Algunes dees per treballar el contingut en sucres dels aliments processats que consumim:

- Contingut de sucre en begudes refrescants. Es pot fer comparativa de marques per un

determinat tipus de producte (les coles, els sucs de taronja, etc.)

- Contingut de sucre en productes de brioxeria. Es pot fer comparativa de marques per

un determinat tipus de producte (els croissants, les galetes “maria”, etc.)

- Que els alumnes facin una llista de productes industrials que consumeixen

habitualment. Hauran d’anar al supermercat, fer foto de les etiquetes i apuntar el

contingut en sucres per ració o envàs. Hauran de fer un càlcul aproximat de quant

sucre poden estar ingerint al dia.

- Que cada alumne un dia determinat apunti la quantitat de sucre de cada aliment

industrial que mengi. Haurà de fer foto de l’etiqueta de cada aliment. Opcionalment, i

segons en quins grups, fins i tot es pot proposar el repte que en un altre dia

comptabilitzin a temps real els sucres que van menjant al llarg del dia i que aturin el

consum de productes industrials en el moment que detectin que han superat els 30

grams de sucre. Hauran de presentar posteriorment els seus càlculs, les seves

impressions, etc.

NOTA1: els experts recomanen al 2017 una quantitat de 25-30 grams al dia de sucres, però hi

ha grups demanant una reducció d’aquesta xifra. Consulteu en el moment de voler fer

l’activitat quina és la xifra més proposada.

NOTA2: els sucres que cal comptabilitzar i vigilar són els senzills, com ara la sacarosa (sucre de

taula), que són els que s’obtenen més ràpidament en el procés de digestió i que, per tant,

passen més ràpid a la sang i fan pujar el nivell d’insulina. Però això no vol dir que els productes

no industrials o els productes amb poc processament (com ara una barra de pa o un pa de

motlle de fleca) no en tinguin. En aquest sentit, hi ha experts en nutrició que alerten dels

perills de la moda dels sucs de fruita, ja que gràcies a l’ús de liquadores i batedores, podem

estar prenent 3-4 peces de fruita mitjana/gran en cada suc, i si fem diversos sucs al dia, la

quantitat de sucres senzills ingerits (presents a la fruita de forma natural) pot ser molt

important. Altres fonts, però, qualifiquen de “bons” els sucres de la fruita i no els inclouen en

la llista de sucres que hem de controlar. Tot plegat fa que sigui interessant i recomanable

l’assessorament d’un professional de la nutrició si es vol tractar a fons aquest tema. De tota

manera, el consum d’aliments processats avui en dia és la base de l’alimentació en moltes

famílies i només fixant-nos en aquest tipus de productes ja tenim prou material per treballar i

reflexionar amb els alumnes.

NOTA3: l’anàlisi d’etiquetes també pot servir per analitzar altres components dels aliments

industrials, com ara contingut en greixos saturats, en greixos trans o hidrogenats, en sal, en

colorants artificials, etc.

http://m.ara.cat/societat/Croissants-galetes-que-irresistibles-resistir_0_1531647012.html

Croissants, galetes… per què són irresistibles (i per

què t'hi hauries de resistir)

ISIDRE ESTÉVEZ Barcelona 29/02/2016 20:41

Tenen colors vistosos, textures atractives, i gustos que ens impulsen a menjar-ne més.

Però tot i la seva aparença innocent, els dolços ens poden fer molt de mal. Evitar-los no

és fàcil. Quan som a l'oficina i tenim una mica de gana, després de dinar, a mitja tarda…

Poques coses vénen tan de gust com menjar alguna cosa dolça. Croissants, galetes,

'brownies', bombons, pastissos… La temptació és arreu, les possibilitats semblen

il·limitades, i resistir-s'hi no és fàcil. Una situació paradoxal, perquè allò que ens atrau

és justament allò que ens fa mal. Parlem del sucre, un ingredient sense el qual no

tindríem l'energia necessària per tirar endavant… però que consumit en excés pot

convertir-se en un perillós enemic.

Segons l'OMS, seria ideal no consumir més de 25 grams de sucre al dia

Els temes de salut no s'escapen a les modes, i després d'un anys obsessionats a comptar

calories, l'atenció es va centrar en els greixos. Ara, nutricionistes i metges han obert la

veda del sucre, una guerra motivada per la constatació que el percentatge de persones

amb sobrepès i obesitat no para de créixer, fet que multiplica la incidència de tota mena

de malalties, des de la diabetis fins al càncer, passant per problemes dentals,

cardiovasculars i del fetge. Però la lluita contra el sucre és especialment difícil, perquè

ens enfronten no només a la poderosa indústria alimentària, sinó també als nostres

instints.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) seria ideal no consumir més de 25-30

grams de sucre al dia. La realitat és molt lluny d'aquestes recomanacions: es calcula

que, de mitjana, cada català consumeix uns 75 grams de sucre al dia. Això suposa un

greu problema de salut, sobretot si el sucre és refinat –el que no conté fibra– i, per tant,

es limita a aportar energia. Molta energia. Tanta que, si no la cremem, s'acumula en

forma de greix.

Els sucres amagats

És el nostre gust el que determina que hi hagi sucre a la pràctica totalitat dels productes

que comprem al supermercat. I això inclou aquells que, a priori, semblen no tenir-ne.

Quan pensem en sucre pensem en pastissos, en begudes efervescents… Si evitem les

pastes i les coles, ja no hi ha problema, ens diem, perquè tot el sucre que prenem al dia

són les culleradetes del cafè, o les del iogurt. Malauradament, aquesta idea és

completament falsa i gairebé tot el que mengem té sucres afegits. Des del pa fins a la

maionesa, passant per la salsa de tomàquet: la indústria fa servir el sucre com un

ingredient més. Els experts els anomenen "sucres amagats", no perquè realment ho

estiguin, d'amagats –les etiquetes informen de la seva presència– sinó perquè són

inesperats, perquè són presents en productes salats. Com una lassanya, per exemple. O

teòricament saludables, com els cereals integrals.

Si la indústria de l'alimentació afegeix sucre a la majoria de productes és perquè

nosaltres així ho volem

La polèmica sobre els sucres afegits ha fet que s'alcin veus que critiquen la indústria, a

la qual acusen de fabricar productes amb massa sucre, sal i greixos sense preocupar-se

dels efectes que aquest còctel té en la nostra salut. És cert que l'actitud de la indústria

dista molt de ser honesta: ofereix informació només quan s'hi veu obligada, pressiona

governs i parlaments per evitar que aquesta informació es doni d'una manera

determinada –es nega, per exemple, a incorporar un semàfor de color ens els envasos,

tot i que els experts diuen que és la millor manera de guiar els consumidors–, dóna

informació de manera enganyosa, ja que provoca una confusió entre els valors

mitjans per ració, per 100 grams… Però, en la seva defensa cal dir que si la indústria de

l'alimentació afegeix sucre a la majoria de productes és perquè nosaltres així ho volem.

Tot i ser una indústria molt poderosa, en mans de grans multinacionals, les grans

cadenes de l'alimentació se situen en una posició vulnerable davant dels consumidors.

Necessiten que, quan anem al supermercat, triem els seus productes i no els de la

competència. Han d'agradar. Per tenir èxit, recorren a la ciència. Contracten laboratoris

on es fan proves a cegues. Cada nou producte es dóna a tastar a grups de voluntaris, que

han de triar, per exemple, quina és la salsa bolonyesa que més els agrada d'un total de

10 de diferents. La que agrada més, la que marca la mitjana, serà l'escollida per sortir de

la cadena de producció. I la que agrada més sempre té sucre, perquè si ens guiem

només pel gust triem sempre coses dolces. La indústria es defensa dient que, si deixen

de posar sucre en un pà de motlle, per exemple, el consumidor no en compraria més. Per

què? Si és potencialment dolent, si les seves conseqüències són tan negatives, per què

ens agraden tant les coses dolces, per què ens resulta tan complicat resistir-nos-hi?

El cervell ens hi porta

La resposta la tenim al cervell, biològicament programat per acumular energia. Fa

milers d'anys, en haver de suportar hiverns molt durs sense recursos, en un món hostil

on aconseguir menjar era una odissea, els humans van sobreviure gràcies al costum

d'acumular; havien d'aprofitar al màxim les poques oportunitats d'alimentar-se que se'ls

presentaven. Quan no saps quan tornaràs a menjar cal que acumulis el màxim d'energia

possible. I el sucre és una via ultraràpida d'acumular energia, calories i, finalment, greix.

La necessitat de menjar coses dolces està enregistrada en el cervell. Ho fa no només

impulsant-nos a menjar coses dolces, sinó recompensant-nos si ho fem. Com?

Proporcionant-nos plaer. Quan ens mengem una deliciosa ensaïmada de Mallorca

s'activa la zona del cervell que controla les recompenses. Ens agrada. I en volem

més. Estem programats per buscar sucre i per gaudir-ne perquè, durant la major part de

la història de la humanitat, aquesta capacitat per acumular recursos marcava la

diferència entre la vida i la mort, entre la supervivència i l'extinció.

Com es poden evitar?

Som, doncs, davant d'una paradoxa. El nostre cervell ens demana sucre. La indústria

els fa servir en tot el que fabrica. Però consumir-ne en excés és molt perjudicial. Què

hem de fer? Com podem limitar el consum de sucre? No és fàcil, però hi ha quatre

regles d'or que convé no perdre de vista.

1. Limita al màxim el consum de pastes, galetes, pastissos… En realitat, aquesta és la

norma més fàcil de seguir, perquè és la més òbvia. Els dolços són un dels plaers de la

vida però han de ser una excepció, no una norma. No passa res si ens mengem un gelat

de tant en tant, o un tros de pastís amb un te, però no cada dia. Si et costa resistir-te a la

temptació del dolç menja un trosset de xocolata, sempre que sigui negre i contingui un

mínim de 70% de cacau. Evita la pastisseria industrial (cosa que vol dir no només la

que es ven als supermercats, sinó també la que es ven a moltes botigues que es

presenten com a forns de pa quan l'únic que fan és escalfar productes industrials).

2. Llegeix amb atenció les etiquetes de tot el que compres al supermercat, encara que

siguin coses salades. Quan compres unes barretes de cereals, un quètxup… tria les

marques amb menys sucre. Cal ser especialment curós amb els plats cuinats o

precuinats, perquè són els que contenen més sucres amagats. I cal tenir present que

moltes marques amaguen el concepte de sucre sota un llarg llistat de sinònims: glucosa,

sacarosa, sirop…

3. Vés molt amb compte amb les begudes, no només perquè algunes contenen molt de

sucre, sinó perquè a més beure és més fàcil que menjar i, per tant, les quantitats es

multipliquen ràpidament. Si ens posen un bol amb taronges davant, el normal és que ens

en mengen una, difícilment dues. Això equival a 5 cullerades de sucre. Però si ens

posen un litre de suc de taronja quan tenim set, fàcilment ens en podem veure tres gots.

Això és l'equivalent a 18 cullerades de sucre. Òbviament, cal anar amb compte amb les

begudes edulcorades, com coles i altres refrescos, perquè, a més, no sacien la gana, de

manera que no eviten que, a més de les calories que bevem, en consumim més menjant.

Finalment, cal parar atenció a les begudes alcohòliques perquè encara que no ho sembli,

l'alcohol –des del vi fins a una ginebra– també conté sucre. I molt.

4. La quarta norma és, potser la més difícil de complir. El sucre és imprescindible,

un combustible necessari. Per tant, evitar-ne el consum excessiu no vol dir en cap cas

suprimir-lo. Cal prendre'n amb sentit comú, pensant que molts aliments –els enciams,

les pastanagues, la fruita– ja en contenen de manera natural. Sempre que sigui

possible, és millor elaborar les nostres pròpies salses i sucs. I, si en comprem a la botiga

i ens ho podem permetre econòmicament, és millor escollir les opcions més naturals i

menys industrials.

Els experts alerten del sucre amagat en els aliments http://www.ara.cat/societat/sucre-amagat-diabetis-obesitat_0_1395460...

1 de 3 12/04/2017 23:18

Els experts alerten del sucre amagat en els aliments http://www.ara.cat/societat/sucre-amagat-diabetis-obesitat_0_1395460...

2 de 3 12/04/2017 23:18

Els experts alerten del sucre amagat en els aliments http://www.ara.cat/societat/sucre-amagat-diabetis-obesitat_0_1395460...

3 de 3 12/04/2017 23:18

http://diarisanitat.cat/per-que-loms-vol-posar-un-impost-especial-als-refrescos/

Per què l’OMS vol posar un impost

especial als refrescos

Les dietes riques en sucre poden contribuir a la

formació de càries, augmentar els nivells de triglicèrids

i afavorir el desenvolupament de malalties del cor

Teguayco Pinto

Segueix a Twitter

17.10.2016 - 07:25

Tuiteja

Una màquina de vending / CC by brtinney (Flickr)

Aquest és un article publicat a eldiario.es

Durant les últimes setmanes diversos estudis han posat de manifest que la indústria

alimentària fa anys que maniobra per ocultar els riscos d’un consum excessiu de sucre.

Aquesta mateixa setmana, un altre estudi treia a la llum les pràctiques dels dos gegants

del món dels refrescos, Pepsi i Coca-Cola, que van pagar per ocultar els seus vincles

amb l’obesitat als EUA. Finalment, la setmana va concloure amb una petició de

l’Organització Mundial de la Salut perquè els governs gravin aquest tipus de begudes

com una mesura per lluitar contra l’obesitat.

Els científics saben des de fa dècades que un consum massa gran de sucres resulta

perjudicial per a la salut. No obstant això, els consumidors no sempre disposen de tota

la informació sobre els productes i sovint els resulta complicat tractar de portar una

alimentació saludable.

Què és el sucre?

En realitat no hi ha un sol sucre, sinó molts tipus de sucres, com la glucosa, la fructosa o

la lactosa, per citar només tres exemples. Encara que tots són hidrats de carboni,

cadascun posseeix la seva pròpia estructura i actuen de forma diferent al nostre cos.

El sucre de taula, per exemple, és en realitat un disacàrid anomenat sacarosa i que està

format per una molècula de glucosa i una de fructosa.

Són tots igual de perjudicials?

Encara que cada un dels sucres reacciona de forma diferent amb el cos, un consum

excessiu de qualsevol d’ells pot tenir efectes negatius en la salut. No obstant això, no hi

ha una recomanació diària per als sucres que es presenten de forma natural en els

productes lactis o la fruita.

Els que sí hem de limitar són els sucres que s’utilitzen en la indústria alimentària i que

es denominen sucres afegits o lliures. L’Organització Mundial de la Salut els defineix

com tots aquells sucres que “els fabricants, els cuiners o els mateixos consumidors

s’afegeixen als aliments o les begudes que es consumiran, així com sucres presents de

forma natural a la mel, els xarops, i els sucs i concentrats de fruites”.

Els sucres afegits són artificials?

No. Malgrat que es fa una diferenciació entre aquells que apareixen de forma natural a

la fruita i la llet i els afegits, en realitat són la mateixa molècula. De fet, el sucre de taula

és un sucre afegit i és d’origen natural, ja que generalment s’extreu de la canya de sucre,

de la remolatxa o del blat de moro i després és purificat i cristal·litzat.

Per què es limiten només els sucres afegits?

Si bé és cert que les fruites o la llet contenen sucres, cal tenir en compte que aquests

aliments també inclouen altres tipus de nutrients, com vitamines, minerals i fibra. No

obstant això, molts dels aliments amb sucres afegits sovint aporten calories sense

nutrients, el que es coneix com calories buides. En consumir aquest tipus de calories

hem de compensar la manca de nutrients amb altres aliments, amb el que podem acabar

augmentant les calories totals i provocant sobrepès.

Quins riscos comporta un consum excessiu?

Tot i que les proves científiques no són completament concloents, molts estudis

indiquen que una dieta amb excés de sucre pot causar obesitat en nens i adults i

augmentar el risc de patir diabetis tipus 2, síndrome metabòlica i hipertensió arterial. A

més, també pot contribuir a la formació de càries, augmentar els nivells de triglicèrids o

afavorir el desenvolupament de malalties del cor.

Quines són les quantitats recomanades?

L’ideal són 25 grams de sucre al dia. Des de l’OMS es recomana limitar el consum de

sucre afegit a menys del 10% de la ingesta calòrica total, tant per a adults com per a

nens. Tenint en compte que el consum de calories d’una persona sana s’ha de situar al

voltant de les 2.000 calories i que 1 gram de sucre equival a 4 calories, la recomanació

de l’OMS és d’uns 50 grams diaris.

No obstant això, l’organització destaca que per obtenir majors beneficis que l’ideal seria

reduir el seu consum a menys del 5% de la ingesta calòrica total, el que equivaldria a

aproximadament 25 grams de sucre al dia.

Quant són 25 grams de sucre?

Correspon a unes 6 culleradetes de cafè. Cal tenir en compte que una sola llauna de

refresc pot arribar a tenir fins a 40 grams de sucre, el que ja suposa el 80% del consum

diari acceptable per a un adult.

Com es pot reduir la ingesta de sucres afegits?

Un dels primers passos és limitar especialment el consum de begudes ensucrades, com

refrescos o sucs a base de concentrats. També és recomanable reduir els caramels, els

dolços i els aliments processats.

On es mira la quantitat de sucre d’un producte?

Només cal observar l’etiqueta amb la informació nutricional. No obstant això, un dels

principals problemes de l’actual etiquetatge és que no s’especifica la proporció de

sucres afegits. Per exemple, qualsevol iogurt tindrà una quantitat determinada de

lactosa, un tipus de sucre que es troba de forma natural a la llet, però a més també pot

tenir un altre tipus de sucres que se li han afegit durant el processament del producte i la

proporció no ve especificada en l’etiqueta.

Per solucionar aquest problema podem recórrer a l’etiqueta on vénen els ingredients,

recordant que estan ordenats per quantitat, de manera que el primer és el més abundant.

Els productors utilitzen molts noms per al sucre, com sacarosa, glucosa, fructosa, xarop

de blat de moro, xarop d’auró i un llarg etcètera, el que fa encara més complicat obtenir

una informació nutricional adequada.

Hi ha alternatives més saludables?

Cal tenir en compte que moltes de les alternatives que se solen vendre com més

saludables, com sucre bru o mel, no ho són, ja que contenen les mateixes quantitats de

sucres, particularment de glucosa i fructosa.

També hi ha tota una gamma d’edulcorants artificials que es poden utilitzar com a

substituts dels sucres. Tot i que no hi ha proves concloents, diversos estudis han

suggerit que tant els refrescos ensucrats com els edulcorats artificialment estan associats

a un guany de pes. Per això, la millor estratègia és limitar aquest tipus de begudes.

Quines mesures s’estan portant a terme les autoritats?

Poques o cap. Malgrat els reiterats avisos per part de l’OMS, incloent-hi la recent

recomanació d’apujar els impostos sobre les begudes ensucrades, la veritat és que ni els

EUA, ni la Unió Europea han pres cartes en l’assumpte. Tampoc s’han assolit acords

per millorar i simplificar l’etiquetatge dels productes.

Nova piràmide sense canvisetselquemenges.cat /actualitat/nova-piramide-sense-canvis

A mitjan 2015, la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) va publicar una actualització de la piràmidealimentària, una guia per a la població espanyola que pretén transmetre quins grups d’aliments cal consumirdiàriament i en quines quantitats per tal de seguir una dieta sana.

A final del 2016 i a principi d’enguany, la SENC ha publicat l’informe tecnicocientífic i es proposa difondre’l perafavorir i suggerir l’adopció d’aquest patró alimentari. Per això, aquests últims dies se n’ha fet tanta difusió.Malauradament però, a part del nou look i alguna petita modificació, el missatge dietètic general segueix sent elde sempre. Per als que esperàvem un canvi significatiu, ha estat una decepció rotunda.

Quins canvis incorpora la “nova” piràmide?

A l’esquerra, la piràmide alimentària del 2004. A la dreta, l’actualització del 2015.

Si comparem la piràmide nova amb l’anterior, el canvi més significatiu que trobem és la incorporació d’hàbits de vidasaludable, que fa al·lusió a la importància de mantenir un bon equilibri emocional i d’aplicar tècniques culinàriessaludables. També es dóna importància a la sostenibilitat i proximitat dels productes. Podríem dir que això és elmés positiu que conté la piràmide.

A part, en aquest primer esglaó d’hàbits saludables, també s’ha incorporat una icona que fa referència almanteniment del balanç energètic, l’equilibri entre les calories consumides i les gastades. Un concepte erroni iabsurd que tant han propiciat empreses del sector de la indústria alimentària i que només denota els conflictesd’interès que hi ha al darrere.

Una altra modificació és el canvi de posició del vi i la cervesa dins la piràmide. Abans els trobàvem dins lesrecomanacions diàries, i l’ideal hauria estat que haguessin desaparegut del mapa, però els tornem a trobar dins lafranja de consum ocasional.

1/3

Finalment, s’han agrupat tots els aliments proteics en un sol esglaó i es fa al·lusió al consum de complementsnutricionals com a opció individualitzada.

El mateix de sempre

Tot i aquests canvis poc significatius, el missatge dietètic final és el mateix que s’ha estat donant durant els darrersanys. Res ha canviat.

Els principals canvis esperats són que les verdures i hortalisses formessin part del primer esglaó de lapiràmide, que els productes processats i llaminadures haguessin desaparegut i que s’haguessin desaconsellat lesbegudes alcohòliques; canvis que ja mostren algunes piràmides alimentàries d’altres països com, per exemple,Austràlia. Malauradament, no ha estat així.

La nova piràmide alimentària espanyola segueix recomanant un consum d’hidrats de carboni com a base del’alimentació, i apareixen altre cop dibuixos de pa de motlle, pasta o farines. Això sí, s’han dignat a escriure laparaula “integral”.És cert que aquest esglaó inclou el missatge “segons el grau d’activitat física”, però la gent de carrer sap quinaquantitat d’hidrats de carboni ha de consumir en funció de l’activitat que fa?

El segon esglaó inclou les verdures, fruites i l’oli d’oliva verge extra; i el tercer està ocupat pels aliments proteics(carn, peix, ous, llegums i fruits secs) i lactis baixos en greix (semidesnatats). Sembla que seguim transmetent certapor als greixos. A més, se segueix fent pressió i fomentant el consum de 2-3 racions de lactis al dia, que no sónaliments necessaris per a una alimentació saludable i, de fet, ja hi ha institucions que conviden a limitar-ne elconsum. Més conflictes d’interès?

Dins la franja de consum moderat, el quart esglaó l’ocupen els embotits i carns processades. Una franja que potconfondre força, sobretot perquè no és el mateix un pernil ibèric de gla que un frankfurt o salsitxa processada, isembla que la piràmide indica que tenen el mateix valor. Res més lluny de la realitat. La qualitat i procedènciad’aquests aliments és crucial perquè siguin saludables i, justament, les carns processades i embotits que podemtrobar a la majoria d’establiments no ho són, ja que van plens de midons, fècules, sucres, additius i molta sal.Aquests no són aliments sans i haurien de ser fora de la piràmide.

Finalment, al vèrtex, trobem l’antítesi d’una alimentació saludable: snacks processats, brioixeria, caramels illaminadures, sucre i altres productes processats. Què hi fa, doncs, dins aquesta representació? Cada vegada hi hamés evidència que aquests productes poden ser un factor important en l’aparició de malalties metabòliques, i tot iaixí la SENC els segueix incloent dins una alimentació saludable com a aliments de consum ocasional.

Un altre fet que denota un gran conflicte d’interès amagat, ja que el missatge de la moderació no deixa de ser unengany perquè consumim aquests aliments superflus: Hi ha aliments que no hauríem de consumir, ni ambmoderació.

És trist que després d’onze anys de la piràmide anterior, segueixin presentant els mateixos missatges clàssics i pocactualitzats.

És necessària una piràmide?

Aquesta és una reflexió que cada vegada més professionals de la nutrició i la dietètica ens plantegem.

La piràmide és un model que pretén jerarquitzar els grups d’aliments; això té limitacions i pot provocar forçaconfusions a l’hora de ser interpretada per la població. Cal tenir en compte que dins un mateix grup hi poden haveraliments molt diferents i no té sentit recomanar-los de la mateixa manera. Per exemple, les patates i la pasta estroben dins el mateix grup d’aliments –els hidrats de carboni–, però la qualitat nutricional de les unes i l’altra no téres a veure. Caldria, doncs, fer més èmfasi en la qualitat dels aliments i no tant en el tipus d’aliment en si.

2/3

A més, la piràmide fa referència únicament a un model d’alimentació com a saludable, però la realitat és que n’hipot haver més d’un, i no per a tothom serà vàlid el mateix. La piràmide actual denota poca individualització i pocaadaptació als costums i disponibilitat dels aliments locals.

Caldria valorar la possibilitat de transmetre una alimentació saludable de forma totalment diferent com, perexemple, el famós Healthy Eating Plate de Harvard, que mostra què haurien d’incloure els plats principals per sersaludables, o d’alguna altra manera sense haver de fer al·lusió als diferents grups alimentaris, sinó, senzillament,als aliments reals.

9,95€9,95€9,95€9,95€14,95€9,95€

3/3

Quant de sucre s’amaga en els productes industrials ?

etselquemenges.cat /repte/quant-de-sucre-samaga-en-els-productes-industrials

Si no teniu costum de llegir les etiquetes, mireu aquestes fotografies. Amb tan sols un cop d’ull, podreu veurela quantitat desorbitada de sucre present en molts productes industrials, fins i tot els que es venen com a sans,naturals, light o específics per a nens i bebès.

I si us sentiu consumidors estafats, us heu posat les mans al cap o us costa de creure, ara sí, llegiu lesetiquetes i veureu que no es tracta de cap broma ni exageració.

Darrere de les imatges professionals i d’aspecte publicitari de sinAzucar.org hi ha el fotògraf Antonio R.Estrada, convençut que “la indústria alimentària produeix massa productes altament processats i que, molts,són un dels factors desencadenants de l’epidèmia d’obesitat i diabetis tipus II que estem patint”.

Quant de sucre s’amaga en els productes industrials? | ets el que menges https://etselquemenges.cat/repte/quant-de-sucre-samaga-en-els-product...

1 de 3 02/02/2017 12:36

Dels efectes perniciosos de la sobreingesta de sucre a la dieta, n’hem parlat molt i molt abastament. A l’article“L’addicció al dolç: aneu en compte amb el sucre”, la doctora en bioquímica i especialista en alimentaciósaludable Olga Cuevas fa un repàs extens dels principals mals d’aquest refinat, com ara la relació directaentre hiperactivitat infantil i sucre o entre infec cions, càndides i sucre . Però potser el problema no ésnomés prendre consciència dels perjudicis del sucre refinat, sinó, més aviat, ser capaços de controlar laquantitat “camuflada” que mengem més enllà dels dolços i que es troba en moltes begudes i menjars preparatsper la indústria alimentària.

I de quina quantitat estem parlant? La Lluca Rullan ens explicava a l’article “Productes ensucrats, etiquetesdesensucrades” que més del 75 % de sucre que consumim avui en dia és i nvisible perquè està incorporaten aliments processats o envasats per la indústria alimentària. I això és el que precisament vol denunciarEstrada amb les seves fotografies d’alt impacte visual.

De fet, 25 grams diaris de sucre és la quantitat recomanada per l’OMS; és a dir, el límit que no hauríem desobrepassar si volem fer una dieta saludable. No obstant això, una llauna de 33 cl de Coca-cola ja superaaquesta xifra, perquè conté 35 grams de sucre, 10 més dels recomanables.

“Moltes persones se sorprenen de la quantitat de sucre que tenen alguns lactis amb aspecte saludable. Perexemple, un Activia 0% té quatre terrossos de sucre, i molta gent el consumeix com a part d’una dietad’aprimament. Un altre cas similar és el gelat Llaollao, que, pel fet de ser de iogurt, tothom l’associa a la salutsense ser conscient que una terrina mitjana conté sis terrossos de sucre blanc (i això sense comptar eltòping)”, ens explica el fotògraf. I és que, en general, hem d’evitar caure en la trampa del producte light, el de“0% matèria grassa” o el “sense sucre afegit”, que no ens ajudarà a perdre pes ni a seguir una dieta saludableja que, o bé estarà carregat de sucre i d’additius, o bé haurà substituït el sucre per un germà bessó coml’aspartam, la maltodextrina o el xarop de glucosa o de fructosa, tampoc gens recomanables.

Quant de sucre s’amaga en els productes industrials? | ets el que menges https://etselquemenges.cat/repte/quant-de-sucre-samaga-en-els-product...

2 de 3 02/02/2017 12:36

I què podem fer?

A més de l’Antonio R. Estrada, hi ha diferents plataformes de consumidors i organitzacions que lluiten contra elnegoci amarg del sucre blanc. El documental Fed Up, per exemple, a més de denunciar la indústria alimentàriadels Estats Units per haver transformat l’obesitat, les malalties cardiovasculars i altres problemes de salut enuna autèntica epidèmia, fa una crida global a superar el repte de passar deu dies sense sucre.

Justícia Alimentària Global, a més, també posa l’accent en l’impacte social i ambiental de la producció, elcomerç i el consum del sucre a escala global, sovint vinculats a lobbies alimentaris, especulació financera,contaminació ambiental i vulneració dels drets humans, denúncia que podeu llegir extensament a l’informe“Informe Planeta Azúcar: las armas con las que la industria alimentaria domina nuestras vidas”.

A l’informe, l’ONG proposa tres línies d’actuació per aconseguir revertir la situació:

Millorar l’etiquetatge perquè puguem saber què estem comprant des del punt de vista nutricional.1.

Regular més i millor la publicitat alimentària, especialment l’adreçada a la població infantil.2.

Estudiar possibles mesures impositives sobre els aliments insans.3.

Com a consumidors, a més de fer una compra més conscient i intentar reduir el consum de productesprocessats i decantar-nos per una dieta més neta i viva, hauríem de començar a desconfiar de la publicitatque ens promet miracles, agafar el costum de llegir críticament les etiquetes , treure conclusions pròpies iaprendre a descartar el que ens fa més mal que bé.

14,95€9,95€9,95€9,95€9,95€9,95€

Quant de sucre s’amaga en els productes industrials? | ets el que menges https://etselquemenges.cat/repte/quant-de-sucre-samaga-en-els-product...

3 de 3 02/02/2017 12:36

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'úsque fem de les 'cookies'. De tota manera, pots canviar la configuració de 'cookies' en qualsevol moment.

Canya al sucre http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/extra/sucre-amagat-aliments-57...

1 de 7 22/04/2017 19:44

@LauraEstirado

Canya al sucre http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/extra/sucre-amagat-aliments-57...

2 de 7 22/04/2017 19:44

¿Sabeu que amb el iogurt bífidus actiregularis 0% que us preneu us esteu ficant al pap quatre

li doneu al vostre fill en porta tres i mig més?, ¿o que la salsa de tomàquet que poseu als espaguetis conté quatre terrosso

dolçor? Potser no en sou conscients i, fins i tot, penseu que esteu fent una compra i una dieta saludables. Doncs no del to

d'informar el consumidor i com a entusiasta de l'alimentació saludable i de la nutrició, des de fa uns dies el fotògraf

Estrada està inundant Facebook, Twitter i Instagram amb muntatges que mostren aliments industrials

supermercats i als nostres rebostos acompanyats de la quantitat de sucre que contenen, fent servir una mesura comprens

públic: terrossos de sucre. SinAzucar.org es diu la seva iniciativa i la croada que dona canya al sucre, un dels dimon

la droga a combatre per l'OMS i l'abús del qual pot comportar obesitat, diabetis, risc cardiovascular, càries

"L'únic que vull és informar, visualitzar el sucre amagat en els aliments processats d'una manera simple i gràfic

ser compartides fàcilment a les xarxes socials", explica Estrada, que es queixa de la "manipulació de la indústria a

publicitat. "No em considero un extremista. En cap moment dic que el sucre sigui dolent. Cadascú ja és grandet per dec

hi ha és una manipulació de la indústria per enganxar la gent. Si a un nadó li dones un iogurt amb sucre després et dema

I quan sigui un adult trobarà boníssim el cafè d'una coneguda cadena multinacional [el Mocca Blanco Venti de Starbucks

terrossos] o els vasos gegants de refrescos de conegudes hamburgueseries [20]".

Amb les mateixes "armes que la publicitat", una fotografia molt cuidada que a vegades triga a aconseguir 8 hores -el

Canya al sucre http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/extra/sucre-amagat-aliments-57...

3 de 7 22/04/2017 19:44

ser dels més complicats, perquè va necessitar disparar 15 vegades per aconseguir el moviment de les galetes i la llet-, Estr

emocionat de la difusió que estan tenint els seus missatges. "He fotografiat un centenar de productes, a raó de dos diaris,

50 missatges al dia. La gent et pregunta pels seus casos particulars. Per exemple, quants terrossos té un Bitter. En realita

que faci la foto per compartir-la", afirma entusiasmat.

¿I les marques, que l'han trucat? "De moment poques, un parell. Molt educadament han fet alguna puntualització. Una

deia que el suc del qual parlo està retirat. No obstant, jo el vaig comprar el desembre passat".

Tot va començar mirant les etiquetes. S'han de sumar els sucres propis i els afegits. En la majoria de casos, com qu

industrials, el sucre és afegit.

Les primeres fotos de la col·lecció sinazucar.org són productes amb grans quantitats de sucre, com els refrescos. Però

afegir altres potser més xocants, com la de la salsa de tomàquet de Mercadona, els cereals Frosties de Kellogg’s o un

infantil.

Canya al sucre http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/extra/sucre-amagat-aliments-57...

4 de 7 22/04/2017 19:44

Canya al sucre http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/extra/sucre-amagat-aliments-57...

5 de 7 22/04/2017 19:44

Ara treballa en uns Special K. S'anuncien com a "cereals sense greix, amb molta fibra". "És clar, els cereals no tenen greix

porten molt sucre". "Si a un iogurt li treus el greix, un 0% de MG, no té gust de res. Doncs ells hi posen sucre i després hi

zero", comenta.

Segons l'OMS, la ingesta de sucre hauria de suposar el 5% de les calories totals diàries en un adult, al voltant de 2.00

equival a 25 grams de sucre, o sigui, 6 terrossos de sucre.

Calculeu: si per esmorzar us mengeu un parell de torrades (1,5 terrossos), amb Colacao Energy (

rau-rau i us mengeu unes 'tortitas' d'arròs i un iogurt, en pla dietètic (2,55 t.), us preneu una fanta de taronja dinant (

lactosa amb gust de plàtan de Dhul per berenar (3,4 t.) i una pizza individual barbacoa de Palacios per sopar (

24,65 terrossos haureu ingerit en un dia. És a dir, quatre vegades el que recomana l'Organització Mundial de la Salut.

que diria Celia Cruz.

Canya al sucre http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/extra/sucre-amagat-aliments-57...

6 de 7 22/04/2017 19:44

Powered by Livefyre

Canya al sucre http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/extra/sucre-amagat-aliments-57...

7 de 7 22/04/2017 19:44

https://www.medicusmundi.cat/debat_dret_salut/campanya-25-grams-el-sucre-i-el-dret-a-

saber-que-mengem-2

Campanya 25 grams: El sucre i el dret a

saber què mengem

Jun 27, 2014

by Firma Invitada

0 Comment

campanyes, dret a la salut, malaties no transmissibles, nutrició, salut pública

El nostre estil de vida ha canviat moltíssim durant les últimes dècades: ens hem tornat

més sedentaris i, alhora, hem augmentat el consum d’aliments amb alt contingut en

greixos i sucres. Es a dir, amb el pas dels anys hem passat a necessitar menys

calories però a consumir-ne més. Aquesta situació ha comportat un augment del

sobrepès i l’obesitat, tant en la població adulta com infantil que ha estat un factor

determinant en el desenvolupament de malalties cardiovasculars, diabetis, síndrome

metabòlic, etc. La mala alimentació s’ha convertit en un greu problema de salut

pública.

El sucre és un tipus de carbohidrat la funció del qual és proporcionar energia a les

cèl·lules del nostre cos per a què puguin funcionar. Existeixen diversos tipus de

carbohidrats i tots són necessaris per al nostre organisme, però hem de limitar el consum

d’aquells que s’absorbeixen més ràpidament perquè provoquen pics d’insulina que a la

llarga són perjudicials. És en aquest sentit que l’OMS aconsella que, com a màxim, un

5% de les nostres calories diàries provinguin d’aquest tipus de carbohidrats

d’absorció ràpida (també anomenats sucres). Aquest 5% equival (per a una persona que

necessiti 2.000 kcal/dia) a uns 25 grams. D’aquí el nom de la campanya de VSF Justícia

Alimentaria Global amb la qual col·labora Medicus Mundi.

Malgrat que la majoria de les persones creuen que el consum excessiu de sucre no és bo

per a la seva salut i intenten limitar el seu consum, no ho aconsegueixen, degut

principalment a:

• El desconeixement: la majoria de les persones no sap quines quantitats

d’aliments hauria de consumir i en quina proporció. Tendim a pensar que

necessitem menjar més quantitat de la què en realitat hem de menjar.

• La manca de regulació en l’etiquetatge dels aliments: no existeix obligació

d’indicar clarament les quantitats d’ingredients i, a més, en el cas del sucre no

s’indica quina quantitat està present de forma natural i quina s’ha afegit a

posteriori.

• El marketing de la industria alimentària: existeixen grans quantitats de sucre

ocult en aliments que consumim diàriament del qual no en som conscients.

Aquest sucre, la majoria de vegades, es afegit de manera innecessària. Es

consideren aliments altament ensucrats aquells que contenen més de 15g de

sucre per cada 100 de producte, i entre ells trobem els sucs de fruita,

melmelades, barretes de cereals, cacau soluble, ketchup…

• Els diners: menjar sa és més car; no tothom s’ho pot permetre.

El dret a una correcta alimentació va unit íntimament al dret a la salut de les

persones. Medicus Mundi treballa per generar canvis en la societat que contribueixin a

què aquests drets estiguin a l’abast de tothom. Una millora en l’educació nutricional i el

fet de posar a disposició dels consumidors una informació comprensible i adaptada a

ells haurien de ser eines bàsiques i imprescindibles per garantir aquests drets. És per

aquest motiu que MMC s’ha adherit a la campanya “25 grams”. Aquesta campanya

alerta dels perills associats a l’increment del consum de sucre, denuncia les estratègies

de la indústria alimentària per fer que aquest sigui omnipresent en la nostra dieta, i

exigeix que es reguli la seva comercialització, la publicitat de productes ensucrats

dirigits al públic infantil i que es limiti el seu accés a través de polítiques impositives

entre d’altres mesures.

Carles Miralles i Gurí.

Metge especialitzat en salut pública i gestió de serveis sanitaris. Vice President de

Medicus Mundi Catalunya. És especialista en nutrició esportiva i co-fundador de

LoveYourself , una comunitat dedicada a ajudar les persones a canviar els seus hàbits

de vida i millorar la seva salut mitjançant una correcta nutrició i l’exercici físic.

Vídeo “Nutrició: buscant l'equilibri.”

Informació sobre el vídeo

Fa nou anys, en Joel era un nen obès. Va arribar a pesar 95 quilos. Ara que té 18 anys, la reporte-ra Georgina Pujol el retroba per veure com ha evolucionat. En aquest capítol, entenem per què els aliments més greixosos i calòrics, enganxen tant. I per què el sucre és l’enemic més dolç, que fins i tot altera l’estat anímic. Els nens canvien l’entrepà de berenar per brioixeria industrial. I aquest només és un dels motius que fan que a Catalunya, un de cada 4 nens, d’entre 3 i 12 anys, tingui un excés de pes i de greix.

L’endocrinòloga de la Vall d’Hebron Marian Albisu és qui va tractar en Joel. Ella assegura que tant el sucre com els aliments que són més apetitosos i calòrics “enganxen”. S’han fet experiments científics amb ratolins que demostren que aquestes bestioles són capaces de fer un gran sobreesforç per aconseguir el menjar que els provoca més plaer que no pas l’altre, igual de nutritiu. La doctora Albisu constata que una de les causes de l’obesitat és el fet d’engolir, en lloc de menjar pausadament, a banda de veure que les famílies ja no segueixen la dieta mediterrània. Al dia, els nens només prenen una peça de fruita. I, en realitat, n’haurien de menjar dues com a mínim. Un altre problema afegit és que se substitueix l’entrepà de l’esmorzar o del berenar per brioixeria industrial. Per als nens és molt més llaminera, però engreixa de manera desmesurada. Des de la consulta, la doctora Albisu intenta convèncer els nens obesos que es poden aprimar. I que, si segueixen una dieta de manera estricta, en un any poden canviar la seva aparença. I és que a la llarga, l’obesitat pot portar problemes de salut molt greus. Amb la doctora en bioquímica i especialista en nutrició naturista, Olga Cuevas, descobrim quants grams de sucre té un refresc de taronja o un grapat de llaminadures. El problema de menjar sucre refinat és que no porta totes les fibres, vitamines i minerals que necessitem per metabolitzar-lo adequadament. La doctora Cuevas explica que quan consumim molt de sucre de cop, puja el nivell de glucosa a la sang. Això provoca que la persona, en aquell moment, estigui molt hiperactiva. Però quan l’efecte del sucre baixa, provoca un estat d’apatia. I fa que es vulgui tornar a menjar sucre, per sentir la pujada un altre cop. La reportera Georgina Pujol ajuda l’odontòloga pediatra Emma Fortea a explicar l’aparell digestiu als nens de primer de Primària de l’escola Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès. Com que l’aparell digestiu comença a la boca, la mestra del seu fill li demana que els ho expliqui de manera molt gràfica. A banda, també els parla d’on van a parar els nutrients i quins aliments són més profitosos per als ossos, els músculs o els diferents òrgans, com el cervell. Al plató, el director i presentador del programa, en Jaume Vilalta, demostra que per buscar l’equilibri nutricional, no cal fer equilibris en cada plat. La qüestió és cobrir les necessitat bàsiques i si un dia ens passem de voltes compensar-ho amb una mica de moderació. Bàsicament, per no engreixar-nos, hem de menjar el que gastem o gastar el que mengem.

Qüestionari sobre el vídeo “Nutrició: buscant l'equilibri.”

http://blogs.ccma.cat/quequicom.php?itemid=46393 (Any: 2012; Durada aproximada: 26 minuts)

1. A partir de quina edat ens hem de rentar les dents? Per què? 2. Quina professió té l'Emma Fortea? Quin nom donem popularment a aquesta professió? 3. Digueu, en ordre, les diferents parts de l'aparell digestiu que travessa l'aliment que ingerim. 4. Quants metres fa l'intestí prim? 5. Quin procés té lloc a l'intestí prim? 6. Quin procés té lloc a l'intestí gros? 7. Quin tipus d'aliment són les galetes: plàstic, energètic o regulador? 8. Qui nutrient principal trobem a l'amanida? 9. En quins 3 processos gastem l'energia que adquirim amb el menjar? 10. Quants quilos pesava en Joel als 8 anys? 11. Quants quilos va arribar a pesar en Joel? 12. Per què menjava tant en Joel quan era petit? 13. Quina recomanació dóna en Joel als nens que es puguin trobar en situació d'obesitat? 14. Segons la Dra. Albisu, com mengen els nens amb sobrepès? 15. Quant temps triga el cervell a adonar-se que estem menjant? 16. Quin percentatge de nens i nenes entre 3 i 12 anys són obesos a Catalunya? 17. Què menjava la Cèlia Santigosa quan era petita? 18. Quant sucre menjo en 100 g de llaminadures? 19. Quantes pomes hauríem de menjar per menjar la mateixa quantitat de sucre? 20. Quina quantitat de sucre estem ingerint quan bevem una llauna de refresc? 21. Quins són els ingredients d'una beguda refrescant? 22. Quina molècula augmenta de quantitat a la sang quan mengem aliments rics en sucres? 23. Què ens provoca un nivell alt de sucre? 24. Digues els ingredients de la barreta energètica que ens proposa la Dra. Olga Cuevas. 25. Per què són més nutritives les llavors que els fruits secs?