MEMÒRIA 2015

2

ÍNDEX pàg

Presentació de la memòria 3

Valoració dels objectius de la línia assistencial 4

Objectius relacionats amb la qualitat del servei 8 Processos transversals d’atenció a l’usuari 9 Coordinacions i relació amb l’entorn 9

Valoració objectius de gestió del servei 10

Legislació 10 Llei protecció de dades 10 Manteniment sistema informàtic i edifici 11

Activitat professional no assistencial 11

Organització i planificació del servei 11 Implicació i coresponsabilitat 12 Pla de Formació 12

Prevenció de riscos laborals 13

Seguiment econòmic 14 Som presents 14

Annexes: 15

Dades sobre la població atesa aquest 2015 Memòria programa Salut i escola Memòria programa de trastorn mental greu

3

PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA Aquest any 2015, el nombre de pacients atesos pels professionals del CSMIJ ha estat lleugerament inferior al de l’any 2014, i la baixada s’ha produït fonamentalment pels següents factors: El primer i el que ha tingut més incidència ha estat que fins la segona meitat del mes d’octubre no hem tingut la plantilla complerta. La baixa de psiquiatres, per diversos motius, i la dificultat en la seva substitució, ha disminuït la capacitat d’atendre nous pacients. En segon lloc també hi ha contribuït que s’intensifiqués la valoració del pacient amb els derivant o amb els seus informes prèviament a ser derivat al centre o a programar la primera visita, cosa que permet prioritzar l’atenció als pacients amb patologies de mitjana complexitat o amb risc de patir-les. Això no obstant, deixa amb una ajuda escassa a molts infants i adolescents amb problemes adaptatius o emocionals no greus que difícilment poden ser atesos dins de l’atenció primària de salut, ni d’altres sistemes (educatiu, social...) Entenem que atendre aquestes situacions és de cabdal importància ja que s’esdevé preventiu de futures patologies. Pel que fa als objectius fixats pel CatSalut, s’han acomplert tots els que depenien directament de la nostra activitat. Com anunciàvem en el Pla Anual, s’ha produït la jubilació parcial i per tant la contractació per al relleu d’un altre psicòleg a principis d’any, i la jubilació de la Carme Bert, psicòloga clínica, que sí ha estat substituïda per un altre psicòleg. També parlàvem del que implicaria la reducció de presència al centre de la directora. Ha suposat reestructuració d’espais d’equip i la seva absència en alguns d’ells. Per acabar, també cal destacar la col·laboració amb el grup de Recerca en Psicologia, Persona i Context de la FPCEE Blanquerna en l’execució de la recerca “Diseño, evaluación y aplicación de un programa de intervención psicológica para el uso problemático de las TIC” , que ha aportat formació a l’equip i a altres equips del nostre entorn i dur a terme programes específics de tractament amb adolescents que presenten problemes importants relacionats amb l’ús del mòbil, els jocs i les xarxes socials.

Badalona, 31 de març de 2016

4

1. VALORACIÓ DELS OBJECTIUS DE LA LÍNIA ASSISTENCIAL:

Assolir els objectius fixats pel Servei català de la Salut pel que fa: 1- A l’Activitat concertada:

Primeres visites entre 350 i 400 Visites successives: entre 4500 i 4750

o El SCS no defineix quin nombre de pacients hem d’atendre. No obstant això, si

que ens diu que en el CSMIJ hem de donar prioritat als pacients que presenten trastorns més greus. Amb la disponibilitat actual, estimem que el nombre de pacients visitats al CSMIJ s’hauria de situar entre 650 i 700

o Això permetria augmentar la freqüència de visites per pacient atès fins situar-se en un promig de 7 visites per pacient i any

o Per tal d’assolir aquestes indicadors, serà necessari intensificar el suport a

l’atenció primària de salut per tal que els pacients que presenten trastorns lleus o de baixa complexitat es puguin atendre en l’entorn de l’ABS

Aquest any 2015 hem atès 1069 infants i adolescents entre el CSMIJ i les ABS D’aquests, 956 han estat visitats, i 104 no han estat visitats, però han rebut altres tipus d’atencions: interconsultes internes o externes, consultes telefòniques, realització d’informes. Malgrat les places de personal no cobertes al llarg de l’any, el nombre de pacients visitats s’ha vist poc afectat (-11)per la dedicació d’una psicòloga que, mitjançant conveni amb la Fundació Blanquerna, està fent el doctorat amb nosaltres i realitza alguns tractaments. Pacients visitats Pacients visitats Població zona

2015 Població zona

2014 Nens/nois 589 14145 Nenes/noies 367 13170

Total 956 27100 27317 Prevalença atenció 3.53% 3.57 Visites realitzades

PRIMERES VISITES 455

SUCCESSIVES INDIVIDUALS 3163

SUCCESSIVES FAMILIARS 1450

VISITES GRUPALS 0

Total visites 5068

5

Mitja de visites per pacient

Mitja de visites per pacient

Pacients 956

Total visites 5068

Mitja 5.3 El nombre de pacients continua essent molt elevat pels recursos que disposem. El nombre de primers visites i de successives és encara molt superior al desitjable. Moltes

d’aquestes visites s’han hagut de forçar en agenda. Com a conseqüència ha disminuït la capacitat de coordinar-nos internament i amb els altres serveis que atenen també als nostres pacients.

El treball amb les ABS

Referents 2015

Presència del CSMIJ a l’ABS

Activitat realitzada

ABS-1 Martí Julià Montse Martinez, Psicòloga clínica

1 h cada mes i mig

Interconsulta de casos Assessorament

ABS-2 Centre Encarna Torres, psicòloga clínica

1 dia/7 h al mes Interconsulta casos, PV Assessorament

ABS-3 Progrés Encarna Torres Psicòloga clínica

2-3 dies/14-21h al mes

Interconsulta PV i seguiments Assessorament

ABS-8 i 10 Nova Lloreda

Luz Mendoza Metge especialista Elena Abràmova Psiquiatra

1 dia/7hores setmana fins abril 1 dia/7hores setmana a partir de novembre

Interconsulta PV i seguiments

ABS-9 Apenins Montse Martinez, Psicòloga clínica Emilio Pérez, psicòleg clínic

2-3 dies/14-21h mes fins febrer A partir de febrer

Interconsulta PV i seguiments Asserssorament

ABS-11 Bufalà Xavier Solé Psiquiatra

2-3 dies/12-18 h Interconsulta PV i seguiments Assessorament

6

ABS-12 Morera Luz Mendoza Metge especialista Elena Abràmova Psiquiatra, a partir d’octubre

1h al mes fins abril

Interconsulta

ABS- Montgat Rosa Mª Ventura Psicòloga clínica

2 dies/14 hores al mes

Interconsulta PV i seguiments Assessorament

S’ha fet assessorament específic sobre:

Risc autolític en adolescents i actuació davant d’un cas, a totes les ABS excepte Lloreda i Morera

Prevenció i abordatge dels problemes derivats de l’ús abusiu del mòbil, l’ordinador i les xarxes socials, a totes les ABS excepte Lloreda i Morera. Aquestes sessions les ha preparat i portat a terme l’Alexandra Rodriguez dins del marc del conveni col.laboració del doctorat que realitza.

Bullyng (assetjament escolar) A Centre i Progrés S’ha augmentat alguns dies de presència a Bufalà, Apenins i Progrés. Així mateix s’havia augmentat a Lloreda a una sessió setmanal però finalment per manca de professional hi ha hagut un periòde que no s’hi ha anat.

2- Al Programa Salut i Escola

- S’ha realitzat assessorament a les infermeres del PSiE sobre

- Prevenció i abordatge dels problemes derivats de l’ús abusiu del mòbil, l’ordinador i les xarxes socials

- A final d’any el CatSalut ens ha demanat una memòria amb un esquema diferent del d’altres anys. Veure en els annexos -Hi ha hagut diverses interconsultes, tres d’elles han acabat amb derivació a visita, i una d’elles no ha arribat.

o Assessorament a la USEE de la Llauna Tot i que haviem de redefinir el suport per iniciar-lo en el mes d esetembre, això ho vam haver d’endarrerir pel mateix motiu de baixes professionals. No s’ha posat fil a l’agulla fins a final d’any. L’assessorament fet ha estat en el csmij i bàsicament de casos.

Atenció integrada als adolescents amb trastorn mental i consum de tòxics. Ha continuat amb normalitat segons el programat, i s’han realitzat coordinacions amb l’equip cada tres mesos

7

3- Als objectius de la part variable del contracte amb el CatSalut

1- Assolir que un mínim d’un 10% dels pacients atesos correspongui a pacients amb diagnòstic de trastorn mental greu (TMG).

S’ha assolit un 15,80% 2- Assolir que mínim d’un 75% d'utilització de la recepta electrònica

S’ha assolit 3- Implantar els estàndards de missatgeria WIFIS en els sistemes d'informació

S’ha assolit. 4- Assolir un 75% mínim d'EAP en què s'ha produït un desplegament de professionals del CSMIJ per a la millora del suport de salut mental a l'Atenció Pirmària

S’ha assolit en un 100% 5- Aconseguir que el % de DDD de metilfenidat respecte el total de DDD de metilfenidat + atomoxetina se situï per sobre d’un valor mínim del 90%

S’ha assolit. Pendent de valoració des de Farmàcia 6- Aconseguir que el 80% de les unitats proveïdores de l'àmbit territorial signi el Pacte territorial de col·laboració abans de l’1/07/2015

S’ha signat 7- Assolir un determinat valor mínim de l'índex de qualitat en la prescripció farmacèutica (IQF)

No s’ha assolit. Aquest és un objectiu del pla territorial i el csmij tenim poca incidència en els resultats globals

8

2- Valoració dels objectius relacionats amb la qualitat del servei mitjançant les bones pràctiques dels professionals.

2.1- Millorar l’atenció interdisciplinar a pacients que presenten problemes relacionats :

Amb les sòcioaddiccions, elaborant i consensuant un protocol d’atenció específic. Abans

d’acabar el mes de juliol. El protocol S’ha elaborat amb la col.laboració de la psicòloga que fa el doctorat sobre aquest tema i ha estat consensut per tot l’equip

Amb trastorns de la conducta alimentària , portant a la pràctica i revisant en el mes d’octubre

el protocol elaborat el 2014 . El protocol s’ha portat a la pràctica i revisat

2.2- Introduir els canvis necessaris per augmentar la bona percepció de l’atenció que prestem

Reduir en un 50% el nombre de reclamacions i queixes d’usuaris

Durant l’any s’han rebut 13 reclamacions, 11 de les quals relacionades amb la professional que va causar baixa en el mes d’abril, i amb la falta d’assignació de nou professional fins que es va poder cobrir la baixa.

Les altres dues han estat relacionades amb disconformitats en el tractament.

Quan a suggeriment, Una pacient ha fet arribar el suggeriment de que a la sala d’espera hi hagi televisió.

Valorar trimestralment en reunió organitzativa les queixes rebudes per tal de prendre

consciència i minimitzar els factors causants de les queixes

Es va haver de fer durant el primer i segon trimestre. Després, les mesures preses han estat efectives i ja no hem tingut novves reclamacions que requerissin d’una atenció d’equip

Millorar resultats de l’enquesta de satisfacció del servei

En el mes de novembre es va passar una enquesta de satisfacció general, que aquesta vegada es passava a tots els centres de salut mental de l’IMSP i en el mateix període. Les preguntes i els resultats es poden veure en la Intranet. L’enquesta la van contestar 68 persones, del centre, un 10% eren pacients i el restant 90% eren familiars. Un 56% de persones porten més d’un anys visitant-se amb nosaltres.. Entre un 70 i un 75 per cent de les persones van manifestar un nivell de satisfacció de 4 o 5 en una escala de 1 a 5 En ser una enquesta diferent de la de l’any passat no es pot comparar el resultat.

9

Millores proposades: Igualment com l’any passat la més estesa és la d’augmentar la freqüència de visites. Tot i que reconeixen l’esforç dels professionals i fan esment a les retallades. En segon lloc es demana més informació als pares, i més informes per escrit.

També com altres anys alguns familiars i pacients han deixat constància de la seva satisfacció amb els professionals que els atenen i amb el tracte rebut per part de les administratives

Preveure amb gerència i àmbit de direcció ( en primer lloc) les actuacions possibles a realitzar

per millorar els resultats de l’enquesta d’accessibilitat telefònica al centre i de qualitat de l’atenció rebuda . Treballar-ho amb l’equip, especialment amb les administratives per tal de recollir les seves valoracions i propostes de millora, durant el mes de febrer

. Caldria un canvi de centraleta que informés d’horaris que retingués les trucades en espera a poder ser ateses. És un tema que continua pendent perquè exigeix una despesa que no es pot abordar en aquest moment. Pel que fa a l’equip s’han treballat els resultats de l’enquesta, no obstant la bona voluntat de tot, mentre només hi hagi una sola administrativa bona part del temps, o dues però amb quatre línies telefòniques, havent d’atendre la programació presencial i totes les altres tasques de secretaria (confecció d’agendes, canvis, calendaris, introducció de dades... etc) i quatre línies telefòniques que poden entrar de forma simultània, és evident que poca cosa es podrà millorar només amb l’esforç dels professionals.

3- Definir i desenvolupar processos transversals d’atenció a l’usuari que possibilitin una atenció integral. Consolidar la continuïtat de l’atenció dels pacients que venen del CDIAP, revisant el

funcionament i introduint les millores que convinguin. S’ha continuat amb el protocol que teniem, i queda pel 2016 revisar i millorar el protocol

Consolidar el model d’atenció integrada als pacients amb consum de tòxics (CSMIJ-DELTA)

assegurant espais pel seguiment conjunt dels casos.

S’ha realitzat

4- Mantenir les coordinacions iniciades i reforçar la relació amb l’entorn.

Continuar amb el model de coordinació dels casos amb els serveis socials d'atenció primària

per part del propi clínic referent, i la coordinació amb la treballadora social quan es vegi necessari. Revisar el funcionament cap al mes d’octubre per modificar-lo, si cal. S’ha fet i es continua amb el model

10

Tornar a programar les coordinació de referent a referent amb l’EAIA, que havia quedat interrompuda.

S’ha reprès amb el nou referent de l’EAIA

Redefinir la coordinació amb el CSMA-1 per tal de facilitar la continuïtat assistencial als pacients que fan 18 anys i els cal la derivació. I l'atenció als pares de pacients que ho necessitin.

Pendent, s’ha previst pel 2016

Mantenir la coordinació amb els referents de les ABS per tal de ortar una valoració continuada

del treball comú, i per facilitar els canvis de referent que hi haurà a causa de les jubilacions-noves incorporacions

S’ha mantingut la coordinació, els canvis han estat fets amb satisfacció per part de tots. Al llarg de l’any hem tractat també altres temes referits a una ABS en concret.

Participar en els àmbits de Salut mental i Atenció primària tant de zona com territorial, aportant

la perspectiva del centre als temes que s’hi tracten

La directora ha participat: en l’àmbit de Salut Mental i Atenció Primària de la zona nord en la Comissió de Salut Mental territorial en la Taula de salut mental d eBadalona

Participar, en la mesura que sigui adient i possible en els projectes relacionats amb la salut

mental d’infants i adolescents que es duguin a terme en el nostre entorn

S’han iniciat els treballs per la posat en marxa de la Taula d’Infància. Per dificultats organitzatives s’hi ha pogut participar poc. Caldrà reprendre el treball el 2016

2- GESTIONEM EL NOSTRE SERVEI:

a. Prestar especial atenció en matèria de legislació i estar atents a les interpretacions i desenvolupament de les mateixes.

S’ha informat dels canvis en : drets i deures dels usuaris, i això ens exigeix revisar els nostres protocols

d’informes. Modificacions en la instrucció sobre la targeta CUIDA’M que contempla que es

pugui sol.licitar també des de pediatria.

b. Desplegar les accions a realitzar en matèria de la LOPD tant a nivell general d’Institut com accions pròpies dins del servei.

S’ha informat i explicat a tots els professionals com protegir els mails en els quals es dona informació sensible per tal que només pugui ser a l’abast del destinatari, i mica en mica es va adquirint l’hàbit de protegir-ho.

11

c. Realitzar el manteniment preventiu dels edificis i les instal·lacions informàtiques.

Pel que fa al sistema informàtic: Teniem ja un protocol de revisió periòdica fet l’any anterior. Després de l’estiu, quan

calia fer la revisió periòdica es va optar per fer un altre procés, “la congelació” . En aquest centre encara no s’ha dut a terme.

No obstant s’han anat resolent incidències així que s’han comunicat, hi ha temes que no s’han arribat a resoldre.

Pel que fa al manteniment de l’edifici S’han realitzat puntualment el petit manteniment. Hem tingut un parll d’incidències importants degudes a desaigües dels pisos superiors

que s’han embossat i ens han provocat petites inundacions i humitats algunes amb males olors associades. S’han resolt amb més lentitud de la desitjable

3- DONEM VALOR ALS NOSTRES PROFESSIONALS:

 Composició de l’equip  Al llarg de l’any l’equip ha estat composat pels següents professionals:

Psicòlogues. 3 jornades completes

Mª Carme Bert Montse Martinez Encarna Torres Rosa Mª Ventura Emilio Pérez

Psiquiatres. 2 jornades completes

Roser Melús Luz Mendoza Xavier Solé Elena Abrámova

Treballadora social. 1 jornada completa

Vicky Casanovas

Aux. Administratives. 2 jornades completes

Margarita Montaner Tere Rodriguez

Directora ½ jornada

Imma Font

Canvis respecte el 2014 Psicòlogues Jubilació total de Mª Carme Bert en el mes de novembre. La seva plaça la ocupa l’Emílio Pérez, i la Rosa Mª Ventura és contractada per fer el relleu de la jubilació parcial de la Montse Martinez Psiquiatres Luz Mendoza deixa de treballar amb nosaltres en el mes d’abril. La plaça queda sense cobrir fins el mes d’octubre, que es contrata a Elena Abrámova.

12

Directora Des del mes de desembre de 2014 només té permanència al centre un 50% de la jornada, ja que és també directora del CSMIJ Creu Verda.

a. Organitzar i planificar el servei afavorint la comunicació continua i directa amb els professionals adaptant les infraestructures i organització del centre per fer-ho possible.

Complir el calendari de reunions organitzatives amb presència de tots els professionals

o dels professionals assistencials en funció de l’ordre del dia. Tot i que s’ha realitzat molt de treball, no sempre s’han pogut realitzar les reunions, i moltes vegades no hi han pogut ser tots els professionals, tant per incidències puntuals com per haver hagut de forçar visites en aquests horaris. A part dels temes habituals, aquest any s’han elaborat i consensuat els següents programes i protocols:

- Programa d’atenció a famílies - Protocol de priorització de la demanda i gestió de la llista d’espera - Protocol d’atenció a les sòcioaddiccions

Destinar part de les reunions de valoració de casos a valorar les noves demandes de

les ABS on només hi realitzem interconsultes a fi de determinar la seva prioritat i quin professional s’en fa referent. S’ha fet puntualment

Preveure almenys 2 reunions anuals en les quals hi pugui participar tots els

professionals sigui quina sigui la seva jornada. Finalment només s’ha aconseguit en algun espai de supervisió.

Planificar els espais de visites i els d’interconsultes i reunions tenint en compte els despatxos disponibles. En aquest moment ja hi ha dies que falta un o dos despatxos, i en el mes de febrer amb la següent jubilació parcial el tema s’agreuja . Es va fer un calendari, i hi ha professionals que han de treballar en despatxos diferents els dies que coincideixen amb el professional que comparteixen la jornada. El fet que hi hagi hagut una part de l’any amb professionals de baixa, ha alleugerit aquesta situació.

b. Aconseguir la implicació i corresponsabilitat dels professionals.

Millorar els registres i la documentació annexa a l'HCI

o Informar el diagnòstic actual. Que el 90 % dels pacients visitats tinguin informat el diagnòstic actual . Es faran consultes al final de cada trimestre

S’hi ha insisitit, s’ha donat informació però no ha estat trimestralment. El % es situa en un.... o Actualitzar de diagnòstic indefinit (799.9) màxim a la 4ª visita. S’està fent

13

o Informar dels antecedents en el lloc corresponent a tots els pacients que es visitin per primera vegada al CSMIJ (tant si la PV s’ha fet a l’ABS com si s’ha fet al CSMIJ . Es tendeix encara a recollir la informació en el curs clínic. Separar-ho implica més temps a dedicar als registres.

o Assolir el percentatge de receptes electròniques que fixi el SCS. S’ha assolit

Col.laborar en la mesura que sigui necessari i possible, en programes de pràctiques i o

de col.laboració amb entitats docents (universitats...) - Conveni de pràctiques del Master de Psicologia General Sanitària. Les pràctiques van acabar-se en el mes de gener de 2015 i posteriorment la mateixa psicòloga va iniciar la col.laboració mitjançant el conveni pel doctorat, que ja hem esmentat.

Aconseguir que els canvis en l’equip que comportaran els processos de jubilació i

d’incorporació de nous professionals, es facin amb un grau de satisfacció mitjanament alt , i serveixin per enfortir el treball d’equip.

- Procés de selecció de psiquiatra. El més lamentable és no haver pogut cobrir la vacant ni quan era possible doncs les ofertes fetes en el mes de juliol no van aportar candidats. Fins el mes d’octubre no es va poder cobrir. - Realitzar el procés de selecció d’un/a psicòleg/òloga per fer el relleu d’una jubilació parcial en el mes de febrer. Fet

- Preveure la cobertura de la plaça de psicòleg que quedarà vacant en el mes de novembre. Fet

c. Desenvolupar el Pla de formació continuada amb l’objectiu que aquest coneixement reverteixi tant en el servei com en el propi professional.

Tal com estava previst s’ha realitzat la supervisió amb el Dr Tizón. Amb una valoració de satisfacció d’un 8,48 sobre 10 de mitjana. Hi han participat 11 persones.

S’han realitzat altres formacions però de menor durada o amb participació d’un o de dos professionals

d. Realitzar totes les Accions incloses dins la Campanya de prevenció de riscos laborals.

S’ha realitzat un simulacre d’evacuació S’ha realitzat la sessió informativa “Junts prevenim” amb presència de tots els

professionals

14

4- FEM EL SEGUIMENT ECONÒMIC:

a. Donar compte del pressupost i la seva execució en els òrgans de seguiment del servei, incrementant així la transparència envers als professionals, usuaris i familiars.

S’ha anat informant de les novetats. Cal destacar que en el mes d setembre hi ha hagut increment del pressupost, que ve a

aixugar el dèficit estructural. Això ha suposat pel servei que ara té també “programa de trastorn mental greu” però a la pràctica no hi ha recursos per intensificar el suport a aquests pacients.

b. Seguir treballant per l’optimització dels recursos i mantenir els esforços de contenció de la despesa.

Disminuir en un 10% com a mínim el nombre de fotocòpies realitzat el 2014 Pendent de mirar-ho .

5- SOM PRESENTS:

Treballar per organitzar la 3a jornada IMSP – amb la voluntat d’incorporar els suggeriments realitzats en la sessió anterior i mantenint el nivell de satisfacció per part dels professionals assistents.

Aconseguir una participació del 80% de professionals a la jornada que s’organitzi

enguany. S’ha aconseguit

Donar a conèixer les activitats que realitzem i fer-ne difusió.

Ens hem de plantejar seriosament donar informació periòdica a la intranet.

15

Annexos Dades dels pacients atesos el 2015 Nous pacients

Dels infants i adolescents visitats aquest any 2015, 504 ja els visitàvem el 2014, i 452 han estat visitats per primera vegada o be han retornat després d’un període superior a 6 mesos d’haver donat per finalitzat el procés. L’haver hagut de reduir el nombre de visites a les ABS per les baixes de personal, ha comportat també una reducció del nombre de primeres visites. En canvi hi ha un augment respecte a l’any 2014 de pacients que continuen tractament des dels anys anteriors. 2- Primeres visites

S’han programat 529 primeres visites, de les quals se n’han realitzat 455. S’han Això suposa un percentatge de compliment de la programació d’un 85% . La procedència de les ABS suposa un 87,25% del total de primeres visites o retorns realitzats aquest any 2015.

420

440

460

480

500

520

Primera Visita Seguiment

452

504

Nous pacients i seguiments

0

50

100

150

200

250

300

350

400397

4 3 5 528

8 2 2 1

Serveis derivadors

Procedència de les primeres visites

APS

HOSPITAL DE DIA

URPIJ (H Clínic)

Altres Hospitals

CSMIJ

EAP (Educació)

CDIAP

PSiE

Recursos Socials

CAS

16

Procedència dels pacients derivats per l'Atenció Primària de Salut

Nova Lloreda (ABS 8 i 10) ha estat l’ABS amb més davallada de primeres visites doncs des de març fins a novembre no s’hi ha realitzat visites. Els pacients eren derivats al CSMIJ, i han deixat d’atendre’s els pacients amb problemes adaptatius i menys complexes, que normalment s’atenen en l’entorn de l’atenció primària .Els altres pacients s’han atès en el CSMIJ . Pacients atesos també en altres centres de l’IMSP

EAIA

ESCOLA LLEVANT

ESCOLA CAN BARRIGA

CENTRE MAREGASSA

ASUEC 0

0102030405060708090

ABS-1 ABS-2 ABS-3 ABS-8 i 10 ABS-9 ABS-11 ABS-12 ABS M T

Primeres visites realitzades per ABS

17

Principals motius de Consulta Aquests són els principals motius de consulta pels quals els pacients demanen atenció o són derivats per professionals.

MOTIU % 2015 % 2014

Problemes de comportament 23 29

Problemes emocionals i de relació 11,5 10,83

TDAH, dèficit d'atenció, hiperactivitat 9 11,1

Ansietat 8,9 8,5

Problemes de rendiment escolar 7,2 6

Problemes de desenvolupament 6,1 4,3

Pors, angoixes, fòbies 5,7 5

Processos de separacions familiars 3,8 5,7

Trastorns de l’alimentació 3,1 4,15

Depressió 2,75 0

Problemes de controls d’esfínters 2,1 2,7

Addicció social: jocs, ordinador, mòbil...) 1,9 0,18

Problemes de dol 1,7 1,8

Trastorns de comportament en l’adolescència 1,7 1,6

Autolesions 1,4 0

Tics 1,4 0,36

Somatitzacions 1,3 2

Problemàtiques socials 1,3 1

Trastorns del llenguatge i de la parla 0,8 0,9

Bullyng 0,6 1

Conflictes d'identitat sexsual 0,6 0

Intents de suïcidi 0,4 1

Obsessions, rituals 0,4 0,54

Consum de tòxics (alcohol, drogues, ...) 0,4 0,54

Maltractaments /abusos/violacions 0,2 0,54

Els principals problemes que porten a consultar, continuen siguent els mateixos que en anys anteriors

18

DIAGNÒSTICS DELS PACIENTS ATESOS

Descripció CIM-9MC 2015

Trastorns adaptatius (excepte 309.81) 309 128 Trastorns de conducta (excepte 312.3) 312 96 Trastorn generalitzat del desenvolupament 299 74 Síndrome hipercinètica de la infància (TDAH) 314 73

Trastorns emocional no especificat de la infància i l’adolescència 313.9 51 Trastorn mixt del desenvolupament 315.5 42

Estats d’Ansietat, reaccions neuròtiques, trastorns de de pànic sense agorafòbia 300.00,01;02;09 32 Trastorns emocionals mixtos d’infància i adolescència 313.8 26 Retards del desenvolupament 315.8; 315.9 26 Depressió 300.4, 311 24 T. Conducta alimentària: Altres trastorns alimentaris severs 307.5 18 Trastorns de tristesa i d’infelicitat 313.1 18 Fòbies 300.2 17 Reaccins agudes a estrés 308 9 Trastorn del control de l’impuls (adolescents) 312.3 6 Trastorn oposicionista desafiant 313.81 5 Estrès posttraumàtic 309.81 5 Trastorns esquizofrènics 295 5 Trastorn de personalitat 301 5 Trastorns de l’estat d’ànim (maníac, depressiu, bipolar) 296 3 Altres psicosis 298 3 TOCS 300.3 3 T. Conducta alimentària: Anorèxia nerviosa 307.1 1 Trastorns delirants 297 1 Trastorns mentals induïts per drogues 292.8 0 Altres causes 799 37

19

Pacients amb trastorn mental greu El nombre de pacients atesos amb diagnòstic compatible amb TMG ha estat de 119, 8 més que l’any 2014. El diagnòstic més destacat continua essent els desordres mixtes del desenvolupament Aquests 111 pacients suposen un 15.80% dels pacients visitats en el CSMIJ (no es comptabilitzen els pacients que només hem visitat a l’ABS).

El nombre de pacients amb ideació autolítica o risc de conducta suïcida s’ha reduït a 10 Aquest any, a instàncies del CatSalut els pacients que es donen d’alta hospitalària després d’un intent autolitic, han de sortir amb cita al CSMIJ en menys de 72h. Ens han arribat 4 pacients, i tots ells han estat atesos dins d’aquest intèrval.

20

2- Visites realitzades

Aquest any no hem tingut cap grup en funcionament

Mitja de visites per pacient

Pacients 956

Total visites 5068

Mitja 5.3 El nombre de visites per pacient ha continuat baixant decimals , és una mica més alta que l’any 2013 (5,8) però encara és inferir al 2012 (6,6). Aquest any, com el passat, també hem tingut baixes que no s’han cobert.

Ràtio per primera visita

Primeres i retorns 455

Anteriors i successives 4513

9,91

La relació entre primeres i successives, és lleugerament superior a la dels dos darrers anys, 2014 la del 2013 (9,77 Altes

Motiu d’alta Pacients

Alta clínica 130

Alta voluntària 18

Derivació altres centres de la xarxa de SM 14

Alta administrativa 288 Motes de les altes administratives corresponen al tancament d’episodis de pacients que moltes vegades no s’han presentat ja a la primera visita. D’alguns en consta alguna interconsulta amb professionals de la xarxa. Altres també són episodis oberts per error i que en tancar-los queden registrats.

PRIMERES VISITES 455

SUCCESSIVES INDIVIDUALS 3163

SUCCESSIVES FAMILIARS 1450

VISITES GRUPALS 0

Total visites 5068

21

Potser el registre d’aquestes altes hauria de ser diferenciat, però actualment el CMBD-SM (que estableix les normes de registre per a tots els serveis) no dona altra opció. 3-Lloc on s’han realitzat les visites Primeres visites:

Visites successives

.El gruix de les primeres visites s’ha realitzat a les ABS, però el gruix dels tractaments es realitza al CSMIJ Suport del CAS per l’atenció a pacients amb consum o abús de substàncies tòxiques L’activitat desenvolupada pel psicòleg del CAS ha estat:

Pacients 13 Primeres visites 11 Successives 56

Tots aquests pacients han estat atesos per consum de cànnabis

22

4-Activitat no assistencial L’activitat no assistencial, complementària a les visites suposen una bona part de l’activitat professional necessària per una bona atenció dels pacients, molts d’ells amb necessitats extenses i en diferents àmbits.

Concepte 2015 2014 Consultes telefòniques (pares o tutors, o el propi pacient)

196 93

Informes (programats)* 38 46 Interconsultes internes i externes

222 ex 433 int

418

Receptes 37 74 (*) D’acord amb el registre de sortida, aquest any s’han realitzat informes o certificats d’assistència . No obstant, el nombre real és molt més alt, doncs molts d’ells, al realitzar-se ja des de l’HCI, on queden identificats i registrats, no es registren altra vegada en el llibre de sortides. Caldrà adequar el sistema.

23

MEMÒRIA 2015 Programa :T -19 SALUT I ESCOLA Breu descripció del programa El PSIE és un programa d’atenció als adolescents de 3r i 4rt d'ESO dins del Pla Director de Salut Mental i Addiccions Els objectius son:

Promoció de la salut i prevenció de les situacions de risc Detecció dels problemes de salut relacionats, preferentment amb la salut mental, la

salut afectiva sexual, el consum de drogues, l’alcohol i el tabac i els trastorns relacionats amb l’alimentació.

Pla funcional Les infermeres del Programa que van a les consultes dels instituts, es posen en contacte telefònic amb Encarna Torres, que és la referent del CSMIJ, per comentar el cas, valorar quina pot ser la millor intervenció, i si l’hem de visitar en el CSMIJ, es dona l’hora a la infermera. Perquè la pugui donar a l’adolescent, els seus pares, segons el cas. Si el cas es de la nostra zona, la primera visita la fa ja la referent de l’ABS on l’adolescent te l’atenció primària o la pròpia Encarna Torres Objectius específics de l’any en curs: Donar suport a les consultes que facin les infermeres Atendre els adolescents derivats per elles, Assessorar les infermeres sobre el maneig de la casuística més prevalent Actuacions assistencials durant l’any

• àmbit territorial d’intervenció: La que atenen les infermeres del programa que pertanyen a les següents ABS Població de referència de les ABS martí Julià, Centre, progrés, Nova Lloreda, Apenins, Bufalà, Morera, i Montgat/Tiana

• Població diana atesa (dins i fora del territori)

Pacient ABS edat Sexe Motiu de consulta

Data Derivació Data visita

RQR Montgat 12 F Intent lleu d’autolisi

12/12/2015 15/12/2015

GCH Progrés 17 F Mort germà petit, Ansietat,

8/06/2015 NP

AFA Montgat 15 F Baixa autoestima, ansietat, plor, inseguretat

9/12/2015 12/12/2015

24

Descripció de les actuacions (visites totals, ratis visites, derivacions, participació) RQR: Programació visites diagnòstiques GCH Primera Visita programada: NP visita Retorn a infermera que fa el seguiment del problema alimentari. AFA Programació visites diagnòstiques Actuacions comunitaries S’han realitzat dues reunions de coordinació amb les infermeres que estan en els instituts S’ha fet seguiment de tots elñs pacients derivats el 2015 i el 2014 per veure l’estat actual i l’evolució S’ha parlat del diagnòstic de la derivació i del diagnòstic probable. Nombre de professionals i hores de dedicació mensual, distribuïts per categoria professional destacant les variacions durant l’any Encarna Torres: 1 hora setmanal de dedicació i 2 hores mensuals per altres coordinacions Coordinació amb altres serveis. Breu descripció de la coordinació. Existència de referents del programa, nombre i ubicació si s’escau Tenim coordinacions establertes amb els següents equips: Pediatres, metges de família i infermeres de l’ABS Equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) CAS Delta Amb el CAS delta existeix un protocol d’intervenció conjunta i integrada pels adolescents amb trastorn mental i consum de tòxics. Principals objectius o fites assolides durant l’any (resum de valoració o d’avaluació interna) La valoració és positiva i enriquidora. Els diplomats d’infermeria també ho han expressat així Hi ha hagut queixes per la poca o nula dotació per a realitzar aquest programa per part de les ABS Nombre d’activitats formatives realitzades i nombre de participants S’ha assessorat sobre els següents temes: mobbing, trastorn mental greu i trastorns afectius Relació de publicacions , si s’escau. No se n’han realitzat

25

Badalona, 26 de febrer de 2016

26

MEMÒRIA 2015 Programa :T –TRASTORNS MENTALS GREUS En el mes de setembre d’aquest 2015 se’ns va notificar que teníem adjudicat aquest programa sense que això suposés cap augment de recursos humans a destinar-hi. La memòria que presentem és de les actuacions especials que s’han realitzat amb aquells pacients amb trastorn mental greu, que a partir d’aquesta data hem considerat que hi estàvem intervenint d’acord al model d’atenció que estableix el Cat Salut. Fins aleshores, els pacients amb diagnòstic corresponent a TMG, s’han atès des del sistema general d’atenció al CSMIJ, i les úniques variacions han estat les que en cada cas s’ha requerit en funció de la gravetat o complexitat del cas i de la cobertura de les altres necessitats individuals i familiars per part de serveis específics o de xarxa. No obstant això, hem previst ja en el pla anual del 2016 la reelaboració del programa identificant els pacients susceptibles de ser-hi inclosos, i la prioritat per entrar-hi d’acord amb els recursos disponibles. Així mateix revisarem els models de PTI per assegurar que inclouen i identifiquen tot el treball en xarxa., i per tant s’esdevé alhora un PAI Breu descripció del programa Objectius Prestar l’atenció més adient, des d’una perspectiva integral, a les necessitats dels nens i adolescents amb TMG

Millorar la detecció precoç i la seva vinculació al CSMIJ Desenvolupar una assistència ajustada a les necessitats de cada pacient Garantir la continuïtat assistencial Registrar tots els casos que assoleixen el criteri de TMG

Resum del pla funcional Priorització dels casos en funció de la gravetat Assignació d’un professional referent per a cada cas Determinar un PTI Revisió i avaluació dels resultats cada 6 mesos Assegurar una freqüència de visites adequada a cada cas Recuperació activa després d’una absència o desvinculació Intervenció multidisciplinària i treball en xarxa, amb coordinació conjunta entre diferents dispositius sanitaris, educatius i de justicia Coordinació protocolitzada amb el CSMA per fer la derivació

Àmbit territorial d’intervenció

27

Població de referència de les ABS martí Julià, Centre, progrés, Nova Lloreda, Apenins, Bufalà, Morera, i Montgat/Tiana Objectius d’aquest any Els objectius s’han situat a partir del mes d’octubre, hi han estat:

Sistematitzar els registres del PTI en l’HCI Iniciar el PAI de tres pacients susceptibles de formar part del programa

Actuacions assistencials durant l’any Veure quadre adjunt Coordinació amb altres serveis. Breu descripció de la coordinació. Existència de referents del programa, nombre i ubicació si s’escau En alguns casos la coordinació es fa mitjançant reunions de tots els serveis que intervenen amb l’infant o adolescent. Per part del csmij hi assisteixen tots els professionals que intervenen directament en el cas. En altres casos es fa mitjançant les interconsultes de referent a referent. Serveis Socials: tenim coordinació amb tots els equips de la zona. A part de les reunions les interconsultes son via telefònica i/o via mail Serveis de salut: amb l’Atenció primària la coordinació es produeix majoritàriament en les sessions d’interconsulta de casos (n’hi ha una o dues de mensuals amb cada ABS) Amb l’EAIA, és un cop el cas ja ha passat a situació d’estudi, per aportar informació i un cop definida la mesura, per continuar portant informació fins que no s’aplica. Amb l’EAP i les escoles tenim espais setmanals per la coordinació dels casos. Així mateix també es fan interconsultes via telefònica o per mail. Quan son alumnes que no tenen seguiment de l’EAP la coordinació es fa amb la persona de referència del centre escolar (psicopedagog o direcció, generalment) Amb CAS Delta, es coordinen els casos directament amb el psicòleg de referència via telefònica, o mail o en la reunió de coordinació amb tot l’equip que es fa cada tres mesos Amb l’Hospital de Dia d’Adolescents El psicòleg referent de l’HD es desplaça al centre i la coordinació és en el marc de l’equip Amb la URPIJ es realitza via telefònica, o amb desplaçament de la dpsicòloga referent del CSMIJ a les reunions de coordinació trimestrals Principals objectius o fites assolides durant l’any (resum de valoració o d’avaluació interna) No podem valorar-ho, doncs estem en procés d’elaboració dels PAI i de redefinir el programa específic.

28

Nombre d’activitats formatives realitzades i nombre de participants Supervisió Clínica de casos. Mensual, amb el Supervisor Jorge Tizón Garcia Tot l’equip assitencial: 3 psiquiatres (2 amb jornada parcial), 5 psicòlegs(4amb jornades parcials) 1 treballadora social i la directora Badalona, 26 de febrer de 20

29