dijous 4 d’octubre de 2012 · número 1 · les sessions de tarda i nit de l’audi-tori disposen...

w w w. s i tg e s f i l m fe s t i v a l . c o m

Dijous 4 d’octubre de 2012 · Número 1

Pàg. 09ORIOL PAULO

Pàg. 04DOOMSDAY BOOK

Pàg. 10ÁNGEL SALA

Pàg. 08V/H/S

2DIARI DEL FESTIVAL

Dijous 4 d’octubre 2012

TREN FANTÀSTIC!Del 4 al 14 d’octubre (ambdós inclosos) Tren directe Sitges – Barcelona (Sants) Sortida des de Sitges: 1:30h de la matinada.Són vàlids els abonaments de Renfe i ATM.Són vàlids els bitllets i abonaments de Renfe i ATM, adequat al nombre de zones del trajecte realitzat.

El Tren Fantàstic sortirà puntualment a la 1:30h, sense excepcions. En cas de retard en les projeccions nocturnes, la sortida d’aquest tren no es modificarà.

Consulteu tots els horaris, parades i preus a www.rodaliesdecatalunya.cat o bé al 900 41 00 41

El Festival no és responsable dels possibles canvis d’horaris d’aquests serveis de transports. Els possibles

canvis en les projeccions del Festival no afectaran ni modificaran l’horari dels serveis de transports.

BUS DIÜRN I NOCTURNMonbús Consulteu tots els horaris, parades i preus: 93 893 75 11 / www.monbus.cat

BUS URBÀ DE SITGESConsulteu horaris i parades a: Transports Comtal: 902 302 025

INFORMAcIó TRANSPORTS

Compra les teves entrades anticipa-des a través de Telentrada de Cata-lunya Caixa, per internet a (www.telentrada.com), per telèfon trucant al 902 10 12 12 o en qualsevol oficina de Catalunya Caixa.

PREUS (IVA inclós)8,50€: Secció Oficial Fantàstic a Com-petició, Secció Oficial Fantàstic Pano-rama, Secció Oficial Fantàstic Galas, Secció Oficial Noves Visions, Secció Anima’t, Secció Seven Chances, Sitges Family, Sessions Especials6,50€: Secció Retrospectiva i Home-natges (Sitges Clàssics), menors de 14 anys per a la secció Sitges Family7,50€: Sessions Anima’t Curts, sessió SOFC Curts i sessió SOFP Curts10,50€: Maratons, Programa doble i Sessions 3D12,50€: Maratons del 14 d’octubre, Gala d’Inauguració i Gala de Cloenda4,50€: Classes magistrals (Sitges Fòrum)

Localitat numerada (LN)Les sessions de tarda i nit de l’Audi-tori disposen d’un nombre limitat de butaques numerades. Amb aquesta entrada, per només 2€ més, no hau-ràs de córrer per aconseguir una bona localització.

ABONAMENTS FANTÀSTICS*Abonament 20 entrades: compra de 20 entrades per a 20 sessions diferents i s’aplicarà un descompte del 20%.Abonament 10 entrades: compra de 10 entrades per a 10 sessions diferents i s’aplicarà un descompte del 10%.

CARNETS AMB DESCOMPTE*20% de descompte en la compra d’entrades als clients de Catalunya Caixa, vàlid per la compra a tra-vés de Telentrada i amb un límit del 5% de l’aforament de la sala. 20% de descompte en la compra d’en-trades pels titulars del Carnet Biblio-teques, Carnet Jove, Targeta Cinesa Card, Club Casa Àsia, Club Fnac Oci i Cultura, Targeta Amiga Desigual, Club TR3SC, Club UOC, RACC Master, RAKK 4u, acreditats Special Olympics, Amics JoTMBé i majors de 65 anys. Els descomptes no són acumulables. El titular haurà de mostrar el DNI i el seu carnet de descompte a les ta-quilles.

* Excepcions dels abonaments Fantàs-tics i dels carnets de descompte: els descomptes no són aplicables a les gales d’Inauguració i de cloenda, ma-ratons del 14 d’octubre, Abonament

Matinée, Abonament Auditori, Butaca VIP i Localitat Numerada.

VENDA D’ENTRADESPots comprar les teves entrades anti-cipades a través de Telentrada de Ca-talunya Caixa, per internet a www.telentrada.com, per telèfon trucant al 902 10 12 12 o en qualsevol oficina de Catalunya Caixa.

Del 4 al 14 d’octubre també les podràs adquirir a les taquilles de l’Auditori situades a l’Hotel Meliá Sitges (c/ Ra-mon Dalmau, s/núm) i a les taquilles Jardins Retiro situades als Jardins del Retiro (c/ Àngel Vidal, 17).

Comissions:Sessions d’inauguració i de cloenda: Internet, telèfon i oficines: 2€Resta d’entrades: Internet, telèfon i oficines: 1€

RECOLLIDA D’ENTRADESImprimeix les teves entrades amb el sistema Print at home de Telentrada i evita cues. Aquesta opció incorpora tres sistemes de seguretat: identificació nominativa, codi de barres i codi QR.

TAQUILLES DEL FESTIVALEs podran adquirir entrades per a tots els cinemes i sessions a:Taquilla Auditori (Hotel Melià Sitges - Sala Tramuntana). Carrer Ramon Dal-mau, s/núm. Horari: Des de les 9 h i fins l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes Auditori o Tramuntana.Taquilla Jardins Retiro. Carrer Àngel Vidal 17 (també accés pel carrer Je-sús). Horari: Des de les 9 h i fins l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes Retiro o Prado. Molt important: Les entrades per a les sessions que comencin abans de les 9h a qualsevol dels espais s’hau-ran adquirir/recollir anticipadament (Print at home / caixers Catalunya Caixa / oficines Catalunya Caixa / a les taquilles (segons horari).

Observacions: Forma de pagament aceptada en efectiu i targeta. Es dona-rà prioritat a la venda d’entrades per a les sessions immediates. Queda pro-hibit l’accés a la sala un cop comen-çada la sessió. Únicament es contem-plarà el canvi o devolució de l’import de l’entrada en el cas de cancel·lació del/dels llargmetratge/s anunciat/s en la programació.

Es recomana consultar la descripció de les pel·licules abans d’adquirir les entrades.

INFORMAcIó I VENDA D’ENTRADES

EL DIARI DEL FESTIVAL

COORDINACIÓ Violeta Kovacsics

REDACCIÓ Gerard Casau, Toni Junyent, Àlex Vicente, Pau Teixidor

MAQUETACIÓ Juan Carlos Gómez, Sonja Albertin, Francisco Valenciano (Estudio Fénix)

FOTòGRAFS Miguel Àngel Chazo, Jesús Paris

IL·LUSTRACIÓ Guillem Dols, Deamo Bros.

VOLUNTÀRIA Patricia Salvatierra

COL·LABORACIÓ Natalia Marín, Deborah Camanyes, Paco Galindo

3DIARI DEL FESTIVAL Dijous 4 d’octubre 2012

La fi dels temps és un tema recur-rent en el cinema. No passa edi-ció de Sitges en la qual no es mos-tri l’apocalipsi des de les diverses mirades de directors d’arreu del món. De vegades, però, la realitat ha superat amb escreix les formu-lacions de la ficció cinematogràfi-ca, i ens ha mostrat l’Infern, amb majúscula, sobre la terra.Kurukshetra és una plana al nord-est de l’antiga ciutat d’In-draprastha, l’actual Delhi, la qual ha estat testimoni de l’Harmage-don innombrables vegades. No es tracta, en aquest cas, d’una fi del món provinent de l’àmbit de la ficció, sinó de bocins de la his-tòria de la humanitat en els quals la cruel providència ens deixa anar una mostra de l’inconcebi-ble horror a què ens encaminem. Des de les sagnants batalles des-crites en el Mahabharata fins als trens sense operari que la creu-aven procedents del Pakistan, carregats de refugiats hinduis-tes i sikh morts i desmembrats pels seus germans musulmans,

Kurukshetra ha viscut episodis que clarament podrien haver inspirat l’Apocalipsi de Sant Joan. Potser el més colpidor va ser el del mig milió de refugiats fugint de la violència provocada per la partició de l’Índia l’any 1947, els quals van ser confinats en aquell paratge. Tots amuntegats a la intempèrie, sense serveis sani-taris ni de cap (altra) mena, ex-tenuats, ferits i afamats... 500.00 homes, dones i infants amb els parracs que portaven a sobre com a única possessió en aquest món. Dia rere dia, mes rere mes, sota la calor implacable del nord de l’Índia, sense res a fer de sol a sol que no fos lamentar-se per la seva sort i maleir els seus bot-xins. La mort en vida. Una sola espurna podia incendiar aquella massa famèlica i desesperada. Llavors un empleat públic enviat per a ajudar en tasques huma-nitàries va tenir una idea: a un parell de propietaris de sales de cinema a Delhi que ell coneixia, els va demanar que li prestes-

sin dos projectors de 35 mil·lí-metres; reuní un grup de dones perquè cosissin un munt de veles nàutiques fins a formar la panta-lla de cinema més gran que mai s’havia vist; d’un home de ne-gocis de la ciutat va aconseguir unes bobines d’abans de la Sego-na Guerra Mundial amb grogo-ses pel·lícules de l’ànec Donald i Mickey Mouse. La grandària i la grossor d’aquella immensa tela va permetre la doble pro-jecció des de bandes oposades, organitzant-se sessions de dues hores per a 30.000 persones cada projecció: 15.000 a cada costat de la pantalla. Dia rere dia. Mes rere mes. Fins que el cel·luloide es va convertir en espagueti i fou prestament substituït per nous rotlles. L’efecte va ser meravellós per a un públic que en la seva pràctica totalitat no havia vist mai una pel·lícula. Un treballa-dor social testimoni del miracle va comentar a un mitjà americà: “Aquella desconnexió de dues ho-res de la realitat va salvar moltes

vides. Els refugiats oblidaven les seves experiències aterridores o els ànims de revenja durant aquells 120 minuts gloriosos de fantasia i sana rialla. Sí, aquells que havien estat espoliats, colpejats i, fins i tot, mutilats, podien riure. Hi ha-via lloc per a l’esperança.”Vivim temps d’angoixa, és ve-ritat. I molt especialment la in-dústria del cinema. Tanmateix, si aquells refugiats van aconseguir sobreposar-se a una situació lí-mit gràcies a dues hores diàries de cinema fantàstic (en el ves-sant de l’animació), nosaltres, que ens trobem en una situació complicada però gens compara-ble amb l’Harmagedon dels refu-giats del Panjab occidental, hem de saber també tornar a veure cinema amb la mateixa mirada innocent i mancada de prejudi-cis. Cinema com a remei per a la fi dels temps. Garantia d’un nou principi.Per tal que nosaltres puguem gaudir també de dues hores, dos dies o gairebé dues setmanes de

desconnexió, veritables auteurs del gènere ens han portat a Sit-ges 2012 les seves versions de la fi dels nostres dies. Aquesta ens pot arribar des de l’avern mitjançant els seus agents (Lords of Salem, de Rob Zombie), per un deliri religi-ós a la xarxa (l’episodi de Dooms-day Book, dirigit per Kim Jee-wo-on), en un exercici metalingüístic (Cabin in the Woods) o pel ja clàs-sic i quasi entranyable cataclisme planetari (The Day). Fins i tot, la podreu viure en directe i filmar-la amb els vostres smartphones du-rant la Jack Daniel’s Zombie Walk del dia 12, en companyia d’il·lus-tres convidats, com ara Elijah Wood, Dario Argento o Jennifer Lynch, que han decidit venir a la vila de Sitges amb motiu del Dia del Judici Final.No us ho perdeu: no hi haurà una segona projecció!

Mike HostenchSots-director, Sitges - Festival

Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

ArmAgideon Times

4DIARI DEL FESTIVAL


S.O.F. PANORAMA COMPETICIÓ AUDITORI 22:00

BRANDED Si definimos esta película

como una puesta al día en clave surrealista del clásico de John Carpenter Están vivos, tan solo estaríamos acercándonos a la verdad. Porque si hay algo que tenemos claro, aunque el festival acaba de empezar, es que Branded es una de las obras más radicales e inclasificables que se van a ver este año en Sitges. Ambientado en un distópico 2012, el debut del tándem formado por Jamie Brad-shaw y Aleksandr Doulerayn nos presenta a Misha (Ed Stoppard), un genio del marketing que tra-baja para una corporación rusa cuyo cometido no es otro que vender la idea del consumo y la pasividad frente al estado de las cosas. Pero un extraño incidente otorga a Misha la capacidad de ver con claridad los mensajes su-bliminales que esconde la publici-dad que él mismo ha contribuido a diseñar. Esos mensajes, en la película, están representados por una especie de monstruos neu-máticos que flotan en el aire. ¿Os suena raro? A nosotros también. A partir de entonces, se converti-rá en un enemigo del sistema.Con Max Von Sydow como es-trella invitada, interpretando al villano de la función, Branded es una de esas experiencias cine-matográficas que escapan a todo intento de ser definidas. Hay que verla con los propios ojos. Se ha llegado a decir que es una de las películas más incomprensibles ja-más filmadas, pero lo mismo se

dijo de Southland Tales a su paso por Cannes, y hasta que llegó a Sitges, dos años después, la pelí-cula de Richard Kelly no fue va-

lorada como justamente merecía. Branded va a ser una película de culto instantáneo. Que no os la cuenten.

CASA ASIA RETIRO 16:45

DON 2 “I am the King!” decía Don

al final de la primera parte de la saga de Don; pues bien, “The King is back!”. Y es que Shah Rukh Khan (quizás el actor más queri-do y más popular de la India en estos momentos) volvió a domi-nar las taquillas indias las pasa-das navidades con Don 2, la espe-rada secuela del exitoso remake dirigido por Farhan Akthar. Si la primera parte seguía la es-tela de engaños y traiciones del villano, esta segunda es un fil-me de pura acción con nuestro antihéroe chulesco, descarado y arrogante, que parece tener con-troladas todas las situaciones a

base de adrenalina y desenfreno, y siguiendo constantemente su lema, “quien se arriesga, gana”.Después de un inicio espectacu-lar, en el que vemos cómo los hombres que dominan el sub-mundo del hampa se unen para acabar con Don, este sorprende a todos entregándose a la In-terpol en Malasia, a la agente Roma (una guapísima Priyanka Chopra). Don ingresa entonces en prisión, donde le espera Var-dhan preparado para devolver-le la traición que le puso entre rejas. Pero lo que él no sabe es que todo forma parte del plan de Don… Si a esta trama de intriga le aña-dimos gran cantidad de acción, persecuciones estupendamente realizadas y la dirección de un Farhan Akthar cada vez más con-solidado como uno de los mayo-res talentos del cine Bollywood y del cine asiático en general, el producto final es entretenimien-to de alta calidad, perfecto para abarrotar los cines de Mumbay, así como el cine Retiro en este Sitges 2012.

CineAsia

SESSIONS ESPECIALSPRADO 15:45

DANcING DOGS

La dansa ha sigut, des de sempre, un terreny propici pels somnis... i també pels malsons. Estem parlant d’un món extrema-dament dur i competitiu, ple de persones convertides en joguines esguerrades, que veuen com les seves il·lusions s’esquerden, que-dant enfonsades en un oceà de malenconia. O de bogeria. Això ho sap molt bé Natalie Portman, a qui Darren Aronofsky va tras-tornar memorablement a Cisne negro. El gran Dario Argento va bussejar en el substrat fosc del ballet a Suspiria, convertint una respectable escola de dansa en la llar del Mal. L’any passat, Ale-xandre Bustillo i Julien Maury van rescatar les seves lliçons a Livide, presentant-nos una momificada i letal professora de dansa clàssica. Dancing Dogs no té res a veure amb aquests universos d’horror gòtic, però també hi trobem la idea del ballet lligat a allò insà: Elizaveta, una antiga professora de ball perduda en la seva bo-geria, segresta dues germanes, obligant-les a assajar un especta-cle delirant. Portades a l’extrem de la seva resistència física i men-tal, les noies hauran de deixar enrere la seva turbulenta història familiar per sobreviure a aquest turment.Debut en la direcció d’Anna Nemy-rovych, Charbel Bou-Antoun i Gi-ovanni Smets, Dancing Dogs és un projecte realitzat a Afilm, work-

shop d’estudis cinematogràfics ubicat a Sitges. Aquesta projecció significa, doncs, una mostra de suport a aquest centre de forma-ció i, també, una aposta pel futur. Per tot aquell cinema que tot just comença a cristal·litzar.

NOVES VISIONS - FICCIÓ PRADO 17:30

FOR LOVE’S SAKE

Makoto tiene unos cuantos problemas: uno de ellos es que las chicas le interesan más bien poco, mientras que ellas se mueren por sus huesos de delincuente juvenil. El otro problema es que las emo-ciones desbordadas no van con él, y esto, amigos, es un musical. Takashi Miike, que trae películas a Sitges año sí y año también, vuel-ve a tocar un género que ya puso patas arriba en la lejana La felici-dad de los Katakuri, adaptando en esta ocasión un exitoso manga de los setenta. Aquí, el director de Audition se sirve a menudo de los números musicales para delatar a sus personajes y poner en eviden-cia lo que falla entre ellos, dotan-do a dichas escenas de un contra-punto absolutamente hilarante.Miike ya nos tiene acostumbra-dos a los cócteles imposibles y en For Love’s Sake nos ofrece un melodrama musical adolescen-te que es al mismo tiempo una desbocada película de patadas y, ante todo, un portentoso y colo-rista espectáculo visual. La trama termina por ser lo de menos y la película acaba convirtiéndose en una desbordante sucesión de escenas impagables, como el clí-max final, que os volverá locos si ver a colegialas enloquecidas dando y recibiendo golpes es la clase de cosa que os vuelve locos. Y para aquellos que se queden con ganas de más, habrá otra ra-ción de Takashi Miike en Sitges, con Ace Attorney.

Se proyecta con el cortometraje El peix Sebastiano.

Si hi ha una pel·lícula que en-caixi a la perfecció amb el leitmotiv de l’edició d’enguany, el del fatídic dia del judici final, aquesta és Do-omsday Book. Quan semblava que la fórmula dels films d’episodis havia arribat a un esgotament evi-dent, ens arriba des de Corea del Sud aquesta cinta sobre la fi del món com a denominador comú, dividida en tres migmetratges de nivell i en què es reparteixen la fei-na dos dels millors directors core-ans del moment.Yim Pil-sung (Antarctic Journal, Hansel & Gretel) s’encarrega dels episodis que obren i tanquen la pel·lícula. A Brave New World co-mença la sessió en clau de comè-dia gamberra, amb un misteriós virus que convertirà als humans en brutals zombis que tenen com a únic objectiu difondre el terror pels carrers de Seül. Per acabar, Happy Birthday aborda les hores prèvies abans que un meteorit s’estampi de dret contra la Ter-ra. Un missatge d’esperança, un humor que arriba a fregar l’ab-surd i uns efectes més que nota-bles posaran el colofó a aquesta

esplèndida cinta que sembla feta expressament per ser projectada a Sitges 2012.Tothom dret: arriba The Heavenly Creature, el fragment dirigit per Kim Jee-woon (A Bittersweet Life, Encontré al diablo), un dels cineas-tes més cool de l’actualitat i que és a punt de debutar a Hollywood per la porta gran amb el retorn d’Arnold Schwarzenegger al cine-ma d’acció. The Heavenly Creature ens situa en un futur proper on els robots formen part de la vida diària de les persones. En un tem-ple budista, un d’aquests robots prendrà consciència de sí mateix i s’autoafirmarà com la reencarna-ció de Buda. Allunyat de les san-guinolentes i trepidants històries a les que ens té acostumats, Kim Jee-woon ens deixa meravellats amb una tendra i filosòfica histò-ria sobre la naturalesa de l’ésser humà i el significat de la seva exis-tència. Una faula poètica i emoci-onant que confirma d’una vegada per totes a Jee-woon la seva con-dició de cineasta total.

Amb la presència de Yim Pil-sung

S.O.F. COMPETICIÓ AUDITORI 22:00

DOOMSDAY BOOK



HORROR STORIES

No hi ha res millor que donar el tret de sortida al festival amb una experiència terrorífica a les tenebres del Retiro. I encara més si la pel·lícula seleccionada és un compendi d’històries d’horror com el d’aquest film per capí-tols, que reuneix el bo i millor d’una nova fornada de directors coreans especialistes del gènere. El fil conductor apareix encarnat en la figura d’una peculiar nar-radora, una jove segrestada per un psicòpata, que l’obliga a ex-plicar-li contes nocturns com a condició sine qua non per conser-var la vida. La protagonista es converteix així en una particular Shereza-de en aquesta versió macabra i embogida de Les mil i una nits, on els grans elements del gènere –la casa encantada, els assassins en sèrie o les epidèmies mortals– apareixen coberts d’una pàtina sobrenatural, que alhora no re-sulta incompatible amb el trac-tament d’alguns assumptes de l’actualitat més candent.Entre els responsables de la pel-lícula figura un planter de realit-zadors cridats a prendre el relleu del cinema de gènere corèa, com ara Lim Dae-Woong, director de la sagnant cinta escolar Examen final (també coneguda amb l’irò-nic títol To Sir With Love, que els fans de Sidney Poitier no trigaran a reconèixer) i Min Kyu-Dong, autor del superèxit sud-coreà All About My Wife, que va superar Men in Black 3 i The Avengers a la taquilla del seu país d’origen. Els que vulguin descobrir els di-rectors que prendran el relleu de Park Chan-Wook i companyia no haurien de trigar a encerclar Horror Stories al seu programa. No serà l’única pel·lícula per capítols que veurem en aquesta edició. Diversos directors parti-cipen en altres films episòdics com V/H/S (veure la informació a la pàgina 8), Doomsday Book i 10 + 10.

S.O.F. COMPETICIÓ AUDITORI 22:00

THE DAY Per si algú encara no se n’ha-

via adonat, la fi del món està a tocar. No hi ha res a fer, d’aquest

any no passa. Faríem millor en co-mençar a buscar un refugi nucle-ar de cara a aquest Apocalipsi im-minent, en lloc de preocupar-nos per coses tan insignificants com l’estat de l’economia i la prima de risc. Si al festival de l’any passat us vau perdre Melancolía de Lars von Trier, Contagio de Steven So-derbergh, Another Earth de Mike Cahill i 4:44 Last Day on Earth d’Abel Ferrara, que ja anunciaven la catàstrofe que s’acosta inexo-rablement, aquest any teniu una nova oportunitat de fer-vos a la idea que tenim els dies comptats gràcies a The Day.El títol ja és prou explícit. El Dia D va arribar deu anys enrere. Des d’aleshores, la humanitat ha de-cidit optar pel canibalisme com a mètode de supervivència en

aquest món postapocalíptic, en què el color gris i la pluja no des-apareixen mai del paisatge. Però un petit col·lectiu d’irreductibles es nega a convertir-se en bèsties salvatges. La pel·lícula segueix el recorregut d’aquesta peculiar resistència, assetjada per carní-vors que somien amb donar-los una bona queixalada. Com és habitual en el subgènere apo-calíptic, aviat sorgirà un dubte. L’amenaça és externa o es troba a l’interior del grup?The Day sorgeix de la voluntat del seu productor i protagonista, Dominic Monaghan, que intenta reconduir la seva carrera cap a nous territoris després d’haver assolit cims tan alts com la trilo-gia d’El senyor dels anells o la sèrie televisiva Perdidos, on a aquestes

alçades ja no deu comptar com a spoiler que va tenir un final més aviat tràgic. Ha comptat amb la complicitat del director Doug Aarniokoski, format com a direc-tor de la segona unitat de primers espases com Terry Gilliam i Ro-bert Rodríguez.

Punto uno. Belén Rueda tie-ne ya a sus espaldas tres inau-guraciones. Ahora bien, Mayka, la mujer a la que interpreta en El cuerpo, dista mucho de sus papeles en El orfanato y Los ojos de Julia. Casada con un hombre menor que ella y acostumbrada a tener siempre el poder, Mayka no se muestra frágil ante las dudas de su marido, un hombre que la engaña con una jovencita.Punto dos. Junto a Belén Rueda, dos grandes nombres. El primero es el de Hugo Silva. El segundo, el de un intérprete que se está ga-nando a pulso la vitola del mejor actor español del momento: José Coronado. Su personaje, el ins-pector Peña, solo tiene en común con el policía que encarnaba en No habrá paz para los malvados la profesión. El debutante, Oriol Paulo (guionista de Los ojos de Julia) se ha encargado de carac-terizarlo de forma peculiar: pelo gris, flequillo pasado de moda y un aire profesional y alicaído.Punto tres. La premisa de El cuerpo resulta una de las más

brillantes del cine de género re-ciente. El cadáver de una mujer desaparece de la morgue. Las alarmas saltan cuando, aterra-do, el guarda nocturno sale co-rriendo y es atropellado. ¿Esta-mos ante un thriller o más bien en terreno del fantástico? ¿Es una conspiración o una historia de fantasmas? Estos interrogan-tes son el cuerpo del filme, que conjuga el tiempo presente con una serie de flashbacks que con-truyen la relación desquiciada de la pareja protagonista.Punto cuatro. Paulo debuta con mano firme. Diferencia a la per-fección los dos tiempos de la historia: el presente transcurre casi por completo en la morgue, durante una única noche, entre pasillos oscuros y viejos; el pasa-do está lleno de lujo, de espacios suntuosos como la mansión de la pareja o el despacho del marido de Mayka. Y todo está sazonado con un inteligente juego de giros, en el que nada es lo que parece.

Con la presencia del equipo

INAUGURACIÓ AUDITORI 11:30, 19:00 RETIRO 22:00

EL cUERPO

6DIARI DEL FESTIVAL


NOVES VISIONS - FICCIÓ PRADO 20:30

LA NOcHE DE ENFRENTE

La noche de enfrente, la pelícu-la póstuma de Raúl Ruiz, no po-día discurrir por otros derroteros que por los de la evocación del pasado. Quizá porque tiene, sin quererlo, una importante huella testamentaria. Quizá porque los fantasmas y los espectros siem-pre han sido una de las debilida-des de Raúl Ruiz (si no, recuerden cómo el cineasta de origen chileno compitió en la Sección Oficial de

Sitges 2003 con Ce jour-là, una película que no hacía del género algo evidente, sino que se basaba en la sugestión). La noche de enfrente va de la mano de Don Celso, un hombre que aguarda que alguien llegue para terminar con su vida. El tiempo de espera lo emplea del lado de las palabras: con poesía, pero también cavilando sobre expre-siones y sentidos del castellano. También se dedica a rememorar momentos de su infancia. Es en este punto en que La noche de en-frente se convierte en una cinta maravillosa, que flirtea constan-temente con el género. El ejerci-cio de Ruiz no dista tanto del de

Michel Gondry en Olvídate de mí o el de Christopher Nolan en la más pomposa Origen. Los tres se plan-tean cómo filmar el recuerdo, con sus huecos, sus quiebros, sus sombras. Eso es lo que siempre le gustó a Ruiz: acercarse al fan-tástico o al género con una sen-cillez y sensibilidad inusuales. En La noche de enfrente lo hace con una marcada textura digital, con una iluminación brillante, que crea una hermosa aura en torno a todo aquello que vemos.Presentada fuera de concurso en la Quincena de los Realizadores del pasado Festival de Cannes, La noche de enfrente es la última pe-lícula que realizó Raúl Ruiz antes

de fallecer. Se trata de la última que completó, pues la siguiente, As Linhas de Torres comenzaría como proyecto de Ruiz para ter-minar en manos de su viuda, Va-leria Sarmiento. Si, en Misterios de Lisboa, el director chileno tuvo que lidiar con una enfermedad, en La noche de enfrente planea constantemente la sensación de que se trata de una película tes-tamentaria, absolutamente cre-puscular, en la que el protagonis-ta recuerda su infancia antes de enfrentarse a la muerte.La noche de enfrente cuenta la historia de un hombre que está a punto de dejar la vida. Por el camino, homenajea a la lengua

castellana, que, como la memo-ria, tiene sus detalles y sus cla-roscuros. Es una película deli-ciosa, un legado. Desde aquí: un minuto de silencio. Se nos ha ido un maestro.

SESSIONS ESPECIALS PRADO 13:45

THE BUTTERFLY ROOM

De vegades passa que te’n vas a dormir després d’haver vist de cop quatre o cinc pel·lícules o haver-te passat la nit tractant d’esbrinar on són i què fan alguns actors o directors i, amb la testa sobrecar-regada d’informació, durant la nit tens un somni, o un malson, en forma de pel·lícula que inclou tot allò en què pensaves. The But-terfly Room podria ser fruit d’un d’aquests somnis: fent una ullada al seu repartiment hi trobem tres generacions d’actrius importants del gènere, des de la pertorbadora Barbara Steele, musa de l’horror italià dels seixanta, fins a Erica Le-erhsen, una de les protagonistes del remake de La matanza de Texas, passant per Heather Langenkamp, P. J. Soles, Camille Keaton o Adri-enne King, a qui pràcticament havíem perdut de vista des que va protagonitzar les dues primeres entregues de Viernes 13. Afegiu-hi al gran Ray Wise i, fent un cameo, en Joe Dante, que precisament va dirigir Steele a Piraña.El responsable d’aquesta reunió de reines del crit és Jonathan

NOVES VISIONS - FICCIÓ PRADO 09:30, 22:45

THE TASTE OF MONEY

Sin hacer mucho ruido, Im Sang-soo ha conseguido situarse dentro de ese restringido grupo de cineastas surcoreanos que los grandes festivales europeos han elevado a la categoría de auteurs. No por casualidad, y como ya ocurrió con su anterior pelícu-la, The Housemaid (presente en Sitges 2010 y que mantiene no pocos puntos de contacto con la que hoy nos ocupa), The Taste of Money, su última y más ame-nazante película, estuvo compi-tiendo por la Palma de Oro en el pasado festival de Cannes.En el seno de una asentada fami-lia que calcula el volumen de sus corruptos negocios en cientos de millones de dólares, se empezará a descubrir una trama de vicio, sexo y lucha por el poder del ne-gocio familiar de la que no esca-pará ni la criada. Y, como en The Housemaid, una sofisticada man-sión se convertirá en el escenario perfecto para el desarrollo de una historia donde las pasiones carna-les desatarán la furia de una an-ciana matriarca. Con semejante planteamiento de base, no hace

falta ser muy avispado para obser-var como The Taste of Money carga a manguerazo frío sobre la moral de una sociedad globalizada y en-ferma en la que el único objetivo del individuo es el de lucrarse a costa de los pobres. Y si estos se matan entre ellos, mejor.Con la valentía de quien denun-cia sabiendo que nada tiene que perder y con el distanciamiento justo para ridiculizar todo un sis-tema sin alzar apenas la voz, Im Sang-soo pone sobre la mesa una historia de seres sin escrúpulos y que mete el dedo en la llaga ante el impune abuso que ejercen las grandes corporaciones sobre la clase trabajadora. Todo esto, fal-taría más, acompañado de una factura exquisita y una puesta en escena a merced de un lujo inal-canzable. La que empieza como una historia de traiciones familia-res acaba escurriéndose de forma inesperada hacia territorios gené-ricos imprevisibles. La verdadera fuerza de esta película radica en cómo centra nuestra mirada más sobre lo que oculta que sobre lo que muestra.


Zarantonello, un apassionat del cinema fantàstic que, amb The Butterfly Room, revisita aquell sub-gènere que va posar-se de moda a finals dels seixanta i principis dels setanta, el de les “dones grans i boges”, com ¿Qué fue de Baby Jane? de Robert Aldrich o ¿Qué le pasa a Helen? de Curtis Harrington, que en va fer unes quantes. El mini-malista tràiler que pot veure’s a la mateixa web de la pel·lícula ja ens avisa de per on aniran els trets: ens trobem davant d’un deliri mò-rbid el punt de fuga del qual serà el rostre d’aquella actriu de bellesa inquietant que va ensenyar-nos que els calfreds podien ser visu-alment exquisits, de la mà de di-rectors com Mario Bava, Antonio Margheriti, Riccardo Freda, Mario Caiano o el mateix Roger Corman. Zarantonello pren el seu relleu per oferir-nos una estilitzada, malsana i viciosa mostra d’American gothic en què la Steele és una pertorba-da col·leccionista de papallones i nenes petites, com la seva veïna de nou anys, a la qual no perd de vista ni un moment...

Amb la presència de Barbara Steele


THE GREAT MAGIcIAN

Un general que té set dones però que no rep atencions de l’única que li interessa. Un mag que pot vulnerar les lleis de la física i fer desaparèixer objectes i persones a voluntat, però que troba a faltar la noia a qui va es-timar. Que és, precisament, la se-tena dona del general. La Xina po-líticament sacsejada de principis del segle XX, on les conspiracions i els jocs de poder són a l’ordre del dia. D’aquestes premisses par-teix The Great Magician de Derek Yee, un dels grans blockbusters xinesos de l’any. Si l’argument us sona a comèdia d’embolics aneu ben encaminats, perquè d’embolics n’hi ha, i de rialles també. No només les que poden provenir de l’espectador, sinó també les que surten de la boca de Lau Ching-wan (un ros-tre habitual a les pel·lícules de Johnnie To, com Mad Detective, vista a Sitges 2007), el general de que parlàvem, suposadament el malvat de la història, però un malvat tan carismàtic que no té preu. El seu antagonista, el mag, és Tony Leung, actor fetitxe de Wong Kar-wai i a qui segur que re-cordeu també a Hard Boiled o Una bala en la cabeza de John Woo. I a Zhou Xun, la noia per la que aquests dos es baralles, us farta-reu de veure-la en aquesta edició de Sitges: repeteix a Flying Swords of Dragon Gate de Tsui Hark i a Painted Skin: The Resurrection. I

ben aviat podrem veure-la en una de les pel·lícules més esperades de l’any, Cloud Atlas que han di-rigit, a sis mans, Tom Tykwer i el clan Wachowski.“La màgia pot obrar miracles”, li diu el mag a la dama en dis-còrdia en un moment del film. I, certament, és un benvingut miracle que aquesta mescla de gèneres –aventura, intriga, co-mèdia, màgia– que és The Great Magician es mogui a un ritme tan contagiós, de còmic d’èpo-ca, un còmic on salten espurnes cada cop que Tony Leung i Lau Ching-wan comparteixen esce-na. Algunes d’aquestes escenes calculades al mil·limetre, com la que té lloc durant una represen-tació per nens i involucra els dos protagonistes, són directament per llepar-se els dits. Derek Yee, el director del film, és un d’aquests cineastes tot-terreny que es mo-uen com peix a l’aigua en tots els gèneres. Aquí signa una pel·lícula d’aventures tal com les concebia Howard Hawks: com un especta-cle, sí, però un espectacle el nu-cli del qual són uns personatges a qui no podreu deixar d’estimar. No us hi podreu resistir.

S.O.F. PANORAMA COMPETICIÓRETIRO 10:00

cRAVE Embolcallada en les formes

del cinema nord-americà d’avui en dia però, alhora, molt propera al thriller dels anys setanta, Crave és la contundent i violentíssima opera prima de Charles de Lauzi-rika. Havent après els secrets de cineastes com Ridley Scott o David Lynch, amb qui ha treba-llat realitzant extres per a films com Blade Runner o aquesta joia catòdica que sempre serà Twin Peaks, De Lauzirika ens introdu-eix en la turmentada i desfigura-da realitat de l’Aiden, un fotògraf criminal que, massa sovint, perd el nord i comença a pensar que hi ha persones que mereixen ser assassinades. S’imagina fent-ho ell mateix. I les fantasies homi-cides de l’Aiden no semblen ser gaire compatibles amb tenir una relació amorosa amb la noia de la que està penjat. Entre el nihilisme de Taxi Driver i la ploma ferotge i sardònica del Bret Easton Ellis d’American Psycho, Crave narra un d’aquests descensos als inferns de la culpa i la redempció que mai deixen in-diferent.Potser la veu en off del prota-gonista us remetrà d’entrada a Dexter, però aviat veurem que, si la sèrie amb Michael C. Hall mai no abandona l’humor negre i mostra una infinita simpatia envers el forense de Miami i el seu dark passenger, aquí ens en-dinsem per viaranys molt més foscos i ambigus. Podriem pen-sar en pel·lícules tan dispars

però alhora tan properes en la seva visió pessimista dels Estats Units del seu temps com Taxi Driver, Hardcore: un mundo ocul-to, Impulso criminal o la mateixa Maniac de William Lustig, de la qual aquest any ens arriba el re-make protagonitzat per un Elijah Wood, que enguany rep a Sitges el premi Màquina del Temps. Hi ha pinzellades de comèdia, de malaltís humor negre, però Crave és una pel·lícula tèrbola, el retrat d’un personatge al lí-mit, immers en una espiral de violència de la qual no podrà sortir amb les facultats mentals intactes. El repartiment inclou secundaris de luxe com Edward “John Connor” Furlong o la sem-pre imponent presència de Ron Perlman, en un dels papers més atractius de la pel·lícula, ja que interpreta un detectiu de policia que és, alhora, vell amic del pro-tagonista, i haurà de veure-se-les amb els seus deliris sanguinaris. Ja se sap que mai és agradable haver d’emmanillar un amic. Charles de Lauzirika signa un dels debuts més prometedors del cinema nord-americà dels dar-rers anys.

8DIARI DEL FESTIVAL


SESSIONS ESPECIALS / S.O.F. COMPETICIÓ / MIDNIGHT X-TREMERETIRO 00:15

FOUND FOOTAGE MARATÓTHE BAY + V/H/S + AREA 407 ADAM WINGARD

Tape 56Tiene en su haber dos de las pelí-culas de terror más impactantes de los últimos años, A Horrible Way to Die y la endiabladamente diver-tida You’re Next.

DAVID BRUCKNERAmateur NightEs co-autor de la sorprendente The Signal, que fue uno de los títulos más celebrados en Sitges 2007. Su último cortometraje, Talk Show, se estrenó en el AFF en mayo de 2011.

GLENN MCQUAIDTuesday the 17 thSu debut en el largo, I Sell the Dead, fue un éxito en festivales de todo el mundo. Actualmente prepara la adaptación al cómic de su guión The Damned and the Dangerous.

JOE SWANBERGThe Sick Thing That Happened to Emily When She Was YoungNombre destacado de la escena mumblecore, con V/H/S se ha acer-cado exitosamente al terror. Tam-bién ha participado como actor en las películas de Adam Wingard.

RADIO SILENCE10/31/98Este colectivo de cineastas ha re-volucionado el género a través de sus piezas virales, que suman más de cincuenta y cinco millones de espectadores en todo el mundo.

TI WESTSecond HoneymoonPese a su juventud, es ya una re-ferente del género gracias a filmes como The House of the Devil o The Innkeepers, celebrados en multitud de festivales (Sitges incluido).

Los nomBres deTrÁs de V/H/s

Desde siempre, el fantástico ha tenido por costumbre adop-tar la forma de un objeto que se instala en nuestra vida y la altera para siempre. Un ítem que con-tiene el conocimiento del más allá, de lo oculto. Con el tiempo, ese objeto ha ido cambiando de forma: si hace unos años era un libro lo que abríamos para invocar aquello que está prohibido, ahora lo sobrenatural nos llega con la textura de lo digital y, en no pocas ocasiones, con la forma de una cinta de VHS (un objeto que, a estas alturas, empieza a ser poco menos que prehistórico, mitológi-co incluso). En la maratón de esta noche, la primera con que Sitges 2012 buscará derretir las retinas de los más insaciables, tendremos tres manifestaciones de este fenó-meno, imprescindible para leer el terror de nuestros días.The Bay es una sorprendente in-cursión en el terror por parte del veterano Barry Levinson (Rain Man, Good Morning, Vietnam), que si bien no es ajeno al fantás-tico (ahí están El secreto de la pi-rámide y Esfera para demostrarlo) nunca hasta ahora había atacado el género con tanta convicción. Hiperrealista crónica de la inva-sión de un pueblecito por parte de unos parásitos mutantes, la película fragmenta su narración a través de distintos soportes de grabación digital, ofreciendo un

crisol de la catástrofe que ya ha aterrorizado los festivales de To-ronto y San Sebastián.A continuación, la inclasificable V/H/S, una celebración colecti-va del escalofrío pergeñada por algunos de los grandes talentos del terror moderno, como Adam Wingard, Ti West o el colectivo Radio Silence: chicas felinas y diabólicas, vacaciones que dan un giro hacia lo inesperado, ki-llers que cobran la forma de drops digitales, apariciones acongojan-tes vislumbradas por Skype y la madre de todas las casas encan-tadas. Relatos breves, entre la risa nerviosa y el miedo helado, encapsulados en polvorientas cintas de vídeo, de imagen sucia y distorsionada ¡Terror lo fi a la enésima potencia!Por su parte, Area 407 juega con un formato relativamente más lineal, aunque su punto de par-tida depara no pocas sorpresas: un avión se estrella en un área protegida por el gobierno. Los su-pervivientes de tan nefando acci-dente pronto descubrirán que lo que parecía un páramo desierto en realidad está lleno de criatu-ras de tiempos remotos: dinosau-rios! Una pequeña pieza de cien-cia-ficción que se autoproclama “Demasiado real para la realidad y demasiado perturbadora para la ficción”. Y que, por supuesto, está dispuesta a grabarlo todo.


La tira De GUiLLeM DOLS

Belén Rueda ha esdevingut una icona del festival; amb la d’en-guany, ja suma tres inauguraci-ons. El cuerpo es distancia de les seves predecessores amb una Be-lén Rueda que interpreta un per-sonatge que parla constantment de l’edat. El pas dels anys hi és molt present, al film.Sempre vaig pensar que Belén Rueda havia de fer el paper. Ara passa pel seu millor moment i ja és tota una icona del festival, però crec que aquí m’he distanciat bas-tant d’El orfanato o Los ojos de Ju-lia. Normalment, ella interpreta dones patidores. A El cuerpo, en canvi, és una dona que fa patir.

El cuerpo és una pel·lícula de factura clàssica que narra d’una manera transparent, a l’estil de Clint Eastwood. M’he deixat endur sobretot pel cinema negre dels anys quaranta i cinquanta; per pel·lícules com ara Retorn a l’abisme, Sospita o Laura. A nivell formal, la manera de nar-rar d’Eastwood em sembla fins i tot massa clàssica. De fet, pel que fa a les pel·lícules més recents que m’han servit de referents, destacaria Una simple formalitat, de Giuseppe Tornatore: la vaig fer veure a tot l’equip.

Hi ha un molt bon treball amb la llum per tal de mostrar que tot passa en una nit, fins que es fa de dia; però també per tal de distanciar el temps present dels diferents flashbacks.Vam partir d’universos diferents. El present és construït amb una llum molt clara. Em vaig inspirar en el remake de Deixa’m entrar, i això que jo no sóc gaire fan dels remakes... “¡que me pongan la original!”. En tot cas, volíem una llum daurada per a allunyar-nos de les llums fredes que hi ha nor-malment en els films de gènere. Els flashbacks, en canvi, els vam fer amb una llum més realista.

Sembla que Coronado s’està con-vertint en un nou Bardem. És molt camaleònic, fins i tot tenint en compte que aquí interpreta un personatge recurrent: un policia.Buscava algú que em donés cre-dibilitat com a policia. I vaig pen-sar en Coronado. De fet, va ser abans que s’estrenés No habrá paz para los malvados. Jo sabia que s’havia rodat la pel·lícula, però encara no havia arribat a les sales. Ens hi vam posar en con-tacte i a ell li va agradar molt el guió. Més que no pas un policia, volia que construís un personat-ge, algú a qui li passen coses, i fu-gir d’una imatge a l’estil de José Galán. Volíem que el personatge de Coronado fos un anacronis-me: un personatge que s’ha que-dat “pillat”, que es vesteix d’una manera peculiar, una mica com el Morgan Freeman de Seven.

Comentaves abans que Belén Ru-eda interpreta una dona que fa mal. En tot el film plana la idea que no hi ha ningú realment bo.Aquesta idea ja era present en el disseny del guió. En el fons, és una idea molt recurrent en el cinema negre dels anys quaranta i cinquanta, on la frontera entre bons i dolents es difumina i els herois són, en realitat, antiherois.

És un thriller, però constantment hi ha l’ombra del fantàstic.Si parlo dels meus referents estè-tics, parlaré de cinema. Si parlo dels meus referents per a la his-

tòria, aquests són literaris. Són llibres com ara La investigación de Stanislaw Lem o l’obra d’Ed-gar Allan Poe, que flirteja amb el fantàstic per a construir el seu discurs.

Com vas treballar els diferents girs del film?Sempre partint dels personatges i de la idea inicial, quan vaig pen-sar: “I si un cadàver desapareix de la morgue?”.

Els espais són importants: evi-dentment, la morgue, però també

la mansió on viu la parella. On i com vas rodar?Volia mostrar dos mons. La casa on viuen els personatges inter-pretats per Silva i Rueda és el motor que mou el protagonista a fer el que fa: ho fa tot per aques-ta casa. La morgue, en canvi, se-gueix els patrons d’un cert racio-nalisme europeu. És un edifici en el qual pots anar d’un lloc a un altre des de qualsevol punt, i que resulta laberíntic. En el fons, es tractava de situar el personatge interpretat per Hugo Silva en el laberint vital en què s’ha ficat.

“Belén Rueda interpreta una dona

que fa patir”

ENTREVISTA: ORIOL PAULO

EL cUERPO

LOS OjOS DE jULIA

EL ORFANATO

10DIARI DEL FESTIVAL


L’any passat, la imatge de Sitges estava dedicada a la intel·ligència artificial, però finalment el pro-tagonista del festival va ser l’Apo-calipsi. Quina creus que serà la línia temàtica d’aquesta edició?Crec que enguany a Sitges veu-rem la consolidació definitiva del found footage. Hi haurà moltes pel·lícules que amplien, investi-guen i milloren aquest concepte, que ha deixat de ser una simple moda per convertir-se en una for-ma de fer cinema (i sobretot de terror). També tindrem la demos-tració de l’existència d’una nova sèrie B. En els darrers temps po-dia semblar que era un concepte una mica oblidat, però la nova situació econòmica ha generat una sèrie de models de baix pres-supost amb resultats notables. En definitiva, un retorn a un for-mat que ens ha donat algunes de les millors obres de la història del fantàstic.

Ara mateix, l’art es troba lligat i condicionat per la situació que dicta la realitat. Com creus que està afectant això al fantàstic?El cinema de gènere sempre ha

reflectit molt bé la realitat, i la seva condició de cinema popular li permet connectar molt bé amb les preocupacions dels ciutadans. Totes les crisis del segle XX van trobar un mirall en el fantàstic. Només cal fixar-se en el cinema nord-americà dels seixanta i se-tanta: Vietnam, la crisi del petro-li, Nixon, l’augment de la delin-qüència a les ciutats, la separació definitiva entre món urbà i món rural... Subgèneres com l’Ameri-can gothic beuen d’aquest con-text. També la ciència-ficció es va impregnar d’idees ecologistes. Tot això ha continuat, i aquest any veurem moltes pel·lícules que, sense parlar directament de la crisi, defineixen l’escenari actual. Looper, per exemple, està certificant de forma subtil l’as-cens de la Xina com a nova i prin-cipal potència mundial.

Com hem d’interpretar el gest de no pujar l’IVA de les entrades?Creiem que ha sigut una decisió molt precipitada per part del go-vern i ens va semblar que podia ser molt perjudicial per l’econo-mia del nostre públic, que segu-rament ja havia planejat la seva estada a Sitges. També és una manera de dir que ens sembla una mesura desafortunada per un sector que està en crisi i que posa en perill un procés de re-conversió necessari, que hauria de donar veu als talents que tot just comencen a sorgir.

En aquest sentit, què ens pots dir de la representació estatal que hi ha aquest any al festival?Estem molt contents d’haver aconseguit les estrenes mundials de El cuerpo, El bosc i Invasor, cosa que ens demostra que es confia en Sitges com a plataforma de llan-çament de produccions estatals. També presentarem Animals, l’es-plèndid debut de Marçal Forés i, evidentment, The Impossible, l’es-perat retorn de J.A. Bayona. A la secció Noves Visions - Discovery hem optat per un tipus de cine-ma de guerrilla i autofinançat que

està proliferant molt, l’anomenat low cost. Ja fa temps que tot això està present al festival, però volí-em donar-li un protagonisme des-tacat, amb Qué pelo más guay, Mi loco Erasmus o la sessió dedicada a Karlos Alaustrey, un autor amb reconeixement internacional però molt desconegut aquí. També és el cas de Human Core, un projec-te independent que ha tingut un desenvolupament molt complex i que veurem en forma de curt i de llarg.

El cinema de culte és protagonis-ta d’un llibre i d’un cicle. Com ho heu volgut plantejar?La veritat és que, d’entrada, es tracta d’un cicle gairebé impos-sible de realitzar. Per fer-ho bé hauríem de projectar cent pel·lí-cules, o més. Per això hem optat per elaborar un llibre molt com-plet, que hem coordinat Desi-rée de Fez i jo mateix, i realitzar una petita mostra de pel·lícules. Desgraciadament, ara mateix és impossible fer una gran retros-pectiva al festival, ja que no hi ha prou espai ni pressupost. Tot i això, hem cuidat la selecció al màxim: Phantasma, per exemple, és una pel·lícula força difícil de localitzar i veure en bones con-dicions avui en dia. O Platillos volantes, que per mi és un dels paradigmes del cinema de culte fet a Espanya.

Seguint amb aquesta idea, quines pel·lícules creus que tenen possi-bilitat de convertir-se en obres

de culte després de projectar-se a Sitges?Dins de la Secció Oficial, Berberi-an Sound Studio té tots els ele-ments per generar un culte al seu voltant. També Compliance, que pot generar molta contro-vèrsia tant pel que explica com per l’aposta formal i narrativa del seu director. Ens ha sorprès comprovar que la demanda d’entrades pel film està sent molt elevada, cosa que demos-tra el seu poder d’atracció. En un altre sentit, també destacaria American Mary, que té un per-sonatge protagonista molt po-tent i fa un retrat d’un submón completament clandestí. Ho té tot per arrasar a les sessions de mitjanit i per convertir-se en un referent. Fins i tot les germanes Soska, les seves directores, són personatges de culte!

Ja fa més d’una decada que estàs al capdavant del Festival. Quins reptes creus que haurà d’afron-tar Sitges en el futur?Ara mateix, el principal problema del Festival es la manca de sales. Això ens condiciona la quantitat de repeticions que podem fer d’algunes pel·lícules, i també ens frena la nostra voluntat d’esta-blir vincles amb disciplines com ara la il·lustració, el còmic, la música o els videojocs. El con-cepte del Festival no necessita gaires retocs, però sí assolisim això crec que ens convertiriem en l’esdevinment de cultura po-pular més important del món.

“Veurem moltes

pel·lícules que, sense parlar de la crisi, defineixen l’escenari actual”

ENTREVISTA: ÁNGEL SALA

BERBERIAN SOUND STUDIO


LA cOLUMNA DEL cRÍTIcLA cOLUMNA DEL cRÍTIc

La ficción televisiva de los noughties ha tenido –y tiene– consecuencias poderosísimas, del pan internáutico de cada día a la gran industria edito-rial. Haciéndose eco de ese poder, Amazon ha anunciado su intención de recuperar el formato serial publicando por entregas en Kindle: han tenido que llegar los tres Davids de la HBO (Chase, Simon, Milch) para que el amor por la seriali-dad –el de las cartas del señor Micawber a otro David, Cop-perfield– reactive el mundo de la cultura contemporánea. En 2012, once años después de aquel 11-S que vino acompaña-do por dos series clave como Alias y 24, una cosa parece cla-ra: existe un legado indiscuti-ble –histórico, político, educa-tivo– en la ficción serial de la década. No es solo que se hayan hecho grandes series, sino que estas han cambiado –enriquecido, en suma– nuestra manera de ver el mundo. A diferencia de lo que ocurría con las mejores series de los noventa (de Twin Peaks a Expediente X o Friends), las series noughties no solo nos divierten sino que nos educan, diferencialmente, integran un corpus crítico de primera mag-nitud. Ahora vemos series para comprender mejor aquello que nos rodea, para revisitar la historia del capitalismo y sus fantasmas, para comprender cómo evoluciona un género o un personaje en el curso del tiempo, de la familia Soprano a la familia Fisher. Por mucha crisis y mucha pu-trefacción moral que nos aho-gue, por mucho hikikomori en descarga directa, una genera-ción entera ha sido literalmen-te “salvada” por la ficción te-levisiva, pasando del limbo de los noventa al canon actual: de Chuck Norris a Jack Bauer, de Ally McBeal a Don Draper. En estos tiempos de dispersión ci-néfila, cuando el público ape-nas logra conectar con el cine o lo hace fragmentariamente,

series como Los Soprano, A dos metros bajo tierra o El ala oes-te de la Casa Blanca, marcan el termómetro de nuestra socie-dad: nos cuestionan y nos na-rran en bloque, teniendo ade-más continuidad en proyectos posteriores que actualizan su legado (Boardwalk Empire, True Blood, The Newsroom). La den-sidad y la pluralidad del tiem-po serial han permitido a un puñado de creadores televisi-vos recuperar aquel pulso edu-cacional que ocupó a Dickens, aquella voluntad de narrar transversalmente, explicando el mundo, que fragmentó Bal-zac en los engarces de Papá Goriot, Las ilusiones perdidas y Esplendores y miserias… una raíz del gran árbol. Incluso los géneros, antiguo coto de caza cinematográfi-co, se reinventan ahora en la ficción televisiva, mezclan-do refundaciones del western (Deadwood) con epopeyas de fantasía (Carnivale, Juego de tronos). Mientras el cine de gángsters se actualiza en tra-tados etnográficos como The Wire y joyas anómalas como Breaking Bad, la ciencia-ficción alocada de un Vonnegut o un K. Dick se desata en Fringe, junto a los experimentos hi-potético-deductivos de Doctor Who o Sherlock Holmes, tras el cauce de McGuffins díscolos de Lost. Así, ajustes de cuen-ta históricos y mutaciones de género integran una verdade-ra educación serial, que hace de la ficción televisiva el aula más excitante de la cultura contemporánea.

Manuel Garín

La educación serial

Siete largometrajes presen-tes en la 45ª edición del Sitges – Festival Internacional de Ci-nema Fantàstic de Catalunya pueden disfrutarse en toda España a través de Internet du-rante los diez días del Festival gracias al acuerdo con el portal online Filmin. Esta es la prime-ra ocasión en nuestro país en que un festival ofrece parte de su contenido de ficción simul-táneamente en Internet. Un hito que ha sido posible gra-cias a la colaboración de algu-nos productores, distribuido-res y agentes de ventas que sí entienden el enorme potencial que tiene una distribución on-line vinculada al estreno en un festival de cine.

Del 4 al 14 de octubre en el por-tal online Filmin podrán verse Doomsday Book, co-dirigida por Kim Jee-won, director de I Saw the Devil y de The Good, the Bad, the Weird; Keyhole, la particula-rísima aproximación al cine ne-gro realizada por Guy Maddin con Isabella Rossellini y Jason Patric; 13 Eerie uno de los fil-mes de zombies más especia-les del año; Headshot el thriller que conmocionó al festival de Berlín y compite ahora por la María al Mejor Largometraje en Sitges; Los Salvajes, el debut como realizador del guionista de Pablo Trapero, Alejandro Fa-del; Dead Sushi, la película asiá-tica más gamberra de la tem-porada. Y, last but not least, un

polémico documental centra-do en la figura de Chris Croc-ker, una de las celebridades del mundo 2.0: Me @ the Zoo. Cada una de estas películas po-drá disfrutarse en versión ori-ginal con subtítulos en español en ordenadores, móviles y ta-blets a un precio de 2,95€ cada una. También podrá adquirirse un pack a 21,95€ que incluirá los 7 títulos y el acceso durante 10 días a las 100 películas pre-miadas en anteriores ediciones del Festival. Encontrarás toda la información del especial on-line del Sitges- Festival Interna-cional de Cinema Fantàstic de Catalunya en www.filmin.es/sitges.

sigue el Festival en Filmin

Roma, 1944. Nét d’Eugenio Bava, director de fotografia de fites del cinema mut italià com ara Cabiria, i fill de Mario Bava, l’inqüestionable geni del terror europeu, va debutar en la direc-

ció amb la morbosa i sorpre-nent Macabro (80). Demons (85), el seu film més emblemàtic, li va assegurar un lloc d’honor a l’Olimp de les midnight movies, i va propiciar una seqüela d’èxit,

Demons 2 (86). Té una àmplia ex-periència en el món de la televi-sió, on ha dirigit sèries –Turno di notte, Brivido giallo– i telefilms. La seva darrera pel·lícula és The Torturer (05).

Lamberto Bava completa el Jurat oficial Fantàstic Competició sitges 45



Cuando yo era niño, el fin del mundo era una posibilidad real, aunque estaba enmasca-rada por cierto sense of won-der. Cuando oíamos la palabra “Trident” no pensábamos en un chicle, sino en un misil balístico intercontinental con capacidad para albergar una cabeza termonuclear. Crecí fantaseando sobre el poder destructor más allá de lo ima-ginable de la Bomba H y fas-cinado por dos Guerras de las Galaxias, la de Lucas y la que Reagan montó apenas llegó al poder. La secuencia de con-ceptos “Iniciativa de Defensa Estratégica” tenía para mí una sonoridad embriagadora, e in-vocaba la certeza absoluta de que el mundo era un lugar de ciencia ficción.Mucho antes de saber lo que era el hype, sufrí en mis car-nes el efecto de una expecta-tiva desmesurada con El día después y con Cuando el viento sopla, las películas que todo

el mundo tenía que ver. Poco se nos había dicho sobre los efectos del uso real del arse-nal termonuclear. Al fin y al cabo, Teléfono rojo, volamos hacia Moscú era una película divertida que acababa (eso es importante) con el holo-causto nuclear y contenía demasiada sátira como para dar miedo; y no había visto La hora final. Pero entonces lle-garon Meyer y Murakami con sus películas que empezaban con el fin del mundo, y, desde luego, cambiaron mi percep-ción sobre el asunto. Y así, supe que la muerte a escala masiva llegaría en cohete y mi Apocalipsis íntimo tendría forma de hongo.

Jordi Sánchez-Navarro(Programació Anima’t)

MEDIA Antena Catalunya organitza demà divendres 5 d’octubre a la Sala Tra-muntana 3 de l’Hotel Meliá de Sitges la sessió “Vies de finançament de projectes interactius i crossmèdia”. Ex-perts en finançament de pro-jectes interactius i crossmè-dia exposaran els elements que ha de tenir una proposta interactiva, com buscar fi-nançament i una mostra de les seves experiències.Per assistir-hi no cal inscrip-ció prèvia ni tampoc estar acreditat al festival. L’accés serà lliure fins a completar l’aforament de la sala. Hi haurà servei de traducció si-multània català-anglès.

Més informació a:www.antenamediacat.eu. En els butlletins electrònics: http://goo.gl/ayTH4, a Twitter i a Facebook.

TR3SC és el club de cultura més gran d’Europa. Tots els so-cis que en formen part poden gaudir cada dia de descomptes de fins al 50% per anar al teatre i a concerts. Entrades gratuï-tes per assistir a les principals pre estrenes de cinema, tastos

de vins i escapades d’ enoturi-me, rutes i viatges culturals ex-clusius, descomptes en llibres, cd’ s, i per descomptat, avan-tatges exclusius per a tot el Sit-ges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

Com cada any, als stands de The Original Cha Cha podreu adquirir tot el merchandising oficial del festival: samarretes, cartells, catàlegs, objectes de col·leccionisme amb el nostre emblema... En trobareu un a l’exterior de l’Auditori Meliá i un altre a la Platja de Sant Se-bastià, amb el village de stands.

Allà podreu trobar tot tipus de memorabilia relacionada amb el gènere, de la mà de The Origi-nal Cha-Cha, Annexia T-Shirts, Imagen D.E.A.T.H., Hollywood Posters, Suxinsu, CineAsia, Irdol Col·leccions, Alien el 8º Colec-cionista, Monster Museum, El Terror Tiene Forma i Detodoex-press. Us hi esperem!

Apocalipsis íntimos

Tr3sC al Festival de sitges

merchandising i stands a sitges

mediA Antena

Catalunya



PROGRAMAcIóAVUi - diJoUs 4

ÚLTIMA PROjEccIó Programació subjecta a canvis. es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d'adquirir les entrades

09:30 PRADOTHE TASTE OF MONEYIm Sang-soo. Corea del Sud, 2012. 114’

10:00 RETIROcRAVE Charles de Lauzirika. EUA, 2012. 113’

11:30 AUDITORIEL cUERPOOriol Paulo. Espanya, 2012. 107’

11:45 PRADO ROOM 237Rodney Ascher. EUA, 2012. 104’

12:15 RETIRO AMERIcAN MARY Jen i Sylvia Soska. Canadà, 2012. 102’

13:45 PRADO TROBADA AMB BARBARA STEELETHE BUTTERFLY ROOM. 87’

14:00 AUDITORI NAMELESS GANGSTER: RULES OF THE TIME Yun Jong-bin. Corea del Sud, 2012. 133’

14:15 RETIROTHE GREAT MAGIcIANDerek Yee. Hong Kong, 2012. 128’

15:45 PRADODANcING DOGSAnna Nemyrovych, Charbel Bou-Antoun, Giovanni Smets. Espanya, 2012. 94’

16:45 RETIRODON 2Farhan Akhtar. Índia, 2011. 146’

17:30 PRADO EL PEIX SEBASTIANO. 32’FOR LOVE’S SAKE Takashi Miike. Japó, 2012. 134’

19:00 AUDITORIGALA INAUGURACIÓESPEcIALS. 12’ EL cUERPOOriol Paulo. Espanya, 2012. 107’

19:45 RETIRO HORROR STORIESVaris autors. Corea del Sud, 2012. 108’

20:30 PRADO LA NOcHE DE ENFRENTERaúl Ruiz. Xile, França, 2012. 107’

22:00 AUDITORIMARATÓ DOOMSDAY BOOK Kim Ji-woon, Yim Pil-sung. Corea del Sud, 2012. 113’THE DAY Doug Aarniokoski. EUA, 2011. 96’BRANDEDJamie Bradshaw, Alexander Doulerain. EUA, Rússia, 2012. 107’

22:00 RETIRO GALA INAUGURACIÓEL cUERPOOriol Paulo. Espanya, 2012. 107’

22:45 PRADO THE TASTE OF MONEYIm Sang-soo. Corea del Sud, 2012. 114’

00:15 RETIROFOUND FOOTAGE MARATÓ THE BAYBarry Levinson. EUA, 2012. 85’ V/H/SVaris autors. EUA, 2011. 116’AREA 407Dale Fabrigar, Everett Wallin. EUA, 2012. 90’

Tenerife, Canary Islands, Spain | Direct Line: +34 647 346 462 | Tel.: +34 922 237 875 Fax: +34 922 237 872 | [email protected] | www.tenerifefilm.com

black sandybeaches

desertscolonial

architecturevolcanoes futuristic

buildingsrainforest...

in TenerifeYou will continue in the film set of your dreams.Tenerife has got it.Plus 38% tax reliefon production costs.


PROGRAMAcIódemÀ - diVendres 5

ÚLTIMA PROjEccIó Programació subjecta a canvis. es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d'adquirir les entrades

08:30 AUDITORIINSENSIBLESJuan Carlos Medina. Espanya, França, Portugal, 2012. 105’

09:00 RETIROBRANDEDJamie Bradshaw, Alexander Doulerain. EUA, Rússia, 2012. 107’

09:15 PRADOO DUPLO. 25’LA ARAÑA VAMPIROGabriel Medina. Argentina, 2012. 92’

10:45 AUDITORI HOLY MOTORSLéos Carax. França, Alemanya, 2012. 115’

11:00 RETIROTHE DAY Doug Aarniokoski. EUA, 2011. 96’

11:45 PRADOMISS LOVELYAshim Ahluwalia. Índia, 2012. 110’

13:00 AUDITORIFLYING SWORDS OF DRAGON GATETsui Hark. Hong Kong, Xina, 2011. 125’

13:00 RETIROCURTS FANTÀSTICS COMPETICIÓ 1TERRA SOLA. 16‘ESLABóN. 18’HOTEL. 12’LLAGAS. 19’DON PEPE POPI. 16’cASTIDERMIA. 15’Y LA MUERTE LO SEGUÍA. 20’

13:45 PRADORESERVOIR DOGSQuentin Tarantino. EUA, 1992. 99’

15:15 RETIROTHE MISSING KEY. 30’LE MAGASIN DES SUIcIDESPatrice Leconte. França, Canadà, Bèlgica, 2012. 79’

15:30 AUDITORIcOMPLIANcECraig Zobel. EUA, 2012. 90’

15:30 PRADOTHE cONSPIRAcYChristopher McBride. Canadà, 2012. 85’

17:30 AUDITORIjOHN DIES AT THE END Don Coscarelli. EUA, 2011. 99’

17:30 RETIROGANGS OF WASSEYPUR IFarhan Akhtar. Índia, 2012. 160’

17:30 PRADOYOUNG GUN IN THE TIMEOh Young-Doo. Corea del Sud, Japó, 2012. 95’

19:45 AUDITORINAMELESS GANGSTER: RULES OF THE TIME Yun Jong-bin. Corea del Sud, 2012. 133’

19:45 PRADOTHE EXORcIST IN THE 21st cENTURYFredrik Horn Akselsen. Noruega, 2012. 83’

20:30 RETIRODOOMSDAY BOOK Kim Ji-woon, Yim Pil-sung. Corea del Sud, 2012. 113’

21:30 PRADOEL PEIX SEBASTIANO. 32’FOR LOVE’S SAKE Takashi Miike. Japó, 2012. 134’

22:30 AUDITORIHOLY MOTORSLéos Carax. França, Alemanya, 2012. 115’

22:45 RETIROcRAVE Charles de Lauzirika. EUA, 2012. 113’

00:45 PRADOMARATÓ LA PESADILLA USAGOD BLESS AMERIcA Bobcat Goldthwait. EUA, 2011. 104’jUNKIEAdam Mason. EUA, 2012. 88’cRAWLPaul China. Austràlia, 2011. 80’

01:00 AUDITORIFOUND FOOTAGE MARATÓ V/H/SVaris autors. EUA, 2011. 116’AREA 407Dale Fabrigar, Everett Wallin. EUA, 2012. 90’THE BAYBarry Levinson. EUA, 2012. 85’

01:00 RETIROMARATÓFEMME FATALES: FAMILY BUSINESS. 56’LIBRA. 58’MIDNIGHT X-TREME AMONG FRIENDS Danielle Harris. EUA, 2012. 80’ DEAD SHADOWSDavid Cholewa. França, 2012. 75’SHIVERJulian Richards. EUA, 2011. 92’

SALA TRAMUNTANA

09:45MEDIA ANTENA CATALUNYA. VIES DE FINANÇAMENT DE PROJECTES INTERACTIUS I CROSSMEDIA

17:00TAULA RODONA: LA FI DEL MÓN. AMB ELS GERMANS PASTOR, YIM PIL-SUNG, JAMIE BRADSHAW I ALEKSANDR DULERYAN

BRIGADOON

14:00 HOMENATGE A MIGUEL IGLESIAS BONNSDESNUDA INQUIETUD

16:00 ESTRENA BRIGADOONTHANATOMORPHOSE

18:00 SESSIÓ ESPECIAL CURTMETRATGESPURULI, CULTURE & ART

19:30 PRESENTACIÓ TYRANNOSAURUS BOOKS

20:30 ESTRENA BRIGADOONjODIDOS KABRONES

21:45 ESTRENA BRIGADOONUNDERTAKER

23:00 ESTRENA BRIGADOONBARcELONORRA

01:00 ESTRENA BRIGADOONLA cRIPTA DE LAS cONDENADAS

ESPAI FNAC18:00 PRESENTACIÓ DEL LLIBRE EL FIN DEL MUNDO AMB PEDRO PALAO

dijous 4 d’octubre de 2012 · número 1 · les sessions de tarda i nit de l’audi-tori disposen...

Documents