mm octubre/novembre – 2006 1931 – centre) 1981 –1981 ... · margarita, gràcies per fer-nos...

4
MM Octubre/Novembre – 2006 1931 1931 1931 1931 – 2006 2006 2006 2006 (75 ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DEL CENTRE) 1981 1981 1981 1981 – 2006 2006 2006 2006 (25 ANYS D’ANIMACIÓ LASALIANA) C/ Teruel, 1 Manises (València)- 46940-Tfn. 96 154 68 11 – Fax. 96 154 68 91 E-mail: pasafama@hotmail.com // CE0218 ELS IAIOS EN EL CREIXEMENT DELS NOSTRES ALUMNES En una societat en què la família ve marcada pel benestar, un benestar sempre econòmic on sovint es deixen de costat els valors més importants, la funció dels iaios és del tot fonamental. És habitual vore com vénen a deixar els néts a l’inici de la jornada escolar i, també, arreplegar-los amb tota una amalgama de berenars. Amb la incorporació de la dona al món del treball, punt a totes merescut des del punt de vista de la igualtat, es crea en la societat un buit respecte de l’horari tant d’eixida com de tornada a casa, buit que ve a ser ocupat pels iaios. El paper que aquest han de fer, no és de suplir els pares en la responsabilitat educativa, sinó d’aportar afecte, tendresa els néts ja que la seua vitalitat de la juventut ha estat reemplaçada per somriure, comprensió, .. cap uns xiquets en etapa de maduració personal. Benet XVI en el seu missatge de València diu: “Quan un xiquet naix, a través de la relació amb els seus pares comença a formar part d'una tradició familiar... A este respecte, els pares tenen el dret i el deure inalienable de transmetre-ho als fills, educar-los en el descobriment de la seua identitat, iniciar-los en la vida social, en l'exercici responsable de la seua llibertat moral i de la seua capacitat d'amar a través de l'experiència de ser amats, i sobre tot, en la trobada amb Déu. Els fills creixen i maduren humanament en la mesura en que acullen amb confiança eixe patrimoni i eixa educació que van sumint progressivament. D'esta manera són capaços d'elaborar una síntesi personal entre el que es rep i lo nou, i que cadascun i cada generació està cridat a realitzar”. No obstan això els iaios aporten tot un seguit de valors en la seua capaitat de transmetre amor i comprensió els néts, un complement importantíssim en el creixement dels nostres alumnes. Margarita Serrano en una carta que du per títol “Confesiones de una abuela” , publicada en la revista “A vivir” de maig-juny, conta que las seus 70 anys es congratula de ser, alhora, mare, filla (sa mare té 95 anys) i iaia i escrigué el següent poema referit el seu nét. SUS MANOS TAN PEQUEÑAS Sus manos tan pequeñas Reposan en mis brazos: Abuela, me pregunta: “¡Enséñame tus manos!” Y las suyas las pone Al lado de las mías Y sobran dedos Por todos lados. Cariño, te sonríes Y de nuevo preguntas: “¿Por qué en tus manos se notan tantas rayas de color azulado? Y, cuando tengo fiebre, ¿por qué están tan fresquitas? Y, cuando vengo del colegio, Siempre dices: -Lo primero, lávate las manos-. Abuela, me gustan tus manos Calentitas, cariñosas Y siempre a mi lado. Prefiero que me pongas La merienda con tus manos, Me gusta el chocolate Y tú siempre me pones El pedazo más largo”. “Pequeño, me abruman tus preguntas, me sorprende ese afán de hablarme de las manos”. Nos sentamos los dos Y, mano a mano, Trato de explicarle La importancia de las manos: “Son como dos centinelas siempre en guardia esperando...” Y sus ojos brillan como estrellas Y se mira las manos. Abrir... cerrar ... “¿Ves cómo obedecen? Son muy listas. Antes de que abras la boca Ya están actuando”. Se queda pensativo... Y poniendo las manos en lo alto exclama: “Ves, abuela, son palomas volando!. Margarita, gràcies per fer-nos gaudir del poema.

Upload: hathuy

Post on 01-Nov-2018

218 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

MM Octubre/Novembre – 2006 1931 1931 1931 1931 –––– 2006 2006 2006 2006 (75 ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DEL

CENTRE) 1981 1981 1981 1981 –––– 2006 2006 2006 2006 (25 ANYS D’ANIMACIÓ LASALIANA)

C/ Teruel, 1 Manises (València)- 46940-Tfn. 96 154 68 11 – Fax. 96 154 68 91 E-mail: [email protected] // CE0218

ELS IAIOS EN EL CREIXEMENT DELS NOSTRES ALUMNES

En una societat en què la família ve marcada pel benestar, un benestar sempre econòmic on sovint es deixen de costat els valors més importants, la funció dels iaios és del tot fonamental. És habitual vore com vénen a deixar els néts a l’inici de la jornada escolar i, també, arreplegar-los amb tota una amalgama de berenars. Amb la incorporació de la dona al món del treball, punt a totes merescut des del punt de vista de la igualtat, es crea en la societat un buit respecte de l’horari tant d’eixida com de tornada a casa, buit que ve a ser ocupat pels iaios. El paper que aquest han de fer, no és de suplir els pares en la responsabilitat educativa, sinó d’aportar afecte, tendresa els néts ja que la seua vitalitat de la juventut ha estat reemplaçada per somriure, comprensió, .. cap uns xiquets en etapa de maduració personal.

Benet XVI en el seu missatge de València diu: “Quan un xiquet naix, a través de la relació amb els seus pares comença a formar part d'una tradició familiar... A este respecte, els pares tenen el dret i el deure inalienable de transmetre-ho als fills, educar-los en el descobriment de la seua identitat, iniciar-los en la vida social, en l'exercici responsable de la seua llibertat moral i de la seua capacitat d'amar a través de l'experiència de ser amats, i sobre tot, en la trobada amb Déu. Els fills creixen i maduren humanament en la mesura en que acullen amb confiança eixe patrimoni i eixa educació que van sumint progressivament. D'esta manera són capaços d'elaborar una síntesi personal entre el que es rep i lo nou, i que cadascun i cada generació està cridat a realitzar”. No obstan això els iaios aporten tot un seguit de valors en la seua capaitat de transmetre amor i comprensió els néts, un complement importantíssim en el creixement dels nostres alumnes. Margarita Serrano en una carta que du per títol “Confesiones de una abuela” , publicada en la revista “A vivir” de maig-juny, conta que las seus 70 anys es congratula de ser, alhora, mare, filla (sa mare té 95 anys) i iaia i escrigué el següent poema referit el seu nét.

SUS MANOS TAN PEQUEÑAS

Sus manos tan pequeñas Reposan en mis brazos: Abuela, me pregunta: “¡Enséñame tus manos!” Y las suyas las pone Al lado de las mías Y sobran dedos Por todos lados. Cariño, te sonríes Y de nuevo preguntas: “¿Por qué en tus manos se notan tantas rayas de color azulado? Y, cuando tengo fiebre, ¿por qué están tan fresquitas? Y, cuando vengo del colegio,

Siempre dices: -Lo primero, lávate las manos-. Abuela, me gustan tus manos Calentitas, cariñosas Y siempre a mi lado. Prefiero que me pongas La merienda con tus manos, Me gusta el chocolate Y tú siempre me pones El pedazo más largo”. “Pequeño, me abruman tus preguntas, me sorprende ese afán de hablarme de las manos”. Nos sentamos los dos Y, mano a mano, Trato de explicarle

La importancia de las manos: “Son como dos centinelas siempre en guardia esperando...” Y sus ojos brillan como estrellas Y se mira las manos. Abrir... cerrar ... “¿Ves cómo obedecen? Son muy listas. Antes de que abras la boca Ya están actuando”. Se queda pensativo... Y poniendo las manos en lo alto exclama: “Ves, abuela, son palomas volando!.

Margarita, gràcies per fer-nos gaudir del poema.

PREMI 9 D’OCTUBRE

El passat dijous, 5 d’octubre, i de mans del nostre alclade Il. D. Enrique Crespo, va lliurar a D. Valentín Peñarrocha i D. Vicente Devesa, titular i director del Centre respectivament l’acreditació del premi 9 d’octubre 2006, davant 75 anys de formació integral de maniseres i maniseres. Estem tots d’enhorabona. El premi que se’ns va atorgar va ser com a col·lectiu, el premi a nivell individual va correpondre a D. José Luis de Tomas. També, en l’acte, es va anomenar fill adoptiu de Manises a D. Lluís Montesinos. Text de la publicació del setmanari “PARAULA”.

Col·legi Patronat Sagrada Família, 75 anys de vocació pedagògica per a formar als xiquets de Manises.

Realitzen intercanvis d’alumnes amb un col·legi del sud de Londres per a aprofundir en l’anglés El sis d'octubre de 1931 iniciava el seu caminar el Col·legi Patronat Sagrada Família de Manises.En aquelles dates,València tractava d'adaptar-se al que es va denominar en els mitjans de comunicació de l'època com “gradual republicanització”,l'equip de futbol local ascendia a la Primera Divisió,la festivitat del Corpus es va celebrar en la intimitat de les esglésies i els carrers de les localitats valencianes canviaven els seus noms per altres més adequats al corrent polític dominant. És en plena República,quan els crucifixos es prohibixen en les escoles, el moment elegit pel beat Vicente Vilar David, laic valencià, enginyer industrial, martiritzat a Manises l'1 de febrer de 1937-i un grup de parroquians per a crear el col·legi Sagrada Família a qui tots els manisers coneixen familiarment com “El Patronat”. Els inicis no van ser fàcils, les veus en contra i la nova realitat social de l'època fan que les primeres aules de l'as escola se situen en baixos i vivendes que els propis parroquians oferixen perquè els xiquets puguen accedir

al saber i coneixement. Ha passat molt de temps des d'aquelles primeres reunions on es va quallar a l'empar de la Parròquia de Sant Joan Baptista la idea primer i la realitat després, d'una escola catòlica per a Manises. Ampliació Setanta-cinc anys i “El Patronat” ha sofrit canvis importants sempre tenint presents els seus arrels i el perquè del seu fundació. El col·legi,en el seu aspecte exterior, ja no és el mateix, però l'esperit que li va imprimir Vicente Vilar continua viu. Dels baixos i les vivendes particulars se pas inclús xicotet edifici que va haver de ser reconstruit després de la Guerra Civil i ja en 1980 es construïx l'actual edifici que alberga a 680 alumnes i que actualment es troba en procés d'ampliació. Tant professors com alumnes estan implicats en el dia a dia escolar.La unió que s'establix entre els xiquets i mestres vénen a la primerenca iniciació en l'activitat formativa dels xicotets.Amb tan sols 3 anys inicien les classes i fins als 16 anys romanen en el centre. Tota una vida que passa davant dels ulls del professorat que sempre tracta d'ajudar en tot allò possible a l'alumne. “Setanta-cinc anys són molts anys complits i tanquen molta història. Som tots els que actualment componem el patronat, alumnes, pares, professors...els més directament implicats. Però són també els moltíssims antics alumnes, antics pares i antics professors els que estan cridats a esta celebració, perquè ells amb la seua presència, amb el seu treball i esforç són els que han fet possible el que hui som”, afirma el seu director,el Germà Vicent Devesa. El prestigi adquirit i arrelam de la institució amb el poble de Manises és tal que el Col·legi Patronat Sagrada Família es veu desbordat tots els anys pel gran nombre de peticions de matrícules de nous alumnes que volen iniciar en les seues instal·lacions el curs escolar. La seua doble línia en valencià i en castellà així com la seua incidència en l'ús de l'anglés per a formar xiquets trilingües i el seu caràcter "mixt", és un fort atractiu per als habitants de la localitat. "Ací no hi ha antics alumnes ressenyables però per a nosaltres cada u dels nostres alumnes és especial", assegura el germà Vicente. Novetats pedagògiques Els últims 25 anys de la història del Col·legi està impreganada de la presència dels Germans de La Salle. "Des que es va iniciar el camí en l'actual edifici del col·legi, la figura, la pedagogia i l'espiritualitat de Sant Joan Baptista de La Salle és una realitat que també hem de gaudir i celebrar", recorda Vicent Devesa. Tant és així, que l'escola es caracteritza pel seu departament d'orientació pedagògica així com la implicació en les novetats acadèmiques que sorgixen. D'esta manera podem destacar, entre altres, l'estimulació primerenca de la lectura en el que s'ha denominat "lectura eficaç" i l'estimulació del camp visual dels xiquets a través de jocs informàtics totalment dissenyats per a este fi. A més, compten amb aules de pedagogia terapèutica per a l'atenció d'alumnes amb dificultats. Una altra de les seues característiques és l'intercanvi d'alumnes amb un col·legi al sud de Londres. El coneixement de l'anglés que els xicotets adquirixen en les aules es veu reforçat per una immersió lingüística en el bressol de la llengua de Shakespeare. A més de reforçar l'aprenentatge d'una altra llengua, permet a l'alumne conéixer noves cultures. Mediadors de pati El col·legi Sagrada Família és pioner en el projecte "La mediació escolar en l'entorn europeu" en el que també han col·laborat el Pontlliw Primary School de País de Gales; Scoala Nr 1 Voluntari de Romania, el Runsviks school de Suècia, l'Istituto Comprensiu Bolzen de Gries (Itàlia) i el Siedlungs-grindschule de Speyer (Alemanya). La seua activitat, està engloba dins del projecte comenius que alhora esta dins del programa europeu i “Sòcrates” dissenyat per a previndre l'acaçament escolar més conegut com “bullying” i posa en pràctica pedagogies que prometen una educació educativa entre iguals i porta en pràctica 3 anys. Els propis alumnes es converteixen en monitors de pati ells s'encarreguen de solucionar els problemes que han pogut sorgir durant el recreació. Actualment estan implicats els alumnes del segon i tercer cicle de primària en este curs s'aplicarà els de primer cicle de primària i secundària. Premi de l'ajuntament El pròxim dia 5 d'octubre i amb motiu del 75 aniversari del col·legi patronat Sagrada Família, la institució acadèmica rebrà de mans de l'Ajuntament de Manises el premi Nou d'Octubre. I parlant d'esdeveniments importants per al director del col·legi la celebració del V EMF ha sigut un esdeveniment únic. “ens sentim orgullosos que el nostre col·legi s'anomene Sagrada Família. I no és casualitat, providència és més exacte, que siga precisament en el nostre 75 aniversari quan ha tingut lloc este magne esdeveniment per a l'Església Universal”.

Belén Nava

� Dimarts, 31 (Octubre): Museu d’història. 4t ESO � Dijous, 2: Museu Pre-història. 2n ESO Museu ciència i zoo. PDC. ESO

� Divendres, 3: Xàtiva. 1r ESO. Palau Marqués de dos Aigües. 3r ESO � Dimarts, 14: Convivències humano-cristianes. 6é E.P.

CONVIVÈNCIES 1r E.S.O. El dia 10

d'Octubre les dos classes de 2n de l'ESO vam anar a passar el dia a unes convivènci

es a La Solana. Una vegada allí, vam fer uns jocs

on vam deprendre moltes coses, i el més important, a ser millors persones i a comportar-nos millor. Al final de la jornada vam celebrar una eucaristia Se’ns va fer el dia molt curt, però ens ho vam passar molt bé Esperem que es repetisca l'experiència prompte.

PASSEIG PER L’ALBUFERA Arribàrem a “El Palmar”, ens explicaren com era el poble, la seua construcció més típica, la barraca, el cicle de l’arròs i la llotja amb les anguiles i llises. Després vam donar un passeig en barca, vam veure un muntó d’aus que vam poder reconéixer al nostre quadern de camp. Vam dinar en la Devesa, férem un joc de recollir pistes i per finalitzar vam anar a la platja a recollírem petxines. HA SIGUT UNA EXURSIÓ MOLT BONICA I MOLT DIVERTIDA.

EXCURSIÓ AL ZOO

Els/as alumnes/as de 3r vam anar, el dimarts 17 d'octubre, a visitar el zoo de València. Vam vore molts animals: flamencs, tigres, tucans, mones... però el que més ens va agradar va ser el lleó, que ens va espantar amb els seus rugits. Vam tocar alguns animals i ho vam passar molt bé. Alumnes de 3r de primària.

EXPOSICIÓ ITINERANT

Durant el mes d'octubre hem disfrutat en el col·legi de “la IV EXPOSICIÓ ITINERANT DELS CENTRES DE LA SALLE” creada pels professors de l'assignatura de plàstica dels distints centres: Col·legi Sagrada Família (Manises) octubre 06. Escola Professional La Salle (Paterna) novembre 06. Col·legi La Salle(Paterna) gener 07. Col·legi La Salle (Alcoi) març 07. Col·legi la Salle (Benicarló) maig 07. En l'exposició hi havia treballs realitzats pels alumnes en l'assignatura durant l'any passat; esta exposició va estar al llarg de tot el curs en els distints centres en la data exposada. L'objectiu és motivar els nostres alumnes, a fi que tant ells com la nostra comunitat educativa aprecie els treballs que s'han realitzat en els centres i els altres centres aprecien i disfruten del que els nostres alumnes realitzen en el nostre col·legi.

Espere que vos haja agradat.

Mati Breau Departament artístic

FRASE DEL MES

“El més increïble dels miracles és que ocorren”.

Gilbert Ketih Chesterton