ESPORT ÉS SALUTGUIA BÀSICA PER A ESTABLIR UN ESTIL DE VIDA SALUDABLE

Albert Blanch Mumbrú

Fisioterapeuta col·legiat nº8994

Desembre del 2018

ÍNDEX

QUÍ SOC?........................................................................................3

INTRODUCCIÓ: Esport és salut.......................................................4

FACTORS DE RISC DE MORTALITAT.................................................8

ACTIVITAT FÍSICA I SEDENTARISME..............................................10

ON SÓC? COM SÓC?.....................................................................17

QUI POT AJUDAR-ME...................................................................19

I AMB QUÈ COMENÇO?................................................................23

DUBTES.........................................................................................26

CONCLUSIONS..............................................................................28

BIBLIOGRAFIA...............................................................................29

2

QUÍ SOC?

Albert Blanch Mumbrú, fisioterapeuta de Fisioesport Ripollet. Col·legiat número 8994.

El meu objectiu és recuperar o eliminar dolors o molèstiescausades per problemes musculoesquelètics a través de lateràpia manual i de l'exercici terapèutic. El treball del fisioterapeuta no té sentit sense un estil de vida saludable, amb una bona alimentació i realitzant exercici físic. Sense aquests dos punts clau, possiblement i en molts casos, l'actuació terapèutica del fisioterapeuta no aconseguirà els seus objectius de recuperació, millora i prevenció.

La prevenció a través dels professionals de la salut ha de ser la via per a la millora de l'estat físic, mental i social de les persones.

Tot tractament mèdic, fisioterapèutic, psicològic o nutricional ha de tenir una base científica i una evidència clínica provada i actualitzada. Les opinions personals, familiars, del nostre entorn o d'internet no són vàlides.

3

INTRODUCCIÓ: Esport és salut

Aquesta és una guia bàsica per a conscienciar a la població dels beneficis que pot produir en la seva salut l'activitat física baixa, moderada o intensa.

El nostre principal objectiu és prevenir aquestes lesions musculoesquelètiques i reduir les malalties no transmisibles que es poden patir com a conseqüència d'una vida poc activa.

Les malalties no transmissibles poden ser diferents tipus de càncers, problemes cardiovasculars, la diabetis o problemes mentals, entre d'altres.

Més del 60% de les morts actuals es produeixen per aquestes malalties no transmissibles i es creu que en els propers anys aquesta situació anirà en augment. Segons l'OMS, 3,2 milions de morts es poden atribuir a una insuficient activitat física.

Els estudis han demostrat que és molt beneficiós per a lespersones portar un estil de vida saludable que inclogui unbon descans, una bona alimentació i la realització d'exercici físic.

4

Objectiu:

Aquesta guia basada en l'evidència vol mostrar els aspectes beneficiosos d'una vida activa i com els professionals de la salut poden ajudar a les persones a aconseguir-ho.

Fa anys es realitzava activitat física per estar en forma. Actualment hem de ser conscients que l'activitat física ensajudarà a prevenir malalties.

Amb tot, es recomana realitzar uns 150 minuts d'activitat física moderada o vigorosa durant la setmana. La pregunta és, podrem conscienciar-nos que l'activitat física és una de les millors medicacions per a prevenir malalties?

Millor prevenir que curar

Normalment intentem canviar els nostres hàbits quan ensdiagnostiquen una patologia o malaltia però potser ja és massa tard i ja no ho podrem capgirar.

Per això, hem d'aconseguir un estil de vida saludable des de petits. Com més aviat inculquem una vida saludable amb activitat física i una bona alimentació, més endarrarirem o reduirem el risc de patir malalties cròniques.

5

Aquesta prevenció ha de venir dels mateixos pares o familiars a casa, passant pels professors a l'escola, juntament amb tots els professionals de la salut i fins als nostres amics.

Posem alguns exemples:

El 2001, de les 7 milions de morts produïdes per càncer, 2,43 milions (el 35% de les persones amb càncer) van ser atribudes a un estil de vida i a factors de riscs modificables i que es podien prevenir.

Una persona amb un índex de massa coroporal alt (superior a 40) té entre un 52% i un 62 % més de possibilitats de patir algun tipus de càncer. IMC = pes [kg]/ estatura [m2]

Persones amb obesitat, sobrepès o sedentàries tenen un 26% més de possibilitats de patir una malaltia no transmissible com el càncer de còlon. Realitzar exercici físic redueix entre un 17 i 30% les possibilitats de patir aquest tipus de càncer.

De la mateixa manera, fent exercici físic es pot aconseguir:

Reduir entre un 20% i 30% el risc de patir càncer de pit.

6

Reduir el risc de càncer de pàncrees entre un 28% i un 37%.

Reduir entre un 6 i un 10% el risc de patir càncer de pròstata.

Reduir entre un 23 i un 29% el càncer a l'endometri

Reduir entre un 12 i un 19% el càncer en els ovaris.

Reduir entre un 23 i un 38% el càncer de pulmó ( sempre i quan el pacient també deixi de fumar).

7

FACTORS DE RISC DE MORTALITAT

En l'actualitat, els 4 factors de risc més importants són el tabac, la hipertensió, l'obesitat i la inactivitat física.

D'aquests 4 factors, si millorem l'inactivitat física, que és el quart factor de risc més important, podem reduir també els altres factors.

Una persona amb aquests 4 factors de risc ( i amb altres com el consum d'alcohol, o la contaminació ambiental) té moltes més possibilitats de patir una malaltia i un risc de mortalitat molt elevat en pocs anys.

8

En primer lloc, el tabac és el factor de risc més important a escala mundial. S'ha demostrat que el risc de mortalitat varia en les persones fumadores si practiquen esport o si són sedentàries. Estudis recents han demostrat que s'ha de deixar completament aquest hàbit nociu. El risc que tenim fumant unes 20 cigarretes al dia és molt alt. Si en consumim pocs, el risc baixa però no desapareix. En canvi, el risc de mortalitat és molt baix quan una persona no fuma i practica activitat física setmanalment. El risc va augmentant si la persona no fuma però és sedentària i augmenta més si practica esport però també fuma. Estadísticament s'ha vist que si una persona fuma i a sobre no practica activitat física el risc es dispara i es duplica amb un risc molt elevat de patir una malaltia.

9

ACTIVITAT FÍSICA I SEDENTARISME

Què és l'activitat física?

L'activitat física és el comportament del moviment humàque produeix més despesa energètica i millora la condició física. Per tant, l'activitat física és una peça clau per a la millora de la nostra salut.

I l'exercici?

L'exercici és un conjunt de moviments per a la recuperació, la millora o el manteniment del cos

Per tant, TOT EXERCICI ÉS ACTIVITAT FÍSICA.

La motivació per a practicar una activitat física o exercici ha de tenir com a objectiu el benestar i millora de la saluti el nostre estat físic i mental.

L'activitat física ens ajudarà a millorar la força muscular i mobilitat de les nostres articulacions. Tindrem una millor estabilitat i força de la columna vertebral i millorarem la nostra resistència tant per poder fer una activitat física com per a aguantar bé les activitats de la vida diària.

L'estrès, la fatiga i la falta de suport són algunes de les barreres que poden tenir els pacients a l'hora d'iniciar unaactivitat física o de deixar-ho de fer.

10

La millor activitat?

Molts estudis han demostrat que l'exercici cardiorespiratori serà una peça clau per a la millora i prevenció de lesions o malalties. Igualment, el treball de força també s'ha demostrat que pot ajudar a reduir el risc de mortalitat per tant, una combinació de les dues pot serclau. Amb la realització d'activitat física moderada o vigorosa obtindrem millors resultats tant en persones sanes com en pacients cardiorespiratoris. Per tant, és millor fer activitat física que no fer-ne res.

Un estil de vida sedentari:

Un estil de vida poc actiu o sedentari pot causar més risc de patir malalties no transmissibles.

11

12

Comportament sedentari en un enfocament global

El nostre comportament depèn de diferents factors de la vida diària com son la feina, la forma de moure'ns d'un costat a l'altre i el temps lliure.

Sedentarisme i l'estadística:

Els adolescents que passen de 2 a 3 hores davant d'una pantalla tenen més problemes d'obesitat o de comportament.

Quasi el 60% de les persones adultes passen més de 4 hores assegudes al dia. El 65% passa més de 3 hores

13

davant d'un ordinador i més del 55% comenta estar més de 2 hores al dia mirant la televisió. El 67% de la població de major edat pot passar més de 8 hores diàries de manera sedentària.

Les persones que realitzen una activitat física molt intensadurant dues hores un dia a la setmana però passen vuit hores davant d'un ordinador, tindràn un comportament més sedentari i més risc que una persona que fa una activitat física baixa però tots els dies de la setmana.

14

Temps

S'ha demostrat que les persones sendentàries, si realitzen entre 60 -75 minuts d'activitat física al dia, redueixen el risc de mortalitat.

Vint minuts d'actitat física d'intensitat moderada a vigorosa basada en la freqüència cardíaca o el consum d'oxigen durant 3 cops a la setmana ajudarà a millorar la nostra condició física.

Actualment se sap que realitzar almenys 30 minuts d'activitat física moderada al dia com caminar ràpid, bicicleta o natació seran necessàries per a fins preventius. En pacients que per temps o condició física no poden realitzar 30 minuts seguits ho podem dividir en sessions de 10 o 15 minuts en diferents moments del dia.

I és fàcil aquest canvi d'estil de vida?

Per a moltes persones no és fàcil canviar el seu estil de vida. És important saber els seus riscos, els seus avantatges i buscar objectius a curt i llarg termini.

Una persona que no és conscient dels factors de risc que provoca el sedentarisme no canviarà mai.

Tot i ser conscient dels factors de risc del sedentarisme, pot decidir canviar o no. Els factors són diversos, com la

15

motivació, l'estat d'ànim, l'estat familiar, l'entorn social, tenir una malaltia o patir dolors en realitzar l'activitat física. Per això, la col·laboració de les parelles, fills o pares ha de ser primordial. Si en el nostre entorn social hi ha moviment i activitat física, serà molt més fàcil aconseguir-ho. En entorns amb pobresa i amb estils de vida sedentaris serà molt més difícil.

Ens fa falta un impuls per a poder-ho fer

Hi ha gent que ho intenta pel seu compte i no ho aconsegueix. És molt freqüent i no hem de desmotivar-nos i tirar la tovallola. Potser ens fa falta més informació ol'ajut de terceres persones per a poder-ho fer bé.

Direm que un estil de vida saludable es converteix en rutina quan aquests hàbits els realitzem com a mínim durant 6 mesos seguits. Abans d'arribar als 6 mesos poden patir recaigudes. Aquestes recaigudes les podem evitar o corregir modificant la càrrega o el tipus d'exercici,la motivació i el suport. Equivocar-nos és de savis.

16

ON SÓC? COM SÓC?

Conformista: prefereixo veure la televisió o jugar a videojocs que fer esport. L'esport em cansa, no se'n dona bé i m'avorreixo.

Entenc els beneficis però no faig el pas: Si, fer esport pot ajudar-me en els meus problemes cardiovasculars o en la meva malaltia però no m'agrada fer esport. Una altra frase molt típica és el “no tinc temps” o no decideixo mai quan començar. En aquest moment sóc conscient però no faig el pas.

17

Ho he intentat i no he pogut: He intentat diverses vegades començar a fer esport però a les setmanes em canso i deixo de fer-ho. També em fan mal els genolls i he de deixar-ho. Sóc conscient i la intenció és bona però l'activitat o la forma de realitzar-la (duració o intensitat) és poc motivador o em produeix fatiga o dolor. En aquest moment, les recaigudes al sedentarisme són molt freqüents.

Estic fent el canvi: he començat a fer esport (o he tornat aintentar-ho) amb supervisió de professionals de la salut i l'esport, vigilant les càrregues i de manera molt progressiva, adaptat a les meves capacitats físiques i amb coses que m'agraden. En aquest moment sóc conscient i tinc la motivació necessària per a poder-ho fer. Encara es poden patir recaigudes al sedentarisme però tenim menysrisc de patir-les.

He fet el canvi: Faig esport setmanalment amb constànciai regularitat. Fa més de 6 mesos que faig esport, he canviat el meu estil de vida i possiblement ho he integrat com a part de la meva vida i rutina. En aquest moment pot haver alguna recaiguda però són relativament molt baixes.

18

QUI POT AJUDAR-ME

Podrem necessitar un treball multidisciplinari del metge, fisioterapeuta, nutricionista, entrenador/inefc i psicòleg sitenim dificultats per a poder aconseguir un canvi en el nostre estil de vida. Ells ens ajudaran a saber si ho estem fent bé, ens donaran suport per a poder-ho fer, ens explicaran els efectes positius en el comportament i en lesemocions i vigilaran els efectes negatius o problemes que es poden esdevenir en el pas del temps.

Tanmateix, és important inculcar un estil de vida saludable a través dels pares, amics i familiars juntamentamb els professors a l'escola tal com hem dit abans per tal d'aconseguir uns hàbits saludables i de prevenció. Sense l'ajuda dels que ens envolten és poc probable aconseguir-ho.

19

Metge

Si tenim un problema cardíac, una malaltia metabòlica (com la diabetis) o un problema respiratori i volem fer esport, haurem d'anar al metge per a realitzar una prova d'esforç. Amb una prova d'esforç podem saber quin tipus d'activitat física podrem fer sense perill, amb quinaintensitat i els nostres límits. Diem que és recomanable però hauria de ser obligatori per a saber els límits del nostre cos tinguis o no una patologia diagnosticada i si hi ha alguna contraindicació perillosa. Si prenem una medicació per a la nostra malaltia , és important saber els

20

seus efectes al realitzar una activitat física per evitar, per exemple, baixades de tensió o canvis en la baixada o pujada de sucre.

Fisioterapeuta

Si al realitzar activitat física o les activitats de la vida diàriatenim dolors o molèsties haurem d'anar al fisioterapeuta per tal d'eliminar-les i/o prevenir-les. És important saber quina és la causa per a poder fer activitat física de manera progressiva sense lesionar-nos. A més, també poden ajudar a les persones amb malalties ja establertes o que han passat per quiròfan per a dissenyar un programa de rehabilitació per a la millora de la seva salut .

Psicòleg

Una persona amb depressió, un estat d'ànim baix o poca motivació possiblement necessitarà també l'ajuda d'un psicòleg per a poder iniciar activitat física i mantenir-lo. Si l'estat d'ànim és baix, possiblement mai farem el canvi. L'entorn social ens pot ajudar o dificultar la millora d'aquest estat, per tant, el psicòleg pot ajudar en ambients molt més difícils.

21

Nutricionista

Una persona amb obesitat necessitarà perdre pes de manera supervisada i així poder fer activitat física de manera segura i sense perill. Una persona que està fent activitat física necessitarà una despesa energètica alta. Possiblement, algunes dietes no aporten suficient energia i poden ser perilloses si realitzem activitat física simultàniament. També hem de valorar si volem fer esport per perdre pes o volem perdre pes per a poder feresport de manera segura i eficaç.

Preparador físic:

Una persona sana, sense dolors ni lesions però sedentària o poc esportista pot guiar-se per les pautes d'un preparador físic per a poder fer una activitat física segura, supervisada i poder aconseguir una bona progressió i mantenir-la al llarg del temps. El treball ideal és un treball cardiovascular juntament amb la suma d'un treball de força i flexibilitat.

22

I AMB QUÈ COMENÇO?

Primer de tot, hem de ser prudents amb el tipus d'exercicique escollim i si estem familiaritzats o no. Potser ja l'havíem practicat fa anys o ara està de moda i vodríem provar-la.

Quant fa que no practico aquesta activitat? Amb quina intensitat la practicava?: Hem de ser conscients de com estem físicament actualment, encara que haguem practicat aquesta activitat durant molts anys, no tenim el mateix fons, ni força, ni pes, ni ens recuperem igual.

La natació és l'esport més complet, és el millor?

Si no hem practicat mai natació i no ens agrada, no recomanem mai la natació. Recomanem activitats que ensagradin i amb les que ens ho passem bé, i si és amb més

23

gent, millor. L'activitat no ha de ser un mal tràngol, ha de ser divertida o agradable, amb intensitat variable, motivadora, relaxant o per a desconnectar.

Abans anava a córrer 10 quilòmetres 4 cops a la setmana. He de tornar al mateix ritme?

Tot i que ho havíem practicat i estàvem acostumats, hem de tenir sentit comú i començar per a petits entrenaments de poca distància i poca intensitat per tal de no sobrecarregar-nos i evitar lesions en les primeres setmanes o mesos. El pas del temps i dels anys pot fer que hàgim de modificar l'activitat o buscar-ne un altre.

Extensa varietat:

Es pot anar a córrer o en bicicleta, realitzar activitats dirigides al gimnàs, fer classes de Pilates o Ioga, nedar, fer Aquagym, Zumba o el simple fet d'anar a caminar. Qualsevol activitat ha de ser progressiva i es necessita descansar per a recuperar-se. No per començar molt forts arribarem al nostre objectiu més ràpid. Qualsevol activitat és bona sempre que s'utilitzi el sentit comú i es sigui conscient de les seves capacitats.

Un bon control ajuda a la constància.

Si els professionals de la salut i l'esport ens porten un control, la progressió serà més fiable i més segura.

24

Aquests professionals ens han d'ajudar a millorar i crear una constància i una progressió. Encara que pensem que amb unes setmanes d'entrenament ja ho tenim aconseguit, tal com hem dit, necessitem mesos per aconseguir que es converteixi en una rutina estable.

No tot és un treball aeròbic

El treball de força, com hem dit anteriorment, també pot ajudar a millorar i a prevenir riscos. Per tant, la millora de la força amb exercicis específics també pot ser beneficiosa. La combinació ideal és el treball de força ambel treball aeròbic.

Progressió i descans

L'inici de la pràctica física ha de ser gradual en temps i intensitat, més encara en el cas de persones que no estanacostumades a practicar exercici físic.

Ens hem de conformar amb poc i ben fet i anar augmentant de manera progressiva en funció de les nostres caracterítsiques i com s'adapta el cos.

Tantmateix, una bona progressió, necessita tambe un bon descans a la nit (hores de son) i entre entrenaments (dies de descans). Si no descansem, el rendiment és reduirà i el risc de lesió augmentarà.

25

DUBTES

Faig esport cada dia, en canvi, la meva parella no fa res d'esport. És culpa meva?

És cert que si la teva parella és també sedentària, els hàbits seràn molt semblants i serà molt més difícil fer el canvi. Les parelles es solen adaptar a l'estil de vida del seucompany i poden ser la barrera principal.

Si jo faig esport cada dia i en canvi la meva parella no en fa gens, potser hauríem de variar l'activitat esportiva que realitzo alguns dies i adaptar-la a la meva parella per tal d'involucrar-la, ajudar-la i motivar-la. Les activitats conjuntes com el pàdel, anar a córrer o anar en bicicleta són alguns dels exemples per a poder compartir amb la parella.

En cas de les parelles on les dues persones són sedentàries , hem de buscar activitats bàsiques com per exemple sortir a caminar 15-20 minuts i realitzar una progressió d'intensitat i temps.

Jo no tinc temps

Cas: Tinc una vida molt ocupada, amb moltes hores de feina, els nens i les feines de casa. És impossible trobar temps per a fer esport.

26

Una de les excuses més freqüents és el temps. Si tenim temps per dedicar-li al mòbil, les xarxes socials, sèries detelevisió, etc., en podrem trobar per a fer esport.

Per exemple: Una persona que té cotxe i no té temps per a res, en teoria, s'hauria quedat tirat amb el cotxe sense gasolina al dipòsit, ja que no te temps d'anar a posar gasolina. En canvi, trobem un moment per a anar a posar gasolina, ja que és imprescindible per a poder moure el cotxe. L'esport (juntament amb l'alimentació) és la nostra gasolina. Si no omplim el nostre dipòsit, no funcionarem. Hem de trobar un espai i dedicar-li temps, sigui curt o llarg.

27

CONCLUSIONS

Està àmpliament demostrat que un estil de vida sedentari juntament amb el consum de tabac i alcohol té un risc molt elevat de patir una malaltia cardíaca, respiratòria, metabòlica o cancerígena.

La realització d'activitat física de moderada a vigorosa setmanalment ajudarà a reduir i prevenir el risc de mortalitat.

Un estil de vida saludable amb una bona alimentació, esport i un bon descans són ideals per tal d'augmentar la nostra esperança de vida

Integrar un estil de vida sa, realitzant activitat física setmanal, no s'aconseguirà en menys de 6 mesos.

Si el nostre estat d'ànim és baix, patim dolors o alguna patologia que ens limita poder iniciar l'activitat física o unentorn social complicat, necessitarem l'ajuda dels professionals de la salut.

Practicar esport = disminur risc de patir una malaltia.

28

BIBLIOGRAFIAAllan Hackshaw. Low cigarette consumption and risk of coronary heart disease and stroke: meta-analysis of 141 cohort studies in 55 study reports BMJ 2018; 360 doi: https://doi.org/10.1136/bmj.j5855 (Published 24 January 2018)Cite this as: BMJ 2018;360:j5855 .

Anderson, E.S., Wojcik, J.R., Winett, R.A., Williams, D.M. (2006) Social-cognitive determinants of physical activity: the influence of social support, self-efficacy, outcome expectations, and self-regulation among participants in a church-based health promotion study. Health Psychol, 25, 510–520

Ahmadi-Abhari, S. et al. (2017). Physical Activity, Sedentary Behavior, and Long-Term Changes in Aortic Stiffness: The Whitehall II Study. Journal of the American Heart Association

Bauman AE, Reis RS, Sallis JF, Wells JC, Loos RJ, Martin BW. (2012) Correlates of physical activity: why are some people physically active and others not? Lancet, 380(9838):258-71

Biswas, A. Et al. Ann Intern Med. 2015 Jan 20;162(2):123-32. doi: 10.7326/M14-1651.Sedentary time and its association with risk for disease incidence, mortality, and hospitalization in adults: a systematic review and meta-analysis.

Blair, S.N. et al. (1989). Physical fitness and all-cause mortality. A prospective study of healthy men and women. Journalof the American Medical Association, 262(17), 2395-2401.

Booth, F. W., Roberts, C. K., & Laye, M. J. (2012). Lack of exercise is a major cause of chronic diseases. Comprehensive Physiology, 2(2), 1143-211.

Brown, J.C. et al. (2012). Cancer, physical activity, and exercise. Comprehensive Physiology, 2(4), 2775-2809.

Campkin LM, Boyd JM, Campbell DJT. (2017) Coronary Artery Disease Patient Perspectives on Exercise Participation. J Cardiopulm Rehabil Prev, 37(5):305-314

Carraça EV, et al. (2018) Lack of interest in physical activity - individual and environmental attributes in adults across Europe: The SPOTLIGHT project. Prev Med, 21;111:41-48.

Carek, P.J., Laibstain, S.E., Carek, S.M. (2011). Exercise for the treatment of depression and anxiety. The International Journal of Psychiatry in Medicine, 41(1), 15-28.

Danaei, G. et al. (2009). The preventable causes of death in the United States: comparative risk assessment of dietary, lifestyle, and metabolic risk factors. PLoS Medicine, 6(4), e1000058.

Douglas F, Torrance N, van Teijlingen E, Meloni S, Kerr A. (2006) Primary care staff’s views and experiences related to routinely advising patients about physical activity. A questionnaire survey. BMC Public Health, 6:138

Dunton, G.F., Vaughan, E. (2008) Anticipated affective consequences of physical activity adoption and maintenance. Health Psychol, 27, 703–710.

Firth J, Rosenbaum S, Stubbs B, Gorczynski P, Yung AR, Vancampfort D. (2016) Motivating factors and barriers towardsexercise in severe mental illness: a systematic review and meta-analysis. Psychol Med, 46(14):2869- 2881.

Fitzsimons CF, et al. (2012) Does physical activity counselling enhance the effects of a pedometer-based intervention over the long-term: 12-month findings from the Walking for Wellbeing in the West study. BMC Public Health, 12:206.

Geneviève N. Healy, PhD, David W. Dunstan, PhD, and Charles E. Matthews, PhD Sedentary Behavior: Emerging Evidence for a New Health Risk Neville Owen, PhD, Phillip B. Sparling, EdD, Mayo Clin Proc. 2010 Dec; 85(12): 1138–1141.doi: [10.4065/mcp.2010.0444]PMCID: PMC2996155PMID: 21123641

Grandes G, et al. (2008) Is integration of healthy lifestyle promotion into primary care feasible? Discussion and consensus sessions between clinicians and researchers. BMC Health Serv Res, 8:213.

29

Iso-Ahola, S.E. y St.Clair, B. (2008) Toward a theory of exercise motivation. Quest, 52, 131-147

Harvey, J.A., Chastin, S.F., Skelton, D.A. (2013). Prevalence of sedentary behavior in older adults: a systematic review. International Journal of Environmental Research and Public Health, 10(12), 6645-666

Hoare, E. et al. (2016). The associations between sedentary behaviour and mental health among adolescents: a systematic review. International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity, 13(1), 108.

Langford R1, Bonell C2, Jones H3, Pouliou T4, Murphy S5, Waters E6, Komro K7, Gibbs L8, Magnus D9, Campbell R10.BMC Public Health. . The World Health Organization's Health Promoting Schools framework: a Cochrane systematic review and meta-analysis. 2015 Feb 12;15:130. doi: 10.1186/s12889-015-1360-y

Laukkanen JA1, Rauramaa R, Salonen JT, Kurl S. .. The predictive value of cardiorespiratory fitness combined with coronary risk evaluation and the risk of cardiovascular and all-cause death. J Intern Med. 2007 Aug;262(2):263-72

Laukkanen, Jari & Zaccardi, Francesco & Khan, Hassan & Kurl, Sudhir & Jae, Sae Young & Rauramaa, Rainer. (2016). Long-term Change in Cardiorespiratory Fitness and All-Cause Mortality. Mayo Clinic Proceedings. 91. 10.1016/j.mayocp.2016.05.014.

Marcos Ausenka Ribeiro; Milton de Arruda Martins; Celso Ricardo Fernandes Carvalho . REVIEW ARTICLE The role ofphysician counseling in improving adherence to physical activity among the general population Sao Paulo Medical Journal Print version ISSN 1516-3180On-line version ISSN 1806-9460 Sao Paulo Med. J. vol.125 no.2 São Paulo Mar. 2007 http://dx.doi.org/10.1590/S1516-31802007000200010

Margaret McGill Et.al .The interdisciplinary team in type 2 diabetes management: Challenges and best practice solutions from real-world scenarios J Clin Transl Endocrinol. 2017 Mar; 7: 21–27 Published online 2016 Dec9. doi: [10.1016/j.jcte.2016.12.001]PMCID: PMC5651292PMID: 29067246 Margaret,m

.Naylor PJ1, McKay HA.Prevention in the first place: schools a setting for action on physical inactivityBr J Sports Med. 2009 Jan;43(1):10-3. doi: 10.1136/bjsm.2008.053447. Epub 2008 Oct 29.

O'Reilly, P., Lee, S. H., O'Sullivan, M., Cullen, W., Kennedy, C., & MacFarlane, A. (2017). Assessing the facilitators and barriers of interdisciplinary team working in primary care using normalisation process theory: An integrative review. PloSone, 12(5), e0177026. doi:10.1371/journal.pone.0177026

Pedersen, B.K. (2017). Anti-inflammatory effects of exercise: role in diabetes and cardiovascular disease. European Journal of Clinical Investigation, 47(8), 600-611.

Pettee Gabriel, K.K., Morrow, J.R., Woolsey, A.L. (2012). Framework for physical activity as a complex and multidimensional behavior. Journal of Physical Activity and Health, 9 Suppl 1, S11-18.

Pienaar, A et al. J Sports Med Phys Fitness. 2013 Aug;53(4):415-27.The effect of a multidisciplinary physical activity intervention on the body composition and physical fitness of obese children.

Pratt, M. et al. (2004). Economic interventions to promote physical activity: application of the SLOTH model. American Journal of Preventive Medicine, 27(3 Suppl), 136-145.

Tremblay, M. S., Aubert, S., Barnes, J. D., Saunders, T. J., Carson, V., Latimer-Cheung, A. E., Chastin, S., Altenburg, T. M., Chinapaw, M., SBRN Terminology Consensus Project Participants (2017). Sedentary Behavior Research Network (SBRN) - Terminology Consensus Project process and outcome. The international journal of behavioral nutrition and physical activity, 14(1), 75. doi:10.1186/s12966-017-0525-8

Verhagen E1, Engbers L The physical therapist's role in physical activity promotion..Br J Sports Med. 2009 Feb;43(2):99-101. doi: 10.1136/bjsm.2008.053801. Epub 2008 Oct 6.

World Health Organization. (2008). Global Burden of Disease 2004 Update. WHO Library: Geneva. Zhou, Y. et al. (2017). Association of regular physical activity with total and cause-specific mortality among middle-aged and older Chinese: a prospective cohort study. Scientific Reports, 7, 39939.

30