digital-text.comdigital-text.com/.../programaciotecnologiacatalunya1eso.docx · web viewen...

PROJECTE TANGRAM

Tecnologia

1r d’ESO Catalunya

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

Programació didàctica Tecnologia 1r d’ESO - Catalunya

METODOLOGIA.............................................................................................................................4

Unitats didàctiques...................................................................................................................6

Treball per projectes.................................................................................................................7

Taxonomia de Bloom................................................................................................................8

OBJECTIUS....................................................................................................................................9

COMPETÈNCIES..........................................................................................................................10

Tractament de les competències en Tangram........................................................................27

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT..........................................................................................................28

Orientacions didàctiques........................................................................................................28

Tipologia d’activitats...............................................................................................................29

Intel·ligències múltiples..........................................................................................................31

PROGRAMACIONS D'UNITAT......................................................................................................33

Unitat 1. Història i procés tecnològic.....................................................................................33

Unitat 2. Eines i pautes de dibuix tècnic................................................................................38

Unitat 3. Sistemes de representació......................................................................................43

Unitat 4. L'ordinador..............................................................................................................48

Unitat 5. La programació amb Scratch...................................................................................53

Unitat 6. L'aula taller..............................................................................................................58

Unitat 7. El projecte tècnic.....................................................................................................61

Unitat 8. Els materials............................................................................................................66

Projecte 1. Dibuixem casa nostra...........................................................................................72

Projecte 2. Dissenyem videojocs............................................................................................73

Projecte 3. Tangram...............................................................................................................74

AVALUACIÓ.................................................................................................................................75

Criteris d’avaluació.................................................................................................................75

Indicadors competencials.......................................................................................................76

Criteris de qualificació.............................................................................................................76

Rúbriques d’avaluació.............................................................................................................77

UNITAT 1 – Història i procés tecnològic..............................................................................78

UNITAT 2 – Eines i pautes de dibuix tècnic.........................................................................79

UNITAT 3 – Sistemes de representació...............................................................................80

UNITAT 4 – L'ordinador......................................................................................................82

UNITAT 5 – La programació amb Scratch............................................................................83

UNITAT 6 – L'aula taller......................................................................................................85

UNITAT 7 – El projecte tècnic.............................................................................................86

UNITAT 8 – Els materials.....................................................................................................88

Projecte Tangram © 2015 Digital- Text 2


Projecte 1. Dibuixem nostra casa - AVALUACIÓ..................................................................90

Projecte 1. Dibuixem nostra casa - AUTOAVALUACIÓ........................................................91

Projecte 1. Dibuixem casa nostra - COAVALUACIÓ.............................................................92

Projecte 2. Dissenyem videojocs - AVALUACIÓ...................................................................93

Projecte 2. Dissenyem videojocs - AUTOAVALUACIÓ.........................................................94

Projecte 2. Dissenyem videojocs - COAVALUACIÓ..............................................................95

Projecte 3. Tangram - AVALUACIÓ......................................................................................96

Projecte 3. Tangram - AUTOAVALUACIÓ............................................................................97

Projecte 3. Tangram - COAVALUACIÓ.................................................................................98



METODOLOGIA

La següent programació correspon a la matèria de Tecnologia del primer curs de l'Educació Secundària Obligatòria. S'ha realitzat prenent com a font principal el DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya.

A l'àrea de Tecnologia en l'1er curs de l'ESO treballarem amb els materials del Projecte Tangram, de l'editorial Digital- Text. Es tracta d'un llibre digital d'última generació que permet una total adaptació als objectius, continguts i necessitats del centre, professors i alumnes. Les seves principals característiques són:

Un material personalitzable que s’adapta a cada alumne.

Itineraris curriculars dissenyats per atendre els diferents ritmes d’aprenentatge.

Una varietat de perspectives educatives que permet treballar des de diferents metodologies i atendre les característiques de tots els alumnes.

Una estructura atomitzada dels continguts que permet reconstruir els llibres i crear noves versions amb finalitats específiques, com ara l’aprenentatge transversal.

Continguts redactats i revisats per professors en actiu.

Propostes de treball i activitats que atenen les competències i les intel·ligències múltiples.

Guies didàctiques, programacions d’aula i orientacions metodològiques creades per experts pedagogs de cada matèria.

Solucionari interactiu i consultable en pantalla de totes les activitats i propostes de treball.

Rúbriques i altres sistemes de seguiment de l’aprenentatge de l’alumnat.

Prestacions i eines específiques de marcatge per a la gestió del professor.

El Projecte Tangram aborda el tractament de continguts a partir de propostes innovadores sense desatendre les metodologies convencionals. És una proposta versàtil amb l’objectiu que cada docent pugui configurar i utilitzar els llibres a l’aula seguint la metodologia pedagògica i didàctica triada, per donar resposta a l’ampli espectre de posicions educatives dels docents i les organitzacions educatives.

Els principals enfocaments metodològics contemplats pel projecte i abordables des d’ell són:

Aprenentatge competencial, contextualitzat i transversal.

Taxonomia de Bloom i intel·ligències múltiples.

Èmfasi en l’assessment i en l’avaluació diagnòstica i formativa.

Atenció a la diversitat i educació personalitzada.

Classe invertida (Flipped classroom).



Aprenentatge basat en projectes (ABP), casos (ABC) i problemes (ABP).

Aplicació de la metodologia AICLE / CLIL per a llibres en llengua estrangera.

Els materials dels llibres Tangram estan plantejats de manera que es puguin emprar aplicant diverses metodologies i enfocaments didàctics. Això afavoreix que els alumnes desenvolupin habilitats i adquireixin coneixements per múltiples vies i sistemes segons el tipus d’activitat o enfocament.

Algunes de les metodologies d’aprenentatge que es poden dur a terme mitjançant els llibres Tangram són:

Competencial: es proposa l’aplicació pràctica, pel que fa als continguts i a partir d’activitats basades en la vida real i en l’experiència dels alumnes, d’un extens repertori d’habilitats cognitives, procedimentals i actitudinals.

Personalitzada: es fa una proposta d’accés als continguts i de treball individualitzada, adaptada a cada alumne i a cada situació, que pot ser reconfigurada pel docent en tot moment segons la seva evolució.

Col·laborativa: tots els itineraris contemplen activitats de tipus col·laboratiu, els objectius d’aprenentatge de la qual només es poden aconseguir mitjançant la interacció i la cooperació dels alumnes.

Inductiva: s’estimula els alumnes perquè desenvolupin hipòtesis a partir de dades i continguts que donen pautes per seguir el camí cap a la investigació, l’obtenció de dades, l’anàlisi i l’elaboració de conclusions que posteriorment hauran de confrontar amb les dels seus companys i amb el corpus de coneixement teòric proporcionat.

Constructivista: es proposa un accés actiu i interactiu a la informació, de manera que el coneixement no sigui assimilat passivament per l’alumnat, sinó construït col·lectivament a l’aula seguint les pautes marcades pel docent.

Inversa: es prepara el treball autònomament per portar-lo a terme a l’aula de manera aplicada i sincrònica.

Contextualitzadora: els continguts i els aprenentatges s’exposen emmarcats i contextualitzats en situacions i entorns reals.

Autònoma: se situa els alumnes al centre del seu propi procés d’aprenentatge, del qual són responsables, mentre que al docent li correspon el paper de guia expert i assessor.

Activa: es proposa un accés actiu i dinàmic als continguts, que han de ser descoberts, investigats, deduïts i abordats de forma activa i constructiva, i no assimilats passivament com una veritat donada.

Aplicada: les activitats comporten la posada en pràctica de coneixements i habilitats contextualitzades, anteposant sempre que es pugui l’exploració pràctica a l’extracció



de conclusions.

Expositiva: afavoreix la transmissió de la informació mitjançant explicacions clares i estructurades.

Avaluativa: diversos sistemes de registre de l’activitat de l’alumnat permeten recollir l’evolució i el desenvolupament particulars de cada alumne, així com el seu estil d’aprenentatge.

Unitats didàctiques

Els llibres de Tecnologia del Projecte Tangram s’estructuren en les següents unitats:

BLOCS Unitats

Dibuix tècnic

1. Història i procés tecnològic

2. Eines i pautes de dibuix tècnic

3. Sistemes de representació

Programació amb Scratch4. L'ordinador

5. La programació amb Scratch

Ús de materials

6. L'aula taller

7. El projecte tècnic

8. Els materials

Les unitats del Projecte Tangram proposen una ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ que serveix per contextualitzar la teoria, que s'exposa en un to eminentment didàctic. Es tracta d'una p roposta de treball dissenyada per realitzar-se de forma grupal, dinàmica i oberta a partir d'un recurs concret (imatge, vídeo, text, etc.), que tracta els continguts de la unitat de forma global i està pensada per explorar els coneixements previs dels alumnes i motivar-los abans de començar a treballar la unitat.

Cadascuna de les unitats del Projecte Tangram agrupen un conjunt d'OBJECTES D’APRENENTATGE (OA), que es defineixen com la unitat mínima de contingut sobre un tema determinat. Cada objecte d’aprenentatge consta de l'exposició teòrica, que constitueix la part explicativa del OA i es mostra en una única pantalla formada per diversos apartats temàtics, i activitats formatives, que apliquen els continguts del OA de forma integrada, posant-los en pràctica i exercitant-los per afavorir la seva assimilació.

Cada apartat està format per un contingut expositiu (en la forma en què es considera més pertinent en cada cas: textual, gràfica, visual...) i per uns recursos complementaris (informació complementària, curiositats, activitats de resposta ràpida, etc.)..

Cada unitat del Projecte Tangram ofereix un MAPA DE CONCEPTES que resumeix en un gràfic el contingut principal de la unitat i les seves interrelacions. Enllaça amb el contingut de la



unitat i amb recursos extres, i desplega informació complementària. Té la doble funcionalitat de servir com a guia per a les sessions expositives del professor en la classe i com a eina d'estudi per als alumnes.

Finalment, cada unitat compta amb un apartat per a l'AUTOAVALUACIÓ de l'alumne sobre els continguts tractats en la unitat, a través de deu activitats autocorrectives. L'autoavaluació valora el domini dels continguts, i genera un informe que categoritza per OA i ofereix una qualificació global.

L'activitat de secció interrelaciona els principals aspectes dels OA que tracta mitjançant una proposta de treball aplicat i contextualitzat. Es basa en una seqüència de pantalles que plantegen un procés pautat.

El llibre té, a més, una sèrie d'eines útils a les quals els alumnes poden accedir des de qualsevol part dels continguts. Són les següents:

Normes de seguretat (del taller, d'operacions i cura d'eines). Memòria tècnica. Una calculadora científica.

Treball per projectes

El projecte Tangram es planteja per desenvolupar projectes que parteixin d'una situació significativa per a l'alumne, sempre relacionada amb la matèria de l'àrea, que generi un repte que ha de resoldre i que comportarà la construcció activa de coneixement per part de l'alumne a partir del treball de recerca i creació.

Per dur a terme cada projecte, es requereix l'adquisició d'uns coneixements que es facilitaran en els continguts de la unitat, agrupats en OA. Aquests continguts estan vinculats de manera que puguin combinar-se en les sessions de l'àrea, tant teòriques com pràctiques.

Els projectes aglutinen continguts de diverses unitats, interrelacionant-les a partir de la proposta de treball plantejada. Els alumnes han de resoldre el repte plantejat a partir d'unes pautes, uns materials donats i una seqüenciació dels passos que cal seguir. El contingut es vincula directament als Objectes d’aprenentatge de les unitats interrelacionades. Els projectes proposats per a aquesta assignatura i curs són:

BLOCS Projectes

Dibuix tècnic

Dibuixem casa nostraDibuix en planta d'un esbós, un croquis i un pla arquitectònic de la

casa pròpia.

Programació amb Scratch

Dissenyem videojocsDesenvolupament d'un videojoc per part dels alumnes.

Ús de materials TangramConstrucció d'un Tangram de fusta, realitzant plans acotats i

treballant figures de fusta.



El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:

Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.

Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).

Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.

Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).

Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).

El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.

Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.

Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.

Taxonomia de Bloom

La taxonomia de Bloom estableix una seqüència de sis habilitats, ordenades jeràrquicament, que indiquen que l’adquisició del coneixement només és possible quan s’aconsegueix l’últim nivell (que implica dominar els nivells inferiors). d’aquesta manera, els llibres Tangram categoritzen segons la complexitat de les activitats i el paper que requereixen de l’alumne per crear paràmetres de l’adquisició dels objectius d’aprenentatge establerts.

Les dimensions són les següents:

Recordar: reconèixer i recuperar informacions, idees, dades, etc. ja treballades o apreses amb anterioritat.

Comprendre: construir significat a partir dels continguts treballats, i ser capaç d’establir associacions amb altres continguts i d’identificar causes i conseqüències.

Aplicar: posar en pràctica un procediment après, tant en una situació coneguda com en una de nova.

Analitzar: descompondre el coneixement i detectar com les diferents parts que el formen es relacionen entre elles a escala global.

Avaluar: comprovar i sotmetre a judici amb esperit crític el resultat del treball realitzat i del nivell d’adquisició de continguts a partir tant de referències intrapersonals com externes.



Crear: ser capaç d’organitzar coneixements, capacitats i habilitats per establir noves relacions i planificar i generar nous elements, estructures, idees, etc. originals i coherents.

En les programacions d’OA cada objectiu es relaciona amb una d’aquestes dimensions. En les programacions d’unitat, en mostrar objectius generals, hi ha més d’una dimensió de coneixement que hi està associada.

OBJECTIUS

Els objectius generals establerts per a aquesta etapa pel DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya fan referència a les habilitats que l'alumne ha de desenvolupar en totes les àrees :

a) Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge responsable i eficaç per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.

e) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

f) Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures en un marc de valors compartits, fomentant l’educació intercultural, la participació en el teixit associatiu del país, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.

g) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.

h) Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès; i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica, així com el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.



j) Desenvolupar habilitats per a l’anàlisi crítica de la informació, en diferents suports, mitjançant instruments digitals i d’altres, per transformar la informació en coneixement propi, i comunicar-lo a través de diferents canals i formats.

k) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.

l) Gaudir i respectar la creació artística, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.

m) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

n) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social.

o) Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat i preservar el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual.

p) Valorar la necessitat de l’ús segur i responsable de les tecnologies digitals, tenint cura de gestionar la pròpia identitat digital i el respecte a la dels altres.

En les programacions del Projecte Tangram es mostren dos tipus d'objectius:

Específics per cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i activitats dels Específics per a cada OA, que es redacten tenint en compte els continguts i les activitats.

Generals d’unitat i de bloc. Estan redactats per resumir en un de sol els objectius de cada OA. A més, hi ha objectius transversals que fan referència a temes i qüestions presents en tots els OA de la unitat, i normalment tracten qüestions que tenen a veure amb l’autoaprenentatge dels alumnes, el desenvolupament i treball amb les TIC, etc..

Els objectius de les programacions de bloc es recopilen de les programacions de les unitats que el componen, i se seleccionen els que poden aplicar-se al contingut dels projectes.

COMPETÈNCIES

Per contribuir a la consecució de les competències clau, el currículum de l'educació secundària obligatòria establert en el DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya inclou el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades en àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació d’aquesta etapa. Les competències bàsiques es converteixen en objectius d’aprenentatge de final d'etapa.



Per tant, les competències recollides es basen en el marc europeu de referència i es desenvolupen i adapten al currículum segons els àmbits següents:

Comunicació lingüística

La competència en comunicació lingüística és el resultat de l’acció comunicativa dins de determinades pràctiques socials, en les quals l’individu actua amb altres interlocutors i a través de textos en múltiples modalitats, formats i suports. Aquestes situacions i pràctiques poden implicar l’ús d’una o diverses llengües, en diversos àmbits i de manera individual o col·lectiva. Per a això, l’individu disposa del seu repertori plurilingüe, parcial, però ajustat a les experiències comunicatives que experimenta al llarg de la vida. Les llengües que utilitza poden haver tingut vies i temps d’adquisició diferents i constituir, per tant, experiències d’aprenentatge de llengua materna o de llengües estrangeres o addicionals. Per a un desenvolupament adequat d’aquesta competència és necessari abordar, a causa de la seva complexitat, l’anàlisi i la consideració dels diferents aspectes que hi intervenen. Per tant, s’ha d’atendre els cinc components que la constitueixen i a les dimensions en què es concreten:

El component lingüístic inclou diferents dimensions: lèxica, gramatical, semàntica, fonològica, ortogràfica i ortoèpica, entenent-se aquesta última com l’articulació correcta del so a partir de la representació gràfica de la llengua.

El component pragmàtic-discursiu contempla tres dimensions: sociolingüística (vinculada amb la producció i recepció adequades de missatges en diferents contextos socials); pragmàtica (que inclou microfuncions comunicatives i esquemes d’interacció); i discursiva (que inclou macrofuncions textuals i qüestions relacionades amb els gèneres discursius).

El component sociocultural inclou dues dimensions: la que es refereix al coneixement del món i la dimensió intercultural.

El component estratègic permet a l’individu superar les dificultats i resoldre els problemes que sorgeixen en l’acte comunicatiu. Inclou tant destreses i estratègies comunicatives per a la lectura, l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa, com habilitats vinculades amb el tractament de la informació, la lectura multimodal i la producció de textos electrònics en diferents formats; també formen part d’aquest component les estratègies generals de caràcter cognitiu, metacognitiu i socioafectiu que utilitza l’individu per comunicar-se eficaçment, totes elles fonamentals en l’aprenentatge de les llengües estrangeres.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia indueixen i enforteixen alguns aspectes essencials de la formació de les persones que resulten fonamentals per a la vida..

La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic i les seves eines per descriure, interpretar i predir diferents fenòmens en el seu context. Per a un desenvolupament adequat de la competència matemàtica és necessari abordar



quatre àrees relatives a nombres, àlgebra, geometria i estadística, interrelacionades de diverses formes:

o La quantitat: incorpora la quantificació dels atributs dels objectes, les relacions, situacions i entitats del món, interpreta diferents representacions de totes elles i jutja interpretacions i arguments. Participar en la quantificació del món suposa comprendre mesures, càlculs, magnituds, unitats, indicadors, la mida relativa i les tendències i patrons numèrics.

o L'espai i la forma: inclouen una àmplia gama de fenòmens que es troben al nostre món visual i físic: patrons, propietats dels objectes, posicions, direccions i representacions; descodificació i codificació d’informació visual, navegació i interacció dinàmica amb formes reals o representacions. En aquest sentit, la competència matemàtica inclou una sèrie d’activitats com la comprensió de la perspectiva, l’elaboració i lectura de mapes, la transformació de les formes amb i sense tecnologia, la interpretació de vistes d’escenes tridimensionals des de diferents perspectives i la construcció de representacions de formes..

o El canvi i les relacions: el món desplega una gran quantitat de relacions temporals i permanents entre els objectes i les circumstàncies, en les quals els canvis es produeixen dins de sistemes d’objectes interrelacionats. Tenir més coneixements sobre el canvi i les relacions suposa comprendre els tipus fonamentals de canvi i quan es produeix, amb la finalitat d’utilitzar models matemàtics adequats per descriure’l i predir-lo.

o La incertesa i les dades: són un fenomen central de l’anàlisi matemàtica present en diferents moments del procés de resolució de problemes, en el qual resulta clau la presentació i la interpretació de dades. Aquesta categoria inclou el reconeixement del lloc de la variació en els processos, la possessió d’un sentit de quantificació d’aquesta variació, l’admissió d’incertesa i error en els mesuraments i els coneixements sobre l’atzar. Comprèn també l’elaboració, interpretació i valoració de les conclusions extretes en situacions en les quals la incertesa i les dades són fonamentals.

Les competències bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic i a la interacció responsable des d’accions tant individuals com col·lectives, orientades a la conservació i millora del medi natural, decisives per a la protecció i el manteniment de la qualitat de vida i el progrés dels pobles. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament del pensament científic, ja que inclouen l’aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i les destreses tecnològiques que condueixen a l’adquisició de coneixements, el contrast d’idees i l’aplicació dels descobriments en el benestar social. Els àmbits que han d’abordar-se per a l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia són:

o Sistemes físics: són sistemes associats al comportament de les substàncies en l’àmbit fisicoquímic, és a dir, regits per lleis naturals descobertes a partir de l’experimentació científica orientada al coneixement de l’estructura última de la matèria, que repercuteix en els successos observats i descrits des d’àmbits



específics i complementaris: mecànics, elèctrics, magnètics, lluminosos, acústics, calorífics, reactius, atòmics i nuclears. Tots aquests elements tenen valor en si mateixos i en relació amb els seus efectes en la vida quotidiana, en les seves aplicacions en la millora d’instruments i eines, en la conservació de la naturalesa i en la facilitació del progrés personal i social..

o Sistemes biològics: propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica que cal conèixer per preservar-los i evitar-ne el deteriorament. Forma part essencial d’aquesta dimensió competencial el coneixement de tot el que afecta l’alimentació, la higiene i la salut individual i col·lectiva, així com l’habituació a conductes i l’adquisició de valors responsables pel bé comú immediat i del planeta en la seva globalitat.

o Sistemes de la Terra i de l'espai : s’analitzen des d’una perspectiva geològica i cosmogònica. El coneixement de la història de la Terra i dels processos que han desembocat en la seva configuració actual són necessaris per identificar-nos amb la nostra realitat: què som, d’on venim i cap a on podem i hem d’anar. Els sabers geològics, units als coneixements sobre la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i industrial proporcionen, a més de formació científica i social, valoracions sobre les riqueses del nostre planeta que han de defensar-se i incrementar-se. El coneixement de l’espai exterior, de l’Univers del qual formem part, estimula un dels components essencials de l’activitat científica: la capacitat de sorpresa i l’admiració davant dels fets naturals.

o Sistemes tecnològics: derivats, bàsicament, de l’aplicació dels sabers científics als usos quotidians d’instruments, màquines i eines, i al desenvolupament de noves tecnologies associades a les revolucions industrials que han anat millorant el desenvolupament dels pobles. Components bàsics d’aquesta competència són el coneixement de la producció de nous materials, el disseny d’aparells industrials, domèstics i informàtics, i la seva influència en la vida familiar i laboral. Complementant els sistemes de referència enumerats i promovent-hi acciones transversals, l’adquisició de les competències en ciència i tecnologia requereix, de manera essencial, la formació i la pràctica en aquests dominis::

Investigació científica: com a recurs i procediment per aconseguir els coneixements científics i tecnològics assolits al llarg de la història. L’acostament als mètodes propis de l’activitat científica proposició de preguntes, cerca de solucions, indagació de camins possibles per a la resolució de problemes, contrast de parers, disseny de proves i experiments, aprofitament de recursos immediats per a l’elaboració de material amb finalitats experimentals i la seva adequada utilització− no només permet l’aprenentatge de destreses en ciència i tecnologia, sinó que contribueix a l’adquisició d’actituds i valors per a la formació personal: atenció, disciplina, rigor, paciència, higiene, serenitat, atreviment, risc, responsabilitat, etc



o Comunicació de la ciència: per transmetre adequadament els coneixements, les troballes i els processos. L’ús correcte del llenguatge científic és una exigència crucial d’aquesta competència: expressió numèrica, maneig d’unitats, indicació d’operacions, recollida de dades, elaboració i interpretació de taules i gràfics, seqüenciació de la informació o deducció de lleis i la seva formalització matemàtica. En aquesta dimensió competencial també és bàsic unificar el llenguatge científic com a mitjà per procurar l’enteniment, així com el compromís d’aplicar-lo i respectar-lo en les comunicacions científiques.

Competència digital

La competència digital implica l’ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per aconseguir els objectius relacionats amb el treball, l’ocupabilitat, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, la inclusió i la participació en la societat. Per a un desenvolupament adequat de la competència digital és necessari tenir clars alguns conceptes:

És important comprendre com es gestiona la informació i com es posa a la disposició dels usuaris, així com conèixer i utilitzar els diferents motors de cerca i bases de dades que responguin millor a les pròpies necessitats d’informació.

Igualment, cal saber analitzar i interpretar la informació que s’obté, confrontar i avaluar el contingut dels mitjans de comunicació en funció de la seva validesa, fiabilitat i adequació entre les fonts, tant en línia com fora de línia. I, finalment, la competència digital suposa saber transformar la informació en coneixement a través de la selecció de diferents opcions d’emmagatzematge.

La comunicació suposa prendre consciència dels diferents mitjans de comunicació digital que existeixen, de diversos paquets de programari de comunicació i del seu funcionament, així com dels seus beneficis i mancances en funció del context i dels destinataris. Al mateix temps, implica saber quins recursos poden compartir-se públicament i quin valor tenen, és a dir, saber com les tecnologies i els mitjans de comunicació poden permetre diferents formes de participació i col·laboració per crear continguts que produeixin un benefici comú. Això suposa el coneixement de qüestions ètiques com la identitat digital i les normes d’interacció digital.

La creació de continguts implica conèixer els diversos formats en què es poden fer (text, àudio, vídeo, imatges), i identificar els programes o aplicacions que millor s’adapten al tipus de contingut que es vol crear. Suposa també la contribució al coneixement de domini públic (wikis, fòrums públics, revistes), tenint en compte les normatives sobre els drets d’autor i les llicencies d’ús i publicació de la informació.

La seguretat implica ser conscient dels diferents riscos associats a l’ús de les tecnologies i de recursos en línia i les estratègies actuals per evitar-los, la qual cosa suposa identificar els comportaments adequats en l’àmbit digital per protegir la informació, pròpia i d’altres persones, així com saber els aspectes addictius de les tecnologies.



La resolució de problemes suposa estar al corrent de la composició dels dispositius digitals, els seus potencials i limitacions en relació amb la consecució de metes personals, així com saber on buscar ajuda per a la resolució de problemes teòrics i tècnics. Això també implica una combinació heterogènia i ben equilibrada de les tecnologies digitals i no digitals més importants en aquesta àrea de coneixement.

Aprendre a aprendre

La competència d’aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge permanent que es produeix al llarg de la vida i que es produeix en diferents contextos formals, no formals i informals. Aquesta competència es caracteritza per l’habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l’aprenentatge. Aprendre a aprendre inclou coneixements sobre els processos mentals implicats en l’aprenentatge , és a dir, com s’aprèn, i incorpora el coneixement que posseeix l’estudiant sobre el seu propi procés d’aprenentatge que es desenvolupa en tres dimensions: a) el coneixement que té sobre el que sap i desconeix, del que és capaç d’aprendre, del que li interessa, etcètera; b) el coneixement de la disciplina en la qual es localitza la tasca d’aprenentatge, a més del seu contingut concret i demandes; i c) el coneixement sobre les diferents estratègies possibles per afrontar aquesta tasca.Respecte a les actituds i els valors, la motivació i la confiança són crucials per a l’adquisició d’aquesta competència. Ambdues es potencien des del plantejament de metes realistes a curt, mitjà i llarg termini. I quan s’aconsegueixen, augmenta la percepció d’autoeficàcia i la confiança, i s’eleven els objectius d’aprenentatge de forma progressiva.Per a un desenvolupament adequat de la competència d’aprendre a aprendre es requereix una reflexió que afavoreixi un coneixement dels processos mentals als quals es lliuren les persones quan aprenen, un coneixement sobre els propis processos d’aprenentatge, així com el desenvolupament de la destresa de regular i controlar l’aprenentatge que es du a terme.

Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; també per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes, així com per interactuar amb les altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclou accions en un terreny més proper i immediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.

o La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a elles com per a les seves famílies i per al seu entorn social proper, i saber com pot contribuir a aconseguir-ho un estil de vida saludable. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de certes destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre diferents punts de vista, negociar sabent inspirar confiança i sentir



empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte per les diferències expressat de forma constructiva. Aquesta competència inclou també actituds i valors com una forma de col·laboració, seguretat en un mateix i integritat i honestedat.

o La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució Espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en declaracions internacionals, a més de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, així com dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, a més de la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals al món globalitzat. Per a un desenvolupament adequat d’aquestes competències cal comprendre les experiències col·lectives; l’organització i el funcionament del passat i present de les societats; la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i motivacions; els elements comuns i diferents; els espais i territoris en què es desenvolupa la vida dels grups humans; els seus assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències també incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa que els permet relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s, afrontar els conflictes i proposar perspectives d’afrontament, així com prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu respecte a la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències suposa ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, creences, cultures i la història personal i col·lectiva dels altres.

Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

La competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en actes. Això significa prendre consciència de la situació que cal tractar o resoldre, i saber triar, planificar i gestionar les habilitats, les actituds i els coneixements necessaris amb criteri propi, amb la finalitat d’aconseguir l’objectiu previst. Aquesta competència està present en els àmbits personal, social, escolar i laboral en els quals es mouen les persones, cosa que els permet desenvolupar les seves activitats i aprofitar noves oportunitats. A més, és el fonament d’altres capacitats i coneixements específics, i inclou la consciència dels valors ètics relacionats. Per desenvolupar adequadament aquesta competència és necessari abordar:

La capacitat creadora i d’innovació: creativitat i imaginació; autoconeixement i autoestima; autonomia i independència; interès i esforç; esperit emprenedor; iniciativa i innovació.



La capacitat proactiva per gestionar projectes: capacitat d’anàlisi; planificació, organització, gestió i presa de decisions; resolució de problemes; habilitat per treballar individualment i de manera col·laborativa en un equip; sentit de la responsabilitat; avaluació i autoavaluació.

La capacitat d’assumpció, gestió de riscos i maneig de la incertesa: comprensió i assumpció de riscos; capacitat per gestionar el risc i manejar la incertesa.

Les qualitats de lideratge i treball individual i en equip: capacitat de lideratge i delegació; capacitat per treballar individualment i en equip; capacitat de representació i de negociació.

Sentit crític i de la responsabilitat: sentit i pensament crític; sentit de la responsabilitat..

Competències socials i cíviques

Les competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat per utilitzar els coneixements i les actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada més diversificats; per elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes; i per interactuar amb altres persones i grups segons unes normes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més, inclouen accions en un terreny més proper i mediat a l’individu com a part d’una implicació cívica i social.

La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu. Exigeix entendre com les persones poden procurar-se un estat de salut física i mental òptim, tant per a si mateixes com per a les seves famílies i el seu entorn social proper, i saber com un estil de vida saludable pot contribuir-hi. Els elements fonamentals d’aquesta competència inclouen el desenvolupament de determinades destreses, com la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva en diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerància, expressar i comprendre punts de vista diferents, negociar sabent inspirar confiança i sentir empatia. Les persones han de ser capaces de gestionar un comportament de respecte a les diferències expressat de manera constructiva. A més, aquesta competència inclou actituds i valors com una forma de col·laboració, la seguretat en un mateix i la integritat i la honestedat.

La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes de democràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets humans i civils, així com de la seva formulació en la Constitució espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en declaracions internacionals, i de l’aplicació que en fan les diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis, dels esdeveniments més destacats i de les principals tendències en la història nacional, europea i mundial, i la comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquen l’existència de societats multiculturals en el món globalitzat. Per desenvolupar adequadament aquestes competències és necessari comprendre i entendre les experiències col·lectives i



l’organització i el funcionament del passat i el present de les societats, la realitat social del món en el qual es viu, els seus conflictes i les seves motivacions, els elements comuns i els que són diferents, els espais i territoris on es desenvolupa la vida dels grups humans, i els assoliments i problemes, per comprometre’s personalment i col·lectivament en la millora d’aquestes qüestions, participant de manera activa, eficaç i constructiva en la vida social i professional. Aquestes competències incorporen formes de comportament individual que capaciten les persones per conviure en una societat cada vegada més plural, dinàmica, canviant i complexa per relacionar-se amb els altres; cooperar, comprometre’s i afrontar els conflictes i proposar activament estratègies d’afrontament, i prendre perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individu en relació amb la seva capacitat per influir en la societat i elaborar argumentacions basades en evidències. Adquirir aquestes competències implica ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres

Consciència i expressions culturals

La competència en consciència i expressió cultural implica conèixer, comprendre, apreciar i valorar −amb esperit crític i una actitud oberta i respectuosa− les diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi personal i considerar-les part de la riquesa i el patrimoni dels pobles. Aquesta competència també incorpora un component expressiu referit a la capacitat estètica i creadora i al domini de les capacitats relacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per utilitzar-les com a mitjà de comunicació i expressió personal. Implica també manifestar interès per la participació en la vida cultural i per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic, tant de la pròpia comunitat com de les altres. Així, la competència per a la consciència i expressió cultural requereix coneixements que permetin accedir a les diferents manifestacions sobre l’herència cultural (patrimoni cultural, historicoartístic, literari, filosòfic, tecnològic, mediambiental, etc.) a escala local, nacional i europea i el seu lloc al món. Per tant, per a un desenvolupament adequat de la competència per a la consciència i expressió cultural, és necessari abordar:

El coneixement, estudi i comprensió tant dels diferents estils i gèneres artístics com de les principals obres i produccions del patrimoni cultural i artístic en diferents períodes històrics, les seves característiques i relacions amb la societat en la qual es creen, així com les característiques de les obres d’art produïdes, tot això mitjançant el contacte amb les obres. També es relaciona amb la creació de la identitat cultural com a ciutadà d’un país o membre d’un grup.

L’aprenentatge de les tècniques i recursos dels diferents llenguatges artístics i formes d’expressió cultural, així com la integració de diferents llenguatges.

El desenvolupament de la capacitat i la intenció d’expressar-se i comunicar idees, experiències i emocions pròpies, partint de la identificació del potencial artístic personal (aptitud o talent). Es refereix també a la capacitat de percebre, comprendre i enriquir-se amb les produccions del món de l’art i de la cultura.



La potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació de cada individu perquè pugui expressar les seves idees i sentiments. És a dir, la capacitat d’imaginar i realitzar produccions que suposin recreació, innovació i transformació. Implica el foment d’habilitats que permetin reelaborar idees i sentiments propis i aliens, i exigeix desenvolupar l’autoconeixement i l’autoestima, així com la capacitat de resolució de problemes i l’assumpció de riscos.

L’interès, gaudi, respecte i valoració crítica de les obres artístiques i culturals que es produeixen en la societat, amb un esperit obert, positiu i solidari.

La promoció de la participació en la vida i l’activitat cultural de la societat al llarg de tota la vida. Això implica comportaments que afavoreixen la convivència social.

El desenvolupament de la capacitat d’esforç, constància i disciplina com a requisits necessaris per a la creació de qualsevol producció artística de qualitat, i d’habilitats de cooperació que permetin fer treballs col·lectius.

A més, en el currículum, les competències bàsiques s’organitzen segons els àmbits d’aprenentatge al qual pertanyen. Cadascun dels àmbits està estructurat en dimensions, en les quals es proposa una sèrie de competències que els alumnes hauran de desenvolupar.

Els àmbits i competències són els següents:

Àmbit lingüístic

La competència comunicativa i lingüística, entesa de manera genèrica, és l’habilitat per expressar i interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions de forma oral i escrita (escoltar, parlar, llegir i escriure), i per interactuar lingüísticament d’una manera adequada i creativa en tots els contextos socials i culturals possibles, com l’educació i la formació, la vida privada i professional, i l’oci. Per poder comunicar-se mitjançant la llengua, una persona ha de tenir coneixements de les funcions del llenguatge, el lèxic i la gramàtica funcional. Això comporta ser conscient dels principals tipus d’interaccions verbals, de l’existència de textos literaris i no literaris, de les principals característiques dels diferents estils i registres de la llengua i de la diversitat del llenguatge, i de la comunicació en funció del context. Les persones han de tenir les capacitats necessàries per comunicar-se de forma oral i escrita en múltiples situacions comunicatives, i per controlar i adaptar la seva manera de comunicar-se a cada situació. Aquesta competència inclou, també, les habilitats que permeten distingir i utilitzar diferents gèneres textuals, buscar, recopilar i processar informació, utilitzar eines d’ajuda i formular i expressar les pròpies idees i coneixements, orals i escrits, d’una manera convincent i adequada al context. Una actitud positiva respecte a la comunicació en la pròpia llengua implica una bona disposició al diàleg crític i constructiu, l’apreciació de les qualitats estètiques i la voluntat de dominar-les, i l’interès per la interacció amb altres persones. Això comporta ser conscient de la repercussió que la llengua pot tenir en els altres i la necessitat de comprendre i utilitzar-la de manera positiva i socialment responsable. Les diferents competències que componen l’àmbit de llengua i literatura, respecte a les llengües oficials, s’agrupen en les dimensions següents: la dimensió de comprensió lectora, la dimensió d’expressió escrita, la dimensió de comunicació oral, la dimensió literària i la dimensió actitudinal i plurilingüe. Les tres primeres formen part del procés comunicatiu, ja que



comporten comprendre textos escrits, expressar-se mitjançant textos escrits i comunicar-se de forma oral, tant individualment com en interaccions orals planificades o espontànies. La dimensió literària implica una educació fonamentada en la lectura, el coneixement, el raonament crític i la creativitat. La dimensió actitudinal i plurilingüe planteja tres competències, llistades a continuació, que afecten respectivament la lectura i l’escriptura, la interacció oral —aquestes dues des d’un vessant actitudinal— i el respecte a la diversitat lingüística i cultural — aquesta des d’un vessant plurilingüe..

Competències de cada dimensió:

Dimensió de comprensió lectora

Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics per comprendre’ls.

Reconèixer el tipus de text, l’estructura i el format que té, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

Dimensió d’expressió escrita

Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació i l’organització d’idees.

Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

Revisar i corregir el text per millorar-lo i cuidar-ne la presentació formal.

Dimensió de comunicació oral

Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i també acadèmics, incloent els elements prosòdics i no verbals.

Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, i utilitzar els elements prosòdics i no verbals pertinents.

Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs, mantenir i acabar el discurs.

Dimensió literària

Llegir obres i conèixer-ne els autors i autores, a més dels períodes més significatius de la literatura catalana, castellana i universal.

Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, identificar-ne el gènere i interpretar i valorar els recursos literaris dels textos.

Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.

Dimensió actitudinal i plurilingüe

Actitud. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; a més de valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

Actitud. Implicar-se activament i reflexivament en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.



Actitud. Manifestar una actitud de respecte per la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

Àmbit matemàtic

La competència matemàtica, tal com es defineix al currículum, inclou una gran varietat d’habilitats i coneixements, de manera que resulta més aclaridor parlar d’un gran camp competencial matemàtic dins del qual s’ha d’establir una sèrie de competències amb perfils més definits. El currículum ja dóna els criteris per dibuixar aquests perfils quan, més enllà dels blocs de continguts tradicionals (numeració i càlcul; canvi i relacions; espai i forma; mesura; estadística i atzar), explicita quins són els processos que es desenvolupen al llarg de tot treball matemàtic. En l’elaboració de la proposta de competències matemàtiques de l’ESO s’ha optat per quatre dimensions que es corresponen amb els processos del currículum: resolució de problemes, raonament i prova, connexions i comunicació i representació. Aquestes dimensions tenen elements comuns i això es tradueix en relacions entre les competències. En la resolució de problemes hi ha components de comunicació i representació (comunicació del procés de resolució i de la solució, traducció de l’enunciat al llenguatge matemàtic), de connexions (entre matemàtiques i realitat, entre conceptes i algorismes) i de raonament i prova (en la comprovació de solucions i del procés de resolució). La dimensió de raonament i prova, a més de la resolució de problemes, té components de comunicació i representació (en la presentació d’argumentacions, en l’expressió clara i precisa de les idees matemàtiques, en la construcció de coneixement). També hi ha relacions entre connexió i comunicació i representació (identificació de les matemàtiques en situacions reals i l’ús d’eines tecnològiques). Les competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades en els continguts del currículum. Encara que tots els continguts estan relacionats amb totes les competències, s’ha fet una tria d’aquells que contribueixen més al desenvolupament de cada competència. Són els anomenats continguts clau.


Resolució de problemes

Traduir un problema al llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.

Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes. Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses. Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.

Raonament i prova

Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions que es fan en Matemàtiques.

Emprar el raonament matemàtic en entorns no matemàtics.

Connexions

Usar les relacions que hi ha entre les diverses parts de les Matemàtiques per analitzar situacions i per raonar.



Identificar les Matemàtiques implicades en situacions properes i acadèmiques i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes.

Comunicació i representació

Representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic.

Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres. Emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir coneixement a

partir d’idees matemàtiques. Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informació, i visualitzar i

estructurar idees o processos matemàtics.

Àmbit científic-tecnològic

Les competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes resoldre problemes a partir dels coneixements científics i tècnics, així com del domini dels processos de l’activitat científica. Ser competent en aquest àmbit permet actuar i respondre −aportant proves− algunes preguntes genuïnes que els alumnes es poden formular i que saben reconèixer com a científiques. És un saber que té sentit i motivació, que permet raonar i que contribueix a l’educació global dels alumnes perquè els fa capaços d’actuar de manera reflexiva davant de situacions que es consideren rellevants. Els alumnes l’assoleixen posant en joc les capacitats i motivacions humanes que els proporcionen les vivències de fer ciència.Aquest coneixement viscut en l’activitat cientificotecnològica a l’aula és el que genera les competències de pensament científic a les quals es refereix aquest document. Per assolir-lo, els alumnes han de conèixer els conceptes, tècniques i metodologies de les disciplines científiques i tecnològiques que s’especifiquen en els currículums de l’ESO, alhora que desenvolupen les capacitats, comportaments, noció dels drets i deures i dels reptes socials que són propis de la seva edat.Els alumnes aniran adquirint les competències en resoldre els problemes que els plantegen els fenòmens físics, químics, biològics, geològics i tecnològics del món, i duran a terme una activitat científica escolar que ha de ser conceptual i pràctica, i alhora ha de tenir finalitats humanes i socials. Per això, cal que els alumnes coneguin i sàpiguen aplicar els principals models i processos de les ciències, en diferents contextos i segons diferents demandes o finalitats. Ho aconseguiran mitjançant els intercanvis d’idees i de maneres de treballar a classe, la comunicació i l’ús dels llenguatges específics que aniran adquirint a mesura que els necessitin.

En aquesta proposta s’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de l’activitat científica. Aquestes dimensions s’han fet atenent criteris epistemològics, de funcionalitat didàctica i d’intencionalitat educativa. Una de les finalitats de l’educació científica i tecnològica en aquesta etapa és ser capaç de tenir una vida saludable i saber actuar en aquest sentit de manera coherent. Això requereix un medi natural que també



ho sigui, i que cal conèixer per controlar-hi la intervenció humana. En la societat moderna aquesta intervenció és tecnològica i cal ser capaç de poder avaluar-ne l’impacte. Per comprendre-ho, s’ha de conèixer l’estructura i el funcionament dels aparells d’ús freqüent. Tots aquests coneixements es fonamenten en els models teòrics i experimentals de les ciències i en la seva capacitat per resoldre problemes. La primera dimensió respon, doncs, a qüestions com què són les ciències, quins són els seus models i els experiments que s’hi relacionen. La segona dimensió inclou les competències relacionades amb el que fan les ciències i com i amb quins recursos tecnològics intervenen en el món. La tercera dimensió respon a qüestions com per a què necessitem les ciències, com es relacionen amb l’entorn i l’impacte que tenen en el medi. Finalment, la quarta dimensió respon a la pregunta de per a qui seran útils, de quina manera les ciències es relacionen amb un mateix i com afecten la nostra salut. S’ha volgut emfasitzar aquests àmbits atesa la rellevància que tenen per als estudiants d’aquesta edat.


Indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

Objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana

Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament i manteniment per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.

Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.

Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar la idoneïtat del resultat.

Medi ambient

Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals.

Salut

Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.



Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en el terreny individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement científic, en relació amb les conductes de risc i les malalties associades al consum de substàncies addictives.

Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.

Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir del coneixement científic, i valorar les conseqüències de les conductes de risc

Àmbit social

Les competències bàsiques de la matèria de Ciències socials, geografia i història, es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes analitzar fets i situacions a partir de l’aplicació dels coneixements i les metodologies que proporciona la matèria. Ser competent en aquesta matèria implica que els nois i noies han adquirit les eines necessàries per entendre el món i per esdevenir persones capaces d’intervenir de manera activa i crítica en la societat plural, diversa i en canvi. Suposa disposar d’uns coneixements que són útils en la mesura que permeten la construcció de conceptes i procediments, i la seva transferència per interpretar problemes a diferents escales espacials i temporals i, alhora, per situar-se en el món i desenvolupar una consciència ciutadana que els permeti intervenir en un futur en la vida laboral, social, cívica i política. En la comprensió dels fenòmens socials que requereix la societat del coneixement esdevenen determinants les destreses d’obtenció i tractament de la informació facilitades per les xarxes i els entorns digitals.Aquestes competències comporten plantejar-se quins coneixements han de tenir els estudiants d’ESO perquè, com a ciutadans, puguin utilitzar-los. Les competències avaluen la capacitat de recordar coneixements factuals, el grau d’assimilació de diferents tipus de continguts i la capacitat d’interrelacionar-los en situacions i contextos nous, amb fonament científic.S’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de les Ciències socials: dimensió històrica, dimensió geogràfica, dimensió cultural i artística i dimensió ciutadana.


Dimensió històrica

Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre la causalitat històrica.

Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts per interpretar el passat.

Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.



Dimensió geogràfica

Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Dimensió cultural i artística

Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i crear-ne de nou per a les generacions futures.

Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

Dimensió ciutadana

Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

Posicionar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones

Àmbit digital

L’adquisició de les competències bàsiques de l’àmbit de la Tecnologia de la informació i la comunicació demana maneres específiques de treballar que en potenciïn el desenvolupament. Aspectes metodològics com ara la detecció i correcció d’errors com a font d’aprenentatge i les solucions a situacions problemàtiques com a reptes engrescadors són aspectes que cal considerar en totes les competències digitals.

Cal tenir en compte que, atès el caràcter instrumental de les competències digitals, s’han de vincular a totes les matèries del currículum i que, perquè s’assoleixin, és fonamental que els alumnes tinguin accés als dispositius i a les diverses aplicacions. Tot plegat ha de contribuir que l’alumne, d’una banda, millori els seus aprenentatges i, de l’altra, desenvolupi actituds responsables i adequades en relació amb la seva identitat digital i amb l’aprenentatge al llarg de la vida.

Hi ha quatre dimensions que categoritzen les competències digitals en els àmbits de classificació, coherents amb el currículum vigent: instruments i aplicacions; tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge; comunicació interpersonal i col·laboració; i ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital. Aquestes dimensions tenen elements comuns que es tradueixen en relacions constants entre les competències. Així, per exemple, la dimensió primera, referida als instruments i aplicacions, està relacionada amb



totes les altres dimensions pel fet que per desenvolupar qualsevol de les altres dimensions es necessiten instruments i aplicacions; dit d’una altra manera: maquinari i programari. Així mateix, la dimensió quarta, ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital, que planteja aspectes d’ètica, de legalitat i de seguretat, és una dimensió troncal a totes les altres dimensions.


Instruments i aplicacions

Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques que s’hagin de fer. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.

Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a la producció de documents digitals.

Tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge

Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball que s’hagi de fer, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.

Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.

Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.

Comunicació interpersonal i col·laboració

Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació.

Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratius.

Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital

Realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal, utilitzant els recursos digitals propis de la societat actual.

Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per prevenir riscos.

Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

També es proposa un desenvolupament competencial per a les matèries no presents en el projecte Tangram. Els àmbits són els següents:

Àmbit artísticÀmbit de l’educació física

Àmbit de cultura i valors



Tractament de les competències en Tangram

Un dels reptes principals de l’assignatura de Tecnologia és fomentar i desenvolupar en l’alumnat habilitats que els permetin comprendre els objectes tecnològics i la seva utilització i manipulació, incloent l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, Internet i les comunitats virtuals com a eines importants en aquest procés. Tanmateix, a més dels objectius didàctics propis, l’assignatura també ha de permetre als estudiants de treballar adequadament un seguit de competències.

L’objecte últim de la disposició i la metodologia del llibre ha de permetre als alumnes d’assolir les competències bàsiques, tant les específiques de l’àrea de Tecnologia com les d’altres àrees de coneixement.

En l'assoliment de les competències bàsiques hi tenen un paper molt important els projectes, que permeten treballar el contingut de diversos objectes d’aprenentatge.

La matèria de Tecnologia desenvolupa un seguit de competències generals i, de manera concreta, altres que es consideren pròpies de la matèria. A continuació s'especifica quines són.

- Competència en l’àmbit social: Aquest conjunt comprèn la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència social i cívica. Implicarà adquirir coneixements sobre objectes, processos, sistemes i entorns tecnològics, així com desenvolupar destreses tècniques i habilitats per manipular objectes amb precisió i seguretat. També implicarà l’anàlisi d'objectes i sistemes tècnics des de diferents punts de vista.

Aquesta competència es treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre, i especialment en les activitats que es plantegen durant el desenvolupament dels projectes de taller, on l’activitat a l’aula és més col·lectiva, i potser especialment en el que es planteja per al segon trimestre, que consisteix en planificar un videojoc. També es treballa de forma més específica en la unitat 1, que és una introducció general a la història de la tecnologia i el procés tecnològic.

- Competència en l’àmbit digital: El tractament específic de les TIC és una oportunitat especial per desenvolupar aquesta competència, associada al desenvolupament de continguts que permeten localitzar, processar, elaborar, emmagatzemar, presentar i difondre informació a través de les TIC. També es treballarà a través de la simulació de processos tecnològics i l'adquisició de destreses relatives als entorns multimèdia.

Aquesta competència es treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre, però de forma més específica en els projectes 2 i 3, i també en les unitats 4, 5 i 7, donat que aquestes tracten de manera teòrica i pràctica tot allò relacionat amb la informàtica, els processadors de textos i la programació bàsica.

- Competència en l’àmbit cientificotecnològic: Aquesta competència, més general, es



treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre, però també específicament en la unitat 2, que tracta el dibuix tècnic, i en la unitat 7, dedicada a abordar correctament el projecte tècnic.

- Competència en l’àmbit matemàtic: Aquesta competència, més general, es treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre i potser de manera més concreta en la unitat 3, dedicada a treballar els sistemes de representació.

- Competència en l’àmbit lingüístic: Aquesta competència es treballa de manera transversal al llarg de tot el llibre, i sobretot en les activitats motivadores inicials de cada unitat, on es demana a l’alumnat que pensi respostes més obertes a la redacció i la reflexió individual.

A l'apartat PROGRAMACIONS D'UNITAT es llisten les competències i indicadors competencials relacionats amb els objectius específics de la unitat.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Segons el DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya, l'Educació Secundària Obligatòria s'organitza d’acord amb els principis d'educació comuna i d’atenció a la diversitat de l'alumnat. Les mesures d’atenció a la diversitat en aquesta etapa estaran orientades a respondre a les necessitats educatives concretes de l'alumnat i a l'assoliment dels objectius de l'Educació Secundària Obligatòria i l'adquisició de les competències corresponents i no podran, en cap cas, suposar una discriminació que els impedeixi aconseguir aquests objectius i competències i la titulació corresponent.

Algunes mesures que pot adoptar el centre contemplen els agrupaments flexibles, el recolzo en grups ordinaris, els desdoblaments de grup, l'oferta de matèries optatives, les mesures de reforç, les adaptacions del currículum, la integració de matèries en àmbits, els programes de diversificació curricular i altres programes de tractament personalitzat per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.

En el Projecte Tangram es proposen diferents recursos que permeten oferir una atenció més individualitzada als alumnes, atenent a les seves necessitats i ritmes d’aprenentatge.

Orientacions didàctiques El professor disposa de propostes metodològiques que proposen formes alternatives o complementàries de treballar el llibre de l'alumne, o bé enfocaments nous o alternatius.

Tot i que en cada cas els orientacions s'adapten al contingut, solen coincidir en els següents aspectes:

Plantegen variacions sobre com abordar les activitats per oferir enfocaments alternatius o complementaris.

Donen indicacions o precisions sobre como procedir amb els projectes de bloc.



Especifiquen estratègies de treball per als recursos multimèdia.

Repassen el contingut que desenvolupa l'element en qüestió, situant-lo en el context de la matèria i proporcionant una visió més àmplia del contingut.

Concreten estratègies per abordar-lo (seqüència, metodologia, etc.).

Llisten vincles amb altres continguts, ja siguin de nivell inferior, superior o transversals.

Anticipen i resolen possibles problemes amb els quals es pot trobar en el seu desenvolupament i ofereixen solucions per superar-los.

Tipologia d’activitats

1. D'introducció

A través de diferents activitats s'activen i comproven els coneixements previs de l'alumne sobre els temes a tractar, tals com:

Predicció i deducció, Discussions, debats, Experiències de l'alumne, etc.

Existeix una activitat de presentació a l'inici de cada unitat, i activitats inicials també per a cadascun dels temes o objectes d’aprenentatge que componen la unitat.

2. Formatives

Durant el desenvolupament i al final cadascun dels temes o objectes d’aprenentatge, l'alumne podrà realitzar les activitats plantejades i comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els diferents continguts de la matèria.

Activitats autocorrectives i de resposta lliure, de diferent dificultat, en cada tema o objecte d’aprenentatge.

Recursos i tasques complementaris en cada tema: tasques, mapes, esquemes, comentaris de text, etc.

3. d’aprofundiment i ampliació

Aquest tipus d’activitats servirà per ajustar les diferents necessitats educatives, ritmes d’aprenentatge i nivells dels diferents alumnes a l'aula. Amb les activitats d’ampliació s'estendran els coneixements adquirits.

4. d’avaluació sumativa

En finalitzar cada unitat l'alumne podrà realitzar una autoavaluació per comprovar el grau de coneixement adquirit sobre els continguts d’aquesta unitat.



Aquest tipus d’activitats seran tingudes en compte en la mesura que determinin els criteris de qualificació establerts en l'apartat CRITERIS DE QUALIFICACIÓ d’aquesta programació. En tractar-se d'una avaluació de l'aprenentatge contínua i formativa, s'aplicaran altres eines i indicadors per a l'avaluació total per avaluar l'aprenentatge dels alumnes i el procés d'ensenyament dut a terme.

A més dels procediments, l'avaluació dels quals es realitzarà mitjançant observació del comportament de l'alumne, els seus treballs, la seva participació a l'aula i en les tasques assignades, els assoliments s'avaluaran a través de proves específiques sobre els objectius de cada capítol.

5. Projectes

Com hem vist, el llibre digital amb el qual treballarem proposa projectes grupals per treballar de forma integrada el contingut de diverses unitats.

El projecte de bloc es caracteritza per apropar-se als continguts a través d’una activitat eminentment competencial. Els trets principals són els següents:

Gira al voltant d’un problema de base real sobre el qual es faciliten dades.

Generalment cal que es faci en equip (al menys en alguna de les fases).

Els protagonistes del procés d’aprenentatge són els alumnes. El professor es converteix en facilitador de les tasques i suport en la organització i coordinació.

Treballa continguts curriculars (els dels objectes d’aprenentatge que hi ha a les unitats que formen el bloc i als que remet).

Requereix l’elaboració d’un producte final (en diversos formats: maqueta, informe, presentació oral, presentació multimèdia, etc.).

El professor avalua el procés d’aprenentatge de l’alumne en la seva totalitat, no només el resultat final.

Al final del projecte l’alumne s’avalua i avalua els companys mitjançant una rúbrica.

Com a conseqüència, per realitzar el projecte, l’alumne rep informació sobre el problema o repte plantejat; el propòsit i els objectius del treball; el producte que cal que faci; els recursos amb què compta; i els criteris d’avaluació finals.

6. Complementàries

[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES DEFINIDES EN LA PROGRAMACIÓ GENERAL DE CENTRE]



Activitat - Tasca Localització Data Observacions

Intel·ligències múltiples

La diversitat a l'aula no té a veure únicament amb els diferents graus de coneixement previ d'un tema o amb dificultats específiques de comprensió o necessitats especials, sinó que també influeixen les diferents formes i capacitats individuals de cada alumne per a l'aprenentatge. Tal com establí Howard Gardner, la intel·ligència no s’ha de veure como un element únic i igual per a tothom, sinó que es compon de diferents tipus. Cada persona té més facilitat per unes que per altres, sense que per això es pugui dir que algú és més o menys intel·ligent. Partint d’aquesta premissa, les programacions Tangram incorporen aquest paràmetre per donar resposta a les característiques personals i d’aprenentatge de tots els alumnes.

Les intel·ligències múltiples s’organitzen a partir de les dimensions següents::

Lingüisticoverbal: ús i estructuració eficient dels significats i les funcions del llenguatge, tant en l’aspecte cognitiu com en el comunicatiu.

Logicomatemàtica: capacitat per construir solucions i resoldre problemes, estructurar elements per realitzar deduccions i fonamentar-les amb arguments sòlids.

Espaciovisual: visualització i representació gràfica d’idees visuals o espacials.

Musical: percepció de formes musicals amb la finalitat de discriminar-les, transformar-les i expressar-les.

Cineticocorporal: utilització de tot el cos per expressar idees i sentiments.

Intrapersonal: autopercepció que una persona té de si mateixa i que li permet reflexionar sobre el seu aprenentatge.

Interpersonal: habilitats per percebre i establir distincions entre estats d’ànim, intencions, motivacions i sentiments d’altres persones.

Naturalista: identificació, classificació i ús adequat d’elements del medi natural (objectes, plantes, animals, etc.).



El Projecte Tangram permet donar propostes de treball per a diferents intel·ligències, a més de permetre el desenvolupament de competències i intel·ligències no pròpies de l'àmbit de la matèria. Per exemple, el Projecte Tangram de Tecnologia també ofereix propostes per desenvolupar competències pròpies dels àmbits científic, matemàtic, social, cultural i artístic.

Les programacions de cada unitat del Projecte Tangram proposen itineraris complementaris als definits en el llibre de l'alumne. Aquests itineraris es plantegen a través de les orientacions didàctiques del professor, en les quals s'ofereixen pautes alternatives per treballar els continguts i activitats aplicant intel·ligències múltiples i competències bàsiques alternatives a les habituals del llibre de l'alumne.



PROGRAMACIONS D'UNITAT

Unitat 1. Història i procés tecnològic

En aquesta unitat destacarem la importància de la tecnologia a la vida quotidiana actual i introduirem els alumnes en el procés tecnològic.

També estudiarem la relació entre ciència, art i desenvolupament tecnològic.

Per fer-ho, recorrerem l’evolució de la tecnologia a través de la història de la humanitat des de l’Antiguitat fins els nostres dies.

Analitzarem així mateix què és el procés tecnològic i identificarem, pas a pas, les seves fases constitutives des de l’inici (identificació d’una necessitat) fins el final (solució i avaluació de la solució adoptada).

En finalitzar la unitat, els alumnes hauran de ser capaços de reconèixer el paper preponderant que la tecnologia té a les seves vides i conèixer la interdependència existent entre ciència, art i tecnologia, així com entre el mètode científic i el procés tecnològic.

Els alumnes també han de poder aplicar els coneixements adquirits sobre les diferents fases del procés tecnològic portant a terme un projecte concret de principi a fi i exposant els resultats als seus companys en format imprès i a través de mitjans audiovisuals.

Tot això en conjunt els ajudarà a entendre i valorar adequadament la importància de la tecnologia en el món actual i en el futur.

Continguts

ACTIVITAT DE PRESENTACIÓ

Para què serveix la tecnologia?

OBJECTES D’APRENENTATGE

La tecnologia al llarg de la històriao Què és la tecnologia?o El dia a dia i la tecnologiao Tecnologia, art i ciènciao Història de la tecnologiao El paleolític, la revolució neolítica i l'edat dels metallso Civilitzacions de l'edat antigao L'edat mitjana i l'edat modernao La Revolució Industrial



o L'acceleració tecnològica dels segles XX i XXI

El procés tecnològico Com treballa la tecnologia?o Fases del procés tecnològic

Competències

Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

Objectius

Comprendre i valorar la importància de la tecnologia en el dia a dia i la seva relació amb l'art i la ciència.

Conèixer i comprendre la importància de les fites més significatives en l'evolució de la tecnologia al llarg de la història.

Identificar problemes o necessitats i resoldre'ls tecnològicament per mitjà de la recerca d'informació, el disseny, la planificació, el desenvolupament i l'avaluació de la solució.

Valorar i utilitzar el projecte tècnic com a instrument de resolució de necessitats. Contrastar similituds i diferències entre els processos científic i tecnològic. Utilitzar

correctament la simbologia i el llenguatge tècnic. Materialitzar un projecte tècnic —individual o en grup— que integri les tecnologies

treballades, elaborant la memòria tècnica en suport informàtic i realitzant l'exposició en públic i amb suport multimèdia.

Criteris d’avaluació

Valorar la repercussió de la tecnologia en el dia a dia. Conèixer l'evolució tecnològica al llarg de la història. Identificar les etapes necessàries per a la creació d'un producte tecnològic des del seu

origen fins a la seva comercialització descrivint cadascuna d'elles, investigant la seva influència en la societat i proposant millores tant des del punt de vista de la seva utilitat com del seu possible impacte social.

Realitzar les operacions tècniques previstes en un pla de treball utilitzant els recursos materials i organitzatius amb criteris d'economia, seguretat i respecte al medi ambient i valorant les condicions de l'entorn de treball.

Indicadors d’assoliment

Comprèn i valora la importància de la tecnologia en el dia a dia i la seva relació amb l'art i la ciència.

Coneix i comprèn la importància de les fites més significatives en l'evolució de la tecnologia al llarg de la història.



Identifica problemes o necessitats i és capaç de resoldre'ls tecnològicament per mitjà de la recerca d'informació, el disseny, la planificació, el desenvolupament i l'avaluació de la solució.

Valora i utilitza el projecte tècnic com a instrument de resolució de necessitats. És capaç d'identificar i contrastar similituds i diferències entre els processos científic i

tecnològic. Utilitza correctament la simbologia i el llenguatge tècnic. Duu a terme un projecte tècnic —individual o en grup— que integra les tecnologies

treballades. Elabora la memòria tècnica en suport informàtic i realitza l'exposició en públic amb

suport multimèdia.


Lingüístic-verbal Espacial Naturalista Interpersonal Cineticocorporal Intrapersonal

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Avaluar Crear



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 1 - Història i procés tecnològic

OBJECTES D’APRENENTATG

E

La tecnologia al llarg de la història

El procés tecnològic

Objectius


Conèixer i comprendre la importància de les fites més significatives en l'evolució de la tecnologia al llarg de la història.

Identificar problemes o necessitats i resoldre'ls tecnològicament per mitjà de la recerca d'informació, el disseny, la planificació, el desenvolupament i l'avaluació de la solució.

Valorar i utilitzar el projecte tècnic com a instrument de resolució de necessitats.

Contrastar similituds i diferències entre els processos científic i tecnològic.

Utilitzar correctament la simbologia i el llenguatge tècnic.

Materialitzar un projecte tècnic —individual o en grup— que integri les tecnologies treballades, elaborant la memòria tècnica en suport informàtic i realitzant l'exposició en públic i amb suport multimèdia.

Competències








Valorar la repercussió de la tecnologia en el dia a dia.

Conèixer l’evolució tecnològica al llarg de la història.

Identificar les etapes necessàries per a la creació d’un producte tecnològic des del seu origen fins a la seva comercialització descrivint cada una de les etapes, investigant la seva influència en la societat i proposant millores tant des del punt de vista de la seva utilitat com del seu possible impacte social. (MEC)

Realitzar les operacions tècniques previstes en un pla de treball utilitzant els recursos materials i organitzatius amb criteris d’economia, seguretat i respecte al medi ambient i valorant les condicions de l’entorn de treball. (MEC)

Identificar les etapes necessàries per a la creació d’un producte tecnològic des del seu origen fins a la seva comercialització descrivint cada una de les etapes, investigant la seva influència en la societat i proposant millores tant des del punt de vista de la seva utilitat com del seu possible impacte social. (MEC)



Indicadors competencials

Comprèn i valora la importància de la tecnologia en el dia a dia i el seu relació amb l'art i la ciència.

Identifica problemes o necessitats i és capaç de resoldre'ls tecnològicament per mitjà de la recerca d'informació, el disseny, la planificació, el desenvolupament i

Valora i utilitza el projecte tècnic com a instrument de resolució de necessitats.

És capaç d'identificar i contrastar similituds i diferències entre els processos científic i tecnològic.

Utilitza correctament la simbologia i el llenguatge tècnic.

Duu a terme un projecte tècnic —individual o en grup— que integra les tecnologies treballades. Elabora la memòria tècnica en suport informàtic i realitza



Coneix i comprèn la importància de les fites més significatives en l'evolució de la tecnologia al llarg de la història.

l'avaluació de la solució. l'exposició en públic amb suport multimèdia.


Lingüístic-verbalEspacialNaturalista

Lingüístic-verbalEspacialInterpersonalNaturalista

Lingüístic-verbalEspacial

Naturalista Lingüístic-verbal Lingüístic-verbalCineticocorporal IntrapersonalInterpersonal

Taxonomia de Bloom

ComprendreAplicarAnalitzarCrear

AplicarAnalitzarAvaluarCrear

AplicarAnalitzar

Analitzar Aplicar AvaluarCrear



Unitat 2. Eines i pautes de dibuix tècnic

En aquesta unitat destacarem la relació que hi ha entre el dibuix tècnic i la tecnologia, així com la importància que té en disciplines com l’arquitectura i l’enginyeria.

També analitzarem les diferències entre dibuix tècnic i dibuix artístic, destacarem el principal objectiu que té el dibuix tècnic, que és representar la forma i la dimensió d’un objectiu de manera objectiva i fidel a la realitat, amb exactitud i precisió.

Coneixerem i posarem en pràctica les principals eines del dibuix, portant a terme diversos exercicis de figures geomètriques bàsiques. d’altra banda, estudiarem el concepte de proporcionalitat en la representació d’objectes utilitzant l’escala.

Els alumnes hauran de ser capaços de conèixer i posar en pràctica les diferents fases de representació d’un objecte, i diferenciar l’esbós, el croquis i el plànol.

En acabar aquesta unitat els alumnes hauran de ser capaços de representar objectes senzills a mà alçada i a través d’eines de dibuix..

Continguts


Oscar Niemeyer, el poema a la corba


El dibuix tècnico Què és el dibuix tècnic?o Material i eines de dibuix tècnic

Els angles i les formes geomètriques elementalso Dibuix d’angleso Dibuix de formes geomètriques elementals

L'escalao Què és l'escala?o Factors d'escala

Esbossos, croquis i plànolso Els esbossoso Els croquis o Els plànols



Competències


Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació.

Objectius

Conèixer i comprendre la importància del dibuix durant la història de la Humanitat. Contrastar similituds i diferències entre el dibuix tècnic i el dibuix artístic. Conèixer i identificar les diferents eines de dibuix tècnic. Conèixer els diferents tipus d’angles que es representen en dibuix i què caracteritza

cadascun. Realitzar mesuraments i saber dibuixar els diferents tipus d’angles. Dibuixar diferents formes geomètriques elementals. Interpretar, representar escales i comprendre el principi de proporcionalitat entre el

dibuix i la realitat. Representar mitjançant vistes i perspectives objectes i sistemes tècnics senzills, aplicant

criteris de normalització. Comprendre i valorar la importància de la tecnologia en el dia a dia i la seva relació amb

l'art i la ciència. Representar objectes senzills mitjançant croquis, vistes i perspectives, amb la finalitat

de realitzar un treball tècnic. Interpretar i representar escales, i comprendre el principi de proporcionalitat entre el

dibuix i la realitat. Conèixer i saber utilitzar els principals instruments de dibuix tècnic: la regla, l'esquadra,

el cartabó i el compàs. Aplicar correctament l'acotació, la normalització i la simbologia en la representació

d'objectes.


Analitzar objectes quotidians indicant els materials que els componen, així com la seva funcionalitat i ergonomia.

Utilitzar correctament els instruments de mesura bàsics escollint els que són adequats en funció de la mesura que s’hagi de realitzar.

Identificar i seguir de manera seqüenciada les fases del procés tecnològic en l’execució de projectes.

Representar a través de vistes i perspectives objectes i sistemes tècnics senzills, aplicant criteris de normalització.

Utilitzar de manera correcta la representació gràfica per descriure objectes i processos, aplicant correctament la normalització i la simbologia i fent servir aplicacions informàtiques i instruments de dibuix.




Coneix i comprèn la importància del dibuix en l'evolució de la humanitat. És capaç d'identificar similituds i diferències entre el dibuix tècnic i el dibuix artístic. Coneix i identifica les diferents eines de dibuix tècnic. Coneix els diferents tipus d’angles que es representen en dibuix i què caracteritza

cadascun. Realitza mesuraments i sap dibuixar els diferents tipus d’angles. Dibuixa diferents formes geomètriques elementals. Interpreta, representa escales, i comprèn el principi de proporcionalitat entre el dibuix i

la realitat. Representa mitjançant vistes i perspectives objectes i sistemes tècnics senzills, aplica

criteris de normalització. Comprèn i valora la importància de la tecnologia en el dia a dia i la seva relació amb l'art

i la ciència. Representa objectes senzills mitjançant croquis, vistes i perspectives, amb la finalitat de

realitzar un treball tècnic. Interpreta i representa escales, i comprèn el principi de proporcionalitat entre el dibuix i

la realitat. Coneix i sap utilitzar els principals instruments de dibuix tècnic: la regla, l'esquadra, el

cartabó i el compàs.

Aplica correctament l'acotació, la normalització i la simbologia en la representació d'objectes.


Lingüístic-verbal Lògica-matemàtica Espacial Intrapersonal Interpersonal

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Avaluar



MAPA DE RELACIONES CURRICULARES - Unitat 2 - Eines i pautes de dibuix tècnic

OBJECTES D’APRENENTATGE El dibuix tècnic Els angles i les formes geomètriques

elementalsL'escala Esbossos, croquis i plànols

Objectius

Conèixer i comprendre la importància del dibuix durant la història de la Humanitat.

Contrastar similituds i diferències entre el dibuix tècnic i el dibuix artístic.

Conèixer i identificar les diferents eines de dibuix tècnic.

Conèixer els diferents tipus d’angles que es representen en dibuix i què caracteritza cadascun.

Realitzar mesuraments i saber dibuixar els diferents tipus d’angles.

Dibuixar diferents formes geomètriques elementals.

Interpretar, representar escales i comprendre el principi de proporcionalitat entre el dibuix i la realitat.

Representar mitjançant vistes i perspectives objectes i sistemes tècnics senzills, aplicant criteris de normalització.


Representar objectes senzills mitjançant croquis, vistes i perspectives, amb la finalitat de realitzar un treball tècnic.

Interpretar i representar escales, i comprendre el principi de proporcionalitat entre el dibuix i la realitat.

Conèixer i saber utilitzar els principals instruments de dibuix tècnic: la regla, l'esquadra, el cartabó i el compàs.

Aplicar correctament l'acotació, la normalització i la simbologia en la representació d'objectes.

Competències

Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic



Utilitzar de manera correcta la representació gràfica per descriure objectes i processos, aplicant correctament la normalització i la simbologia i fent servir aplicacions informàtiques i instruments de dibuix.


Analitzar objectes quotidians indicant els materials que els componen, així com la seva funcionalitat i ergonomia.

Utilitzar correctament els instruments de mesura bàsics escollint els que són adequats en funció de la mesura que s’hagi de realitzar.

Identificar i seguir de manera seqüenciada les fases del procés tecnològic en l’execució de projectes.


Utilitzar de manera correcta la representació gràfica per descriure objectes i processos, aplicant correctament la normalització i la simbologia i fent servir aplicacions informàtiques i instruments de dibuix




Coneix i comprèn la importància del dibuix en l'evolució de la humanitat.

És capaç d'identificar similituds i diferències entre el dibuix tècnic i el dibuix artístic.

Coneix i identifica les diferents eines de dibuix tècnic.

Coneix els diferents tipus d’angles que es representen en dibuix i què caracteritza cadascun.

Realitza mesuraments i sap dibuixar els diferents tipus d’angles.

Dibuixa diferents formes geomètriques elementals.

Interpreta, representa escales, i comprèn el principi de proporcionalitat entre el dibuix i la realitat.

Representa mitjançant vistes i perspectives objectes i sistemes tècnics senzills, aplica criteris de normalització.

Comprèn i valora la importància de la tecnologia en el dia a dia i la seva relació amb l'art i la ciència.

Representa objectes senzills mitjançant croquis, vistes i perspectives, amb la finalitat de realitzar un treball tècnic.

Interpreta i representa escales, i comprèn el principi de proporcionalitat entre el dibuix i la realitat.

Coneix i sap utilitzar els principals instruments de dibuix tècnic: la regla, l'esquadra, el cartabó i el compàs.

Aplica correctament l'acotació, la normalització i la simbologia en la representació d'objectes.


EspacialInterpersonalLògic-matemàtica

EspacialLògic-matemàtica

EspacialLògic-matemàtica

Lingüístic-verbalLògica-matemàticaEspacial Intrapersonal

Taxonomia de Bloom

RecordarComprendreAplicarAnalitzarAvaluar






Unitat 3. Sistemes de representació

Aquesta unitat introdueix l’alumne primer al concepte d’acotació: tipologia, elements característics, funció que desenvolupen... així com a la normalització necessària per portar a terme les acotacions de manera adequada.

També s’exemplifiquen acotacions de diversos àmbits professionals i s’especifica la simbologia relacionada amb ells.

A partir d’aquí s’introdueix a l’alumne en conceptes derivats dels sistemes de representació, la perspectiva i les projeccions.

S’explica de manera detallada el sistema de projecció ortogonal o sistema dièdric, caracteritzat per representar una projecció horitzontal dels objectes sobre un pla mitjançant sis vistes indispensables.

A partir d’aquests coneixements, els alumnes aprendran a representar i interpretar objectes senzills, identificant l’alçat, la planta i el perfil.

També aprendran a representar la tridimensionalitat en un dibuix a partir de la perspectiva cavallera i isomètrica.

En finalitzar aquesta unitat els alumnes hauran de ser capaços d’identificar acotacions i acotar objectes senzills, així com representar-los en perspectiva.

Continguts


La màgia de l'arquitectura


L'acotacióo Què és l'acotació?o Normalitzacióo Representació de cotes en un dibuixo Tipus d’acotacions

Alçat, planta i perfilo Què és un sistema de representació?o Tipus de sistemes de representacióo Vistes ortogonals



La perspectiva isomètrica i la cavallerao La perspectivao La perspectiva axonomètricao La perspectiva isomètricao La perspectiva cavallera

Competències

Debatre i valorar la necessitat de l’acotació per al desenvolupament de processos tecnològics.

Iniciar i organitzar l’aprenentatge tenint en compte pròximes experiències tecnològiques.

Seleccionar i utilitzar tecnologies diverses per estructurar idees o processos tecnològics relacionats amb el dibuix tècnic.

Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions que es fan de la normalització.

Seleccionar i utilitzar tecnologies diverses per portar a terme els processos tecnològics que es pretenen.

Utilitzar la tecnologia per visualitzar i estructurar idees o processos tecnològics.

Objectius

Valorar la importància de l'acotació en dibuix tècnic. Conèixer els elements que conformen una acotació. Valorar la necessitat d'una normalització com a llenguatge universal en el dibuix tècnic. Realitzar acotacions simples d'objectes senzills. Interpretar correctament plànols arquitectònics i figures fitades. Avaluar la necessitat dels sistemes de representació en la vida actual i conèixer les seves

utilitats en diferents àmbits i professions. Conèixer els diferents tipus de sistemes de representació que s'utilitzen en el dibuix

tècnic i què caracteritza a cadascun d'ells. Reconèixer la representació en sistema dièdric a través de les seves vistes i relacionar-

ho amb les projeccions ortogonals. Dibuixar en sistema dièdric objectes senzills segons la seva normativa. Interpretar correctament figures dibuixades en dièdric i visualitzar la seva configuració

en l'espai. Conèixer l'origen dels sistemes de representació i la seva evolució des de l'Antiguitat

fins als sistemes de representació en perspectiva. Identificar els diferents tipus de representació en què s'utilitzen projeccions còniques. Diferenciar entre la perspectiva isomètrica i cavallera i conèixer què les caracteritza. Dibuixar en perspectiva isomètrica i cavallera objectes senzills. Interpretar correctament figures dibuixades en perspectiva isomètrica i cavallera i

visualitzar la seva configuració en l'espai.




Representar objectes mitjançant vistes i perspectives aplicant criteris de normalització i escales.

Interpretar croquis i esbossos com a elements d'informació de productes tecnològics.


Valora la importància de l'acotació en dibuix tècnic. Coneix els elements que conformen una acotació. Valora la necessitat d'una normalització com a llenguatge universal en el dibuix tècnic. Realitza acotacions simples d'objectes senzills. Interpreta correctament plànols arquitectònics i figures fitades. Avalua la necessitat dels sistemes de representació en la vida actual i coneix les seves

utilitats en diferents àmbits i professions. Coneix els diferents tipus de sistemes de representació que s'utilitzen en el dibuix tècnic

i què caracteritza a cadascun d'ells. Reconeix la representació en sistema dièdric a través de les seves vistes i relacionar-ho

amb les projeccions ortogonals. Dibuixa en sistema dièdric objectes senzills segons la seva normativa. Interpreta correctament figures dibuixades en dièdric i visualitza la seva configuració en

l'espai. Coneix l'origen dels sistemes de representació i la seva evolució des de l'Antiguitat fins

als sistemes de representació en perspectiva. Identifica els diferents tipus de representació on s'utilitzen projeccions còniques. Diferència entre la perspectiva isomètrica i cavallera i coneix què les caracteritza. Dibuixa en perspectiva isomètrica i cavallera objectes senzills. Interpreta correctament figures dibuixades en perspectiva isomètrica i cavallera i

visualitza la seva configuració en l'espai.


Lògic-matemàtica Visual espacial Lingüístic-verbal

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar



Analitzar



MAPA DE RELACIONES CURRICULARES - Unitat 3 - Sistemes de representació

OBJECTES D’APRENENTATGEL'acotació Alçat, planta i perfil La perspectiva isomètrica i la cavallera

Objectius

Valorar la importància de l'acotació en dibuix tècnic.

Conèixer els elements que conformen una acotació.

Valorar la necessitat d'una normalització com a llenguatge universal en el dibuix tècnic.

Realitzar acotacions simples d'objectes senzills.Interpretar correctament plànols arquitectònics i figures fitades.

Avaluar la necessitat dels sistemes de representació en la vida actual i conèixer les seves utilitats en diferents àmbits i professions.Conèixer els diferents tipus de sistemes de representació que s'utilitzen en el dibuix tècnic i què caracteritza a cadascun d'ells.Reconèixer la representació en sistema dièdric a través de les seves vistes i relacionar-ho amb les projeccions ortogonals.Dibuixar en sistema dièdric objectes senzills segons la seva normativa.Interpretar correctament figures dibuixades en dièdric i visualitzar la seva configuració en l'espai.

Conèixer l'origen dels sistemes de representació i la seva evolució des de l'Antiguitat fins als sistemes de representació en perspectiva.Identificar els diferents tipus de representació en què s'utilitzen projeccions còniques.Diferenciar entre la perspectiva isomètrica i cavallera i conèixer què les caracteritza.Dibuixar en perspectiva isomètrica i cavallera objectes senzills.Interpretar correctament figures dibuixades en perspectiva isomètrica i cavallera i visualitzar la seva configuració en l'espai.

Competències

Debatre i valorar la necessitat de l’acotació per al desenvolupament de processos tecnològics.Iniciar i organitzar l’aprenentatge tenint en compte pròximes experiències tecnològiques.Seleccionar i utilitzar tecnologies diverses per estructurar idees o processos tecnològics relacionats amb el dibuix tècnic.Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions que es fan de la normalització.Seleccionar i utilitzar tecnologies diverses per portar a terme els processos tecnològics que es pretenen.Utilitzar la tecnologia per visualitzar i estructurar idees o processos tecnològics.

Debatre i valorar la necessitat dels sistemes de representació en l’actualitat i posar de manifest les seves utilitats.Iniciar i organitzar l’aprenentatge tenint en compte pròximes experiències tecnològiques.Seleccionar i utilitzar diverses tecnologies per estructurar idees o processos tecnològics relacionats amb el dibuix tècnic.Seleccionar i utilitzar tecnologies diverses per portar a terme els processos tecnològics que es proposen.Utilitzar la tecnologia per visualitzar i estructurar idees o processos tecnològics.

Debatre i valorar la necessitat dels sistemes de representació en l’actualitat i posar de manifest les seves utilitats.Iniciar i organitzar l’aprenentatge tenint en compte pròximes experiències tecnològiques.Seleccionar i utilitzar diverses tecnologies per estructurar idees o processos tecnològics relacionats amb el dibuix tècnic.Seleccionar i utilitzar tecnologies diverses per portar a terme els processos tecnològics que es proposen.Utilitzar la tecnologia per visualitzar i estructurar idees o processos tecnològics.


Representar objectes a través de vistes i perspectives aplicant criteris de normalització i escales.

Interpretar croquis i esbossos com a elements d’informació de productes tecnològics.





Indicadors competencials Valora la importància de l'acotació en dibuix tècnic. Avalua la necessitat dels sistemes de representació Coneix l'origen dels sistemes de representació i la



Coneix els elements que conformen o na acotació.

Valora la necessitat d'una normalització com a llenguatge universal en el dibuix tècnic.

Realitza acotacions simples d'objectes senzills.

Interpreta correctament plànols arquitectònics i figures fitades.

en la vida actual i coneix les seves utilitats en diferents àmbits i professions.

Coneix els diferents tipus de sistemes de representació que s'utilitzen en el dibuix tècnic i què caracteritza a cadascun d'ells.

Reconeix la representació en sistema dièdric a través de les seves vistes i relacionar-ho amb les projeccions ortogonals.

Dibuixa en sistema dièdric objectes senzills segons la seva normativa.

Interpreta correctament figures dibuixades en dièdric i visualitza la seva configuració en l'espai.

seva evolució des de l'Antiguitat fins als sistemes de representació en perspectiva.

Identifica els diferents tipus de representació on s'utilitzen projeccions còniques.

Diferència entre la perspectiva isomètrica i cavallera i coneix què les caracteritza.

Dibuixa en perspectiva isomètrica i cavallera objectes senzills.

Interpreta correctament figures dibuixades en perspectiva isomètrica i cavallera i visualitza la seva configuració en l'espai.

Intel·ligències múltiplesLògic-matemàticaVisual espacialLingüístic-verbal

Lògic-matemàticaLingüístic-verbalVisual espacial

Lògic-matemàticaLingüístic-verbalVisual espacial

Taxonomia de Bloom

RecordarComprendreAplicarAnalitzar





Unitat 4. L'ordinador

En aquesta unitat estudiarem la relació que hi ha entre maquinari o hardware, la part física d’un ordinador, i el programari o software, programes informàtics que controlen i gestionen la informació d’un PC. d’altra banda, també destacarem la diferència que hi ha entre el programador d’un programari i l’usuari de l’utilitza.

Al final de la unitat, els alumnes han de ser capaços d’identificar la diferència entre dispositius interns d’un PC i els components externs que el controlen, anomenats perifèrics. d’altra banda, hauran de conèixer la funció que realitza un sistema operatiu en un ordinador, així com gestionar aplicacions secundàries.

Un altre dels punts importants de la unitat és el coneixement de l’evolució tecnològica que ha tingut la informàtica durant la història, concretament en els últims anys. Destacar els canvis socials que està produint i reflexionar sobre els que hi pugui haver en el futur.

Continguts


Supercomputadors: el Marenostrum


Història de la informàticao Què és un ordinador?o Història de la informàtica

El maquinari i els perifèricso El maquinari o hardwareo El nucli de l'ordinadoro BIOSo Els perifèrics

El programario Què és el programari?o BIOSo El sistema operatiuo Entorn d'escriptorio Explorador d’arxiuso Instal·lar i desinstal·lar programes



Competències

Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana havent conegut abans el seu funcionament, manteniment i accions.

Iniciar i organitzar l’aprenentatge pensant en pròximes experiències tecnològiques.

Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial i avaluar-ne els avantatges personals i socials .

Objectius

Conèixer el funcionament bàsic d'un ordinador i destacar el que utilitzen més els alumnes: el PC.

Identificar els tipus d'informació que maneja internament un ordinador i aproximar-se al concepte d'informació binària.

Conèixer la història de la informàtica, des del seu origen fins a l'actualitat. Saber situar cronològicament els principals avanços de les màquines de càlcul. Conèixer el funcionament bàsic de el “maquinari” d'un ordinador, diferenciant els

dispositius interiors i els perifèrics. Identificar els tipus d'ordinadors. Analitzar els dispositius que formen part del nucli d'un ordinador. Analitzar els principals dispositius perifèrics d'un ordinador. Definir el concepte de programa informàtic i el de sistema operatiu d'un ordinador. Analitzar els principals sistemes operatius, diferenciant-los dels antics, més complexos. Conèixer les característiques principals d'un sistema operatiu: entorn d'escriptori,

explorador d’arxius, etc. Analitzar aplicacions de programari i estudiar i comparar els seus trets característics.


Analitzar objectes quotidians indicant els materials que els componen així com la seva funcionalitat i ergonomia.

Distingir les parts operatives d'un equip informàtic.


Coneix el funcionament bàsic d'un ordinador i sobretot el PC. Identifica els tipus d'informació que maneja internament un ordinador i coneix el

concepte d'informació binària. Coneix la història de la informàtica, des del seu origen fins a l'actualitat. Sap situar cronològicament els principals avanços de les màquines de càlcul. Coneix

el funcionament bàsic de el “maquinari” d'un ordinador, diferenciant els dispositius interiors i els perifèrics.



Identifica els tipus d'ordinadors. Analitza els dispositius que formen part del nucli d'un ordinador. Analitza els principals dispositius perifèrics d'un ordinador. Defineix el concepte de programa informàtic i el de sistema operatiu d'un ordinador. Analitza els principals sistemes operatius, diferenciant-los dels antics, més complexos. Coneix les característiques principals d'un sistema operatiu: entorn d'escriptori,

explorador d’arxius, etc. Analitza aplicacions de programari i sap diferenciar els seus trets característics.


Lògic-matemàtica Visual espacial

Lingüístic-verbal

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Analitzar



MAPA DE RELACIONES CURRICULARES - Unitat 4 - L'ordinador

OBJECTES D’APRENENTATGEHistòria de la informàtica El maquinari i els perifèrics El programari

Objectius

Conèixer el funcionament bàsic d'un ordinador i destacar el que utilitzen més els alumnes: el PC.

Identificar els tipus d'informació que maneja internament un ordinador i aproximar-se al concepte d'informació binària.

Conèixer la història de la informàtica, des del seu origen fins a l'actualitat.

Saber situar cronològicament els principals avanços de les màquines de càlcul.

Conèixer el funcionament bàsic de el “maquinari” d'un ordinador, diferenciant els dispositius interiors i els perifèrics.Identificar els tipus d'ordinadors.Analitzar els dispositius que formen part del nucli d'un ordinador.Analitzar els principals dispositius perifèrics d'un ordinador.

Definir el concepte de programa informàtic i el de sistema operatiu d'un ordinador.Analitzar els principals sistemes operatius, diferenciant-los dels antics, més complexos.Conèixer les característiques principals d'un sistema operatiu: entorn d'escriptori, explorador d’arxius, etc.Analitzar aplicacions de programari i estudiar i comparar els seus trets característics.

Competències

Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana havent conegut abans el seu funcionament, manteniment i accions.


Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial i avaluar-ne els avantatges personals i socials

Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana havent conegut abans el seu funcionament, manteniment i accions.Iniciar i organitzar l’aprenentatge pensant en pròximes experiències tecnològiques.

Iniciar i organitzar l’aprenentatge pensant en pròximes experiències tecnològiques.Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial i avaluar-ne els avantatges personals i socials.Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana havent conegut abans el seu funcionament, manteniment i accions.


Analitzar objectes quotidians indicant els materials que els componen així com la seva funcionalitat i ergonomia.


Distingir les parts operatives d'un equip informàtic. Analitzar objectes quotidians indicant els materials que els componen així com la seva funcionalitat i ergonomia.Distingir les parts operatives d'un equip informàtic.

Indicadors competencials Coneix el funcionament bàsic d'un ordinador i sobretot el PC.

Identifica els tipus d'informació que maneja internament un ordinador i coneix el concepte d'informació binària.

Coneix la història de la informàtica, des del seu origen fins a l'actualitat.

Coneix el funcionament bàsic de el “maquinari” d'un ordinador, diferenciant els dispositius interiors i els perifèrics.

Identifica els tipus d'ordinadors.

Analitza els dispositius que formen part del nucli d'un ordinador.

Defineix el concepte de programa informàtic i el de sistema operatiu d'un ordinador.

Analitza els principals sistemes operatius, diferenciant-los dels antics, més complexos.

Coneix les característiques principals d'un sistema operatiu: entorn d'escriptori, explorador d’arxius,



Sap situar cronològicament els principals avanços de les màquines de càlcul.

Analitza els principals dispositius perifèrics d'un ordinador.

etc.

Analitza aplicacions de programari i sap diferenciar els seus trets característics.

Intel·ligències múltiplesLògic-matemàticaVisual espacialLingüístic-verbal

Lògic-matemàticaLingüístic-verbal

Lingüístic-verbalLògic-matemàtica

Taxonomia de Bloom

RecordarComprendreAnalitzar





Unitat 5. La programació amb Scratch

En aquesta unitat estudiarem el concepte de programació informàtica. Per fer-ho utilitzarem un software de programació anomenat Scratch. Aquest programari permet que persones que no tinguin gaires coneixements previs puguin realitzar fàcilment programes, videojocs i històries interactives.

Per poder començar a treballar, els alumnes aprendran el llenguatge de programació de Scratch, basat en la compilació de blocs. Aquests estan organitzats en diferents colors i formes i realitzen accions agrupades en blocs de moviment, aspecte, sons, llapis, esdeveniments, controladors, sensors, operadors i variables. Consulteu també l’article en línia “Enseñando programación a los peques”.

En acabar la unitat, els alumnes hauran de ser capaços de realitzar projectes de programació complets. Per fer-ho seguiran quatre fases: treballs previs, programació, identificació d’errors, propostes de millora.

Continguts


Programar un mateix


Introducció a la programacióo Introducció a la programacióo Scratch

Programació per blocso Comencem a treballaro Els blocs de programació

Personatges o Escenari de treballo Movimentso Aspecteo L'editor de sonso Llapis

Condicionals i bucleso Esdevenimentso Control i bucleso Sensors



o Operadors

Variables i interacció d'objecteso Dissenyem un projecteo Interacció de personatgeso Variables

Competències


Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana havent conegut abans el seu funcionament, el manteniment i les accions que cal realitzar per minimitzar els riscos en la manipulació i l’impacte mediambiental..

Objectius

Assimilar el concepte de programació i valorar la importància que té la programació en les accions i l'entorn diari.

Conèixer les principals característiques del llenguatge de programació per ordinador. Reconèixer els principals llenguatges de programació per ordinador que existeixen. Conèixer l'entorn de treball del programa Scratch. Utilitzar la programació a través dels blocs de programació de Scratch. Comprendre els elements bàsics que han de tenir-se en compte a l'hora de dissenyar un

videojoc o una història interactiva. Practicar la programació a través de Scratch. Crear programes nous a través de Scratch. Avaluar els exercicis i programes realitzats per analitzar el seu grau de correcció. Practicar la programació a través de Scratch, especialment el control temporal de les

accions programades. Comprendre la funció condicional i utilitzar els blocs operadors de Scratch. Avaluar els exercicis realitzats per analitzar el seu grau de correcció. Practicar la programació a través de Scratch, duent a terme un projecte complet. Dissenyar i organitzar el treball de manera que s'aconsegueixi l'objectiu o projecte

designat. Avaluar els exercicis realitzats per analitzar el seu grau de correcció. Conèixer i practicar la programació amb variables.


Distingir les parts operatives d'un equip informàtic. Utilitzar un equip informàtic per elaborar projectes.




Coneix el concepte de programació i valora la importància que té la programació en les accions i l'entorn diari.

Coneix les principals característiques del llenguatge de programació per ordinador. Reconeix els principals llenguatges de programació per ordinador que existeixen. Coneix l'entorn de treball del programa Scratch. Utilitza la programació a través dels blocs de programació. Comprèn els elements bàsics que han de tenir-se en compte a l'hora de dissenyar un

videojoc o una història interactiva. Sap manejar la programació a través de Scratch. Crea programes nous a través de Scratch. Avalua els exercicis i programes realitzats per analitzar el seu grau de correcció. Practica la programació a través de Scratch, especialment el control temporal de les

accions programades. Comprèn la funció condicional i utilitza els blocs operadors de Scratch. Avalua els exercicis realitzats per analitzar el seu grau de correcció. Practica la programació a través de Scratch, duent a terme un projecte complet. Dissenya i organitza el treball de manera que s'aconsegueixi l'objectiu o projecte

designat. Avalua els exercicis realitzats per analitzar el seu grau de correcció. Coneix i practica la programació amb variables.


Lingüístic-verbal Lògic-matemàtica Interpersonal

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar Avaluar



MAPA DE RELACIONES CURRICULARES - Unitat 5 - La programació amb Scratch

OBJECTES D’APRENENTATGE Introducció a la programació Programació per blocs Personatges Condicionals i bucles Variables i interacció d'objectes

Objectius

Assimilar el concepte de programació i valorar la importància que té la programació en les accions i l'entorn diari.

Conèixer les principals característiques del llenguatge de programació per ordinador.Reconèixer els principals llenguatges de programació per ordinador que existeixen.

Conèixer l'entorn de treball del programa Scratch.Utilitzar la programació a través dels blocs de programació de Scratch.Comprendre els elements bàsics que han de tenir-se en compte a l'hora de dissenyar un videojoc o una història interactiva.

Practicar la programació a través de Scratch.Crear programes nous a través de Scratch.Avaluar els exercicis i programes realitzats per analitzar el seu grau de correcció.

Practicar la programació a través de Scratch, especialment el control temporal de les accions programades.Comprendre la funció condicional i utilitzar els blocs operadors de Scratch.Avaluar els exercicis realitzats per analitzar el seu grau de correcció.

Practicar la programació a través de Scratch, duent a terme un projecte complet.Dissenyar i organitzar el treball de manera que s'aconsegueixi l'objectiu o projecte designat.Avaluar els exercicis realitzats per analitzar el seu grau de correcció.Conèixer i practicar la programació amb variables.

Competències






Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana havent conegut abans el seu funcionament, el manteniment i les accions que cal realitzar per minimitzar els riscos en la manipulació i l’impacte mediambiental.



Utilitzar un equip informàtic per elaborar projectes.

Utilitzar un equip informàtic per elaborar projectes.

Utilitzar un equip informàtic per elaborar projectes. Utilitzar un equip informàtic per

elaborar projectes.


Coneix el concepte de programació i valora la importància que té la programació en les accions i l'entorn diari.

Coneix les principals característiques del llenguatge de programació per ordinador.

Coneix l'entorn de treball del programa Scratch.

Utilitza la programació a través dels blocs de programació.

Comprèn els elements bàsics que han de tenir-se en compte a l'hora de dissenyar un

Sap manejar la programació a través de Scratch.

Crea programes nous a través de Scratch.

Avalua els exercicis i programes realitzats per analitzar el seu grau de correcció.

Practica la programació a través de Scratch, especialment el control temporal de les accions programades.

Comprèn la funció condicional i utilitza els blocs operadors de Scratch.

Practica la programació a través de Scratch, duent a terme un projecte complet.

Dissenya i organitza el treball de manera que s'aconsegueixi l'objectiu o projecte designat.

Avalua els exercicis realitzats



Reconeix els principals llenguatges de programació per ordinador que existeixen.

videojoc o una història interactiva.

Avalua els exercicis realitzats per analitzar el seu grau de correcció.

per analitzar el seu grau de correcció.

Coneix i practica la programació amb variables.


L ingüístico-verbalLògic-matemàtica

Lògic-matemàtica Lògic-matemàticaInterpersonal

Lògic-matemàticaInterpersonal

Lògic-matemàticaInterpersonal

Taxonomia de Bloom

RecordarComprendreAvaluar




ComprendreAplicarAnalitzarAvaluar



Unitat 6. L'aula taller

En aquesta unitat estudiarem l’ús i la distribució de l’aula taller, i explicarem quin és el lloc adequat per desenvolupar diferents processos tecnològics, des del disseny i la construcció fins a la fase d’avaluació. d’altra banda, és important donar a conèixer als alumnes les normes d’ús i seguretat dins d’aquesta sala, ja que és una zona on s’utilitzen eines i màquines elèctriques que poden ser perilloses.

A continuació, estudiarem les eines i màquines elèctriques més utilitzades en aquesta aula. Podrem identificar-les, estudiar-ne l’ús i els materials amb els quals es poden utilitzar. Per fer-ho, durem a terme diferents exercicis i prepararem la realització d’un projecte tecnològic senzill.

Serà molt important que els alumnes facin un ús responsable de les eines i màquines al taller, sempre amb la supervisió del professorat.

L’Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat ofereix el que s’anomena el Taller virtual de tecnología, una plataforma en què els alumnes poden conèixer de primera mà les normes d’ús i les eines de l’aula taller, i també posar en pràctica els seus coneixements a través d’exercicis i jocs..

Continguts


Els motors més petits del món


L'aula taller: normes d'ús i mesures de seguretato L'aula taller de tecnologiao Normes d'ús i mesures de seguretat

Les eines i màquines del tallero Les eines i màquines del tallero Les eines manualso Les màquines-eina

Competències

Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana havent conegut abans el seu funcionament, el manteniment i les accions que cal realitzar per minimitzar els riscos en la manipulació i l’impacte mediambiental.



Objectius

Conèixer l'espai que s'utilitza per realitzar els projectes de tecnologia: l'aula taller. Analitzar les diferents zones en què es divideix l'aula taller per distingir el treball que es

fa en cadascuna d'elles. Conèixer les eines que s'utilitzen a l'aula taller, així com les normes d'ús i de seguretat

necessàries. Conèixer, analitzar i classificar les diferents eines que s'utilitzen a l'aula taller. Conèixer, analitzar i classificar les diferents màquines elèctriques que s'utilitzen a l'aula

taller. Fomentar la utilització responsable de les diferents eines, aplicant sempre les seves

normes d'ús. Fomentar la utilització responsable de les diferents màquines elèctriques, aplicant

sempre les seves normes d'ús.


Manipular i mecanitzar materials convencionals associant la documentació tècnica al procés de producció d'un objecte, respectant les seves característiques i emprant tècniques i eines adequades amb especial atenció a les normes de seguretat i salut.


Coneix l'espai que s'utilitza per realitzar els projectes de tecnologia: l'aula taller. Distingeix les diferents zones en què es divideix l'aula taller i sap situar el treball que es

fa en cadascuna d'elles. Coneix les eines que s'utilitzen a l'aula taller, així com les normes d'ús i de seguretat

necessàries. Coneix, analitza i classifica les diferents eines que s'utilitzen a l'aula taller. Utilitza de forma responsable les diferents eines i màquines elèctriques, aplicant

sempre les seves normes d'ús.


Lingüístic-verbal Espacial Lògic-matemàtica

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 6 - L'aula taller

OBJECTES D’APRENENTATGE L'aula taller: normes d'ús i mesures de seguretat Les eines i màquines del taller

Objectius

Conèixer l'espai que s'utilitza per realitzar els projectes de tecnologia: l'aula taller.

Analitzar les diferents zones en què es divideix l'aula taller per distingir el treball que es fa en cadascuna d'elles.

Conèixer les eines que s'utilitzen a l'aula taller, així com les normes d'ús i de seguretat necessàries.

Conèixer, analitzar i classificar les diferents eines que s'utilitzen a l'aula taller.

Conèixer, analitzar i classificar les diferents màquines elèctriques que s'utilitzen a l'aula taller.

Fomentar la utilització responsable de les diferents eines, aplicant sempre les seves normes d'ús.

Fomentar la utilització responsable de les diferents màquines elèctriques, aplicant sempre les seves normes d'ús.

CompetènciesUtilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana havent conegut abans el seu funcionament, el manteniment i les accions que cal realitzar per minimitzar els riscos en la manipulació i l’impacte mediambiental.






Coneix l'espai que s'utilitza per realitzar els projectes de tecnologia: l'aula taller.

Distingeix les diferents zones en què es divideix l'aula taller i sap situar el treball que es fa en cadascuna d'elles.

Coneix les eines que s'utilitzen a l'aula taller, així com les normes d'ús i de seguretat necessàries.

Coneix, analitza i classifica les diferents eines que s'utilitzen a l'aula taller.

Utilitza de forma responsable les diferents eines i màquines elèctriques, aplicant sempre les seves normes d'ús.


Lingüístic-verbal EspacialLògic-matemàtica

Lingüístic-verbalEspacialLògic-matemàtica

Taxonomia de Bloom

RecordarComprendre

ComprendreAplicar



Unitat 7. El projecte tècnic

En aquesta unitat estudiarem el concepte de projecte tecnològic i explicarem com la tecnologia busca solucions a necessitats o problemes de la nostra societat. Identificarem les parts d’un projecte tecnològic i treballarem perquè els alumnes comprenguin cadascuna de les seves parts.

A continuació explicarem als alumnes que els projectes tecnològics han d’estar dissenyats, construïts i avaluats a partir d’una memòria tècnica. Aquesta ha de complir una sèrie de normes estandarditzades i ha de presentar-se de manera adequada. Estudiarem les diferents parts d’aquest document de manera que al final de la unitat els alumnes puguin ser capaços de presentar correctament la memòria tècnica d’un projecte. Per seguir l’exposició, el professor pot ajudar-se de la pàgina web Tecnología escolar. També pot resultar útil oferir mostres de la vida diària, més enllà del nivell educatiu, en les quals la memòria tècnica resulta requisit de treball fonamental. Per exemple, per presentar un projecte de millora energètica a un ajuntament (Proyecto Costurbis, per a tres municipis d’Aragó) o per accedir a un ajut públic (Ministerio de Industria, Energía y Turismo: Fomento de la competitividad en la industria farmacéutica).

Finalment els alumnes coneixeran la funció que realitzen diferents programes informàtics. S’estudiaran els processadors de text i com s’han d’instal·lar, i quines són les característiques principals del programari Writer.

Continguts


Com un nen


Resolució de problemeso Introducció al projecte tecnològico El dissenyo La construccióo L'avaluació

La documentacióo Introducció a la memòria del projecte tecnològico Portadao Índexo Requeriment o presentacióo Recerca o Generació d'idees i tria de la millor solució



o Llista de material i materials especials empratso Pressupost i valoració dels materialso Eines necessàries per muntar-lo o Procediment de muntatgeo Càlculs de funcionamento Testo Avaluació del procés i valoració personalo Fuentes d'informació i webgrafía

Pautes de presentacióo Normes generalso Normes específiques que cal recordar

El processador de textos

o Aplicacions ofimàtiqueso Processadors de texto Els documents de texto Writer. LibreOffice

Competències



Objectius

Identificar problemes o necessitats en la societat actual susceptibles de ser resolts a través de la tecnologia.

Analitzar i avaluar alguns dels avanços tecnològics recents produïts en la societat. Detallar, distingir i analitzar cadascuna de les parts d'un projecte tecnològic. Analitzar la importància i la funció que realitza la memòria dins d'un projecte tècnic. Detallar l'estructura de la memòria d'un projecte tècnic, enumerant i distingint

cadascuna de les seves parts. Saber organitzar adequadament la informació que ha d'incloure la memòria tècnica

d'un projecte. Conèixer les pautes bàsiques de redacció de cadascuna de les parts de la memòria

tècnica. Redactar i presentar correctament la memòria tècnica d'un projecte. Conèixer què és un programari d'ofimàtica i quins són alguns dels més freqüents al

mercat.



Conèixer diferents processadors de text, com funcionen i para què serveixen fonamentalment.

Saber instal·lar el processador Writer d'Openoffice.org i conèixer el seu entorn de treball.

Manejar adequadament un processador de textos per redactar la memòria tècnica.


Identificar les etapes necessàries per a la creació d'un producte tecnològic des del seu origen fins a la seva comercialització descrivint cadascuna d'elles, investigant la seva influència en la societat i proposant millores tant des del punt de vista de la seva utilitat com del seu possible impacte social.

Utilitzar de forma segura sistemes d'intercanvi d'informació.

Utilitzar un equip informàtic per elaborar i comunicar projectes tècnics.


Identifica problemes o necessitats en la societat actual susceptibles de ser resolts a través de la tecnologia.

Analitza i avalua alguns dels avanços tecnològics recents produïts en la societat. Detalla, distingeix i descriu cadascuna de les parts d'un projecte tecnològic. Reconeix la importància i la funció que realitza la memòria dins d'un projecte tècnic. Enumera i distingeix les parts que formen la memòria d'un projecte tecnològic. Sap organitzar adequadament la informació que ha de contenir la memòria tècnica d'un

projecte. Coneix les pautes bàsiques de redacció de cadascuna de les parts de la memòria

tècnica. Redacta i presenta correctament la memòria tècnica d'un projecte. Coneix què és un programari d'ofimàtica i quins són alguns dels més freqüents al

mercat. Coneix diferents processadors de text, com funcionen i para què serveixen

fonamentalment. Sap instal·lar el processador Writer d'Openoffice.org i coneix el seu entorn de treball. Maneja adequadament un processador de textos per redactar la memòria tècnica.


Lingüístic-verbal

Lògic-matemàtica

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre



Aplicar Analitzar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 7 - El projecte tècnic

OBJECTES D’APRENENTATGE Resolució de problemes La documentació Pautes de presentació El processador de textos

Objectius

Identificar problemes o necessitats en la societat actual susceptibles de ser resolts a través de la tecnologia.Analitzar i avaluar alguns dels avanços tecnològics recents produïts en la societat.Detallar, distingir i analitzar cadascuna de les parts d'un projecte tecnològic.

Analitzar la importància i la funció que realitza la memòria dins d'un projecte tècnic.Detallar l'estructura de la memòria d'un projecte tècnic, enumerant i distingint cadascuna de les seves parts.Saber organitzar adequadament la informació que ha d'incloure la memòria tècnica d'un projecte.

Conèixer les pautes bàsiques de redacció de cadascuna de les parts de la memòria tècnica.Redactar i presentar correctament la memòria tècnica d'un projecte.

Conèixer què és un programari d'ofimàtica i quins són alguns dels més freqüents al mercat.Conèixer diferents processadors de text, com funcionen i para què serveixen fonamentalment.Saber instal·lar el processador Writer d'Openoffice.org i conèixer el seu entorn de treball.Manejar adequadament un processador de textos per redactar la memòria tècnica.

Competències






Identificar les etapes necessàries per a la creació d’un producte tecnològic des del seu origen fins a la seva comercialització descrivint cadascuna de les etapes, investigant quina influència té en la societat i proposant-ne millores tant des del punt de vista de la seva utilitat com del seu possible impacte social.



Utilitzar de manera segura sistemes d’intercanvi d’informació.

Utilitzar un equip informàtic per elaborar i comunicar projectes tècnics.



Analitza i avalua alguns dels avanços

Reconeix la importància i la funció que realitza la memòria dins d'un projecte tècnic.

Enumera i distingeix les parts que

Coneix les pautes bàsiques de redacció de cadascuna de les parts de la memòria tècnica.

Coneix què és un programari d'ofimàtica i quins són alguns dels més freqüents al mercat.

Coneix diferents processadors de text,



tecnològics recents produïts en la societat.

Detalla, distingeix i descriu cadascuna de les parts d'un projecte tecnològic.

formen la memòria d'un projecte tecnològic.

Sap organitzar adequadament la informació que ha de contenir la memòria tècnica d'un projecte.

Redacta i presenta correctament la memòria tècnica d'un projecte.

com funcionen i para què serveixen fonamentalment.

Sap instal·lar el processador Writer d'Openoffice.org i coneix el seu entorn de treball.

Maneja adequadament un processador de textos per redactar la memòria tècnica.




Lingüístic-verbal Lingüístic-verbalLògic-matemàtica

Taxonomia de Bloom


RecordarComprendreAplicar





Unitat 8. Els materials

En aquesta unitat destacarem la relació que hi ha entre els objectes tecnològics i els materials amb els quals es fabriquen. En primer lloc, els alumnes estudiaran el cicle productiu dels objectes tecnològics, en el qual identificaran les fases d’extracció, transformació, producció, utilització i reciclatge.

A partir d’aquí s’analitzaran les propietats i les característiques principals de tres materials molt importants i presents en el nostre entorn: la fusta, el metall i el plàstic, així com la seva evolució.

Els alumnes hauran de ser capaços de conèixer la transcendència històrica que ha tingut la utilització de la fusta, el metall i el plàstic durant la història de la humanitat.

La pàgina web Tu clase de tecnología online conté diversos recursos i informació.

En acabar aquesta unitat els alumnes hauran de ser capaços d’observar objectes tecnològics i identificar els materials bàsics amb els quals estan fabricats. També hauran de comprendre que aquests materials han estat escollits perquè compleixen amb les característiques específiques del seu disseny.

Continguts


Nous materials


Els materials d'ús tècnico Els materials, obtenció i reciclato Propietats dels materials

La fustao Introduccióo Obtenció de la fusta o Propietats de la fustao Classificació de la fusta

Els metallso Introduccióo Obtenció dels metallso Propietats dels metallso Classificació dels metalls



Els plàsticso Introduccióo Obtenció dels plàsticso Propietats dels plàsticso Classificació dels plàstics

Competències



Analitza sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluant-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.

Objectius

Conèixer els diferents materials que s'utilitzen en la fabricació d'objectes tecnològics en funció de les seves propietats.

Conèixer i identificar les fases del cicle dels materials: extracció, transformació, producció, utilització i reciclat.

Conèixer la regla de les 3R (reduir, reutilitzar, reciclar) per conscienciar entorn de la utilització de materials respectant el medi ambient.

Conèixer i identificar les propietats característiques dels materials: densitat, conductivitat tèrmica i elèctrica, dilatació, etc.

Conèixer la importància de la fusta com a material per a la construcció d'objectes tecnològics des de l'antiguitat.

Conèixer les principals propietats de la fusta com a material per a la construcció d'objectes.

Classificar i identificar els diferents tipus de fustes existents. Identificar alguns dels productes més importants derivats de la fusta (paper, cartró,

suro). Destacar la importància dels metalls en la construcció d'objectes tecnològics des de l'antiguitat.

Distingir el procés d'obtenció i producció dels metalls en la indústria, diferenciant aquells nadius dels quals s'extreuen de minerals.

Analitzar les propietats físiques i químiques dels metalls, destacant també les relacionades amb el medi ambient i la salut humana.

Identificar els dos grans grups de metalls (fèrrics i no fèrrics), relacionant-los amb alguns objectes metàl·lics quotidians.

Conèixer la importància del plàstic en la nostra societat i identificar la gran quantitat d'objectes que estan fabricats amb aquest material.

Estudiar el procés d'obtenció i fabricació del material base dels plàstics, els polímers, així com el posterior procés de transformació i conformació.



Analitzar les principals característiques i propietats dels plàstics, especialment les que afecten a la relació del plàstic amb el medi ambient.

Identificar els tres grans grups de plàstics, relacionant-los amb objectes de la vida diària.


Analitzar les propietats dels materials utilitzats en la construcció d'objectes tecnològics reconeixent la seva estructura interna i relacionant-la amb les propietats que presenten i les modificacions que es puguin produir.


Coneix els diferents materials que s'utilitzen en la fabricació d'objectes tecnològics en funció de les seves propietats.

Coneix i identifica les fases del cicle dels materials: extracció, transformació, producció, utilització i reciclat.

Coneix la regla de les 3R (reduir, reutilitzar, reciclar) i ha pres consciència sobre la importància de la utilització de materials respectant el medi ambient.

Coneix i identifica les propietats característiques dels materials: densitat, conductivitat tèrmica i elèctrica, dilatació, etc.

Coneix la importància de la fusta com a material per a la construcció d'objectes tecnològics des de l'antiguitat.

Coneix les principals propietats de la fusta com a material per a la construcció d'objectes.

Classifica i identifica els diferents tipus de fustes existents. Identifica alguns dels productes més importants derivats de la fusta (paper, cartró,

suro…). Coneix la importància dels metalls en la construcció d'objectes tecnològics des de

l'antiguitat. Coneix el procés d'obtenció i producció dels metalls, diferenciant aquells nadius dels

quals s'extreuen de minerals. Analitza les propietats físiques i químiques dels metalls, destacant també les

relacionades amb el medi ambient i la salut humana. Identifica els dos grans grups de metalls (fèrrics i no fèrrics), relacionant-los amb alguns

objectes metàl·lics quotidians. Coneix la importància del plàstic en la nostra societat i distingeix objectes del nostre

entorn que estan fabricats amb aquest material. Coneix el procés d'obtenció i fabricació del material base dels plàstics, els polímers, així

com el posterior procés de transformació i conformació. Analitza les principals característiques i propietats dels plàstics, especialment les que

afecten a la relació del plàstic amb el medi ambient. Identifica els tres grans grups de plàstics, relacionant-los amb objectes de la vida diària.




Lingüístic-verbal

Lògic-matemàtica

Taxonomia de Bloom

Recordar Comprendre Aplicar Analitzar



MAPA DE RELACIONS CURRICULARS - Unitat 8 - Els materials

OBJECTES D’APRENENTATGE Els materials d'ús tècnic La fusta Els metalls Els plàstics

Objectius

Conèixer els diferents materials que s'utilitzen en la fabricació d'objectes tecnològics en funció de les seves propietats.

Conèixer i identificar les fases del cicle dels materials: extracció, transformació, producció, utilització i reciclat.

Conèixer la regla de les 3R (reduir, reutilitzar, reciclar) per conscienciar entorn de la utilització de materials respectant el medi ambient.

Conèixer i identificar les propietats característiques dels materials: densitat, conductivitat tèrmica i elèctrica, dilatació, etc.

Conèixer la importància de la fusta com a material per a la construcció d'objectes tecnològics des de l'antiguitat.

Conèixer les principals propietats de la fusta com a material per a la construcció d'objectes.

Classificar i identificar els diferents tipus de fustes existents.

Identificar alguns dels productes més importants derivats de la fusta (paper, cartró, suro).

Destacar la importància dels metalls en la construcció d'objectes tecnològics des de l'antiguitat.

Distingir el procés d'obtenció i producció dels metalls en la indústria, diferenciant aquells nadius dels quals s'extreuen de minerals.

Analitzar les propietats físiques i químiques dels metalls, destacant també les relacionades amb el medi ambient i la salut humana.

Identificar els dos grans grups de metalls (fèrrics i no fèrrics), relacionant-los amb alguns objectes metàl·lics quotidians.

Conèixer la importància del plàstic en la nostra societat i identificar la gran quantitat d'objectes que estan fabricats amb aquest material.

Estudiar el procés d'obtenció i fabricació del material base dels plàstics, els polímers, així com el posterior procés de transformació i conformació.

Analitzar les principals característiques i propietats dels plàstics, especialment les que afecten a la relació del plàstic amb el medi ambient.

Identificar els tres grans grups de plàstics, relacionant-los amb objectes de la vida diària.

Competències





Analitza sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluant-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.

Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana havent conegut abans el seu funcionament, el manteniment i les accions que cal realitzar per minimitzar els riscos en la manipulació i l’impacte mediambiental.Analitza sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluant-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.









Coneix els diferents materials que s'utilitzen en la fabricació d'objectes tecnològics en funció de les seves propietats.

Coneix i identifica les fases del cicle dels materials: extracció, transformació, producció, utilització i reciclat.

Coneix la regla de les 3R (reduir, reutilitzar, reciclar) i ha pres consciència sobre la importància de la utilització de materials respectant el medi ambient.


Coneix la importància de la fusta com a material per a la construcció d'objectes tecnològics des de l'antiguitat.

Coneix les principals propietats de la fusta com a material per a la construcció d'objectes.

Classifica i identifica els diferents tipus de fustes existents.

Identifica alguns dels productes més importants derivats de la fusta (paper, cartró, suro…).

Coneix la importància dels metalls en la construcció d'objectes tecnològics des de l'antiguitat.

Coneix el procés d'obtenció i producció dels metalls, diferenciant aquells nadius dels quals s'extreuen de minerals.

Analitza les propietats físiques i químiques dels metalls, destacant també les relacionades amb el medi ambient i la salut humana.

Identifica els dos grans grups de metalls (fèrrics i no fèrrics), relacionant-los amb alguns objectes metàl·lics quotidians.

Coneix la importància del plàstic en la nostra societat i distingeix objectes del nostre entorn que estan fabricats amb aquest material.

Coneix el procés d'obtenció i fabricació del material base dels plàstics, els polímers, així com el posterior procés de transformació i conformació.

Analitza les principals característiques i propietats dels plàstics, especialment les que afecten a la relació del plàstic amb el medi ambient.

Identifica els tres grans grups de plàstics, relacionant-los amb objectes de la vida diària.






Taxonomia de Bloom







Projecte 1. Dibuixem casa nostra

OrganitzacióTreball individual durant la realització de les

diferents etapes del projecte, amb assistència del professor i compartint i comparant els resultats

de manera col·lectiva.

DuradaEl projecte es realitzarà durant un trimestre i, per

tant, es treballarà a classe durant aproximadament 12 sessions (d’una hora).

TascaRealització del plànol d’un habitatge seguint la

metodologia adequada per fer-ho.

EinesFulles DIN-A4 - DIN-A3

Llapis o portaminesGoma d'esborrar

CalculadoraRegla, escaire i cartabó

Continguts

El dibuix tècnic Els angles i les formes

geomètriques elementals L'escala

Esbossos, croquis i plànols L'acotació Alçat, planta i perfil

Objectius

Aprendre a dibuixar un habitatge de manera objectiva. Representar la forma i la dimensió de la manera més fidel a la realitat, amb exactitud i

precisió. Aplicar les normes i els símbols del dibuix tècnic necessaris per tal que el nostre

projecte sigui comprensible per a qualsevol persona que desitgi interpretar-lo. Treballar amb diferents magnituds de mesura, càlcul matemàtic i proporcions amb

escales. Saber interpretar plànols. Aplicar l’ús de l’acotació en el dibuix tècnic. Demostrar capacitat d’organitzar-se, interpretar les fases del treball indicades en les

instruccions i de presentar un projecte tècnic..


Dibuixar un habitatge de manera que s’ajusti a com són en la realitat. Realitzar un dibuix i dimensionament gràfic adequat de les diferents parts de la casa. Utilitzar els símbols adequats per facilitar la interpretació del projecte. Calcular magnituds de mesura i proporció amb exactitud. Interpretar plànols per extreure la informació necessària. Acotar els projectes de dibuix tècnic adequadament. Treballar ordenadament, seguint les diferents fases i instruccions, en un projecte tècnic.



Projecte 2. Dissenyem videojocs

OrganitzacióTreball individual durant la realització de les

diferents etapes del projecte, amb assistència del professor i compartint i comparant els resultats

de manera col·lectiva.

DuradaEl projecte es realitzarà durant un trimestre i, per

tant, es treballarà a classe durant aproximadament 12 sessions (d’una hora).

TascaDisseny d’un videojoc seguint el programari

Scratch

EinesOrdinador

Programa ScratchFulls DIN-A4

Continguts

El programari Introducció a la programació Programació per blocs

Personatges Condicionals i bucles

Objectius

Gestionar un entorn de treball virtual com és el programari Scratch. Promoure la capacitat autoreflexiva dels alumnes, la capacitat d'identificació i la

correcció d'errades de problemes lògics. Treballar a partir de la programació diferents temàtiques com són les matemàtiques, el

disseny, el so i la programació. Fomentar la capacitat d'imaginar, programar i compartir el projecte d'un videojoc. Desenvolupar la capacitat d'organització, d'interpretació de ”passos de treball” i

presentació d'un projecte tècnic..


Saber utilitzar el programari Scratch. Desenvolupar l’hàbit d’interpretar les pautes d’una tasca i de resoldre els problemes. Utilitzar de manera correcta les pautes del dimensionament, el disseny, el so i la

programació. Ser creatiu en el disseny i les tasques del projecte. Adequació als passos que constitueixen el desenvolupament i la presentació del

projecte.



Projecte 3. Tangram

OrganitzacióAquest treball es presenta individualment

però els alumnes podran comparar i compartir experiències en grups de cinc

persones.

DuradaEl projecte es realitzarà durant un trimestre, i es

treballarà a classe durant aproximadament 12 sessions.

TascaRealitzem un Tangram.

EinesEscaire - CartabóLlapis - Goma d'esborrar- CompàsLàmines DIN-A41 taulell de fusta de faig de 12 × 12 × 1 cmPintures de diversos colors per a fustaCartolina de color en format DIN-A4Estris de dibuix, com per exemple: llapis, goma, regle, escaire, cartabó, compàsSierra d’arc - Sierra de mà2 serjants- 1 cargol mordassa1 llima de fustaEstris de pintura, com per exemple pinzell de dimensions petitesTisores - Cola de barra per enganxar paper

Continguts

L'aula taller: normes d'ús i mesures

de seguretat Les eines i màquines del taller Resolució de problemes La documentació

Pautes de presentació El processador de textos Els materials d'ús tècnic La fusta

Objectius Aplicar coneixements de dibuix tècnic. Fer servir instruments de dibuix. Conèixer i aprendre a utilitzar eines de treball amb fusta al taller de Tecnologia. Planificar la construcció d'un objecte. Potenciar la creativitat i la innovació a través d'una activitat interdisciplinari, que implica

el dibuix tècnic, les matemàtiques i el disseny..


Saber utilitzar les eines i aplicar la teoria sobre el dibuix tècnic. Saber utilitzar convenientment els instruments del dibuix, amb totes les seves

característiques i possibilitats. Saber utilitzar cadascuna de les eines necessàries, tenint en compte les normes d’ús i

les mesures de seguretat. Adequació als passos que constitueixen el desenvolupament i la presentació del

projecte.



Ser creatiu en el disseny i les tasques del projecte.



AVALUACIÓ

L'avaluació del procés d’aprenentatge de l'alumnat de l'Educació Secundària Obligatòria serà contínua, establint mesurades de reforç educatiu quan sigui necessari, tan aviat com es detectin les dificultats. Aquestes mesures estaran dirigides a garantir l'adquisició de les competències imprescindibles per continuar el procés educatiu

L'avaluació dels aprenentatges dels alumnes i alumnes tindrà un caràcter formatiu i serà un instrument per a la millora tant dels processos d'ensenyament com dels processos d’aprenentatge.

L'avaluació del procés d’aprenentatge de l'alumnat serà integradora, havent de tenir-se en compte des de totes i cadascuna de les assignatures la consecució dels objectius establerts per a l'etapa i del desenvolupament de les competències corresponent. A més d’això es realitzarà de manera diferenciada una avaluació de l'àrea de Tecnologia tenint en compte els criteris d’avaluació, que es relacionen a continuació.


Els criteris d’avaluació establerts per 1r d’ESO pel DECRET 187/2015, de 25 d’agost, per a la matèria de Tecnologia són els següents:

1. Comunicar de forma oral i escrita els treballs quotidians i els projectes realitzats utilitzant aplicacions informàtiques que integrin diferents mitjans de presentació.

2. Utilitzar Internet de forma correcta per comunicar-se, cercar, descarregar, intercanviar i publicar informació, així com conèixer-ne el funcionament, l’estructura i la terminologia.

3. Utilitzar aplicacions digitals col·laboratives per compartir les tasques realitzades i treballar en equip.

4. Identificar i seguir de forma seqüenciada les fases del procés tecnològic en l’execució de projectes.

5. Desenvolupar projectes tecnològics treballant de forma grupal tot respectant l’opinió dels companys i col·laborant en les tasques realitzades.

6. Analitzar objectes quotidians indicant els materials que els componen, així com la seva funcionalitat i ergonomia.

7. Representar objectes i interpretar plànols senzills a escala.

8. Representar objectes en croquis i plànols i acotar-los seguint les normes estandarditzades.

Projecte Tangram © 2015 Digital-Text 80


9. Emprar correctament els instruments de mesura bàsics triant els que són adequats en funció de la mesura a realitzar.

10. Emprar correctament eines i màquines, observant les mesures de seguretat corresponents i triant les que són adequades en funció de l’operació a realitzar i el material sobre el que s’actua.

11. Dissenyar i construir objectes senzills fent servir els materials i les eines adequades i emprant programari de disseny.

12. Definir les propietats i aplicacions dels diferents materials bàsics i tècnics.

13. Valorar la necessitat de fer un ús responsable dels materials respecte de la sostenibilitat, evitant el malbaratament.

14. Proposar mesures de reciclatge de materials incloses en la construcció d’objectes.

Les criteris d’avaluació del Projecte Tangram s'han extret del currículum educatiu, i pautan quins aspectes han de valorar-se de l'aprenentatge dels alumnes, en relació amb els continguts proposats per 1r d’ESO. En el Projecte Tangram també s'usen com a eina per avaluar el grau d’assoliment de l'objectiu amb el qual estan relacionats.

Tant a les programacions de OA com en les de les unitats pot haver-hi més d'un criteri d’avaluació relacionat amb cada objectiu. Això permet que els professors puguin avaluar amb més precisió l'aprenentatge dels alumnes i la consecució dels objectius proposats.


Serveixen per contextualitzar l’aplicació dels objectius proposats i determinen quina funció i utilitat té l’aprenentatge segons l’objectiu al qual fan referència. d’aquesta manera el professor pot precisar si els alumnes han sabut aplicar allò que han après.

En el Projecte Tangram per cada objectiu hi ha com a mínim un indicador i s’utilitzen per avaluar el progrés dels alumnes a través de les rúbriques d’avaluació..

Criteris de qualificació

[EL CENTRE DEFINEIX AQUÍ ELS CRITERIS I PONDERACIÓ DE CADASCUN D'ELLS EN LA QUALIFICACIÓ DE L'ALUMNE] Per exemple:

Criteri Eina Puntuació % totalAvaluació formativa Activitats formatives 1 10%Avaluació sumativa Autoavaluació 2 20%Avaluació competencial Rúbrica d’avaluació 3 30%Participació Registre de classe 1 10%Puntualitat en lliuraments Registre de classe 1 10%



Motivació i interès Observació 1 10%Autoavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5% Coavaluació Rúbrica de projecte 0,5 5%

10 100%

Rúbriques d’avaluació

La rúbrica configura el sistema d’avaluació qualitatiu que complementa les puntuacions obtingudes en les activitats. Consisteix en una matriu que explicita, d'una banda, els criteris de realització relacionats amb l'avaluació dels objectius, a través dels indicadors competencials, i, per l'altre, els resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació. Els indicadors es classifiquen segons quatre nivells d’aprenentatge, sent el primer el que indica que l'alumne té moltes dificultats per desenvolupar la proposta, i l'últim el que demostra que l'alumne no només ha aconseguit els objectius proposats, sinó que ha anat més enllà en el seu aprenentatge i desenvolupament de competències, relacionant coneixements i posant en pràctica diferents estratègies d’aprenentatge.

La rúbrica del projecte de bloc consta de tres versions: les de l'alumne (que s'autoavalua numèricament i avalua el treball d'un altre grup) i la del professor (que avalua segons els indicadors redactats tenint en compte el nivell d’adquisició dels continguts). Es recomana que l'alumne, en primer lloc, empleni la rúbrica perquè, d’aquesta manera, el professor pot comprovar si és conscient de l'avanç del seu procés d’aprenentatge. La rúbrica té, així, un caràcter autoavaluatiu i coavaluatiu del treball en el seu procés.

A continuació presentem les rúbriques d’avaluació de cada unitat i de cada projecte.



UNITAT 1 – Història i procés tecnològic

ALUMNE/A __________________________________________________________________.

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

INDICADORS COMPETENCIALS Millorable Acceptable Bé Excel·lent PUNTS

Comprèn i valora la importància de la tecnologia en el dia a dia i la seva relació amb l’art i la ciència.

No comprèn, i per tant no valora, la importància de la tecnologia en el dia a dia. No és capaç de veure la seva relació amb l’art i la ciència.

Comprèn a grans trets i valora la importància de la tecnologia en el dia a dia. Té una certa noció de la seva relació amb l’art i la ciència.

Comprèn i valora la importància de la tecnologia en el dia a dia. Comprèn a grans trets la seva relació amb l’art i la ciència.

Comprèn i valora la importància de la tecnologia en el dia a dia, així com la seva relació amb l’art i la ciència.

Coneix i comprèn la importància de les fites més significatives en l’evolució de la tecnologia al llarg de la història.

No coneix, i en conseqüència no comprèn, la importància de les fites més significatives en l’evolució de la tecnologia al llarg de la història.

Coneix i comprèn a grans trets la importància d’algunes de les fites més significatives en l’evolució de la tecnologia al llarg de la història.

Coneix i comprèn la importància de diverses de les fites més significatives en l’evolució de la tecnologia al llarg de la història.

Coneix i comprèn la importància de moltes de les fites més significatives en l’evolució de la tecnologia al llarg de la història.

Identifica problemes o necessitats i és capaç de resoldre’ls tecnològicament per mitjà de la cerca d’informació, el disseny, la planificació, el desenvolupament i l’avaluació de la solució.

No és capaç d’identificar necessitats de cap tipus, per la qual cosa no les pot resoldre. Ignora les estratègies bàsiques de cerca d’informació, disseny, planificació, desenvolupament i avaluació inherents al procés tecnològic.

Identifica alguns problemes o necessitats i és capaç de proposar algunes solucions tecnològiques. Coneix a grans trets algunes estratègies de cerca d’informació, disseny, planificació, desenvolupament i avaluació, tot i que no les aplica de manera sistemàtica.

Identifica diversos problemes o necessitats i és capaç de proposar solucions tecnològiques. Coneix diverses estratègies de cerca d’informació, disseny, planificació, desenvolupament i avaluació i les aplica sovint, tot i que no sempre.

Identifica amb facilitat problemes o necessitats i és capaç de proposar solucions tecnològiques vàlides. Coneix la majoria de les estratègies de cerca d’informació, disseny, planificació, desenvolupament i avaluació i les aplica gairebé sempre.

Valora i utilitza el projecte tècnic com a instrument de resolució de necessitats.

Desconeix els detalls d’un projecte tècnic i, en conseqüència, no comprèn el seu valor com a instrument de resolució de necessitats.

Coneix a grans trets els detalls d’un projecte tècnic però, tot i que valora el seu ús com a instrument de resolució de necessitats, no el segueix de manera sistemàtica.

Coneix bastant bé els detalls d’un projecte tècnic i valora el seu ús com a instrument de resolució de necessitats, tot i que no sempre el segueix de manera sistemàtica.

Coneix correctament els detalls d’un projecte tècnic. Valora el seu ús com a instrument de resolució de necessitats i el segueix gairebé sempre.

És capaç d’identificar i contrastar similituds i diferències entre els processos científic i tecnològic.

No coneix els processos científic i tecnològic i, per tant, no és capaç d’identificar i contrastar similituds i diferències.

Coneix a grans trets els processos científic i tecnològic. És capaç d’identificar i contrastar algunes similituds i diferències.

Coneix correctament els processos científic i tecnològic. És capaç d’identificar i contrastar diverses similituds i diferències.

Coneix correctament els processos científic i tecnològic. És capaç d’identificar i contrastar totes les seves similituds i diferències.

Utilitza correctament la simbologia i el llenguatge tècnic.

Desconeix la simbologia i el llenguatge tècnic i per tant no és capaç d’utilitzar-los correctament.

Coneix a grans trets la simbologia i el llenguatge tècnic, tot i que no sempre els utilitza correctament.

Coneix bastant bé la simbologia i el llenguatge tècnic i sovint els utilitza correctament.

Coneix bastant bé la simbologia i el llenguatge tècnic i gairebé sempre els utilitzà correctament.

Materialitzar un projecte tècnic —individual o en grup— que integri les tecnologies treballades, elaborant la memòria tècnica en suport informàtic i realitzant l’exposició en públic i en suport multimèdia.

No és capaç de portar terme un projecte tècnic –individual o en grup– que integri les tecnologies treballades. No sap elaborar una memòria tècnica en suport informàtic que segueixi les directrius indicades ni exposar-la correctament en públic i en suport multimèdia.

És capaç gairebé de portar a terme un projecte tècnic –individual o en grup– que integri algunes de les tecnologies treballades. Sap elaborar una memòria tècnica en suport informàtic que segueixi a grans trets les directrius indicades. Sap exposar-la en públic de forma mitjanament coherent i en suport multimèdia.

És capaç de portar a terme un projecte tècnic –individual o en grup– que integri diverses de les tecnologies treballades. Sap elaborar una memòria tècnica en suport informàtic que segueixi diverses de les directrius indicades. Sap exposar-la en públic de manera bastant coherent i en suport multimèdia.

És capaç de portar a terme un projecte tècnic –individual o en grup– que integri moltes de les tecnologies treballades. Sap elaborar una memòria tècnica en suport informàtic que segueixi gairebé totes les directrius indicades. Sap exposar-la en públic de forma coherent i en suport multimèdia.



UNITAT 2 – Eines i pautes de dibuix tècnic

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Conèixer i comprendre la importància del dibuix durant la història de la humanitat.

No comprèn, i per tant no valora, la importància del dibuix durant la història de la humanitat.

Comprèn a grans trets i valora la importància del dibuix durant la història de la humanitat.

Comprèn i valora la importància del dibuix durant la història de la humanitat.

Comprèn i valora fàcilment la importància del dibuix durant la història de la humanitat.

Contrastar similituds i diferències entre el dibuix tècnic i el dibuix artístic.

No és capaç d’identificar les similituds i diferències entre el dibuix tècnic i el dibuix artístic.

Identifica algunes de les similituds i diferències entre el dibuix tècnic i el dibuix artístic.

Identifica diverses de les similituds i diferències entre el dibuix tècnic i el dibuix artístic.

Identifica amb facilitat les similituds i diferències entre el dibuix tècnic i el dibuix artístic.

Conèixer i identificar les diferents eines del dibuix tècnic.

No comprèn ni identifica les diferents eines del dibuix tècnic.

Comprèn i identifica a grans trets les diferents eines del dibuix tècnic.

Comprèn i identifica les diferents eines del dibuix tècnic.

Comprèn i identifica fàcilment les diferents eines del dibuix tècnic.

Conèixer els diferents tipus d’angles que es representen en dibuix i quines característiques tenen cadascun.

Desconeix els diferents tipus d’angles que es representen en dibuix i quines característiques tenen cadascun.

Coneix a grans trets els diferents tipus d’angles que es representen en dibuix i quines característiques tenen cadascun.

Coneix bastant bé els diferents tipus d’angles que es representen en dibuix i quines característiques tenen cadascun.

Coneix correctament els diferents tipus d’angles que es representen en dibuix i quines característiques tenen cadascun.

Realitzar mesures i saber dibuixar els diferents tipus d’angles.

No és capaç de realitzar mesures ni sap dibuixar els diferents tipus d’angles.

És capaç de realitzar algunes mesures i sap dibuixar alguns dels diferents tipus d’angles.

És capaç de realitzar mesures i sap dibuixar els diferents tipus d’angles.

És capaç de realitzar fàcilment mesures i saber dibuixar els diferents tipus d’angles.

Dibuixar diferents formes geomètriques elementals.

No és capaç de dibuixar diferents formes geomètriques elementals.

És capaç de dibuixar algunes de les diferents formes geomètriques elementals.

És capaç de dibuixar diferents formes geomètriques elementals.

És capaç de dibuixar fàcilment les diferents formes geomètriques elementals.


No interpreta, no sap representar ni comprèn el principi de proporcionalitat entre el dibuix i la realitat.

Interpreta, sap representar i comprèn algun dels principis de proporcionalitat entre el dibuix i la realitat.

Interpreta, sap representar i comprèn els principis de proporcionalitat entre el dibuix i la realitat.

Interpreta, sap representar i comprèn fàcilment els principis de proporcionalitat entre el dibuix i la realitat.


No és capaç de representar a través de vistes i perspectives objectes i sistemes tècnics senzills, aplicant criteris de normalització.

És capaç de representar a través de vistes i perspectives objectes i sistemes tècnics senzills, aplicant criteris de normalització.

És capaç de representar a través de vistes i perspectives objectes i sistemes tècnics senzills, aplicant criteris de normalització.

És capaç de representar fàcilment a través de vistes i perspectives objectes i sistemes tècnics senzills, aplicant criteris de normalització.

Comprendre i valorar la importància de la tecnologia en la vida quotidiana i la seva relació amb l’art i la ciència.

No comprèn ni valora la importància de la tecnologia en la vida quotidiana i la seva relació amb l’art i la ciència.

Comprèn i valora a grans trets la importància de la tecnologia en la vida quotidiana i la seva relació amb l’art i la ciència.

Comprèn i valora la importància de la tecnologia en la vida quotidiana i la seva relació amb l’art i la ciència.

Comprèn i valora fàcilment la importància de la tecnologia en la vida quotidiana i la seva relació amb l’art i la ciència.

Representar objectes senzills a través de croquis, vistes i perspectives, amb la finalitat de realitzar un treball tècnic.

No és capaç de representar objectes senzills a través de croquis, vistes i perspectives, amb la finalitat de realitzar un treball tècnic.

És capaç de representar alguns dels objectes senzills a través de croquis, vistes i perspectives, amb la finalitat de realitzar un treball tècnic.

És capaç de representar objectes senzills a través de croquis, vistes i perspectives, amb la finalitat de realitzar un treball tècnic.

És capaç de representar fàcilment objectes senzills a través de croquis, vistes i perspectives, amb la finalitat de realitzar un treball tècnic.


No és capaç d’interpretar ni de representar escales, ni de comprendre el principi de proporcionalitat entre el dibuix i la realitat.

És capaç d’interpretar i de representar amb dificultat escales, i comprendre el principi de proporcionalitat entre el dibuix i la realitat.

És capaç d’interpretar i de representar escales, i comprendre el principi de proporcionalitat entre el dibuix i la realitat.

És capaç d’interpretar i de representar fàcilment escales, i comprendre el principi de proporcionalitat entre el dibuix i la realitat.

Conèixer i saber utilitzar els principals instruments de dibuix tècnic: el regle, l’escaire, el cartabó i el compàs.

No coneix ni utilitza els principals instruments de dibuix tècnic: el regle, l’escaire, el cartabó i el compàs.

Coneix i utilitza alguns dels principals instruments de dibuix tècnic: el regle, l’escaire, el cartabó i el compàs.

Coneix i utilitza els principals instruments de dibuix tècnic: el regle, l’escaire, el cartabó i el compàs.

Coneix i utilitza fàcilment els principals instruments de dibuix tècnic: el regle, l’escaire, el cartabó i el compàs.



Aplicar correctament l’acotació, la normalització i la simbologia en la representació d’objectes.

No sap aplicar correctament l’acotació, la normalització i la simbologia en la representació d’objectes.

Sap aplicar amb dificultat l’acotació, la normalització i la simbologia en la representació d’objectes.

Sap aplicar correctament l’acotació, la normalització i la simbologia en la representació d’objectes.

Sap aplicar fàcilment l’acotació, la normalització i la simbologia en la representació d’objectes.

UNITAT 3 – Sistemes de representació

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Valora la importància de l’acotació en el dibuix tècnic.

Desconeix la importància de l’acotació en el dibuix tècnic.

Entén què és l’acotació i com n’és de necessària en el dibuix tècnic.

Comprèn que els dibuixos tècnics han d’estar ben acotats per a una bona comprensió i en valora l’ús.

Coneix i valora la importància de l’acotació en el dibuix tècnic i en la seva aplicació a diferents àmbits i sectors professionals.

Avalua la necessitat dels sistemes de representació en l’actualitat i coneix les seves utilitats en diferents àmbits i professions.

No és capaç d’avaluar la necessitat dels sistemes de representació ni coneix en quins àmbits i professions es desenvolupen.

És capaç d’avaluar la necessitat dels sistemes de representació en alguns àmbits i professions.

Jutja la necessitat dels sistemes de representació en la vida actual i coneix les seves utilitats en diferents àmbits.

Justifica la necessitat dels sistemes de representació en l’actualitat i coneix les seves utilitats en diferents àmbits i professions.

Coneix l’origen dels sistemes de representació i la seva evolució des de l’antiguitat fins als sistemes de representació en perspectiva.

Desconeix per què s’utilitzen els sistemes de representació i com han evolucionat fins als dibuixos en perspectiva.

Distingeix els sistemes de representació en perspectiva, però no coneix quin és el seu origen i evolució.

Comprèn l’evolució del dibuix des de les dues dimensions fins al dibuix en perspectiva, però no coneix l’origen històric d’aquesta evolució.

Coneix i entén com des de l’antiguitat l’home ha utilitzat diferents sistemes de representació i és capaç d’exposar l’evolució que han tingut fins als dibuixos en diferents perspectives.

Coneix els elements que conformen una acotació.

Desconeix els elements que conformen una acotació.

Coneix els elements de l’acotació però només és capaç de diferenciar-los en dibuixos de baixa complexitat.

Identifica els elements de l’acotació però només és capaç de diferenciar-los en dibuixos de complexitat mitjana.

Distingeix els elements que conformen l’acotació en diferents dibuixos tècnics de diferent complexitat.

Coneix els diferents tipus de sistemes de representació que s’utilitzen en el dibuix tècnic i què els caracteritza.

No és capaç d’identificar els diferents tipus de sistemes de representació que s’utilitzen en el dibuix tècnic i que els caracteritza.

Coneix els diferents tipus de sistemes de representació que s’utilitzen en el dibuix tècnic, però no és capaç d’anomenar les seves característiques sense equivocar-se..

Distingeix els diferents tipus de sistemes de representació que s’utilitzen en el dibuix tècnic i les seves característiques generals.

Diferencia diferents tipus de sistemes de representació utilitzats en el dibuix tècnic i què els caracteritza sense necessitat de fer cap consulta i independentment del nivell de complexitat.

Reconeix la representació en sistema dièdric a través de les seves vistes i ho relaciona amb les projeccions ortogonals.

No entén la representació en sistema dièdric a través de les seves vistes i no és capaç de relacionar aquestes vistes amb les projeccions ortogonals.

Entén en què es basen les projeccions ortogonals però no és capaç de fer una clara relació de totes les vistes amb les seves projeccions.

Pot diferenciar una representació en dièdric d’un altre tipus de representació i és capaç de relacionar les projeccions ortogonals amb les vistes que defineixen dibuixos senzills.

Comprèn perfectament com es representen objectes en sistema dièdric i és capaç de relacionar les seves projeccions ortogonals amb cadascuna de les seves vistes sense dificultat, independentment del nivell de complexitat dels dibuixos.

Valora la necessitat d’una normalització com a llenguatge universal en el dibuix tècnic.

No comprèn el concepte de normalització ni la seva necessitat.

Comprèn què és la normalització i per a què s’utilitza, però no és conscient de la seva necessitat real.

Entén la necessitat d’una normalització com a llenguatge universal en el dibuix tècnic, però té dificultats a l’hora d’exemplificar la seva

Avalua la necessitat d’una normalització com a llenguatge universal en el dibuix tècnic i és capaç d’exemplificar situacions en què la



utilització. normalització és indispensable.

Dibuixa en sistema dièdric objectes senzills segons la seva normativa.

No és capaç de dibuixar objectes senzills en sistema dièdric.

Dibuixa objectes senzills en sistema dièdric tot i que té dificultat a l’hora d’identificar cadascuna de les seves vistes.

Dibuixa objectes senzills en sistema dièdric segons les especificacions de la seva normativa.

Representa objectes de dificultat variada en sistema dièdric sense cap problema a l’hora d’identificar-ne les vistes.

Interpreta correctament figures dibuixades en dièdric i visualitza la seva configuració en l’espai.

No interpreta dibuixos tècnics realitzats en sistema dièdric i no és capaç de visualitzar aquests dibuixos com a objectes en l’espai.

Identifica figures simples dibuixades en dièdric i, malgrat algunes dificultats, visualitza la seva configuració en l’espai.

Desxifra correctament figures dibuixades en dièdric i és capaç d’imaginar en l’espai aquests dibuixos com un objecte en 3D.

Interpreta correctament figures dibuixades en dièdric i és capaç d’identificar entre diferents objectes similars quin està dibuixat, justificant les diferències espacials que els caracteritzen.

Realitza acotacions simples d’objectes senzills.

No és capaç de realitzar acotacions simples d’objectes senzills.

Realitza acotacions simples d’objectes senzills, tot i que no de manera clara i ordenada.

Acota dibuixos d’objectes senzills, utilitzant les normes d’acotació que condicionen la seva bona comprensió.

Coneix les condicions que caracteritzen una bona acotació i les aplica en diferents dibuixos de manera neta i rigorosa sense generar confusions.

Identifica els diferents tipus de representació en què s’utilitzen projeccions còniques.

No entén què són les projeccions còniques o què les diferencia de les ortogonals.

Comprèn en què consisteixen les projeccions còniques, tot i que no és capaç d’identificar tots els exemples que se li presenten.

Coneix els diferents tipus de representació en què s’utilitzen projeccions còniques.

Identifica perfectament diferents tipus de representació en què s’utilitzen projeccions còniques o les compara amb les projeccions ortogonals.

Diferencia entre la perspectiva isomètrica i cavallera i coneix què les caracteritza.

No diferencia entre la perspectiva isomètrica i cavallera.

És capaç de diferenciar entre la perspectiva isomètrica i cavallera sempre que els exemples que se li proposen siguin senzills.

Coneix les diferències entre la perspectiva isomètrica i cavallera i és capaç de diferenciar dibuixos en aquestes dues representacions.

Explica què diferencia la perspectiva isomètrica i la cavallera. Coneix les seves característiques i pot demostrar les seves diferències a partir de dibuixos complexos.

Dibuixa en perspectiva isomètrica i cavallera objectes senzills.

No dibuixa en perspectiva isomètrica i cavallera objectes senzills.

Li costa representar objectes senzills en perspectiva isomètrica i cavallera.

No té problemes per dibuixar objectes senzills en perspectiva isomètrica i cavallera, tot i que troba problemes tecnològics que no és capaç de resoldre de manera autònoma.

Il·lustra objectes de diferent dificultat en perspectiva isomètrica i cavallera, aplicant els coneixements de dibuix tècnic assimilats fins ara i resolent les dificultats tecnològiques que es troba en el seu procés d’elaboració.

Interpreta correctament plànols arquitectònics i figures acotades.

No diferencia entre plànols arquitectònics i figures acotades.

És capaç de llegir l’acotació en figures senzilles acotades, però té dificultats a l’hora de llegir plànols arquitectònics.

Llegeix correctament plànols arquitectònics i figures acotades, tot i que no és capaç d’interpretar tota la informació que s’hi exposa.

Independentment del dibuix a interpretar, és capaç d’entendre i explicar la forma en què estan acotats i la informació que pretenen transmetre.

Interpreta correctament figures dibuixades en perspectiva isomètrica i cavallera i visualitza la seva configuració en l’espai.

No interpreta dibuixos tècnics realitzats en perspectiva isomètrica i cavallera i no és capaç de visualitzar aquests dibuixos com a objectes en l’espai.

Identifica figures simples dibuixades en perspectiva isomètrica i cavallera i, malgrat algunes dificultats, visualitza la seva configuració en l’espai.

Desxifra correctament figures dibuixades en perspectiva isomètrica i cavallera i és capaç d’imaginar en l’espai aquests dibuixos com un objecte en 3D.

Interpreta correctament figures dibuixades en perspectiva isomètrica i cavallera i és capaç d’identificar entre diferents objectes similars quin està dibuixat, justificant les diferències espacials que els caracteritzen.



UNITAT 4 – L'ordinador

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Coneix el funcionament bàsic d’un ordinador i sobretot el PC.

Desconeix el funcionament bàsic d’un ordinador.

Coneix les bases en què es fonamenta el funcionament d’un PC.

Demostra que coneix el funcionament bàsic dels ordinadors.

És capaç d’explicar i conèixer amb detall el funcionament d’un ordinador.

Identifica els tipus d’informació que fa servir internament un ordinador i coneix el concepte d’informació binària.

No és capaç d’identificar els tipus d’informació que fa servir l’ordinador ni tampoc el concepte d’informació binària.

És capaç d’identificar el tipus d’informació de l’ordinador i sap què és la informació binària.

Demostra que sap diferenciar els tipus d’informació de l’ordinador i mostra un coneixement format del concepte d’informació binària.

És capaç d’identificar i definir clarament la tipologia d’informació de l’ordinador i fer servir amb facilitat el concepte d’informació binària.

Coneix la història de la informàtica, des del seu origen fins a l’actualitat.

No és capaç d’anomenar els avenços principals de la història de la informàtica.

Sap situar cronològicament els principals avenços de la història de la informàtica.

Mostra conèixer la història de la informàtica i situa ordenadament els seus avenços.

És capaç de sintetitzar la història de la informàtica, anomenant i caracteritzant cronològicament tots els seus principals avenços.

Sap situar cronològicament els principals avenços de les màquines de càlcul.

No és capaç d’identificar i situar les màquines de càlcul.

És capaç de definir i situar cronològicament l’aparició d’algunes màquines de càlcul.

És capaç de definir i situar cronològicament les principals màquines de càlcul.

Mostra un coneixement ple del que és una màquina de càlcul, així com del seu origen i els seus principals progressos cronològics.

Coneix el funcionament bàsic del hardware d’un ordinador, diferenciant els dispositius interiors i els perifèrics.

Desconeix el funcionament bàsic del hardware d’un ordinador i no sap diferenciar els dispositius interiors o perifèrics.

Coneix en què consisteix el maquinari d’un ordinador però gairebé no diferencia els seus components.

Demostra conèixer el funcionament i les parts del maquinari d’un ordinador.

És capaç de descriure amb detall quin és el funcionament i les parts en què es divideix el hardware d’un ordinador.

Identifica els tipus d’ordinadors.

No és capaç de distingir tipus d’ordinador.

Distingeix només els tipus més destacats d’ordinadors.

Distingeix i sap diferenciar els tipus d’ordinadors.

És capaç de definir i diferenciar amb claredat els tipus d’ordinador.

Analitza els dispositius que formen part del nucli d’un ordinador.

No sap identificar els dispositius que formen part del nucli d’un ordinador.

Identifica els dispositius que formen part del nucli d’un ordinador i n’analitza alguns.

Identifica i analitza els dispositius que formen part del nucli d’un ordinador.

Identifica i descriu detalladament els dispositius que formen part del nucli, i mostra conèixer les seves diferències.

Analitza els principals dispositius perifèrics d’un ordinador.

No sap identificar els principals dispositius perifèrics d’un ordinador.

Identifica els principals dispositius perifèrics d’un ordinador i n’analitza alguns.

Identifica i analitza els principals dispositius perifèrics d’un ordinador.

Identifica i analitza de manera contrastada els principals dispositius perifèrics d’un ordinador.

Defineix el concepte de programa informàtic i el de sistema operatiu d’un ordinador.

No és capaç de definir adequadament el concepte de programa informàtic i sistema operatiu.

És capaç de caracteritzar de manera bàsica el concepte de programa informàtic i de sistema operatiu.

Defineix de manera clara el concepte de programa informàtic i sistema operatiu.

És capaç de definir de manera detallada i contrastada els conceptes de programa informàtic i sistema operatiu.

Analitza els principals sistemes operatius, diferenciant-los dels antics, més complexos.

No sap identificar els principals sistemes operatius.

Coneix els principals sistemes operatius, tot i que només en diferencia alguns.

Coneix els principals sistemes operatius i diferencia els antics dels moderns.

Coneix els principals sistemes operatius i sap distingir els antics dels moderns de manera argumentada.

Coneix les característiques principals d’un sistema operatiu: l’entorn de l’escriptori, l’explorador d’arxius, etc.

No és capaç d’identificar les principals característiques d’un sistema operatiu.

Coneix algunes de les principals característiques d’un sistema operatiu.

Sap identificar quines són les característiques d’un sistema operatiu.

És capaç d’identificar els trets característics d’un sistema operatiu i en mostra un coneixement ampli.

Analitza aplicacions de software i estudia i compara quins són els seus trets característics.

No és capaç d’analitzar ni diferenciar aplicacions de programari.

És capaç de definir de manera bàsica algunes aplicacions de programari.

Identifica i diferencia els trets bàsics de diferents aplicacions de programari.

És capaç d’analitzar de manera detallada aplicacions de programari,



diferenciant-les entre si.



UNITAT 5 – La programació amb Scratch

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Assimila el concepte de programació i valora la importància que té la programació en les accions i l’entorn diari.

No és capaç de comprendre en què consisteix la programació i gairebé no la reconeix en el seu entorn.

Reconeix la programació en l’entorn, tot i que li costa definir-ne el concepte.

Defineix el concepte de programació i és capaç de reconèixer-lo en el seu entorn diari.

Defineix el concepte de programació i és capaç de valorar-lo i reconèixer-lo amb detall en les accions i l’entorn diari.

Coneix les principals característiques del llenguatge de programació per ordinador.

No reconeix les característiques principals del llenguatge de programació per ordinador.

Reconeix les principals característiques del llenguatge de programació per ordinador.

Defineix i distingeix les principals característiques del llenguatge de programació per ordinador.

Defineix i distingeix amb claredat i exemples les principals característiques del llenguatge de programació per ordinador.

Reconeix els principals llenguatges de programació per ordinador que existeixen.

No reconeix els principals llenguatges de programació que existeixen.

Sap anomenar els principals llenguatges de programació existents.

És capaç d’anomenar i caracteritzar els principals llenguatges de programació que existeixen.

És capaç d’anomenar i caracteritzar, diferenciant-los entre si, els principals llenguatges de programació existents.

Coneix l’entorn de treball del programa Scratch.

No reconeix l’entorn de treball bàsic de Scratch.

Reconeix l’entorn de treball bàsic de Scratch.

Sap reconèixer i distingir l’entorn de treball de Scratch.

Reconeix i sap fer servir l’entorn de treball del programa Scratch.

Utilitza la programació a través dels blocs de programació.

No sap utilitzar els blocs de programació de Scratch.

Utilitza els blocs de programació de Scratch.

Sap utilitzar els blocs de Scratch en l’entorn de la programació general.

Sap utilitzar els blocs de programació Scratch i mostra que sap fer servir amb destresa la programació general.

Comprèn els elements bàsics que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar un videojoc o una història interactiva.

Gairebé no comprèn els elements bàsics que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar un videojoc o una història interactiva.

És capaç de distingir quins són els elements bàsics que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar un videojoc o una història interactiva, tot i que no sembla capaç de posar-los en pràctica.

Coneix quins són els elements bàsics que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar un videojoc o una història interactiva i es mostra capaç de posar-los en pràctica.

Identifica, coneix i sap fer servir els elements bàsics que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar un videojoc o una història interactiva.

Sap utilitzar la programació a través de Scratch.

Gairebé no sap practicar la programació a través de Scratch.

Sap practicar la programació a través de Scratch, tot i que només en els elements bàsics.

Sap practicar la programació a través de Scratch en tots els seus blocs.

Sap practicar la programació a través de Scratch i en mostra un coneixement elevat i complet.

Crea programes nous a través de Scratch.

No és capaç de crear programes nous a través de Scratch.

És capaç de crear programes nous a través de Scratch, però només amb instruccions bàsiques.

És capaç de crear programes nous a través de Scratch.

Es mostra capaç de crear programes nous a través de Scratch amb tot tipus d’instruccions.

Avalua els exercicis i programes realitzats per analitzar el seu grau de correcció.

No és capaç d’avaluar els exercicis i programes que s’han realitzat.

És capaç d’avaluar alguns dels exercicis i programes que s’han realitzat.

És capaç d’avaluar tots els exercicis i programes que s’han realitzat.

És capaç d’avaluar de manera detallada i argumentada tots els exercicis i programes que s’han realitzat.

Practica la programació a través de Scratch, especialment el control temporal de les accions programades.

Gairebé no sap practicar la programació a través de Scratch, especialment el control temporal de les accions programades.

Sap practicar la programació a través de Scratch, tot i que només els elements més bàsics del control temporal de les accions que s’han realitzat.

Sap practicar la programació a través de Scratch, especialment el control temporal de les accions programades.

Sap practicar la programació a través de Scratch i mostra un coneixement elevat i complet del control temporal de les accions programades.


No és capaç de comprendre la funció condicional ni d’utilitzar els blocs operadors de Scratch.

És capaç de comprendre la funció condicional, tot i que utilitza poc els operadors de Scratch.


Comprèn la funció condicional i utilitza els blocs operadors de Scratch, i en mostra un coneixement elevat i complet.



Avalua els exercicis (de funció condicional i blocs operadors) realitzats per analitzar el seu grau de correcció.

No és capaç d’avaluar els exercicis (de funció condicional i blocs operadors) realitzats.

És capaç d’avaluar alguns dels exercicis (de funció condicional i blocs operadors) realitzats.

És capaç d’avaluar tots els exercicis (de funció condicional i blocs operadors) realitzats.

És capaç d’avaluar de manera detallada i argumentada tots els exercicis (de funció condicional i blocs operadors) realitzats.

Practica la programació a través de Scratch i desenvolupa un projecte complet.

Gairebé no sap practicar la programació a traves de Scratch.

Sap practicar la programació a través de Scratch, tot i que no ha estat capaç de dur a terme un projecte complet.

Sap practicar la programació i dur a terme un projecte complet.

Sap practicar la programació a través de Scratch i dur a terme un projecte complet més complex.

Dissenya i organitza el treball de manera que s’arriba a l’objectiu o projecte designat.

No és capaç d’organitzar el treball per assolir l’objectiu designat.

És capaç de dissenyar el treball per assolir l’objectiu designat, tot i que, en conjunt, no és capaç d’organitzar-lo correctament.

És capaç de dissenyar i també organitzar el treball de manera que s’assoleix l’objectiu designat.

Dissenya el treball i sap organitzar-lo seguint exactament el patró de disseny de manera que assoleix l’objectiu designat.

Avalua els exercicis (de programació d’un projecte complet) realitzats per analitzar el seu grau de correcció.

No és capaç d’avaluar els exercicis (de programació d’un projecte complet) realitzats.

És capaç d’avaluar alguns dels exercicis (de programació d’un projecte complet) realitzats, tot i que no tots.

És capaç d’avaluar tots els exercicis (de programació d’un projecte complet) realitzats.

És capaç d’avaluar els exercicis (de programació d’un projecte complet) realitzats i analitzar detalladament les incorreccions.

Coneix i practica la programació amb variables.

Gairebé no coneix la programació amb variables i no sap portar-la a la pràctica.

Coneix la programació amb variables, tot i que no sempre és capaç de portar-la a la pràctica correctament.

Coneix la programació amb variables i sap practicar-la.

Sap utilitzar amb destresa la programació amb variables de manera que sap portar-la a la pràctica en tot moment.



UNITAT 6 – L'aula taller

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Coneix l’espai que s’utilitza per realitzar els projectes de tecnologia: l’aula taller.

Desconeix per a què serveix l’aula taller.

Coneix l’aula taller, tot i que no identifica exactament quin és l’objectiu d’aquest espai.

Coneix l’aula taller i sap identificar-ne l’ús.

Coneix l’aula taller, identifica i valora la importància de la seva utilització per realitzar els projectes de tecnologia.

Distingeix les diferents zones en què es divideix l’aula taller i sap situar el treball que es fa en cada zona.

No és capaç de distingir les diferents zones de treball en què es divideix l’aula taller.

És capaç de distingir les zones en què es divideix l’aula taller, si bé identifica amb dificultat el treball que es realitza en cadascuna.

Distingeix les zones de l’aula taller i sap relacionar-les amb el tipus de treball que es fa en cadascuna.

Distingeix les zones de l’aula taller, sap relacionar-les amb els diferents treballs que es realitzen en cadascuna i justifica i valora aquesta divisió.

Coneix les eines i la forma de treball de l’aula taller, especialment les normes d’ús i de seguretat necessàries.

Desconeix quines són les eines bàsiques que es fan servir a l’aula taller, així com les normes d’ús i de seguretat.

Coneix les principals eines que es fan servir a l’aula taller, però no és capaç d’identificar clarament les seves normes d’ús i de seguretat.

Coneix les principals eines que es fan servir a l’aula taller, així com les normes d’ús i de seguretat necessàries.

Coneix les principals eines que es fan servir a l’aula taller i es mostra capaç de descriure i respectar de manera raonada les normes d’ús i seguretat necessàries.

Coneix, analitza i classifica les diferents eines que s’utilitzen a l’aula taller.

No és capaç de conèixer, analitzar i classificar les principals eines que es fan servir a l’aula taller.

Coneix i és capaç de classificar les principals eines que es fan servir a l’aula taller.

Coneix, classifica i també analitza les principals eines que s’utilitzen a l’aula taller.

Es mostra capaç de conèixer, classificar i analitzar detalladament totes les eines que formen part de l’aula taller.

Coneix, analitza i classifica les diferents màquines elèctriques que s’utilitzen a l’aula taller.

No és capaç de conèixer, analitzar i classificar les principals màquines elèctriques que s’utilitzen a l’aula taller.

Coneix i és capaç de classificar les principals màquines elèctriques que s’utilitzen a l’aula taller.

Coneix, classifica i també analitza les principals màquines elèctriques que s’utilitzen a l’aula taller.

Es mostra capaç de conèixer, classificar i analitzar totes les màquines elèctriques que formen part de l’aula taller.

Utilitza de manera responsable les diferents eines, aplicant sempre les seves normes d’ús.

No es mostra capaç de fer servir amb seguretat les eines.

És capaç de fer servir les eines, però no sempre aplica les seves normes d’ús.

És capaç de fer servir les eines i aplicar les seves normes d’ús.

Utilitza les eines amb seguretat i de manera responsable, fixant-se en les seves normes d’ús i aplicant-les sempre.

Utilitza de manera responsable les diferents màquines elèctriques, aplicant sempre les seves normes d’ús.

No es mostra capaç d’utilitzar amb seguretat les màquines elèctriques.

És capaç d’utilitzar les màquines elèctriques, però no sempre aplica les seves normes d’ús.

És capaç d’utilitzar les màquines elèctriques i aplicar les seves normes d’ús.

Utilitza les màquines elèctriques amb seguretat i de manera responsable, fixant-se en les seves normes d’ús i aplicant-les sempre.



UNITAT 7 – El projecte tècnic

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________



No és capaç d’identificar en l’entorn ni en la societat problemes que pot resoldre la tecnologia.

És capaç d’identificar problemes de la societat que pot resoldre la tecnologia.

Identifica problemes i també és capaç d’assenyalar necessitats de la societat que la tecnologia podria resoldre.

Identifica de manera raonada problemes i necessitats de la societat que podria resoldre la tecnologia.

Analitza i avalua alguns dels avenços tecnològics recents produïts en la societat.

No és capaç d’assenyalar avenços tecnològics recents de la societat.

És capaç d’assenyalar certs avenços tecnològics recents produïts en la societat, i analitzar-ne també alguns.

És capaç d’assenyalar i analitzar els principals avenços tecnològics que s’han produït en la societat recentment.

Analitza i avalua de manera ben argumentada els principals avenços tecnològics que s’han produït en la societat recentment.

Detalla, distingeix i analitza cadascuna de les parts d’un projecte tecnològic.

No és capaç de distingir i analitzar les parts que constitueixen el projecte tecnològic.

És capaç de detallar i distingir les parts d’un projecte tecnològic, i analitzar-ne algunes.

És capaç de detallar i distingir les parts d’un projecte tecnològic, i analitzar-ne cadascuna a grans trets.

Detalla, distingeix i analitza totes les parts d’un projecte tecnològic de manera exhaustiva i completa.

Analitza la importància i la funció que té la memòria dins d’un projecte tècnic.

No és capaç de reconèixer la importància ni la funció de la memòria en el projecte tècnic.

És capaç de reconèixer la importància i la funció que té la memòria en el projecte tècnic.

És capaç de reconèixer la importància i la funció que té la memòria en el projecte tècnic, i analitzar-la a grans trets.

És capaç de reconèixer la importància i la funció que té la memòria en el projecte tècnic, i analitzar-la de manera detallada i completa.

Detalla l’estructura de la memòria d’un projecte tecnològic, enumerant i distingint cadascuna de les seves parts.

No és capaç de detallar l’estructura de la memòria d’un projecte tecnològic.

És capaç de detallar l’estructura de la memòria d’un projecte tecnològic.

És capaç de detallar l’estructura de la memòria d’un projecte tecnològic, enumerant totes les seves parts i descrivint-ne alguna.

És capaç de detallar l’estructura de la memòria d’un projecte tecnològic, enumerant-ne i descrivint-ne totes les seves parts.

Sap organitzar adequadament la informació que ha d’incloure la memòria tècnica d’un projecte.

No és capaç de redactar adequadament la memòria d’un projecte.

És capaç de redactar adequadament les parts principals de la memòria tècnica d’un projecte.

És capaç de redactar adequadament totes les parts de la memòria tècnica d’un projecte.

És capaç de redactar adequadament la memòria tècnica d’un projecte mostrant un coneixement detallat de les seves parts.

Coneix les pautes bàsiques de presentació de cadascuna de les parts de la memòria tècnica.

No coneix les pautes bàsiques de presentació de les parts de la memòria tècnica.

Sembla que coneix les pautes bàsiques de presentació de la memòria tècnica, si bé no les respecta en totes les seves parts constitutives.

Coneix les pautes bàsiques de presentació de la memòria tècnica i les respecta en totes les seves parts constitutives.

Coneix i respecta les pautes de presentació de totes les parts de la memòria tècnica i mostra una especial cura formal que va més enllà de les pautes bàsiques.

Coneix les pautes bàsiques que cal seguir per redactar correctament cadascuna de les parts de la memòria tècnica.

No coneix les pautes bàsiques de redacció de les parts de la memòria tècnica.

Sembla que coneix les pautes bàsiques de redacció de la memòria tècnica, si bé no les respecta en totes les seves parts constitutives.

Coneix les pautes bàsiques de redacció de la memòria tècnica i les respecta en totes les seves parts constitutives.

Coneix i respecta les pautes de redacció de totes les parts de la memòria tècnica, mostrant una especial cura que va més enllà de les pautes bàsiques.

Redacta i presenta correctament la memòria tècnica d’un projecte.

No es mostra capaç de redactar i presentar correctament la memòria tècnica del projecte.

És capaç de redactar correctament la memòria tècnica d’un projecte, però no respecta completament les pautes de presentació.

És capaç de redactar correctament la memòria tècnica d’un projecte i també en respecta les pautes bàsiques de presentació.

Redacta la memòria tècnica amb detall i respecta les pautes de presentació més enllà del que és bàsic, amb pulcritud i sense errors.

Coneix què és un programari d’ofimàtica i quins són alguns dels més freqüents en el mercat.

No es mostra capaç de reconèixer què és un programari d’ofimàtica.

No coneix què és un programari d’ofimàtica, però sí que és capaç d’anomenar-ne alguns dels més freqüents en el mercat.

Coneix què és un programari d’ofimàtica i en reconeix alguns dels que són presents en el mercat.

Coneix què és un programari d’ofimàtica i reconeix tots els que són més habituals avui.

Coneix diferents processadors de textos,

No és capaç de reconèixer alguns

És capaç de reconèixer processadors de textos,

És capaç de reconèixer processadors de textos,

És capaç de reconèixer processadors de textos i



com funcionen i per a què serveixen fonamentalment.

processadors de textos. tot i que li resulta més difícil explicar com funcionen i per a què serveixen.

i explicar de manera bàsica com funcionen i per a què serveixen.

també d’explicar de manera detallada quin és el seu funcionament i quins propòsits bàsics tenen.

Sap instal·lar el processador Writer d’OpenOffice.orgi coneix el seu entorn de treball.

No coneix el processador Writer de OpenOffice.org.

Sap instal·lar el processador Writer d’OpenOffice.org, però no és capaç de fer-lo servir.

És capaç d’instal·lar el processador Writer d’OpenOffice.org i coneix les opcions bàsiques del seu entorn de treball.

És capaç d’instal·lar el processador Writer d’OpenOffice.org i sap fer servir amb desimboltura les eines que ofereix el seu entorn de treball.

Utilitza adequadament un processador de textos per redactar la memòria tècnica.

No es mostra capaç de fer servir adequadament un processador de textos per redactar la memòria.

És capaç de fer servir un processador de textos per redactar la memòria, però només utilitza les seves eines bàsiques.

És capaç de fer servir de manera solvent un processador de textos per redactar la memòria.

És capaç de fer servir un processador de textos per redactar la memòria, demostrant que coneix gairebé totes les seves eines.



UNITAT 8 – Els materials

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Coneix els diferents materials que s’utilitzen en la fabricació d’objectes tecnològics en funció de les seves propietats.

Desconeix els materials que s’utilitzen en la fabricació d’objectes tecnològics.

Coneix els principals materials amb els quals es fabriquen objectes tecnològics, tot i que només els relaciona parcialment amb les seves propietats.

Coneix els materials principals amb els quals es fabriquen objectes tecnològics i els relaciona amb les seves propietats.

Coneix els materials utilitzats en la fabricació d’objectes tecnològics i els relaciona amb cadascuna de les seves propietats de manera argumentada.

Coneix i identifica les fases del cicle dels materials: extracció, transformació, producció, utilització i reciclatge.

Desconeix les fases del cicle dels materials.

Coneix el cicle dels materials, però no és capaç d’identificar-ne totes les fases.

Coneix i identifica les fases del cicle dels materials: extracció, transformació, producció, utilització i reciclatge.

Coneix el cicle dels materials i en descriu cadascuna de les fases (des de l’extracció fins al reciclatge) de manera detallada i completa.

Coneix la regla de les 3R (reduir, reutilitzar, reciclar) per conscienciar sobre la utilització de materials respectant el medi ambient.

Desconeix la regla de les 3R.

Coneix la regla de les 3R (reduir, reutilitzar, reciclar), tot i que no es mostra del tot conscienciat amb la importància de la utilització de materials que respectin el medi ambient.

Coneix la regla de les 3R (reduir, reutilitzar, reciclar) i es mostra conscienciat amb la importància de la utilització de materials que respectin el medi ambient.

Coneix la regla de les 3R (reduir, reutilitzar, reciclar) i defineix de manera raonada la importància de la utilització de materials que respectin el medi ambient.


Desconeix les propietats característiques dels materials.

Coneix algunes de les propietats característiques dels materials, tot i que no totes les importants.

Coneix i identifica les principals propietats dels materials (densitat, conductivitat tèrmica i elèctrica, dilatació, etc).

Coneix i és capaç de descriure amb arguments i exemples quines són les principals propietats dels materials (densitat, conductivitat tèrmica i elèctrica, dilatació, etc).

Coneix la importància de la fusta com a material per a la construcció d’objectes tecnològics des de l’antiguitat.

Desconeix la importància de la fusta com a material per a la construcció d’objectes tecnològics.

Coneix la importància de la fusta com a material per a la construcció però només de l’actualitat.

Coneix la importància de la fusta com a material per a la construcció d’objectes tecnològics des de l’antiguitat fins a l’actualitat.

Coneix la importància de la fusta com a material per a la construcció d’objectes des de l’antiguitat i és capaç de demostrar el seu coneixement sobre això amb molts exemples.

Coneix les principals propietats de la fusta com a material per a la construcció d’objectes.

Desconeix quines són les propietats adequades de la fusta per a la construcció d’objectes.

És capaç d’anomenar algunes de les propietats que té la fusta com a material per a la construcció d’objectes.

Coneix les principals propietats que té la fusta per a la construcció d’objectes.

És capaç d’identificar de manera argumentada i exemplificada quines són les propietats principals de la fusta com a material per a la construcció d’objectes.

Classifica i identifica els diferents tipus de fustes que hi ha.

No és capaç d’identificar els diferents tipus de fustes que hi ha.

És capaç d’identificar els diferents tipus de fustes que hi ha.

Identifica i classifica els diferents tipus de fustes que hi ha.

És capaç d’identificar els diferents tipus de fustes que hi ha, classificant-los i exemplificant-los amb detall.

Identifica alguns dels productes més importants derivats de la fusta (paper, cartró, suro).

No és capaç d’identificar productes derivats de la fusta.

És capaç d’identificar algun producte derivat de la fusta.

Identifica alguns productes derivats de la fusta com el paper, el cartró i el suro.

És capaç d’identificar i caracteritzar els productes derivats de la fusta, com el paper, el cartró i el suro.

Coneix la importància dels metalls en la construcció d’objectes tecnològics des de l’antiguitat.

Desconeix la importància dels metalls com a material per a la construcció d’objectes tecnològics.

Coneix la importància dels metalls com a material per a la construcció però només de l’actualitat.

Coneix la importància dels metalls com a material per a la construcció d’objectes tecnològics des de l’antiguitat fins avui.

Coneix la importància dels metalls com a material per a la construcció d’objectes des de l’antiguitat i és capaç de demostrar el seu coneixement sobre això amb molts exemples.

Coneix el procés d’obtenció i producció

Desconeix quin és el procés d’obtenció i



Descriu de manera detallada quin és el



dels metalls en la indústria metal·lúrgica, diferenciant aquells natius dels que s’extreuen de minerals.

producció dels metalls. dels metalls en la indústria metal·lúrgica, tot i que no diferencia els natius dels que s’extreuen de minerals.

dels metalls en la indústria metal·lúrgica, diferenciant aquells natius dels que s’extreuen de minerals.

procés d’obtenció i producció dels metalls en la indústria metal·lúrgica, i és capaç de diferenciar i exemplificar els metalls natius dels que s’extreuen de minerals.

Analitza les propietats físiques i químiques dels metalls, destacant també les relacionades amb el medi ambient i la salut humana.

Desconeix les propietats físiques i químiques dels metalls.

És capaç d’anomenar algunes de les propietats que tenen els metalls com a material per a la construcció d’objectes.

Coneix les propietats físiques i químiques dels metalls, destacant també les relacionades amb el medi ambient i la salut humana.

És capaç d’identificar i també analitzar les propietats físiques i químiques dels metalls, així com les relacionades amb el medi ambient i la salut humana.

Identifica els dos grans grups de metalls (fèrrics i no fèrrics), relacionant-los amb alguns objectes metàl·lics quotidians.

No és capaç d’identificar els dos grans grups de metalls que hi ha.

És capaç d’identificar els grans grups de metalls que hi ha.

Identifica els grans grups de metalls que hi ha, aportant-ne alguns exemples característics.

És capaç d’identificar els grans grups de metalls que hi ha, argumentant-los i exemplificant-los amb detall.

Coneix la importància del plàstic en la nostra societat i identifica la gran quantitat d’objectes que estan fabricats amb aquest material.

Desconeix la importància del plàstic en la nostra societat.

És capaç de distingir alguns objectes del nostre entorn fabricats amb plàstic, tot i que no coneix la importància d’aquest material en abstracte.

Coneix la importància del plàstic en la nostra societat i distingeix alguns objectes de l’entorn fabricats amb aquest material.

Coneix la importància del plàstic en la nostra societat i és capaç de demostrar el seu coneixement de manera argumentada i amb molts exemples.

Coneix el procés d’obtenció i fabricació del material base dels plàstics, els polímers, així com el posterior procés de transformació i conformació.

Desconeix quin és el procés d’obtenció i fabricació dels plàstics.

Coneix quin és el material base dels plàstics (els polímers), així com el seu procés d’obtenció, però desconeix les posteriors etapes de transformació.

Coneix quin és el material base dels plàstics (els polímers), així com el seu procés d’obtenció, fabricació i posterior transformació.

Coneix què són els polímers i descriu de manera detallada quin és el procés d’obtenció, producció, transformació i conformació dels plàstics.

Analitza les principals característiques i propietats dels plàstics, especialment les que afecten la relació del plàstic amb el medi ambient.

Desconeix les característiques i propietats bàsiques dels plàstics.

És capaç d’anomenar algunes de les característiques i propietats dels plàstics.

Coneix les principals característiques i propietats dels plàstics, especialment les relacionades amb el medi ambient.

És capaç d’identificar i també analitzar les característiques i propietats dels plàstics, així com les relacionades amb el medi ambient.

Identifica els tres grans grups de plàstics, relacionant-los amb objectes de la vida diària.

No és capaç d’identificar els tres grans grups de plàstics que hi ha.

És capaç d’identificar els grans grups de plàstics que hi ha.

Identifica els grans grups de plàstics que hi ha, aportant-ne alguns exemples característics.

És capaç d’identificar els grups de plàstics que hi ha, argumentant-los i exemplificant-los amb detall.



Projecte 1. Dibuixem nostra casa - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Sap dibuixar un habitatge de manera objectiva i representar-ne la forma i dimensió de la manera més fidel a la realitat, amb exactitud i precisió.

No sap dibuixar un habitatge de manera objectiva ni representar-ne la forma i dimensió de manera fidel a la realitat.

Sap dibuixar un habitatge de manera objectiva i representar-ne la forma i dimensió de manera fidel a la realitat, però li falta exactitud i precisió.

Sap dibuixar un habitatge de manera objectiva i representar-ne la forma i dimensió de manera fidel a la realitat.

Sap dibuixar perfectament un habitatge de manera objectiva i representar-ne la forma i dimensió de la manera més fidel a la realitat, amb exactitud i precisió, i ho exemplifica amb claredat.

Aplica les normes i els símbols del dibuix tècnic perquè el projecte sigui comprensible per a qualsevol persona que vulgui llegir-lo.

No sap aplicar les normes i els símbols del dibuix tècnic perquè el projecte sigui comprensible per a qualsevol persona que vulgui llegir-lo.

Sap aplicar les normes i els símbols del dibuix tècnic perquè el projecte sigui comprensible, però li falta agilitat.

Sap aplicar les normes i els símbols del dibuix tècnic perquè el projecte sigui comprensible per a qualsevol persona que vulgui llegir-lo.

Sap aplicar les normes i els símbols del dibuix tècnic perquè el projecte sigui comprensible per a qualsevol persona que vulgui llegir-lo i ho sap exemplificar clarament.

Treballa amb diferents magnituds de mesura, càlcul matemàtic proporcions amb escales.

No és capaç de treballar amb les diferents magnituds de mesura, càlcul matemàtic proporcions amb escales.

Sap treballar amb diferents magnituds de mesura, càlcul matemàtic proporcions amb escales, però a vegades li costa distingir-les.

És capaç de treballar amb diferents magnituds de mesura, càlcul matemàtic proporcions amb escales.

Sap treballar amb diferents magnituds de mesura, càlcul matemàtic proporcions amb escales sense presentar cap dificultat.

Sap interpretar plànols i aplicar l'ús de l’acotació en el dibuix tècnic.

No sap interpretar plànols ni aplicar l'ús de l’acotació en el dibuix tècnic.

Sap interpretar plànols però li costa aplicar l'ús de l’acotació en el dibuix tècnic.

Sap interpretar plànols i aplicar l'ús de l’acotació en el dibuix tècnic de manera bàsica.

Sap interpretar plànols i aplicar l'ús de l’acotació en el dibuix tècnic de manera clara i precisa.

Té capacitat d'organització, d'interpretar els passos de treball i de presentació d'un projecte tècnic.

No té capacitat d'organització, d'interpretar els passos de treball i de presentació d'un projecte tècnic.

Amb prou feines té capacitat d'organització, d'interpretar els passos de treball i de presentació d'un projecte tècnic.

Té capacitat d'organització, però li costa interpretar els passos de treball i organitzar-se per presentar un projecte tècnic.

Té capacitat d'organització, d'interpretar els passos de treball i sap presentar un projecte tècnic de manera acurada i ben estructurada.



Projecte 1. Dibuixem nostra casa - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d’assoliment que consideris que has obtingut.

1. Millorable 2. Acceptable 3. Bé 4. Excel·lent

OBJECTIUS 1 2 3 4 PUNTS

1. Aprendre a dibuixar un habitatge de manera objectiva.

2. Representar la forma i la dimensió de la manera més fidel a la realitat, amb exactitud i precisió.

3. Aplicar les normes i els símbols del dibuix tècnic necessaris per tal que el nostre projecte sigui comprensible per a qualsevol persona que desitgi interpretar-lo..

4. Treballar amb diferents magnituds de mesura, càlcul matemàtic i proporcions amb escales.

5. Saber interpretar plànols.

6. Aplicar l'ús de l'acotació en el dibuix tècnic.

7. Demostrar capacitat d'organitzar-se, interpretar les fases de treball indicades en les instruccions i de presentar un projecte tècnic.

TOTAL ____



Projecte 1. Dibuixem casa nostra - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________

Marca una x en el nivell d’assoliment que consideris que ha obtingut el teu grup de treball.



En la realització del projecte

L’esbós està ben dibuixat i s’entén fàcilment.

El croquis està ben acotat i les mesures representades són les correctes.

Les mesures s’han calculat correctament a escala.

El plànol està ben acabat amb les proporcions a escala i els detalls de la habitatge.

El projecte inclou tots els passos que s’han seguit i està ben presentat a nivell gràfic i inclou tota la informació i conclusions necessàries.

TOTAL ____



Projecte 2. Dissenyem videojocs - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Sap gestionar un entorn de treball virtual com és el programari Scratch.

No és capaç de gestionar un entorn de treball virtual com és el programari Scratch.

És capaç d’entendre com es gestiona un entorn de treball virtual com és el programari Scratch, però no sap com posar-lo en pràctica.

Sap gestionar un entorn de treball virtual com és el programari Scratch.

Sap gestionar un entorn de treball virtual i és capaç de moure’s per l’entorn del programari Scratch sense dificultats.

Promou la capacitat autoreflexiva dels alumnes, la capacitat d'identificació i la correcció d'errades de problemes lògics.

No sap promoure la capacitat autoreflexiva dels alumnes, ni la capacitat d'identificació ni la correcció d'errades de problemes lògics.

És capaç de promoure la capacitat autoreflexiva dels alumnes, la capacitat d'identificació i la correcció d'errades de problemes lògics.

Sap promoure la capacitat autoreflexiva dels alumnes, la capacitat d'identificació i la correcció d'errades de problemes lògics.

Sap promoure la capacitat autoreflexiva dels alumnes amb molta habilitat, la capacitat d'identificació i la correcció d'errades de problemes lògics de manera detallada.

Treballa a partir de la programació diferents temàtiques com són les matemàtiques, el disseny, el so i la programació.

No és capaç de treballar a partir de la programació diferents temàtiques com ara les matemàtiques, el disseny, el so i la programació.

Comença a treballar a partir de la programació diferents temàtiques com ara les matemàtiques, el disseny, el so i la programació.

Sap treballar a partir de la programació diferents temàtiques com ara les matemàtiques, el disseny, el so i la programació.

Sap treballar a partir de la programació diferents temàtiques, com ara les matemàtiques, el disseny, el so i la programació, i les domina perfectament.

Fomenta la capacitat d'imaginar, programar i compartir el projecte d'un videojoc.

No és capaç de fomentar la capacitat d'imaginar, programar i compartir el projecte d'un videojoc.

Sap fomentar la capacitat d'imaginar, programar i compartir el projecte d'un videojoc, tot i que a vegades ho fa amb dificultat.

És capaç de fomentar la capacitat d'imaginar, programar i compartir el projecte d'un videojoc.

És perfectament capaç de fomentar la capacitat d'imaginar, programar i compartir el projecte d'un videojoc.

Desenvolupa la capacitat d'organització, d'interpretació dels passos de treball i presentació d'un projecte tècnic.

No és capaç d’organitzar, interpretar els passos de treball i presentar un projecte tècnic.

És capaç gairebé sempre d’organitzar, interpretar els passos de treball i presentar un projecte tècnic.

Sap organitzar-se, interpretar els passos de treball i presentar un projecte tècnic.

Sap organitzar-se molt bé, interpretar els passos de treball i presentar un projecte tècnic de manera detallada.



Projecte 2. Dissenyem videojocs - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. Aprendre a dominar el programa Scratch.

2. Promoure la capacitat autoreflexiva dels alumnes, la capacitat d'identificació i la correcció d'errades de problemes lògics.

3. Aplicar coneixements matemàtics, de disseny, de so i programació.

4. Tenir capacitat d'imaginar, programar i compartir el projecte d'un videojoc.

5. Desenvolupar la capacitat d'organització, d'interpretació de ”passos de treball” i presentació d'un projecte tècnic.

6. Assolir nous conceptes.

TOTAL ____



Projecte 2. Dissenyem videojocs - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________





El videojoc de mostra segueix les pautes marcades i està ben programat.

S'ha entès el projecte i s'han resolt els possibles errors.

El videojoc que es desenvolupa des de zero està ben planificat i és interessant o atractiu.

Els personatges interactuen bé entre ells i un d'ells ha estat dissenyat des de zero.

S'han editat sis vestits correctament

S'ha editat des de zero un nou fons de pantalla.

S'han resolt amb èxit les possibles errades.

TOTAL ____



Projecte 3. Tangram - AVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________


Aplica coneixements de dibuix tècnic.

Amb prou feines sap aplicarconeixements de dibuix tècnic.

Aplica coneixements de dibuix tècnic, tot i que amb alguna dificultat.

És capaç d’aplicarconeixements de dibuix tècnic.

Sap aplicar coneixements de dibuix tècnic i ho fa amb desimboltura i iniciativa.

Fa servir instruments de dibuix.

No fa servir instruments de dibuix.

Gairebé sempre fa servir instruments de dibuix.

Fa servir instruments de dibuix amb facilitat.

Sap fer servir instruments de dibuix amb molta destresa.

Sap utilitzar eines de treball amb fusta al taller de Tecnologia.

No és capaç d’utilitzar eines de treball amb fusta al taller de Tecnologia.

Sap utilitzar eines de treball amb fusta al taller de Tecnologia.

Utilitzar bé les eines de treball amb fusta al taller de Tecnologia.

Sap utilitzar eines de treball amb fusta al taller de Tecnologia i les fa servir amb agilitat i desimboltura.

Sap planificar la construcció d'un objecte.

No entén com es planifica la construcció d'un objecte.

Planifica la construcció d'un objecte, tot i que a vegades necessita ajuda.

Sap planificar la construcció d'un objecte.

Planifica la construcció d'un objecte i coneix els passos que cal seguir per assolir-ho.

Potencia la creativitat i la innovació a través d'una activitat interdisciplinària, que implica el dibuix tècnic, les matemàtiques i el disseny.

No sap potenciar la creativitat i la innovació a través d'una activitat interdisciplinària, que implica el dibuix tècnic, les matemàtiques i el disseny.

Intenta potenciar la creativitat i la innovació a través d'una activitat interdisciplinària, però a vegades no ho aconsegueix.

Sap potenciar la creativitat i la innovació a través d'una activitat interdisciplinària, que implica el dibuix tècnic, les matemàtiques i el disseny.

Sap potenciar amb molta habilitat i destresa la creativitat i la innovació a través d'una activitat interdisciplinària, que implica el dibuix tècnic, les matemàtiques i el disseny.



Projecte 3. Tangram - AUTOAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________




1. Aplicar correctament els coneixements de dibuix tècnic.

2. Saber fer servir instruments de dibuix i saber aplicar la teoria sobre el dibuix tècnic.

3. Aprendre a utilitzar eines de treball amb fusta al taller de Tecnologia, tenint en compte les normes d’ús i mesures de seguretat.

4. Tenir capacitat de planificar la construcció d'un objecte.

5. Potenciar la creativitat i la innovació a través d'una activitat interdisciplinar, que implica el dibuix tècnic, les matemàtiques i el disseny.

TOTAL ____



Projecte 3. Tangram - COAVALUACIÓ

ALUMNE/A __________________________________________________________________

GRUP ____________________________ DATA _____________________________________





El disseny general del projecte està ben

presentat, els marcs estan ben dibuixats i cada

làmina amb el caixetí explicatiu correcte.

La làmina 1 té totes les acotacions i estan ben

dibuixades totes les peces del Tangram. Cada

figura té un número assignat.

La làmina 2 està ben dibuixada i delimitada, les

figures del Tangram estan dibuixades segons les

acotacions. Cada figura té un número assignat.

La làmina 3 està ben perfilada i dibuixada, amb

les acotacions correctes, el caixetí ampliat i

s’han afegit les línies discontínues.

La làmina 4 està ben perfilada i dibuixada, amb

les acotacions correctes, el caixetí ampliat i

s’han afegit les línies discontínues.

El Tangram de fusta està ben acabat, s’han

seguit tots els passos correctament.

S'ha fet servir correctament cada eina de

treball.



TOTAL ____


digital-text.comdigital-text.com/.../programaciotecnologiacatalunya1eso.docx · web viewen...

Documents