BARCELONA, DIJOUS, 13 DE FEJ39.12 DE .1930

TALLARA D'IMPRZUTAI CAMA AAREA14, ti . 1 0.--Tzu1ro1I 19A08

.1riliir OLI I

Casp, 17 i 19 M

is,',17189!?!?111111118.1818fitili1111111111118111~111111111.itrICIIHR111111111111111,1Sifitn¡C1170 1 ADIGNIIITRAC/0. PLAGA Di GATALUNTA. tenTELEPON flota

Per a Water«

Wat»?

'Ale Malo:mema

lé11.-NUM. i 7 .486.-PREU: tO CENTIMB

La inda perfecta CON-Faca° In roba interior.

fin BLANC COLOR.per a senyora, la trabaren

Aiagatzenati11 rvOld z

g Caer); 17119'511111181111111181111111181

Els Artistes Reuníts C o!errzAB,I* e

Horn en atgea Pompeu FabraDICAPTACIO • I) EL COMITE

ORGANITZADORSorna anterior t00,297.15

Canet de Mar:?aromas de Cultura ....-.Gozp Renaixement 25-Agrupació de Cultura dela Cooperativa Cane-:ama .10.n

'Ateneu Obrer jcsep Fora 5.-feronella Massaguer 5.-Dote. Fort Massaguer 2.-któnia Fors MassaguetJota Escarpenter • 2.-Aztoni Arrnadä 2.n

5.-

3..-2-2.-5'-

Francesc X. Serra Bar-recheguren

Dolors Vinyes de SerraAntoni Sanromä DuranDolors Espanyol de San-

TOM3. Maria del Carme San-

romä Espanyol Joan Antons Sanromä

Espanyol Francesc Serra i FontSalvador Jover Joaquim Bosch J. M. P. Miguel Sanas Francesc Fudallosa Ramon Cadellans Joan Fors Eudald Ribera Miguel Soler SaguésJoan Cases i FigueresV. G. G. Joaquim Planet Miguel Sucarrats Josep Isern Narcis Fàbregues FeliuMates/ Fàbregues Teresa Fàbregues Pere Malagelada

icta Rocosa Campinsladre foyerAztoni Bachs losep Mainou icrep Fouano

Esta/lis Ifart: J,

2.•

2.-

5.-

2:2.-.

4.-

_

CRONICA

El model més carHa estat dit molt sovint que la democràcia As cara lenta en

ge seas determinis; aquesta frase, tan gratuita com el célebre lloesend "menys política i més administració", ataba d'ésser contras-tada ea un hit tan contundent que fa enrogir d'indignació. Lagegtjó governamental del general Primo de Rivera i dels senawqUat'OS ha demostrat amb proveo que esdevindran memorable.pe, per ara, en aquest ordre de ceses no hi ha res tan terriblementtar com una dictadura i4tal4ada liargament al poder, i,encara queno esa calla una confrontado:3 tan ruda. ha- confirmat amb brillan-

esfereïdora que a una política funesta sempre hi corresponans administració nefasia.. I

Les revelacions de la gremsa de ler tot arreu de la Penínsuladenuncien que les liberalitats tèrboles del poder dictatorial no hantsgut límits, i que les corporacions, estimulad-es amb un exempletan autoritzat, no volgueren cohibir la•seva ilarguesa, tempre dòcil

la voracitat intensiva dels seus clients. La protecció económicaoficial a favor dels afiliats al règim ha estat concedida durantaquests sis anys, amb una munificèneia que fa risible la de lessituacions democràtiques més corrompudes. Per a molta de gentpa.:ssa encastada als seas interessos particulars, massa negui-tota per la tranquillitat pública, l'adveniment de la dicta-dura signifieä l'arribada a un port hospitalari. Ara hauransist que, fet i fet, val molt més el vent lliure de la llibertat, peramenaçador que sigui, que anxovament hipócrita d'una calma quefarta a les entranyes el germen de les pertorbacions méa perilloses.• En aquesta aigua entonada, eneesa per totes les irisacionli

b petuläncia i de la niciesa perpètuament ereetee, hi han fructificatlotes les corrapcions. Dimissionari i tot, l'ex - cap del Governencara signava una disposició concedint una subvenció de més deden milions de pessetes a favor de dues entitats reereatives madri-lenyes; aquesta generositat in articulo mortis denla idea de comjta dlaver-se exercitat la llarguesa oficial en els dies que l'horitzóe l'existència dictatorial s'aelaria amb les resplendors d'una albaesperançadora. El prestigi de la dictadura s'ha apuntalat en aque-Des generositats equivoques que avui projeeten una ombra peri-losa damunt del país. Es molt natural que el neguit que prové¡aquesta triste realitat esperoni l'ànsia d'explorar el fons de totallò que l'instint popular endevina. Aquesta exploraei6, però, no

pas gaire còmoda de realitzar; la Ilum que shi projecti potrevelar coses que eis exploradors es penediran d'haver deseobert,itindran més feina a cobrir-les que no n'hauran tingut a destapar-les.No seria la primera vegada que els fruits d'una revisió haurienetat condemnats a reelusió perpètua; tampoc hauria estat la prime-ra cegada que l'oblit generós només protegís coses vergonyosesdeixés persones honorables al ras de l'exili, o a la desesperada

solitud de la cella presidiäria. Decididament ,ara com ara, el modelde govern més car es el tallat amb el petrel d'una dictadurapersonal

CARLES CAPDEVILA

1.1¡. emita_ do boas ambArems de Obi01$4.

PAVELLO D'ARTISTES REUNITS

FULL DE DIETAR1CONVINDRIA UN RESUMMETODIC

Es ben natural que dataré, de Silanys de mutisme forçós i de pacie.n-eia obligat6tia, ele diaria hagin cui-tat a aprofitar les primeres esclet-xes de la censura per a iniciar llurmemorial de greuges. El nostre Estan enorme, que no saberes per oncomençar. Tot i que la nostra me-moria, tan profundament ferida pelfoc de les ofenses, no pecarä de fui-xa o de regligent, ens fa molla porde no poder recordar-ho tot, evo-car-ho tot... D'altra banda, ens dolde comentar una tasca de revisióque, ara com ara, no tenim garantiesde poder portar a terme íntegra-ment. EI !tenue delit de claredat i decontundincia no es resigna a aques-ta mena de justicia ràpida, desorde-nada i fragmentäria que la Premsade tot Espanya ha comentas a prac-ticar. La magnitud dele estrella de-mana una tasca altrament metd-dica, no pas una enumeració inter-minable, aisló un resum succint, al-guna cosa que es pugui gairebé re-citar de cor, talment corra el decàleg.

A estones em sembla i tot quearribo a trobar la fórmula d'aquestdocument preciós. Al meu entendre,convindria d'establir dues columnes:en la primera les afirmacions cab-dals de la dictadura; en la segona,els dos o tres fets mis significatiusque les desmenteixen, amb un etcé-tera a darrera per donar entenent quen'hi ha molts mes.

Exe:nple: La primera columna ensdiria: "La dictadura ha estat la paui l'ordre"... La segona cuitaria a re-plicar: "Ni l'una cosa ni l'altra". Iimmediatament a sota una tria, maltben feta, dels esdeveniments que sos-tenen aquesta tesi conträria. La pri-mera columna tornarla a dir: "Ladictadura ha estat la puresa i la pul-critud". La segona, amatent, repli-caria: "I cal", amb una selecció defets irrefutables. Veieu la me ya idea?

Oh, no aspiro pas a que siguiacceptada i subvencionada pel pri-mer Govern parlamentari, ni tinc laintenció de patentar-la. Lliurementpot posar-la en präctica el primer quevulgui. Li hi cedeixo de franc.

csaus SOLDEVILA

Bonaventura Roca 1.-Narcis letra 2.nDr. Canal Cert 5.-Eduard 011er 2.-Joaquim Carquis o.-Josep CarquisMisericairdia Criasola 2.-Esteve Vinyoles Jaume Masvidal o.-Rafel Marbí loan Farrerons Jaume Renau 2.-Benet Pujados Josep Rouret Tomäs Jover Josep Vilä Modolell Emili Feliu Maria Saus 2.-Concepció Saus Caterina Blanch Josep Verdura Miguel Moll Narcís Jover Antoni Lloveres Felip Granolleres M. Jaumejoan P. Soler Francesc JaumejoanTomäs Vilä Gispert Francesc Torrus J. A.Miguel Briera Josep Boher Martí Ricard Joan Espí Antoni Nogueres Pere Ribes

Pessetes 500.56865

oEntre els incomptables tabús quela Dictadura cres hi ha la criticade l'Exposició de Montjuïc. Ens Espermès d'assenyalar tots els encertsd'aquest Certamen, perd ens estäprohibit de denunciar-ne els errorsi els abusos. Un dia o altre ensestarà permès, si fem bondat, deparlar deis disbarats de Montjuic;mentre esperem aquest dia, conti-nuarem parlant de les coses reeixi-des en la gran Exposició Interna-cional barcelonina d'enguany, unade les quals Es el Pavelló dels Ar-tistes Reunits, o sigui la installaciódel Foment de les Arts Decorati-ves. Tota vegada que aquests artis-tes reunits pertanyen tots al Fo-ment de les Arta Decoratives, l'em-presa ha estat dirigida pel presidentd'aqueta entitat, i, si no estem malinformats, la idea de construiraquest pavelló fou del susdit pre-sident, i els cabals quantiosos queha calgut despendre per a la coas-trucció i amoblament de! Pavellódels Artistes Reunits, si bi no fo-ren donats pel Foment de les ArtsDecoratives, ho foren pels seusmembres acoblats amb aquest fi. Espot dir, doncs, que el Pavelló delsArtistes Reunits de l'Exposic:ó deMontjuïc és, d'una manera indirecta,una manifestació selecta del Fomentde les Arts Decorativos: té el ma-teix valor i la mateixa significacióque la installació muntada peraquesta entitat a l'Exposició Inter-nacional de les Arts Decorativescelebrada a París l'any 1925.

En dir que la manifestació delFoment de les Arts Decorativesd'enguany te el mateix valor quela manifestació ressonant de l'any1925 no exagerem pas, ans atenueml'exit dels Artistes Reunits. En rea-litat la realització del Pavelló delsArtistes Reunits •és una empresamis selecta, mis depurada i àdhucmis conscient. Això darrer As moltimportant.

En efecte, si en tota ocasió éspreferible actuar conscientment queno pas per reflexe o impulsió alie-na, en l'activitat artística la cons-ciencia dels propis acres ts condició

sine qua non". De seguida que in-dividualment o collectivament l'ar-tista deixa d'obrar per impulsos in-teriors l'art decau, el seu esperits'envola i només en resta la defolia;i aquesta, que de moment podràsemblar expressiva de les altes va-lors espirituals precedents, aviat iper sempre, es revelarà expressivade buidor i àdhuc des dels punts devista estilístic i tècnic degenerarà.

Adulariem, perä, el Artistes Re-units i enganyariem el lector, si aradiguéssim que aquesta selecció delFoment de les Arts Decoratives s'hademostrat plenament conscient delque valen, rolen i poden les ArtsDecoratives. Entre els artistes re-units en el Pavelló de Montjuicn'hi ha algun de ben conscient d'a-questes valors i forces, per!) molts

eón ele que apareixen aptes per6desorientats, i diversos ele que esrevelen irremissiblement inepto.

Es cert que aquesta greu despro-porció entre la quantitat d'artífexsdesorientats i ineptes i els aptes iconscients es un mal universal, peròa Barcelona is molt mis greu queen altres grans capitals. Aquí ladesproporció és mis grossa, i encararexígua minoria d'artífexs coas-cients que ens revela el Pavelló delsArtistes Reunits triomfa a despesesdele artífexs conscients -l'altres ter-res, dels quals els nostres són sa-

En l'aportació catalana a l'Expo-sitió de les Arts Decorativos cele-brada a París l'any 1925 hi haríarnolt de caprici, bastant de barroeriai una general desorientació. Així itot, arriba a cridar favorablementl'atenció, perqui en aquell moment,encara més que avui, ni el cericini la desorientació no semblavendefectes sinó més aviat virtuts in-novadores.,. Avui, en el Pavelló delsArtistes Reunits seria dificil de des-cobrir-hi barroeria, i el caprici i ladesorientació no hi espeterneguentant. La major part deis objectesexhibits a París en 1925 pels nos-tres artifexs avui farien pena alsmateixos autors. 1 només han pas-sat cinc anys! Es possible que d'acía cinc o deu anys mes la malariadels objectes estatjats al Pavellódels Artistes Reunits tambe enut-gin, però probablement no tan im-pertinentment com els de l'any 1925ens enutgen ara.

El progrés que enguany revelenles nostres arts decoratives és prin-cipalment de caràcter tècnic. El me-nor progrés artistic que es constatano és degut tant a la sensibilitatartística dels nostres artistes com aliun habilitat imitativa, aquesta fa-cultat assimiladora que de tot tempshan manifestat els catalans, aixdque pejorativament s'ha qualificatde fenicisme. No hi fecim pas es-carafalls. Hi ha certament quelcomde fenici co nactivitat dels catalana:sempre ha existit aquest fenicisme.Aclucar els ulls davant dels proble-mes no serä paa la via mis currade llur solució. La millor maneraseré la de plantejar-los i veure deresoldre'ls - i si pot ésser explo-tar-los. De vegades ço que les ge-neracions han vingut considerant se-cularment com acció nefasta totd'un plegat es revela com una deud'accions fastes o faustes. Potserelles sempre foren així, i. no obs-tant, tots els avis i besavis volienveure-les nefastes, o els conveniaveure-les així, o simular que lesveien aixi. El món i la vida sóncoses tan complexes i tan enor-mes...

¡Qué hi pot haver de positiu,dones, en el nostre fenicisme enrelació amb l'art decoratiu? Aixe, Asel que podem inquirir.

JOAN SACS

La tornada dels políficsAquest nou test de vida política ha vingut com una mena de

primavera. Igual que quan és esdevingut el desglaç, hom sent elgorgolament de moltes d'aigiies. Es una fressa que lis alegra el cor.lis fa fer tot de projectes, bescanviar tot d'esperances. Decidida-ment l'home és un animal polític, com deia Aristdtil. Fa un petit,seguit de dies que hom es desdejuna amb més ilinsi6, llegint un diarique reviu; que hom troba els coneguta amb més goig, podent exal-tar-s'hi tina mica. I no és sind un comene de primavera. No s6risind indieis del retorn. Les fulletes no fan sind apuntar. Encara lesventades han d'escampar gui sap les llavors, i han de passar neguitsde mara i tamborinades d'abril.

Perte Barcelona ja As Barcelona. He vist amb un gran goigqup fina els futbolistes olen parlar de política. Per bella estona,ells han estat els únies que han assistit a lluites 1 a proclamació decampions. Porta . vegades llur joe era tot sol a distreure la nostramalenconia amb, mal que mal, un escalf eollectiu i un brandamentde trofeus. Per?, els lloarem i els estimarem encara més si fan futbolamb l'esperit mateix que animh les gestes atlètiques dele Sokols.

•. '.Amb quin plaer no sentirem prèdiques de política! Si el futbotagavellä l'espectacle de l'ami& els moralistes foren els única que'tingueren accés a la tribuna. Mai no hem sentit tantes da mäxlmes,'per al nostre bé. Com que mancaven les batalles, teta eLs que s'imagi.!naven d'haber rebut una esgarrinxada es posaven a fer ètica. Icomeneävem a consumir de migradesa, perquè totes les mitximes del;rinón (suposant-les totes d'inteneib generosa i de bell encert)valen tant per a regenerar els costums i per a combatre lea tarea¡com una aventura menada per un ideal.

Barcelona ja és Barcelona perquè ha reeobrat l arepitasitvisible del seu desig. Els anarquistes ortodoxos i els vells partidaria(ara amb la cara llarga) del patriotisme purament administratini de la quietud endogalant el somni, podran ben dir-nos que torneraa ésser víctimas d'una infelie credulitat. Nosaltres sabem que elnostre esclat As irresistiblement vital. En la nostra ment estemalliberats de tot el decrèpit. Sentim una urgència de passió queaquests hornea privilegiata que, demés de financiera, o historiador.,o advoeat,s, o pares de familia, tornen a ésser ostensiblement políties,tindran cura d'ordenar i eanalitzar ämb aquell seny que cal per aaegurar el bon ordre i el bon hit de la gosadia. Quant mes dedaler sentirem nosaltres, el noble, Inés ens caldrà una rigoroaadisciplina. Calen un acurat endegament, una absèneia d'esgarips, unapiecisió operatòria admirable en tot perfeete treball de clínica. A lescares dels polfties hi reconeixerem la mateixa passió nostra; seguim,•dones, amb la gravetat que comporta un alt destí, a aquella q tel'expansió fervent deis nostres cors investeix de responsabilitat. raajoia incontinguda pot desviar fàcilment cap a la ximpleria. Si itohem guanyat una maturitat en la nostra ment, una capacitat cohesi-va en el nostre caràcter, la llibertat cívica tornarà a ésser nona&que un nom, i el nostre ideal es morirà de superfielal4t.-No ealver-sem una fretura, una possibilitat imminent de justicia. O serieminguariblea amb quin dret hattrfpm malparlat aleshores de ladictadura, si 801:11 incapaços d'elevar-ztos t a l'ordre nosaltres marei-xos, i la dictadura és el panas dels bajases i la sintió per alaatarantatsf-BELLA.FILA.

estat que aquesta campanya per al'enfortanent i dignificació de l'espe-rit collectiu no essent, per dir-ho

promoguda per cap mot d'or-dre oficial de cap sector ni periódic,poguérem tenir el goig de constatarcom en tots els camps i quasi entots els periòdics de Catalunya hitrobà ressò i en ella col-laborarengent de les Inés diverses tendències.

Passen els anys, canvien les eh.-cumstäncies, però encara guanya enactualitat i importäncia la tasca da.tendre a l'educació i enfortiment dela joventut. Mai com ara, en mo-mento de revisió i de represa d'acti-vitats, no ens apareix tan clara lanostra mísera feblesa i la transcen-dència de l'educació de la joventutper a crear un poble fort fisicamenti moralinent. Ella spla pot constituirtota l'orientació fonamental d'una se-tuació.

L'acció iniciada 1 seguida en rnigde traves i dificultats per al redreea-

PAVELLO D'ARTISTES ftlitiNITSela baraca cle ferro forjat de Nacida memse_p jcSedai les

CM1.9919ee`

2.-2.-5.-.2.-3.-

Els accidento del treballBerlín, 12. En una casa en cona-

trucci6 ates produit avui un esfon-drament i han resultat tres obreramarta i Otea tres greument

_ Fabre, '

L'incendi del "München"Nova York, 12. - L'incendi decla-

rat a bord del paquebot "Munchen"ha estas dominas després de 21 horcade treballa actius.

A conseqüència del sinistre, han re-suite dos morts vuit ferits, ultracinc bombers que han ingressat lesio-nata a l'Hospital.

Ha estat anuncias oficialment quela causa de l'incendi i de les malos-*lona no ha estas encara precisada.. -Fabra.

Ha quedat tentada la subscripció;el Comite organitzador de l'Home-natge a Pompeu Fabra prega a totesles persones i entitats que hagin reco-Bit ¡portaminas que se serveixin en-viar-les immediatament a la Fun-dació Bernat Metge, Via Laietana,número 30, VIII, o bi al Dr. J. Bor.talleres, a l'Ateneu Barcelonés, car-rer de la Canuda, 6,

Fa dos anys que tingué Roe a laFederació Catalana d'Estudiants eldebat que després fou erradamentanomenat de la intelligencia o ca-

1.- räcter. Fa dos anys i no ha perdutencara- principalment entre les no-ves promocions -la seva actualitat.

3.- Tant és així, que el meu illustre1'50 1 amical preopinant doctor Carlesz.- Cardó Ii dedicä darrerament bonas.- part d'uns articles publicats a "El5.- Matt". Aquesta part dels seus

eles- que en quant ateny al temadebatut és rúnica que m'interessarecollir a mi -m'ha, proporcionat elgoig de comprovar el que jo haviacregut sempre, que en el fons erenquasi nulles les diferencies que enaparença separaren els dos contra-opinants d'un paren d'hores.

Estic d'acord amb el doctor Car-dó en creare que caldria formularnovament el debas en altres termesdeis que posteriorment hom ha usatvolent fer antagònics la intelligència1 el caràcter. I tan prop ens hemarribat a acostar tots dos antics icircurnstancials adversario, que jo nosabria trobar paraules més precisesper a exposar novament l'abast deldebut que les mateixes que ell escriuen el darrer dele articles aHndits:

L'enyorança que sentim d'una jo-ventut sana i (arta, que a la recia-tincia física uneixi una fibra moralirrelaxable, és avui mis justificadaque mai. Qualsevol que sigui la sortque ens dugui un demà mis o menyspremisa, tant si ens resol els gransproblemes automäticament (cosa queno Es pas de creure) com si ens els'ib a en camí mis o- menys llargde solució, la fortitud física i moralis condició indispensable per a lamis modesta reeixida.

"Es probable que nosaltres edu-quem actualment una generarle quees trobart sovint davaut el dilema:heroisme o traició. Dubtern molt quejianuest magnifie dilema es plante-

Un vell debat més actualque mai

ges a la generacI6 actual es decidísper l'heroisme. Allò que moltes vega-des ha perdut el casolanisme, el tant-se - mea- dóna, o la por de perdreel calaix d'un dia, 110 perdria proba-blement l'ajacarnent escita en la mo-Ilesa del vici i de la indiferència pertot el que siguin ideals.

Aquest mal s'ha vist, s'ha deplorat1 s'ha treballat per eixir-li a l'en-contre amb institucions de väriamena, i si tots els qui diuen sentirla crepitació d'ideals superiors a totinterès egoista hi ajudessin amb elsseus mitjans, és probable que la ge-neració que puja fos mis ardida quela nostra i mis menyspreadora deldiner i del plaer."

Era ben bé tot això el que, ambtermes que potser per excessivamentteärics originaren confusions, es con-tenia en el fons de la proposiciddebatuda entre els estudiants: "LaF. C. d'E. C., reconeixent la impor-tancia preponderant de l'educaci6del carácter sobre el conreu de laintelligincia en la formació espiri-tual del nostre poble, veuria ambgust que l'acció dels nostres intel-lectuals i educadors s'orientes enaquest sentit."

Recordo que en la defensa d'a-questa proposició fon dit, entre altrescoses, que un poble no en té prouamb bornes de sensibilitat refinadao d'alta intelligència, amb artistes,savia o inteHectuals: calen homes detremp, de gran voluntat, inclinats al'acció, capamos d'empreses de granvolada. Artistes o intellectuals podenfer gran un noble en els anys depau, per?) milis els bornes de carie-ter i energia el salvaran en momentsde crisi.

A poca gent escapà la importänciade l'acció educadora que la propo-sició refusada pela estudiante delcurs 1927 - 1928 -ben dilerents delsd'ara - reclamava dels nostres intel-lectua1s. I l'iperessant resultat ha

ment moral collectiu, ha començat jaa donar alguns fruits entre les dar.nenes promocions. Caldrà ara aprofi-tar-se de totes les circumstàncies pera prosseguir-la i intensificar-la, pera actuar damunt nombres majors dejovent i obtenir aixi majors resul-tats.

J. M. BATISTA I ROCA

.40n.

Els conflictes del treballSalänica, 12. - Els obren vaguis-

tes de les tabacaleres provocaren di-versos iencndis clavara les manufac-tures de tabac.

La policia practica detencinns.

Aquest número hapasma per la cen-sura governativa