digital-text.comdigital-text.com/htdocs/programaciosocialscatalunya1eso.docx · web...

PROJECTE TANGRAM

Ciències socials: geografia i història

1r d’ESO Catalunya

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

Programació didàctica Ciències socials: geografia i història 1r d’ESO - Catalunya

METODOLOGIA.............................................................................................................................4

Unitats didàctiques............................................................................................................6

Treball per projectes..........................................................................................................7

Taxonomia de Bloom..........................................................................................................8

OBJECTIUS....................................................................................................................................9

COMPETÈNCIES..........................................................................................................................10

Tractament de les competències en Tangram...................................................................27

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT..........................................................................................................28

Itineraris per nivells..........................................................................................................28

Tipologia d’activitats........................................................................................................30

Intel·ligències múltiples....................................................................................................32

PROGRAMACIONS D'UNITAT......................................................................................................34

Unitat 1. La Terra i la seva representació..........................................................................34

Unitat 2. Les formes de la Terra........................................................................................39

Unitat 3. L'aigua de la Terra..............................................................................................45

Unitat 4. Temps i clima.....................................................................................................51

Unitat 5. Climes i paisatges de la Terra.............................................................................57

Unitat 6. El medi físic........................................................................................................61

Unitat 7. Medi ambient i acció humana............................................................................66

Unitat 8. L'estudi de la història.........................................................................................72

Unitat 9. Prehistòria.........................................................................................................76

Unitat 10. Les primeres civilitzacions................................................................................81

Unitat 11. La civilització grega...........................................................................................86

Unitat 12. Els pobles preromans.......................................................................................92

Unitat 13. La civilització romana.......................................................................................96

Projecte 1. Fem una guia de viatge!................................................................................109

Projecte 2. Revista online de sostenibilitat......................................................................110

Projecte 3. El gran concurs de les fonts històriques.........................................................111

Projecte 4. La dona a l'antiguitat.....................................................................................113

AVALUACIÓ...............................................................................................................................115

Criteris d’avaluació.........................................................................................................115

Indicadors competencials...............................................................................................117

Criteris de qualificació....................................................................................................117

Rúbriques d’avaluació....................................................................................................117

UNITAT 1 – La Terra i la seva representació.....................................................................119

UNITAT 2 – Les formes de la Terra....................................................................................120

Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 2


UNITAT 3 – L'aigua de la Terra..........................................................................................121

UNITAT 4 – Temps i clima.................................................................................................123

UNITAT 5 – Climes i paisatges de la Terra.........................................................................124

UNITAT 6 – El medi físic....................................................................................................125

UNITAT 7 – Medi ambient i acció humana........................................................................127

UNITAT 8 – L'estudi de la història.....................................................................................129

UNITAT 9 – Prehistòria.....................................................................................................130

UNITAT 10 – Les primeres civilitzacions............................................................................131

UNITAT 11 – La civilització grega......................................................................................133

UNITAT 12 – Els pobles preromans...................................................................................135

UNITAT 13 – La civilització romana...................................................................................137

Projecte 1. Fem una guia de viatge! - AVALUACIÓ............................................................139

Projecte 1. Fem una guia de viatge! - AUTOAVALUACIÓ..................................................140

Projecte 1. Fem una guia de viatge! - COAVALUACIÓ.......................................................141

Projecte 2. Revista online de sostenibilitat- AVALUACIÓ..................................................142

Projecte 2. Revista online de sostenibilitat - AUTOAVALUACIÓ........................................143

Projecte 2. Revista online de sostenibilitat - COAVALUACIÓ............................................144

Projecte 3. El gran concurs de les fonts històriques - AVALUACIÓ....................................145

Projecte 3. El gran concurs de les fonts històriques - AUTOAVALUACIÓ..........................146

Projecte 3. El gran concurs de les fonts històriques - COAVALUACIÓ...............................147

Projecte 4. La dona a l’antiguitat- AVALUACIÓ.................................................................148

Projecte 4. La dona a l’antiguitat - AUTOAVALUACIÓ......................................................149

Projecte 4. La dona a l’antiguitat - COAVALUACIÓ..........................................................150



METODOLOGIA

La següent programació correspon a la matèria de Ciències socials: geografia i història del primer curs de l'Educació Secundària Obligatòria. S'ha realitzat prenent com a font principal el DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya.

A l'àrea de Ciències socials: geografia i història en l'1er curs de l'ESO treballarem amb els materials del Projecte Tangram, de l'editorial Digital- Text. Es tracta d'un llibre digital d'última generació que permet una total adaptació als objectius, continguts i necessitats del centre, professors i alumnes. Les seves principals característiques són:

Un material personalitzable que s’adapta a cada alumne.

Itineraris curriculars dissenyats per atendre els diferents ritmes d’aprenentatge.

Una varietat de perspectives educatives que permet treballar des de diferents metodologies i atendre les característiques de tots els alumnes.

Una estructura atomitzada dels continguts que permet reconstruir els llibres i crear noves versions amb finalitats específiques, com ara l’aprenentatge transversal.

Continguts redactats i revisats per professors en actiu.

Propostes de treball i activitats que atenen les competències i les intel·ligències múltiples.

Guies didàctiques, programacions d’aula i orientacions metodològiques creades per experts pedagogs de cada matèria.

Solucionari interactiu i consultable en pantalla de totes les activitats i propostes de treball.

Rúbriques i altres sistemes de seguiment de l’aprenentatge de l’alumnat.

Prestacions i eines específiques de marcatge per a la gestió del professor.

El Projecte Tangram aborda el tractament de continguts a partir de propostes innovadores sense desatendre les metodologies convencionals. És una proposta versàtil amb l’objectiu que cada docent pugui configurar i utilitzar els llibres a l’aula seguint la metodologia pedagògica i didàctica triada, per donar resposta a l’ampli espectre de posicions educatives dels docents i les organitzacions educatives.

Els principals enfocaments metodològics contemplats pel projecte i abordables des d’ell són:

Aprenentatge competencial, contextualitzat i transversal.

Taxonomia de Bloom i intel·ligències múltiples.

Èmfasi en l’assessment i en l’avaluació diagnòstica i formativa.

Atenció a la diversitat i educació personalitzada.



Classe invertida (Flipped classroom).

Aprenentatge basat en projectes (ABP), casos (ABC) i problemes (ABP).

Els materials dels llibres Tangram estan plantejats de manera que es puguin emprar aplicant diverses metodologies i enfocaments didàctics. Això afavoreix que els alumnes desenvolupin habilitats i adquireixin coneixements per múltiples vies i sistemes segons el tipus d’activitat o enfocament.

Algunes de les metodologies d’aprenentatge que es poden dur a terme mitjançant els llibres Tangram són:

Competencial: es proposa l’aplicació pràctica, pel que fa als continguts i a partir d’activitats basades en la vida real i en l’experiència dels alumnes, d’un extens repertori d’habilitats cognitives, procedimentals i actitudinals.

Personalitzada: es fa una proposta d’accés als continguts i de treball individualitzada, adaptada a cada alumne i a cada situació, que pot ser reconfigurada pel docent en tot moment segons la seva evolució.

Col·laborativa: tots els itineraris contemplen activitats de tipus col·laboratiu, els objectius d’aprenentatge de la qual només es poden aconseguir mitjançant la interacció i la cooperació dels alumnes.

Inductiva: s’estimula els alumnes perquè desenvolupin hipòtesis a partir de dades i continguts que donen pautes per seguir el camí cap a la investigació, l’obtenció de dades, l’anàlisi i l’elaboració de conclusions que posteriorment hauran de confrontar amb les dels seus companys i amb el corpus de coneixement teòric proporcionat.

Constructivista: es proposa un accés actiu i interactiu a la informació, de manera que el coneixement no sigui assimilat passivament per l’alumnat, sinó construït col·lectivament a l’aula seguint les pautes marcades pel docent.

Inversa: es prepara el treball autònomament per portar-lo a terme a l’aula de manera aplicada i sincrònica.

Contextualitzadora: els continguts i els aprenentatges s’exposen emmarcats i contextualitzats en situacions i entorns reals.

Autònoma: se situa els alumnes al centre del seu propi procés d’aprenentatge, del qual són responsables, mentre que al docent li correspon el paper de guia expert i assessor.

Activa: es proposa un accés actiu i dinàmic als continguts, que han de ser descoberts, investigats, deduïts i abordats de forma activa i constructiva, i no assimilats passivament com una veritat donada.

Aplicada: les activitats comporten la posada en pràctica de coneixements i habilitats contextualitzades, anteposant sempre que es pugui l’exploració pràctica a l’extracció de conclusions.



Expositiva: afavoreix la transmissió de la informació mitjançant explicacions clares i estructurades.

Avaluativa: diversos sistemes de registre de l’activitat de l’alumnat permeten recollir l’evolució i el desenvolupament particulars de cada alumne, així com el seu estil d’aprenentatge.

Unitats didàctiques

Els llibres de Ciències socials: geografia i història del Projecte Tangram s’estructuren en les següents unitats:

BLOCS Unitats

GEOGRAFIA

1. La Terra i la seva representació2. Les formes de la Terra3. L'aigua de la Terra4. Temps i clima5. Climes i paisatges de la Terra6. El medi físic7. Medi ambient i acció humana

HISTÒRIA

8. L'estudi de la història9. Prehistòria10. Les primeres civilitzacions11. La civilització grega12. Els pobles preromans13. La civilització romana

Les unitats del Projecte Tangram proposen una ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ que serveix per contextualitzar la teoria, que s'exposa en un to eminentment didàctic. Es tracta d'una p roposta de treball dissenyada per realitzar-se de forma grupal, dinàmica i oberta a partir d'un recurs concret (imatge, vídeo, text, etc.), que tracta els continguts de la unitat de forma global i està pensada per explorar els coneixements previs dels alumnes i motivar-los abans de començar a treballar la unitat.

Cadascuna de les unitats del Projecte Tangram agrupen un conjunt d'OBJECTES D’APRENENTATGE (OA), que es defineixen com la unitat mínima de contingut sobre un tema determinat. Cada objecte d’aprenentatge és encapçalat per una activitat de coneixements previs destinada a motivar a l'alumnat, abans de la lectura de l'exposició teòrica dels continguts. Tanquen l'objecte d’aprenentatge una sèrie d’activitats finals per consolidar l'aprenentatge dels continguts teòrics. La proposta de treball del nivell avançat completa els continguts del OA mitjançant aprofundiment, ampliació o especialització.

Cada unitat del Projecte Tangram ofereix un MAPA DE CONCEPTES que resumeix en un gràfic el contingut principal de la unitat i les seves interrelacions. Enllaça amb el contingut de la unitat i amb recursos extres, i desplega informació complementària. Té la doble funcionalitat de servir com a guia per a les sessions expositives del professor en la classe i com a eina d'estudi per als alumnes.



Les activitats de CONSOLIDACIÓ treballen els diversos temes de la unitat de manera interrelacionada i competencial.

Finalment, cada unitat compta amb un apartat per a l'AUTOAVALUACIÓ de l'alumne sobre els continguts tractats en la unitat, a través de deu activitats autocorrectives. L'autoavaluació valora el domini dels continguts, i genera un informe que categoritza per OA i ofereix una qualificació global.

Treball per projectes

El projecte Tangram es planteja per desenvolupar projectes que parteixin d'una situació significativa per a l'alumne, sempre relacionada amb la matèria de l'àrea, que generi un repte que ha de resoldre i que comportarà la construcció activa de coneixement per part de l'alumne a partir del treball de recerca i creació.

Per dur a terme cada projecte, es requereix l'adquisició d'uns coneixements que es facilitaran en els continguts de la unitat, agrupats en OA. Aquests continguts estan vinculats de manera que puguin combinar-se en les sessions de l'àrea, tant teòriques com pràctiques.

Els projectes aglutinen continguts de diverses unitats, interrelacionant-les a partir de la proposta de treball plantejada. Els alumnes han de resoldre el repte plantejat a partir d'unes pautes, uns materials donats i una seqüenciació dels passos que cal seguir. El contingut es vincula directament als Objectes d’aprenentatge de les unitats interrelacionades. Els projectes proposats per a aquesta assignatura i curs són:

BLOCS Projectes

GEOGRAFIA

Fem una guia de viatge!

Fer una guia de viatge i elaborar un Google Maps amb el recorregut.

Revista online de sostenibilitat

Crear una revista online amb reportatges, entrevistes, curiositats i consells sobre sostenibilitat i la cura del medi ambient.

HISTÒRIA

El gran concurs de les fonts històriques

Entre tots crear un concurs de preguntes sobre fonts històriques de diferents períodes de la prehistòria i la història antiga. El grup que més respostes encerti, guanyarà el concurs.

La dona a l’antiguitat

Anàlisi del paper de la dona en l'antiguitat. Gravació d'avatars (o personatges virtuals) de l'edat antiga amb les aplicacions Voki o Tellagami. Opcionalment: exposició d'aquests avatars en el centre escolar.



El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:

Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.

Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).

Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.

Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).

Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).

El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.

Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.

Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.

Taxonomia de Bloom

La taxonomia de Bloom estableix una seqüència de sis habilitats, ordenades jeràrquicament, que indiquen que l’adquisició del coneixement només és possible quan s’aconsegueix l’últim nivell (que implica dominar els nivells inferiors). d’aquesta manera, els llibres Tangram categoritzen segons la complexitat de les activitats i el paper que requereixen de l’alumne per crear paràmetres de l’adquisició dels objectius d’aprenentatge establerts.

Les dimensions són les següents:

Recordar: reconèixer i recuperar informacions, idees, dades, etc. ja treballades o apreses amb anterioritat.

Comprendre: construir significat a partir dels continguts treballats, i ser capaç d’establir associacions amb altres continguts i d’identificar causes i conseqüències.

Aplicar: posar en pràctica un procediment après, tant en una situació coneguda com en una de nova.

Analitzar: descompondre el coneixement i detectar com les diferents parts que el formen es relacionen entre elles a escala global.

Avaluar: comprovar i sotmetre a judici amb esperit crític el resultat del treball realitzat i del nivell d’adquisició de continguts a partir tant de referències intrapersonals com externes.



Crear: ser capaç d’organitzar coneixements, capacitats i habilitats per establir noves relacions i planificar i generar nous elements, estructures, idees, etc. originals i coherents.

En les programacions d’OA cada objectiu es relaciona amb una d’aquestes dimensions. En les programacions d’unitat, en mostrar objectius generals, hi ha més d’una dimensió de coneixement que hi està associada.

OBJECTIUS

Els objectius generals establerts per a aquesta etapa pel DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya fan referència a les habilitats que l'alumne ha de desenvolupar en totes les àrees :

a) Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge responsable i eficaç per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.

e) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

f) Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures en un marc de valors compartits, fomentant l’educació intercultural, la participació en el teixit associatiu del país, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.

g) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.

h) Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès; i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica, així com el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.



j) Desenvolupar habilitats per a l’anàlisi crítica de la informació, en diferents suports, mitjançant instruments digitals i d’altres, per transformar la informació en coneixement propi, i comunicar-lo a través de diferents canals i formats.

k) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.

l) Gaudir i respectar la creació artística, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.

m) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

n) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social.

o) Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat i preservar el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual.

p) Valorar la necessitat de l’ús segur i responsable de les tecnologies digitals, tenint cura de gestionar la pròpia identitat digital i el respecte a la dels altres.

En les programacions del Projecte Tangram es mostren dos tipus d'objectius:

Específics per cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i activitats dels Específics per a cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i les activitats.

Generals d’unitat i de bloc. Estan redactats per resumir en un de sol els objectius de cada OA. A més, hi ha objectius transversals que fan referència a temes i qüestions presents en tots els OA de la unitat, i normalment tracten qüestions que tenen a veure amb l’autoaprenentatge dels alumnes, el desenvolupament i treball amb les TIC, etc..

Els objectius de les programacions de bloc es recopilen de les programacions de les unitats que el componen, i se seleccionen els que poden aplicar-se al contingut dels projectes.

COMPETÈNCIES

Per contribuir a la consecució de les competències clau, el currículum de l'educació secundària obligatòria establert en el DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya inclou el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades en àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació d’aquesta etapa. Les competències bàsiques es converteixen en objectius d’aprenentatge de final d'etapa.



Per tant, les competències recollides es basen en el marc europeu de referència i es desenvolupen i adapten al currículum segons els àmbits següents:

Comunicació lingüística

La competència en comunicació lingüística és el resultat de l’acció comunicativa dins de determinades pràctiques socials, en les quals l’individu actua amb altres interlocutors i a través de textos en múltiples modalitats, formats i suports. Aquestes situacions i pràctiques poden implicar l’ús d’una o diverses llengües, en diversos àmbits i de manera individual o col·lectiva. Per a això, l’individu disposa del seu repertori plurilingüe, parcial, però ajustat a les experiències comunicatives que experimenta al llarg de la vida. Les llengües que utilitza poden haver tingut vies i temps d’adquisició diferents i constituir, per tant, experiències d’aprenentatge de llengua materna o de llengües estrangeres o addicionals. Per a un desenvolupament adequat d’aquesta competència és necessari abordar, a causa de la seva complexitat, l’anàlisi i la consideració dels diferents aspectes que hi intervenen. Per tant, s’ha d’atendre els cinc components que la constitueixen i a les dimensions en què es concreten:

El component lingüístic inclou diferents dimensions: lèxica, gramatical, semàntica, fonològica, ortogràfica i ortoèpica, entenent-se aquesta última com l’articulació correcta del so a partir de la representació gràfica de la llengua.

El component pragmàtic-discursiu contempla tres dimensions: sociolingüística (vinculada amb la producció i recepció adequades de missatges en diferents contextos socials); pragmàtica (que inclou microfuncions comunicatives i esquemes d’interacció); i discursiva (que inclou macrofuncions textuals i qüestions relacionades amb els gèneres discursius).

El component sociocultural inclou dues dimensions: la que es refereix al coneixement del món i la dimensió intercultural.

El component estratègic permet a l’individu superar les dificultats i resoldre els problemes que sorgeixen en l’acte comunicatiu. Inclou tant destreses i estratègies comunicatives per a la lectura, l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa, com habilitats vinculades amb el tractament de la informació, la lectura multimodal i la producció de textos electrònics en diferents formats; també formen part d’aquest component les estratègies generals de caràcter cognitiu, metacognitiu i socioafectiu que utilitza l’individu per comunicar-se eficaçment, totes elles fonamentals en l’aprenentatge de les llengües estrangeres.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia indueixen i enforteixen alguns aspectes essencials de la formació de les persones que resulten fonamentals per a la vida..

La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Per a un desenvolupament adequat de la competència matemàtica és necessari abordar



quatre àrees relatives a nombres, àlgebra, geometria i estadística, interrelacionades de diverses formes:

o La quantitat: incorpora la quantificació dels atributs dels objectes, les relacions, situacions i entitats del món, interpreta diferents representacions de totes elles i jutja interpretacions i arguments. Participar en la quantificació del món suposa comprendre mesures, càlculs, magnituds, unitats, indicadors, la mida relativa i les tendències i patrons numèrics.

o L'espai i la forma: inclouen una àmplia gama de fenòmens que es troben al nostre món visual i físic: patrons, propietats dels objectes, posicions, direccions i representacions; descodificació i codificació d’informació visual, navegació i interacció dinàmica amb formes reals o representacions. En aquest sentit, la competència matemàtica inclou una sèrie d’activitats com la comprensió de la perspectiva, l’elaboració i lectura de mapes, la transformació de les formes amb i sense tecnologia, la interpretació de vistes d’escenes tridimensionals des de diferents perspectives i la construcció de representacions de formes..

o El canvi i les relacions: el món desplega una gran quantitat de relacions temporals i permanents entre els objectes i les circumstàncies, en les quals els canvis es produeixen dins de sistemes d’objectes interrelacionats. Tenir més coneixements sobre el canvi i les relacions suposa comprendre els tipus fonamentals de canvi i quan es produeix, amb la finalitat d’utilitzar models matemàtics adequats per descriure’l i predir-lo.

o La incertesa i les dades: són un fenomen central de l’anàlisi matemàtica present en diferents moments del procés de resolució de problemes, en el qual resulta clau la presentació i la interpretació de dades. Aquesta categoria inclou el reconeixement del lloc de la variació en els processos, la possessió d’un sentit de quantificació d’aquesta variació, l’admissió d’incertesa i error en els mesuraments i els coneixements sobre l’atzar. Comprèn també l’elaboració, interpretació i valoració de les conclusions extretes en situacions en les quals la incertesa i les dades són fonamentals.

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic i a la interacció responsable des d’accions tant individuals com col·lectives, orientades a la conservació i millora del medi natural, decisives per a la protecció i el manteniment de la qualitat de vida i el progrés dels pobles. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament del pensament científic, ja que inclouen l’aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques que condueixen a l’adquisició de coneixements, el contrast d’idees i l’aplicació dels descobriments en el benestar social. Els àmbits que han d’abordar-se per a l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia són:

o Sistemes físics: són sistemes associats al comportament de les substàncies en l’àmbit fisicoquímic, és a dir, regits per lleis naturals descobertes a partir de l’experimentació científica orientada al coneixement de l’estructura última de la matèria, que repercuteix en els successos observats i descrits des d’àmbits



específics i complementaris: mecànics, elèctrics, magnètics, lluminosos, acústics, calorífics, reactius, atòmics i nuclears. Tots aquests elements tenen valor en si mateixos i en relació amb els seus efectes en la vida quotidiana, en les seves aplicacions en la millora d’instruments i eines, en la conservació de la naturalesa i en la facilitació del progrés personal i social..

o Sistemes biològics: propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica que cal conèixer per preservar-los i evitar-ne el deteriorament. Forma part essencial d’aquesta dimensió competencial el coneixement de tot el que afecta l’alimentació, la higiene i la salut individual i col·lectiva, així com l’habituació a conductes i l’adquisició de valors responsables pel bé comú immediat i del planeta en la seva globalitat.

o Sistemes de la Terra i de l'espai : s’analitzen des d’una perspectiva geològica i cosmogònica. El coneixement de la història de la Terra i dels processos que han desembocat en la seva configuració actual són necessaris per identificar-nos amb la nostra realitat: què som, d’on venim i cap a on podem i hem d’anar. Els sabers geològics, units als coneixements sobre la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i industrial proporcionen, a més de formació científica i social, valoracions sobre les riqueses del nostre planeta que han de defensar-se i incrementar-se. El coneixement de l’espai exterior, de l’Univers del qual formem part, estimula un dels components essencials de l’activitat científica: la capacitat de sorpresa i l’admiració davant dels fets naturals.

o Sistemes tecnològics: derivats, bàsicament, de l’aplicació dels sabers científics als usos quotidians d’instruments, màquines i eines, i al desenvolupament de noves tecnologies associades a les revolucions industrials que han anat millorant el desenvolupament dels pobles. Components bàsics d’aquesta competència són el coneixement de la producció de nous materials, el disseny d’aparells industrials, domèstics i informàtics, i la seva influència en la vida familiar i laboral. Complementant els sistemes de referència enumerats i promovent-hi acciones transversals, l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia requereix, de manera essencial, la formació i la pràctica en aquests dominis::

Investigació científica: com a recurs i procediment per aconseguir els coneixements científics i tecnològics assolits al llarg de la història. L’acostament als mètodes propis de l’activitat científica proposició de preguntes, cerca de solucions, indagació de camins possibles per a la resolució de problemes, contrast de parers, disseny de proves i experiments, aprofitament de recursos immediats per a l’elaboració de material amb finalitats experimentals i la seva adequada utilització− no només permet l’aprenentatge de destreses en ciència i tecnologia, sinó que contribueix a l’adquisició d’actituds i valors per a la formació personal: atenció, disciplina, rigor, paciència, higiene, serenitat, atreviment, risc, responsabilitat, etc



o Comunicació de la ciència: per transmetre adequadament els coneixements, les troballes i els processos. L’ús correcte del llenguatge científic és una exigència crucial d’aquesta competència: expressió numèrica, maneig d’unitats, indicació d’operacions, recollida de dades, elaboració i interpretació de taules i gràfics, seqüenciació de la informació o deducció de lleis i la seva formalització matemàtica. En aquesta dimensió competencial també és bàsic unificar el llenguatge científic com a mitjà per procurar l’enteniment, així com el compromís d’aplicar-lo i respectar-lo en les comunicacions científiques.

Competència digital

La competència digital implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per aconseguir els objectius relacionats amb el treball, l’ocupabilitat, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat. Per a un desenvolupament adequat de la competència digital és necessari tenir clars alguns conceptes:

És important comprendre com es gestiona la informació i com es posa a la disposició dels usuaris, així com conèixer i utilitzar els diferents motors de cerca i bases de dades que responguin millor a les pròpies necessitats d’informació.

Igualment, cal saber analitzar i interpretar la informació que s’obté, confrontar i avaluar el contingut dels mitjans de comunicació en funció de la seva validesa, fiabilitat i adequació entre les fonts, tant en línia com fora de línia. I, finalment, la competència digital suposa saber transformar la informació en coneixement a través de la selecció de diferents opcions d’emmagatzematge.

La comunicació suposa prendre consciència dels diferents mitjans de comunicació digital que existeixen, de diversos paquets de programari de comunicació i del seu funcionament, així com dels seus beneficis i mancances en funció del context i dels destinataris. Al mateix temps, implica saber quins recursos poden compartir-se públicament i quin valor tenen, és a dir, saber com les tecnologies i els mitjans de comunicació poden permetre diferents formes de participació i col·laboració per crear continguts que produeixin un benefici comú. Això suposa el coneixement de qüestions ètiques com la identitat digital i les normes d’interacció digital.

La creació de continguts implica conèixer els diversos formats en què es poden fer (text, àudio, vídeo, imatges), i identificar els programes o aplicacions que millor s’adapten al tipus de contingut que es vol crear. Suposa també la contribució al coneixement de domini públic (wikis, fòrums públics, revistes), tenint en compte les normatives sobre els drets d’autor i les llicencies d’ús i publicació de la informació.

La seguretat implica ser conscient dels diferents riscos associats a l’ús de les tecnologies i de recursos en línia i les estratègies actuals per evitar-los, la qual cosa suposa identificar els comportaments adequats en l’àmbit digital per protegir la informació, pròpia i d’altres persones, així com saber els aspectes addictius de les tecnologies.



La resolució de problemes suposa estar al corrent de la composició dels dispositius digitals, els seus potencials i limitacions en relació amb la consecució de metes personals, així com saber on buscar ajuda per a la resolució de problemes teòrics i tècnics. Això també implica una combinació heterogènia i ben equilibrada de les tecnologies digitals i no digitals més importants en aquesta àrea de coneixement.

Aprendre a aprendre

La competència d’aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge permanent que es produeix al llarg de la vida i que es produeix en diferents contextos formals, no formals i informals. Aquesta competència es caracteritza per l’habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l’aprenentatge. Aprendre a aprendre inclou coneixements sobre els processos mentals implicats en l’aprenentatge , és a dir, com s’aprèn, i incorpora el coneixement que posseeix l’estudiant sobre el seu propi procés d’aprenentatge que es desenvolupa en tres dimensions: a) el coneixement que té sobre el que sap i desconeix, del que és capaç d’aprendre, del que li interessa, etcètera; b) el coneixement de la disciplina en la qual es localitza la tasca d’aprenentatge, a més del seu contingut concret i demandes; i c) el coneixement sobre les diferents estratègies possibles per afrontar aquesta tasca.Respecte a les actituds i els valors, la motivació i la confiança són crucials per a l’adquisició d’aquesta competència. Ambdues es potencien des del plantejament de metes realistes a curt, mitjà i llarg termini. I quan s’aconsegueixen, augmenta la percepció d’autoeficàcia i la confiança, i s’eleven els objectius d’aprenentatge de forma progressiva.Per a un desenvolupament adequat de la competència d’aprendre a aprendre es requereix una reflexió que afavoreixi un coneixement dels processos mentals als quals es lliuren les persones quan aprenen, un coneixement sobre els propis processos d’aprenentatge, així com el desenvolupament de la destresa de regular i controlar l’aprenentatge que es du a terme.

Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; també per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes, així com per interactuar amb les altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclou accions en un terreny més proper i immediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.

o La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a elles com per a les seves famílies i per al seu entorn social proper, i saber com pot contribuir a aconseguir-ho un estil de vida saludable. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de certes destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre diferents punts de vista, negociar sabent inspirar confiança i sentir



empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte per les diferències expressat de forma constructiva. Aquesta competència inclou també actituds i valors com una forma de col·laboració, seguretat en un mateix i integritat i honestedat.

o La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució Espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en declaracions internacionals, a més de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, així com dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, a més de la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals al món globalitzat. Per a un desenvolupament adequat d’aquestes competències cal comprendre les experiències col·lectives; l’organització i el funcionament del passat i present de les societats; la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i motivacions; els elements comuns i diferents; els espais i territoris en què es desenvolupa la vida dels grups humans; els seus assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències també incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa que els permet relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s, afrontar els conflictes i proposar perspectives d’afrontament, així com prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu respecte a la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències suposa ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, creences, cultures i la història personal i col·lectiva dels altres.

Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

La competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes. Això significa prendre consciència de la situació que cal tractar o resoldre, i saber triar, planificar i gestionar les habilitats, les actituds i els coneixements necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d’aconseguir l’objectiu previst. Aquesta competència està present en els àmbits personal, social, escolar i laboral en els quals es mouen les persones, cosa que els permet desenvolupar les seves activitats i aprofitar noves oportunitats. A més, és el fonament d’altres capacitats i coneixements específics, i inclou la consciència dels valors ètics relacionats. Per desenvolupar adequadament aquesta competència és necessari abordar:

La capacitat creadora i d’innovació: creativitat i imaginació; autoconeixement i autoestima; autonomia i independència; interès i esforç; esperit emprenedor; iniciativa i innovació.



La capacitat proactiva per gestionar projectes: capacitat d’anàlisi; planificació, organització, gestió i presa de decisions; resolució de problemes; habilitat per treballar individualment i de manera col·laborativa en un equip; sentit de la responsabilitat; avaluació i autoavaluació.

La capacitat d’assumpció, gestió de riscos i maneig de la incertesa: comprensió i assumpció de riscos; capacitat per gestionar el risc i manejar la incertesa.

Les qualitats de lideratge i treball individual i en equip: capacitat de lideratge i delegació; capacitat per treballar individualment i en equip; capacitat de representació i de negociació.

Sentit crític i de la responsabilitat: sentit i pensament crític; sentit de la responsabilitat..

Competències socials i cíviques

Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i les actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes; i per interactuar amb altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclouen accions en un terreny més proper i mediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.

La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a si mateixes com per a les seves famílies i el seu entorn social proper, i saber com un estil de vida saludable pot contribuir-hi. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de determinades destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre punts de vista diferents, negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte a les diferències expressat de manera constructiva. A més, aquesta competència inclou actituds i valors com una forma de col·laboració, la seguretat en un mateix i la integritat i la honestedat.

La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en declaracions internacionals, i de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, i la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals en el món globalitzat. Per desenvolupar adequadament aquestes competències és necessari comprendre i entendre les experiències col·lectives i



l’organització i el funcionament del passat i el present de les societats, la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i les seves motivacions, els elements comuns i els que són diferents, els espais i territoris on es desenvolupa la vida dels grups humans, i els assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa per relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s i afrontar els conflictes i proposar activament estratègies d’afrontament, i prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu en relació amb la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències implica ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres

Consciència i expressions culturals

La competència en consciència i expressió cultural implica conèixer, comprendre, apreciar i valorar −amb esperit crític i una actitud oberta i respectuosa− les diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi personal i considerar-les part de la riquesa i el patrimoni dels pobles. Aquesta competència també incorpora un component expressiu referit a la capacitat estètica i creadora i al domini de les capacitats relacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per utilitzar-les com a mitjà de comunicació i expressió personal. Implica també manifestar interès per la participació en la vida cultural i per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic, tant de la pròpia comunitat com de les altres. Així, la competència per a la consciència i expressió cultural requereix coneixements que permetin accedir a les diferents manifestacions sobre l’herència cultural (patrimoni cultural, historicoartístic, literari, filosòfic, tecnològic, mediambiental, etc.) a escala local, nacional i europea i el seu lloc al món. Per tant, per a un desenvolupament adequat de la competència per a la consciència i expressió cultural, és necessari abordar:

El coneixement, estudi i comprensió tant dels diferents estils i gèneres artístics com de les principals obres i produccions del patrimoni cultural i artístic en diferents períodes històrics, les seves característiques i relacions amb la societat en la qual es creen, així com les característiques de les obres d’art produïdes, tot això mitjançant el contacte amb les obres. També es relaciona amb la creació de la identitat cultural com a ciutadà d’un país o membre d’un grup.

L’aprenentatge de les tècniques i recursos dels diferents llenguatges artístics i formes d’expressió cultural, així com la integració de diferents llenguatges.

El desenvolupament de la capacitat i la intenció d’expressar-se i comunicar idees, experiències i emocions pròpies, partint de la identificació del potencial artístic personal (aptitud o talent). Es refereix també a la capacitat de percebre, comprendre i enriquir-se amb les produccions del món de l’art i de la cultura.



La potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació de cada individu perquè pugui expressar les seves idees i sentiments. És a dir, la capacitat d’imaginar i realitzar produccions que suposin recreació, innovació i transformació. Implica el foment d’habilitats que permetin reelaborar idees i sentiments propis i aliens, i exigeix desenvolupar l’autoconeixement i l’autoestima, així com la capacitat de resolució de problemes i l’assumpció de riscos.

L’interès, gaudi, respecte i valoració crítica de les obres artístiques i culturals que es produeixen en la societat, amb un esperit obert, positiu i solidari.

La promoció de la participació en la vida i l’activitat cultural de la societat al llarg de tota la vida. Això implica comportaments que afavoreixen la convivència social.

El desenvolupament de la capacitat d’esforç, constància i disciplina com a requisits necessaris per a la creació de qualsevol producció artística de qualitat, i d’habilitats de cooperació que permetin fer treballs col·lectius.

A més, en el currículum, les competències bàsiques s’organitzen segons els àmbits d’aprenentatge al qual pertanyen. Cadascun dels àmbits està estructurat en dimensions, en les quals es proposa una sèrie de competències que els alumnes hauran de desenvolupar.

Els àmbits i competències són els següents:

Àmbit lingüístic

La competència comunicativa i lingüística, entesa de manera genèrica, és l’habilitat per expressar i interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions de forma oral i escrita (escoltar, parlar, llegir i escriure), i per interactuar lingüísticament d’una manera adequada i creativa en tots els contextos socials i culturals possibles, com l’educació i la formació, la vida privada i professional, i l’oci. Per poder comunicar-se mitjançant la llengua, una persona ha de tenir coneixements de les funcions del llenguatge, el lèxic i la gramàtica funcional. Això comporta ser conscient dels principals tipus d’interaccions verbals, de l’existència de textos literaris i no literaris, de les principals característiques dels diferents estils i registres de la llengua i de la diversitat del llenguatge, i de la comunicació en funció del context. Les persones han de tenir les capacitats necessàries per comunicar-se de forma oral i escrita en múltiples situacions comunicatives, i per controlar i adaptar la seva manera de comunicar-se a cada situació. Aquesta competència inclou, també, les habilitats que permeten distingir i utilitzar diferents gèneres textuals, buscar, recopilar i processar informació, utilitzar eines d’ajuda i formular i expressar les pròpies idees i coneixements, orals i escrits, d’una manera convincent i adequada al context. Una actitud positiva respecte a la comunicació en la pròpia llengua implica una bona disposició al diàleg crític i constructiu, l’apreciació de les qualitats estètiques i la voluntat de dominar-les, i l’interès per la interacció amb altres persones. Això comporta ser conscient de la repercussió que la llengua pot tenir en els altres i la necessitat de comprendre i utilitzar-la de manera positiva i socialment responsable. Les diferents competències que componen l’àmbit de llengua i literatura, respecte a les llengües oficials, s’agrupen en les dimensions següents: la dimensió de comprensió lectora, la dimensió d’expressió escrita, la dimensió de comunicació oral, la dimensió literària i la dimensió actitudinal i plurilingüe. Les tres primeres formen part del procés comunicatiu, ja que



comporten comprendre textos escrits, expressar-se mitjançant textos escrits i comunicar-se de forma oral, tant individualment com en interaccions orals planificades o espontànies. La dimensió literària implica una educació fonamentada en la lectura, el coneixement, el raonament crític i la creativitat. La dimensió actitudinal i plurilingüe planteja tres competències, llistades a continuació, que afecten respectivament la lectura i l’escriptura, la interacció oral —aquestes dues des d’un vessant actitudinal— i el respecte a la diversitat lingüística i cultural — aquesta des d’un vessant plurilingüe..

Competències de cada dimensió:

Dimensió de comprensió lectora

Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics per comprendre’ls.

Reconèixer el tipus de text, l’estructura i el format que té, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

Dimensió d’expressió escrita

Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació i l’organització d’idees.

Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

Revisar i corregir el text per millorar-lo i cuidar-ne la presentació formal.

Dimensió de comunicació oral

Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics, incloent els elements prosòdics i no verbals.

Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, i utilitzar els elements prosòdics i no verbals pertinents.

Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs, mantenir i acabar el discurs.

Dimensió literària

Llegir obres i conèixer-ne els autors i autores, a més dels períodes més significatius de la literatura catalana, castellana i universal.

Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, identificar-ne el gènere i interpretar i valorar els recursos literaris dels textos.

Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.

Dimensió actitudinal i plurilingüe

Actitud. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; a més de valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

Actitud. Implicar-se activament i reflexivament en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.



Actitud. Manifestar una actitud de respecte per la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

Àmbit matemàtic

La competència matemàtica, tal com es defineix al currículum, inclou una gran varietat d’habilitats i coneixements, de manera que resulta més aclaridor parlar d’un gran camp competencial matemàtic dins del qual s’ha d’establir una sèrie de competències amb perfils més definits. El currículum ja dóna els criteris per dibuixar aquests perfils quan, més enllà dels blocs de continguts tradicionals (numeració i càlcul; canvi i relacions; espai i forma; mesura; estadística i atzar), explicita quins són els processos que es desenvolupen al llarg de tot treball matemàtic. En l’elaboració de la proposta de competències matemàtiques de l’ESO s’ha optat per quatre dimensions que es corresponen amb els processos del currículum: resolució de problemes, raonament i prova, connexions i comunicació i representació. Aquestes dimensions tenen elements comuns i això es tradueix en relacions entre les competències. En la resolució de problemes hi ha components de comunicació i representació (comunicació del procés de resolució i de la solució, traducció de l’enunciat al llenguatge matemàtic), de connexions (entre matemàtiques i realitat, entre conceptes i algorismes) i de raonament i prova (en la comprovació de solucions i del procés de resolució). La dimensió de raonament i prova, a més de la resolució de problemes, té components de comunicació i representació (en la presentació d’argumentacions, en l’expressió clara i precisa de les idees matemàtiques, en la construcció de coneixement). També hi ha relacions entre connexió i comunicació i representació (identificació de les matemàtiques en situacions reals i l’ús d’eines tecnològiques). Les competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades en els continguts del currículum. Encara que tots els continguts estan relacionats amb totes les competències, s’ha fet una tria d’aquells que contribueixen més al desenvolupament de cada competència. Són els anomenats continguts clau.


Resolució de problemes

Traduir un problema al llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.

Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes. Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses. Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.

Raonament i prova

Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions que es fan en Matemàtiques.

Emprar el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.

Connexions



Usar les relacions que hi ha entre les diverses parts de les Matemàtiques per analitzar situacions i per raonar.

Identificar les Matemàtiques implicades en situacions properes i acadèmiques i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

Comunicació i representació

Representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic.

Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres. Emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir coneixement a

partir d’idees matemàtiques. Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informació, i visualitzar i

estructurar idees o processos matemàtics.

Àmbit científic-tecnològic

Les competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes resoldre problemes a partir dels coneixements científics i tècnics, així com del domini dels processos de l’activitat científica. Ser competent en aquest àmbit permet actuar i respondre −aportant proves− algunes preguntes genuïnes que els alumnes es poden formular i que saben reconèixer com a científiques. És un saber que té sentit i motivació, que permet raonar i que contribueix a l’educació global dels alumnes perquè els fa capaços d’actuar de manera reflexiva davant de situacions que es consideren rellevants. Els alumnes l’assoleixen posant en joc les capacitats i motivacions humanes que els proporcionen les vivències de fer ciència.Aquest coneixement viscut en l’activitat cientificotecnològica a l’aula és el que genera les competències de pensament científic a les quals es refereix aquest document. Per assolir-lo, els alumnes han de conèixer els conceptes, tècniques i metodologies de les disciplines científiques i tecnològiques que s’especifiquen en els currículums de l’ESO, alhora que desenvolupen les capacitats, comportaments, noció dels drets i deures i dels reptes socials que són propis de la seva edat.Els alumnes aniran adquirint les competències en resoldre els problemes que els plantegen els fenòmens físics, químics, biològics, geològics i tecnològics del món, i duran a terme una activitat científica escolar que ha de ser conceptual i pràctica, i alhora ha de tenir finalitats humanes i socials. Per això, cal que els alumnes coneguin i sàpiguen aplicar els principals models i processos de les ciències, en diferents contextos i segons diferents demandes o finalitats. Ho aconseguiran mitjançant els intercanvis d’idees i de maneres de treballar a classe, la comunicació i l’ús dels llenguatges específics que aniran adquirint a mesura que els necessitin.

En aquesta proposta s’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de l’activitat científica. Aquestes dimensions s’han fet atenent criteris epistemològics, de funcionalitat didàctica i d’intencionalitat educativa. Una de les finalitats de



l’educació científica i tecnològica en aquesta etapa és ser capaç de tenir una vida saludable i saber actuar en aquest sentit de manera coherent. Això requereix un medi natural que també ho sigui, i que cal conèixer per controlar-hi la intervenció humana. En la societat moderna aquesta intervenció és tecnològica i cal ser capaç de poder avaluar-ne l’impacte. Per comprendre-ho, s’ha de conèixer l’estructura i el funcionament dels aparells d’ús freqüent. Tots aquests coneixements es fonamenten en els models teòrics i experimentals de les ciències i en la seva capacitat per resoldre problemes. La primera dimensió respon, doncs, a qüestions com què són les ciències, quins són els seus models i els experiments que s’hi relacionen. La segona dimensió inclou les competències relacionades amb el que fan les ciències i com i amb quins recursos tecnològics intervenen en el món. La tercera dimensió respon a qüestions com per a què necessitem les ciències, com es relacionen amb l’entorn i l’impacte que tenen en el medi. Finalment, la quarta dimensió respon a la pregunta de per a qui seran útils, de quina manera les ciències es relacionen amb un mateix i com afecten la nostra salut. S’ha volgut emfasitzar aquests àmbits atesa la rellevància que tenen per als estudiants d’aquesta edat.


Indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

Objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana

Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament i manteniment per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.

Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.

Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar la idoneïtat del resultat.

Medi ambient

Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals.

Salut



Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.

Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en el terreny individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement científic, en relació amb les conductes de risc i les malalties associades al consum de substàncies addictives.

Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.

Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir del coneixement científic, i valorar les conseqüències de les conductes de risc

Àmbit social

Les competències bàsiques de la matèria de Ciències socials, geografia i història, es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes analitzar fets i situacions a partir de l’aplicació dels coneixements i les metodologies que proporciona la matèria. Ser competent en aquesta matèria implica que els nois i noies han adquirit les eines necessàries per entendre el món i per esdevenir persones capaces d’intervenir de manera activa i crítica en la societat plural, diversa i en canvi. Suposa disposar d’uns coneixements que són útils en la mesura que permeten la construcció de conceptes i procediments, i la seva transferència per interpretar problemes a diferents escales espacials i temporals i, alhora, per situar-se en el món i desenvolupar una consciència ciutadana que els permeti intervenir en un futur en la vida laboral, social, cívica i política. En la comprensió dels fenòmens socials que requereix la societat del coneixement esdevenen determinants les destreses d’obtenció i tractament de la informació facilitades per les xarxes i els entorns digitals.Aquestes competències comporten plantejar-se quins coneixements han de tenir els estudiants d’ESO perquè, com a ciutadans, puguin utilitzar-los. Les competències avaluen la capacitat de recordar coneixements factuals, el grau d’assimilació de diferents tipus de continguts i la capacitat d’interrelacionar-los en situacions i contextos nous, amb fonament científic.S’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de les Ciències socials: dimensió històrica, dimensió geogràfica, dimensió cultural i artística i dimensió ciutadana.


Dimensió històrica

Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre la causalitat històrica.

Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts per interpretar el passat.

Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.



Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Dimensió geogràfica

Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Dimensió cultural i artística

Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i crear-ne de nou per a les generacions futures.

Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

Dimensió ciutadana

Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

Posicionar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones

Àmbit digital

L’adquisició de les competències bàsiques de l’àmbit de la Tecnologia de la informació i la comunicació demana maneres específiques de treballar que en potenciïn el desenvolupament. Aspectes metodològics com ara la detecció i correcció d’errors com a font d’aprenentatge i les solucions a situacions problemàtiques com a reptes engrescadors són aspectes que cal considerar en totes les competències digitals.

Cal tenir en compte que, atès el caràcter instrumental de les competències digitals, s’han de vincular a totes les matèries del currículum i que, perquè s’assoleixin, és fonamental que els alumnes tinguin accés als dispositius i a les diverses aplicacions. Tot plegat ha de contribuir que l’alumne, d’una banda, millori els seus aprenentatges i, de l’altra, desenvolupi actituds responsables i adequades en relació amb la seva identitat digital i amb l’aprenentatge al llarg de la vida.

Hi ha quatre dimensions que categoritzen les competències digitals en els àmbits de classificació, coherents amb el currículum vigent: instruments i aplicacions; tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge; comunicació interpersonal i col·laboració; i ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital. Aquestes dimensions tenen



elements comuns que es tradueixen en relacions constants entre les competències. Així, per exemple, la dimensió primera, referida als instruments i aplicacions, està relacionada amb totes les altres dimensions pel fet que per desenvolupar qualsevol de les altres dimensions es necessiten instruments i aplicacions; dit d’una altra manera: maquinari i programari. Així mateix, la dimensió quarta, ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital, que planteja aspectes d’ètica, de legalitat i de seguretat, és una dimensió troncal a totes les altres dimensions.


Instruments i aplicacions

Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques que s’hagin de fer. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a la producció de documents digitals.

Tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge

Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que s’hagi de fer, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.

Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.

Comunicació interpersonal i col·laboració

Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació.

Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratius.

Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital

Realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal, utilitzant els recursos digitals propis de la societat actual.

Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per prevenir riscos.

Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

També es proposa un desenvolupament competencial per a les matèries no presents en el projecte Tangram. Els àmbits són els següents:

Àmbit artísticÀmbit de l’educació física

Àmbit de cultura i valors



Tractament de les competències en Tangram

L’objecte últim de la disposició i la metodologia del llibre ha de permetre als alumnes d’assolir les competències bàsiques, tant les específiques de l’àrea de Ciències socials: geografia i història com les d’altres àrees de coneixement.

En l'assoliment de les competències bàsiques hi tenen un paper molt important els projectes, que permeten treballar el contingut de diversos objectes d’aprenentatge.

Els projectes es plantegen per treballar no solament les competències lingüístiques, sinó també altres competències i habilitats. L'enfocament didàctic dels projectes proposa una línia d’aprenentatge que potencia:

- Competència en l’àmbit cientificotecnològic i competència matemàtica: Les diverses activitats plantejades permeten ordenar l’experiència pròpia relativa als fets culturals i naturals, per tal d’elaborar el propi pensament.. La presentació de les teories científiques en forma de model, que afavoreix en l’alumnat la construcció del seu pensament de manera paral·lela al procés científic.

- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: Les activitats inicials de la unitat i l’OA parteixen sempre de situacions quotidianes, en les quals l’alumnat pot recuperar la seva experiència i analitzar-la sota el prisma del rigor científic.

- Competència social i cívica: Molts continguts i activitats són enfocats i presentats a partir de la reflexió sobre l’impacte de determinades actuacions en diferents aspectes de la realitat i a partir de la premissa de la construcció col·lectiva. Permeten entendre les característiques de la història i la societat com a construcció cultural col·lectiva i adquirir habilitats de pensament per tal d’esdevenir un ciutadà reflexiu i amb posicionament davant dels fets històrics i de la societat contemporània.

- Competència en l’àmbit digital: Els projectes, així com altres activitats, interrelacionen els continguts d’una manera aplicada i requereixen l’ús d’un repertori ampli d’eines i entorns digitals per a la cerca d’informació i per a la creació i comunicació d’un producte propi.

- Competència en l’àmbit lingüístic: Moltes de les activitats plantejades, i especialment els projectes, requereixen l’exercitació de la competència lingüística tant en la cerca d’informació com en la seva elaboració i la producció i comunicació mitjançant diferents llenguatges i suports del producte final.

- Competència de consciència i expressions culturals: Aquesta competència es treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre en el desenvolupament dels projectes,.

- Competència d’aprendre a aprendre: Les activitats autocorrectives, les rúbriques d’avaluació i els objectius de cada OA que tenen els alumnes a la seva disposició, per tal d’afavorir la responsabilitat i implicació en el propi procés d’aprenentatge. Les activitats de consolidació de la unitat interrelacionen continguts de manera que els nois i noies hagin



d’aplicar els coneixements en contextos nous. Els interactius permeten a l’alumne experimentar els continguts treballats, de manera que se’n reforça l’aprenentatge significatiu. Les activitats de consolidació de la unitat interrelacionen continguts de manera que els nois i noies hagin d’aplicar els coneixements adquirits en contextos nous.

- Competència del sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor: Nombroses activitats potencien el treball autònom i autocorrectiu, i en molts casos permeten a més que l’alumne vagi més enllà de les propostes de partida.

A l'apartat PROGRAMACIONS D'UNITAT es llisten les competències i indicadors competencials relacionats amb els objectius específics de la unitat.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Segons el DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya, l'Educació Secundària Obligatòria s'organitza d’acord amb els principis d'educació comuna i d’atenció a la diversitat de l'alumnat. Les mesures d’atenció a la diversitat en aquesta etapa estaran orientades a respondre a les necessitats educatives concretes de l'alumnat i a l'assoliment dels objectius de l'Educació Secundària Obligatòria i l'adquisició de les competències corresponents i no podran, en cap cas, suposar una discriminació que els impedeixi aconseguir aquests objectius i competències i la titulació corresponent.

Algunes mesures que pot adoptar el centre contemplen els agrupaments flexibles, el recolzo en grups ordinaris, els desdoblaments de grup, l'oferta de matèries optatives, les mesures de reforç, les adaptacions del currículum, la integració de matèries en àmbits, els programes de diversificació curricular i altres programes de tractament personalitzat per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.

En el Projecte Tangram es proposen diferents recursos que permeten oferir una atenció més individualitzada als alumnes, atenent a les seves necessitats i ritmes d’aprenentatge.

Itineraris per nivells

El llibre de text digital del Projecte Tangram ofereix un recorregut pels continguts curriculars establerts per a cadascun dels cursos segons tres nivells de dificultat dels OA: bàsic, clau i avançat.

ClauEl nivell clau és l'estàndard, tracta els continguts curriculars i va una mica més enllà oferint recursos, contingut complementari, activitats extra, etc. perquè el professor pugui adequar-lo a cada situació..

Bàsic



El nivell bàsic tracta els continguts mínims establerts pel currículum de forma més pautada, pensant en aquells alumnes que tenen un ritme d’aprenentatge més lent o irregular. Disposa d'una adaptació particular en cada tipus de contingut.

Basat en els mateixos recursos i propostes didàctiques que el clau, es distingeix d’aquest per presentar a la pàgina expositiva les característiques següents:

Un apartat inicial que llista els objectius d’aprenentatge amb el títol Aprendràs. Un apartat final que repassa els continguts apresos, amb el títol Has après. Unes curiositats dintre de l'exposició (com a motivació) amb el títol Ho saps? Uns apartats simplificats, amb recursos associats seleccionats, amb l'objectiu

de no saturar els alumnes amb massa informació. Una exposició simplificada (quant al contingut i el redactat), que utilitza més

elements visuals i amb més termes de glossari.

També les activitats formatives estan adaptades per a aquest itinerari en dues línies complementàries:

Activitats completament diferents de l'itinerari clau, amb plantejaments més senzills i més visuals.

Versions simplificades de les activitats de l'itinerari clau a través d'una redacció més senzilla, aportació d'elements visuals de suport, reducció dels apartats o enunciats més detallats i pautats.

Quan l'activitat inicial de l'OA és individual es basa en el mateix recurs però pot tenir un plantejament específic per a cada nivell, que en el bàsic es completa amb apartats més pautats. Quan és grupal, coincideix per als dos nivells, tot i que en alguna ocasió es completa amb algun apartat per treballar de manera individual més pautada.

El nivell bàsic és visualment equiparable al clau per evitar discriminació o percepció negativa.

Avançat

L'avançat consta d'una proposta de treball per a aquells alumnes que han superat el contingut curricular de l'itinerari clau. Des d’aquest itinerari l'alumne pot accedir en tot moment al clau.

La proposta de treball no exposa nou contingut, sinó que es basa en el contingut de l'itinerari clau i convida a avançar a través d'un treball de recerca, exploració, etc. Són els mateixos alumnes els qui, de manera guiada, han de descobrir nous continguts o aspectes del tema tractat.

El mòdul del professor permet establir una avaluació de nivell prèvia a l'aprenentatge d'un contingut específic per avaluar el nivell de l'alumne respecte a aquest contingut. La finalitat d’aquesta avaluació és determinar quin dels tres nivells és més adequat per a cada alumne (o grups d’alumnes) a partir dels resultats d’aquesta avaluació.



És a dir, el llibre digital pot oferir un itineraris específic i adaptat a cada alumne en funció dels resultats de la seva avaluació de nivell en cada tema - o en algun d'ells – si així ho determina el professor.

El professor pot decidir no utilitzar aquesta avaluació de nivell, utilitzar-ho solament en determinats continguts o modificar l'itinerari proposat per a un alumne o diversos alumnes en concret si ho considera necessari.

Així mateix, el professor pot realitzar l'avaluació de nivell per comprovar el nivell d'un grup- o d'un alumne- sense que això signifiqui crear itineraris automàticament.

En cadascun dels nivells dels llibres, el professor disposa de propostes metodològiques que proposen formes alternatives o complementàries de treballar el llibre de l'alumne, o bé enfocaments nous o alternatius.

Tot i que en cada cas els orientacions s'adapten al contingut, solen coincidir en els següents aspectes:

Plantegen variacions sobre com abordar les activitats per oferir enfocaments alternatius o complementaris.

Donen indicacions o precisions sobre como procedir amb els projectes de bloc.

Especifiquen estratègies de treball per als recursos multimèdia.

Repassen el contingut que desenvolupa l'element en qüestió, situant-lo en el context de la matèria i proporcionant una visió més àmplia del contingut.

Concreten estratègies per abordar-lo (seqüència, metodologia, etc.).

Llisten vincles amb altres continguts, ja siguin de nivell inferior, superior o transversals.

Anticipen i resolen possibles problemes amb els quals es pot trobar en el seu desenvolupament i ofereixen solucions per superar-los.

Tipologia d’activitats

1. Formatives

Durant el desenvolupament i al final cadascun dels temes o objectes d’aprenentatge, l'alumne podrà realitzar les activitats plantejades i comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els diferents continguts de la matèria.

Activitats autocorrectives i de resposta lliure, de diferent dificultat, en cada tema o objecte d’aprenentatge.

Recursos i tasques complementaris en cada tema: tasques, mapes, esquemes, comentaris de text, etc.



Els activitats dels nivells clau i bàsic es diferencien segons característiques adaptades al nivell de complexitat.

3. D’aprofundiment i ampliació

Aquest tipus d’activitats servirà per ajustar les diferents necessitats educatives, ritmes d’aprenentatge i nivells dels diferents alumnes a l'aula. Amb les activitats d’ampliació s'estendran els coneixements adquirits.

4. Consolidació

Tant les activitats de secció com les activitats de l'apartat anomenat “Consolidació” en cada unitat del Projecte Tangram interrelacionen els principals aspectes dels OA que tracten mitjançant una proposta de treball aplicat i contextualitzat. Es basen en una seqüència de pantalles que plantegen un procés pautat.

5. d’avaluació sumativa

En finalitzar cada unitat l'alumne podrà realitzar una autoavaluació per comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els continguts d’aquesta unitat.

Aquest tipus d’activitats seran tingudes en compte en la mesura que determinin els criteris de qualificació establerts en l'apartat CRITERIS DE QUALIFICACIÓ d’aquesta programació. En tractar-se d'una avaluació de l'aprenentatge contínua i formativa, s'aplicaran altres eines i indicadors per a l'avaluació total per avaluar l'aprenentatge dels alumnes i el procés d'ensenyament dut a terme.

A més dels procediments, l'avaluació dels quals es realitzarà mitjançant observació del comportament de l'alumne, els seus treballs, la seva participació a l'aula i en les tasques assignades, els assoliments s'avaluaran a través de proves específiques sobre els objectius de cada capítol.

6. Projectes

Com hem vist, el llibre digital amb el qual treballarem proposa projectes grupals per treballar de forma integrada el contingut de diverses unitats.

El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:

Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.

Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).

Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.



Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).

Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).

El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.

Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.

Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.

7. Complementàries

[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES DEFINIDES EN LA PROGRAMACIÓ GENERAL DE CENTRE]

Activitat - Tasca Localització Data Observacions

Intel·ligències múltiples

La diversitat a l'aula no té a veure únicament amb els diferents graus de coneixement previ d'un tema o amb dificultats específiques de comprensió o necessitats especials, sinó que també influeixen les diferents formes i capacitats individuals de cada alumne per a l'aprenentatge. Tal com establí Howard Gardner, la intel·ligència no s’ha de veure como un element únic i igual per a tothom, sinó que es compon de diferents tipus. Cada persona té més facilitat per unes que per altres, sense que per això es pugui dir que algú és més o menys intel·ligent. Partint d’aquesta premissa, les programacions Tangram incorporen aquest paràmetre per donar resposta a les característiques personals i d’aprenentatge de tots els alumnes.

Les intel·ligències múltiples s’organitzen a partir de les dimensions següents::

Lingüisticoverbal: ús i estructuració eficient dels significats i les funcions del llenguatge, tant en l’aspecte cognitiu com en el comunicatiu.



Logicomatemàtica: capacitat per construir solucions i resoldre problemes, estructurar elements per realitzar deduccions i fonamentar-les amb arguments sòlids.

Espaciovisual: visualització i representació gràfica d’idees visuals o espacials.

Musical: percepció de formes musicals amb la finalitat de discriminar-les, transformar-les i expressar-les.

Cineticocorporal: utilització de tot el cos per expressar idees i sentiments.

Intrapersonal: autopercepció que una persona té de si mateixa i que li permet reflexionar sobre el seu aprenentatge.

Interpersonal: habilitats per percebre i establir distincions entre estats d’ànim, intencions, motivacions i sentiments d’altres persones.

Naturalista: identificació, classificació i ús adequat d’elements del medi natural (objectes, plantes, animals, etc.).

El Projecte Tangram permet donar propostes de treball per a diferents intel·ligències, a més de permetre el desenvolupament de competències i intel·ligències no pròpies de l'àmbit de la matèria. Per exemple, el Projecte Tangram de Ciències socials: geografia i història també ofereix propostes per desenvolupar competències pròpies dels àmbits científic, matemàtic, social, cultural i artístic.

Les programacions de cada unitat del Projecte Tangram proposen itineraris complementaris als definits en el llibre de l'alumne. Aquests itineraris es plantegen a través de les orientacions didàctiques del professor, en les quals s'ofereixen pautes alternatives per treballar els continguts i activitats aplicant intel·ligències múltiples i competències bàsiques alternatives a les habituals del llibre de l'alumne.



PROGRAMACIONS D'UNITAT

Unitat 1. La Terra i la seva representació

En aquesta primera unitat, començarem treballant sobre l'Univers, les seves dimensions, com es situa i relaciona el planeta Terra dintre del Sistema Solar.

La primera fita que els alumnes hauran d’assolir serà conèixer les característiques pròpies dels planetes, quines diferències hi ha entre ells i com es poden classificar: segons la seva posició respecte al Sol, la seva composició, etc. (serà un bon moment per treballar amb els alumnes conceptes com l'heliocentrisme i l'esferitat de la Terra). Per superar aquesta part del tema utilitzeu el divers material audiovisual disponible conjugat amb les vostres explicacions orals.

De la mateixa manera, serà important, i pot ser un dels punts amb més dificultats per l’alumne, que comprenguin la magnitud de les distàncies i dimensions que es tracten en aquest tema. Per ajudar-los podeu comparar-les amb les d'objectes quotidians, o distàncies entre localitats de la Terra utilitzant els recursos adjunts o el divers material en línia disponible.

És important també, que els alumnes aprenguin a diferenciar les característiques de la Lluna, però, a la mateixa vegada, quina és la influència que té cadascuna sobre l’altra (fases, eclipsis i marees). Aquests conceptes i relacions ajudaran als alumnes a comprendre millor els continguts propis de la unitat i a entendre aquests fenòmens tan quotidians.

Assimilada aquesta part del tema, arriba un dels moments cabdals de la unitat, en el qual s’hi ha d'entrar en contacte amb el moviment de rotació, els fusos horaris o el moviment de translació del nostre planeta., Per assolir aquesta unitat, l'alumne hi ha d’aconseguir descriure aquest moviment de rotació i translació i les seves conseqüències: entendre el perquè del dia i la nit, les estacions i per extensió, el funcionament del sistema de fusos horaris. Davant de les possibles dificultats, és una part del tema, que dóna peu a utilitzar la gran varietat de recursos TIC que teniu a l’abast.

Per finalitzar el tema, treballarem la interpretació de coordenades geogràfiques i punts cardinals, i ens facilitarà l'accés metodològic per introduir a l'alumne a l'ús de fonts gràfiques i cartogràfiques molt variades que els permeti assolir els criteris d’avaluació requerits.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ

Forma, mida i representació de la Terra



OBJECTES D’APRENENTATGE

Activitat inicial Exposició teòrica - Activitats Proposta de treball

La Terra en l'Univers

Les distàncies en el sistema solar 1. El sistema solarUna colònia humana a Mart?

De la Terra plana a l'esfera imperfecta

2. La TerraL'estudi de la Terra i de la Lluna

La Terra es mou 3. Els moviments de la Terra La nit i el dia

Representació de la Terra

Situar-se a la superfície terrestre 4. Orientació i localització Coordenades geogràfiques

Mapes de tota mena 5. Els mapes Mapes temàtics

Fem un mapa: de l'esfera al pla6. Les projeccions cartogràfiques

Sobre les projeccions: com veiem el món?

ACTIVITATS DE CONSOLIDACIÓ

Mesures del sistema solar Els moviments de la Terra Les coordenades geogràfiques Llegir i interpretar els mapes

Competències

Interpretar la història de l’univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat.

Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, anàlisi i validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions, tot utilitzant el vocabulari específic.

Objectius

Situar la Terra en relació a l'Univers i reconèixer i comparar els planetes que formen el Sistema Solar i explicar les característiques del Sol.

Descriure les característiques principals de la Terra, el Sol i de las Lluna, i explicar quines influències tenen el Sol i la Lluna sobre la Terra.

Explicar els moviment de rotació i translació i analitzar quines en són les conseqüències. Interpretar coordenades geogràfiques i punts cardinals i indicar quina funció tenen en la

localització d’un punt geogràfic. Reconèixer i interpretar mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports i

solucionar els problemes plantejats a partir de l'observació d'imatges i de mapes.



Reconèixer el concepte de Projecció cartogràfica i diferenciar entre els diferents tipus de projeccions cartogràfiques.

Criteris d’avaluació

Posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per explicar el dia i la nit, les estacions, la durada del dia al llarg de l’any, fases lunars, eclipsis i la longitud de les ombres.

Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les TIC.

Indicadors d’assoliment

Descriu les característiques de l’Univers i de la Via Làctia. Situa en un dibuix la Terra en l’Univers i, més concretament, en el sistema solar. Explica les característiques del Sol i quina influència té en la Terra. Descriu les característiques de la Terra i les compara amb les de la resta de planetes del

Sistema Solar. Descriu les característiques de la Lluna i les compara amb les de la Terra. Explica, quins fenòmens de la Terra estan influenciats per la Lluna, emprant documents

gràfics i audiovisuals. Explica el moviment de rotació i en descriu la influència sobre la Terra posant exemples

reals. Calcula les diferències horàries de diferents zones de la Terra utilitzant el mapa de fusos

horaris. Interpreta coordenades geogràfiques i punts cardinals utilitzant les eines adequades. Explica la importància de les coordenades geogràfiques i punts cardinals per a

geolocalitzar punts. Utilitza recursos TIC per localitzar punts geogràfics.


Lingüística Visual-espacial Naturalista

Lògic-matemàtica

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Analitzar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 1 - La Terra i la seva representació

OBJECTES D’APRENENTATGE El sistema solar Característiques de la

TerraEls moviments de la Terra Orientació i localització Els mapes Les projeccions

cartogràfiques

Objectius

Situar la Terra en relació a l'Univers i reconèixer i comparar els planetes que formen el Solar i explicar les característiques del Sol.

Descriure les característiques principals de la Terra, el Sol i de las Lluna, i explicar quines influències tenen el Sol i la Lluna sobre la Terra.

Explicar els moviment de rotació i translació i analitzar quines en són les conseqüències.

Interpretar coordenades geogràfiques i punts cardinals i indicar quina funció tenen en la localització d’un punt geogràfic.

Reconèixer i interpretar mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports i solucionar els problemes plantejats a partir de l'observació d'imatges i de mapes.

Reconèixer el concepte de Projecció cartogràfica i diferenciar entre els diferents tipus de projeccions cartogràfiques.

Competències














Indicadors competencials

Descriu les característiques de l’Univers i de la Via

Descriu les característiques de la Terra i les compara amb

Explica el moviment de rotació i en descriu la influència sobre la Terra

Interpreta coordenades geogràfiques i punts cardinals utilitzant les





Làctia.

Situa en un dibuix la Terra en l’Univers i, més concretament, en el solar.

Explica les característiques del Sol i quina influència té en la Terra.

les de la resta de planetes del sistema solar.

Descriu les característiques de la Lluna i les compara amb les de la Terra.

Explica quins fenòmens de la Terra estan influenciats per la Lluna emprant documents gràfics i audiovisuals.

posant exemples reals.

Explica el moviment de translació i en descriu la influència sobre la Terra posant exemples reals.

Calcula les diferències horàries de diferents zones de la Terra utilitzant el mapa de fusos horaris.

eines adequades.

Explica la importància de les coordenades geogràfiques i punts cardinals per a geolocalitzar punts.

Utilitza recursos TIC per localitzar punts geogràfics.

eines adequades.



eines adequades.




LingüísticaVisual-espacialNaturalista

LingüísticaVisual-espacialNaturalista

LingüísticaVisual-espacialNaturalistaLògic-matemàtica

Lògic-matemàticaVisual-espacialNaturalista

Lògic-matemàticaVisual-espacial Naturalista

Lògic-matemàticaVisual-espacialNaturalista

Taxonomia de Bloom

RecordarComprendreAnalitzar

Comprendre ComprendreAnalitzar

ComprendreAplicar

RecordarAplicar

RecordarAnalitzar



Unitat 2. Les formes de la Terra

Aquesta unitat tracta del planeta Terra. En primer lloc expliqueu i descriviu la litosfera i la hidrosfera com les parts de la Terra que conformen la geosfera i que es troben envoltades per l'atmosfera. Expliqueu que l'atmosfera afavoreix l'efecte hivernacle, fenomen que juntament a la presència d’aigua al planeta permeten la vida a la Terra. Comenteu que l'efecte hivernacle es pot veure alterat per les emissions de gasos a l'atmosfera i posar en perill les condicions de vida, a la vegada que afavoreixen el canvi climàtic. Demaneu als alumnes que cerquin informació sobre els gasos d'efecte hivernacle i la seva incidència sobre el clima, sobre les mesures que cal prendre per reduir les emissions.

Expliqueu que l'atmosfera i la geosfera conformen la biosfera, franja que comprèn la superfície de la Terra en contacte amb l'atmosfera i és l'espai on és desenvolupa la vida. Expliqueu que a la biosfera els factors ambientals interactuen amb els éssers vius i donen lloc als ecosistemes. És rellevant que relacioneu els diferents conceptes que desenvolupeu al llarg de la unitat amb el factor antròpic, és a dir, amb les activitats humanes com a factor que forma part del gran ecosistema de la Terra i modifica alguns fenòmens i processos naturals.

En un segon nivell d’anàlisi, expliqueu l'estructura interna de la Terra, les seves capes (nucli, mantell i escorça), les forces geològiques internes i externes, així com les dinàmiques que configuren el relleu i les formes de la superfície terrestre.

Un dels objectius de la unitat és dotar els alumnes de la competència de relacionar el relleu que ens envolta amb el relat de la seva formació (forces internes) i modelació (forces externes). Impliqueu els alumnes en aquest propòsit per tal de valorar també les activitats humanes com a factor de transformació dels paisatges.

Descriviu els agents geològics interns i els agents geològics externs. Expliqueu que el relleu terrestre es troba en constant moviment, malgrat sigui un moviment inapreciable, tret dels moviments provocats per l'activitat sísmica i volcànica. És rellevant que descriviu la deriva dels continents com un procés geològic que supera l'escala temporal humana. Enumereu els fenòmens naturals que provoquen els gran canvis en les formes del relleu (terratrèmols i erupcions volcàniques), i els processos erosius que modelen el relleu terrestre de manera més lenta. Expliqueu el concepte d'erosió i enumereu els principals agents modeladors del relleu: l'aigua, la temperatura, el vent, els animals i les plantes. A aquesta llista de factors naturals afegiu el factor antròpic.

Treballeu les activitats relacionades amb els terratrèmols i les erupcions volcàniques i suggeriu als alumnes que cerquin informació sobre aquests i altres fenòmens. És rellevant desenvolupar les competències d’autoprotecció i coneixement davant d’aquests fenòmens malgrat que en els nostres entorns immediats tinguin una baixa incidència, si bé es donen altres riscos d'origen natural i antròpic.

Després d'explicar com es forma i modela el relleu de la superfície terrestre, i els fenòmens naturals i antròpics associats, enceteu el bloc que tracta de les formes i unitats del relleu. Enumereu les formes de relleu continental, litoral i submarí. Utilitzeu mapamundis i recursos digitals per desenvolupar les activitats. Definiu les principals formes del relleu i situeu les unitats de relleu més destacades de cada continent com ara serralades, planes i depressions, i citeu-ne les seves principals característiques i magnituds, com ara l'extensió i l'altitud.



Relacioneu en tot moment aquest coneixement geogràfic amb els fenòmens naturals que generen el relleu i els agents que el modelen. Recomaneu l'ús d'eines i recursos TIC per tal de desenvolupar les competències digitals i suggeriu la consulta de mapes, atles i altres obres de referència, en el format més adequat, per tal de consolidar la terminologia i vocabulari geogràfic.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ Forces externes i internes de la Terra



Observem la Terra 1. La Terra Els biomes terrestres

Les plaques tectòniques2. L'estructura interna de la Terra

Els terratrèmols

Agents geològics

La formació del relleu 3. Els agents geològics interns La falla de San Andrés

L'erosió 4. Els agents geològics externs De turisme... geològic

Explorem la Terra amb Google Maps

5. Les formes del relleuQuè en saps, del relleu del planeta?


L'aigua a la Terra Les plaques tectòniques Els agents geològics externs El relleu d'Àfrica

Competències



Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals.

Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, anàlisi i validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions tot utilitzant el vocabulari específic.




Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.

Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.

Objectius

Reconèixer la biosfera terrestre com un gran ecosistema on interactuen factors interns i externs.

Descriure l'activitat sísmica i volcànica de la Terra i el seu paper en la formació del relleu.

Descriure els processos erosius, els agents externs que els provoquen i com actuen sobre el relleu.

Explicar el paper de les activitats humanes i el seu paper en la transformació de paisatges i ecosistemes terrestres.

Reconèixer les principals unitats de relleu de la superfície terrestre. Utilitzar eines i recursos TIC per cercar informació sobre la configuració del relleu de la

Terra.


Interpretar les característiques del relleu o de les roques a partir de la interacció entre els processos geodinàmics interns i externs.

Reconèixer les característiques de l’atmosfera i les propietats de l’aire. Plantejar preguntes que possibilitin la descripció d’un fenomen o ésser viu a partir de

l’observació sistemàtica i la identificació de variables. Identificar els principals tipus de roques, en particular les de l’entorn proper, i proposar

hipòtesis sobre el seu origen i els canvis soferts al llarg del temps. Identificar i interpretar diverses fonts d’informació escrites, materials i iconogràfiques i

comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les TIC. Usar correctament el vocabulari geogràfic específic.


Explica la biosfera com espai d'interacció entre la superfície terrestre i l'atmosfera. Identifica els agents geològics interns i els mecanismes que generen. Reconeix els riscos derivats de l'activitat sísmica o volcànica i els mecanismes de

prevenció. Defineix els agents geològics externs i els processos erosius que generen.



Descriu els processos d'erosió que es donen en la superfície terrestre i la seva influència en el modelatge de les formes del relleu.

Reconeix les transformacions dels paisatges que tenen el seu origen en les activitats humanes.

Reconeix i ubica en mapes físics les principals unitats del relleu terrestre del món. Cerca informació sobre el modelat i les característiques de les formes del relleu. Utilitza els termes geogràfics adequats en relació a les principals formes del relleu

terrestre.


Naturalista Lingüisticoverbal Interpersonal Visual-espacial

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Crear



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 2 – Las formes del a Terra

OBJECTES D’APRENENTATG

E

La Terra L'estructura interna de la Terra

Els agents geològics interns Els agents geològics externs Les formes del relleu TOTS

Objectius

Reconèixer la biosfera terrestre com un gran ecosistema on interactuen factors interns i externs

Descriure l'activitat sísmica i volcànica de la Terra i el seu paper en la formació del relleu.

Descriure els processos erosius, els agents externs que els provoquen i com actuen sobre el relleu.

Explicar el paper de les activitats humanes i el seu paper en la transformació de paisatges i ecosistemes terrestres.

Reconèixer les principals unitats de relleu de la superfície terrestre.

Utilitzar eines i recursos TIC per cercar informació sobre la configuració del relleu de la Terra.

Competències


Interpretar la història de l’univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat.Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals.Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, anàlisi i validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions tot utilitzant el vocabulari específic.

Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca, anàlisi i validació de fonts diverses per tal d’interpretar l’espai, orientar-se i prendre les decisions tot utilitzant el vocabulari específic.

Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat..

Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.

Criteris Interpretar les característiques del relleu o

Interpretar les característiques del relleu o

Identificar i interpretar diverses fonts d’informació

Identificar i interpretar diverses fonts d’informació

Usar correctament el vocabulari geogràfic

Usar correctament el vocabulari geogràfic



d’avaluació

de les roques a partir de la interacció entre els processos geodinàmics interns i externs.Reconèixer les característiques de l’atmosfera i les propietats de l’aire.Plantejar preguntes que possibilitin la descripció d’un fenomen o ésser viu a partir de l’observació sistemàtica i la identificació de variables.

de les roques a partir de la interacció entre els processos geodinàmics interns i externs. Identificar els principals tipus de roques, en particular les de l’entorn proper, i proposar hipòtesis sobre el seu origen i els canvis soferts al llarg del temps.

escrites, materials i iconogràfiques i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les TIC. Interpretar les característiques del relleu o de les roques a partir de la interacció entre els processos geodinàmics interns i externs.

escrites, materials i iconogràfiques i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les TIC. Interpretar les característiques del relleu o de les roques a partir de la interacció entre els processos geodinàmics interns i externs.Identificar els principals tipus de roques, en particular les de l’entorn proper, i proposar hipòtesis sobre el seu origen i els canvis soferts al llarg del temps.

específic. Interpretar les característiques del relleu o de les roques a partir de la interacció entre els processos geodinàmics interns i externs.

específic.


Explica la biosfera com espai d'interacció entre la superfície terrestre i l'atmosfera.

Identifica els agents geològics interns i els mecanismes que generen.

Reconeix els riscos derivats de l'activitat sísmica o volcànica i els mecanismes de prevenció.

Defineix els agents geològics externs i els processos erosius que generen.



Reconeix i ubica en mapes físics les principals unitats del relleu terrestre del món.

Cerca informació sobre el modelat i les característiques de les formes del relleu.

Utilitza els termes geogràfics adequats en relació a les principals formes del relleu terrestre.


Naturalista Naturalista Visuoespacial

Naturalista LingüisticoverbalInterpersonal

Naturalista LingüisticoverbalInterpersonal

NaturalistaVisual-espacial Lingüisticoverbal

NaturalistaInterpersonalLingüística

Taxonomia de Bloom

RecordarComprendreAvaluar

RecordarComprendreCrear



RecordarComprendreAplicar

Aplicar



Unitat 3. L'aigua de la Terra

En aquesta unitat treballarem sobre la distribució de l'aigua al planeta Terra. Així, s'entendrà com a bàsic perquè l'alumne superi aquesta fita, que assimili a la perfecció temes clau com el cicle de l'aigua i conceptes com hidrosfera i criosfera.

Per a això, haurem d'introduir qüestions bàsiques com els tres estats naturals en la qual trobem l’aigua en la naturalesa (gasós, líquid i sòlid) i com els dos primers conformen la coneguda hidrosfera. Per aconseguir la perfecta assimilació d’aquests conceptes, us podeu recolzar en pràctiques de laboratori que permetin exemplificar aquests estats i la transició entre ells.

És molt important que els alumnes assimilin aquest primer objectiu, per començar a introduir el tema clau del cicle de l'aigua i les seves fases. En aquest punt, us podeu recolzar en les activitats com Conceptes sobre el cicle de l'aigua, o El cicle de l'aigua, per acabar treballant sobre la irregular distribució de l'aigua per tot el planeta i del concepte clau de sostenibilitat, així com dels problemes de contaminació d’aigües dolces i salades que provoca l'acció humana.

Superats aquests primers objectius, ens centrarem en la contextualització i definició de la hidrosfera. Serà el moment doncs, de començar a treballar sobre l'aigua al nostre planeta i en quines formes se'ns presenta en estat líquid. Per a això, començarem treballant amb l'assimilació del fenomen dels rius (OA13), els llacs (OA14) i les aigües subterrànies (OA15) i en les causes de la formació dels mateixos: el desglaç de les muntanyes, l'acumulació de l'aigua de la pluja o l'emergència a la superfície d’aigües subterrànies.

Per assolir aquest contingut, hauríem de recolzar-nos en les activitats disponibles com l'activitat inicial AP13 Conceptes generals, en les activitats clau Els llacs: Conceptes generals i Característiques dels llacs, o La circulació de les aigües Subterrànies, per acabar situant geogràficament amb els alumnes, els rius i llacs més importants de cada continent amb el suport de les activitats Els rius més importants del món o Els llacs més grans del món.

De la mateixa manera, i per completar els objectius requerits, no hauríem d'oblidar treballar competències bàsiques al voltant de la sostenibilitat dels nostres recursos, amb les activitats: L'eutrofització: una forma de contaminació (Ampliació PG1), les propostes AP6 Clau La sobreexplotació dels aqüífers o l’Ampliació PG1 La sobreexplotació de l'Aqüífer.

Amb aquestes fites, tancarem el treball sobre l'aigua del planeta en estat líquid, per introduir a la OA16 el concepte d’aigua sòlida al planeta i reconèixer llavors, què coneixem per criosfera. Tindreu per tant, que situar als casquets glacials i reconèixer les característiques particulars de l'Àrtic i l'Antàrtida. Un altre objectiu important d’aquesta unitat serà descriure el fenomen de les glaceres, enumerar les seves parts, i reconèixer l'efecte erosiu que produeixen, explicant les característiques bàsiques de les valls glacials amb el suport de dues activitats com la Clau AP8 La regressió del gel a l'Àrtic o l'activitat REC2 Si tot el gel es fon...

Per acabar amb aquesta unitat, i després d'haver assolit els objectius entorn de la hidrosfera i la criosfera, ens tocarà centrar-nos en l'estudi dels principals corrents oceànics del planeta i els diferents tipus existents amb el suport de l'activitat clau AP1 Les dues ribes de l'Oceà Atlàntic, i completar amb AP8 Els oceans i als Corrents marins i AP8 Els Corrents marins i el clima, per



finalitzar explicant el modelatge de les costes amb la definició d’una sèrie de conceptes clau (penya-segats, coves i arcs, platges, barres o cordons litorals, i albuferes).

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ L'aigua de la Terra



Els canvis d'estat de l'aigua 1. El cicle de l'aigua El cicle urbà de l'aigua

El riu Amazones 2. Els rius Un riu salat

El llac Victòria 3. Els llacsL'eutrofització: una forma de contaminació

Construïm un aqüífer i un pou 4. Les aigües subterrànies La sobreexplotació de l'aqüífer 23

El gel de l'Antàrtida 5. L'aigua en estat sòlid La situació actual de les glaceres pirinenques

Les dues ribes de l'oceà Atlàntic 6. La dinàmica oceànicaL'aprofitament energètic de les marees


L'aigua de la Terra Ríos i llacs La força de l'aigua

Competències



Objectius

Descriure el concepte d'hidroesfera; reconèixer els tres estats de l'aigua; interpretar el cicle de l'aigua i identificar i analitzar la distribució irregular de l’aigua sobre la Terra.

Definir el concepte de riu i les seves parts; explicar els conceptes, curs fluvial i de règim fluvial; i identificar els rius més importants del món i comparar les seves característiques principals.



Definir el concepte de llac i diferenciar els diferents tipus, segons el seu origen; identificar per què són importants per l’equilibri del nostre planeta; i situar i comparar els llacs més.

Explicar quin és el origen de les aigües subterrànies; definir i descriure què és un aqüífer i enumerar els usos de les aigües subterrànies per analitzar la contaminació i el seu impacte.

Definir la criosfera i reconèixer el concepte d’aigua sòlida en el planeta, per situar els casquets glacials i descriure el fenomen de les glaceres i les valls glacials.

Reconèixer els principals corrents oceànics del planeta i els diferents tipus, així com definir el concepte d’onada i reconèixer el modelat de les costes.


Argumentar amb criteris fonamentats científicament la necessitat d’utilitzar sosteniblement l’aigua i tot tipus de materials tant per al consum personal com a la indústria i a l’agricultura


Descriu els canvis dels tres estats de l'aigua, i les seves particulars característiques. Reconeix i explica el cicle de l'aigua i les seves diferents fases. Analitza i reflexiona sobre la distribució irregular de l’aigua sobre la Terra. Descriu i recorda el concepte d’hidrosfera i diferencia amb l’atmosfera Defineix el concepte de riu i afluent i explica les causes de la seva formació. Explica i descriu el concepte de curs fluvial i les característiques del curs alt, mig, baix. Defineix el concepte de règim fluvial i diferencia els tres tipus existents (pluvial, nival,

nivopluvial i pluvionival). Identifica els rius més importants del món i coneix les seves principals característiques. Defineix el concepte de llac i identifica per què són importants per l’equilibri del nostre

planeta. Diferencia els diferents tipus de llacs segons sigui el seu origen (glacials, tectònics,

volcànics, i fluvials). Situa els llacs més grans del món i comparar les seves característiques principals. Explica quin és el origen de les aigües subterrànies del planeta. Defineix què és un aqüífer i descriu el seu funcionament natural. Enumera i descriu els usos de les aigües subterrànies. Analitza la contaminació de les aigües subterrànies i avalua el seu impacte. Defineix la criosfera i reconeix el concepte d’aigua sòlida en el planeta. Situa els casquets glacials i reconeix les característiques particulars de L'Àrtic i

l'Antàrtida. Descriu el fenomen de les glaceres, enumera les seves parts i diferencia entre les

glaceres alpines i les pirinenques.



Reconeix l'efecte del gel al relleu i explica les característiques bàsiques de les valls glacials.

Reconeix els principals corrents oceànics del planeta i diferencia els diferents tipus de corrents existents (càlids, freds, superficials i profunds o termohalins).

Defineix el concepte d’onada i descriu el fenomen dels tsunamis o onades gegants. Reconeix el modelat de les costes i defineix i diferencia conceptes com penya-segats,

coves i arcs, platges, barres o cordons litorals i albuferes.


Naturalista Lingüística

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Avaluar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 3 – L'aigua de la Terra

OBJECTES D’APRENENTATGE El cicle de l'aigua Els rius Els llacs Les aigües subterrànies L'aigua en estat sòlid La dinàmica oceànica

Objectius

Descriure el concepte d'hidroesfera; reconèixer els tres estats de l'aigua; interpretar el cicle de l'aigua i identificar i analitzar la distribució irregular de l’aigua sobre la Terra.

Definir el concepte de riu i les seves parts; explicar els conceptes, curs fluvial i de règim fluvial; i identificar els rius més importants del món i comparar les seves característiques principals.

Definir el concepte de llac i diferenciar els diferents tipus, segons el seu origen; identificar per què són importants per l’equilibri del nostre planeta; i situar i comparar els llacs més.

Explicar quin és el origen de les aigües subterrànies; definir i descriure què és un aqüífer i enumerar els usos de les aigües subterrànies per analitzar la contaminació i el seu impacte.

Definir la criosfera i reconèixer el concepte d’aigua sòlida en el planeta, per situar els casquets glacials i descriure el fenomen de les glaceres i les valls glacials.

Reconèixer els principals corrents oceànics del planeta i els diferents tipus, així com definir el concepte d’onada i reconèixer el modelat de les costes.

Competències











Argumentar amb criteris fonamentats científicament la necessitat d’utilitzar sosteniblement l’aigua i tot tipus de materials tant per al consum personal com a la indústria i a l’agricultura.







Descriu els canvis dels tres estats de l'aigua, i les seves particulars característiques.

Reconeix i explica el cicle de l'aigua i les seves diferents fases.

Analitza i reflexiona sobre la distribució irregular de l’aigua sobre la Terra.

Descriu i recorda el concepte d’hidrosfera i diferencia amb l’atmosfera.

Defineix el concepte de riu i afluent i explica les causes de la seva formació.

Explica i descriu el concepte de curs fluvial i les característiques del curs alt, mig, baix.

Defineix el concepte de règim fluvial i diferencia els tres tipus existents (pluvial, nival, nivopluvial i pluvionival).

Identifica els rius més importants del món i coneix les seves principals característiques.

Defineix el concepte de llac i identifica per què són importants per l’equilibri del nostre planeta.

Diferencia els diferents tipus de llacs segons sigui el seu origen (glacials, tectònics, volcànics, i fluvials).

Situa els llacs més grans del món i comparar les seves característiques principals.

Explica quin és el origen de les aigües subterrànies del planeta.

Defineix què és un aqüífer i descriu el seu funcionament natural.

Enumera i descriu els usos de les aigües subterrànies.

Analitza la contaminació de les aigües subterrànies i avalua el seu impacte.

Defineix la criosfera i reconeix el concepte d’aigua sòlida en el planeta.

Situa els casquets glacials i reconeix les característiques particulars de L'Àrtic i l'Antàrtida.

Descriu el fenomen de les glaceres, enumera les seves parts i diferencia entre les glaceres alpines i les pirinenques.



Defineix el concepte d’onada i descriu el fenomen dels tsunamis o onades gegants.

Reconeix el modelat de les costes i defineix i diferencia conceptes com penya-segats, coves i arcs, platges, barres o cordons litorals i albuferes.


Naturalista Naturalista Naturalista NaturalistaLingüística

NaturalistaLingüística

Naturalista

Taxonomia de Bloom

RecordarComprendreAplicarAnalitzar


RecordarComprendreAnalitzarAvaluar


RecordarComprendre

Recordar



Unitat 4. Temps i clima

En aquesta unitat 4, començarem treballant el concepte clau de l’atmosfera i la seva definició. Per a això, introduirem a l'alumne en qüestions bàsiques com la seva composició, analitzant els gasos més importants que la componen (nitrogen, oxigen, vapor d'aigua, diòxid de carboni i ozó). Per superar aquesta fita, i aconseguir la perfecta assimilació d'aquests conceptes bàsics per definir l’atmosfera, ens recolzarem en les explicacions orals però també, utilitzarem les activitats inicials Clau AP2: Què envolta la Terra? i AP10: L’atmosfera terrestre.

L’altre objectiu en relació a la composició de l’atmosfera i el anàlisi dels gasos més importants que la componen, es pot assolir amb l’ajuda de les activitats La composició de l’atmosfera, L’estructura de l’atmosfera o l’activitat Les capes de l’atmosfera.

Superat aquest primer objectiu, ens tocarà tractar amb l'alumne la definició i diferències dels conceptes temps i clima. No hauria de suposar un gran obstacle, però podem recolzar-nos en els exercicis clau El temps i el clima. Assolit això, hauríem d'identificar, els elements del clima i entendre que aquest permeten descriure els trets fonamentals i característics d'un clima concret. Acabarem així, aquesta part, explicant què factors condicionen un espai geogràfic concret, tornant a incidir en els conceptes de latitud, altitud i distància al mar, amb el suport de l’activitat Els factors del clima.

Una altra fita important per tancar aquesta primera part, és aconseguir que l’alumne sigui conscient i valori la funció de l’atmosfera, i pugui descriure com funciona l’efecte d’hivernacle del CO2 i quina és la funció la capa d'ozó, així com els problemes i els perills provocats per l'acció humana.

Després d'aprofundir en els conceptes de Temps i Clima, continuarem treballant amb els alumnes el concepte de temperatura atmosfèrica, explicant, així mateix, el funcionament dels termòmetres, i les seves escales, diferenciant entre graus Celsius (°C) i Fahrenheit (°F). Així, ha de quedar clar que la temperatura atmosfèrica és, juntament amb les precipitacions, l'element més important per definir el clima d'una regió i la base de la creació de climogrames, que treballarem més endavant.

Per aconseguir això, podem utilitzar les següents activitats com a reforç a les nostres explicacions i al visionat dels diferents recursos disponibles: l’activitat inicial Temperatures de rècord, l’ activitat d’ ampliació, o l’ activitat clau inicial Amplitud tèrmica. Una vegada completat aquest primer objectiu, seguirem aprofundint en el tema, discutint sobre els factors que modifiquin la temperatura, diferenciant una vegada més entre: latitud, l'altitud i la distància respecte al mar.

Assolides aquestes fites, passarem a situar i diferenciar les característiques de les zones tèrmiques i les zones climàtiques del continent europeu i per extensió del planeta, intentant que assimilin les característiques bàsiques de la zona càlida, la zona temperada i la zona freda i per extensió la tipologia de climes que es defineixen en les mateixes, amb el suport de l’activitat clau Les zones climàtiques del planeta, i per finalitzar aquesta part, i amb l’ajuda de l’activitat clau Factors del clima a la Península, hauríem de centrar-nos en els diferents factors que defineixen els climes de la Península.



Seguirem introduint-nos en factors relacionats amb el temps i el clima. D'aquesta manera, arribats a aquest punt, afrontarem el tema de la humitat de l'aire i com aquesta, afecta el que es coneix com a sensació tèrmica. Així mateix, intentarem introduir a l'alumne en aparells de mesura, menys coneguts i habituals en el seu dia a dia, com a l'higròmetre i el psicròmetre. Pot resultar un objectiu de difícil comprensió per a l'alumne, i per a això, podríem reforçar les nostres explicacions i l'ús dels diferents recursos disponibles, amb la realització en classe de les activitats clau Fem ploure i La humitat.

Però, si en la unitat 21, vam afrontar el tema de la humitat de l'aire i les precipitacions, ara tocarà introduir a l’alumne en el concepte de pressió atmosfèrica, entesa com la pressió que produeix l'atmosfera sobre la superfície terrestre. De la mateixa manera, explicarem el funcionament del baròmetre i les unitats de mesura tradicionals (atmosferes i mil·límetres de mercuri), o les més actuals (mil·libars i hectopascals). Finalment, tancarem definint el concepte de vent i diferenciant entre huracans i tornados.

Arriba el moment que l'alumne comenci en treballar amb climogrames. En un primer moment, haurà de reconèixer les seves principals variables: temperatura mitjana i precipitacions acumulades, i a partir de la consecució d'aquest primer objectiu, haurem de descriure-li clarament el procés d’elaboració d’un climograma, perquè pugui arribar a interpretar la informació que ens dóna aquest recurs i entendre així, que aquesta informació, ens permet determinar amb exactitud el tipus de clima de l’indret en qüestió.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ Temps i clima



Què envolta la terra? 1. L'atmosfera Venus

Temps o clima? 2. Temps i clima Els dominis de la boira

Amplitud tèrmica 3. La temperatura Temperatures de rècord

Fem ploure4. La humitat i les

precipitacionsArbres que atreuen els núvols?

Un petit experiment5. La pressió atmosfèrica i el

ventEls efectes de la pressió atmosfèrica

Temperatures i precipitacions 6. Els climogrames Climes extrems


Temps i clima El temps Climograma



Competències



Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament, manteniment i accions a fer per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.

Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i d’acadèmics per comprendre’ls.

Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

Usar correctament el vocabulari geogràfic específic.

Objectius

Definir i descriure què és l’atmosfera, analitzant els gasos que la componen, i valorant com funciona l’efecte d’hivernacle del CO2 i quina és la funció la capa d'ozó.

Definir i diferenciar els conceptes de temps i clima, i identificar els seus elements i quins factors el condicionen.

Definir el concepte de temperatura atmosfèrica, diferenciar i explicar els diferents factors que la modifiquen, i situar i diferenciar les característiques de les zones tèrmiques i climàtiques del planeta.

Explicar el concepte de la humitat de l'aire i sensació tèrmica, descriure el fenomen de la formació del núvols, i de les precipitacions.

Definir el concepte de pressió atmosfèrica, anticicló, borrasca, i vent. Descriure el concepte i el procés d’ elaboració d’un climograma i reconèixer les seves

variables per interpretar i descriure la informació donada. Triar i utilitzar correctament el vocabulari específic del tema, verbalment i per escrit.


Reconèixer les característiques de l’atmosfera i les propietats de l’aire. Explicar amb idees científiques senzilles alguns fenòmens meteorològics a partir de

registres de dades meteorològiques. Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals,

escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les TIC.



Indicadors d’assoliment Defineix i descriu què és l’atmosfera, analitzant els gasos que la componen, i valorant

com funciona l’efecte d’hivernacle del CO2 i quina és la funció la capa d'ozó. Defineix i diferencia els conceptes de temps i clima, i identifica els seus elements i quins

factors el condicionen. Defineix el concepte de temperatura atmosfèrica, diferencia i explica els diferents

factors que la modifiquen, i situa i diferencia les característiques de les zones tèrmiques i climàtiques del planeta.

Explica el concepte de la humitat de l'aire i sensació tèrmica, descriure el fenomen de la formació del núvols, i de les precipitacions.

Defineix el concepte de pressió atmosfèrica, anticicló, borrasca, i vent. Descriu el concepte i el procés d’ elaboració d’un climograma i reconeix les seves

variables per interpretar la informació donada. Tria i utilitza correctament el vocabulari específic del tema, verbalment i per escrit.


Naturalista Lògica-matemàtica Lingüística Interpersonal

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Avaluar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 4 – Temps i clima

OBJECTES D’APRENENTATGE L'atmosfera Temps i clima La temperatura La humitat i les

precipitacionsLa pressió atmosfèrica i

el vent Els climogrames TOTS

Objectius

Definir i descriure què és l’atmosfera, analitzant els gasos que la componen, i valorant com funciona l’efecte d’hivernacle del CO2 i quina és la funció la capa d'ozó.

Definir i diferenciar els conceptes de temps i clima, i identificar els seus elements i quins factors el condicionen.

Definir el concepte de temperatura atmosfèrica, diferenciar i explicar els diferents factors que la modifiquen, i situar i diferenciar les característiques de les zones tèrmiques i climàtiques del planeta.

Explicar el concepte de la humitat de l'aire i sensació tèrmica, descriure el fenomen de la formació del núvols, i de les precipitacions.

Definir el concepte de pressió atmosfèrica, anticicló, borrasca, i vent.

Descriure el concepte i el procés d’ elaboració d’un climograma i reconèixer les seves variables per interpretar i descriure la informació donada.

Triar i utilitzar correctament el vocabulari específic del tema, verbalment i per escrit.

Competències Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat.








Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i d’acadèmics per comprendre’ls.


Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la

Usar correctament el vocabulari geogràfic específic.



informació amb el suport d’aplicacions digitals.


Reconèixer les característiques de l’atmosfera i les propietats de l’aire.

Explicar amb idees científiques senzilles alguns fenòmens meteorològics a partir de registres de dades meteorològiques.

Explicar amb idees científiques senzilles alguns fenòmens meteorològics a partir de registres de dades meteorològiques






Defineix i descriu què és l’atmosfera, analitzant els gasos que la componen, i valorant com funciona l’efecte d’hivernacle del CO2 i quina és la funció la capa d'ozó.

Defineix i diferencia els conceptes de temps i clima, i identifica els seus elements i quins factors el condicionen.

Defineix el concepte de temperatura atmosfèrica, diferencia i explica els diferents factors que la modifiquen, i situa i diferencia les característiques de les zones tèrmiques i climàtiques del planeta.


Defineix el concepte de pressió atmosfèrica, anticicló, borrasca, i vent.

Descriu el concepte i el procés d’ elaboració d’un climograma i reconeix les seves variables per interpretar la informació donada.

Tria i utilitza correctament el vocabulari específic del tema, verbalment i per escrit.


Naturalista Naturalista Naturalista NaturalistaLògica-matemàtica

NaturalistaLògica-matemàtica


LingüísticaInterpersonal

Taxonomia de Bloom




RecordarComprendreAplicarAnalitzar

RecordarAplicarAnalitzar

RecordarComprendreAplicarAvaluar

AplicarAvaluar



Unitat 5. Climes i paisatges de la Terra

Aquesta Unitat 5 està centrada a introduir als nostres alumnes en les diferents zones climàtiques del planeta i els seus respectius climes. Per a ells començarem en el primer bloc temàtic explicant aquesta gran divisió de l'espai terrestre en tres Grans zones climàtiques: La zona càlida; la zona temperada; i la zona freda. Un cop situades, podent utilitzar el suport audiovisual com a complement a les nostres exposicions orals. Hem de fer entendre que cada zona climàtica es subdivideix en diferents climes que vénen determinats per les diferents temperatures i el diferent règim de pluges de cada zona.

Per poder avançar entre les diferents característiques i diferències haurem de centrar a explicar què són els elements climàtics (la temperatura, la precipitació, el vent, la pressió atmosfèrica i la humitat) i que són els factors climàtics (són la latitud, l'altitud i la distància al mar) utilitzant la clàssica explicació oral, acompanyada de la realització dels diferents exercicis que es proposen com l'activitat inicial Què defineix les zones climàtiques de la Terra? o, Per què plou tant a la selva i no plou gens al desert?

Un cop superats aquests objectius introductoris, serà el moment de desenvolupar la teoria sobre els diferents climes començant pels càlids. Hauríem d'assolir els diferents objectius relacionats amb les característiques dels diferents climes. El clima equatorial, la seva localització geogràfica, el seu característic règim de temperatures i precipitacions, així com el seu paisatge, vegetació i fauna. Destacant en aquest punt la importància de la regió d l'Amazones. El clima tropical, i seguint el mateix patró explicatiu i amb el suport de les diferents activitats (Activitat: Clima tropical: generalitats) i recursos audiovisuals. I finalment, el clima desèrtic, insistint especialment, al concepte d'oscil·lació tèrmica.

Superades aquestes primeres fites, arribem als objectius relacionats amb els climes i paisatges temperats. Treballarem les característiques del clima mediterrani, els seus paisatges, la seva localització geogràfica i el seu característic règim de temperatures i pluges, i de la mateixa manera, avançarem amb el clima oceànic i continental. Hauríem de seguir amb l'ús dels diferents recursos disponibles i tornar a insistir en l'anàlisi dels diferents climogrames disponibles, podent aprofitar l'activitat Cada clima, un climograma.

Acabarem aquesta Unitat amb els climes i els paisatges freds, situant els climes polars en els extrems nord i sud del globus terrestre. De la mateixa manera, explicarem que a conseqüència de les baixes temperatures no hi ha vegetació i amb relació a la seva fauna, només viuen animals resistents a les temperatures tan baixes, per acabar amb les principals característiques dels climes d’alta muntanya.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ El clima i l'activitat humana





Què defineix les zones climàtiques de la Terra?

1. Les zones climàtiques de la Terra

Per què plou tant a la selva i no plou gens al desert?

Què defineix els climes càlids? 2. Climes i paisatges càlidsEl desert d’Atacama: l’indret més sec del planeta.

Què defineix els climes temperats?

3. Climes i paisatges temperats

Boscos singulars de la península Ibèrica

Què defineix els climes freds? 4. Climes i paisatges freds La tundra i el permafrost


Climes i paisatges càlids Tipus de clima a Espanya Temperatures i precipitacions al món

Competències


Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques a realitzar.

Objectius

Reconèixer i descriure les zones climàtiques de la Terra i explicar de què depèn el clima, i diferenciar entre elements climàtics i factors climàtics

Reconèixer els climes càlids i descriure els seus paisatges. Reconèixer els climes temperats, i descriure els seus paisatges. Reconèixer els climes freds i descriure els seus paisatges. Analitzar, amb exemples extrets de recursos TIC, els diferents climes i paisatges de la

Terra.






Reconeix amb diferents mapes i descriu de manera esquemàtica les zones climàtiques de la Terra i explica de què depèn el clima, i diferencia entre elements climàtics i factors climàtics

Reconeix i diferencia amb el suport de mapes els climes càlids i descriu de manera sintètica els seus paisatges.

Reconeix amb el suport de mapes els climes temperats, i descriu de manera sintètica els seus paisatges.

Reconeix amb el suport de diferents mapes els climes freds i descriu de manera sintètica els seus paisatges.

Mostra, amb exemples extrets de recursos TIC, els diferents climes i paisatges de la Terra.


Naturalista Lingüística

Taxonomia de Bloom




MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 5 – Climes i paisatges de la Terra

OBJECTES D’APRENENTATGE Les zones climàtiques de la Terra Climes i paisatges càlids Climes i paisatges temperats Climes i paisatges freds TOTS

Objectius

Reconèixer i descriure les zones climàtiques de la Terra i explicar de què depèn el clima, i diferenciar entre elements climàtics i factors climàtics

Reconèixer els climes càlids i descriure els seus paisatges.

Reconèixer els climes temperats, i descriure els seus paisatges.

Reconèixer els climes freds i descriure els seus paisatges.

Analitzar, amb exemples extrets de recursos TIC, els diferents climes i paisatges de la Terra.

Competències



















Naturalista Naturalista Naturalista Naturalista NaturalistaLingüística

Taxonomia de Bloom


RecordarComprendre

RecordarComprendre

RecordarComprendre

Analitzar



Unitat 6. El medi físic

En aquesta unitat treballarem les característiques del mitjà natural del nostre planeta. Per a això, dividirem els nostres objectius generals en vuit objectius d'aprenentatge bàsics.

Per començar, treballarem identificant i descrivint les característiques generals del relleu, clima i passatge d'Espanya i Catalunya. Per a això emprarem una metodologia fonamentada en una introducció oral dels diferents objectius, que complementarem amb el visionat dels diferents recursos multimèdia (mapes interactius) i la resolució de les activitats proposades.

Així d'aquesta manera, per treballar el relleu d'Espanya i Catalunya podem recolzar-nos en activitats inicials (accidents geogràfics d’Espanya o Elements geogràfics de Catalunya) que complementaríem amb activitats més obertes on treballar la intel·ligència naturalista (Els espais protegits a Espanya, Arrossaires del Delta de l’Ebre o Els incendis forestals).

Superades aquestes dues primeres OA’s, els diferents objectius es dividiran en sis més, que correspondran als diferents continents. Així, començant per l'europeu, utilitzarem un mateix patró expositiu que ens porti a anar superant les diferents metes:

1) Relleu

2) Relleu costaner

3) Hidrografia

4) Climes i paisatges

En cada OA, tindrem a la nostra disposició diferent material audiovisual (vídeos, mapes) que ens permeti aconseguir superar les competències bàsiques requerides (Identificar els principals elements de l’espai geogràfic i les seves interrelacions per tal de prendre decisions respecte a la configuració espacial de les activitats humanes amb criteris de sostenibilitat; i Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.), de la mateixa manera, treballarem de manera sistemàtica la Intel·ligència naturalista, especialment, gràcies a les activitats inicials disponibles.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ Els paisatges naturals de la Terra



Els accidents geogràfics d'Espanya

1. El medi físic a EspanyaActivitat humana i medi natural

Els accidents geogràfics de Catalunya

2. El medi físic a Catalunya El medi natural a Catalunya



Els accidents geogràfics d'Europa 3. El medi físic a Europa El medi natural a Europa

Els accidents geogràfics d’Àfrica 4. El medi físic a Àfrica El medi físic a l’Àfrica

Els accidents geogràfics d’Àsia 5. El medi físic a Àsia El medi físic a Àsia

Els accidents geogràfics d’Amèrica

6. El medi físic a Amèrica El medi físic a Amèrica

Els accidents geogràfics d’Oceania

7. El medi físic a Oceania El medi natural a Oceania

Els accidents geogràfics de l’Antàrtida

8. El medi físic en l'AntàrtidaPer què tants països volen un tros de l’Antàrtida?


El medi natural a Espanya El medi natural als sis continents Paisatges del món

Competències


Objectius

Identificar, enumerar i descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Espanya.

Identificar, enumerar i descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges de Catalunya.

Identificar, enumerar i descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Europa.

Identificar, enumerar i descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Àfrica.

Identificar, enumerar i descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Àsia.

Identificar, enumerar i descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Amèrica.

Identificar, enumerar i descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Oceania.

Identificar, enumerar i descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges de l’Antàrtida.





Indicadors d’assoliment Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges

d’Espanya, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames. Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges

de Catalunya, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames. Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges

d’Europa, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames. Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges

d’Àfrica, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames. Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges

d’Àsia, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames. Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges

d’Amèrica, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames. Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges

d’Oceania, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames. Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges

de l’Antàrtida, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.


Naturalista

Taxonomia de Bloom

Recordar

Comprendre



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 6 – El mitjà físic

OBJECTES D’APRENENTATGE El mig físic a

EspanyaEl medi físic a

CatalunyaEl mig físic a Europa El mig físic a Àfrica El mig físic a Àsia El mig físic a

AmèricaEl mig físic a

OceaniaEl mig físic en

l'Antàrtida

Objectius

Identificar, enumerar i descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Espanya.

Identificar, enumerar i descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges de Catalunya.

Identificar, enumerar i descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Europa.

Identificar, enumerar i descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Àfrica.

Identificar, enumerar i descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Àsia.

Identificar, enumerar i descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Amèrica.

Identificar, enumerar i descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Oceania.

Identificar, enumerar i descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges de l’Antàrtida.

Competències










Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació

Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de









obtinguda de diverses formes, incloses les TIC.

diverses formes, incloses les TIC.








Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Espanya, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges de Catalunya, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Europa, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Àfrica, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Àsia, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Amèrica, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Oceania, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges de l’Antàrtida, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.


Naturalista Naturalista Naturalista Naturalista Naturalista Naturalista Naturalista Naturalista

Taxonomia de Bloom

RecordarComprendre

RecordarComprendre

RecordarComprendre

RecordarComprendre

RecordarComprendre

RecordarComprendre

RecordarComprendre

RecordarComprendre



Unitat 7. Medi ambient i acció humana

Començarem aquesta Unitat didàctica introduint als alumnes en la definició del concepte “recurs natural”, valorant la seva desigual explotació, i com aquesta provoca efectes com el subdesenvolupament, la desigualtat o els impactes ambientals. Introduïts aquests primers objectius, amb l’ajuda de Els recursos naturals: generalitats.

Superat aquest apartat, introduirem els recursos no renovables i de la mateixa manera, les energies no renovables, destacant l'impacte mediambiental que produeixen, aprofitant Els recursos naturals no renovables.

Acabarem aquests primers objectius, valorant amb els alumnes, l'explotació dels recursos naturals, els greus impactes ambientals que provoca l'acció humana, per acabar incidint en qüestions de desigualtat i subdesenvolupament, amb la possibilitat de realitzar les següents activitats: Recursos naturals i subdesenvolupament: El canvi climàtic (Evidències del canvi climàtic).

Tras assolir aquestes primeres fites, entrarem en la diferenciació entre fenòmens naturals i riscos naturals, aprofitant les activitats: Diferències entre fenòmens naturals i riscos naturals i La prevenció dels riscos naturals. I a partir d'aquesta introducció de conceptes passarem a analitzar concretament els fenòmens dels terratrèmols, definint i diferenciant els seus elements principals (Hipocentre, Epicentre i Ondes sísmiques). Per a això podem recolzar-nos en: Les parts d’un volcà:. De la mateixa manera, explicarem els fenòmens dels huracans, incidint, especialment, en les seves causes i aprofitant exercici: Els huracans. Superats aquests objectius, seguirem utilitzant l'explicació oral per aprofundir en els fenòmens de les sequeres, les inundacions i els incendis, en aquests casos, recorrent al recurs: La força devastadora de la natura.

Finalment, reflexionarem sobre la previsió i prevenció de riscos naturals amb la realització de l’activitat La prevenció dels riscos naturals).

Els següents objectius d’aquesta unitat seran la definició dels riscos antròpics i introduïren les dades necessàries per reflexionar sobre el nostre impacte sobre el medi ambient, explicant les causes i conseqüències de l’efecte d’hivernacle, la capa d’ozó, l’escalfament del planeta, la contaminació de l’aigua, l’efecte de l’erosió o el fenomen de la desertització. Per assolir això, podem utilitzar aquestes activitats:

• Les agressions humanes contra la natura.• Els problemes mediambientals: generalitats.• Els problemes mediambientals: causes.• Els problemes mediambientals: conseqüències.

Introduïts aquests problemes mediambientals, ens centrarem en l’anàlisi concreta del canvi climàtic, els gasos d’efecte d’hivernacle, reconeixem les seves conseqüències més greus com: l’augment de les temperatures, la disminució de la capa de gel, o els canvis als ecosistemes. Per



tancar, avaluarem amb els alumnes la pèrdua de biodiversitat i les seves principals causes i conseqüències amb el suport de les següents activitats:

• L’impacta ecològic de les megaconstruccions .• La república de les deixalles electròniques .

Contextualitzada la situació mediambiental actual, toca definir i reconèixer el concepte de desenvolupament sostenible, i descriure els moviments ecologistes, la política ambiental internacional, i ja que, la producció de residus és un dels principals problemes ambientals que genera l’activitat humana, avaluarem i reflexionarem sobre les conegudes com 3 R, aprofitant els següents recursos:

• Envàs, on vas? .• Les 3 R: reduir, reutilitzar i reciclar .• El reciclatge .

Tancarem aquesta unitat 7, amb la descripció dels paisatges naturals i els tres tipus de paisatges humanitzats: agraris, urbans i industrials. I per això, és recomanable aprofitar alguna d’aquestes activitats:

Tipus de paisatge . Paisatges . Com es transforma el paisatge? Arqueologia del paisatge .

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ El canvi climàtic



De què està fet el meu telèfon mòbil?

1. Els recursos naturals Ciutat sostenible

La força devastadora de la natura

2. Els riscos naturalsEls NEO: els riscos que provenen de l’espai

Les agressions humanes contra la natura

3. Problemes mediambientalsLa república de les deixalles electròniques

Estalviem energia! 4. El canvi climàticMalalties tropicals infeccioses

Envàs, on vas?5. La protecció del medi

ambient

Entitats, associacions i plataformes pel medi ambient

Tipus de paisatge6. El paisatge: paisatges

naturals i paisatges humanitzats

Paisatges de Catalunya




Evidències del canvi climàtic Els recursos naturals no renovables Les ciutats sostenibles

Competències



Objectius

Definir el concepte de recurs natural, valorar la seva explotació, el subdesenvolupament, la desigualtat i els impactes ambientals, i diferenciar, els recursos i energies renovables i no renovables.

Explicar i diferenciar els conceptes de riscos i fenòmens naturals i reconèixer i avaluar la seva previsió i prevenció.

Definir els riscos antròpics i reflexionar sobre el nostre impacte sobre el medi ambient, introduint l’efecte d’hivernacle, la capa d’ozó, l’escalfament del planeta, la contaminació de l’aigua, l’efecte de l’erosió i la desertització, i analitzar les seves causes i conseqüències.

Definir el canvi climàtic, els gasos d’efecte d’hivernacle, i descriure i reconèixer les seves conseqüències com: l’augment de les temperatures, la disminució de la capa de gel, o els canvis als ecosistemes.

Definir i reconèixer el concepte de desenvolupament sostenible, i descriure els moviments ecologistes, la política ambiental internacional, i les conegudes com 3R: reduir, reutilitzar, reciclar.

Definir i descriure els paisatges naturals amb els principals processos d’erosió, i els paisatges humanitzats: agraris, urbans i industrials.


Analitzar, per mitjà d’indicadors socioeconòmics, els desequilibris en la distribució dels recursos, explicant-ne possibles causes i conseqüències i identificant les mesures de suport al desenvolupament sostenible.


Defineix el concepte de recurs natural, valora la seva explotació, el subdesenvolupament, la desigualtat i els impactes ambientals, i diferencia, els recursos i



energies renovables i no renovables, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Explica i diferencia els conceptes de riscos i fenòmens naturals i reconeix i avalua la seva previsió i prevenció, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix els riscos antròpics i reflexiona sobre el nostre impacte sobre el medi ambient, introduint l’efecte d’hivernacle, la capa d’ozó, l’escalfament del planeta, la contaminació de l’aigua, l’efecte de l’erosió i la desertització, i analitza les seves causes i conseqüències, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix el canvi climàtic, els gasos d’efecte d’hivernacle, i descriu i reconeix les seves conseqüències com: l’augment de les temperatures, la disminució de la capa de gel, o els canvis als ecosistemes, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix i reconeix el concepte de desenvolupament sostenible, i descriu els moviments ecologistes, la política ambiental internacional, i les conegudes com 3R: reduir, reutilitzar, reciclar, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix i descriu els paisatges naturals amb els principals processos d’erosió, i els paisatges humanitzats: agraris, urbans i industrials, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).


Naturalista Lingüística-verbal

Taxonomia de Bloom

Recordar Avaluar Analitzar Comprendre



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 7 – Medi ambient i acció humana

OBJECTES D’APRENENTATGE Els recursos naturals Els riscos naturals Problemes mediambientals El canvi climàtic La protecció del medi

ambientEl paisatge: paisatges naturals i paisatges humanitzats

Objectius

Definir el concepte de recurs natural, valorar la seva explotació, el subdesenvolupament, la desigualtat i els impactes ambientals, i diferenciar, els recursos i energies renovables i no renovables.

Explicar i diferenciar els conceptes de riscos i fenòmens naturals i reconèixer i avaluar la seva previsió i prevenció.

Definir els riscos antròpics i reflexionar sobre el nostre impacte sobre el medi ambient, introduint l’efecte d’hivernacle, la capa d’ozó, l’escalfament del planeta, la contaminació de l’aigua, l’efecte de l’erosió i la desertització, i analitzar les seves causes i conseqüències.

Definir el canvi climàtic, els gasos d’efecte d’hivernacle, i descriure i reconèixer les seves conseqüències com: l’augment de les temperatures, la disminució de la capa de gel, o els canvis als ecosistemes.

Definir i reconèixer el concepte de desenvolupament sostenible, i descriure els moviments ecologistes, la política ambiental internacional, i les conegudes com 3R: reduir, reutilitzar, reciclar.

Definir i descriure els paisatges naturals amb els principals processos d’erosió, i els paisatges humanitzats: agraris, urbans i industrials.

Competències













Criteris d’avaluacióAnalitzar, per mitjà d’indicadors socioeconòmics, els desequilibris en la distribució

Analitzar, per mitjà d’indicadors socioeconòmics, els desequilibris en la







dels recursos, explicant-ne possibles causes i conseqüències i identificant les mesures de suport al desenvolupament sostenible.

distribució dels recursos, explicant-ne possibles causes i conseqüències i identificant les mesures de suport al desenvolupament sostenible.






Defineix el concepte de recurs natural, valora la seva explotació, el subdesenvolupament, la desigualtat i els impactes ambientals, i diferencia, els recursos i energies renovables i no renovables, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Explica i diferencia els conceptes de riscos i fenòmens naturals i reconeix i avalua la seva previsió i prevenció, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).


Defineix el canvi climàtic, els gasos d’efecte d’hivernacle, i descriu i reconeix les seves conseqüències com: l’augment de les temperatures, la disminució de la capa de gel, o els canvis als ecosistemes, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix i reconeix el concepte de desenvolupament sostenible, i descriu els moviments ecologistas, la política ambiental internacional, i les conegudes com 3R: reduir, reutilitzar, reciclar, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix i descriu els paisatges naturals amb els principals processos d’erosió, i els els paisatges humanitzats: agraris, urbans i industrials, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).


NaturalistaLingüística-verbal






Taxonomia de Bloom

RecordarAvaluarAnalitzar

RecordarComprendreAvaluar

RecordarAnalitzar

RecordarComprendre

RecordarComprendre

RecordarComprendre



Unitat 8. L'estudi de la història

En aquesta unitat començarem per intentar contestar a la pregunta, què és la història?

La primera fita, amb el suport d’activitats com: Estudi de la història o l’activitat de consolidació d’unitat: L’estudi i les fonts de la historia, introduirà a l'alumne en el concepte ciència històrica, i com a tal, hem de fer veure quer l’estudi del passat ha de ser fidel a una determinada metodologia: tota conclusió o teoria s’ha d’haver investigat i s’ha de provar que és certa, com en la física, en la química o en qualsevol altra ciència.

El següent objectiu clau a superar, ens portarà a la definició de fonts històriques i als seus tipus, diferenciant entre fonts primàries i secundàries, escrites, orals, materials i iconogràfiques. Aquest apartat el treballarem amb diferents suports multimèdia (imatges, vídeos o clips de so) i complementarem amb les activitats, Les fonts històriques i amb els continguts d’ampliació Fonts i disciplines.

Superat això, introduirem a l’alumne en l’ordenació cronològica, i la importància de datar. Però serà molt important, incidir amb l'alumne que la manera com comptem el temps i sobre la qual construïm una ordenació cronològica dels fets històrics no és igual a totes les cultures, i és un fet purament cultural, concepte que podem ampliar amb les activitats: La datació de la història o els continguts: A quin any vivim?

Per superar aquests objectius, treballarem la idea bàsica d’eix cronològic, i com s’utilitza per representar amb ordre els fets històrics.

Superada aquesta part, finalitzarem la unitat, parlant dels principals períodes de la història, d’una primera gran divisió entre la prehistòria i la historia i introduirem també, els gran períodes dintre d’aquesta (Edat Antiga, Edat Mitjana, Edat Moderna i Edat Contemporània). Un apartat que podem treballar amb aquestes activitats: Períodes de la prehistòria i de la història o Les etapes de la història.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ Les etapes de la història



Amb ulls d'historiador 1. L'estudi de la Història Fonts i disciplines

A quin any vivim? 2. El temps històric Línia del temps


L’estudi i les fonts de la història 2El temps històric i les grans etapes de la història 3Causes i conseqüències dels fets històrics i els eixos cronològics.



Competències

Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que condiciona el futur.

Interpretar el passat a partir de la cerca, anàlisi i validació de diferents tipus de fonts històriques tot utilitzant el vocabulari històric adient.

Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los. Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques a realitzar.

Objectius Reconèixer l’estudi de la Història com una ciència, descriure la feina de l’historiador, i el

seu paper per intentar explicar el món com fruit de la interacció entre el passat i el present.

Definir el concepte de font històrica diferenciant entre el diferents tipus de fonts primàries i secundàries i definir el concepte de ciències auxiliars i diferenciar el paper de cadascuna (Arqueologia, Paleografia i numismàtica)

Reconèixer la importància de la datació, descriure l’eina de l’eix cronològic i diferenciar els grans períodes o èpoques històriques.

Descriure i diferenciar, amb exemples extrets de recursos TIC, els períodes o èpoques històriques i ordenar les seves diferents etapes.


Identificar i interpretar diverses fonts d’informació escrites, materials i iconogràfiques i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les TIC.



Reconeix, aprofitant diferents textos, l’estudi de la Història com una ciència, descriu amb esquemes i oralment la feina de l’historiador, i el seu paper per intentar explicar el món com fruit de la interacció entre el passat i el present.

Defineix el concepte de font històrica diferenciant entre el diferents tipus de fonts primàries i secundàries i defineix el concepte de ciències auxiliars, diferenciant el paper de cadascuna (Arqueologia, Paleografia i numismàtica) aprofitant esquemes i recursos multimèdia.

Reconeix la importància de la datació, descriure l’eina de l’eix cronològic i diferenciar els grans períodes o èpoques històriques aprofitant esquemes i gràfics.

Descriu i diferencia, amb exemples extrets de recursos TIC, els períodes o èpoques històriques i ordenar les seves diferents etapes.




Naturalista Lingüistico-verbal

Taxonomia de Bloom




MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 9 – L'estudi de la Història

OBJECTES D’APRENENTATGE L'estudi de la Història El temps històric

Objectius

Reconèixer l’estudi de la Història com una ciència, descriure la feina de l’historiador, i el seu paper per intentar explicar el món com fruit de la interacció entre el passat i el present.

Definir el concepte de font històrica diferenciant entre el diferents tipus de fonts primàries i secundàries i definir el concepte de ciències auxiliars i diferenciar el paper de cadascuna (Arqueologia, Paleografia i numismàtica)

Reconèixer la importància de la datació, descriure l’eina de l’eix cronològic i diferenciar els grans períodes o èpoques històriques.

Descriure i diferenciar, amb exemples extrets de recursos TIC, els períodes o èpoques històriques i ordenar les seves diferents etapes.

Competències



Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los.









Defineix el concepte de font històrica diferenciant entre el diferents tipus de fonts primàries i secundàries i defineix el concepte de ciències auxiliars, diferenciant el paper de cadascuna (Arqueologia, Paleografia i numismàtica) aprofitant esquemes i recursos multimèdia.

Reconeix la importància de la datació, descriure l’eina de l’eix cronològic i diferenciar els grans períodes o èpoques històriques aprofitant esquemes i gràfics.



Naturalista NaturalistaLingüisticoverbal

NaturalistaLingüisticoverbal


Taxonomia de BloomRecordarComprendre

RecordarAnalitzar


ComprendreAnalitzar



Unitat 9. Prehistòria

La unitat està dedicada a l'estudi de la Prehistòria per tal de conèixer les seves diferents etapes, l'evolució i expansió de les comunitats i grups de cada període, i les seves aportacions en termes d'activitats econòmica, organització socials, producció artística i cultura.

L'OA 1 el dedicareu a contextualitzar l'evolució de l'espècie humana i el procés d'hominització, així com les diferents etapes de la Prehistòria. Els següents OA estan agrupats per a cada període de la Prehistòria. Així, començareu per treballar el Paleolític, descriureu les seves comunitats i la producció artística.

A continuació serà el torn de conèixer les característics del Neolític i la transcendència de l'anomenada revolució neolítica, el pas dels grups nòmades a petits poblats sedentaris, i la producció de nous estris i objectes, així com l'evolució de l'art rupestre i l'art moble.

Els darrers cinc OA de la Unitat els dedicareu a treballar l'Edat dels Metalls. Després de contextualitzar aquest període, explicareu els canvis en l'organització social derivats de la millora en la producció agrícola, la fabricació de noves eines i d'objectes que afavoriran el transport i el comerç.

És molt important que destaqueu la rellevància dels jaciments arqueològics i de les troballes per realitzar estudis sobre la vida de les comunitats de la Prehistòria, així com conèixer l'evolució de les tècniques en agricultura, la fabricació d'objectes, els sistemes d'organització social o les creences religioses.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ Sapiens i neandertals: un amor que ve de lluny



Fem d'arqueòlegs 1. La prehistòriaDesenterrant el passat

L'evolució de l'espècie humana

2. El procés d'hominització

Els orígens de la humanitat

Paleolític

Traslladem-nos al paleolític

3. El paleolític El paleolític en còmic

Interpretem l'art del paleolític

4. Les expressions artístiques al paleolític

Pintures rupestres

Neolític



L'origen de l'agricultura i la ramaderia

5. La revolució neolíticaEls canvis a la revolució neolítica

El poblat neolític 6. El Neolític La vida al neolític

El poblat neolític7. Les expressions

artístiques al neolíticPetròglifs

Edat dels metalls

Ötzi, l’home de gel 8. L'Edat dels metallsEl bronze, el ferro i la història

El poblat de Los Millares9. L’organització social

de l’edat dels metallsLa cultura d’El Argar

Stonehenge10. Les expressions

artístiques a l’edat dels metalls

El misteri de Stonehenge

Principals jaciments prehistòrics a la península Ibèrica

11. La prehistòria a la península Ibèrica

La cova d'Altamira

La Draga de Banyoles12. La prehistòria a

Catalunya

Treball de camp en un jaciment de la prehistòria


El procés d’hominització Les eines a la prehistòria L’edat dels metalls

Competències

Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los. Interpretar el passat a partir de la cerca, anàlisi i validació de diferents tipus de fonts

històriques tot utilitzant el vocabulari històric adient. Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que

condiciona el futur. Valorar el patrimoni artístic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg

del temps per contribuir a la seva salvaguarda i transmissió a generacions futures.

Objectius

Descriure les etapes de l'evolució de l'espècie humana. Ordenar i conèixer l'expansió de les etapes de la Prehistòria i de l'Antiguitat. Identificar i descriure les principals característiques del Paleolític. Identificar i descriure les principals característiques del Neolític. Explicar les etapes de l'Edat dels Metalls.



Valorar les expressions artístiques de les diferents etapes de la Prehistòria. Valorar la importància dels jaciments arqueològics en l'estudi de la Prehistòria.


Distingir els períodes convencionals de la història i representar-los gràficament. Identificar els trets bàsics de la Prehistòria i descriure les característiques del Paleolític. Analitzar la transcendència de la revolució neolítica i la seva difusió. Descriure els trets bàsics de l’organització social, econòmica i política de les primeres

societats urbanes i les seves aportacions culturals i artístiques. Usar correctament el vocabulari històric específic. Identificar i interpretar diverses fonts d’informació escrites, materials i iconogràfiques i

comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les TIC.


Descriu el procés d'hominització. Distingeix i ordena les principals etapes de la Prehistòria i de l'Antiguitat. Reconeix i descriu les principals tècniques d'estudi de la Prehistòria. Descriu els fets més rellevants del Paleolític. Explica la vida al Paleolític així com les principals aportacions tecnològiques. Descriu el naixement de l'agricultura i les seves conseqüències. Valora les aportacions tècniques del Neolític en el context de la Prehistòria. Reconeix i ordena les etapes de l'Edat dels Metalls. Explica l'expansió de la metal·lúrgia des de l'Orient Pròxim cap a la Mediterrània. Relaciona l'Edat dels Metalls amb l'aparició de les primeres societats urbanes. Explica les diferències entre les creacions artístiques del Paleolític i del Neolític. Explica les principals característiques de la cultura megalítica. Relaciona les principals expressions artístiques de l'Edat dels Metalls amb els canvis en

l'organització social de l'època. Coneix les etapes de la Prehistòria a la península Ibèrica. Descriu i ubica els principals jaciments d'art rupestre a la península Ibèrica. Identifica i relaciona les etapes de la Prehistòria a Catalunya.


Naturalista Espacial Lingüística-verbal Lògica-matemàtica

Taxonomia de Bloom




MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 10 – Prehistòria

OBJECTES D’APRENENTATGE La prehistòria El procés

d'hominitzacióPaleolític - Neolític Edat dels metalls Expressions artístiques Prehistòria en la

península Ibèrica i Catalunya

Objectius

Descriure les etapes de l'evolució de l'espècie humana.

Ordenar i conèixer l'expansió de les etapes de la Prehistòria i de l'Antiguitat.

Identificar i descriure les principals característiques del Paleolític.

Identificar i descriure les principals característiques del Neolític.

Explicar les etapes de l'Edat dels Metalls.

Valorar les expressions artístiques de les diferents etapes de la Prehistòria.

Valorar la importància dels jaciments arqueològics en l'estudi de la Prehistòria.

Competències






Valorar el patrimoni artístic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg del temps per contribuir a la seva salvaguarda i transmissió a generacions futures.



Distingir els períodes convencionals de la història i representar-los gràficament.

Distingir els períodes convencionals de la història i representar-los gràficament.

Identificar els trets bàsics de la Prehistòria i descriure les característiques del Paleolític.

Analitzar la transcendència de la revolució neolítica i la seva difusió.

Descriure els trets bàsics de l’organització social, econòmica i política de les primeres societats urbanes i les seves aportacions culturals i artístiques.

Usar correctament el vocabulari històric específic.



Descriu el procés d'hominització.

Distingeix i ordena les principals etapes de la Prehistòria i de l'Antiguitat.

Descriu els fets més rellevants del Paleolític.

Explica la vida al Paleolític així com les

Descriu el naixement de l'agricultura i les seves conseqüències.

Valora les aportacions

Reconeix i ordena les etapes de l'Edat dels Metalls.

Explica l'expansió de la metal·lúrgia des de

Explica les diferències entre les creacions artístiques del Paleolític i del Neolític.

Coneix les etapes de la Prehistòria a la península Ibèrica.

Descriu i ubica els principals jaciments



Reconeix i descriu les principals tècniques d'estudi de la Prehistòria.

principals aportacions tecnològiques.

tècniques del Neolític en el context de la Prehistòria.

l'Orient Pròxim cap a la Mediterrània.

Relaciona l'Edat dels Metalls amb l'aparició de les primeres societats urbanes.

Explica les principals característiques de la cultura megalítica.

Relaciona les principals expressions artístiques de l'Edat dels Metalls amb els canvis en l'organització social de l'època.

d'art rupestre a la península Ibèrica.

Identifica i relaciona les etapes de la Prehistòria a Catalunya.


Naturalista

Espacial

Lingüística-verbal

Lògica-matemàtica.

Lingüística-verbal Espacial Espacial Lingüística-verbal Espacial

Taxonomia de Bloom

Comprendre Recordar Comprendre Comprendre Comprendre Analitzar Analitzar



Unitat 10. Les primeres civilitzacions

La unitat està dedicada a l'estudi de les primeres civilitzacions, que es van desenvolupar a Mesopotàmia i Egipte. Les dues primeres OAS estan dedicades a exposar una visió general del significat històric de les grans civilitzacions fluvials. Per això, en la primera s’explica que no van ser un fet aïllat en la història de la humanitat, sinó que de manera independent es van desenvolupar civilitzacions anàlogues en altres indrets del món, com a l’Extrem Orient.

A continuació, una OA explica amb detall l’evolució de la civilització a Mesopotàmia des del punt de vista històric. Uns segona OA se centra el l’apartat artístic i cultural de la civilització mesopotàmica.

Després venen dues OA més on es fa el mateix tractament de la civilització egípcia. La primera se centra en l’evolució històrica i la segona tracta els aspectes artístics i culturals.

A més dels aspectes més coneguts,. Com el desenvolupament de l’agricultura o les grans construccions que queden d’aquestes civilitzacions, es deixa clar el seu paper transcendental per al desenvolupament de l’escriptura.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ Civilitzacions de l'edat antiga



Els orígens de l’escriptura 1. L’edat antiga Invents de l’edat antiga

On va néixer la civilització? 2. Les primeres civilitzacions Per què a l’Orient Mitjà?

Mesopotàmia

Babilònia 3. Mesopotàmia Les tombes reials d'Ur

Els déus mesopotàmics 4. Art i cultura a Mesopotàmia Els ziggurats

5. L'antic Egipte

Les piràmides, símbol de l’antic Egipte

5. L'antic Egipte El poder del faraó

La pintura i l’escultura egípcies 6. Art i cultura en l'antic Egipte Visita a les piràmides


La revolució urbana



L'escriba Els temples religiosos

Competències

Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los. Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals i artístiques relacionant-les

amb els seus creadors i la seva època.

Objectius

Conèixer quines van ser les grans civilitzacions de l’edat antiga del Pròxim Orient. Conèixer l’origen de l’escriptura. Conèixer la civilització mesopotàmica. Conèixer els principals trets de l’arquitectura de Mesopotàmia. Conèixer les principals etapes històriques de l’antic Egipte. Conèixer la civilització egípcia. Conèixer els principals trets de l’arquitectura de l’antic Egipte.



Descriure i analitzar els trets bàsics de l’organització social, econòmica i política de les primeres societats urbanes i les seves aportacions culturals i artístiques.


Identifica i situa les grans civilitzacions de l’edat antiga de la Xina i la vall de l’Indus. Identifica i descriu les grans civilitzacions de l’edat antiga del Pròxim Orient. Explica quin va ser l’origen de l’escriptura. Descriu els grans trets dels primers sistemes d’escriptura: cuneïforme, jeroglífica,

pictogràfica. Indica quines són les primeres civilitzacions que es van desenvolupar al Pròxim Orient. Identifica i situa els regnes d’Accàdia i Babilònia. Explica la importància dels imperis assiri i persa. Identifica un ziggurat i en descriu les característiques i les seves funcions. Descriu un palau mesopotàmic, valora la seva importància arquitectònica i comprèn la

seva funció social. Coneix i explica l’origen de la civilització egípcia. Situa en una línia del temps les grans etapes de la civilització egípcia: època arcaica,

Imperi antic, Imperi mitjà, Imperi nou i època tardana.



Comprèn la importància del Nil i les crescudes anuals del riu per a l’economia de l’antic Egipte.

Explica l’estructura social de l’antic Egipte. Identifica les principals manifestacions de l’arquitectura egípcia, les seves

característiques i funcions. Identifica i descriu els tipus de tombes monumentals egípcies: mastabes, piràmides i

hipogeus.



Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 11 – Les primeres civilitzacions

OBJECTES D’APRENENTATGE L'Edat Antiga Les primeres civilitzacions Civilització mesopotàmica Art i cultura a

MesopotàmiaL'antic Egipte Art i cultura en l'antic Egipte

Objectius

Conèixer quines van ser les grans civilitzacions de l’edat antiga del Pròxim Orient.

Conèixer l’origen de l’escriptura.

Conèixer la civilització mesopotàmica.

Conèixer els principals trets de l’arquitectura de Mesopotàmia.

Conèixer les principals etapes històriques de l’antic Egipte.

Conèixer la civilització egípcia.

Conèixer els principals trets de l’arquitectura de l’antic Egipte.

Competències


Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals i artístiques relacionant-les amb els seus creadors i la seva època.

Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los









Descriure i analitzar els trets bàsics de l’organització social, econòmica i política de les primeres societats urbanes i les seves aportacions culturals i artístiques




Indicadors Identifica i situa les Explica quin va ser Indica quines són les Identifica un ziggurat i Coneix i explica l’origen Comprèn la Identifica les



competencials

grans civilitzacions de l’edat antiga de la Xina i la vall de l’Indus.

Identifica i descriu les grans civilitzacions de l’edat antiga del Pròxim Orient.

l’origen de l’escriptura.

Descriu els grans trets dels primers sistemes d’escriptura: cuneïforme, jeroglífica, pictogràfica.

primeres civilitzacions que es van desenvolupar al Pròxim Orient.

Identifica i situa els regnes d’Accàdia i Babilònia.

Explica la importància dels imperis assiri i persa.

en descriu les característiques i les seves funcions.

Descriu un palau mesopotàmic, valora la seva importància arquitectònica i comprèn la seva funció social.

de la civilització egípcia.

Situa en una línia del temps les grans etapes de la civilització egípcia: època arcaica, Imperi antic, Imperi mitjà, Imperi nou i època tardana.

importància del Nil i les crescudes anuals del riu per a l’economia de l’antic Egipte.

Explica l’estructura social de l’antic Egipte.

principals manifestacions de l’arquitectura egípcia, les seves característiques i funcions.

Identifica i descriu els tipus de tombes monumentals egípcies: mastabes, piràmides i hipogeus.


Lingüística-verbalLingüística-verbal

Lingüística-verbal Lingüística-verbal Lingüística-verbal Lingüística-verbal


Taxonomia de Bloom

Comprendre Recordar Comprendre Comprendre Comprendre Comprendre Comprendre



Unitat 11. La civilització grega

La unitat està dedicada a l'estudi de la civilització grega, tant pel que fa a la seva evolució històrica com als àmbits culturals i artístics, molt rellevants en el món grec i, per extensió en tot el període clàssic, per la seva influència en l’art i la cultura actual.

La primera OA ens presenta el context geogràfic i històric on es va desenvolupar la civilització grega. Pel que fa a la geografia, els alumnes aprendran les característiques de la península grega, que va fomentar el desenvolupament del comerç i les comunicacions marítimes, dos factors que serien fonamentals per a l’expansió de la civilització grega per tota la mediterrània. Ens presenta els pobles considerats precursors de la civilització grega: els minoics i els cretencs.

A continuació venen tres OA destinades a exposar les tres grans etapes de la civilització grega: el període arcaic, el període clàssic i el període hel•lenístic. Mentre en les dues primeres l’atenció se centra en les polis gregues i els diferents sistemes polítics, amb especial atenció a l’aparició de la democràcia, en el tercer el punt central és la figura d’Alexandre el Gran i les seves conquestes.

La següent OA tracta aspectes socials, econòmics i culturals de la civilització grega: l’estructura social, els grups socials, la família, les activitats econòmiques, el paper de la dona o l’educació. Amb una especial atenció a la filosofia grega.

Finalment, tanca la unitat una OA dedicada als diversos àmbits de l’art grec: l’arquitectura i l’urbanisme, l’escultura, la pintura i la ceràmica. Els alumnes coneixeran els noms dels arquitectes i escultors més importants, amb un enfocament que OA posa l’accent en la part gràfica, especialment en arquitectura i escultura, fonamental per a una millor aproximació a l’art grec.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ La guerra de Troia



L’art i el coneixement a Grècia 1. La civilització gregaUlisses i Aquil·les: dos herois grecs

L’expansió grega 2. El període arcaic L'home, un animal polític

Les guerres mèdiques i la guerra del Peloponès

3. El període clàssicLa trirrem: el vaixell de guerra grec

Alexandre i Alexandria 4. El període hel·lenístic Alexandre el Gran

La dona a Grècia 5. La vida a GrèciaFer d’amfitrió d’un sopar grec



Els Jocs Olímpics 6. Cultura i religió grega El mite de la caverna

Els temples grecs 7. Art grec El Partenó


Els atenesos i la democràcia L'expansió grega L'escultura grega

Competències

Identificar els principals elements de l’espai geogràfic. Situar els fets històrics rellevants dins d’una seqüència cronològica i contextualitzar-los. Interpretar i contextualitzar les manifestacions culturals i artístiques relacionant-les

amb els seus creadors i la seva època.

Objectius

Identificar el marc geogràfic i cronològic de la civilització grega. Conèixer els precedents de la civilització grega. Saber què eren les polis gregues i com

es governaven. Conèixer Alexandre, el seu imperi i la influència cultural de l’hel•lenisme Conèixer els aspectes socials i el context econòmic de les polis gregues Conèixer el paper de la religió, la ciència i la filosofia a l’antiga Grècia. Conèixer l’art grec, en especial l’arquitectura i l’escultura.


Descriure l’organització social, política, econòmica, cultural i art de la Grècia clàssica i hel•lenística.

Descriure l’organització social, política, econòmica, cultural de l’antiga Grècia. Descriure l’organització social, política, econòmica, cultural de la Grècia clàssica. Descriure l’organització social, política, econòmica, cultural de la Grècia hel•lenística. Descriure la cultura de la Grècia clàssica i hel•lenística.


Descriu les característiques geogràfiques de la península grega i les illes gregues. Diferencia i descriu els trets essencials de les tres grans etapes de la civilització grega. Explica els tres essencials de la cultura minoica i la seva relació amb al civilització grega. Explica els trets essencials de la cultura cretenca i la seva relació amb la civilització

grega.



Coneix les principals polis gregues. Explica el significat de la democràcia a l’antiga Atenes. Coneix les principals institucions de govern de les polis gregues. Coneix l’estructura social i les institucions de govern d’Esparta i d’Atenes. Explica què van ser les guerres mèdiques, les seves conseqüències i la relació amb el

poder de Filip de Macedònia. Explica la importància històrica d’Alexandre el Gran i les seves conquestes militars. Coneix la importància cultural de la ciutat d’Alexandria. Explica l’estructura de la

família grega i, de manera específica, la situació de la dona a l’antiga Grècia. Explica la importància de l’agricultura, la ramaderia i el comerç en l’economia grega. Coneix els principals filòsofs i científics grecs i la seva influència civilització occidental

actual. Coneix els principals autors i obres de la literatura grega i la seva influència en la poesia i

el teatre del món occidental. Coneix les característiques de la religió grega i explica qui eren els principals déus i

herois de la mitologia grega. Explica les característiques de l’arquitectura grega, els ordres arquitectònics grecs i els

trets de cada ordre. Sap quins són els edificis representatius de l’arquitectura grega, descriu els temples

grecs i indica els més importants. Coneix i explica l’estructura i els elements fonamentals de la ciutat grega. Explica les principals característiques de l’escultura grega, amb els períodes i principals

escultors. Coneix les obres i els autors fonamentals del teatre grec i la seva influència en la cultura

contemporània. Coneix la importància de la pintura i la ceràmica en l’art grec i n’explica les

característiques.


Lingüísticoverbal. Espacial

Taxonomia de Bloom

Comprendre

Recordar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 12 – La civilizació grega

OBJECTES D’APRENENTATG

E

La civilització grega El període arcaic El període clàssic El període hel·lenístic La vida a Grècia Cultura i religió grega Art grec

Objectius

Identificar el marc geogràfic i cronològic de la civilització grega.

Conèixer els precedents de la civilització grega.

Saber què eren les polis gregues i com es governaven.

Conèixer Alexandre, el seu imperi i la influència cultural de l’hel·lenisme

Conèixer els aspectes socials i el context econòmic de les polis gregues

Conèixer el paper de la religió, la ciència i la filosofia a l’antiga Grècia.

Conèixer l’art grec, en especial l’arquitectura i l’escultura.

Competències

Identificar els principals elements de l’espai geogràfic


Identificar els principals elements de l’espai geogràfic.






Descriure l’organització social, política, econòmica, cultural i art de la Grècia clàssica i hel·lenística.

Descriure l’organització social, política, econòmica, cultural i art de la Grècia clàssica i hel·lenística.

Descriure l’organització social, política, econòmica, cultural de l’antiga Grècia.

Descriure l’organització social, política, econòmica, cultural de la Grècia clàssica.

Descriure l’organització social, política, econòmica, cultural de la Grècia hel·lenística.

Descriure la cultura de la Grècia clàssica i hel·lenística.

Descriure la cultura de la Grècia clàssica i hel·lenística.




Descriu les característiques geogràfiques de la península grega i les illes gregues.

Diferencia i descriu els trets essencials de les tres grans etapes de la civilització grega.

Explica els tres essencials de la cultura minoica i la seva relació amb al civilització grega.

Explica els trets essencials de la cultura cretenca i la seva relació amb la civilització grega.

Coneix les principals polis gregues.

Explica el significat de la democràcia a l’antiga Atenes.

Coneix les principals institucions de govern de les polis gregues.

Coneix l’estructura social i les institucions de govern d’Esparta i d’Atenes.

Explica què van ser les guerres mèdiques, les seves conseqüències i la relació amb el poder de Filip de Macedònia.

Explica la importància històrica d’Alexandre el Gran i les seves conquestes militars.

Coneix la importància cultural de la ciutat d’Alexandria.

Explica l’estructura de la família grega i, de manera específica, la situació de la dona a l’antiga Grècia.

Explica la importància de l’agricultura, la ramaderia i el comerç en l’economia grega.

Coneix els principals filòsofs i científics grecs i la seva influència civilització occidental actual.

Coneix els principals autors i obres de la literatura grega i la seva influència en la poesia i el teatre del món occidental.

Coneix les característiques de la religió grega i explica qui eren els principals déus i herois de la mitologia grega.

Explica les característiques de l’arquitectura grega, els ordres arquitectònics grecs i els trets de cada ordre.

Sap quins són els edificis representatius de l’arquitectura grega, descriu els temples grecs i indica els més importants.

Coneix i explica l’estructura i els elements fonamentals de la ciutat grega.

Explica les principals característiques de l’escultura grega, amb els períodes i principals escultors.

Coneix les obres i els autors fonamentals del teatre grec i la seva influència en la cultura contemporània.

Coneix la importància de la pintura i la ceràmica en l’art grec i n’explica les característiques.


Lingüísticoverbal. Lingüística-verbal Lingüística-verbal Espacial Lingüísticoverbal Lingüísticoverbal Lingüísticoverbal



Espacial.

Taxonomia de Bloom

Comprendre Recordar Comprendre Comprendre Recordar Recordar Recordar



Unitat 12. Els pobles preromans

És un unitat breu centrada en l'estudi dels pobles que van habitar la península Ibèrica entre la Prehistòria i la conquesta romana. Descriu la diversitat de pobles que vivien a la Península, i exposa alguns aspectes de la seva estructura econòmica, i social i de la seva producció artística.

La unitat consta de dues parts. En la primera es presenta el mosaic de pobles que vivien a la península abans de l’arribada dels pobles que durant l’Edat Antiga van colonitzar la Mediterrània, és a dir, els fenicis, els grecs i, finalment els romans, que van ocupar i unificar tota l’àrea mediterrània. L’OA se centra, per tant, en l’estudi dels dos grans grups que habitaven la península, els celtes i els ibers. Es tracten aspectes com la seva base econòmica i social, el tipus d’habitat i la seva distribució territorial i les restes materials que es conserven d’aquests pobles.

La segona part de l’OA se centra en l’arribada dels pobles colonitzadors i la influència cultural que van exercir sobre la població celta i ibera. Per això el contingut se centra en aspectes com els intercanvis comercials i els conflictes entre els habitants de la península i els pobles colonitzadors. En aquest sentit agafa un especial relleu les guerres púniques, que van desembocar en l’arribada i la posterior conquesta de la península per par dels romans.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ Els ibers



Ibers i celtes1. Els pobles preromans en la

península IbèricaLa Dama d’Elx

Empúries2. Els pobles colonitzadors en la

península ibèricaMercat preromà


Els pobles colonitzadors a la península Ibèrica Els pobles preromans Ibèria

Competències




Objectius

Saber quins eren els pobles ibers. Conèixer l’economia i la societat dels pobles ibers. Saber quins eren els pobles celtes Conèixer l’economia i la societat dels pobles celtes. Conèixer la influència de fenicis i grecs en l’evolució història de la península Ibèrica.


Valorar l’impacte que va suposar per a les poblacions indígenes de la península Ibèrica la recepció de la cultura i formes d’organització política, econòmica i social d’altres pobles de la Mediterrània.


Explica els tres comuns entre els diferents pobles ibers. Coneix la localització de la civilització ibèrica i identifica els principals pobles ibers que

vivien en el territori de Catalunya. Descriu les característiques dels poblats ibers. Explica la relació entre els pobles ibers de Catalunya i els primers colonitzadors grecs. Coneix les principals manifestacions de l’art iber. Explica els tres comuns entre els diferents pobles celtes. Coneix la localització de la civilització celta. Descriu les característiques dels poblats celtes. Explica els fonaments econòmics i socials de la societat celta. Coneix les principals manifestacions de l’art celta. Coneix conceptes de les creences dels celtes. Explica els motius que van portar els fenicis fins la península Ibèrica i la relació que van

establir amb els pobles preromans de la península. Indica els trets culturals que els pobles preromans van adoptar dels fenicis. Explica els motius que van portar els grecs fins la península Ibèrica. Entén el paper que va tenir Empòrion en l’arribada dels grecs a la península. Exposa la relació entre els grecs i els pobles preromans de la península.



Taxonomia de Bloom

Comprendre



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 13 – Els pobles prerromanos

OBJECTES D’APRENENTATGE Els pobles prerromanos en la península Ibèrica Els pobles colonitzadors en la península ibèrica

ObjectiusSaber quins eren els pobles ibers. Conèixer l’economia i la societat

dels pobles ibers.Saber quins eren els pobles celtes Conèixer l’economia i la

societat dels pobles celtes.Conèixer la influència de fenicis i grecs en l’evolució història de la península Ibèrica.

Competències













Explica els tres comuns entre els diferents pobles ibers.

Coneix la localització de la civilització ibèrica i identifica els principals pobles ibers que vivien en el territori de Catalunya.

Descriu les característiques dels poblats ibers.

Explica la relació entre els pobles ibers de Catalunya i els primers colonitzadors grecs.

Coneix les principals manifestacions de l’art iber.

Explica els tres comuns entre els diferents pobles celtes.

Coneix la localització de la civilització celta.

Descriu les característiques dels poblats celtes.

Explica els fonaments econòmics i socials de la societat celta.

Coneix les principals manifestacions de l’art celta.

Coneix conceptes de les creences dels celtes.

Explica els motius que van portar els fenicis fins la península Ibèrica i la relació que van establir amb els pobles preromans de la península.

Indica els trets culturals que els pobles preromans van adoptar dels fenicis.

Explica els motius que van portar els grecs fins la península Ibèrica.

Entén el paper que va tenir Empòrion en l’arribada dels grecs a la península.

Exposa la relació entre els grecs i els pobles preromans de la península.




Lingüística-verbal Lingüística-verbal Lingüística-verbal Lingüística-verbal Lingüística-verbal

Taxonomia de Bloom

Comprendre Comprendre Comprendre Comprendre Comprendre



Unitat 13. La civilització romana

La unitat està dedicada a l'estudi de la civilització romana. S’inicia amb l’establiment de diferents pobles a la península Itàlica (etruscos, llatins..), segueix amb la fundació de la ciutat de Roma, les tres grans etapes (monarquia, república i Imperi), l’expansió romana per al Mediterrània i l’enfonsament del món romà. Paral•lelament a l’evolució històrica, la unitat dedica especial atenció a la cultura, l’art i l’organització social de Roma i al llegat de la cultura romana, el que es coneix coma romanització, especialment entre els poble de la península Ibèrica.

La primera OA el dedicareu als antecedents històrics de Roma, la influència dels etruscos i els llatins. Aquesta OA comprèn l’etapa de la monarquia romana, d’origen etrusc.

Després de la monarquia, en les dues següents OA estudiareu les dues altres grans etapes de la civilització romana, que són també el seu moment d’esplendor: la república i l’imperi. Serà el moment, doncs, de començar a tractar l’expansió de la civilització romana per gran part d’Europa i tota la Mediterrània.

En les següents OA tractareu la cultura romana des dels més diversos àmbits: la vida quotidiana, la religió, la cultura, l’arquitectura, l’urbanisme, etc. Clouen aquest cicle d’OAS una dedicada especialment al sorgiment i l’evolució de la religió cristiana i una dedicada a la romanització, és a dir, a estudiar tots aquells elements de la civilització romana que van influir en la cultura europea dels segles posterior, fins al punt que alguns aspectes encara són plenament vigents en l’actualitat, començant per les llegües romàniques.

A continuació ve una OA dedicada a l’enfonsament de la civilització romana, amb la divisió de l’Imperi i la invasió dels anomenats pobles bàrbars.

Clouen la unitat dues OA dedicades a la civilització romana al nostre entorn més immediat. Una dedicada al conjunt de la península Ibèrica, la Hispània romana, i una sobre un dels territoris més romanitzats de la península, Catalunya.

Un dels principals aspectes del contingut de la unitat és remarcar la vigència, encara avui, de diversos aspectes culturals que van quedar fixats pels romans, en especial la llengua, el llegat cultural religiós, o l’ocupació del territori. En aquest sentit, és molt important que destaqueu la rellevància de les restes materials del món roma, especialment en l’entorn més immediat, no només en monuments, sinó també.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ L'antiga Roma al cinema



La primera Roma 1. Els orígens de Roma Mitologia i història



El senat i Juli Cèsar 2. La Roma republicanaOrganització institucional de la República

Octavi August i el naixement de l’Imperi

3. L'Imperi romàTrajà i Adrià, els emperadors hispànics

La rebel·lió d’Espàrtac 4. La vida en l'antiga Roma Com vivien els romans?

La religió dels romans 5. Religió i cultura romanes Ciceró

El fòrum 6. Art i urbanisme romans Visita virtual al Colosseu

Edicte de Tessalònica 7. El cristianisme Les catacumbes de Roma

El llatí, la llengua dels romans 8. La romanització Carpe diem

Els romans i els bàrbars9. La crisi i la divisió de l'Imperi

romàRoma i els bàrbars

Hispània

Les principals vies i ciutats de la Hispània romana

10. Hispània romana Les vies romanes

Barcino, la Barcelona romana11. Catalunya durant l’època

romanaLa Via Annia


Les conquestes romanes L'arquitectura romana Barcino

Competències

Situar els fets històrics rellevants dins d'una seqüència cronològica i contextualitzar-los. Raonar que el món actual és fruit de la interacció entre el passat i el present i que

condiciona el futur. Identificar models d'organització econòmica, territorial i les desigualtats socials i

econòmiques existents en les diverses escales per comprendre com afecten la vida dels ciutadans.



Prendre consciència de la identitat individual i col·lectiva com a subjectes històrics. Valorar el patrimoni artístic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg

del temps per contribuir a la seva salvaguarda i transmissió a generacions futures.



Objectius

Conèixer l’origen de Roma Conèixer Roma durant l’etapa republicana Conèixer l’expansió romana per la Mediterrània Conèixer l’origen del cristianisme. Conèixer l’organització social de Roma. Conèixer els fonaments de l’economia de Roma. Conèixer com era la vida quotidiana a Roma. Conèixer les creences religioses dels romans. Conèixer la cultura romana. Aprendre quina llengua parlaven els romans. Conèixer el dret romà. Conèixer l’arquitectura i els edificis principals de l’antiga Roma. Conèixer la importància de l’urbanisme en la civilització romana. Conèixer l’art de l’antiga Roma. Conèixer les creences religioses dels romans. Conèixer l’origen i com es va desenvolupar el cristianisme dins el món romà. Conèixer com el cristianisme es va convertir en la religió oficial de Roma. Conèixer el món clàssic. Saber què va ser la romanització. Establir la relació entre les llengües romàniques i el llatí. Conèixer l’expansió del dret romà. Conèixer el procés de decadència i divisió de l’Imperi romà. Conèixer la invasió dels pobles bàrbars i la caiguda de l’Imperi romà d’Occident. Aprendre a analitzar mapes Conèixer les fases de la conquesta romana de la Península Ibèrica. Conèixer les províncies i les ciutats de la Hispània romana. Conèixer l’abast de la romanització d’Hispània. Conèixer les fases de la conquesta romana de Catalunya. Conèixer l’organització territorial de Catalunya en època romana. Conèixer les principals ciutats de la Catalunya romana i, en especial, de Tarraco. Conèixer l’abast de la romanització de Catalunya.


Usar correctament el vocabulari històric específic. Identificar les principals institucions de govern de Roma. Identificar els aspectes fonamentals del cristianisme, reconèixer la seva organització

fonamental i la seva relació amb el judaisme i descriure la seva expansió. Identificar i interpretar diverses fonts d'informació escrites, materials i iconogràfiques i

comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les TIC. Identificar les divinitats principals del panteó grecoromà.



Valorar l'impacte que va suposar per a les poblacions indígenes de la península Ibèrica la recepció de la cultura i formes d'organització política, econòmica i social d'altres pobles de la Mediterrània.

Identificar algunes obres d'art significatives del període clàssic. Descriure i explicar què va significar la romanització a la Hispània romana i reconèixer

algunes de les manifestacions artístiques més rellevants que es conserven. Descriure i explicar què va significar la romanització a la Catalunya romana.


Descriu la situació a la península Itàlica abans que s'hi establissin els llatins. Coneix els orígens de Roma segons la història i la mitologia. Sap com es va formar la monarquia romana. Explica les primeres etapes de la història de Roma, des que els romans es van establir al

territori fins l'establiment de la monarquia. Coneix l'organització política de Roma, basada en la monarquia que van heretar dels

etruscos. Coneix l'origen del patriciat romà que va dominar la societat romana al llarg de la seva

història. Coneix el territori on es va aixecar la ciutat de Roma. Coneix la localització dels diferents pobles que vivien a la península Itàlica. Coneix com Roma es va convertir en una república. Coneix les causes de la crisi de la República. Coneix les institucions de govern de la República. Coneix les etapes d'expansió de Roma durant la república. Aprèn què van ser les guerres púniques. Coneix l'estructura social de la Roma republicana. Coneix la situació de la dona romana sora la república. Aprèn els conflictes socials que Roma va patir durant la República. Coneix com Roma es va convertir en un Imperi i ho explica detalladament. Explica les causes de la implantació de l'Imperi. Identifica els territoris que van pertànyer a l'Imperi romà. Identifica les causes de la ciri de l'Imperi al segle III i la divisió de l'Imperi al segle IV. Sap quines són les institucions de govern de l'Imperi. Explica correctament què va ser la Pax romana. Coneix la importància que va tenir les legions i els seus campaments per a la

implantació de l'Imperi romà. Identifica les conquestes romanes sota el regnat d'August. Identifica el període de màxima expansió de l'Imperi romà. Explica com els pobles bàrbars van dificultar el manteniment de l'Imperi. Explica l'origen i la implantació del cristianisme. Comprèn els efectes que va tenir a partir del segle IV la invasió de l'Imperi per part dels

pobles bàrbars. Exposa els principals grups socials de l'antiga Roma. Coneix el paper de la dona en la societat romana.



Raona la importància del decret de Caracal·la l'any 212 que va concedir la ciutadania romana a tots els homes lliures de l'Imperi.

Sap les activitats a què es dedicaven cada una de les capes socials romanes. Coneix les innovacions que els romans van introduir en l'agricultura. Coneix la importància que van tenir les calçades romanes i la navegació per al

desenvolupament del comerç. Explica la importància de la vida urbana en el món romà. Identifica els principals tipus d'habitatge dels romans, tant a la ciutat com al camp. Identifica la manera de vestir i l'alimentació dels romans. Coneix la importància dels espais i les activitat d'oci del romans. Explica les característiques de la religió politeista romana. Identifica els principals déus del Panteó romà. Explica les formes de culte als déus romans. Entén la difusió de cristianisme. Entén i defineix què va ser la romanització. Exposa els diferents àmbits de la romanització: estructura política i socials, llengua,

dret, cultura, etc.. Entén la importància de la llengua llatina en la romanització. Identifica alguns dels principals autor llatins i coneix algunes de les seves obres. Sap explicar la relació entre el llatí i les llengües romàniques. Entén què va ser el dret romà i la seva importància com a element unificador de

l'Imperi. Distingeix entre dret públic i dret privat. Coneix la pervivència del dret romà. Explica les característiques de l'arquitectura romana. Identifica els principals edificis religiosos de l'antiga Roma. Identifica els principals edificis dedicats a l'oci de l'antiga Roma. Identifica els principals edificis administratius de l'antiga Roma. Identifica les principals construccions commemoratives que van aixecar els romans. Entén el paper que van tenir les calçades romanes per al desenvolupament de la

civilització romana. Entén la importància de la xarxa de vies de comunicació que van construir els romans. Identifica algunes de les principals escultures del món romà. Coneix la importància que té l'escultura romana per al coneixement de l'escultura

grega. Sap explicar la funció que tenia la pintura en les cases romanes. Coneix com els romans van utilitzar la tècnica del mosaic. Explica les creences religiosos dels romans en el moment en què va aparèixer el

cristianisme. Entén els canvis socials i culturals que va suposar la irrupció del cristianisme en al

societat romana. Explica la persecució dels primers cristians. Explica la personalitat de Jesús de Natzaret i la seva importància històrica. Explica la difusió de cristianisme.



Explica la personalitat de Pau de Tars i la seva contribució en la difusió del cristianisme. Entén i explica els canvis socials i polítics que van portar a fer del cristianisme la religió

oficial de l'Imperi romà. Coneix la pervivència del cristianisme i la seva importància en el món actual. Explica els trets fonamentals de la cultura romana. Coneix els l'abast geogràfic de l'antiga Roma. Descriu el procés de romanització als diferents territoris europeus que van ser

conquerits per Roma. Coneix l'origen de la llengua llatina. Explica com el llatí va evolucionar per donar lloc a les llengües romàniques. Identifica els llatinismes. Explica l'expansió del dret romà a tots els pobles governats per Roma. Coneix els fonaments de la jurisprudència romana en el dret actual. Explica les causes que van causar la decadència de l'Imperi romà. Identifica les diferents fases de l'evolució de l'Imperi romà. Coneix les reformes que Dioclecià va introduir en el govern de l'Imperi. Explica els motius de la divisió de l'Imperi romà. Sap quins eren els poble bàrbars que van provocar la caiguda de l'Imperi romà. Coneix el procés que va portar els pobles bàrbars a entrar dins les fronteres de l'Imperi. Coneix el procés d'enfonsament de l'Imperi romà d'Occident. Explica a través dels mapes històrics el procés de decadència de l'Imperi romà. Coneix els pobles que vivien a la península Ibèrica abans de l'arribada dels romans. Coneix la cronologia i les fases de la conquesta romana de la Península Ibèrica. Sap què van ser les guerres púniques i explica la seva relació amb la conquesta romana

de la península. Coneix quins van ser els emperadors romans nascuts a Hispània. Coneix el traçat de les principals calçades romanes de la península Ibèrica. Explica l'organització territorial de la península Ibèrica en temps dels romans. Coneix les principals ciutats romanes de la península Ibèrica. Explica la difusió de la cultura romana entre els habitants de la península Ibèrica. Coneix les diferents intensitat de la romanització arreu de la península. Identifica elements del llegat romà a la península Ibèrica en rutes terrestres, ciutats,

infraestructures i monuments. Explica com les creences i la llengua del romans es van estendre per la península

Ibèrica. Coneix els pobles ibers que vivien a Catalunya abans de l'arribada dels romans. Coneix la cronologia de la conquesta romana de Catalunya. Sap què van ser les guerres púniques i explica la seva relació amb la conquesta romana

de Catalunya. Coneix el traçat de les principals calçades romanes de Catalunya. Explica l'organització territorial de Catalunya en temps dels romans. Coneix les principals ciutats romanes de Catalunya i les situa en un mapa. Descriu la importància història que va tenir Tarraco en època romana. Explica la difusió de la cultura romana entre els habitants de Catalunya.



Coneix les diferents intensitat de la romanització arreu de Catalunya. Identifica elements del llegat romà a Catalunya en rutes terrestres, ciutats,

infraestructures i monuments. Explica com les creences i la llengua del romans es van estendre per Catalunya.


Lingüísticoverbal Espacial

Taxonomia de Bloom

Recordar

Analitzar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 14 – La civilització romanaOBJECTES

D’APRENENTATGE Els orígens de Roma La Roma republicana L'Imperi Romano La vida en l'Antiga Roma Religió i cultura romanes Arquitectura i urbanisme romans

Objectius

Conèixer l’origen de Roma Conèixer Roma durant l’etapa republicana

Conèixer l’expansió romana per la MediterràniaConèixer l’origen del cristianisme.

Conèixer l’organització social de Roma.Conèixer els fonaments de l’economia de Roma.Conèixer com era la vida quotidiana a Roma.

Conèixer les creences religioses dels romans.Conèixer la cultura romana.Aprendre quina llengua parlaven els romans.Conèixer el dret romà.

Conèixer l’arquitectura i els edificis principals de l’antiga Roma.Conèixer la importància de l’urbanisme en la civilització romana.Conèixer l’art de l’antiga Roma.

Competències





Identificar models d’organització econòmica, territorial i les desigualtats socials i econòmiques existents en les diverses escales per comprendre com afecten la vida dels ciutadans.




Prendre consciència de la identitat individual i col·lectiva com a subjectes històrics.


Valorar el patrimoni artístic i cultural com a expressió de la creativitat humana al llarg del temps per contribuir a la seva salvaguarda i transmissió a generacions futures.

Criteris d’avaluació Usar correctament el vocabulari històric específic.




Identificar les divinitats principals del panteó grecoromà.

Identificar algunes obres d’art significatives del període clàssic.



Identificar les principals institucions de govern de Roma.

Identificar les principals institucions de govern de Roma.

Identificar les principals institucions de govern de Roma. Identificar els aspectes fonamentals del cristianisme, reconèixer la seva organització fonamental i la seva relació amb el judaisme i descriure la seva expansió.




Descriu la situació a la península Itàlica abans que s’hi establissin els llatins.

Coneix els orígens de Roma segons la història i la mitologia.

Sap com es va formar la monarquia romana.

Explica les primeres etapes de la història de Roma, des que els romans es van establir al territori fins l’establiment de la monarquia.

Coneix l’organització política de Roma, basada en la monarquia que van heretar dels etruscos.

Coneix l’origen del patriciat romà que va dominar la societat romana al llarg de la

Coneix com Roma es va convertir en una república.

Coneix les causes de la crisi de la República.

Coneix les institucions de govern de la República.

Coneix les etapes d’expansió de Roma durant la república.

Aprèn què van ser les guerres púniques.

Coneix l’estructura social de la Roma republicana.

Coneix la situació de la dona romana sora la república.

Aprèn els conflictes socials que Roma va patir durant la República.

Coneix com Roma es va convertir en un Imperi i ho explica detalladament.

Explica les causes de la implantació de l’Imperi.

Identifica els territoris que van pertànyer a l’Imperi romà.

Identifica les causes de la ciri de l’Imperi al segle III i la divisió de l’Imperi al segle IV.

Sap quines són les institucions de govern de l’Imperi.

Explica correctament què va ser la Pax romana.

Coneix la importància que va tenir les legions i els seus campaments per a la implantació de l’Imperi romà.

Exposa els principals grups socials de l’antiga Roma.

Coneix el paper de la dona en la societat romana.

Raona la importància del decret de Caracal·la l’any 212 que va concedir la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’Imperi.

Sap les activitats a què es dedicaven cada una de les capes socials romanes.

Coneix les innovacions que els romans van introduir en l’agricultura.

Coneix la importància que van tenir les calçades romanes i la navegació per al desenvolupament del comerç.

Explica la importància de

Explica les característiques de la religió politeista romana.

Identifica els principals déus del Panteó romà.

Explica les formes de culte als déus romans.

Entén la difusió de cristianisme.

Entén i defineix què va ser la romanització.

Exposa els diferents àmbits de la romanització: estructura política i socials, llengua, dret, cultura, etc..

Entén la importància de la llengua llatina en la romanització.

Identifica alguns dels principals autor llatins i coneix algunes de les seves obres.

Sap explicar la relació

Explica les característiques de l’arquitectura romana.

Identifica els principals edificis religiosos de l’antiga Roma.

Identifica els principals edificis dedicats a l’oci de l’antiga Roma.

Identifica els principals edificis administratius de l’antiga Roma.

Identifica les principals construccions commemoratives que van aixecar els romans.

Entén el paper que van tenir les calçades romanes per al desenvolupament de la civilització romana.

Entén la importància de la xarxa de vies de comunicació que van



seva història.

Coneix el territori on es va aixecar la ciutat de Roma.

Coneix la localització dels diferents pobles que vivien a la península Itàlica.

Identifica les conquestes romanes sota el regnat d’August.

Identifica el període de màxima expansió de l’Imperi romà.

Explica com els pobles bàrbars van dificultar el manteniment de l’Imperi.

Explica l’origen i la implantació del cristianisme.

Comprèn els efectes que va tenir a partir del segle IV la invasió de l’Imperi per part dels pobles bàrbars.

la vida urbana en el món romà.

Identifica els principals tipus d’habitatge dels romans, tant a la ciutat com al camp.

Identifica la manera de vestir i l’alimentació dels romans.

Coneix la importància dels espais i les activitat d’oci del romans.

entre el llatí i les llengües romàniques.

Entén què va ser el dret romà i la seva importància com a element unificador de l’Imperi.

Distingeix entre dret públic i dret privat.

Coneix la pervivència del dret romà.

construir els romans.

Identifica algunes de les principals escultures del món romà.

Coneix la importància que té l’escultura romana per al coneixement de l’escultura grega.

Sap explicar la funció que tenia la pintura en les cases romanes.

Coneix com els romans van utilitzar la tècnica del mosaic.

Intel·ligències múltiples LingüísticoverbalEspacial

Lingüísticoverbal LingüísticoverbalEspacial

Lingüísticoverbal Lingüísticoverbal. Lingüísticoverbal.

Taxonomia de Bloom RecordarAnalitzar

Recordar RecordarAnalitzar

Recordar.

Recordar.

Recordar.



OBJECTES D’APRENENTATGEEl cristianisme La romanització La crisi i la divisió de l'Imperi

RomanoHispània romana Catalunya durant l’època

romana

Objectius

Conèixer les creences religioses dels romans.Conèixer l’origen i com es va desenvolupar el cristianisme dins el món romà.Conèixer com el cristianisme es va convertir en la religió oficial de Roma.

Conèixer el món clàssic.Saber què va ser la romanització.Establir la relació entre les llengües romàniques i el llatí.Conèixer l’expansió del dret romà.

Conèixer el procés de decadència i divisió de l’Imperi romà.Conèixer la invasió dels pobles bàrbars i la caiguda de l’Imperi romà d’Occident.Aprendre a analitzar mapes

Conèixer les fases de la conquesta romana de la Península Ibèrica.Conèixer les províncies i les ciutats de la Hispània romana.Conèixer l’abast de la romanització d’Hispània.

Conèixer les fases de la conquesta romana de Catalunya.Conèixer l’organització territorial de Catalunya en època romana.Conèixer les principals ciutats de la Catalunya romana i, en especial, de Tarraco.Conèixer l’abast de la romanització de Catalunya.

Competències











Identificar els aspectes fonamentals del cristianisme, reconèixer la seva organització fonamental i la seva relació amb el judaisme i descriure la seva expansió.

Usar correctament el vocabulari històric específic. Valorar l’impacte que va suposar per a les poblacions indígenes de la península Ibèrica la recepció de la cultura i formes d’organització política, econòmica i social d’altres pobles de la Mediterrània


Descriure i explicar què va significar la romanització a la Hispània romana i reconèixer algunes de les manifestacions artístiques més rellevants que es conserven.

Descriure i explicar què va significar la romanització a la Catalunya romana.

Indicadors competencials Explica les creences religiosos dels romans en el moment en

.Explica els trets fonamentals Explica les causes que van causar la decadència de

Coneix els pobles que vivien a la península Ibèrica abans

Coneix els pobles ibers que vivien a Catalunya abans de



què va aparèixer el cristianisme.

Entén els canvis socials i culturals que va suposar la irrupció del cristianisme en al societat romana.

Explica la persecució dels primers cristians.

Entén els canvis socials i culturals que va suposar la irrupció del cristianisme en al societat romana.

Explica la personalitat de Jesús de Natzaret i la seva importància històrica.

Explica la difusió de cristianisme.

Explica la difusió del cristianisme.

Explica la personalitat de Pau de Tars i la seva contribució en la difusió del cristianisme.

Entén i explica els canvis socials i polítics que van portar a fer del cristianisme la religió oficial de l’Imperi romà.

Coneix la pervivència del cristianisme i la seva importància en el món actual.

de la cultura romana.

Coneix els l’abast geogràfic de l’antiga Roma.

Descriu el procés de romanització als diferents territoris europeus que van ser conquerits per Roma.

Coneix l’origen de la llengua llatina.

Explica com el llatí va evolucionar per donar lloc a les llengües romàniques.

Identifica els llatinismes.

Explica l’expansió del dret romà a tots els pobles governats per Roma.

Coneix els fonaments de la jurisprudència romana en el dret actual.

l’Imperi romà.

Identifica les diferents fases de l’evolució de l’Imperi romà.

Coneix les reformes que Dioclecià va introduir en el govern de l’Imperi.

Explica els motius de la divisió de l’Imperi romà.

Sap quins eren els poble bàrbars que van provocar la caiguda de l’Imperi romà.

Coneix el procés que va portar els pobles bàrbars a entrar dins les fronteres de l’Imperi.

Coneix el procés d’enfonsament de l’Imperi romà d’Occident.

Explica a través dels mapes històrics el procés de decadència de l’Imperi romà.

de l’arribada dels romans.

Coneix la cronologia i les fases de la conquesta romana de la Península Ibèrica.

Sap què van ser les guerres púniques i explica la seva relació amb la conquesta romana de la península.

Coneix quins van ser els emperadors romans nascuts a Hispània.

Coneix el traçat de les principals calçades romanes de la península Ibèrica.

Explica l’organització territorial de la península Ibèrica en temps dels romans.

Coneix les principals ciutats romanes de la península Ibèrica.

Explica la difusió de la cultura romana entre els habitants de la península Ibèrica.

Coneix les diferents intensitat de la romanització arreu de la península.

Identifica elements del llegat romà a la península Ibèrica en rutes terrestres, ciutats, infraestructures i monuments.

Explica com les creences i la llengua del romans es van estendre per la península

l’arribada dels romans.

Coneix la cronologia de la conquesta romana de Catalunya.

Sap què van ser les guerres púniques i explica la seva relació amb la conquesta romana de Catalunya.

Coneix el traçat de les principals calçades romanes de Catalunya.

Explica l’organització territorial de Catalunya en temps dels romans.

Coneix les principals ciutats romanes de Catalunya.

Coneix les principals ciutats romanes de Catalunya i les situa en un mapa.

Descriu la importància història que va tenir Tarraco en època romana.

Explica la difusió de la cultura romana entre els habitants de Catalunya.

Coneix les diferents intensitat de la romanització arreu de Catalunya.

Identifica elements del llegat romà a Catalunya en rutes terrestres, ciutats, infraestructures i monuments.

Explica com les creences i la llengua del romans es van



Ibèrica. estendre per Catalunya.

Intel·ligències múltiples LingüísticoverbalEspacial

LingüísticoverbalEspacial




Taxonomia de Bloom RecordarAnalitzar

RecordarAnalitzar

RecordarAnalitzar

RecordarAnalitzar

RecordarAnalitzar



Projecte 1. Fem una guia de viatge!

OrganitzacióGrups de 4 o 5 alumnes

Durada13 hores i 45 minuts

TascaGuia de viatge en format blog

EinesOrdinador/tauleta

Continguts

Orientació i localització Els mapes Els rius Temps i clima La temperatura Els climogrames Les zones climàtiques de la Terra

Climes i paisatges càlids Climes i paisatges temperats Climes i paisatges freds El paisatge: paisatges naturals i

paisatges humanitzats L'estudi de la història El temps històric

Objectius

Participar activament en el procés d’aprenentatge. Fer ús de les noves tecnologies. Assumir que el treball en equip és un valor positiu. Crear, amb l’ajuda de les TIC, un mapa de viatge de Google, un vídeo promocional i un

blog. Prendre consciència de la importància de contrastar les dades. Descriure el concepte d’interculturalitat..


Mostrar interès per aprendre. Utilitzar les noves tecnologies per obtenir informació i resoldre les activitats. Treballar en equip i contribuir activament a buscar informació i resoldre les activitats

proposades. Aprendre a utilitzar el mapa de viatge de Google i fer vídeos promocionals i blogs. Revisar i contrastar la informació que s’ha trobat a Internet i saber-la aplicar per

resoldre les activitats. Explicar què és la interculturalitat. Realitzar un qüestionari individual sobre els país que

cada grup hagi triat per fer la guia de viatge. El qüestionari hauria d’abastar els diversos aspectes treballats en el projecte: geografia, medi, llengua, cultura, societat..



Projecte 2. Revista online de sostenibilitat

Organització Grups de 4 o 5 alumnes

Durada 6 hores

Tasca Crear una revista en línia sobre sostenibilitat.

Eines Ordinador / tauleta tàctil

Càmera de fotos / vídeo / mòbil

Continguts

Els recursos naturals Els riscos naturals Problemes mediambientals El canvi climàtic

La protecció del medi ambient El paisatge: paisatges naturals i

paisatges humanitzats

Objectius

Generals Posar en pràctica els coneixements adquirits sobre medi ambient i sostenibilitat. Conscienciar-se de la importància de la sostenibilitat i de la protecció del medi ambient. Entendre el funcionament i les diferents fases d’un procés creatiu.

Específics Identificar els elements mediambientals afins amb el context més proper. Reconèixer els beneficis de la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida. Estimular la creativitat a través de l’ús del llenguatge, el disseny i les noves tecnologies

aplicades a un producte digital. Ús de les TIC de manera col·laborativa i aplicades a conceptes complexos.


Capacitat per traslladar el concepte de sostenibilitat a l’entorn més proper. Implicació en el procés de creació de la revista i posada en pràctica d’estratègies per

millorar-la. Ús adequat de les TIC proposades i addicionals. Assumir que el treball en equip és un factor clau en un projecte d’aquestes

característiques.



Projecte 3. El gran concurs de les fonts històriques

Organització 5 o 6 persones

Durada 3 hores

Tasca Fer un concurs de les fonts històriques

Eines Ordinador/tauleta

Cronòmetre (opcional)Cartolines per retallar (opcional)

Continguts

L'estudi de la història El temps històric La prehistòria El procés d'hominització Paleolític Expressions artístiques del paleolític La revolució neolítica Neolític Les expressions artístiques en el neolític Edat dels metalls L'organització social a l'edat dels

metalls Les expressions artístiques a l'edat dels

metalls Prehistòria a la península Ibèrica La prehistòria a Catalunya L'edat antiga Les primeres civilitzacions Civilització mesopotàmica Art i cultura a Mesopotàmia L'antic Egipte Art i cultura a l'antic Egipte

La civilització grega El període arcaic El període clàssic El període hel·lenístic La vida a Grècia Cultura i religió grega Art grec Els pobles preromans a la península

Ibèrica Els pobles colonitzadors a la península

Ibèrica Els orígens de Roma La Roma republicana L'Imperi romà La vida a l'antiga Roma Religió i cultura romanes Arquitectura i urbanisme romans El cristianisme La romanització La crisi i la divisió de l'Imperi romà Hispània romana Catalunya durant l'època romana

Objectius

Generals Posar en pràctica els coneixements adquirits sobre l'estudi de la història. Reconèixer la importància del treball en equips competitius per assolir el coneixement

històric.Específics



Estimular la creativitat a través del joc aplicat a la història. Identificar els fets i elements característics de la prehistòria i la història antiga. Ús de les TIC de manera col·laborativa, aplicades a conceptes complexos.


Capacitat per traslladar els conceptes de fonts primàries i secundàries a exemples concrets i saber detectar-les.

Implicació en tot el procés de preparació i participació en el concurs. Grau de coneixement dels períodes històrics introduïts. Assumir que el treball en equip és un factor clau en un projecte d'aquestes

característiques.



Projecte 4. La dona a l'antiguitat

OrganitzacióGrups de 5 o 6 persones

Durada Investigació, i aplec i anàlisi de

dades- 3 hores Col·laboració - 2 hores (disseny del

guió) Decisions - 30 minuts Realització del producte - 1 hora Comunicació final - 1 hora Reflexió sobre el procés - 2 hores

(dossier d'aprenentatge)TOTAL 9 HORES

TascaEnregistrament d'avatars (o personatges virtuals)

de l'edat antiga amb les aplicacions Voki o Tellagami. Opcionalment: exposició d'aquests

avatars en el centre escolar, perquè la comunitat educativa conegui el treball realitzat.

Eines

Ordinador, tauleta o mòbil

Continguts

L'edat antiga Les primeres civilitzacions Mesopotàmia Art i cultura a Mesopotàmia L'antic Egipte Art i cultura a l'antic Egipte La civilització grega El període arcaic El període clàssic El període hel·lenístic La vida a Grècia Cultura i religió a l'antiga Grècia L'art grec Els pobles preromans a la península

Ibèrica

Els pobles colonitzadors a la península Ibèrica

Els orígens de Roma La Roma republicana L'Imperi romà La vida a l'antiga Roma Religió i cultura romanes Art i urbanisme romans El cristianisme La romanització La crisi i la divisió de l'Imperi romà Hispània romana Catalunya durant l'època romana.



Objectius

Generals Conèixer les grans civilitzacions de l'Antiguitat, i també els principals períodes de la

prehistòria. Desenvolupar l'autonomia i la iniciativa personals. Investigar i prendre consciència de la informació oposada. Desenvolupar la creativitat i la imaginació.

Específics Analitzar el paper de la dona a l’antiguitat. Conèixer diferents dones de l'edat antiga. Ser conscient de l'aportació i la rellevància de la dona en la història.

Criteris d'avaluació

Identificar i localitzar en el temps i en l'espai els processos i esdeveniments més rellevants de la prehistòria i l'edat antiga, destacant el paper de la dona.

Conèixer diferents reines de l'antic Egipte. Entendre l'aportació de les dones en la definició de l'art clàssic occidental. Conèixer dones destacades de les antigues civilitzacions mesopotàmica, grega i romana.

Projecte Tangram © 2015 Digital-Text 116


AVALUACIÓ

L'avaluació del procés d’aprenentatge de l'alumnat de l'Educació Secundària Obligatòria serà contínua, establint mesurades de reforç educatiu quan sigui necessari, tan aviat com es detectin les dificultats. Aquestes mesures estaran dirigides a garantir l'adquisició de les competències imprescindibles per continuar el procés educatiu

L'avaluació dels aprenentatges dels alumnes i alumnes tindrà un caràcter formatiu i serà un instrument per a la millora tant dels processos d'ensenyament com dels processos d’aprenentatge.

L'avaluació del procés d’aprenentatge de l'alumnat serà integradora, havent de tenir-se en compte des de totes i cadascuna de les assignatures la consecució dels objectius establerts per a l'etapa i del desenvolupament de les competències corresponent. A més d’això es realitzarà de manera diferenciada una avaluació de l'àrea de Ciències socials: geografia i història tenint en compte els criteris d’avaluació, que es relacionen a continuació.


Els criteris d’avaluació establerts per 1r d’ESO pel DECRET 187/2015, de 25 d’agost, per a la matèria de Ciències socials: geografia i història són els següents:

Criteris comuns de l’etapa (història)

1. Distingir els períodes convencionals de la història i representar-los gràficament (comú als cursos de 1r i 2n).

2. Identificar i interpretar diverses fonts d’informació escrites, materials i iconogràfiques i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia (comú als cursos 1r i 2n).

3. Usar correctament el vocabulari històric específic.

Criteris comuns de l’etapa (geografia)

1. Distingir les diverses temàtiques i escales i tipus de mapes cartogràfics amb què se solen representar els espais de la superfície de la Terra (comú als cursos de 1r i 3r).

2. Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia (comú als cursos de 1r i 3r).

3. Usar correctament el vocabulari geogràfic específic.



Criteris d’avaluació de 1r d’ESO

1. Comparar i analitzar els principals paisatges, distingir-los en funció dels elements naturals i humanitzats que hi interaccionen i caracteritzar les formes de vida valorades en la seva diversitat, així com els obstacles i les oportunitats que possibiliten d’acord amb els recursos que proporcionen.

2. Descodificar la informació simbòlica de plànols de diferents característiques i a escales diverses. Reconèixer elements del territori sota representacions espacials i gràfiques diverses, aplicant tècniques d’orientació.

3. Diferenciar els recursos renovables i els no renovables, i els riscos naturals i antròpics. Identificar l’impacte de l’activitat humana sobre el territori.

4. Identificar actuacions encaminades a prevenir riscos a partir d’una situació determinada i valorar les accions humanes que afavoreixen un desenvolupament sostenible a nivell local i mundial.

5. Identificar i analitzar els trets bàsics de la prehistòria, i descriure les característiques del paleolític.

6. Analitzar la transcendència de la revolució neolítica i la seva difusió.

7. Descriure i analitzar els trets bàsics de l’organització social, econòmica i política de les primeres societats urbanes i les seves aportacions culturals i artístiques.

8. Descriure i analitzar l’organització de les polis gregues i la seva expansió per la Mediterrània.

9. Exposar críticament les diferències fonamentals entre l’organització d’atenes i el període hel·lenístic.

10. Identificar i analitzar les principals institucions de govern de Roma.

11. Identificar i analitzar les divinitats principals del panteó grecoromà.

12. Valorar l’impacte que va suposar per a les poblacions indígenes de la península Ibèrica la recepció de la cultura i formes d’organització política, econòmica i social d’altres pobles de la Mediterrània.

13. Descriure i explicar què va significar la romanització a la Hispània romana i reconèixer algunes de les manifestacions artístiques més rellevants que es conserven.

14. Identificar i analitzar els aspectes fonamentals del cristianisme, reconèixer la seva organització fonamental i la seva relació amb el judaisme, i descriure la seva expansió.

15. Identificar i analitzar algunes obres d’art significatives del període clàssic.



Les criteris d’avaluació del Projecte Tangram s'han extret del currículum educatiu, i pautan quins aspectes han de valorar-se de l'aprenentatge dels alumnes, en relació amb els continguts proposats per 1r d’ESO. En el Projecte Tangram també s'usen com a eina per avaluar el grau d’assoliment de l'objectiu amb el qual estan relacionats.

Tant a les programacions de OA com en les de les unitats pot haver-hi més d'un criteri d’avaluació relacionat amb cada objectiu. Això permet que els professors puguin avaluar amb més precisió l'aprenentatge dels alumnes i la consecució dels objectius proposats.


Serveixen per contextualitzar l’aplicació dels objectius proposats i determinen quina funció i utilitat té l’aprenentatge segons l’objectiu al qual fan referència. d’aquesta manera el professor pot precisar si els alumnes han sabut aplicar allò que han après.

En el Projecte Tangram per cada objectiu hi ha com a mínim un indicador i s’utilitzen per avaluar el progrés dels alumnes a través de les rúbriques d’avaluació..

Criteris de qualificació

[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ ELS CRITERIS I PONDERACIÓ DE CADASCUN D'ELLS EN LA QUALIFICACIÓ DE L'ALUMNE] Per exemple:

Criteri Eina Puntuació % totalAvaluació formativa Activitats formatives 1 10%Avaluació sumativa Autoavaluació 2 20%Avaluació competencial Rúbrica d’avaluació 3 30%Participació Registre de classe 1 10%Puntualitat en lliuraments Registre de classe 1 10%Motivació i interès Observació 1 10%Autoavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5% Coavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5%

10 100%

Rúbriques d’avaluació

La rúbrica configura el sistema d’avaluació qualitatiu que complementa les puntuacions obtingudes en les activitats. Consisteix en una matriu que explicita, d'una banda, els criteris de realització relacionats amb l'avaluació dels objectius, a través dels indicadors competencials, i, per l'altre, els resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els indicadors es classifiquen segons quatre nivells d’aprenentatge, sent el primer el que indica que l'alumne té moltes dificultats per desenvolupar la proposta, i l'últim el que demostra que l'alumne no només ha aconseguit els objectius proposats, sinó que ha anat més enllà en el seu aprenentatge i



desenvolupament de competències, relacionant coneixements i posant en pràctica diferents estratègies d’aprenentatge.

La rúbrica del projecte de bloc consta de tres versions: les de l'alumne (que s'autoavalua numèricament i avalua el treball d'un altre grup) i la del professor (que avalua segons els indicadors redactats tenint en compte el nivell d’adquisició dels continguts). Es recomana que l'alumne, en primer lloc, empleni la rúbrica perquè, d’aquesta manera, el professor pot comprovar si és conscient de l'avanç del seu procés d’aprenentatge. La rúbrica té, així, un caràcter autoavaluatiu i coavaluatiu del treball en el seu procés.

A continuació presentem les rúbriques d’avaluació de cada unitat i de cada projecte.



UNITAT 1 – La Terra i la seva representació

ALUMNE/A __________________________________________________________________.

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS

Descriu les característiques de l’univers i de la Via Làctia.

No comprèn l’organització del sistema solar així com la posició de la Terra a l’univers.

Li costa entendre l’organització del Sistema Solar, tot i que situa la Terra en relació als altres planetes.

Reconeix la ubicació de la Terra en relació a l'Univers i situa correctament els planetes que formen el Sistema Solar

Reconeix correctament la ubicació de la Terra en relació a l'Univers i situa correctament els planetes que formen el Sistema Solar

Situa en un dibuix la Terra en l’Univers i, més concretament, en el sistema solar.

No sap situar la Terra en el context del Sistema Solar.

Li costa situar la Terra en el context del Sistema Solar.

Col·loca en un dibuix la Terra en l’Univers i, més concretament, en el sistema solar.

Interpreta a la perfecció la situació de dibuix la Terra en l’Univers i, més concretament, en el sistema solar.

Explica les característiques del Sol i quina influència té en la Terra.

No pot identificar les característiques bàsiques del Sol i no comprèn quins efectes te sobre la Terra.

Tot i que descriu les característiques del Sol, no acaba d’entendre quin pes te sobre la Terra.

Sap quines són les característiques del Sol i reconeix quines influències te sobre la Terra.

Defineix amb precisió les característiques del Sol i quina influència té en la Terra.

Descriu les característiques de la Terra i les compara amb les de la resta de planetes del Sistema Solar.

Desconeix les característiques principals del planeta Terra

Tot i que descriu les característiques principals de la Terra, li costa aprofundir en objectius clau com dimensions i composició de la mateixa.

Recorda les característiques principals de la Terra, i sap quina és la seva forma, les dimensions i la composició de la mateixa.

Descriu a la perfecció les característiques de la Terra i les compara amb les de la resta de planetes del Sistema Solar.

Descriu les característiques de la Lluna i les compara amb les de la Terra.

No pot identificar les característiques bàsiques de la Lluna i no comprèn quin efecte te sobre la Terra.

Tot i que descriu les característiques de la Lluna, no acaba d’entendre quines influències te sobre la Terra.

Sap quines són les característiques de la lluna i identifica quines influències te sobre la Terra.

Defineix amb precisió les característiques de la Lluna i quin efecte en té en la Terra.

Explica, quins fenòmens de la Terra estan influenciats per la Lluna, emprant documents gràfics i audiovisuals.

No pot identificar quins fenòmens de la Terra estan influenciats per la Lluna, emprant documents gràfics i audiovisuals.

Tot i que descriu les característiques dels fenòmens li resulta molt difícil treballar amb documents gràfics i audiovisuals.

Sap quines són les característiques dels fenòmens i assimila els documents gràfics i audiovisuals.

Interpreta a la perfecció quins fenòmens de la Terra estan influenciats per la Lluna, emprant documents gràfics i audiovisuals.

Explica el moviment de rotació i en descriu la influència sobre la Terra posant exemples reals.

No és capaç d'interpretar el moviment de rotació i analitzar quines en són les conseqüències.

Li costa interpretar els moviment de rotació i el seu resultat.

Sap què és el moviment de rotació i reconeix quines són les seves derivacions.

Interpreta a la perfecció el moviment de rotació i la seva influència sobre la Terra.

Explica el moviment de translació i en descriu la influència sobre la Terra posant exemples reals.

No és capaç d'interpretar el moviment de translació i analitzar quines en són les conseqüències.

Li costa interpretar de translació i les seves conseqüències.

Sap què són de translació i reconeix quines són les seves conseqüències.

Defineix i interpreta perfectament de translació i les seves conseqüències.

Calcula les diferències horàries de diferents zones de la Terra utilitzant el mapa de fusos horaris.

No comprèn el sistema de fusos horaris, i per tant, no pot calcular les diferències horàries de les diferents zones de la Terra.

Li costa reconèixer el sistema de fusos horaris i li resulta molt difícil calcular les diferències horàries de les diferents zones de la Terra.

Reconeix el sistema de fusos horaris i calcula les diferències horàries de les diferents zones de la Terra.

Defineix i interpreta perfectament el sistema de fusos horaris i les diferències horàries de les diferents zones de la Terra.

Interpreta coordenades geogràfiques i punts cardinals utilitzant les eines adequades.

No sap interpretar les coordenades geogràfiques i no pot identificar un punt geogràfic.

Li costa interpretar les coordenades geogràfiques, tot i que pot localitzar un punt geogràfic.

Reconeix correctament les coordenades geogràfiques i punts cardinals.

Interpreta perfectament les coordenades geogràfiques i punts cardinals utilitzant les eines adequades.

Interpreta coordenades geogràfiques i punts cardinals utilitzant les eines adequades.

No és capaç d'interpretar les coordenades geogràfiques i no pot identificar un punt geogràfic.

Li costa representar les coordenades geogràfiques, tot i que pot localitzar un punt geogràfic.

Reconeix correctament les coordenades geogràfiques i punts cardinals.

Explica sense problemes la importància de les coordenades geogràfiques i punts cardinals per a geolocalitzar punts.


Té dificultats per a utilitzar qualsevol tipus de recurs TIC per localitzar punts

Utilitza alguns recursos TIC però li costa aplicar-los per a resoldre les activitats proposades a

Sap manejar recursos TIC i els aplica correctament localitzar punts geogràfics.

Sap fer servir amb facilitat recursos TIC i coneix diferents eines per localitzar punts



geogràfics. la unitat. geogràfics.

UNITAT 2 – Les formes de la Terra

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________



No és capaç de definir que és la biosfera, ni la relació entre la superfície terrestre i l'atmosfera.

Defineix la biosfera com una franja de la Terra envoltada per l'atmosfera.


Explica la biosfera com la franja de contacte entre la superfície terrestre i l'atmosfera, i el defineix com l'espai on es dóna la vida a la Terra.

Identifica els agents geològics interns i els mecanismes que generen.

No identifica les forces internes de la Terra.

No és capaç de relacionar les forces internes de la Terra amb la tectònica de plaques.

Relaciona els agents geològics interns amb la tectònica de plaques.

Identifica els agents geològics interns i els relaciona amb l'activitat sísmica i volcànica, i amb la formació del relleu de la superfície terrestre.

Reconeix els riscos derivats de l'activitat sísmica o volcànica i els mecanismes de prevenció. Relaciona els terratrèmols i les erupcions volcàniques amb algunes catàstrofes naturals.

Identifica els riscos derivats de l'activitat sísmica o volcànica i intueix que hi ha mecanismes de prevenció.

Reconeix els riscos derivats de l'activitat sísmica o volcànica i els mecanismes de prevenció, tot i que en el seu entorn immediat són riscos de baixa incidència.

Identifica els riscos derivats de l'activitat sísmica o volcànica, i considera important desenvolupar mecanismes de prevenció tot i ser riscos de baixa incidència en el seu entorn immediat.

Defineix els agents geològics externs i els processos erosius que generen.

No és capaç de relacionar els agents geològics externs amb els processos erosius que generen.

Reconeix alguns agents geològics externs com a causants de l'erosió.

Defineix els agents geològics externs i els relaciona amb els processos erosius.

Defineix els agents geològics externs i els relaciona amb el modelatge del relleu de la superfície terrestre


No relaciona l'erosió ni les seves causes amb les formes del relleu de la superfície terrestre.

Relaciona l'erosió amb les formes del relleu de la superfície terrestre.

Reconeix els processos d'erosió com a modeladors de les formes del relleu de la superfície terrestre.

Descriu els processos d'erosió com a modeladors de les formes del relleu de la superfície terrestre, i considera les activitats humanes com el factor més transformador del paisatge.


Considera que les activitats humanes rarament tenen influència en la transformació dels paisatges.

És capaç de relacionar algunes transformacions del paisatge que tenen el seu origen en les activitats humanes.

Identifica les transformacions dels paisatges que tenen un origen antròpic.

Reconeix l'origen antròpic de moltes transformacions del paisatge de la superfície terrestre.

Reconeix i ubica en mapes físics les principals unitats del relleu terrestre del món. És capaç de reconèixer els continents i els oceans, però rarament situa alguna de les seves unitats més destacades.

Sap les principals serralades de la Terra però no sempre les ubica en el continent corresponent de manera adequada.

Identifica les grans serralades i planes de la Terra i les ubica correctament en el mapamundi físic.

Reconeix i ubica en mapes físics les principals unitats del relleu terrestre del món, i descriu l'origen de la seva formació.

Cerca informació sobre el modelat i les característiques de les formes del relleu.

És incapaç de cercar informació sobre la formació del relleu terrestre.

Cerca informació sobre l'origen de les principals unitats del relleu terrestre.

Cerca informació sobre l'origen de les principals unitats del relleu terrestre i la seva descripció.

Cerca informació sobre l'origen de les principals unitats del relleu terrestre, el seu modelat, la seva descripció i magnituds.

Utilitza els termes geogràfics adequats en relació a les principals formes del relleu terrestre.

No és capaç d'utilitzar adequadament els termes geogràfics comuns referents al relleu terrestre.

Empra un bon ventall de termes geogràfics en les seves descripcions.

Fa us dels termes geogràfics adequats en relació a les principals formes del relleu terrestre.

Utilitza adequadament termes geogràfics i els relaciona amb la forma del relleu que representen.



UNITAT 3 – L'aigua de la Terra

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Descriu els canvis dels tres estats de l'aigua, i les seves particulars característiques.

No assimila la teoria dels tres estats de l’aigua

Entén amb dificultats les característiques dels tres estats de l’aigua però te problemes al descriure els canvis d’un a l’altre

Descriu i compren els tres estats de l’aigua i les seves característiques particulars.

Assimila perfectament la teoria dels tres estats de l’aigua i descriu perfectament les seves característiques.

Reconeix i explica el cicle de l'aigua i les seves diferents fases.

No explica correctament, ni reconeix el cicle de l’aigua i les seves característiques.

Entén el cicle de l’aigua, però explica amb dificultats les seves diferents fases.

Reconeix i explica correctament el cicle de l'aigua i les seves diferents fases.

Reconeix i explica a la perfecció amb el vocabulari adient, el cicle de l'aigua i les seves diferents fases.

Analitza i reflexiona sobre la distribució irregular de l’aigua sobre la Terra.

No assimila la distribució irregular de l’aigua sobre la Terra.

Analitza amb problemes la distribució irregular de l’aigua sobre la Terra.

Analitza correctament la la distribució irregular de l’aigua sobre la Terra, però li costa reflexionar sobre aquest fet.

Analitza i reflexiona correctament sobre la distribució irregular de l’aigua sobre la Terra.

Descriu i recorda el concepte d’hidrosfera i diferencia amb l’atmosfera.

No assimila el concepte d’hidrosfera i no diferencia amb l’atmosfera.

Descriu i recorda amb certs problemes el concepte d’hidrosfera i les diferencies amb l’atmosfera.

Analitza correctament les diferencies entre hidrosfera i l’atmosfera.

Assimila perfectament el concepte d’hidrosfera i analitza sense problemes les diferencies amb l’atmosfera.


No assimila la definició de riu, ni pot explicar les causes de la seva formació.

Entén el concepte de riu, però te problemes per explica les causes de la seva formació.


Entén perfectament l’origen dels rius i pot explicar sense problemes les causes de la seva formació.

Explica i descriu el concepte de curs fluvial i les característiques del curs alt, mig, baix.

No pot definir ni descriure els conceptes de curs fluvial i les característiques del curs alt, mig, baix.

Entén els conceptes de curs fluvial i les característiques del curs alt, mig, baix, però els descriu amb certa dificultat.

Explica el concepte de curs fluvial i les característiques del curs alt, mig, baix.

Descriu a la perfecció el concepte de curs fluvial i explica sense problemes les característiques del curs alt, mig, baix.

Defineix el concepte de règim fluvial i diferencia els tres tipus existents (pluvial, nival, nivopluvial i pluvionival).

No pot definir el règim fluvial, ni diferenciar els tres tipus existents.

Defineix el concepte de règim fluvial, però no diferencia els tres tipus existents.

Defineix el concepte de règim fluvial, i diferencia amb algunes dificultats els tres tipus existents.

Defineix sense problemes el concepte de règim fluvial i diferencia correctament els tres tipus existents (pluvial, nival, nivopluvial i pluvionival).

Identifica els rius més importants del món i coneix les seves principals característiques.

No pot localitzar ni identificar els rius més importants del món

Identifica els rius més importants del món, però no reconeix les seves principals característiques.

Identifica els rius més importants del món i coneix amb certa dificultat algunes de les seves principals característiques.

Identifica amb facilitat els rius més importants del món i coneix les seves principals característiques.

Defineix el concepte de llac i identifica per què són importants per l’equilibri del nostre planeta.

No assimila el concepte de llac i no pot identificar per què són importants per l’equilibri del nostre planeta.

Defineix el concepte de llac, però no identifica per què són importants per l’equilibri del nostre planeta.

Defineix el concepte de llac i identifica amb certs problemes per què són importants per l’equilibri del nostre planeta.

Defineix el concepte de llac i explica sense problemes per què són importants per l’equilibri del nostre planeta.


No pot diferenciar els diferents tipus de llacs segons el seu origen.

Diferencia amb problemes els diferents tipus de llacs segons sigui el seu origen (glacials, tectònics, volcànics, i fluvials).


Diferencia amb coneixement els diferents tipus de llacs segons sigui el seu origen (glacials, tectònics, volcànics, i fluvials).

Situa els llacs més grans del món i comparar les seves característiques principals.

No situa els llacs més grans del món i tampoc pot assimilar les seves característiques

Situa els llacs més grans del món , però no reconeix les seves característiques

Situa els llacs més grans del món i compara amb certes dificultats les seves característiques

Situa els llacs més grans del món i comparar correctament les seves característiques



principals. principals principals. principals.

Explica quin és l’origen de les aigües subterrànies del planeta.

No assimila quin és l’origen de les aigües subterrànies del planeta.

Explica amb certs problemes quin és l’origen de les aigües subterrànies del planeta.

Explica quin és l’origen de les aigües subterrànies del planeta.

Explica correctament quin és l’origen de les aigües subterrànies del planeta.

Defineix què és un aqüífer i descriu el seu funcionament natural.

No entenc el concepte, ni el funcionament natural d’un aqüífer.

Defineix amb dificultats què és un aqüífer , i el seu funcionament natural.

Defineix què és un aqüífer i descriu amb alguna dificultat el seu funcionament natural.

Defineix perfectament què és un aqüífer i descriu sense molts problemes el seu funcionament natural.

Enumera i descriu els usos de les aigües subterrànies.

No assimila els diferents usos de les aigües subterrànies.

Enumera i descriu amb dificultats, els usos de les aigües subterrànies.

Enumera i descriu alguns dels usos de les aigües subterrànies.

Enumera i descriu sense cap problema els usos de les aigües subterrànies.

Analitza la contaminació de les aigües subterrànies i avalua el seu impacte.

No pot analitzar i avaluar la contaminació de les aigües subterrànies i el seu impacte.

Li costa avaluar la contaminació de les aigües subterrànies i el seu impacte.

Analitza la contaminació de les aigües subterrànies, però avalua amb certs problemes el seu impacte.

Analitza sense cap problema la contaminació de les aigües subterrànies i avalua el seu impacte.

Defineix la criosfera i reconeix el concepte d’aigua sòlida en el planeta.

No entén el concepte d’aigua sòlida i no pot definir i diferenciar la criosfera.

Defineix amb problemes la criosfera, però reconeix el concepte d’aigua sòlida en el planeta.

Defineix amb petits problemes la criosfera, però reconeix correctament el concepte d’aigua sòlida en el planeta.

Defineix perfectament la criosfera i reconeix sense problemes el concepte d’aigua sòlida en el planeta.

Situa els casquets glacials i reconeix les característiques particulars de L'Àrtic i l'Antàrtida.

No pot situar i reconeixer els casquets glacials i les característiques particulars de L'Àrtic i l'Antàrtida.

Situa amb certs problemes els casquets glacials i no reconeix les característiques particulars de L'Àrtic i l'Antàrtida.

Situa amb certs problemes els casquets glacials, però reconeix algunes de les característiques particulars de L'Àrtic i l'Antàrtida.

Situa els casquets glacials i reconeix correctament les característiques particulars de L'Àrtic i l'Antàrtida.

Descriu el fenomen de les glaceres, enumera les seves parts i diferencia entre les glaceres alpines i les pirinenques.

No entén el concepte de glacera

Descriu amb dificultats el fenomen de les glaceres, i les seves parts, però no pot diferenciar entre les glaceres alpines i les pirinenques.

Descriu el fenomen de les glaceres, i les seves parts, però no pot diferenciar entre les glaceres alpines i les pirinenques.

Descriu el fenomen de les glaceres, enumera les seves parts i diferencia correctament entre les glaceres alpines i les pirinenques.


No assimila l'efecte del gel al relleu i no pot explicar les característiques bàsiques de les valls glacials.

Reconeix mínimament l'efecte del gel al relleu , explicant algunes de les característiques bàsiques de les valls glacials amb dificultats.

Reconeix l'efecte del gel al relleu , explicant les característiques bàsiques de les valls glacials amb dificultats.

Reconeix l'efecte del gel al relleu i explica les característiques bàsiques de les valls glacials perfectament.


No reconeix, ni diferencia els principals corrents oceànics del planeta.

Reconeix alguns dels principals corrents oceànics del planeta, però no diferencia els diferents tipus.

Reconeix els principals corrents oceànics del planeta, però no diferencia els diferents tipus.

Reconeix sense problemes els principals corrents oceànics del planeta i diferencia els diferents tipus de corrents existents (càlids, freds, superficials i profunds o termohalins).

Defineix el concepte d’onada i descriu el fenomen dels tsunamis o onades gegants.

No assimila el concepte d’onada.

Defineix amb problemes el concepte d’onada.

Defineix el concepte d’onada d’onada i analitza amb algun problema el fenomen dels.

Defineix el concepte d’onada i descriu el fenomen dels tsunamis o onades gegants amb facilitat.

Reconeix el modelat de les costes i defineix i diferencia conceptes com penya-segats, coves i arcs, platges, barres o cordons litorals i albuferes.

No reconeix el modelat de les costes i no pot definir conceptes com penya-segats, coves i arcs, platges, barres o cordons litorals i albuferes.

Reconeix amb problemes el modelat de les costes i li costa diferenciar conceptes com penya-segats, coves i arcs, platges, barres o cordons litorals i albuferes.

Reconeix el modelat de les costes i defineix alguns dels conceptes (penya-segats, coves i arcs, platges, barres o cordons litorals i albuferes).

Reconeix el modelat de les costes i defineix i diferencia perfectament conceptes com penya-segats, coves i arcs, platges, barres o cordons litorals i albuferes.


No coneix el vocabulari específic del tema, verbalment i per escrit.

Utilitza part del vocabulari específic del tema verbalment, però té dificultats per escrit.

Tria i utilitza verbalment el vocabulari específic del tema, però te alguns problemes per escrit.

Tria i utilitza correctament i amb coneixement el vocabulari específic del tema, verbalment i per escrit.



UNITAT 4 – Temps i clima

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Defineix i descriu què és l’atmosfera, analitzant els gasos que la componen, i valorant com funciona l’efecte d’hivernacle del CO2 i quina és la funció la capa d'ozó.

No assimila el concepte d’atmosfera, ni pot analitzar la seva composició.

Entén amb dificultats el concepte d’atmosfera, però no pot analitzar la seva composició, ni funcions.

Descriu i compren el concepte d’atmosfera, però te alguna dificultat per analitzar la seva composició i les seves funcions.

Assimila perfectament la teoria en relació a l’atmosfera i descriu perfectament la seva composició i funcions.

Defineix i diferencia els conceptes de temps i clima, i identifica els seus elements i quins factors el condicionen.

No reconeix les diferències entre temps i clima.

Entén amb alguna dificultat les diferències entre temps i clima, però identifica amb dificultats els seus elements i els factors que el condicionen.

Entén correctament les diferències entre temps i clima, però identifica amb dificultats els seus elements i els factors que el condicionen.

Reconeix i explica perfectament les diferències entre temps i clima, i identifica sense dificultats els seus elements i els factors que el condicionen.

Defineix el concepte de temperatura atmosfèrica, diferencia i explica els diferents factors que la modifiquen, i situa i diferencia les característiques de les zones tèrmiques i climàtiques del planeta.

No assimila el concepte de temperatura atmosfèrica, ni els diferents factors que la modifiquen, i no pot situar i diferenciar les zones tèrmiques i climàtiques del planeta.

Entén el concepte de temperatura atmosfèrica, però no pot analitzar els diferents factors que la modifiquen, ni les zones tèrmiques i climàtiques del planeta.

Entén el concepte de temperatura atmosfèrica, pot analitzar els diferents factors que la modifiquen, però no identifica les zones tèrmiques i climàtiques del planeta.

Defineix correctament el concepte de temperatura atmosfèrica, explica sense problemes els diferents factors que la modifiquen, i situa i diferencia les característiques de les zones tèrmiques i climàtiques del planeta.


No assimila el concepte humitat de l'aire i sensació tèrmica, i no pot descriure el fenomen de la formació del núvols, i de les precipitacions.

No assimila el concepte de la humitat de l'aire i sensació tèrmica, però descriu amb alguns problemes el fenomen de la formació del núvols, i de les precipitacions.

Assimila amb alguna dificultat el concepte de la humitat l'aire i sensació tèrmica, però descriure sense problemes el fenomen de la formació del núvols, i de les precipitacions.

Explica correctament el concepte de la humitat de l'aire i sensació tèrmica, i descriu sense dificultats el fenomen de la formació del núvols, i de les precipitacions.

Defineix el concepte de pressió atmosfèrica, anticicló, borrasca, i vent.

No defineix els conceptes de pressió atmosfèrica, anticicló, borrasca, i vent.

Defineix amb problemes els conceptes de pressió atmosfèrica, anticicló, borrasca, i vent.

Defineix amb petites dificultats els conceptes de pressió atmosfèrica, anticicló, borrasca, i vent.

Defineix sense problemes els conceptes de pressió atmosfèrica, anticicló, borrasca, i vent.

Descriu el concepte i el procés d’ elaboració d’un climograma i reconeix les seves variables per interpretar la informació donada.

No pot descriure el concepte i el procés d’ elaboració d’un climograma i per tant no reconeix les seves variables per interpretar la informació donada.

Descriu amb problemes el concepte i el procés d’ elaboració d’un climograma, però no reconeix totalment les seves variables per interpretar la informació donada.

Descriu amb petits problemes el concepte i el procés d’ elaboració d’un climograma i reconeix les seves variables per interpretar relativament la informació donada.

Descriu sense problemes el concepte i el procés d’ elaboració d’un climograma i reconeix perfectament les seves variables per interpretar la informació donada.




No pot triar i utilitzar correctament el vocabulari específic del tema, ni verbalment, ni per escrit.

Tria i utilitza amb dificultats el vocabulari específic del tema, verbalment i per escrit.

Tria i utilitza amb petites dificultats el vocabulari específic del tema, verbalment i per escrit.

Tria i utilitza perfectament el vocabulari específic del tema, verbalment i per escrit.



UNITAT 5 – Climes i paisatges de la Terra

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________



No és capaç de reconèixer amb diferents mapes ni descriure de manera esquemàtica les zones climàtiques de la Terra, no pot explicar de què depèn el clima, ni diferenciar entre elements climàtics i factors climàtics

Li costa diferenciar entre elements climàtics i factors climàtics, tot i que pot reconèixer i descriure amb diferents mapes i de manera esquemàtica les zones climàtiques de la Terra

Reconeix amb alguna petita dificultat les zones climàtiques de la Terra, explica de què depèn el clima, i diferencia entre elements climàtics i factors climàtics

Reconeix sense dificultats les zones climàtiques de la Terra, explica amb propietat de què depèn el clima, i diferencia entre elements climàtics i factors climàtics


No és capaç de reconèixer i diferenciar amb el suport de mapes els climes càlids i no pot descriure de manera sintètica els seus paisatges.

Li costa diferenciar amb el suport de mapes els climes càlids, tot i que pot reconèixer i descriure de manera sintètica els seus paisatges.

Reconeix i diferencia amb alguna petita dificultat els climes càlids i els seus paisatges.

Reconeix sense dificultats i descriu amb propietat aprofitant el suport de mapes els climes càlids i els seus paisatges.


No és capaç de reconèixer amb el suport de mapes els climes temperats, i no pot descriure de manera sintètica els seus paisatges.

Li costa diferenciar amb el suport de mapes els climes temperats, tot i que pot reconèixer i descriure de manera sintètica els seus paisatges.

Reconeix i descriu amb alguna petita dificultat els climes temperats i els seus paisatges.

Reconeix sense dificultats i descriu amb propietat aprofitant el suport de mapes els climes temperats i els seus paisatges.


No és capaç de reconèixer amb el suport de diferents mapes els climes freds i no pot descriure de manera sintètica els seus paisatges.

Li costa reconèixer amb el suport de mapes els climes freds, tot i que pot descriure de manera sintètica els seus paisatges.

Reconeix i descriu amb alguna petita dificultat els climes freds i els seus paisatges.

Reconeix sense dificultats i descriu amb propietat aprofitant el suport de mapes els climes freds i els seus paisatges.


No és capaç de mostrar amb exemples extrets de recursos TIC, els diferents climes i paisatges de la Terra.

Li costa de mostrar amb exemples extrets de recursos TIC, els diferents climes i paisatges de la Terra.

Mostra amb alguna petita dificultat, amb exemples extrets de recursos TIC, els diferents climes i paisatges de la Terra.

Mostra sense dificultats i amb propietat, aprofitant exemples extrets de recursos TIC, els diferents climes i paisatges de la Terra.



UNITAT 6 – El medi físic

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Espanya, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

No és capaç d’identificar i enumerar les principals formes del relleu, clima i paisatges d’ Espanya, i no pot descriure de manera sintètica la informació aportada pels diferents documents utilitzats com: mapes, gràfics, esquemes o climogrames.

Li costa descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Espanya, tot i que els hi identifica amb diferents mapes.

Identifica, enumera i descriu amb alguna petita dificultat les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Espanya, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu sense dificultats les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Espanya, utilitzant amb propietat i criteri el suport de mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges de Catalunya, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

No és capaç d’identificar i enumerar les principals formes del relleu, clima i paisatges de Catalunya, i no pot descriure de manera sintètica la informació aportada pels diferents documents utilitzats com: mapes, gràfics, esquemes o climogrames.

Li costa descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges de Catalunya, tot i que els hi identifica amb diferents mapes.

Identifica, enumera i descriu amb alguna petita dificultat les principals característiques del relleu, clima i paisatges de Catalunya, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu sense dificultats les principals característiques del relleu, clima i paisatges de Catalunya, utilitzant amb propietat i criteri el suport de mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Europa, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

No és capaç d’identificar i enumerar les principals formes del relleu, clima i paisatges d’Europa, i no pot descriure de manera sintètica la informació aportada pels diferents documents utilitzats com: mapes, gràfics, esquemes o climogrames.

Li costa descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Europa, tot i que els hi identifica amb diferents mapes.

Identifica, enumera i descriu amb alguna petita dificultat les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Europa, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu sense dificultats les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Europa, utilitzant amb propietat i criteri el suport de mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Àfrica, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

No és capaç d’identificar i enumerar les principals formes del relleu, clima i paisatges d’Àfrica, i no pot descriure de manera sintètica la informació aportada pels diferents documents utilitzats com: mapes, gràfics, esquemes o climogrames.

Li costa descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Àfrica, tot i que els hi identifica amb diferents mapes.

Identifica, enumera i descriu amb alguna petita dificultat les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Àfrica, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu sense dificultats les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Àfrica, utilitzant amb propietat i criteri el suport de mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Àsia, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

No és capaç d’identificar i enumerar les principals formes del relleu, clima i paisatges d’Àsia, i no pot descriure de manera sintètica la informació aportada pels diferents documents utilitzats com: mapes, gràfics, esquemes o climogrames.

Li costa descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Àsia, tot i que els hi identifica amb diferents mapes.

Identifica, enumera i descriu amb alguna petita dificultat les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Àsia, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu sense dificultats les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Àsia, utilitzant amb propietat i criteri el suport de mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Amèrica, utilitzant com

No és capaç d’identificar i enumerar les principals formes del relleu, clima i paisatges d’Amèrica, i no pot descriure de

Li costa descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Amèrica, tot i que els

Identifica, enumera i descriu amb alguna petita dificultat les principals característiques del

Identifica, enumera i descriu sense dificultats les principals característiques del relleu, clima i paisatges



a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

manera sintètica la informació aportada pels diferents documents utilitzats com: mapes, gràfics, esquemes o climogrames.

hi identifica amb diferents mapes.

relleu, clima i paisatges d’Amèrica, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

d’Amèrica, utilitzant amb propietat i criteri el suport de mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Oceania, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

No és capaç d’identificar i enumerar les principals formes del relleu, clima i paisatges d’Oceania, i no pot descriure de manera sintètica la informació aportada pels diferents documents utilitzats com: mapes, gràfics, esquemes o climogrames.

Li costa descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Oceania, tot i que els hi identifica amb diferents mapes.

Identifica, enumera i descriu amb alguna petita dificultat les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Oceania, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu sense dificultats les principals característiques del relleu, clima i paisatges d’Oceania, utilitzant amb propietat i criteri el suport de mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu les principals característiques del relleu, clima i paisatges de l’Antàrtida, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

No és capaç d’identificar i enumerar les principals formes del relleu, clima i paisatges de l’Antàrtida, i no pot descriure de manera sintètica la informació aportada pels diferents documents utilitzats com: mapes, gràfics, esquemes o climogrames.

Li costa descriure les principals característiques del relleu, clima i paisatges de l’ Antàrtida, tot i que els hi identifica amb diferents mapes.

Identifica, enumera i descriu amb alguna petita dificultat les principals característiques del relleu, clima i paisatges de l’ Antàrtida, utilitzant com a suport mapes, gràfics, esquemes i climogrames.

Identifica, enumera i descriu sense dificultats les principals característiques del relleu, clima i paisatges de l’ Antàrtida, utilitzant amb propietat i criteri el suport de mapes, gràfics, esquemes i climogrames.



UNITAT 7 – Medi ambient i acció humana

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Defineix el concepte de recurs natural, valora la seva explotació, el subdesenvolupament, la desigualtat i els impactes ambientals, i diferencia, els recursos i energies renovables i no renovables, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

No és capaç de definir el concepte de recurs natural, ni de valorar la seva explotació, el subdesenvolupament, la desigualtat i els impactes ambientals, i tampoc pot diferenciar, els recursos i energies renovables i no renovables, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Li costa definir el concepte de recurs natural, i valorar la seva explotació, el subdesenvolupament, la desigualtat i els impactes ambientals, i amb algunes dificultats pot diferenciar, els recursos i energies renovables i no renovables, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix amb alguna petita dificultat el concepte de recurs natural, valora la seva explotació, el subdesenvolupament, la desigualtat i els impactes ambientals, i diferencia entre els recursos i energies renovables i no renovables, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix sense dificultats el concepte de recurs natural, valora amb propietat la seva explotació, el subdesenvolupament, la desigualtat i els impactes ambientals, i diferencia entre els recursos i energies renovables i no renovables, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Explica i diferencia els conceptes de riscos i fenòmens naturals i reconeixies i avalua la seva previsió i prevenció, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

No és capaç de definir, aprofitant esquemes i recursos multimèdia, el concepte de font històrica diferenciant entre el diferents tipus de fonts primàries i secundàries i no defineix el concepte de ciències auxiliars, diferenciant el paper de cadascuna (Arqueologia, Paleografia i numismàtica)

Li costa diferenciar , aprofitant esquemes i recursos multimèdia, el concepte de font històrica diferenciant entre el diferents tipus de fonts primàries i secundàries i no defineix el concepte de ciències auxiliars, diferenciant el paper de cadascuna (Arqueologia, Paleografia i numismàtica)

Reconeix i diferencia, aprofitant esquemes i recursos multimèdia, però amb alguna petita dificultat, el concepte de font històrica diferenciant entre el diferents tipus de fonts primàries i secundàries i no defineix el concepte de ciències auxiliars, diferenciant el paper de cadascuna (Arqueologia, Paleografia i numismàtica)

Reconeix sense dificultats i descriu amb propietat aprofitant esquemes i recursos multimèdia, el concepte de font històrica diferenciant entre el diferents tipus de fonts primàries i secundàries i no defineix el concepte de ciències auxiliars, diferenciant el paper de cadascuna (Arqueologia, Paleografia i numismàtica)


No és capaç de definir els riscos antròpics i reflexionar sobre el nostre impacte sobre el medi ambient, introduint l’efecte d’hivernacle, la capa d’ozó, l’escalfament del planeta, la contaminació de l’aigua, l’efecte de l’erosió i la desertització, i no sap analitzar les seves causes i conseqüències, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Li costa reconèixer definir els riscos antròpics i reflexionar sobre el nostre impacte sobre el medi ambient, introduint l’efecte d’hivernacle, la capa d’ozó, l’escalfament del planeta, la contaminació de l’aigua, l’efecte de l’erosió i la desertització, i analitza amb dificultats les seves causes i conseqüències, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix amb alguna petita dificultat els riscos antròpics i reflexiona sobre el nostre impacte sobre el medi ambient, introduint l’efecte d’hivernacle, la capa d’ozó, l’escalfament del planeta, la contaminació de l’aigua, l’efecte de l’erosió i la desertització, i analitza les seves causes i conseqüències, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix sense dificultats i reflexiona amb propietat aprofitant el suport esquemes i gràfics, els riscos antròpics i reflexiona sobre el nostre impacte sobre el medi ambient, introduint l’efecte d’hivernacle, la capa d’ozó, l’escalfament del planeta, la contaminació de l’aigua, l’efecte de l’erosió i la desertització, i analitza amb criteri les seves causes i conseqüències.

Defineix el canvi climàtic, els gasos d’efecte d’hivernacle, i descriu i reconeix les seves conseqüències com: l’augment de les temperatures, la disminució de la capa de gel, o els canvis als ecosistemes, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals

No és capaç de definir, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies, el canvi climàtic, els gasos d’efecte d’hivernacle, ni descriu o reconeix les seves conseqüències com: l’augment de les temperatures, la disminució de la capa de gel, o els canvis als

Li costa definir el canvi climàtic, els gasos d’efecte d’hivernacle, i descriu i reconeix amb dificultats les seves conseqüències com: l’augment de les temperatures, la disminució de la capa de gel, o els canvis als ecosistemes, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i

Defineix el canvi climàtic, els gasos d’efecte d’hivernacle, i descriu i reconeix amb petites dificultats les seves conseqüències com: l’augment de les temperatures, la disminució de la capa de gel, o els canvis als ecosistemes, aprofitant els recursos gràfics

Defineix sense dificultats el canvi climàtic, els gasos d’efecte d’hivernacle, i descriu i reconeix les seves conseqüències com: l’augment de les temperatures, la disminució de la capa de gel, o els canvis als ecosistemes, aprofitant els recursos gràfics



(vídeos i fotografies). ecosistemes. audiovisuals (vídeos i fotografies). (esquemes) i

audiovisuals (vídeos i fotografies).

(esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix i reconeix el concepte de desenvolupament sostenible, i descriu els moviments ecologistes, la política ambiental internacional, i les conegudes com 3R: reduir, reutilitzar, reciclar, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

No és capaç de definir i reconèixer el concepte de desenvolupament sostenible, i no descriu els moviments ecologistes, la política ambiental internacional, i les conegudes com 3R: reduir, reutilitzar, reciclar, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix i reconeix amb dificultats el concepte de desenvolupament sostenible, i descriu els moviments ecologistes, la política ambiental internacional, i les conegudes com 3R: reduir, reutilitzar, reciclar, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix i reconeix amb petites dificultats el concepte de desenvolupament sostenible, i descriu a grans trets, els moviments ecologistes, la política ambiental internacional, i les conegudes com 3R: reduir, reutilitzar, reciclar, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix i reconeix sense cap dificultat, el concepte de desenvolupament sostenible, i descriu amb propietat els moviments ecologistes, la política ambiental internacional, i les conegudes com 3R: reduir, reutilitzar, reciclar, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix i descriu els paisatges naturals amb els principals processos d’erosió, i els paisatges humanitzats: agraris, urbans i industrials, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

No és capaç de definir i descriure els paisatges naturals amb els principals processos d’erosió, i els paisatges humanitzats: agraris, urbans i industrials, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix i descriu amb dificultats els paisatges naturals amb els principals processos d’erosió, i els paisatges humanitzats: agraris, urbans i industrials, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix i descriu amb petites dificultats els paisatges naturals amb els principals processos d’erosió, i els paisatges humanitzats: agraris, urbans i industrials, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).

Defineix sense cap dificulta i descriu amb criteri, els paisatges naturals amb els principals processos d’erosió, i els paisatges humanitzats: agraris, urbans i industrials, aprofitant els recursos gràfics (esquemes) i audiovisuals (vídeos i fotografies).



UNITAT 8 – L'estudi de la història

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________



No és capaç de reconèixer l’estudi de la Història com una ciència, descriu amb esquemes i oralment la feina de l’historiador, i el seu paper per intentar explicar el món com fruit de la interacció entre el passat i el present.

Li costa reconèixer l’estudi de la Història com una ciència, descriu amb esquemes i oralment la feina de l’historiador, i el seu paper per intentar explicar el món com fruit de la interacció entre el passat i el present.

Reconeix amb alguna petita dificultat l’estudi de la Història com una ciència, descriu amb esquemes i oralment la feina de l’historiador, i el seu paper per intentar explicar el món com fruit de la interacció entre el passat i el present.

Reconeix sense dificultats l’estudi de la Història com una ciència, descriu amb esquemes i oralment la feina de l’historiador, i el seu paper per intentar explicar el món com fruit de la interacció entre el passat i el present.

Defineix, aprofitant esquemes i recursos multimèdia, el concepte de font històrica diferenciant entre el diferents tipus de fonts primàries i secundàries i defineix el concepte de ciències auxiliars, diferenciant el paper de cadascuna (Arqueologia, Paleografia i numismàtica).

No és capaç de definir, aprofitant esquemes i recursos multimèdia, el concepte de font històrica diferenciant entre el diferents tipus de fonts primàries i secundàries i no defineix el concepte de ciències auxiliars, diferenciant el paper de cadascuna (Arqueologia, Paleografia i numismàtica)

Li costa diferenciar , aprofitant esquemes i recursos multimèdia, el concepte de font històrica diferenciant entre el diferents tipus de fonts primàries i secundàries i no defineix el concepte de ciències auxiliars, diferenciant el paper de cadascuna (Arqueologia, Paleografia i numismàtica)

Reconeix i diferencia, aprofitant esquemes i recursos multimèdia, però amb alguna petita dificultat, el concepte de font històrica diferenciant entre el diferents tipus de fonts primàries i secundàries i no defineix el concepte de ciències auxiliars, diferenciant el paper de cadascuna (Arqueologia, Paleografia i numismàtica)

Reconeix sense dificultats i descriu amb propietat aprofitant esquemes i recursos multimèdia, el concepte de font històrica diferenciant entre el diferents tipus de fonts primàries i secundàries i no defineix el concepte de ciències auxiliars, diferenciant el paper de cadascuna (Arqueologia, Paleografia i numismàtica)

Reconeix la importància de la datació, descriu l’eina de l’eix cronològic i diferencia els grans períodes o èpoques històriques aprofitant esquemes i gràfics.

No és capaç de reconèixer la importància de la datació, i no descriu l’eina de l’eix cronològic i diferencia els grans períodes o èpoques històriques aprofitant esquemes i gràfics.

Li costa reconèixer la importància de la datació, i no descriu l’eina de l’eix cronològic o diferencia els grans períodes o èpoques històriques aprofitant esquemes i gràfics.

Reconeix i descriu amb alguna petita dificultat la importància de la datació, i l’eina de l’eix cronològic i els grans períodes o èpoques històriques aprofitant esquemes i gràfics.

Reconeix sense dificultats i descriu amb propietat aprofitant el suport esquemes i gràfics, la importància de la datació, i l’eina de l’eix cronològic i els grans períodes o èpoques històriques.


No és capaç de descriure i diferenciar, amb exemples extrets de recursos TIC, els períodes o èpoques històriques i ordenar les seves diferents etapes.

Li costa descriure i diferenciar, amb exemples extrets de recursos TIC, els períodes o èpoques històriques i ordenar les seves diferents etapes.

Descriu i diferencia amb alguna petita dificultat, els períodes o èpoques històriques i ordenar les seves diferents etapes, amb exemples extrets de recursos TIC.

Descriu i diferencia sense dificultats i amb propietat, aprofitant exemples extrets de recursos TIC, els períodes o èpoques històriques i ordenar les seves diferents etapes.



UNITAT 9 – Prehistòria

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Descriu el procés d'hominització.

No és capaç de descriure el procés d'hominització

Coneix i descriu les principals fases del procés d'hominització.

Explica el procés d'hominització.

Explica sense dificultats el procés d'hominització.


No és capaç de distingir les principals etapes de la Prehistòria i de l'Antiguitat.


Distingeix i ordena les etapes de la Prehistòria i de l'Antiguitat.

Distingeix i ordena sense dificultats les etapes de la Prehistòria i de l'Antiguitat.


Coneix alguna tècnica d'estudi de la Prehistòria.

Reconeix i descriu algunes tècniques d'estudi de la Prehistòria.


Reconeix i descriu sense dificultats les principals tècniques d'estudi de la Prehistòria.


Descriu algun fet característic del Paleolític.


Descriu amb detall els fets més rellevants del Paleolític.

Descriu sense dificultats amb detall els fets més rellevants del Paleolític.

Explica la vida al Paleolític així com les principals aportacions tecnològiques.

No reconeix les principals característiques de la vida al Paleolític ni les seves aportacions tecnològiques.

Explica algunes característiques de la vida al Paleolític i les seves aportacions tecnològiques.

Explica la vida al Paleolític així com les principals aportacions tecnològiques.

Explica sense dificultats la vida al Paleolític així com les principals aportacions tecnològiques.


Descriu breument el naixement de l'agricultura.

Descriu el naixement de l'agricultura i algunes de les seves conseqüències.


Descriu sense dificultats el naixement de l'agricultura i les seves conseqüències.

Valora les aportacions tècniques del Neolític en el context de la Prehistòria.

Desconeix les principals aportacions tècniques del Neolític.

Descriu les principals aportacions tècniques del Neolític.




Esmenta les etapes de l'Edat dels Metalls.


Descriu les etapes de l'Edat dels Metalls.

Descriu sense dificultats les etapes de l'Edat dels Metalls.

Explica l'expansió de la metal·lúrgia des de l'Orient Pròxim cap a la Mediterrània.

Explica vagament l'expansió de la metal·lúrgia.

Explica l'expansió de la metal·lúrgia.

Explica l'expansió de la metal·lúrgia cap a la Mediterrània.

Explica sense dificultats l'expansió de la metal·lúrgia cap a la Mediterrània.


No es capaç de relacionar l'Edat dels Metalls amb l'aparició de les primeres societats urbanes.

Troba alguna relació entre l'Edat dels Metalls i l'aparició de les primeres societats urbanes.


Relaciona sense dificultats l'Edat dels Metalls amb l'aparició de les primeres societats urbanes.


No coneix les diferències entre les creacions artístiques del Paleolític i del Neolític.

Descriu algunes les diferències entre les creacions artístiques del Paleolític i del Neolític.




No identifica les principals característiques de la cultura megalítica.

Descriu algunes de les principals característiques de la cultura megalítica.


Explica sense dificultats les principals característiques de la cultura megalítica.


No troba cap relació entre les expressions artístiques de l'Edat dels Metalls i els canvis en l'organització social.

Relaciona algunes expressions artístiques de l'Edat dels Metalls amb la nova organització social de l'època.


Relaciona sense dificultats les principals expressions artístiques de l'Edat dels Metalls amb els canvis en l'organització social de l'època.

Coneix les etapes de la Prehistòria a la península Ibèrica.

No identifica les etapes de la Prehistòria a la península Ibèrica.

Coneix algunes característiques de la Prehistòria a la península Ibèrica.

Descriu les etapes de la Prehistòria a la península Ibèrica.

Descriu sense dificultats les etapes de la Prehistòria a la península Ibèrica.

Descriu i ubica els principals jaciments d'art rupestre a la península Ibèrica.

Ubica alguns jaciments d'art rupestre a la península Ibèrica.

Descriu i ubica alguns dels principals jaciments d'art rupestre a la península Ibèrica.

Descriu i ubica els principals jaciments d'art rupestre a la península Ibèrica.

Descriu i ubica sense dificultats els principals jaciments d'art rupestre a la península Ibèrica.




No identifica les etapes de la Prehistòria a Catalunya.

Coneix algunes característiques de la Prehistòria a Catalunya.


Identifica i relaciona sense dificultats les etapes de la Prehistòria a Catalunya.



UNITAT 10 – Les primeres civilitzacions

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Identifica i situa les grans civilitzacions de l’edat antiga de la Xina i la vall de l’Indus

Coneix l’existència de grans civilitzacions a l’antiguitat a l’Extrem Orient.

Situa en un mapa les civilitzacions de la Xina i la vall de l’Indus.

Identifica i situa les grans civilitzacions de l’edat antiga de la Xina i la vall de l’Indus.

Identifica i situa sense dificultats les grans civilitzacions de l’edat antiga de la Xina i la vall de l’Indus.


Coneix l’existència de grans civilitzacions a l’antiguitat al Pròxim Orient.

Situa les grans civilitzacions de l’edat antiga del Pròxim Orient.


Identifica i descriu sense dificultats les grans civilitzacions de l’edat antiga del Pròxim Orient.

Explica quin va ser l’origen de l’escriptura

Sap que les grans civilitzacions del Pròxim Orient coneixien l’escriptura.

Coneix la funció social de l’escriptura en les civilitzacions del Pròxim Orient.

Explica el procés i les necessitats que va portar les civilitzacions del Pròxim Orient a desenvolupar sistemes d’escriptura.

Explica sense dificultats el procés i les necessitats que va portar les civilitzacions del Pròxim Orient a desenvolupar sistemes d’escriptura.


Sap que en l’antiguitat es van desenvolupar diferents formes d’escriptura.

Identifica els diferents sistemes d’escriptura: cuneïforme, jeroglífica, pictogràfica.


Descriu sense dificultats els grans trets dels primers sistemes d’escriptura: cuneïforme, jeroglífica, pictogràfica.

Indica quines són les primeres civilitzacions que es van desenvolupar al Pròxim Orient.

Situa en un mapa les primeres civilitzacions del Pròxim Orient.

Indica quines són les primeres civilitzacions que es van desenvolupar al Pròxim Orient.

Indica les característiques de les primeres civilitzacions que es van desenvolupar al Pròxim Orient.

Indica sense dificultats les característiques de les primeres civilitzacions que es van desenvolupar al Pròxim Orient.

Identifica i situa els regnes d’Accàdia i Babilònia

Identifica Accàdia i Babilònia a la regió de Mesopotàmia.

Sap que Accàdia i Babilònia van ser alguns dels regnes de l’antiguitat a Mesopotàmia.

Identifica i situa els regnes d’Accàdia i Babilònia.

Identifica i situa sense dificultats els regnes d’Accàdia i Babilònia.


Situa en un mapa els imperis assiris i perses.

Situa cronològicament i en un mapa els imperis assiri i persa.


Explica sense dificultats la importància dels imperis assiri i persa.

Identifica un ziggurat i en descriu les característiques i les seves funcions

Sap què era un ziggurat. Descriu un ziggurat. Identifica un ziggurat i en descriu les característiques i les seves funcions.

Identifica sense dificultats un ziggurat i en descriu les característiques i les seves funcions.

Descriu un palau mesopotàmic, valora la seva importància arquitectònica i comprèn la seva funció social.

Descriu un palau mesopotàmic.

Descriu la importància arquitectònica i dels palaus a l’antiga Mesopotàmia.

Identifica i descriu un palau mesopotàmic, valora la seva importància arquitectònica i comprèn la seva funció social.

Identifica i descriu sense dificultats un palau mesopotàmic, valora la seva importància arquitectònica i comprèn la seva funció social.

Coneix i explica l’origen de la civilització egípcia

Coneix l’existència de la civilització egípcia.

Valora la importància històrica de la civilització egípcia.

Coneix l’origen de la civilització egípcia i n’explica la seva evolució i importància històrica.

Coneix amb detalls l’origen de la civilització egípcia i n’explica la seva evolució i importància històrica.

Situa en una línia del temps les grans etapes de la civilització egípcia: època arcaica, Imperi

Situa en una línia del temps la civilització egípcia.

Situa en una línia del temps algunes de les etapes de la civilització egípcia.

Situa en una línia del temps les grans etapes de la civilització egípcia: època arcaica, Imperi

Situa sense dificultats en una línia del temps les grans etapes de la civilització egípcia:



antic, Imperi mitjà, Imperi nou i època tardana.

antic, Imperi mitjà, Imperi nou i època tardana.

època arcaica, Imperi antic, Imperi mitjà, Imperi nou i època tardana.


Comprèn la importància del Nil per a l’economia de l’antic Egipte.


Comprèn la importància del Nil i les crescudes anuals del riu per a l’economia de l’antic Egipte i explica el significat de les civilitzacions fluvials.

Comprèn sense dificultats la importància del Nil i les crescudes anuals del riu per a l’economia de l’antic Egipte i explica el significat de les civilitzacions fluvials.

Explica l’estructura social de l’antic Egipte.

Sap que l’antic Egipte era una civilització amb grans diferències socials

Identifica els elements d’una piràmide social de l’antic Egipte.

Defineix els principals elements de l’estructura social de l’antic Egipte: faraó, sacerdots i alts funcionaris, escribes, agricultors, esclaus....

Defineix sense dificultats els principals elements de l’estructura social de l’antic Egipte: faraó, sacerdots i alts funcionaris, escribes, agricultors, esclaus....

Identifica les principals manifestacions de l’arquitectura egípcia, les seves característiques i funcions

Identifica els principals elements de l’arquitectura egípcia.

Identifica algunes característiques i funcions de l’arquitectura egípcia.

Identifica les principals manifestacions de l’arquitectura egípcia, les seves característiques i funcions.

Identifica sense dificultats les principals manifestacions de l’arquitectura egípcia, les seves característiques i funcions.

Identifica i descriu els tipus de tombes monumentals egípcies: mastabes, piràmides i hipogeus

Identifica els tipus de tombes monumentals egípcies: mastabes, piràmides i hipogeus.

Descriu els tipus de tombes monumentals egípcies: mastabes, piràmides i hipogeus.

Descriu els tipus de tombes monumentals egípcies: mastabes, piràmides i hipogeus i les situa històricament.

Descriu sense dificultats els tipus de tombes monumentals egípcies: mastabes, piràmides i hipogeus i les situa històricament.



UNITAT 11 – La civilització grega

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Descriu les característiques geogràfiques de la península grega i les illes gregues.

Localitza en un mapa la península grega i les illes gregues.

Descriu les característiques geogràfiques generals de la península grega i les illes gregues.

Descriu detalladament les característiques geogràfiques de la península grega i les illes gregues.

Descriu detalladament l sense dificultats es característiques geogràfiques de la península grega i les illes gregues.

Diferencia i descriu els trets essencials de les tres grans etapes de la civilització grega.

Enumera les tres grans etapes de la civilització grega.

Diferencia els trets essencials de les tres grans etapes de la civilització grega.

Diferencia i descriu els trets de les tres grans etapes de la civilització grega.

Diferencia i descriu sense dificultats els trets de les tres grans etapes de la civilització grega.

Explica els trets essencials de la cultura minoica i la seva relació amb la civilització grega.

Coneix l’existència de cultura minoica.

Identifica la cultura minoica com un precedent de la civilització grega.

Explica els trets essencials de la cultura minoica i la seva relació amb la civilització grega.

Explica sense dificultats els trets essencials de la cultura minoica i la seva relació amb la civilització grega.

Explica els tres essencials de la cultura cretenca i la seva relació amb al civilització grega.

Coneix l’existència de cultura cretenca.

Identifica la cultura cretenca com un precedent de la civilització grega.

Explica els trets essencials de la cultura cretenca i la seva relació amb la civilització grega.

Explica sense dificultats els trets essencials de la cultura cretenca i la seva relació amb la civilització grega.

Coneix les principals polis gregues.

Coneix el nom d’algunes polis gregues.

Coneix algunes polis gregues i identifica les més importants.

Identifica les principals polis gregues i n’indica trets comunis i diferenciadors.

Identifica sense dificultats les principals polis gregues i n’indica trets comunis i diferenciadors.


Sap que la democràcia va néixer a l’antiga Atenes.


Explica el significat de la democràcia a l’antiga Atenes i indica les diferencies entre la democràcia atenenca i l’actual concepte d ela democràcia..

Explica sense dificultats el significat de la democràcia a l’antiga Atenes i indica les diferencies entre la democràcia atenenca i l’actual concepte d ela democràcia..

Coneix les principals institucions de govern de les polis gregues.

Enumera algunes institucions de govern de les polis gregues.

Sap quines eren les principals institucions de govern de les polis gregues.

Coneix les principals institucions de govern de les polis gregues, indica les seves funcions i les diferències entre les diferents polis.

Coneix les principals institucions de govern de les polis gregues, indica les seves funcions i les diferències entre les diferents polis.

Coneix l’estructura social i les institucions de govern d’Esparta i d’Atenes.

Sap que Esparta i d’Atenes eren polis amb estructures de govern diferents.

Coneix els trets essencials de l’estructura social i les institucions de govern d’Esparta i d’Atenes.

Explica les semblances i i les diferències entre l’estructura social i les institucions de govern d’Esparta i d’Atenes.

Explica sense dificultats les semblances i i les diferències entre l’estructura social i les institucions de govern d’Esparta i d’Atenes.

Explica què van ser les guerres mèdiques, les seves conseqüències i la relació amb el poder de Filip de Macedònia.

Situa en un fil cronològic les guerres mèdiques i l’aparició de l’Imperi macedoni.

Situa en un fil cronològic les guerres mèdiques i explica qui s’hi va enfrontar.

Explica què van ser les guerres mèdiques, les seves conseqüències i la relació entres les guerres i el poder creixent de Filip de Macedònia.

Explica sense dificultats què van ser les guerres mèdiques, les seves conseqüències i la relació entres les guerres i el poder creixent de Filip de Macedònia.

Explica la importància Sap qui va ser Alexandre el Gran i l’identifica com

Explica sobre un mapa les seves conquestes

Explica la importància històrica d’Alexandre el

Explica sense dificultats la importància històrica



històrica d’Alexandre el Gran i les seves conquestes militars.

el conqueridor d’un gran Imperi.

militars. Gran i les seves conquestes militars.

d’Alexandre el Gran i les seves conquestes militars.


Sap que Alexandria va ser una la ciutat més importants del període hel·lenístic.


Explica la importància cultural de la ciutat d’Alexandria, valora la seva biblioteca i enumera la tasca d’alguns dels savis que hi van viure.

Explica sense dificultats la importància cultural de la ciutat d’Alexandria, valora la seva biblioteca i enumera la tasca d’alguns dels savis que hi van viure.

Explica l’estructura de la família grega i, de manera específica, la situació de la dona a l’antiga Grècia.

Coneix els trets bàsics de l’estructura social grega i el paper social marginal de la dona en l’antiga Grècia.

Coneix l’estructura social grega i explica la situació de la dona a l’antiga Grècia.

Explica l’estructura social grega i la situació de la dona a l’antiga Grècia i ho relaciona amb els avenços polítics que van viure algunes de les polis gregues.

Explica sense dificultats l’estructura social grega i la situació de la dona a l’antiga Grècia i ho relaciona amb els avenços polítics que van viure algunes de les polis gregues.

Explica la importància de l’agricultura, la ramaderia i el comerç en l’economia grega.

Sap que la ramaderia i el comerç eren la base de l’economia grega.

Explica la base econòmica de Grècia, i el pes primordial de la ramaderia i el comerç.

Explica la importància dels principals factors de l’economia grega, amb el pes primordial de la ramaderia i el comerç i el paper determinant que hi van tenir els factors geogràfics.

Explica sense dificultats la importància dels principals factors de l’economia grega, amb el pes primordial de la ramaderia i el comerç i el paper determinant que hi van tenir els factors geogràfics.

Coneix els principals filòsofs i científics grecs i la seva influència civilització occidental actual.

Coneix el nom dels principals filòsofs i científics grecs.

Coneix els principals filòsofs i científics grecs i explica algunes de les seves aportacions fonamentals.

Coneix els principals filòsofs i científics grecs, les seves aportacions més importants i la influència que van tenir en l’evolució de la civilització occidental actual.

Coneix amb detalls els principals filòsofs i científics grecs, les seves aportacions més importants i la influència que van tenir en l’evolució de la civilització occidental actual.


Coneix els principals autors i obres de la literatura grega.

Coneix els principals autors i obres de la literatura grega, distingint entre els diversos gèneres.


Coneix amb detalls els principals autors i obres de la literatura grega i la seva influència en la poesia i el teatre del món occidental.


Sap que Grècia tenia una religió politeista i coneix els déus principals de l’Olimp.

Coneix les característiques de la religió grega i alguns dels principals déus i herois de la mitologia grega.


Coneix amb detalls les característiques de la religió grega i explica qui eren els principals déus i herois de la mitologia grega.


Enumera els tres ordres arquitectònics grecs.

Explica les característiques dels ordres arquitectònics grecs.


Explica sense dificultats les característiques de l’arquitectura grega, els ordres arquitectònics grecs i els trets de cada ordre.

Sap quins són els edificis representatius de l’arquitectura grega, descriu els temples grecs i indica els més importants.

Indica els edificis més importants de l’arquitectura grega.

Sap quins són els edificis representatius de l’arquitectura grega i indica els més importants.

Sap quins són els edificis representatius de l’arquitectura grega, descriu els temples grecs i indica els més importants que es conserven actualment.

Sap amb detalls quins són els edificis representatius de l’arquitectura grega, descriu els temples grecs i indica els més importants que es conserven actualment.


Coneix l’estructura bàsica de la ciutat grega.

Coneix l’estructura i els elements fonamentals de la ciutat grega.


Coneix i explica sense dificultats l’estructura i els elements fonamentals de la ciutat grega.

Explica les principals característiques de l’escultura grega, amb els períodes i principals escultors

Coneix els principals escultors grecs.

Explica les principals característiques de l’escultura grega i els principals escultors.

Explica les principals característiques de l’escultura grega, amb els períodes i principals escultors.

Explica sense dificultats les principals característiques de l’escultura grega, amb els períodes i principals escultors.

Coneix les obres i els autors fonamentals del

Coneix els autors més importants del teatre

Coneix els autors i les obres més importants

Coneix les obres i els autors fonamentals del

Coneix amb detalls les obres i els autors



teatre grec i la seva influència en la cultura contemporània.

grec. del teatre grec. teatre grec i la seva influència en la cultura contemporània.

fonamentals del teatre grec i la seva influència en la cultura contemporània.


Explica les principals característiques de la ceràmica grega.

Explica les principals característiques i els estils de la ceràmica grega.


Coneix amb detalls la importància de la pintura i la ceràmica en l’art grec i n’explica les característiques.

UNITAT 12 – Els pobles preromans

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Explica els trets comuns entre els diferents pobles ibers.

Comprèn alguns trets dels diferents pobles ibers.

Explica els principals trets comuns entre els diferents pobles ibers.

Explica amb detall els trets comuns entre els diferents pobles ibers.

Explica amb detall sense dificultats els trets comuns entre els diferents pobles ibers.


Coneix la localització de la civilització ibèrica.

Coneix la localització de la civilització ibèrica i identifica alguns dels pobles ibers.


Coneix la localització de la civilització ibèrica i identifica sense dificultats els principals pobles ibers que vivien en el territori de Catalunya.

Descriu les característiques dels poblats ibers.

Identifica els poblats ibers.

Descriu alguna característica dels poblats ibers.

Descriu amb precisió les característiques dels poblats ibers.

Descriu amb precisió sense dificultats les característiques dels poblats ibers.

Explica la relació entre els pobles ibers de Catalunya i els primers colonitzadors grecs

Sap que Catalunya estava habitada pels ibers en el moment de l’arribada dels grecs.

Sap que ibers i grecs van mantenir relacions comercials.

Explica la relació entre els pobles ibers de Catalunya i els primers colonitzadors grecs.

Explica sense dificultats la relació entre els pobles ibers de Catalunya i els primers colonitzadors grecs.

Explica els fonaments econòmics i socials de la societat ibèrica.

Explica els fonaments econòmics de la societat ibèrica.

Explica alguns aspectes econòmics i socials de la societat ibèrica.

Explica amb detall els fonaments econòmics i socials de la societat ibèrica.

Explica amb detall sense dificultats els fonaments econòmics i socials de la societat ibèrica.

Coneix les principals manifestacions de l’art iber.

Sap que els ibers també van realitzar obres d’art.

Coneix les principals manifestacions de l’art iber

Coneix les principals manifestacions de l’art iber

Coneix amb precisió les principals manifestacions de l’art iber

Coneix la localització de la civilització celta i explica els tres comuns entre els diferents pobles celtes.

Coneix la localització de la civilització celta.

Explica els principals trets comuns entre els diferents pobles celtes.

Explica amb detall els trets comuns entre els diferents pobles celtes.

Explica amb detall sense dificultats els trets comuns entre els diferents pobles celtes.

Descriu les característiques dels poblats celtes.

Identifica els poblats celtes.

Descriu alguna característica dels poblats celtes.

Descriu amb precisió les característiques dels poblats celtes.

Descriu amb precisió sense dificultats les característiques dels poblats celtes.

Explica els fonaments econòmics i socials de la societat celta

Explica els fonaments econòmics de la societat celta.

Explica alguns aspectes econòmics i socials de la societat celta.

Explica amb detall els fonaments econòmics i socials de la societat ibèrica.

Explica amb detall sense dificultats els fonaments econòmics i socials de la societat ibèrica.

Coneix les principals manifestacions de les creences i l’art dels celtes.

Identifica manifestacions de l’art dels celtes.

Coneix les principals manifestacions de les creences dels celtes.

Coneix les principals manifestacions de les creences i l’art dels celtes.

Coneix amb detall les principals manifestacions de les creences i l’art dels celtes.




Sap que els fenicis es van relacionar amb els pobles preromans de la península.

Coneix que el tipus de relació que els fenicis van establir amb els pobles preromans de la península.


Explica sense dificultats els motius que van portar els fenicis fins la península Ibèrica i la relació que van establir amb els pobles preromans de la península.

Explica els motius que van portar els grecs fins la península Ibèrica.

Sap que els grecs van establir diverses colònies a la península Ibèrica.

Indica algunes colònies gregues d ela península i coneix el seu paper comercial.

Explica els motius que van portar els grecs fins la península Ibèric i el paper de les colònies com a llocs de comerç amb els ibers.

Explica sense dificultats els motius que van portar els grecs fins la península Ibèric i el paper de les colònies com a llocs de comerç amb els ibers.

Entén el paper que va tenir Empòrion en l’arribada dels grecs a la península

Sap que Empòrion va ser una colònia grega.

Sap que Empòrion va ser una de les principals colònies gregues de la península

Entén el paper que va tenir Empòrion en l’arribada dels grecs a la península

Entén sense dificultats el paper que va tenir Empòrion en l’arribada dels grecs a la península

Exposa la relació entre els grecs i els pobles preromans de la península.

Sap que els grecs es van relacionar amb els pobles preromans de la península.

Coneix alguns aspectes de la relació entre els grecs i els pobles preromans de la península.

Exposa amb detall la relació entre els grecs i els pobles preromans de la península.

Exposa amb detall sense dificultats la relació entre els grecs i els pobles preromans de la península.



UNITAT 13 – La civilització romana

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Descriu els antecedents de la civilització romana..

No és capaç de descriure els antecedents de la civilització romana.

Coneix el nom dels pobles que van precedir la civilització romana.

Explica els antecedents de la civilització romana.

Explica sense dificultats els antecedents de la civilització romana.

Descriu els principals trets de la civilització dels llatins.

Desconeix els principals trets de la civilització dels llatins.

Enumera els principals trets de la civilització dels llatins.

Descriu els principals trets de la civilització dels llatins.

Descriu sense dificultats els principals trets de la civilització dels llatins.

Descriu els principals trets de la civilització etruscs.

Sap on vivien els etruscs.

Coneix alguns trets de la civilització etrusca.

Descriu amb detall els principals trets de la civilització etrusca.

Descriu amb detall sense dificultats els principals trets de la civilització etrusca.

Explica les diferències entre la Roma monàrquica, la republicana i la imperial.

Enumera les tres grans etapes de la història de Roma: la monarquia, la república i l’Imperi.

Explica algunes diferències entre la Roma monàrquica, la republicana i la imperial.

Explica amb detall les diferències entre la Roma monàrquica, la republicana i la imperial.

Explica amb detall sense dificultats les diferències entre la Roma monàrquica, la republicana i la imperial.

Descriu les característiques de la Roma republicana.

Situa cronològicament la Roma republicana.

Descriu algunes característiques de la Roma republicana.

Descriu les característiques socials i polítiques de la Roma durant la República.

Descriu sense dificultats les característiques socials i polítiques de la Roma durant la República.

Descriu les característiques de l’Imperi romà.

Situa cronològicament l’Imperi romà.

Descriu algunes característiques de l’Imperi romà.

Descriu les característiques socials i polítiques de l’Imperi romà.

Descriu sense dificultats les característiques socials i polítiques de l’Imperi romà.

Identifica i descriu les principals característiques de la civilització romana.

Identifica algunes característiques de la civilització romana.

Identifica i descriu algunes característiques de la civilització romana.

Identifica i descriu les principals característiques de la civilització romana.

Identifica i descriu sense dificultats les principals característiques de la civilització romana.

Explica com era la societat romana.

Explica algunes trets de la societat romana.

Explica com era la societat romana.

Explica amb detall les característiques de la societat romana.

Explica amb detall sense dificultats les característiques de la societat romana.

Coneix les creences religioses dels romans.

Sap que els romans tenien una cultura politeista.

Descriu elements de la religió politeista romana.

Descriu correctament els trets principals de les creences religioses dels romans

Descriu correctament sense dificultats els trets principals de les creences religioses dels romans

Explica què va ser la romanització i el seu llegat.

Explica el significat del terme romanització.

Explica les principals característiques de la romanització.

Explica amb detall què va ser la romanització i exposa exemples concrets del seu llegat que han perdurat fins els nostres dies.

Explica amb detall sense dificultats què va ser la romanització i exposa exemples concrets del seu llegat que han perdurat fins els nostres dies.

Coneix quines són les llengües romàniques.

Sap què són les llengües romàniques.

Coneix algunes de les llengües romàniques.

Coneix quines són les llengües romàniques i les situa en un mapa.

Coneix quines són les llengües romàniques i les situa en un mapa sense dificultats.

Identifica i valora les expressions artístiques de la història de Roma.

Identifica els elements artístics més coneguts de l’antiga Roma.

Pot identifica les expressions artístiques que corresponen a l’antiga Roma.

Identifica les expressions artístiques de la història de Roma i valora la seva importància.

Identifica sense dificultats les expressions artístiques de la història de Roma i valora la seva importància.

Coneix la importància i la influència de l’urbanisme

Sap que l’urbanisme romà va tenir una gran

Coneix la importància de l’urbanisme romà.

Explica la importància i la influència de

Explica sense dificultats la importància i la



romà.influència en la història i la cultura europea.

l’urbanisme romà. influència de l’urbanisme romà.

Identifica i descriu els edificis característics de l’arquitectura romana.

Identifica edificis característics de l’arquitectura romana.

Descriu els edificis característics de l’arquitectura romana.

Descriu els principals edificis de l’arquitectura romana i n’explica les característiques.

Descriu sense dificultats els principals edificis de l’arquitectura romana i n’explica les característiques.

Valora la importància que va suposar l’aparició del cristianisme.

Sap que el cristianisme va sorgir durant l’antiguitat romana.

Coneix la importància de l’aparició del cristianisme.

Explica la importància històrica de l’aparició del cristianisme i al seva influència en al cultura europea.

Explica sense dificultats la importància històrica de l’aparició del cristianisme i al seva influència en al cultura europea.

Identifica i descriure el llegat romà a Catalunya i al conjunt de la península Ibèrica.

Identifica elements del llegat romà a la Catalunya i al conjunt de la península Ibèrica.

Identifica els principals elements del llegat romà a Catalunya i al conjunt de la península Ibèrica.

Identifica i descriure el llegat romà a Catalunya i al conjunt de la península Ibèrica.

Identifica i descriure sense dificultats el llegat romà a Catalunya i al conjunt de la península Ibèrica.



Projecte 1. Fem una guia de viatge! - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Participar activament en el procés d’aprenentatge.

Participa poc en el procés d’aprenentatge.

Participa sovint en el procés d’aprenentatge.

S’implica en el procés d’aprenentatge.

S’implica en l’aprenentatge i empra eines per millorar-lo.

Fer ús de les noves tecnologies.

Fa molt poc ús de les noves tecnologies.

Utilitza de tant en tant les noves tecnologies.

Busca informació i fa treballs utilitzant les noves tecnologies.

utilitza les TIC per buscar i contrastar informació i coneix els programes que ha d’utilitzar en cada cas.

Assumir que el treball en equip és un valor positiu.

Li costa valorar la importància del treball en equip.

A vegades li costa valorar la importància del treball en equip.

Valora la importància del treball en equip.

Valora el treball en equip i aporta idees de com millorar-lo.

Crear, amb l’ajuda de les TIC, un mapa de viatge de Google, vídeo promocional i blog.

No acaba les tasques proposades.

Crea els recursos però hi manca informació.

Crea els recursos i demostra que sap utilitzar els recursos TIC.

Crea els recursos utilitzant les TIC adequadament i utilitza altres programes per millorar-los.

Prendre consciència de la importància de contrastar les dades.

Valora poc la importància de contrastar dades.

Contrasta algunes de les dades i informació que troba.

Contrasta tota les dades que troba.

Contrasta dades utilitzant diferents recursos i fonts.

Descriure el concepte d’interculturalitat.

Desconeix el concepte d’interculturalitat.

Té nocions bàsiques sobre el concepte d’interculturalitat.

Defineix el concepte d’interculturalitat i explica què vol dir.

Descriu el concepte d’interculturalitat i sap posar-ne exemples.



Projecte 1. Fem una guia de viatge! - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d’assoliment que consideris que has obtingut.

1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent

OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS

1. Participes activament en el procés d’aprenentatge.

2. Fas ús de les noves tecnologies.

3. Assumeixes que el treball en equip és un valor positiu.

4. Crees, amb l’ajuda de les TIC, un mapa de viatge de Google, vídeo promocional i blog.

5. Pres consciència de la importància de contrastar les dades.

6. Descrius el concepte d’interculturalitat.

TOTAL ____



Projecte 1. Fem una guia de viatge! - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d’assoliment que consideris que ha obtingut el teu grup de treball.



Dins del grup de treball

Hem tingut una actitud adequada a l'hora de posar en comú la informació..

Hem escoltat les aportacions dels companys.

Hem exposat amb claredat la informació que han trobat.

En la realització del blog

El blog té tota la informació sobre el país necessària.

El mapa del blog mostra clarament la informació necessària i la ruta està ben indicada.

El vídeo promocional està ben fet a nivell tècnic i de guió.

El blog està ben redactat i sense faltes d'ortografia.

La presentació del blog és entenedora.

TOTAL ____



Projecte 2. Revista online de sostenibilitat- AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Posar en pràctica els coneixements adquirits sobre medi ambient i sostenibilitat

No ha posat en pràctica els coneixements adquirits

Ha posat en pràctica els coneixements adquirits de manera general

Ha posat en pràctica els conceptes adquirits relacionats amb el medi ambient i la sostenibilitat

És capaç de descriure els problemes ambientals del planeta i les mesures per a garantir la sostenibilitat del planeta

Ser conscient de la importància de la sostenibilitat i la protecció del medi ambient

No és conscient de la importància de la protecció del medi ambient

Reconeix la importància de la protecció del medi ambient però desconeix què pot aportar com a individu

És conscient de la importància de la sostenibilitat i de la protecció del medi ambient

Proposa mesures i solucions mediambientals per a contribuir a un planeta més sostenible

Entendre el funcionament de les diferents fases del procés creatiu

No és capaç de realitzar les tasques i fases del procés creatiu

Reconeix les fases del procés creatiu però no segueix la seqüència adequada per a la seva execució

Reconeix les fases del procés creatiu i les executa adequadament

Executa el procés creatiu de manera adequada i intueix noves possibilitats de desenvolupament del projecte

Identificar els elements mediambientals afins amb el context més proper

No reconeix els elements mediambientals del seu entorn més proper

Reconeix els elements mediambientals del seu entorn més proper

Descriu els elements mediambientals del context més proper

Explica els elements mediambientals en relació amb el context més proper

Reconèixer els beneficis de la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida

Reconeix la sostenibilitat com quelcom beneficiós però no és capaç de concretar-ne els beneficis

Descriu els beneficis de la sostenibilitat en relació al medi ambient

Explica els beneficis de la sostenibilitat en relació als grans ecosistemes del planeta

Explica els beneficis de la sostenibilitat i els relaciona amb aspectes socials, naturals i culturals

Estimular la creativitat a través de l’ús del llenguatge, el disseny i les noves tecnologies aplicades a un producte digital

No desenvolupa la creativitat a través de recursos com el llenguatge o el disseny

Desenvolupa la creativitat a través del llenguatge, el disseny i aplicacions bàsiques

Desenvolupa la creativitat a través del llenguatge, el disseny i les noves tecnologies aplicades a un producte digital

Proposa noves solucions creatives basades en el llenguatge, el disseny i les noves tecnologies aplicades a un producte digital

Utilitza les TIC de manera col·laborativa i les aplica a conceptes complexes

Utilitza les TIC però no les aplica en el desenvolupament d’un projecte col·laboratiu

Utilitza les TIC amb el grup de treball i les aplica a conceptes bàsics

Utilitza les TIC de manera col·laborativa i les aplica a conceptes complexes

Utilitza les TIC de manera col·laborativa, les aplica a conceptes complexes i proposa noves aplicacions



Projecte 2. Revista online de sostenibilitat - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




Participo activament en el procés de creació de la revista.

Creo, amb ajuda de les TIC, els diferents elements requerits.

Assumeixo que el treball en equip és clau en un procés d’aquestes característiques

TOTAL ____



Projecte 2. Revista online de sostenibilitat - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________





Hi ha hagut una actitud adequada a l’hora de posar en comú les propostes.

S’han tingut en compte les aportacions de tots els companys.

Les diferents tasques s’han repartit de manera equilibrada entre tots els membres de l’equip.

Durant la realització de la revista en línia

La creació del títol i els apartats de la revista s’han consensuat entre tots.

S’ha compartit el procés de realització de la maqueta.

La participació en el sumari s’ha fet amb les aportacions de tots els membres de l’equip.

Durant la realització i edició de continguts s’han repartit les diferents tasques de manera satisfactòria.

El resultat final és una bona mostra del treball en equip.

TOTAL ____



Projecte 3. El gran concurs de les fonts històriques - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Posar en pràctica els coneixements adquirits sobre l'estudi de la història

Reconeix alguns conceptes sobre l'estudi de la història

Posa en pràctica els coneixements adquirits sobre l'estudi de la història

Proposa fórmules per assolir nous coneixements sobre l'estudi de la història

Planteja hipòtesis per aprofundir en l'estudi de la història

Reconèixer la importància del treball en equips competitius per adquirir coneixement històric

Reconeix la competència entre equips però no dóna importància als coneixements adquirits

Valora la importància del treball en equip per adquirir coneixements

Contribueix amb l'equip de treball en equip per adquirir coneixements

Aporta els seus coneixements per fer l'equip més competitiu

Estimular la creativitat a través del joc aplicat a la història

No mostra creativitat front del joc aplicat a la història

Gaudeix dels coneixements adquirits a través del joc

Proposa variacions del joc per ampliar el coneixement de la història

Proposa jocs de recreació històrica per aprofundir en el coneixement de la història

Identificar els fets i elements característics de la prehistòria i la història antiga

Reconeix alguns fets característics de la prehistòria i la història antiga

Identifica els fets i elements que caracteritzen la prehistòria i la història antiga

Descriu els fets i elements més destacats de la prehistòria i la història antiga

Explica amb detall els fets i elements que caracteritzen la prehistòria i la història antiga

Usar les TIC de manera col·laborativa i les aplica a conceptes complexos

Usa les TIC però no les aplica de manera col·laborativa

Usa les TIC amb el grup de treball i les aplica a conceptes bàsics

Usa les TIC de manera col·laborativa i les aplica a conceptes complexes

Usa les TIC de manera col·laborativa, les aplica a conceptes complexes i proposa noves aplicacions



Projecte 3. El gran concurs de les fonts històriques - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




Participes activament en el procés de preparació del concurs.

Crees, amb l'ajut de les TIC, els diferents elements necessaris per a la realització del concurs.

Assumeixes que el treball en equip en un procés d'aquestes característiques és un factor clau.

TOTAL ____



Projecte 3. El gran concurs de les fonts històriques - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________





S'ha tingut una actitud adequada a l'hora de posar en comú les propostes.

S'han tingut en compte les aportacions de tots els companys.

S'han repartit les diferents tasques de tot el procés de manera equilibrada entre els membres de l'equip.

Durant la preparació del concurs

L'equip s'ha organitzat de manera eficient.

Per a la recerca de fonts històriques s'ha comptat amb la participació de tots els membres del grup.

La preparació de les preguntes s'ha fet de manera eficaç.

La participació en les diferents fases del concurs de tots els membres de l'equip ha estat satisfactòria.

El resultat final és una bona mostra del treball fet en equip.

TOTAL ____



Projecte 4. La dona a l’antiguitat- AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Coneix les grans civilitzacions de l'Antiguitat i els principals períodes de la Prehistòria.

Reconeix amb certa dificultat les grans civilitzacions de l'Antiguitat i els períodes de la Prehistòria

Reconeix les grans civilitzacions de l'Antiguitat i els períodes de la Prehistòria

Coneix bé les grans civilitzacions de l'Antiguitat i els principals períodes de la Prehistòria

Coneix amb detall les grans civilitzacions de l'Antiguitat i els principals períodes de la Prehistòria

Desenvolupa l'autonomia i iniciativa personals.

No desenvolupa l'autonomia ni la iniciativa personals

Desenvolupa el treball autònom seguint la iniciativa del grup

Desenvolupa la seva iniciativa i autonomia personals

Actua amb autonomia, proposa solucions i promou la iniciativa personal i del grup

Investiga i és conscient de la informació trobada.

No contribueix a la recerca ni dóna importància a la informació trobada

Contribueix a la recerca de dades però no s'interessa per la informació trobada

Contribueix a la investigació i s'interessa per la informació trobada

Contribueix a la investigació, valora la informació trobada i la interpreta

Desenvolupa la creativitat i la imaginació.

No desenvolupa la creativitat ni la imaginació

Desenvolupa molt poc la creativitat i la imaginació

Desenvolupa poc la creativitat i la imaginació

Proposa noves solucions creatives i imaginatives

Analitza el paper de la dona a l'Antiguitat.

No és capaç d'analitzar el paper de la dona a l'Antiguitat

Reconeix alguns aspectes del paper de la dona en l'Antiguitat

Coneix el paper de la dona a l'Antiguitat

Coneix, analitza i valora les aportacions de la dona a l'Antiguitat

Coneix la rellevància de diferents dones de l'Edat Antiga.

No coneix la rellevància de la dona de l'Edat Antiga

Coneix la rellevància d'algunes dones de l'Edat Antiga

Coneix la rellevància i les aportacions d'algunes dones de l'Edat Antiga

Coneix la rellevància i les aportacions de moltes dones de l'Edat Antiga

És conscient de l'aportació i rellevància de la dona en la història.

No és conscient de l'aportació de la dona en la història

És bastant conscient de la rellevància de la dona en la història i coneix algunes de les seves aportacions

És conscient i valora les aportacions de les dones al llarg de la història

És molt conscient i valora les aportacions i rellevància de les dones en la història



Projecte 4. La dona a l’antiguitat - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que has obtingut.



Conec les grans civilitzacions de la Antiguitat, i també els principals períodes de la prehistòria.

Desenvolupo l'autonomia i la iniciativa personals.

Investigo i tom consciencia de la informació oposada.

Desenvolupo la creativitat i la imaginació.

Analitzo el paper de la dona a l’antiguitat.

Conec diferents dones de l'Edat Antiga.

Sóc conscient de l'aportació i la rellevància de la dona en la història.

TOTAL ____



Projecte 4. La dona a l’antiguitat - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d'assoliment que consideris que ha obtingut el teu grup de treball.




S'ha tingut una actitud adequada a l'hora de repartir i posar en comú les propostes.

S'han tingut en compte les aportacions de tots els companys per arribar a un consens.

S'han repartit les diferents tasques i l'elaboració dels avatars de manera equilibrada entre tots els membres de l'equip.

En la preparació dels avatars

S'ha organitzat el treball que calia desenvolupar de manera eficient.

La participació de tots els membres de l'equip en les diferents fases del projecte ha estat satisfactòria.

La preparació i redacció del guió corresponent a cada dona s'ha fet eficaçment.

El guió resumeix adequadament la informació recaptada.

En l'enregistrament, la veu s'escolta de manera clara, i la vocalització és correcta.

La informació aportada és original i rellevant.

El resultat final és una bona mostra del treball en equip.

TOTAL ____


digital-text.comdigital-text.com/htdocs/programaciosocialscatalunya1eso.docx · web...

Documents