document nº1 memÒria i annexos

DOCUMENT N1

MEMRIA I ANNEXOS

AGRAMENTS

Fa 6 anys i 6 mesos va comenar un cam diferent a tots els recorreguts fets fins llavors. Durant aquest perode de temps mhe trobat amb moltes proves difcils dafrontar i superar. Per amb molt desfor i dedicaci ho he aconseguit.

Tot aix ha estat fruit grcies al recolzament damics, famlia i coneguts.

Vull agrair de manera molt especial la pacincia de la meva mare i la meva via, que al llarg de tota la trajectria tant daquest treball com de tota la carrera, mhan recolzat i han confiat en mi per a dur a terme aquesta difcil tasca. Grcies a elles he pogut fer cada pas necessari per veure el final tant esperat.

Tamb agrair a la meva germana i als meus amics dEnginyeria de Camins, Canals i Ports lhaver fet pinya per tirar endavant i estar sempre a prop meu quan ha estat necessari; a tota la gent dels Castellers de Sants que ha sabut entendre el sacrifici que comporta fer aquest cam; al meu amic Marc per haver marcat el carcter ferm a mantenir en tot moment confiant plenament en mi; i al Josep, per haver aguantat els moments ms durs de la carrera estant al meu costat.

En concret, per, vull agrair al meu tutor Javier Ainchil del departament dEnginyeria de la Construcci per haver-me seguit i tutoritzat en aquest Projecte Final de Carrera proporcionant-me les eines necessries per a realitzar-lo.

Tamb al Gerardo de CYPE per haver tingut cada dia la pacincia de resoldrem els dubtes i solucionar-me els problemes que no em deixaven avanar.

Podria citar moltes ms persones que han collaborat a crear aquest cam com professors com lEusebi Jarauta, com amics com el Marc Huerta i el Toms, que han estat ja sigui puntualment o constants en mostrar inters per la meva progressi. A tots ells donar-los les grcies.

Projecte executiu dun aparcament subterrani a lilla del carrer Badajoz cantonada Bolvia a Barcelona

Memria

3

MEMRIA


Memria

4


Memria

5

NDEX DE DOCUMENTS

Document n1. Memria i Annexos

Memria 1. RA DSSER ...................................................................................................................... 7

2. ANTECEDENTS I DADES DE LENTORN .......................................................................... 7

3. OBJECTIU DEL PROJECTE ................................................................................................ 8

4. CONDICIONANTS GENERALS ........................................................................................... 8

5. CONDICIONANTS PARTICULARS ..................................................................................... 9

6. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL .................................................................................... 12

7. TREBALLS PREVIS A REALITZAR .................................................................................. 12

8. DESCRIPCI GENERAL DE LAPARCAMENT ............................................................... 12

8.1. Caracterstiques generals ........................................................................................ 12

8.2. Accessos i sortides per a vehicles i vianants ........................................................ 13

8.3. Caracterstiques plantes, rampes i places daparcament ..................................... 13

8.4. Disseny per a persones de mobilitat reduda ......................................................... 14

8.5. Evacuaci de laigua de laparcament..................................................................... 14

8.6. Lavabos ...................................................................................................................... 14

8.7. Senyalitzaci .............................................................................................................. 14

9. DESCRIPCI ESTRUCTURAL DE LA SOLUCI ADOPTADA ....................................... 14

10. INSTALLACIONS DE LAPARCAMENT SUBTERRANI .............................................. 16

10.1. Ventilaci forada .................................................................................................. 16

10.2. Fontaneria .............................................................................................................. 17

10.3. Sanejament ............................................................................................................ 17

10.4. Enllumenat ............................................................................................................. 18

10.5. Protecci contra incendis .................................................................................... 18

10.6. Protecci contra intrussisme ............................................................................... 19

10.7. Clcul installaci elctrica .................................................................................. 19

11. ACABATS I IMPERMEABILITZACIONS ....................................................................... 19

12. DESCRIPCI DE LA URBANITZACI .......................................................................... 20

13. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT ............................................................................... 20

14. PLA DE CONTROL DE QUALITAT ............................................................................... 21

15. ESTUDI DE LORGANITZACI DEL DESENVOLUPAMENT DE LES OBRES .......... 21

16. FASES DOBRA ............................................................................................................. 23

17. TERMINI DEXECUCI .................................................................................................. 24

18. CLASSIFICACI DEL CONTRACTISTA ....................................................................... 25

19. REVISI DE PREUS....................................................................................................... 25

20. DECLARACI DOBRA COMPLETA ............................................................................ 25


Memria

6

21. TERMINI DE GARANTIA ................................................................................................ 25

22. JUSTIFICACI DE PREUS ............................................................................................ 25

23. RESUM DEL PRESSUPOST .......................................................................................... 25

24. DOCUMENTS QUE COMPOSEN EL PROJECTE ........................................................ 26

25. CONCLUSI ................................................................................................................... 26

Annexos de la memria

ANNEX 1. Topografia

ANNEX 2. Estudi Geotcnic

ANNEX 3. Memria Ambiental

ANNEX 4. Gesti de Residus

ANNEX 5. Disseny per a persones amb mobilitat reduda

ANNEX 6. Clcul dEstructures

ANNEX 7. Estudi dAuscultaci de Pantalles

ANNEX 8. Installacions Elctriques

ANNEX 9. Control de Qualitat

ANNEX 10. Urbanitzaci

ANNEX 11. Pla dobra

ANNEX 12. Revisi de Preus

ANNEX 13. Justificaci de Preus

ANNEX 14. Estudi de Seguretat i Salut

Document n2. Plnols Document n3. Plec de condicions tcniques particulars Document n4. Pressupost Amidaments Quadre de preus n1

Quadre de preus n2

Pressupost

Resum de pressupost

Pressupost dexecuci per contracte


Memria

7

1. RA DSSER El projecte 22@Barcelona transforma dues-centes hectrees de sl industrial del Poblenou en un districte innovador que ofereix espais moderns per a la concentraci estratgica dactivitats intensives en coneixement. Aquesta iniciativa s a la vegada un projecte de renovaci urbana i un nou model de ciutat que vol donar resposta als reptes de la societat del coneixement. s el projecte de transformaci urbanstica ms important de la ciutat de Barcelona en els darrers anys i un dels ms ambiciosos dEuropa daquestes caracterstiques, amb un potencial immobiliari alt i una inversi pblica del pla dinfraestructures de 180 milions deuros. 22@Barcelona est constituint un nou model de ciutat compacta, on les empreses ms innovadores conviuen amb centres dinvestigaci, de formaci i de transferncia de tecnologia, aix com amb habitatges (4000 nous habitatges de protecci oficial), equipaments (145000m2 de sl) i zones verdes (114000m2). s precisament dins aquest projecte de transformaci urbanstica i, concretament, dins el Pla de Millora Urbana de lilla delimitada per lavinguda Diagonal i els carrers Badajoz, Bolvia i Ciutat de Granada que es troba el projecte executiu dobra nova per a la construcci dun aparcament sota rasant. A ms sha de tenir en compte el projecte dintercanviador modal que es vol fer a la plaa de les Glries generant aix una demanda daparcament. Daquesta manera aquest faria la funci de PARK&RIDE donant facilitats als usuaris de lintercanviador de cara a deixar el cotxe privat i desplaar-se per lentorn urb amb transport pblic. s per aquests dos motius que sha dissenyat laparcament com a pblic de rotaci. No obstant, al generar-se tamb molt habitatge nou, si amb ell es geners una demanda suficient dels vens, es podria considerar lopci de deixar lltima planta per abonats. A part dels habitatges nous, tamb sha considerat que, al ser lAvinguda Diagonal i la Gran Via vies dalta fluncia de trnsit i amb poc aparcament disponible, hi podr haver demanda de places daparcament en qualsevol hora del dia.

2. ANTECEDENTS I DADES DE LENTORN La parcella t forma irregular i pertany a lilla de la torre Agbar, tenint com a vens tamb altres dos edificis allats: lhotel Silken i lInstitut Micromat, collocats en leix mar-muntanya.El solar limita amb els carrers Badajoz, Bolvia i Ciutat de Granada, tots tres, carrers de lEixample duns 20m damplada. Lmbit dintervenci t una superfcie aproximada de 7300m2 i una pendent en la direcci de leix mar-muntanya del 2,5% i un 1% en la direcci del carrer Bolvia. No hi ha servituds conegudes sobre la parcella, ni a favor de tercers ni de lnies elctriques aries o soterrades. El nivell fretic sestima que estar situat aproximadament a la cota -2,00m. Tot seguit es presenta la Foto 1 on es pot veure una fotografia aria de la situaci del solar.

Projeccanton

3 LobjeaparcCiutaequipdels demdema

4 Marc El solavin Urban El surban Topo Al tratopogproposutili

cte executiu dnada Bolvia a

3. OBJECT

ectiu del procament subteat de Granadpaments. La usuaris a la preses TIC, anda de plac

4. CONDIC

geogrfic

olar on es dguda Diagon

nisme

solar on esnsticament c

ografia

actar-se dungrfic propi. orcionat mattzen coorden

dun aparcamea Barcelona

Foto 1. Vist

TIU DEL PRO

ojecte s deerrani al solada cobrint arealitzaci zona, ja qu

ocasionant uces daparcam

IONANTS G

desenvolupa nal i els carre

s projecta com Zona Ve

n Projecte dTot i aix,

terial adequanades UTM (

ent subterrani

ta aria de la

OJECTE

efinir i valorar delimitat paix la necesdaquest ap

ue a la zonaun movimentment amb el

GENERALS

el present ers Badajoz,

laparcameerda.

dmbit acadsha contac

at pel props(UTM31 ED5

a lilla del carr

8

a zona d'actu

rar les obreper lavingudssitat dapararcament tin que sest t dusuaris efutur interca

Projecte esBolvia i Ciu

nt i la ur

dmic no hactat amb lInsit del Projec50).

rer Badajoz

uaci. Foto: G

s necessrieda Diagonal rcament pelsndr un impdesenvolupalevat.Es prev

anviador mod

s situa al bautat de Grana

rbanitzaci

a estat possnstitut Cartocte (plnols

GoogleEarth

es per a lai els carrers s usuaris deacte positiu ant als voltaveu, a ms udal de la pla

arri 22@Barcada.

superficial

sible realitzaogrfic de Ca escala 1/5

Me

construcciBadajoz, Bo

els nous eden laccess

ants del recinun incrementa Les Glrie

celona acota

estan qual

ar un aixecaCatalunya qu5000). Als p

mria

dun olvia i ificis i

sibilitat nte s t de la es.

at per

lificats

ament ue ha lnols


Memria

9

Geologia i geotcnia Al tractar-se de nou dun Projecte dmbit acadmic, no sha pogut dur a terme una campanya de reconeixement del terreny. Tot i aix, sha contactat a ttol personal amb lempresa GEOMAR, Enginyeria del Terreny, per veure si posseen informaci de sondejos en zones properes a la del projecte. La resposta va ser afirmativa i shan proporcionat al projecte i es mencionaran per tenir una idea del terreny amb el que ens podrem trobar. No obstant, en un projecte real shauria de fer una campanya de reconeixement especfica. Es distingeix un primer estrat de 3,5-4,5 metres de gruix de material de rebliment molt heterogeni. Aquest presenta unes caracterstiques geotcniques dolentes i es recomana no recolzar cap tipus de fonamentaci en aquesta capa. Aquest estrat ve seguit per un paquet de materials quaternaris, amb una alternana de nivells dargiles i llims sorrencs, de continutat variable. La base del conjunt de la capa sestima generalment a una profunditat duns 16 metres respecte la superfcie del terreny, tot i que pot oscillar entre els 15 i els 18 metres. Per ltim es troba el substrat dedat terciari, amb presncia duna alternana de nivells de sorres argiloses i sorres carbonatades. Aquest conjunt de materials sestn fins al final dels sondeigs proporcionats, detectant-se fins a 40 metres de profunditat. Daquesta manera, es comprova un espessor mnim del substrat superior a 22 metres. El nivell fretic sestima a uns 9,3-9,6 metres respecte la superfcie del terreny (7,70m) essent no agressiva al formig. A lAnnexn2 dEstudi Geotcnic sadjunta tota la informaci geolgica necessria pel Projecte. Afectaci al trnsit Els carrers al voltant de lrea dactuaci disposen respectivament de: C/ Badajoz: 2 carrils de baixada cap a mar, un carril de pujada amb un carril daparcament C/Bolvia: 3 carrils en sentit Oest- Est ms un carril daparcament C/Ciutat de Granada: 2 carrils de pujada amb un carril bici. Es preveu que la sortida de camions sigui pel carrer Badajoz intentant afectar al trnsit el mnim possible. Com que el solar disponible s prou ampli per lemmagatzematge dels materials, les oficines i els lavabos pels treballadors, no es preveu haver de tallar cap carril de cap carrer circumdant. Integraci en lentorn urb El solar es troba en mig dedificis allats com la Torre Agbar o lHotel Silken sense cap mena ds per part dels habitats de la zona. Amb la zona enjardinada prevista a la superfcie del terreny es preveu englobar-la dins un marc ms atractiu de cara als usuaris de les oficines circumdants sense quedar una rea inert desintegrada en el medi urb.

5. CONDICIONANTS PARTICULARS Les naus de laparcament han de tenir una alada mnima de 2,50 metres i una alada lliure mnima de 2,30 metres en totes les zones de circulaci. Excepcionalment aquesta alada podria disminuir fins 1,90 metres als fons de places daparcament on es situn els conductes de ventilaci. El glib de les portes dels accessos de vianants ser com a mnim de 2,0 metres.


Memria

10

Les places destacionament tindran unes dimensions com a mnim de 4,50 metres de longitud i 2,40 metres damplada per a cotxes. Laparcament es realitzar de manera que es permeti levacuaci de qualsevol vehicle en un mxim de 3 maniobres. Els carrils de circulaci tindran una amplada mnima de 3,00 metres en els trams rectes amb un nic sentit de circulaci, i de 3,50 m en trams de corba, amb un radi interior mnim de 4,25 m. Els carrils de maniobra tindran una amplada mnima de 5,25 m per a places collocades a 90 respecte els carrils. Les naus tindran una pendent segons leix longitudinal de menys del 5%. En qualsevol punt existir una pendent mnima major al 1% per permetre levacuaci de les aiges. A coberta, aquesta pendent mnima ser de ms del 2%. La pendent mxima a les rampes ser de 18% en trams rectes i 14% en trams en corba. Excepcionalment les rampes daccs i sortida de vehicles, en trams rectes, podran tenir una pendent de fins el 25%. Hauran dexistir acords entre plans inclinats i horitzontal, amb longituds de 4m com a mnim. Com a mnim un dels accessos a linterior de laparcament haur destar desprovet de barreres arquitectniques i haur de tenir ascensor. Es destinar una plaa daparcament per a persones amb mobilitat reduda per cada 33 places. Les places per a persones amb mobilitat reduda tindran una amplada mnima de 3,50 m o shabilitar una zona al costat de la plaa en s de 2,40m com a mnim tal que, la suma de les amplades de la plaa ms la zona habilitada arribin al mnim de 3,50m exigit. Aquestes places es senyalitzaran pintant el smbol internacional daccessibilitat. Es construiran un mnim de dues escales de sortida a lexterior. La distncia a recrrer des de qualsevol punt fins una porta devacuaci haur de ser menor a 50m. Les escales hauran de tenir una amplada mnima de 1,30m. Respecte la coberta, quan estigui sota una zona accessible a vehicles de qualsevol tipus (inclosos els demergncia), lestructura haur de calcular-se dacord amb la Instruccin relativa a las acciones a considerar en el proyecto de puentes de carreteras. Es deixar una diferncia mnima de 0,5m entre la rasant de la urbanitzaci superficial i la coberta, incrementant aquesta distncia fins 1,50m en zones on es plantin arbres de qualsevol tipus. En les rampes daccs i sortida a laparcament es collocar una capa dasfalt tipus AC16 surf D de 4cm com a mnim. El paviment de les rampes interiors, passadissos de circulaci i places daparcament ser de formig. Les escales i passadissos es pavimentaran amb lloses de gres porcelnic. Les parets i sostres de les naus de laparcament hauran de pintar-se amb pintura plstica de poliuret de dos components, 100% slids, sense dissolvents. Safegir rid de corind sinttic amb granulometria d1mm a ra de 150 g/m2 en rampes i zones de corba, i amb granulometria de 450 micres a ra de 150g/m2 en passadissos de circulaci i places daparcament. La pintura per a fletxes i senyals horitzontals ser de poliuret monocomponent. Els serveis higinics estaran separats per homes i dones i es disposaran cabines adaptades per a persones amb mobilitat reduda. El terra ser de gres porcelanic i les parets amb peces de cermica. Laparcament tindr una xarxa interna devacuaci daigua. Els conductes desembocaran a un pou de bombes.


Memria

11

El pou de bombes tindr dues bombes amb funcionament alternatiu suficients per evacuar laigua fins la xarxa de clavegueram. La ventilaci forada haur de complir amb el NBE-CPI 96 (Norma Bsica de lEdificaci, Condicions de Protecci conta Incendis) i el CTE (Codi Tcnic de lEdificaci). Les renovacions no seran menors a 15m3/m2/h i haur de garantitzar-se en tot moment una concentraci de CO en linterior de laparcament de menys de 50ppm. El sistema de ventilaci forada estar dotat dinstallacions dimpulsi i extracci daire en combinaci amb les adequades installacions de protecci contra incendis. Qualsevol punt de laparcament distar menys de 25m duna xarxa de ventilaci. El traat dels conductes sha de fer de tal manera que es pugui abarcar de costat a costat el volum de cada planta. Les zones dextracci estaran al costat oposat de les dimpulsi. La velocitat de laire a les reixes no superar els 4m/s i en linterior dels conductes no es superaran els 10m/s. Els nivells denllumenat sajustaran a les taules segents i a les disposicions de la UNE EN 12464-1-2002:

TIPUSACTIVITAT LUX UGRL Ra

1 Rampadaccs/sortida(dia) 300 25 20

2 Rampadaccs/sortida(nit) 75 25 20

3 Carrilsdecirculaci 75 25 20

4 Zonesdaparcament 75 20

5 Caixa 300 19 80 Per al clcul de la illuminaci s'han utilitzat la segent taula: Nivell installat: s aquell que s capa de proporcionar la installaci en condicions normals en un funcionament del 100% Nivell de servei: s el mnim d'illuminaci que cal tenir en rgim de servei, en condicions normals.

Nivell Installat (lux) De servei (lux) Accs per a vehicles 400 100

Passadissos de circulaci 200 100 Zones destacionament 50 50

Rampes interiors 120 100 Escales i passadissos per a

vianants 100 100

Accessos per a vianants 100 100 Tots els elements estructurals tindran una estabilitat al foc (EF) segons NTE CPI-96 i tots els elements constructius de ledifici tindran com a mnim una resistncia al foc (RF) segons la NTE CPI-96. Les naus de laparcament hauran de dotar-se dinstallacions de polsadors dalarma, installacions de detecci automtica dincendis a base de detectors termovelocimtrics, boques dincendi equipades i extintors dincendi porttils. Els sistemes de detecci automtica dincendis activaran les alarmes acstiques i ptiques en cas dincendi. Sinstallaran, segons lOrdenana Municipal de Barcelona, ruixadors a la tercera planta de laparcament.


Memria

12

Hauran de delimirar-se amb marques vials horitzontals cada una de les places daparcament. Es dibuixaran fletxes indicatives dels diferents sentits de circulaci, tan a linterior de laparcament com en els carrils daccs i sortida. Lordenaci de la circulaci a linterior de laparcament es projectar i realitzar de manera que els recorreguts dels vehicles des de lentrada fins les places i des de les places fins la sortida siguin el ms curts possibles, i es redueixin al mnim els possibles trams de dobles sentit. La senyalitzaci vertical es situar prxima als pilars i es disposaran senyals de velocitat mxima de circulaci permesa (20km/h), limitaci de glib i prohibit el pas de vianants en les rampes daccs a laparcament. Per ltim, sinstallar un sistema de cmeres de video-vigilncia, amb un mnim d1 cmera en cada accs i sortida de vehicles, 1 cmera en cada accs de vianants, i cmeres suficients per cobrir els moviments dels vehicles en totes les plantes de laparcament. Tot aquest sistema de cmeres es controlar des duna sala de control adaptada per a tal s.

6. ESTUDI DIMPACTE AMBIENTAL A lAnnex n3 Memria Ambiental es desenvolupa de manera extensa lestudi dimpacte ambiental. Shan estudiat totes les afectacions urbanes de lobra (poblaci i usuaris, residus, materials, atmosfera, sl i subsl, hidrologia, energia, flora i fauna, paisatge), proposant per a cada una delles mesures preventives/ correctores/ compensatries que sexpliciten en tal estudi. Sha desenvolupat un pla de vigilncia ambiental que ha de servir com a base al Programa de Vigilncia Ambiental que desenvolupi el Contractista.

7. TREBALLS PREVIS A REALITZAR Primer de tot es realitzar una esbrossada i neteja del solar per poder replantejar ledificaci segons les cotes i mides que sestableixen en els plnols. Abans de comenar lexcavaci del soterrani caldr assegurar, apuntalar o enretirar qualsevol element que pugui generar inseguretat cap els treballadors, altres persones o propietaris. Shaur de tenir un llistat de possibles afectacions dels serveis de AGBAR i CLABSA aix com de TMB ja que, al ser un Projecte acadmic no sha pogut adquirir molta daquesta informaci.

8. DESCRIPCI GENERAL DE LAPARCAMENT

8.1. Caracterstiques generals Es proposa un aparcament pblic de 473 places (de les que 16 es destinaran a persones amb mobilitat reduda) amb tres nivells soterrats amb una superfcie de 4883,15 m2 pels nivells entremitjos i 5141,11 m2 per lltima planta, per tal de reduir la seva ocupaci en planta i deixar el mxim de terreny natural possible. Les places estan distribudes a les tres plantes de la segent manera: 154 places a la planta soterrani -1, 8 daquestes adaptades, 158 places a la planta soterrani -2, 8 daquestes adaptades i 161 places a la planta soterrani -3. A la coberta es destinar un espai enjardinat i pavimentat. Existeix un nic sentit de circulaci amb una rampa daccs i una rampa de sortida essent laparcament giratori i ds pblic.


Memria

13

Lentrada rodada es troba al carrer Badajoz i laccs pels vianants es far a travs de ledicle situat a lespai pblic on tamb hi ha accs amb ascensor. Ni hi ha un segon accs noms amb escales al carrer Ciutat de Granada. Els lavabos es troben a la primera planta soterrani. Per a la urbanitzaci superficial de 7306m2 sha dissenyat una zona amb prgoles per protegir del sol i la calor als mesos ms calorosos, zones per passejar i assentar-se, i una zona infantil.

8.2. Accessos i sortides per a vehicles i vianants Les rampes daccs a laparcament des de lexterior es troben properes al carrer Badajoz i estan definides perqu empalmin amb les rampes situades a linterior de manera que es defineixi un nic sentit de circulaci. Aquestes ltimes estan collocades una parallela al carrer Bolvia a la part superior de laparcament que permet baixar a les plantes inferiors, i la segona parallela al carrer Badajoz que permet la pujada dels cotxes fins a la planta -1. Les rampes daccs tenen una amplada duns 3,40m i sn rectes com les interiors damplada 4,70m. Les primeres tenen un acord de 4,50m del 4%, un tram recte de 31,24m del 20% i un altre acord de 3,69m del 4%. Les interiors tenen un acord de 3,87m del 4%, un tram recte de 17,72m del 13% i un altre acord de 7,16m del 4%. El paviment dels dos primers trams de les rampes daccs el constitueixen una capa de 5cm daglomerat asfltic AC16 surf D, mentre que els segents trams sn de formig. En cada accs es situa una reixa de recollida daiges al principi i el final de cada tram recte de la rampa i, en la seva part inicial, se li donar una contrapendent per evitar lentrada daigua. El forat de les rampes daccs i sortida es situa al permetre del solar al carrer Badajoz per evitar la proximitat i transferncies amb la zona enjardinada de la coberta. Aix, els vehicles poden entrar i sortir de laparcament sense sser una molstia pels usuaris de la coberta. Es disposa de dos edicles de 9,23x3,02x3,70m per laccs dels vianants. Un est situat a lespai pblic situat al costat parallel al carrer Badajoz i el segon al carrer Ciutat de Granada. Els tancaments es conformen amb perfils dacer inoxidable i doble vidre laminat transparent de 6+6mm. Lascensor es tanca amb una doble capa de vidre laminat translcid de 10+10mm.

8.3. Caracterstiques plantes, rampes i places daparcament Tenim una planta de 81,89x63,45m que sha distribut amb 5 passadissos transversals que defineixen 4 lnies dobles de places daparcament per cotxes, generant al mateix temps lnies de places daparcament en tot el permetre, evitant les rampes, escales i possibles sales de manteniment. 4 dels passadissos transversals tenen una amplada mitja duns 5,50m mentre que el passads que dona accs a la sortida t una amplada de 7,30m. Per altra banda els passadissos longitudinals tenen una amplada mitja duns 6,50m. Als passadissos transversals perimetrals parallels als carrers Badajoz i Ciutat de Granada es troben els accessos per vianants, un daquest amb ascensor dotat per a persones amb mobilitat reduda. Davant de cada un dels accessos per a vianants es situa un pas de vianants que creua la planta en dues lnies paralleles al carrer Bolvia, una central i laltre ms perimetral.


Memria

14

8.4. Disseny per a persones de mobilitat reduda Les pendents de laparcament no superen en cap cas el 4% marcat per la normativa ja que donarem noms un 1% de pendent per levacuaci daiges. Els lavabos, els vestbuls i lhabitacle de lascensor poden inscriures en cercles d1,5m de dimetre. A ms es respecta la ratio d1 plaa adaptada per cada 33 places, superant aquest valor en dues places de ms per fer simtrica la quantitat de places entre pla Planta -1 i la Planta -2. Les places shan collocat 8 en la Planta -1 i 8 en la Planta -2 i no totes a la Planta -1 per tenir-les el ms a prop possible de laccs adaptat amb ascensor situat a ledicle situat a la part inferior ms proper al carrer Bolvia. Si haguessin estat totes a la Planta -1 nhi hauria hagut de fora llunyanes a laccs adaptat. Sha de destacar, a ms, que aquestes estan al costat de la lnia de pas de vianants ms perimetral complint el requisit damplada mnima de 3,50m entre plaa i espai reservat. Sinstallen serveis higinics adaptats (un per homes i un per dones).

8.5. Evacuaci de laigua de laparcament Les naus de laparcament tenen una pendent longitudinal d1% que permet conduir laigua dels sistemes antiincendis fins els conductes perimetrals, que la guien fins el pou de bombes. Per dins els murs pantalla es forma una cmera bufa de 15 cm tancada amb gero de 10 cm. Aquesta cmera tindr cada 5m lineals, alternativament a dalt i a baix de la paret, un dels geros girats per garantir la ventilaci de la cmera. En la part inferior de cada parament es deixaran forats per drenat laigua que es pugui infiltrar pels murs fins als conductes perimetrals. Sota el paviment del tercer nivell es disposa duna capa de 20cm de graves pel drenatge en cas duna gran pujada del nivell fretic, que desemboquen al pou de bombes. Els conductes perimetrals sn de 20cm dample i 5cm de profunditat, cobrint-se amb una reixa metllica.

8.6. Lavabos Els lavabos es situen al costat de laccs de vianants dotat dascensor. Es disposen lavabos separats per dones i homes. Tots dos tenen la mateixa distribuci: 2 inodors (1 adaptat) i 2 lavabos. A les zones reservades per a persones amb mobilitat reduda pot inscriures un cercle de 1,5m de dimetre considerant les portes obertes. Els paviments dels lavabos sn de rajoles de gres porcelanic i les parets de blocs de formig de 15cm revestides interiorment amb rajoles de cermica natural.

8.7. Senyalitzaci En el plnol de senyalitzaci es detalla la situaci de la senyalitzaci vertical i horitzontal per a la circulaci, aix com la senyalitzaci dinformaci, devacuaci i demergncia.

9. DESCRIPCI ESTRUCTURAL DE LA SOLUCI ADOPTADA Pel disseny de lestructura shan tingut en compte diferents elements a dimensionar. Primer de tot sha hagut de triar com a element de contenci de terres entre pantalles, pilots i palplanxes a lhora de fer el permetre de lestructura. El volum de terres que es preveu excavar amb les 3 plantes de soterrani s duns 70244m3.


Memria

15

Considerant, a partir de les dades geolgiques proporcionades, que interceptarem el nivell fretic per amb molt poca profunditat (com a molt 1 m) sha cregut prou adient lelecci dels murs pantalla en front dels pilots ja que aquests augmentarien de manera considerable el cost de lobra. Per altra banda, lopci dutilitzar palplanxes tamb sha acabat desestimant perqu tenen problema de durabilitat ja que, al ser dacer, shan de protegir contra el foc i en cas que laigua fos agressiva, tamb daquesta. Per tant, sha acabat triant lopci de fer mur pantalla en tot el permetre de lestructura. Ara b, aquest mur sha hagut de dissenyar o autoresistent o amb apuntalaments o amb ancoratges provisionals o definitius. Lopci de lautoresistent sha descartat al tenir pantalles dun gruix considerable que augmentaria molt el cost de lobra. Els apuntalaments, per una planta duna mica ms de 80m dample sha considerat desproporcionat i, per tan, descartable. Per ltim queda lopci dels ancoratges. En aquest cas els definitius sempre resulten ms cars ja que shan de mantenir al llarg del temps incrementant els costos de conservaci. A ms a ms shan considerat poc tils un cop tinguem els forjats construts ja que aquests ja apuntalaran els murs. Els ancoratges provisionals han estat lopci escollida podent-los destensar en el moment que tots els forjats estiguin acabats i siguin resistents. En principi, es marca que shauria de posar una lnia dancoratges per forjat per, fent diferents clculs de fases de construcci, sha constatat que amb dues fileres entre els hipottics primer i segon forjat i entre el segon i el tercer respectivament, lestructura aguanta perfectament totes les fases dobra sense donar problemes de tallants, de fissuraci o de flexi composta, entre daltres. A ms, disminuint la quantitat dancoratges a realitzar el ritme dobra ser ms rpid i el cost ms baix. La soluci final pel permetre de lobra han estat murs pantalla de 60 cm de gruix amb dues fileres dancoratges amb forces de tensat de 45 Tn i 60 Tn situats respectivament a 4,90m i 2,10m respecte la cota de la superfcie.Es collocar un ancoratge cada 5 metres. Les pantalles es realitzaran per bastaixos de 2,80mx0,60m de HA-30/B/20/IIa amb acer B-500-S, fins una profunditat de 19,56m respecte la cota del solar. Es construiran amb cullera bivalva i llots bentontics. Aquests, per aix, poden ser opcionals en funci de lestabilitat del sl en els trams sense nivell fretic per dobligat s en els ltims metres dexcavaci, on pot aparixer laigua, desestabilitzant el terreny. Finalment es far una biga de coronaci de 0,80x0,6m amb la finalitat de solidaritzar els diferents bastaixos i donar monilitisme a la pantalla. Pel clcul de les pantalles sha utilitzar el programa CYPE, Murs Pantalla. Els detalls de les fases de construcci, dels ancoratges utilitzats i dels murs pantalla es detallen a lAnnex n6 Clcul dEstructures aix com als plnols corresponents. Per tal de seguir un control de les possibles deformacions prpies dels elements constructius de la prpia obra, com les possibles afectacions a les edificacions properes existents shaur de dur a terme un control dauscultaci de pantalles en tota la fase dexecuci. Lauscultaci permet comparar els valors obtinguts amb els previstos pels models, i daquesta manera corregir les hiptesis de disseny i aplicar aix mesures correctores. A lAnnex n7 Auscultaci de Pantalles es definir la instrumentaci a installar, la freqncia de les lectures i els protocols dactuaci a seguir en cas de superaci dels llindars establerts. A part dels murs pantalla tamb sha dimensionat lestructura dels forjats en s mateixos.


Memria

16

Per a fer aquest dimensionament shan fet dos tipus de clcul. Un amb llosa massissa i un amb llosa reticular utilitzant el programa CYPE Ingenieros. En un primer moment el dimensionament ja ser amb llosa massissa. Es van obtenir uns resultats de pes de formig i dacer que van fer pensar en la possible soluci dun forjat reticular tot rebaixant-los considerablement.A part de fer lestructura ms lleugera i menys cara, tamb saconsegueix una estructura ms sostenible, ja que la producci tan de formig com dacer disminuiran considerablement. s per aquests motius que la idea dutilitzar finalment una llosa reticular amb caixetons recuperables va anar prenent fora fins que, un cop fet el clcul, es va constatar que era millor opci. El contacte amb el terreny es far amb la llosa de fonamentaci que suportar una petita subpressi amb un cantell de 110cm. Estar impermeabilitzada amb producte tipus vandex-aquatex, amb 10 cm de formig de neteja i 20 cm de saul. Els forjats entremitjos sn amb llosa reticular de caixetons recuperables de cantell 35 cm. El primer sexecutar just per sota de la filera dancoratges a ms profunditat i el segon just per sota de la segona filera. Aquests donaran una sensaci de ms amplitud al tenir els buits en el forjat en si, evitant aix sostres plans continus. El forjat de la coberta s reticular de caixetons recuperables de cantell 50cm i es recobrir, de baix a dalt, amb 8.5cm de tela asfltica i allament, amb 10cm de formig de protecci armat, amb 2cm de morter de ciment Prtland de regulaci i finalment amb 5,5 cm de lloses com a paviment de la urbanitzaci. Tot aquest recobriment ser uniforme ja que lincrement de cota es salvar amb el pendent que se li doni a la llosa de coberta. A ms a ms shan introdut unes bigues penjants en una zona a la part superior esquerra de la planta per a reduir les deformacions que es generaven. Les de la coberta sn bigues penjants cap a dalt de 0,60x0,80m que es taparan amb unes jardineres adjacents a uns bancs per seure. Les de les plantesentremitges de 0,40x0,40m shan fet penjant cap avall ja que no poden sobresortir pel terra de la Planta -1. Sha considerat que el despenjament de 5cm respecte el forjat de la llosa s tolerable ja que ens trobem en una zona daparcament en que els vehicles no pugen cap tipus de rampa cap a plantes superiors. Les escales i replans dels accessos per vianants sn de llosa de formig armat HA-25/B/20/IIa amb acer B-500-S de 20cm de cantell, a les que sancoren els graons de les escales. Pel clcul de les lloses de les escales i replans tamb sha utilitzat el programa CYPECAD. Als corresponents plnols sespecifiquen les caracterstiques geomtriques i lestructura de les escales. A lAnnex n6 Clcul dEstructures es detallen tots els clculs corresponents al clcul destructura i tamb la comparaci entre els dos clculs realitzats a partir dels resultats obtinguts.

10. INSTALLACIONS DE LAPARCAMENT SUBTERRANI Pel dimensionament de les installacions de laparcament sha comptat amb la collaboraci de AIA (Activitats installacions Arquitectniques). Tots els detalls es poden trobar a lAnnex n8 Installacions Elctriques.

10.1. Ventilaci forada


Memria

17

La ventilaci de laparcament t per finalitat la renovaci de laire de laparcament, contaminat principalment pels fums descapament dels vehicles i, per altra banda lextracci de fum en cas de produir-se un incendi. Es realitzaran extraccions i aportacions daire independents per planta, ambdues forades i amb sistemes independents. A cada planta es disposar denceses independents que permetin la posada en marxa dels ventiladors. Aquest interruptor estar situat en lloc de fcil accs i degudament senyalitzat. Els conductes daportaci que passen dun sector a un altre tindran comporta tallafocs que es tancar en cas dincendi. Sha de tenir en compte tamb un sistema de detecci de monxid de carboni que activi automticament els aspiradors mecnics quan sarribi a una concentraci de 50 pm ja que es tracta dun aparcament rotacional en el que la ocupaci ser permanent. Els conductes dextracci passaran per espai de circulaci o sobre places daparcament i es connectaran amb els 3 muntants dextracci o daportaci existents que es combinen amb mobiliari urb a la plaa sobre laparcament, respectant les distncies mnimes enfront espais habitables segons marca normativa. Sutilitzaran sempre conductes de planxa dacer galvanitzat de 0,8 mm 1,2 mm de gruix en funci de la dimensi de la base. Seran totalment estancs i no propagadors de la flama. Aniran penjats al sostre i seran de secci rectangular, capaos de suportar 400C durant 2 hores en el cas dextracci.

10.2. Fontaneria Les canonades aniran vistes en els recorreguts generals per cel ras, sempre que sigui possible, i encastades en les baixades. En aquest darrer cas aniran protegides amb tub corrugat de simple paret per diferenciar aigua freda i calenta. En els falsos sostres totes aniran allades tant les daigua freda, per evitar condensacions com les de calenta per evitar prdues de temperatura. La circulaci de canonades es far de tal manera que no resultin afectades per focus de calor. Sempre circularan per sota de distribucions elctriques o de telecomunicacions, separant-se com a mnim 30 cm si circulen en parallel. Les circulacions principals es desenvolupen pel sostre de la planta soterrani 1, i en muntants per a alimentar els punts de neteja de les plantes soterrani 2 i soterrani 3. Cada aparell sanitari que ho permeti (rentamans, piques, inodors, ...), anir connectat amb maneguets flexibles i incorporar sempre una vlvula tipus escaire per a poder tallar-li el subministrament d aigua en cas de necessitat. Per tal daconseguir el mxim estalvi daigua possible i en referncia al decret d ecoeficincia, totes les aixetes portaran airejador a la seva descrrega i les destinades a dusos pblics seran temporitzades i termosttica en cas daigua calenta.

10.3. Sanejament La installaci es basa en els segents conceptes:

Connexi a clavegueram: Separativa interior i unitria a connexi

Acumulaci i bombeig: Amb acumulaci fecal a plantes soterrani

Nmero i dimetre de sortida: 1 de 80mm bombejat fins a peric de sortida


Memria

18

Distribuci: Amb polipropil

Sha dissenyat el sistema de sanejament considerant un Q=0,8l/s pels 4 rentamans i 4 inodors que sinstallaran a la Planta -1. Per levacuaci de les aiges residuals sinstalla una bomba daiges fecals amb una capacitat de 7m3/h. A lAnnex n8, aix com als corresponents plnols, sespecifica la distribuci de la xarxa de sanejament.

10.4. Enllumenat En tots els passadissos i espais comuns hi haur almenys una llumenera cada 50 m alimentades per circuits denllumenat permanent de vigilncia. Aquestes lnies permanents podran ser controlades manualment mitjanant un interruptor en el quadre i/o un programador horari. Les lluminries escollides estan equipades amb llums de descrrega o de fluorescncia (compactes o normals), degut al seu baix consum i alt rendiment. Respecte la nau de laparcament, cada plaa tindr una illuminaci general mitjanant llumeneres directes amb 1 lmpada fluorescent i sense reflector. El nivell dilluminaci mitj ser de 75lux a les zones de aparcament i circulaci. A les zones de rampa es collocaran llumeneres per a illuminaci directa amb dues lmpades fluorescents i sense reflector. Els mecanismes de control dencesa estaran centralitzats a una zona de control. Hi haur varies enceses: una per a cada rampa i tres mes per cada planta, a la zona de aparcament. Les lnies dalimentaci de les lluminries demergncia salimentaran dun magnetotrmic independent i del diferencial que protegeixi les lnies dilluminaci amb ms risc (locals on es reuneixi pblic, etc.). Noms sadmetran 12 lluminries demergncia per lnia.

10.5. Protecci contra incendis Els detectors de fums i calor s'installaran sempre directament sota el sostre o la coberta. Entre detectors i murs o bigues la distncia mnima ser de 50 cm a excepci dels corredors, conductes i parts semblants de l'edifici de menys d'1 m d'ample. Els detectors han d'estar lliures de tot obstacle en una zona de 50 cm al seu voltant. Els extintors que sutilitzaran seran dels tipus pols polivalent / dixid de carboni es collocaran extintors en tota les plantes de manera que el recorregut real en cada planta no superi des de tot origen d'evacuaci fins a l'extintor ms proper una distncia de 15 m. Lalada de collocaci ser de 1.0 m. Els extintors es situaran a linterior de armari. Subicaran en muntatge superficial combinats amb altres elements arquitectnics o del sistema de detecci i extinci dincendis, com sirenes, BIEs. Sinstallen ruixadors nicament a la tercera planta de laparcament, tal i com fixa lOrdenana reguladora de les condicions de protecci contra incendis (Ordenana Municipal de Barcelona) 2008. La posici dels ruixadors quedar determinada en la documentaci grfica i ser funci de criteris arquitectnics de coordinaci dinstallacions i tcnics. Tots els detalls de distribuci de tots els elements es poden veure a la documentaci grfica adjunta.


Memria

19

10.6. Protecci contra intrussisme El Sistema de control daccs de laparcament es fonamenta en la protecci de tots els accessos vulnerables des de lexterior i en laccs controlat a les dues plantes inferiors. Els objectius del sistema son controlar i guiar als usuaris de l'aparcament en l's que fan d'aquest. Els terminals dels que es disposa sn es segents:

- Terminals de pas. Equips situats en les vies d'entrada i sortida de l'aparcament i en les vies de pas entre zones interiors del recinte. La seva missi s la de permetre o denegar l'accs als usuaris i registrar els moviments realitzats per aquests, a fi de poder tenir-los en compte en el posterior clcul de la tarifa a pagar.

- Terminals d'accs per als vianants. Aquests s'ocupen de permetre o denegar l'accs

per les portes d'entrada per als vianants a l'aparcament i registrar els accessos realitzats per aquests.

- Caixer automtics. Aquestes permeten que l'usuari realitzi el pagament de la seva

estada sense la necessitat d'intervenci d'un operador.

- Caixes de cobrament manual. Permeten, amb ajuda d'un operador, cobrar estades, abonaments i altres conceptes, vendre i gravar targetes, realitzar pagaments.

La installaci de CCTV, es dividir amb els segents Sistemes:

Sistema de Captaci i transmissi d imatges: Sinstallaran cmeres fixes per donar cobertura a tots els accessos, tant per les entrades de vehicles com de vianants.

Sistema de Visualitzaci d imatges: monitors situats al centre de control Sistema de Gravaci d imatges t com a principal funcionalitat el pode emmagatzemar

les imatges captades per totes les cmeres installades. Sistema de Control i Gesti d imatges: visualitzaci de les imatges i gravaci sobre

disc dur.

10.7. Clcul installaci elctrica Es tracta duna nova installaci que correspon al grup G (Garatges amb ventilaci forada). La contractaci de lenergia es far:

Subministrament principal: baixa tensi

Subministrament complementari: baixa tensi

El subministrament procedir de la sortida en baixa tensi del centre de transformaci de la companyia, situat a la planta soterrani 1 de laparcament. La companyia subministradora s la responsable de la distribuci a la zona de ledifici, en aquest cas FECSA-ENDESA. La descripci una mica ms detallada del sistema es troba a lAnnex n8 Installacions Elctriques.

11. ACABATS I IMPERMEABILITZACIONS Per a la impermeabilitzaci de la coberta de laparcament es disposen, de baix a dalt, 8.5cm de tela asfltica i allament, 10cm de formig de protecci armat, 2cm de morter de ciment


Memria

20

Prtland de regulaci i finalment amb 5,5 cm de lloses dacabat com a paviment de la urbanitzaci. Tot aquest recobriment ser uniforme respecte la cota del carrer. Les pantalles perimetrals no simpermeabilitzen, si no que es cobreixen amb un parament vertical de blocs de formig 30x30x10cm, formant una cmera daire de 5 cm per on es pot filtrar laigua fins els canals de drenatge perimetrals. El paviment, les parets i el sostre de laparcament es pinten amb una pintura de poliuret a dos components, 100% slids. Es donen 3 mans al paviment i 2 mans a les parets i sostres. A les escales es colloquen paviments de rajoles de gres porcelanic, antilliscants als graons. Els paraments verticals sn de blocs de formig de 30x15x15 cm i els sostres es revesteixen amb una capa de guix. Els paraments dels lavabos sn de blocs de formig de 10x15x15cm, revestits al seu interior amb rajoles cermiques. El paviment dels lavabos s de rajola de gres porcelanic.

12. DESCRIPCI DE LA URBANITZACI Pel drenatge superficial de la zona urbanitzada sinstallar el sistema modular de trinxeres de ACO Drain que consisteix en canals prefabricats fets ja sigui de concret polimric resistent a la corrosi o de fibra de vidre, amb reixes duna varietat de materials per totes les aplicacions de crrega. Aquestes reixes es connectaran a un sistema de tubs de PVC que puguin absorbir laigua de pluja i reconduir-la cap al clavegueram general de la xarxa pblica. Sha estimat una zona duns 700m2 com a rea infantil on es disposar un bonic parc infantil amb forma de dinosaure i uns gronxadors, tot sobre un terra atenuant per protegir de possibles caigudes. Estar tancat per un recinte de tanques de fusta. La urbanitzaci es pavimentar amb llambordes de llosa flotant de 50x50x5,5cm. s un paviment desenvolupat especficament per ser collocat com a paviment flotant en cobertes transitables, terrasses i sostres de garatge. Amb aquest sistema sobt un paviment desmuntable i accessible a efectes de reparaci ja que la collocaci es realitza en sec sense necessitat de material denganxament. Destaca per la seva duresa singular i lacabat esttic basat en una barreja de colors resistents al pas del temps. Tamb es posaran elements de mobiliari urb com bancs, papereres i lluminries. Sha deixat una partida alada per a un possible enjardinament a base de jardineres ja que es desconeix quina funcionalitat voldr fer lAjuntament de lespai urbanitzat.

13. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT En compliment de larticle 4 del Real Decret 1627/1997 del 24 doctubre, i lapartat 1 de larticle 107 de la Llei 20/2007 del 300 doctubre de Contractes del Sector Pblic, a lAnnex n14 sadjunta un Estudi de Seguretat i Salut per a les obres de laparcament i la urbanitzaci superficial. El pressupost de lEstudi de Seguretat i Salut ascendeix a 248.438,09 (DOS-CENTS QUARANTA-VUIT MIL QUATRE-CENTS TRENTA-VUIT EUROS AMB NOU CENTIMS)


Memria

21

14. PLA DE CONTROL DE QUALITAT A lAnnex n9 es desenvolupa el Programa de Control de Qualitat de les obres. El pressupost del destinat al Control de Qualitat de les obres ascendeix a 116.313,41 (CENT SETZE MIL TRES-CENTS TRETZE EUROS AMB QUARANTA-UN CENTIMS)

15. ESTUDI DE LORGANITZACI DEL DESENVOLUPAMENT DE LES OBRES

Es preveuran diversos accessos a lobra: Hi haur un accs rodat de 4m damplada per lentrada de materials des de la part superior del carrer Badajoz, on es podran fer els apilaments. Es mantindr dins del possible el permetre de seguretat del recinte del solar. Laccs de personal dobra es far per la part central del mateix carrer Badajoz per una porta de 80cm de pas. En cas daccident es preveu la sortida per laccs del carrer Badajoz. Es collocar una tanca perimetral a tot el solar. Sn a crrec del contractista, tant els treballs necessaris per facilitar laccs, com labastament i el tancament temporal de lobra, aix com la posterior demolici de les obres provisionals i la restauraci dels accessos, voreres i altres elements que per causa de lobra shagin deteriorat. Tamb aniran exclusivament a crrec del contractista les taxes i els permisos necessaris per a la construcci de ledifici. En el desenvolupament de les obres shan de tenir en compte els segents aspectes: Moviment de terres Cal realitzar un seguiment del moviment de terres per tal que sextreguin el volum adequat de terres, aquest volum haur destar degudament justificat i ajustat a les necessitats reals de lobra. Ha dexistir una programaci de les tasques referents als moviments de terres, el volum de terres extretes, la quantitat de terra utilitzada a lobra, la possibilitat de reutilitzaci en altres obres properes. El material procedent de lexcavaci dels desmunts, a excepci de la terra vegetal, es podria utilitzar a la construcci de terraplens si es dons el cas, realitzant la pertinent selecci. El contractista shaur dencarregar de definir el responsable de realitzar aquests controls i la programaci, aix com escollir els gestors i transportistes autoritzats. Consum daigua i energia Durant el temps que duri lobra, el contractista ha dobtenir laigua i lelectricitat de les corresponents connexions de servei provisionals dobra, les quals aniran al seu exclusiu crrec. Savaluar el consum daigua i denergia per les diferents unitats dobra per tal de minimitzar-ne el consum. Les unitats afectades sn, principalment, les relacionades amb la compactaci de terres, regs peridics de lentorn de lobra i el curat del formig (in-situ). En lexecuci de lobra es realitzar, setmanalment, un seguiment del consum daigua real, procurant ajustar-lo a les necessitats raonables. Es far una comparativa de consums daigua


Memria

22

per les mateixes activitats, per tal de poder fer una avaluaci del consum de cada unitat dobra. Utilitzar laigua de manera racional, efica i eficient. Es tracta de conixer el consum i detectar desviacions no justificades duna setmana a laltre. Daltra banda sutilitzar, sempre que sigui possible, aigua no potable per les activitats dobra. Shan destablir mesures de foment per lestalvi daigua. Contaminaci daiges superficials Per tal devitar la contaminaci de les aiges superficials i subterrnies, es garantir el drenatge en tot el solar. Abocaments incontrolats Sevitaran abocaments incontrolats de restes dobra: neteja de formigoneres, olis, greixos, restes de manteniment de maquinria, additius, etc. Per tal de poder actuar enfront de possibles abocaments, shaur de tenir previst a lobra un petit apilament de materials absorbents. Les empreses subcontractades hauran destar informades daquest tema mitjanant reunions amb el contractista o incloent aquests aspectes en els contractes particulars. Es revisar que la maquinria que treballa a lobra no t fuites doli; en cas contrari shaur dobligar a parar fins a la seva reparaci. Si durant les obres es detecta un vessament subsuperficial, es procedir a sanejar el sl afectat substituint-lo per material granular. En cas que els canvis doli els realitzi una empresa autoritzada es conservaran els vals conforme aquests canvis shan realitzar en una zona condicionada i a tota la maquinria existent a lobra. Es realitzaran les tasques ms crtiques en una zona concreta degudament senyalitzada i impermeabilitzada. Aquests vessaments (olis, combustibles, lquids desencofrants, etc.) hauran de tenir un contenidor especfic ubicat en el lloc corresponent. Per tal que no es produeixin abocaments de substncies al sl ni al clavegueram sestablir un seguiment especfic durant el desenvolupament de lobra. Sha devitar labocament o aband dobjectes, de residus o altres deixalles fora dels llocs autoritzats Lavabos L' Estudi de Seguretat i Salut contempla les installacions necessries pel personal de lobra (menjador, vestuaris, serveis). El contractista escollir el sistema de tractament o les mesures oportunes per evitar la contaminaci provocada per ls de les installacions de lavabos i dutxes. La proposta del contractista haur de ser aprovada per la Direcci dexecuci. Sha de garantir el correcte funcionament del sistema de sanejament i regular els abocaments lquids a la xarxa en funci de les seves caracterstiques fisicoqumiques i la correcta execuci de les connexions de servei a la xarxa de clavegueram. A les zones sense infraestructura devacuaci daiges residuals, podran utilitzar-se solucions singulars com fosses sptiques, de forma provisional, mentre no es construeixi la xarxa de clavegueram, moment en el qual ser obligatori, per part de lusuari, procedir a sollicitar i realitzar la connexi. Sha de definir la empresa autoritzada de la gesti daquests residus al llarg de lobra. Pols Ser preceptiva la realitzaci de regs peridics en aquelles rees on es produeixin moviments de terra i trnsit de maquinria. Es definiran amb claredat els punts dabastament de laigua i


Memria

23

els permisos necessaris. La freqncia dels regs dependr de les condicions dhumitat. El control de la correcta planificaci es basar en inspeccions visuals. Durant dies de fort vent no es realitzaran activitats de moviment de terres. Daltra banda, es protegiran amb lones tots els materials que puguin generar pols a les zones daplec, contenidors de runes i a les caixes dels camions que els transportin. Si es fan fogueres cal prohibir explcitament que es cremin residus (cremar fustes tractades, plstics, etc.) ja que poden emetre substncies txiques. Queda prohibida lemissi de fums que superi els lmits establerts. Soroll i vibracions Es comprovar que la maquinria utilitzada compleix la normativa vigent respecte els permisos i els controls necessaris. Els horaris dobra sinclouran dins l' interval entre les vuit del mat i les deu del vespre com a mxim (excepte que per urgncia o necessitat shagi de treballar fora daquesta franja horria, demanant els permisos corresponents) En els contractes amb subcontractistes que aportin maquinria sels afegir una clusula per tal que disposi del certificat CE/ITV de la maquinria que treballi a lobra. Cal evitar qualsevol soroll innecessari, en cap cas superant els nivells sonors mxims establerts en la Llei de protecci contra la contaminaci acstica. Als efectes daquesta Llei, sentn per soroll produt per les activitats el que prov de les mquines, les installacions, les obres, etc. En tot cas, de forma voluntria i si la direcci dexecuci ho requereix, es podr realitzar una lectura dels nivells sonors per tal de comprovar que lactivitat de construir no genera un soroll superior al fixat en la normativa vigent. Es tindr cura que les zones demmagatzematge, les activitats auxiliars, etc. no cren un impacte visual important ni afectin a la poblaci, tant interna com externa al recinte. Canals de comunicaci Es mantindran els canals de comunicaci amb la poblaci propera a lobra. Sha de parlar amb la poblaci propera a lobra per tal de reduir-ne la seva afectaci. Prevenir laccidentalitat per increment dels transports. La construcci de lobra es portar a terme tenint en compte, en tot moment, les indicacions establertes en l Estudi de Seguretat i Salut. El titular del perms o la persona que executi els treballs, obres o installacions ser el responsable de prendre i mantenir les mesures de seguretat adients, en especial al qu es refereix a la vigilncia, delimitaci, protecci, senyalitzaci i illuminaci de lobstacle. Per evitar possibles accidents a tercers, es collocaran les oportunes senyals dadvertncia de sortida i dentrada de camions i de limitaci de velocitat, als vials, a les distncies reglamentries. Se senyalitzaran els accessos de lobra, prohibint-ne el pas a tota persona aliena a la mateixa, collocant-ne en el seu cas els tancaments oportuns.

16. FASES DOBRA Les fases dobra es desenvolupen a lAnnex n11 Pla dObra. FASE 0: Installacions dobra, replanteig i senyalitzaci FASE 1: Retirada delements urbans:


Memria

24

- Retirar mobiliari urb - Extracci de vegetaci

FASE 2: Retirada dels possibles serveis afectats(no es preveuen) FASE 3: Execuci de les pantalles

- Construcci del muret guia - Construcci de les pantalles per bastaixos, demolici dels murets guia i

escapament de la pantalla - Construcci de la biga de coronaci

FASE 4: Moviments de terres i Enderrocs

- Excavaci de terres - Ancoratges actius a mesura que sexcava

FASE 5: Estructura

- Construcci del pou de bombes i extensi de la capa de graves - Llosa de fonamentaci - Forjats i pilars, rampes i escales.

FASE 6: Coberta FASE 7: Installacions i acabats darquitectura

- Pintura de sostres i parets - Illuminaci - Protecci contra incendis - Ventilaci - Circuit tancat de TV - Sistema de drenatge - Sanejament lavabos - Ascensor - Paviments i tancaments - Impermeabilitzaci coberta - Pintura paviment i senyalitzaci - Lavabos i accessos

FASE 8: Urbanitzaci

- Installacions de drenatge - Installaci elctrica - Installaci de la zona infantil i el terra de cautx

FASE 9: Acabats arquitectura urbanitzaci superficial

- Paviment de llambordes - Construcci dedicles - Rampes daccs - Mobiliari urb (bancs, papereres, etc)

17. TERMINI DEXECUCI Sha estimat dacord amb el Pla dObra recollit a lAnnex n11 com a termini mxim dexecuci de la totalitat de les obres descrites al present Projecte: 18 mesos a comptar des del dia segent a la firma de lActa de Replanteig.


Memria

25

18. CLASSIFICACI DEL CONTRACTISTA Dacord amb la Llei 30/2.007, del 30 doctubre de Contractes del Sector Pblic, sexigir classificaci a aquelles parts de lobra en que es superi el 20% del PEM (Pressupost dExecuci Material). Al Projecte present queda establerta la classificaci del contractista en les segents categories, grups i subgrups. GRUP SUBGRUP CATEGORA C: Edificacions 2: Estructures de fbrica o formig E

19. REVISI DE PREUS Pel termini previst per lexecuci dels treballs, procedeix la revisi de preus. En base al Decret 3650/1970, del 19 de desembre, sescull la formula de revisi de preus n4 que es defineix com: Obres de fbrica en general.

0,34 0,18 0,18 0,13 0,02 0,15

El significat de cada parmetre sespecifica a lAnnex n12.

20. DECLARACI DOBRA COMPLETA Dacord amb la Llei 30/2007, del 30 doctubre, de Contractes del Sector Pblic, el present Projecte compren una unitat dobra completa, essent susceptible de construcci o posterior entrega a ls general o al servei corresponent, dacord amb larticle 74 de la citada Llei.

21. TERMINI DE GARANTIA El termini de garantia ser dun (1) any a partir de la firma de lActa de Recepci.

22. JUSTIFICACI DE PREUS A lAnnex n13 sadjunta la justificaci de preus.

23. RESUM DEL PRESSUPOST Al Document n4 Pressupost sadjunten tots els documents que defineixen la totalitat de les unitats dobra del Projecte executiu dun aparcament subterrani a lilla del carrer Badajoz cantonada Bolvia a Barcelona: Amidaments, Quadre de preus n1, Quadre de preus n2, Pressupost, Resum del Pressupost i ltim full. El Pressupost dExecuci Material (PEM) ascendeix a una quantitat de 7.860.102,16. Afegint al PEM del projecte els percentatges corresponents a les despeses generals (13%), Benefici Industrial (6%) i lIVA (18%), sobt el Pressupost dExecuci per Contracte, que ascendeix a una quantitat de 11.037.155,45.


Memria

26

24. DOCUMENTS QUE COMPOSEN EL PROJECTE El present Projecte es composa dels segents documents: Document n1. Memria i annexos. Memria Annexos de la memria

ANNEX 1. Topografia

ANNEX 2. Estudi Geotcnic

ANNEX 3. Memria Ambiental

ANNEX 4. Gesti de Residus

ANNEX 5. Disseny per a persones amb mobilitat reduda

ANNEX 6. Clcul dEstructures

ANNEX 7. Estudi dAuscultaci de Pantalles

ANNEX 8. Installacions Elctriques

ANNEX 9. Control de Qualitat

ANNEX 10. Urbanitzaci

ANNEX 11. Pla dobra

ANNEX 12. Revisi de Preus

ANNEX 13. Justificaci de Preus

ANNEX 14. Estudi de Seguretat i Salut

Document n2. Plnols Document n3. Plec de condicions Document n4. Pressupost Amidaments Quadre de preus n1

Quadre de preus n2

Pressupost

Resum de pressupost

Pressupost dexecuci per contracte

25. CONCLUSI

Amb lexposat a la Memria i els seus Annexos, aix com a la resta de documents del present Projecte, es creu suficientment justificat el mateix, per la qual cosa seleva a la consideraci de la superioritat, sotmetent-lo a la seva aprovaci si procedeix.

Barcelona, Gener de 2012 Lautora del projecte,

Mnica Batlle Carreras Enginyera de Camins, Canals i Ports.


Memria

27

ANNEXOS

ANNEX 1

TOPOGRAFIA


Annex 1. Topografia

2

TOPOGRAFA Donat que el present projecte s un projecte dmbit acadmic, no ha estat possible realitzar un aixecament topogrfic propi. No obstant, sha contactat amb lInstitut Cartogrfic de Catalunya, que ha proporcionar el material adequat pel propsit del projecte. Shan utilitzat coordenades UTM (UTM31 ED50). En base a la topografia facilitada per lICC sha pogut determinar la localitzaci de punts que shan considerat necessaris per saber la cota del terreny. A la documentaci grfica queden reflectits els punts considerats amb les seves respectives cotes.

ANNEX 2

ESTUDI GEOTCNIC


Annex 2. Estudi geotcnic

2

NDEX

1. INTRODUCCI ..................................................................................................................... 3

2. OBJECTIUS .......................................................................................................................... 3

3. CAMPANYA DE RECONEIXEMENT ................................................................................... 3

3.1. Treball de camp ................................................................................................................ 3

3.2. Assaigs de laboratori .................................................................................................. 4

4. GEOLOGIA I GEOTCNIA ................................................................................................... 5

4.1. Geologia general ............................................................................................................. 5

4.2. Descripci de la zona destudi. .................................................................................. 6

4.3. Estructura geolgica i geotcnica de detall ............................................................. 6

5. NIVELL FRETIC I AGRESSIVITAT DE LAMBIENT AL FORMIG ................................ 9

5.1. Tipus dambient i classe dexposici ............................................................................. 9

6. FONAMENTACI ............................................................................................................... 10

6.1. Crregues admissibles .................................................................................................. 10

6.2. Fonamentaci directe ............................................................................................... 10

6.3. Fonamentaci profunda (pilots) .............................................................................. 11

6.4. Fonamentaci profunda (micropilots)..................................................................... 12

6.5. Fonamentaci profunda (pantalles) ........................................................................ 12

6.6. Assentaments previsibles ........................................................................................ 13

7. RIPABILITAT, ESTABILITAT I CLASSIFICACI SSMICA ............................................. 14

7.1. Excavaci dels materials ............................................................................................... 14

7.2. Classificaci ssmica ................................................................................................ 14



3

1. INTRODUCCI En aquest annex es pretn donar una guia prctica per a la campanya de reconeixement que shauria de realitzar en el cas que es tracts dun projecte real i no acadmic, com s el cas, del projecte executiu de laparcament subterrani a lilla definida pels carrers Badajoz/Bolvia/Ciutat de Granada de Barcelona. Aquest consta de tres plantes de soterrani amb una excavaci prevista de 10 metres. Sha contactat amb lempresa GEOMAR, Enginyeria del Terreny, per veure si posseen informaci de sondejos en zones properes a la del projecte. La resposta va ser afirmativa i shan proporcionat al projecte i es mencionaran per tenir una idea del terreny amb el que ens podrem trobar. No obstant, com ja sha comentat anteriorment, en un projecte real shauria de fer una campanya de reconeixement especfica.

2. OBJECTIUS Els objectius de lestudi geotcnic a realitzar amb una campanya de reconeixement sn:

Analitzar el context geolgic de la zona, amb la finalitat didentificar possibles processos geolgics que puguin afectar a les obres previstes.

Definir el perfil litolgic del subsl fins una cota suficient per a la fonamentaci de laparcament.

Definir els parmetres geotcnics didentificaci i resistncia de les capes travessades. Determinaci de la cota del nivell fretic i agressivitat de laigua al formig. Anlisis de les possibles solucions de fonamentaci amb la proposta duna tipologia de

fonamentaci adequada des del punt de vista de la capacitat de crrega, aix com respecte els assentaments posterior a la construcci de laparcament.

Exacavabilitat del terreny i dades pel clcul dempenta de terres contra les pantalles perimetrals.

Sismicitat. Aquestes solucions o recomanacions sn unes orientacions per ajudar a escollir la millor opci sense tenir en compte els condicionants econmics i de viabilitat propis de lobra, que es desconeixen en el moment de realitzar aquest estudi.

3. CAMPANYA DE RECONEIXEMENT 3.1. Treball de camp

Per abastar els objectius plantejats en el present estudi shan de realitzar una srie de treballs i assaig dacord amb les especificacions del Document Bsic SE-C del Codi Tcnic de lEdificaci CTE (BOE 29/0/06). Segons aquestes especificacions (Taula 1), la campanya de treball sha de dimensionar considerant el segent tipus de construcci i grup de terreny, englobant el tipus de construcci en el grup C-1 ja que tenim menys de 4 plantes i el grup del terreny en el grup T-1 ja que la majoria de fonamentacions seran de tipus directe.



4

Taula 1. Especificacions del Document Bsic SE-C del CTE

Tipus de construcci Grup de terreny

Tipus Descripci Grup Descripci

C-0 < 4 plantes i sup. cons. < 300 m X T-1 Terrenys favorables

X C-1 Altres cons. de < 4 plantes T-2 Terrenys intermitjos

C-2 Cons. de 4 a 10 plantes T-3 Terrenys desfavorables

C-3 Cons. de 11 a 20 plantes

C-4 > 20 plantes o cons. singulars

En base a aquestes dades, la normativa contempla un conjunt de caracterstiques que shaurien de complir per, donat que no es disposa dels mitjans necessaris, no es podran complir.

1. La distncia mxima entre punts de reconeixement ser de 35 m. 2. La profunditat orientativa ser de 6 m per sota de la cota dexcavaci, s a dir uns 18m. 3. El nmero mnim de sondejos mecnics ser de 1 i el percentatge de substituci per

proves contnues de penetraci ser del 70%. Durant la realitzaci dels sondejos es realitzaran assaigs standard de penetraci (SPT) i sobtindran unes mostres representatives de els capes geotcniques interceptades. Tot i aix, sha de tenir en compte que els sondeigs sn mesures puntuals de lestructura del terreny i poden no ser representatius de tots els materials i estructures que es troben en el subsl del solar. Per tant, un com estigui oberta lexcavaci, caldr que els resultats obtinguts siguin validats mitjanant una comprovaci o visita de camp per un geleg de lempresa especialitzada (GEOMAR Enginyeria del Terreny, SLP), tenint en compte que, segons sindica en el DB SE-C correspon al Director dObra apreciar la validesa i suficincia de les dades aportades per lestudi geotcnic, adoptant en cas de discrepncia les mesures oportunes per a ladequaci de la fonamentaci i de la resta de lestructura a les caracterstiques del terreny.

3.2. Assaigs de laboratori Un cop reconegudes les mostres, i en base a lestructura del terreny es programaran una srie dassaigs en funci dels diferents nivells travessats, objectius de lestudi i exigncies del material.

Humitat natural UNE 103 300: 1993 Densitat natural UNE 104 401:1994 Granulometria per tamisat UNE 103 101:1995 Lmits dAtterberg UNE 103 103 i 104: 1994 Compressi simple UNE 103 400:1993 Tall directe UNE 103 401: 1998 Lambe UNE 103 600:1996 Pressi dinflament UNE 103 602:1996 Sulfats solubles UNE 103 202:1995 Acidesa de Baumman-Gully UNE 83962:2008



5

4. GEOLOGIA I GEOTCNIA 4.1. Geologia general

Lrea estudiada es troba situada dins del que es coneix com a unitat del pla de Barcelona (Figura 1, Figura 2).

Figura 1. Situaci de l'emplaament dins el pla de Barcelona

Figura 2. Mapa geolgic de l'emplaament de l'obra

Els materials del Quaternari antic del Pla de Barcelona estan constituts pel denominat tricicle. Es tracta de la repetici per tres vegades del cicle: tortor-llims-argiles (de dalt a baix). El tortor s una concentraci de nivells de carbonat degut a levaporaci daigua en antics sls. El gruix mitja daquests nivells s de 20 a 40 cm encara que a vegades arriba als 2 m.



6

Els llims sn de color beige a bru i contenen a vegades ndols de tortor. Sn en general poc plstics i estan poc consolidats. Les argiles sn de color rogenc, producte de sls residuals i tenen plasticitat mitja. El gruix conjunt daquests materials oscilla en aquesta zona entre 10 i 20 metres, trobant-se per sota el substrat rocs prequaternari, constitut per roques sedimentries dedat terciria. Superficialment es poden trobar guixos variables de materials de peu de mont i en els fons de all dipsits de riera, en que predominen les sorres derivades de la disgregaci del granit alterat. Tamb es poden trobar materials de rebliment daportaci antrpica.

4.2. Descripci de la zona destudi. El terreny estudiat correspon a lilla delimitada pels carrers Badajoz, Bolvia i Ciutat de Granada, dins de la ciutat de Barcelona, just al peu de la torre AGBAR i lHotel Silken. El solar presenta una geometria en planta rectangular, amb unes dimensions aproximades de 92 metres de llarg per 62 metres dample (podem veure una vista general a la Foto 1).

Foto 1. Vista general del solar

La superfcie del solar estudiat es troba coberta per vegetaci herbcia i arbustiva poc densa, de manera que es troba lliure dobstacles significatius i s completament accessible per a la maquinria de sondeigs. Pel que fa a la topografia, presenta petites irregularitats, per en general els desnivells de cota existents entre els extrems del solar no superen els 0.6 m.

4.3. Estructura geolgica i geotcnica de detall A continuaci es presentaran els resultats dels nivells geotcnics proporcionats per lempresa GEOMAR, Enginyeria del Terreny. CAPA R: REBLERT El primer nivell detectat correspon a un gruix important de material de rebliment molt heterogeni amb un gruix aproximat entre uns 3,5 i 4,5 metres.



7

En general els trams superiors corresponen a llims sorrencs i graves, barrejats amb algunes restes de runa, mentre que en direcci a la base poden trobar-se argiles de color fosc o negre, amb abundants deixalles, escria, cendres i restes orgniques. Aquests materials presenten caracterstiques geotcniques dolentes i es recomana no recolzar cap tipus de fonamentaci en aquesta capa. CAPA A: Argiles sorrenques i llims El conjunt de la capa A constitueix un paquet de materials quaternaris, amb una alternana de nivells dargiles i llims sorrencs, de continutat lateral variable. La base del conjunt de la capa sestima generalment a una profunditat duns 16 metres respecte la superfcie del terreny, tot i que pot oscillar entre els 15 i els 18 metres. La capa A correspon als materials tpics del quaternari del pla de Barcelona, amb un predomini de materials argilosos de color marr o marr vermells, alternats amb crostes carbonatades i cimentades amb consistncia de roca dura i nivells llimosos de color marr clar, amb abundants nduls. Addicionalment, en tot el conjunt de la capa sobserva una presncia significativa de sorres i algunes gravetes de pissarra i quars. Segons les granulometries efectuades, predominen els materials argilosos i llimosos, amb un 56-60% de materials fins i cohesius que passen pel tams UNE 0.08 arribant ocasionalment a constituir el 80% del conjunt de la mostra. La resta de materials corresponen a sorres de gra mig, nduls de carbonat i algunes graves fines. Puntualment, els materials granulars sn predominants, donant lloc a llentions de sorres o graves argiloses, on la matriu fina es redueix fins al 30%. La plasticitat dels materials de la capa A s mitjana a baixa, amb un lmit lquid de 29-36 i un ndex de plasticitat de 12-17. Es classifica com un sl CL, amb llentions SC o GC. Sn materials amb una humitat mitjana (10-12%), saturats a partir dels 9,3 metres de profunditat. Sestima una permeabilitat (k) de 510cm/seg. Els valors de N30 obtinguts a partir dels assaigs SPT sn variables, i es mouen entre colpeigs de 16-26 en nivells ms llimosos i humits, i entre colpeigs de 30-38 en nivells argilosos ms consistents. Tamb shan mesurat alguns valors de rebuig, corresponents a nivells carbonatats cimentats. Aix doncs, tot i la presncia dalguns llentions ms granulars, es classifica com un sl cohesiu, de consistncia entre molt rgida i dura. Caldr preveure la presncia de crostes cimentades de carbonat, de gruix centimtric fins a pocs decmetres i continutat lateral variable, amb una consistncia de roca dura. Aquestes crostes tenen un marcat carcter lenticular, i es coneix que poden arribar a assolir gruixos superiors a 1 m, tot i que en els sondeigs realitzats no shan detectat potncies tan importants. CAPA B: Sorres argiloses i argiles carbonatades A continuaci dels materials quaternaris de la capa A, apareix el substrat dedat terciari, amb la presncia duna alternana de nivells de sorres argiloses i sorres carbonatades. Aquest conjunt de materials sestn fins al final dels sondeigs proporcionats, detectant-se fins a 40 metres de profunditat. Daquesta manera, es comprova un espessor mnim del substrat superior a 22 metres.

Dins de la capa B predominen els nivells de sorres de gra mig, amb certa matriu argilosa de color ocre i amb la presncia dalgunes graves. Tanmateix, tamb es detecten de manera intercalada nivells entre 2 a 3 metres de gruix dargiles carbonatades de color ocre, amb decoloracions gris verdoses i traces de sorra fina o molt fina. En qualsevol cas, segons les



8

granulometries efectuades, els materials ms habituals sn les sorres, presents en una proporci entre el 55 i el 85% del conjunt de la mostra, observant una matriu argilosa del 12 al 21%, i un contingut en graves variable, per que pot assolir el 20-26%. Pel que fa a les intercalacions ms argiloses, en aquests casos el tant per cent de materials fins que passen pel tams UNE 0,08 puja fins a valors de 87 a 92%. Els materials sorrencs ms freqents presenten una plasticitat mitjana a baixa, amb un lmit lquid de 24-29 i un ndex de plasticitat de 9-13, per per contra, els nivells argilosos carbonatats presenten una plasticitat mitjana a alta, amb un lmit lquid de 39-46 i un ndex de plasticitat de 18-23. Segons els assaigs dexpansivitat efectuats, aquests nivells argilosos de plasticitat ms alta presenten un cert fenomen dinflament, classificant-se com un sl marginal, amb una pressi dinflament estimada entre 0,8 a 1,0 kg/cm. En qualsevol cas, al tractar-se de materials saturats per sota del nivell fretic, les variacions dhumitat del terreny seran mnimes, aix com la influncia daquest inflament. En resum, es classifica com un sl SC, amb intercalacions de nivells CL. Sn materials saturats, amb una humitat alta, del 18-20%, i sestima una permeabilitat (k) de 110cm/seg per als trams predominants sorrencs, o de 110cm/seg en els trams argilosos.

De manera general, els valors dels assaigs SPT obtinguts en aquesta capa es troben entre 30 i 52, tot i que puntualment sn lleugerament inferiors, amb valors mnims de 20. Els assaigs de compressi simple realitzats en els materials ms cohesius de la capa B es situen entre 4,3 i 4,7 kg/cm. Es classifica com un sl granular, amb certa cohesi, de compacitat densa, amb intercalacions argiloses de consistncia molt rgida a dura. Sadjunta un esquema grfic per tenir una idea de les capes prviament esmentades (Figura 3).

Figura 3. Esquema dels estrats del terreny

Les dades que shan utilitzat per caracteritzar el terreny en lestudi de dimensionament de les pantalles sn les segents:



9

Estrat Cota

superior Descripci

Coeficients dempenta

Reblert 7.70 m Densitat aparent: 1.8 kg/dm3 Densitat submergida: 1.0 kg/ dm3 Angle de fregament intern: 22 Cohesi: 0.00 Tn/m2 Mdul de balast empenta activa: 3000.0 Tn/m3 Mdul de balast empenta passiva: 3000.0 Tn/m3 Gradient mdul de balast: 0.0 Tn/m4

Actiu trasds: 0.45 Reps trads: 0.63 Passiu trasds: 2.20 Actiu intrads: 0.45 Reps intrads:0.63 Passiu intrads:2.20

Argiles sorrenques

3.30 m Densitat aparent: 2.0 kg/dm3 Densitat submergida: 1.0 kg/ dm3 Angle de fregament intern: 27 Cohesi: 2.00 Tn/m2 Mdul de balast empenta activa: 2000.0 Tn/m3 Mdul de balast empenta passiva: 2000.0 Tn/m3 Gradient mdul de balast: 0.0 Tn/m4


Sorres -8.70 m Densitat aparent: 2.2 kg/dm3 Densitat submergida: 1.0 kg/ dm3 Angle de fregament intern: 32 Cohesi: 0.80 Tn/m2 Mdul de balast empenta activa: 9000.0 Tn/m3 Mdul de balast empenta passiva: 9000.0 Tn/m3 Gradient mdul de balast: 0.0 Tn/m4


Totes aquestes dades shauran de verificar amb una campanya de reconeixement real.

5. NIVELL FRETIC I AGRESSIVITAT DE LAMBIENT AL FORMIG Durant la campanya de reconeixement i la perforaci dels sondejos, shauran dinstallar piezmetres per a calcular el nivell de laigua fretica, sabent que aquest pot patir fluctuacions peridiques. Segons les dades proporcionades per lempresa GEOMAR Enginyeria del Terreny, hi ha presncia de nivell fretic a la zona a una profunditat entre 9.3 i 9.6 metres respecte la cota de la superfcie del terreny (7.70 m). El resultat duna analtica en una mostra daigua s el segent:

pH = 8.1 upH Residu sec = 440 ppm Anhdrid carbnic lliure = 3.5 ppm CO2 Clorurs = 191.5 ppm Cl- Sulfats = 104.0 ppm SO4

2- Magnesi = 28.7 ppm Mg2+ Amoni = 0.2 ppm NH4

+

5.1. Tipus dambient i classe dexposici El tipus dambient en el que es troba sotms un element estructural ve definit pel conjunt daccions fsiques i qumiques a les que est exposat i que pot arribar a provocar la degradaci com a conseqncia defectes diferents als de les crregues i sollicitacions considerades en lanlisi estructural. El tipus dambient ve definit per la combinaci de:



10

- Una de les classes generals dexposici davant la corrosi de les armadures - Les classes especfiques dexposici relatives als processos de degradaci que

precedeixen per cada cas. Classe general dexposici a la corrosi de les armadures Segons les classes dexposici (taula 8.2.2 de lArticle 8 de la EHE-08) es classifica com un ambient de classe normal, subclasse humitat alta i designaci IIa ja que lobra es tracta dun element enterrat. Classes especfiques dexposici relatives a altres processos diferents de la corrosi Segons les classes dexposici ambiental (apartat 8.2.3 de lArticle 8 de la EHE-08) es classifica la seva agressivitat com a Tipus dexposici NO AGRESSIU, pel seu contingut en sulfats i magnesi. A partir de les classes definides, es determina un TIPUS DAMBIENT: IIa+No Agressiu Tipus de ciment Laigua fretica compleix la condici de lArt. 27 i segons lArt. 37.3.5 no s necessari que el ciment tingui caracterstiques addicionals de resistncia als sulfats (SR). A part danalitzar laigua fretica, tamb shauria de comprovar lagressivitat dels diferents materials del substrat de formig, mesurant-ne el contingut en sulfats solubles i prendre les mesures corresponents.

6. FONAMENTACI

Ledifici previst en projecte dexecuci consta de 3 plantes subterrnies i est catalogada com a C-1. Un cop efectuada lexcavaci del terreny per a les plantes de soterrani (arribant a la cota -2.26), lestructura recolzar dins la capa A dargiles sorrenques. En principi es recolzar la fonamentaci sempre sobre la capa A per shauria de verificar, mitjanant els sondejos reals, si en algun punt pogussim estar a prop del contacte amb la capa B.

6.1. Crregues admissibles

La pressi admissible en una fonamentaci ve delimitada per dos factors que al no guardar relaci entre ells cal que estiguin considerats per separat.

Seguretat en front a lenfonsament per ruptura o punxonament del terreny, que depn de la resistncia daquest a la ruptura per esfor de cisalla.

Seguretat davant lassentament del terreny que pot perjudicar a lestructura de ledifici i que depn de la compressibilitat del terreny, de la profunditat de la zona interessada per la crrega funci de lrea carregada i de la tolerncia de lestructura als assentaments diferencials.

6.2. Fonamentaci directe

Per al clcul de les fonamentacions directes utilitzarem les expressions de Terzaghi.

Sabata contnua: qh= cNc+qNq+0.5BN



11

Sabata allada: qh= 1.2cNc+qNq+0.3BN On tenim els segents parmetres: qh = crrega denfonsament q = sobrecrrega sobre el nivell de fonamentaci = H B = amplada de la sabata c = cohesi del terreny de fonamentaci Nc, Nq i N = factors de capacitat de crrega que nicament depenen de

Les crregues admissibles es calculen aplicant a les crregues de ruptura un coeficient de seguretat Gs = 3. Cada capa geotcnica t la seva crrega admissible caracterstica. La capa R, reblert, es tracta de materials de consistncia fluixa, a sobre dels quals no conv recolzar-hi cap element estructural. Per a la capa A, argiles sorrenques i llims, es poden considerar les segents crregues per fonamentaci directe:

Sabata quadrada: 2.2 kg/cm2 Sabata correguda: 1.7 kg/cm2 Llosa armada: 2.0 kg/cm2 (fonamentaci compensada). Es podr considerar un

coeficient de balast per placa quadrada de 30 cm de costat i 6.4 kg/cm3 Per a la capa B, sorres argiloses i argiles carbonatades, es poden considerar les segents crregues per fonamentaci directe o semiprofunda:

Sabata quadrada: 2.5 kg/cm2 Sabata correguda: 1.9 kg/cm2

Aquestes crregues es refereixen a la ruptura per esfor de cisalla, sense tenir en compte la magnitud de lassentament.

document nº1 memÒria i annexos

Documents