w w w . c o m p r o m i s p e r c e r d a n y o l a . c a t Nº 5 A b r i l 2 0 1 4

´

El Centre comercial contra el petit comerç

Més enllà del drama pressupostari, ambiental i sanitari, trobem l’impac-te sobre l’activitat comercial i l’acti-vitat urbana que el projecte tindrà. Si aquesta gran superfície s’arriba a construir tindrà quatre vegades les di-mensions de La Maquinista i serà la més gran de Catalunya.

El govern de Cerdanyola (PSC, ICV-EUiA) defensa la seva creació al-legant que així es crearan centenars de llocs de treball. De la mateixa ma-nera, evita parlar dels milers que se’n destruiran. Si s’arriba a construir en-fonsarà tot el comerç local i de proxi-mitat, no només de Cerdanyola, sinó també dels municipis veïns.

Els eixos comercials del nostre muni-cipi – Carrer Sant Ramon, Avinguda Catalunya i Primavera- són un centre de gravetat social i econòmic per al nostre i per a molts dels municipis li-mítrofs, com Ripollet i Montcada. Espais d’identitat, com el Carrer Sant Ramon, gràcies a la seva oferta co-mercial, genera una activitat urbana de qualitat. El centre comercial pot transformar aquests espais estimats, dels quals n’estem orgullosos, en es-pais tristos, solitaris, abocats a l’oblit. El Govern de Cerdanyola pretén im-pulsar un model de desenvolupament econòmic que potencia el consumis-me i el malbaratament. No volem més centres comercials. No n’hi ha cap ne-cessitat, el Vallès ja n’està ple, qui en vulgui en té un munt i ben a prop.

Aquesta és una operació econòmi-cament ruïnosa. Eleva l’endeutament municipal a uns nivells insostenibles. El Consorci va demanar a crèdit 90 milions d’Euros, ja que s’ha fet en pre-visió que tornarem a uns nivells d’in-gressos municipals com els que s’as-solien abans de l’esclat de la bombolla immobiliària.

D’altra banda, la nova promoció des-truirà el corredor biològic de la via Ver-da, bloquejant la mobilitat de la fauna entre Collserola i el Vallès. A més a més, per si no n’hi hagués prou, està projectat construir a sobre d’un extrem de l’abocador de Can Planas, sense importar les conseqüències que pugui tenir sobre la salut del veïnat i impos-sibilitant d’aquesta manera la seva fu-tura descontaminació.

El Centre Direccional, un projecte innecessari

El nou projecte del Centre Di-reccional és una operació es-peculativa totalment innecessà-ria que pretén crear a la zona situada entre Cerdanyola i Sant Cugat 4.000 nous habitatges en una ciutat que ja té un parc de 3.000 habitatges buits. Acom-panyarà aquesta promoció ur-banística un nou macrocentre comercial.

un centre comerci-al

El Centre Comercial, pot transformar aquests espais estimats, en espais tristos, solitaris i abocats a l’oblit.

La promoció destruirà el corredor biològic, bloquejant la mobilitat de la fauna entre Collserola i el Vallès

Qui som el Compromís per Cerdanyola? El Compromís per Cerdanyola és un espai polític impulsat per persones i col·lectius des de posicionaments obertament d’esquerres. Ens mouen a l’acció valors tals com la igualtat i la solidaritat.

Defensem els serveis públics i la ges-tió municipal, ja que el model d’exter-nalitzacions massives ha resultat un fracàs. Volem que la ciutadania or-ganitzada agafi el timó del seu propi Ajuntament.

Creiem que s’han de remunicipalitzar com més serveis millor: Escoles Bres-sol, Transports Públics, recollida de residus i zones esportives; cal fer-ho per abaratir el cost de la vida, per cre-ar ocupació i serveis de qualitat i per millorar i facilitar la vida de les classes treballadores. El que és públic ha de deixar de ser un negoci per a empre-ses privades que només busquen el seu lucre.

Nosaltres no som professionals de la política, ni ho volem ser: cap membre del Compromís per Cerdanyola cobra a títol individual per ocupar el càrrec de regidor.

Nosaltres som ciutadans i ciutadanes normals, que no volem cap privilegi, i que apostem per agafar el control del municipi i desenvolupar estris de de-mocràcia directa.

Volem transformar des del municipi de la mà de la ciutadania i dels movi-ments socials.

No volem simplement gestionar les institucions, volem transformar-les, vo-lem transformar tot el sistema. Sabem que hi ha molts interessos clientelars que s’hi oposaran però no ens fa por.

• Aprovada pel PP (desembre de 2013) suposa un greu retrocés en l’au-tonomia municipal. • Aprofundeix en l’agressió que ja su-posava la llei d’estabilitat pressupos-tària de 2012. • CiU treballa per enllestir una llei si-milar al Parlament. Encara no se sap quina de les dues regirà. • Qualsevol de les reformes, estatal o autonòmica, retalla diners i serveis a les administracions locals. Els més afectats són els serveis socials i les competències en educació i sanitat. • L’objetiu principal d’aquestes reta-llades pressupostàries als serveis pú-blics és fomentar les privatitzacions.

Des del Compromís per Cerdanyola, ens oposem a aquest buidatge de competències. Cal establir un bloc social i polític, de cara al 2015, per tenir un Ajuntament que s’enfronti a aquesta agressió i no apliqui les reta-llades, sinó que les desobeeixi. Cal un compromís ferm local per no executar aquestes privatitzacions i no retallar els serveis que preveuen suprimir. De la mateixa manera, defensem la im-pugnació del deute contret, i no pagar-lo. El Compromís, com a candidatura unitària de l’esquerra municipalista, pot aportar experiència i organització per construir aquest bloc per defensar la nostra autonomia municipal.

. t e r r i t o r i .

Collserola: la protegim o l’agredim?Els éssers humans exercim una gran pressió sobre les àrees naturals del nostre entorn i sobre els éssers vius que hi habiten. Molt a prop nostre, la serra de Collserola ha quedat empre-sonada entre Barcelona i el Vallès. El setge humà escanya el parc i la vida al seu interior.

Diversos són els problemes en aques-ta relació entre ciutadania i natura. N’assenyalem alguns i les seves pos-sibles solucions.

Superpoblació de senglarsPel que fa l'aproximació de senglars a zones urbanes, l'extermini mitjançant batudes de caça no sembla solució. És una mesura brutal i ineficient, ja que, al cap d’uns mesos, la cabanya es recupera. El que cal és acabar amb les fonts humanes de proveïment d'aliment: la principal causa. Una me-sura aplicable és el llançament de campanyes informatives a la població: no se'ls ha de deixar menjar, no deixar residus fora de contenidors, ni llençar-los a la muntanya, etc. Cal desacostu-mar els senglars al contacte humà per aconseguir que es procurin l'aliment per si mateixos, i aleshores, el seu nombre es reduirà. I alhora, informar les cases properes a Collserola sobre els mètodes existents per allunyar-los: “pastors” electrònics, repel·lents, etc.

Curses nocturnesCollserola és l'últim espai natural font d'oxigen i biodiversitat de l'àrea me-tropolitana. Per això hem de pregun-tar-nos si volem un parc urbà per rea-litzar activitats d’oci o un espai natural, perquè són opcions incompatibles.L'afluència diürna al Parc ha esdevin-gut intensiva, especialment els caps de setmana. Les bicicletes, a gran ve-locitat fora dels camins, erosionen ac-celeradament l'espai. Fan perillós, fins i tot, passejar o fer-hi excursions. Ara, a més, s'ha incorporat l'oci esportiu nocturn, afegint un plus de perjudicis: llums i sorolls pertorben profundament als animals, que segueixen un ritme de descans i activitat en sincronia amb períodes de llum i foscor. Si mal-metem el parc malmetem la vida.

. e d i t o r i a l .

Què és ... la Llei de racionalització de les administracions locals?

“Nosaltres no som professio-nals de la política, ni ho volem ser: cap membre del Compro-mís per Cerdanyola cobra a títol individual per ocupar el càrrec de regidor”

“El Compromís per Cerdanyo-la és un espai polític impulsat per persones i col·lectius des de postures obertament d’es-querres. Ens mouen a l’acció valors tals com la igualtat i la solidaritat.”

Entenem la política com un servei a la comunitat, però cal fer una política que aglutini al conjunt de la comunitat i que posi el bé comú pel davant dels inte-ressos de grans empreses privades. Volem dignificar la política, convertir-la en acció ciutadana i treure-la dels espais burocràtics on es troba confi-nada, és a dir, retornar-la al carrer.

del poble i per al poble. Se n’han fet 14 edicions i aquest any es celebraran les quinzenes. La veritat és que s’es-tà fent molta feina i amb molta il∙lusió, i aquest any tindrem el mateix èxit o més que altres anys.

Qui en forma part? Tothom qui vulgui i estigui interessat en formar-ne part ho pot fer. Ja si-gui de manera individual o des d’un col∙lectiu. Els col∙lectius que actual-ment en formen part són: Arran Cerda-nyola, La Verenjena Revelde, el XECC (Xarxa d’Esplais i Caus de Cerdanyo-la), Mala Herba, La Bèstia de Foc ”la Martineta” i Compromís per Cerda-nyola, i ara el Casal Popular i Cultural Buirac.

Quines són les traves i entrebancs que us heu trobat?Bàsicament traves burocràtiques i contraprogramacions de l’Ajuntament però sempre hem acabat guanyant, ja que, tot i que ells tinguin els calers, nosaltres tenim l’energia i les forces per tirar endavant.

Fora de Cerdanyola hi ha altres Festes Majors Alternatives?Se celebren festes majors alternatives a diversos barris de Barcelona, al Va-llès se’n fan a Terrassa, a Sabadell, a Ripollet i a Barberà, entre d’altres.

Cada quant us reuniu?Ens reunim setmanalment durant tot el curs. Ara ens reunim cada dijous al Casal Popular i Cultural Buirac, a par-tir de les 20 hores.

. e n t r e v i s t a .

Què són les festes majors alternatives?

Les FMA Cerdanyola són un projecte que es basa en la necessitat d’oferir una opció d’oci alternatiu durant les festes majors que l’ajuntament orga-nitza. Mentre que, alhora, es reivindi-quen les lluites que a la pròpia ciutat s’estan donant.

El model que planteja FMA és un mo-del de festa alternatiu, diferent, per la voluntat de crear i construir una uni-tat popular a Cerdanyola. Malaura-dament, això no es pot fer des de les institucions i és per això que sorgeix aquest projecte, que no només ho té per objectiu, sinó que ho posa en pràctica i ho aconsegueix dia a dia, any rere any.

15 Anys de Festes Majors Alternatives a Cerdanyola !!!

Són unes festes autogestionades, és a dir, no rebem cap tipus de sub-venció. Ens organitzem mitjançant assemblees obertes on les decisions les prenem per consens. Pot semblar complicat, però així tothom pot partici-par-hi i dir-hi la seva. Per tant, les FMA són una manera de fer les festes més participatives i consensuades.Durant la resta de l’any el projecte continua actiu, no només ens limi-tem a les festes de maig, també organitzem les de tardor, la calçotada popular, la revetlla de Sant Joan i tam-bé fem diverses kafetes durant l’any.

Quan sorgeixen i per què? Sorgeixen l’any 1999. Es decideix ti-rar endavant aquest projecte per crear una alternativa a les festes de l’ajun-tament, per tal de fer unes festes des

Aquest maig se celebra la 15a edició de les Festes Majors Alternatives de Cerdanyola. Aprofitant l’ocasió entrevistem a Aina Espunya, estudiant d’infer-meria, 22 anys i membre de la Coordinadora de FMA, que ens explica com aquest projecte s’està duent a terme des de fa una dècada i mitja.

Aina Espunyamembre FMAFoto: Eulàlia Àlvarez

@compromisxcer

facebook.com/compromis.percerdanyola

contacte@compromispercerdanyola.cat

Contacta amb nosaltres, Compromís per CerdanyolaPots trobar-nos al Casal Popular i Cultural Buirac,c/ Torrent, 48. Cada dilluns, 18:30h a 21:30hwww.compromispercerdanyola.cat

Liquidació de 2013: els bancs són la prioritat del govern

Durant l’any 2013 l’Ajunta-ment de Cerdanyola va des-tinar pràcticament 6,2 mili-ons d’euros al pagament de deute amb bancs.

Aquesta xifra representa un 11,4% del pressupost total executat (54.372.846,80€) i un 13,28% del total dels pagaments efectuats (46.673.242,52€).

A més a més, aquesta ha estat l’úni-ca àrea de despesa executada (i pagada) al 100%, mentre les àrees destinades a serveis públics només ho han estat al 85% (tant d’executat com de pagat). Queda clar quines són les prioritats de l’actual equip de govern.

El Casal Popular i Cultural Buirac: un nou projecte neix a Cerdanyola Buirac pretén ser un espai per a

l'acció comunitària, un lloc des d'on

impulsar la vida social i cultural a

Cerdanyola. Necessitem que la vida

social rebroti de nou a barris i viles.

Volem acabar amb la cultura de l'aï-

llament individualista que viu la nos-

tra societat. No volem viure d'esque-

na als i les nostres iguals.

[1] Serveis públics bàsics: Seguretat, mobili-tat, habitatge, urbanisme, benestar comuni-tari i medi ambient (35.18%)[2] Protecció i promoció social: serveis so-cials, promoció social i foment de l'ocupació (10.04%)[3] Béns públics de caràcter preferent: Sani-tat, educació, cultura i esports (19.49%)[4] Actuacions de caràcter econòmic: Com-erç, transport públic, turisme i pimes (2.97%)[5] Òrgans de govern, serveis generals, ad-ministració tributària i transferències a altres administracions (20.93%)[6] Deute Públic (11.40%)

. e c o n o m i a .

Font: Liquidació pressupost municipal 2013

Torrent, 48

DEUTE PÚBLIC 11.40%

Militars a Collserola

El passat dia 12 de març va ser vist un nombrós contingent de militars espanyols maniobrant a l'interior del parc de Collserola i travessant el nu-cli urbà de La Floresta. Gràcies a al-gunes veïnes que van poder fer fotos ha quedat constància gràfica.No és el primer cop que això passa. El 2011 el col∙lectiu antimilitarista de Sant Cugat (CASC) va denunciar uns fets similars esdevinguts a Mo-lins de Rei. No cal dir que aquestes activitats, amb soldats equipats amb armes i equips de combat, constitu-eixen un risc per a la seguretat de totes les persones que viuen i fan ús de la serra. Per això diem ben fort que no volem militars a Collserola!!!

Des del Buirac aspirem a ser un

punt de trobada per al nostre muni-

cipi. Vols col·laborar amb nosaltres?

El Casal Popular i Cultural Buirac té

les seves portes totalment obertes a

qualsevol col·laboració. Si vols fer-

nos qualsevol proposta o simplement

vols treure-hi el cap per informar-te o

prendre alguna cosa, t'esperem!

Fins aviat!

Casal Popular i Cultural Buiracc/ Torrent, 48. Cerdanyola del Vallès

. n o t í c i e s .