Lluïsos en imatges:Els tallersPàg. 2

Fem bullir l’olla!Què t’aporta Lluïsos?Pàg. 14

Entrevista a:Francesc MateuPàg. 18

Els pilars dels Lluïsos:Educar en el lleure

Pàg. 12

La revista dels

Des del NordTardor 2013

60núm

TALLER DE PINTURA

LLU

ÏSO

S EN

IM

ATG

ESLL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

Fa 15 anysque Lluïsosofereixtallers dediferentsdisciplines a socis iamics.Aquest anyen són 18!

TALLER DE SKATE

TALLER DE TEATRE TALLER DE SARDANES

TALLER DE CAPOEIRA

TALLER DE JUDO TALLER DE RESTAURACIÓ DE MOBLES

TALLER DE GUITARRA

TALLER DE PATINS

D iuen que el vuitanta per cent deltemps d’un gerent el passes resolenttemes, contestant correus electrò-

nics i responent el telèfon, reunint-te amb un iamb l’altre, repartint tasques i tapant forats.Que tenim poc temps per asseure’ns a reflexio-nar sobre el futur de l’entitat.

Aquesta realitat és certa. Però no del tot. La funció d’un gerent és tenirsempre present quins són els objectius que l’Assemblea i la Junta handefinit a curt i mitjà termini per a l’entitat. Per a Lluïsos. I posar-hi cognoms. És a dir, determinar accions que permetin assolir aquests objectius. I assegurar-se que s’assoleixen. I aquests objectius els tenim sempre al cap. Sempre.

Diuen que tots els camins porten a Lluïsos. N’hi ha de curts i n’hi ha dellargs. En el trajecte, hi ha moments de soledat i moments de festa.Camins de pedra i pendents asfaltades. Hi trobes companys de viatge,però també moments de pluja. Aprens i aportes. Però en definitiva totel recorregut et du a un únic destí: Lluïsos.

Sempre he dit que els gerents de les entitats som la veu, l’instrumentdels seus socis i la seva junta per arribar allà on volen. El paper de lajunta és pensar en el futur de l’entitat. I la tasca del gerent ha de ser lade desplegar una estratègia per arribar-hi.

Iniciem un nou curs, el 2013-14, amb ganes d’assolir tots els vostres rep-tes. De respondre tots els vostres desitjos i de fer-ho amb tots vosaltres isobretot amb un equip que treballa, dia a dia, per aquesta entitat.

Marta Buch i ParésGerent dels Lluïsos

3

02 Lluïsos en imatgesEls tallers

03 Editorial04 La Junta

Quà ha fet la junta?

05 Seccions de la casa09 Reflexions des de...

Suïssa

1012 Els pilars dels Lluïsos

Lluïsos educa en el lleure

14 Fem bullir l’olla!Què t’aporta Lluïsos?

16 Què ha passat?Sotacabina en unasala professional

16 Crònica associacionsLes associacions deGràcia

17 TribunaSom un país estranyMés amors que odis

18 Entrevista a: Francesc Mateu

20 El centre del món

3

EDITORIALSUMARI

Edita:

Col·labora:

Coordinació: Laia Curcoll

Consell de redacció: Susanna Àlvarez,Emili Boix, Marta Buch, Montse Giralt,

Marc Camprodon, Oriol Hosta, Mar Solà.

Disseny i maquetació: Sílvia Vallverdú.

Assessorament lingüístic: Imma Subirana i Elvira Nadal.

Han col·laborat en aquest número:Adrià González, Albert Balanzà, AlbertBennassar, Marta Buch, Anna Hortal,

Antònia Alcalde, Arnau Roura, Cor Gregal, Coral Cantiga, El Virolet,

Emili Boix-Fuster, Èric Thöny, Escola deTennis Taula, Esplai GMM, grup NES,Joan Franci, Mar Solà, Marta Buch i

Parés, Montse Altarriba, Montse Giralt,Núria Boix, Rafa Roman, Sergi Rovira,

Sinera, Sotacabina Teatre, SusannaÀlvarez, Tennis Taula, Vadegospel.

Fotografia: Arxiu dels Lluïsos, Bàsquet,Cantiga, Cor Gregal, El Virolet,

Èric Thöny, Esplai GMM, Grup NES,Imma Subirana, Laia Curcoll, Montse

Giralt, Sinera, Sotacabina, Vadegospel, Vent del Nord.

Publicitat: Lluïsos de Gràcia (publicitat@lluisosdegracia.cat)

Redacció, administració i subscripcions: Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. 08024 BCN.

Tel. 93 218 33 72 / Fax 93 218 20 58.desdelnord@lluisosdegracia.cat

www.lluisosdegracia.cat

Impressió: Consdecor

Dipòsit legal: B-42.670.89

Revista editada en paper 100% reciclat.

“Els articles publicats al Des del Nordexpressen solament l’opinió dels seusautors, que no té perquè ser compar-

tida per la revista”.

EL TEU DDN

A quests darrers mesos la Junta hemfet peregrinació per totes les admi-nistracions i institucions que hi ha

hagut i que hi haurà, fent de comerciantsdel Projecte Lluïsos. L’objectiu era clar:aconseguir suports pel projecte i, sobretot,calerons. I malgrat que n’hem sortit ambles butxaques buides, tenim l’esperançaque s’omplin aviat, perquè la nostra “gotamalaia” ben segur que dóna fruit.

A finals de juliol vam anar al Parlament, onens esperava Núria de Gispert, la presiden-ta. Vam conversar sobre l’entitat i l’associa-cionisme i entre presidents van compartir lapena de ser “presidents però no podermanar massa”.

Durant el darrer trimestre de curs ens vanvisitar a casa nostra Àngels Ponsa, diputadaper CIU i portaveu de la Comissió de Cultu-ra; per l’Ajuntament, Jordi Martí, cap delPSC, Alberto Fernández Díaz, del PP, (queva dir que “nosaltres atenem a tothom, tinguin o no estelada al balcó” –aquell dial’havíem netejat a consciència!–); RicardGomà , d’ICV, i Jordi Portabella, d’ERC, queva necessitar del nostre eficient Wi-Fi per feruna conferència des de Lluïsos amb en Junqueras.

Què ha fet la junta?

Per Redacció

Tenim l’esperançaque la "gota malaia"dels Lluïsos acabidonant fruit ipuguem aconseguirdur a terme el projec-te de reforma. Peraixò la Junta estemfent mans i mànigues.Aquí us en fem unresum.

Com veieu, a casa nostra hi ha vinguttothom i hi passen moltes coses. Algunes niles sabem, ni les sabrem mai. Altres sesaben molts anys després. Com, per exem-ple, que un alt càrrec de Presidència, de quino direm el nom, va fer les seves primeresmanetes al Teatre de Lluïsos! No ens vavoler dir qui era l’afortunada...

I hem visitat Ferran Mascarell, conseller deCultura; Lluís Puig, director del CCPTC; ToniReig, director de Joventut; Jaume Ciurana,tinent d’alcalde de Cultura; Maite Fandos,tinenta d’alcalde d’Esports i regidora deGràcia; Xavier Olivella, gerent de l’Institutdel Paisatge Urbà; Marta Clari, gerent de l’ICUB; Antoni Matabosch, delegat diocesàd’Economia de l’Arquebisbat; Antoni Picó,diputat de CiU per Barcelona a Madrid, iAntoni Font, vicesecretari general d’Unió.

Bé, tot un seguit de visites que esperemque arribin a bon port. De fet, en part, ja hihan arribat: Lluïsos és conegut i reconeguttant a Barcelona com a Catalunya. Està bé, oi?

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IALA

JU

NTA LJ

4

S í! 2014. Serà un any ben especial,un any de festa... i és que celebremel 45è aniversari de la nostra Coral

Sinera!

Tots, els més de quaranta cantaires que formem part del cor, estem molt engrescatsi volem fer festa grossa i celebrar-ho alcomplet! Concerts diversos, un viatge sonati una diada en família són activitats que nofaltaran al nostre programa. I el més impor-tant de tot: ho volem celebrar amb totsvosaltres! (ja us anirem informant...)

I és que aquest trimestre hem començatmolt animats. Vàrem estrenar el setembreamb un cap de setmana a Arenys de Mar,la vila que dóna nom a la nostra coral. Fouun retrobament intens i alhora molt pro-ductiu, ja que vam preparar el repertori decançó catalana pel concert al Festival Inter-nacional Corearte, que es va celebrar el mesd’octubre a Barcelona, juntament ambaltres cors de Mèxic i Brasil de destacadatrajectòria.

I com cada any us oferirem el tradicionalConcert de Nadal amb El Virolet i el majes-tuós Cant de la Sibil·la, que interpretem aSanta Maria del Mar el 24 de desembre amitjanit... no podeu faltar-hi!

A l Cor Gregal encetem un nou cursamb renovades forces i ganes deconsolidar el nostre cor com a

opció de cant coral dins de Lluïsos. Entre els objectius del curs s’inclou augmentar elnombre de cantaires, amb especial èmfasien els homes, tant tenors com baixos.Tenim algunes noves incorporacions alcomençament de curs i en volem afegiralgunes més. Per aquest motiu, a principisd’octubre hem celebrat “el dia de l’amic”,que ha estat un èxit de convocatòria i queara esperem que es tradueixi en resultatstangibles. Si coneixeu persones que puguinencaixar en el perfil del Cor Gregal, us esta-rem agraïts si les adreceu perquè contactinamb nosaltres.

Aquest trimestre presentarem en concert elGlòria de Vivaldi, complementat amb pecesdel Messies de Händel. Compartirem esce-nari amb la Coral de Sant Joan de Déu i lade la Facultat de Psicologia, acompanyatsper l’orquestra Camerata Bacasis, i algunssolistes encara per determinar. Això seràpels volts de Nadal. Apunteu que la cita és el14 de desembre a l’església de la Bonanova,a les 21 h. A la web de Lluïsos hi trobareu elsdetalls per aconseguir entrades.

Us hi esperem.

COR GREGAL

Tardor de 2013

L ’Escola de Tennis Taula comença laseva temporada més apassionant.Nascuda el 2008, ha anat creixent

any rere any fins aconseguir ser un delsclubs amb més equips federats de Catalunya.

La temporada passada va finalitzar amb lacelebració del tradicional Torneig de Sant Lluís, amb un èxit sense precedents tant pelnombre de participants com pel nivell assolit.

D’altra banda, els cinc equips que compe-teixen en lligues federades van tenir unagran actuació, van pujar de categoria. Això i la incorporació de nous jugadors, hafet que l’Escola de Tennis Taula pugui tenirequips en totes les categories catalanes,des de preferent fins a tercera provincial; a més, s’han creat un equip de veterans demés de 40 anys.

També hem estat presents en el circuit promeses i als campionats escolars de Cata lunya. Hem jugat la Lluïsos League,una lliga de tot l’any de caràcter intern queha debutat amb gran èxit.

Aquest any que comença serà sens dubtemolt apassionant; cada dia hi ha moltagent als Lluïsos entrenant per millorar isobretot per passar una bona estona practi-cant aquest esport en un ambient molt sa i agradable.

Un any més, tornarà a ser un plaer formarpart d’aquesta escola.

ESCOLA DE TENNIS TAULA SINERA

SINERA en fa 45!

Temporadaapassionant

5

S

SECC

ION

S D

E LA

CAS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

H a passat l’estiu i comença unnou curs. Estem il·lusionats pertot el que ens espera al 2014:

per una banda, tenim ganes que comencinles obres dels Lluïsos per poder gaudir d’u-nes instal·lacions que garanteixin el futur del’entitat i estiguin adaptades per tots, perl’altra, que Catalunya avanci cap a la inde-pendència. Seguirem l’evolució d’ambduesfites de molt a prop, aportant el que estiguia les nostres mans perquè s’assoleixin elmés aviat possible.

I mentrestant, al Grup NES, seguirem orga-nitzant excursions a la muntanya i passeja-des per la ciutat, anant al cinema i al tea-tre, celebrant festes, i trobant-nos cadadivendres per passar una bona estona plegats, tot xerrant i fent plans pel futurque, tot i que està ple de reptes, ens resultad’allò més estimulant.

6

SECC

ION

S D

E LA

CAS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA A quest curs El Virolet ha començat

amb un projecte especial: la can-tata Història de Catalunya amb

cançons, d’Antoni Ros-Marbà. A finals decurs passat, la coral Els Follets de Ripoll ensva convidar a participar-hi i ens hi vamapuntar! El concert seria el 20 d’octubre iaixò volia dir començar els assaigs abans del’habitual per tal de poder treballar l’obraadequadament.

Per aquest motiu, enguany els mitjans igrans han començat els assaigs a principisde setembre, i a més hem obert aquestprojecte a infants que no siguin d’El Viroletperò que els faci il·lusió participar-hi.

El concert, en el marc de la capitalitat de lacultura catalana (Ripoll 2013), ha tingut llocal Monestir de Santa Maria de Ripoll i hihan participat uns 250 cantaires!

No volem avançar totes les activitats previs-tes per a aquest curs, però us en donemalgunes pistes: colònies, nadales, gentgran, El petit príncep, La Sènia...

GRUP NES

Santtornem-hi!!

EL VIROLET

G ràcies a totes les persones queformen el grup i a totes les quevan iniciar aquest projecte, i a la

tasca continuada i tossuda del dia a dia,s’ha conservat l’esperit amb el que es vafundar: una història de música i amistat, un relat protagonitzat per persones queestimen el cant i gaudeixen de cantar encompanyia.

El col·lectiu de cantaires és divers en moltsaspectes: edats, gustos musicals, coneixe-ments musicals... i tots han de veurerecompensats els seus esforços i les horesde dedicació.

Els assajos no són només un àmbit d’esbar-jo i de trobada d’amics; les nostres actua-cions són hereves i difusores de la cultura idel patrimoni coral del nostre país i d’arreudel món.

Això comporta que el treball ha de ser acurat i exigent; cal mirar sempre de pujarel llistó. Cal il·lusió, responsabilitat i ganesde treballar, però també confiança ennosaltres mateixos.

A totes les persones que han fet que Vade-gospel sigui una realitat, enhorabona! I atotes les que ben segur continuaran aquestprojecte molts anys més, endavant!

VADEGOSPEL

Primer aniversari!

Canta la història de Catalunya

D ivendres no vàrem poder fer elconcert. Ens hauria agradat dedi-car-te’l però no ens hi vàrem veu-

re amb cor. Sabem que les paraules quedenmolt curtes per explicar-te el que sentim. Avui ho provarem, entre els teus, amb lamúsica que tant t’estimes, amb algunes deles peces que hauríem cantat.

Bleib bei, uns! [Queda’t entre nosaltres!]La Carme ja ens ha dit que és un dels teusmotets preferits. Va tenir un bon dia elJoseph el 9 de març del 1855 quan la vacompondre. Com tu quan vas escriure laNadala, que avui cantarà la Genciana.

I si algú t’hagués entretingut en sortint del’assaig? –Queda’t, fem una cervesa queaquest any gairebé no ho hem fet...

Oh vos omnes...Si hi ha dolor, aquest és el meu dolor.

Com ho explica Tomàs Luís de Victòria! Comho descriu la música de Pau Casals amb lesprogressions al punt àlgid de l’obra. Al finaluna mica de llum amb l’acord de do major,amb aquella tercera que ens toca als barítonsi que no sempre sabem fer sortir...

Ihr habt nun Traurigkeit, aber ich will euchwieder sehen. [Ara esteu tristos, però jo ustornaré a veure].Com ens agrada el número de la soprano delRèquiem alemany!

Ich will euch trösten, responem.Ara se’ns fa difícil trobar el consol i trobar-hiun sentit, com demana el baix en el número 3.

Senyor, ensenya’m que la meva vida té unfinal, i que té un destí.Ho seguirem cercant en la mateixa música de compositors genials, com en Brahms.Tal com són clarividents en la música ho sónen entendre el sentit de la vida?

Tant de bo......tant de bo ens tornem a veure –com afirmala soprano. [Wieder sehen, wieder sehen...]

Lux eternaEl Pep ens deia dijous que no acabàvem desortir-nos-en amb la peça del Fernando Moru-ja; potser perquè són poques notes no ensl’acabem de creure; malgrat la història de lapeça i de l’anècdota que ens explicà el Pep,quan cantant aquesta obra, després de tam-bé, l’absurda mort del Fernando, a l’Argenti-na, es va fer la llum, en un dia totalmentennuvolat.

Irish blessingDivendres el Pep ens deia com de contenthavies estat de tornar a cantar el motet deBach, a l’assaig de dijous.

Potser habitualment no hi fem esment, peròtothom recordava les paraules que vàremcreuar amb tu, de com volies escoltar el Totapulchra des de la porta, de la teva constantatenció...

Al final de l’assaig vàrem decidir, a darrerahora, incloure l’Irish blessing com a bis delconcert. Una decisió, que normalment no técap transcendència, avui té tot un altre sentit.

No podem desitjar res més.

Fes que els nostres camins es tornin a trobarFes que el vent bufi sempre a la teva esquenaFes que al sol il·lumini càlid el teu rostre,i que la pluja caigui suaument en els teus camps.I fins que ens tornem a trobar,ens tornem a trobar, fes que Déu, Déu t’aculli al palmell de la seva mà.

Cantem per tu, David. Canta amb nosaltres.

7

Aquest estiu la Coral Vent del Nordha anat a cantar a terres alsacianes.

Ens vàrem instal·lar a Haselbourg, un pobletsituat a l’extrem nord-oriental de França,tocant a Alemanya.

Des d’allà, cada dia sortíem a recórrer elspobles de la regió: Dabo, la Petite-Pierre, el Castell de Haut Koenigsburg… Tots ellsplens de flors, de restes medievals i decases amb entramats de fusta.

Els trajectes els fèiem vorejant els atapeïtsboscos de faigs i d’avets dels Vosges. Méscap a la plana ens trobàvem amb gransextensions de vinya (oh! El vi alsacià…!)

Vàrem fer una visita especial a Strasbourg,ciutat antiga i moderna alhora, a Nancy(capital de La Lorraine) i a Colmar (“la petite Venise”).

Però entremig de tant moviment, els nos-tres directors, el Xavier Folch i el GeorgSteurer no deixaven passar els assajos pertal de preparar els concerts que vam fer aSaverne (Alsàcia) i a Dabo (Lorraine).

El balanç del viatge no podia ser millor: elsconcerts havien anat molt bé, havíem des-cobert un país bonic i interessant i la convi-vència entre tots nosaltres havia estat moltpositiva. Segur que tot plegat servirà perencarar el nou curs de Vent del Nord ambempenta i il·lusió.

Montse Altarriba

VENT DEL NORD CANTIGA

EstimatDavid

Per l’Alsàcia i la Lorraine

Lectura de la Coral Cantiga per alcantaire David Gràcia el dia delseu funeral.

P robablement tots coincidirem: fembàsquet a Lluïsos per gaudir. Pergaudir del bàsquet, de fer un esport

d’equip i de formar part d’un col·lectiu ambel que ens sentim a gust. Però més enllà d’això, vull explicar quins dos grans objectiusesportius perseguim.

El primer és que tots els jugadors/es siguincada dia millors per poder assolir els objec-tius esportius que ens marquem. El segon,que el màxim nombre de jugadors/es puguinjugar als primers equips de la casa, elsSèniors A, amb el màxim nivell possible.

Per aconseguir-ho cal tenir clar que la forma-ció està per sobre dels resultats. Guanyar ensagrada a tots, però seria un error prioritzar lavictòria a la formació. No és que no vulguemser competitius, en absolut! Però no ha deser la prioritat sinó part de la formació. Guanyar, igual que perdre, també ajuda acréixer com a jugador.

L’any passat vam tenir uns descensos que evidentment ens van entristir. Un d’ells, elSènior B masculí que va perdre la categoriade 2a. Però sabeu què? Dos dels seus juga-dors aquest any ja estan jugant algunsminuts al Sènior A. Igual que en la categoriafemenina: dues jugadores que l’any passatjugaven al B, estan ja fent-ho al Sènior A.

Això és el més important, el que ens omplede satisfacció i el que perseguim dia a dia.

Força Lluïsos!Rafa Román

A l GMM el curs arrenca amb mésil·lusió que mai. I és que no es tracta d’un curs qualsevol, sinó

que aquest any 2014, el nostre esplai farà75 anys! Aquesta celebració tan importantl’encarem amb nous monitors i monitoresque s’afegeixen a l’equip amb moltíssimesganes i motivació. Ja es va veure a la prime-ra Tancada que vam fer per preparar elcurs; ens va faltar temps per poder parlartots els temes i per debatre totes les pro-postes que portàvem.

Dia a dia ens fem grans, però mai ens falta-rà la voluntat de progressar i treballar devalent per dur a terme la nostra tasca edu-cativa de la millor manera possible, emanci-pant persones. I quina situació millor perreivindicar-nos que en el moment de com-plir tres quarts de segle? Aquest any seràinoblidable!

Això sí, així com celebrem la incorporacióde noves cares a l’equip, no podem deixarde recordar amb certa melangia els moni-tors i monitores que ens deixen. Després demolts o pocs anys, la seva petjada a l’esplaidurarà per sempre.

8

SECC

ION

S D

E LA

CAS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA F a més de 20 anys que les entitats

de Gràcia que i jugàvem a Tennistaula, vam començar a realitzar el

torneig de barri. Des de bon principi, es vaconvocar abans de l’inici de la lliga, per tantdurant el mes de setembre, i es va pactarque cada any se celebraria un cop a cadaentitat.

Actualment seguim fent-ho de maneramolt emotiva i competitiva en les quatreentitats veïnes: el Centre, el Cercle, Ariel iels Lluïsos. Fins ara el nom del torneig erala Vila de Gràcia i des d’aquest any s’hi afegeix memorial Àngel Sacristán.

En l’última edició es va celebrar al Cercle icada club presentava dos equips, classificatsen dues categories A i B.

Aquest any va quedar campió l’equip Arielen la categoria A, i el Centre en la B.

Els Lluïsos vam quedar sotscampions en lacategoria A al perdre a la final amb l’Arielper un ajustat 4 a 3.

En la categoria B els Lluïsos vam quedar tercers.

TENNIS TAULA

El torneigVila deGràcia

ESPLAI GMM

Fem75 anys

BÀSQUET

Per què fembàsqueta Lluïsos?

9

Per Èric THÖNY

RD

REF

LEXI

ON

S D

ES D

E...

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IA

L’Èric és soci delsLluïsos des que erapetit. Durant molt de temps va jugar abàsquet i va anar alcau dels Lluïsos. Ara fa formatges aSuïssa.

“S’està presentant la mun-tanya com un producte deconsum per a gent, majo-ritàriament de ciutat, quenecessita desconnectar obuscar la quota d’aventu-ra que li manca al seu dia a dia”.

Reflexions des de...Suïssa

Ja fa temps que els suïssos exploten lesimpressionants muntanyes com a destíturístic internacional amb gran èxit. La granmajoria dels residents permanents alspobles de muntanya són ramaders devaques, però es tracta d’una ramaderia quedepèn de les subvencions estatals. A més,els que s’hi dediquen, ho combinen ambfeines de temporada millor remunerades(als remuntadors d’hivern, a les pistes d’es-quí, preparant-les o als hotels i restaurants,d’assalariats). Com passa a gran part d’Eu-ropa, al camp s’està ampliant l’oferta deserveis en detriment de l’activitat agrària(de productors a servidors), i conseqüent-ment s’està presentant la muntanya comun producte de consum per a gent, majori-tàriament de ciutat, que necessita descon-nectar o buscar la quota d’aventura que limanca al seu dia a dia.

Si bé és cert que els pagesos i ramaderssuïssos de muntanya se’n senten orgullososde ser-ho, cada vegada depenen més delsturistes que vénen a passar les vacances.

Però no hem de patir per si les vaques, i elsramaders amb elles, desapareixeran delsprats alpins, ja que també es considerenuna atracció turística més.

Com diu un vers d’una cançó: “Pirineuferéstec, que n’ets de bonic”.

E stic a 2.500 metres d’altitud, peròno n’acabo d’estar segur.

Segons el mapa m’hauria de trobar sobrela corba de nivell, al costat d’un llac alpí.Tinc el llac a tocar i les muntanyes impo-nents davant meu, amb els seus glaciars ineus permanents, però no puc deixar defixar-me en el telefèric que em passa sobreel cap. Aquest condueix a un gran restau-rant giratori que es troba dalt d’un cim pro-per. A més, el brunzit intermitent dels heli-còpters que sobrevolen el cel blau enterbo-leixen el meu innocent record de calmaalpina.

Sense acabar de treure’n l’entrellat, un“Hi!” amb accent americà em distreu de lesmeves cavil·lacions. Em giro i veig cinc per-sones carregades amb motxilles en les queguarden un petit paracaigudes. Són practi-cants del “Base Jump”, que consisteix ensaltar de penya-segat en penya-segat. “Noés per mi”, penso, i reprenc el meu camí.

Al cap de poc em trobo un ramat de vaquespasturant tranquil·lament, aparentmentabsents de tot el que les envolta. M’aturodavant d’un cartell que m’indica el camíque porta al poble, i en diviso les sevesconstruccions hoteleres, botigues d’esports iapartaments buits que esperen la tempora-da d’hivern.

10

T I R A

CóM ICA

EL TEU DDN

POSA-HICOLORS!

Montse Giralt

Sabies que la teulada i el terrat dels Lluïsos són molt

útils i sostenibles?

A la teulada que cobreix la pista de bàsquet hi ha 6

plaques solars que permeten aprofitar l’energia del sol,

una energia que es fa servir per escalfar una part de

l’aigua que s’utilitza als vestuaris de la pista i el guimnàs.

I al terrat dels Lluïsos hi ha un hort urbà amb 9 taules

especials preparades per cultivar-hi verdures i hortalis-

ses. Cada any les famílies sòcies poden demanar una

de les taules per cultivar els seus propis productes!

SABIES QUE.. . L’ACUDITDos amics bascos, es troben pelcarrer:– Ai va Patxi! Com és que portes elcotxe damunt l’esquena?– Ai va Txetxu... ja m’he tornat a deixar elcinturó posat!

Arnau Roura

del soci

11

Quant temps fa que veniu als Lluïsos?

Queralt: Fa dos anys

I amb quina activitat vau començar?

Les dues: Ens vam apuntar a bàsquet

Per què vau decidir apuntar-vos a bàsquet?

Aina: Perquè la nostra família havia jugat molt a

bàsquet i volia que nosaltres també en féssim.

I aquest any és el vostre primer any al taller de

teatre oi?

Aina: Sí.Queralt: Una amiga del cole feia teatre i com que a

nosaltres ja ens agradava ens vam voler apuntar.

I què feu al taller de teatre?

Aina: Fem activitats, ens inventem històries... I moltes

coses de teatre!

Quin és el vostre espai preferit dels Lluïsos?

Les dues: La pista de bàsquet.

Nom: Aina i Queralp Lope

Edat 8 anys

Secció: Bàsquet

Quants anys fa que esteu a Lluïsos?Dani: Jo porto tres anys i en Tomàs dos.Què feu aquí als Lluïsos?Dani: Anem al cau i aquest any també hem començatskate.Tomàs: També anem d’excursió, amb el cau. A mim’agraden les excursions de Setmana Santa i la delsdos dies.

I què és el que més us agrada del cau?Tomàs: Jugar al mataconills!

I com vau decidir apuntar-vos també a fer skate?Dani: El primer dia ho vam voler provar per si ensagradava i com que ens va agradar ens vam apuntar. Aleshores, quin és el vostre espai preferit deLluïsos?Dani: El pati on fem skate!Tomàs: A mi m’agrada la plaça del Nord.

Nom: Dani i Tomàs CasadevallEdat 8 anys (Dani) i 6 anys (Tomàs)Secció: Agrupament

DIGUES LA TEVA!

El racó de pensar

“Dels núvols més negres

en cau aigua neta i fecunda”. Proverbi xinès

12

ELS

PILA

RS D

ELS

LLU

ÏSO

S

Lluïsos educa en el lleure

un espectacle, el proposen i el porten a terme ells!

L’experiència del treball enequipQualsevol d’aquest projectes necessita unaorganització, una distribució de tasques,una preparació de material i aquí hi ha unade les claus: mentre juguen i fan els seusprojectes aprenen a fer coses plegats, a treballar en equip.

El treball en equip, no vull descobrir res denou, comporta altres conseqüències: hande ser capaços d’escoltar i saber explicar-sei, sobretot, han de posar-se d’acord i pren-dre decisions. Un cop decidit el projecte(una pel·lícula, un còmic, o qualsevol altre),és l’hora de la veritat: s’ha de fer.

– A campaments rentàvem els plats!– Uix!– I vam fer Olimpíades!– Ah!– La darrera nit no vam dormir!– Apa!

Una conversa (fictícia) que podrien tenir dosnens després dels campaments d’estiu.Però, en què es diferencien els campamentsdel cau?

Al cau, a l’esplai o l’escoltisme, com li vulgueu dir, s’hi troben nens i nenes cadadissabte, que juguen, canten, s’ho passenbé. Al llarg de l’any passen moltes hores ple-gats i comparteixen moltes activitats, peròés més que tot això. Al cau, els nens i nenesentomen el repte de fer el seu propi projec-te. Tant si fan uns trineus com una cançó o

Educar en el lleure és un oxímoron? Una contradicció? El cau i l’esplai permeten als nens i nenes que creixin iaprenguin en unambient molt pochabitual i, alhora,molt necessari.Als Lluïsos ho podenfer des de fa una pilad’anys!

Per Sergi ROVIRA

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IA

PL

13

Aquí ve una altra clau: el compromís. Fer-lo vol dir assumir les pròpiesresponsabilitats (dur el material que he dit que duria o buscar una infor-mació o preparar un paper de l’obra o...) perquè el projecte tiri enda-vant, però, a més, cada nen o nena l’assumeix davant dels altres i, sisap què si falla, el grup se’n ressent.

D’aquesta manera, al cau i a l’esplai neixen projectes que no existeixenenlloc més, que no passen a casa, ni a l’escola, ni aprenent anglès, ni fent esport. Al cau i a l’esplai s’hi fa el que es decideix allà mateix. Elcau és diferent perquè esdevé un espai únic on els nens i nenes trobentots aquests reptes alhora (decidir, organitzar-se, fer-ho).

Els caps o els monitors, ajuden, acompanyen, faciliten, organitzen acti-vitats (un joc, un taller, una visita inesperada o una descoberta) perquètot això sigui possible. Per exemple, a l’esplai i al cau no ens donen uncalendari d’activitats preorganitzades (com un casal), perquè els matei-xos caps no saben què acabaran fent.

La natura, un entorn poc habitualAquestes activitats van alternades amb excursions al llarg del curs queels permeten jugar i enfortir el grup en espais diferents. Riure, cantar,córrer amb amics i amigues al mig de la natura, dormir en tendes ocases, descobrir llocs nous i fer-ho amb amics. Tot són dinàmiques enquè els nens i nenes comparteixen experiències i aprenen plegats.

Això, anant pel país, coneixent llocs, pobles, persones, maneres de fer,tradicions (ara en diem “coses típiques”), fent noves amistats i desco-brint llocs nous. Les excursions permeten caminar per mil i un racons,pujar muntanyes, creuar boscos, i gaudir d’entorns incomparables perjugar o cantar o imaginar un projecte nou.

Campaments, l’esclat final del cursTots aquests projectes, aquestes estones compartides i aquest construirplegats, creen una dinàmica que esclata a campaments. Després d’uncurs de compartir dissabtes jugant, imaginant, preparant, organitzant,aprenent, els campaments reuneixen tots aquests ingredients al llargd’uns quants dies.

Els campaments esdevenen uns dies de gran intensitat, de momentstranquils i d’altres de trepidants. De moltes activitats compartides, decrear complicitats, d’enfortir amistats, de conèixer els altres i a unmateix, d’aprendre i ensenyar, de descobrir, provar i passar-ho molt bé.No en va els campament acaben esdevenint records inesborrables.

Tornant a la conversa del principi, allò que podia semblar poc agradableacaba esdevenint un moment per parlar amb un amic o la possibilitatd’inventar un joc nou. El cau i l’esplai permeten als nens i nenes quecreixin i aprenguin en un ambient molt poc habitual i, alhora, moltnecessari.

“Una altra clau és el compromís: assumir les pròpies responsabilitats iassumir-les davant dels altres perquèsaps que si falles, el grup se’n ressent.”

“Una de les claus és que mentre juguen i fanels seus projectes aprenen a fer coses plegats, a terballar en equip.”

L’hàbit del compromísTot plegat parlàvem de treballar en equip, tenir iniciativa,prendre decisions, responsabilitzar-se, comprometre’s; quigosaria dir que això no és un gran aprenentatge per la vida?També podríem dir-ne ser emprenedor, un concepte tan demoda avui!. I el millor de tot és que no ho sembla i conti-nuem pensant que van a l’esplai o al cau a passar-ho bé. I és veritat.

Ho hem dit moltes vegades, però ho hem de recordar: l’educació en el lleure aporta l’experiència del compromís ila construcció col·lectiva, és una escola de ciutadania.

D iuen que la majoria de “superhe-rois” amaguen la seva identitat.Tenen una vida més o menys

normal, però en el moment que es calcenla màscara, apareix el seu autèntic “jo” icomencen a fer allò que els apassiona.

Arribat aquest punt, crec que és momentde fer una confessió: des de fa un temps ami em passa el mateix. Si. Ho reconec. Porto una doble vida.

Durant el dia pertanyo a aquesta tribu urba-na que es coneix com a “L’individu Stan-dard”. Visc a Barcelona, treballo de nou acinc en una oficina i cada tarda quan arriboa casa de treballar, trec el gos. Els caps desetmana toca dinar amb els sogres (un si iun no, no cal abusar) i de tant en tant femalgun viatget amb la dona.

Però quan arriba el vespre, em transformo.Vaig a Lluïsos i apareix el meu àlter ego. Emtransformo en “ACTOR”. Bé, en actor ama-teur, vaja, però actor al cap i a la fi. I ésaixò el que fa gran a Lluïsos.

És igual qui siguis en la teva rutina diària,un cop arribes a la plaça del Nord, pots serrealment qui vulguis ser.

14

BO

FEM

BU

LLIR

L’O

LLA

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IA

Preguntem:

Què t’aporta sersoci/a dels Lluïsos?I què creus queLluïsos aporta albarri?

Per Albert BENNASSARDirigent de Sotacabina Teatre

L luïsos m’aporta poder compartiramb moltes persones el goig deviure! Per mi, ser soci de Lluïsos és

una sort. M’aporta companys, amics, jovesi grans, activitats, esports, lleure, discus-sió, obertura, coneixement, creixement,valors, il·lusió... M’aporta l’equilibri de per-tinença a un lloc, a un barri, a un paísamb la possibilitat de participar-hi i d’im-plicar-m’hi. I m’aporta, també, la possibili-tat de ser transmissora del miracle de laroda de la vida, per poder donar continuï-tat a seva història, iniciada pels nostresbesavis, avis, pares, i poder transmetre-laals nostres fills i nets.

Lluïsos aporta vida, cultura, cohesió i valorsal barri. Lluïsos ofereix al barri un punt detrobada on pots fer amics, on pots créixeren valors, on pots participar en molts aspec-tes de la vida social, on pots comprometre’tamb el barri i amb el país. Lluïsos és unpuntal en la història i el creixement del nos-tre barri i li dóna, i li ha donat, un toc humàen valors al barri.

Lluïsos aporta el poder de compartir ambmoltes persones el goig de viure.

Per Anna HORTALVocal de la Junta Directiva

Per Antònia ALCALDEDirigent del Grup NES

P er a mi Lluïsos de Gràcia és ellloc on em trobo amb els amics,on gaudeixo del meu temps

d’esbarjo, planifico els meus viatges ifaig moltes celebracions al llarg de l’any.

És un lloc on m’hi trobo a gust, gairebécom a casa. Aquí hi passo moltes esto-nes, amb els col·legues del Grup NES,com a usuària del Banc del Temps i, desde fa poc, com a membre de la coralVent del Nord. Aquí vinc a parlar, cantar,ballar, jugar, riure i a passar-m’ho bésempre.

Lluïsos és un lloc important dins del barride Gràcia doncs, des de fa molt anys,han contribuït a preservar la nostra cul-tura, el nostre idioma i les nostres creen-ces, on tothom hi té cabuda perquè hiha activitats per a totes les edats i totsels gustos.

15

D oncs sóc soci de Lluïsos des quetinc 6 anys. Em van apuntar al’Agrupament Escolta i, em volia

esborrar però per sort no em van deixar,ara estic molt content i he fet molts bonsamics. Tot i que de vegades fa una mica demandra, m’agrada trobar-me amb elsamics cada dissabte al Cau i fer excursions icampaments amb ells.

Crec que és un espai de trobada per a moltagent que fa coses ben diferents. Jo vaig alCau, però quan era més petit anava al tea-tre i sé que m’agradava. Molts dels meusamics, caps, i una germana meva, juguen ohan jugat a l’equip de bàsquet i jo he anat aveure-hi molts partits.

També sé que és un espai on algunes perso-nes que destaquen per algun motiu es tro-ben sopant i expliquen les seves experièn-cies. Jo, el curs passat, vaig anar a un d’a-quests sopars-tertúlia en el que la meva germana Carla explicava la seva experiènciacom a nedadora paralímpica.

Per Joan FRANCIPioner de l’Agrupament

Josefina Altés Campá Ser sòcia de Lluïsos és formar part d'una gran família que estima el nostre país i no se’n amaga.

Cristina GalofréLluïsos m’aporta orgull d’entitat, saber que el meu fill està en bones mans, contribuir a la cultura i al país des de Lluïsos formant-ne part, fomentar l’esport i, sobretot, saber que on van anar els meus pares ara també hi va el meu fill.Un orgull, un plaer, una identitat.

Aina PratsA mi el que m’aporta Lluïsos és sentir-me com a casa cada dissabte a Sotacabina.M’aporta riures, emocions, experiències... Estic molt orgullosa de ser-ne sòcia, perquè Lluïsos ha canviat una part de la meva vida. M’ha fet una mica més feliç.

Sergi Fernàndez

Vaig entrar amb 17 anys a fer de monitorde l’Agrupament. Jo no ho volia, però emvan insistir que m’ho passaria bé. Però elque he descobert després de 30 anys no haestat només un local d’oci. Ara tinc família, la meva dona va ser el“ligue” dels Lluïsos i els meus fills estanpracticant dues activitats als Lluïsos. Però per què això i no una altra cosa?

En aquest vell, però no per això menysentranyable local, no només es respirenactivitats, sinó també tot un seguit devalors dels quals m’he sentit molt identificat:

• altruïsme: quanta gent donant eltemps per als altres! Jo crec que si escalculés l’índex d’altruisme per metrequadrat, estaríem en una bona posi-ció del rànquing.

• companyonia: també quan he neces-sitat fer un projecte important de lameva vida, he trobat algú al costatque m’ha ajudat “a muerte”.

• amistat: encara ara els meus millorsamics vénen tots de la joventut enaquesta casa, i estic convençut quesón bons amics.

• solidaritat: als Lluïsos he vist actitudssolidàries vers a persones que honecessiten, que en altres llocs no hesabut trobar (i això que m’he mogutper ONG’s).

• personalitat: jo crec que sóc Lluïsos,això vol dir ser una persona honesta,valenta, enèrgica, incansable, satisfe-ta... Cadascú amb les seves coses,però amb aquests trets en comú.

• bon karma: entrar per la porta deLluïsos em dóna seguretat, tranquil·li -tat de saber que les coses es fan bé.Que al darrera hi ha un grup de gentexigent amb sí mateixa i que dóna elmàxim. I això, alerta, el fa ser feliç!!!!

I això, per a mi és l’èxit a la vida!!

Sento no contestar la pregunta de què significa pel barri, però no és el que mésm’importa, a mi el que m’agrada és queLluïsos sigui bo per als lluïsencs (éssersextranys d’una galàxia molt llunyana).

Lluïsos amb els mestres de les IllesLluïsos hem cedit el teatre a “Independència per canviar-ho tot”perquè puguin dur a terme el concert de suport a la lluita delsdocents de les Illes en defensa de l’escola pública i del català al’ensenyament. El concert s’ha fet el diumenge 13 d’octubre i haaplegat artistes i poetes com Cesk Freixas, Feliu Ventura, MiquelGironès, La Portàtil FM, Carles Rebassa o MC Hugcakke.

Gràcies al concert s’han recaptat 1.000€.

Independència per la Festa MajorLa Festa Major ha agafat un caire reivindicatiu aquest any ambels actes que ha convocat l’Assemblea Nacional Catalana a Gràcia. D’una banda, el dia 18 d’agost es va fer l’encesa d’unaestelada amb més de 4.000 espelmes a Pi i Margall. De l’altra,el dia 20 d’agost, es va fer una cadena humana per la indepen-dència, com a preludi de la Via Catalana de l’11 de setembre, en què, per cert, Lluïsos hi va ser present amb més d’una cinquantena de socis.

Bona temporada dels CastellersEls Castellers de la Vila de Gràcia han fet una molt bona tempo-rada, apostant per castells que fins aquesta temporada haviensemblat reptes massa alts com ara el pilar de 6, el 2 de 8 ambfolre, el 5 de 8, el 4 de 8 amb agulla i el 3 de 9 amb folre.

A questa secció es diu Què ha passat, però més aviathauríem de dir Què passa? La secció de teatre dels Lluïsos, Sotacabina Teatre, ha fet el salt a una sala pro-

fessional amb l’obra L’efecte dels rajos gamma sobre les mar-garides, un drama del nord-americà Paul Zindel. El muntatge vaestrenar-se a Lluïsos Teatre el passat mes de febrer en tresúniques funcions que van exhaurir totes les entrades.

Durant aquest mes de novembre, l’espectacle ha aterrat a lasala gracienca Porta 4, al costat de la plaça de la Virreina. Totsels dissabtes del mes, l’escenari d’aquesta petita sala ens trans-porta a un barri humil d’Amèrica, on una nena de 14 anys, laTillie, ha de sobreviure amb la seva mare i la seva germana, en una casa que sembla més una presó que una llar. La sevamare, malvada i cruel, i la seva germana, egoista i esbojarrada,creen un caos angoixant. Malgrat això, la Tillie aconsegueixmantenir vius els seus somnis, el seu amor pels àtoms i la sevaconfiança en la vida, en l’esperança i en l’efecte dels rajos gamma sobre les margarides.

L’obra està protagonitzada per cinc joves del grup d’entre 18 i26 anys: la Maria Codina, l’Adrià Giró, la Núria Leal, la RitaMarieges i la Mar Solà. La direcció ha anat a càrrec del RamonMicó, que també s’ha encarregat de la traducció del text. Haverestat seleccionats per fer temporada en una sala professional ésuna gran oportunitat per a ells i per al grup, que ajudarà amostrar, una vegada més, la qualitat del teatre amateur que esfa als Lluïsos i a les entitats del barri.

Per als amants del teatre, per als que mai han trepitjat una salade teatre, per als curiosos, per als que vulgueu veure l’energia iil·lusió d’un grup de joves, per als socis de Lluïsos i per alsamants del cinema que potser en vau veure la versió cine-matogràfica el 1972… L’efecte dels rajos gamma sobre les margarides és per a vosaltres!

16

Q

QU

E H

A PA

SSAT

?LL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

Per Sotacabina TEATRE

Sotacabina en unasala professional

CRÒ

NIC

A AS

SOCI

ACIO

NS

Per Redacció

CLes associacions de Gràcia

F ins al mes de desembre, l’Espai Avinyó de Barcelona acull una exposi-ció que des d’aquí us vull recomanar,

“Mirades i veus del català”. Us animo a visitar-la, no només perquè he tingut l’opor-tunitat de participar-hi, sinó perquè un delsseus objectius és ben lloable: desfer tòpics iestereotips referits a les persones immigra-des i l’aprenentatge del català com a llenguacomuna.

Vaig participar a “Mirades i veus del català”perquè m’ho va demanar l’Stephenson

Awah, un noi pràcticament autodidacte que sempre ha tingutmolt interès per aprendre el català, com ha demostrat en cadasessió d’un dels clubs de lectura del qual sóc responsable, a laBiblioteca Francesc Boix del Poble Sec. L’Stephenson és del Camerun i des del 2007 viu a Barcelona.Parla ngambay, anglès, francès, català i castellà. Però no ho téfàcil, fa temps que no treballa (havia fet d’ajudant a un tallerd’automòbils) i malviu amb altres persones immigrades alPoble Nou. Ell, però, puntualment i amb un somriure als llavis,assisteix a la nostra cita amb la lectura.

Malgrat que des del curs passat assisteix també a classes decatalà, l’Stephenson sempre em comenta que ho té difícil perparlar català, perquè només a les classes i al club de lectura téun entorn favorable.

I a mi em sap greu, encara que l’entenc perfectament, perquèavui mateix, després de fer una visita mèdica on m’han atès encatalà, he rebut l’informe (quatre pàgines) redactat en castellà!

O sigui que em sembla que ens espera una llarga feina perendavant si realment mai aconseguim ser independents, ja quepartim d’una premissa que no hem d’oblidar: som un paísestrany.

17

Per Susanna ÀLVAREZ

TTRIB

UN

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀCIA

Som un país estrany

T ot va molt millor si estem contents”. Després d’estarmolts anys emprenyat amb el món, i reflectir-ho així atots els nivells, personals i professionals, el meu amic i

músic Pau Vallvé va decidir amb aquesta frase frenar i posar unsomriure a l’amarg desafiament quotidià de sobreviure. No significa això posar l’altra galta, i no per això el Balanzà –enalguns cercles locals conegut com el cabronàs del Balanzà–ha arribat al número 500 de l’Independent. No hi hem arribatper disparar a tort i a dret, no. Hi hem arribat aplaudint la refor-mulació del pla d’usos i criticant l’endarreriment de la reformade la Travessera de Dalt per exemple: perquè creiem queaquest és el sentir majoritari veïnal.

Però el que més feliç em fa d’aquest aprenentatge en el canvid’actitud és el procés de resolidificació creixent que s’ha produïten els últims temps entre el pinyol de Gràcia i el setmanari,entre nosaltres i aquelles entitats que sempre hem preferit‘maltractar’ o, dit d’una alta manera, tractar amb una dimensiómenys agraïda perquè prevèiem que ja les teníem a favor sensebaixar de l’autocar. En això s’ha basat una relació que els princi-pals dirigents de les entitats de la Vila han definit, encertada-ment, com d’amor-odi. Ja ens agrada, als mitjans de comunica-ció, aquesta dualitat, com a prova d’independència.

Però a tots ens agrada encara més que ens estimin per sobrede totes les coses, de tots els malentesos i de totes les versionsinteressades. Que sempre n’hi ha. Necessitem que l’amor sempre sigui infinitament superior a l’odi, paraula gruixuda.Sabem també que no ens diem “t’estimo” totes les vegadesque fa falta, i per això, ara un dinar, ara una trucada, ara unatrobada, ara un correu electrònic, tots hem fet passos perquèens sentim part d’una mateixa aventura local, i no localista. A vegades oblidem com en som, de forts, d’útils, quan estemjunts. I com de més forts seríem si tothom s’analitzés i fes tantaautocrítica com nosaltres, uns i altres, l’hem fet.

Per Albert BALANZÀ

Més amors que odis

“

FrancescMateuET

18

ENTR

EVIS

TA

“No em donis peix, ensenya’m a pescar”?Aquesta frase va més enllà: on anava a pescar ara no hi ha peixos perquè se’ls haemportat Pescanova. Sovint no és que nosàpiguen pescar, sinó que els hem tallatd’arrel el que podien fer. El problema ambels pirates de Somàlia, per exemple, ve degent que pescava i que no ha pogut seguirpescant perquè les multinacionals de la pesca han deixat la zona seca. Que es facinpirates no m’entusiasma però té una certalògica.

I llavors?El que realment provoca canvis són altrescoses. Per exemple, Intermón destina uns300.000 euros anuals a Etiòpia per portaraigua a les poblacions i evitar que les doneshagin de caminar 4-5 hores diàries. Alhoravam fer una campanya per aconseguir elretorn de la denominació d’origen del cafèa Etiòpia, ja que estava en mans d’Star-bucks. Des que ho vam aconseguir, els cam-perols ingressen cada any un extra de 80milions de dòlars pel cafè que els compren.Això demostra que l’impacte de la coopera-ció no només prové dels projectes.

Si algú fa una donació a una ONG volsaber què es farà amb aquests diners.Quan algú em diu: “vull que els meus 10euros arribin a l’Àfrica”, jo li dic: “vols quehi arribin sense cap cost d’anàlisi o d’estu-di?”. Si d’aquests 10 euros me’n gasto 4 enla campanya d’Starbucks, no n’arribaran 6

Què t’ha aportat ser president de laFederació Catalana d’ONG pel Desen-volupament?He pogut conèixer moltes ONGs i les dife-rents maneres que tenen de fer. Malaura-dament mentre vaig ser-ne president esva decidir desmantellar l’Agència Catalanade Cooperació, un organisme de la Gene-ralitat de Catalunya. Bàsicament hemestat lluitant contra el govern; primer,perquè les ONGs no desapareguessin; i,en segon lloc, perquè pagués el que s’ha-via compromès a pagar. Ha estat un perí-ode dur.

Des del 2010 s’han anat reduint lesajudes a les ONG progressivament.Com han aconseguit finançar-se senseaquest recolzament?No ho han aconseguit. ONGs grans, comIntermón, que havien fet una aposta pertenir socis, han pogut subsistir. D’altreshan pogut seguir funcionant gràcies atota la gent que ara hi col·labora com avoluntaris després que els hagin acomia-dat com a treballadors.

Els projectes sobre el territori són elpunt fort de les ONGs?La major part dels projectes que es duen aterme estan molt bé i permeten a gentsortir de certes precarietats, però sóngotes d’aigua en un desert.

De petit havia anat al’agrupament escoltadels Lluïsos, actual-ment és el directorgeneral d’IntermonOxfam a Catalunya iex-president de laFederació Catalanad’ONG. Va estudiarmedicina per poderanar a treballar a països del TercerMón. El primer con-tacte va ser a Bolívia idesprés va estar-se 10anys coordinant projectes a l’Àfrica.

Per Montse GIRALT i Mar SOLÀ

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀC

IA

que la distància de la desigualtat per sotano segueixi creixent. Potser no podem evitar que els més rics s’enriqueixin encaramés però com a mínim posarem un terraals més pobres.

Què poden fer els Lluïsos per un mónmés just?Els Lluïsos és una entitat amb consciènciasocial, un espai imprescindible en el quals’introdueixen visions globals i capacitatsd’anar més enllà a través de l’esport, l’es-coltisme, l’esplai o el teatre. Els seus socishan de ser conscients que anar als Lluïsosés un privilegi, i que permet rebre unsvalors que hem de poder retornar a lasocietat.

19

són de casa? Sí, sí. Quants km hi ha de Barcelona a Lleida? 100 i escaig? Doncs d’Espanya a Àfrica hi ha 14km. On està ellímit del que és casa?

La desigualtat és un dels principals pro-blemes que tenim?Sí. La diferència de riquesa entre rics ipobres està creixent desproporcionadamenta tots nivells. Els impostos que s’evadeixena Catalunya cada any superen amb escreixtotes les retallades que s’han fet. Els inte-ressos que generen els diners que hi ha alsparadisos fiscals de la Unió Europea, super-en el doble de totes les retallades que s’hanfet a Europa. Cal fer una fiscalitat que nocastigui la classe mitjana, que és qui aportael 87% dels ingressos, i generar polítiquesperquè les empreses que treballen aquí, tributin aquí.

Què és el més urgent?El problema que tenim com a país és queno podem pagar el deute extern que tenimamb els ingressos que generem. Hem derenegociar-ne el pagament abans que pelcamí molta gent quedi a la misèria. Calrefer també el sistema bancari i evitar quecreixin les desigualtats.

Quina mesura podria evitar les desigualtats?Aquella que evita retallades en educació oen salut. Si no retalles per aquí, evitaràs

a Etiòpia, sinó 250. Que la gent vulgui queels seus diners arribin directament al lloc ésculpa nostra, perquè no hem sabut comuni-car com funciona tot això.

De vegades es parla d’una manca detransparència a les ONG.És cert, però l’oportunitat que he tingut araper explicar tot això no la tinc normalment.Poso un exemple extrem: si surto al carrerexplicant que Intermón és una ONG estratè-gica que a través de la incidència políticaque fa està realment canviant coses impor-tants i demano diners, gairebé no n’aconse-guiré. Si surto amb una foto d’un nen mortde gana, la campanya serà molt més eficaç.Les ONGs tenen el problema de què el quefan i el que expliquen que fan no és elmateix, perquè si expliquen el que fan, nocapten. És un aspecte que s’ha d’anar millorant.

Fa uns anys parlar de pobresa era par-lar de països empobrits, però avui diala pobresa la tenim al costat de casa.Quan atens a persones, la distància a laque estigui de casa teva és indiferent.Només faltaria que no atenguéssim a lagent que tenim al costat de casa, però non’hi ha prou. Quan es diu “primer els decasa” sempre faig un exercici: Qui són elsde casa? Els del nostre bloc són de casa? Sí.Els de la nostra ciutat són de casa? Sí, tam-bé. I, per algú de Barcelona, els de Lleida

“Les ONGs tenen el problema que el que fani el que expliquen que fan no és el mateix,perquè si expliquen el que fan, no capten.”

“Anar als Lluïsos és un privilegi, i que permetrebre uns valors que hem de poder retornar a la societat.”

V ivim una època de colossal cinis-me. Per exemple, hipòcritamentels partits menys defensors del

pluralisme se n’omplen la boca com si enfossin els defensors més ardents. Els manai-res econòmics advoquen per la necessitatde l’austeritat per als treballadors i pensio-nistes, mentre que ells s’han embutxacatsous i jubilacions milionaris… Per això val lapena informar-se i construir-se criteris propis. Des de la contra del Des del Nord,ens seguim plantejant petites preguntes…

1. Qui digué “Los catalanes han sido edu-cados en el desprecio de la cultura espa-ñola”?: (a) El ministre Wert el 26-9-13;(b) el president del Tribunal Constitucio-nal Espanyol, Francisco Pérez de los Cobosel 6-12-05; (c) Alícia Sánchez Camachoal Parlament de Catalunya el 10-9-13.

2. Quin lloc de Gràcia té el monument als50 anys del Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra del1932?: (a) La plaça Trilla; (b) La plaçaLesseps davant la biblioteca Jaume Fuster; (c) Els jardinets de Gràcia.

3. Qui vociferà “Antes se romperá la unidad de Cataluña que la de España” el 26-3-12?: (a) Esperanza Aguirre; (b) Rosa Díez; (c) Jose María Aznar.

4. Quina llibreria, totalment especialitzadaen llibres en català i anteriorment a laGran Via, està a punt de reobrir al carrerGran 217?: (a) Alibri; (b) Ona; (c) Abacus.

5. A Catalunya del total de malalts, un 5%són crònics. Quin percentatge gasten deltotal de la despesa sanitària?: (a) 20%;(b) 63%; (c) 47%.

6. Quants empleats públics hi ha a Cata-lunya? i a Extremadura?: (a) 11% i 26%;(b) 23% i 25%; (c) 21% i 17%.

7. Qui digué “El PSC té gran part de la cul-pa que Catalunya estigui a les portes dela independència”: (a) Alfonso Guerra;(b) José Bono; (c) Dolores de Cospedal.

8. Quants milions d’euros deuen les ciutatsde Madrid i Barcelona?: (a) 5.457 i 4.233; (b) 7.389 i 1.129; (c) 3.034 i 4.567.

9. Quantes persones aturades sense prestació d’atur hi ha a Catalunya?: (a) 550.000; (b) 234.789; (c) 123.098.

10.Qui demana al govern central “defensarper un mínim de dignitat i coherència elscatalans que se senten espanyols mitjan-çant la partició de Catalunya en dosestats”? (La Vanguardia 14-9-13):(a) elPP del País Basc; (b) la Asociación deMilitares Españoles; (c) Ciudadanos.

SOLUCIONARI

1. (b); 2. (b); 3 (c); 4 (b); 5 (b); 6 (a);7 (b); 8 (b); 9 (a); 10 (b)

El centre del món

Per Emili BOIX-FUSTER