PolíticaEl jutge li imputa elsdelictes de suborn,tràfic d’influències,prevaricació imalversació

Llibertat sotafiança per al’alcalde deSant Hilari

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE FEBRER DEL 20134 |

A més d’espanyol, el dic-cionari de la Real Acade-mia Española (RAE), elprincipal referent filològicdel món hispànic, és espa-nyolista. La ideologia ja espodia constatar al llargdels 300 anys d’història dela institució, però ara, enun moment en què perillala unitat de l’Estat, ha re-aparegut sense manies. Iho ha fet amb una discretaintervenció des d’un flanca priori tan inofensiu comel lexicogràfic, però quepot arribar a ser decisiu enel terreny jurídic i, al cap ia la fi, polític. Així ho de-nuncien Montse Alberte iSilvia Senz, dues llicencia-des en filologia hispànica iespecialitzades en estudissobre la RAE, que desprésd’un laboriós treball en elsúltims mesos han compro-vat com les esmenes ques’estan proposant de pocsanys ençà en el diccionarivigent, publicat el 2001,introdueixen modifica-cions gens irrellevants enla definició de termes clauper al procés sobiranistaque ha emprès Catalunya.Per ara són tan sols pro-postes, que es poden con-sultar al web de la RAE, pe-rò, si res no les fa reconsi-derar, així és com s’inclou-ran en la nova edició deldiccionari, la 23a, que espreveu publicar el segonsemestre del 2014.

Una denúncia que vaaparèixer a l’octubre en eldiari digital Vilaweb sobreel canvi de significat propo-sat per a referèndum, quede fet no era el primer re-toc en aquesta línia, va po-sar en alerta Senz i Alber-te. Les filòlogues van ini-ciar un buidatge de tots elscanvis que proposa la RAE,que ha servit per compro-

var com almenys una quin-zena de paraules lligades al’esfera política, molt d’ac-tualitat en el procés català,s’han retocat “de maneraatabalada, sospitosa i ca-muflada”, segons Alberte. Ino cal dir que les reinter-pretacions, siguin subtils oflagrants, escombren sem-pre cap a casa, és a dir, capa les visions favorables a launitat d’Espanya. Això sino copien directament elsignificat més restrictiu

que apareix en la Constitu-ció o les lleis estatals... “Hiha moltes esmenes fetesamb la voluntat d’entorpirel procés nacionalista iblindar la posició espanyo-la”, conclou Senz.

Reproduïm en la pàginasegüent la part més relle-vant de la llista. Hi trobemun grapat d’exemples: desde l’equiparació d’una con-sulta popular a un referèn-dum (fet que invalidaria jad’entrada la llei de consul-tes no referendàries quetramita el Parlament, ba-sada en el fet que semprehan tingut significats jurí-dics diferents) fins a la des-aparició de l’entrada sobi-rania nacional per desac-tivar-ne així qualsevol in-tent, passant per la intro-ducció de matisos gens ba-nals en termes com ara es-tat, estat de setge i au-

todeterminació. Fins i tots’equipara nacionalismeamb independentisme; esnega així que pugui ser es-tatal i es deixa fora de jocpolítics com ara Duran iLleida... “És fonamental lademonització del naciona-

lisme dels altres, i la nega-ció del propi”, destacaSenz. El degoteig de parau-les, de fet, no cessa: sem-pre amb connotacions si-milars, en l’última setma-na han detectat canvis enquatre definicions o sub-

entrades més: poder, estatlliure associat, autonomiade la voluntat i ciutadà.

Les filòlogues admetenque no han pogut confir-mar en quin momentexacte de l’última dècada,des que es va iniciar el pro-

Filologia política espanyolaÒscar PalauBARCELONA

BIAIX Les esmenes proposades en la nova edició del diccionari de la Real Academia Española introdueixen interpretacionsmés espanyolistes de termes bàsics del procés català CLAU Les definicions de la RAE solen ser referència per als tribunals

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Tots els canvis, fins itot en accepcions quepodien obrir escletxes,tenen un sol objectiu:tancar-nos portes”Silvia SenzFILÒLOGA, COAUTORA DELS ESTUDISSOBRE LA REAL ACADEMIA ESPAÑOLA

El castellà es parla a gran partd’Amèrica, i el diccionari de laRAE és comú per a tots elshispanoparlants, per la qualcosa totes les esmenes estreballen conjuntament enpeu d’igualtat, i han de sersotmeses a l’aprovació vincu-lant de les 22 acadèmies de lallengua espanyola que hi haarreu del món.

Alberte i Senz, però, sospi-ten que, almenys en els motsdenunciats, les institucions

El web de la Real Academia Española recull totes les noves definicions proposades, que s’inclouran en la nova edició en paper del diccionari ■ EL PUNT AVUI

americanes, que sovint cre-uen que es deixen dur per unexcessiu “servilisme” vers lamare pàtria, ni tan sols hanestat consultades. Si no, nos’expliquen com han pogutdonar per bones noves defini-cions com la d’estat federal,que, tal com està formulada,només podria identificar Su-ïssa, i obviaria els quatre pa-ïsos amb acadèmia de llenguaespanyola que són estats fe-derals: Mèxic, l’Argentina, Ve-

neçuela i els Estats Units.A més, recorden les filòlo-

gues, una pila de noves defini-cions es basen estrictamenten les lleis espanyoles, sensetenir en compte que el mateixterme pot significar una altracosa en les legislacions ame-ricanes. En aquest cas, la RAEni tan sols ha tingut la delica-desa de posar al davant lamarca “ESP”, que indicariaque el terme és un localismeusat sols a Espanya.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les acadèmies americanes han de ser consultades

| Política | 5EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE FEBRER DEL 2013

Algunes de les esmenes polítiques de la Real Academia Española

referéndum.1. m. Procedimiento jurídico por el que se someten al voto popular leyes o actos administrativos cuya ratificación por el pueblo se propone.

referéndum.1. m. Procedimiento por el que se someten al voto popular leyes o decisiones políticas con carácter decisorio o consultivo.

Deixa de ser un “procediment jurídic”, i en lloc d’“actes administratius” ara sotmet al vot “decisions polítiques”. A més, ja no es parla de “ratificació del poble”, i el seu resultat ara s'especifica que pot ser “consultiu”.

iniciativo, va.6. f. Procedimiento establecido en algunas constituciones políticas, mediante el cual interviene directamente el pueblo en la propuesta y adopción de medidas legislativas; como sucede en Suiza y en algunos Estados de Norteaméri-ca.

iniciativa.~ popular.

1. f. Der. Procedimiento establecido en algunas constituciones políticas, mediante el cual el pueblo interviene directamente a través de referéndum en la propuesta, y en su caso adopción, de medidas legislativas o de derogación de leyes vigentes.2. f. Iniciativa que en el orden administrativo se reconoce a los ciudadanos, especialmente en el ámbito local.

S’incorpora la subentrada, però ara el poble només intervé en la proposta a través de “referèndum”. Les iniciatives legislatives populars (ILP), com la dels toros o la dació en pagament, per exemple, queden fora de la definició.

estado.5. m. País soberano, reconocido como tal en el orden internacional, asentado en un territorio determinado y dotado de órganos de gobierno propios.6. m. Forma de organización política, dotada de poder soberano e independiente, que integra la población de un territorio.ORTOGR. Escr. con may. inicial.7. m. Conjunto de los poderes y órganos de gobierno de un país soberano.ORTOGR. Escr. con may. inicial.8. m. En ciertos países organiza-dos como federación, cada uno de los territorios autónomos que la componen.

Estado autonómico.1. m. Estado organizado territorialmente en comunidades autónomas. España es un Estado autonómico según la Constitución de 1978.

Estado de derecho.1. m. Estado democrático en el que los poderes públicos íntegramente se someten a las leyes y reconocen las garantías constitucionales.

~ de excepción.1. m. El que según la Constitución, generalmente con autorización del Parlamento, declara el Gobierno en el supuesto de perturbación grave del orden público o del funciona-miento de las instituciones democráticas, y que implica la suspensión de garantías constitucio-nales y el reforzamiento de la autoridad administrativa.

~ de guerra.1. m. estado de sitio.2. m. estado de una población en tiempo de guerra, cuando la autoridad civil resigna sus funciones en la autoridad militar.

~ de sitio.1. m. Situación declarada por el Parlamento cuando se pueda producir un atentado contra la soberanía o independencia del Estado o contra su integridad.

Estado federal.1. m. El compuesto por Estados particulares, cuyos poderes territoriales gozan de una autonomía sometida al orden constitucional.

Deixa de tenir una definició merament administrativa (5), i passa a definir-se com a “país sobirà” que ara ha de ser reconegut com a tal “en l'ordre internacional”.

Tot i que canvia, es manté similar (8) la definició d'estat com a ens autònom que forma part d'un règim federal.

Això sí, la subentrada “Estat federal” substitueix la d’“estat federal”, i en la nova hi ha la possibilitat que els estats que el formen tinguin “sobirania per a la seva vida interior”, ja que ara s’han de sotmetre “a l’ordre constitucio-nal”.

A més, segons la nova definició, un Estat federal està compost per Estats (amb majúscula, que vol dir estat sobirà per a la RAE), per la qual cosa en la pràctica només pot significar “Estat confederal”, i només n’hi ha un: Suïssa. Alemanya, els Estats Units, i fins i tot Mèxic o l’Argentina, que formen part de la RAE, quedarien negats per la nova definició.

A banda, es fa una definició totalment nova d’“estat de setge”, que fins ara s’equiparava a “estat de guerra”. Ara es concreta i es parla expressament que sigui declarat “quan es pugui produir” un atemptat contra la “sobirania” o la “integrat” d’un Estat. Vaja, com diu la llei espanyola.

Igualment, es concreta molt més la definició d’“estat d’excepció”, donant-li un caire molt més jurídic i parlant de “suspensió de garanties constitucionals” i “reforçament de l’autoritat administrativa”.

També s’inclouen com a noves entrades “Estat autonòmic”, referint-se només a l’espanyol i apel·lant a la Constitució, i “Estat de dret”, en què els poders públics han de reconèixer “les garanties constitucionals”.

autodeterminación.1. f. Decisión de los pobladores de una unidad territorial acerca de su futuro estatuto político.

autodeterminación.1. f. Decisión de los ciudadanos de un territorio determinado sobre su futuro estatuto político.2. f. Capacidad de una persona para decidir por sí misma algo.

Deixa de parlar de “pobladors” (que es podria entendre com a “empadronats” en un municipi) per parlar de “ciutadans” (que és més proper a “censats” per l’Estat). I ja no es parla “d’unitat territorial” sinó d’un “territori determinat”.

plebiscito.2. m. Consulta que los poderes públicos someten al voto popular directo para que apruebe o rechace una determinada propuesta sobre soberanía, ciudadanía, poderes excepcionales, etc.

plebiscito.2. m. Consulta que los poderes públicos someten al voto popular directo para que apruebe o rechace una determinada propuesta sobre una cuestión política o legal.

Deixa d’especificar que es pot referir a propostes com ara la “sobirania”, i generalitza que pot ser sobre qualsevol “qüestió política o legal”.

soberanía.2. f. Autoridad suprema del poder público.

~ nacional.1. f. La que reside en el pueblo y se ejerce por medio de sus órganos constitucionales representativos.

soberanía.2. f. Poder político supremo que corresponde a un Estado independiente.

Directament s’elimina la subentrada “sobirania nacional”, que era la que residia “en el poble” i s’exercia per mitjà d’“òrgans constitucionals”. I és que, malgrat que al final va caure de l’articulat de l’Estatut, Catalunya encara encaixa perfectament en una de les accepcions de “nació” segons la RAE... Ara s’especifica que la sobirania només pot correspondre a un “Estat independent”.

--- autogobierno.1. m. Der. Facultad concedida a una colectividad o a un territorio para administrarse por sí mismo. Las provincias con entidad nacional histórica podrán acceder a su autogobierno.

Apareix com a neologisme, ja que no existia fins ara, i posa un exemple ben estrany, referit a “províncies amb entitat nacional històrica”. Se suposa que només són les basques.

parlamento.1. m. Cámara o asamblea legislativa, nacional o provincial.

parlamento.1. m. Cámara o asamblea legislativa, nacional o regional.

A diferència de la paraula anterior, aquí s’elimina la referència “provincial” per la “regional”... El Parlament Europeu no entraria en la definició, ni abans ni ara.

consulta.---

consulta.~ popular.

1. f. Der. referéndum (procedimiento por el que las leyes se someten al voto popular).

Fins ara no existia l’entrada específica, però es crea per equiparar-la a “referèndum”, quan les lleis i la jurisprudència existents diferencien clarament entre els dos termes.

provincia.1. f. Cada una de las grandes divisiones de un territorio o Estado, sujeta por lo común a una autoridad administrativa.

provincia.1. f. Cada una de las demarcaciones territoriales administrativas en que se organizan algunos Estados.

Deixa d’haver d’estar sotmesa generalment a una autoritat administrativa.

nacionalismo.1. m. Apego de los naturales de una nación a ella y a cuanto le pertenece.2. m. Ideología que atribuye entidad propia y diferenciada a un territorio y a sus ciudadanos, y en la que se fundan aspiraciones políticas muy diversas.3. m. Aspiración o tendencia de un pueblo o raza a tener una cierta independencia en sus órganos rectores.

nacionalismo.1. m. Sentimiento fervoroso de pertenencia a una nación y de identificación con su realidad y con su historia.2. m. Ideología de un pueblo que, afirmando su naturaleza de nación, aspira a constituirse como Estado.

Passa a tenir dues úniques accepcions. La primera és un sentiment “fervorós” de pertinença a una nació. L’altra és la ideologia que “aspira a constituir-se com un Estat”, a diferència de l’anterior definició, en què es fonien “aspiracions polítiques molt diverses”. Amb això, un nacionalista passa a equiparar-se forçosament a un independentista, i es nega el nacionalisme espanyol com ideologia.

estado.5. m. Conjunto de los órganos de gobierno de un país soberano.6. m. En el régimen federal, porción de territorio cuyos habitantes se rigen por leyes propias, aunque estén sometidos en ciertos asuntos a las decisiones de un gobierno común.

~ de alarma.1. m. Situación oficialmente declarada de grave inquietud para el orden público, que implica la suspensión de garantías constitucio-nales.

~ de excepción.1. m. En ciertos países, situación semejante al estado de alarma.

~ de guerra.1. m. El de una población en tiempo de guerra, cuando la autoridad civil resigna sus funciones en la autoridad militar.2. m. El que según ley se equipara al anterior por motivos de orden público, aun sin guerra exterior ni civil.

~ de sitio.1. m. estado de guerra.

~ federal.1. m. El compuesto por estados particulares, cuyos poderes regionales gozan de autonomía e incluso de soberanía para su vida interior.

referéndum

iniciativa

estado

autodeterminación

plebiscito

soberanía

autogobierno

parlamento

consulta

provincia

nacionalismo

Nota: Les paraules en blau i vermell són les parts de definicions en què hi ha hagut canvis remarcables.

PROPOSTA DE CANVIDEFINICIÓ VIGENT(Diccionari 2001) COMENTARI PROPOSTA DE CANVI

DEFINICIÓ VIGENT(Diccionari 2001) COMENTARI

cés de revisió del dicciona-ri, han estat plantejats lamajoria dels canvis, ja quetots s’han anat penjant alweb de la RAE en cinc ton-gades (abans, a més, no-més es publicaven en unbutlletí intern). Tenen in-

dicis, però, que pot seraproximadament de l’any2010 ençà. “És evident, lle-gint-les, que la seva incor-poració és molt recent”, in-dica Senz. Alberte, això sí,recorda que, si bé quan espengen ja hi ha hagut un

debat previ que sol acabarprevalent, aquesta “no ne-cessàriament serà la versiódefinitiva, ja que encara espoden corregir errors i fer-se enrere d’aquí al juny del2014”. Per això, confia en-cara a revertir la situació.

I és que, més enllà del’anècdota, tot plegat no ésgens innocu si es compro-va –i n’hi ha abundantsexemples en la tradició i lajurisprudència espanyola–que les definicions termi-nològiques que són al dic-

cionari per norma es fanservir com a referènciavàlida en qualsevol tribu-nal. “És habitualíssim quela RAE interpreti què volendir les paraules davantd’un jutge; de facto se li hadonat aquesta facultat”,

explica Senz, que lligacaps: “S’han posat a revi-sar paraules per aco-modar-les tant com hanpogut a la llei espanyola, jaque el diccionari de la RAEés una autoritat en la in-terpretació legal.” ■

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE FEBRER DEL 20136 | Política |

a Real Academia Españolava ser creada el 1713 a ini-ciativa del marquès de Vi-llena, si bé la data que esconsidera oficial és el 3

d’octubre de 1714 –tot just tres set-manes després de la caiguda de Ra-fael de Casanova en la defensa deBarcelona durant la guerra de Suc-cessió–, quan Felip V la va situar so-ta la seva “empara i protecció”, i liva donar el rang d’institució reial.Des del principi, la fita bàsica va sertenir cura de la llengua castellana,buscant la major “puresa” i “elegàn-cia” dels seus vocables, i d’aquí ve lafamosa llegenda adoptada en el seuescut: “Limpia, fija y da esplen-dor.” Tot i que amb els anys ha anatadaptant els estatuts, els objectiusoriginals no han variat gaire, si béavui afegeixen la “missió principal”de mantenir “l’essencial unitat” del’idioma a tot el món hispànic.

Tal com ja feien augurar les cir-cumstàncies històriques de la sevafundació, però, l’acadèmia ha estatal llarg d’aquests tres segles un ins-trument d’estat tradicionalmenthostil a Catalunya, i en especial alcatalà, el qual, com la resta de llen-gües espanyoles, no ha dubtat a mi-rar de minoritzar, tal com les filòlo-gues Montse Alberte i Silvia Senz,juntament amb altres col·labora-dors, expliquen en el llibre El dardoen la Academia, publicat en dos vo-lums per Editorial Melusina fa pocmés d’un any. Un llibre, per cert,molt crític també amb altres presesde posició ideològiques de l’ens es-panyol vers el sexisme o la religió, amés del nacionalisme, i arran delqual les autores han continuat ama-tents als moviments de la instituciódes del 2010, quan havien tancat lainvestigació inicial. “La RAE ha es-tat una eina al servei de l’Estat cen-tralitzat i homogeneïtzat, de la pu-rificació de la llengua, però tambéde substitució lingüística, ja que espot vetllar pel castellà sense anarcontra el català”, denuncia Senz.

D’episodis, se’n poden trobar unapila en el llibre, que recorda perexemple com la denúncia de la RAEa principi del segle XX contra la re-introducció del català en l’educacióa Catalunya va desencadenar unagre enfrontament amb l’Institut

L

Subtilment des del 1714

I al món? No atot arreu els dic-cionaris de la llen-gua tenen tant pesjurídic. A Alema-nya, per exemple,les mateixes lleisdefineixen els ter-mes que podencrear dubtes. AlsEstats Units, d’unús gairebé nul fa25 anys s’ha pas-sat avui a un terçde les sentènciesestatutàries de lacort suprema ba-sades en el diccio-nari, fet que ja hiestà creant debat.

FUNCIÓ · La Real Academia Española va ser creada pel rei Felip V per tenir cura del castellà, però històricament s’ha usatcom un instrument més del centralisme espanyol HOSTIL · Ha anat sempre contra la normalització del català a l’escola,intervé en la justícia a través del Consell d’Estat i introdueix noves definicions i esmenes polítiques a gust del poder vigent

Òscar PalauBARCELONA

d’Estudis Catalans. Una denúncia,de fet, que es va reproduir gairebéidèntica un segle més tard, ja que elManifiesto por la lengua común del2008, contra la suposada discrimi-nació del castellà, va ser promogutsobretot per acadèmics, a més deprofessors de l’Instituto Cervantes,una altra institució afí que vetllaper la promoció i difusió del castellà.

Els tentacles de la RAE, però,s’estenen més enllà, ja que el seupresident forma part per llei delConsell d’Estat, el principal òrganconsultiu del govern espanyol. Unòrgan que el 2010, sense anar méslluny, va emetre un dictamen deci-siu que recomanava dur al TribunalConstitucional la llei de consultespopulars aprovada pel Parlament,emparant-se bàsicament en la uti-

lització que feia del terme referèn-dum, reservat en exclusiva per laConstitució al govern estatal.

Si en alguna cosa, però, ha desta-cat la RAE és a anar canviant defini-cions de paraules amb certa conno-tació política, fent-s’ho venir bésempre per portar l’aigua al seu mo-lí, és a dir, al poder central espanyol.“Durant la seva història, la RAE haanat sempre vinculada al govern delmoment i així continua avui”, cons-tata Alberte. Senz ho confirma: “Éshabitual que les paraules apareguino s’esmenin en funció del contexthistòric, i de la veu del poder.” La re-visió del 1925, sota la dictadura dePrimo de Rivera, és la primera perexemple que inclou la subentradaestat de guerra. També és curiós, enaquest sentit, veure l’evolució en la

definició de termes com ara catala-nisme, introduït per primer cop elmateix 1925 com a: “Partit polític,o doctrina de tal partit, que aspiraque Catalunya tingui autonomiamés o menys limitada.” Així es vamantenir en totes les edicions deldiccionari fins al 1992, quan va pas-sar a diferenciar-se de nacionalis-me, amb un significat seguramentmés precís: “Moviment que propug-na el reconeixement polític de Cata-lunya i defensa els seus valors histò-rics i culturals.” Ara bé, misteriosa-ment, el 2001, i ja amb majoria ab-soluta d’Aznar, la definició va pas-sar a ser tan lacònica com folklòri-ca, despullada de tot sentit polític:“Amor o afecció a les coses caracte-rístiques o típiques de Catalunya.”

Aquesta fal·lera per canviar al seugust el significat de les paraules, pe-rò, no sempre ha estat reeixida. Nofa ni tres anys, el maig del 2010, laRAE va proposar una esmena al ter-

me nacionalitat, que el diccionaridel 2001 defineix com a: “Condició icaràcter peculiar dels pobles i habi-tants d’una nació.” El significat nodevia agradar gaire als acadèmics,tenint en compte que la tercera ac-cepció de nació, que no s’han atrevita tocar fins ara, és ben aplicable aCatalunya: “Conjunt de personesd’un mateix origen i que general-ment parlen un mateix idioma i te-nen una tradició comuna.” Igual queamb la pila d’esmenes que proposaara, l’ens volia canviar la definició denacionalitat per: “Condició de perti-nença a un estat per raó de naixe-ment o de naturalització.” És a dir,que deixava de tenir res a veure ambla nació... Quan es van fer públiquesles intencions, la majoria de grupspolítics, i fins i tot el PP català, vanaixecar la veu en contra, i es va acu-sar la institució de “fer política”. Toti la defensa de veus com ara el socia-lista Alfonso Guerra, al cap de poctemps la RAE va admetre l’error, esva fer enrere i va tornar a la definiciódel 2001. Tot just la mateixa rectifi-cació que les filòlogues esperen araen els termes que han denunciat. ■

Montse Alberte, a l’esquerra, i Silvia Senz s’han especialitzat en estudis sobre la RAE ■ ANDREU PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El maig del 2010 ja vaintentar canviar la definicióde ‘nacionalitat’, però vaacabar admetent l’error