diari de sessions - parlament.cat · proposta de resolució sobre la construcció de l’escola...

TAUL A DE CONT INGUT

Proposta de resolució sobre la construcció de l’Escola Carme Guasch, de Figueres250-00262/11 4

Proposta de resolució sobre la convocatòria de places docents250-00269/11 7

Proposta de resolució sobre el decret de plantilles docents i la provisió de places 250-00524/11 11

Proposta de resolució sobre l’Escola Bernardí Tolrà, de Vila-rodona 250-00295/11 13

Proposta de resolució sobre els criteris aplicats en el procés de preinscripció escolar 250-00302/11 15

Proposta de resolució sobre la priorització de les obres de construcció de l’edifici de l’Institut Escola Salvador Vilarrasa, de Besalú, el 2016250-00307/11 17

Proposta de resolució sobre el trasllat i l’ampliació de l’Escola Can Maiol, de Barcelona250-00308/11 19

Proposta de resolució sobre el condicionament de l’Escola Mediterrània, de Barcelona 250-00310/11 23

Proposta de resolució sobre la construcció de l’Escola Mediterrània, de Viladecans, i la seva transformació en institut escola250-00320/11 25

Proposta de resolució sobre l’Escola Mar Nova, de Premià de Mar 250-00508/11 33

DIARI DE SESSIONSDEL PARLAMENT DE CATALUNYAXI legislatura · tercer període · sèrie C · núm. 211

Comissió d’Ensenyament

Sessió 12, dimarts 4 d’octubre de 2016

Presidència de l’I. Sr. Rafel Bruguera Batalla

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.

El Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (DSPC) reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient de la comissió.

Imprès al Parlament

ISSN: 0213-7976 (general) 0213-7992 (sèrie C) DL: B-3.468-1982

www.parlament.cat

www.parlament.cat

DSPC C 2114 d’octubre de 2016

Sessió 12 de la CE 3

Sessió 12 de la CE

La sessió de la Comissió d’Ensenyament (CE) s’obre a les tres de la tarda i nou minuts. Presideix Rafel Bruguera Batalla, acompanyat de la vicepresidenta, Maria Senserrich i Gui-tart, i de la secretària en funcions, Marisa Xandri Pujol. Assisteix la Mesa el lletrat Miquel Lluís Palomares Amat.

Hi són presents els diputats Antoni Balasch i Parisi, Ramona Barrufet i Santacana, Jor-di Cuminal i Roquet, Chakir el Homrani Lesfar, Josep Maria Forné i Febrer, M. Assumpció Laïlla i Jou, Anna Simó i Castelló, Bernat Solé i Barril i Teresa Vallverdú Albornà, pel G. P. de Junts pel Sí; Martín Eusebio Barra López, Susana Beltrán García, Sergio Sanz Jiménez, So-nia Sierra Infante i Jorge Soler González, pel G. P. de Ciutadans; Alícia Romero Llano, pel G. P. Socialista; Jéssica Albiach Satorres i Marc Vidal i Pou, pel G. P. de Catalunya Sí que es Pot; María José García Cuevas i Marisa Xandri Pujol, pel G. P. del Partit Popular de Catalu-nya, i Pilar Castillejo Medina, pel G. P. de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA1. Proposta de resolució sobre la construcció de l’Escola Carme Guasch, de Figueres

(tram. 250-00262/11). Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 89, 72; esme-nes: BOPC 115, 15).

2. Proposta de resolució sobre la convocatòria de places docents (tram. 250-00269/11). Grup Parlamentari de Ciutadans, Grup Parlamentari Socialista. Debat i votació de la propos-ta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 98, 24; esmenes: BOPC 130, 14).

3. Proposta de resolució sobre el decret de plantilles docents i la provisió de places (tram. 250-00524/11). Grup Parlamentari Socialista. Debat i votació de la proposta de resolu-ció i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 184, 41; esmenes: BOPC 216, 29).

4. Proposta de resolució sobre l’Escola Bernardí Tolrà, de Vila-rodona (tram. 250-00295/11). Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 104, 56; esmenes: BOPC 145, 12).

5. Proposta de resolució sobre els criteris aplicats en el procés de preinscripció esco-lar (tram. 250-00302/11). Anna Simó i Castelló, del Grup Parlamentari de Junts pel Sí, Sonia Sierra Infante, del Grup Parlamentari de Ciutadans, Esther Niubó Cidoncha, del Grup Parla-mentari Socialista, Jéssica Albiach Satorres, del Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, María José García Cuevas, del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, Pilar Castillejo Medina, del Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Consti-tuent. Debat i votació (text presentat: BOPC 104, 65).

6. Proposta de resolució sobre la priorització de les obres de construcció de l’edifici de l’Institut Escola Salvador Vilarrasa, de Besalú, el 2016 (tram. 250-00307/11). Grup Parlamen-tari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació de la proposta de resolució i de les es-menes presentades (text presentat: BOPC 104, 69; esmenes: BOPC 145, 12).

7. Proposta de resolució sobre el trasllat i l’ampliació de l’Escola Can Maiol, de Barcelo-na (tram. 250-00308/11). Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 104, 70; esmenes: BOPC 145, 13).

8. Proposta de resolució sobre el condicionament de l’Escola Mediterrània, de Barcelo-na (tram. 250-00310/11). Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 104, 72; esmenes: BOPC 145, 13).

9. Proposta de resolució sobre la construcció de l’Escola Mediterrània, de Viladecans, i la seva transformació en institut escola (tram. 250-00320/11). Grup Parlamentari de Ciu-tadans, Grup Parlamentari Socialista, Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades (text presentat: BOPC 110, 16; esmenes: BOPC 145, 13).

10. Proposta de resolució sobre l’Escola Mar Nova, de Premià de Mar (tram. 250-00508/11). Sonia Sierra Infante, del Grup Parlamentari de Ciutadans, Esther Niubó Cidonc-ha, del Grup Parlamentari Socialista, Jéssica Albiach Satorres, del Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, María José García Cuevas, del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, Pilar Castillejo Medina, del Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Po-



pular - Crida Constituent. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes pre-sentades (text presentat: BOPC 171, 17; esmenes: BOPC 211, 17).

El president

Bona tarda, diputades i diputats. Donem inici a aquesta sessió de la Comissió d’En-senyament amb una consideració inicial.

La gestora de la Comissió d’Ensenyament, fins ara, la senyora Montserrat Alcàcer..., hi ha hagut una remodelació i ens deixa. Volem..., suposo que interpreto el desig de tots els grups, que consti en acta l’agraïment a la seva feina i, evidentment, donar la benvin-guda a la senyora Elena Mora, desitjar-li, com a mínim, el mateix treball que ha fet la senyora Alcàcer.

Com a segona qüestió, hi ha substitucions en els grups parlamentaris? (Pausa.) Sí, Ciutadans? (Sonia Sierra Infante intervé sense fer ús del micròfon.) Sí, María José?

María José García Cuevas

En el Grupo Popular, Marisa Xandri sustituirá a Fernando Sánchez Costa.

Anna Simó i Castelló

Al Grup de Junts pel Sí, el senyor Jordi Cuminal substitueix la senyora Marta Pascal.

El president

Molt bé, doncs, ara sí.

Proposta de resolució sobre la construcció de l’Escola Carme Guasch, de Figueres

250-00262/11

Comencem amb el primer punt de l’ordre del dia, que és la Proposta de resolució so-bre la construcció de l’Escola Carme Guasch, de Figueres, presentada pel Grup Parla-mentari del Partit Popular de Catalunya. Inicialment, en aquesta proposta de resolució s’havia presentat una esmena per part de Junts pel Sí, i hi ha hagut una transaccional, finalment.

I, per tant, comencem el debat passant-li la paraula a la vicepresidenta, la senyora Senserrich.

La vicepresidenta

Hola, bona tarda. Per a aquesta proposta de resolució, en nom del Grup Parlamentari del Partit Popular, té la paraula la senyora García Cuevas.


Gracias, presidenta. Si le parece, me posiciono ya también sobre la transacción, y no tengo segundo turno de intervención.

Bien, pues..., desde el Partido Popular presentamos esta propuesta de resolución en relación con la Escuela Carme Guasch, de Figueres, una escuela ubicada, como digo, en Figueres, en la provincia de Girona. Una provincia donde más barracones hay de toda Cataluña. Esta provincia concentra el 30 por ciento de los barracones que hay, distribui-dos por todas las escuelas e institutos de Cataluña, e incluso el 25 por ciento de las es-cuelas o institutos de las comarques gironines están en barracones, tienen por lo menos un barracón, e incluso hay diecinueve centros completamente en barracones.

Creemos que esta situación es insostenible, es indigna para la calidad de la educa-ción que merecen los alumnos de Girona. Y por esto estamos presentando una serie de..., una batería de propuestas de resolución en relación con estos centros. Esta, en con-creto, como decimos, de la Escuela Carme Guasch, de Figueres, después de diez años de inaugurar la escuela, sigue en un centro provisional, de módulos prefabricados. Al inicio del curso 15-16, el propio Ayuntamiento de Figueres reconoció públicamente que el departamento de educación, pues, tenía una deuda, tenía un compromiso pendiente con la ciudad de Figueres para construir esta escuela y que estaba pendiente de cons-truir. Por eso es por lo que nosotros presentamos esta propuesta, para que se constru-yera y se hicieran las gestiones para que se pudiera iniciar la construcción ya, este año.



Hemos llegado a una transacción, porque pensamos que es mejor, pues, avanzar, ¿no? Ir dando pasos, aunque sean de poco a poco, pero ir avanzando en lugar de quedar-nos sin resoluciones. Es mucho mejor la unanimidad y tener el compromiso del depar-tament. En ese sentido, estamos satisfechos, agradecemos a la señora Simó y también la disposición del departament, porque hemos transaccionado que el Govern formalice el convenio en el que ya se está trabajando, des del el departamento y el ayuntamiento, para construir este edificio. Y sobre todo, se pongan a trabajar en seguida, en función de los acuerdos a los que se lleguen, con lo cual, bueno, tenemos el compromiso de que el ayuntamiento esté trabajando con el departamento, el departamento con el ayuntamien-to, y que se lleve a cabo esto.

Seguiremos, también, el cumplimiento de esta resolución, una vez que se apruebe.Gracias, presidenta.

La vicepresidenta

Moltes gràcies. Ara és el torn del Grup Parlamentari de Junts pel Sí. Té la paraula la diputada Anna Simó.


Gràcies, presidenta. La qüestió de l’Escola Carme Guasch i Darné, del municipi de Figueres, és una qüestió que suscita molt debat al mateix municipi de Figueres. Ha estat un dels aspectes clau en les darreres convocatòries electorals municipals, en què tots els grups municipals i els seus candidats i candidates, doncs, hi han dit la seva. És evident que és un clam al municipi la decisió sobre en quin lloc s’ha de construir l’espai defini-tiu de l’Escola Carme Guasch i Darné, amb unes instal·lacions ja existents, del Departa-ment de Justícia, en el seu moment, o en d’altres llocs, i el que sí que és cert és que –s’ha fet referència a l’alcaldessa– de manera bastant recent, l’alcaldessa va fer públic que estaven treballant amb un conveni amb el Departament d’Ensenyament, pel que fa a la inversió educativa al municipi de Figueres i, tant en aquesta proposta de resolució, com en totes les que avui ens ocupen i ens ocuparan en d’altres comissions, allò en què s’està treballant amb el Departament d’Ensenyament, entenem, doncs, que ha de ser objecte del treball entre l’equip de Govern municipal i el Departament d’Ensenyament.

En aquest cas, s’està treballant en un conveni, doncs, el que instem al Govern és que formalitzi aquest conveni, que no s’encantin, que tirin endavant amb aquest conveni i que programin la construcció de l’edifici en funció d’allò que s’acordi amb l’Ajuntament de Figueres. Entenem que aquesta és la lògica, que aquest Parlament no programem, no planifiquem. Que estan parlant-ho el Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament de Figueres i, per tant, que el departament vagi concloent el seu debat amb l’Ajuntament de Figueres i, un cop ho hagi conclòs, doncs, procedeixi a programar la construcció d’aquest edifici.

És aquest l’acord a què hem arribat, el celebrem, i estarem amatents, doncs, als prò-xims passos del departament i de l’Ajuntament de Figueres.

Moltes gràcies.

La vicepresidenta

Moltes gràcies. És el torn del Grup Parlamentari de Ciutadans. Té la paraula la se-nyora Sonia Sierra.

Sonia Sierra Infante

Moltes gràcies i bona tarda a tothom. El tema dels barracons és una xacra del siste-ma educatiu català. Ens han parlat de Girona, però en realitat és de tot Catalunya. Els darrers vint anys, la mitjana és de més de vuit-cents barracons i per això nosaltres, el darrer ple vam fer una moció dedicada a aquest tema, que, en tant que mandat demo-cràtic del Parlament, perquè va sortir aprovada, doncs, tindrem molta cura que s’estigui duent a terme. En tot cas, nosaltres sempre recolzem aquest tipus d’iniciatives, per la qual cosa el nostre vot és a favor.

Gràcies.

La vicepresidenta

Moltes gràcies. Ara és el torn del Grup Parlamentari Socialista, té la paraula el se-nyor Rafael Bruguera.



Rafel Bruguera Batalla

Sí, gràcies. Nosaltres celebrem la transacció perquè, efectivament, la proposta de re-solució inicial tenia un problema, d’entrada, i és que efectivament hi ha un debat dintre de la mateixa ciutat. No tant de la necessitat d’una nova escola, sinó de la seva ubicació, i em sembla que no se’ns escapa que una part d’aquest debat té a veure, també, amb la des-afectació de l’antiga presó de Figueres, amb els usos que se li puguin destinar, etcètera.

Per tant, creiem molt més encertat començar la casa per allà on s’ha de començar, que és pels fonaments. Difícilment es podria començar una escola si no hi ha una cessió dels terrenys per part de l’ajuntament i, probablement, en aquest cas, la necessitat d’un conveni que reguli això. I, per tant, ens en felicitem i, per descomptat, que hi votarem afirmativament, gràcies.

La vicepresidenta

Moltes gràcies. I ara és el torn del Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot. Té la paraula el senyor Marc Vidal.

Marc Vidal i Pou

Sí; gràcies, presidenta. Agrair a la diputada García Cuevas el recorregut que fa per terres gironines, veient els barracons que tenim en construcció, que és cert que n’hi ha moltíssims. No coincideixo que sigui una xacra, l’existència de barracons, sinó la xacra és la persistència d’aquests barracons. En qualsevol cas, són mostra de l’adequació de la realitat demogràfica que va fer en el seu moment el Govern tripartit de les necessitats de la ciutadania i que després ha resultat que no s’han pogut fer les construccions corres-ponents. Per tant, sí que és cert que n’hi ha molts i sí que és cert que no poden estar, els nostres alumnes i les nostres alumnes, permanentment, en barracons mentre segueixen la seva escolaritat.

Per tant, ens sembla interessant i estem a favor d’aquesta proposta de resolució. I en-cara estem més a favor de la transacció a què s’ha arribat, pels mateixos motius que els que s’han dit aquí, perquè, bàsicament, la previsió que en aquests moments estava més..., en què hi havia més insistència, era fer aquesta escola a l’antiga presó de Figue-res, uns espais que no tenen ja l’ús penitenciari, i que són uns espais que lògicament, abans caldria fer la cessió des de Justícia a Ensenyament, i d’Ensenyament al municipi. I caldria veure amb quins fons es fa tota la readaptació d’aquest edifici. Per tant, és evi-dent que el que cal és un acord previ, un conveni, tal com es diu en aquesta transacció que s’ha fet amb l’actual ajuntament, i desencallar d’una vegada.

Això sí, amb la urgència que requereix el fet que portin deu anys en barracons. Per tant, hi votarem a favor.

Gràcies.

La vicepresidenta

Moltes gràcies. I ara és l’últim torn: té la paraula el Grup Parlamentari de la CUP - Crida Constituent, té la paraula la senyora Castillejo.

Pilar Castillejo Medina

Sí, bona tarda a tots i a totes. Bé, celebrem que s’hagi arribat a aquest acord, que, evi-dentment, hi votarem a favor. Però sí que ens agradaria fer una reflexió, no? Creiem que és evident que cap escola hauria d’estar en barracons, com molt bé ha dit abans, l’Escola Carme Guasch ja porta deu anys sense edifici, tot i que té un projecte educatiu plena-ment consolidat i per això entenem que la construcció de l’escola sigui una prioritat.

Tot i això, sabem que l’Escola Carme Guasch no és l’únic centre educatiu de la ciu-tat que està en barracons. Hi ha també l’institut, per exemple, l’Alexandre Deulofeu, que fa anys que n’arrossega i que es preveu que els hagi d’arrossegar bastants anys més. Per tant, que des d’aquesta comissió hàgim de decidir quina és la prioritat, si és una escola o és aquest institut, és complicat de saber, perquè, evidentment, la construcció de l’Escola Carme Guasch és una prioritat, ho tenim clar, però això no ens ha de fer perdre de vista que el nombre d’alumnes d’infantil i primària a la ciutat s’està reduint, es preveu que ho continuï fent i el que és necessari, llavors, és engegar urgentment una planificació d’un mapa escolar de Figueras que s’adapti a la realitat que s’acosta.

I no només això, sinó que creiem també que les infraestructures no són ni l’únic ni el principal problema de l’educació d’aquesta ciutat en matèria educativa. A Figueras hi



ha un problema incontestable de segregació. El recent informe del Síndic de Greuges destaca que, mentre quatre escoles tenen menys del 20 per cent d’alumnes estrangers, n’hi ha una que en té més del 70 per cent, dues que tenen més del 50 per cent. Creiem que si hem de veure quines són les prioritats d’aquesta ciutat, hem de començar per la infraestructura, o hem d’analitzar més a fons els problemes que tenen? Com pot ser que nosaltres prioritzem només aquesta proposta?

A més a més, les informacions que nosaltres tenim ens expliquen que, des del go-vern municipal, no s’estan engegant polítiques actives per evitar aquesta segregació, sinó que, a més a més, es va eliminar la zonificació escolar i que es va cedir un terreny de propietat municipal perquè s’hi creés una escola privada d’elit. Per tant, votar aquí a favor d’acords, convenis, que tinguem..., d’acord, perquè entenem que s’està parlant de molts altres temes. Tot i això, entenem que les prioritats s’han d’analitzar totes en con-junt i bé..., després que heu arribat a un acord, el votarem a favor, però inicialment, el nostre vot hauria estat negatiu.

La vicepresidenta

Un cop preses totes les posicions dels grups parlamentaris, si els sembla bé i sentint les seves declaracions, aprovaríem per assentiment aquesta proposta de resolució. (Pausa.)

Doncs, queda aprovada per assentiment, per tots els grups parlamentaris.

Proposta de resolució sobre la convocatòria de places docents

250-00269/11

Passaríem al punt número 2, mentre ve... (Veus de fons.) Ah, d’acord! És el següent? D’acord. És que avui fa doble funció, el president, eh? És el tres, no, que fas?

El president

Dos i tres..., sí, hi ha algun inconvenient perquè, independentment de fer les vota-cions diferenciades, puguem substanciar els punts 2 i 3 conjuntament? (Pausa. Veus de fons.)

La vicepresidenta

Dos i tres junts...

El president

El punt número 2, sobre convocatòria de places docents, i el punt número 3, sobre Decret de plantilles i provisió de places, si hi ha algun inconvenient per part de..., (Veus de fons.) No? (Veus de fons.) Ho fem separat? (Anna Simó i Castelló demana per parlar.) Senyora Simó?


Creiem que, tot i que parla de docents, estem parlant de qüestions diferents...

El president

D’acord, doncs, passem al punt número 2: Proposta de resolució sobre la convoca-tòria de places docents, presentada pels grups parlamentaris de Ciutadans i Socialista. S’havia presentat una esmena per part de Junts pel Sí, i hi ha un text transaccionat. Per tant, per a la defensa de la proposta de la resolució, té la paraula la diputada Sonia Sierra.


Moltes gràcies, senyor president. Tots els experts coincideixen que el professorat és un dels punts clau per a l’èxit d’un sistema educatiu. Aquí no ens caracteritzem per trac-tar del tot bé el professorat, sobretot els darrers anys. I, més enllà que es treballen més hores i es cobra menys, fa anys que no es convoquen places d’oposició de secundària, ni places de catedràtic, la qual cosa fa que la poqueta carrera docent que tenim aquí, que no és gaire, i això seria un tema més nacional, encara es veu més retardada, perquè ni tan sols hi ha l’opció d’aquestes places de funcionari de carrera o de catedràtic.

A més, no es premia les persones que s’impliquen més a les tasques, tot i que s’ha de dir que, de vegades, aquesta implicació és obligatòria, perquè als centres petits obliga-tòriament s’ha de tenir més d’un càrrec. Llavors, nosaltres proposem, d’una banda, que es convoquin places d’oposició, de secundària; d’altres places de catedràtic de secundà-



ria i, finalment, una mesura que no costa diners, que simplement és, la persona que té dos càrrecs, que en continuï cobrant un, com fins ara, però que el segon càrrec es vegi recompensat en forma de punts per als concursos de trasllats, o per als concursos d’opo-sició. Aprofito, si li sembla bé, senyor president, per posicionar-me ja sobre les esmenes, així no enceto un altre torn de paraula.

Finalment, no hem pogut fer còpies perquè les hem acabat de decidir l’últim mo-ment, per una qüestió terminològica. I, finalment, queda el punt 1, convocar immediata-ment places de funcionaris als centres públics. El punt 2: «Tan aviat com sigui possible, convocar concurs de mèrits a catedràtics d’institut.» I finalment, el punt 3: «Adoptar les mesures necessàries per tal que el personal funcionari interí i de carrera que participin en els procediments de concurs o altres vegi recompensat amb punts de mèrits els càr-recs no cobrats.»

Moltes gràcies.

El president

A vostè. Per part del Grup Socialista, la diputada Alicia Romero.

Alícia Romero Llano

Gràcies, president. No afegiré gaires més coses al que ha dit la diputada Sierra, és una proposta de resolució que vam fer conjuntament i que el que bàsicament demanava era la convocatòria de places docents per estabilitzar la plantilla, sobretot a la secundà-ria, i establir promocions a catedràtic.

Hem pogut fer una transacció amb Junts pel Sí, que no canvia aquest objectiu i el que fa, en tot cas, és prioritzar la convocatòria de les places per sobre de les promo-cions. Creiem que és més important que hi hagi estabilització i ampliació de places de docents i es deixi, diguéssim, en un segon pla les promocions a catedràtic, no? Però, en tot cas, no canvia l’objectiu ni canvia el nostre..., el que perseguíem amb aquesta pro-posta de resolució. I penso que, per tant, hem fet un bon acord amb el Govern, esperem que es compleixi i puguem veure, doncs, aquest augment de la plantilla, que acaba re-percutint en la qualitat a l’educació pública, que és el que pretenem, gràcies.

El president

Gràcies. Té la paraula Junts pel Sí, el senyor Josep Maria Forner.

Josep Maria Forné i Febrer

Moltes gràcies, president. Poca cosa a afegir, només que, en tot cas, matisar, la qües-tió que el professorat és una de les peces fonamentals del sistema educatiu, certament. I l’estabilització de la seva tasca docent, doncs, és una prioritat, que és el que s’ha fet en aquesta transacció, prioritzar la convocatòria, que, recordem que aquesta proposta de resolució és d’abans de l’estiu, que ja s’ha complert en part i que continuarà complint-se. I també, d’alguna manera, estimulant i premiant l’estímul del compromís i de la feina de coordinació del professorat que tenim. Que, certament, doncs, està, jo diria, força con-tent en el nostre país.

El president

Molt bé, moltes gràcies. Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, la senyora Jéssica Albiach.

Jéssica Albiach Satorres

Gràcies, president. Sí, el passat 30 de juny vam aprovar reduir els interins al 5 per cent. Ara estem en un 32 per cent, això vol dir que, dels 66.200 actuals, més de vint mil són interins. I no sé com pretenem complir el que vam aprovar el passat 30 de juny, si te-nim present que cada any es jubilen més de tres-centes persones i portem cinc anys sen-se convocatòria i ara ne tenim una, que va començar enguany, però fins a l’any vinent no serà l’oposició, i és de tres-centes places. Per tant, jo crec que ací estem aprovant coses que no s’estan complint i que no es poden complir. Hem de buscar mecanismes per do-nar estabilitat a les persones que estan interines i per això s’ha de convocar més places. Perquè, com comentava, portem ja cinc anys, que seran sis, sense oposicions.

I no només això, és que el passat 30 de juny, també vam aprovar reduir la càrrega horària dels dos-cents majors de cinquanta-cinc anys i tornar a les divuit hores lectives i de vint-i-quatre de permanència en secundària i les vint-i-tres lectives, i les trenta de



permanència a primària. Tot això, amb la precarietat actual, que estem ara mateix cor-roborant. Per tant, cal donar estabilitat als docents i això es fa amb més convocatòries i oferint moltes més places. Amb tres-centes cada cinc anys, no anem enlloc, gràcies.

El president

A vostè. Té la paraula, ara, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, la senyora Maria José García.


Muchas gracias, presidente. Bien, en relación con esta propuesta de resolución, hay que decir que, desde mi grupo parlamentario, desde el Partido Popular, pues todos los compañeros saben que hemos defendido bajar la interinidad y la provisionalidad que hay en el cuerpo de docentes. Siempre hemos criticado que no se hayan aprovechado las oportunidades para convocar plazas de docentes y que, en lugar de convocar oposi-ciones para profesores o maestros, se hayan convocado plazas para bomberos o mossos d’esquadra. Para nosotros era prioritario dar estabilidad al sistema educativo. Por eso, apoyaremos el primer punto de la propuesta de resolución, porque solamente, pues, re-fuerza lo que ya hemos dicho y lo que, como ha dicho la compañera, está aprobado en junio. Y también a raíz de una interpelación y moción que presentó mi grupo parlamen-tario.

En relación con el segundo, yo, por la información que tengo, para acceder al cuerpo de catedráticos se accede por concurso de méritos y no por oposición. Entonces, si esto es así..., y creo que habría que plantear una enmienda técnica para que la resolución, en caso de aprobarse, que creo que sí, pues, respondiera a la realidad y no a una inco-rrección, como parece ser que es esto, el tema de las oposiciones. Y en cualquier caso, también, apoyaríamos el que se convoquen estos concursos de méritos para acceder al cuerpo de catedráticos.

Y, en relación con el tercer punto, mi grupo se va a abstener, porque todo y que en-tendemos que la intención es buena, y es decir, bueno, pues que las personas que hay tienen varios cargos, vayan teniendo..., tampoco me parece que son puntos por los que se les recompensa, sino con mérito docente. Pero, bueno, en cualquier caso, sea la re-compensa que se reciba, que no es una compensación económica, nos parece bien pero, teniendo en vigor y aplicándose el decreto de plantillas con los riesgos de..., y bueno, las denuncias de arbitrariedades y de amiguismo que se están produciendo, sean pocos ca-sos, sean muchos, el caso es, cuando se está produciendo una injusticia, entendemos que no debemos de fomentarla. Y esta medida podría dar lugar, y de hecho también se nos han hecho llegar denuncias, a que se nombren para cargos a personas afines para ayu-darles en su carrera profesional docente. Con lo cual, estando las cosas como están, que el sistema de promoción no es un sistema meritocrático y objetivo que respete los crite-rios de objetividad, mérito y capacidad en el sistema educativo para el cuerpo docente, pues mi grupo se abstendrá en este tercer punto.

Muchas gracias, presidente.

El president

Molt bé. Per part de la CUP - Crida Constituent, la diputada Pilar Castillejo té la paraula.


Sí, moltes gràcies. Respecte a aquest punt també tenim opinions diferents respec-te a les diferents coses que se’ns proposen. Convocar places de funcionaris als centres públics escolars per acabar amb el nombre excessiu d’interins, evidentment hi estem a favor. És la part més precaritzada del cos docent tot i l’excessiu interinatge que tenim. Pensem que és un cos que necessita que el dotem d’estabilitat i que el desprecaritzem, i, per tant, estem plenament a favor de convocar aquestes places.

Pel que fa a la convocatòria aquesta dels catedràtics d’instituts, entenem que no està justificada aquesta diferència salarial entre els catedràtics i els que no ho són, perquè, al final, estan fent la mateixa feina que un professor de secundària. Creiem que hem de minimitzar les diferències salarials, que hem d’intentar que a la mateixa feina, el ma-teix sou, i, per tant, no estem d’acord amb aquesta forma de jerarquitzar, de manera vi-talícia, el cos docent, i, per tant, en aquest punt, nosaltres no estarem d’acord.



I pel que fa l’últim punt, aquestes que..., per qui tingui més d’un càrrec es continuï cobrant i la resta es compensi amb punts per mèrits, en la mateixa línia que hem dit abans, que creiem que és important minimitzar les diferències salarials i també perquè entenem que és important que no s’acumulin en poques persones les tasques i que es re-parteixin responsabilitats, ens sembla positiu adoptar aquestes mesures.

Per tant, demanarem el vot separat per al punt 2.

El president

Molt bé. En tot cas, abans de procedir a les votacions, com que, per una banda, hi ha hagut alguna intervenció que feia alguna petita proposta i, per una altra banda, també, no coincideix exactament el que ha comentat la diputada de Ciutadans amb el text que tenim aquí, el que farem serà llegir els tres punts, d’acord?, perquè quedi clar exacta-ment el que votem.

Senyora Xandri, si us plau... (Josep Maria Forné i Febrer demana per parlar.)


Senyor president, perdona. No sé..., per a un aclariment, eh? La diputada Cuevas, que parlava de la convocatòria de promoció de catedràtics..., no és per oposició, sinó per concurs de mèrits. En la redacció final queda correctament en forma de concurs de mèrits.

El president

De fet ja està recollit així a la transacció. D’acord, en tot cas, ho llegim, que no és tan llarg i tampoc costarà tant, i, com a mínim, esvairem dubtes del que votem.

La secretària

«Primer punt. Convocar immediatament places de funcionaris als centres públics. Segon. tan aviat com sigui possible, convocar concurs de mèrits a catedràtics d’institut. I, el tercer, adoptar les mesures necessàries per tal el personal funcionari que participi en procediments de concurs o altres vegi recompensat amb punts de mèrit els càrrecs no cobrats.»

El president

Senyora García Cuevas. Ai, perdó!, Sonia Sierra.


No és el primer cop, eh? (L’oradora riu.)Sí, és que ja he dit que fins a l’últim moment hem estat parlant per una qüestió termi-

nològica, llavors la versió final seria la que jo he llegit, que és, el tercer punt, després de «funcionari», afegir-hi: «interí i de carrera».

Moltes gràcies. (Veus de fons.) El tercer.

El president

El tercer, el tercer.


On posa «funcionari», «interí o de carrera».

El president

Senyor Forné? Sí, cap problema? (Remor de veus.) Això de «funcionari interí» és correcte?


Sí, sí. Sí, és la terminologia.

El president

És correcte?


«Funcionari interí o de carrera». (Veus de fons.)

El president

Sí? Deixem-ho així, doncs? Per tant, hi afegiríem, després de «funcionari», «interí i de carrera».




«O de carrera».

El president

«O de carrera»?


Sí.

El president

«Interí o de carrera». Bé. (Remor de veus.) Sí, sí, és veritat.En tot cas, votem, fem tres votacions, d’acord?Primer punt de la proposta transaccional. Vots a favor?S’aprova per unanimitat. Segon punt.Vots a favor?Vots en contra?Un vot en contra.Abstencions?Cap.Per tant s’aprova amb 1 vot en contra de la CUP.(L’apartat 2 de la proposta de resolució, amb la transacció incorporada, és aprovat

per 19 vots a favor, cap en contra i 2 abstencions.)I tercer punt.Vots a favor?S’aprova per unanimitat. (Veus de fons.) No, perdó...Vots en contra?Abstencions?Doncs, s’aprova amb dues abstencions del Grup Parlamentari Popular de Catalunya.(L’apartat 3 de la proposta de resolució, amb la transacció incorporada, és aprovat

per 19 vots a favor, cap en contra i 2 abstencions.)

Proposta de resolució sobre el decret de plantilles docents i la provisió de places

250-00524/11

Molt bé. Doncs, passem al tercer punt de l’ordre del dia: Proposta de resolució sobre el decret de plantilles docents i la provisió de places, presentat pel Grup Parlamentari Socialista. Inicialment, s’havia presentat una esmena per part de Junts pel Sí i disposem d’un text transaccionat. Per a la defensa de la proposta té la paraula la diputada del Grup Socialista, la senyora Alícia Romero.


Gràcies, president. Bé, aquesta és una proposta de resolució que presentem per parar el decret de plantilles i provisió de places docents. És un decret que, saben vostès, que ha rebut forces crítiques de la comunitat educativa, també de sindicats. És un decret que nosaltres creiem que desvirtua la Llei d’educació de Catalunya i que, a més a més, està generant algunes vulneracions pel que fa als drets dels docents.

En aquest sentit, per la seva capacitat de poder-se moure, de generar una certa mo-bilitat en els seus llocs de treball, amb l’accés als llocs i amb el respecte als principis com els de publicitat, mèrit i capacitat, i, per tant, hi ha alguns elements que creiem que s’haurien de revisar d’aquest decret, vistes també les queixes, les crítiques, bàsicament, de la comunitat educativa.

És per això que nosaltres hem presentat aquesta proposta de resolució. Junts pel Sí havia presentat una esmena, finalment hem fet una transacció perquè l’objectiu d’aques-ta proposta de resolució és aconseguir que puguem revisar, analitzar, debatre, compar-tir, però revisar aquest decret de plantilles i veure, doncs, si podem millorar i sobretot garantir alguns dels aspectes que nosaltres creiem desvirtuats amb aquest decret.



Finalment, amb la transacció es garanteix això i, per tant, proposem, diguéssim, la transacció amb Junts pel Sí per poder tirar endavant aquesta proposta i, sobretot, revisar aquest decret de plantilles.

Moltes gràcies.

El president

A vostè. Senyor Forné, de Junts pel Sí?


Gràcies, president. Nosaltres considerem que el decret de plantilles és una bona eina, una eina que permet donar resposta als temps de canvi i als temps que l’educació ha de passar per adaptar-se, i que, com tota eina o com tot producte humà, doncs, sempre és perfectible. I, per tant, informar, compartir, garantir i fins i tot, si s’escaigués, conside-rar aquest decret és una qüestió que es pot fer i s’ha de fer, perquè tot és perfectible.

En aquest sentit, doncs ens felicitem. Poder fer aquesta transacció amb el proposant de la proposta de resolució, el Grup Socialista, i, en aquest cas concret, la seva diputada Alícia Romero, per poder fer del decret de plantilles una eina encara millor al servei del sistema educatiu de Catalunya.

El president

Gràcies. Passem al posicionament dels grups parlamentaris. Pel Grup Parlamentari de Ciutadans, la diputada Sonia Sierra.


Moltes gràcies, senyor president. Bé, nosaltres estem en contra del decret de plantilles. Ens agradava més el punt que es va presentar, si no recordo malament, al darrer ple o..., no, abans de la qüestió de confiança No ens acaba de fer el pes aquesta proposta del PSC, però com que considerem que és una mica millor que no pas el que tenim ara, hi votarem a fa-vor, però deixant clar que nosaltres estem absolutament en contra del decret de plantilles.

Gràcies.

El president

Molt bé. Pel Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, la senyora Albiach.


Gràcies, president. Sí, nosaltres votarem a favor d’aquesta proposta de resolució. És cert que creiem que l’actual decret de plantilles està donant lloc a arbitrarietats en les contractacions i a dinàmiques perverses que no estan fixant-se tant en mèrits objectius a l’hora de contractar els docents, sinó que, moltes vegades, depèn més d’una qüestió de favoritisme o de relacions personals. Per tant, si es volen crear perfils específics, el que s’hauria de fer és obrir una bossa amb perfils específics i no tirar mà del decret de plan-tilles que, com dic, està donant lloc a situacions injustes i, bé, on constatem que no s’es-tà complint amb tota l’objectivitat que hauria de fer-se.

El president

Sí, senyora García Cuevas, Grup Parlamentari Popular.


Gracias, presidente. Bien, el Partido Popular de Cataluña desde el inicio que se plan-teó este decreto de plantillas estuvimos en contra, no tanto por el decreto, sino por el contenido del decreto y luego la aplicación que se está haciendo de él.

Hay que recordar que este decreto se aprobó de espaldas a la comunidad educativa, de espaldas a los sindicatos, diría a la unanimidad de todos los sindicatos, y también de espaldas al Parlamento. Porque desde el Partido Popular intentamos, cuando se estaba tramitando el decreto, a través de una interpelación y moción, pues influir desde el Par-lamento en el redactado de ese decreto, corrigiendo aquellos aspectos que a nosotros nos parecían que podían favorecer pues la arbitrariedad o el amiguismo que luego pues se nos está denunciando. Porque hemos dicho muchas veces, y repetimos, que la ley no debe fiarse a la buena fe de quien la aplica. La ley debe de establecer los controles sufi-cientes, las restricciones suficientes para permitir la libertad de la ejecución del proyec-to de cada centro, pero siempre garantizando, como decimos, los criterios de objetivi-dad, mérito y capacidad en el acceso a los puestos de trabajo en los institutos y colegios.



Por tanto, aprobado una vez por decretazo este decreto de plantillas, y teniendo en cuenta la cantidad de quejas que se nos están haciendo llegar, quejas transversales, des-de posiciones incluso ideológicas muy distintas, incluso algunas muy alejadas del parti-do que yo represento, pues entendemos que aquí hay un problema. Hay un problema de aplicación y hay un problema de control en cómo se está ejecutando este decreto.

Con lo cual nosotros volvemos a plantear, y lo volvimos a plantear antes del verano, la derogación del decreto de plantillas. Tendimos la mano a la consellera anterior para hacer un decreto de plantillas introduciendo estos controles y estas restricciones, que creemos que es posible y sería positivo para todos y nos permitiría a todos estar más tranquilos en cómo se aplica esta provisión de plazas. Y hoy apoyaremos esta propues-ta de mínimos pero que, como decíamos antes, es un pequeño avance y, como tenemos que ser positivos, pues apoyamos este pequeño avance. Todo y que también hay que re-cordar que el plan piloto quedó suspendido a raíz de la moción que presentó mi grupo y que transaccionó con la CUP, con la diputada de la CUP. Y esperamos que esto esté así, que haya sido suspendido el plan piloto por respeto, aunque sea mínimo, a las reso-luciones que se aprueban en este Parlamento.

Gracias, presidente.

El president

A vostè. Per part de la Candidatura d’Unitat Popular, la senyora Castillejo té la pa-raula.


Molt bé, moltes gràcies. Per no repetir, perquè no es vegi que estem molt d’acord amb el Partit Popular, no diré gaire cosa més... (Rialles.)

Sí, és cert que la derogació d’aquest decret de plantilles, aquí, també, en seu par-lamentària, recordem el tema del pla pilot, de les substitucions, que aquest va quedar aprovat. I, la veritat, dir que amb la transacció a què s’ha arribat creiem que s’ha diluït molt la proposta inicial, en què es parlava de crear un grup de treball per revisar el de-cret de plantilles, i era: «El Govern informarà, compartirà i, si s’escau, revisarà amb els grups parlamentaris...» La veritat és que pensem que ha quedat molt diluït i no recol-zarem aquest acord perquè el trobem massa poc ajustat a la quantitat de problemes que està presentant el decret de plantilles, i creiem que cal una intervenció més dràstica per part dels grups parlamentaris i per tant no el recolzarem.

Gràcies.(Josep Maria Forné i Febrer demana per parlar.)

El president

Sí?


Només per contradiccions, dir que el decret de plantilles va ser aprovat pel Parlament amb els vots favorables del Grup Socialista, Esquerra Republicana i Convergència i Unió.

El president

Molt bé. Doncs, fet l’aclariment, passem a la votació en els termes previstos en la transaccional que s’ha presentat.

Vots a favor?Vots en contra?Abstencions?S’aprova, doncs, amb l’abstenció, amb una abstenció del Grup Parlamentari de la CUP.

Proposta de resolució sobre l’Escola Bernardí Tolrà, de Vila-rodona

250-00295/11

Passem al següent punt de l’ordre del dia, el número 4, Proposta de resolució sobre l’Escola Bernardí Tolrà, de Vila-rodona, presentada pel Grup Parlamentari de Catalu-nya Sí que es Pot. Inicialment també s’havia presentat una esmena per part del Junts pel Sí, i disposem d’un text transaccionat.

Té la paraula, per a la defensa de la proposta de resolució, la diputada Jéssica Albiach.




Gràcies, president. Sí, comentar que havíem acceptat l’esmena i, per tant, hem trans-accionat el text. L’Escola Bernardí Tolrà, de Vila-rodona, és una escola que està formada íntegrament per barracons, concretament cinc mòduls prefabricats. L’any 2007 es van enderrocar les escoles que hi havia anteriorment i, des de llavors, seguim amb mòduls.

Això què vol dir? Que l’any 2011, finalment, el municipi, l’ajuntament va cedir uns terrenys, però l’any 2015 el nou consistori va decidir que ja que no s’havia actuat en aquells terrenys i veient el que havia passat a Agramunt, que els terrenys cedits el 2011 tenien perill de riuada, el que farien seria cedir uns altres terrenys on la construcció de l’escola, bé, estaria feta d’una manera més segura.

Ara mateix, i per aquest motiu hem acceptat l’esmena que ens ha presentat Junts pel Sí, falten dos tràmits per acabar de completar la cessió dels terrenys. El que sí que espe-rem és que, una vegada aquests tràmits estiguin acabats, el compromís i la voluntat que ens ha expressat Junts pel Sí sigui efectiva, i per tant en la següent partida pressupostà-ria o en els següents pressupostos, que imagino que ja seran l’any vinent, sí que estigui contemplada la construcció d’un edifici permanent per a l’escola de Vila-rodona.

Gràcies.

El president

Sí, pel Grup Parlamentari de Junts pel Sí, la senyora Vallverdú.

Teresa Vallverdú Albornà

Gràcies, president. Com ja ha explicat la diputada Albiach, hi havia una sèrie d’ac-tuacions i procediments previs a la qüestió de redactar..., abans de redactar el projecte de construcció i abans de posar data a aquesta redacció. Per tant, nosaltres ens sembla que sí que realment hi ha d’haver una priorització, que els problemes de l’Escola Bernar-dí Tolrà, de Vila-rodona, són importants i que, per tant, és necessari prioritzar la cons-trucció d’aquesta escola, però, evidentment, s’ha de fer tot amb els passos i els procedi-ments que corresponen, i és per això que hem arribat a aquesta proposta de transacció.

Gràcies.

El president

Molt bé. Per fixar el posicionament dels grups parlamentaris, començant per Ciuta-dans, la diputada Sonia Sierra.


Moltes gràcies. Bé, jo em remeto al que he expressat ja al primer punt i dir que el nostre vot serà favorable.

Gràcies.

El president

Sí, senyora Alícia Romero? Grup Socialista.


Gràcies, president. Sí, nosaltres també votarem favorablement la proposta i amb l’es-mena que ara havia comentat la diputada Albiach, i esperant que realment es puguin fer aquests tràmits i es prioritzi, en el proper pressupost del 2017, que ja imaginem que hi ha moltes demandes, però és veritat que aquest municipi, en concret, porta deu anys en aquesta situació i crec que, probablement, sigui un dels urgents on cal fer doncs una aposta per la inversió.

Gràcies.

El president

Molt bé. Grup Parlamentari Popular, senyora María José García Cuevas?


Sí; gracias, presidente. Bueno, es que la transacción no nos ha llegado, pero en prin-cipio, si no se modifica la idea o el espíritu de la propuesta, nosotros la apoyaremos. Como decimos, creemos que nuestra obligación desde aquí es defender el derecho a una enseñanza digna y en condiciones de todos los alumnos de Cataluña, estén donde estén, y que no se vean discriminados pues por vivir en una zona o en otra donde a lo mejor pues la Generalitat haya podido construir o no un edificio.



Como decimos, los barracones sí son módulos prefabricados, y es una solución tem-poral, transitoria, que no puede consolidarse como una manera de construir y poner en funcionamiento escuelas e institutos en Cataluña.


El president

Molt bé. Per part de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent, senyora Castillejo.


Sí, moltes gràcies. Entenc que, finalment, el que estem votant és que el Govern de la Generalitat continuï prioritzant les construccions escolars de Vila-rodona. Crec que és un acord que en el fons no diu res, és un..., no? Bé, que continuï prioritzant, no diem quan, no diem com, no diem sobre quina planificació, no diem res. Jo crec que això, de veritat, no trobo gaire sentit a aquesta proposta de resolució, tal com ha quedat. No hi votarem a favor.

El president

Molt bé.Doncs, procedim a la votació? (Veus de fons.) Sí, potser que la llegim. Senyora Xandri?

La secretària

«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a prioritzar les cons-truccions escolars a Vila-Rodona.»

El president

Molt bé.Doncs, vots a favor?Vots en contra?Abstencions?S’aprova amb una abstenció de la CUP. (La proposta de resolució, amb la transacció incorporada, és aprovada per 20 vots

a favor, cap en contra i 1 abstenció.)

Proposta de resolució sobre els criteris aplicats en el procés de preinscripció escolar

250-00302/11

Passem al següent punt de l’ordre del dia, el cinquè: Proposta de resolució sobre els criteris aplicats en el procés de preinscripció escolar. És una proposta de resolució pre-sentada per tots els grups parlamentaris; per tant, si no els sembla malament, passem al torn de grups parlamentaris, començant per Junts pel Sí i, en concret, el diputat Toni Balasch.

Antoni Balasch i Parisi

Sí; moltes gràcies, president. El decret que regula el procediment d’admissió d’alum-nes, que és el 75/2007, de 27 de març, al seu article 10.1 diu: «Quan un centre públic estigui adscrit a un altre centre públic, ambdós centres es consideren un centre únic» –per tant un sol centre–, «pel que fa a l’aplicació del criteri d’admissió d’existència de germans matriculats al centre.» Aquest redactat, que està fet, en el seu moment, pensant en els instituts escola, i per tant per garantir que el nen que està en una escola, a l’insti-tut escola, doncs, tingui la continuïtat corresponent i els germans també, hem vist que genera un problema. Per què? Doncs, perquè en tant l’institut i l’escola adscrita consten com a centre únic, es produeix el cas que dos nens que estan a l’escola o dos germans que estan a l’escola donen prioritat abans que un altre que pugui anar a l’institut, perquè l’escola i l’institut són el mateix centre.

Per tant, s’escau que això perjudica les famílies que tenen un únic fill inscrit en aquest centre, en aquesta escola, en aquest centre, i per tant el que proposem és aquesta correc-ció. Una correcció que s’ha resolt ja, cal dir-ho, el curs 16-17, al procés de matriculació, però que l’acord que proposem tots plegats i conjuntament i del qual ens en felicitem és



d’acordar aquest compromís, que en la modificació del decret incorporar aquesta cor-recció per tal de garantir el dret d’igualtats entre tots els pares i tots els alumnes.

Moltes gràcies, president.

El president

A vostè. Pel Grup Parlamentari de Ciutadans, la diputada Sierra.


Penso que ja s’ha explicat i que, bé, estem tots d’acord, amb la qual cosa...

El president

Molt bé. Grup Socialista? (Pausa.) Molt bé. Partit Popular?


Gracias, sí, presidente. En primer lugar, por agradecer y dar la bienvenida a la pre-sencia de tres madres del Colectivo Hijo Único, que nos acompañan en la comisión. Y también decir que es gracias a la iniciativa de este colectivo, un colectivo que agrupa a más de doscientas familias con un hijo único, y que han sufrido en su propia experien-cia personal, pues, esta discriminación que se denuncia y que se intenta corregir en esta propuesta de resolución, es esta iniciativa de estas familias que vinieron a visitarnos a los grupos parlamentarios, para ponernos en alerta de que esto estaba sucediendo y pe-dirnos ayuda para su corrección.

Hay que decir que inicialmente también, pues, lo que se pretendió fue que el Go-bierno modificara el decreto que regula el procedimiento de admisión para que se con-solidara y quedara garantizada la no discriminación de estas familias. Porque, a ver, nosotros creemos que hay que favorecer a las familias en la elección de centro y evitar la discriminación, pero de todas las familias, tanto de las que tienen varios hijos como de las que tienen un hijo.

Y como ha comentado el diputado que me ha precedido, al darse la situación de que no se ha caminado en el sistema educativo catalán hacia el formato institut escola, sino que hay varias escuelas adscritas a un único instituto, e incluso donde hay un distrito único hay varias escuelas adscritas a varios institutos, pues se encuentra la familia con un hijo único que hay muchas otras familias que pueden tener hijos en otros colegios o institutos de la zona que siempre le pasarán por delante.

Con lo cual queremos agradecer al Gobierno y al Grupo de Junts pel Sí que favore-ciera esta propuesta conjunta, que fue ya de hecho una transacción sobre la propuesta inicial que nosotros pretendíamos y que, bueno, nos quedamos tranquilos si el Gobier-no reconoce –como ha dicho el diputado que me ha precedido– que aquí ha habido un problema, que ha habido una discriminación y que está en la voluntad del Gobierno reconocerla y corregirla, con lo cual apoyamos lógicamente la transacción, todo y que nos gustaría que el Gobierno valore la modificación del decreto para que ya no quede a la voluntad de un próximo gobierno o de un próximo conseller o lo que sea el que cada año los criterios de preinscripción tengan que considerar este factor.

Gracias, presiente.

El president

Sí, per la CUP, senyora Castillejo? (Pausa.) No? El senyor Marc Vidal volia fer una petita precisió?

Marc Vidal i Pou

Sí, sí; gràcies, president, una petita precisió, donat que s’ha fet. Estem totalment d’acord, donat que hem presentat també...

Només una qüestió de puntualització: el 2007, quan surt això, l’objectiu no era no-més el fet que hi haguessin instituts escola, perquè tot just se’n començava a parlar, sinó que hi havia una intenció del Departament d’Educació en aquell moment que hi hagués una continuïtat en la línia pedagògica entre els centres de primària i el centre de secun-dària corresponent, de manera que aquí sí que s’establia una prioritat no només per a benefici de les famílies, sinó també per a benefici del treball pedagògic d’aquells alum-nes, fet que pot quedar resolt en la primera part, la que estem resolent avui, que és la que ens pertoca, però que seguiria sense resoldre’s la segona. I crec que és un objectiu



que per a l’educació d’aquest país hauríem de seguir-nos-el plantejant, la continuïtat de les línies pedagògiques entre primària i secundària.

Per tant, a l’hora de modificar el decret –ho deixo aquí sobre la taula– valdria la pena que ens ho plantegéssim.

El president

Molt bé. En tot cas, el que sotmetem a votació és el text concret.Interpretem que no cal sotmetre’l a votació i que s’aprova per unanimitat? (Pausa.)Molt bé, doncs, moltes gràcies.(La proposta de resolució és aprovada per unanimitat.)

Proposta de resolució sobre la priorització de les obres de construcció de l’edifici de l’Institut Escola Salvador Vilarrasa, de Besalú, el 2016

250-00307/11

I per al debat del següent punt de l’ordre del dia també cedeixo la paraula a la vice-presidenta.

La vicepresidenta

Passem a debatre el punt número 6 de l’ordre del dia: Proposta de resolució sobre la priorització de les obres de construcció de l’edifici de l’Institut Escola Salvador Vilar-rasa, de Besalú. Té la paraula el Grup Parlamentari del Partit Popular, la senyora María José García Cuevas.


Gracias, presidenta. Bien, como ya hemos dicho antes, pero repetimos porque cons-te en acta también este punto del orden del día, en la provincia de Girona se concen-tra el 30 por ciento de los barracones que tiene la Generalitat instalados en toda Catalu-ña, el 25 por ciento de las escuelas o institutos de Girona están total o parcialmente en barracones y diecinueve centros están completamente en barracones.

Creemos que esto es una situación que al consolidarse ya como una situación esta-ble, parece ser, no colabora ni con la calidad educativa ni con la dignidad del sistema educativo. Los niños tienen derecho a ir a un colegio y a un equipamiento en condicio-nes y más en condiciones es un edificio nuevo con todos los servicios.

En el caso de Besalú, tenemos el Institut Escola Salvador Vilarrasa, que hasta el 2010 era una escuela de primaria, el 2010 se amplió a instituto y aquí fue donde se instalaron los barracones para acoger a los alumnos que venían nuevos. En este institut escola hay que decir que es un instituto que tiene mucha demanda, porque acoge no solamente a los alumnos de primaria de Besalú, sino de muchos municipios cercanos que no tienen instituto, con lo cual creemos que es una situación que como es una demanda que, como mínimo, es estable o aumenta en el tiempo, es una cuestión que hay que resolver.

Por esto planteamos esta propuesta de resolución para que en 2016 se comenzara la construcción de este institut escola. Hemos llegado a una transacción con el Grupo Junts pel Sí. Agradecemos, la verdad, la voluntad negociadora que han tenido y también la voluntad del Gobierno por comprometerse, porque hemos conseguido el compromiso –y es la transacción– de que se priorice, durante el 2017, la construcción de este institut escola. Simplemente hemos pasado un año más que, bueno, cuando se transacciona y se negocia pues todos sabemos que hay que flexibilizar las posiciones.

Muchas gracias, presidenta.

La vicepresidenta

Moltes gràcies. És el torn del Grup Parlamentari de Junts pel Sí. Té la paraula la se-nyora Barrufet.

Ramona Barrufet i Santacana

Gràcies, presidenta. Ja ha comentat la senyora diputada que hem arribat a una transac-ció en què la priorització d’aquest centre no es farà el 2016 –estem al mes d’octubre i pràcticament això és impossible–, sí que es prioritzarà durant el 2017.

Des de l’ajuntament estan treballant amb el Govern, la comissió mixta municipal i, per tant, s’anirà tirant endavant a partir d’aquesta priorització.



Vull recordar, com ja ha a dit abans la meva companya Anna Simó, que, de fet, no som el Parlament qui gestionem o qui planifiquem, però sí que podem anar acompa-nyant en tot aquest procés.

Confiem, de totes maneres, en les comissions mixtes, que hem estat reivindicant di-ferents vegades en aquesta comissió. Les comissions mixtes municipals, a partir de les seves realitats, són qui realment va donant el curs del que està necessitant el municipi determinat.

Aquesta proposta de resolució està reafirmant el punt anterior i està reafirmant un tema que voldria comentar, ja que encara tinc una mica més de temps, sobre els instituts escola. En aquesta comissió, durant diferents legislatures, hem estat discutint el tema dels instituts escola i se’ns presenta el que hem estat dient: cada institut escola té carac-terístiques diferents.

I com que també vull reivindicar el territori, en el territori, en un institut escola, com passa en aquest institut escola, hi ha l’escola, hi ha nens de diferents municipis, perquè alguns municipis no tenen escola i, a més a més, els nens que van en aquella escola de primària continuen a secundària uns quants, però d’altres municipis de la vora acudei-xen els nens a aquest institut escola.

Per tant, cada vegada que reivindiquem un institut escola hem de veure tota la reali-tat en un conjunt. Això no vol dir, evidentment, que hem de continuar treballant per la priorització d’aquest centre.

Però sí que entre el que hem comentat anteriorment per a la matriculació i el que ara veiem en aquesta realitat, que també està expressada en l’exposició de motius, diu: «cada vegada hi ha més alumnes, cada vegada hi ha més alumnes de primària que vé-nen d’altres escoles, d’altres municipis on no hi ha escola, i hi ha més alumnes de se-cundària perquè a totes les comarques, els alumnes, a secundària, no són del mateix municipi, sinó que són de municipis de la vora...» Voldria reivindicar que la realitat del territori és aquesta i que, per tant, un institut escola porta moltes altres particularitats i vull remarcar-ho, perquè durant molt temps s’ha dit que als instituts escola no s’hi esta-va abocat a fer-los. I, tornem a repetir, com durant tant de temps, que els instituts escola s’han de valorar en cada un dels casos.

I, evidentment, amb la transacció, votarem a favor d’aquesta proposta de resolució.Gràcies, presidenta.

La vicepresidenta

Moltes gràcies. Ara és el torn del Grup Parlamentari de Ciutadans. Té la paraula la diputada Sierra.


Tenim un cas molt semblant del que hem vist ja en el punt 1, amb la qual cosa em remeto al que ja he dit, i expressar el nostre vot favorable.

La vicepresidenta

Moltes gràcies. És el torn del Grup Parlamentari Socialista. Té la paraula el diputat Bruguera.

Rafel Bruguera Batalla

Sí, també, presidenta, en el mateix sentit. En tot cas, felicitar l’alcalde i diputat Lluís Guinó, perquè s’ha sortit amb la seva. Hi votarem a favor.

La vicepresidenta

Moltes gràcies, diputat. És el torn del Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot. Té la paraula el senyor Vidal.

Marc Vidal i Pou

Sí; gràcies, presidenta. És la tercera proposta de resolució que fem avui amb relació a construccions de centres nous que estan en barracons i està bé que anem fent un repàs, diguem-ne, geogràfic de com està la situació dels barracons a les diferents comarques del país.

I té raó la diputada Barrufet quan diu que no som al Parlament els que hem de pla-nificar, però sí que ha de ser el Govern, en col·laboració amb les administracions locals, els que haurien de planificar.



I aquí hem dit més d’una vegada –i hi insistim i hi seguirem insistint cada vegada– que no estaríem discutint de tot això si aquesta planificació s’hagués fet conjuntament, globalment, en un mapa escolar prioritzat, any rere any, per saber de quin mal hem de morir i quin peu calcem avui.

Probablement, això aniria associat a unes previsions pressupostàries, que suposo que no s’atreveixen a fer, m’imagino que aquest és el problema. Perquè si tinguéssim un mapa escolar correcte sabria –de cadascuna de les localitats– si aquell centre ha de créixer o no ha de créixer, si allà hi haurà d’haver una construcció o no hi haurà de ser. I això que els explico no és un invent revolucionari, és un invent de Convergència, Car-me-Laura Gil, any..., no m’atreviria a dir l’any, però crec que era dels anys vuitanta.

Per tant, senzillament, reivindico una cosa que és pròpia i seva, i els ho reconec. Fa-cin-la, si us plau. Ens estalviarem moltes discussions d’aquestes propostes de resolució.

En tot cas, hi votarem a favor. Gràcies.

La vicepresidenta

Moltes gràcies. I té el torn el Grup Parlamentari de la CUP - Crida Constituent. Té la paraula la senyora Pilar Castillejo.


Sí, correcte. Repetiria el discurs o sigui que el mateix, hem de tenir aquestes planifi-cacions, posar-nos d’acord amb els municipis i, si tots les coneguéssim, ens estalviaríem molta de la feina que acaba arribant a aquest Parlament i que potser no ens correspon a nosaltres.

En tot cas, un acord entre el municipi i el Govern, nosaltres també el recolzarem.

La vicepresidenta

Moltes gràcies.Per tant, entenem que segons el seus posicionaments aprovaríem per assentiment

aquesta proposta de resolució de l’Institut Escola de Besalú? Sí? (Pausa.)Doncs, queda aprovada la proposta de resolució del punt número 6 de l’ordre del dia.(La proposta de resolució, amb la transacció incorporada, és aprovada per unani-

mitat.)

El president

Passem al següent punt, el número 7.

Proposta de resolució sobre el trasllat i l’ampliació de l’Escola Can Maiol, de Barcelona

250-00308/11

Proposta de resolució sobre el trasllat i l’ampliació de l’Escola Can Maiol, de Barce-lona, proposta presentada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Hi ha una esmena presentada per Junts pel Sí. Té la paraula la diputada del Partit Popular per a la defensa de la proposta de resolució.


Muchas gracias, presidente. Si les parece, me posiciono ya sobre la enmienda.Bien, pues, la escuela Can Maiol era el antiguo CEIP Perú; en el 2015 cumplió se-

tenta y cinco años. Es una escuela de mucha tradición, pero, lógicamente, con muchas deficiencias por la edad que tiene.

Ya estaba previsto, desde el 2006, su traslado a un nuevo edificio que se ubicaría en el polígono industrial de Can Batlló, en el barrio de la Bordeta, pero no se llegó a realizar este traslado por falta de presupuesto, todo y que había una reserva de sue-lo para ello. Incluso el Ayuntamiento de Barcelona invirtió el año pasado 600.000 euros para adecuar y mejorar este terreno para este traslado.

Bueno, la comunidad educativa apoya este traslado, pero la Administración no aca-ba de dar una respuesta satisfactoria de todo esto, con lo cual nosotros hemos presenta-do, desde el Grupo Popular, con la información de nuestro grupo municipal, esta pro-puesta de resolución que pide, primero, que se informe en qué situación se encuentra



este traslado; segundo, que se empiecen a hacer las actuaciones necesarias para que el curso próximo pudiera empezar ya la escuela en el nuevo edificio, en el polígono de Can Batlló, y, lógicamente, para que esto sea así y no sea una entelequia, incluir en el próxi-mo presupuesto –ya no sería el 2016– la dotación presupuestaria pertinente.

La enmienda de Junts pel Sí nos habla de que se está tramitando la modificación del plan urbanístico correspondiente y es cierto, es cierto que –actualizo la información de la propuesta de resolución– en el último consejo de barrio de la Bordeta, del 30 de ju-nio, se presentó un resumen de esta modificación del Plan general metropolitano del re-cinto industrial de Can Batlló y se explicó a los vecinos el planteamiento, el plan que se proponía; y en este plan les dijeron que se contemplaba el traslado de la futura escuela de Can Maiol a la parte más cercana al lado de la montaña, donde estaba previsto ini-cialmente, hacia la parte del mar. Entonces, la propuesta..., decían que se estaba trami-tando y que había que esperar a que se aprobara este planeamiento.

Claro, a nosotros lo que nos preocupa es que este plan ya se supone que tiene que aprobarse en el verano del 2017, pero puesto que no tenemos mucha información, que no hemos visto documentos, solamente es como una declaración de voluntades y creemos que si tenemos que esperar a que se apruebe el plan para que entonces empiecen a pen-sar en planificar la escuela y el traslado del edificio, pues nos vamos a ir no al 2018, al 2020, y no vamos a tener la escuela trasladada.

Y, como digo, un edificio de setenta y cinco años, pues, ya requiere una actuación urgente para que estos alumnos continúen su educación en las condiciones de calidad necesarias y suficientes.

Por esto, nosotros propusimos una transacción a Junts pel Sí, porque su propuesta no concretaba el calendario, que al final es el punto central de nuestra petición, y no hemos conseguido transaccionar.

Nosotros les proponíamos que se comprometieran a empezar la obra el 2018 para que entrara en funcionamiento en el curso 19-20. Nos parecía que era una postura suficiente-mente flexible, pero no hemos tenido éxito y el Departamento no lo ha querido aceptar.

En cualquier caso, también añadir, para que conste en acta, que hay una reciente preocupación por parte de los vecinos de esta zona, y es la cuestión del patio. Surgieron dudas en estas explicaciones que se les daba del plan, de cómo se planeaba construir o dónde la escuela, de que no iba a haber espacio suficiente para un patio que permitiera las actividades deportivas y de recreo propias, ¿no?, de un centro educativo. Por tanto, hemos intentado también incluir esto en la transacción como un punto nuevo de una nueva preocupación que podíamos, a lo mejor, haber aprobado, ¿no?, que se tuviera en cuenta esta preocupación de los vecinos, pero tampoco en esto hemos tenido éxito, con lo cual nosotros sometemos a votación la propuesta inicial.


El president

Molt bé. Per a la defensa de l’esmena, la diputada Laïlla té la paraula.

M. Assumpció Laïlla i Jou

Gràcies, president. Doncs, ho explicava la persona del Partit Popular que presenta-va la proposta de resolució. Certament, és una escola que ha estat d’interès per al Go-vern perquè, de fet, vàries vegades n’havíem debatut aquí, precisament, perquè aquest trasllat s’havia hagut de posposar, i encara, òbviament, estem pendents d’això. És evi-dent que el Consorci –i així ens consta– d’Educació de Barcelona està a sobre d’aquest tema, que no és un tema, a més a més, que es pugui planificar a curt, sinó que qualsevol planejament, com explicava també en la seva defensa de la proposta de resolució la por-taveu, la María José García, doncs, és evident que no és un planejament que es pugui fer a curt, sinó que és un planejament que ens porta un cert temps la seva elaboració. I, a banda, que el redactat de la proposta de resolució temporalment no era assumible, no perquè aquest Govern, sinó per a qualsevol altre.

En qualsevol cas, més enllà de l’afegitó que contemplava en la seva esmena, que ja no hem entrat a valorar, el tema de les necessitats del pati, perquè òbviament entrava en una esmena que no podíem transaccionar, a partir d’aquí nosaltres sí que donaríem suport al punt 1, d’informar en quina situació està aquest trasllat. Certament, és interes-sant poder explicar-ho precisament perquè el Govern té previst debatre-ho en el marc



del consorci, i estem en això. El que no podíem és donar suport, ni al punt 2 ni al 3 d’aquesta proposta de resolució.

El president

Molt bé. Doncs, per fixar la posició dels grups parlamentaris. En primer lloc, Ciuta-dans, la diputada Sonia Sierra.


Moltes gràcies, senyor president. És molt important per a la qualitat del sistema edu-catiu estudiar en condicions adequades. No podem parlar de model d’èxit quan aquí, cada quinze dies, veiem tot un seguit d’escoles que, per una raó o per una altra, no com-pleixen els mínims de qualitat que serien desitjables.

Aprofito també el torn per dirigir-me als companys de la CUP i de Catalunya Sí que es Pot, respecte –i hi estic molt d’acord– al tema de la planificació dels barracons i al-tres aspectes, i recordo que és que ho vam votar i es va aprovar. És a dir, aquest mandat democràtic hi és. Ara només cal que ens facin cas.

Gràcies.

El president

Molt bé. Senyora diputada Romero, del PSC?


Gràcies, president. Bé, doncs, és veritat que a Catalunya tenim mil barracons, que és impossible treure’ls tots de cop, ja ho sabem, però, com diu la diputada Sierra, s’ha aprovat en aquest Parlament una certa planificació per anar-los eliminant gradualment. En això ja hi tenim una certa sensatesa, no?, des de l’oposició.

En tot cas, vénen moltes propostes de resolució com la que arriba en aquests mo-ments de l’Escola Can Maiol, de Barcelona. Nosaltres creiem que és important que el Govern ens informi, però que és cert que hi ha un procediment de planejament urba-nístic en marxa, i per tant creiem que és impossible complir els terminis que planteja el Partit Popular. Primer, perquè, a part dels pressupostos del 2016, no nats, que no exis-teixen, que no tenim, per tant, no es pot complir això, i per tant, que comenci el curs 2017-2018. Crec que no acceptar la transacció fa inviable aquesta proposta de resolució perquè no hi ha pressupost al 2016, i per tant és impossible començar el curs vinent.

Per tant nosaltres votarem a favor del punt 1 i ens abstindrem ens els altres dos, i esperem que el planejament acabi i s’aprovi perquè es pugui posar en marxa aquesta es-cola, i el Govern ens informi, amb els treballs que està fent el Consorci d’Educació de Barcelona, que és on hi ha la Generalitat i l’ajuntament, quins són els plans per a aques-ta nova escola i es retardi al menys possible. Però em sembla que, tal com està planteja-da, és impossible que la puguem aprovar.

El president

Molt bé. Per part del Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, té la paraula la diputada Albiach.


Sí; gràcies, president. Bé, ja que estem parlant de barracons, també recordaré que enguany hem estrenat, crec que són vuit centres educatius, i la meitat, de nova cons-trucció, ja anaven en mòduls. Per tant, anem aprovant coses i, per un altre costat, anem desfent allò que hem aprovat.

I parlant concretament de l’Escola Can Maiol, dir que nosaltres demanem votació se-parada, d’una banda, del punt 1, perquè sí que volem conèixer exactament en quina situa-ció es troba el trasllat de l’escola i, per un altre costat, els punts 2 i 3, perquè creiem que s’ha d’anar a pams i concloure la tramitació i la modificació de planejament urbanístic.

Gràcies.

El president

Molt bé. Per part de la CUP, diputada Pilar Castillejo?


Bé, evidentment, votarem a favor que se’ns informi del moment en què està tot això, que no ho podem incloure en el pressupost del 2016 també és evident. És llàstima que



no s’hagi arribat a un acord en aquest punt perquè hauria estat bé poder calendaritzar les actuacions.

Una escola amb setanta-cinc anys és evident que cal traslladar-la i que és necessa-ri començar amb un edifici diferent. Estem pendents d’aquesta..., del planejament i, per tant, costa..., bé, veiem que tampoc no és factible que comencem aquest curs 17-18, que és el que s’aprovarà aquí, no? O sigui, si la proposta que feu és 17-18, si estem pendents de l’aprovació del planejament. Perquè a la teva proposta de transacció parlaves del curs següent, oi, María José? (Veus de fons.) Bé, si em fa aquest aclariment la diputada del PP, també així aclariré el meu vot que...

El president

Sí? Endavant.


Sí; gracias, presidente. Sí, bueno, a ver, es..., yo quería hacer notar que esta pro-puesta está registrada el 4 de abril y la estamos debatiendo seis meses más tarde. En-tonces, claro, entendiendo que, evidentemente, hay un desfase entre las fechas que se pedían en la propuesta y el momento en el que estamos, yo querría proponer una enmienda técnica, no sé si es posible, a la Mesa, si a los grupos les parece, que el curso sea el 18-19, en el punto 2, y, los presupuestos, los del 17. Porque, a ver, el es-píritu y el objetivo de la propuesta es tan pronto como sea posible, en los próximos presupuestos que tramitemos y en el próximo curso que sea posible, porque no lo vas a introducir en el sistema en el curso donde lo estás construyendo, lógicamente. Te-niendo en cuenta, como digo, que han pasado seis meses desde que se registró la pro-puesta hasta que la estamos votando.

El president

Bé, crec que, en tot cas, qui té la paraula, bàsicament, és Junts pel Sí. Senyora Laïlla, breument, si us plau.


Sí, molt ràpid. El planejament urbanístic, com s’ha dit en moltes intervencions, la finalització està prevista per d’aquí una mica més de sis o set mesos, amb la qual cosa podria fer fins i tot inviable donar compliment, incorpora-ho en uns pressupostos, per-què, segurament, el planejament urbanístic estarà, si no està acabat, estarà a punt, però segurament no estarà acabat. I per tant no ens volem arriscar a donar unes expectatives que no podrem complir.

El president

D’acord.Per tant, vist el vist, anem, recuperem la proposta de resolució amb el text inicial,

presentat pel Grup Parlamentari Popular. I, vistes les intervencions dels grups parla-mentaris, faríem dues votacions. Per una banda, el punt número 1, i per una altra, una votació per als punts 2 i 3, d’acord? (Pausa.)

Doncs, passem a la votació del punt número 1.Vots a favor?S’aprova per unanimitat.Passem als punts 2 i 3.Vots a favor?Dos, 3, 4, 5, 6, corresponents als grups parlamentaris de Ciutadans i Popular.Vots en contra?Deu, de Junts pel Sí.Abstencions?Cinc, corresponents al Grup Parlamentaris Socialista, Catalunya Sí que es Pot i la CUP.Per tant, queda rebutjat.Moltes gràcies.



Proposta de resolució sobre el condicionament de l’Escola Mediterrània, de Barcelona

250-00310/11

Passem al següent punt de l’ordre del dia, punt número 8: Proposta de resolució so-bre el condicionament de l’Escola Mediterrània, de Barcelona. Proposta presentada pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, a la qual hi ha una esmena presen-tada per Junts pel Sí. Per a la defensa de la proposta de resolució, té la paraula la senyora García Cuevas.


Gracias, presidente. Bien, la Escuela Mediterrània, en el barrio de la Barceloneta de Barcelona, se inauguró el 2013, después de seis años en barracones. Hay que decir que el compromiso de la construcción del nuevo edificio se logró gracias a una resolución parlamentaria, la 125/10, aprobada en junio de 2011. Pero también hay que decir que la construcción del edificio resultó con una pésima calidad, y también del mobiliario con el que se habilitó el espacio. De hecho hubo otra resolución, 554/10, en febrero, para que..., se aprobó en este Parlamento, para que se cambiara el mobiliario, por unanimidad.

Después de dos años y medio, nos encontramos con que la situación sigue siendo absolutamente patética. Las deficiencias de construcción son evidentes y también en el mobiliario.

Hay una cosa que nos preocupa, y es que el presupuesto inicial para la escuela, el presupuesto previsto era de 4.657.000 euros. La licitación en concurso fue de 4.372.000 euros y el coste final de 4.134.000 euros. O sea, hay medio millón de euros de dife-rencia entre lo que se presupuestó que iba a costar el colegio a lo que se construyó. La duda que surge, lógicamente, es si este medio millón de euros que se ha ahorrado el de-partamento al construir este edificio del CEIP Mediterrània no es lo que ha provocado las deficiencias que, bueno, podemos comprobar, con fotografías que me han enviado esta misma mañana. Y podemos observar pues las grietas que aparecen en las paredes. (L’oradora mostra unes fotografies.) Aquí hay otra grieta. Grietas en los muros... Este es el estado del exterior del edificio. Aquí vemos las goteras. Aquí vemos el estado del mo-biliario, completamente herrumbroso, con niños. Aquí también se puede ver el estado herrumbroso del mobiliario, aquí también lo pueden ver. Entonces, nosotros pensamos que esto no es de recibo y no es digno. Más cuando, como he dicho, hay dos resolucio-nes parlamentarias que instan a que esto se resuelva.

Hay que decir en relación con las enmiendas, que hemos intentado llegar a un acuer-do, ¿no?, transaccionar, como siempre, pero aquí dice la Generalitat que se gastaron 9.700 euros. Nosotros, lo que sabemos es que esta información nos parece que no se corresponde con la realidad, porque lo que sabemos es que el colegio recibió un comu-nicado del consorcio, que, por su cuenta y riesgo, se fueron a un almacén a escoger mo-biliario de segunda mano. Entonces, claro, esto no nos parece que sea cumplir la resolu-ción parlamentaria tal y como se había aprobado.

Y en relación también con la segunda enmienda, pues también nos parece inadmi-sible porque, como decimos, aquí solamente es dar largas. Nosotros lo que queremos es que nos expliquen por qué se han ahorrado ese medio millón de euros, por qué no se están arreglando esas deficiencias del colegio y que por fin se cumplan las dos reso-luciones parlamentarias, que es lo que pedimos en la propuesta de resolución. Que se cumpla, de manera inmediata y sin más dilación, la resolución 554, para adecuar a la normativa vigente el mobiliario de la Escuela Mediterrània, de Barcelona; garantizar que el Consorcio de Educación de Barcelona haga la aportación económica necesaria y elabore un informe detallado sobre las necesidades, las deficiencias de este edificio para corregirlo, y que en un plazo no superior a tres meses, una vez aprobada esta pro-puesta, pues se presente un informe explicativo de por qué desde el presupuesto ese de 4.600.000 euros, pues llegó a costar el edificio 4.100.000 euros, detallando, como decimos, los estudios de los materiales, cantidades y calidades, mano de obra, nume-ro de hora, cualificación de las mismas, que se emplearon para construir y adecuar el edificio.




El president

A vostè, diputada. Per a la defensa de l’esmena té la paraula, per Junts pel Sí, la diputada Laïlla.


Gràcies, president. Parlem d’una escola llargament reivindicada en aquest Parlament. Una construcció nova, ho apuntava la diputada García, de l’any 2013, i també d’aquests temes de millora del mobiliari, llargament debatuts també en aquesta comissió.

Des del Govern ens consta que es va invertint en la millora de tots els materials em-prats en aquesta escola, que, a més a més, el Consorci de Barcelona, que és qui té la po-testat i la responsabilitat del manteniment i de les millores que s’han de dur a terme en aquesta escola, ens consta també que està a sobre d’això, facilitant inversions, no només per al manteniment, sinó també per a les millores en la construcció, que apuntava la se-nyora García amb unes fotos recents. I, en qualsevol cas, nosaltres no donaríem suport a aquesta proposta de resolució perquè entenem que, precisament, el consorci, el que està fent és això.

Gràcies.

El president

Molt bé. Doncs per fixar la posició dels grups parlamentaris, en primer lloc, la dipu-tada Sonia Sierra, de Ciutadans.


Moltes gràcies, senyor president. Jo, després de veure aquestes fotos del model d’èxit del sistema educatiu català, i després d’haver treballat en condicions absolutament pre-càries a un institut de secundària i haver passat molt de fred, com ja he explicat en altres ocasions, evidentment, hi votarem a favor.

Gràcies.

El president

Pel Grup Parlamentari Socialista, diputada Romero.


Sí; gràcies, president. A veure, sí, nosaltres..., hi ha una part d’aquesta proposta de resolució que compartim. De fet, jo penso que, amb el punt 1, n’hi hauria prou, que és complir amb les resolucions que diu el Parlament; aquí ens podríem quedar. Jo crec que després ens compliquem una mica i, sobretot, crec que demanem coses al Parlament que no és funció seva. No crec que sigui funció d’aquesta comissió revisar els pressu-postos de les obres i veure si s’ha licitat i adjudicat el preu. Escolti, no és la nostra feina.

Si ja ha sortit la licitació d’una obra i s’ha adjudicat pel valor més baix, mentre es compleixi la llei, això és lícit, legítim i ho fan tots els ajuntaments i totes les administra-cions. Si després aquella obra resulta que té deficiències, escolta, que la resolguin, però que s’adjudiqui un projecte per un pressupost més baix, mentre no sigui temerari, això ho fan totes les administracions i és legal; una altra cosa és que aquella obra després ge-neri problemes, com vostè estava dient, i evidentment s’han de solucionar.

Però, entenem que el Consorci d’Educació ha posat aquest any molts recursos en inversió per millorar aquests temes i, per tant, donem la confiança perquè ho resolgui així. I crec que, amb el punt 1, ja estem demanant que es compleixi, per tant, que s’in-verteixi per resoldre aquestes deficiències.

Creiem que amb el punt 1 n’hi hauria prou, és al que votarem que sí; en els altres ens abstindrem, perquè, de vegades, sinó, acabem aprovant coses en aquest Parlament que no són funcions d’aquesta comissió. Vaja, no sé si es veuen vostès aquí revisant licita-cions, adjudicacions i pressupostos, però, en fi, de vegades crec també que arribem a un punt també absurd sobre les coses que nosaltres mateixos proposem i aprovem.

Gràcies.

El president

Per Catalunya Sí que es Pot, la diputada Jéssica Albiach té la paraula.




Sí; gràcies, president. Per no repetir els arguments que han comentat les companyes, tant de Junts pel Sí com del PSC, només dir que nosaltres demanarem votació separada dels punts 1, per un costat, i 2 i 3, per l’altre.

Gràcies.

El president

Molt bé. Diputada Castillejo, de la CUP.


Sí; moltes gràcies. Aquí sembla evident que hi ha un problema greu amb la cons-trucció d’aquesta escola, que hi ha deficiències importants, que després costa molt as-sumir responsabilitats, que s’estan donant les classes en unes condicions que no són les correctes, que es fa en un barri que, a més a més, és un barri bastant desafavorit de la ciutat, que s’han d’exigir responsabilitats de les empreses constructores i que necessi-tem fermesa també davant d’aquestes empreses, que després costa molt anar-los al dar-rere i que siguin responsables d’aquest tema.

Per tant, nosaltres recolzarem aquesta proposta.Gràcies.

El president

Molt bé.Doncs, passem a la votació. Farem dues votacions diferenciades: per una banda, el

punt número 1, i una sola votació per als punts 2 i 3. D’acord? (Pausa.)Punt número 1, vots a favor?Onze.Vots en contra? Abstencions?Deu.S’aprova amb 10 abstencions de Junts pel Sí.(L’apartat 1 de la proposta de resolució és aprovat per 11 vots a favor, cap en contra

i 10 abstencions.)Punts 2 i 3.Vots favor?Set, corresponents als grups parlamentaris de Ciutadans, Partit Popular i la CUP.Vots en contra?Deu, de Junts pel Sí.Abstencions?Quatre, del Grup Socialista i de Catalunya Sí que es Pot.Per tant, la proposta queda rebutjada.

Proposta de resolució sobre la construcció de l’Escola Mediterrània, de Viladecans, i la seva transformació en institut escola

250-00320/11

Abans de passar als dos darrers punts de l’ordre del dia, si em permeten, volem do-nar la benvinguda a aquesta Comissió d’Ensenyament a les persones que ens acom-panyen: la senadora Maria Freixanet; l’alcalde de Viladecans, el senyor Carles Ruiz; regidors i regidores tant de Viladecans com de Premià, i membres de la comunitat edu-cativa dels dos municipis.

Passem, doncs, al punt número 9: Proposta de resolució sobre la construcció de l’Es-cola Mediterrània, de Viladecans, i la seva transformació en institut escola. Aquesta és una proposta de resolució presentada per tots els grups parlamentaris, amb excepció de Junts pel Sí, i disposa de tres esmenes presentades per Junts pel Sí.

Per tant, en primer lloc, per a la defensa de la proposta de resolució, comencem pel Grup Parlamentari de Ciutadans. Endavant, diputat.

Martín Eusebio Barra López

Gracias, señor presidente, y también reiteraré el agradecimiento a la presencia de los representantes del AMPA de l’Escola Mediterrània, del señor alcalde, teniente de al-



calde, concejales y todas las otras personas del municipio de Viladecans que les acom-pañan, y gracias no solo por vuestra presencia hoy en esta comisión, sino por vuestra constancia y entrega a lo largo de los últimos años en defensa de una educación pública y de calidad para los niños y niñas de Viladecans.

Esta no es la primera vez que se habla de l’Escola Mediterrània en este Parlament. Ya en el año 2014 se aprobó por unanimidad una propuesta de resolución que, entre otros puntos, pedía: «Garantir el futur de l’Escola Mediterrània de Viladecans, Baix Llobregat, amb la consolidació de tots els cursos existents i la incorporació de l’estudi de la conversió del centre en un institut escola.»

También se aprobaron dos mociones en el pleno municipal, en 2014 y en 2015, de nuevo con unanimidad de todos los grupos políticos representados en el consistorio.

El ayuntamiento se ha comprometido a colaborar, incluso económicamente, para la construcción del instituto escuela, pero el Departament d’Ensenyament sigue haciendo oídos sordos. Se reúne con unos y otros, pero no parece escuchar.

Es cierto que en los años de mayor impacto de la crisis la natalidad se redujo y ha dis-minuido el número de niños en educación infantil, pero, a pesar de ello, a pesar de la espa-da de Damocles, de los anuncios del departament de que la línea de P3 de l’Escola Medite-rrània se iba a cerrar en el curso 2014, a pesar de la competencia que supone que a menos de cien metros haya otro colegio con un edificio moderno, en el que se ha incrementado el número de líneas de P3 en este curso y que ha pasado de tener dos a tener tres, a pesar de todos estos impedimentos, l’Escola Mediterrània sigue recibiendo tantas solicitudes de inscripción en P3 –22 este curso–, que mantienen los requisitos para que siga abierta.

Pero, para más inri, el Instituto de la Torre Roja, que también está a pocos metros de la Mediterrània, está tan saturado que ha tenido que instalar barracones desde el curso pasado. Algunos de estos barracones se ha instalado en los terrenos de l’Escola Medi-terrània.

Diputados y diputadas, en Viladecans, de hecho, aunque no de derecho, ya tenemos un instituto escuela público, pero en barracones. Se va a dar el caso de que algunos ni-ños que empezaron su primaria en barracones acaben la secundaria en barracones sin salir del mismo solar. ¿Cómo se puede negar la necesidad de dotarles de un edificio dig-no? Instalaciones como un comedor con capacidad suficiente, una instalación deportiva que se pueda utilizar con independencia de las inclemencias meteorológicas, unas ins-talaciones de biblioteca o de laboratorio adecuadas, estos niños no saben lo que son y corren el riesgo de acabar la secundaria sin saberlo.

Y se podrá echar la culpa al presupuesto, ¡faltaría más, claro!, pero repasemos algu-nas cifras. Del 2009 al 2015 Cataluña fue la segunda comunidad autónoma, la segunda, que más recortó su presupuesto en educación, el 21,4 por ciento. Solo nos superó el tije-retazo de Castilla - la Mancha.

En el porcentaje del presupuesto total de 2015 dedicado a educación también éramos los segundos, pero por la cola. El año pasado Cataluña dedicó setenta euros menos per cápita que la media española a educación. Claro que la financiación autonómica no es correcta, lo hemos denunciado desde Ciutadans muchas veces, pero comunidades con financiación peor recortan menos –no toda la culpa es de fuera. Y si el presupuesto, ese que de momento ningún grupo se ha comprometido a aprobarles en el Parlament es el problema, no olviden que el Ayuntamiento de Viladecans está dispuesto a colaborar, in-cluso económicamente, en este caso.

Diputados y diputadas, la propuesta de resolución que estamos debatiendo, como ya ha informado el señor presidente de la comisión, es de todos los grupos, con excepción de Junts pel Sí, y es una propuesta que se acordó con los representantes de la escola, y no hay excusa. Los niños y niñas de esta escuela llevan en barracones desde 2007 y me-recen unas instalaciones dignas, como el resto de niños de Cataluña, que han sido mo-tivo de otras propuestas de resolución previas, y que siguen estudiando en barracones mientras nosotros estamos aquí debatiendo.

Respecto a las enmiendas presentadas, informar que aceptaremos la enmienda nú-mero 3, la que hace referencia a la modificación del punto 6, la tercera de las enmiendas presentadas por el Grupo Junts pel Sí será aceptada, el resto la rechazamos, y ya lo ex-plicaré posteriormente.

Muchas gracias.



El president

Gràcies, senyor Barra. Senyora Romero, del Grup Parlamentari Socialista, té la pa-raula.


Sí; gràcies, president. Em sembla que aquest tema mereix suposo que tots els por-taveus fem alguna certa intervenció. Sap greu, però és allò com història repetida, eh? Quantes vegades no vénen propostes de resolucions tan similars a la d’avui? Però, és clar, quan la història s’inicia malament, acostuma a acabar malament, sobretot perquè si iniciem una escola amb barracons i no hi ha un horitzó, i no tenim horitzó de saber quan es construirà aquesta escola, el que generem és una desesperança i una frustració amb relació als pares que han de tenir els seus fills en barracons i en unes situacions que no són les més adequades i, per tant, acabant no defensant aquella frase sobre l’escola pública de qualitat. Per tant, comença malament però sobretot perquè no tenim un horit-zó de quan es construirà aquesta escola.

I, com deies, una història repetida, aquesta que veiem amb l’Escola Mediterrània de Viladecans, perquè ens ha passat en altres ocasions. I el que veiem aquí és com el 2007 s’inicia una escola en barracons i el 2014 la Generalitat decideix unilateralment tancar una línia de P3. I on està el diàleg? I on està la concertació? I on està l’acord amb l’ajun-tament i amb la comunitat educativa? Això ho trobem a faltar molt, amb el Govern an-terior i amb aquest Govern.

Pensàvem i crèiem que això potser canviaria, perquè hi ha hagut un canvi de Govern amb relació a l’anterior legislatura, però veiem que continua igual: hi ha poc diàleg, hi ha poca concertació amb el món local i amb la comunitat educativa, i això ens sembla un error sobretot en l’àmbit educatiu, en el qual hi ha tanta força de la comunitat educa-tiva i tanta implicació dels pares i les mares en l’educació dels seus fills.

Per tant, crec que d’una manera repetitiva anem generant i anem complint errors per part del Govern de la Generalitat. I en aquest cas encara més, perquè, com deia el dipu-tat que m’ha precedit en la paraula, el 2014 s’aproven resolucions, el 2015 s’aproven re-solucions, és a dir que constantment l’ajuntament per unanimitat, l’AMPA, en diferents manifestacions, ja han mostrat la seva voluntat d’aquesta escola, més enllà que passi a ser un institut escola, i per tant tingui les mateixes possibilitats que molts dels centres concertats que hi ha amb la Generalitat, que evidentment es faci una obra, una inversió important per eliminar aquests barracons.

Per tant, com deia, amb unanimitat per part de l’ajuntament de tots els grups muni-cipals i una voluntat del govern municipal clarament de cedir uns terrenys i de, si cal, ajudar a la inversió d’aquesta obra, em sembla que és important que puguem concretar alguna cosa amb aquesta proposta de resolució, en un tema –com deia també el dipu-tat de Ciutadans– una mica repetitiu. I hauríem d’intentar de vegades tancar els temes, acordar algunes coses i poder avançar, sobretot perquè la gent, els pares i les mares tin-guin un horitzó per saber quan i quin és el calendari per poder iniciar les obres d’aques-ta escola, que esperem que es transformi en institut escola, com era la voluntat des dels seus inicis.

Per tant, nosaltres donarem, evidentment –ho hem signat– suport a aquesta proposta de resolució. Em sembla que tots hem acordat que acceptaríem l’esmena 3, que fa re-ferència al punt 6, però sobretot esperem que si s’aprova aquesta proposta de resolució, com sembla que s’aprovarà, el Govern després la compleixi, perquè també ens trobem, per a la frustració de molts diputats, que s’aproven propostes de resolució que després el Govern no compleix. I això és un mandat democràtic també, el que avui passarà aquí, probablement, i, per tant, esperem que el Govern els compleixi igual que en compleix d’altres.

Gràcies.

El president

Gràcies. Diputada Jéssica Albiach, per part de Catalunya Sí que es Pot.


Sí; gràcies, president. Bé, donar la benvinguda a la comunitat educativa i als repre-sentants polítics que han vingut de Viladecans i, a més, agrair com a ciutadania, la bona tasca que fan en defensa de l’escola i de l’educació públiques, perquè sí que és cert que



des de les institucions, des dels ajuntaments, des del Parlament es poden dur a terme iniciatives, però sense la pressió del carrer i sense les iniciatives que desenvolupen la comunitat educativa i les famílies per pressionar i per dur a terme aquelles reivindica-cions en defensa de l’educació pública seria impossible.

I és que ens trobem, una vegada més, i com comentava Alícia, amb una escola que està en barracons des de fa nou anys, allò que hauria de ser una solució provisional ja va camí dels deu cursos.

I comentar una altra vegada la resolució que vam aprovar, no sé si va ser el juny o el juliol, que els barracons haurien de ser una solució temporal i no per més de dos cursos, veurem si ho complim o no ho complim, perquè ja en porten deu.

I el que passa a Viladecans és una situació que ha estat generalitzada a Catalunya. D’una banda, hi ha la baixada de la demanda de places de P3 i, per una altra, hi ha una saturació i una massificació a les aules de secundària. I, a més, és que tots els grups municipals, els que aquí segurament no votarem el mateix però a l’Ajuntament de Vi-ladecans sí que voten el mateix, estan d’acord, perquè és una qüestió de sentit comú i de necessitat real de fer un institut escola, perquè és que l’Escola Mediterrània no deixa d’estrenar mòduls. El juliol de 2015, per exemple, 500 metres quadrats més amb una in-versió de 200.000 euros per acollir alumnes d’ESO de Torre-roja, com ja comentava el diputat de Ciutadans. I, a més, s’ha d’afegir que l’institut de Viladecans ara mateix no té batxillerat. Per tant, a veure on aconseguim encabir tot l’alumnat que va passant de curs i va a secundària i va a batxillerat. I davant d’aquesta situació, que també s’ha comentat, l’ajuntament ja ha fet tots els tràmits per tindre sòl disponible per al nou centre i només cal que ara la Generalitat s’activi.

I és que, com comentava, el que s’està demanant és molt senzill i, a més, és de sentit comú, i és bo i positiu per a tothom, tant per al professorat, per al municipi, per a les fa-mílies. I jo crec que si aconseguim tindre una millor educació pública és bo també per a Catalunya com a país.

I el que em demanen, en definitiva, és: posar sobre la taula les dades demogràfiques i el mapa escolar de la ciutat; abaixar les ràtios per no tancar línies de P3, està vist que, com menys alumnes hi ha a classe, millor és la convivència i més tranquil·lament i amb més eficàcia es pot exercir la docència; construir l’institut escola, i, en qualsevol cas, ga-rantir que els alumnes de la Mediterrània no facin la secundària en barracons i puguin estudiar en la mateixa zona escolar. I per tot això, i, a més, perquè era una proposta de resolució conjunta, hi votarem a favor.

El president

És el torn del Grup Parlamentari Popular. La diputada García Cuevas.


Gracias, presidente. Bueno, me uno a la bienvenida y al agradecimiento a las perso-nas de la comunidad educativa de Viladecans que nos acompañan. Y también hay que darles la enhorabuena, porque lo cierto es que hemos llegado hoy aquí después de mu-chas reuniones y después de varios palos en las ruedas. No ha sido un camino fácil, en aras del consenso, y de una, bueno, de una deseada unanimidad, porque desde el prin-cipio, hay que decir, que se trabajó desde la comunidad educativa con una actitud, creo yo, que muy flexible, y también por parte de los grupos parlamentarios de la oposición, para intentar que Junts pel Sí se pudiera sumar a esta propuesta de resolución y pudié-ramos, de una vez por todas, como decimos, pues hacer realidad y reafirmar el compro-miso de este Parlamento y apoyar lo que ya se está votando en el ayuntamiento, como se ha dicho, por todos los grupos políticos.

Aquí nos encontramos ante una escuela pública de calidad. Un proyecto de éxito, que ha sido reconocido por organismos objetivos externos. Nos encontramos con fami-lias comprometidas y decididas. Hay que decir que las familias no tendrían que estarse ocupando de ponerse una camiseta, venir al Parlament, presionarnos a los grupos po-líticos que presentemos una propuesta. Este no es su papel. Las familias lo único que tiene que hacer es acompañar a sus hijos para que culminen con éxito el proyecto edu-cativo que han podido elegir.

Y desde el proyecto o el planteamiento de doble libertad que siempre hemos defen-dido el Partido Popular para el sistema educativo, libertad de enseñanza, lo que quiere



decir que un proyecto educativo de éxito tenga el apoyo de la administración para se-guir, como sería este, y también libertad de las familias para elegir el modelo educati-vo más acorde con sus principios, con sus valores, que crean adecuados para sus hijos, pues creemos que es indiscutible que esta situación es inaceptable y que hay que darle una solución.

Hay que decir que en Cataluña tenemos el PIB per cápita más alto, de los más altos de España y, sin embargo, en gasto público en educación estamos a la cola. No en gasto total, porque hay mucho gasto privado en educación, porque saben ustedes que también hay mucha concertada en Cataluña, pero lo que se gasta la Administración, del dinero de nuestros impuestos que se dedica a la educación pública, por ciudadano, es muy bajo en relación con la riqueza que generamos. Y por supuesto a los impuestos que pagamos.

Y hay que decir, como también se ha dicho, que en otros sitios, con el modelo de fi-nanciación este que pactó Convergencia i Unió con el PSOE, y que era el modelo de financiación que nos iba a solucionar todos los problemas de encaje territorial, y que ya vemos como los ha solucionado. Con ese modelo de financiación con unidades tan mal financiadas como Cataluña, no han hecho los recortes en educación que ha hecho Cataluña. Cataluña ha optado por mantener el sector público más caro, más pesado y más ineficiente de España, con trescientos entes públicos, sin parangón en ninguna otra comunidad autónoma, al que destinamos entre 5 y 6.000 millones, según cómo consi-deremos los números a la hora de consolidar las cuentas públicas. Recortando ahí un poquito, hay mucho para dar a la sanidad, para dar a la educación y para dar a los ser-vicios sociales.

No se entiende cómo desde el departament, después de que hay unanimidad, como decimos, en el ayuntamiento, de que hay resoluciones parlamentarias, no han querido entrar a solucionar este tema, no han querido entrar a hacer una propuesta conjunta que, como digo, creo que hubo mucha flexibilidad también por parte de la comunidad educa-tiva. Y lo único que pediría es que si hoy esto se aprueba, pues sirva de, como les gusta tanto decir, al Grupo Junts pel Sí, de mandato democrático, pero de esos de verdad, de los de verdad y de los que tienen competencias para ejecutar, que es, de una vez por to-das, dar solución a este problema y construir el institut escola que merecen estas perso-nas, estas familias, en Viladecans.


El president

Gràcies a vostè. Ah, per part de la CUP, té la paraula la diputada Castillejo.


Sí; moltes gràcies. Jo crec que la majoria d’arguments ja s’han donat per part de la resta de grups, però sí que m’agradaria incidir en un parell de coses.

Una, que jo amb aquesta proposta de resolució, és tan de sentit comú el que està plantejant la comunitat educativa, és tan ampli el consens al que s’ha arribat al muni-cipi: hi ha un acord per part de tots els grups municipals, de la comunitat educativa, és una cosa tan de sentit comú, com deia, que fins i tot, mentre ho estàvem parlant du-rant els mesos aquests que hem anat parlant, jo, en algun moment, fins i tot, he tingut la sensació que a Junts pel Sí li sabia greu no donar recolzament a aquesta proposta de resolució. I no pot donar consentiment perquè ens trobem, és un dels casos en què ens trobem amb un tancament del Departament d’Ensenyament, que no accepta parlar de molts temes, que pren decisions a priori i que després li és igual què decideixi la comu-nitat educativa, què s’acordi als municipis, què és el que es vulgui, què sigui el més de sentit comú. Senzillament, ha dit que no a una cosa i ja aquí no canvia d’opinió. Ens tro-bem davant d’una consellera d’Educació que en molts temes, en molts temes que tenen a veure amb la defensa de l’ensenyament públic es tanca en banda. I és impossible arribar a acords en aquests temes.

Ens trobem amb una escola, de nou, del Baix Llobregat. Hem parlat infinites vega-des en aquesta comissió dels temes d’ensenyament públic al Baix Llobregat. Per què és repetitiu? Per què és repetitiu? En aquest cas és un problema que ens tornem a trobar, problemes que tenen a veure amb la massificació de secundària i amb la baixada de la natalitat, que afectarà els grups de primària. I és impossible que arribem a acords si l’objectiu no és clar per a tothom. I és, com hem comentat abans, baixada de ràtios –bai-



xada de ràtios– a l’ensenyament públic a primària, i hem de construir, hem de tenir edi-ficis nous per a la secundària. En aquest cas, amb el recolzament de l’ajuntament, fins i tot amb un compromís econòmic per part de l’ajuntament. Per tant, jo crec que és un cas molt evident, molt de sentit comú i sap molt greu que no hàgim estat capaços d’arribar a aquest acord amb Junts pel Sí, i sap molt greu aquest tancament del Departament d’En-senyament, en alguns casos concrets com és aquest.

El president

Gràcies. Ara és el torn de Junts pel Sí. Per a la defensa de les esmenes té la paraula la diputada Anna Simó.


Gràcies, president. En primer lloc, doncs salutacions als viladecanencs que han vin-gut novament al Parlament, no només en comissió ens hem vist, com deia el diputat Martín Barra, sinó en diverses trobades multilaterals i bilaterals aquí al Parlament i fora d’aquest Parlament.

Tinc la temptació de fer referència a alguns dels comentaris sobre el finançament que han fet el senyor Barra i la senyora García Cuevas, però ho deixaré. També tenia la temptació de parlar que eren mandatos democráticos de verdad, però ho deixaré. Per-què avui hem vingut a parlar de Viladecans.

Les esmenes. Quines esmenes hem proposat? Doncs hem proposat tres esmenes di-ferents. La primera, que agruparia els punts 1 i 2, el que vol és posar en valor, preci-sament, la negociació amb el Govern municipal, les taules mixtes de planificació, en aquest cas la Taula Mixta de Planificació de Viladecans, i diu el següent: «Donar conti-nuïtat a les relacions entre els serveis territorials i l’Ajuntament de Viladecans per ana-litzar l’evolució de les dades demogràfiques en els pròxims anys», entenent que hi ha una, diguem-ne, un cert decalatge entre allò que ens explicaven des del Govern muni-cipal de dades de padró i el que diu l’ajuntament, doncs, que es miri clarament i que es posin d’acord sobre quina és l’evolució demogràfica per padró, i les necessitats d’escola-rització de la ciutat també i de les zones d’influència dels diversos equipaments educa-tius de la ciutat. I el que és imprescindible, i coincidim, evidentment, amb el que deia la diputada Alícia Romero, «i establir un mapa escolar estable i flexible alhora que perme-ti treballar a tots els centres educatius de la ciutat amb certeses de futur.» Absolutament d’acord.

La segona esmena. Substituir els punts 3 a 5, que deien: «Donar continuïtat al pro-jecte educatiu de l’Escola Mediterrània, i donar resposta a les necessitats d’escolaritza-ció del municipi prioritzant els edificis ja existents.»

I, aleshores, la tercera, que substituïa el punt 6, que és: «Treballar perquè l’alumnat de l’Escola Mediterrània pugui fer la secundària en un equipament definitiu a la seva zona d’influència.» Amb la qual cosa, evidentment, que hi estem d’acord i el Govern s’hi compromet.

No ho sé, el que ens expliquen des del departament és que el director general de cen-tres públics s’ha reunit amb l’ajuntament i que ho tornarà a fer aquest mes d’octubre, a banda del que s’ha fet amb els serveis territorials en reiterades vegades, per tant no sé on hi ha la falta de diàleg i negociació.

Però, a veure, deia la diputada, feia referència a..., la diputada Castillejo, que sembla que a Junts pel Sí ens sabia greu fins i tot no votar-hi a favor, no?, en tot aquest debat. El que ens sap greu a Junts pel Sí és que nosaltres puguem ajudar a crear unes expecta-tives que no es corresponguin amb les capacitats que tenim aquests diputats i que no es corresponen amb allò en què el departament pugui estar treballant, en aquest cas, amb l’Ajuntament de Viladecans o, en d’altres casos, amb l’Ajuntament de Premià o amb l’ajuntament de qui sigui. Per tant nosaltres el que no farem serà col·laborar a crear ex-pectatives que no podem garantir que es compleixin.

Ho dic també perquè, davant del Parlament, avui, a les cinc de la tarda, s’ha convo-cat molta gent. I en la convocatòria hi diu: «Aquest dia tenim Comissió d’Ensenyament, on es decidirà el futur de la nostra escola, una escola de tot Viladecans.» Avui i ara i aquí no es decideix el futur de l’Escola Mediterrània de Viladecans. Avui en parlem, i és molt bo que ho fem! Què és el que aquesta diputada i el Grup de Junts pel Sí ens atrevim a fer? Potser, jo crec, que és que no en sabem més. Ens atrevim, i ho hem dit



sempre, a acompanyar, a mediar, a establir criteris generals de planificació, com els que fem amb les esmenes, a donar suport a les taules mixtes de planificació govern muni-cipal/departament, a aquest treball conjunt amb governs municipals i departament. No ens atrevim a dir si hi toca aquí un institut escola o no.

Ens atrevim a dir que l’alumnat de l’Escola Mediterrània ha de fer secundària en un equipament definitiu, no en mòduls prefabricats. Ens atrevim a dir que cal un mapa escolar estable i flexible, acordat a la Taula Mixta de Planificació ajuntament departa-ment, que em consta que té data, com deia, per al mes d’octubre, però no ens atrevim a dir que s’ha de fer l’institut escola per al curs 17-18, que s’ha d’aprovar el projecte execu-tiu de construcció d’un institut escola l’any 17-18 i que s’ha de tenir en compte la cons-trucció de l’institut escola en la planificació educativa i pressupostària de l’any 2017. A això, no ens hi atrevim a fer-ho.

Per tant, demanem votació separada dels punts 1, 2 i 6, i continuarem treballant per-què hi hagi i continuï aquest debat clar, lleial i transparent, que és imprescindible, entre el Govern de Viladecans i el Departament d’Ensenyament, i perquè es faci aquesta pla-nificació ja i sàpiga a què s’ha d’atenir tothom, també les famílies de l’Escola Mediter-rània, perquè s’ho mereixen, perquè s’ho han guanyat.

Moltes gràcies.

El president

A vostè. Hi ha quatre grups parlamentaris que demanen la paraula? No hi ha hagut al·lusions, eh? (Remor de veus.) Brevíssimament. Endavant, senyor Martín Barra.


Gracias, señor presidente. Es para explicar nuestra posición respecto a las enmien-das que no se han aceptado. Yo tampoco entraré en temas de presupuestos o de manda-tos democráticos pero, ya que lo hemos sacado varios grupos, entiendes que es que son muy pertinentes en estos temas. Por algo los hemos sacado varios grupos.

En el primer punto, en la primera enmienda que han presentado el Grupo Junts pel Sí, que no aceptamos, claro, dicen: «Dar continuidad a las conversaciones...» ¡Si es que no han llegado a ninguna parte hasta ahora! Es una pena, pero hasta ahora no han lle-gado a ninguna parte. Entonces «dar continuidad» era una frase que realmente no nos aportaba nada.

Hablaba de expectativas –hablaba de expectativas. Pero ¡si el departament es el que hace expectativas1, y expectativas extrañas. Hay una carta del departament, de los ser-vicios territoriales del Baix Llobregat, de fecha 30 de junio de 2016. Son ellos los que han escrito esta carta al presidente del AMPA de l’Escola Mediterrània diciéndole que no plantearían ninguna dificultad a la iniciativa de proponer un instituto escuela en la población de Viladecans. Es el departament el que dice que no plantearía ninguna di-ficultad y cuando se habla, se pone en una pr «instituto-escuela» pues, bueno, a alguien del departament se le ponen los pelos de punta. Sí, no hay que despertar falsas expecta-tivas, tiene razón, tiene toda la razón y con este grupo se está haciendo.

Respecto a las manifestaciones que haya frente a este Parlament no es algo que ha-yamos convocado ninguno de los que estamos aquí..., bueno, de los grupos políticos que estamos aquí debatiendo. Y, bueno, y los que la hayan convocado les podrán decir, yo creo que eso tampoco tocaba comentarlo en la comisión. Pero sí decir que creemos, sinceramente, que la pr que hoy probablemente, bueno, casi con toda seguridad, según las palabras va a salir aprobada, sí es un gesto más. Sí, solo es uno más, una apuesta de futuro por la educación pública y de calidad en Cataluña. Sí habla de futuro.

Gracias.(Alícia Romero Llano demana per parlar.)

El president

Senyora Romero? Breument, si us plau.


Sí, molt breument. Per dir que, i ho sap la senyora Simó, en aquesta comissió hem aprovat propostes de resolució amb concrecions d’aprovacions de projectes executius d’escoles. Ho hem fet, però ho hem fet, senyora Simó. Ens semblarà millor o pitjor o ens semblarà que no hem d’entrar en aquest detall, però s’ha fet, hem aprovat propostes de



resolució en què dèiem que calia fer un avantprojecte i un projecte executiu d’una esco-la. Per tant, en alguns moments, hem entrat en la concreció i, probablement, en aquesta escola, doncs, caldria. I, sinó, que el departament dialogui, parli, concerti. Escolti, quan hi ha tants grups municipals i en tants casos que es diu això, potser és que hi ha algun problema –potser és que hi ha algun problema– de concertació i d’acord entre la comu-nitat educativa, però sobretot a les taules mixtes de planificació. I aquest és un element que jo crec que el Govern hauria de fer una certa autocrítica. Perquè quan es diu tant i passa en tants casos potser és que una part de culpa té.

I només acabaré amb una cosa, que s’ha parlat molt de pressupostos, no hi vull entrar, i el PIB. La setmana passada la Fundació Bofill va presentar un informe so-bre l’educació a Catalunya: som el país de la Unió Europea –de la Unió Europea– que menys dedica a educació amb relació al tant per cent del PIB. Jo crec que això ens ho hauríem de fer mirar. Jo crec que hauríem de reflexionar sobre això. Quan volem ser un país modern, cosmopolita, que aposta pels seus infants, per al futur del seus joves, no dedicar els recursos necessaris a l’educació, que vol dir també a inversió en les escoles, perquè vol dir qualitat en la docència i en l’ensenyament, em sembla greu. I, per tant, creiem que aquest Govern hauria de fer una reflexió també entorn a aquestes dades.

Gràcies.

El president

Sí, senyora García Cuevas, havia demanat la paraula? (Pausa.) També li prego bre-vetat.


Sí; gracias, presidente. Bueno, es que a mí me sorprende mucho eso de que se diga aquí por parte de Junts pel Sí, que aquí venimos a debatir y a hablar de las cosas. Por-que yo quiero decir, y que conste en acta que esto no es una tertulia de café, yo creo que es un fundamento de la democracia parlamentaria la capacidad que tienen los ciudada-nos de influir en las decisiones de su gobierno a través de sus legítimos representantes. Y sus legítimos representantes somos nosotros, que somos diputados, no somos tertulia-nos, por tanto, claro que podemos aquí cambiar el curso de las cosas, claro que lo pode-mos cambiar, señora Simó. Y demuestra muy poco talante democrático un gobierno que no quiera aceptar e incorporar en su acción de gobierno unas resoluciones parlamenta-rias que, efectivamente, no son vinculantes, pero sí que indican que cuando la mayoría de los grupos parlamentarios se pone de acuerdo en algo en contra del Gobierno, por algo será. Y será que el Gobierno no lo está haciendo tan bien. Con lo cual, talante de-mocrático para aceptar las derrotas democráticas en este Parlamento que, como le digo, en absoluto venimos aquí a hablar y debatir, aquí venimos a cambiar, si podemos, por mayorías legítimas, en la acción de este Gobierno, lo que creemos que está equivocado.

Gracias, presidente.(Anna Simó i Castelló demana per parlar.)

El president

Senyora Anna Simó.


Per al·lusions, president. A veure, no vull en cap cas, és a dir, primer, crec que te-nim tot el dret a expressar-nos amb el respecte amb què ho hem fet, però amb els termes amb què ho hem fet.

Segona qüestió. Només dir que el que no m’agradaria és que es tergiversessin les pa-raules que he dit i se’m posés a la boca coses que jo no he dit. Jo no he dit que aquesta comissió sigui una tertúlia de cafè, que aquí vinguem a fer tertúlia, no. Jo he donat una opinió sobre que avui, ara i aquí, no es decideix el futur de l’Escola Mediterrània, de Viladecans. I... (Remor de veus.) No. I, en tot cas, el que el nostre grup defensa és que se’n parli i s’arribi a una conclusió, com més aviat millor, entre els dos coresponsables de la planificació: el departament, que en té, diguem-ne, les accions majoritàries, de la planificació, i l’Ajuntament de Viladecans. I que s’arribi a aquesta conclusió. Això és el que hem dit. Qualsevol altra qüestió que s’hagi posat a la nostra boca... Ni tampoc, i ho sap vostè, senyora García Cuevas, no ja d’aquesta legislatura, sinó de l’anterior.



Al nostre grup, per a aquesta legislatura, però jo, personalment, també en la passa-da, no ens agrada, en cap cas, parlar de derrotes democràtiques, sinó de treballar perquè hi guanyem tots –tots–, buscant sempre –sempre, sempre, sempre– l’acord i el debat i el consens. Sempre. Per tant, no ens agrada parlar de derrotes democràtiques, ens agrada parlar de guanyar-hi tots. Nosaltres, també, com vostès, n’estic convençuda, intentarem que hi puguem guanyar tots fent el paper que ens veiem capaços de fer.

Moltes gràcies.(Pilar Castillejo Medina demana per parlar.)

El president

Senyora... Ah, perdó! Senyora Castillejo. Brevetat, si us plau.


Sí, només volia fer un incís respecte al fet que aixequem expectatives perquè aquí aprovem resolucions, propostes de resolució que no compten amb el recolzament del departament.

Jo crec que quan parlem amb les AMPA, amb la comunitat educativa, amb els grups municipals, ho deixem molt clar: nosaltres no som l’Executiu, nosaltres no estem aixe-cant falses expectatives perquè sabem que el fet que aquí s’aprovi no implica que això s’executi. El que sí que creiem és que, davant de la manca de diàleg del departament, portar propostes de resolució aprovades per aquesta comissió estem dotant les lluites del carrer d’unes eines que necessiten per fer front davant d’aquest tancament de lí-nies del departament. I això és el que estem fent. No aixequem falses expectatives, sinó que donem eines de suport a les lluites que s’estan donant al carrer.

El president

Molt bé.Passem, doncs, a les votacions. La diputada Simó ha demanat votació separada dels

punts 1, 2 i 6. Interpreto que es pot fer una sola votació? (Pausa.) Doncs, faríem aquesta votació i després votaríem els punts 3 i 5, tenint en compte... (Veus de fons.) Tres, 4 i 5, perdó. Tenint en compte que el punt número 6 queda substituït per l’esmena número 3, que ha estat acceptada. D’acord? (Pausa.)

Molt bé. Doncs, passem a la votació dels punts números 1, 2 i 6.Vots a favor?S’aproven per unanimitat.Passem a la votació dels punts 3, 4 i 5.Vots a favor?Onze.Vots en contra?Deu.Doncs, s’aproven aquests punts amb 11 vots a favor i 10 en contra, corresponent al

Grup Parlamentari de Junts pel Sí.

Proposta de resolució sobre l’Escola Mar Nova, de Premià de Mar

250-00508/11

Passem al desè... (Martín Eusebio Barra López demana per parlar.)


Senyor president, si em permet un moment... Simplement per anunciar que en l’úl-tim punt de l’ordre del dia serà el diputat Sergio Sanz el que em substituirà.

El president

Molt bé, gràcies. Passem al desè i darrer punt de l’ordre del dia: Proposta de resolu-ció sobre l’Escola Mar Nova, de Premià de Mar. Presentada, aquesta proposta de reso-lució, per tots els grups parlamentaris, amb l’excepció de Junts pel Sí, que ha presentat, a la vegada, tres esmenes en aquesta proposta de resolució. Per tant, com en el punt an-terior, passem a la defensa de la proposta de resolució donant la paraula, en primer lloc, al Grup Parlamentari de Ciutadans.



Sergio Sanz Jiménez

Gràcies, president. Bé, en primer lloc, volia agrair la presència dels regidors de Pre-mià, de la comunitat educativa de l’AMPA de l’Escola Mar Nova, de Premià de Mar. I, simplement, assenyalar uns fets, no?, que aquí els diferents grups parlamentaris, amb l’excepció de Junts pel Sí, hem signat conjuntament una proposta de resolució, que pen-so que l’exposició de motius ja expressa quina és la situació del centre i penso que no cal reiterar-se.

El que sí que voldria és fer una reflexió del que estem fent aquí avui, no?, que tenim l’oportunitat de donar suport al manteniment d’una escola pública, que si no hi donem suport es tancarà, i això és irreversible. Perquè, en el punt dels acords, el que es demana és que hi hagi una implicació i un esforç per part de la conselleria i del departament per ajudar aquest centre i no prendre una decisió que no seria massa prudent, no?, per les implicacions que comporta.

Perquè votar en contra d’aquesta proposta de resolució significa tancar una escola pública, i és donar l’esquena a les famílies implicades, és donar l’esquena a la comunitat educativa i és donar l’esquena a l’impuls d’un projecte educatiu innovador, com n’hi ha altres dels que en sentim molt a parlar, com l’Escola Nova 21. Sentim molt a parlar de l’Escola Nova 21, però sembla que la voluntat del Govern és tancar una escola pública que també té un sistema innovador.

Tots els grups hi donem suport, com deia, també penso que, tenint en compte que sortirà aprovada per la majoria de representants públics que aquí estem, seria bo que el principal grup que dóna suport al Govern fes una reflexió de si no es pot sumar a aquest consens amb la comunitat educativa.

I també volia fer una reflexió, perquè acabem de sentir que també s’aproven resolu-cions aquí i el Govern no les atén, el Govern actua en contra del criteri de la majoria de representants que estem aquí, no?

Què farà el Govern? Obeirà el mandat d’aquesta votació o donarà l’esquena a aquest Parlament i a totes les persones que representem, inclosos, en concret, el cas d’aquesta comunitat educativa?

L’únic que demanem aquí és implicació a la conselleria. Abans hem parlat de no ge-nerar expectatives. No volem generar falses expectatives, volem, simplement, un com-promís per part del Govern, per part de la conselleria, per implicar-se, eh?, sota el criteri de prudència. Perquè, si es tanca l’escola, el que no es farà l’any vinent és tornar-la a obrir. En canvi, tenim l’oportunitat d’evitar aquest tancament, de fer que aquesta escola funcioni, de no alterar el mapa educatiu de Premià de Mar. I el que es demana simple-ment és això, doncs, suport per part de la Generalitat, suport, prudència, ajut per tirar endavant l’Escola Mar Nova, de Premià de Mar.

Per tant, demanaria a tots i cadascun dels diputats d’aquesta comissió que abans d’emetre el seu vot reflexionin sobre quines són les conseqüències que tindrà el seu vot. No estem parlant aquí d’altra cosa que no sigui impedir el tancament d’una escola públi-ca, una escola pública que és garantia d’igualtat d’oportunitats, que és garantia d’apre-nentatge, de formació de persones que en el futur han de ser autònomes, i, per tant, es-tem parlant que l’escola és una oportunitat i tancar una escola és tancar oportunitats.

No m’hi estendré. Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies. Per part del Grup Parlamentari Socialista, la diputada té la paraula. Romero.


Gràcies, president. Doncs ens trobem amb un cas ara bastant similar a l’altre cos-tat, diguéssim, de Barcelona, a Premià de Mar. Una escola que vam visitar els diputats d’aquesta comissió ara fa un parell d’anys, si no recordo malament, amb una invitació que ens fa l’AMPA perquè coneguéssim aquesta escola. Una escola que va començar en barracons, com tantes escoles, per desgràcia, i que no ha vist un horitzó millor, com comentàvem també abans amb l’escola de Viladecans. I una escola que té un projecte innovador i que ha treballat per aquest projecte innovador, no fàcil, perquè és veritat que no és fàcil, diguéssim, en les circumstàncies actuals, pel que fa a l’estabilització



de plantilles tenir un projecte educatiu lligat a un professorat i a una direcció estables, i això fa o genera moltes més dificultats a l’hora de consolidar un projecte innovador, com és el de l’Escola Mar Nova, però, tot i així, l’escola, amb molts esforços, ha anat treballant per consolidar-lo.

En aquesta visita vam poder conèixer aquest projecte, vam poder veure els barra-cons. Val a dir que, com en el cas de Viladecans, l’ajuntament ha pagat algun d’aquests barracons, ha també fet una inversió en el pati, és a dir que els ajuntaments, normal-ment, els compromisos, els demostren amb els pressupostos i inverteixen perquè aque-lles escoles tinguin un futur millor.

Torna a sorprendre en aquest cas que hi hagi decisions unilaterals, preses sense un acord amb l’ajuntament, sense un acord amb la comunitat educativa. Ens trobem que els serveis territorials decideixen tancar l’única línia de P3, és una escola d’una única línia, tancar-la i traslladar aquests alumnes a una altra escola. Aquesta és una decisió unilate-ral que no prenen amb ningú, i, a partir d’aquí, evidentment, comença la lluita dels pares i mares que volen mantenir aquest model pedagògic, que volen mantenir aquesta esco-la i, evidentment, es troben un ajuntament que, de manera unànime també, els recolza.

I aquí tornem una altra vegada a aquest xoc en el que anem veient repetidament en-tre el departament, els serveis territorials, el Govern de la Generalitat i les comunitats educatives i els governs locals, en què no hi ha manera que el diàleg els porti a prendre un acord.

En aquest moment ens trobem amb una decisió presa, que sembla inalterable, de manera sorprenent. I el que en aquesta proposta de resolució demanem els grups parla-mentaris, per no estendre’m molt, és el mateix que demanen els grups municipals. Pri-mer, que no es prenguin decisions unilaterals i que dialoguem, per això hi ha serveis territorials més a prop del municipi, i per tant per conèixer millor les situacions i poder debatre amb una certa transparència. Això no s’ha fet i, com que no s’ha fet, el que de-manem és que hi hagi una moratòria d’un any en aquesta presa de decisió de tancar l’es-cola per intentar veure si hi ha altres sortides.

Com deia el diputat Sanz, estem impulsant, des del Govern de la Generalitat, l’Es-cola Nova 21, escoles innovadores, que tenen projectes pedagògics diferents i que per-meten també les famílies tenir una oferta diferenciada que els permeti triar i, justament, aquesta és una d’aquestes escoles que es vol tancar.

Per tant, nosaltres, el que demanem, el que demana aquesta proposta de resolució és que no es prenguin decisions unilaterals, si us plau, que s’estableixi una moratòria d’un any per poder debatre, per poder analitzar bé si aquesta escola es pot mantenir en els termes amb els que està actualment i, evidentment, amb les millores que en un futur ne-cessitarà, i mantenir l’escola amb aquest projecte pedagògic.

Perquè és veritat que moltes vegades, sovint, escoltem que és que aquest tipus d’es-cola no arriben o no tenen les capacitats o no arriben a les mitjanes pel que fa a les com-petències bàsiques. Nosaltres també diem que probablement amb projectes metodolò-gics diferents potser caldrien avaluacions diferents. Però, en tot cas, creiem que aquests projectes innovadors que estan generant moltes il·lusions als equips docents i als direc-tors del centre valdria la pena enfortir-los i consolidar-los.

I, per tant, en aquest sentit, donem tot el suport a l’AMPA Mar Nova, que fa molt que està lluitant per aquesta escola, també a l’ajuntament que li ha donat suport, i que no no-més dóna suport de paraula, com en el cas que hem vist abans de Viladecans, sinó tam-bé amb recursos posats, negre sobre blanc, en el pressupost, que és com realment algú pot valorar la voluntat d’un govern.

Esperem que..., en aquest cas, aquí no demanem inversió, demanem, primer, que dediquem un any a analitzar bé què està passant abans de prendre una decisió unilate-ral com és tancar una escola, amb la frustració que això genera en un municipi i amb la lluita que porten tant de temps en aquest AMPA.

Per tant, el nostre vot favorable i esperem que aquí que no demanem recursos, si-guem capaços, almenys, d’obrir el diàleg per un any i veure si som capaços entre tots d’arribar a un acord.

Gràcies.

El president

Gràcies, senyor Albiach, de Catalunya Sí que es Pot.




Sí; gràcies, president, i donar la benvinguda a la comunitat educativa de la Mar Nova.Jo crec que ha sigut una llàstima, una gran llàstima no poder arribar a un acord per

la moratòria en la proposta de resolució. És clar, i quan nosaltres li preguntem a Junts pel Sí perquè no accepteu que hi hagi una moratòria d’un any diuen: «És que no es pot aturar un procés que ja ha començat», és clar, però és que és un procés que ha comen-çat d’esquenes a la comunitat educativa i al municipi! Per tant, crec que hem de fer un replantejament profund de com s’estan prenent les decisions per part del Departament d’Ensenyament.

Estem parlant d’una escola que només de vuit anys, que té cent noranta-set alumnes i que, a més, és d’una sola línia. A més, dóna cobertura a una part important del mu-nicipi, ja que les altres escoles estan a l’altre costat de Premià i, a més, és que ofereix un projecte educatiu diferent, com ja s’ha comentat, propera a l’educació viva, sense llibres, transversal, un projecte que va en la línia de l’Escola Nova 21, que ara rep el suport del Departament d’Ensenyament. Sembla que donem suport a l’Escola Nova en abstracte o a vint-i-una escola en concret, però altres que ja porten huit anys treballant amb molt d’esforç per fer, per canviar les metodologies i per fer projectes d’innovació ara se’ls està penalitzant. I, a més, és que és una escola amb una realitat..., Premià és un municipi amb una realitat demogràfica complicada i, a més, aquesta escola acull infants que tenen necessitats educatives especials, alguns d’ells que han marxat d’altres escoles i que a l’Escola Mar Nova s’han trobat com a casa.

Per tant, jo crec que hem de ser conscients i obrir el focus per veure quina és la reali-tat que ens trobem. A més, és que creiem que el projecte per projecte, el col·legi per pro-jecte i per ubicació aquest tancament no s’hauria de produir i, en qualsevol cas, el que sí que és important és que aquesta decisió es prengui amb el consens de la comunitat educativa i del municipi i, sobretot, és que és fonamental la moratòria. Una moratòria per establir un diàleg real entre les parts, per fer un mapa escolar de les necessitats del municipi.

Ens trobem, una vegada més, que potser és que l’Escola Montserrat, on ara se supo-sa que es traslladaria la gent, els infants, els alumnes de la Mar Nova, anirien a l’Escola Montserrat però potser la necessitem per fer un institut escola, perquè després no tenim llocs de secundària.

Per tant, hem de també tenir una moratòria d’un any per poder veure les necessitats reals que tindrem a Premià de Mar, no ara, sinó l’any vinent i en cinc anys i, a més, no perdre un model educatiu de renovació pedagògica que no és a cap altra escola del mu-nicipi. I, a més, si arribat el moment es decideix d’una manera consensuada que s’han de traslladar a l’Escola Montserrat, ja insisteix també la comunitat educativa: no hau-ria de ser ni per assimilació ni per integració; hauria de ser una fusió. I les mateixes di-rectores dels dos centres diuen que això requereix de temps, això no es pot fer d’un any per l’altre, això necessita diàleg, necessita treball conjunt entre els equips docents.

Per tant, jo crec que ens estem precipitant i sobretot que el departament està actuant d’esquenes al municipi i a la comunitat educativa.

Per tot això, òbviament, hi donarem suport.Gràcies.

El president

És el torn del Grup Parlamentari Popular. La diputada García Cuevas té la paraula.


Gracias, presidente. Bien, yo creo que todos los que estamos aquí, todos los diputa-dos que estamos, estamos en política legítimamente para defender lo que creemos que es justo y para intentar cambiar la realidad de las cosas.

Si viniéramos aquí a hablar y a debatir solamente, yo creo que muchos no vendría-mos, porque eso, como he dicho, lo puedes hacer en una tertulia de café –lo he dicho yo, señora Simó, no lo ha dicho usted–, pero es que esto no es una tertulia de café. Aquí no solo venimos a hablar y debatir, que es lo que usted ha dicho; venimos a intentar cam-biar las cosas y venimos a intentar, legítimamente, con las mayorías democráticas si las conseguimos, como es este caso y era el anterior, precisamente cambiar el futuro de las cosas, y cambiar el futuro de la escuela.



Y con esta propuesta de resolución conjunta pretendemos cambiar el futuro de l’Es-cola Mar Nova, una escuela donde se ha actuado de una manera absolutamente unilate-ral, de espaldas a la comunidad educativa, de espaldas a los profesionales docentes, de espaldas a las familias, de espaldas al ayuntamiento y se ha tomado una decisión unila-teral: trasladar l’Escola Mar Nova a l’Escola Montserrat, una escuela que se encuentra en la otra punta del municipio. Y ya como se las apañen las familias para llevar a sus hijos, recogerlos e ir a comer a casa o no, eso ya que se apañen. Incluso, este año se tras-lada P3, el año que viene el resto; los padres que tengan hijos de varias edades, pues, una complicación adicional. Nosotros pensamos que las cosas no se pueden hacer así.

Hay otra cosa que nos llama la atención y es que, según se nos informó, desde el ayuntamiento ha habido una unanimidad de todos los grupos municipales en apoyar las demandas de esta comunidad educativa y de oponerse a este traslado. Entonces, si cer-ca del territorio las cosas se ven tan claras y los propios concejales que pertenecen a los partidos que conforman Junts pel Sí apoyan esto, ¿por qué luego desde el departament no se puede actuar en consecuencia? Aquí hay una incongruencia política que no en-tiendo, cómo es tan difícil llegar a un acuerdo y apoyar en el territorio una cosa y en el Parlament y en la Generalitat decir otra.

Hay también que considerar que como se nos ha informado que se han recogido 2.000 firmas, incluso a través de la web Change.org 5.200 firmas, como decimos, es un tema de suficiente apoyo, de suficiente perjuicio para las familias e injustificado, por-que todo este proceso se ha llevado a cabo con mucha opacidad, como decimos, que creemos que merece nuestro apoyo. Además, repito que aquí otra vez se entra en la cuestión de la libertad, que es un tema que da la sensación de que al departamento le molesta especialmente que es que haya libertad de enseñanza, que haya libertad de pro-yectos educativos y parece que todo tiene que ser igual. Pues no, la libertad de enseñan-za que consagra nuestra Constitución consiste en que cualquier persona, equipo, profe-sor que quiera poner en marcha un proyecto educativo de éxito, que respeta los límites y las normas legales, lo pueda poner en marcha, y la Administración tiene que apoyarlo.

Aquí volvemos a hablar de un proyecto pedagógico innovador, que tiene una buena acogida, que lo apoyan, como digo, las familias, la comunidad educativa, los grupos po-líticos del territorio. Entonces, ¿qué pasa? ¿Nos queremos cargar la libertad de enseñan-za? La libertad de enseñanza que, como he dicho antes, tiene la contrapartida de permi-tir que los padres puedan elegir, porque si todos los colegios son iguales y resulta que todos tenemos que ir al mismo colegio que decide la Generalitat, ¿dónde está la libertad de los padres para elegir entre un proyecto pedagógico u otro? Legítimamente, aunque no sea el que cada uno elegiríamos. Es que en eso consiste la libertad, en dar opciones y en ser generoso a la hora de permitir que las personas puedan decidir lo que es su vida y permitirnos que nosotros –como he dicho antes–, como diputados, legítimamente re-cojamos las reclamaciones que creemos justas e intentemos –evidentemente, que sí, no le quepa la menor duda, y lo seguiremos haciendo– cambiar el futuro de las cosas y el futuro de estas escuelas.


El president

El torn de la diputada Castillejo, de la CUP - Crida Constituent.


Sí; moltes gràcies, i salutacions a totes les persones de la comunitat educativa que ens acompanyen avui i altres dies que han vingut. És veritat que és un tema que portem també temps barallant-nos. Avui, en aquest moment, tornem a parlar del que parlàvem fa un moment, d’una decisió presa des del Departament d’Ensenyament, independent-ment del que es pensi, del que es parli, del que s’acordi a la comunitat educativa, al mu-nicipi. Independentment, pren una decisió i aquesta decisió és molt clara, i és tancar aquesta escola. El departament ha decidit que aquesta escola es tanca.

Ha començat pel P3, en contra dels criteris que el mateix departament va donar. Aquest curs, que tant hem parlat dels tancaments de línies i tot això: «No tancarien cap línia en una escola que tingués una de sola, perquè no volien tancar escoles», doncs, ho han fet. Hem eliminat la línia de P3 d’aquesta escola i acabarem tancant l’escola, perquè el departament així ho ha decidit i així ha pres aquesta decisió.



Em diran que no tenia prou preinscripcions, que n’hi havia poques i que, per tant, la decisió no ha estat del departament. No és cert, perquè quin paper ha tingut el departa-ment perquè hi hagi poques preinscripcions aquest any? Això també ho hauríem d’ana-litzar, amb el canvi continu de direccions, amb la imposició de direccions, un altre mo-del que també anem dient que no pot ser que les direccions vinguin imposades des de dalt, perquè això trenca amb els projectes dels centres.

El que s’estava demanant amb aquesta proposta era una cosa molt senzilla, molt fàcil, només calia una mica de ganes d’arribar a un acord, perquè estem parlant de no prendre decisions de manera unilateral, d’establir moratòries, de garantir un projecte educatiu. Estem dient: «Aquest projecte educatiu..., bé, veiem la manera que pugui con-tinuar el mateix projecte educatiu», i no, aquí ens hem d’anar a carregar, perquè és una decisió que ja s’ha pres d’entrada.

I hem de parlar..., com li diu..., d’integració; integració vol dir que ens mengem aquest projecte educatiu, ens mengem l’escola i aquí s’ha acabat; una decisió que ha pres el departament de manera unilateral i jo crec que comet una equivocació molt gran no recolzant aquesta proposta que només parla de temps per poder dialogar.

Com dèiem abans, no estem creant expectatives a ningú. Sabem que el departa-ment ha pres una decisió, però us donem una eina més perquè continueu lluitant perquè aquesta escola no es tanqui. Encara tenim temps per defensar-la.

Gràcies.

El president

Gràcies. Ara és el torn de la defensa de les esmenes presentades, i té la paraula, per Junts pel Sí, el diputat El Homrani.

Chakir el Homrani Lesfar

Bones. En primer lloc, també saludar la comunitat educativa i els membres electes de Premià de Mar. Començaré amb una reflexió que no per reiterada –l’hem reiterat en diverses ocasions en aquesta comissió– crec que segueix essent necessària i és al vol-tant del paper que volem entre totes i tots que tingui aquesta comissió i el paper entorn de la planificació educativa dels municipis, etcètera.

Faig aquest reflexió, que avui l’hem tingut un altre cop, i no per a aquest cas concret, sinó perquè, en més d’un cop, amb aquesta reflexió hem parlat de fer una reflexió inter-na de la comissió i crec que no som capaços de fer-la. I aprofitaré tota ocasió que pugui trobar-me perquè algun dia afrontem aquest debat dintre de la comissió, que crec que és necessari.

Més enllà d’això, i centrant-me una miqueta en la proposta de resolució, jo crec que, en primer lloc, està clar, és expressar la frustració de no haver pogut arribar a un acord. I estic segur que tots i totes estem frustrats, no faig un judici de valor. No m’atreveixo a fer certs judicis de valor, que alguns s’han atrevit a fer; no m’atreveixo mai a fer cap judici de valor, però crec que s’ha intentat, s’ha procurat intentar arribar a un acord i no ha sigut un acord total, sinó que tampoc hem sigut capaços d’arribar a acords parcials que semblaven que eren possibles. I en el fons jo crec que per això hem d’estar frustrats tots i totes, si no malament rai.

A partir d’aquí, amb relació als punts concrets de la proposta de resolució, i també aprofito així per explicar el nostre posicionament respecte als punts.

Respecte al punt número 1, com a Junts pel Sí, votarem favorablement aquest punt. En les converses que hem tingut en tot moment hem situat que hi votaríem favorable-ment. Jo crec que de vegades confonem el terme «unilateralitat» amb el terme de com-partir o no compartir aquesta decisió.

La taula local s’ha reunit, s’ha trobat. Jo sóc conscient, i com a grup som conscients que hi ha hagut trobades i moltes trobades amb el govern local, amb el municipi, amb el consell escolar, etcètera, i que s’ha procurat buscar l’acord i estem absolutament d’acord que s’ha de procurar no prendre cap tipus de decisió unilateral i en aquest sentit hi vota-rem a favor i no tenim cap problema, faltaria menys!

Respecte el punt número 2, el punt número 2 és un dels punts els quals ens frustra segurament no poder arribar a un acord. Nosaltres ho hem volgut visualitzar clarament en la proposta d’esmena que hem fet. Hem volgut salvar i poder tenir clar que el model pedagògic de l’escola no s’ha de perdre, que les polítiques de referència i de pluralitat de



l’oferta pedagògica a Premià de Mar s’han de mantenir consolidades. Hem fet aquesta proposta i no ho hem pogut...

I segurament ja la que porta més frustració és respecte el tercer punt, amb el qual fins i tot hem situat..., hem situat un dels elements que també han sigut..., que és el tema de la fusió, de no plantejar una integració. El que hem situat a l’esmena és que «amb la voluntat de garantir la continuïtat de la diversitat de l’actual oferta metodològica dels centres educatius del municipi de Premià de Mar i, d’acord amb l’ajuntament, s’acom-panyi a les direccions de les escoles Montserrat i Mar Nova, oferint-los assessorament i ajuda tècnica i logística en el procés de fusió dels dos centres, a fi d’assegurar la conti-nuïtat del projecte pedagògic de l’Escola Mar Nova, de Premià, i que l’escola resultant esdevingui un centre on els infants assoleixin l’èxit educatiu». Jo crec que hi haguéssim pogut arribar, com a mínim a aquest punt d’acord.

Podem fer judicis de valors, podem partir de visions diferents. Crec que la nostra tasca, i aquí em reafirmo amb el que ha dit la meva portaveu en aquesta comissió és la de fer de mediadors, acompanyar, amb relacions amb el departament, ho continuarem fent, tindran la implicació d’aquest grup, i ho puc dir amb aquesta mediació.

Crec que és frustrant no arribar a acords, crec que és frustrant la manera en la qual enfoquem aquesta comissió, i ho dic així, a mi, com a mínim, em frustra. I a partir d’aquí la situació ens portarà a això, a demanar el vot separat del punt número 1 i dels punts 2 i 3 de la proposta de resolució.

Gràcies.

El president

Molt bé. Doncs, votarem d’aquesta manera, entenem que no s’accepta... (Pausa. Ser-gio Sanz Jiménez demana per parlar.) En tot cas, li dono la paraula, en representació de tots els grups signants.


Sí, en representació de tots els signants.

El president

Endavant –endavant.


Bé, simplement dir que no s’accepten les esmenes, que hauria estat bé intentar arri-bar a un acord però no ha estat possible, perquè el que plantejava el Grup de Junts pel Sí era doncs deixar d’incloure la moratòria d’aquest any en els acords, i per tant, continuar amb el tancament de l’escola. Vist que això doncs no tenia ni el consens de la comunitat educativa ni dels grups, doncs ha estat impossible. Simplement era dir això.

Gràcies, president.

El president

D’acord. Doncs passem a la votació. Farem, en primer lloc, una votació exclusiva-ment per al punt número 1, i una segona votació per als punts 2 i 3, d’acord? (Pausa.)

Votem doncs el punt número 1 de la proposta de resolució.Vots a favor?S’aprova per unanimitat.Passem a la votació dels punts 2 i 3.Vots a favor?Onze.Vots en contra?Deu. Per tant, queden aprovats per 11 vots a favor i 10 en contra, corresponents al Grup

Parlamentari de Junts pel Sí.Bé, doncs, moltes gràcies.S’aixeca la sessió.

La sessió s’aixeca a un quart de sis de la tarda i onze minuts.

diari de sessions - parlament.cat · proposta de resolució sobre la construcció de l’escola...

Documents