recerca i recuperació d’informació a...

MÒDUL 1 NIVELL BÀSIC Recerca i recuperació d‟informació a Internet

Unitat didàctica 7: Web 2.0

Recerca i recuperació d’informació a Internet


[ 2 ]

ÍNDEX

Unitat didàctica 7

Web 2.0

Blocs o bitàcoles

Fotoblocs o Fotologs

Llistes de distribució o llistes de correu

Grups de discussió o Newsgroups

Xarxes socials o Social Networking i Microblogging

Comparacions, valoracions i opinions

Carpetes Web o Disc dur virtual

Aplicacions Portables

Aplicacions Online

Vídeos i Blocs

Mons virtuals

Mapes

Correu Web

Missatgeria Instantània (Messenger)

Antivirus gratuïts i antivirus Online

Wikis

Cursos Online gratuïts

Apunts

Slideshows

Cloud Computing

Llibres Online gratuïts

Diccionaris

Bases de dades

Veu per Internet (VoIP)

SMS (Short Message System) des del teu PC

Fax des del teu PC

Radio i TV a través d‟Internet

Fòrums

Jocs

Humor

Treball

Concerts, actuacions, teatre...

Classificats

Subhastes

Webs d‟administracions

Hoaxes, virus i estafes per correu



[ 3 ]

Web 2.0

El terme Web 2.0 va ser encunyat per Tim O'Reilly el 2004 per referir-se a una segona generació de Web basada en comunitats d'usuaris i una gamma especial de serveis, com les xarxes socials, els blocs, els wikis o les

folcsonomies, que fomenten la col·laboració i l'intercanvi àgil d'informació entre els usuaris.

Pot trobar-se informació a: es.wikipedia.org/wiki/Web_2.0.

En el següent gràfic estan indicats els principals conceptes que integren el Web

2.0:



[ 4 ]



[ 5 ]

Blocs o bitàcoles

Entre aquesta tecnologia participativa del Web 2.0 es troben els blocs. Un bloc, o en català també una bitàcola, és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles d'un o diversos autors, apareixent

primer el més recent, on l'autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que creu pertinent. El terme blog (en català bloc) prové de les paraules web i

log ('log' en anglès = diari). El terme bitàcola, en referència als antics quaderns de bitàcola dels vaixells, s'utilitza preferentment quan l'autor escriu sobre la seva vida pròpia com si fos un diari, però publicat a Internet en línia. Es pot

consultar: es.wikipedia.org/wiki/Blogs.

Al principi la idea va semblar rara. Que la gent escrivís les seves idees en

forma de diari en públic perquè ho veiés tothom semblava ridícul, però avui dia resulta que els blocs són una font d'informació imparcial i a mida del que desitja la gent, i hi ha pocs blocs que es dediquin a dir ximpleries. Els seus autors

escriuen les notícies o entrades del diari i els lectors poden donar les seves opinions de l'article, i així no es limiten a ser simples lectors passius.

Hi ha blocs temàtics i blocs genèrics on es tracten molts temes o els pensaments del seu autor. El conjunt de blocs a internet s‟anomena blocosfera. Blocosfera –en castellà, blogosfera, blogsfera, blogalaxia o blogósfera– és el

terme sota el qual s'agrupa la totalitat de weblogs i deriva de la paraula anglesa blogosphere. Degut al fet que els blocs o les bitàcoles estan connectades

mitjançant enllaços, comentaris, històrics i referències han creat i definit la seva pròpia cultura. Per tant, la blocosfera com a paraula i concepte és inherent als weblogs. Podem considerar la blocosfera com un sistema virtual, en el qual

s'estableixen comunitats de weblogs, categoritzats temàticament o per perfils d'interès. Aquests conformen, doncs, el missatge, i la blocosfera el lloc per

habitar a internet.

Mentre que els blocs per si mateixos són només un format en el Web, la seva interconnexió és un fenomen social: si els veiem com un tot, es poden

determinar clarament tendències, gustos, popularitat de llocs, objectes, productes, música, pel·lícules, llibres, et., com si fos un ens col·lectiu.

Els blocs més famosos de la blocosfera en espanyol (any 2004) són:

Es pot veure aquesta imatge completa a:

www.flickr.com/photos/alvy/28764652.

La blocosfera mundial és així:



[ 6 ]

Es tan gran que no es pot veure res; per això s‟ha fet un mapa interactiu:

datamining.typepad.com/data_mining/2006/07/interactive_map.html.

Fes clic en un puntet d‟aquest mapa i aniràs a la pàgina web del bloc.

També es pot veure rànquing dels blocs més visitats a:

www.technorati.com/pop/blogs, o bé per als espanyols: bitacoras.com/top.

En espanyol, els blocs més coneguts en el moment de fer aquests apunts eren:

www.microsiervos.com

lahuelladigital.blogspot.com

barrapunto.com

Aquests blocs són de temes tecnològics, però hi ha blocs de disseny, moda, cuina, esports, etc; és difícil donar una llista de tots els que hi ha. A més, els

blocs que a un li agraden solen trobar-se per casualitat. En tot cas, pots dedicar-te a buscar blocs amb www.google.com o www.technorati.com i subscriure‟t als que t'agradin.

Normalment, quan entrem en un bloc, busquem a la part dreta l'índex d'entrades, que poden estar per temes o per dates; a més, solen tenir un

cercador. També podem accedir a les notícies a través d'una cosa anomenada tag cloud, que és una llista de paraules en forma de “núvol”, com aquesta:

http://www.technorati.com/pop/blogs



[ 7 ]

Un núvol d'etiquetes (tags cloud) és una representació visual dels temes tractats en un bloc. Generalment, aquest llistat de paraules s'ordena alfabèticament, però els temes que més notícies tenen es representen amb una

lletra gran i els temes que han estat tocats menys vegades, estan en lletra petita. N'hi ha prou amb fer clic en una paraula del núvol, i veuràs totes les

entrades del bloc d'aquest tema.

De vegades un bloc no dóna la notícia sencera, solament una introducció i la notícia autèntica està en un altre bloc. De vegades costa trobar l'enllaç a

aquesta notícia, ja que, per alguna estranya raó, en els blocs està mal vist posar “faci clic aquí per veure la notícia completa” (potser creuen que això és

per a ximples). El cas és que, provant, podem trobar l'enllaç que dóna a la notícia completa. A més, podem deixar els nostres comentaris, sempre amb educació, en cas que trobem alguna cosa per afegir o aclarir de la notícia.

Hi ha cercadors específics de blocs, com blogsearch.google.es o technorati.com/blogs/directory, pero en realitat no cal, perquè podem utilitzar el

cercador normal www.google.com, ja que quan busquem informació sobre un tema, és bastant segur que algun bloc tractarà d'aquest tema i apareixerà al llistat dels resultats de la cerca. A més, sabem que la seva informació pot ser

més imparcial que la d‟una empresa i tenen els comentaris dels usuaris a la part inferior de cada notícia, així que si el blogger o blocaire diu moltes

ximpleries, segur que algun comentari el delata. Si vols buscar específicament blocs, pots cercar a google paraules clau amb bloc, per exemple “bloc jocs”.

Pots crear també el teu propi bloc, que és una manera no només de posar

notícies dels temes que domines o que t'agraden, sinó també de comunicar-te amb altres persones o familiars que estiguin lluny. Podem posar-hi les nostres vivències, perquè tothom les conegui quan, per exemple, fem un viatge llarg.

Els principals llocs web on pots crear els teus propis blocs són:

www.blogger.com

wordpress.com

bitacoras.com

www.blogalia.com

www.blogia.com

blogs.20minutos.es



[ 8 ]

Simplement has de subscriure't al bloc, posar un nom al teu bloc, començar a

escriure i enviar l'adreça web d'aquest bloc a tots els teus coneguts perquè es connectin i posin els seus comentaris:

Consulta www.maestrosdelweb.com/editorial/blogexitoso per a més informació i

ajut.

Pots subscriure't a les notícies d'un bloc que t‟interesi, per rebre els articles nous al teu email o navegador, sense haver de connectar-te periòdicament per

veure si hi ha novetats; simplement quan estiguis en un bloc, el navegador

d'internet –com IE o FireFox– activaran una icona que té aquest dibuix:

N'hi ha prou que facis clic en aquesta icona i confirmis la subscripció al bloc:



[ 9 ]

A partir d‟aquest moment, cada entrada nova que hi hagi en aquest bloc la rebràs al teu Outlook, si t‟has inscrit des de IE (no des de Firefox), però també pots veure els articles al teu propi navegador. A IE, has d‟anar a:

A Firefox n'hi ha prou amb anar al menú "Marcadores" per veure les últimes notícies. Si tens correu a Yahoo, pots inscriure't a blocs per rebre les seves notícies també; per fer-ho, fes clic a “Añadir”, on posa “Todas las fuentes”, posa

el web del teu bloc favorit i “Terminado”:



[ 10 ]

La gràcia d'aquests mètodes de subscripció a blocs és que no has de deixar el

teu email. Les notícies vénen a tu sense haver de donar les teves dades personals a ningú. A aquesta tecnologia se l‟anomena sindicació (de l'anglès syndicate = difondre la premsa escrita), de manera que un bloc es sindica (es

difon) i tu t‟hi subscrius. Alguns blocs oferixen l'opció de subscriure's tant a les notícies com als seus comentaris. Si no tens un navegador amb aquestes

capacitats, llavors pots utilitzar el lector de RSS de Google, anomenat Google reader (www.google.es/reader). Per subscriure't a un bloc fes clic a “Afegir subscripció” i posa el web del bloc. Has de tenir un compte de gmail perquè

funcioni.

Tecnologies de sindicació o feeds (RSS, Atom)

No sempre et podràs subscriure a un bloc, perquè hi ha diferents feeds, o sigui, tecnologies per a enviament de les notícies, i no totes són compatibles amb tots

els navegadors o programes de correu.

Enllaços permanents (Permalinks), del.icio.us i altres enllaços

Un permalink és un enllaç permanent. S'usa als blocs per assignar un URL permanent a cada entrada del bloc, per poder referenciar-la després. Així,

estem identificant de manera unívoca un contingut (article, discussió, anà lisi, etc.) sobre un tema o qüestió al bloc de destinació. És a dir, es facilita l'accés (i una referència) directe a tots aquells que puguin estar interessats en el

contingut referenciat, ja que és normal que molts enllaços deixin de funcionar amb el temps. Per utilitzar-lo, amb el botó dret es copia l'enllaç i s‟enganxa allà

on la gent pugui prémer-lo per a anar directament a l'original referenciat.

El web delicious.com és un bloc d‟enllaços, és a dir, els enllaços favorits de la

gent. Inscriu-te en aquest web i fes una llista dels teus enllaços o enllaços permanents favorits perquè tothom els vegi. De fet, en molts blocs trobaràs, al

final de les notícies, enllaços a altres blocs, fotoblocs, xarxes socials, etc, on, si hi estàs inscrit, pots posar un enllaç a la notícia que acabes de llegir: del.icio.us, facebook, orkut, twitter, etc., normalment amb els logotips dels

webs. Aquests són, per exemple. els enllaços de www.20minuts.és:

Fotoblocs o Fotologs

Són bàsicament blocs, però més orientats a publicar fotografies. S'uti litzen per publicar fotografies que vulguis ensenyar als teus coneguts i familiars de tot el món, i és una manera de tenir-les sempre disponibles, amb la condició que hi

hagi a prop un accés a Internet.

La paraula fotolog en espanyol té dos orígens: derivada de l'anglès photoblog (bitàcola fotogràfica) i derivada del lloc Fotolog.com (una dels milers de bitàcoles pertanyents a una comunitat). A diferència d'un àlbum de fotos, en un

fotolog es publiquen unes quantes fotos diàries, o només una de sola.

http://www.20minuts.s/



[ 11 ]

Els fotologs tenen sis característiques principals, i la preponderància de les tres

primeres dóna origen a tipus molt diferents de fotologs.

La foto: l'element principal d'un fotolog i, juntament amb la data, és l'únic

que no hi pot faltar. Si el més important és la foto es tracta d'una antologia d'imatges.

Els comentaris de l'autor: si aquests són més importants que la foto estem davant un bloc fotogràfic o fotobloc.

Els comentaris dels amics: quan són l'element més important (i la foto és

per tant un pretext) estem davant un fotolog per formar comunitats. Els enllaços als fotologs dels amics: no serà mai l'element més

important, però el fet de visitar els fotologs dels amics i després els dels amics dels amics fa que els fotologs de comunitats siguin un cert tipus de programari social, com Orkut.

Enllaços favorits: el fet de compartir enllaços tampoc pot ser la característica principal d'un fotolog, ja que en aquest cas es tracta de

marcadors socials (compartir favorits). La data: un fotolog és un quadern de bitàcola i, per això, les fotos han de

tenir data. De fet, el que és més important és la data de publicació, més

que la data en la qual es va fer la foto. Un conjunt de fotos sense data és una galeria o àlbum de fotos.

Pots crear el teu propi fotolog o mirar els dels altres. Els fotologs més coneguts són:

www.fotolog.com

www.photoblog.net

www.photoblog.com

En realitat, molts blocs, cercadors i xarxes socials són també fotoblocs, como Flickr,

Blogger, Blogspot, Facebook i Orkut, i també els pots crear si tens comptes a Yahoo,

Google, Hotmail, etc.

Més informació dels fotologs a es.wikipedia.org/wiki/Fotolog.

Llistes de distribució o llistes de correu

Hi ha molts serveis als quals podem subscriure'ns i rebre notícies a través de

l‟email. No obstant això, si som nosaltres qui volem que els altres se subscriguin a un tema de discussió i rebin per correu les notícies, crearem un grup de discussió i ho anunciarem a la gent perquè se subscrigui.

Les llistes de correu electrònic són un ús especial del correu electrònic que permet la distribució massiva d'informació entre múltiples usuaris d'Internet

alhora. En una llista de correu s'escriu un correu a l'adreça de la llista i arriba massivament a totes les persones inscrites en aquesta llista. Depenent de com estigui configurada la llista de correu, el receptor podrà o no tenir la possibilitat

d'enviar correus. A diferència de les tecnologies de sindicació, aquí sí que has de donar el teu email per subscriure-t‟hi.



[ 12 ]

Els webs més coneguts per crear llistes de distribució o per subscriure-s‟hi són:

es.groups.yahoo.com

groups.google.es en español

groups.google.com en inglés

Grups de discussió o Newsgroups

Els grups de notícies o newsgroups són un mitjà de comunicació d'un servei

anomenat Usenet, creat el 1979 i ja bastant antiquat però encara miraculosament en ús. Els usuaris llegixen i envien missatges textuals a diferents taulons públics que tothom pot veure, distribuïts entre servidors amb

la possibilitat d'enviar i contestar els missatges. La gent pregunta coses o informa de coses i es crea un debat i un intercanvi d'informació per escrit.

Usenet té una nomenclatura especial i una jerarquia especial als grups, per això no poden ser creats per qualsevol (aquí no explicarem com es creen). Google i Yahoo tenen els seus propis serveis de newsgroups que qualsevol

persona pot crear i als quals tothom s‟hi pot subscriure. Es diferencia de les llistes de correu perquè és més fàcil seguir discussions activament, mentre que

les llistes de correu estan més orientades a la difusió d'informació passiva.

Hi ha programes client per llegir i escriure a grups de notícies, generalment integrats amb un programa client de correu electrònic com Outlook Express.

Per utilitzar-los, cal buscar un servidor NNTP de Usenet i subscriure's gratuïtament a ell. És una mica complicat i no tocarem el tema aquí, ja que

actualment tot això es pot fer tranquil·lament a través de la www a groups.google.com.

La base de dades de missatges més gran està a Google des del 2001. Però

Google, a més, té els seus propis grups de discussió, així que els grups de discussió clàssics d‟Usenet des de 1980 s'han barrejat amb els grups nous que

qualsevol persona pot crear com un servei de Google des del 2001. Per això la pàgina web per veure els grups clàssics és la mateixa que els newsgroups de Google nous. Entra en un grup d'una temàtica que t'interessi i comença a llegir i

respondre missatges. Recorda que hi ha molts webs de fòrums i blocs que substitueixen d‟una manera més moderna els newsgroups. No obstant això, si

t'agrada la cosa, doncs endavant, el nivell sol ser alt en alguns grups. Pots trobar informació dels newsgroups a: es.wikipedia.org/wiki/Grupo_de_noticias.

Per entrar als grups clàssics i nous vés als webs:

groups.google.com/groups/dir?sel=gtype%3D0 (els clàssics de sde 1980).

groups.google.com/groups/dir?sel=gtype%3D0%2Cusenet%3Des& (els clàssics en

espanyol des de 1980).

www.google.com/googlegroups/archive_announce_20.html (aquí veuràs els missatges

que van parlar per primera vegada d’algun tema, per exemple, la primera vegada

que algú va parlar de Microsoft, el 1981, o la primera vegada que algú va parlar del

CD, el 1982, i altres curiositats).

groups.google.es (tots els grups clàssics i moderns en espanyol).

groups.google.com (tots els grups clàssics i moderns en anglès).



[ 13 ]

Xarxes Socials o Social Networking i Microblogging

El servei de xats d‟IRC ha resultat un fracàs per la quantitat de vandalisme (ircwarriors) i fins i tot delinqüència que hi ha. Afortunadament, s'han inventat nous mecanisme en els quals tu pots triar amb qui parlar aïllat dels

indesitjables.

El programari germinal de les xarxes socials parteix de la teoria dels “Sis graus

de separació”, segons la qual tota la gent del planeta està connectada a través de no més de sis persones. De fet, existeix una patent a EEUU coneguda com six degrees, per la qual ja han pagat Tribe i LinkedIn.

Aquestes xarxes socials es basen en la teoria dels sis graus. La teoria “Sis graus de separació” diu que qualsevol persona de la Terra pot estar connectat

a qualsevol altra del planeta a través d'una cadena de coneguts que no té més de quatre intermediaris. La teoria va ser inicialment proposada el 1929 per l'escriptor hongarès Frigyes Karinthy en una història curta anomeanda Chains.

El concepte està basat en la idea que el nombre de coneguts creix exponencialment amb el nombre d'enllaços a la cadena, i només un petit

nombre d'enllaços són necessaris perquè el conjunt de coneguts es converteixi en la població humana sencera. Segons aquesta teoria, cada persona coneix de mitjana, entre amics, familiars i companys de treball o escola, unes 100

persones. Si cadascun d'aquests amics o coneguts propers es relaciona amb unes altres 100 persones, qualsevol individu pot passar un encàrrec a 10.000

persones més, només demanant a un amic que passi el missatge als seus amics.

Aquests 10.000 individus són contactes de segon nivell, que un individu no

coneix però que pot conèixer fàcilment demanant als seus amics i familiars que els hi presenti, i als quals se sol recórrer per cercar un lloc de treball o realitzar

una compra. Quan preguntem a algú, per exemple, si coneix una secretària interessada a treballar, estem fent servir aquestes xarxes socials informals que fan funcionar la nostra societat. Aquest argument suposa que els 100 amics de

cada persona no són amics comuns. A la pràctica, això significa que el nombre de contactes de segon nivell serà substancialment menor a 10.000, ja que és

molt normal tenir amics comuns a les xarxes socials. Si aquests 10.000 coneixen a uns altres 100, la xarxa ja s'amplia a 1.000.000 de persones connectades en un tercer nivell, a 100.000.000 en un quart nivell, a

10.000.000.000 en un cinquè nivell i a 1.000.000.000.000 en un sisè nivell. En sis passos, i amb les tecnologies disponibles, es podria enviar un missatge a

qualsevol individu del planeta.

Evidentment, com més passos calgui donar, més llunyana serà la connexió entre dos individus i més difíci l la comunicació. Internet, no obstant això, ha

eliminat algunes d'aquestes barreres creant veritables xarxes socials mundials, especialment en segments concrets de professionals, artistes, etc.

El 2002 comencen a aparèixer llocs web promocionant les xarxes de cercles d'amics en línia, quan el terme s'emprava per descriure les relacions en les

comunitats virtuals, i es va fer popular el 2003 amb l'arribada de llocs com MySpace o Xing. Hi ha més de 200 llocs de xarxes socials. La popularitat

d'aquests llocs va créixer ràpidament i grans companyies han entrat a l'espai de les xarxes socials a Internet. Per exemple, Google va llançar Orkut el 22 de



[ 14 ]

gener de 2004. Altres cercadors com KaZaZZ! i Yahoo van crear xarxes socials

el 2005.

El microblogging, també conegut com nanoblogging, és un servei que permet als seus usuaris enviar missatges només de text, amb una longitud màxima de

140 caràcters, via SMS, missatgeria instantània, llocs web o aplicacions ad hoc, i s'utilitzen molt, juntament amb les xarxes socials. Aquestes actualitzacions es

mostren a la pàgina de perfil de l'usuari i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les. L'usuari origen pot restringir l'enviament d'aquests missatges només a membres del seu cercle

d'amics o permetre el seu accés a tots els usuaris, que és l'opció per defecte.

Els webs de xarxes socials més coneguts són:

www.myspace.com (la més antiga).

www.facebook.com (facebook –llibre de rostres– és el nom que té als EUA el catàleg

de les universitats amb les fotos de tots els estudiants perquè es coneguin entre ells. És

un tema més dedicat a trobar gent dels estudis, però hi ha qualsevol tema).

twitter.com

www.jaiku.com

www.orkut.com

www.tuenti.com

hi5.com (més àgil)

www.linkedin.com (xarxa social de professionals de treball).

Pots buscar un llistat complet a

en.wikipedia.org/wiki/List_of_social_networking_websites o bé

es.wikipedia.org/wiki/Microblogging per al microblogging.

Simplement entra, suscriu-t‟hi gratuïtament donant el teu email i una

contrassenya i comença a contactar amb gent a través dels grups temàtics.

Comparacions, valoracions i opinions

Un dels avantatges d'Internet és que és un sistema interactiu i permet que els usuaris expressin les opinions dels serveis pels quals han pagat. Normalment

no ho faran a la pròpia web de l'empresa que oferix el servei, sinó en altres webs:

www.ciao.es/Ganar_dinero_en_Internet_31439_3 (opinions de serveis de pagament).

www.ciao.es (hi ha opinions de molts productes i serveis que s’ofereixen per Internet;

feu servir el cercador d’aquest web).

www.adictosalcine.com (opinions de pel·lícules),

elreplicante.es/marcas-blancas-listado (llista de les empreses reals que hi ha darrere

les marques blanques).

Recorda, a més, que en tots els blocs i webs de notícies pots deixar la teva opinió tant de les notícies com de l'empresa periodística; un web d'exemple pot ser www.20minutos.es o www.lavanguardia.es.



[ 15 ]

Carpetes web o disc dur virtual

Si tens algun compte de Yahoo o Hotmail, també tens el servei de carpetes web o disc dur virtual, que et permet guardar uns quants gigabytes d'informació en forma de fitxers, com ara documents Word, Excel, i altres dades que vulguis,

en un espai a Internet associat al teu compte de correu. D'aquesta manera, tens disponibles aquests documents allà on siguis, com si tinguessis un disc

dur propi a Internet. Depenent d'on tinguis el teu correu, per obtenir el teu disc dur virtual has d'anar a:

es.briefcase.yahoo.com, si tens correu a Yahoo.

skydrive.live.com, si tens correu a Hotmail.

Aplicacions portàtils

Es tracta de posar aplicacions de correu, jocs, processador de textos, full de càlcul, etc, al teu llapis USB, de manera que només cal connectar -lo a

l'ordinador per tenir disponibles aquests programes, fer-los servir, guardar els teus documents i treure el llapis. Pots veure una llista d'aplicacions portables a:

es.wikipedia.org/wiki/Lista_de_aplicaciones_port%C3%A1tiles.

Pots descarregar-te les aplicacions més conegudes a:

www.portableapps.com

Tanmateix, les gratuïtes són versions incompletes, les completes són de pagament. Una alternativa gratuïta són les aplicacions en línia.

Aplicacions en línia

Si no tens Word, Excel o PowerPoint i necessites crear un document, si tens

Internet, pots accedir a les aplicacions en línia que et permetran crear aquests documents al navegador, guardar-los a la pròpia web en un disc dur virtual i imprimir-los.

A l'enginyeria de programari s‟anomena aplicació web a aquelles aplicacions que els usuaris poden utilitzar accedint a un servidor web a través d'Internet o

d'una intranet, mitjançant un navegador. En altres paraules, és una aplicació de programari que es codifica en un llenguatge suportat pels navegadors web (HTML, Javascript, Java, etc.) en la qual es confia l'execució al navegador.

Les aplicacions web són populars perquè el navegador web és molt pràctic com

a client lleuger i també per la facilitat d‟actualitzar i mantenir aplicacions web sense distribuir i instal·lar programari a milers d'usuaris potencials. Existeixen aplicacions com els webmails, els wikis, els weblocs, les botigues en línia i la

pròpia Wikipedia que són exemples ben coneguts d'aplicacions web. Els més coneguts són:



[ 16 ]

docs.google.com (si tens correu a gmail)

Vegeu també l‟apartat de cloud computing.

Vídeos i vlogs

Sens dubte, el lloc més conegut per veure vídeos i publicar els teus propis

vídeos a Internet és Youtube, tot i que podem destacar-ne els següents:

www.youtube.com

video.google.es

També n‟hi ha més, com Vimeo, el mateix Flickr, JumpCut i d‟altres.

Fem clic al thumbnail del vídeo i ja podem escoltar-lo.

Podem buscar vídeos dels nostres grups o humoristes preferits. Existeix l'opció de crear un compte i subscriure's a canals. Per exemple, Televisió de Catalunya té un canal on pots veure alguns vídeos de programes emesos. Si et

dónes d'alta com a membre, pots pujar els teus propis vídeos de no més de 10 minuts i comptar les visites que tens i veure els comentaris als teus vídeos.

Mons virtuals

Es tracta de relacionar-se amb altres persones a través d'Internet en forma d'un personatge en 3D que es mou per un món virtual o pots també simplement

passejar per aquest món virtual. Però cal descarregar i instal·lar un programari al nostre ordinador i, per a això, hem de tenir un ordinador potent, especialment

amb una targeta gràfica potent. Els més coneguts són:



[ 17 ]

www.secondlife.com (crea el teu avatar i passeja per aquest món virtual).

www.wow-esp.com (Warcraft, un joc de dracs i masmorres de 10 milions de persones).

www.masternewmedia.org/es/2007/04/11/mundos_virtuales_online_miniguia.htm

(altres mons).

Pots obtenir més informació a es.wikipedia.org/wiki/Second_life.

Mapes

Antigament, si anàvem de viatge, normalment compràvem un mapa. Avui dia podem contactar amb webs de mapes, posem la ruta que volem fer i el web ens mostra no solament el mapa de carreteres sinó totes les indicacions

necessàries per seguir el camí. Els més populars són:

www.viamichelin.es

www.mapquest.com

maps.google.es

maps.live.com (amb vista d’ocell, veus els edificis molt a prop i pots girarl -os).

Per exemple, utilitzarem Viamichelin per cercar una ruta de Barcelona a Madrid:

Fem clic a “localitzar” i mostra tot l‟itinerari, que podem imprimir y utilitzar como a guia de ruta:



[ 18 ]

Molts d'aquests llocs inclouen reserves d'hotels, lloguers de vehicles i altres serveis.

És molt conegut Google Maps, on pots veure fotos de tot el planeta. Per

exemple, pots ensenyar com és la teva ciutat a algú quan estàs fora: Vés a maps.google.es: Escriu el nom de la teva ciutat, el carrer i el número i fes clic a "Cercar al

mapa”. Utilitza l'opció "Satèl·lit" perquè es vegin les fotos i fes servir la roda del

ratolí per fer un zoom i acostar-te o allunyar-te; arrossega el mapa amb el ratolí per moure't pel plànol.

A més, Google Maps pot fer també rutes per a anar caminant d'un lloc a un altre. Hi ha molts webs que oferixen serveis afegits sobre Google Maps, ja que

Google oferix als programadors un enllaç gratuït a aquest servei, per exemple, blocs de paisatges com www.tagzania.com o www.panoramio.com. Entra, per

exemple, a panoramio i cerca fotos de la teva ciutat. També els webs dels ajuntaments solen oferir plànols de la ciutat.

Correu web

Es tracta del popular email per web, amb el qual no fa falta utilitzar Outlook i el tens disponible a qualsevol lloc del món. Els més coneguts són:



[ 19 ]

www.gmail.com

www.yahoo.com

www.hotmail.com

Aquest últim sol tenir mala fama, però va bé tenir un compte de Hotmail per a

serveis secundaris, per exemple, per a utilitzar el Messenger de Microsoft, penjar els teus àlbums de fotos a internet o simplement tenir un correu on

vulguis que vagi a parar tot el correu brossa quan et subscrius a llocs d'Internet.

N'hi ha prou amb anar a aquestes adreces i subscriure't al servei de email o correu electrònic; el procés de subscripció demana moltes dades, entre elles, el

nom d'usuari i la contrasenya que utilitzaràs per accedir al teu correu. Una vegada creat el compte, torna a entrar a aquestes pàgines web però ja no per registrar-te sinó per entrar al teu correu i ja podràs rebre i enviar missatges

d„email gratuïtament. Si el teu nom d'usuari que has triat és "yomellamolopez", el teu correu seria:

[email protected], si t‟has inscrit a www.gmail.com. [email protected], si t‟has inscrit a www.yahoo.com.

[email protected], si t‟has inscrit a www.hotmail.com.

Ja pots enviar aquesta adreça als teus familiars i amics per tal de que es puguin comunicar amb tú per email.

Missatgeria instantània (Messenger)

És el nom genèric que es dóna als programes per xatejar amb coneguts. Has

de tenir un compte de correu i a través d'aquest compte la gent contactar amb tu i podràs parlar amb ells teclejant text a la pantalla (xat). El programa

Messenger l‟has de descarregar i instal·lar-se al teu ordinador per fer-lo servir. No convé utilitzar el Messenger al treball, ja que algunes persones han estat acomiadades per això. Els llocs per descarregar el programa Messenger

dependran d'on tinguis el teu correu gratuït:

Si tens correu a www.gmail.com, descarrega el Messenger a

www.google.com/talk/intl/es i fes clic a "Descarrega Google Talk".

Si tens correu a www.yahoo.com, descarrega el Messenger a

es.messenger.yahoo.com i fes clic a "Descarregar ara".

Si tens correu a www.hotmail.com, descarrega el Messenger a messenger.live.com i

fes clic a "Descarrega’l gratuïtament".

Pots comunicar-te textualment amb gent de tot el món, només cal que donis

d'alta els teus amics a través de la seva adreça de correu. No obstant això, l'adreça de correu dels teus amics o familiars ha de ser del mateix lloc web que

el Messenger que tu tens (@gmail.com, si tens el Messenger de www.gmail.com, @yahoo.es, si tens el Messenger de www.yahoo.com i

http://www.gmail.com/



[ 20 ]

@hotmail.com, si tens el Messenger de www.hotmail.com). Cada vegada que

ells engeguin el seu Messenger tots els seus contactes ho veuran i si tu engegues el teu Messenger tots els que et tinguin a tu com a contacte et veuran i podran xatejar amb tu a l'instant, des de qualsevol lloc. Si vols més

informació, pots anar a: es.wikipedia.org/wiki/Mensajer%C3%ADa_instant%C3%A1nea.

Antivirus gratuïts i antivirus en línia

No pots navegar per Internet sense tenir antivirus. N‟hi ha de gratuïts que no

tenen res a envejar als de pagament. Els millors són:

free.avg.com (antivirus AVG)

www.free-av.com (antivirus AVIRA)

Si creus que ja tens un virus al teu ordinador, pots utilitzar aplicacions en línia d'escaneig del teu ordinador sense haver d'instal·lar l'antivirus. Els webs més

coneguts d'escaneig antivirus en línia són:

www.kaspersky.com/kos/spanish/kavwebscan.html

housecall.trendmicro.com/es

Per informar-te sobre virus pots utilitzar els webs:

alerta-antivirus.inteco.es

www.vsantivirus.com

www.forospyware.com

Wikis

Al món del Web 2.0, un wiki és una pàgina web construïda entre totes les persones que hi vulguin participar, fins al punt que uns poden modificar el que

han fet els altres.

Un wiki és un lloc web les pàgines web del qual poden ser editades per múltiples voluntaris a través del navegador web. Els usuaris poden crear, modificar o esborrar un mateix text que comparteixen. Els textos o pàgines wiki

tenen títols únics. Si s'escriu el títol d'una pàgina-wiki en algun lloc del wiki, aquesta paraula es converteix en un enllaç web (o link) a la pàgina web.

En una pàgina sobre alpinisme pot haver-hi una paraula com "piolet" o "brúixola" que estigui marcada com a paraula pertanyent a un títol de pàgina wiki. La major part de les implementacions de wikis, indiquen a l'URL de la

pàgina el propi títol de la pàgina wiki (a Wikipedia és així: es.wikipedia.org/wiki/Alpinismo), facilitant així l'ús i comprensibilitat de l‟enllaç

fora del propi lloc web i formant moltes vegades una coherència nombrativa,



[ 21 ]

generant una ordenació natural del contingut. L'aplicació més important, a la

qual li deu la seva fama fins al moment, ha estat la creació d'enciclopèdies col·laboratives, gènere al qual pertany la Wikipedia (Viquipèdia en català). També hi ha altres aplicacions més properes a la coordinació d'informacions i

accions o la posada en comú de coneixements o textos dintre de grups.

La majoria dels wikis actuals conserven un historial de canvis que permet

recuperar fàcilment qualsevol estat anterior i veure qui ha fet cada canvi. Això facilita enormement el manteniment conjunt i el control d'usuaris destructius. Normalment sense una revisió prèvia, s'actualitza el contingut que mostra la

pàgina wiki editada. Pots trobar més informació a es.wikipedia.org/wiki/Wiki. Sens dubte, els wikis més coneguts són:

http://ca.wikipedia.org/wiki/.

www.wikipedia.org (enciclopèdia lliure).

www.wikilearning.com (manuals i cursos gratuïts).

A la Wikipedia, selecciones l‟idioma i, a la casella de cercar, escrius les paraules clau del tema que vols cercar.

Cursos en línia gratuïts

A la xarxa es poden seguir molts cursos en línia sense pagar; es tracta de programes d‟aprenentatge que ensenyen el maneig de programes informàtics,

però també n‟hi ha de molts altres temes. Pots buscar a Google la paraula “tutorial” seguida del tema que vulguis aprendre.

Apunts

Busca apunts d'algun tema que necessitis, si bé no és fàcil trobar-los

actualitzats i estan una mica antiquats. Prova de buscar a Google "apunts" seguit del tema que necessitis.

apuntesword.iespana.es

www.programatium.com



[ 22 ]

www.manualespdf.es

Slideshows

Es tracta dels famosos "PowerPoints", encara que també n‟hi ha d‟altres formats. Es tracta de presentacions amb diapositives de molts temes, des d'apunts fins a temes humorístics. Hi ha molts webs; es pot buscar a Google

"Powerpoint" i en sortiran molts:

www.slideshare.net

www.scribd.com

Cloud Computing (informática al núvol)

Es tracta de tecnologia informàtica que es desenvolupa tenint a Internet com a base (aquí núvol es refereix a Internet). És un tipus d'informàtica en la qual les seves capacitats relacionades amb les tecnologies de la informació estan

basades en fonts d'Internet que s'ofereixen com a servei per a altres. Per exemple, Google Maps no és només un web, sinó un servei que pot ser usat

per altres webs com Panoramio, i moltes altres. Així, els usuaris tenen accés a serveis tecnològics al núvol, o sigui, difuminats per Internet. Altres serveis nuvolosos serien la venda de bitllets d'avió per Internet, el correu,

l‟emmagatzematge, els programes d'oficina, etc. Els smartphones o els telèfons mòbils intel·ligents es beneficien d'aquesta tecnologia i estan connectats a

Internet, des d‟on podràs pagar amb el teu mòbil, comprar, tenir mapes, etc. En aquesta nova informàtica, Google és el rei, de la mateixa manera que Microsoft és el rei de la informàtica tradicional. El “Windows” del cloud computing es diu

Android, el sistema operatiu bàsic. Com que és un servei per als smartphones, telèfons mòbils i altres dispositius portàtils, no podem tocar el tema aquí, però

resumint: és com tenir al mòbil tot el que pots tenir al teu ordinador de sobretaula. Per exemple, les aplicacions en línia de Google de Procés de textos i Full de càlcul, són cloud computing.

Cloud Computer

És un ordinador permanentment connectat a Internet amb tots els serveis. Ja coneixeu el terme “informàtica al núvol”, que indica bàsicament un tipus de

computació en el qual la informació, dades o aplicacions estan en servidors a tot el món servint d'infraestructura a serveis externs als quals es podrà accedir amb qualsevol dispositiu amb connexió a Internet. El seu potencial és enorme.

L'usuari podrà executar aplicacions via Web sense necessitat de tenir -les instal·lades als seus equips, quedant l'administració en mans del proveïdor, que

finançarà el sistema amb sistemes publicitaris i subscripcions, a diferència de la clàssica venda de llicències de programari actual. Fins i tot i gràcies a l'accés compartit a la informació, els continguts creats per desenvolupadors podrien

millorar-se o mantenir-se per particulars. Tot i que és un mercat encara per madurar, es preveu que cada vegada més empreses i usuaris utilitzin aquest

sistema de canals de lliurament de serveis. L'únic problema és que és obligatori



[ 23 ]

tenir una (bona) connexió a Internet wi-fi i segurament canviar els nostres

hàbits com a instal·ladors de programari, almenys als equips domèstics que tenim a casa.

Llibres en línia gratuïts

No estem parlant de comprar llibres per Internet, que hi ha moltes botigues que

en venen. Es tracta d'aconseguir llibres gratuïts, ja siguin complets o ja siguin parcials per a promoció. Els millors llocs per buscar llibres són:

books.google.cat (no sempre estan complets).

www.librodot.com

www.gutenberg.org/browse/languages/es

www.wikibooks.org

Diccionaris

A més de traducció, podem visitar pàgines web que ofereixen diccionaris

gratuïts, poden ser diccionaris de traducció anglès-espanyol, per exemple, o diccionaris de definicions, sinònims, etc.

dlc.iec.cat

www.grec.net/cgibin/esc00.pgm

www.enciclopedia.cat/

www.wordrefrence.com (anglès – espanyol).

www.onelook.com (anglès).

www.rae.es (espanyol).

www.acronymfinder.com (acrònims).

www.diclib.com (Maria Moliner i d’altres).

Bases de dades

A Internet hi ha alguns webs que es dediquen a recopilar dades de certs temes i fer una base de dades accessible a tothom. Les més populars són:

www.imdb.com. Base de dades de pel·lícules de cinema.

www.vigster.com. Base de dades de jocs.

Veu per Internet (VoIP)

La VoIP (o Veu sobre IP) és una tecnologia que pot canviar la telefonia tal com l'hem conegut durant els últims cent anys. Bàsicament, és un mètode per a

prendre senyals d'àudio analògiques (com la veu humana), convertir -les en dades digitals i transmetre-ls a través d'Internet, sense cap cost. Resultat:

trucades telefòniques gratuïtes a qualsevol part del món. La VoIP es pot aplicar tant a la Intranet de la teva empresa com a Internet, i també a casa. Potser la

http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm



[ 24 ]

teva empresa ja tingui aquests telèfons que es connecten a la LAN (la xarxa

d'ordinadors) i que, segurament, donen uns quants problemes:

Normalment, des d'una Intranet de l'empresa es pot trucar gratis, però amb la condició que la persona que truques també tingui tecnologia IP, si no la té, la

trucada es desvia a la telefonia clàssica de pagament. A més, es pot afegir que si es truca a un telèfon mòbil es truqui amb tarifes de mòbil desviant la trucada

a un altre lloc. Però aquí no tocarem el tema de la Intranet, sinó el de la veu per Internet, que es tracta de parlar gratis a qualsevol part del món utilitzant Internet. Per fer-ho, necessitarem un programa de VoIP; els més utilitzats són:

Skype: www.skype.com (PC a PC gratuïtament o PC a telèfon pagant).

VoIPStunt: www.voipstunt.com (PC a PC gratuïtament o PC a telèfon pagant).

Google: www.google.com/talk/intl/es (PC a PC gratuïtament).

Yahoo: es.voice.yahoo.com (PC a PC gratuïtament o PC a telèfon pagant).

Segurament el Messenger que utilitzis també tindrà transmissió de veu i vídeo,

si connectes un webcam al teu ordinador. Més informació a www.explicame.org/content/view/16/1/1/0.

Skype

Et pots comunicar amb Skype amb els teus familiars i amics llunyans sense

haver de pagar telèfon, si connectes els PC. Necessites tenir un micròfon i altaveus instal·lats i configurats al teu ordinador per poder utilitzar aquest servei. Has de descarregar el programa des del web www.skype.com:



[ 25 ]

Instal·les el programa al teu ordinador, configures un compte i dónes aquest

compte a tots els teus amics o familiars perquè contactin amb tu a través d‟Skype. Ells també haurien de descarregar-se i instal·lar-se el programa i subscriure's al servei (i tenir micròfon i altaveus). Curiosament, Skype és un

programa de cloud computing, és a dir, que pots parlar gratuïtament a tot el planeta des del mòbil, això sí, pagaràs per la connexió a Internet. Parlar (o

enviar SMS) des d'un PC a un telèfon fix o mòbil és un servei d‟Skype, però no és gratuït.

Per saber les tarifes i quins països tenen cobertura PC-telèfon consulta

www.skype.com/intl/es/allfeatures/callphones. Per a saber l'opinió dels usuaris entra a www.ciao.es/Skype_com__404648.

Voipstunt

Descarrega el programari a www.voipstunt.com. Funciona igual que Skype però

oferix trucades de franc a telèfons fixos d‟un minut. Els usuaris opinen de Voipstunt a www.ciao.es/Opiniones/voipstunt_com__695648.

SMS (Short Message Service) des del teu PC

Hi ha diversos serveis de pagament per enviar SMS a múltiples telèfons de

destinació des del navegador d'Internet. Cerca a Google “sms per internet” i et sortiran totes les empreses que hi ha, amb les tarifes.

Fax des del teu PC

Enviar o rebre faxos també pot fer-se a través del navegador. Cerca a Google

“fax per internet” i et sortiran totes les empreses que hi ha, amb les tarifes.

Ràdio i TV a través d’Internet

La millor manera d'escoltar emissores de ràdio per Internet (les que tinguin aquest servei) és el programa Windows Media Player, que ve amb Windows XP

i Vista. Cal engegar-lo amb “Inici” – “Tots els programes” – “Reproductor de Windows Media”. Per escoltar la ràdio, utilitzeu l'opció "Media Guide" o "Guia

de Mitjans" i "Sintonitzador de Ràdio". Llavors, a la casella de cerca poses el tipus de música que vols o l'emissora que vols i et sortirà una llista d'emissores:



[ 26 ]

En alguns casos pots reproduir l'emissora al mateix Windows Media Player, però en altres casos se t‟obrirà la pàgina web de l'emissora. Si no vols utilitzar Windows Media Player, pots anar directament al web de l'emissora.

Normalment, cal buscar un enllaç que digui "Escolta en directe", ja que també

sol haver-hi molts programes gravats que pots escoltar en diferit. Hi ha programari de TV que també és programari de ràdio.

Pel que fa a la televisió, podem entrar a la pàgina web de les emissores amb publicitat com www.tv3.cat (pots veure el canal per Internet), o d'emissores

sense publicitat amb continguts de qualitat, com www.canalviajar.com, www.canalhistoria.com i d‟altres. Recorda que pots subscriure't a youtube.

www.formulatv.com (tot sobre els canals de TV a Espanya).

Televisió TDT

Pots veure els canals TDT per Internet, si vols:

www.tdt1.com (cerca la teva ciutat, després el canal i fes clic per veure’l en directe

sense tenir u televisor; no tots es poden veure per navegador, però almenys tindràs la

informació del canal).

La majoria de les TV per Internet necessiten instal·lar un plugin al navegador. Pot ser que s'instal·li automàticament, tot i que hem de donar-li permís fent clic

a la barra groga que apareix a la part superior de la pantalla i triant l'opció “executar” o “instal·lar”:

Normalment, després cal confirmar la instal·lació:

http://www.tv3.cat/



[ 27 ]

En altres casos, has de buscar un enllaç que t'instal·la el plugin. En la majoria

d'aquests webs és millor navegar amb Firefox i, si no va bé, llavors uti litza IE.

Fòrums

Existeixen molts webs de fòrums i debats sobre molts temes; pots anar al web, subscriure-t‟hi i començar a parlar o consultar temes dels quals tinguis dubtes,

per exemple:

Idiomas: www.wordreference.com

Informática: www.configurarequipos.com

Simplement vés a Google o Yahoo i cerca la paraula “fòrum” seguida del tema que vulguis; per exemple, buscarem a Google les paraules “fòrum medicina”:

Mirarem els resultats per veure si trobem alguna cosa que ens agradi. Els fòrums es presenten per temàtiques i solen indicar el nombre de temes tractats,

missatges, etc.



[ 28 ]

Una vegada dins un tema, podem veure que el missatge original i les respostes donades pels participants es presenten de forma jeràrquica:

És qüestió de llegir els missatges, respondre si fa falta o preguntar coses

creant nous missatges.

Jocs

Hi ha una gran quantitat de jocs d'ordinador a Internet, alguns d‟ells de qualitat realment sorprenent. Els jocs d'ordinador són programes que s'executen al

nostre PC, amb l‟únic obectiu d‟oferir-nos entreteniment. Hi ha jocs d'escacs, de carreres de cotxes, de cartes o d'acció (tirs, explosions, herois, etc.). També existeixen els jocs en línia, per als quals no cal descarregar i instal·lar cap

programa, es juguen directament a la pantalla del navegador web, normalment amb una mica de publicitat.

A l‟igual dels altres programes d'ordinador que hi ha a Internet, els jocs també poden ser Shareware, Freeware o Demos. Els més interessants solen ser les Demos, ja que són jocs comercials molt treballats, amb gràfics d'alta qualitat i

bons efectes de so, si el nostre ordinador és potent.

A banda d'aquestes tres categories, també podem diferenciar dos tipus

diferents de jocs: els que s'executen al nostre ordinador i els que necessiten que estiguem connectats a Internet (en línia) per funcionar, ja que el seu desenvolupament és a través de la Xarxa, normalment programats en Flash o

Java. Això significa que podem jugar individualment o amb altres persones que estiguin connectades a Internet simultàniament. Aquest tipus de jocs han

aparegut juntament amb Internet, ja que abans no es podia posar en contacte



[ 29 ]

diversos ordinadors, si no era amb mètodes molt complexos. Ara, però, és tan

senzill com connectar-los a la Xarxa.

Els llocs de jocs de franc més populars són:

cataclic.cultura.gencat.cat

es.games.yahoo.com

www.minijuegos.com

www.zapjuegos.com

www.qjuegos.com

Els jocs massius a través d'Internet poden fer-se també a través de les consoles de jocs de Microsoft, Sony, etc. Per al web, Warcraft és el més

conegut. En alguns casos et demanarà que instal·lis el plugin de Flash i en uns altres el plugin de Java. Recorda: barra groga superior, dir que instal·li el plugin i executar. El plugin de Java el pots instal·lar a www.java.com i fer clic a

“Descàrrega gratuïta de Java”.

Humor

Si estàs avorrit, Internet és un bon lloc on buscar acudits i coses gracioses per passar l'estona. Prova:

www.chistes.com (cerca la secció "chistes clasificados").

www.forges.com (acudits de Forges i, a més, exemple de web cent per cent Flash).

Treball

Cercar treball per Internet també és molt útil. Pots contactar amb les pàgines web de les empreses on estiguis interessat a treballar i buscar l'enllaç "borsa

de treball", on pots enviar el teu currículum. També tens els webs de cerca de treball:

www.infojobs.net

www.infoempleo.com

www.laboris.net

S‟utilitzen tant per cercar feina com per oferir treball, tant particulars com

empreses.

Concerts, actuacions, teatre…

La millor manera d‟assabentar-te d'actuacions en general és a través del web on venen les entrades; el més conegut és ServiCaixa:

www.servicaixa.com

Classificats

Hi ha webs que permeten posar i consultar tot tipus d‟anuncis, como els

“classificats” dels diaris:



[ 30 ]

www.anuntis.segundamano.es

www.loquo.com

Subhastes

També pots vendre o comprar coses mitjançant subhastes; si no saps per quin preu es es pot vendre alguna cosa, deixa que siguin els compradors qui

determinin el preu. Et subscrius al servei, poses els teus objectes a la venda i esperes que pugin de preu. Els més coneguts són:

subastas.eBay.es

www.todocoleccion.net

Webs d’administracions

Són molt útils per fer gestions administratives:

DOGC: www.gencat.net/diari

Hisenda: www.aeat.es

Internet i l’administració: www.mityc.es/DGDSI/Herramientas/mapaweb

recerca i recuperació d’informació a...

Documents