DIMARTS · 20 d’octubre del 2020. Any XLV. Núm. 15518 - AVUI / Any XLII. Núm. 14388 - EL PUNT

1,20€

Un any i vuit mesosd’inhabilitació

La fiscalia vol presó per a dos regidors del PSC

Dura condemna del TSJC a la mesa del Parlament de l’1-O per desobediènciaBarrufet, Corominas, Guinó i Simó, inhabilitats, i Mireia Boya, absolta

La sentència aplana el camí per a una querella de la fiscalia contra Torrent

NACIONAL. Planes 4 a 8

Mireia Boya, Ramona Barrufet, Anna Simó, Lluís Corominas i Lluís Guinó, a la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ■ JUANMA RAMOS

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------NACIONAL. Planes 18 i 19

Protagonistes Xavier Febrés Escriptor i periodista

El Barças’estrena enla Championscontra elFerencvárosPrimer test de l’equipde Koeman a Europa,després de la desfetacontra el Bayern

No descarta el tocde queda, tot ique insisteix queara no està sobrela taula

Protesta imobilitzacions deles perruqueriesi el sector delscasaments

Decreta eltancament de lesbotigues 24 horesentre les 10 de lanit i les 7 del matí

NACIONAL. Planes 10-12

El govern vol posar fial ‘botellón’ de nit

Mil mortscada anya Barcelonaa causa de lacontaminacióLa pol·lució vaprovocar 525 casosd’asma infantila la ciutat el 2019NACIONAL. Plana 14

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 D’OCTUBRE DEL 2020El Punt Avui expressa la seva opinió únicamenten els editorials. Els articles firmats exposen lesopinions dels seus autors.

Conselldelectors:Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editoriali els nostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots els contactes rebran resposta de la direcció.PUNT DE VISTA

Catalunya tenimepidemiòlegs

molt bons. I tenim unaepidèmia. La seva opi-nió és importantíssimai la seva tasca, encara

més, però la política no la poden fer elsmetges. El que sí que també han de ferels metges, només faltaria, és criticar elspolítics si ho consideren oportú.

Per fer front a una epidèmia necessi-tem epidemiòlegs, però per gestionar lasocietat el que fa falta és la política. Isembla que algunes decisions que s’hanpres darrerament no tenen en compte elconjunt. Per exemple, tancar els restau-rants de l’Alta Ribagorça no sembla en-certat. Salvar vides és molt important.No enviar les futures generacions a la mi-sèria, també; perquè està demostrat quela pobresa provoca mortalitat, que és,precisament, el que es vol evitar. Aquí éson rau la dificultat i la grandesa de la polí-tica: decidir bé pel conjunt i pel futur.

La tercera onada de crisi, després dela salut i l’economia, serà la de model deciutat. Tots els locals que ocupen bars,restaurants i botigues de tota la vida se-ran substituïts pel que decideixin elsgrans fons d’inversió i capital estranger,que en seran els nous propietaris.

El savi doctor Martí Boada explicava,ja fa anys, d’una manera molt clara i sen-se necessitat de power point, què és lasostenibilitat. Deia que “la sostenibilitatconsisteix a no posar la gallina a l’olla sitens previst menjar ous durant la restade l’any”. No ho hauríem d’oblidar. Fa laimpressió que alguns demanen que esposi la gallina a l’olla. Són els mateixosque exigiran truita per tot l’any. Necessi-tem polítics de projecte. Dels que no vo-len fer callar els crítics. Dels que pensenen el futur del país i no en el seu propi fu-rur, ni en les pròximes eleccions.

A

Keep calmJordi Cuminal

Per encertar-la,política!

La sentència del TSJC quecondemna a 20 mesos d’inha-

bilitació quatre membres de la mesadel Parlament per haver permès latramitació d’iniciatives parlamentà-ries, com ara les lleis del referèndum ide transitorietat jurídica, que desoïenresolucions del Tribunal Constitucio-nal, és un exemple més de com d’em-mordassada està a l’Estat espanyol lademocràcia. La sentència blinda pe-nalment la capacitat del TC de dir aun Parlament de quines qüestions nopot ni tan sols parlar o discutir. El TCsempre ha complert la seva missió dejutjar ‘a posteriori’ la constitucionali-tat de les lleis i els decrets derivats del’activitat dels governs i parlaments, ifins i tot ha portat aquesta fiscalitza-

ció a l’absurd d’anul·lar declaracionspolítiques del Parlament que no te-nien cap efecte jurídic. No obstant ai-xò, el full de ruta sobiranista i la majo-ria absoluta de l’independentisme alParlament van convidar el govern delPP a canviar les regles del joc, perquèel TC pogués actuar preventivamenti, d’aquesta manera, limitar la capaci-tat d’acció democràtica del Parla-ment i el govern.

Quan un tribunal pot dir a un par-lament de què pot parlar, quina llei nopot tramitar o quina declaració nopot votar és evident que s’està desvir-tuant la funció de qualsevol parla-ment, alhora que s’estan mutilant as-pectes fonamentals en democràcia

com ara la legitimitat de la cambraper representar políticament la vo-luntat dels seus ciutadans o l’essèn-cia mateixa del parlamentarisme, queconsagra la capacitat de parlar i plan-tejar iniciatives sobre qualsevol qües-tió que afecti la societat a la qual re-presenta, sense la coacció que signi-fica l’amenaça penal. La sentència delTSJC, en fi, és un pèssim precedentper a la construcció democràtica al’Estat espanyol i també és una fueta-da més de la repressió de l’Estat con-tra Catalunya pel fet de voler exercirel dret a decidir el seu futur polític; laquarta després de les condemnes apresó de nou polítics i líders socialsper l’1-O i les inhabilitacions dels pre-sidents Artur Mas i Quim Torra.

Un Parlament sota amenaçaEDITORIAL

La frase del dia

“La irregularitatdemocràtica és quel’advertiment il·legítimdel TC hagi comportatpresos, preses, exiliatsi exiliades polítiques”

MireiaBoyaEXDIPUTADA DE LA CUP

om xerrameca de vermut a la ter-rassa. Som mirades furtives aldesconegut en divendres noc-

tàmbuls. Som infusió de capvesprefred al centre cívic, l’únic bar en quilò-metres. Som cafè de mig matí per tan-car aquell tema de feina que ens faanar de corcoll. Som taula riallera persopar amb els amics. I d’aniversariamb la família, per dir-nos tot allò queja sabem però que és imprescindible.

El virus torna a escanyar relacions,negocis, professions i vides, tot apro-fundint en la solitud d’aquesta tardortrista i angoixant. Està apostant fort:les xifres de morts i contagis són lespitjors des del febrer en mig planeta, i

S encara queda per veure’n l’impacte fi-nal de la primera onada a l’AmèricaLlatina. L’evolució de la pandèmia éslluny de ser previsible, perquè no co-neixem prou la bèstia i depèn de fac-tors com ara el compliment de les me-sures preventives. Sense vacuna enca-ra, ens queden alguns anys de sobre-viure en aquest estat d’estira-i-arronsaamb la Covid-19. Passat el primer xocde finals de febrer, tots els governshan treballat amb la mirada posada enel mitjà termini; una gestió enfocada aresistir, articulant mesures d’ajut perpal·liar els danys. La restauració que-da colpejada no tan sols pels tanca-ments, sinó pel col·lapse del turisme

estranger a Barcelona i a la costa, unsector sobredimensionat. Necessitencom a mínim una suspensió d’impostos.És també de justícia: no hi ha activitatper ordre governativa. Ho demana laGeneralitat al govern espanyol, que in-explicablement no es vol endeutarusant tot el crèdit ofert per la UE. Deu-te, sí. I què? Millor deixar caure autò-noms i pimes? A banda de passar la pi-lota política a l’altra costat de la plaça,l’alcaldessa Colau ha de començar a as-sumir responsabilitats, tot suspenenttaxes municipals. Som barra de bar itaula de restaurant. I algun dia, quanaquest desert s’acabi, volem poder tor-nar-hi. I a fer-nos la manicura, també.

De set en set

Eva Pomares

Fiscalitat deresistència

La foto

El repte de Mart. Imatge d’una maqueta de Nüwa, una ciutat sostenible al planeta Mart,ideada i dissenyada per un equip internacional liderat per investigadors de la UPC ■ ACN

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 D’OCTUBRE DEL 2020HERMES COMUNICACIONS SAPresident Editor:Joan Vall Clara. Comercial: Eva Negre, Maria Àngels Taulats, EduardVillacé i Josep Sánchez. Webs i Sistemes: Josep Madrenas. Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París.

Edita: Hermes Comunicacions SAhttp://www.elpuntavui.cat972 18 64 00. Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala. Caps de secció: ToniBrosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Xavier Castillón(Cultura i Espectacles), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins(Disseny), Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

o és només que quatre membresde la mesa del Parlament haginestat condemnats per un delicte

de desobediència a un any i vuit mesosd’inhabilitació (ep, i a pagar 30.000 eu-ros!): no s’oblidin que van ser proces-sats per un presumpte delicte d’orga-nització criminal. Si en una democràciauna mesa del Parlament pot ser proces-sada per organització criminal (per or-ganització criminal!), ni que desprésl’hagin absolt, ja ho diu tot. I que des-prés condemnin cinc dels seus mem-bres per desobediència, encara més. Hosaben, al TSJC, que l’origen de la parau-la Parlament ve de parlar? I si al Parla-ment no es pot parlar d’autodetermina-ció, del rei, de dret a decidir i de no séquantes coses més, de què coi es potparlar? De què serveix un Parlament onno es pot parlar? Ah, sí, em diran queserveix per aprovar lleis que no tinguinres a veure ni amb el rei, ni amb el rei

N “Ni això, MireiaBoya. Ni pensar-hi,no es pot, en laindependència

emèrit, ni amb la independència, niamb res que tingui a veure amb aqueststemes. En la independència hi podempensar, deia ahir Mireia Boya, però nola podem tramitar. Ni això, Mireia. O nose’n recorden, del fiscal aquest que pre-tén “reeducar” els presos perquè pen-sem com pensen? Ni pensar-hi, no espot, en la independència. Llavors, per aquè coi serveix el Parlament? Per apro-var lleis, em diran. És clar. Quines? La

de desnonaments i pobresa energètica,que el TC va suspendre? La d’igualtatde gènere, també suspesa? Per parlardel canvi climàtic? Dels horaris comer-cials? Per fer una llei de consultes po-pulars? Per fer-ne una sobre l’acció ex-terior del govern? Per crear un impostsobre els dipòsits a les entitats de crè-dit? Per fer una llei sobre voluntats di-gitals? Per reformar el Codi Civil de Ca-talunya? Per legislar sobre temes au-diovisuals? Res. Totes al Constitucio-nal, suspeses o anul·lades. Hi acabarananant a fer petar la xerrada, al Parla-ment. Ahir a JxCat, ERC i els comunsse’ls va acudir dir que al Parlament espodria debatre una possible propostade llei d’amnistia per dur-la al Congrés,que és allà –ai las!– on decideixen de ve-ritat. La socialista Eva Granados es vaafanyar a dir que ara no toca, parlard’aquest tema al Parlament. Ni que fosper això, Eva, per parlar, el Parlament!

I així, de què coi es pot parlar?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat / @xevi_xirgoA la tres.

Els parcssubstitueixen bars irestaurantsb A les muntanyes, les carreteresvan a vessar, els aparcaments sónplens i hi ha cues per fer excursions.Anar a buscar bolets ara és el que alseu moment va representar sortir acórrer en la desescalada posterioral confinament. Tots eren corredors.Ara tots són boletaires. I ara, aaquesta massificació rural, s’hi afe-geix la que han experimentat elsparcs de la ciutat després del tan-cament de bars i restaurants. Tot iles peticions d’evitar la mobilitat,aquests espais s’han omplert degent fent pícnics aquest cap de set-mana. Molts han aprofitat les para-des ambulants de menjar per des-prés quedar-se als parcs a dinar al’aire lliure, acció que està prohibidatemporalment. Això ha portat elsMossos a desallotjar un centenarde persones dels parcs per incom-pliment de mesures. De què serveixtancar bars i restaurants, doncs?El que va suposar una dura mesuraper evitar el contacte social hauràestat un maldecap per a tota lagent que ha quedat sense feina oen situacions laborals i de vida pre-càries, però, per desgràcia, no sem-bla el remei.

Siguem responsables, per moltque no agradi: ara toca quedar-se acasa.CLÀUDIA RIERABarcelona

M’espero acontestar-lib Divendres passat vaig trobarun article a Instagram en què es de-finia com a “políticament incorrec-te” un article en què es parlava decom l’amor ha passat a ser un tabúi el sexe ha deixat de ser-ho. Curiós,veritat?

El que més em va sorprendre ésque es pot afirmar que aquesta urti-cària al compromís dels més jovesara no sols compta amb la primerajoventut, sinó que s’estén més enllàdels 30. El conegut “rotllo d’una nit”.Què opinen si els dic que s’ha des-valorat la dedicació a les relacionsen la societat actual? I és que en elfons tots sabem que les millors co-ses d’aquesta vida requereixentemps i dedicació, que les relacionssón un treball més, la qual cosa pera molts suposa una tasca més enles seves atapeïdes agendes, a mésde l’abandonament de la seva prò-pia closca. Apreciats lectors, ben-vinguts a l’era del “jo per sempre”.PAULA GRANADABarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dadespersonals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número detelèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix,cal que no superin els mil caràcters d’extensió. El Punt Avui esreserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicarancartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textoss’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

Les cares de la notícia

L’aclaparadora victòria dels partidaris de l’expresi-dent bolivià en les eleccions presidencials suposaranel retorn de l’esquerra al poder, però sobretot qües-tionen les acusacions de frau electoral que van moti-var el 2019 la renúncia de Morales i el seu exili.

PORTAVEU CAMPANYA DE SUPORT ALS SÍNDICS DE L’1-O

Victòria moral

A pocs dies de la sentència del judici als síndics de l’1-O, cal destacar la feina del col·lectiu format per profes-sors, personal i estudiants universitaris que fa mesosque denuncia la persecució i vulneració dels drets delscinc professors jutjats per haver fet la seva feina.

-+=

-+=

La represàlia continuaConcepción Talón

Suport als síndicsMaria Rosa Bayà

-+=

Evo Morales

La fiscalia continua la seva croada en relació amb elprocés sobiranista català. L’últim exemple és la peti-ció de 3 anys de presó per als membres del consistoride Pineda que van fer saber als policies allotjats allàper reprimir el referèndum que no eren benvinguts.

FISCAL EN CAP DE BARCELONA

EXPRESIDENT DE BOLÍVIA

SísifJordiSoler

De reüll.Anna PuigPrevisibles iacomodats

nar a la natura, al bosc, als espais naturals, així engenèric i en teoria, no està prohibit ni és perillós.

Quin és el problema, doncs? Que som previsibles, pocoriginals i un punt acomodats. Volem respirar aire pur,però, a més, que hi hagi bon aparcament, zones depícnic, senyalització, camins adequats, que sigui idíl·lic iconegut. Ep, i que quedi bé a les fotos d’Instagram! I quèacaba passant? Que anem tots a parar pràcticament allàmateix. Gaudir de la natura, de la muntanya, dels espais

naturals, del bosc, és possible entemps de Covid. De bosc i de naturaen tenim pràcticament a cada poble,arreu del territori. No són fagedesprotegides, ni parcs naturals, nireserves de la biosfera. Són boscosde pins o alzines de tota la vida.Potser no estan senyalitzats ni tenenuna gran història al darrere. Però sónideals per anar a estirar les cames,

respirar una mica d’aire pur, i jugar amb la mainada collintpinyes i castanyes. Unes hores per desconnectar i cap acasa. Sense multituds. I fins i tot sols! El problema és queno acabem d’assumir que la diversió i la desconnexiódels caps de setmana ja no pot ser la d’abans. Que lasocialització l’hem de deixar unes setmanes de banda.Que passar el dia a fora no toca davant la segona onadad’una crisi sanitària d’aquestes dimensions. Que tottornarà. Però ara no.

A

La diversiódels caps desetmana nopot ser lamateixa queabans

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 D’OCTUBRE DEL 20204 |

El govern prohibeixque puguin obrir de22 a 07 h per evitarel consum nocturnd’alcohol al carrer

La fiscalia en voltres anys per haverinstat dos hotels dePineda a fer fora elsagents l’endemà

Les botiguesde 24 horeshauran detancar de nit

Demanenpresó perl’1-O per a dosedils del PSCNacional

La inviolabilitat parla-mentària està limitadaper les lleis mateixes, lesresolucions polítiques nosón meres declaracionsformals, ja que són suscep-tibles de produir efectesjurídics, i les resolucions irequeriments del Consti-tucional cap als membresde la mesa del Parlamentper aturar qualsevol acti-vitat relacionada ambels postulats declarats in-constitucionals van ser“clares, precises i fermes”.

A grans trets, aquestessón les principals raonsper les quals el TribunalSuperior de Justícia deCatalunya (TSJC) va sen-tenciar ahir, sense distin-cions, els exdiputats LluísCorominas, Anna Simó,Ramona Barrufet i LluísGuinó a un any i vuit me-sos d’inhabilitació per acàrrec públic i una multade 30.000 euros cadascunper un delicte de desobe-diència manifestament“contumaç, obstinada, re-calcitrant i persistent”. Eltribunal absol l’exdiputa-da Mireia Boya, que tambéestava acusada de desobe-diència per haver impul-sat l’aprovació de les lleisdel referèndum i de transi-torietat jurídica. La sen-tència li reconeix la seva

participació, però conclouque no va ser advertida no-minalment pel Constitu-cional i que, pel seu càrrecde presidenta del grup an-ticapitalista al Parlament,no tenia capacitat d’inter-venció per impedir la tra-mitació de les lleis.

Les defenses dels acu-sats estudien ara si pre-sentar-hi recurs davant elSuprem, per la qual cosala sentència encara podria

trigar a ser efectiva. Mal-grat això, però, dels quatreacusats, només Guinócontinua com a diputat i,a més a més, és alcalde deBesalú, per la qual cosa laJunta Electoral Central jaen podria demanar la in-habilitació com va fer ambel president Quim Torraper un delicte també dedesobediència.

La sentència dels ma-gistrats és força contun-dent a l’hora de descriureel delicte de desobedièn-cia, que consideren del totprovat, i, a més a més, ambun comportament reite-rat per part dels acusatsdes que es va enviar el pri-

mer requeriment, el 2015.

Inviolabilitatb La sentència rebutja undels arguments a què elsadvocats apel·laven per ala defensa dels acusats: lainviolabilitat parlamentà-ria dels diputats. La sen-tència assenyala que la in-violabilitat “no amplia laseva protecció a actes in-tencionats de rebuig deles decisions del TribunalConstitucional”. A més amés, argumenten que ai-xò no violenta l’autonomiaparlamentària, ja que nopot servir com a raó per nofer cas del compliment deles resolucions del TC niperquè “la cambra s’atri-bueixi la potestat de vul-nerar l’ordre constitu-cional”. Tampoc compro-met el dret de participaciódels representants polí-tics, ja que, pel fet de ser-ho, estan sotmesos a laConstitució.

Desobediènciab Segons la sentència, elsllavors membres de la me-sa van propiciar sistemàti-cament l’admissió a trà-mit de diverses iniciativesparlamentàries que “cons-tituïen una clara i progres-siva extralimitació de lescompetències” assignadesal Parlament de Catalu-nya. També assenyala queva existir una “clara vulne-

ració dels drets fonamen-tals” dels diputats d’altresgrups parlamentaris queeren minoria.

No és políticab La sentència també in-clou un rebuig dels postu-lats de la defensa en quès’assenyalava la deslegiti-mació del TC per la sevaconversió en òrgan “po-lític” per la manera comsón elegits els magistrats i

pel contingut de les sevesresolucions. El tribunal re-butja de nou aquests pos-tulats assenyalant que elTC, “fent gala d’un didac-tisme i una prudència en-comiables”, va explicar alsacusats a través de totesles seves resolucions alllarg del 2015 i el 2017 que“el seu plantejament polí-tic era legítim, però quel’havien de sotmetre alcompliment de les normesde revisió de la Constitu-ció”, diu la sentència.“L’objectiu polític delsacusats era lícit, però noho era la manera amb quèpretenien aconseguir-lo”,manifesten els jutges per

rebutjar un interès políticde la justícia. Per contra, elTC va actuar amb resolu-cions que estaven dins deles “seves competències iamb tots els formats legalsi preceptius”, i amb ad-vertències molt detalladesdel que podria ocórrer alsacusats en cas que nofessin cas dels requeri-ments, que eren “clars,precisos i ferms”, defen-sen els magistrats en lasentència que es va donara conèixer ahir.

La sentència, de 166pàgines, dedica espai al’activitat parlamentàriaque es va desenvolupar alllarg dels dies 6 i 7 de se-tembre, durant l’aprova-ció de les lleis del referèn-dum i de transitorietat ju-rídica, que van suposaruna alteració de l’ordre del

dia del ple per poder-les vo-tar. Tot i que els magis-trats admeten la legalitatde l’alteració de l’ordre deldia per temes excepcio-nals, sí que assenyalencom a principals culpablesels membres de la mesadel Parlament per haveracceptat a tràmit els tex-tos legals que van arribaral ple, un tràmit “impres-cindible” si el que es voliaera aprovar-los. Però, amés a més, el procedimentescollit per la majoria de lamesa tenia “la finalitat delimitar i dificultar la reac-ció dels diputats discre-pants” i “retardar la res-posta del TC, així com in-tentar descarregar de res-ponsabilitat els integrantsde la mesa i diluir-la entreels integrants del ple”, as-senyala la sentència.

La condemna del TSJC als membres de la mesa de la XI legislatura

Emma AnsolaBARCELONA

FET El TSJC condemna els exdiputats independentistes de la mesa del Parlament avint mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros MÉS Els acusa de desobeirels requeriments del TC de manera “contumaç, persistent i recalcitrant” i absol Boya

Castigats perdesobediència“obstinada”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El TSJC assenyalaque es vanvulnerar els dretsde l’oposició

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“L’objectiu políticera lícit, però noho era la manerad’aconseguir-lo”

POLÍTICA SENTÈNCIA DE LA MESA DEL PARLAMENT

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 D’OCTUBRE DEL 2020 | Nacional | 5

Que els parinels peus!

L’APUNT zat passi al davant del legislatiu; és a dir, del poble. Nooblidem que l’origen de les condemnes no és cap llei, si-nó l’avís que es va treure de la màniga el TC, inèdit endemocràcia, per prohibir un debat al Parlament sotal’amenaça del Codi Penal. I venen més casos per fetscalcats, per a vergonya dels que s’han erigit en jutge ipart. Una amnistia els pararia els peus.Òscar Palau

Algú podria dir que 20 mesos d’inhabilitació i 30.000euros de multa a la mesa que va permetre les lleis del 6 iel 7-S no són res. I, certament, són tan poc que eviden-cien l’aberració que, pels mateixos fets, la presidentaForcadell estigui complint 11 anys i mig de presó. Però al-hora són un món en un estat democràtic, ja que delatenl’escàndol que un poder judicial ideològicament fanatit-

Finalment, un dels úl-tims arguments empratsper la defensa i rebutjatspel TSJC fa referència a“l’absència d’efectes jurí-dics” de les resolucionsparlamentàries que elsacusats defensaven i que

qualificaven de “manifes-tacions o declaracionsd’una voluntat política”.Els jutges ho rebutgen al-legant que la resolució po-lèmica suposa “un acteperfecte o definitiu, ja queconstitueix una manifes-

tació acabada de la volun-tat de la cambra”, suscep-tible de produir efectesjurídics en alguns delsseus punts; en concret, enaquell en què es declarava“la sobirania del poble deCatalunya”. ■

Condemnats a 20 mesos d’inhabilitació especial per a càrrec públic electe de qualsevol àmbit i multa de 30.000 euros

Absolta

Lluís CorominasEx-vicepresident primer de la mesa(JxSí)

Lluís GuinóEx-vicepresident primer dela mesa(JxSí)

Anna SimóEx-secretària primera de la mesa(ERC)

Ramona BarrufetEx-secretària quarta de la mesa(JxSí)

MireiaBoyaExpresidenta del grup de la CUP

La sentència absol l’exdipu-tada Mireia Boya, llavors pre-sidenta del grup parlamenta-ri de la CUP. Però els magis-trats assenyalen que el motiuno és pas que no hagi quedatacreditada la seva “interven-ció conscient” en els fets, si-nó que el problema és que nova ser inclosa en cap dels re-queriments ad hominem o enfunció del càrrec que desen-

volupava per part del TribunalConstitucional. “Això ens fadubtar que s’hi pogués sentirconcernida”, diu el text. Però,a més, i atès que no era mem-bre de la mesa, els jutgesconsideren que tenia pocmarge de maniobra per atu-rar la tramitació de la llei allàon era preceptiu, a la mesadel Parlament, i no pas al re-gistre de documents en què

Boya va registrar les lleis queposteriorment anirien al ple.La sentència també admetque els magistrats són“conscients” que el ques’acabi decidint sobre MireiaBoya “podria tenir conse-qüències respecte a altresprocessats que es trobavenen una situació similar i queper ara estan en rebel·lia ipendents de ser jutjats”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Absolen Boya “conscients” que Gabriel està en rebel·lia

a condemna coneguda ahir tél’origen en el que es va anomenardeclaració de ruptura, una mocióaprovada pel Parlament el 9 de

novembre del 2015 en què afermava laintenció, vista la victòria de l’indepen-dentisme el 27-S, d’iniciar un procéspolític que acabés en la creació d’unarepública catalana, que havia de serpossible, entre altres punts, gràcies aun seguit de lleis de desconnexió que esproposava començar a tramitar en eltermini de 30 dies. Tot i ser un text me-rament polític i sense validesa jurídica,el TC –que ja havia obert la veda el de-sembre del 2014 anul·lant la declaracióde sobirania emesa el gener del 2013–el va suspendre cautelarment tres diesdesprés, dictant el deure d’“impedir oparalitzar qualsevol iniciativa que su-posés ignorar o eludir” la suspensió.

Tot i que la sentència definitiva quedeclarava el text inconstitucional noarribaria fins al desembre del 2015,amb l’excusa que suposaven el desen-volupament de la declaració de ruptu-ra, l’oposició i el govern espanyol vanemmordassar l’activitat parlamentàriatota la legislatura i van impugnar pernorma totes les iniciatives que anessin

Len aquesta direcció. A partir d’aquí, ai-xí, la mesa, amb la presidenta CarmeForcadell al capdavant, rebria múlti-ples “incidents d’execució” per part delTC, que, segons la modificació de la lleique en regula el funcionament, casual-ment, aprovada pel PP aquell octubre,havia passat a ser un dels únics al móna encarregar-se de vetllar pel compli-ment de les seves pròpies sentències.

El primer avís ja va arribar al generdel 2016, per la creació d’una comissióparlamentària d’estudi sobre el procésconstituent, i es repetiria al juliol quanles seves conclusions es van votar en elple. A partir d’allí n’hi hauria un deves-sall: contra la mera acceptació a tràmitde propostes de resolució en el debat depolítica general, que parlaven d’orga-nitzar un referèndum vinculant o delprocés constituent; la disposició addi-cional 31a del projecte de pressupostdel 2017, que dedicava una partida alreferèndum; la tramitació de les lleisdel referèndum i de transitorietat, ques’acabarien aprovant en els plens del 6 i7 de setembre, i contra la proposta deresolució presentada el dia 7 per con-formar una sindicatura electoral. Alscondemnats, a més, se’ls imputa quesignessin una primera declaració testi-monial després del ple del 10-O, i l’ac-ceptació a tràmit de la DUI del 27-O. ■

El Parlamentemmordassat

Òscar PalauBARCELONA

ORIGEN · La condemna d’ahir neix en la suspensió d’unadeclaració política i una inèdita reforma ‘ex professo’ del TCOBSESSIÓ · La mesa va ser perseguida tota la legislatura

Els llocs que ocupa la mesa, buits durant un dels molts recessos del ple del 6-S ■ A. PUIG

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 D’OCTUBRE DEL 20206 | Nacional |

No per esperada els sem-bla menys escandalosa, lasentència contra els mem-bres independentistes dela mesa del Parlament enl’anterior legislatura, aJunts per Catalunya iERC, que ahir van qualifi-car de “barbaritat” id’“aberració” jurídica lacondemna a Lluís Coromi-nas, Anna Simó, Lluís Gui-nó i Ramona Barrufet.

La portaveu de JxCat,Elsa Artadi, va recordarque tots quatre estaven“fent la seva feina”, queera permetre un debatparlamentari. “S’hauriad’inhabilitar els jutges”, vaetzibar l’exconsellera. “Ésuna vergonya del suposatestat de dret espanyol quehaguem arribat a aquestasentència”, va denunciar.

ERC es va alegrar del’absolució de l’exdiputadade la CUP Mireia Boya, pe-rò va insistir que “l’únicasentència” possible haviade ser l’absolució de totsels encausats, i que es de-mani perdó per la “perse-cució” i la “censura” al par-lamentarisme català. “Es-tem davant d’una novaaberració democràtica,l’Estat només sap respon-dre als anhels de la ciuta-dania a còpia de repres-sió”, denunciava la secre-tària general adjunta,Marta Vilalta. “El Parla-ment els molesta, sobretotquan l’independentismeés majoria, i això no es potconsentir de cap de les ma-neres”, constatava.

Davant d’això, els repu-blicans van insistir en l’au-todeterminació i l’amnis-tia com a sortides de con-sens de la societat catala-

na. En aquest sentit, Vilal-ta no tancava la porta a laproposta que ha fet el pre-sident d’Òmnium, JordiCuixart, que s’aprovi unallei d’amnistia al Parla-ment per dur-la després ala ratificació del Congrés, iassegurava que ho deba-tran per veure si pot gene-rar les “majories necessà-ries”. “Tot el que pugui serútil per forçar el govern del’Estat a fer possible l’am-nistia serà benvingut”, ce-lebrava. Això sí, Vilalta re-cordava que ja hi ha enmarxa una iniciativa del’entitat Amnistia i Lliber-tat, a què donen suport,per tal d’entrar una peticiópopular al Congrés, que amés té la virtut de “fer par-ticipar la ciutadania” ambuna recollida de signatu-res que pot fer més visibleel suport popular a la de-manda.

Igualment, Artadi vaapel·lar al consens inde-pendentista per abordar laqüestió de l’amnistia i vaavançar que en els prò-xims dies es mantindranreunions per avaluar si hiha temps de tramitar la lleial Parlament abans que esdissolgui la cambra. Arta-di, però, va posar l’accenten la necessitat que hi hagivoluntat política al Con-grés per aprovar-la.

D’altra banda, ERC nova donar per perdut enca-ra que es pugui tornar a re-

unir la taula de diàleg mal-grat que Catalunya estiguisense president, i assegu-ra que hi continuarà “tre-ballant”, tot i que ho deslli-gava també de la negocia-ció del pressupost de l’Es-tat. En aquest sentit, Vilal-ta va admetre que abans hiha d’haver un acord en ladelegació catalana sobreels passos que cal fer, i quela decisió de demanar for-malment que es reuneixil’òrgan ha de partir en totcas del “consens del go-vern”.

Tant Òmnium Culturalcom l’Assemblea NacionalCatalana també van ex-pressar la seva indignacióper una condemna “nopròpia d’una democràciaavançada”. “L’atac al par-lamentarisme apuntalal’Estat d’excepcionalitatpermanent. Davant l’al-lèrgia al debat democràtici d’una altra sentència ver-gonyosa: més determina-ció, unitat i solidaritat!Amnistia ara”, va piularJordi Cuixart des de la pre-só de Lledoners. ■

Junts i ERC hiveuen una novaaberració jurídicaa Artadi reclama consens per debatre al Parlament una lleid’amnistia i Vilalta recorda que ja s’estan recollint firmes

Emili Bella / Òscar PalauBARCELONA

Les portaveus de Junts per Catalunya i ERC, Elsa Artadi i Marta Vilalta, respectivament ■ ACN

Ciutadans i el PSC defen-sen la condemna per des-obediència als membresde la mesa del Parlamentperquè van incomplir lallei sabent que ho feien, se-gons coincidien a dir ahirl’actual vicepresident se-gon de la mesa i diputat deCs, Joan Garcia, i la vice-primera secretària socia-

lista, Eva Granados. “In-complir les lleis i intentarliquidar el nostre marc deconvivència té conseqüèn-cies. No poden dir que noels vam avisar”, afirmavaGarcia al seu compte deTwitter un cop feta públi-ca la sentència del Tribu-nal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC). Garciatambé els acusava d’“aju-dar a tramitar lleis il·legalsper trencar Catalunya”.

Per la seva banda, Gra-nados va defensar que “lajustícia va fent el seu camí”i que les condemnes d’in-habilitació són “les conse-qüències d’incomplir les

lleis”. Després de l’executi-va socialista dels dilluns, ladirigent del PSC també vavoler recordar que els seusdiputats a la mesa i a la jun-ta de portaveus el 2017“van intentar de totes to-tes que en aquella legisla-tura no es travessessin les

línies de la legalitat”. Gra-nados va desitjar que elsfets del 2017 no es repetei-xin i que “mai més” cap di-rigent polític català deci-deixi que “incomplir leslleis” és la manera de tirarendavant el seu projecteperquè la conseqüència,

conclou, “és un fracàs detothom”. Granados des-carta una llei d’amnistiaper als condemnats: “La si-tuació que es va viure latardor del 2017 va ser moltgreu, i nosaltres conside-rem que no hi ha espai pera una llei d’amnistia.” ■

X.M.BARCELONA

a Els seus portaveusrecorden que ja vanadvertir que fer-hotindria conseqüències

Cs i el PSC diuenque van incomplirla llei sabent-ho

La CUP, per la seva banda,considera que la sentènciadel TSJC forma part de la “re-pressió” de l’Estat i de la“causa general contra l’inde-pendentisme”, a més de con-siderar-la una sentència “cla-rament política” perquè elsexmembres de la mesa delParlament són condemnats,segons la formació, “per lapresa de decisions per haverpermès l’exercici del dret al’autodeterminació o l’ex-pressió de les idees”. Teninten compte aquesta posició, laformació anticapitalista fauna crida al conjunt de forcesindependentistes a respon-dre a les sentències fent efec-tiu “l’acord per l’autodeter-minació, l’amnistia i els dretscivils i polítics” per recuperarla iniciativa.

Els vicepresidents de Cs i el PSC de la mesa actual parlant amb Torrent ■ JOSEP LOSADA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La CUP veu lasentència partde la repressió

POLÍTICA SENTÈNCIA DE LA MESA DEL PARLAMENT

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 D’OCTUBRE DEL 2020

La condemna del TSJC al’anterior mesa del Parla-ment per desobediènciaal Tribunal Constitucional(TC) per haver admès atràmit resolucions i “leslleis de desconnexió” el2017, feta pública ahir, re-ferma la decisió de la Fis-calia Superior de Catalu-nya de presentar aviat unaquerella contra l’actualpresident del Parlament,Roger Torrent (ERC); elvicepresident primer dela mesa, Josep Costa, i elsecretari primer, EusebiCampdepadrós, tots dosde JxCat, i contra la repu-blicana Adriana Delgado,per haver admès dues re-solucions, sobre el dret al’autodeterminació i de re-provació a Felip VI, des-aprovades pel TC, l’octu-bre i el novembre del2019. És probable que elsquatre polítics visquin elnou embat penal com amembres de les llistesd’Esquerra i Junts en leseleccions del 14-F.

El febrer passat, el Tri-bunal de Garanties apres-

sava la fiscalia a investigarel president i els membresde la mesa –i, si calia, a que-rellar-s’hi–, advertits duesvegades (Delgado, una)per haver-lo desoït. L’estatd’alarma per la pandèmia ila suspensió de terminisho va adormir tot. A més,la fiscalia catalana, que di-rigeix Francisco Bañeres,volia esperar a conèixer lasentència del TSJC a la

mesa anterior per refer-mar la nova querella, jaque considera que les ac-cions són calcades: adme-tre a tràmit resolucions degrups, tot i la prohibiciódel TC. Fa setmanes que lafiscalia treballa en la que-rella contra el presidentTorrent i els membres so-biranistes de la mesa i,quan tingui el vistiplau dela fiscal general de l’Estat,

la presentarà davant l’alttribunal català.

El magistrat Carlos Ra-mos, ponent de la sentèn-cia del TSJC contra l’ante-rior mesa del Parlament,presidida per Carme For-cadell, condemnada a on-ze anys i mig de presó persedició, sosté que la invio-labilitat parlamentària noho permet tot, i repro-dueix arguments del Su-

prem en la sentència con-tra els independentistescatalans, de la qual asse-gura Ramos que és “moltclarificadora”. Hi indica:“L’acte parlamentari ques’aparta de la seva genuïnafuncionalitat i es conver-teix en el vehicle per des-obeir el que resol el Tribu-nal Constitucional no ésun acte emparat pel dret,ni a recer de la prerrogati-va d’inviolabilitat.”

Ramos també insisteixque “tampoc comprometl’autonomia parlamentà-ria que el TC pugui reque-rir la mesa del Parlamentperquè s’abstingui d’adop-tar determinats acords”.El TSJC hi afegeix que totsels acusats van rebre unanotificació personal i vanpoder presentar recursos(com en el cas de Torrent),i que, si no haguessin ad-mès a tràmit unes resolu-cions, cap grup podria de-manar incloure-les en l’or-dre del dia com va passar.El TSJC tampoc acceptal’eximent d’error de prohi-bició pel fet que els acusatssostenen que complien unmandat popular fruit deles eleccions del 2015. ■

La querella de la fiscaliacontra Torrent, al forn

Mayte PiulachsBARCELONA

a La condemna del TSJC a la mesa anterior aplana el nou cas per desobediència al TC contra el presidentdel Parlament i tres membres de la mesa a Van permetre votar el dret d’autodeterminació i contra Felip VI

El Tribunal Constitucional(TC), en un comunicat el fe-brer passat, va considerarque el Parlament, per haverpermès una votació (senseefectes executius), va vulne-rar l’ordre constitucional i es-tatutari i va actuar de “mane-ra inequívoca per exercir eldret a l’autodeterminació”, ique persegueix “continuaramb l’inconstitucional pro-cés secessionista de Catalu-nya”. Hi detallava que es vanignorar i eludir les seves reso-lucions com ara la sentènciaque va declarar inconstitu-cional i nul·la la resolució del9 de novembre del 2015 al

El president del Parlament, Roger Torrent (ERC), amb els membres de la mesa, en una intervenció del president Torra, el febrer passat ■ JOSEP LOSADA

Parlament “sobre l’inici delprocés polític a Catalunya”.

Abans, el 28 de gener, elTC ja va instar la fiscalia es-panyola a exigir les “respon-sabilitats penals que puguincorrespondre” al presidentTorrent per haver permès el29 d’octubre del 2019 que elple de la cambra tramités iaprovés un text en què es re-provava el rei Felip VI i es de-fensava el dret a l’autodeter-minació. També demanava ladeducció de testimoni contraels membres de JxCat de lamesa, Josep Costa i EusebiCampdepadrós.

La segona acció sota sos-

pita, denunciada pel TC al fe-brer, és que la mesa del Parla-ment va admetre a tràmit el5 de novembre del 2019 unamoció presentada per la CUPen què mostrava la voluntatdel Parlament d’exercir demanera concreta el dret al’autodeterminació. Aquí, elConstitucional hi va afegirperquè fos investigada la se-cretària quarta, Adriana Del-gado (ERC).

D’altra banda, el TC revisa-rà la decisió del Suprem queva negar la immunitat al líderd’ERC, Oriol Junqueras, i po-der sortir de la presó per ac-cedir a l’acta d’eurodiputat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dues votacions judicialitzades

emà s’espera un es-pectacle al Congrésdels Diputats amb la

moció de censura de Vox aPedro Sánchez. Abascal noté cap possibilitat de des-tronar Sánchez de La Mon-cloa. És la moció que témenys suport de totes lesque hi ha hagut en els úl-tims quaranta anys. En l’es-pectacle debutarà com ateloner de mocions IgnasiGarriga, diputat al Congrésper Barcelona i candidat deVox el 14-F al Parlament ca-talà. La moció servirà no-més per al soroll polític. Unsoroll inoportú en un mo-ment en què Espanya és alcapdavant del nombre decontagis pel virus amb da-des que certifiquen que ésun dels països europeusmés mal gestionats contrala pandèmia. Abascal, Gar-riga..., és a dir Vox, no tenenla solució i només aporta-ran crispació en un Con-grés dels Diputats pràcti-cament buit presencial-ment a causa de la crisi sa-nitària. Els sondejos del CISavisen que la ciutadania es-tà molt cansada de la clas-se política i només cal quedemà hàgim d’escoltar bar-rabassades dins d’una mo-ció de censura que no vaenlloc. No és el moment nical cap espectacle en for-mat moció de censura peral debat polític, que avui ésmés necessari que mai. Ar-riba més informació per lespatronals que no pas per lapolítica de com es distribui-ran els fons europeus i arri-ba més informació per lavia judicial que no pas perla política sobre el futurdels presos polítics cata-lans. Avui mateix el Consellde Ministres podria indultarde manera immediata elspolítics i llavors abordar lareforma del Codi Penal,l’amnistia i el que calgui... Itanmateix la conselleria deJustícia de la Generalitat–sense haver de desobeir–podria fer passes endavantperquè els polítics presoss’estiguin a casa seva. De-mà, moció –espectacle alCongrés– amb tot el dretde Vox de presentar-la iamb tota l’obligació.

D

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Mocióespectacle

LluísFalgàs

POLÍTICA SENTÈNCIA DE LA MESA DEL PARLAMENT

EL PUNT AVUIDIMARTS, 20 D’OCTUBRE DEL 20208 | Nacional |

Tres anys de presó i tresmés d’inhabilitació perexercir càrrec públic perun delicte de coaccionsamb l’agreujant de preva-lença de caràcter públic.És la condemna que sol·li-cita el fiscal coordinadordel Servei de Delictes d’Odii Discriminació, MiguelÁngel Aguilar, per a la lla-vors primera tinenta d’al-calde de Pineda de Mar,la socialista Carme Arago-nès; el segon tinent d’alcal-de i responsable d’Urbanis-me, Jordi Masnou –tambédel PSC i l’únic que conti-nua al consistori, ara coma tercer tinent d’alcalde–,i el cap de la policia local dePineda, Carles Santacreu,per haver “exigit” a la di-recció d’una cadena hote-lera “l’expulsió” d’uns 500agents de la policia espa-nyola que tenia als hotelsCheckin Pineda i CheckinMontpalau, l’endemà delreferèndum i les càrreguespolicials de l’1-O.

Tan bon punt es va co-nèixer ahir l’escrit d’acusa-ció de la fiscalia, l’Ajunta-ment de Pineda de Mar vaemetre un comunicat enquè sol·licita que es respec-ti la presumpció d’inno-cència dels tres acusats. Hi

afegeix que tots tres vanactuar amb la voluntat de“millorar la situació de ten-sió ciutadana que es viviaels primers dies d’octubreal municipi”, segons l’ACN.La cadena no reclama res.

En el seu escrit d’acusa-

ció, el fiscal Aguilar exposaque la nit del 2 d’octubredel 2017, Aragonès, Mas-nou i Santacreu –que noanava d’uniforme, però esva presentar com a cap po-licial–, de “manera irregu-lar, perquè no havien de-

manat cita prèvia”, vananar a l’hotel CheckinMontpalau i van “commi-nar” el director a “expulsarels funcionaris de la poli-cia”. El director els va indi-car que no podia, ja que te-nien la reserva fins al 5

d’octubre i, veient la sevainsistència, va trucar al ge-rent de la cadena per par-lar amb els polítics. Segonsel fiscal, el regidor d’Urba-nisme, “amb to desafia-dor”, li va ordenar “treureaquests clients sí o sí” i, envista de l’oposició del ge-rent, “a crits i enfadat li vadir que li tancaria l’hoteldurant cinc anys”. Final-ment, el gerent va cedir i vainformar la policia espa-nyola de l’amenaça. Unapart dels agents van mar-xar el 5 d’octubre, com fi-xava el contracte.

El fiscal també els retreuque, ja de matinada, Arago-nès va fer declaracions enuna televisió i, davant 800veïns concentrats, va as-segurar que l’Ajuntament ila cadena hotelera havien“acordat” la marxa delsagents. Per contra, el fiscaldemana l’arxivament de lacausa contra Sílvia Biosca–llavors tercera tinentad’alcalde–, ja que no queda“prou” acreditat que come-tés un delicte de falsedat endocument públic per haversimulat un comunicat depremsa conjunt amb la ca-dena. D’altra banda, la lla-vors regidora d’ERC a l’opo-sició Mònica Palacín tambéva ser acusada perquè vaanar a l’hotel amb els regi-dors socialistes. Com queva ser elegida diputada alParlament i tenia la condi-ció d’aforada, el seu cas vaser derivat al TSJC, que vadescartar que intervinguésen els fets i el va arxivar. ■

a Els acusa de coaccions per haver instat la direcció de dos hotels de Pineda de Mar a expulsar uns500 agents de la policia espanyola l’endemà de les càrregues a El cap de la policia local, també

Mayte PiulachsBARCELONA

El fiscal vol 3 anys de presó pera dos regidors del PSC per l’1-O

Agents de la policia espanyola marxen d’un hotel de Pineda de Mar, protegits pels Mossos, el 5 d’octubre del 2017 ■ T. MÁRQUEZ

advocada i síndica del’1-O Marta Alsina varecordar ahir que ha-vien estat els grans

oblidats de la repressió de l’1-O:“El referèndum no era cap de-licte, i nosaltres, acadèmics, ad-vocats, havíem estat designatspel Parlament per assessoraren aquest procés.” Alsina ho de-nunciava ahir al plató de TV Gi-rona en l’acte de suport als sín-dics que la Fundació LlibreriaLes Voltes de Girona va organit-zar. Inicialment previst presen-cialment a la plaça del Vi, ambles restriccions imposades, iamb la voluntat de mantenir-lo,es va optar per la retransmissió

L’del debat, moderat pel directorde la revista Esguard, GermàCapdevila.

La fiscalia acusa els cinc sín-dics de l’1-O, Jordi Matas, TàniaVerge, Marc Marsal, Josep Pa-gès i Marta Alsina, de desobe-diència i usurpació de funcions idemana per a ells dos anys i noumesos de presó. Tres anys des-prés, el judici està previst per alsdies 4 i 5 de novembre, tal comva explicar Alsina, que va consi-derar una “desproporció absolu-ta” les penes que demana la fis-calia amb la voluntat “d’atemo-rir”. El síndic de l’1-O Josep Pa-gès, professor de dret constitu-cional a la UAB, va insistir en elpaper “vergonyós” i “l’actitudinquisitorial” d’una fiscalia que

busca “l’escarment”.L’advocat Benet Salellas va

reconèixer que el cas dels síndicsno ha tingut prou visibilitat i, enrelació amb la “causa general so-bre l’independentisme”, va recor-dar que “és un partit que té duesparts: la primera es juga aquí i lasegona, a fora”. Pagès va posarèmfasi en els tempos, indicadorsde la politització d’un judici sobreuns fets que es remunten al se-tembre del 2017: “Aquest judicies farà després del judici als lídersdel procés al Suprem, del judicial major Trapero i del de la mesadel Parlament, quan els nostresfets eren més senzills i anteriors.Els tempos diuen molt. I diuenque forma part d’una causa gene-ral i d’un judici polític.” ■

“Hem estat els grans oblidats de l’1-O”

Gemma Busquets RosGIRONA

SÍNDICS · Acte de suport de la Fundació Llibreria Les Voltes de Girona als membres que van formar l’òrgan electoral delreferèndum ESCARMENT · El judici serà el 4 i 5 de novembre i se’ls demana penes de dos anys i nou mesos de presó

Benet Salellas, Josep Pagès, Germà Capdevila, Marta Alsina i JoanMatamala, ahir a l’exterior de TV Girona ■ QUIM PUIG

pa20