilitzats.

referida a les formes musicals de la segona meitat del segle XX.

Relaciona les professions derivades d’un estudi d’enregistrament amb la producció musical en l’actualitat.




Entendre la funció de les diferents institucions culturals, la ràdio i la televisió en relació amb la creació i difusió de la música de la segona meitat del segle XX a Espanya.

Conèixer les aportacions de la dona a la música de la segona meitat del segle XX.

Descriure els factors polítics i socials que intervenen de manera directa en la creació de la música de la segona meitat del segle XX a Espanya.

Descriure els factors que han condicionat el paper de la dona com a compositora en la segona meitat del segle XX.


Analitza críticament el paper de la dona com a compositora durant la segona meitat del segle XX.

Tractament de la informació i competència digital (TIC-D)– Utilitzar les TIC de manera


– Conèixer el software per a la creació d’enregistrament de veu amb efectes i les seves aplicacions en produccions pròpies.

– Crear un enregistrament de veu amb efectes de so utilitzant el software adequat, fent un ús responsable i ètic dels programes utilitzats.

– Utilitza les TAC de manera crítica, ètica i responsable en produccions pròpies per promoure un comportament ètic.



Participar en l’organització i realització d’activitats musicals desenvolupades en contextos diferentes, prenent consciència com a membre d’un grup, de l’enriquiment que es produeix amb les



103


aportacions dels altres.

CONTINGUTSC P V

Definició de les característiques generals de la música de la segona meitat del segle XX. Música electroacústica, serial, aleatòria i minimalista.

Definició dels estils de música electroacústica: música concreta i música electrònica.

Definició de les característiques generals de la música de la segona meitat del segle XX a Espanya. Marc històric.

El Grupo Nueva Música. Compositors de Madrid i Barcelona.

La dona a principis del segle XX. Marc històric. Compositores rellevants del segle XX. L’enregistrament de so. Història i evolució. Enregistrament estèreo i enregistrament digital. L’estudi d’enregistrament: el locutori i l’estudi.

Professions musicals. Explicació de l’ús dels efectes sonors en un

enregistrament usant el programa Audacity®. Els efectes de compressió, reverberació i eco. Característiques tímbriques, melòdiques,

rítmiques, formals i funcionals de la música tradicional de l’Índia.

Audició dels diferents estils musicals de la segona meitat del segle XX i identificar la instrumentació i la forma.

Audició dels estils característics dels compositors espanyols de la segona meitat del segle XX.

Audició de fragments d’obres musicals de compositors espanyols de la segona meitat del segle XX i identificar motius, temes i instrumentació.

Anàlisi de diferents fragments musicals de compositores de la segona meitat del segle XX i identificar el seu estil.

Interpretació del tema The Heart Asks Pleasure First de Michael Nyman pertanyent a la banda sonora de la pel·lícula El piano.

Elaboració d’un estudi estadístic relacionat amb els sistemes d’enregistrament domèstics.

Creació d’un debat sobre el consum de música gravada en directe, l’ús de les descàrregues musicals a internet i les seves repercussions al món de la creació i difusió de la música.

Creació d’una producció pròpia, referida a l’enregistrament de veu amb l’aplicació de diferents efectes usant el programa Audacity®.

Audició d’una interpretació del músic Ravi





104


Shankar, i identificar la instrumentació i estil propi. Recerca d’informació sobre danses tradicionals de

l’Índia.


Educació per a la salutValorar la pràctica de l’exercici físic, no solament com a font de salut, sinó també com a hàbit indispensable per a una bona execució instrumental i vocal.Valorar el silenci o la falta de soroll com a font de salut física i mental.Educació per a la pauApreciar i respectar la diversitat d’estils i gustos musicals de la societat actual.Utilitzar el llenguatge musical per a establir vincles d’amistat i de comunicació amb els altres.Rebutjar missatges que incitin a la violència, la discriminació i/o a la insolidaritat.Educació per a la igualtat d’oportunitats de tots dos sexesMostrar una actitud crítica davant situacions musicals en les quals es produeixi qualsevol tipus de discriminació sexual.Estudiar els processos socials i analitzar els motius pels quals la dona ha tingut tan poc protagonisme al llarg de la història de la música.No caure en estereotips que vinculin una determinada activitat musical amb un determinat sexe.Educació per al consumMostrar una actitud crítica davant els productes musicals que surten al mercat.Conèixer l’existència i el contingut bàsic de la Llei del Consumidor i les associacions que defensen els interessos dels consumidors.Aprendre a destriar en un producte musical el que és essencial d’allò superflu, valorant i acceptant el que és essencial.Educació mediambiental i educació viàriaConscienciar-se del que és l’anomenada contaminació acústica: excés de volum sonor i varietat de sorolls i sons de freqüències excessivament agudes.Valorar críticament l’efecte d’algunes activitats humanes que deterioren el medi ambient i les mesures que es prenen per al seu control.Ser conscient de la importància de circular per la via pública sense auriculars, ja que disminueixen la capacitat auditiva i distreuen l’atenció, i poden ser la causa d’alguns accidents de circulació.Educació sexualMostrar interès per conèixer, respectar i apreciar els companys.Rebutjar els models masculí i femení que de manera convencional ha creat el món de la música.Aprofitar les activitats en grup que proposa la matèria per a desinhibir-se i valorar el contacte corporal com un acte comunicatiu i natural independent de les diferències sexuals.Educació moral i cívicaAcceptar els gustos musicals dels altres.Valorar la diversitat d’estils musicals de la societat actual com un fet cultural i artístic enriquidor.Exposar judicis, dialogar i mostrar una opinió pròpia sobre temes musicals, respectant les regles pròpies de la comunicació i sense ferir la sensibilitat dels altres.Participar en les activitats culturals i musicals respectant les normes de la convivència democràtica.

105


Les noves tecnologiesManifestar interès per conèixer els avenços de la tecnologia que facilitin i millorin els treballs musicals i d’informació.Valorar i utilitzar les noves tecnologies en la reproducció de la música i en l’edició de partitures.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE1. Anàlisi@ Audició d’Étude aux chemins de fer de Pierre Schaeffer i identificar els sons manipulats i citar els instruments que apareixen en l’obra.@ Visionat d’un vídeo on apareix una interpretació d’Artikulation de G. Ligeti apreciant la partitura visual (aural score).@ Visionat d’un vídeo de la interpretació de Tres composicions de Milton Babbitt seguint la partitura i identificar-hi la grafia de les dinàmiques.@ Visionat d’un vídeo de la interpretació de l’obra Zyklus de K. Stockhausen i identificar els instruments de percussió que hi apareixen.@ Visionat d’un vídeo de la interpretació de l’obra Sis marimbes de Steve Reich i indicar a quina família d’instruments pertany la marimba i parar esment a les variacions de l’obra.@ Audició de l’himne «Dies Irae».@ Audició d’un fragment de l’obra Rèquiem de X. Montsalvatge on apareix l’himne «Dies Irae» i identificar-lo.@ Audició d’un fragment de l’obra Los invisibles átomos del aire de G. Gombau i identificar els instruments que hi apareixen.@ Audició de l’obra Concert per a instrument solista i orquestra de R. Gerhard i buscar informació sobre l’autor i l’estrena de l’obra.@ Audició de Pandora de R. Gerhard i identificar la cançó popular espanyola que hi apareix.@ Audició de Tema variado y fuga, en estilo dodecafónico de María Teresa Prieto i reconèixer la forma fuga i indicar el nombre de veus, les seves aparicions i els instruments que la interpreten.@ Audició de l’obra Caractères: Le Coléreux d’Yvonne Desportes i identificar els clarinets que hi apareixen.@ Audició del tercer moviment de l’obra Trio de Galina Ustvólskaia i identificar els instruments que hi apareixen.@ Visionat d’una interpretació de l’últim moviment de l’obra Quartet de saxòfons d’Ida Gotkovsky i identificar el saxòfon que intervé en l’entrada i els posteriors.

2. InterpretacióInterpretació d’una adaptació per a flauta del tema The Heart Asks Pleasure First de Michael Nyman pertanyent a la banda sonora de la pel·lícula El piano.

3. Música viva@ Creació d’un eix cronològic on apareguin tots els invents relacionats amb l’enregistrament i producció del so usant l’aplicació informàtica Dipity.@ Audició de les cançons: Bourée de Jethro Tull, Cómo hablar d’Amaral i Guilty of being Innocent of Being Jack Sparrow de H.Zimmer i identificar si les mostres estan gravades en mono o en estèreo.@ Audició d’un fragment musical utilitzant l’holofonia i manifestar l’opinió i sensacions que ha produït. Compartir-ho en grup.Fer una llista dels aparells de reproducció o enregistrament existents a casa dels alumnes distingint els analògics dels digitals. Fer un treball estadístic i comentar-ne les conclusions.Partint de la lectura d’un text informatiu publicat en un diari sobre el tema Les descàrregues musicals a internet, plantejar un debat d’opinió sobre aquest tema. Compartir conclusions.

106


4. Informàtica@ Aplicar a una cançó interpretada per l’alumne/a utilitzant el programa Audacity® els efectes de compressió, reverberació i eco, i observar els resultats i compartir-ne amb el grup classe.

5. Folklore@ Audició de Dawn Dusk interpretat per Ravi Shankar i identificar la instrumentació, l’idioma, les característiques rítmiques i melòdiques de la cançó.@ Treball en grup de recerca d’informació sobre els instruments característics de la música tradicional hindú. Exposició a classe i comentari dels resultats.@ Partint del visionat d’un fragment d’una pel·lícula índia, buscar informació sobre danses i músiques tradicionals hindús.@ Audició de la cançó: Heart Full of Soul de The Yardbirds i identificar-hi les característiques. Resoldre qüestions relacionades amb la instrumentació i amb la relació entre música oriental i occidental.@ Recerca d’informació sobre els grups The Yardbirds i The Kinks. Posada en comú i expressió d’opinions.

ALTRES ACTIVITATS


MOTIVACIÓ Resoldre les activitats de l’apartat «Interpretació», on sorgeix la necessitat de relacionar els continguts de l’apartat «Anàlisi», promovent una pràctica musical activa individual o en grup.En l’apartat «Informàtica», aprofitar la creació d’un enregistrament utilitzant efectes d’àudio i promoure la creació de paisatges sonors.

Una vegada creats els diferents paisatges sonors es poden editar vídeos utilitzant imatges que ajudin a la seva evocació. Exposar els treballs davant el grup classe i manifestar l’opinió.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE CBEls elements d’aquest apartat es trobaran en les unitats 3, 6 i 9.Les activitats plantejades en cada unitat del llibre de l’alumne/a ja són per si mateixes competencials. En concret en aquesta unitat es planteja com a objectiu general aplicar els coneixements del llenguatge musical a l’anàlisi de fragments musicals referits a la música de la segona meitat del segle XX a Europa i Espanya. La música electroacústica, serial, aleatòria i el minimalisme. La dona en la segona meitat del segle XX. La tecnologia de l’enregistrament. L’estudi, la composició d’obres mitjançant l’ús d’efectes de so i el coneixement de la música tradicional de l’Índia així com l’intercanvi cultural amb Occident a partir de la dècada dels seixanta del segle XX per a poder crear, interpretar, i expressar-ne l’opinió oral o escrita.Entendre i aplicar els coneixements sobre arxius d’àudio i programes informàtics i les seves aplicacions per a fer-ne un ús responsable i ètic en la vida quotidiana.


107






Fitxa 8 d’Avaluació.─ Explicar els diferents estils de la música de la segona meitat del segle XX.─ Explicar la tècnica compositiva de la música concreta.─ Explicar quines van ser les institucions principals que van facilitar la creació i difusió musical a Espanya en la segona meitat del segle XX.─ Relacionar diferents compositores de la segona meitat del segle XX amb trets característics de les seves obres.─ Explicar la importància de l’aplicació del sistema Hi-Fi per al rang de freqüències en un enregistrament.─ Explicar els avantatges d’un enregistrament digital enfront d’un enregistrament analògic.─ Identificar el llenguatge i termes específics referits a un estudi d’enregistrament.─ Conèixer el sistema de notació hindú.



LecturaLlegir de manera comprensiva textos referits a l’anàlisi de partitures i traduir al llenguatge musical.Llegir comprensivament expressions musicals per a elaborar o reelaborar creacions pròpies.

108


Llegir informació diversa de les pàgines web proposades per a obtenir o ampliar informació, investigar, accedir a programes d’edició de partitures i/o pràctica instrumental.Utilitzar estratègies de comprensió lectora: Lectura silenciosa (autoregulació de la comprensió). Traducció del llenguatge quotidià al llenguatge musical en creacions pròpies, en situacions diverses, i viceversa (elaboració de la informació). Elaboració de síntesi, esquema, resum (consciència de la pròpia comprensió).


ACTIVITATS TAC

Activitat interactiva: Fes de tècnic de so.@ Audició d’Étude aux chemins de fer de Pierre Schaeffer i identificar els sons manipulats i citar els instruments que apareixen en l’obra.@ Visionat d’un vídeo on apareix una interpretació d’Artikulation de G. Ligeti apreciant la partitura visual (aural score).@ Visionat d’un vídeo de la interpretació de Tres composicions de Milton Babbitt seguint la partitura i identificar-hi la grafia de les dinàmiques.@ Visionat d’un vídeo de la interpretació de l’obra Zyklus de K. Stockhausen i identificar els instruments de percussió que hi apareixen.@ Visionat d’un vídeo de la interpretació de l’obra Sis marimbes de Steve Reich i indicar a quina família d’instruments pertany la marimba parant esment a les variacions de l’obra.@ Audició de l’himne «Dies Irae».@ Audició d’un fragment de l’obra Rèquiem de X. Montsalvatge on apareix l’himne «Dies Irae» i identificar-lo.@ Audició d’un fragment de l’obra Los invisibles átomos del aire de G. Gombau i identificar els instruments que hi apareixen.@ Audició de l’obra Concert per a instrument solista i orquestra de R. Gerhard i buscar informació sobre l’autor i l’estrena de l’obra.@ Audició de Pandora de R. Gerhard i identificar la cançó popular espanyola que hi apareix.@ Audició de Tema variado y fuga, en estilo dodecafónico de María Teresa Prieto i reconèixer la forma fuga i indicar el nombre de veus, les seves aparicions i els instruments que la interpreten.@ Audició de l’obra Caractères: Le Coléreux d’Yvonne Desportes i identificar els clarinets que hi apareixen.@ Audició del tercer moviment de l’obra Trio de Galina Ustvólskaia i identificar els instruments que hi apareixen.@ Visionat d’una interpretació de l’últim moviment de l’obra Quartet de saxòfons d’Ida Gotkovsky i identificar-hi el saxòfon que intervé en l’entrada i els posteriors.@ Creació d’un eix cronològic on apareguin tots els invents relacionats amb l’enregistrament i producció del so usant l’aplicació informàtica Dipity.@ Audició de les cançons: Bourée de Jethro Tull, Cómo hablar d’Amaral i Guilty of being Innocent of Being Jack Sparrow de H. Zimmer i identificar si les mostres estan gravades en mono o en estèreo.@ Audició d’un fragment musical utilitzant l’holofonia i manifestar l’opinió i sensacions que ha produït. Compartir-ho en grup.@ Aplicar a una cançó interpretada per l’alumne/a utilitzant el programa Audacity® els efectes de compressió, reverberació i eco, observant els resultats i compartint-los

109


amb el grup classe.@ Audició de Dawn Dusk interpretat per Ravi Shankar i identificar la instrumentació, l’idioma, les característiques rítmiques i melòdiques de la cançó.@ Treball en grup de recerca d’informació sobre els instruments característics de la música tradicional hindú. Exposició a classe i comentari dels resultats.@ Partint del visionat d’un fragment d’una pel·lícula índia, buscar informació sobre danses i músiques tradicionals hindús.@ Audició de la cançó: Heart Full of Soul de The Yardbirds i identificar-hi les característiques. Resoldre qüestions relacionades amb la instrumentació i amb la relació entre música oriental i occidental.@ Recerca d’informació sobre els grups The Yardbirds i The Kinks. Posada en comú i expressió d’opinions.






Utilitzar els recursos tecnològics per a analitzar, seleccionar i organitzar la informació referida a la música en la segona meitat del segle XX a Europa i Espanya. La música electroacústica, serial, aleatòria i minimalista. La dona en la segona meitat del segle XX. L’estudi d’enregistrament. Continguts d’informàtica per al coneixement d’efectes d’enregistrament de so, com la compressió, la reverberació i l’eco i elements de la música tradicional de l’Índia i les seves aportacions a Occident.








110







METODOLOGIA













A partir d’activitats d’audició i visionat de vídeos, així com de comprensió de textos i anàlisi de fragments musicals, es proposen activitats referides als continguts: la música en la segona meitat del segle XX a Europa i Espanya, la música electroacústica, serial, aleatòria i

111


minimalista, la dona en la segona meitat del segle XX. Subapartat «Recorda»: serveix de suport per a la realització d’activitats. Tot el treball dels continguts està orientat al desenvolupament i a l’adequació de les


Es proposa la interpretació d’una peça musical de Michael Nyman, exponent del minimalisme com a pràctica col·lectiva.Música viva

Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, i la terminologia bàsica sobre l’estudi d’enregistrament es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’entendre el procés evolutiu de l’enregistrament, així com les finalitats i funcions al llarg de la història.Informàtica

A través de textos escrits, la seva lectura comprensiva i informació de llocs web es proposa la utilització d’efectes d’enregistrament de so, com la compressió, reverberació i eco en elaboracions pròpies. Amb aquesta activitat es potencia l’ús responsable del programari, l’ús del vocabulari específic referit a la música i les TAC i la incorporació posterior dels nous coneixements a la vida quotidiana dels alumnes.Folklore

Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la recerca d’informació sobre instruments musicals característics de la música tradicional de l’Índia i les seves aportacions a la música occidental es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’apropar la diversitat folklòrica de la música d’Àsia trobant punts comuns.Síntesi





Tasques diverses de l’alumne/a realitzades en l’activitat Preguntes individuals i col·lectives. Fitxa de registre individual.

112


diària de la classe.Activitats diverses d’avaluació d’aprenentatges i de competències bàsiques.Procés seguit en la creació i interpretació de projectes musicals.Activitats TAC: interactives, recerques d’informació, visionat de vídeos i suport àudio per a la interpretació o anàlisi.Quadern de l’alumne.Dossier individual.




Registre per a l’avaluació contínua del grup classe.Bloc del professor/a.Dossier d’aprenentatge.Rúbrica d’avaluació de les CB de la Unitat.Rúbrica d’avaluació trimestral de les CB.Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.










113
















114


1 ...

......

......

2 ...

......

......

3 ...

......

......

4 ...

......

......

5 ...

......

......

6 ...

......

......

7 ...

......

......

8 ...

......

......

.....

......

......


UNITAT DIDÀCTICA 9



tipologia diversa referits a les característiques generals de la música del segle XXI a Europa i Espanya, el paper de la dona al segle XXI, les professions musicals del segle XXI, la història de la ràdio, la música i

Conèixer les característiques estètiques pròpies de la música del segle XXI. El poliestilisme.

Conèixer la realitat del panorama musical del segle XXI a Espanya.

Conèixer les opinions i trajectòria de dones

Completar textos referits a les característiques generals de la música del segle XXI; en concret, la realitat de la música del segle XXI a Espanya.

Descriure la realitat de la dona compositora del segle XXI a través de les seves opinions.

Descriure les característiques específiques de la música d’Indonèsia, les seves funcions i apreciar la

Comprèn textos de tipologia diversa referits a les característiques de la música del segle XXI i la realitat del panorama musical a Espanya, i expressa les seves pròpies conclusions.

Analitza críticament el paper de la dona com a compositora al segle XXI tenint en compte les seves

115


publicitat, els videojocs, els seqüenciadors i la música tradicional d’Indonèsia per a poder expressar les seves pròpies conclusions.



compositores del segle XXI.

Distingir les característiques específiques de la música d’Indonèsia, funcions i textures i la rellevància del gamelan.

incorporació del gamelan en la música d’Occident. opinions i trajectòria.

Elabora un text amb les característiques de la música d’Indonèsia, distingint les seves textures i funcions, així com la incorporació del gamelan en la música occidental.





Conèixer les diferents professions relacionades amb la música al segle XXI.

Conèixer les diferents etapes de la història de la ràdio, les seves diferents aportacions a la societat i la relació amb l’enginyeria de telecomunicacions.

Conèixer el programari referit als seqüenciadors i les seves aplicacions en produccions pròpies.

Descriure les principals professions musicals que es desenvolupen en l’actualitat.

Relacionar les diferents etapes de la història de la ràdio amb els avenços principals en enginyeria de telecomunicacions i valorar el seu servei social.

Crear una composició musical utilitzant el programari adequat, fent un ús responsable i ètic dels programes utilitzats.

Relaciona les diferents professions musicals que es desenvolupen en l’actualitat amb les necessitats de la nostra societat.

Utilitza els recursos, materials i suport informàtic necessaris per a l’elaboració d’un programa de ràdio, i acaba el projecte provant accions de millora.




Entendre les diferents funcions de la música respecte a la publicitat així com la seva història.

Conèixer les diferents etapes de la història dels videojocs i la seva relació amb la música.

Descriure les diferents funcions de la música que intervenen en la publicitat.

Escoltar, reconèixer i relacionar diferents músiques de videojoc amb els seus compositors principals.

Relaciona les funcions de la música en la publicitat i les analitza des del punt de vista històric.

Utilitza les tècniques, els recursos i els materials del llenguatge musical per a l’anàlisi i classificació de diferents gèneres de la música en

116


els videojocs.

Tractament de la informació i competència digital (TI-D)– Utilitzar les TAC de manera


– Conèixer el programari referit als seqüenciadors i les seves aplicacions en produccions pròpies.

– Crear una composició musical utilitzant el programari adequat, fent un ús responsable i ètic dels programes utilitzats.





Participar en l’organització i realització d’activitats musicals que sorgeixin de propostas de treball a classe o projectes del centre.


CONTINGUTS


música del segle XXI. Panorama musical en l’Espanya actual.

Compositors destacats del segle XXI. Ús dels programes informàtics en la composició

actual. La dona i la música al segle XXI. Les professions musicals de l’actualitat. El tècnic de so, l’editor, el tècnic del patrimoni,

l’empresari i promotor i el musicoterapeuta. La ràdio. Història i evolució. La ràdio a Espanya.

Història i evolució. Cronologia de la ràdio. Les ràdios lliures.

Audició i anàlisi de diferents obres de compositors espanyols actuals.

Lectura d’entrevistes a compositors actuals. Recerca d’informació sobre compositors actuals. Audició i anàlisi de fragments d’obres musicals de

compositores espanyoles de l’actualitat, i identificar motius, temes i instrumentació.

Lectura d’entrevistes a compositores actuals espanyoles.

Composició d’una peça de música electrònica a partir de sons gravats utilitzant el programari adequat i aplicant els coneixements previs sobre tractament i edició d’arxius sonors.

Creació d’un programa de ràdio aplicant els





117


El transistor. La música i la publicitat. Breu història. Tipus de música aplicada a la publicitat i les seves

funcions. La música i els videojocs. Breu història. Finalitat, gèneres, característiques i compositors

de la música dels videojocs. Explicació de l’ús dels efectes sonors en un

enregistrament usant diferents tipus de seqüenciadors.

Presentació de diferents programes informàtics referits als seqüenciadors.

Característiques tímbriques, melòdiques, rítmiques, formals i funcionals de la música tradicional d’Indonèsia.

El gamelan.

continguts apresos. Anàlisi de la funció de la música en un anunci.

Manipulació i creació de la música d’un anunci publicitari. Classificació per gèneres de diferents músiques de videojocs.

Valoració crítica sobre la música dels videojocs. Creació d’una producció pròpia fent ús d’un

seqüenciador. Interpretació del tema principal de Bubaran:

Nudan Mas.

ENSENYAMENTS TRANSVERSALSEducació per a la salutValorar la pràctica de l’exercici físic, no solament com a font de salut, sinó també com a hàbit indispensable per a una bona execució instrumental i vocal.Valorar el silenci o la falta de soroll com a font de salut física i mental.Educació per a la pauApreciar i respectar la diversitat d’estils i gustos musicals de la societat actual.Utilitzar el llenguatge musical per a establir vincles d’amistat i de comunicació amb els altres.Rebutjar missatges que incitin a la violència, la discriminació i/o a la insolidaritat.Educació per a la igualtat d’oportunitats de tots dos sexesMostrar una actitud crítica davant situacions musicals en les quals es produeixi qualsevol tipus de discriminació sexual.Estudiar els processos socials i analitzar els motius pels quals la dona ha tingut tan poc protagonisme al llarg de la història de la música.No caure en estereotips que vinculin una determinada activitat musical amb un determinat sexe.Educació per al consumMostrar una actitud crítica davant els productes musicals que surten al mercat.Conèixer l'existència i el contingut bàsic de la Llei del Consumidor i les associacions que defensen els interessos dels consumidors.Aprendre a destriar en un producte musical el que és essencial d’allò superflu, valorant i acceptant el que és essencial.Educació mediambiental i educació viàriaConscienciar-se del que és l’anomenada contaminació acústica: excés de volum sonor i varietat de sorolls i sons de freqüències excessivament agudes.Valorar críticament l’efecte d’algunes activitats humanes que deterioren el medi ambient i les mesures que es prenen per al seu control.Ser conscient de la importància de circular per la via pública sense auriculars, ja que disminueixen la capacitat auditiva i distreuen l’atenció, i poden ser la causa d’alguns accidents de circulació.Educació sexualMostrar interès per conèixer, respectar i apreciar els companys.Rebutjar els models masculí i femení que de manera convencional ha creat el món de la música.

118


Aprofitar les activitats en grup que proposa la matèria per a desinhibir-se i valorar el contacte corporal com un acte comunicatiu i natural independent de les diferències sexuals.Educació moral i cívicaAcceptar els gustos musicals dels altres.Valorar la diversitat d’estils musicals de la societat actual com un fet cultural i artístic enriquidor.Exposar judicis, dialogar i mostrar una opinió pròpia sobre temes musicals, respectant les regles pròpies de la comunicació i sense ferir la sensibilitat dels altres.Participar en les activitats culturals i musicals respectant les normes de la convivència democràtica.Les noves tecnologiesManifestar interès per conèixer els avenços de la tecnologia que facilitin i millorin els treballs musicals i d'informació..

ACTIVITATS D’APRENENTATGE1. Anàlisi@ Recerca d’informació sobre associacions de compositors a Espanya i elaborar un resum sobre els seus orígens, funcions i característiques més importants. Posada en comú amb el grup classe.@ Audició de Concert per a piano i cor núm. 1 de Pedro Pardo i manifestar l’opinió sobre les funcions instrumentals.@ Visionat de la interpretació del tercer moviment d’Escenes d’ocells, «Rossinyol», de R. Humet, i valorar la utilització de recursos tecnològics en la composició.Partint de la lectura de dues entrevistes realitzades als compositors anteriorment citats, resoldre qüestions relacionades amb els estils musicals actuals, l’ús de la informàtica en la composició actual i els problemes de l’actual creació musical a Espanya comparats amb la realitat europea.@ Recerca d’informació sobre compositores espanyoles utilitzant un enllaç web. Posada en comú.@ Audició de l’obra La calle es el destino de los perros d’Anna Bofill Levi.Partint del text d’una entrevista realitzada a la compositora i l’audició de la seva obra, respondre qüestions referides al text de la compositora i identificació dels instruments que hi apareixen.@ Audició d’Intermedio de Cruz López de Rego.Partint del text d’una entrevista realitzada a la compositora i l’audició de les seves obres, respondre qüestions relacionades amb la instrumentació.

2. Interpretació@ Creació d’una composició de música electrònica utilitzant els recursos apresos al llarg de les unitats anteriors.

3. Música viva@ Treballant en grups, crear un programa de ràdio escollint lliurement la temàtica. Utilitzar el programa d’edició Audacity®.@ Buscar informació sobre personatges històrics que han intervingut en la creació de la primera emissora de ràdio i posada en comú amb el grup classe.@ Buscar informació sobre les ràdios lliures a Europa i elaborar-ne una llista.

119


@ Buscar informació sobre les emissores i freqüències en què emeten les ràdios de la localitat. Ampliar la informació amb el tipus de programes que emeten.Interpretació del tema principal del programa de televisió El Hormiguero.@ Elaboració d’una programació de ràdio de 24 hores. Treball en grup. Posada en comú.A partir de la informació d’un text informatiu sobre música i publicitat i la seva evolució històrica, resoldre qüestions relacionades amb les funcions de la música i la publicitat. Manifestar l’opinió i fer una posada en comú a classe.Relacionar una melodia amb una marca comercial. Posada en comú.@ A partir del visionat d’un anunci publicitari fer-ne una anàlisi tenint en compte les funcions de la publicitat. Manifestar l’opinió i posada en comú.@ Reelaborar la música d’un anunci publicitari utilitzant els recursos informàtics apresos en unitats anteriors.Interpretació d’una melodia d’un videojoc davant el grup classe i intentar que els companys la identifiquin.

4. Informàtica@ Creació d’una composició utilitzant seqüenciadors. Gravar-la en format MP3.5. Folklore@ Audició de Bubaran: Nudan Mas i respondre qüestions relacionades amb la instrumentació i el tempo.Interpretació del tema principal de Bubaran: Nudan Mas.@ Visionat d’un fragment d’un teatre d’ombres.@ Treball en grup de creació d’un petita obra per a un teatre d’ombres. Crear un guió i buscar una música adequada.



MOTIVACIÓ Resoldre les activitats de l’apartat «Interpretació», on sorgeix la necessitat de relacionar els continguts de l’apartat «Anàlisi», promovent una pràctica musical activa individual o en grup.En l’apartat «Música Viva» aprofitar per a promocionar una anàlisi crítica sobre la publicitat. Fomentar l’educació en valors i promoure la creació d’un anunci propi pensat per a promocionar una causa social justa.

També en el mateix apartat es pot establir un debat sobre l’ús dels videojocs en la societat actual i promoure’n un ús responsable.

COMPETENCIAS BÁSICAS ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE CBActivitat 1Completar un text referit als diferents estils de música de la primera meitat del segle XX, utilitzant una opció entre dues.Activitat 2Completar una taula amb els noms dels ballets de Sergei Diaghilev més significatius, classificats per: nom del ballet, compositor, escenografia i data d’estrena partint d’una sèrie d’afirmacions que contenen part de la informació.

120


Activitat 3Plantejament d’un treball de recerca sobre les institucions musicals, concerts i temes relacionats amb la música de l’entorn dels alumnes. Exposició de resultats i manifestació de l’opinió.Activitat 4Partint de l’observació d’imatges d’aparells gravadors/reproductors de so, explicar quina era la seva funció i quan van ser creats.Activitat 5 A partir de la lectura comprensiva d’una nota de premsa referida a una actuació musical, identificar a quina cultura tradicional pertany.Partint de l’observació d’imatges d’instruments pertanyents a la música tradicional índia, xinesa i indonèsia, identificar els instruments que hi apareixen.Activitat 6Resoldre un jeroglífic referit als noms dels compositors: Josep Soler i Luis de Pablo, així com als directors d’orquestra Víctor Pablo Pérez i Josep Pons partint de les lletres dels seus noms i cognoms desordenades.Resoldre un jeroglífic

COMPLEMENTÀRIES Per als apartats «Anàlisi», «Música viva», «Informàtica» i «Folklore», consultar les Orientacions didàctiques de la unitat a Programació, Orientacions i Material complementari Música ESO4, UD9.Per a l’apartat «Interpretació», segons el nivell d’execució de la pràctica instrumental es pot promoure la creació tant d’acompanyaments, com el versionat de les diferents obres musicals.




Fitxa 9 d’Avaluació.─ Explicar els diferents estils de la música del segle XXI.─ Explicar les repercussions de la simultaneïtat de llenguatges musicals diferents per a la creació musical del segle XXI.─ Explicar quin ha estat i segueix sent el paper de la ràdio com a mitjà de comunicació.─ Expressar l’opinió sobre el paper de la dona com a


121


compositora al segle XXI.─ Relacionar diferents etapes de la història de la publicitat amb els seus trets característics.─ Explicar la classificació per gèneres de la música dels videojocs.─ Explicar l’aportació dels seqüenciadors a la composició musical.─ Completar un text amb les característiques específiques de la música d’Indonèsia.─ Classificar els instruments de la música tradicional d’Indonèsia.




122


ACTIVITATS TAC

@ Recerca d’informació sobre associacions de compositors a Espanya i elaborar un resum sobre els seus orígens, funcions i característiques més importants. Posada en comú amb el grup classe.@ Audició de Concert per a piano i cor núm. 1 de Pedro Pardo i manifestar l’opinió sobre les funcions instrumentals.@ Visionat de la interpretació del tercer moviment d’Escenes d’ocells, «Rossinyol», de R. Humet, i valorar la utilització de recursos tecnològics en la composició.@ Recerca d’informació sobre compositores espanyoles utilitzant un enllaç web. Posada en comú.@ Audició de l’obra La calle es el destino de los perros d’Anna Bofill Levi.@ Audició d’Arco y púa i Intermedio de Cruz López de Rego.@ Creació d’una composició de música electrònica utilitzant els recursos apresos al llarg de les unitats anteriors.@ Treballant en grups, crear un programa de ràdio escollint lliurement la temàtica. Utilitzar el programa d’edició Audacity®.@ Buscar informació sobre personatges històrics que han intervingut en la creació de la primera emissora de ràdio i posada en comú amb el grup classe.@ Buscar informació sobre les ràdios lliures a Europa i elaborar-ne una llista.@ Buscar informació sobre les emissores i freqüències en què emeten les ràdios de la localitat. Ampliar la informació amb el tipus de programes que emeten.@ Elaboració d’una programació de ràdio de 24 hores. Treball en grup. Posada en comú.@ A partir del visionat d’un anunci publicitari fer una anàlisi tenint en compte les funcions de la publicitat. Manifestar l’opinió i posada en comú.@ Reelaborar la música d’un anunci publicitari utilitzant els recursos informàtics apresos en unitats anteriors.@ Creació d’una composició utilitzant seqüenciadors. Gravar-la en format MP3.@ Audició de Bubaran: Nudan Mas i respondre qüestions relacionades amb la instrumentació i el tempo.@ Visionat d’un fragment d’un teatre d’ombres.@ Treball en grup de creació d’una petita obra per a un teatre d’ombres. Crear un guió i buscar una música adequada.






Utilitzar els recursos tecnològics per a analitzar, seleccionar i organitzar la informació referida a la música del segle XXI. La música del segle XXI a Espanya. La dona al

segle XXI. Les professions musicals del segle XXI. La composició d’una obra musical electrònica. La ràdio i la seva història. La música i la publicitat. Història, tipus i

funcions. La música en els videojocs. Història, finalitat, gèneres i compositors. Els seqüenciadors. La música a Indonèsia, estils, finalitat, textures, melodia, ritme,

123


instrumentació i influències a Occident.













METODOLOGIA


124













A partir d’activitats d’audició i visionat de vídeos, així com de comprensió de textos i anàlisis de fragments musicals, es proposen activitats referides als continguts: la música al segle XXI, la música al segle XXI a Espanya, la dona al segle XXI, professions musicals del segle XXI.



Es proposa la composició d’una peça musical electrònica, com a pràctica individual.Música viva

Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, i la terminologia bàsica sobre imatge i so es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’entendre el procés evolutiu de la ràdio, la publicitat i els videojocs així com les seves finalitats i funcions al llarg de la història.Informàtica

A través de textos escrits, la seva lectura comprensiva i informació de llocs web es proposa la utilització dels seqüenciadors de so, per a la seva inclusió posterior en elaboracions pròpies. Amb aquesta activitat es potencia l’ús responsable del programari, l’ús del vocabulari

125


específic referit a la música i les TAC i la incorporació posterior dels nous coneixements a la vida quotidiana dels alumnes.Folklore

Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la recerca d’informació sobre instruments musicals característics de la música tradicional d’Indonèsia i les seves aportacions a la música occidental es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’apropar la diversitat folklòrica de la música d’Àsia trobant punts comuns.Síntesi











126



AADEQUACIÓ DE LA PLANIFICACIÓ ADEQUACIÓ DE LA PLANIFICACIÓ

ADEQUACIÓ DE LA PLANIFICACIÓ















127









1 ...

......

......

2 ...

......

......

3 ...

......

......

4 ...

......

......

5 ...

......

......

6 ...

......

......

7 ...

......

......

8 ...

......

......

.....

......

......


128

unidad didÁctica 1 - edebe · web view@ audició d’un fragment de la suite española de gaspar...

Documents