bopc 121/12 t - parlament.cat · bopc 121 9 de juliol de 2018 taula de contingut 3 proposta de...

81
TAULA DE CONTINGUT 1. Tramitacions closes amb text aprovat o closes en la formulació 1.10. Acords i resolucions Resolució 24/XII del Parlament de Catalunya, de creació de la Comissió d’Inves- tigació sobre l’Aplicació de l’Article 155 de la Constitució Espanyola a Catalunya 252-00011/12 Adopció 9 Resolució 25/XII del Parlament de Catalunya, de creació de la Comissió d’Estudi del Treball Autònom 252-00012/12 Adopció 10 1.15. Mocions Moció 1/XII del Parlament de Catalunya, sobre el model sanitari 302-00001/12 Aprovació 11 Moció 2/XII del Parlament de Catalunya, sobre la conciliació dels diferents vessants de la vida de les famílies amb infants d’entre zero i tres anys 302-00002/12 Aprovació 12 Moció 3/XII del Parlament de Catalunya, sobre el consens polític i social al voltant dels grans temes de país 302-00003/12 Aprovació 13 Moció 4/XII del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques d’habitatge 302-00004/12 Aprovació 14 Moció 5/XII del Parlament de Catalunya, sobre la normativa del Parlament anul·lada i suspesa pel Tribunal Constitucional 302-00005/12 Aprovació 16 1.20. Interpel·lacions Interpel·lació al Govern sobre els mitjans de comunicació públics de la Generalitat 300-00010/12 Substanciació 17 Interpel·lació al Govern sobre la transició energètica 300-00011/12 Substanciació 17 Interpel·lació al Govern sobre la política sanitària 300-00012/12 Substanciació 17 Interpel·lació al Govern sobre els serveis d’atenció a la primera infància 300-00013/12 Substanciació 18 Interpel·lació al Govern sobre salut i gènere 300-00014/12 Substanciació 18 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA XII legislatura · primer període · número 121 · dilluns 9 de juliol de 2018 Dos fascicles, fascicle primer

Upload: duongtu

Post on 07-Feb-2019

217 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

TAUL A DE CONT INGUT

1. Tramitacions closes amb text aprovat o closes en la formulació

1.10. Acords i resolucions

Resolució 24/XII del Parlament de Catalunya, de creació de la Comissió d’Inves-tigació sobre l’Aplicació de l’Article 155 de la Constitució Espanyola a Catalunya252-00011/12Adopció 9

Resolució 25/XII del Parlament de Catalunya, de creació de la Comissió d’Estudi del Treball Autònom252-00012/12Adopció 10

1.15. Mocions

Moció 1/XII del Parlament de Catalunya, sobre el model sanitari302-00001/12Aprovació 11

Moció 2/XII del Parlament de Catalunya, sobre la conciliació dels diferents vessants de la vida de les famílies amb infants d’entre zero i tres anys302-00002/12Aprovació 12

Moció 3/XII del Parlament de Catalunya, sobre el consens polític i social al voltant dels grans temes de país302-00003/12Aprovació 13

Moció 4/XII del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques d’habitatge302-00004/12Aprovació 14

Moció 5/XII del Parlament de Catalunya, sobre la normativa del Parlament anul·lada i suspesa pel Tribunal Constitucional302-00005/12Aprovació 16

1.20. Interpel·lacions

Interpel·lació al Govern sobre els mitjans de comunicació públics de la Generalitat300-00010/12Substanciació 17

Interpel·lació al Govern sobre la transició energètica300-00011/12Substanciació 17

Interpel·lació al Govern sobre la política sanitària300-00012/12Substanciació 17

Interpel·lació al Govern sobre els serveis d’atenció a la primera infància300-00013/12Substanciació 18

Interpel·lació al Govern sobre salut i gènere300-00014/12Substanciació 18

BUTLLETÍ OFICIALDEL PARLAMENT DE CATALUNYAXII legislatura · primer període · número 121 · dilluns 9 de juliol de 2018

Dos fascicles, fascicle primer

BOPC 1219 de juliol de 2018

Taula de contingut 2

Interpel·lació al Govern sobre l’administració dels recursos propis i la lluita contra les desigualtats socials300-00015/12Substanciació 18

Interpel·lació al Govern sobre turisme300-00016/12Substanciació 18

Interpel·lació al Govern sobre l’ocupació d’immobles per a dur-hi a terme activitats il·legals300-00017/12Substanciació 18

2. Tramitacions closes per rebuig, retirada, canvi o decaïment

2.10. Procediments que es clouen amb l’adopció de resolucions

2.10.85. Propostes de resolució per a crear comissions, subcomissions i grups de treball

Proposta de resolució de creació d’una comissió de seguiment de les polítiques per a persones amb discapacitat252-00008/12Rebuig 19

3. Tramitacions en curs

3.01. Projectes i proposicions de llei i altres propostes de norma

3.01.02. Proposicions de llei

Proposició de llei de racionalització territorial i supressió del Consell Comarcal del Barcelonès202-00015/12Pròrroga del termini de presentació d’esmenes a la totalitat 20

Proposició de llei d’ordenació del mapa comarcal de Catalunya i de traspàs de les funcions, els serveis, el personal, els béns, els drets i les obligacions del Consell Comarcal del Barcelonès202-00016/12Pròrroga del termini de presentació d’esmenes a la totalitat 20

Proposició de llei de lluita contra la corrupció i protecció dels denunciants202-00017/12Pròrroga del termini de presentació d’esmenes a la totalitat 20

3.10. Procediments que es clouen amb l’adopció de resolucions

3.10.25. Propostes de resolució

Proposta de resolució sobre la creació dels instituts escola El Martinet i Els Pinetons dins la planificació educativa de Ripollet250-00006/12Esmenes presentades 21

Proposta de resolució sobre l’arranjament del pati de l’Escola Joan Maragall de Lleida250-00008/12Esmenes presentades 21

Proposta de resolució sobre el programa «Aquí prou bullying»250-00010/12Esmenes presentades 22

Proposta de resolució sobre l’escola inclusiva250-00011/12Esmenes presentades 22

Proposta de resolució sobre el model d’institut escola250-00013/12Esmenes presentades 23

Proposta de resolució sobre la regulació del procés d’admissió d’alumnes a les es-coles250-00014/12Esmenes presentades 23

BOPC 1219 de juliol de 2018

Taula de contingut 3

Proposta de resolució sobre l’avaluació dels casos de malnutrició infantil250-00015/12Esmenes presentades 24

Proposta de resolució sobre el Centre de Formació d’Adults de Girona250-00016/12Esmenes presentades 25

Proposta de resolució sobre la bonificació de l’entrada als espais culturals per a l’acompanyant d’una persona amb discapacitat250-00017/12Esmenes presentades 25

Proposta de resolució sobre el tractament de la dislèxia en els àmbits sanitari i educatiu250-00018/12Esmenes presentades 26

Proposta de resolució sobre l’adhesió al Pla de cooperació territorial Proeducar250-00021/12Esmenes presentades 26

Proposta de resolució sobre les necessitats de la comunitat educativa davant el tancament de línies a Premià de Mar250-00022/12Esmenes presentades 27

Proposta de resolució sobre l’increment de l’horari curricular d’Educació Física a primària i secundària250-00025/12Esmenes presentades 27

Proposta de resolució sobre el reforçament de les competències lingüístiques en anglès250-00035/12Esmenes presentades 27

Proposta de resolució sobre els concursos públics de restauració del Departament de Justícia250-00036/12Esmenes presentades 28

Proposta de resolució sobre els concursos públics de restauració del Departament d’Ensenyament250-00037/12Esmenes presentades 28

Proposta de resolució sobre l’avaluació de la incidència dels deures escolars en els estudiants250-00045/12Esmenes presentades 29

Proposta de resolució sobre la construcció de dos instituts a Lleida250-00051/12Esmenes presentades 29

Proposta de resolució sobre l’atenció educativa domiciliària250-00056/12Esmenes presentades 30

Proposta de resolució sobre les necessitats dels alumnes sords250-00060/12Esmenes presentades 30

Proposta de resolució sobre l’actualització de la informació referent a joves extute-lats de la Generalitat250-00061/12Esmenes presentades 31

Proposta de resolució sobre la igualtat efectiva entre dones i homes250-00074/12Esmenes presentades 31

Proposta de resolució sobre l’impuls de l’Observatori Català de la Justícia250-00082/12Esmenes presentades 32

BOPC 1219 de juliol de 2018

Taula de contingut 4

Proposta de resolució sobre la pobresa infantil250-00089/12Esmenes presentades 32

Proposta de resolució sobre la disponibilitat d’autoinjectors d’adrenalina als cen-tres educatius250-00092/12Esmenes presentades 33

Proposta de resolució sobre l’increment de recursos educatius als alumnes amb necessitats educatives especials a Santa Coloma de Gramenet250-00096/12Esmenes presentades 33

Proposta de resolució sobre el finançament de les escoles de noves oportunitats de Cornellà de Llobregat250-00100/12Esmenes presentades 34

Proposta de resolució sobre la sostenibilitat de l’oferta formativa per a joves en risc d’exclusió social250-00109/12Esmenes presentades 34

Proposta de resolució sobre la creació d’un centre de dia per a la gent gran a Sant Joan Despí250-00115/12Esmenes presentades 35

Proposta de resolució sobre la instal·lació de desfibril·ladors als jutjats250-00118/12Esmenes presentades 35

Proposta de resolució sobre el compliment de la Resolució 17/XI, sobre la situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d’una resposta institucional250-00123/12Esmenes presentades 35

Proposta de resolució sobre la Cartera de serveis socials250-00124/12Esmenes presentades 36

Proposta de resolució sobre el millorament de l’oferta pública de formació dels do-cents250-00126/12Esmenes presentades 36

Proposta de resolució sobre la construcció de l’Institut escola El Bosc de Rubí250-00133/12Esmenes presentades 37

Proposta de resolució sobre la construcció del gimnàs a l’Escola Francesc Aldea i Pérez, de Terrassa250-00139/12Esmenes presentades 38

Proposta de resolució sobre la implantació de les unitats de valoració forense integral250-00142/12Esmenes presentades 38

Proposta de resolució sobre la no extradició d’Hervé Falciani a Suïssa250-00143/12Esmenes presentades 39

Proposta de resolució sobre l’increment de places públiques de centre de dia a Roda de Berà250-00149/12Esmenes presentades 39

Proposta de resolució sobre el garantiment i la suficiència econòmica dels progra-mes i les activitats per a fomentar l’envelliment actiu250-00152/12Esmenes presentades 40

BOPC 1219 de juliol de 2018

Taula de contingut 5

Proposta de resolució sobre la Xarxa d’Impulsors de la Garantia Juvenil250-00153/12Esmenes presentades 40

Proposta de resolució sobre la formació del professorat d’educació primària i se-cundària en alumnes diagnosticats de trastorn d’espectre autista250-00154/12Esmenes presentades 41

Proposta de resolució sobre la Ciutat de la Justícia de Tarragona250-00155/12Esmenes presentades 41

Proposta de resolució sobre el desplegament de la Llei 11/2014, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’ho-mofòbia, la bifòbia i la transfòbia250-00158/12Esmenes presentades 41

Proposta de resolució sobre la implantació d’un servei comú de notificacions i em-bargaments als jutjats de Tarragona250-00160/12Esmenes presentades 42

Proposta de resolució sobre el manteniment del cicle formatiu de grau superior de documentació sanitària a l’Institut de la Ferreria, de Montcada i Reixac250-00169/12Esmenes presentades 43

Proposta de resolució sobre la presència equilibrada de dones i homes en la Co-missió de Codificació de Catalunya250-00171/12Esmenes presentades 43

Proposta de resolució sobre el manteniment de les línies de P3 a Cambrils250-00174/12Esmenes presentades 44

Proposta de resolució sobre l’augment d’inversió en polítiques d’infància i família250-00179/12Esmenes presentades 44

Proposta de resolució sobre l’augment de la visibilització de les dones i de les re-lacions no heteronormatives en els continguts educatius250-00182/12Esmenes presentades 45

Proposta de resolució sobre la realitat sociolaboral del col·lectiu de persones trans-gènere250-00183/12Esmenes presentades 45

Proposta de resolució sobre centres educatius de noves oportunitats250-00185/12Esmenes presentades 46

Proposta de resolució sobre el desplegament de la Llei 10/2015, de formació i qua-lificació professionals250-00186/12Esmenes presentades 47

Proposta de resolució sobre el projecte definitiu de construcció de l’Escola Sala i Badrinas, de Terrassa250-00187/12Esmenes presentades 47

Proposta de resolució sobre la construcció definitiva de l’Escola Badalona Port i la resolució d’obres pendents en centres educatius de Badalona250-00188/12Esmenes presentades 48

Proposta de resolució sobre les convocatòries de subvencions dirigides a entitats socials250-00197/12Esmenes presentades 48

BOPC 1219 de juliol de 2018

Taula de contingut 6

Proposta de resolució sobre l’evolució de l’aplicació de la renda garantida de ciu-tadania250-00200/12Esmenes presentades 49

Proposta de resolució sobre el pagament dels imports per efectes retroactius de les prestacions per dependència250-00201/12Esmenes presentades 49

Proposta de resolució sobre les concessions de restauració de l’aeroport de Bar-celona - el Prat250-00203/12Esmenes presentades 49

3.10.85. Propostes de resolució per a crear comissions, subcomissions i grups de treball

Proposta de creació d’un grup de treball sobre la discapacitat251-00001/12Presentació: GP JxCat, GP ERC, GP PSC-Units, SP PPC, SP CUP-CC 50

4. Informació

4.40. Acords, resolucions i comunicacions dels òrgans del Parlament

Declaració del Parlament de Catalunya en suport del poble gitano401-00003/12Lectura en el Ple 51

4.45. Composició dels òrgans del Parlament

4.45.05. Comissions legislatives

Composició de la Comissió de Cultura410-00010/12Correcció d’errades de publicació (BOPC 93) 52

4.53. Sessions informatives, compareixences i audiències

4.53.05. Sol·licituds de compareixença i propostes d’audiència

Sol·licitud de compareixença d’una representació de la Unió General de Treballadors davant la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública perquè informi so-bre la situació laboral dels treballadors de la funció pública356-00069/12Sol·licitud 52

Sol·licitud de compareixença d’una representació de Comissions Obreres davant la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública perquè informi sobre la si-tuació laboral dels treballadors de la funció pública356-00070/12Sol·licitud 52

Sol·licitud de compareixença d’una representació de la Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l’Administració de Catalunya davant la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública perquè informi sobre la situació laboral dels treballadors de la funció pública356-00071/12Sol·licitud 53

Sol·licitud de compareixença de la secretària d’Administració i Funció Pública davant la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública perquè informi sobre les mesures previstes per a compensar els treballadors que van cobrir serveis mínims i que van treballar durant la vaga del 3 d’octubre de 2017356-00074/12Sol·licitud 53

Sol·licitud de compareixença de Guillermo Serrano, cap de polítiques públiques a Espanya i Portugal de Facebook, davant la Comissió de Polítiques Digitals i Admi-nistració Pública perquè informi sobre els objectius del nou centre obert a Barcelona per a combatre el fenomen de les notícies falses356-00075/12Sol·licitud 53

BOPC 1219 de juliol de 2018

Taula de contingut 7

Sol·licitud de compareixença del director general de Serveis Penitenciaris davant la Comissió de Justícia perquè informi sobre la situació dels serveis penitenciaris356-00122/12Sol·licitud 53

Sol·licitud de compareixença d’Amparo Moreno Sardà, directora del Grup de Recer-ca del Laboratori de Periodisme i Comunicació per la Ciutadania Plural, davant la Comissió d’Afers Institucionals perquè informi sobre l’estat de l’aplicació de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, al món local356-00133/12Sol·licitud 54

4.53.10. Sessions informatives i compareixences de membres del Govern

Compareixença del conseller d’Interior davant la Comissió de Matèries Secretes i Reservades sobre l’aplicació i l’ús de les despeses reservades en compliment de la Llei 28/2001355-00003/12Substanciació 54

4.70. Comunicacions del president de la Generalitat i comunicacions del Govern i d’altres òrgans

4.70.01. Composició del Govern, delegacions de funcions i encàrrecs de despatx

Encàrrec del despatx del conseller de Territori i Sostenibilitat a la consellera de la Presidència330-00010/12Presentació: president de la Generalitat 54

Suplència en l’exercici de les funcions del vicepresident del Govern i conseller d’Eco-nomia i Hisenda pel conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transpa-rència330-00011/12Presentació: president de la Generalitat 55

4.87. Procediments davant el Tribunal Constitucional

4.87.20. Recursos d’empara constitucional

Recurs d’empara 2388/2018, interposat pel Grup Parlamentari de Ciutadans, contra els acords de la Mesa del Parlament del 3 d’abril de 2018, pel qual s’admet la dele-gació de vot del diputat Carles Puigdemont i Casamajó, i del 24 d’abril de 2018, pel qual s’admet la delegació de vot del diputat Antoni Comín Oliveres383-00002/12Al·legacions que formula el Parlament 55

Recurs d’empara 2496/2018, interposat pel Subgrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, contra els acords de la Mesa del Parlament del 3 d’abril de 2018, pel qual s’autoritza la delegació de vot del diputat Carles Puigdemont i Casamajó; del 5 d’abril de 2018, pel qual es desestima l’escrit de petició de reconsideració; del 24 d’abril de 2018, pel qual s’admet la delegació de vot del diputat Antoni Comín Olive-res, i del 25 d’abril de 2018, pel qual es desestima l’escrit de petició de reconsideració383-00003/12Al·legacions que formula el Parlament 68

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.

Els documents publicats en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) són una reproducció fidel dels documents originals presentats al Registre General del Parlament.

La numeració del BOPC no està necessàriament vinculada a una sola data.

Imprès al Parlament

ISSN: 0213-7798 DL: B-20.066-1980

www.parlament.cat

BOPC 1219 de juliol de 2018

1.10. Acords i resolucions 9

1. Tramitacions closes amb text aprovat o closes en la formulació

1.10. Acords i resolucions

Resolució 24/XII del Parlament de Catalunya, de creació de la Comissió d’Investigació sobre l’Aplicació de l’Article 155 de la Constitució Espanyola a Catalunya252-00011/12

ADOPCIÓ

Ple del Parlament, sessió 13, 04.07.2018, DSPC-P 15

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 4 de juliol de 2018, ha debatut el text de la Proposta de resolució de creació d’una comissió d’investigació sobre l’aplica-ció de l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya (tram. 252-00011/12), presentada pel Grup Parlamentari de Junts per Catalunya i pel Grup Parlamentari Republicà.

Finalment, d’acord amb l’article 67 del Reglament, ha adoptat la següent

ResolucióEl Parlament de Catalunya acorda crear la Comissió d’Investigació sobre l’Apli-

cació de l’Article 155 de la Constitució Espanyola a Catalunya (CIACE), i n’esta-bleix l’objecte i el contingut dels treballs, en els termes següents:

a) La comissió d’investigació creada per aquesta resolució té per objecte analit-zar els efectes de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya en el sentit més ampli, com les causes que la van motivar, l’adequació d’aquesta apli-cació a la legalitat, el caràcter de les mesures adoptades i les seves conseqüències i la valoració dels danys i les possibles responsabilitats per l’aplicació del dit article.

b) Els continguts dels treballs encomanats a la comissió d’investigació són els següents:

Primer. L’anàlisi del context polític en què es va produir l’aplicació de l’article 155, determinat pel referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017, la vaga general del 3 d’octubre, la repressió política per part de l’Estat espanyol, el discurs de Felip VI i la declaració de la República del 27 d’octubre.

Segon. L’anàlisi de la legalitat de l’adopció i aplicació de l’article 155 i de cada una de les mesures adoptades.

Tercer. L’anàlisi de la vulneració dels drets fonamentals dels ciutadans, les enti-tats i les institucions que ha comportat a Catalunya l’aplicació de l’article 155.

Quart. L’anàlisi i la quantificació dels danys efectuats per l’aplicació de les me-sures adoptades.

Cinquè. L’anàlisi de les possibles responsabilitats, incloses les penals, per l’apli-cació de l’article 155.

Sisè. L’anàlisi de l’impacte i la repercussió internacionals que ha tingut l’aplica-ció de l’article 155.

Setè. L’avaluació del conjunt del marc jurídic i polític de l’Estat espanyol (Tribu-nal Constitucional, article 135 de la Constitució espanyola, Fons de Liquiditat Au-tonòmic) i d’altres elements de la Constitució espanyola i de les polítiques estatals previs i posteriors a l’aplicació de l’article 155 que limiten la sobirania del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generalitat.

c) La comissió d’investigació pot incorporar especialistes en un nombre no supe-rior al de diputats que en són membres.

Palau del Parlament, 4 de juliol de 2018La secretària quarta, Adriana Delgado i Herreros; el president, Roger Torrent

i Ramió

BOPC 1219 de juliol de 2018

1.10. Acords i resolucions 10

Resolució 25/XII del Parlament de Catalunya, de creació de la Comissió d’Estudi del Treball Autònom252-00012/12

ADOPCIÓ

Ple del Parlament, sessió 13, 04.07.2018, DSPC-P 15

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 4 de juliol de 2018, ha debatut el text de la Proposta de resolució de creació d’una comissió d’estudi del treball autònom (tram. 252-00012/12), presentada per tots els grups parlamentaris.

Finalment, d’acord amb l’article 66 del Reglament, ha adoptat la següent

ResolucióEl Parlament de Catalunya crea la Comissió d’Estudi del Treball Autònom

(CETA).

Tipus de comissióLa comissió creada per aquesta resolució és una comissió d’estudi de les que re-

gula l’article 66 del Reglament del Parlament.

ComposicióLa comissió és integrada per dos representants de cada grup parlamentari,

d’acord amb el que estableix l’article 48 del Reglament del Parlament.

Objecte i treballsL’objecte d’estudi de la comissió són les mesures i les polítiques que es poden

impulsar per als treballadors autònoms i la proposta dels canvis legislatius neces-saris per a abordar i millorar els problemes que puguin tenir aquests treballadors a Catalunya, amb el màxim afavoriment de llur desenvolupament i llur tasca, i de manera que es doni veu a aquest sector.

Entre els treballs d’estudi que ha dur a terme la comissió hi ha, com a mínim, els següents:

– La constitució del Consell Català del Treball Autònom, segons el Decret 18/2010, del 23 de febrer, d’aplicació a Catalunya de l’Estatut del treball autònom.

– El marc normatiu del programa «Consolida’t», amb altres vertebracions, orien-tat a garantir la supervivència dels projectes per compte propi a Catalunya.

– L’estudi d’una possible dotació d’ajuts directes justificables a les persones au-tònomes amb risc d’exclusió social.

– El desenvolupament d’ajuts a la contractació estable per a les persones més des-favorides i més grans de quaranta-cinc anys.

– L’assegurament de la gestió adequada del fons de reserva per a la orientació i la inserció professionals dels treballadors autònoms beneficiaris de la prestació per cessament d’activitat.

– La revisió de tots els sectors d’activitat econòmica per a l’estudi i l’impuls de millores a les problemàtiques col·lectives.

– La implementació de programes d’ajuts en el pagament de les quotes per part dels autònoms que s’acullin o s’hagin acollit als incentius i les mesures estatals del treball autònom.

– L’establiment de programes en llengües estrangeres, especialment l’anglès.– La posada en marxa de programes de relleu generacional.– La posada en marxa de programes de substitucions dels treballadors autònoms

que estiguin de baixa per incapacitat temporal, per permisos de maternitat o pater-nitat o per accident laboral.

– L’adopció de mesures i l’aplicació de les actualment disponibles per a evitar la utilització fraudulenta del règim especial de treballadors autònoms (RETA) en rela-cions de vinculació laboral.

BOPC 1219 de juliol de 2018

1.15. Mocions 11

– La situació d’accés al crèdit mitjançant l’Institut Català de Finances dels treba-lladors autònoms i les possibles mesures facilitadores.

– La situació d’accés a centres tecnològics per a desenvolupar o aprofitar projec-tes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I).

Normes específiques de funcionamentLa comissió se sotmet a les normes de funcionament que corresponen al règim

general del Reglament del Parlament.

Sol·licitud de compareixença d’especialistes o tècnicsLa comissió pot sol·licitar la compareixença d’experts d’acord amb el que esta-

bleix l’article 58 del Reglament del Parlament.

Termini per a assolir els objectiusLa Comissió d’Estudi del Treball Autònom té una vigència indefinida.

Informe i conclusions finals i informes periòdics La comissió, quan s’acabin els treballs d’estudi que té encomanats, ha d’elaborar

un informe final i unes conclusions, que poden derivar, si escau, en la presentació, per acord de la mateixa comissió, de qualsevol dels tipus d’iniciativa parlamentària que estableix el Reglament del Parlament.

Sens perjudici de la presentació de l’informe final, la comissió ha de redactar informes periòdics sobre els seus treballs al finiment de cadascun dels períodes de sessions parlamentaris.

Palau del Parlament, 4 de juliol de 2018El secretari segon, David Pérez Ibáñez; el president, Roger Torrent i Ramió

1.15. Mocions

Moció 1/XII del Parlament de Catalunya, sobre el model sanitari302-00001/12

APROVACIÓ

Ple del Parlament, sessió 13, 05.07.2018, DSPC-P 16

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 5 de juliol de 2018, d’acord amb l’ar-ticle 161 del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre el model sanitari (tram. 302-00001/12), presentada pel diputat Jorge Soler González, del Grup Parlamentari de Ciutadans, i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem (reg. 8332), pel Subgrup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent (reg. 8443) i pel Grup Parla-mentari de Junts per Catalunya i Grup Parlamentari Republicà (reg. 8450).

Finalment, d’acord amb el que estableix l’article 161 del Reglament, ha aprovat la següent

MocióEl Parlament de Catalunya insta el Govern a: a) Desplegar el dispositiu d’estiu del sistema sanitari de Catalunya per tal de re-

forçar la dotació de professionals de l’atenció primària i hospitalària, i també els dispositius del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), especialment a les zones costaneres.

b) Instar l’Institut Català de la Salut i les entitats públiques adscrites al Servei Català de la Salut que emprenguin, en el marc de la negociació col·lectiva i abans de

BOPC 1219 de juliol de 2018

1.15. Mocions 12

final d’any, la revisió dels criteris de les direccions per objectius, per tal d’assegu-rar-ne la vinculació a la pràctica professional.

c) Publicar, de manera més transparent i mensualment, la informació de les llis-tes d’espera del sistema sanitari públic desagregada per centre, tipus d’intervenció, prova o especialitat, i sexe.

d) Elaborar una nova disposició reglamentària d’accessibilitat al sistema de salut que derogui l’Ordre SLT/102/2015, del 21 d’abril, per la qual s’estableixen els termi-nis de referència per a l’accessibilitat a les prestacions sanitàries que són a càrrec del Servei Català de la Salut, i que estableixi terminis d’accés garantit per a les presta-cions sanitàries que són a càrrec del Servei Català de la Salut.

e) Garantir immediatament, mentre no sigui modificada l’Ordre SLT/102/2015, el compliment dels temps de referència a tot el territori.

Palau del Parlament, 5 de juliol de 2018El secretari primer, Eusebi Campdepadrós i Pucurull; el president, Roger Torrent

i Ramió

Moció 2/XII del Parlament de Catalunya, sobre la conciliació dels diferents vessants de la vida de les famílies amb infants d’entre zero i tres anys302-00002/12

APROVACIÓ

Ple del Parlament, sessió 13, 05.07.2018, DSPC-P 16

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 5 de juliol de 2018, d’acord amb l’ar-ticle 161 del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la conciliació dels diferents vessants de la vida de les famílies amb infants d’entre zero i tres anys (tram. 302-00002/12), presentada per la diputada Sonia Sier-ra Infante, del Grup Parlamentari de Ciutadans, i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar (reg. 8133), pel Subgrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 8442) i pel Grup Parlamentari de Junts per Ca-talunya i el Grup Parlamentari Republicà (reg. 8449).

Finalment, d’acord amb el que estableix l’article 161 del Reglament, ha aprovat la següent

MocióEl Parlament de Catalunya insta el Govern a: a) Destinar una dotació pressupostària a l’educació infantil de zero a tres anys,

per tal que sigui universal i gratuïta.b) Complir la disposició addicional 49 de la Llei 4/2017, del 28 de març, de pres-

supostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017, que estableix que el Govern ha de recuperar la corresponsabilitat en el finançament del servei públic de les escoles bressol municipals i garantir un finançament de les escoles bressol que cobreixi, com a mínim, un mòdul econòmic de 1.600 euros per plaça i any, i s’ha de compro-metre a augmentar-lo progressivament fins als 1.800 euros per plaça i any, acordats amb els ajuntaments.

c) Restituir les partides destinades al foment i al funcionament de les llars d’in-fants municipals no retornades als ajuntaments des del 2012 que no hagin estat substituïdes per les subvencions de les diputacions provincials, i actuar amb lleialtat institucional i transparència.

d) Impulsar l’augment del nombre de places públiques en educació infantil per a infants d’entre zero i tres anys, per a facilitar i garantir la conciliació de la vida laboral i familiar.

BOPC 1219 de juliol de 2018

1.15. Mocions 13

e) Establir un pla per a augmentar substancialment la proporció d’infants de fa-mílies menys afavorides socioeconòmicament que tenen accés a l’educació abans dels tres anys.

f) Garantir les parelles educatives a les aules amb infants d’entre zero i tres anys.g) Preveure els recursos necessaris per a impulsar i garantir un model de llar

d’infants inclusiva, basat en el principi d’inclusió i d’igualtat d’oportunitats, assegu-rant una dotació adequada per a personal especialitzat de suport, que sigui suficient per a satisfer les necessitats educatives especials dels alumnes i, en concret, per a augmentar el nombre d’auxiliars i vetlladors; i, així mateix, garantir els recursos necessaris per a obrir aules en llars d’infants ordinàries d’atenció especialitzada d’aquests infants, i abaixar les ràtios en aquestes unitats de suport.

Palau del Parlament, 5 de juliol de 2018El secretari segon, David Pérez Ibáñez; el president, Roger Torrent i Ramió

Moció 3/XII del Parlament de Catalunya, sobre el consens polític i social al voltant dels grans temes de país302-00003/12

APROVACIÓ

Ple del Parlament, sessió 13, 05.07.2018, DSPC-P 16

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 5 de juliol de 2018, d’acord amb l’article 161 del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Go-vern sobre el consens polític i social al voltant dels grans temes de país (tram. 302-00003/12), presentada per la diputada Eva Granados Galiano, del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar, i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem (reg. 8328), pel Grup Parlamentari de Junts per Catalu-nya i el Grup Parlamentari Republicà (reg. 8448) i pel Grup Parlamentari de Ciuta-dans (reg. 8452).

Finalment, d’acord amb el que estableix l’article 161 del Reglament, ha aprovat la següent

MocióEl Parlament de Catalunya insta el Govern a: a) Convocar, per part del president de la Generalitat, totes les presidències dels

grups i subgrups parlamentaris amb l’objectiu de constituir un espai de diàleg per a facilitar acords sobre tots els grans temes de país.

b) Obrir una etapa de diàleg amb el Govern d’Espanya per a assolir pactes i acords que donin sortida a les necessitats polítiques, econòmiques i socials de la població de Catalunya.

Palau del Parlament, 5 de juliol de 2018El secretari tercer, Joan García González; el president, Roger Torrent i Ramió

BOPC 1219 de juliol de 2018

1.15. Mocions 14

Moció 4/XII del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques d’habitatge302-00004/12

APROVACIÓ

Ple del Parlament, sessió 13, 05.07.2018, DSPC-P 16

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 5 de juliol de 2018, d’acord amb l’ar-ticle 161 del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre les polítiques d’habitatge (tram. 302-00004/12), presentada per la diputada Susanna Segovia Sánchez, del Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem, i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar (reg. 8132), pel Grup Parlamentari de Junts per Catalunya i el Grup Parlamentari Repu-blicà (reg. 8447) i pel Grup Parlamentari de Ciutadans (reg. 8451).

Finalment, d’acord amb el que estableix l’article 161 del Reglament, ha aprovat la següent

Moció1. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a: a) Promoure un nou Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge que convoqui els actors

socials i polítics a treballar conjuntament per a afrontar l’emergència d’habitatge que viu Catalunya i a fer conjuntament una modificació estructural de les polítiques pú-bliques d’habitatge de la Generalitat i de la resta d’administracions públiques, amb l’objectiu de millorar l’accés de la ciutadania a l’habitatge, augmentar el parc públic i privat de lloguer social i assequible, reduir els casos d’exclusió residencial i poten-ciar el lloguer com a opció d’accés a l’habitatge. El nou pacte nacional ha de treballar a partir de l’aprovació del Pla territorial sectorial d’habitatge, com a full de ruta de la política d’habitatge per als propers quinze anys, i de les conclusions d’un informe d’avaluació dels objectius aconseguits pel pacte nacional vigent.

b) Presentar, en el marc del procés de treball per a la definició del nou Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge, l’informe d’avaluació i assoliment d’objectius del Pla pel dret a l’habitatge 2013-2016, i també del període 2016-2017, en què constin el nivell d’execució pressupostària, les mesures aplicades, els resultats obtinguts i l’impacte que ha tingut en la situació d’emergència d’habitatge que viu Catalunya.

c) Aprovar inicialment, en el termini de tres mesos, el Pla territorial sectorial d’habitatge, com a eina de planificació territorial de les polítiques d’habitatge públic, amb la finalitat que s’apliquin, i dotant-lo d’una memòria econòmica.

d) Elaborar el Pla pel dret a l’habitatge 2018-2021, que fixi les prioritats socials i territorials en matèria d’habitatge públic de lloguer social i que garanteixi protecció i alternatives d’habitatge a les famílies que necessiten un habitatge social. Aquest pla ha de desplegar les mesures del Pla territorial sectorial d’habitatge necessàries per a assolir l’objectiu legal de solidaritat urbana, que fixa que el 15% del parc d’habitatges s’ha de destinar de manera permanent a habitatge social, tal com estableix l’article 73 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, i a altres mesures i pro-grames d’actuació del Govern i del que disposen els articles vigents de la Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió social, o de les normes de nova creació.

e) Dotar pressupostàriament la creació d’un fons de solidaritat urbana derivada de l’aplicació del Pla territorial sectorial d’habitatge, quan aquest s’aprovi definitiva-ment, que permeti finançar la provisió d’habitatge social i la resta de modalitats resi-dencials destinades a assolir l’objectiu de solidaritat urbana. En aquest sentit, i men-tre no s’aprovin els pressupostos per a l’exercici posterior a l’entrada en vigor del Pla territorial sectorial d’habitatge, el Govern ha d’adoptar les mesures pressupostàries necessàries per a incrementar el parc públic d’habitatge social i el privat assequible.

f) Destinar recursos i executar programes per a garantir la màxima disponibilitat immediata d’habitatge per a situacions d’emergència social, en els termes següents:

BOPC 1219 de juliol de 2018

1.15. Mocions 15

Primer. Continuar ampliant el pressupost per a exercir directament el dret de tan-teig i retracte per a augmentar de manera immediata la disponibilitat de pisos de llo-guer per a emergència social. Així mateix, el Govern ha d’impulsar mesures que faci-litin l’accés al dret de tanteig i retracte a municipis i entitats del tercer sector.

Segon. Dedicar tots els recursos i habitatges necessaris a les meses d’emergència social, amb l’objectiu de donar sortida a les llistes d’espera que porten les persones a situacions de gran vulnerabilitat.

g) Pel que fa a la mobilització pel lloguer social de pisos buits en mans de grans tenidors i entitats financeres, adoptar les mesures següents:

Primer. Donar compliment a la normativa vigent i executar els mecanismes san-cionadors i les multes coercitives previstos per als casos d’entitats financeres i grans tenidors que no compleixin la Llei 18/2007 i les parts vigents i no suspeses pel Tribu-nal Constitucional de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afron-tar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, i de la Llei 4/2016, i que no posin a disposició de lloguer social els habitatges buits de més de dos anys.

Segon. Continuar aplicant l’impost sobre els habitatges buits a les entitats finan-ceres i grans tenidors que no compleixin llur funció, d’acord amb el que estableix la llei que regula aquest impost, i atenent als principis generals de la normativa marc catalana en matèria d’habitatge, i també a iniciar, un cop aixecada la suspensió pel Tribunal Constitucional, l’aplicació de l’expropiació temporal d’habitatges buits que estableix la Llei 4/2016, tant per part de la Generalitat com per part dels ajunta-ments, que poden exercir-la, i que poden exercir també les competències sanciona-dores que els atorga el marc jurídic vigent.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a demanar al Go-vern de l’Estat que:

a) Modifiqui la Llei de l’Estat 29/1994, del 24 de novembre, d’arrendaments ur-bans, per a incloure-hi, com a mínim, les mesures següents:

Primer. Limitar els pactes de revisió dels preus d’arrendament fins a l’import equivalent a les variacions dels índexs de preus de consum.

Segon. Revisar la fiscalitat i les condicions fiscals de les societats anònimes co-titzades d’inversió en el mercat immobiliari amb l’objectiu de vincular-les a la pro-moció d’habitatges de lloguer assequible, de manera que es preservi la funció social de l’habitatge.

b) Adopti urgentment les modificacions legislatives, reglamentàries i pressupos-tàries necessàries que permetin:

Primer. Dotar a les comunitats autònomes i els ajuntaments amb més competèn-cies, de manera que disposin de més instruments per a desplegar polítiques de ga-rantia d’accés i estabilitat del mercat de lloguer.

Segon. Revisar les mesures i incrementar els recursos previstos en el Pla estatal d’habitatge 2018-2012 fins arribar a quatre-cents milions d’euros per al conjunt del període, i garantir que el Govern de la Generalitat farà l’aportació del 30% establert com a cofinançament català per tal de poder accedir a la quantia màxima que s’as-soleixi per a Catalunya en el marc del Pla, i la resta de mesures instades per les ad-ministracions locals, en el termini d’audiència del Pla.

c) Reconegui al Govern de la Generalitat, en el cas que el Govern de l’Estat no consideri necessari o oportú modificar la legislació vigent en matèria d’arrendaments urbans, el dret a legislar sobre aquest àmbit, en exercici de les seves competències plenes en matèria d’habitatge, i a presentar al Parlament de Catalunya, perquè la con-sideri, una proposta de nova llei d’arrendaments urbans per a Catalunya que inclogui mesures d’estímul del lloguer.

Palau del Parlament, 5 de juliol de 2018La secretària quarta, Adriana Delgado i Herreros; el president, Roger Torrent

i Ramió

BOPC 1219 de juliol de 2018

1.15. Mocions 16

Moció 5/XII del Parlament de Catalunya, sobre la normativa del Parlament anul·lada i suspesa pel Tribunal Constitucional302-00005/12

APROVACIÓ

Ple del Parlament, sessió 13, 05.07.2018, DSPC-P 16

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 5 de juliol de 2018, d’acord amb l’article 161 del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la normativa del Parlament anul·lada i suspesa pel Tribunal Consti-tucional (tram. 302-00005/12), presentada pel diputat Vidal Aragonés Chicharro, del Subgrup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent, i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem (reg. 8329), el Grup Parlamentari de Junts per Catalunya i el Grup Parlamentari Repu-blicà (reg. 8453).

Finalment, d’acord amb el que estableix l’article 161 del Reglament, ha aprovat la següent

Moció1. El Parlament de Catalunya, davant les actuacions de l’Estat, per mitjà del

Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i la fiscalia, de judicialització i persecució dels actes conseqüents amb el seu mandat democràtic ratifica la seva ferma voluntat de dur a terme les actuacions necessàries previstes i aprovades per aquest Parlament, per a assolir i culminar democràticament la inde-pendència de Catalunya.

2. El Parlament de Catalunya reitera els objectius polítics de la Resolució 1/XI, del 9 de novembre, sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015, legitimats pels resultats del referèn-dum de l’1 d’octubre i de les eleccions del 21 de desembre de 2017.

3. El Parlament de Catalunya ha expressat en moltes ocasions la defensa del dret a decidir i de l’autodeterminació i, en conseqüència, com a dipositari de la sobirania del poble de Catalunya i amb fidelitat a la seva voluntat, reitera el compromís d’as-solir aquests objectius polítics per vies democràtiques i no violentes.

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern a fer efectiu el contingut dels arti-cles suspesos pel Tribunal Constitucional de les normes següents:

a) Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió re-sidencial.

b) Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.c) Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic.d) Llei 9/2017, del 27 de juny, d’universalització de l’assistència sanitària amb

càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut.e) Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i

del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments co-mercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.

f) Llei 10/2017, del 27 de juny, de les voluntats digitals i de modificació dels lli-bres segon i quart del Codi civil de Catalunya.

g) Llei 13/2017, del 6 de juliol, de les associacions de consumidors de cànnabis.h) Llei 21/2017, del 20 de setembre, de l’Agència Catalana de Protecció Social.i) Llei 15/2017, del 25 de juliol, de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.j) Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires.

BOPC 1219 de juliol de 2018

1.20. Interpel·lacions 17

k) Llei 3/2017, del 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè.

l) Llei 6/2017, del 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques.

m) Decret llei 5/2017, de l’1 d’agost, de mesures urgents per a l’ordenació dels serveis de transport de viatgers en vehicles de fins a nou places.

n) Llei 2/2018, del 8 de maig, de modificació de la Llei 13/2008, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

5. El Parlament de Catalunya insta el Govern a elaborar i presentar-li, en el ter-mini de noranta dies, un informe amb l’estat i el pla d’execució de totes les mesures tendents a fer efectiu el contingut dels articles suspesos pel Tribunal Constitucional de les normes de l’apartat 4.

6. El Parlament de Catalunya insta el Govern a elaborar i presentar, en el termini de sis mesos i perquè es tramitin, els projectes de llei o les normes que escaiguin en cada cas per a recuperar els drets i les llibertats que afecten d’una manera directa la millora de la qualitat de vida de les persones, continguts en els articles anul·lats pel Tribunal Constitucional posteriorment al 27 de setembre de 2015.

Palau del Parlament, 5 de juliol de 2018El secretari primer, Eusebi Campdepadrós i Pucurull; el president, Roger Torrent

i Ramió

1.20. Interpel·lacions

Interpel·lació al Govern sobre els mitjans de comunicació públics de la Generalitat300-00010/12

SUBSTANCIACIÓ

Sessió 13, tinguda el 05.07.2018, DSPC-P 16.

Interpel·lació al Govern sobre la transició energètica300-00011/12

SUBSTANCIACIÓ

Sessió 13, tinguda el 04.07.2018, DSPC-P 15.

Interpel·lació al Govern sobre la política sanitària300-00012/12

SUBSTANCIACIÓ

Sessió 13, tinguda el 04.07.2018, DSPC-P 15.

BOPC 1219 de juliol de 2018

1.20. Interpel·lacions 18

Interpel·lació al Govern sobre els serveis d’atenció a la primera infància300-00013/12

SUBSTANCIACIÓ

Sessió 13, tinguda el 04.07.2018, DSPC-P 15.

Interpel·lació al Govern sobre salut i gènere300-00014/12

SUBSTANCIACIÓ

Sessió 13, tinguda el 04.07.2018, DSPC-P 15.

Interpel·lació al Govern sobre l’administració dels recursos propis i la lluita contra les desigualtats socials300-00015/12

SUBSTANCIACIÓ

Sessió 13, tinguda el 05.07.2018, DSPC-P 16.

Interpel·lació al Govern sobre turisme300-00016/12

SUBSTANCIACIÓ

Sessió 13, tinguda el 04.07.2018, DSPC-P 15.

Interpel·lació al Govern sobre l’ocupació d’immobles per a dur-hi a terme activitats il·legals300-00017/12

SUBSTANCIACIÓ

Sessió 13, tinguda el 04.07.2018, DSPC-P 15.

BOPC 1219 de juliol de 2018

2.10.85. Propostes de resolució per a crear comissions, subcomissions i grups de treball 19

2. Tramitacions closes per rebuig, retirada, canvi o decaïment

2.10. Procediments que es clouen amb l’adopció de resolucions

2.10.85. Propostes de resolució per a crear comissions, subcomissions i grups de treball

Proposta de resolució de creació d’una comissió de seguiment de les polítiques per a persones amb discapacitat252-00008/12

REBUIG

Rebutjada pel Ple del Parlament en la sessió 13, tinguda el 04.07.2018, DSPC-P 15.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.01.02. Proposicions de llei 20

3. Tramitacions en curs

3.01. Projectes i proposicions de llei i altres propostes de norma

3.01.02. Proposicions de llei

Proposició de llei de racionalització territorial i supressió del Consell Comarcal del Barcelonès202-00015/12

PRÒRROGA DEL TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES A LA TOTALITAT

Sol·licitud: GP JxCat (reg. 8941).Pròrroga: atesa la tramitació d’urgència extraordinària acordada, 1 dia hàbil; última.Finiment del termini: 10.07.2018; 10:30 h.

Proposició de llei d’ordenació del mapa comarcal de Catalunya i de traspàs de les funcions, els serveis, el personal, els béns, els drets i les obligacions del Consell Comarcal del Barcelonès202-00016/12

PRÒRROGA DEL TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES A LA TOTALITAT

Sol·licitud: GP Cs; GP JxCat (reg. 8758; 8942).Pròrroga: atesa la tramitació d’urgència extraordinària acordada, 1 dia hàbil; última.Finiment del termini: 10.07.2018; 10:30 h.

Proposició de llei de lluita contra la corrupció i protecció dels denunciants202-00017/12

PRÒRROGA DEL TERMINI DE PRESENTACIÓ D’ESMENES A LA TOTALITAT

Sol·licitud: GP JxCat (reg. 8943).Pròrroga: atesa la tramitació d’urgència extraordinària acordada, 1 dia hàbil; última.Finiment del termini: 10.07.2018; 10:30 h.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 21

3.10. Procediments que es clouen amb l’adopció de resolucions

3.10.25. Propostes de resolució

Proposta de resolució sobre la creació dels instituts escola El Martinet i Els Pinetons dins la planificació educativa de Ripollet250-00006/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8516 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8516)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació de refosa dels punts 1 i 2 en un únic punt

Convocar la Taula mixta de Planificació Escolar del Municipi de Ripollet, per revisar l’estudi o la viabilitat dels projectes d’institut escola de l’escola El Martinet i de l’escola Els Pinetons, i per planificar la programació escolar de tot el municipi, que desprès aprovarà el Departament d’Ensenyament d’acord amb l’establert a l’ar-ticle 44 de la llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

3. Reconèixer, visibilitzar i recolzar la riquesa i diversitat pedagògica dels cen-tres educatius del municipi de Ripollet.

Proposta de resolució sobre l’arranjament del pati de l’Escola Joan Maragall de Lleida250-00008/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8142 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE CATALUNYA EN COMÚ PODEM (REG. 8142)

Esmena 1GP de Catalunya en Comú Podem (1)De modificació del punt 1

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a abordar urgent-ment les reparacions necessàries per acabar amb els problemes de drenatge del patí de l’Escola Joan Maragall de Lleida, de tal manera que, com a màxim, a inicis del curs 2018-2019 aquesta situació problemàtica hagi estat solucionada.

Esmena 2GP de Catalunya en Comú Podem (2)D’addició d’un punt 2

2. Acabar la construcció de l’IES Torrefarrera, que porta anys en edificació i té greus mancances estructurals i de manteniment.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 22

Proposta de resolució sobre el programa «Aquí prou bullying»250-00010/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8517 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8517)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

1. Promoure des del Departament d’Ensenyament el programa d’innovació peda-gògica #aquiproubullying de prevenció, detecció i intervenció enfront l’assetjament entre iguals, per incrementar el nombre de centres educatius que en vulguin formar part.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

2. Oferir el suport formatiu necessari perquè el personal docent i la resta de pro-fessionals que treballen en els centres educatius del Servei d’Educació de Catalu-nya disposin d’una oferta formativa específica per detectar i intervenir en els casos d’assetjament escolar.

Proposta de resolució sobre l’escola inclusiva250-00011/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8518 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8518)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

1. Garantir els recursos necessaris perquè l’alumnat amb Necessitats Educatives Específiques (NEE) rebi una educació de qualitat.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació de refosa dels punts 2 i 3 en un únic punt

2. Iniciar el desplegament del Decret 150-2017, de 17 d’octubre, de l’atenció edu-cativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, i donar compliment als principis d’inclusió escolar i cohesió social amb una gestió òptima dels recursos disponibles.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 23

Proposta de resolució sobre el model d’institut escola250-00013/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8519 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8519)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació de refosa dels punts 1 i 3 en un únic punt

Promoure el model pedagògic dels instituts escola quan es compleixin les condi-cions que permetin agrupar ensenyaments d’educació primària i secundària en un únic centre, i posar a disposició els recursos necessaris per garantir la qualitat edu-cativa en un context d’equitat.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De supressió

2. Presentar davant la Comissió d’Ensenyament del Parlament de Catalunya, abans d’iniciar el curs 2018-2019, les conclusions d’un estudi sobre el funcionament, i resultats pedagògics i impacte social dels instituts escola públics existents.

Esmena 3GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (3)De modificació

4. Fomentar plans educatius que fomentin la coordinació entre els professionals de diferents etapes educatives i l’elaboració de projectes educatius comuns.

Proposta de resolució sobre la regulació del procés d’admissió d’alumnes a les escoles250-00014/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8520 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8520)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

1. Desplegar en el nou Decret que reguli el procés d’admissió de l’alumnat per a centres sufragats amb fons públics, l’establert a l’article 48.1 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació de Catalunya (LEC) per garantir l’impacte positiu d’aquesta mesura sobre els centres que concentren una proporció més elevada d’alumnat amb necessitats educatives específiques, així com coresponsabilitzar els centres del ser-vei educatiu de Catalunya en una escolarització equilibrada.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 24

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

2. Revisar els criteris de puntuació, generals i complementaris, a efectes d’afa-vorir l’escolarització equilibrada d’alumnat amb necessitats educatives específiques.

Esmena 3GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (3)De modificació

3. Establir en el nou Decret d’admissió mesures destinades tant a evitar com a penalitzar el frau en l’acreditació dels criteris de prioritat, com el de proximitat del domicili.

Esmena 4GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (4)De modificació de refosa dels punts 5, 6 i 7 en un únic punt

Establir mesures i criteris per afavorir una escolarització equilibrada de l’alum-nat amb necessitats educatives específiques, com:

– Establir criteris en la matricula de l’alumnat amb necessitats educatives es-pecífiques durant el curs.

– Donar compliment a l’establert a l’article 48.2 de la Llei d’Educació i auto-ritzar la reducció del nombre de llocs escolars per grup.

Proposta de resolució sobre l’avaluació dels casos de malnutrició infantil250-00015/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8460 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8460)

Esmena 1GP Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

1. Avaluar anualment les dades sobre el nombre d’infants i adolescents que s’ha-gin atès per les situacions de pobresa infantil, tal i com estableix el Document de desenvolupament del Protocol per a la detecció i seguiment de situacions de difi-cultat en l’alimentació d’infants i adolescents.

Esmena 2GP Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

2. Presentar, en el període d’un any, al Parlament de Catalunya l’avaluació de les dades sobre pobresa infantil a Catalunya.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 25

Proposta de resolució sobre el Centre de Formació d’Adults de Girona250-00016/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8521 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8521)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació de refosa dels punts 1 i 3 en un únic punt

Fer un estudi, urgent, des dels SSTT, de la situació dels CFA a Catalunya per determinar quants centres hi ha que tinguin la Seu en espai de la Gencat i que te-nen problemes per cobrir la consergeria a causa del criteri vigent (0 conserge, 0,5 administratiu). I, si s’escau, revisar els criteris actuals d’assignació de PAS i els de Personal Auxiliar Administratiu.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

2. Estudiar la possibilitat d’iniciar el curs 2018-19 cobrint la plaça o places de consergeria (personal subaltern - PAS) de totes les escoles d’adults públiques depen-dents de la Generalitat amb seu en un edifici dependent del Departament d’Ense-nyament com en qualsevol dels serveis públics de la Generalitat i del Departament d’Ensenyament, sense que la consergeria condicioni l’horari de l’oferta educativa del centre.

Proposta de resolució sobre la bonificació de l’entrada als espais culturals per a l’acompanyant d’una persona amb discapacitat250-00017/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8462 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8462)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació i addició

1. En el termini de 6 mesos des de l’aprovació d’aquesta proposta de resolució, bonificar el 100% de l’entrada als equipaments culturals propietat o participats ma-joritàriament per la Generalitat de Catalunya, a l’acompanyant d’una persona amb discapacitat que acrediti la seva condició mitjançant la presentació de la targeta acreditativa de la discapacitat on consti la necessitat del concurs d’una altra perso-na per als actes de la vida diària.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 26

Proposta de resolució sobre el tractament de la dislèxia en els àmbits sanitari i educatiu250-00018/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8522 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8522)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

1. En el marc del Protocol de detecció i actuació en la dislèxia en l’àmbit edu-catiu elaborat pel Col·legi de Logopedes de Catalunya i publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, impulsar la identificació primeren-ca de la dislèxia en l’alumnat amb l’ús de tots els recursos que els professionals edu-catius tenen a la seva disposició.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

6. Impulsar el treball coordinat amb les diferents universitats catalanes que per-meti l’intercanvi de coneixements sobre la investigació de la dislèxia.

Proposta de resolució sobre l’adhesió al Pla de cooperació territorial Proeducar250-00021/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8523 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8523)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

1. Transferir el crèdit pressupostari del Pla de Cooperació Territorial Proeducar perquè el Departament d’Ensenyament pugui definir, aplicar i avaluar les polítiques educatives d’acord amb les atribucions i competències atribuïdes per la legislació vigent, orientades a la millora de la qualitat educativa i a la prevenció i reducció de l’abandonament escolar a Catalunya.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

2. Adoptar les mesures que permetin augmentar el rendiment i millorar l’equitat del sistema educatiu. Impulsant polítiques compensatòries, d’inclusió, d’innovació pedagògica i metodològica entre altres. I reforçar els programes destinats a l’alum-nat amb perfil d’abandonament, amb necessitats educatives especials i/o específi-ques.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 27

Proposta de resolució sobre les necessitats de la comunitat educativa davant el tancament de línies a Premià de Mar250-00022/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8524 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8524)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació de refosa dels punts1, 2 i 3 en un únic punt

Informar la comunitat educativa de Premià de Mar sobre el posicionament i les actuacions del Departament d’Ensenyament per al curs 2018-2019 al seu municipi.

Proposta de resolució sobre l’increment de l’horari curricular d’Educació Física a primària i secundària250-00025/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8525 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8525)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació de refosa dels punts 1 i 2 en un únic punt

Permetre que els centres educatius, en el marc de la seva autonomia, puguin am-pliar l’assignació horària a l’àrea d’educació física.

Proposta de resolució sobre el reforçament de les competències lingüístiques en anglès250-00035/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8526 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8526)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

1. Donar compliment als objectius del Marc per al Plurilingüisme aprovat al 2013, i promoure que els centres del Servei d’Educació de Catalunya imparteixin continguts en llengua estrangera, en funció del context sociolingüístic del centre i d’acord amb la seva autonomia.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 28

Proposta de resolució sobre els concursos públics de restauració del Departament de Justícia250-00036/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8485 / Admissió a tràmit: Mesa de la CJ, 03.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8485)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

Incloure, entre els requisits de solvència tècnica i professional a acreditar per les empreses licitadores en els concursos públics per a l’adjudicació de serveis de res-tauració o càtering convocats pel Departament de Justícia, l’aportació d’una acre-ditació o certificat d’adequació a les normes que regulen els menús i protocols de manipulació i tractament dels aliments destinades a persones amb celiaquia o amb al·lèrgies o intoleràncies alimentàries, emesa per alguna entitat qualificada a aquest efecte, però sense limitar la possibilitat d’obtenció d’aquesta acreditació o certifica-ció a una única entitat.

Proposta de resolució sobre els concursos públics de restauració del Departament d’Ensenyament250-00037/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 6415 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTES I UNITS PER AVANÇAR (REG. 6415)

Esmena 1GP Socialistes i Units per Avançar (1)D’addició d’un nou punt 2

2. Assegurar que tots els centres educatius de Catalunya ofereixin un servei de menjador adient per l’alumnat amb patologies relacionades amb la ingesta del glu-ten, amb garanties de seguretat, en el proper curs 2018-2019.

Esmena 2GP Socialistes i Units per Avançar (2)D’addició d’un nou punt 3

3. Destinar els recursos necessaris per a establir i implementar protocols de se-guretat alimentària a totes les escoles de Catalunya, per garantir un servei de men-jador sense gluten segur, per mitjà de mecanismes de control obligatori dels proce-diments d’elaboració i de servei, de la formació integral necessària del conjunt de professionals vinculats a aquest servei (cuina, càtering, monitors, etc.) i l’establiment d’un règim sancionador en cas de negligències.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 29

Proposta de resolució sobre l’avaluació de la incidència dels deures escolars en els estudiants250-00045/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8527 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8527)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació de refosa dels punts 1 i 2 en un únic punt

Estudiar la possibilitat d’impulsar la creació d’un grup de treball amb l’objec-tiu d’elaborar un estudi que determini l’impacte i valori la necessitat dels deures, la tipologia que haurien d’adoptar i emeti recomanacions adreçades als centres edu-catius.

Proposta de resolució sobre la construcció de dos instituts a Lleida250-00051/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8140; 8528 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE CATALUNYA EN COMÚ PODEM (REG. 8140)

Esmena 1GP de Catalunya en Comú Podem (1)D’addició al final del punt 1

1. Presentar en seu parlamentària els resultats dels treballs de la Comissió Mixta respecte a les necessitats d’escolarització i de construcció de nous instituts a Lleida, tenint la lluita contra la segregació escolar com a principi rector en aquesta plani-ficació.

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8528)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

1. Presentar en seu parlamentària els resultats dels treballs de la Comissió Mixta respecte de les necessitats d’escolarització en els ensenyaments d’educació secundà-ria, i la necessitat de construir nous instituts a la ciutat de Lleida.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació de refosa dels punts 2, 3 i 4 en un únic punt

Considerar els canvis demogràfics que ha tingut la ciutat de Lleida en els dar-rers anys per valorar la necessitat de distribució dels centres docents en la mateixa.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 30

Proposta de resolució sobre l’atenció educativa domiciliària250-00056/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8529 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8529)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació de refosa dels punts 1 i 2 (inclòs l’encapçalament) en un únic punt

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a: – Elaborar una resolució que estableixi el marc d’actuació general destinat als

centres educatius en relació amb els procediments i les actuacions a desenvolupar amb el suport d’atenció domiciliària.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

3. Establir el procediment de participació de les famílies en el cas de disposar del suport d’atenció domiciliària que seguirà l’alumne o alumna en qüestió.

Proposta de resolució sobre les necessitats dels alumnes sords250-00060/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8530 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8530)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

1. Garantir els recursos necessaris perquè el curs escolar 2018-2019, tot l’alum-nat amb necessitats educatives especials derivades d’una discapacitat auditiva con-tinuï rebent una educació de qualitat i en igualtat de condicions.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació de refosa dels punts 2 i 3 en un únic punt

Donar Compliment a l’establert a la Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 31

Proposta de resolució sobre l’actualització de la informació referent a joves extutelats de la Generalitat250-00061/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8464 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8464)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

2. Publicar al web, amb la màxima celeritat possible des de l’aprovació d’aques-ta proposta de resolució, les memòries dels anys 2016 i 2017 de l’Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET), així com tots els documents i informacions que siguin d’interès tant pel conjunt de la ciutadania com per als joves afectats/des.

Proposta de resolució sobre la igualtat efectiva entre dones i homes250-00074/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8457 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8457)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació i supressió

El Parlament de Catalunya constata la necessitat de continuar actuant ferma-ment en polítiques de millora, des de la Comissió d’Igualtat de les Persones, sobre la feminització de la pobresa, per a avançar en polítiques de conciliació del temps social i laboral, de corresponsabilitat entre dones i homes, i de reducció de la bretxa salarial, l’atur femení i la precarietat laboral de les dones. I es compromet a portar a terme aquesta constitució en el termini màxim d’un mes des de l’aprovació de la present resolució

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 32

Proposta de resolució sobre l’impuls de l’Observatori Català de la Justícia250-00082/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8487 / Admissió a tràmit: Mesa de la CJ, 03.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8487)

Esmena 1GP Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació dels punts 1 i 2

1. Impulsar la convocatòria de l’Observatori Català de la Justícia perquè es re-uneixi amb l’objectiu de crear nous grups de treball que elaborin propostes d’actua-ció en l’àmbit de la Justícia i es doni impuls als diferents grups de treball existents.

Proposta de resolució sobre la pobresa infantil250-00089/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8466 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8466)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

2. Continuar destinant recursos a la Infància i l’Adolescència, si s’escau, per fer efectiu el compliment a la Resolució 567/XI del Parlament de Catalunya, sobre el seguiment del Pacte per a la Infància a Catalunya en relació a les mesures següents:

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

a. Continuar consolidant de manera transversal el Pla d’atenció integral a la in-fància i l’adolescència com un sistema de polítiques públiques a Catalunya.

Esmena 3GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (3)De modificació i addició

b. Seguir desenvolupant polítiques d’infància que atenguin, en tota la seva exten-sió, la Convenció sobre els drets de l’infant pel que fa a la prevenció, la defensa i la promoció dels drets de l’infant per mitjà del Pla Integral d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència.

Esmena 4GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (4)De modificació

c. Seguir promovent la creació de consells locals d’infants destinant als ajunta-ments i als consells comarcals els recursos tècnics i econòmics necessaris.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 33

Esmena 5GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (5)De modificació

4. Augmentar progressivament el parc públic d’habitatge social d’acord amb el pla territorial sectorial d’habitatge que serà el full de ruta de la política d’habitatge pels propers 15 anys.

Proposta de resolució sobre la disponibilitat d’autoinjectors d’adrenalina als centres educatius250-00092/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8531 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8531)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació de refosa dels punts 1, 2 i 3 en un únic punt

Estudiar, mitjançant el Departament d’Ensenyament conjuntament amb el De-partament de Salut i la Societat Catalana de Pediatria, la conveniència d’incloure autoinjectors d’adrenalina en el contingut de la farmaciola dels centres educatius.

Proposta de resolució sobre l’increment de recursos educatius als alumnes amb necessitats educatives especials a Santa Coloma de Gramenet250-00096/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8532 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8532)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació de refosa dels punts 1 i 2 en un únic punt

Revisar els suports intensius a l’escola inclusiva (SIEI) de la ciutat de Santa Co-loma de Gramenet, i ampliar els recursos i serveis per a l’alumnat amb necessitats educatives especifiques.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

3. Reservar places d’educació postobligatòria per l’alumnat amb necessitats edu-catives especials, i dotar a la ciutat places reservades en programes de formació i inserció (PFI) adaptats per a l’alumnat provinent de les SIEI.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 34

Esmena 3GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (3)De modificació

4. Disminuir la ràtio en els grups on sigui necessari per atendre alumnat amb necessitats educatives especifiques, reduir la ràtio en els centres de màxima comple-xitat de la ciutat.

Proposta de resolució sobre el finançament de les escoles de noves oportunitats de Cornellà de Llobregat250-00100/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8533 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8533)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació de refosa dels punts 1 i 2 en un únic punt

Sostenir l’oferta formativa per a joves en risc d’exclusió social i treballar perquè la Fundació El Llindar i la Fundació per a Joves La Carena de Cornellà de Llobre-gat obtinguin finançament públic.

Proposta de resolució sobre la sostenibilitat de l’oferta formativa per a joves en risc d’exclusió social250-00109/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8534 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8534)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De supressió i modificació

El Parlament de Catalunya insta el Govern a donar resposta al problema que pot suposar la impossibilitat de sostenir l’oferta formativa per a joves en risc d’exclusió social, i treballar per donar suport i finançament de les Escoles de Noves Oportu-nitats.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 35

Proposta de resolució sobre la creació d’un centre de dia per a la gent gran a Sant Joan Despí250-00115/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8468 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI REPUBLICÀ DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP

PARLAMENTARI REPUBLICÀ (REG. 8468)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació de refosa dels punts 1, 2 i 3 en un únic punt

Garantir una millor atenció a la gent gran de Sant Joan Despí en situació de vul-nerabilitat construint el Casal de gent gran projectat al carrer Sant Francesc de Sa-les del barri de Les Planes de forma que reuneixi les condicions necessàries per a ser usat també com a centre de dia per a la gent gran.

Proposta de resolució sobre la instal·lació de desfibril·ladors als jutjats250-00118/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8488 / Admissió a tràmit: Mesa de la CJ, 03.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8488)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació dels punts 1, 2 i 3

1. Avaluar la possibilitat de proveir tots els edificis judicials de desfibril·ladors al marge de les dades de la població dels municipis amb convenis amb Diputacions, Ajuntaments, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Municipis de Catalunya.

Proposta de resolució sobre el compliment de la Resolució 17/XI, sobre la situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d’una resposta institucional250-00123/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8456 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8456)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació de tota la proposta

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a: Presentar anualment un informe del progrés social de Catalunya basat en indi-

cadors socials i ambientals, de risc de pobresa i exclusió social, de condicions de

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 36

vida, benestar dels ciutadans i desenvolupament sostenible. Aquest informe ha de servir de referència per a elaborar i avaluar les polítiques públiques de la Generali-tat en la lluita contra les desigualtats i pel desenvolupament sostenible.

Proposta de resolució sobre la Cartera de serveis socials250-00124/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8469 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8469)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

2. Seguir garantint una distribució de recursos per als serveis socials que tingui en compte la diversitat del territori.

Proposta de resolució sobre el millorament de l’oferta pública de formació dels docents250-00126/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 5004; 8535 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE CATALUNYA EN COMÚ PODEM (REG. 5004)

Esmena 1GP de Catalunya en Comú Podem (1)D’addició al final del punt 2

2. Elaborar, abans de l’inici del curs 2018-2019, un pla de formació permanent del professorat per a dotar els docents de les competències necessàries per la gestió diversificada de les aules i desplegar les competències necessàries per fer front a les situacions i les causes previstes ja en els decrets, protocols i plans del Departament d’Ensenyament. Es posarà una especial atenció a la formació destinada a aquelles activitats relacionades amb l’aprenentatge d’idiomes, la mediació en casos d’asset-jament escolar, la coeducació, la innovació i l’avaluació de competències.

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8535)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

1. Ampliar i millorar l’oferta pública de formació adreçada al personal docent. I donar compliment efectiu a l’establert en els diferents decrets, protocols i plans del Departament d’Ensenyament.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 37

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

2. Publicar abans de l’inici del curs 2018-2019, un pla de formació permanent del professorat per a dotar els docents de les competències necessàries per la gestió diversificada de les aules i desplegar les competències necessàries per fer front a les situacions i les causes previstes ja en els decrets, protocols i plans del Departament d’Ensenyament.

Proposta de resolució sobre la construcció de l’Institut escola El Bosc de Rubí250-00133/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 6424; 8536 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTES I UNITS PER AVANÇAR (REG. 6424)

Esmena 1GP Socialistes i Units per Avançar (1)D’addició del punt 3

3. Mentrestant, assumir el manteniment ordinari dels mòduls prefabricats, i re-novar-los un cop aquests queden fora del termini de garantia.

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8536)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació de refosa dels punts 1 i 2 en un únic punt

Convocar la Taula Mixta de Planificació escolar de Rubí per revisar la progra-mació escolar, tenint en compte els recursos existents, les necessitats d’escolaritza-ció i les projeccions demogràfiques.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació i supressió

3. Mentrestant, assumir el manteniment ordinari dels mòduls prefabricats, un cop aquests queden fora del termini de garantia.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 38

Proposta de resolució sobre la construcció del gimnàs a l’Escola Francesc Aldea i Pérez, de Terrassa250-00139/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8537 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8537)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a revisar la planifi-cació de construccions escolars i prioritzarà la construcció del gimnàs de l’Escola Francesc Altea tenint en compte les necessitats d’escolarització de la ciutat de Ter-rassa i la disponibilitat pressupostària.

Proposta de resolució sobre la implantació de les unitats de valoració forense integral250-00142/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8489 / Admissió a tràmit: Mesa de la CJ, 03.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8489)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)D’addició

1. Implantar, tenint en compte les limitacions pressupostàries actuals, les Unitats de Valoració Forense Integral a Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida i Girona, així com a les divisions territorials del partit de Barcelona on no estan implantades

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)D’addició

2. Reforçar, tenint en compte les limitacions pressupostàries actuals, les Unitats de Valoració Forense Integral que ja estan implantades, a fi d’evitar la seva sobre-càrrega.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 39

Proposta de resolució sobre la no extradició d’Hervé Falciani a Suïssa250-00143/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8491 / Admissió a tràmit: Mesa de la CJ, 03.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8491)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De supressió

1. El Parlament de Catalunya manifesta la seva preocupació per la situació del ciutadà Hervé Falciani, que ha col·laborat amb les autoritats espanyoles en la lluita contra el frau i l’evasió fiscal, greu problema al qual actualment ens enfrontem, i expressa la postura contrària a la seva extradició, sol·licitant que, arribat el cas, de-negui l’extradició a Suïssa de Hervé Daniel Marcel Falciani, en especial atenció a la seva lloable col·laboració amb l’administració tributària espanyola.

Proposta de resolució sobre l’increment de places públiques de centre de dia a Roda de Berà250-00149/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 6421 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTES I UNITS PER AVANÇAR (REG. 6421)

Esmena 1GP Socialistes i Units per Avançar (1)D’addició al text

El Parlament insta el Govern de la Generalitat a incrementar les places amb fi-nançament públic per a centres de dia al municipi de Roda de Berà (Tarragonès), prioritzant aquells centres de dia de titularitat pública sense cap plaça concertada o pública, per tal d’afavorir el manteniment de l’autonomia personal de la seva gent gran en el seu entorn personal i familiar, alhora que els permeti gaudir d’una vellesa digna i activa.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 40

Proposta de resolució sobre el garantiment i la suficiència econòmica dels programes i les activitats per a fomentar l’envelliment actiu250-00152/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 6422 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTES I UNITS PER AVANÇAR (REG. 6422)

Esmena 1GP Socialistes i Units per Avançar (1)De supressió de tot el punt 1

1. Dotar presupuestariamente y proceder a la devolución de las cantidades anti-cipadas por los usuarios, previo estudio de afectación a cada servicio, teniendo en cuenta que el contrato finalizó el pasado 31 de diciembre de 2017.

Esmena 2GP Socialistes i Units per Avançar (2)De modificació del punt 3

3. Fins que es produeixi la nova contractació, assegurar que es duguin a terme activitats gratuïtes als casals de la Gent Gran.

Esmena 3GP Socialistes i Units per Avançar (3)De modificació del punt 4

4. Comunicar als usuaris i usuàries dels casals de la gent gran, a les seves direc-cions i als alcaldes o alcaldesses de les ciutats afectades, els motius de la finalització del contracte, el calendari orientatiu de publicació i resolució del nou contracte i les activitats gratuïtes que es recuperaran abans de la nova adjudicació.

Proposta de resolució sobre la Xarxa d’Impulsors de la Garantia Juvenil250-00153/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8471 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8471)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

1. Incorporar, a través del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i de la Direc-ció General de Joventut, la figura de referent d’ocupació juvenil. Figura similar als impulsors durant el Programa de Garantia Juvenil (2014-2020).

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

2. Seguir destinant els recursos necessaris des de la cartera de serveis amb do-tació pressupostària per poder oferir a les persones joves els programes, recursos i actuacions per a l’ocupació.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 41

Proposta de resolució sobre la formació del professorat d’educació primària i secundària en alumnes diagnosticats de trastorn d’espectre autista250-00154/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8538 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8538)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

3. Dotar de personal de suport per a l’alumnat amb necessitats educatives es-pecials associades a l’autonomia i a la regulació de la conducta, escolaritzats en centres educatius dependents del Departament d’Ensenyament que ho necessitin a partir del proper curs 2018-2019.

Proposta de resolució sobre la Ciutat de la Justícia de Tarragona250-00155/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8492 / Admissió a tràmit: Mesa de la CJ, 03.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8492)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació dels punts 1 i 2

1. Analitzar la viabilitat d’alternatives de finançament que, coordinadament amb l’Ajuntament de Tarragona, puguin facilitar la construcció de la Ciutat de la Justícia de Tarragona a mig termini.

Proposta de resolució sobre el desplegament de la Llei 11/2014, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia250-00158/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8472 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8472)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació i supressió

1. Seguir fent efectiu el desplegament integral de la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia en la mesura de les disponibilitats pressupostàries.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 42

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

3. Seguir dotant una partida pressupostària que pugui fer front al desplegament de la Llei 11/2014, del 10 d’octubre.

Esmena 3GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (3)D’addició

4. Reprendre, a partir del proper mes de setembre, el grup de treball entre el comandament del Cos de Mossos d’Esquadra i l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) per fer tot el seguiment davant les incidències per LGTBI-fòbia que arriben tant als Mossos com a l’OCH, i incorporant la representació d’altres col·lectius.

Esmena 4GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (4)D’addició

7. En la mesura que la situació pressupostària de la Generalitat ho permeti, fer campanyes informatives i de sensibilització adreçades a les persones bisexuals i la població en general per donar conèixer la seva discriminació específica i invisibilit-zada. Calen campanyes dirigides a erradicar la bifòbia.

Esmena 5GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (5)De modificació

8. Seguir desplegant l’article 12 de la Llei 11/2014, dedicat a l’educació, i desen-volupar mesures que incorporin la perspectiva coeducativa en tot l’entorn educatiu i escolar i que tinguin en compte tots els models familiars.

Proposta de resolució sobre la implantació d’un servei comú de notificacions i embargaments als jutjats de Tarragona250-00160/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8493 / Admissió a tràmit: Mesa de la CJ, 03.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8493)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

Continuar amb el procés d’implementació de l’oficina judicial arreu del territori, ja sigui d’una forma completa o gradual i progressiva, d’acord amb les disponibi-litats d’ubicació, tècniques i pressupostàries, i seguint l’ordre d’implantació que es determina de comú acord amb la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 43

Proposta de resolució sobre el manteniment del cicle formatiu de grau superior de documentació sanitària a l’Institut de la Ferreria, de Montcada i Reixac250-00169/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8539 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8539)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

1. Informar al govern municipal de Montcada i Reixac sobre el Pla d’Ordenació territorial de Formació Professional.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació de refosa dels punts 2, 3 i 4 en un únic punt

Programar l’oferta d’estudis de formació professional al Vallès Occidental, res-ponent a una visió global i adaptada a les necessitats de territori i del mercat de treball.

Proposta de resolució sobre la presència equilibrada de dones i homes en la Comissió de Codificació de Catalunya250-00171/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8494 / Admissió a tràmit: Mesa de la CJ, 03.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8494)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

Donar compliment a allò que disposa el Decret que regula la Comissió de Co-dificació de Catalunya aprofitant l’inici de l’actual legislatura, en el que cessen tots els membres de l’esmentada Comissió, i garantir la presència equilibrada de dones i homes en els nomenaments i designacions dels càrrecs d’aquesta Comissió, exclo-ent del recompte de la paritat aquells membres que en són pel càrrec que ocupen o nats i també aquells que són designats pels partits polítics amb representació par-lamentària.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 44

Proposta de resolució sobre el manteniment de les línies de P3 a Cambrils250-00174/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8540 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8540)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació de refosa dels punts 1 i 2 en un únic punt

Convocar la Taula Mixta de Planificació escolar de Cambrils per revisar la pro-gramació escolar, tenint en compte els recursos existents, les necessitats d’escolarit-zació i les projeccions demogràfiques.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació de refosa dels punts 4 i 5 en un únic punt

Programar l’oferta de llocs escolars del municipi de Cambril garantint el dret a l’educació de tothom i una adequada escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives, propiciant la cohesió social i evitant la segregació escolar.

Proposta de resolució sobre l’augment d’inversió en polítiques d’infància i família250-00179/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8474 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8474)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

1. Mantenir el creixement gradual de la inversió en despesa social (especialment en tot allò referit a infància i famílies) que el Govern de la Generalitat ha portat a terme al llarg d’aquests últims dos anys arribant als nivells de despesa social que correspondria a una economia com la nostra vetllant perquè l’Estat faci efectius els pagaments que li correspondrien en matèria de serveis socials.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

2. Seguir el desplegament previst per part de la DGAIA de la Llei 14/2010, de 27 de maig, de drets i oportunitats dels infants i adolescents, complint els terminis que la calendarització preveu.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 45

Proposta de resolució sobre l’augment de la visibilització de les dones i de les relacions no heteronormatives en els continguts educatius250-00182/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 6414; 8541 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTES I UNITS PER AVANÇAR (REG. 6414)

Esmena 1GP Socialistes i Units per Avançar (1)De modificació del punt 1

1. Donar a conèixer, en els continguts curriculars escolars, les figures de dones rellevants de la Història, la Ciència, la Filosofia, l’Esport, la Història de la Literatura i la Història de l’Art.

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8541)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)D’addició

1. Revisar i valorar l’augment de continguts del currículum escolar per tal de do-nar a conèixer les figures de dones rellevants de la Història, la Ciència, la Filosofia, l’Esport, la Història de la Literatura i la Història de l’Art.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De supressió i modificació

3. Treballar amb la resta de Comunitats Autònomes a la Conferència Sectorial d’Educació per tal que les dones tinguin una major presència en els diferents àmbits curriculars per tal de crear una genealogia femenina per promoure el paper d’aques-tes i contribuir al seu reconeixement en l’avenç de la societat.

Proposta de resolució sobre la realitat sociolaboral del col·lectiu de persones transgènere250-00183/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8475 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8475)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

2. Realitzar, en la mesura possible dins la situació pressupostària de pròrroga de la Generalitat, un estudi sobre la realitat del col·lectiu de persones trans.

Fascicle segon

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 46

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

3. Seguir elaborant protocols d’inserció sociolaboral per acompanyar al col·lec-tiu de persones trans que inclouen formació, capacitació i inserció laboral, així com facilitar la visibilització i denúncia de discriminacions, d’acord amb allò a la Llei 11/2014, del 10 de octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, trans-gèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Esmena 3GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (3)D’addició

Realitzar, en la mesura possible dins la situació pressupostària de pròrroga de la Generalitat, una campanya de desestigmatització i no discriminació que elimini els prejudicis en la contractació de les persones trans.

Proposta de resolució sobre centres educatius de noves oportunitats250-00185/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8542 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8542)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació de refosa dels punts 1 i 2 en un únic punt

Sostenir l’oferta formativa per a joves en risc d’exclusió social i treballar perquè la Fundació El Llindar i la Fundació per a Joves La Carena de Cornellà de Llo-bregat obtinguin finançament públic a càrrec dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

3) Garantir el treball conjunt i coordinat entre els departaments d’Ensenyament i Treball per donar compliment al contingut d’aquesta proposta de resolució.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 47

Proposta de resolució sobre el desplegament de la Llei 10/2015, de formació i qualificació professionals250-00186/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8543 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8543)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació de refosa dels punts 1 i 2 en un únic punt

Seguir treballant en el desplegament del contingut de la Llei 10/2015, del 19 de juny, de formació qualificació professionals, i donarà compliment a l’establert en les Mocions aprovades pel Parlament de Catalunya.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De supressió

3. Aprovar, abans de setembre de 2018, l’adscripció departamental i els Estatuts de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya.

Proposta de resolució sobre el projecte definitiu de construcció de l’Escola Sala i Badrinas, de Terrassa250-00187/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8544 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8544)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

1. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a, en el marc de la Taula Mixta de Planificació Escolar de la ciutat de Terrassa, elaborar la planifi-cació de construccions escolars tenint en compte les projeccions demogràfiques, els recursos existents i la disponibilitat pressupostària.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a, tenint en comp-te la planificació de construccions escolars, elaborar el calendari per la revisió de la documentació i acceptació del solar, la licitació de la redacció del projecte exe-cutiu i direcció de l’obra per la construcció de l’Escola Sala i Badrinas de Terrassa.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 48

Proposta de resolució sobre la construcció definitiva de l’Escola Badalona Port i la resolució d’obres pendents en centres educatius de Badalona250-00188/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8545 / Admissió a tràmit: Mesa de la CE, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8545)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

1. Encarregar el projecte executiu per la construcció de l’Escola Badalona Port quan l’Ajuntament de Badalona posi a disposició de la Generalitat de Catalunya del solar corresponent.

Esmena 2GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (2)De modificació

3. Garantir els recursos necessaris per continuar oferint una educació publica de qualitat a la ciutat de Badalona.

Proposta de resolució sobre les convocatòries de subvencions dirigides a entitats socials250-00197/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 6423 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTES I UNITS PER AVANÇAR (REG. 6423)

Esmena 1GP Socialistes i Units per Avançar (1)De modificació del punt 1

1) Dissenyar les convocatòries de subvencions i ajudes a les entitats socials amb una periodicitat quadriennal, per a projectes plurianuals, que suposin continuïtat en la prestació d’un mateix servei o activitat, amb l’objectiu de reduir els seus costos administratius i dotar de major seguretat i viabilitat als seus projectes.

Esmena 2GP Socialistes i Units per Avançar (2)D’addició d’un nou punt

3. Publicar la convocatòria de subvencions a les entitats socials durant el primer trimestre de cada any. Durant aquest període s’haurà de produir la justificació per part de les entitats socials de les subvencions rebudes l’any anterior.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.25. Propostes de resolució 49

Proposta de resolució sobre l’evolució de l’aplicació de la renda garantida de ciutadania250-00200/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8477 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8477)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De supressió

Realitzar, en el termini de 3 mesos des de l’aprovació d’aquesta Resolució, un estudi sobre els motius que porten aquestes persones que han sol·licitat la RGC a no acollir-se a la Prestació complementaria d’activació i Inserció (PCAI).

Proposta de resolució sobre el pagament dels imports per efectes retroactius de les prestacions per dependència250-00201/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8479 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE JUNTS PER CATALUNYA I GRUP PARLAMENTARI

REPUBLICÀ (REG. 8479)

Esmena 1GP de Junts per Catalunya, GP Republicà (1)De modificació

3. Seguir garantint que els processo administratius s’ajustin a la legalitat vigent, com a garantia cap als administrar per poder impugnar o demanar la revisió del pro-cés, si s’escau, en cas que es vegin vulnerat els seus drets.

Proposta de resolució sobre les concessions de restauració de l’aeroport de Barcelona - el Prat250-00203/12

ESMENES PRESENTADES

Reg. 8171 / Admissió a tràmit: Mesa de la CTASF, 05.07.2018

GRUP PARLAMENTARI DE CIUTADANS (REG. 8171)

Esmena 1GP de Ciutadans (1)De modificació dels punts 1 i 2, que queden redactats en un punt únic

1. Sol·licitar a AENA la mediació entre les empreses adjudicatàries i la repre-sentació sindical perquè siguin d’aplicació totes les condicions que conté el Conveni Interprovincial d’Hostaleria de Catalunya i els acords i pactes existents a l’anome-nat Lote 22.

BOPC 1219 de juliol de 2018

3.10.85. Propostes de resolució per a crear comissions, subcomissions i grups de treball 50

3.10.85. Propostes de resolució per a crear comissions, subcomissions i grups de treball

Proposta de creació d’un grup de treball sobre la discapacitat251-00001/12

PRESENTACIÓ: GP JXCAT, GP ERC, GP PSC-UNITS, SP PPC, SP CUP-CC

Reg. 8684 / Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió de Treball, Afers Socials i

Famílies, 05.07.2018

A la Mesa del ParlamentEls portaveus dels grups parlamentaris sotasignats, d’acord amb el que estableix

l’article 55 del Reglament del Parlament, proposen la creació, dins la Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies, del grup de treball següent:

DenominacióGrup de treball sobre discapacitat

ObjecteL’anàlisi de la implementació a Catalunya de la Convenció de Nacions Unides

sobre els drets de les persones amb discapacitat.

ComposicióEl grup de treball es compon de representants de cadascun dels grups parlamen-

taris.

Incorporació d’especialistes o tècnicsEl grup de treball podrà sol·licitar la compareixença d’experts, d’acord amb l’ar-

ticle 49 del Reglament del Parlament.

Termini per a l’assoliment dels objectiusLliurament de la proposta i els resultats al cap de dos períodes de sessions a

comptar des de la seva constitució.

Mètode de funcionamentInforme amb la proposta objecte del grup de treball amb les corresponents re-

comanacions i conclusions. Així com també amb les propostes d’iniciatives parla-mentàries, si s’escauen.

ResultatEl règim general establert pel Reglament del Parlament per a les comissions,

amb representació ponderada dels grups parlamentaris.

Palau del Parlament, 3 de juliol de 2018Albert Batet i Canadell, GP JxCat; Anna Caula i Paretas, GP ERC; Eva Grana-

dos Galiano GP PSC-Units; portaveus. Xavier García Albiol, SP PPC; Carles Riera Albert, SP CUP-CC; representants

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.40. Acords, resolucions i comunicacions dels òrgans del Parlament 51

4. Informació

4.40. Acords, resolucions i comunicacions dels òrgans del Parlament

Declaració del Parlament de Catalunya en suport del poble gitano401-00003/12

LECTURA EN EL PLE

Sessió 13, 05.07.2018, DSPC-P 16

El 18 de juny de 2018 Matteo Salvini, ministre de l’Interior del govern italià, va declarar la intenció de constituir un cens de la població gitana a Itàlia amb la fina-litat d’expulsar-ne els gitanos en situació «irregular», i ho va justificar amb greus difamacions de caràcter econòmic, educatiu i social cap al poble gitano.

Aquestes declaracions se sumen a les d’altres dirigents internacionals, que, fins i tot en sessió plenària al Parlament Europeu, amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano, afirmaven que hi hauria d’haver un dia internacional per a «les vícti-mes dels problemes causats pels gitanos».

Aquestes posicions vulneren el marc normatiu europeu en matèria d’igualtat i de no-discriminació, com ara el Tractat de Lisboa, la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea o la Directiva 2000/43/CE del Consell, del 29 de juny de 2000, rela-tiva a l’aplicació del principi d’igualtat de tracte de les persones independentment de llur origen racial o ètnic, i també ometen el Marc europeu d’estratègies nacionals d’inclusió de la comunitat gitana en cada estat membre.

El Parlament de Catalunya no pot mantenir el silenci institucional davant aquests atacs discriminatoris cap al poble gitano, que alimenten i reforcen una imatge es-tereotipada i negativa de les gitanes i els gitanos i inciten la ciutadania al rebuig, el menyspreu i l’odi respecte a la població gitana.

El poble gitano és un poble més d’Europa i de Catalunya, la minoria més nom-brosa del continent, que ha patit una repressió constant al llarg de la seva història. En aquest sentit, el compromís del Parlament de Catalunya ha estat clar i inequívoc al llarg dels anys, amb l’adopció de diverses mocions i resolucions, la creació de l’intergrup del poble gitano o l’impuls des del Govern del Pla integral del poble gi-tano 2017-2020, amb l’objectiu d’aconseguir grans avenços en aquest reconeixement cultural i en l’equiparació social i econòmica del poble gitano al nostre país.

Per tot això, el Parlament de Catalunya manifesta el seu rebuig a les declaracions i polítiques antigitanistes, una forma específica de racisme que cal combatre insti-tucionalment i socialment. Així mateix, expressa ple suport al poble gitano i a les mobilitzacions convocades davant els atacs discriminatoris que ha rebut i continua rebent.

Al llarg de la seva història, Catalunya s’ha caracteritzat com a terra d’acollida, diversa i multicultural. Per això el Parlament de Catalunya fa una crida a la societat catalana perquè combati l’antigitanisme social, i per a sumar esforços per a treballar per la convivència i la igualtat a Europa.

Palau del Parlament, 5 de juliol de 2018

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.45.05. Comissions legislatives 52

4.45. Composició dels òrgans del Parlament

4.45.05. Comissions legislatives

Composició de la Comissió de Cultura410-00010/12

CORRECCIÓ D’ERRADES DE PUBLICACIÓ (BOPC 93)

Al BOPC 93, pàgina 12

Al darrer paràgrafOn hi diu:«[...] i secretària, la diputada Maialen Fernández Cabezas.»

Hi ha de dir:«[...] i secretària, la diputada Blanca Victoria Navarro Pacheco.»

A la signaturaOn hi diu:«La secretària de la Comissió, Maialen Fernández Cabezas»

Hi ha de dir:«La secretària de la Comissió, Blanca Victoria Navarro Pacheco»

4.53. Sessions informatives, compareixences i audiències

4.53.05. Sol·licituds de compareixença i propostes d’audiència

Sol·licitud de compareixença d’una representació de la Unió General de Treballadors davant la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública perquè informi sobre la situació laboral dels treballadors de la funció pública356-00069/12

SOL·LICITUD

Presentació: Pol Gibert Horcas, del GP PSC-Units (reg. 5009).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pú-blica, 04.07.2018.

Sol·licitud de compareixença d’una representació de Comissions Obreres davant la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública perquè informi sobre la situació laboral dels treballadors de la funció pública356-00070/12

SOL·LICITUD

Presentació: Pol Gibert Horcas, del GP PSC-Units (reg. 5010).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pú-blica, 04.07.2018.

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.53.05. Sol·licituds de compareixença i propostes d’audiència 53

Sol·licitud de compareixença d’una representació de la Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l’Administració de Catalunya davant la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública perquè informi sobre la situació laboral dels treballadors de la funció pública356-00071/12

SOL·LICITUD

Presentació: Pol Gibert Horcas, del GP PSC-Units (reg. 5011).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pú-blica, 04.07.2018.

Sol·licitud de compareixença de la secretària d’Administració i Funció Pública davant la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública perquè informi sobre les mesures previstes per a compensar els treballadors que van cobrir serveis mínims i que van treballar durant la vaga del 3 d’octubre de 2017356-00074/12

SOL·LICITUD

Presentació: Joan García González, del GP Cs (reg. 5616).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pú-blica, 04.07.2018.

Sol·licitud de compareixença de Guillermo Serrano, cap de polítiques públiques a Espanya i Portugal de Facebook, davant la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública perquè informi sobre els objectius del nou centre obert a Barcelona per a combatre el fenomen de les notícies falses356-00075/12

SOL·LICITUD

Presentació: Pol Gibert Horcas, del GP PSC-Units (reg. 5630).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pú-blica, 04.07.2018.

Sol·licitud de compareixença del director general de Serveis Penitenciaris davant la Comissió de Justícia perquè informi sobre la situació dels serveis penitenciaris356-00122/12

SOL·LICITUD

Presentació: Lorena Roldán Suárez, del GP Cs (reg. 6197).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió de Justícia, 03.07.2018.

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.53.10. Sessions informatives i compareixences de membres del Govern 54

Sol·licitud de compareixença d’Amparo Moreno Sardà, directora del Grup de Recerca del Laboratori de Periodisme i Comunicació per la Ciutadania Plural, davant la Comissió d’Afers Institucionals perquè informi sobre l’estat de l’aplicació de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, al món local356-00133/12

SOL·LICITUD

Presentació: Ferran Pedret i Santos, del GP PSC-Units (reg. 8169).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió d’Afers Institucionals, 04.07.2018.

4.53.10. Sessions informatives i compareixences de membres del Govern

Compareixença del conseller d’Interior davant la Comissió de Matèries Secretes i Reservades sobre l’aplicació i l’ús de les despeses reservades en compliment de la Llei 28/2001355-00003/12

SUBSTANCIACIÓ

Sessió informativa feta en la sessió 2 de la Comissió de Matèries Secretes i Reser-vades, tinguda el 04.07.2018, DSPC-C .

4.70. Comunicacions del president de la Generalitat i comunicacions del Govern i d’altres òrgans

4.70.01. Composició del Govern, delegacions de funcions i encàrrecs de despatx

Encàrrec del despatx del conseller de Territori i Sostenibilitat a la consellera de la Presidència330-00010/12

PRESENTACIÓ: PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Reg. 8610 / Coneixement: 04.07.2018

Al president del ParlamentBenvolgut president,De conformitat amb el que estableix l’article 12.1.k de la Llei 13/2008, de 5 de

novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, em plau donar-vos comp-te que durant l’absència del conseller de Territori i Sostenibilitat, el dia 3 i 4 de ju-liol de 2018, mentre romangui fora de Catalunya, s’encarregarà del despatx del seu Departament la consellera de la Presidència.

Cordialment,

Barcelona, 2 de juliol de 2018Joaquim Torra i Pla, president de la Generalitat de Catalunya

N. de la r.: El Decret 135/2018, de 2 de juliol, d’encàrrec del despatx del conseller de Territori i Sostenibilitat a la consellera de la Presidència els dies 3 i 4 de juliol de

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 55

2018, mentre romangui fora de Catalunya, és publicat al DOGC 7655, del 3 de juliol de 2018.

Suplència en l’exercici de les funcions del vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda pel conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència330-00011/12

PRESENTACIÓ: PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Reg. 8611 / Coneixement: 04.07.2018

Al president del ParlamentBenvolgut president,De conformitat amb el que estableix l’article 15.4 de la Llei 13/2008, de 5 de no-

vembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, em plau donar-vos compte que durant l’absència del vicepresident del Govern, els dies 3 i 4 de juliol, mentre ro-mangui fora de Catalunya, n’exercirà la suplència en l’exercici de les seves funcions, el conseller del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transpa-rència.

Cordialment,

Barcelona, 2 de juliol de 2018Joaquim Torra i Pla, president de la Generalitat de Catalunya

N. de la r.: El Decret 136/2018, de 2 de juliol, pel qual s’estableix la suplència en l’exercici de les funcions del vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisen-da els dies 3 i 4 de juliol de 2018, mentre romangui fora de Catalunya, és publicat al DOGC 7655, del 3 de juliol de 2018.

4.87. Procediments davant el Tribunal Constitucional

4.87.20. Recursos d’empara constitucional

Recurs d’empara 2388/2018, interposat pel Grup Parlamentari de Ciutadans, contra els acords de la Mesa del Parlament del 3 d’abril de 2018, pel qual s’admet la delegació de vot del diputat Carles Puigdemont i Casamajó, i del 24 d’abril de 2018, pel qual s’admet la delegació de vot del diputat Antoni Comín Oliveres383-00002/12

AL·LEGACIONS QUE FORMULA EL PARLAMENT

Al Pleno del Tribunal ConstitucionalEl letrado del Parlamento de Cataluña suscrito, en representación y defensa de

la Cámara y en cumplimiento del Acuerdo de la Mesa del día 15 de mayo de 2018, según tienen acreditado ante este Tribunal mediante escrito de fecha 25 de mayo de 2018, como mejor en derecho proceda

Dice1. Que en fecha 14 de mayo de 2018, el Parlamento de Cataluña recibió el reque-

rimiento del Pleno del Tribunal Constitucional por el que se comunica la admisión a trámite de la demanda de amparo avocado núm. 2388-2018, promovida por la repre-

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 56

sentación procesal del Grupo Parlamentario Ciutadans en el Parlamento de Cataluña, contra el Acuerdo de la Mesa del Parlamento de Cataluña de 3 de abril de 2018, por el que se admite la delegación de voto del diputado Carles Puigdemont i Casamajó y el Acuerdo de la Mesa del Parlamento de Cataluña de 24 de abril de 2018, por el que se admite la delegación de voto del diputado Antoni Comín Oliveras, y se le requiere para que en el plazo de diez días pueda comparecer en el recurso de amparo y para que emplace al resto de los grupos parlamentarios dando traslado de la demanda de amparo para que éstos puedan comparecer en el presente proceso constitucional.

2. Que la Mesa del Parlamento, 15 de mayo de 2018, adoptó el Acuerdo de per-sonarse en el procedimiento de Recurso de amparo núm. 2388-2018, promovido por la representación procesal del Grupo Parlamentario Ciutadans en el Parlamento de Cataluña, contra el Acuerdo de la Mesa del Parlamento de Cataluña de 3 de abril de 2018, por el que se admite la delegación de voto del diputado Carles Puigdemont i Casamajó y el Acuerdo de la Mesa del Parlamento de Cataluña de 24 de abril de 2018, por el que se admite la delegación de voto del diputado Antoni Comín Olive-ras, y remitir la documentación solicitada.

3. Que en fecha 25 de mayo de 2018, el Parlamento de Cataluña a través de su representación procesal, evacuando el trámite conferido y conforme a lo solicitado, ha aportado certificación de las actuaciones parlamentarias solicitadas.

4. Que, mediante comunicación de 5 de junio de 2018, el Pleno del Tribunal Constitucional ha tenido por personado al Parlamento de Cataluña en el recurso de referencia y por recibida la documentación aportada, concediéndole un plazo de veinte días para presentar alegaciones.

5. Que, evacuando el trámite conferido esta representación pasa a formular las siguientes

Alegaciones

I. Consideraciones preliminares sobre el objeto y alcance del presente recurso de amparo1. El recurso de amparo tiene por objeto, tal y como se indica en el escrito de

interposición, los acuerdos de la Mesa del Parlamento mediante los cuales se admi-tió la delegación de voto de los diputados Carles Puigdemont i Casamajó y Antoni Comín Oliveras, así como los acuerdos de la Mesa que desestimaron las solicitudes de reconsideración presentadas por el grupo parlamentario del que forman partes los recurrentes en amparo.

Un primer e importante dato a señalar en el contexto específico y concreto de un recurso de amparo es que los actos de la Mesa contra los que se dirige no desesti-man, deniegan o restringen los derechos que integran el ius in officium de los recu-rrentes. Son actos que reconocen derechos a otros diputados, dictados por la Mesa a solicitud de los mismos, concretamente el derecho a poder delegar el voto en otro miembro de su grupo parlamentario, de acuerdo con lo establecido en el artículo 95 del Reglamento del Parlamento de Cataluña (RPC).

La precisión que se acaba de hacer es importante en este caso, pues, como ve-remos después con más detalle, el recurso de amparo no es un procedimiento im-pugnatorio de actos o decisiones por razón de su adecuación a la legalidad, sino una acción de defensa de derechos subjetivos propios del solicitante del amparo, lo que le confiere una naturaleza especialmente protectora de estos derechos, pero al mis-mo tiempo limitada como instrumento procesal por razón de esa misma naturaleza.

2. La observación que se acaba de hacer es necesaria porque la lectura del re-curso pone en evidencia que los argumentos jurídicos en los que se fundamenta se orientan esencialmente a la valoración de los actos de la Mesa bajo la óptica del cumplimiento de los parámetros derivados de la legalidad parlamentaria o de las medidas cautelares establecidas por el Tribunal Constitucional, y solo de forma in-

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 57

directa o mediata sobre la argumentación –que debería ser principal en este caso– de que las decisiones de la Mesa vulneran los derechos subjetivos de los diputados recurrentes, concretamente los que dimanan del artículo 23 de la Constitución (CE).

Analizando los argumentos expuestos en el recurso, podemos comprobar fácil-mente cómo su fundamento principal radica en el reproche que se hace a los acuer-dos de la Mesa de haber aplicado incorrectamente el artículo 95 RPC que regula los supuestos de delegación de voto. Los recurrentes entienden que este precepto no ampara el derecho a delegar el voto de los dos diputados al no concurrir en los mis-mos ninguna de las causas establecidas en dicho precepto, ni pueden ser tampoco beneficiarios de la lectura extensiva de este derecho efectuada por el auto del Tribu-nal Supremo de 12 de enero de 2018 respecto de otros diputados que se encuentran en situación de prisión provisional.

Se argumenta en este sentido que los acuerdos de la Mesa son acuerdos nulos de pleno derecho por ser contrarios al mencionado artículo 95 RPC y que esta ilegali-dad afecta también, por conexión, a las facultades que integran el estatuto jurídica-mente relevante del representante público, pues es evidente que en su situación ac-tual los diputados a los que se ha permitido delegar el voto no están en condiciones de ejercer los deberes y derechos propios de cargo, de acuerdo con el Reglamento del Parlamento, especialmente el deber de asistencia a las sesiones del Pleno y de las comisiones de las que son miembros. Asimismo, se señala que el derecho de voto debe ser necesariamente presencial cuando no concurre ninguna de las causas habi-litantes para poderlo delegar en otro diputado. También se alega adicionalmente que la delegación de voto de los dos diputados es contraria al Auto del Tribunal Cons-titucional 5 / 2018, de 27 de enero, mediante el cual se adoptan diversas medidas cautelares relacionadas con la impugnación de la resolución del presidente del Par-lamento por la que se propone la investidura del diputado Carles Puigdemont i Ca-samajó como candidato a presidente de la Generalidad, concretamente la que deter-mina que los miembros de la cámara sobre las que pese una orden judicial de busca y captura e ingreso en prisión no podrán delegar el voto en otros parlamentarios.

3. Como puede deducirse, estos argumentos se enfocan desde la perspectiva del contraste de los acuerdos de la Mesa por los que se admite la delegación de voto de los dos diputados con las previsiones del Reglamento del Parlamento. Se trata, por tanto, de una impugnación de dichos acuerdos fundamentada en motivos de estricta legalidad parlamentaria, a saber, la existencia o no de causa habilitante para poder delegar el voto y el incumplimiento de los deberes y derechos inherentes a su condi-ción de diputados en los términos que establece el propio Reglamento de la cámara.

Hasta aquí no se da, por consiguiente, la condición necesaria que exige el recur-so de amparo como procedimiento especial de garantía de los derechos subjetivos de los diputados recurrentes, puesto que, como veremos en la siguiente alegación, la finalidad del amparo no es la de controlar la legalidad de los acuerdos de los ór-ganos parlamentarios, sino la de proteger a los diputados frente a actos de estos ór-ganos que vulneren «sus» derechos como diputados, tal y como estos se configuran en la Constitución, el Estatuto, las leyes y de manera especial por el Reglamento del Parlamento.

Dicho esto, hay que señalar que el recurso pretende deducir de la ilegalidad y nu-lidad alegadas de los acuerdos de la Mesa unas consecuencias que sí podrían afectar a los derechos de los recurrentes por hacer posible que unos diputados ausentes pue-dan votar mediante delegación a favor de otro diputado y producirse como conse-cuencia de ello una transformación de la configuración institucional del Parlamento al contaminarse el sistema de mayorías con unos votos que no deberían haberse per-mitido por la Mesa. En este sentido, los recurrentes entienden que con la delegación de voto se constituyen unas mayorías sobre una nulidad de pleno derecho y, lo que es tanto o más grave, las minorías son «minorizadas» [sic] como consecuencia de unas delegaciones de voto que no deberían haber sido concedidas por la Mesa; si-

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 58

tuación que se agrava en relación con eventuales mayorías especiales o cualificadas exigidas por el Estatuto. Todo ello con grave perjuicio de la preservación del plura-lismo político en el desarrollo de los procedimientos parlamentarios y de la garantía de la igualdad de los diputados.

4. En las siguientes alegaciones esta parte va a dar respuesta a los argumentos es-grimidos por los recurrentes, con el fin de demostrar que: a) los acuerdos de la Mesa mediante los cuales se autorizan las delegaciones de voto de los diputados Carles Puigdemont i Casamajó y Antoni Comín Oliveras no suponen ninguna vulneración de los derechos de los recurrentes vinculados a su ius in officium garantizados por el artículo 23 CE, no existiendo, en consecuencia, el presupuesto necesario para que pueda prosperar una acción procesal de la naturaleza propia de un recurso de am-paro; y b) que los mencionados acuerdos, a mayor abundamiento, no infringen el Reglamento de la cámara en materia de delegación de voto, ni contradicen tampoco las medidas cautelares dictadas por el Tribunal Constitucional en el ATC 5/ 2018, de 27 de enero.

II. Los acuerdos de la Mesa no han vulnerado los derechos de los recurrentes reconocidos por el artículo 23 CE: inexistencia del requisito necesario para que prospere el recurso de amparo1. La pretensión de los recurrentes no se adecua a la configuración del recurso

de amparo, teniendo en cuenta la naturaleza, finalidad y objeto a que responde esta acción procesal de acuerdo con lo establecido en la Constitución, la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional (LOTC) y la jurisprudencia constitucional. Si bien es cierto que el recurso atribuye a los acuerdos de la Mesa unos efectos negativos sobre los derechos de los recurrentes como se ha descrito en el apartado 3 de la anterior alegación, la lectura del recurso pone de relieve que la parte sustancial del mismo y también la más desarrollada argumentalmente, se dirige a cuestionar los acuerdos de la Mesa por razón de su presunta ilegalidad o nulidad de pleno derecho (tesis en la que se insiste reiteradamente), así como por su también presunta contravención de las medidas cautelares establecidas por el Tribunal Constitucional.

Sin embargo, el recurso de amparo no es un recurso dirigido a restaurar la legali-dad alterada o a corregir una interpretación inadecuada de la misma, sino que tiene un carácter marcadamente subjetivo, de tal modo que va asociado, como elemento indispensable, a la violación o grave afectación de un derecho del que lo interpone y, además, a que ese derecho tenga la naturaleza de derecho fundamental y a que la violación o afectación se produzca sobre su contenido esencial. En este sentido, el Tribunal Constitucional ha declarado que el recurso de amparo no es un recurso de casación «en interés de ley»,«sino exclusivamente una vía procesal dirigida a preser-var y restablecer los derechos fundamentales ante vulneraciones concretas y efecti-vas de los mismos (entre otras, SSTC 52/1992, FJ 1; 167/1986, FJ 4 o 114/1995, FJ 2).

Esto no implica, desde luego, que la vulneración de la legalidad por parte de un determinado acto sea indiferente desde la perspectiva del amparo. Pero sí insufi-ciente cuando no pueda deducirse de esta infracción una vulneración de un derecho fundamental. Como dice la STC 78/1997, FJ 4, solo cuando del acto ilegal «se deri-ve, al mismo tiempo, un menoscabo del derecho fundamental de un tercero podrá el Tribunal examinar la actuación de los poderes públicos que se considera contraria a la Constitución, pues la jurisdicción de amparo, en rigor, no ha sido concebida para amparar infracciones de preceptos sino vulneraciones de derechos».

Concretamente, no es jurídicamente posible la utilización de este cauce proce-sal para obtener del Tribunal Constitucional una sentencia por la cual se anule un acuerdo de la Mesa del Parlamento bajo el argumento de que este acuerdo es ilegal o nulo de pleno derecho por ser contrario al Reglamento de la cámara. Y tampoco por el hecho de que ese acuerdo tenga como consecuencia el reconocimiento de un derecho a favor de otro miembro de la cámara (el de poder delegar el voto). Porque

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 59

cuando esto sucede, se hace evidente que la verdadera pretensión que se ejerce me-diante el amparo no es tanto la de proteger el propio derecho como la de impugnar el reconocimiento de un derecho de un tercero. En este supuesto, salvo que se de-muestre que ese reconocimiento supone «concreta y efectivamente» una afectación grave o menoscabo del propio derecho, nos encontraríamos ante la situación que la doctrina cualifica como «contramparo», esto es, el uso inapropiado del recurso de amparo para impugnar el reconocimiento de un derecho a un tercero, en este caso de los dos diputados solicitantes de la delegación de voto, por considerar que este reconocimiento no está amparado por la norma.

En definitiva, como se dice en la STC 107/2015 (FJ 3, in fine) y se reitera en las SSTC 106 y 108/2015, en el contenido del artículo 23.2 CE no se encuentra lo que habría que llamar «derecho fundamental a la constitucionalidad» de las iniciativas parlamentarias o de los acuerdos de los órganos parlamentarios, porque, en tal caso, se difuminarían los contornos del derecho instituido en aquel precepto y se alteraría al mismo tiempo la propia configuración del recurso de amparo e incluso del entero sistema de la jurisdicción constitucional.

2. Como se ha avanzado anteriormente, los recurrentes entienden que los acuer-dos de la Mesa han vulnerado su ius in officium al atribuir a los mismos, como efec-to directo o inmediato, una alteración del sistema de mayorías que se derivaría de la delegación de voto indebidamente autorizada por la Mesa, con su correspondiente repercusión en la garantía de igualdad de los diputados y la necesaria preservación del pluralismo político. Se argumenta en este sentido que la delegación de voto im-plica una «minorización» de las minorías y una transformación de la configuración política de la propia cámara que inevitablemente puede tener consecuencias para el desarrollo de la actividad parlamentaria.

Este aspecto de la demanda de amparo pone de manifiesto que los recurrentes alegan una lesión del artículo 23.2 CE conectada con los acuerdos de la Mesa y que, desde esta concreta perspectiva, el recurso podría encajar en la lógica y naturaleza propias del recurso de amparo.

Sin embargo, aún admitiendo esta conexión, la lesión alegada resulta más aparen-te que real si tomamos en consideración que los acuerdos de la Mesa no son en este caso configuradores de ninguna nueva mayoría parlamentaria ni de modificación de la existente. La mayoría parlamentaria, la posición de las minorías, el principio de igualdad entre los diputados y el pluralismo político que expresa el Parlamento no encuentran su fundamento y legitimidad en unos acuerdos de la Mesa mediante los cuales se autoriza (o se deniega, en su caso) a un diputado delegar el voto, sino en un proceso electoral cuyo resultado ha configurado previamente los parámetros mencio-nados y que también ha tenido como consecuencia que determinadas personas hayan podido participar en el mismo y obtenido la condición de diputados.

Por consiguiente, plantea serias dudas atribuir a los acuerdos de la Mesa los efec-tos que dicen los recurrentes cuando estos acuerdos, per se, no alteran la composi-ción de derecho del Parlamento, que es la que se debe considerar para valorar si se transforma la configuración institucional de la cámara. Los acuerdos de la Mesa o de otros órganos parlamentarios que aplican el Reglamento en cuestiones como la delegación de voto o, por citar otro ejemplo, la suspensión del ejercicio de derechos, no pueden tener, por su propia naturaleza, los efectos que pretenden los recurrentes. Son acuerdos internos que afectan al estatuto de los diputados y cuya garantía en amparo sería perfectamente posible y lógica por parte de los diputados directamente afectados por estas decisiones. Pero mucho más discutible sería pretender extender esta protección a los derechos de los demás diputados, porque la delegación de voto se basa en la existencia de un diputado de pleno derecho, que también es titular del derecho del artículo 23.2 CE, supuesto que aquí no se discute, y que es la determi-nante a los efectos del régimen de mayorías y minorías y de expresión del pluralis-mo político.

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 60

Quiere decirse con ello que no es suficiente para considerar vulnerado el ius in officium de un diputado que un acuerdo de la Mesa pueda tener alguna repercusión indirecta o mediata sobre el mismo, como consecuencia del reconocimiento de un derecho a favor de otro diputado en aplicación del Reglamento de la cámara. Esto sucede en el caso de la autorización para delegar el voto, si bien de ello no pueden deducirse los efectos que pretenden los recurrentes sobre su propio derecho al atri-buir al acto de delegación un valor que realmente no tiene, pues es evidente que no modifica los parámetros políticos en los que se asienta tal y como quedaron estable-cidos en el proceso electoral que determinó su composición. Y, en cualquier caso, es razonable deducir que esa eventual repercusión o afectación derivada de la autoriza-ción de la delegación de voto nunca podría tener la consideración de una lesión del núcleo esencial de la función representativa parlamentaria del artículo 23.2 CE en el sentido que exige el Tribunal Constitucional para que pueda prosperar el amparo (entre otras, las SSTC 38/1999, FJ 2; 107/2001, FJ 3; 40/2003, FJ 2; o 1/2015, FJ 3).

III. La delegación de voto no es contraria al artículo 95 del Reglamento del Parlamento de Cataluña: necesidad de una interpretación extensiva del precepto en aplicación del artículo 23.2 CE1. El recurso alega que los acuerdos de la Mesa por los que se autoriza la de-

legación de voto de los diputados Carles Puigdemont i Casamajó y Antoni Comín Oliveras, infringen lo establecido en el artículo 95 RPC porque este precepto solo permite delegar el voto en los supuestos tasados que contempla. Concretamente se dice que la «incapacidad prolongada debidamente acreditada», que sería el supues-to en que podría fundamentarse la delegación, solo puede entenderse referido a una incapacidad o imposibilidad física para ejercer los derechos como diputado, sin que pueda extenderse a otro tipo de incapacidades, como podría ser, por ejemplo, una incapacidad legal.

Los recurrentes recuerdan que ambos diputados no asisten a las sesiones parla-mentarias por encontrarse fuera de España y pesar sobre ellos sendas órdenes de busca y captura e ingreso en prisión dictadas por el magistrado instructor de la cau-sa especial 20907/2017 seguida ante la Sala Penal del Tribunal Supremo. Y de ello se deduce que la inasistencia no obedece a una situación de incapacidad subsumible en el artículo 95 RPC, sino únicamente a una decisión voluntaria y libre de los dipu-tados que no puede tener cobijo en este precepto. En el desarrollo de su argumento, los recurrentes también hacen referencia al informe de los Servicios Jurídicos del Parlamento de Cataluña de 15 de enero de 2018, en el que se razona en favor de una interpretación del artículo 95 RPC necesariamente restrictiva de las causas de dele-gación y, en concreto, de circunscribir la situación de incapacidad prolongada a un impedimento físico o psíquico y no da otro de distinta naturaleza.

Sin embargo, como vamos a exponer a continuación, esta lectura del precepto reglamentario no puede ser tan simple ni lineal porque concurren diversos factores, generales y específicos, que obligan a hacer un ejercicio interpretativo más complejo para saber si los acuerdos de la Mesa tienen encaje o no en el precepto reglamentario.

2. Por de pronto, es necesario recordar que no existe en el ámbito parlamentario catalán una prohibición absoluta de delegación del voto de las diputadas y diputados como sucede en otros sistemas parlamentarios. Singularmente es oportuno traer a colación lo establecido en el apartado 3 del artículo 79 CE, según el cual el voto de los diputados y el de los senadores es personal e indelegable. Esta previsión es co-herente con la concepción tradicional del mandato parlamentario como intuito per-sonae, en aplicación estricta de la naturaleza representativa de los cargos electos.

Ahora bien, el Estatuto de Autonomía de Cataluña no establece ninguna previ-sión similar a la del artículo 79.3 CE, lo que hace posible que el Reglamento del Par-lamento puede establecer y regular la delegación de voto como lo hace el artículo 95 RPC. Respecto de esta regulación también es importante constatar como las causas

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 61

de delegación, aún condicionadas por el principio de ejercicio personal del voto, se han ido ampliando en el tiempo, como ponen de relieve las diversas modificaciones del Reglamento que se han realizado en esta materia. Así, de una primera y única causa circunscrita a la baja por maternidad, el Reglamento del Parlamento de Ca-taluña ha sido modificado posteriormente para extender este supuesto a la baja por paternidad y, después, en una nueva reforma, a la posibilidad de delegar también el voto en los supuestos de hospitalización, enfermedad grave o incapacidad prolonga-da debidamente acreditadas.

Ciertamente, las sucesivas reformas del Reglamento permiten establecer un hilo conductor común entre los supuestos o causas habilitantes para delegar el voto que las conecta a la concurrencia de factores incapacitantes de naturaleza física. Pero aún admitiendo esta premisa, hay que reconocer que la literalidad del precepto no descarta otras posibles motivaciones, como ocurre singularmente con la situación de «incapacidad prolongada». Obviamente, en este caso hay que entender incluida la incapacidad física o psíquica como dicen los recurrentes, pero también hay que reconocer que el precepto no se violenta en términos hermenéuticos convenciona-les si se interpreta que dicha incapacidad puede también referirse a otros supuestos que la justifiquen objetivamente. Esta ductilidad del precepto reglamentario queda implícita cuando el mismo remite a la Mesa del Parlamento para que establezca los criterios generales para «delimitar» los supuestos que permiten la delegación (no establecidos, sin embargo, hasta ahora).

3. Una buena prueba de esta ductilidad o flexibilidad en la interpretación de las causas de delegación nos la ofrece precisamente el auto del magistrado instructor de la causa especial seguida ante la Sala de lo Penal del Tribunal Supremo, de 12 de enero de 2018, al que también aluden los recurrentes, cuando declara la incapacidad legal prolongada de tres diputados en situación de prisión provisional, al efecto de que puedan delegar el voto en otros diputados si así lo solicitan y la Mesa del Par-lamento lo acuerda.

Es importante detenernos en el argumento de fondo que lleva a esta declaración de incapacidad legal. El auto es plenamente consciente de la relevancia que tiene en este caso la condición de diputados de los afectados y del anclaje directo que supo-ne esta condición con el derecho fundamental del artículo 23.2 en el doble sentido de ser un cargo de representación ciudadana y de la conexión que existe entre el acceso al mismo y su efectivo ejercicio. Sin embargo, también recuerda que pese al contenido del derecho de representación y su radical importancia en una sociedad democrática, no existe ninguna norma que establezca la preeminencia del derecho fundamental cuando concurren otros fines constitucionalmente legítimos que pue-dan entrar en conflicto con su pleno ejercicio y determinar que la persona se encuen-tre privada de libertad (como sucede con los bienes jurídicos que tutelan las normas penales). El auto hace referencia en este sentido a que el cargo representativo puede llegarse a perder definitivamente (citando el artículo 24 del Reglamento del Parla-mento de Cataluña) o pueda producirse su suspensión (citando el artículo 25 del Re-glamento del Parlamento de Cataluña, así como el supuesto del artículo 384 bis de la Ley de Enjuiciamiento Criminal (LECRIM) y que puede quedar temporalmente condicionado por la existencia de una medida cautelar de prisión, pues esta no pue-de decaer por el solo hecho de que el interesado ostente la condición de diputado y reclame poder ejercer sus funciones parlamentarias.

Sin embargo, consciente del conflicto que implica la situación de prisión provi-sional con el derecho de participación política del artículo 23.2 CE, el mismo auto se ve obligado a reconocer que la situación de prisión debe compatibilizarse siem-pre que sea posible con el ejercicio de este derecho, aunque sea de forma limitada. Y por ello es esencial resaltar cómo el fundamento séptimo se remite a la delegación de voto que contempla el Reglamento del Parlamento como el instrumento que el mismo ofrece para restringir en el menor grado posible el derecho de representación

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 62

porque, aunque solo posibilite su ejercicio parcial, no altera la voluntad mayoritaria en las votaciones.

Siguiendo con este hilo conductor, el auto del magistrado instructor no solo ad-mite y promueve la aplicación de esta solución, sino que determina en su parte dis-positiva la declaración de «la incapacidad legal prolongada de los investigados para cumplir el deber de asistir a los debates y las votaciones del Pleno del Parlamento de Cataluña por lo que, si los investigados lo solicitaran, corresponde a la Mesa del Parlamento arbitrar –en la forma que entienda procedente y si no hay razón admi-nistrativa que se oponga a ello– el procedimiento para que deleguen sus votos en otro diputado, mientras subsista su situación de prisión provisional».

Como se ha dicho anteriormente, la literalidad del artículo 95 RPC no exclu-ye que esta incapacidad legal pueda ser subsumida en el mismo. Por esta razón, el informe de los Servicios Jurídicos del Parlamento de 15 de enero de 2018 aludía también a este supuesto y consideraba que el auto del Tribunal Supremo abría un escenario para que la Mesa del Parlamento determinara que la incapacidad legal prolongada derivada de la situación de prisión provisional de los diputados tenía ca-bida en el precepto reglamentario.

4. Interesa destacar, en todo caso, la idea que subyace en el auto del Tribunal Supremo como solución de equilibrio entre la garantía del derecho de participación política del artículo 23.2 CE y la situación de privación de libertad del representante parlamentario. Esta situación de equilibrio pasa, cuando la situación de prisión pro-visional debe mantenerse a criterio de la autoridad judicial, por permitir que, como mínimo, los efectos del derecho de representación política puedan ejercerse en lo que sea compatible con aquella situación, siendo indiscutible que la delegación de voto en otro diputado debe ser considerada en este caso como contenido de este es-pacio o núcleo «mínimo».

Como ha declarado reiteradamente el Tribunal Constitucional, el derecho del ar-tículo 23.2 CE garantiza el derecho de los ciudadanos a acceder en condiciones de igualdad a las funciones y cargos públicos, así como que quienes hayan accedido a los mismos se mantengan en ellos y los desempeñen de conformidad con lo que la ley disponga (entre otras, las SSTC 16/1998, FJ 6; 181/1989, FJ 4; 205/1990, FJ 4; 177/2002, FJ 3; 40/2003, FJ 2; 208/2003, FJ 4; o 141/2007, FJ 3). Y, en el caso que nos ocupa, no podemos olvidar que se trata de diputados que pudieron concu-rrir sin ninguna limitación a las elecciones al Parlamento de Cataluña celebradas el día 21 de diciembre de 2017. Por consiguiente, en coherencia con la citada doctrina jurisprudencial, no solo han podido acceder al cargo de diputados, sino que tienen el derecho de ejercerlo en el marco de las normas que configuran su ius in officium.

Esta parte quiere resaltar de manera especial que cuando hablamos del derecho fundamental del artículo 23.2 CE, lo estamos haciendo de un derecho conectado con la esencia misma del gobierno democrático basado en la participación y el con-sentimiento de los ciudadanos. En este sentido, la representación política de un car-go electo y de manera especial de los miembros de las cámaras parlamentarias es también uno de los pilares en los que se asienta la definición del carácter democrá-tico del Estado a que se refiere el artículo 1.1 CE.

Todo ello solo puede llevar a la conclusión de que en el caso que nos ocupa es ne-cesario aplicar una interpretación especialmente restrictiva de los límites aplicables al derecho de participación política, consecuencia que deriva no solo de su reconoci-miento como derecho fundamental en la Constitución, sino también de la necesidad de interpretar este derecho de acuerdo con los convenios y tratados internacionales en materia de derechos humanos, tal y como determina el artículo 10.2 CE.

Como han señalado la doctrina y el propio Tribunal Constitucional, el artículo 10.2. CE dota a los tratados internacionales ratificados por España en materia de derechos humanos de un valor de fuente interpretativa integrativa del propio texto constitucional, de manera que no son solo instrumentos orientadores o interpretati-

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 63

vos de los derechos constitucionales (STC 38/1981), sino que actúan también como canon o parámetro para determinar, en la práctica, el contenido constitucionalmen-te declarado de los derechos y libertades fundamentales (STC 36/1991). Y en este contexto, es necesario señalar que el artículo 25 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos (Nueva York, 19 de diciembre de 1966) reconoce que todos los ciudadanos gozan del derecho de ser elegidos en los procesos electorales y acceder a la condición de representantes de los ciudadanos. Como dice el mismo artículo 25, estos derechos no pueden quedar sujetos a restricciones indebidas, lo que supone, de acuerdo con la doctrina del Comité de Derechos Humanos de Naciones Unidas, que cualquier condición que se imponga al ejercicio de los derechos amparados por el artículo 25 del Pacto Internacional deberá basarse en criterios objetivos y razona-bles y ser establecida por ley (Comentario General nº 25, aprobado por el Comité de Derechos Humanos el 12 de julio de 1996 con arreglo al párrafo 4 del artículo 40 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos).

En la misma dirección hay que recordar también el artículo 3 del Protocolo Adicional del Convenio para la Protección de los Derechos Humanos y de las Li-bertades Fundamentales del Consejo de Europa (Roma, 4 de noviembre de 1950 y París, 20 de marzo de 1952) sobre el derecho a elecciones libres, en condiciones que garanticen la libre expresión de la opinión del pueblo en la elección de los cuerpos legislativos. En desarrollo y aplicación de este derecho, el Tribunal Europeo de De-rechos Humanos (TEDH) ha reconocido a los Estados la capacidad para establecer límites legales respecto de este derecho, especialmente mediante la regulación de causas de inelegibilidad e incompatibilidad sobre el sufragio pasivo. Pero también es importante destacar que el TEDH ha declarado de manera clara y expresa que el artículo 3 del Protocolo adicional ampara también a los electos parlamentarios en el ejercicio efectivo de su mandato, después de haber accedido al cargo (STEDH Sa-dak y otros, c. Turquía, de 11 de junio de 2002).

5. Las consideraciones que se acaban de hacer ponen de relieve la importancia que en un sistema democrático tiene el derecho fundamental del artículo 23 CE en su doble vertiente de asegurar la participación de los ciudadanos en los asuntos pú-blicos por medio de los representantes libremente elegidos y de garantizar a los re-presentantes electos el ejercicio de su cargo de acuerdo con las normas que definen su ius in officium.

Esta doble vertiente del derecho determina también que cualquier persona que, de acuerdo con la ley, ha podido presentarse como candidata a las elecciones y ha resultado elegida, debe poder ejercer el cargo en representación de los ciudadanos y especialmente de los que han facilitado su elección, puesto que esta es la conse-cuencia necesaria que impone el artículo 23 CE y los convenios y tratados interna-cionales a los que se ha hecho referencia. Y, si por razón de la protección de otros bienes jurídicos fundamentales ese derecho pudiera verse condicionado de acuerdo con la Constitución y la ley, esto solo deberá producirse en la medida estrictamente necesaria, esto es, en sus efectos mínimos e indispensables.

IV. Los acuerdos de la Mesa a que se refiere el presente recurso tienen su fundamento en los mismos motivos que han permitido delegar el voto a los diputados que se encuentran en situación de prisión provisional: extensión analógica de los efectos derivados de la ejecución de las órdenes de detención europea ante la Justicia alemana y belga1. El auto del magistrado instructor del Tribunal Supremo de 12 de enero de

2018 declaró, como se ha dicho, la incapacidad legal prolongada de los diputados que se encuentran en situación de prisión provisional a los efectos de que puedan delegar su voto, como así se ha producido sin que sobre las decisiones de la Mesa se haya interpuesto impugnación alguna ni tampoco se haya recurrido en amparo. Esto supone un antecedente importante pues implica que la Mesa ha realizado en

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 64

este caso una interpretación del artículo 95 RPC en el sentido de comprender en su aplicación la incapacidad de poder asistir al Pleno no necesariamente vinculada a un impedimento físico o a motivos de salud. En definitiva, la actuación de la Mesa ha tenido en cuenta la primacía del derecho de participación del artículo 23.2 CE, con-siderando que en la situación que impide a los diputados poder asistir a los plenos por razón de su privación provisional de libertad, debe, no obstante, reconocerse la posibilidad de que ejerzan su derecho de voto por medio de la delegación del mismo en otro diputado.

Ciertamente, el auto de 12 de enero de 2018 se refiere a los diputados que se en-cuentran en situación de prisión preventiva y no a otros, como claramente se indica en el mismo. Sin embargo, no hay que olvidar el dato, especialmente relevante, de que en el momento que se dicta el auto de 12 de enero de 2018 sobre estos «otros» diputados, entre los que se encuentran los Sres. Carles Puigdemont i Casamajó y Antoni Comín Oliveras, no existía en ese momento ninguna medida cautelar de nin-gún Tribunal por haber sido retirada previamente la orden europea de detención por el mismo magistrado instructor.

Esta circunstancia fáctica adquiere especial importancia en este caso, puesto que permite establecer en términos jurídicos una clara diferenciación entre la posición jurídica de los diputados que se encuentran en situación de prisión provisional, de aquellos otros que se encuentran en el extranjero sin que pese sobre los mismos nin-guna medida de detención y extradición solicitada por el magistrado instructor de la causa que también les afecta. Sin embargo, esta diferenciación de posiciones deja de serlo cuando se produce esta última circunstancia y ello da origen a una situa-ción procesal en la cual el diputado pasa a quedar bajo custodia de un Tribunal que, en cumplimiento de una euroorden, puede adoptar medidas cautelares respecto del mismo y deberá decidir, en definitiva, sobre su entrega a las autoridades judiciales españolas.

Esta parte quiere destacar de manera especial que a esta misma conclusión llegó el magistrado instructor de la causa especial 20907/2017 en el auto de 22 de enero de 2018, cuando denegó reiterar una orden europea de detención del diputado Car-les Puigdemont i Casamajó, cuya reactivación había solicitado el Ministerio Fiscal. Como se expresa con claridad meridiana en el fundamento jurídico segundo de esta resolución, la reactivación en aquel momento de la orden de detención europea se deniega para evitar precisamente que la misma sea utilizada por el propio diputado para generar una situación de analogía o equivalencia con los otros diputados que están a disposición del Tribunal y han sido provisionalmente privados de su libertad.

En el auto se diferencia claramente entre la situación de elusión voluntaria de la asistencia al Parlamento por parte del diputado, de aquella otra que puede justificar la inasistencia no ya por responder a su libre decisión, sino por ser consecuencia de una situación procesal que le viene impuesta. Situación que, entre otras derivadas, el mismo auto reconoce de manera expresa que podría suponer «un contexto en el que poder delegar su voto», como si estuviera en el mismo supuesto que los diputados que se encuentran a disposición del Tribunal.

2. Hay que reconocer que el auto de 22 de enero de 2018 rechaza la reactivación de la orden de detención precisamente por evitar que todo ello ocurra, consideran-do, además, que la orden de detención podría servir para una estrategia del propio interesado para subvertir el orden legal que rige la actividad parlamentaria. Pero no deja de ser cierto también y esto es lo relevante para el presente recurso, que en el auto de 22 de enero de 2018 se reconocen a la ejecución de una orden de detención europea unos efectos jurídicos «objetivos» que permiten establecer una conexión in-eludible con los motivos expuestos en el anterior auto de 12 de enero de 2018 sobre el derecho a poder delegar el voto por parte de un diputado que no está privado del cargo ni suspendido de sus funciones. Porque la tesis de fondo que aflora en ambas resoluciones es que el elemento diferenciador entre la situación de unos diputados

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 65

y otros se encuentra en la existencia o no de una capacidad de decisión libre, esto es sin condicionantes jurídicos, para poder asistir a las sesiones del Pleno del Par-lamento. De manera que, si esto no se produce por estar sometidos a medidas cau-telares o a una actuación judicial derivada de la ejecución de una orden europea de detención, ambas situaciones pueden considerarse equivalentes como causa de inca-pacidad legal prolongada en lo que atañe a la posibilidad de poder delegar el voto.

3. Como es público y notorio, con posterioridad al auto de 22 de enero de 2018, el magistrado instructor de la causa especial 20907/2017 resolvió en sentido favora-ble a la reiteración de la orden de detención europea a los diputados a que se refiere el presente recurso. Esto tuvo como consecuencia la incoación del correspondiente procedimiento por la justicia alemana en el caso del diputado Carles Puigdemont i Casamajó y de la justicia belga en el caso del diputado Antoni Comín Oliveras.

La ejecución de la euroorden de detención significó para el diputado Carles Puig-demont i Casamajó el ingreso en prisión el día 26 de marzo de 2018, situación que se modificó posteriormente mediante otras medidas cautelares que continúan vigentes, pues a fecha de hoy no se ha producido resolución por parte de la justicia alemana. Concretamente, por resolución del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Hols-tein, de 5 de abril de 2018, la medida de prisión con fines de extradición quedó en suspenso con las condiciones establecidas en la propia resolución, que impiden al diputado la salida del territorio de Alemania mientras dure el procedimiento de ex-tradición en cumplimiento de la orden europea de detención (se adjuntan como do-cumentos 1 y 2 copias del escrito original y de su traducción al castellano del juzga-do de distrito de Neumünster y como documentos 3 y 4 copias del escrito original y de la traducción al castellano de la resolución del tribunal regional mencionado). En este contexto se produjo la solicitud de delegación de voto (presentada el 28 de marzo de 2018), que fue aceptada por la Mesa por resolución de 3 de abril de 2018 y que aún continúa vigente.

Para el diputado Antoni Comín Oliveras, la ejecución de la euroorden significó su puesta a disposición de la justicia belga y sujeción a diversas medidas cautelares, entre ellas, la de no poder abandonar el territorio sin autorización judicial previa y mantener el domicilio fijo en la ciudad de Lovaina. En este contexto se produjo la solicitud de delegación de voto (presentada el 23 de abril de 2018), que fue aproba-da por la Mesa por resolución de 24 de abril de 2018. Esa delegación de voto quedó sin efecto por renuncia del diputado presentada el día 29 de mayo de 2018, una vez la justicia belga rechazó la ejecución de la orden de detención cursada contra el di-putado (se adjuntan como documentos 5 y 6 copia original y su traducción al cas-tellano de la resolución del Tribunal de primera instancia de Bruselas de 5 de abril de 2018 y como documento 7 la traducción al castellano de la resolución de la Sala 41 del Tribunal de primera instancia de Bruselas por la que se rechaza la orden de detención de 16 de mayo de 2018).

4. De lo que se acaba de exponer queda acreditado que los acuerdos de la Mesa contra los que se ha interpuesto el recurso de amparo encuentran su fundamento en el artículo 95 RPC al concurrir en el presente caso diversos motivos que lo justifi-can y que han sido desarrollados en la presente y también en la anterior alegación. En primer lugar, porque la misma literalidad del precepto cuando se refiere a una situación de «incapacidad prolongada» permite incluir en dicho concepto no solo la incapacidad física, sino también otro tipo de incapacidad, como es la que obedece a una causa o motivo «legal». En segundo lugar, porque las exigencias del derecho de participación política determinan, por la especial naturaleza de este derecho, la ne-cesidad de una interpretación favorable a su ejercicio efectivo, tal y como reconoce el mismo Tribunal Supremo asumiendo que la delegación de voto es un mecanismo reglamentario que posibilita el ejercicio parcial del derecho cuando los diputados están sujetos a medidas judiciales que determinan que la imposibilidad de votar no nazca de la libre opción del titular del derecho. En tercer lugar, que esta situación no

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 66

solo se da respecto de los diputados que se encuentran en situación de prisión pro-visional, sino también, como se reconoce especialmente en el auto del magistrado instructor de 22 de enero de 2018, cuando esa libertad también queda condicionada por la ejecución de una orden de detención mediante la puesta a disposición de un Tribunal europeo del diputado y su sujeción a medidas cautelares mientras se trami-ta, y pueda establecerse, en consecuencia, una analogía o equivalencia con aquella.

La lectura que se acaba de hacer coincide por otra parte con la doctrina del Con-sejo de Estado establecida en el Dictamen 84/2018, de 25 de enero (emitido precisa-mente sobre la resolución del presidente del Parlamento de Cataluña mediante la que se proponía al diputado Carles Puigdemont i Casamajó como candidato a la presi-dencia de la Generalidad), en cuyo apartado IV se admite que el concepto de incapa-cidad a que se refiere el artículo 95 RPC, a pesar de que deba ser objeto de interpre-tación estricta como las demás causas de delegación que contempla, no excluye su aplicación por causas legales cuando la ausencia del diputado no lo sea «por su libre decisión y de manera totalmente voluntaria».

Y también encaja con la ausencia de impugnación por parte del Gobierno del Estado de los acuerdos de delegación de voto de los diputados a los que se refiere este recurso, constituyendo una excepción que no pasa desapercibida en la estrategia seguida por el mismo en esta materia. Ciertamente esto no constituye un argumento jurídico de autoridad como los que se han venido exponiendo, pero sí permite presu-mir que, si no se ha actuado en este caso, es precisamente por la existencia de estos argumentos y la dificultad de contrarrestarlos.

5. El recurso alega también que además de no existir una situación de incapaci-dad prolongada para delegar el voto en el sentido que determina el artículo 95 RPC, tampoco se habría cumplido en este caso la condición exigida por este precepto de que la incapacidad estuviera «debidamente acreditada».

La necesidad de acreditar el supuesto que origina el derecho tiene la finalidad de que la Mesa pueda comprobar si concurre efectivamente una situación subsumible en los supuestos de delegación. El cumplimiento de este requisito no depende tan-to de un formalismo cuanto de una constatación suficiente de unos hechos, en este caso la existencia de una orden de detención emitida por el Tribunal Supremo con-tra los diputados y la subsiguiente ejecución de la misma por las justicias alemana y belga a la que van asociadas medidas cautelares sobre los diputados durante su tramitación.

Con independencia de los documentos presentados por los interesados y que se acompañan a este escrito, es evidente que la reactivación de la euroorden por parte del magistrado instructor del Tribunal Supremo y su misma ejecución en Alemania y Bélgica son hechos públicos y notorios, conocidos por el Parlamento, sus miem-bros y ciudadanos en general por su amplia difusión y tratamiento en los medios de comunicación social. En este sentido, hay que recordar que tales circunstancias no han sido puestas en duda y, por tanto, han sido reconocidas por los recurrentes, ya que estos no las han argumentado en sus solicitudes de reconsideración de los acuerdos de la Mesa. Finalmente, tampoco debemos olvidar que el artículo 281.4 de la Ley de Enjuiciamiento Civil exime de prueba los hechos que gocen de notoriedad absoluta y general, circunstancia que sin lugar a dudas es aplicable a los hechos a que aquí nos referimos.

V. Los acuerdos de la Mesa por los que se acepta la delegación de voto no incumplen la medida cautelar establecida por el Tribunal Constitucional en su Auto 5/ 2018, de 27 de enero1. Los recurrentes consideran que la delegación de voto reconocida por la Mesa

a favor de los diputados Carles Puigdemont i Casamajó y Antoni Comín Oliveras contravienen la medida cautelar adoptada en el Auto del Tribunal Constitucional 5 /2018, de 27 de enero, concretamente la que se establece en la letra c) del apartado

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 67

4 de su parte dispositiva, cuando dispone que los miembros de la cámara sobre los que pese una orden judicial de busca y captura e ingreso en prisión no podrán dele-gar el voto en otros diputados.

Los recurrentes extienden los efectos de esta medida cautelar, circunscrita es-pecíficamente a un proceso constitucional concreto, como es la impugnación de disposiciones autonómicas 492-2018, promovida contra la candidatura del diputado Carles Puigdemont i Casamajó a ser investido presidente de la Generalidad, más allá del supuesto para el que se ha dictado y pretenden convertirla en un condicionante general que lo transciende. Se olvida con ello la naturaleza de las medidas cautela-res, que por su naturaleza son ad casum y no extrapolables más allá del proceso en el que se establecen, con el efecto añadido de pretender atribuir a la Mesa una ac-tuación incumplidora de las resoluciones del Tribunal Constitucional.

Sin embargo, ello no tiene fundamento alguno por razón de los límites aplica-tivos a los que queda sujeta cualquier medida cautelar y porque en ningún caso se puede pretender convertir una medida de esta clase en canon aplicativo general. En este caso, es necesario señalar, además, el carácter «provisionalísimo» de la me-dida, en tanto que adoptada excepcionalmente antes de resolver sobre la admisión a trámite de la impugnación, lo que acentúa aún más su vinculación y aplicación a un acto parlamentario concreto: el debate y votación de la investidura del diputado Carles Puigdemont i Casamajó como presidente de la Generalidad.

2. Como toda resolución judicial, el Auto 5/ 2018, de 27 de enero debe ser inter-pretado en el contexto en el que se dicta, así como de forma integrada y coherente con todo su contenido. Y si nos atenemos a su contenido, no solo queda claro, como no puede ser de otra forma, que la medida cautelar que establece es la de suspender «cualquier sesión de investidura» que no sea presencial y que no cumpla las tres con-diciones que se prescriben, entre ellas la prohibición de delegar el voto. Como resulta del fundamento jurídico 5 del auto, las tres condiciones impuestas forman parte de una prevención de conjunto que se adopta con el objeto de garantizar que la sesión de investidura que se impugna cumpla unas determinadas condiciones y no otras. Y ello no predetermina, por consiguiente, ni el Auto 5/2018, de 27 de enero podría pretenderlo, que se establezca una prohibición de delegación de voto de alcance ge-neral sobre los diputados a que se refiere el presente recurso respecto de otras sesio-nes parlamentarias distintas a la que contempla este auto.

De nuevo hay que recordar aquí lo dicho en la anterior alegación sobre la posi-bilidad de extender la delegación de voto a los diputados que no se encuentran en situación de prisión provisional, pero sí en la situación de sujeción especial que im-plica la efectiva ejecución de una orden europea de detención. Extensión que admi-te, como se ha dicho, el auto del Tribunal Supremo de 22 de enero de 2018 y que en modo alguno se puede enervar por la medida cautelar adoptada por el Tribunal Constitucional, salvo que esa delegación fuera utilizada para el supuesto concreto al que se refiere el Auto 5/2018, de 27 de enero cuando establece la medida cautelar.

3. Por último, y con independencia de lo que se acaba de exponer, es necesario recordar que la medida cautelar inicialmente establecida por el Auto 5/2018, de 27 de enero fue sustituida posteriormente por la suspensión de la convocatoria de la se-sión de investidura del candidato Carles Puigdemont i Casamajó a la presidencia de la Generalidad cuando la impugnación fue admitida definitivamente a trámite por el Auto 49/2018, de 26 de abril y que, más recientemente, esta misma suspensión ha quedado sin efecto, a su vez, por desaparición sobrevenida de su objeto, al no poder ser ya aplicada la resolución impugnada al haber sido nombrado presidente de la Generalidad de Cataluña el diputado Quim Torra i Pla.

Todos estos precedentes no hacen sino confirmar el carácter ad casum y el alcan-ce limitado de la prohibición de delegación de voto a que se refería el ATC 5/2018, de 27 de enero y la notoria desproporción en la que incurren los recurrentes cuando pretenden elevar a categoría general una determinación del Tribunal Constitucional

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 68

que no pretendía, ni podía pretender atendiendo al marco en que se dictó, tener se-mejante alcance.

Por todo lo expuesto, al Tribunal Constitucional,

SolicitaQue teniendo por presentado este escrito en tiempo y forma, junto con los docu-

mentos adjuntos, se sirva admitirlos y tenga por formuladas las alegaciones de esta parte en relación al Recurso de Amparo núm. 2388-2018, promovido por la represen-tación procesal del Grupo Parlamentario Ciutadans en el Parlamento de Cataluña, contra el Acuerdo de la Mesa del Parlamento de Cataluña de 3 de abril de 2018, por el que se admite la delegación de voto del diputado Carles Puigdemont i Casamajó y el Acuerdo de la Mesa del Parlamento de Cataluña de 24 de abril de 2018, por el que se admite la delegación de voto del diputado Antoni Comín Oliveras, así como contra los acuerdos de la Mesa por los que se desestimaron las solicitudes de recon-sideración y, en su momento, previos los trámites pertinentes, se dicte sentencia por la que se inadmita o se deniegue, en su caso, el amparo solicitado.

Barcelona para Madrid, a 5 de julio de 2018Antoni Bayona Rocamora, letrado del Parlamento de Cataluña

Recurs d’empara 2496/2018, interposat pel Subgrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, contra els acords de la Mesa del Parlament del 3 d’abril de 2018, pel qual s’autoritza la delegació de vot del diputat Carles Puigdemont i Casamajó; del 5 d’abril de 2018, pel qual es desestima l’escrit de petició de reconsideració; del 24 d’abril de 2018, pel qual s’admet la delegació de vot del diputat Antoni Comín Oliveres, i del 25 d’abril de 2018, pel qual es desestima l’escrit de petició de reconsideració383-00003/12

AL·LEGACIONS QUE FORMULA EL PARLAMENT

Al Pleno del Tribunal ConstitucionalEl letrado del Parlamento de Cataluña suscrito, en representación y defensa de

la Cámara y en cumplimiento del Acuerdo de la Mesa del día 15 de mayo de 2018, según tienen acreditado ante este Tribunal mediante escrito de fecha 25 de mayo de 2018, como mejor en derecho proceda

Dice1. Que en fecha 14 de mayo de 2018, el Parlamento de Cataluña recibió el reque-

rimiento del Pleno del Tribunal Constitucional por el que se comunica la admisión a trámite de la demanda de amparo avocado núm. 2496-2018, promovida por la repre-sentación procesal del Subgrupo Parlamentario del Partit Popular de Catalunya en el Parlamento de Cataluña, contra los Acuerdos de la Mesa del Parlamento de Catalu-ña de 3 de abril de 2018 mediante el que autoriza la delegación de voto del diputado electo Sr. Carles Puigdemont i Casamajó; el acuerdo de 5 de abril de 2018 por el que desestima los escritos de petición de reconsideración presentados contra el acuerdo de 3 de abril, así como también contra el acuerdo de 24 de abril de 2018 mediante el que autoriza la delegación de voto del diputado electo Sr. Antoni Comín Oliveras; y el acuerdo de 25 de abril de 2018 por el que desestima los escritos de petición de re-consideración presentados contra el acuerdo de 24 de abril de 2018, y se le requiere para que en el plazo de diez días pueda comparecer en el recurso de amparo y para

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 69

que emplace al resto de los grupos parlamentarios dando traslado de la demanda de amparo para que éstos puedan comparecer en el presente proceso constitucional.

2. Que la Mesa del Parlamento, 15 de mayo de 2018, adoptó el Acuerdo de per-sonarse en el procedimiento de Recurso de amparo núm. 2496-2018, promovido por la representación procesal del Subgrupo Parlamentario del Partit Popular de Cata-lunya en el Parlamento de Cataluña, contra los Acuerdos de la Mesa del Parlamento de Cataluña de 3 de abril de 2018, mediante el que autoriza la delegación de voto del diputado electo Sr. Carles Puigdemont i Casamajó; el acuerdo de 5 de abril de 2018 por el que desestima los escritos de petición de reconsideración presentados contra el acuerdo de 3 de abril, así como también contra el acuerdo de 24 de abril de 2018 mediante el que autoriza la delegación de voto del diputado electo Sr. Antoni Co-mín Oliveras; y el acuerdo de 25 de abril de 2018 por el que desestima los escritos de petición de reconsideración presentados contra el acuerdo de 24 de abril de 2018 y remitir la documentación solicitada.

3. Que en fecha 25 de mayo de 2018, el Parlamento de Cataluña a través de su representación procesal, evacuando el trámite conferido y conforme a lo solicitado, ha aportado certificación de las actuaciones parlamentarias solicitadas.

4. Que, mediante comunicación de 5 de junio de 2018, el Pleno del Tribunal Constitucional ha tenido por personado al Parlamento de Cataluña en el recurso de referencia y por recibida la documentación aportada, concediéndole un plazo de veinte días para presentar alegaciones.

5. Que, evacuando el trámite conferido esta representación pasa a formular las siguientes

Alegaciones

I. Consideraciones preliminares sobre el objeto y alcance del presente recurso de amparo1. El recurso de amparo tiene por objeto, tal y como se indica en el escrito de in-

terposición, los acuerdos de la Mesa del Parlamento mediante los cuales se autorizó la delegación de voto de los diputados Carles Puigdemont i Casamajó y Antoni Co-mín Oliveras, así como los acuerdos de la Mesa que desestimaron las solicitudes de reconsideración presentadas por el subgrupo parlamentario del que forman partes los recurrentes en amparo.

Un primer e importante dato a señalar en el contexto específico y concreto de un recurso de amparo es que los actos de la Mesa contra los que se dirige no desesti-man, deniegan o restringen los derechos que integran el ius in officium de los recu-rrentes. Son actos que reconocen derechos a otros diputados, dictados por la Mesa a solicitud de los mismos, concretamente el derecho a poder delegar el voto en otro miembro de su grupo parlamentario, de acuerdo con lo establecido en el artículo 95 del Reglamento del Parlamento de Cataluña (RPC).

La precisión que se acaba de hacer es importante en este caso, pues, como ve-remos después con más detalle, el recurso de amparo no es un procedimiento im-pugnatorio de actos o decisiones por razón de su adecuación a la legalidad, sino una acción de defensa de derechos subjetivos propios del solicitante del amparo, lo que le confiere una naturaleza especialmente protectora de estos derechos, pero al mis-mo tiempo limitada como instrumento procesal por razón de esa misma naturaleza.

2. La observación que se acaba de hacer es necesaria porque la lectura del re-curso pone en evidencia que los argumentos jurídicos en los que se fundamenta se orientan esencialmente a la valoración de los actos de la Mesa bajo la óptica del cumplimiento de los parámetros derivados de la legalidad parlamentaria o de las medidas cautelares establecidas por el Tribunal Constitucional, y solo de forma in-directa o mediata sobre la argumentación –que debería ser principal en este caso–

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 70

de que las decisiones de la Mesa vulneran los derechos subjetivos de los diputados recurrentes, concretamente los que dimanan del artículo 23 de la Constitución (CE).

Analizando los argumentos expuestos en el recurso, podemos comprobar fácil-mente cómo su fundamento principal radica en el reproche que se hace a los acuer-dos de la Mesa de haber aplicado incorrectamente el artículo 95 RPC que regula los supuestos de delegación de voto. Los recurrentes entienden que este precepto no ampara el derecho a delegar el voto de los dos diputados al no concurrir en los mis-mos ninguna de las causas establecidas en dicho precepto, ni pueden ser tampoco beneficiarios de la lectura extensiva de este derecho efectuada por el auto del Tribu-nal Supremo de 12 de enero de 2018 respecto de otros diputados que se encuentran en situación de prisión provisional.

Se argumenta en este sentido que los acuerdos de la Mesa son acuerdos nulos de pleno derecho por ser contrarios al mencionado artículo 95 RPC y que esta ilegali-dad afecta también, por conexión, a las facultades que integran el estatuto jurídica-mente relevante del representante público, pues es evidente que en su situación ac-tual los diputados a los que se ha permitido delegar el voto no están en condiciones de ejercer los deberes y derechos propios de cargo, de acuerdo con el Reglamento del Parlamento, especialmente el deber de asistencia a las sesiones del Pleno y de las comisiones de las que son miembros. Asimismo, se señala que el derecho de voto debe ser necesariamente presencial cuando no concurre ninguna de las causas habi-litantes para poderlo delegar en otro diputado. También se alega adicionalmente que la delegación de voto de los dos diputados es contraria al Auto del Tribunal Cons-titucional 5 / 2018, de 27 de enero, mediante el cual se adoptan diversas medidas cautelares relacionadas con la impugnación de la resolución del presidente del Par-lamento por la que se propone la investidura del diputado Carles Puigdemont i Ca-samajó como candidato a presidente de la Generalidad, concretamente la que deter-mina que los miembros de la cámara sobre las que pese una orden judicial de busca y captura e ingreso en prisión no podrán delegar el voto en otros parlamentarios.

3. Como puede deducirse, estos argumentos se enfocan desde la perspectiva del contraste de los acuerdos de la Mesa por los que se admite la delegación de voto de los dos diputados con las previsiones del Reglamento del Parlamento. Se trata, por tanto, de una impugnación de dichos acuerdos fundamentada en motivos de estricta legalidad parlamentaria, a saber, la existencia o no de causa habilitante para poder delegar el voto y el incumplimiento de los deberes y derechos inherentes a su condi-ción de diputados en los términos que establece el propio Reglamento de la cámara.

Hasta aquí no se da, por consiguiente, la condición necesaria que exige el recur-so de amparo como procedimiento especial de garantía de los derechos subjetivos de los diputados recurrentes, puesto que, como veremos en la siguiente alegación, la finalidad del amparo no es la de controlar la legalidad de los acuerdos de los ór-ganos parlamentarios, sino la de proteger a los diputados frente a actos de estos ór-ganos que vulneren «sus» derechos como diputados, tal y como estos se configuran en la Constitución, el Estatuto, las leyes y de manera especial por el Reglamento del Parlamento.

Dicho esto, hay que señalar que el recurso pretende deducir de la ilegalidad y nu-lidad alegadas de los acuerdos de la Mesa unas consecuencias que sí podrían afectar a los derechos de los recurrentes por hacer posible que unos diputados ausentes pue-dan votar mediante delegación a favor de otro diputado y producirse como conse-cuencia de ello una transformación de la configuración institucional del Parlamento al contaminarse el sistema de mayorías con unos votos que no deberían haberse per-mitido por la Mesa. En este sentido, los recurrentes entienden que con la delegación de voto se constituyen unas mayorías que se sostienen en la invalidez de unos acuer-dos de delegación de voto, de manera que se altera con ella el sistema de mayorías y la posición de las minorías. Todo ello con grave perjuicio de la igualdad de los miem-

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 71

bros del Parlamento que garantiza su estatuto jurídico de acuerdo con el artículo 23.2 CE, así como de la preservación de la actividad parlamentaria.

4. En las siguientes alegaciones esta parte va a dar respuesta a los argumentos es-grimidos por los recurrentes, con el fin de demostrar que: a) los acuerdos de la Mesa mediante los cuales se autorizan las delegaciones de voto de los diputados Carles Puigdemont i Casamajó y Antoni Comín Oliveras no suponen ninguna vulneración de los derechos de los recurrentes vinculados a su ius in officium garantizados por el artículo 23 CE, no existiendo, en consecuencia, el presupuesto necesario para que pueda prosperar una acción procesal de la naturaleza propia de un recurso de am-paro; y b) que los mencionados acuerdos, a mayor abundamiento, no infringen el Reglamento de la cámara en materia de delegación de voto, ni contradicen tampoco las medidas cautelares dictadas por el Tribunal Constitucional en el ATC 5/ 2018, de 27 de enero.

II. Los acuerdos de la Mesa no han vulnerado los derechos de los recurrentes reconocidos por el artículo 23 CE: inexistencia del requisito necesario para que prospere el recurso de amparo1. La pretensión de los recurrentes no se adecua a la configuración del recurso

de amparo, teniendo en cuenta la naturaleza, finalidad y objeto a que responde esta acción procesal de acuerdo con lo establecido en la Constitución, la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional (LOTC) y la jurisprudencia constitucional. Si bien es cierto que el recurso atribuye a los acuerdos de la Mesa unos efectos negativos sobre los derechos de los recurrentes como se ha descrito en el apartado 3 de la anterior alegación, la lectura del recurso pone de relieve que la parte sustancial del mismo y también la más desarrollada argumentalmente, se dirige a cuestionar los acuerdos de la Mesa por razón de su presunta ilegalidad o nulidad de pleno derecho (tesis en la que se insiste reiteradamente), así como por su también presunta contravención de las medidas cautelares establecidas por el Tribunal Constitucional.

Sin embargo, el recurso de amparo no es un recurso dirigido a restaurar la legali-dad alterada o a corregir una interpretación inadecuada de la misma, sino que tiene un carácter marcadamente subjetivo, de tal modo que va asociado, como elemento indispensable, a la violación o grave afectación de un derecho del que lo interpone y, además, a que ese derecho tenga la naturaleza de derecho fundamental y a que la violación o afectación se produzca sobre su contenido esencial. En este sentido, el Tribunal Constitucional ha declarado que el recurso de amparo no es un recurso de casación «en interés de ley», sino exclusivamente una vía procesal dirigida a preser-var y restablecer los derechos fundamentales ante vulneraciones concretas y efecti-vas de los mismos (entre otras, SSTC 52/1992, FJ 1; 167/1986, FJ 4 o 114/1995, FJ 2).

Esto no implica, desde luego, que la vulneración de la legalidad por parte de un determinado acto sea indiferente desde la perspectiva del amparo. Pero sí insufi-ciente cuando no pueda deducirse de esta infracción una vulneración de un derecho fundamental. Como dice la STC 78/1997, FJ 4, solo cuando del acto ilegal «se deri-ve, al mismo tiempo, un menoscabo del derecho fundamental de un tercero podrá el Tribunal examinar la actuación de los poderes públicos que se considera contraria a la Constitución, pues la jurisdicción de amparo, en rigor, no ha sido concebida para amparar infracciones de preceptos sino vulneraciones de derechos».

Concretamente, no es jurídicamente posible la utilización de este cauce proce-sal para obtener del Tribunal Constitucional una sentencia por la cual se anule un acuerdo de la Mesa del Parlamento bajo el argumento de que este acuerdo es ilegal o nulo de pleno derecho por ser contrario al Reglamento de la cámara. Y tampoco por el hecho de que ese acuerdo tenga como consecuencia el reconocimiento de un derecho a favor de otro miembro de la cámara (el de poder delegar el voto). Porque cuando esto sucede, se hace evidente que la verdadera pretensión que se ejerce me-diante el amparo no es tanto la de proteger el propio derecho como la de impugnar

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 72

el reconocimiento de un derecho de un tercero. En este supuesto, salvo que se de-muestre que ese reconocimiento supone «concreta y efectivamente» una afectación grave o menoscabo del propio derecho, nos encontraríamos ante la situación que la doctrina cualifica como «contramparo», esto es, el uso inapropiado del recurso de amparo para impugnar el reconocimiento de un derecho a un tercero, en este caso de los dos diputados solicitantes de la delegación de voto, por considerar que este reconocimiento no está amparado por la norma.

En definitiva, como se dice en la STC 107/2015 (FJ 3, in fine) y se reitera en las SSTC 106 y 108/2015, en el contenido del artículo 23.2 CE no se encuentra lo que habría que llamar «derecho fundamental a la constitucionalidad» de las iniciativas parlamentarias o de los acuerdos de los órganos parlamentarios, porque, en tal caso, se difuminarían los contornos del derecho instituido en aquel precepto y se alteraría al mismo tiempo la propia configuración del recurso de amparo e incluso del entero sistema de la jurisdicción constitucional.

2. Como se ha avanzado anteriormente, los recurrentes entienden que los acuer-dos de la Mesa han vulnerado su ius in officium al atribuir a los mismos, como efec-to directo o inmediato, una alteración del sistema de mayorías que se derivaría de la delegación de voto indebidamente autorizada por la Mesa, con su correspondiente repercusión en la garantía de igualdad de los diputados y la necesaria preservación del pluralismo político. Se argumenta en este sentido que la delegación de voto im-plica una «minorización» de las minorías y una transformación de la configuración política de la propia cámara que inevitablemente puede tener consecuencias para el desarrollo de la actividad parlamentaria.

Este aspecto de la demanda de amparo pone de manifiesto que los recurrentes alegan una lesión del artículo 23.2 CE conectada con los acuerdos de la Mesa y que, desde esta concreta perspectiva, el recurso podría encajar en la lógica y naturaleza propias del recurso de amparo.

Sin embargo, aún admitiendo esta conexión, la lesión alegada resultaría más aparente que real si tomamos en consideración que los acuerdos de la Mesa no son en este caso configuradores de ninguna nueva mayoría parlamentaria ni de modi-ficación de la existente. La mayoría parlamentaria, la posición de las minorías, el principio de igualdad entre los diputados y el pluralismo político que expresa el Par-lamento no encuentran su fundamento y legitimidad en unos acuerdos de la Mesa mediante los cuales se autoriza (o se deniega, en su caso) a un diputado delegar el voto, sino en un proceso electoral cuyo resultado ha configurado previamente los parámetros mencionados y que también ha tenido como consecuencia que deter-minadas personas hayan podido participar en el mismo y obtenido la condición de diputados.

Por consiguiente, plantea serias dudas atribuir a los acuerdos de la Mesa los efec-tos que dicen los recurrentes cuando estos acuerdos, per se, no alteran la composi-ción de derecho del Parlamento, que es la que se debe considerar para valorar si se transforma la configuración institucional de la cámara. Los acuerdos de la Mesa o de otros órganos parlamentarios que aplican el Reglamento en cuestiones como la delegación de voto o, por citar otro ejemplo, la suspensión del ejercicio de derechos, no pueden tener, por su propia naturaleza, los efectos que pretenden los recurrentes. Son acuerdos internos que afectan al estatuto de los diputados y cuya garantía en amparo sería perfectamente posible y lógica por parte de los diputados directamente afectados por estas decisiones. Pero mucho más discutible sería pretender extender esta protección a los derechos de los demás diputados, porque la delegación de voto se basa en la existencia de un diputado de pleno derecho, que también es titular del derecho del artículo 23.2 CE, supuesto que aquí no se discute, y que es la determi-nante a los efectos del régimen de mayorías y minorías y de expresión del pluralis-mo político.

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 73

Quiere decirse con ello que no es suficiente para considerar vulnerado el ius in officium de un diputado que un acuerdo de la Mesa pueda tener alguna repercusión indirecta o mediata sobre el mismo, como consecuencias del reconocimiento de un derecho a favor de otro diputado en aplicación del Reglamento de la cámara. Esto sucede en el caso de la autorización para delegar el voto, si bien de ello no pueden deducirse los efectos que pretenden los recurrentes sobre su propio derecho al atri-buir al acto de delegación un valor que realmente no tiene, pue es evidente que no modifica los parámetros políticos en los que se asienta la cámara en la forma que quedaron establecidos en el proceso electoral que determinó su composición. Y, en cualquier caso, es razonable deducir que esa eventual repercusión o afectación de-rivada de la autorización de la delegación de voto nunca podría tener la considera-ción de una lesión del núcleo esencial de la función representativa parlamentaria del artículo 23.2 CE en el sentido que exige el Tribunal Constitucional para que pueda prosperar el amparo (entre otras, las SSTC 38/1999, FJ 2; 107/2001, FJ 3; 40/2003, FJ 2; o 1/2015, FJ 3).

III. La delegación de voto no es contraria al artículo 95 del Reglamento del Parlamento de Cataluña: necesidad de una interpretación extensiva del precepto en aplicación del artículo 23.2 CE1. El recurso alega que los acuerdos de la Mesa por los que se autoriza la de-

legación de voto de los diputados Carles Puigdemont i Casamajó y Antoni Comín Oliveras, infringen lo establecido en el artículo 95 RPC porque este precepto solo permite delegar el voto en los supuestos tasados que contempla. Concretamente se aduce que la «incapacidad prolongada debidamente acreditada», que sería el único supuesto en que podría fundamentarse la delegación, solo puede entenderse referido a una incapacidad o imposibilidad física para ejercer los derechos como diputado, sin que pueda extenderse a otro tipo de incapacidades, como podría ser, por ejemplo, una incapacidad legal.

Los recurrentes recuerdan que ambos diputados no asisten a las sesiones parla-mentarias por encontrarse fuera de España y pesar sobre ellos sendas órdenes de busca y captura e ingreso en prisión dictadas por el magistrado instructor de la cau-sa especial 20907/2017 seguida ante la Sala Penal del Tribunal Supremo. Y de ello se deduce que la inasistencia no obedece a una situación de incapacidad subsumible en el artículo 95 RPC, sino únicamente a una decisión voluntaria y libre de los dipu-tados que no puede tener cobijo en este precepto. En el desarrollo de su argumento, los recurrentes también hacen referencia al informe de los Servicios Jurídicos del Parlamento de Cataluña de 15 de enero de 2018, en el que se razona en favor de una interpretación del artículo 95 RPC necesariamente restrictiva de las causas de dele-gación y, en concreto, de circunscribir la situación de incapacidad prolongada a un impedimento físico o psíquico y no da otro de distinta naturaleza.

Sin embargo, como vamos a exponer a continuación, esta lectura del precepto reglamentario no puede ser tan simple ni lineal porque concurren diversos factores, generales y específicos, que obligan a hacer un ejercicio interpretativo más complejo para saber si los acuerdos de la Mesa tienen encaje o no en el precepto reglamentario.

2. Por de pronto, es necesario recordar que no existe en el ámbito parlamentario catalán una prohibición absoluta de delegación del voto de las diputadas y diputados como sucede en otros sistemas parlamentarios. Singularmente es oportuno traer a colación lo establecido en el apartado 3 del artículo 79 CE, según el cual el voto de los diputados y el de los senadores es personal e indelegable. Esta previsión es co-herente con la concepción tradicional del mandato parlamentario como intuito per-sonae, en aplicación estricta de la naturaleza representativa de los cargos electos.

Ahora bien, el Estatuto de Autonomía de Cataluña no establece ninguna pre-visión similar a la del artículo 79.3 CE, lo que hace posible que el Reglamento del Parlamento puede establecer y regular la delegación de voto como lo hace el artí-

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 74

culo 95 RPC. Respecto de esta regulación también es importante constatar como las causas de delegación, necesariamente condicionadas por el principio de ejerci-cio personal del voto, se han ido ampliando en el tiempo, como ponen de relieve las diversas modificaciones del Reglamento que se han realizado en esta materia. Así, de una primera y única causa circunscrita a la baja por maternidad, el Reglamento del Parlamento de Cataluña ha sido modificado posteriormente para extender este supuesto a la baja por paternidad y, después, en una nueva reforma, a la posibilidad de delegar también el voto en los supuestos de hospitalización, enfermedad grave o incapacidad prolongada debidamente acreditadas.

Ciertamente, las sucesivas reformas del Reglamento permiten establecer un hilo conductor común entre los supuestos o causas habilitantes para delegar el voto que las conecta a la concurrencia de factores incapacitantes de naturaleza física. Pero aún admitiendo esta premisa, hay que reconocer que la literalidad del precepto no descarta otras posibles motivaciones, como ocurre singularmente con la situación de «incapacidad prolongada». Obviamente, en este caso hay que entender incluida la incapacidad física o psíquica como dicen los recurrentes, pero también hay que reconocer que el precepto no se violenta en términos hermenéuticos convenciona-les si se interpreta que dicha incapacidad puede también referirse a otros supuestos que la justifiquen objetivamente. Esta ductilidad del precepto reglamentario queda implícita cuando el mismo remite a la Mesa del Parlamento para que establezca los criterios generales para «delimitar» los supuestos que permiten la delegación (no establecidos, sin embargo, hasta ahora).

3. Una buena prueba de esta ductilidad o flexibilidad en la interpretación de las causas de delegación nos la ofrece precisamente el auto del magistrado instructor de la causa especial seguida ante la Sala de lo Penal del Tribunal Supremo, de 12 de enero de 2018, al que también aluden los recurrentes, cuando declara la incapacidad legal prolongada de tres diputados en situación de prisión provisional, al efecto de que puedan delegar el voto en otros diputados si así lo solicitan y la Mesa del Par-lamento lo acuerda.

Es importante detenernos en el argumento de fondo que lleva a esta declaración de incapacidad legal. El auto es plenamente consciente de la relevancia que tiene en este caso la condición de diputados de los afectados y del anclaje directo que supo-ne esta condición con el derecho fundamental del artículo 23.2 en el doble sentido de ser un cargo de representación ciudadana y de la conexión que existe entre el acceso al mismo y su efectivo ejercicio. Sin embargo, también recuerda que pese al contenido del derecho de representación y su radical importancia en una sociedad democrática, no existe ninguna norma que establezca la preeminencia del derecho fundamental cuando concurren otros fines constitucionalmente legítimos que pue-dan entrar en conflicto con su pleno ejercicio y determinar que la persona se encuen-tre privada de libertad (como sucede con los bienes jurídicos que tutelan las normas penales). El auto hace referencia en este sentido a que el cargo representativo puede llegarse a perder definitivamente (citando el artículo 24 del Reglamento del Parla-mento de Cataluña) o pueda producirse su suspensión (citando el artículo 25 del Re-glamento del Parlamento de Cataluña, así como el supuesto del artículo 384 bis de la Ley de Enjuiciamiento Criminal (LECRIM) y que puede quedar temporalmente condicionado por la existencia de una medida cautelar de prisión, pues esta no pue-de decaer por el solo hecho de que el interesado ostente la condición de diputado y reclame poder ejercer sus funciones parlamentarias.

Sin embargo, consciente del conflicto que implica la situación de prisión provi-sional con el derecho de participación política del artículo 23.2 CE, el mismo auto se ve obligado a reconocer que la situación de prisión debe compatibilizarse siem-pre que sea posible con el ejercicio de este derecho, aunque sea de forma limitada. Y por ello es esencial resaltar cómo el fundamento séptimo se remite a la delegación de voto que contempla el Reglamento del Parlamento como el instrumento que el

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 75

mismo ofrece para restringir en el menor grado posible el derecho de representación porque, aunque solo posibilite su ejercicio parcial, no altera la voluntad mayoritaria en las votaciones.

Siguiendo con este hilo conductor, el auto del magistrado instructor no solo ad-mite y promueve la aplicación de esta solución, sino que determina en su parte dis-positiva la declaración de «la incapacidad legal prolongada de los investigados para cumplir el deber de asistir a los debates y las votaciones del Pleno del Parlamento de Cataluña por lo que, si los investigados lo solicitaran, corresponde a la Mesa del Parlamento arbitrar –en la forma que entienda procedente y si no hay razón admi-nistrativa que se oponga a ello– el procedimiento para que deleguen sus votos en otro diputado, mientras subsista su situación de prisión provisional».

Como se ha dicho anteriormente, la literalidad del artículo 95 RPC no exclu-ye que esta incapacidad legal pueda ser subsumida en el mismo. Por esta razón, el informe de los Servicios Jurídicos del Parlamento de 15 de enero de 2018 aludía también a este supuesto y consideraba que el auto del Tribunal Supremo abría un escenario para que la Mesa del Parlamento determinara que la incapacidad legal prolongada derivada de la situación de prisión provisional de los diputados tenía ca-bida en el precepto reglamentario.

4. Interesa destacar, en todo caso, la idea que subyace en el auto del Tribunal Supremo como solución de equilibrio entre la garantía del derecho de participación política del artículo 23.2 CE y la situación de privación de libertad del representante parlamentario. Esta situación de equilibrio pasa, cuando la situación de prisión pro-visional debe mantenerse a criterio de la autoridad judicial, por permitir que, como mínimo, los efectos del derecho de representación política puedan ejercerse en lo que sea compatible con aquella situación, siendo indiscutible que la delegación de voto en otro diputado debe ser considerada en este caso como contenido de este es-pacio o núcleo «mínimo».

Como ha declarado reiteradamente el Tribunal Constitucional, el derecho del ar-tículo 23.2 CE garantiza el derecho de los ciudadanos a acceder en condiciones de igualdad a las funciones y cargos públicos, así como que quienes hayan accedido a los mismos se mantengan en ellos y los desempeñen de conformidad con lo que la ley disponga (entre otras, las SSTC 16/1998, FJ 6; 181/1989, FJ 4; 205/1990, FJ 4; 177/2002, FJ 3; 40/2003, FJ 2; 208/2003, FJ 4; o 141/2007, FJ 3). Y, en el caso que nos ocupa, no podemos olvidar que se trata de diputados que pudieron concurrir sin ninguna limitación a las elecciones al Parlamento de Cataluña celebradas el día 21 de diciembre de 2017. Por consiguiente, en coherencia con la citada doctrina ju-risprudencial, no solo han podido acceder al cargo de diputados, sino que tienen el derecho de ejercerlo en el marco de las normas que configuran su ius in officium.

Esta parte quiere resaltar de manera especial que cuando hablamos del derecho fundamental del artículo 23.2 CE, lo estamos haciendo de un derecho conectado con la esencia misma del gobierno democrático basado en la participación y el con-sentimiento de los ciudadanos. En este sentido, la representación política de un car-go electo y de manera especial de los miembros de las cámaras parlamentarias es también uno de los pilares en los que se asienta la definición del carácter democrá-tico del Estado a que se refiere el artículo 1.1 CE.

Todo ello solo puede llevar a la conclusión de que en el caso que nos ocupa es ne-cesario aplicar una interpretación especialmente restrictiva de los límites aplicables al derecho de participación política, consecuencia que deriva no solo de su reconoci-miento como derecho fundamental en la Constitución, sino también de la necesidad de interpretar este derecho de acuerdo con los convenios y tratados internacionales en materia de derechos humanos, tal y como determina el artículo 10.2 CE.

Como han señalado la doctrina y el propio Tribunal Constitucional, el artículo 10.2. CE dota a los tratados internacionales ratificados por España en materia de derechos humanos de un valor de fuente interpretativa integrativa del propio texto

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 76

constitucional, de manera que no son solo instrumentos orientadores o interpretati-vos de los derechos constitucionales (STC 38/1981), sino que actúan también como canon o parámetro para determinar, en la práctica, el contenido constitucionalmen-te declarado de los derechos y libertades fundamentales (STC 36/1991). Y en este contexto, es necesario señalar que el artículo 25 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos (Nueva York, 19 de diciembre de 1966) reconoce que todos los ciudadanos gozan del derecho de ser elegidos en los procesos electorales y acceder a la condición de representantes de los ciudadanos. Como dice el mismo artículo 25, estos derechos no pueden quedar sujetos a restricciones indebidas, lo que supone, de acuerdo con la doctrina del Comité de Derechos Humanos de Naciones Unidas, que cualquier condición que se imponga al ejercicio de los derechos amparados por el artículo 25 del Pacto Internacional deberá basarse en criterios objetivos y razona-bles y ser establecida por ley (Comentario General nº 25, aprobado por el Comité de Derechos Humanos el 12 de julio de 1996 con arreglo al párrafo 4 del artículo 40 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos).

En la misma dirección hay que recordar también el artículo 3 del Protocolo Adicional del Convenio para la Protección de los Derechos Humanos y de las Li-bertades Fundamentales del Consejo de Europa (Roma, 4 de noviembre de 1950 y París, 20 de marzo de 1952) sobre el derecho a elecciones libres, en condiciones que garanticen la libre expresión de la opinión del pueblo en la elección de los cuerpos legislativos. En desarrollo y aplicación de este derecho, el Tribunal Europeo de De-rechos Humanos (TEDH) ha reconocido a los Estados la capacidad para establecer límites legales respecto de este derecho, especialmente mediante la regulación de causas de inelegibilidad e incompatibilidad sobre el sufragio pasivo. Pero también es importante destacar que el TEDH ha declarado de manera clara y expresa que el artículo 3 del Protocolo adicional ampara también a los efectos parlamentarios en el ejercicio efectivo de su mandato, después de haber accedido al cargo (STEDH Sa-dak y otros, c. Turquía, de 11 de junio de 2002).

5. Las consideraciones que se acaban de hacer ponen de relieve la importancia que en un sistema democrático tiene el derecho fundamental del artículo 23 CE en su doble vertiente de asegurar la participación de los ciudadanos en los asuntos pú-blicos por medio de los representantes libremente elegidos y de garantizar a los re-presentantes electos el ejercicio de su cargo de acuerdo con las normas que definen su ius in officium.

Esta doble vertiente del derecho determina también que cualquier persona que, de acuerdo con la ley, ha podido presentarse como candidata a las elecciones y ha resultado elegida, debe poder ejercer el cargo en representación de los ciudadanos y especialmente de los que han facilitado su elección, puesto que esta es la conse-cuencia necesaria que impone el artículo 23 CE y los convenios y tratados interna-cionales a los que se ha hecho referencia. Y, si por razón de la protección de otros bienes jurídicos fundamentales, ese derecho puede verse condicionado de acuerdo con la Constitución y la ley, esto solo debería producirse en la medida estrictamente necesaria, esto es, en sus efectos mínimos e indispensables.

IV. Los acuerdos de la Mesa a que se refiere el presente recurso tienen su fundamento en los mismos motivos que han permitido delegar el voto a los diputados que se encuentran en situación de prisión provisional: extensión analógica de los efectos derivados de la ejecución de las órdenes de detención europea ante la Justicia alemana y belga1. El auto del magistrado instructor del Tribunal Supremo de 12 de enero de

2018 declaró, como se ha dicho, la incapacidad legal prolongada de los diputados que se encuentran en situación de prisión provisional a los efectos de que puedan delegar su voto, como así se ha producido sin que sobre las decisiones de la Mesa ya se haya interpuesto impugnación alguna ni tampoco se haya recurrido en amparo.

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 77

Esto supone un antecedente importante pues implica que la Mesa ha realizado en este caso una interpretación del artículo 95 RPC en el sentido de comprender en su aplicación la incapacidad de poder asistir al Pleno no necesariamente vinculada a un impedimento físico o a motivos de salud. En definitiva, la actuación de la Mesa ha tenido en cuenta la primacía del derecho de participación del artículo 23.2 CE, con-siderando que en la situación que impide a los diputados poder asistir a los plenos por razón de su privación provisional de libertad, debe, no obstante, reconocerse la posibilidad de que ejerzan su derecho de voto por medio de la delegación del mismo en otro diputado.

Ciertamente, el auto de 12 de enero de 2018 se refiere a los diputados que se en-cuentran en situación de prisión preventiva y no a otros, como claramente se indica en el mismo. Sin embargo, no hay que olvidar el dato, especialmente relevante, de que en el momento que se dicta el auto de 12 de enero de 2018 sobre estos «otros» diputados, entre los que se encuentran los Sres. Carles Puigdemont i Casamajó y Antoni Comín Oliveras, no existía en ese momento ninguna medida cautelar de nin-gún Tribunal por haber sido retirada previamente la orden europea de detención por el mismo magistrado instructor.

Esta circunstancia fáctica adquiere especial importancia en este caso, puesto que permite establecer en términos jurídicos una clara diferenciación entre la posición jurídica de los diputados que se encuentran en situación de prisión provisional, de aquellos otros que se encuentran en el extranjero sin que pese sobre los mismos nin-guna medida de detención y extradición solicitada por el magistrado instructor de la causa que también les afecta. Sin embargo, esta diferenciación de posiciones deja de serlo cuando se produce esta última circunstancia y ello da origen a una situa-ción procesal en la cual el diputado pasa a quedar bajo custodia de un Tribunal que, en cumplimiento de una euroorden, puede adoptar medidas cautelares respecto del mismo y deberá decidir, en definitiva, sobre su entrega a las autoridades judiciales españolas.

Esta parte quiere destacar de manera especial que a esta misma conclusión llegó el magistrado instructor de la causa especial 20907/2017 en el auto de 22 de enero de 2018, cuando denegó reiterar una orden europea de detención del diputado Car-les Puigdemont i Casamajó, cuya reactivación había solicitado el Ministerio Fiscal. Como se expresa con claridad meridiana en el fundamento jurídico segundo de esta resolución, la reactivación en aquel momento de la orden de detención europea se deniega para evitar precisamente que la misma sea utilizada por el propio diputado para generar una situación de analogía o equivalencia con los otros diputados que están a disposición del Tribunal y han sido provisionalmente privados de su libertad.

En el auto se diferencia claramente entre la situación de elusión voluntaria de la asistencia al Parlamento por parte del diputado, de aquella otra que puede justificar la inasistencia no ya por responder a su libre decisión, sino por ser consecuencia de una situación procesal que le viene impuesta. Situación que, entre otras derivadas, el mismo auto reconoce de manera expresa que podría suponer «un contexto en el que poder delegar su voto», como si estuviera en el mismo supuesto que los diputados que se encuentran a disposición del Tribunal.

2. Hay que reconocer que el auto de 22 de enero de 2018 rechaza la reactivación de la orden de detención precisamente por evitar que todo ello ocurra, consideran-do, además, que la orden de detención podría servir para una estrategia del propio interesado para subvertir el orden legal que rige la actividad parlamentaria. Pero no deja de ser cierto también y esto es lo relevante para el presente recurso, que en el auto de 22 de enero de 2018 se reconocen a la ejecución de una orden de detención europea unos efectos jurídicos «objetivos» que permiten establecer una conexión in-eludible con los motivos expuestos en el anterior auto de 12 de enero de 2018 sobre el derecho a poder delegar el voto por parte de un diputado que no está privado del cargo ni suspendido de sus funciones. Porque la tesis de fondo que aflora en ambas

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 78

resoluciones es que el elemento diferenciador entre la situación de unos diputados y otros se encuentra en la existencia o no de una capacidad de decisión libre, esto es sin condicionantes jurídicos, para poder asistir a las sesiones del Pleno del Par-lamento. De manera que, si esto no se produce por estar sometidos a medidas cau-telares o a una actuación judicial derivada de la ejecución de una orden europea de detención, ambas situaciones pueden considerarse equivalentes como causa de inca-pacidad legal prolongada en lo que atañe a la posibilidad de poder delegar el voto.

3. Como es público y notorio, con posterioridad al auto de 22 de enero de 2018, el magistrado instructor de la causa especial 20907/2017 resolvió en sentido favora-ble a la reiteración de la orden de detención europea a los diputados a que se refiere el presente recurso. Esto tuvo como consecuencia la incoación del correspondiente procedimiento por la justicia alemana en el caso del diputado Carles Puigdemont i Casamajó y de la justicia belga en el caso del diputado Antoni Comín Oliveras.

La ejecución de la euroorden de detención significó para el diputado Carles Puig-demont i Casamajó el ingreso en prisión el día 26 de marzo de 2018, situación que se modificó posteriormente mediante otras medidas cautelares que continúan vigentes, pues a fecha de hoy no se ha producido resolución por parte de la justicia alemana. Concretamente, por resolución del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Hols-tein, de 5 de abril de 2018, la medida de prisión con fines de extradición quedó en suspenso con las condiciones establecidas en la propia resolución, que impiden al diputado la salida del territorio de Alemania mientras dure el procedimiento de ex-tradición en cumplimiento de la orden europea de detención (se adjuntan como do-cumentos 1 y 2 copias del escrito original y de su traducción al castellano del juzga-do de distrito de Neumünster y como documentos 3 y 4 copias del escrito original y de la traducción al castellano de la resolución del tribunal regional mencionado). En este contexto se produjo la solicitud de delegación de voto (presentada el 28 de marzo de 2018), que fue aceptada por la Mesa por resolución de 3 de abril de 2018 y que aún continúa vigente.

Para el diputado Antoni Comín Oliveras, la ejecución de la euroorden significó su puesta a disposición de la justicia belga y sujeción a diversas medidas cautelares, entre ellas, la de no poder abandonar el territorio sin autorización judicial previa y mantener el domicilio fijo en la ciudad de Lovaina. En este contexto se produjo la solicitud de delegación de voto (presentada el 23 de abril de 2018), que fue aproba-da por la Mesa por resolución de 24 de abril de 2018. Esa delegación de voto quedó sin efecto por renuncia del diputado presentada el día 29 de mayo de 2018, una vez la justicia belga rechazó la ejecución de la orden de detención cursada contra el di-putado (se adjuntan como documentos 5 y 6 copia original y su traducción al cas-tellano de la resolución del Tribunal de primera instancia de Bruselas de 5 de abril de 2018 y como documento 7 la traducción al castellano de la resolución de la Sala 41 del Tribunal de primera instancia de Bruselas por la que se rechaza la orden de detención de 16 de mayo de 2018).

4. De lo que se acaba de exponer queda acreditado que los acuerdos de la Mesa contra los que se ha interpuesto el recurso de amparo encuentran su fundamento en el artículo 95 RPC al concurrir en el presente caso diversos motivos que lo justifi-can y que han sido desarrollados en la presente y también en la anterior alegación. En primer lugar, porque la misma literalidad del precepto cuando se refiere a una situación de «incapacidad prolongada» permite incluir en dicho concepto no solo la incapacidad física, sino también otro tipo de incapacidad, como es la que obedece a una causa o motivo «legal». En segundo lugar, porque las exigencias del derecho de participación política determinan, por la especial naturaleza de este derecho, la ne-cesidad de una interpretación favorable a su ejercicio efectivo, tal y como reconoce el mismo Tribunal Supremo asumiendo que la delegación de voto es un mecanismo reglamentario que posibilita el ejercicio parcial del derecho cuando los diputados están sujetos a medidas judiciales que determinan que la imposibilidad de votar no

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 79

nazca de la libre opción del titular del derecho. En tercer lugar, que esta situación no solo se da respecto de los diputados que se encuentran en situación de prisión pro-visional, sino también, como se reconoce especialmente en el auto del magistrado instructor de 22 de enero de 2018, cuando esa libertad también queda condicionada por la ejecución de una orden de detención mediante la puesta a disposición de un Tribunal europeo del diputado y su sujeción a medidas cautelares mientras se trami-ta, y pueda establecerse, en consecuencia, una analogía o equivalencia con aquella.

La lectura que se acaba de hacer coincide por otra parte con la doctrina del Con-sejo de Estado establecida en el Dictamen 84/2018, de 25 de enero (emitido precisa-mente sobre la resolución del presidente del Parlamento de Cataluña mediante la que se proponía al diputado Carles Puigdemont i Casamajó como candidato a la presi-dencia de la Generalidad), en cuyo apartado IV se admite que el concepto de incapa-cidad a que se refiere el artículo 95 RPC, a pesar de que deba ser objeto de interpre-tación estricta como las demás causas de delegación que contempla, no excluye su aplicación por causas legales cuando la ausencia del diputado no lo sea «por su libre decisión y de manera totalmente voluntaria».

Y también encaja con la ausencia de impugnación por parte del Gobierno del Estado de los acuerdos de delegación de voto de los diputados a los que se refiere este recurso, constituyendo una excepción que no pasa desapercibida en la estrategia seguida por el mismo en esta materia. Ciertamente esto no constituye un argumento jurídico de autoridad como los que se han venido exponiendo, pero sí permite presu-mir que, si no se ha actuado en este caso, es precisamente por la existencia de estos argumentos y la dificultad de contrarrestarlos.

El recurrente parece admitir la validez de la delegación de voto cuando los dipu-tados estuvieron, en ocasión de la ejecución de la orden europea de detención, bajo medidas cautelares de privación de libertad. En este sentido el recurso recuerda que, cuando la situación inicial de detención e ingreso en prisión del diputado Carles Puigdemont i Casamajó en Alemania fue modificada después por el tribunal alemán estableciendo otras medidas cautelares, el subgrupo parlamentario al que pertene-cen los recurrentes presentó ante la Mesa una solicitud de revocación de los acuer-dos de delegación de voto por entender que solo la situación de prisión provisional derivada de la ejecución de la euroorden podía considerarse asimilable al supuesto contemplado en el Auto de 12 de enero de 2018 dictado por el magistrado instructor de la causa especial 20907/2017.

Sin embargo, como se ha dicho, esta lectura no es la que se desprende del auto del mismo magistrado, de 22 de enero de 2018, cuando deniega la reactivación de la orden europea de detención, de cuyo contenido no se deduce necesariamente que la posibilidad de acceder a la delegación de voto derive tanto del ingreso en prisión del diputado, como de su sometimiento a un régimen de tutela y control ju-dicial (como consecuencia de la tramitación de la euroorden), lo que altera la ante-rior situación de elusión voluntaria de la acción de la justicia; esto es, como dice el Consejo de Estado en el dictamen anteriormente citado, en condición de diputado ausente «por libre decisión y de manera totalmente voluntaria», como causa nece-saria para poder denegar la delegación de voto.

5. El recurso alega también que además de no existir una situación de incapaci-dad prolongada para delegar el voto en el sentido que determina el artículo 95 RPC, tampoco se habría cumplido en este caso la condición exigida por este precepto de que la incapacidad estuviera «debidamente acreditada».

La necesidad de acreditar el supuesto que origina el derecho tiene la finalidad de que la Mesa pueda comprobar si concurre efectivamente una situación subsumible en los supuestos de delegación. El cumplimiento de este requisito no depende tan-to de un formalismo cuanto de una constatación suficiente de unos hechos, en este caso la existencia de una orden de detención emitida por el Tribunal Supremo con-tra los diputados y la subsiguiente ejecución de la misma por las justicias alemana

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 80

y belga a la que van asociadas medidas cautelares sobre los diputados durante su tramitación.

Con independencia de los documentos presentados por los interesados y que se acompañan a este escrito, es evidente que la reactivación de la euroorden por parte del magistrado instructor del Tribunal Supremo y su misma ejecución en Alemania y Bélgica son hechos públicos y notorios, conocidos por el Parlamento, sus miem-bros y ciudadanos en general por su amplia difusión y tratamiento en los medios de comunicación social. En este sentido, hay que recordar que tales circunstancias no han sido puestas en duda y, por tanto, han sido reconocidas por los recurrentes, ya que estos no las han argumentado en sus solicitudes de reconsideración de los acuerdos de la Mesa. Finalmente, tampoco debemos olvidar que el artículo 281.4 de la Ley de Enjuiciamiento Civil exime de prueba los hechos que gocen de notoriedad absoluta y general, circunstancia que sin lugar a dudas es aplicable a los hechos a que aquí nos referimos.

V. Los acuerdos de la Mesa por los que se acepta la delegación de voto no incumplen la medida cautelar establecida por el Tribunal Constitucional en su Auto 5/ 2018, de 27 de enero1. Los recurrentes consideran que la delegación de voto reconocida por la Mesa a

favor de los diputados Carles Puigdemont i Casamajó y Antoni Comín Oliveras con-travienen la medida cautelar adoptada en el Auto del Tribunal Constitucional 5 /2018, de 27 de enero, concretamente la que se establece en la letra c) del apartado 4 de su parte dispositiva, cuando dispone que los miembros de la cámara sobre los que pese una orden judicial de busca y captura e ingreso en prisión no podrán delegar el voto en otros diputados.

Los recurrentes extienden los efectos de esta medida cautelar, circunscrita es-pecíficamente a un proceso constitucional concreto, como es la impugnación de disposiciones autonómicas 492-2018, promovida contra la candidatura del diputado Carles Puigdemont i Casamajó a ser investido presidente de la Generalidad, más allá del supuesto para el que se ha dictado y pretenden convertirla en un condicionante general que lo transciende. Se olvida con ello la naturaleza de las medidas cautela-res, que por su naturaleza son ad casum y no extrapolables más allá del proceso en el que se establecen, con el efecto añadido de pretender atribuir a la Mesa una ac-tuación incumplidora de las resoluciones del Tribunal Constitucional.

Sin embargo, ello no tiene fundamento alguno por razón de los límites aplica-tivos a los que queda sujeta cualquier medida cautelar y porque en ningún caso se puede pretender convertir una medida de esta clase en canon aplicativo general. En este caso, es necesario señalar, además, el carácter «provisionalísimo» de la me-dida, en tanto que adoptada excepcionalmente antes de resolver sobre la admisión a trámite de la impugnación, lo que acentúa aún más su vinculación y aplicación a un acto parlamentario concreto: el debate y votación de la investidura del diputado Carles Puigdemont i Casamajó como presidente de la Generalidad.

2. Como toda resolución judicial, el Auto 5/ 2018, de 27 de enero debe ser inter-pretado en el contexto en el que se dicta, así como de forma integrada y coherente con todo su contenido. Y si nos atenemos a su contenido, no solo queda claro, como no puede ser de otra forma, que la medida cautelar que establece es la de suspender «cualquier sesión de investidura» que no sea presencial y que no cumpla las tres con-diciones que se prescriben, entre ellas la prohibición de delegar el voto. Como resulta del fundamento jurídico 5 del auto, las tres condiciones impuestas forman parte de una prevención de conjunto que se adopta con el objeto de garantizar que la sesión de investidura que se impugna cumpla unas determinadas condiciones y no otras. Y ello no predetermina, por consiguiente, ni el Auto 5/2018, de 27 de enero podría pretenderlo, que se establezca una prohibición de delegación de voto de alcance ge-

BOPC 1219 de juliol de 2018

4.87.20. Recursos d’empara constitucional 81

neral sobre los diputados a que se refiere el presente recurso respecto de otras sesio-nes parlamentarias distintas a la que contempla este auto.

De nuevo hay que recordar aquí lo dicho en la anterior alegación sobre la posi-bilidad de extender la delegación de voto a los diputados que no se encuentran en situación de prisión provisional, pero sí en la situación de sujeción especial que im-plica la efectiva ejecución de una orden europea de detención. Extensión que admi-te, como se ha dicho, el auto del Tribunal Supremo de 22 de enero de 2018 y que en modo alguno se puede enervar por la medida cautelar adoptada por el Tribunal Constitucional, salvo que esa delegación fuera utilizada para el supuesto concreto al que se refiere el Auto 5/2018, de 27 de enero cuando establece la medida cautelar.

3. Por último, y con independencia de lo que se acaba de exponer, es necesario recordar que la medida cautelar inicialmente establecida por el Auto 5/2018, de 27 de enero fue sustituida posteriormente por la suspensión de la convocatoria de la se-sión de investidura del candidato Carles Puigdemont i Casamajó a la presidencia de la Generalidad cuando la impugnación fue admitida definitivamente a trámite por el Auto 49/2018, de 26 de abril y que, más recientemente, esta misma suspensión ha quedado sin efecto, a su vez, por desaparición sobrevenida de su objeto, al no poder ser ya aplicada la resolución impugnada al haber sido nombrado presidente de la Generalidad de Cataluña el diputado Quim Torra i Pla.

Todos estos precedentes no hacen sino confirmar el carácter ad casum y el alcan-ce limitado de la prohibición de delegación de voto a que se refería el ATC 5/2018, de 27 de enero y la notoria desproporción en la que incurren los recurrentes cuando pretenden elevar a categoría general una determinación del Tribunal Constitucional que no pretendía, ni podía pretender atendiendo al marco en que se dictó, tener se-mejante alcance.

Por todo lo expuesto, al Tribunal Constitucional,

SolicitaQue teniendo por presentado este escrito en tiempo y forma, junto con los docu-

mentos adjuntos, se sirva admitirlos y tenga por formuladas las alegaciones de esta parte en relación al Recurso de Amparo núm. 2496-2018, promovido por la represen-tación procesal del Subgrupo Parlamentario del Partit Popular de Catalunya en el Parlamento de Cataluña, contra los Acuerdos de la Mesa del Parlamento de Catalu-ña de 3 de abril de 2018 mediante el que autoriza la delegación de voto del diputado electo Sr. Carles Puigdemont i Casamajó; el acuerdo de 5 de abril de 2018 por el que desestima los escritos de petición de reconsideración presentados contra el acuerdo de 3 de abril, así como también contra el acuerdo de 24 de abril de 2018 mediante el que autoriza la delegación de voto del diputado electo Sr. Antoni Comín Oliveras; y el acuerdo de 25 de abril de 2018 por el que desestima los escritos de petición de reconsideración presentados contra el acuerdo de 24 de abril de 2018 y, en su mo-mento, previos los trámites pertinentes, se dicte sentencia por la que se inadmita o se deniegue, en su caso, el amparo solicitado.

Barcelona para Madrid, a 5 de julio de 2018Antoni Bayona Rocamora, Letrado del Parlamento de Cataluña