maneig de les situacions agudes -...
TRANSCRIPT
MANEIG DE LES SITUACIONS AGUDES
Àngels Torras . Metge de família . Sort.Pilar Notario. Infermera primària. Sort.
Imma Ricart. Metge de família Sort.
TRANSTORNS MÉS FRECUENTS ATESOS EN A.P.
• TRANSTORNS D’ANSIETAT GESTIÓ DE LA DEMANDA AGUDA (GDA).
• TRANSTORNS I/O BROTS PSICÒTICS.• PROCESOS DE DOL.• DETERIORAMENT COGNITIU DEMÈNCIES.
• INTOXICACIONS AGUDES ALCOHOL I/OALTRES SUBSTÀNCIES.
• TRANSTORNS PER ANSIETAT
• TRANSTORNS PSICÒTICS
• DOL
ACTUACIÓ D’INFERMERIA EN SITUACIONS AGUDES
En la consulta d’infermeria, el pacient parla delsseus: - Problemes.
- Relacions Familiars.- Temor davant la malaltia- Processos de dol…
En la consulta mèdica: - Aquests temes poden quedar en segon terme.
- Preocupen més les manifestacions físiques.
ACTUACIÓ DE L’INFERMERA
• L’actuació de l’infermera tant a la consulta, urgències com als domicilis afavoreix el coneixement
PACIENT FAMILIA ENTORN
VINCLE DE CONFIANÇA.
QUÉ FER DAVANT EL PATIMENT EMOCIONAL?
On pot o fins on ha d’arribar la intervenció?
Donar especial importància a:
- L’ENTREVISTA CLÍNICA: TEST DE GOLDBERG / TEST DE HAD.
- TÉCNIQUES PSICODINÀMIQUES I COGNITIVOCONDUCTUALS
Elements terapèutics i de contenció emocional.
L’ENTREVISTA CLÍNICA• Instrument bàsic en el diagnòstic i abordatge de
la SM en AP.• Entrevista semiestructurada o semidirigida
- Facilita l’expressió emocional del pacient.
- Proporciona més informació.- Ajuda a la contenció emocional.
CONTENCIÓ EMOCIONAL
• Capacitat psicològica que permetconnectar amb les ansietats de l’altre, sentir-les com a pròpies i tornar-les-hi de una manera més elaborada, perquèpuguin ser més tolerables per a ell.
• Es basa fonamentalment, en mantenir una actitud tranquil.la, empàtica i d’escolta.
FASES DE L’ENTREVISTASEMIESTRUCTURADA.
• FASE PRELIMINAR: Recepció empàtica, motiu de la consulta.
• FASE EXPLORATORIA: Oberta, d’escolta i recolzament
• FASE RESOLUTIVA: Informar al pacient de la naturalesa del problema, comprovar que ho ha entès, implicar al pacient en l’elaboració d’un pla d’actuació(acords, negociacions, pactes…)
• FASE FINAL: Presa de precaucions, acord final i comiat.
TRANSTORNS PER ANSIETAT
• Extraordinàriament freqüents ( un 20% de les consultes)
• Sempre vénen per ser visitats el mateixdia o com a urgència.
• Molt sovint amb simptomes físics . Cefalea, palpitacions, contractura muscular, dispepsia gàstrica ,insomni…
COM ACTUAR DAVANT D’UNPACIENT ANSIÓS
• Mostrar una actitut empàtica, tranquil.la i d’escolta.
• Evitar donar consells quan l’ansietat ésexcessiva (contratransferència).
• Mostrar una actitut receptiva i tolerant.• Tenir cura de l’espai físic de la consulta.• Respectar la privacitat i confidencialitat.
TRACTAMENT NO FARMACOLÒGIC
• TÈCNIQUES DE RELAXACIÓ: Afavoreix l’autocontrola nivell fisiològic, conductual i emocional.Avantatges: Poden fer-se en grup. El pacient se sentacceptat, no se sent l’unic amb aquests problemes.
• TÈCNIQUES FISIOLÒGIQUES: Exercicis de respiraciótorácica (inspiració-expiració) i/o diafragmàtica.
• TÈCNIQUES D’ENTRENAMENT MUSCULAR: Exercicisde tensió-relaxació.
TRACTAMENT
• No farmacològic:- Respiració diafragmàtica- Relaxació muscular
• Farmacològic:- Diazepan v.o.
Derivació al seu metge de capçalera i/o infermera
TRANSTORNS PSICÒTICS• Poc freqüents però angoixen tant a l’entorn com
als professionals.• És molt important i útil detectar aquelles
situacions que poden esdevenir urgències perno haver d’arribar-hi:
• Pacient que deixa la medicació crònica.• Familiar que detecta canvis de comportament.• Els veins que noten que no es relaciona igual.• Considerem aquestes situacions com a urgents
i necessiten tractament inmediat.
TRACTAMENT I
• Entrevista de contenció, en un lloc tranquil i aïllat de l’entorn on el pacient puguiparlar i tinguem temps d’escoltar.
• Valorar el compliment farmacològic.
• Detectar situacions d’estrès recent que l’hagin pogut descompensar.
TRACTAMENT FARMACOLÒGIC
- Sedació:- Levomepromazina 25-50 mg IM o
haloperidol 2,5-5 IM cada 30 minuts.
- Si és per abandonament de tractamentpactar reinici del mateix.
ANTIPSICÒTICS
- Haloperidol 5-15 mg / dia , rics efectes extrapiramials
- Risperidona ( EFG)2-8 mg/dia. Menys transtorns del moviment.
- Olanzapina ( ZYprexa) 5-30 mg /dia , menys extrapiramidals i mésaugment de pes
- Quetiapina ( EFG)100-300 mg/ dia, ments alteracions de moviment.
- Clozapina ( Leponex) 100-700 mg/ dia eficàcia superior i menysefectes secundaris
- Zyprasidona ( Zeldox) 40 mg/12 h. Pocs efectes secundaris. Solsperill allargament QT.
PROTOCOL TRASLLAT I INGRÉSINVOLUNTARI I
• 1-Si el pacient accepta el trasllat , és sempreaconsellable que aquest s’efectui amb els mitjans de la família.
• 2- En el cas que no accepti, és imprescindible dedicar-hiun temps per part del personal sanitari per facilitar una aliança terapeutica.
• 3- Si es decideix que s’efectua el trasllat involuntari , aquest es farà amb els mitjans pròpis de transportsanitari habituals.
• 4- Només es requerirà la presència de cossos de seguretat quan hi hagi agitació greu o resistènciaintensa.
• 5- Si no és el cas, la contenció física del pacient (entesacom a mesura terapèutica) la farà l’equip sanitàri.
PROTOCOL INGRÉS INVOLUNTARI II
• CONCLUSIONS:
• L’ingrés involuntari es pot reconvertir en ingrés voluntari.• Davant urgència psiquiàtrica actuen en 1ª instància els
serveis sanitaris. La presència policial és absolutamentdesaconsellable i moltes vegades innecessària.
• És recomanable que els serveis de salut mental que preveuen que es pot produir una situació de ingrésinvoluntari facin un informe mèdic per donar-lo a la familia o a metge d’atenció primària .
• El trasllat de les persones amb malaltia mental és del transport sanitari.
Casos poc greus
• Iniciar nosaltres mateixos el tractamentv.o. si hem pogut fer una aliançaterapèutica, encara que no siguem el seumetge de capçalera.
• Derivar al psiquiatre, però presentant-lo com a “metge especialista” del CAP i fer la 1ª visita conjuntament.
ATENCIÓ AL DOL
• DOL: Conjunt de reaccions psicològiquesque experimentem, davant el patiment i el dolor deguts a una pèrdua afectiva important (una persona, idea, separacióafectiva, treball…)
• L’elaboració del procés del dol començaamb la pèrdua i acaba amb l’acceptacióde la nova realitat.
DOL NORMAL / DOL PATÒLOGIC
• Sentiments de tristesa, pena.
• Reconeixement de la pèrdua.
• Percepció del buit que ha deixat.
• No hi ha pèrdua de l’autoestima.
• Els sentiments i actitudss’atenuan amb el temps.
• Sentiments de tristesainadecuats/desproporcionats.
• Manté la il.lusió del que s’ha perdut, com si no hagués pasat.
• Incapacitat d’estimar de nou.
• Pèrdua d’autoestima.• Sentiment de culpa i
ressentiment.
ETAPES DEL DOL (Tizón, 1996)
• El dol és un procés dinàmic. Passa per diferentsfases:
• IMPACTE….Pànic, esgotament a causa de les emocions que ens envaeixen.
• AFLICCIÓ I PENA / PROTESTA I IRA.• NEGACIÓ….Negació de la realitat de la pèrdua.• ELABORACIÓ….Es comença a afrontar la
realitat del que ha passat.• REPARACIÓ….La vida continua, fins i tot amb
millores mentals.
ATENCIÓ DEL PACIENT EN UN PROCÉS DE DOL
• Entrevista de contenció: Ajuda al pacient a parlar del seus sentiments i emocions.
• Convenient fer una 1ª visita amb el pacient i la familia per acompanyar-los en el procés.
• La familia: Punt de recolzament en la contenció del pacient en dol.
• Manera de prevenir el dol patològic.
RECOMANACIONS PER A LA L’ENTREVISTA EN EL DOL
• 1ª FASE OBERTA: Ambient de confiança. Actitud receptiva, respectuosa, empàtica i d’escolta.
• 2ª FASE MÉS ACTIVA: Explorar la situació del pacient (recursos socials, familiars i econòmics, estat d’ànim).
• 3ª FASE VALORACIÓ: En principi un dolnormal no requereix ajuda especial, excepte si se sol.licita. Important que sàpiguin que l’EAPestà al costat per ajudarlos.
RECOMANACIONS PER A LA ENTREVISTA EN EL DOL.
• El dol no s’ha de tractar com una qüestiópatològica.
• És una reacció emocional normal davantd’una pérdua.
• La utilització de fàrmacs no és el mésadequat.
• Fer una entrevista de seguiment al cap d’uns mesos i un altra al cap d’un any de la pèrdua.
QUÈ ES POT FER DAVANT D’UNDOL PATOLÒGIC?
• Sempre s’ha d’atendre, en colaboració ambaltres profesionals: MF, TS i ESM (equip de salut mental).
• S’utilitzarà l’entrevista semiestructurada de contenció.
• La complicació més freqüent: DEPRESSIÓ.• Pregunta: COM ES TROBA D’ANIMS? Té una
sensibilitat del 88% per a la detecció de la depressió.
TREBALL COORDINAT
PER DETECTAR LA DEPRESIÓ
• Escala de Goldberg (EADG).• Escala de depressió geriàtrica
YESAVAGE-5.• Escala de HAMILTON.• Test de HAD.
DOCUMENTACIÓ
• Guia de la practica clínica per l’atenció del pacient amb esquizofrènia. Barcelona Novembre 2003
• Protocol de actuació a les urgències , elstrasllats i els ingressos involuntarisurgents de persones amb malaltia mental. Barcelona Octubre 2006
• Protocol de actuació en les urgènciespsiquiàtriques de sabadell. 2007
• CADI. Barcelona, Juliol 2006.
Moltes gràcies ¡