Reflexions primària ga

bri

eliste

s

SETMANA 11-2-2019

PERSONES: Els rebutjats “¿Què faries si veiessis a una nena de 6 anys sola al carrer?” UNICEF ens presenta a una nena de 6 anys sola al carrer i en una cafeteria, i ens mostra les diferents reaccions que la seva presència provoca depenent del seu aspecte, polit o descuidat. Mireu el vídeo i comenteu les actituds de les persones.

Llavors ells li respondran: –Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir? Ell els contestarà: –Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi. Mt 25, 44-45

Un cor autèntic fa que les mans acullin (acollir)

Dia a dia

Dilluns 11 de febrer

CANÇONS: Obriu les portes. Txarango “La música és el batec dels pobles i amb nosaltres portem els seus camins. Obriu totes les portes. Benvinguts al cor de la terra"

He vist el cel cobert de plom He vist ciutat desaparèixer com la pols. He vist un mur furiós al mar, plorar la mare terra. He recollit metralla al cor; dels que han fugit des de les portes de l'horror. Que cremi roig el foc d'un vers contra el foc de la guerra.

Pararem el temps, hem vingut de lluny. Del ventre de l'Orient, dels camins perduts. Pararem el temps, canviarem el rumb. Un crit al vent rebel. Benvinguts, Salam Aleikum.

Som tot allò que no té nom. Som el demà de la tristesa i de la por. Hi haurà un camí sota la nit, hi haurà esperança. He vist la mort parlar d'amor. He vist els pobles despertar en una cançó. Mira'm als ulls, no estarem sols, un altre món esclata.

"En la tierra hace falta personas que construyan más y destruyan menos, que prometan menos y resuelvan más, que esperen recibir menos y dar más, que digan mejor ahora que mañana."

Dimarts 12 de febrer

https://youtu.be/kD0-SEBzLJU

Obriu les portes ens convida a reflexionar sobre les persones que han de fugir de casa seva a causa de la fam i la guerra. La cançó ens convida a espantar l’odi i sembrar, amb el diàleg, les llavors de la tolerància, el respecte i la diversitat. Quines coses faries tu per “obrir les portes”?

Il·lustracions de Gemma Capdevila a la cançó de Txarango

https://youtu.be/HiExv8a5HGE

VA DE CONTES: El miracle de Tikai Hi havia una vegada un poble anomenat Tikai on tots els seus habitants eren molt pobres però vivien feliços. Una nit va ploure tant que el corrent del riu va créixer i es va emportar una casa del poble. La família que hi vivia es va poder salvar però es va quedar al carrer i sense res. L'aigua s’ho havia endut tot. L'endemà tots es lamentaven del que havia passat. Ràpidament hi va haver una persona que els va acollir a casa seva fins que trobessin un nou lloc on viure encara que tenien ho difícil. Tots estaven molt entristits. Aquella nit un dels veïns no podia dormir pensant com podria ajudar-los. Però era tan pobre que no sabia com. Fins que va tenir una idea. Es va aixecar ràpidament del llit, es va vestir com va poder i va arrencar quatre maons de casa. Els va posar en una bossa, i aprofitant la foscor de la nit per no ser vist, va anar a deixar-los davant de la casa on estava acollida aquella família. Al matí següent, quan va sortir el sol, només se sentia una paraula als carrers de Tikai: «Miracle!». Una i altra vegada no deixava de repetir-se en boca de tothom. I és que, davant de la casa on hi havia la família acollida, van aparèixer munts de maons, de bigues, de teules, de rajoles, de rajoles, de portes i finestres, i no només això, també hi havia llits, taules, cadires , armaris. O sigui, tot el necessari per fer una nova casa. Ningú s'explicava el que veien els seus ulls. Però la veritat era que n'hi havia prou fer una mirada a tot el poble per adonar-se del que havia passat. En totes les cases faltava alguna cosa. Aquella nit se'ls havia ocorregut a tots la mateixa idea: compartir una mica de casa amb aquella família. I per a sorpresa de tots, havien aconseguit solucionar el problema. Ara, amb gran festa, es van posar mans a l'obra i van construir la casa en lloc segur. El poble de Tikai havia fet realitat el més gran dels miracles, el de la Solidaritat. Què som capaços de compartir amb els que no tenen res?

Reflexions primària ga

bri

eliste

s

SETMANA 11-2-2019

Dia a dia

Un cor autèntic fa que les mans acullin (acollir)

RESPIRA: Transformar el teu cos per ajudar els altres Posa't còmode i tanca els ulls. Imagina que el teu cos es converteix en un automòbil que transporta a la gent d'un lloc a un altre. Imagina que el teu cos és un avió que porta a la gent d'un país a un altre. Imagina que el teu cos és una nau espacial que va a la lluna. Ara imagina que et converteixes en una casa preciosa amb moltes televisions, vídeos i piscines. Molts visitants van a ella a gaudir del seu luxe i confort. Imagina a tots ells nedant a la piscina, veient televisió i prenent un menjar deliciós. Imagina que ets un supermercat ple de bon menjar, al qual tothom pot anar i triar el que vulgui sense haver de pagar. Quan la gent menja, se senten satisfeta i feliç. Imagina que ets una medicina que cura a la gent. Tots les persones malaltes d'aquest món es curen i són felices quan prenen la medicina. Pensa en la teva joguina preferida. Imagina que ets aquesta joguina i que moltíssims nens juguen amb tu. Sent ara l'amor i alegria que neix dins teu quan ajudes i dónes alegria a tota aquesta gent que has visualitzat a el teva meditació. Et sents relaxat i feliç, i preparat per obrir els ulls sabent que pots ajudar a altres a ser feliços de moltes maneres.

PREGUEM: Pels refugiats

Jesús, molt a prop nostre, molts nens com nosaltres estan patint molt. Vivien al seu país i van haver de marxar, deixar la seva casa, les seves joguines, la seva escola, tots els racons de la seva ciutat on anaven a jugar i s’ho passaven bé. Tot, de sobte, els ha anat malament. Per què hi ha d’haver guerres, Jesús? Per què hi ha d’haver baralles? Som ben afortunats, nosaltres, per no haver de patir aquestes situacions; però ens saben molt greu i per això et preguem per aquest món nostre: que sigui, de debò, nou i millor!

Dimecres 6 de febrer

Dijous 7 de febrer

Divendres 8 de febrer