consumidores ediciÓ catalunya nº5:vaicec.adicae.net/archivos/edicio5.pdf · dors i usuaris no...

■ El futbol: la nova bombolla

■ Per un estalvi digne, productiu iamb drets

■ Comissions: l'últim robatori enguant blanc

I també...

En els últims temps hem assistit a autèntics disba-rats que posen en una situació cada vegada més

difícil als consumidors, mentre, a l'altra banda, aug-menten els "favors" que les decisions polítiques hanrepresentat i representen per al sistema financer enconjunt. Des de la llei que modificava els òrgans degovern de les caixes d'estalvis, fins a les injeccionsmultimilionàries de diners trets de les butxaques delsciutadans i traspassats a les entitats financeres mitjan-çant el FROB, el que hem pogut apreciar, consternats,és l'escassa i inexistent voluntat política de fer frontals veritables problemes que els consumidors estanpatint quan es tracta de qüestions de caràcter financer.

És en aquesta perspectiva que s'ha de llegir el desen-cert d'una política econòmica que resta als que mésproblemes tenen per donar als que són els veritablesresponsables de la crisi sense exigir cap mena de res-ponsabilitat. En aquest context és evident que als con-sumidors no ens queda altre camí que el d'organitzar-nos en contra d'aquests abusos. És per això que AI-CEC-ADICAE treballa activament en la constituciód'unes àmplies aliances socials al costat del moviment15M i de totes les organitzacions representatives de lasocietat catalana, a través de les quals s'està consti-tuint un fort moviment d'oposició a uns abusos finan-cers que no paren de créixer i una política econòmicainjusta destinada a crear més problemes als consumi-dors dels que diu voler solucionar.

Consumidors P.4Temps de reivindicacions

MARZO-ABRIL 2008

Consumidorsl’ economia dels

TARDOR2011

Publicació de l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (AICEC-ADICAE)

La mobilització popular com a arma deDEFENSA DELS DRETS DELS CONSUMIDORS

Consumir més persortir de la crisi?

Augmentar el consum per sortirde la crisi. Aquesta és la receptaque els poders polítics i econòmicsfa temps que ens donen com la so-lució magistral a la situació actual.Però, d'on sorgeix aquest planteja-ment?. És encertat?

Crèdit P.6

La Banca s'atrinxerai empeny alsusuaris cap alperillós crèdit fàcil

La Banca, tot i els ajuts públics re-buts, està drenant diners del sistemafinancer en direcció als seus propisbalanços i no traspassant-los alsconsumidors. Això provoca conse-qüències encara més preocupants.

Política de consum P.14

El Govern deZapateros'acomiada donantbarra lliure alsabusos financers

El Govern socialista presidit perZapatero va dur a terme un comiatlamentable des del punt de vistadels consumidors de serveis finan-cers. Ho va fer donant encara méspoder a la Banca, pretenent aprovartres ordres ministerials i un ReialDecret, sense el suport de lesCorts, que deixarien als usuariscompletament indefensos.

La Plataforma Hipotecària d'ADICAEcontinua des de l'any 2007 amb la mobi-lització, reivindicació i orientació alsconsumidors per solucionar els proble-mes hipotecaris. Entre altres mesures, hademanat al Govern una moratòria hipote-cària que paralitzi els processosd'embargament durant almenys tres anys.

NO ES DESANIMI...

¡¡¡És possible una solucióamb la plataformaHipotecària d’ ADICAE!!!

PLATAFORMA HIPOTECÀRIA D'ADICAE

2

Consumidorsl’ economIa dels

CONSUMIDORS A INTERNET http://www.aicec.adicae.net

editorialTARDOR 2011

ADICAE posa alservei de tots els

consumidors iusuaris una

publicació rigurosai amena que

resoldrà els seusdubtes en qualsevol

àmbit del món delconsumidor

● Informació imprescindible per a la seva economia● La millor rendibilitat per al seu estalvi i consum● La clau dels seus drets com a consumidor

Correu: ADICAE, C/ Gavín 12, local, 50001 ZARAGOZA

Telèfon subscripcions: 976 39 00 60Fax subscripcions: 976 39 01 99Correu: [email protected]

Nom: ..........................................Cognoms ............................................................................................Domicili: ...................................................................................................CP ..........................................Ciutat: .................................................................................... Telèfon:...................................................D.N.I.:............................................................ Signatura:Forma de pagament: 10 euros (6 números)

❑ Domiciliació Bancària. Benvolguts Srs.: Els prego que amb càrrec al meu compte aten-guin fins a nova ordre els rebuts que presenti ADICAE en concepte de subscripció a la revis-ta L'ECONOMIA DELS CONSUMIDORS.

Titular : ................................................. Banc/Caixa: ........................................................................Agència: ................. Adreça: .............................................................................................................Poblaciò: .................................................................................................C.P.: ...................................Codi Compte Client (C.C.C.): _ _ _ _ - _ _ _ _ - _ _ - _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Data: ...../...../200....Signatura del titular:

Subscrigui's

Crisi, recessió, amenaces alsconsumidors i a la ciutadania...suma i segueixNo s'ha d'acceptar com una fatalitat les mesures

que tracten d'imposar

Ho vam dir abans que ningú i ho seguirem defensant: aquesta crisi i, sobretot, les seves conseqüències,han arribat per quedar-se durant molt de temps. També vam dir, i ho seguirem mantenint, que no l'hancausat els consumidors i usuaris, ni els ciutadans, i per tant ni hem pagar ni hem de tolerar per tornar al"sistema" de sempre, com desitjarien els que precisament la van desencadenar. Unes elits financeres ieconòmiques que es segueixen beneficiant d'aquest macabre festí del consumisme enganyós i insolidariper a la majoria i que constitueix un negoci insostenible i perniciós.Davant aquesta situació els consumi-dors i usuaris no podem estar de mers espectadors, un paper de testimonis muts que ens condemna a unaperillosa passivitat davant els greus problemes econòmics, financers, polítics i socials. Aquest és el rolque volen que assumim, però no ho farem. D'aquesta crisi no es pot sortir sense la nostra participació iamb les nostres condicions com a moviment de consumidors, un projecte social que aporta alternativesjustes per a una millor qualitat de vida dels ciutadans, més justa, sostenible i responsable. Enfront del fra-cassat model en el què tossudament segueixen insistint els poders del sistema, engabiats en la roda delconsumisme i l'endeutament perpetu, els consumidors i ciutadans hi tenim molt a dir.

Actuacions diverses que posen els drets del consumidor en el centre de to-tes les reivindicacions

AICEC-ADICAE està demostrant tot això, organitzant als consumidors a Catalunya i responent ambprogrames i campanyes concretes a cada un dels reptes que la crisi està plantejant als consumidors iusuaris. Hem respost en primer lloc al gravíssim i alarmant problema de les hipoteques en tots els as-pectes, amb propostes legislatives a partits i grups parlamentaris, amb actuacions judicials davant labanca, com la macrodemanda de clàusules sòl, o contra els swaps -producte financer tòxic imposatamb enganys a centenars de milers de famílies-, i també encapçalant les mobilitzacions ciutadanes peraquests problemes. Com veiem, una multitud d'actuacions diverses que posen els drets del consumidoren el centre de totes les reivindicacions i al problema hipotecari i financer com el responsable delsseus maldecaps.

El càncer hipotecari ha de ser extirpat i donar pas a una legislació del segle XXI que respongui a unnou model de consum de crèdit al servei dels ciutadans, no a l'inrevés. Endeutar-se per viure bé, no perconvertir-nos en l'esclavitud del nou mil·lenni, al servei dels interessos d'unes entitats financeres insa-ciables i fins i tot nocives per a una economia sostenible.AICEC-ADICAE també es mobilitza per aaquesta part de la població que aconsegueix estalviar esforçadament, perquè no ha perdut la feina opensió. Així, hem defensat a desenes de milers de ciutadans defraudats per Lehman Brothers a travésde la Banca espanyola que ha actuat com irresponsable corretja de transmissió del frau. Davant delSantander Banif Immobiliari i l'injust “corralito” pel seu fons d'inversió estem portant a terme tambéuna tasca intensa de defensa dels afectats. Així mateix estem defensant als consumidors davant el se-grest dels estalvis en productes foscos i enganyosos, com les 'preferents' de la majoria de bancs i cai-xes d'estalvis en general, i davant el ball confús d'ofertes per captar dipòsits que responen més als inte-ressos de la banca per capitalitzar-se que a oferir condicions dignes i segures per a l'estalvi popular. I,per descomptat, seguirem defensant sense defallir al mig milió de famílies defraudades per Fòrum,Afinsa, Arte y Naturaleza, que cinc anys i mig després no han tingut cap solució judicial ni política.

Necessitem a tots els consumidors i usuaris per seguir avançanEn fi, hem estat en primera línia de la defensa dels consumidors i usuaris contra els abusos bancaris

en diverses comissions institucionals, enfront dels intents d'introduir canvis legislatius que volen dei-xar encara menys transparent el sistema financer i bancari. I alguna cosa hem aconseguit. AICEC-ADICAE ha fet palès que els usuaris de serveis financers estem organitzats i comptem amb un projec-te de defensa dels consumidors de transcendència econòmica i social que ha de escoltar-se en beneficide tots.Però no ens equivoquem, necessitem molt més. Necessitem a tots els consumidors i usuaris perseguir avançant i evitar els desastres que ens amenacen. I necessitem anar més enllà formant un blocciutadà d'acció que imposi el nou model productiu, de consum i de participació democràtica, que ésl'única solució de la crisi i les seves conseqüències. Per això volem fer una crida a tota la ciutadania, atots els consumidors i usuaris. Sense la seva participació activa i organitzada no només no serem capa-

ços de fer front als que han causat la major crisi econòmica i social de la nostra història, sinó quepretendran fer-nos pagar. És temps de resposta ciutadana, és temps de reivindicacions. El futur delsnostres drets està en joc.

Manuel Pardos [email protected]

Sus

dato

s pe

rson

ales

han

sid

o in

corp

orad

os a

l fic

hero

aut

omat

izado

de

de la

Aso

ciac

ión

de U

suar

ios

deBa

ncos

, Caj

as d

e Ah

orro

s y

Segu

ros

de E

spañ

a (A

DICA

E) c

on la

exc

lusi

va fi

nalid

ad d

e ga

rant

izar u

na a

de-

cuad

a in

form

ació

n y

pres

taci

ón d

e lo

s se

rvic

ios

a su

s so

cios

. Ust

ed p

uede

eje

rcita

r los

der

echo

s de

acc

eso,

canc

elac

ión,

rect

ifica

ción

y o

posi

ción

a la

inco

rpor

ació

n de

sus

dat

os a

nue

stro

fich

ero

solic

itánd

olo

expr

e-sa

men

te p

or e

scrit

o di

rigid

o a

ADIC

AE, c

alle

Gav

ín n

º 12,

loca

l (50

.001

) Zar

agoz

a.

carta del president

TARDOR 2011

Nº. 5

Director: Manuel Pardos

Subdirector: Paco Sanz

Redacció: Jofre Farrés, PereMassagué, Gianfranco Pani,Isabel Pons

Maquetació, portada iil·lustracions: Diego Palacios

Edita: AICEC-ADICAEMembre del Consell de lesPersones Consumidores iUsuàries de Catalunya i delConsell de Consum de laCiutat de Barcelona.

Redacció, administració isubscripcions:C/ Entença nº 30, ent. 1a08015 Barcelona (Espanya)Tf: 933425044 / Fax: 933425045e-mail: [email protected]://aicec.adicae.net

L'economia dels Consumidorsexclou completament la publici-tat comercial com a garantiad'independència per als seuslectors.

Es prohibeix la reproducciód'articles d'aquesta revista senseautorització d'AICEC-ADICAE icitant la seva procedència. Aixímateix es prohibeix expressamentla seva reproducció amb finalitatsde publicitat comercial.

D.L. Z-707-2001

PUBLICACIÓ DEL'ASSOCIACIÓ D'USUARISDE BANCS, CAIXESD'ESTALVI IASSEGURANCES DECATALUNYA

AICEC-ADICAE

Consumidorsl’ economia delsUN BANC D'ESPANYAPELS CONSUMIDORS

L'esperpèntic i dràstic des-mantellament del sistema decaixes d'estalvis, les seves va-loracions discutibles, els seuscanvis de criteri injustifica-bles, la seva estreta proximitata la gran Banca i un laberíntici poc útil Sistema de Reclama-cions han fet del teòric super-visor del sistema financer unorganisme sense solucions nirespostes als problemes realsde la ciutadania. Ara que ensacostem a unes noves elec-cions és un bon moment perplantejar-se seriosament unareforma en profunditat del fun-cionament del Bancd'Espanya. Des d'AICEC-ADI-CAE volem plantejar la neces-sitat de reprendre la implanta-ció de dos òrgans de supervi-sió en l'àmbit financer: uns es-

pecíficament destinat a vigilarla viabilitat i solvència finan-cera i un altre especialmentdedicat a protegir el consumi-dor. Però sempre amb la pre-sència dels representants delsconsumidors. Si del que estracta és de reformar el Bancd'Espanya, per convertir-lo enun organisme que, de veritat,serveixi per a la supervisió delsistema financer que evitil'aparició de noves bombollesimmobiliàries, les males pràc-tiques bancàries i la conces-sió indiscriminada de crèdits,la presència dels consumidorsen aquesta reforma és gairebéun garantia de que aquest re-novat Banc d'Espanya seràmés independent dels poderspolítics i econòmics i menysfavorable als interessos de labanca. O és que potser es pre-tén seguir actuant amb irres-ponsabilitat?.

breus

3

en portadaConsumidorsl’ economIa dels

TARDOR 2011

Tal com va indicar el pre-sident d'ADICAE, Ma-nuel Pardos, "si la indig-nació amb els polítics és

enorme, amb el sistema financer,les caixes i els bancs és infini-ta".En aquest sentit, és importantque la participació i la reivindica-ció social calin també en la massasocial d'ADICAE, especialmenten un moment com l'actual, enquè la Banca vulnera sense pudorels drets dels consumidors i usua-ris de serveis financers, mentre elGovern segueix prestant-li milio-nàries ajudes públiques. Entre elsmotius dels consumidors per par-ticipar en les mobilitzacions estroben, entre d'altres:

PERQUÈ UNA FAMÍLIANECESSITA UNA CASA En propietat o de lloguer. Més de350.000 famílies han estat desno-nades des que va començar la cri-si, però hauran de seguir pagant laseva hipoteca. Empreses i bancsespeculen amb l'habitatge, que jano és un dret, sinó un negoci. Almón hi ha 100 milions de perso-nes sense llar. ADICAE està im-pulsant una proposta de moratòriahipotecària, que s'adreça a aque-lles persones amb un préstec ocrèdit hipotecari per al seu habi-tatge habitual que es trobin en di-ficultats econòmiques que els im-pedeixin afrontar els pagaments(veure pàgines centrals).

PERQUÈ LA BANCASEMPRE GUANYA S'emporten a preus de saldoles caixes d'estalvis desprésque s'han injectat més de

21.500 milions de tots els es-panyols. Ens fiquen en la crisi,reben diners barats i ajuts pú-blics i es reparteixen beneficisi retribucions escandaloses.Rodrigo Rato guanyarà 10'15milions a l'any com a executiude Bankia. ADICAE exigeixl'impuls de mecanismes perexigir responsabilitats als exe-cutius i directius d'entitatsbancàries que hagin sol·licitato sol·licitin ajuts públics, aaquelles entitats financeres quehagin expropiat el dret al'habitatge digne als treballa-dors en atur i als 2 últims Go-vernadors del Banc d'Espanya

per connivència amb els po-ders financers i desistiment defuncions d'un lloc públic.

PERQUÈ VOLEMRECUPERAR LA NOSTRASOBIRANIA

Els poders financers provoquenla crisi de la qual estan obtenintespectaculars beneficis.Aquests poders marquen el fullde ruta dels governants per im-posar retallades. A Espanya, elsresponsables polítics han refor-mat la Constitució, amb urgèn-cia i sense transparència, en un

vergonyós exemple de submis-sió. ADICAE planteja la neces-sitat d'un canvi de les institu-cions públiques de control fi-nancer, més obertes, plurals i

democràtiques, i un canvi delsistema financer que ha de serper a la societat.

PERQUÈ LA TEVA PENSIÓNO ÉS MILIONÀRIAMentre els gestors dels bancs icaixes causants de la crisis'asseguren pensions milionàries,aproven una reforma perquè laresta treballem més anys i co-brem menys. Mitjançant falsesalarmes sobre la sostenibilitat delsistema de pensions s'incentivacompletar la jubilació amb plansprivats, gestionats per 'els matei-xos' que ens han arruïnat. ADI-CAE demana protecció a l'estalvidels treballadors i l'eliminació deprivilegis per a les inversions ales rendes més altes.

D'aquesta manera, centenars demilers d'afectats pel descontroli abús de la banca, una realitatque constitueix un nucli de lesreivindicacions del moviment15M, han exigit i han de seguirexigint als carrers una reformaradical del sector financer i me-sures per als consumidors: laimprescindible i ja urgent refor-ma de la legislació hipotecària,la paralització immediata delsembargaments hipotecaris i del'espoli de les caixes d'estalvis,així com una resposta eficaç deles institucions als greus pro-blemes generats per la permis-sivitat cap al sector financersón algunes de les exigènciesdels col·lectius d'ADICAE, sotael prisma general de reivindicarun sistema financer al serveidels ciutadans i consumidors ino al contrari.

La mobilització popular com a arma dedefensa dels drets dels consumidors

ASSESSORAMENT TELEFÒNIC 902 361 084

ADICAE, que continua aportant tota la seva experiència en defensa dels consumidors enfront de la Banca i el sectorfinancer, ha col·laborat en l'organització de moltes de les manifestacions que s'han desenvolupat tant a Catalunyacom a la resta d'Espanya, participant de manera activa, ferma i decidida.

■ Mentre els gestorsdels bancs i caixescausants de la crisis'assegurenpensionsmilionàries, aprovenuna reforma perquèla resta treballemmés anys i cobremmenys

Accedeixi al web de la plataforma hipotecària

d'ADICAE

PlataformaHipotecariadeAdicae

http://hipotecaconderechos.org/

4



consumidorsTARDOR 2011

CONSUMIR MÉSper sortir de la crisi?

Contracti o negociï la seva hipoteca i gestioniel seu pressupost familiar en les millors

condicionsde la mà d'ADICAE

Hipoteques i respostes dels consumidors davant la crisi

AICEC-ADICAEC./ Entença 30 Entlo 1ª Tfno.: 933 425 044 ■ Fax: 933 425 045

i a la web www.adicae.net

Sol·liciti'ls trucanta ADICAE

Es tracta d'un argumentde la teoria econòmicakeynesiana que va ser

usat en la crisi del 29. Segonsaquesta, l'ingrés total d'una so-cietat és la suma del consum i lainversió, pel que en una situaciód'atur, aquest només pot aug-mentar si s'incrementen primerles despeses: bé el consum, bé lainversió. No obstant això, aug-mentar el consum suposa carre-gar una vegada més la responsa-bilitat a l'esquena dels consumi-dors, que porten anys suportant-la, molt abans que aquesta crisis'iniciés. Els poders polítics i fi-nancers, que van ser els que vanoriginar la crisi amb la seva ne-fasta gestió, es renten així lesmans i li passen la pilota als ciu-tadans, una vegada més. Finsquan? No és hora que comencina assumir les seves pròpies res-ponsabilitats?

EL CONSUM PRIVAT HASOSTINGUTTRADICIONALMENT LANOSTRA ECONOMIA

El consum privat va ser un delspuntals (per no dir, el principal)de l'economia espanyola en elsanys de creixement econòmic.Així, entre 1995 i 2007 vacréixer a un ritme del 3,8%, dospunts per sobre de la mitjana dela Unió Europea, i va suposar el59% del PIB. És a dir, gairebédos terços de la nostra economiadepenien dels consumidors.

L'any 2010, l'increment va serd'un 1,3% en termes reals (sensetenir en compte els efectes de lainflació), però això es va deure aun descens de l'estalvi de lesfamílies. Durant els anys decerta prosperitat les famílies

espanyoles tendien a estalviarun 11% dels seus ingressos,però amb la crisi aquestpercentatge va pujar fins al18% per la incertesa i la por alfutur que van generar en elsconsumidors elsembargaments (més de470.000 des de 2008),acomiadaments, reducció desalaris (al voltant d'un 20%inferiors als existents a laUE). En l'actualitat, s'haestabilitzat al voltant d'un13%, que és el que ha permèsque les xifres de consumcontinuen sent positives (senseaquest descens de l'estalvi, elconsum privat hauria baixatun 4,7% el 2010).

ALTRES HAN DE PRENDRE ELRELLEU I ALLEUJAR LACÀRREGA DELSCONSUMIDORS

No obstant això, aquestapressió de l'economia sobreels consumidors s'ha d'alleujar.La situació actual ha estatoriginada per la mala gestió deles entitats financeres, que noobstant això estan rebentmilionàries ajudes per tirarendavant (el Fons deReestructuració OrdenadaBancària -FROB- ha donatmés de 21.500 milions d'euros ales caixes des de 2008), mentreels consumidors segueixenemportant-se la pitjor part.Resulta paradoxal que els quevan originar el declivi econòmics'emportin les recompenses i elsque han col·laborat durant tantde temps als bons resultats esvegin perjudicats.

A més, cal tenir en compte quela situació per a les famílies noés fàcil: en aquest context de

crisi han de fer front a lainflació (un 9,1% en els últimsquatre anys), a la incertesa delmercat de treball (4.719.537desocupats el setembre de2011), a la pujada gradual delstipus d'interès (actualment, al1,5%), de l'IVA i de les matèriesprimeres i, per si encara fos poc,a constants retallades socials.Milers de persones s'ofeguenamb hipoteques que amb proufeines poden pagar, ambproductes tòxics com swaps i

clàusules terra - tots dosdenunciats massivament pelsconsumidors a través d'ADICAE(veure pàgina 7). No se'ls potexigir a sobre que, amb tantesdificultats econòmiques,sacrifiquin el poc estalvipossible per seguir consumint ialimentant un sistema que elsdóna contínuament l'esquena inomés els busca per solucionarproblemes que no han generat.

Augmentar el consum per sortir de la crisi. Aquesta és la recepta que els poders polítics ieconòmics fa temps que venent-nos com la solució magistral a la situació actual. Però, d'onsorgeix aquest plantejament?

5

comissionsConsumidorsl’ economia dels


TARDOR 2011

En el 90% dels contracteshipotecaris, de crèdit, detargetes i de comptes a la

vista hi ha una clàusula que es-tableix l'existència del'anomenada comissió per re-clamació de posicions deutoresvençudes, en la qual s'estableixuna quantitat fixa que es potcarregar al titular en els casosen els quals no s'ha complert eldia de pagament previst. Arabé, es dona la circumstanciaque l'entitat, en tots aquests ca-sos, ja està cobrant uns interes-sos de demora que en multitudd'ocasions poden ser conside-rats abusius, ja que superen enmés de 2,5 vegades el preu ofi-cial del diner.

ENS COBREN COMISSIÓ PER“INFORMAR-NOS” DE LANOSTRA SITUACIÓ

Establir una quantitat per areclamar aquests endarreriments(quantitat que pot superar els 30€) a més de ser desproporcionatal servei prestat, és tambéabusiu a partir del moment enque aquest servei no ha estatacceptat ni sol·licitat pel client.L'entitat es limita a carregaraquesta comissió al compte o alrebut corresponent, i gairebémai li comunica prèviament alclient el perquè del càrrec.

El Servei de Reclamacions delBanc d'Espanya en la sevamemòria anual deixa clara quinaés la seva posició pel que fa aaquesta comissió, establint elsegüent: "La seva meritació estàvinculada a l'existència efectivade gestions de reclamaciórealitzades davant el client deutor(cosa que, segons el parerd'aquest Servei, no estàjustificada amb la simple remissiód'una carta periòdicamentgenerada per un ordinador)".També afegeix que "donada laseva naturalesa, la seva quantia ésúnica, sigui quin sigui l'import delsaldo reclamat, no admetent-se,per tant, tarifes percentuals".

A més, i com a criteriaddicional, el Banc d'Espanyaconsidera que “la seva aplicacióautomàtica no constitueix unabona pràctica bancària, ja quela reclamació s'ha de fer teninten compte les circumstànciesparticulars de cada impagat i de

cada client. En efecte, nomésquan s'analitza, cas per cas, laprocedència de dur a termecada reclamació, es justifica,sota el principi de la bona fe, larealització de gestionsindividualitzades derecuperació ".

UN ABÚS RECONEGUT QUE HADE SER SANCIONAT IELIMINAT

Novament i per desgràcia pelsofegats consumidors, el Bancd'Espanya es limita a recomanari no a cridar l'atenció i sancionar

a les entitats financeres ques'estan beneficiant delcobrament abusiu d'aquestesquantitats, donant llibertatabsoluta a bancs i caixes, unavegada més. Fins i tot elDefensor del Client de lesCaixes d'Estalvi Catalanes, lesresolucions del qual si que sónvinculants, s'ha pronunciat pelque fa a la comissió perreclamació de posicionsdeutores vençudes, donant la raóal client i obligant a l'entitat aretornar els diners cobrats peraquests conceptes.

L'últim robatori de guant blancde les entitats financeres

LA BANCASEGUEIX FENT

PAGAR LACRISI ALS

CONSUMIDORSA BASE DE

COMISSIONSEn els últims noumesos, les comissionsper tenir una targetade dèbit o un comptecorrent hanaugmentat un 15,78%.Aquesta dadacontrasta amb lesdades de, perexemple, la inflacióregistrada en aquestmateix període, quees mou a l'entorn del3%, segons les dadesavançades de l'InstitutNacional d'Estadística(INE). Aquestaevolució de les duesmagnituds suposaque l'augment de lescomissions bancàriesés cinc vegades majorque l'increment delcost de la vida.

Comissió per reclamació de posicions deutores vençudes

Un lloc web en el que els consumidors poden accedir a tota la informació, fer-se socis i descarregar-se documents i articles que puguin ser del seu interès

MITJANA DE LES COMISSIONS MÉS HABITUALS

Comissió Gener 2011 Setembre 2011 Variació

Manteniment compte corrent 22,36 euros 25,8 euros 15,38%

Manteniment compte estalvi 21,73 euros 25,16 euros 15,78%

Descoberts 3,94% 4,15% 5,32%

Reclamació descoberts 31,15euros 31,93 euros 2,5%

Estudi crèdit hipotecari 0,85% 1,05% 23,52%

Obertura crèdit hipotecari 3,02% 3,19% 5,62%

Targeta de crèdit, quota anual 17,3 euros 19,89 euros 14,97%

Targeta de dèbit, quota anual 34,39 euros 36,93 euros 7,38%

Font: Taula de tarifes màximes, mínimes i mitjanes del Banc d'Espanya

Segons el Banc d'Espanya,el volum de crèdits delsistema financer suma,

fins al juny passat, 1,79 bilionsd'euros, amb una caiguda d'un1,9% sobre juny de 2010, men-tre que les dotacions específi-ques realitzades per la Banca(destinades a cobrir pèrduesconegudes o identificades) to-talitzen 46.000 milions d'euros,un 24,2% més que al juny de2010. Aquesta desproporcióentre crèdits i préstecs conce-dits (-1,9%) i dotacions realit-zades (+24,2%) reflecteix cla-rament el parapet en què s'hanatrinxerat bancs i caixes

d'estalvis en deixar de banda laseva funció principal, invertiren el sistema productiu i deconsum del país.

LA BANCA ESTÀ DESVIANTDINERS EN DIRECCIÓ ALSSEUS PROPIS BALANÇOS

Es pot pensar que aquestamesquina política de la Bancaés producte de la crisiconjuntural de l'economiaespanyola i de les novesnecessitats de capital que té elsistema bancari pels testd'estrès i les noves exigènciesdictades pel Ministeri

d'Economia, però, de nou, lesdades contradiuen aquestargument. Segons les xifresfins al juny passat del Bancd'Espanya, la Banca tenia unvolum de provisionsespecífiques que sumava46.000 milions d'euros, gairebé2,5 vegades més que el 2008,l'any en què va començar lacrisi. En aquests tres anys imig, els bancs, les caixes i lesentitats financeres hanaprovisionat més de 7.760milions d'euros. De fet, entrejuny de 2010 i juny de 2011,aquesta xifra va ser de 8.965milions d'euros.

AQUEST DRENATGE DE FONSFINANCERS ESTÀ TENINTCONSEQÜÈNCIES ENL'ECONOMIA

D'una banda, el comerç vacaure un 5,6% del juliol de2010 a juliol passat i una cosasimilar ha passat amb elnombre de persones inscrites ala Seguretat Social, que s'hareduït un 1,2% també enaquest període. D'altra banda,això ha provocat que lesempreses i els prestadorsprivats que operen fora delscircuits crediticis tradicionals ique atorguen crèdit fàcil demanera indiscriminada,descontrolada i abusiva tornina ressorgir buscant fer l'agost acosta dels consumidors mésdesesperats.

■ Bancs i caixeshan deixat debanda la sevafuncióprincipal,invertir en elsistemaproductiu i deconsum delpaís


6

Consumidorsl’ economia delscrèditsTARDOR 2011

LA BANCA S'ATRINXERA: es queden amb elsdiners i no donen crèdit als consumidors

CRÈDITS FÀCILS: semblen bicoques i no ho són

És conegut que d'on no n'hi ha noen raja. Però en èpoques de cri-si, pot passar exactament el con-

trari. I aleshores ens trobem de cop ambiniciatives bastant sospitoses, que servei-xen per a fer rajar una miqueta més dediners de les butxaques dels consumi-dors ja suficientment escurades i esgota-des per les dificultats del dia a dia. Ésallò que últimament sembla haver-se po-sat novament de moda amb el nom de“crèdits fàcils”. De què es tracta exacta-ment?

UNA ALTRA MANERA D'ENFONSARUNA MICA MÉS L'ECONOMIA DELSCONSUMIDORS

A una persona li calen, suposem, 50euros per a fer front a una despesapuntual. Com que bancs i caixes jas'han carregat, mitjançant elsrecobraments i les comissions, la sevasolvència, que fan servir com hem vistper sanejar els seus balanços i no pertornar a fer fluir el crèdit, adrecen alconsumidor a una de les moltesempreses, que han sorgit com bolets, de“crèdits fàcils”. I amb tan sols una

trucada, o directament per Internet, potarribar a tenir un petit préstec d'entre50 i 500 euros. Vist així sembla quasiuna intervenció caritativa. El problemaperò és que quan s'analitza el detalld'allò que s'ha de tornar, el panoramaidíl·lic canvia ràpidament. En efecte,per a un préstec de 50 euros a 30 dies,s'han de tornar 69 euros, és a dir, un38% més sobre la quantitat prestada.

INFORMACIÓ DEFICIENT I PUBLICITATAGRESSIVA DIRIGIDA ALS MÉSDESFAVORITS

Allò que sembla un jocs de nens i, amés a més, fàcil i còmode, estransforma d'aquesta manera en un riscgreu o molt greu pel consumidor.Perquè en el cas de produir-se unimpagament o “mora”, a sobred'aquesta quantitat, s'hauran d'aplicarels interessos moratoris. Aquí està la

veritable qüestió perquè els interessos,en un crèdit normal, es calculen sobreel capital i, com se sap, no podencapitalitzar-se, ja que la llei no hopermet. Ara bé en aquest cas el 38%que hem indicat no es relatiu ainteressos, que queden senseespecificar, sinó que és relatiu a“honoraris”. Aquest petit detall pot ferque una persona que hagi demanat,com en l'exemple, 50 euros, es puguiveure obligat, en cas de mora, a tornar50 + 19 + 3,036 (en el cas que s'hagiproduït una mora durant 60 dies altipus d'interès del 25%), és dir, un totalde 72,036 euros, i això representa ja unvalor pròxim al 50% més d'allò ques'havia demanat. D'altra banda, lamanca de supervisió del sistemafinancer no bancari permet, entre altrescoses, que aquest interès provisionalque hem indicat d'un 25% puguiperfectament ser superat per qualsevoldocument firmat “amb coneixement”. Iallò que semblava ser una ajuda quasidesinteressada s'ha transformat en allòque veritablement és: una nova font deproblemes per al consumidor i la sevamaltractada economia.

JUNY 2011

VARIACIÓANUAL

Volum decrèdits del

sistemafinancer:

1,79 bilionsd'euros

-1,9%

Provisionsespecífiquesrealitzades:

46.000milionsd'euros

+ 24,2%

■ Es pot pensarque aquestamesquinapolítica de laBanca ésproducte de lacrisi conjunturalde l'economiaespanyola i deles novesnecessitats decapital que té elsistema bancari

QUÈ ÉS LA PLATAFORMAHIPOTECÀRIA D'ADICAE?

La Plataforma Hipotecàriad'ADICAE, creada l'any 2007,és un col·lectiu de consumidorsafectats per problemes de tottipus en els seus préstecs icrèdits hipotecaris: condicionsabusives, problemes per ferfront al pagament mensual deles seves quotes, etc. Enaquesta plataforma es realitzentot tipus d'activitatsinformatives, formatives i

reivindicatives per a la defensadels seus drets i els delcol·lectiu de consumidorshipotecats.

QUÈ POT APORTAR LAPLATAFORMA HIPOTECÀRIAD'ADICAE?

Reivindicar davant els poderspúblics, institucions i entitatsfinanceres la posada en marxade tot tipus de mesures,algunes immediates i urgents,davant els greus problemes alsque s'està abocant a milions deconsumidors, que tenenpenoses condicions definançament o ja no poden ferfront al pagament de la sevahipoteca.

Donar suport, assessorar iorientar els consumidorshipotecats en els creixentsproblemes als que s'estanenfrontant davant els bancs icaixes (i entitats financeres engeneral) per evitar clàusulesfraudulentes, condicionsabusives o inadequades idramàtiques situacionsd'embargament de l'habitatgehabitual.

La Plataforma Hipotecàriad'AICEC-ADICAE ha estatuna de les impulsores dediferents espais de diàleg,anàlisi i debat com la XarxaSocial per Dret a l’Habitatge,la ciutat i el territori i elsprimers Fòrums Hipotecaris deCatalunya. Tots dos pretenenunir i connectar tots els

esforços (crítics) entorn aaquest problema peraconseguir un doble objectiu:unitat d'acció, veu i forçadavant els abusos hipotecaris iles institucions pel dret al'habitatge i confluència devoluntats i recursos per trobarformes alternatives,democràtiques i socials de

gestió d'aquesta greuproblemàtica, denunciant elmodel que han imposat en elsúltims anys a Catalunya elsgrans interessos econòmics(sobretot els de bancs i caixes)amb la col·laboració de lamajor part de les elitspolítiques del territori.


7

plataforma hipotecàriaConsumidorsl’ economia dels

TARDOR 2011

ADICAE escenificala lluita contra lesclàusules terra

La macrodemanda col·lectivad'Adicae contra les clàusulesterra avança i s'amplia a untotal de 101 bancs i caixes

■ En aquestaplataforma esrealitzen tottipus d'activitatsinformatives,formatives ireivindicativesper a la defensadels seus drets iels del col·lectiude consumidorshipotecats

PLATAFORMA HIPOTECÀRIAD'ADICAE

L a lluita contra les abusives clàusules terra de les hipotequescontinua molt latent per ADICAE, no només a la via judicial,

sinó també en la reivindicació social al peu de les sucursalsbancàries. La Plataforma Hipotecària d'ADICAE ha tret al carreraquesta problemàtica, mitjançant una performance reivindicativaque s'ha realitzat a Madrid, Barcelona i Saragossa, consistent atrencar simbòlicament el terra de les entitats financeres. Ambaquesta acció ADICAE ha volgut simbolitzar l'eliminació física deles clàusules terra, que han de ser eliminades tant judicial compolíticament. Es tracta d'un problema hipotecari concret que ha deser visualitzat des d'una àmplia perspectiva tant política comjudicial per aconseguir la seva declaració d'abusiva.

E l Jutjat Mercantil número 11 de Madrid ha acceptat l'ampliacióde la demanda inicial d'ADICAE, a la que ja es van adherir prop

de 15.000 persones, a uns altres 56 bancs i caixes,. D'aquestamanera, i després d'incorporar a La Caixa, Banc Sabadell, o UNNIM,entre altres entitats, aquesta gran demanda col·lectiva es dirigeixcontra un total de 101 bancs i caixes, és a dir, la pràctica totalitatdels bancs i caixes de l'estat espanyol.

ADICAE SEGUIRÀ INSISTINT EN UNA SOLUCIÓ POLÍTICA I PARLAMENTÀRIA

L'avenç d'aquesta demanda col·lectiva i l'èxit que constitueix el fetque la pràctica totalitat dels bancs i caixes que operen a Espanyahagin de respondre davant la Justícia per un abús flagrant, noimpedeix que l'associació continuï insistint en la necessitat que elGovern espanyol abordi aquest problema per debatre i aprovar ladeclaració com abusiva de la clàusula terra en la seva actualconfiguració. Per això, i com a continuació a la proposta deproposició de llei que ADICAE va traslladar als diferents grupsparlamentaris del Congrés i del Senat l'any 2010, l'associació seguiràinsistint davant de tots els grups parlamentaris en la seva petició deque les clàusules terra siguin objecte de regulació, i en la sevaaspiració d'impulsar una solució extrajudicial a un problema queafecta prop de mig milió de famílies catalanes. Segons càlculsd'ADICAE, entre el 10 i el 20% dels desnonaments es podrien haverevitat de no haver existit aquesta perversa clàusula limitadora deltipus d'interès, que en el 40% dels casos estudiats supera el 3,5%,molt per sobre de l'índex hipotecari de referència més utilitzat,l'euríbor (actualment al voltant del 2,1%, però que va arribar al marçde 2010 a un mínim històric del 1,2% ).

El gran damnificat jurídica i econòmicament de l'actual crisi és sens dubte elconsumidor de crèdits i d'habitatge. Per poder accedir a un habitatge lesfamílies van contraure, fins l'any 2007, hipoteques de fins a 40 anys

comprometent en molts casos més del 50% dels seus ingressos. En moltes ocasions, amés, les hipoteques es van concedir per un import superior al 100% del valor detaxació, enfront del 80% exigit per la Llei del mercat hipotecari, fet que suposa unaexposició desmesurada al risc. A més les condicions en què es van concedir aquestspréstecs van ser precàries i lamentables per al consumidor. Més de 350.000 famíliesde tot l'estat han estat desnonades des que va començar la crisi (més de 60.000 aCatalunya), però hauran de seguir pagant la seva hipoteca. Empreses i bancsespeculen amb l'habitatge, que ja no és un dret, sinó un negoci.

HI HA ELEMENTS QUE COMPLIQUEN ENCARA MÉS EL PANORAMA

La situació en la que ens trobem reforcen la necessitat de la mesura: la política deretallades a la despesa pública generarà una dificultat real pels serveis socials peractuar en front dels desnonaments massius que es preveuen. I és fàcil preveure que lamassa de ciutadans amb problemes econòmics acudiran de manera especial al serveisprestats pels ajuntaments. En segon lloc, les dificultats en les que vessen algunesentitats financeres (principalment caixes d'estalvis), que provoca que dediquin elsmonstruosos ajuts públics rebuts a quadrar els seus balanços, no a reactivar un fluxde crèdit que doni pas a possibilitats como serien les novacions i refinançaments,necessaris per resoldre una problema tan general. I per últim les dades sobre l'aturdeixen clar que serà cada vegada més difícil que els nuclis familiars puguin mantenirel seu nivell d'ingressos o disminuir el seu nivell de despesa.

I si això fos poc l'anàlisi dels procediments pendents a tot l'Estat indica unarealitat que s'està preparant: al voltant d'un milió de llars poden trobar-se d'aquí apoc en la situació de no poder sostenir les quotes hipotecaries. Tot això mentre elspoder públics, el Govern de l'Estat en primer lloc, miren cap a un altre costat, i, amés a més, incrementen les ajudes a les mateixes entitats generadores de la crisi,sense demanar cap responsabilitat. És urgent i necessària una mesura que permetiintroduir un element d'estabilitat econòmica, donant un respir a les famílies que desde fa quatre anys estan patint les conseqüències d'una crisi devastadora.

Sota el lema "Stop embargaments hipotecaris!" ADICAE impulsa i reivindica lanecessària implantació d'una Moratòria Hipotecària a Espanya, com a solucióals greus problemes dels consumidors hipotecats en risc de perdre el seu

habitatge. Una proposta de moratòria hipotecària que s'adreça a aquelles persones ambun préstec o crèdit hipotecari per al seu habitatge habitual que es trobin en dificultatseconòmiques que els impedeixin afrontar els pagaments.


8

Consumidorsl’ economia delsplataforma hipotecàriaTARDOR 2011

LES RAONS D'UNA MORATÒ

Moratòria per la paralitzaciódels processos judicials i

embargaments hipotecaris ialtres mesures legislatives

Aquesta moratòria és una via immediata de solució a través d'un ReialDecret Llei, perquè amb independència d'haver de seguir lluitant per un canvilegislatiu en matèria hipotecària, no podem esperar que aquest succeeixisense buscar almenys una solució temporal als problemes de milers deciutadans. Són diverses les dades deixen clara la imperiosa necessitatd'aprovar mesures eficaces, com la moratòria que proposa ADICAE:

a) Les dades dramàtiques que des de 2007 publica el Consell Generaldel Poder Judicial: Mig milió d'embargaments hipotecaris des de2007 fins 2010. El pitjor és que les previsions per al 2011 multipliquengairebé per cinc les actuacions d'embargament realitzades el 2007.

b) Les famílies són una de les pedres angulars en les quals ha derecolzar-se la recuperació econòmica del país en base, entre altrescoses, al consum intern que queda ofegat pel deute hipotecari, fins itot de per vida.

c) El mateix Govern ha vingut a reconèixer el mes de maig-juny lagravetat del problema i la necessitat de donar-li urgent solucióaprovant una sèrie de mesures, en el debat sobre l'Estat de la Nació,que han estat considerades manifestament insuficients.

La massiva participació dels consumidors de serveis financers en lesmanifestacions del 15 d'octubre torna a deixar clar que la ciutadania ha dit "jan'hi ha prou" davant els abusos del sistema financer i polític, clamant per una

major democratització dels mateixos. En un crit ensordidor que els poders polítics ifinancers no haurien de passar per alt la ciutadania va tornar a clamar, el 15 d'octubre,contra els culpables de la lamentable situació econòmica i social que travessa no janomés Espanya, sinó tot el planeta. Va ser la primera manifestació global de lahistòria de la Humanitat, que es va desenvolupar de manera simultània i pacífica(llevat d'alguns incidents aïllats) en més de 1.000 ciutats de tot el món. Barcelona noen va ser l'excepció.


9

plataforma hipotecàriaConsumidorsl’ economia dels

TARDOR 2011

ÒRIA HIPOTECÀRIA URGENT

La ciutadania torna a clamarper una democratització del

sistema financer i laparalització immediata dels

embargaments

La moratòria proposada per ADICAE permetria, mentre s'articula el necessaridebat per a la modificació de la normativa processal i hipotecària, la interrupciódels processos d'execució a les famílies durant 3 anys o la impossibilitat queaquests fossin tan sols iniciats suspenent el pagament de les quotes (inclosos elsinteressos) o ajustant-les a la seva capacitat d'ingrés. D'aquesta manera, espermetria alleujar la dramàtica situació de centenars de milers de famílies ambvista a permetre una recuperació econòmica de la unitat familiar que els permetésfins i tot, rehabilitar els seus préstecs hipotecaris. En definitiva, una moratòria moltdiferent de la proposada pel Govern el 2008 i que pràcticament no ha tingut caprepercussió. Aquesta moratòria, que està rebent el suport de múltiplesorganitzacions socials, serà una clara i concreta exigència al nou Govern que puguisorgir de les eleccions que es celebraran el proper 20 de Novembre.

www.hipotecaconderechos.com

Dóna suport amb la teva signatura a ADICAE i uneix-te a la lluita demilions de famílies hipotecades


10

Consumidorsl’ economia delsplataforma hipotecàriaTARDOR 2011

Manuel Pardos, president d'AICEC-ADICAE, al Parlament de Catalunya:

"Cap iniciativa arribarà a bon port si abansno s'aprova una moratòria hipotecària"

La Comissió de Justíciadel Parlament de Cata-lunya va iniciar una ron-

da de compareixences desprésde les quals havia de concretarles proposicions de llei quepresentarà a la Mesa del Con-grés dels Diputats en l'àmbithipotecari, contra el sobreen-deutament personal i familiar ide protecció enfront de proce-diments d'execució que afectena l'habitatge habitual, i de mo-dificació de la Llei 1 / 2000,d'enjudiciament civil. Ambaquesta iniciativa Catalunya,una de les comunitats autòno-mes més afectades pel proble-ma hipotecari d'embargamentsi desnonaments (s'han iniciatal voltant d'un 20% del totald'execucions hipotecàries detot Espanya entre 2007 i 2011)va voler encapçalar el trasllatde propostes al Congrés delsDiputats per a l'adopció de me-sures al respecte.

En la seva compareixença elpresident d'AICEC-ADICAE,Manuel Pardos, va assenyalardavant els diputats de la Comis-sió de Justícia que l'actual pano-rama polític i la necessitat queles reformes de la normativa hi-potecària s'abordin amb profun-ditat, fa imprevisible que una hi-potètica regulació de la dació enpagament es pugui aprovar en elcurt termini. Per això, va desta-

car la necessitat urgent de ques'adopti com a mesura immedia-ta una moratòria hipotecària, queAICEC-ADICAE tradueix en"Stop embargaments", que res-pongui als problemes immediatsde milers de famílies hipoteca-des i permeti arribar a una "pausocial" a partir de la qual el Con-grés dels Diputats abordi la re-forma necessària d'una injusta iantiquada legislació hipotecàrianomés pensada en benefici delsinteressos del sector financer.

"El panorama i clima políticactuals no fan previsiblel'aprovació de cap regulació dela dació en pagament, ni ambefectes retroactius ni sense ells",va indicar el president d'AICEC-ADICAE, pel que va instar elsdiputats a "promoure l'adopcióde l'única i primera mesura desolució pràctica i real als gravís-sims problemes econòmics, fi-nancers i socials de les famílies:una moratòria de tres anys, coma mínim, per la qual es paralitzinels embargaments hipotecaris", amés d'altres propostes que AI-CEC-ADICAE ja ha traslladaten múltiples ocasions als partitspolítics i grups parlamentaris.

Accedeixi a totes les aparicions i intervencions d'ADICAE enels mitjans de comunicació

audiovisual.adicae.net

■ A Catalunya'han iniciat alvoltant d'un20% del totald'execucionshipotecàries detot Espanyaentre 2007 i2011

■ "El panorama iclima políticactuals no fanprevisiblel'aprovació decap regulacióde la dació enpagament, niamb efectesretroactius nisense ells"

EL PUNT AVUI:http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/438298-ribo-vol-mediacio-vinculant-en-limpagament-hipotecari.html

Un dels punts calents van ser els entrebancs per aplicar la dació amb efectes retro-actius, una dificultat admesa, entre altres, pel president d'Adicae a Catalunya,Manuel Pardos.

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA:http://elperiodico.cat/ca/noticias/societat/sindic-vol-arbitratge-entre-banc-client-limpagament-dhipoteques-1093926

Pel president de l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Asseguradores deCatalunya, Manuel Pardos, la llei hipotecària és «lleonina, vetusta i injusta», però vaadmetre que és “impossible que la dació en pagament sigui retroactiva amb l'actuallegislació, perquè no ho permet”. Pardos també va considerar «abusius» els interes-sos de demora amb què graven les entitats bancàries les persones que deixen depagar la hipoteca.

BARCELONA TELEVISIÓ (BTV):http://m.btv.cat/btvnoticies/2011/07/25/la-dacio-en-pagament-de-les-hipoteques-arriba-al-parlament/?wpmp_switcher=mobile

MANUEL PARDOS, Associació d'Usuaris de Bancs i Caixes: "Demanem que hi hagiuna moratòria de tres anys per als embargaments dels pisos."

LA PREMSA CATALANA SE'N FA RESSÓ


11

casos col·lectiusConsumidorsl’ economia dels

TARDOR 2011

La liquidació d'Afinsa reafirma la inoperància de la justícia per donar una solució raonable almajor frau als estalviadors conegut a Espanya

El Jutjat Mercantil 6 deMadrid ha deixat clar queno farà res per al rescaba-

lament als afectats, seguint lestesis d'una administració con-cursal que manté a desenesd'empleats en una empresa senseactivitat de cap tipus i que por-ten 5 anys gastant el diners detots els afectats. Davant la la-

mentable i inacceptable propos-ta de pla de liquidació presenta-da pels Administradors Concur-sals d'Afinsa, ADICAE va pre-sentar una sèrie d'al·legacions enquè plantejava la manca de con-creció del pla de liquidació, pro-posant un calendari de paga-ments directes als creditors alstres, sis i dotze mesos i la venda

de la filatèlia a la Fàbrica Nacio-nal de la Moneda i Timbre pelseu valor de taxació en l'informedefinitiu, entre altres qüestions.Però lamentablement els admi-nistradors concursals i el jutgeles van rebutjar.

NO HI HA GARANTIES PER ALSAFECTATS

Els nostres Serveis Jurídicsassenyalen que "el pla deliquidació no ofereix capgarantia als afectats respecte alcompliment dels terminis fixatsni a les quanties per al seurescabalament, que en tot casno superarien en cap momentel 25% del que s'ha defraudat".Malgrat les múltiplessentències existents queacrediten el caràcter financerdels contractes, el jutjat torna a"marejar la perdiu" amb lapolititzada declaració decontractes mercantils realitzadapel Tribunal Suprem perconcloure en un pla que potgenerar falses expectativesentre els afectats.

VOLEN ENGANYAR ALSAFECTATS

El pla de liquidació es concretaamb un pagament miserableque vergonyosament no té datani garanties de cap classe. Enl'acte el jutge recorre a lesaparences com a resposta a lesreivindicacions de centenars demilers d'afectats: únicamentaccepta limitar a un any el

termini per a la venda delsimmobles i de la filatèlia tot isaber la impossibilitat queaquest termini es compleixi. Amés, a l'hora de fixar elcalendari de pagaments elJutjat eludeix concretar ni unasola data, limitant-se aassenyalar que els pagamentses faran en el moment en què

"la disponibilitat de liquiditatho permeti".De forma afegida,i segons ha declarat elpresident d'ADICAE, ManuelPardos, "l'acte serà objecte derecurs per part de lesempreses, causants originals detots els retards que acumula unconcurs que 5 anys desprésd'iniciar-se segueix en un puntmort per als afectats, i queamb el suport de pseudoassociacions d'afectats quedonen suport a la innocènciadels defraudadors, portaran laliquidació efectiva l'any 2015amb l'anuència de la justícia".

Per això tant el presidentd'ADICAE com els ServeisJurídics de l'Associació hanqualificat el Pla de Liquidacióaprovat com "un aparentcaramel embolicat endemagògia i oportunisme queamaga un “campi qui pugui”,ja que pretén aparentar larealitat d'uns pagaments que enla pràctica s'acabaran realitzantdins de diversos anys iresultaran ridículs comrescabalament als afectats".

COBERTURA DE TIPUS O SWAPS

Seguiu les últimes notícies del cas enwww.afectadosfilatelia.org

LA FISCALIA GENERAL SOL·LICITA PERSONAR-SE AMB ADICAE EN EL CASSWAPS DE NOVACAIXAGALICIA

Paralitzat en els tribunals a causa de l'actitud deslleial de Novacaixagalicia, el procés judicialcontra aquesta entitat de crèdit per la comercialització de milers de contractes de permutafinancera (swaps), continua el seu curs fora de l'àmbit estrictament judicial. El 3 gener 2011ADICAE va presentar una demanda col·lectiva contra aquesta entitat que, prèvia tramitació deles diligències preliminars, va ser admesa a tràmit pel Jutjat de Primera Instància número 9 deLa Corunya el passat 5 d'abril. La nostra associació va sol·licitar en la seva demanda al jutjatque paralitzés immediatament el cobrament dels rebuts, assenyalant una vista oral per al 5 demaig de 2011. No obstant, va ser llavors quan Novacaixagalicia va començar amb la sevadeslleial estratègia de defensa. Lamentablement, va ser suspès pel Jutjat el 20 d'abril de 2011al haver interposat Novacaixagalicia una qüestió processal sobre la competència del jutjat.

Amb el que potser no comptava Novacaixagalicia és amb que la pròpia Fiscalia General hadecidit presentar-se com codemandant al costat d'ADICAE. Va ser el passat 27 de juny quanho va fer, presentat un escrit al Jutjat sol·licitant personar-se i que se li tingui com a part enqualitat de codemandant. En el seu document de personació en la demanda, la Fiscaliareconeix que ADICAE reuneix "els requisits de capacitat, representació i postulacióprocessals necessaris" per plantejar aquesta demanda i que totes les dades aportadesdemostren, en síntesi, que hi ha hagut mala comercialització d'aquest producte per part del'entitat gallega. Aquesta notícia, sens dubte, suposa un significat suport a la nostra demandacol·lectiva i a tots els afectats que s'han personat a la mateixa.

BANIF IMMOBILIARIADICAE REALITZA UNA DEMANDA CIVIL AGRUPADA PER RECUPERAR LESQUANTITATS PENDENTS

La insolvència del Fons del Banc Santander va destapar un dels majors forats del'actual crisi financera i immobiliària que va provocar quantioses pèrdues a gairebé70.000 estalviadors a tot Espanya. El Fons "Santander BANIF Immobiliari", quegestionava un patrimoni de 3.049 milions d'euros, va rebre el desembre de 2008autorització de la CNMV per realitzar una taxació extraordinària del patrimoni quereduiria sensiblement el seu valor. Unes setmanes després va sol·licitar suspendre elsreemborsaments als 69.864 partícips, als quals oferia únicament el 10% dels seusestalvis i préstecs "en condicions de mercat". Després de realitzar totes lesreclamacions i demandes administratives pertinents, finalment el fons va serdesbloquejat el passat mes de març i els afectats van veure reemborsat el valor de lesseves participacions, però patint unes pèrdues de fins el 30% respecte al valor de lesmateixes participacions a febrer de 2009, data en la que el fons va ser bloquejat.L'associació ofereix als afectats la possibilitat de demandar a la gestora del fons,Santander Real State, per recuperar les quantitats pendents o no recuperades en elreemborsament efectuat el passat mes de març a tots aquells que el van sol·licitar famés de dos anys. Es tracta d'una demanda agrupada, en la qual cada un dels afectatsdenunciarà per la seva situació i inversió concretes.

■ El pla de liquidacióes concreta amb unpagament miserablequevergonyosament noté data ni garantiesde cap classe

ACTUALITAT CASOS COL·LECTIUS

12

Consumidorsl’ economia delsestalvi - inversióTARDOR 2011

Per un estalvi digne,productiu i amb drets

Després d'un períodeconvuls de crisi eco-nòmica que han patit

els consumidors, s'ha constatatla seva propensió a posar a re-fugi seus recursos econòmics, ano arriscar i a ser conservadorsamb els seus estalvis. Durantels anys 2008 i 2009, enmig dela crisi econòmica, la taxad'estalvi es va disparar fins aprop del 20%, màxim històric, ila més alta de la Unió Europea.Ja el 2010, la taxa d'estalvi ha

retrocedit, situant-se al voltanten el 18,7%, descendint paulati-nament fins a principis del2011.

Des de diferents organismes iinstitucions es llança la ideaque un descens l'estalvisuposaria un impuls i unaactivació del creixement de laeconomia del país, ja queaquests recursos es destinarienal consum. Però això no és deltot cert, ja que cal tenir encompte que la renda disponible

de les famílies baixarà entermes reals. Primer perquè lainflació, es mantindrà en el 3-3,5% de mitjana durant 2011segons elsexperts,mentre que

l'actualització dels salaris haestat del 1,7%, amb el querealment s'ha perdut poderadquisitiu. A més, cal tenir encompte que les famíliespagaran més impostos durant2011. Tots aquests factorsdescrits anteriorment reduiranla capacitat d'estalvi de lesfamílies, per aquest motiu tot ique el consumidor s'hagi tornatmés conservador i prudent ésde vital importància per al'economia que els pocsrecursos econòmics que li

quedaran i que són destinats al'estalvi siguin empleats ambefectivitat.

En la situació econòmicaactual, el petit estalviador, ambuna informació i formaciósuficient i amb transparènciaper part de qui li ven unproducte de estalvi, potaprofitar les oportunitats delmercat. Però cal que l'estalvi deles economies domèstiquess'inverteixi de

forma rendible donant suport alcicle econòmic, amb laseguretat de conèixer els termesdels contractes, amb la certesade saber que hi ha una defensaeficaç dels seus interessos en elcas que sorgeixi algunproblema amb les sevesinversions i amb elconeixement de que calinformar al consumidor queexisteixen altres tipusd'inversions que únicamentaporten un risc i unaespeculació desmesurada.

En els últims mesos centenarsd'afectats han denunciat la comer-

cialització irregular departicipacionspreferents, al·legant falta de transpa-rència en no haver estat informats nide les característiques d'aquests pro-ductes ni dels seus riscos, i en espe-cial de l'escassa o nul·la liquiditat i dela perpetuïtat d'aquest producte. Elsestalviadors, com a conseqüènciad'aquesta manca d'informació, hancomprovat ara el que veritablementhavien contractat anys enrere, quandurant aquests mesos han volgut re-cuperar els diners invertits i han rebutla negativa per part de la seva entitatbancària. La major part dels afectatsque han acudit a ADICAE són estalvia-dors amb historial sense inversionsarriscades, que gairebé sempre havienrendibilitzat els seus estalvis amb lacontractació de dipòsits bancaris a ter-mini fix. Per això, atès el generalitzat iflagrant d'aquesta pràctica, ADICAE

insta la CNMV a iniciar una campanyad'inspecció sobre la comercialitzacióde les participacions col·locades perbancs i caixes per verificar si s'hanrespectat els drets dels consumidors irevisant el compliment de la normati-va MIFID (realització correcta de testsd'idoneïtat), l'existència de clàusulesabusives que continguin exempcionsde responsabilitat cap a l'entitat co-mercialitzadora o similars.

IMPEDEIXEN RETIRAR ELS SEUS ESTALVIS A DESENES DE CLIENTS QUE VAN CONTRACTAR PARTICIPACIONS PREFERENTS

Consumidorsl’ economia delsCCoonnssuummiiddoorrssll’’ eeccoonnoommiiaa ddeellss

Setembre 2009.Número 1:BANCS I CAIXESAUGMENTEN LESCOMISSIONS “Persi els usuaris no entenien prou amb elsabusos i fraus al'estalvi, la concessióirresponsable decrèdits i hipoteques iels infinits enganys dela publicitat financera,ara s'han d'enfrontaramb un nou abús enplena crisi: l'expoliacióincontrolable de les comissions”.

Novenbre 2009.Número 2: L'ALTRA CARA

DE LES TARGE-TES DE CRÈDIT“És un fet que els con-sumidors cada vegadapaguen més per qualse-vol servei, tot i quecada vegada, curiosa-ment, accedim a menysinformació. Una ignoràn-cia de la que sen'aprofiten les entitats”.

Estiu 2010. Número 3: CLÀUSULES SÒL:

UN ABÚS EN TOTAREGLA “Els consumidorss'han vist immersos en unnou escàndol bancari consis-tent, aquesta vegada, a apli-car una sèrie de límits alstipus d'interès en les hipote-ques entre el 3 i el 6%, pelsquals entre 1.773.366 i2.364.488 famílies no s'estanpodent beneficiar de les bai-xades de l'Euribor”.

Trador 2010. Número 4: ELS ABUSOS DE

BANCS I CAIXESD'ESTALVIS ESTRES-SEN ALS CONSUMI-DORS “La Banca espanyolaha superat els test d'estrèsdel Comitè de SupervisorsBancaris Europeus. Però, i elsafectats per clips, swaps, con-tractes de permuta financera,clàusules terra, Martinsa-Fadesa, Banif Immobiliari,Lehman Brothers,...? Els con-

sumidors sí que viuen estressats ... i per culpa deles entitats financeres”.

LA MILLOR PUBLICACIÓ PER DEFENSAR-SE DELS ABUSOS DE BANCS I CAIXES


Totes les notícies, jornades, consells pràctics i publicacions perconèixer els teus drets i estalviar amb seguretat

www.defiendetuahorro.com

13

economiaConsumidorsl’ economia dels

TARDOR 2011

Caure en fora de joc

L'economia de l'esport, demodels febles i poc sub-jectes a estratègies de ra-

cionalització, està passant moltmal tràngol amb aquesta crisi,que de forma recurrent ens estàinformant de clubs que entren enun daltabaix econòmic en tot elterritori, en l'esport d'estructuraprofessional i entre els ama-teurs.En el cas de l'esport profes-sional, la crisi va evidenciar queel model de societat anònima es-portiva (SAD) que va implantarla llei de l'esport en els anys nor-anta, no ha estat el bon modelque es pensava. Com estima Jo-sep Maria Gay de Liébana, pro-fessor d'economia financera icomptabilitat de la Universitatde Barcelona (UB), "encara queamb la SAD es volia donar méspes a la responsabilitat del ges-tor, la veritat és que la pluja deconcursos de creditors demostraque no ha estat així, i a méss'han adulterat els valors del'esport, perquè el soci no potexercir un control democràtic so-bre el gestor com les societatssense ànim de lucre".

¿LLIGA DE LES ESTRELLES ODELS "ESTRELLATS"?

La primera competició espanyolas'ha convertit en els darrers anysun clar exemple de gestióineficient i ha tingut secularmentuna sèrie de vicis que l'hanportat a aquesta situació límit.Així ho demostra l'estudi sobrela crisi del futbol espanyol delprofessor d'economia financera icomptabilitat de la Universitat deBarcelona (UB) Josep MariaGay de Liébana, on trobem totauna competició paral·lela perveure qui és el més endeutat.

Queda per veure si entre lamodificació de la llei concursal il'autoregulació que finalment haadoptat la Lliga de FutbolProfessional, seguint lesrecomanacions de la UEFA,aconseguirà l'objectiu de fersostenible el futbol espanyol,però és evident que aquesta lligaespanyola no és seriosa, ni elseu futbol transparent. Alguns

comencen ja a pensar queinteressa que els clubs perdinperquè determinats subjectesguanyin diners. Pot ser el casdels fons d'inversió que ja hanaparegut aquí. Les conclusionssón dures: "quan el futbol estàen una situació delicada, arribendiners que es volen blanquejar ientren diners foscos". Aquestfinal tràgic pot tenir solucions,si el futbol vol. I totes passenper tres paraules: gestiótransparent i responsable.

Queda per veure si entre lamodificació de la llei concursal il'autoregulació que finalment haadoptat la Lliga de FutbolProfessional, seguint les

recomanacions de la UEFA,aconseguirà l'objectiu de fersostenible el futbol espanyol,però és evident que aquesta lligaespanyola no és seriosa, ni elseu futbol transparent. Algunscomencen ja a pensar queinteressa que els clubs perdinperquè determinats subjectesguanyin diners. Pot ser el casdels fons d'inversió que ja hanaparegut aquí. Les conclusionssón dures: "quan el futbol estàen una situació delicada, arribendiners que es volen blanquejar ientren diners foscos". Aquestfinal tràgic pot tenir solucions,si el futbol vol. I totes passenper tres paraules: gestiótransparent i responsable.

La recessió i la mala gestió aboca clubs esportius de diverses disciplines a la insolvència

■ La primeracompeticióespanyola s'haconvertit en elsdarrers anys unclar exemple degestió ineficient iha tingutsecularment unasèrie de vicis quel'han portat aaquesta situaciólímit.

CLUB INGRESSOS DEUTE TOTAL DESPESES

Barcelona 398,1 548,6 459,2

R. Madrid 438,4 659,9 432,4

Valencia 101,8 470,6 123,6

Sevilla 99,6 112,3 107,1

Mallorca 27,9 85,2 43,9

Getafe 22 51,9 40,7

Villarreal 58,8 267,4 89,9

Athletic 63,3 59,4 62,9

Atlético Madrid 124,5 452 120,6

Deportivo 35,1 107 37,9

Espanyol 49 173,7 55,7

Osasuna 25,9 59,2 29,3

Zaragoza 34,8 142,2 76,9

Sporting 28,4 32 24,3

Racing 22,8 74,8 37,1

Málaga 22,9 37,5 22,9

*TOTAL INGRESSOS: 1.645,6

*TOTAL DEUTE: 3.479,9

*TOTAL DESPESES D'EXPLOTACIÓ: 1.848,1

*Totes les xifres estan expressades en milions d'euros


Una de les raonsd'aquest lamentable

rendiment, que confirmauna pèssima i irresponsa-ble gestió, és el cost delfactor treball respecte delsingressos: clubs com elReial Madrid i el FC Barce-lona arriben a un ràtio del64% i 77%, respectivament,que ja no serien recomana-bles, però és que entre elsmodestos trobem casoscom el Getafe CF (124%), elReial Saragossa (145%) oel Racing Santander(114%). El doctor Gay deLiébana assenyala: "El fac-tor treball és excessiva-ment alt, i en el futbol hapassat com en altres sec-tors, que el salari és alt i laproductivitat baixa". Ambun límit del 60% per a lamassa salarial (com ja pas-sa a Alemanya), tindríemuna mesura efectiva decontrol sobre el sobreen-deutament, per sanejarl'economia dels clubs. Enel cas de França, el modelde societat anònima ha es-peronat el rigor en la ges-tió. A través de la formacióde joves talents s'ha evitatla perversa necessitatd'incloure en l'accionariatdels clubs grans empresesmultinacionals amb inte-ressos més enllà dels es-trictament esportius.

*En els totals s'han inclòs les dades econòmiques d'Almeria, Valladolid, Tenerife i Xerez

DEUTE TOTAL DELS PRINCIPALS EQUIPS DE LA LLIGA ESPANYOLA

LA NORMA FEDERATIVA 'VERSUS' LA

LEGISLACIÓ MERCANTIL

Paradoxes de la vida: fins fa molt poc, una llei com laconcursal, que hauria d'haver estat la via perquè eldeutor complís amb el creditor, en el món del futbolservia de refugi al club mal pagador que no voliaperdre la categoria, com marca la llei 192 del reglamentgeneral de la Reial Federació Espanyola de Futbol(RFEF), per impagament. La principal novetat de latardana i recentment aprovada modificació de la lleiconcursal és que "en cap cas, la declaració de concursd'un Club o SAD impedirà l'aplicació de la normativareguladora de la participació en la competició". El noutext també pretén "evitar l'ús indesitjat o abusiu decerts instruments previstos a la Llei Concursal,garantint l'estabilitat i igualtat en les competicionsesportives". Val a dir, però, que quan un club entra enconcurs no es planteja la liquidació de la societat, compassa en altres sectors d'activitat, i es poden arribar aconvenis amb els creditors que preveuen lleves de finsal 85%. La llei concursal, llavors, s'hauria d'utilitzar ambtot rigor per demanar responsabilitats alsadministradors d'un club, si hi ha indicis malversaciódels seus fons.

S'aborden les escandaloses remuneracions del sector, però senseplantejar cap limitació. L'Ordre Ministerial 5, per la qual es deter-

mina el contingut i estructura de l'informe anual de govern corporatiu,l'informe anual sobre remuneracions, i altres instruments d'informacióde les societats anònimes cotitzades, i de les caixes d'estalvi i altresentitats que emetin valors admesos a negociació en mercats oficials de

valors, es limita aplantejar que les cai-xes d'estalvis infor-min de les escanda-loses remuneracionsdels seus consellers idirectius, sense posarlímit a una situacióen la qual cada diaque passa es coneixennoves informacions so-bre indemnitzacionsinacceptables.

14


TARDOR 2011

política de consum


El Govern de Zapatero s'acomiadadonant barra lliure als abusos financers

El Govern socialista presidit per Zapatero va dur a terme un comiat lamentable des del punt devista dels consumidors de serveis financers. Ho va fer donant encara més poder a la Banca,pretenent aprovar tres ordres ministerials i un Reial Decret, sense el suport de les Corts, abans detancar la legislatura. Aquestes legislacions deixarien als usuaris completament indefensos i donenbarra lliure als abusos que ADICAE ha vingut denunciant des de fa anys.

ELS DIRECTIUS SEGUIRAN AMBELS SEUS MILIONARIS

CONTRACTES BLINDATS

L'Ordre de Transparència i Protecció del Client de Serveis Financersaugmenta els drets de la Bancai disminueix la seguretat i protecció

als consumidors. El Ministeri d'Economia nonomés no prohibeix l'ús de swaps i clàusulessòl, demanant només que s'informi de la se-va inclusió en elscontractes bancaris, sinóque els legitima i obre una portaperquè els bancs cobrin pel seu"assessorament". Equiparant-lo,a més a més, al que cobren elsintermediaris financers, i aixòsignifica que podrien arribar acobrar fins a 30.000 euros peruna consulta. En el cas de leshipoteques, per a les qualscobra comissió d'estudi,podria suposar cobrardues vegades per lainformació prèvia.Volen fer-nos pagarper "informar-nos”.

L 'ordre sobre re-clamacions consi-

dera que serà motiud'inadmissió qual-sevol reclamacióamb contingut eco-nòmic, el que impli-caria deixar els ser-veis de reclama-cions pràcticamentbuits i portar al jut-jat centenars de mi-lers de reclamacionsdels usuaris. A par-tir d'ara els consu-midors, per exemple, no podrien presentar una reclamació per con-siderar que els han cobrat una comissió determinada de maneraabusiva. O perquè el banc els hagi cobrat comissió per reclamar undescobert de manera automàtica. O, en definitiva, no podrem recla-mar per gairebé res. D'aquesta manera, aconseguirien que les recla-macions s'eternitzin en la via judicial, o que els consumidors no pre-sentin gairebé reclamacions.

El Reial Decret quereforma el Comi-

tè Consultiu de laComissió Nacionaldel Mercat de Valors(CNMV) amplia elseus participantsamb dos nous vocals"En representació deles infraestructuresde mercat, emissors,inversors, entitats decrèdit i assegurado-res, col·lectius pro-fessionals designatsper la CNMV i dels fons de garantia de inversors ". És a dir, de totsels ens que governen l'economia, mentre els consumidors seguirangairebé indefensos amb la sola presència d'ADICAE, representant delConsell de Consumidors i Usuaris. També pretenen la designació pelConsell de la CNMV d'un vocal "entre acadèmics de reconegut presti-gi ", un element d'intervenció directa de la CNMV en el Comitè mitjan-çant el seu Consell.

NO ENS DEIXARAN PRESENTARRECLAMACIONS AMB

CONTINGUT ECONÒMIC

PROTECCIÓ AL CLIENT: VOLENCOBRAR PER DONAR INFORMACIÓ

MÉS PODER ENCARA PER ALA BANCA A LA CNMV

15


TARDOR 2011

aicec confidencial


El Banc d'Espanya vol"reduir la dependència" del'euríbor. Així ho reconeixun projecte de circular queprepara aquest organisme ique respon a les exigènciesdel lobby bancari. Des de faanys que a les entitats decrèdit no els agradal'euribor, per ser el tipusd'interès més barat per alsconsumidors. Ara, en plenaallau de reformes en el sis-tema financer, el Bancd'Espanya torna a concedir-li a la banca les seves exi-gències, i s'inventa un tipusnou: "tipus de permutad'interessos a 5 anys (IRS)”.

Davant d'un context ques'acosta de tipus baixos, ellobby bancari ja s'ha moguti, com sempre, ha comptatamb la complicitat del Bancd'Espanya que torna a de-mostrar una vegada més el

seu caràcter de "patronalpública de la banca" i la se-va nul·la voluntat de prote-gir els drets dels consumi-dors. Ja no vol sentir parlard'euribor perquè suposariaun tipus d'interès més eco-nòmic per als consumi-dors i menys rendibleper a la banca. Elprojecte de circularque prepara elBanc

d'Espanya en aquestsentit és un nouatac als dretsdels consu-midors.

EN UN ATAC DE CINISME, BOTÍN DEMANAQUE “ES FRENI EL TREN DE L'EXCESSIVAREGULACIÓ BANCÀRIA”

En una nova ostentació de cinisme Emilio Botín, president delgrup Santander, ha carregat contra, segons la seva opinió, exces-siva regulació que s'està imposant al sector bancari, que pot "po-sar en perill la capacitat de la recuperació econòmica mundial. Ésel moment de frenar el tren regulador i valorar i calibrar l'impactede les mesures que ja estan en marxa", en referència a les propos-tes que circulen en el mercat per obligar a una major recapitalitza-ció de la Banca.

Des del punt de vista dels consumidors, les paraules d'EmilioBotín resulten altament ofensives. Cal ressenyar que precisamentla tendenciosa regulació del sistema bancari ha permès al seubanc, i al gruix de les entitats bancàries, practicar abusos hipote-caris, augmentar indiscriminadament les comissions bancàries icomercialitzar massivament productes tòxics com les participa-cions preferents, els swaps hipotecaris o els pagarés. En molts ca-sos, a més, sense informar degudament als consumidors, saltant-se a la torera la normativa europea. Realment viu al peu del carrero ho segueix fent en la seva particular bombolla, habitualment co-rresponent a les rendes altes?

PLANS DE PENSIONS PRIVATS: UNARUÏNA PER A L'ESTALVIADOR

LES TAXADORES IMMOBILIÀRIES, EXPEDIENTADES PER

LA COMISSIÓ NACIONAL DE LA COMPETÈNCIA

Nou atac del Banc d'Espanya alsconsumidors: vol eliminar l'euríbor com

a índex hipotecari de referència

Durant aquests últims mesosde l'any els consumidors serembombardejats amb les conegudescampanyes de captació d'estalviper a la jubilació. L'evoluciódels plans de pensions privats éscada vegada més negativa, unnegoci per a les entitats finance-res i un mitjà per atrapar durantanys als consumidors, ja que notenen liquiditat.

La seva rendibilitat és inferiora la inflació i a la dels bons del'Estat. Les xifres parlen per sisoles: invertir els estalvis enplans de pensions privats no surtrendible. Així, la decadènciad'aquest producte d'estalvi conti-nua: als únics incentius fiscalsque existeixen cal sumar ara lapoca rendibilitat que estan ofe-

rint els plans de pensions privatsdurant els últims mesos.

En concret, veient les dadesdels últims cinc anys, veuremque la rendibilitat mitjana pon-derada dels plans de pensions haestat del 2,76% i, en els últimssis anys, del 3,08%. Però encomparar aquesta dada amb elde la inflació que, en els últims12 mesos, ha pujat un 3% i acu-mula una pujada del 11,5% enels últims cinc anys es dedueixque la rendibilitat positiva delsplans de pensions no és tal jaque s'està perdent poder adquisi-tiu en ser aquesta inferior a la in-flació..

La Direcció d'Investigacióde la Comissió Nacional dela Competència (CNC) haobert un expedient sanciona-dor per possibles conductesanticompetitives en el sectorde la prestació de serveisprofessionals de taxació, con-sistents en la fixació de preusmínims per a la valoració debéns immobles o d'altres con-dicions comercials o de ser-veis. Unes pràctiques que

minven la competència en unsector que, controlat en granpart per les entitats finance-res, va contribuir decidida-ment a la creació de la bom-bolla immobiliària.

ADICAE ha demanat queels serveis de taxació preser-vin la seva independènciaprofessional pel que fa a lesentitats de crèdit. A més, elsinformes de valoració i taxa-

cions que siguin aportats pelconsumidor previs a la con-tractació d'un préstec o crèdithipotecari, dins el terminiprevist, haurien de ser accep-tats per l'entitat financera,sense perjudici de comprova-cions posteriors de l'entitatque no haurien de repercutiral client que aporta la taxa-ció. Hauria de ser nul qualse-vol pacte en contra que con-tradigui aquesta regulació.

PAGARÉS: UNA OPCIÓ ARRISCADA PER ALS

ESTALVIADORS

Bancs i caixes es troben enplena campanya per captarl'estalvi dels consumidors.L'objectiu és utilitzar-lo percobrir els seus deutes, ja queels mercats de crèdit majoris-tes els han tancat pràctica-ment les seves portes. Així,les entitats financeres inten-ten que siguin els consumi-dors els que els treguin delproblema que elles mateixess'han creat.

Per aconseguir-ho estan re-corrent a productes com elspagarés, que exigeixen undesemborsament mínim im-portant, són difícils de ven-dre abans del seu venciment icomporten major risc per alsconsumidors que els compteso els dipòsits, però que elspermeten oferir una majorrendibilitat (ja que no reque-reix una aportació extra alFons de Garantia, com en el

cas dels dipòsits que superenactualment el 3,15% TAE, iper tant, no estan garantits encas que l'entitat faci fallida).És molt important conèixer lasituació financera de la nos-tra entitat, la seva solvència(disponibilitat d'efectiu) i laseva vinculació amb el maó,ja que aquest podria ser unllast considerable.

16

Consumidorsl’ economia delscontraportadaTARDOR 2011Consumidors


Units som més forts. Associa't i guanyaràs

LLEIDAAvda. Francesc Maciá, 35 8º E, C.P. 25007 TEL.: 973 23 09 71

MANRESA c/ Caritat nº 30 entlo. 2ª, C.P. 08241 TELF: 902 40 50 16

SABADELLC/ Rambla, 207, 4º planta C.P. 08202 TELF: 937 22 00 15

MATARÓCamí Ral 453-457, 3r 1a, C.P. 08301, TELF: 93 755 22 74,

AICEC-ADICAE BARCELONA - COORDINACIÓc/ Entença, 30 entlo 1ª, C.P. 08015 TELF.: 93 342 50 44 - FAX: 93 342 50 45

web: www.aicec.adicae.net, e-mail: [email protected]

Amb la col·laboració de:

ÍndexEDITORIAL

En portadaLa mobilització popular com a arma de defensa dels dretsdels consumidors

CrèditsTregui partit a la seva assegurança de la llar

Pág. 2

Págs. 6

Aicec ConfidencialEls casos més sagnants a Catalunya

Págs. 15

Pàgines centralsLes raons d'una Moratòria Hipotecària urgent

Págs. 8-9

Pág. 3

AICEC EN ELS MITJANS I LA SOCIETAT

ConsumidorsConsumir més per sortir de la crisi?

Pág. 4

ComissionsL'últim robatori de guant blanc de les entitats financeres

Pág. 5

Plataforma hipotecària"Cap iniciativa arribarà a bon port si abans no s'aprova una moratòriahipotecària"

Pág. 10

Casos col·lectiusactualitat dels casos col·lectius

Pág. 11

Estalvi - inversióPer un estalvi digne, productiu i amb drets

Pág. 12

EconomiaCaure en fora de joc

Pág. 13

plataforma hipotecàriaPLATAFORMA HIPOTECÀRIA D'ADICAE

Págs. 7

Crisi, recessió, amenaces als consumidors i a la ciutadania... suma isegueix

ADICAE, que continua aportant tota la seva experiència en defensadels consumidors enfront de la Banca...

Augmentar el consum per sortir de la crisi. Aquesta és la recepta queels poders polítics i econòmics fa temps que venent-nos com lasolució magistral a la situació actual.

Comissió per reclamació de posicions deutores vençudes.

En aquesta plataforma es realitzen tot tipus d'activitats informatives,formatives i reivindicatives per a la defensa dels seus drets i els delcol·lectiu de consumidors hipotecats.

Moratòria per la paralització dels processos judicials i embargamentshipotecaris i altres mesures legislatives.

Manuel Pardos, president d'AICEC-ADICAE, al Parlament de Catalunya

La recessió i la mala gestió aboca clubs esportius dediverses disciplines a la insolvència

Política de consumEl Govern de Zapatero s'acomiada donant barra lliure alsabusos financers

Pág. 14

La liquidació d'Afinsa reafirma la inoperància de la justícia per donaruna solució raonable al major frau als estalviadors conegut a Espanya.

E l President d'AICEC-ADICAE, Manuel Pardos, entrevistat pels mitjans decomunicació després de la seva intervenció a la Jornada sobre Caixes

d'Estalvi, celebrada el a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitatde Barcelona, denunciant la bancarització de les caixes i els seus efectes nega-tius sobre els usuaris i el territori.

E ls diferents membres d'AICEC-ADICAE han intervingut en mitjans coml'Avui, El Punt, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, TV3, BTV, Diari

de Girona, El Segre, Catalunya Ràdio, RAC1, Regió 7, Ràdio 4 i diversos mit-jans locals i digitals per parlar sobre els temes que més preocupen als ciuta-dans, com els productes d'estalvi i d'assegurances, les clàusules abusives, elnou Codi de Consum, el crèdit, els desnonaments, les hipoteques, les comis-sions bancàries, les mesures del Govern per sortir de la crisi o la bancaritza-ció de les caixes d'estalvi.

La presència de l'associació en els mitjans de comunicació catalans perdenunciar males pràctiques bancàries, reivindicar canvis i millores en elsdrets dels consumidors i opinar de manera crítica, objectiva i independentsobre l'actualitat s'ha multiplicat en els darrers dos anys, fet que confirma aAICEC-ADICAE com a un dels referents informatius del territori i dels usuarispel que fa a l'anàlisi de la realitat econòmica i financera.

E l Secretari General d'AICEC-ADICAE, Jofre Farrés entrevistat pel mitjans decomunicació a la roda de premsa sobre la macrodemanda judicial presenta-

da per l'associació en relació a l'abusiva “clàusula terra” de les hipoteques.

consumidores ediciÓ catalunya nº5:vaicec.adicae.net/archivos/edicio5.pdf · dors i usuaris no...

Documents