Arnau Gifreu - 2010

documental tradicional + noves tecnologies digitals = documental interactiu

- presentant un primer estat de la qüestió sobre les línies de confluència entre els dos àmbits

- argumentant una proposta de definició i de caracterització del nou gènere interactiu

- avançant unes propostes de model d‘anàlisi del documental multimèdia interactiu, que serà objecte de fonamentació i d‘aplicació en la futura tesi doctoral

gènere documental + mitjà digital + xarxa =

documental multimèdia interactiu

OBJECTIUS:

- Analitzar l’estat del desenvolupament del documental multimèdia interactiu i argumentar la conveniència d‘adoptar un model d’anàlisi del nou gènere

- Descriure, classificar i analitzar les aplicacions interactives multimèdia divulgatives i documentals en línia.

Paràmetres necessaris per a que un document sigui considerat un documental multimèdia interactiu, categoritzat i introduït a la base de dades:

1. El document ha d‘utilitzar tecnologia digital des del punt de vista de la interacció forta : la presa de decisions de l‘usuari es considera un requisit bàsic per avançar en la història.

2. El document ha de mostrar una voluntat de representació de la realitat amb la intenció de documentar una situació d‘una manera concreta

3. Ha d‘incloure almenys una modalitat de navegació o interacció

DEFINICIÓ I CARACTERITZACIÓ

- Aplicacions interactives en línia o fora de línia, realitzades amb la voluntat de representar la realitat amb uns mecanismes propis, que anomenarem modalitats de navegació i interacció, en funció del grau de participació que contemplin.

- Fruit d’una doble hibridació: entre audiovisual -gènere documental- i interacció -mitjà digital interactiu-, i entre informació -continguts- i entreteniment -interfície navegable-.

- Pretenen representar i alhora interactuar amb la realitat, fet que comporta la consideració i la utilització d’un conjunt de tècniques o modes per fer-ho (modalitats de navegació i interacció), els quals esdevenen, en aquesta nova forma de comunicació, l’element clau per assolir els objectius del documental.

CONCLUSIONS:

- No es pot considerar el documental multimèdia interactiu com una mera evolució de les pel·lícules documentals

- Les modalitats de representació no es poden considerar indicadors suficients per analitzar el nou gènere, però sí les noves modalitats de navegació no lineal i d’interacció digital resultants.

- Un interactiu documental pot satisfer una triple necessitat i/o voluntat:

Lúdica (jugador)

Educativa i/o formativa (estudiant)

Social (relacions)

La naturalesa intrínseca del documental convencional sofreix canvis important a partir de l‘adveniment d‘aquesta nova forma documental:

-L’autor perd el control de la seva obra, ja no depèn d’ell mateix per transmetre un programa narratiu determinat.

- La construcció de la narració i l’ordre discursiu passen d‘un esquema lineal i seqüencial a un nou escenari caracteritzat per un multidesplegament de plantejaments, nusos i desenllaços.

- L’interactor es configura com a emissor i contribuïdor dels continguts creats per l’autor (característiques generatives per part de l’usuari).

- El gènere no eclosiona d’una manera definitiva, li costa establir-se i adquirir un paper determinant com a nova forma de no ficció interactiva.

- Una tendencia que impedeix aquesta eclosió pot estar relacionada amb el consum i els seus individus. L’esforç mental (i físic) al qual és sotmès l’interactor en un aplicatiu documental és molt més gran que en un visionat tradicional.

- La producció i la circulació del documental interactiu sembla que estan en un punt mort. Els cineastes tenen pocs incentius per convertir la seva pel·lícula en un projecte interactiu, ja que fer-ho seria

- limitar la seva distribució a Internet,

- renunciar al control respecte l’autoria i

- disminuir l’impacte de la pel·lícula a causa de l’experiència de la petita pantalla.

Hipòtesis

1

Existeix una mostra suficientment representativa d’exemples significatius de documentals multimèdia interactius per poder elaborar un marc conceptual diferenciat, sistemàtic i coherent, que compti amb uns atributs justificats a través del model d’anàlisi que elaborem.

2

En aquest nou gènere documental, la naturalesa dels tres rols principals del documental convencional (autor, text i espectador) es veu afectada

3

Els documentals multimèdia interactius en línia creen noves lògiques de representació de la realitat. El nou discurs es construeix gràcies a les modalitats de navegació i d’interacció inscrites en el documental i no tant a partir dels modes de representació.

4

El gènere estudiat incorpora noves estratègies i fòrmules immersivo-interactives perquè els productes documentals i en general de no ficció puguin esdevenir tan atractius com els productes de ficció.

5

Els documentals multimèdia interactius tendeixen a equiparar-se a sistemes oberts i generatius per part de l’interactor, l’estructura i organització dels quals, en un moment determinat, ja no són controlades ni per l’autor ni pels receptors. Aquest fet canvia radicalment el concepte d’autoria del documental audiovisual tradicional.

6

El mitjà digital permet un tipus de discurs interactiu, i les seves dues característiques principals són la interactivitat i la multimodalitat.

Línies de recerca previsibles:

- Estudiar com s’efectua la transformació de les lògiques de producció del documental lineal tradicional a les lògiques de producció del documental multimèdia interactiu.

- Procedir a l’elaboració, delimitació i justificació de la proposta completa del model d’anàlisi del documental multimèdia interactiu.

- Aplicació de la proposta a un conjunt significatiu d’exemples de cas.

- Reconsideració i avaluació de les modalitats, submodalitats i categories referents als gènere estudiat.

- Classificació sistemàtica de les obres representatives estudiades en el marc d’una base de dades oberta, interactiva i consultable en línia.

- Realització d’un projecte pràctic: producció teòrica i tècnica (projecte i realització) d’un documental multimèdia interactiu.

Propòsits de l’anàlisi teòrica i la realització pràctica d’un projecte:

- Estudiar i analitzar el fet d’incloure la gestió de les accions de l’interactor, ja que aquesta figura resulta una peça clau del nou paradigma.

- Analitzar i il.lustrar com es produeix la fusió entre estructura i contingut, i detectar, estudiar i aplicar usos innovadors dels llenguatges que conflueixen en la comunicació digital interactiva.

- Buscar propostes per aconseguir la transmissió de coneixement o construir aplicacions de caire pedagògic des de l’estratègia del joc, barrejant els eixos (autor-lector, control-descoberta i gaudi-dificultat) per a fer que la informació s’assimili de manera lúdica i original, diferent completament als hipertextos clàssics.