diccionari de conceptes psicopedagògics
TRANSCRIPT
DICCIONARI DE CONCEPTES PSICOPEDAGÒGICS
Elena Pérez CastellvíPràcticum I
ABANDÒNIC:
Subjecte afectat de
complexe o neurosi
d’abandò: la separació
d’una mare pot crear en
un nen aquest estat.
ABULIA:
Deterioración de la
voluntat d’actuar
que es tradueix en
indesició i en
sentiment
d’impotència.
ACTITUT:
Disposició d’ànim del
subjecte davant un
objecte material o
pensament concret,
dictada sobre la conducta
per la experiència o els
valors adquirits.
ADAPTACIÓ:
És el procés
mitjançant el
qual l’individu
assimila una
nova forma de
supervivencia.
AFÀSIA:
És un estat patològic que
consisteix en la pèrdua de
la facultat de la parla, amb
la conservació de la
intel·ligència i la integritat
dels òrgans de fonació.
Constitueix un trastorn del
llenguatge que afecta tant
a l’ expressió com a la
comprensió.
ANAMNESI:
És la recolecció o
remomemoració.
Porta al present els
records del passat,
recupera la
informació en
èpoques passades.
APRENENTATGE:
És el procés mitjançant el
qual s’adquireixen oves
habilitats, destreses,
coneixements, conductes o
valors, com a resultat de
l’estudi, l’experiència, la
instrucció, el raonament o
l’observació.
ATENCIÓ:
Focalizació o
orientació de
l’energia cap a
una situació
determinada per
aconseguir un
objectiu.
AUTISME:
L’autisme no és una
malaltia. És un trastorn
penetrant del
desenvolupament que
afecta com un infant es
desenvolupa en diferents
àrees, incloent la parla, les
habilitats socials i el
comportament.
BATERIA:
És el material
didàctic amb el
que comptes per
realitzar les
avaluacions
psicopedagògiqu
es per explorar
cadascuna de les
àrees ded
esenvolupament
dels nens.
RAVIETA:
Explossió d’enuig en
forma destructica i
agressiva. Es calma
quan el nen o nena pot
establir connexions
entre la seva agressió i
l’objecte que sent que
l’ha frustrat.
BLOQUEIG:
Bloqueig emocional:
mecanisme de
defensa del jo per
controlar les
descargues
emocionals del
subjecte davant la
possibilitat de que el
jo es vegi desbordat
per algun motiu que
no pugui acceptar.
CAPACITAT:
Conjunt de recursos i
aptituds que té un individu
per fer una tasca
determinada.
COGNICIÓ:
Acte de conoeixement,
d’entendre o raonar.
CONDUCTA:
Manera de
comunicar-se d’un
subjecte.
Esta conducta se
manifiesta a través
de sus cualidades
adaptativas, dentro
de un contexto i és
influit per la genètica
de cadascú.
COMPORTAMENT:
És la manera de
procedir que tenen
les personas, en
relació amb el seu
entorn d’estímuls.
El comportament pot
ser conscient o
inconscient, voluntari
o involuntari.
COMUNICACIÓ:
És l’intercanvi de
sentiments, opinions
o qualsevol altra
tipus d’informació
mitjançant la parla,
escriptura o altres
senyals.
DIAGNÒSTIC:
Indica l’anàlisi que es realitza per
determinar quina és la situació i
quines són les tendències
d’aquesta. Aquesta determinació
es realitza sobre la base
d’informacions, dades i fets
recollits i organitzats
sistemàticament que permeten
jutjar millor qué és el que està
passant.
DISCALCULIA:
És una dificultat
específica en el
procés
d’aprenentatge que
impliqui un
raonament
determinat (les
matemàtiques).
DISGRAFIA:
És el trastorn de
l’escriptura que
afecta a la forma o
al contingut i la
manifesten nens que
no presenten
problemes
intel·lectuals,
neurològics,
sensorials, motors,
afectius o socials.
DISLALIA:
La pronunciació dels sons del
llenguatge, és una habilitat que
el nen ha d’adquirir al llarg del
seu desenvolupament. El nen
començarà emetent els sons
més simples i a mesura que les
seves habilitats millorin
començarà a pronunciar sons
més complexos.
DISORTOGRAFIA:
Alteració en l’ortografia
que afecta a la paraula.
No hi ha relació amb el
nivell mental, ni amb
trastorns, ni con el
método d’ensenyança.
Acostuma a estar
acompanyat d’altres
alteracions como
discalculia, disgrafía etc.
ECOLALIA:
Repetició de les paraules
o frases d’altres
persones. La ecolalia
clàssica acostuma a ser
repetitiva i persistent.
S’observa en alguns
trastorns generalitzats
del desenvolupament i
en els trastorns mentals
orgànics.
GLOSOLALIA:
Llenguatge
inintel·ligible,
compost per
paraules
inventades i
secuencias
rítmiques i
repetitives,
propi de la parla
infantil.
HIPERACTIVITAT:
Alteració de la
conducta infantil que
consisteix en la
impossibilitat de
romandre quiet,
estant en continua
activitat i
movimento.
JOC:
El joc és una
activitat recreativa
que duen a terme
els éssers humans
com aun objectiu de
distracció per la
ment i el cos. Tot i
això, actualment, és
una eina que forma
part de l’educació.
KINESITERAPIA:
Conjunt de
tractaments que
utilitzen l’exercici
físic per a donar o
tornar el moviment
i les forces a les
diferents parts del
cos.
LATERALITAT:
És la preferència de l’ús
més freqüent i efectiu
d’una meitat lateral del cos
davant de l’altra. Ens
referim a l’eix corporal
longitudinal que divideix el
cos en dues meitats
idèntiques.
MOTRICITAT:
La motricitat abarca la
totalitat dels processos i
funcions de l’organisme i la
regulació mental o psíquica
que cadascun dels
movimentos porten com a
conseqüència al ser
realitzats.
MUTISME SELECTIU:
És un tipus d’ansietat
infantil on el nen escull
on i quan parlar.
NECESITATS
EDUCATIVES ESPECIALS:
Són relatives perquè
sprgeixen de la dinàmica
que s’estableix entre
característiques personals
de l’alumne i les respostes
que reb del seu entorn
educatiu.
Qualsevol alumne en pot
tenir, i poden ser temporals
o permanents.
ONICOFAGIA:
És una alteració que
consisteix en “menjar-
se les ungles” i que
produeix problemes a
nivell dentari com el
desgast de les genives
i infeccions a la boca.
PSICOMOTRICITAT:
Capacitat de l’ésser
humà, per coordinar
des del cervell, els
moviments generals
del cos, involucrant
els músculs.
PSICOPEDAGOGIA:
És la ciencia que permet estudiar a les
persones i a les seves diferents etapes
d’aprenentatge que abarca la seva vida.
Mitjançant els seus mètodes propis
estudia elñ problema present,
vislumbrant les potencialitats
cognoscitives, afectives i socials per un
millor desenvolupament en les activitats
que es desenvolupen.
“Es el aliento fresco para los padres e
hijos en la difícil tarea de crecer.”
REEDUCACIÓ:
Es desenvolupa quan es
dirigeix a persones
afectades amb trastorns
psicomotors, com
discapacitats en la
coordinació de la
motricitat prima o
gruixuda, ubicació
temporoespacial,
dificultats en l’escriptura,
lectura i càlcul.
RETARD MENTAL:
Condició d’origen orgànic o
ambiental, que pot sofrir
un individu, pot ser per
causes pre peri o post
natals, interferint amb els
seus processos cognitius,
ocasionant interferències
amb el procés de
creixement,
desenvolupament i
maduració.
SINDROME DE DOWN:
És un trastorn genètic causat
per la presència d’una copia
extra del cromosoma 21 (o
una part del mateix), en
comptes dels dos habituals
(trisomia del parell 21),
caracteritzat per la presència
d’un grau variable de retard
mental i uns trets físics
peculiars que li dónen un
aspecte reconeixible.
TEST:
És una mesura de
l’execució en les
activitats mentals,
que avalua
coneixements,
aptituds…
TRASTORN:
El terme no és precís, però
l’utilitzen per “assenyalar la
presència d’un comportament
o símptomes identificables en
la pràctica clínica, que en la
majoría dels casos s’
acompanyen de malestar o
interfereixen amb l’activitat de
l’individu.
ZOOFOBIA:
Por als animals (en els
nens, sovint,
representa la projecció
de temors internes).