http://vilaweb.cat/ontinyent

@CineClubUtiye

#suggerenciesUtiye

Utiye Cine Club

En 1858, Henry Walter Bates, naturalista i explorador anglés, contemporani i company de Charles Darwin i Alfred Wallace -pares de la teoria de l’evolució-, iniciava un viatge que el duria a descobrir milers d’espècies animals i vegetals en el cor de l’Amazònia. Durant 5 anys, aquest explorador va residir en una de les àrees més inexplorades del planeta, l’Alt Amazones, i fruit d’aquesta experiència va escriure El naturalista per l’Amazones, on relata les experiències amb els pobles indígenes i les troballes científiques en la part central amazònica.

Ara, 166 anys després, els autors del documental, parteixen de la ciutat de Manaus per a seguir la mateixa ruta que el naturalista anglés va fer en el seu viatge, i visiten els llocs on va realitzar les troballes més importants. Amb la intenció de mostrar a l’espectador la realitat de l’Amazònia, els documentalistes intercalen referències del llibre escrit per Bates i les comparen amb la realitat actual.

Com ha canviat la selva i la gent, a quins reptes s’enfronten? Un recorregut de més de 600 quilòmetres els durà a poblacions que han crescut ràpidament al mig la selva i també a visitar menudes comunitats que viuen aïllades a les riberes dels extensos rius amazònics. Quin paper juguen aquests nous habitants en la conservació o destrucció de futur de l’Amazònia?

Un documental fet a partir del crowdfunding i que es nodreix d’un gran nombre de testimonis que abraça des de científics, investigadors i responsables institucionals a habitants de comunitats aïllades amb la intenció de mostrar com és l’Amazònia del present a partir d’una lectura del passat i quines incògnites s’obrin de cara al futur. Un futur que encara no està escrit.

TO: El Naturalista per l’Amazònia, 166 anys després de Henry Walter Bates. País Valencià. 2017. 56 minuts. Idioma: valencià-portugués. Direcció i guió: David Gironés i Dario Sancho. Fotografia i Muntatge: Dario Sancho. Música original: Óscar Albuixech.Traducció del portugués: Carolina Soriano, David Gironés i Dario Sancho.

EL NATURALISTA PER L'AMAZÒNIA, 166 ANYS DESPRÉS DE HENRY WALTER BATES

ESTRENA ÚNICA SESSIÓ: divendres 28 d’abril a les 20 h, amb la participació dels directors Centre Comercial El Teler. Entrada gratuïta

REVISTA DEL CINE CLUB UTIYEAbril 2017 - Número 167

Heidi (AnukSteffe) és una òrfena de huit anys, criada pel iaio (Bruno Ganz) en les muntanyes suïsses. Junt amb el seu amic Pedro el cabrer (QuirinAgrippi), cuida de les cabres del iaio i gaudeix de la llibertat en la muntanya. Però un dia la seua tia Done't (Anna Schinz) decideix portar-la a la ciutat de Frankfurt per a ser educada en una família adinerada. Allí farà amistat amb la filla invàlida de la família, Klara (Isabelle Ottmann).

TO: Hedi. Tunísia. 2016. 88 minuts. Idioma: àrab sub. castellà. NR-7Director: Mohamed Ben Attia. Guió: Mohamed Ben Attia. Fotografia: Frédéric Noirhomme.Música: Omar Aloulou. Intèrprets: Majd Mastoura, Rym Ben Messaoud, Sabah Bouzouita, Hakim Boumessoudi, Omnia Ben Ghali Millor Actor al Festival de Berlin

HEIDI, UN VIENTO DE LIBERTADde divendres 21 a dijous 27 d’abril Centre Comercial El Teler

sessions a les 18 h, 20:15 h i 22:30 h

Tom Ford és un reputat dissenyador de moda guardonat amb nombrosos premis entre els quals podríem destacar els de Dissenyador de l’any per GQ i pel Consell de Dissenyadors de Moda d’Amèrica (2001), el Premi al millor vestit de nit al Saló de la Fama de 2004 (una creació de Ford per a Yves-Saint-Laurent), el Mesnwear Designer of the Year del 2008 (nominat també el 2010) o el CFDA Fashion Awards del 2015.

El 2005, quan ja és un dissenyador afamat, anuncia la creació de la productora cinematogràfica Fade yo Black i el 2009 ens sorprén amb un magnífic film, impecable

TO: Nocturnal animals. USA. 2016. 115 minuts. Idioma: anglés sub. castellà. NR-16Director: Tom Ford. Guió: Tom Ford (Novel·la: Austin Wright). Fotografia: Seamus McGarvey. Música: Abel Korzeniowski. Intèrprets: Amy Adams, Jake Gyllenhaal, Aaron Taylor-Johnson, Michael Shannon, Armie Hammer, Isla Fisher, Michael Sheen, Laura Linney, Kristin Bauer van Straten, Karl Glusman, Ellie Bamber, Toni French, Amanda Fields, Karli Karissa, Carson Nicely, Lee Benton, Imogen Waterhouse, Jena Malone.

ANIMALES NOCTURNOS

estèticament: A Single Man, amb una superba interpretació de Colin Firth i amb la deliciosa música del poc conegut aleshores (en l’àmbit de les BSO) compos i tor po lonés Abe l Korzen iowsk i .

Precisament la música de Korzeniowski resulta essencial per a captar l’atenció dels espectadors de Nocturnal animals jades del seu inici, una música que fa de total contrapunt a unes imatges alentides en què vegem un poc estranyats dones obeses ballant nues mentre van apareixent els crèdits inicials (sols he vist una cosa semblant a l’excel·lent curt Máquina de Gabe Ibáñez). No, els animals nocturns als quals fa referència el títol del film no tenen res a veure amb aquestes dones, ni tampoc fan referència als

violents malvats del segon relat que conté el film.

Basat en el relat Three Nights (Tony & Susan) d’Austin Wright, el director confecciona dos relats paral·lels. Per una banda, la vida sofisticadament buida d’una triomfadora del món de l’art (un món que ha de conéixer massa bé el director) on tot és pulcrament inundat per unes llums gèlides artificials, i per altra, el relat que li ha enviat a Susan la seua ex-parella i que aquesta

de divendres 28 d’abril a dijous 4 de maig Centre Comercial El Telersessions a les 18 h, 20:15 h i 22:30 h

llig a les inacabables nits (pràcticament mai dorm), un relat de violència filmat majoritàriament en exteriors i en interiors “bruts”, poblat de persones que viuen a un món tel·lúric totalment oposat al de la protagonista, unes imatges banyades ara amb llum natural i terrosa (magnífic treball del director de fotografia Seamus Mcgarvey, reconegut sobretot pels treballs per a Joe Wright; Atonement i Anna Karenina).

Esplèndid film i, alhora, molt diferent del seu anterior. Esperem que Tom Ford vaja a poc a poc dedicant més temps al cinema, encara que els fashion lovers no puguen gaudir tant de les seues creacions. No us la perdeu. Le Nosferat.

L’objectiu principal que segueix aquest film és la fidelitat a la història original, objectiu que compleix a la perfecció. Heidi és una història tendra que evoca la infància de tots aquells que han crescut coneixent les aventures d’aquesta xiqueta de galtes roses, interpretada per la debutant AnukSteffe, que desplega naturalitat i tendresa en cadascun dels plànols.

És clàssic, és pura infantesa envoltada en una realitat i en un ambient que destaquen per la

n o s t à l g i a . P r e s e n c i e m l’homenatge del director suís Alain Gsponer a una època inoblidable de naturalesa i oda a l’amistat, amb la també inoblidable s e n y o r e t a R o t t e n m e i e r (KatharinaSchüttler) i la rigidesa front a les normes i el seu compliment.

Es podria resumir Heidi com una pel·lícula que no busca res més enllà de l'emoció, tan senzilla en els objectius com en el

plantejament i conseqüent amb el missatge de l'obra original. Una adaptació que es manté fidel a un discurs blanc i amable que, encara que no aporta res de nou, suposa un bàlsam d'optimisme enmig d'una realitat on la innocència es perd cada vegada abans. Supertramp.

Per la seua forma d'enfonsar el bisturí en les emocions quotidianes i la manera de mirar el món (el seu, el d'Iran, concretament) l’han comparat amb Antonioni i Haneke; però, en realitat, Asghar Farhadi no és epígon de ningú. Segurament, aquest domini del silenci estrepitós que revela en pel·lícules com Nader i Simin, una separación o el seu darrer film, El viajante, siga resultat d'un caràcter analític que manté ferma la tensió entre el ciutadà Farhadi, concernit per la societat que l’ha forjat com a artista, i les pulsions familiars, que escapen a qualsevol interpretació definitiva sobre l’Asghar íntim i contradictori.

Aquesta vegada, inicia la pel·lícula amb una premonitòria metàfora visual: Enad i Rana, una jove

TO: The Salesman. Iran. 2016. 125 minuts. Idioma: farsi sub. castellà. NR-12Director: Asghar Farhadi. Guió: Asghar Farhadi. Fotografia: Hossein Jafarian. Música: Sattar Oraki. Intèrprets: Shahab Hossein i ,  Taraneh Al idoost i ,  Babak Kar imi,  Mina Sadat i .Oscar a Millor Pel·lícula de parla no anglesaMillor Actor i Millor Guió al Festival de CannesNominada a Globus d'Or a Millor Pel·lícula

EL VIAJANTE

Els protagonistes de Loving són una parella que es mou en un univers d'aparença lírica i fons èpic. L'amor sobre totes les coses, per damunt de la llei. La història cal ubicar-la a l'estat nord-americà de Virgínia, en els anys 60, quan encara estava prohibit el matrimoni interracial. «Diga-li al jutge que estime  la meua dona» diu a l’advocat el marit il·legal, el magnífic Joel Edgerton. Hi ha millor defensa que eixa?

Jeff Nichols conta la seua història de racisme fugint de qualsevol estereotip i llevant-li qualsevol element melodramàtic. Loving concep l'amor com un element natural, que pareix

TO: Loving. USA. 2016. 123 minuts. Idioma: anglés sub. castellà. NR-16Director: Jeff Nichols. Guió: Jeff Nichols. Fotografia: Adam Stone. Música: David Wingo.Intèrprets: Joel Edgerton, Ruth Negga, Michael Shannon, Marton Csokas, Nick Kroll, Jon Bass, Bill Camp, David Jensen, Alano Miller, Sharon Blackwood, Chris Greene.Nominada a Oscar a Millor Actriu.Nominada a Globus d'Or a Millor Actor i Millor Actriu, d'entre altres.

LOVING

una hereva moderna de les grans pel·lícules de l'època muda. Sense quasi diàlegs, cinema pur.

Obra serena en temps agitats, Loving es basa en la mirada tranquil·la, intel·ligent i càlida de la dona, la meravellosa Ruth Negga.

Com s'ha pogut llegir entre línies, Nichols es remunta als Estats Units en els anys seixanta per a contar una història real, la d'un home blanc i una dona negra que s'estimen, esperen un fill i decideixen casar-se.

Una realitat que ara pareix tan normal i racional, suposava en aquella època penes d'un any de presó, que sols podia ser commutada a canvi que la parella deixara durant 25 anys el lloc on havia nascut i viscut.

No hi ha temptacions de maniqueisme per part del director, ni linxaments del Ku Klux Klan, ni violència efectista. Tan sols la constatació d'una injustícia intolerable, del trencament emocional i la defensa de la  dignitat que fan els desterrats, l'eterna presència de la por a ser atrapats si tornen a les arrels que tant enyoren, la beneïda explosió dels drets civils.Nichols descriu amb claredat unes lleis pròximes a la barbàrie. També la capacitat de resistència dels condemnats al desarrelament. I compta molt bé com

de divendres 14 a dijous 20 d’abril Centre Comercial El Teler

sessions a les 18 h, 20:15 h i 22:30 h

aconseguiren l'abolició amb l'ajuda d'advocats, periodistes i la solidaritat entre persones cíviques i racionals de qualsevol color.

Tot i que la història pareix molt llunyana, el director en una de les rodes de premsa recordava que en algun estat de nord-americà s'ha mantingut la prohibició de matrimonis interracials fins a l'any 2000.

La crítica ha assenyalat que, el que podia haver sigut un argument de carn de telefilm, el director ha aconseguit fer una pel·lícula d'una claredat i bellesa inqüestionable. Kaligari.

parella a la qual tardem a veure respirar tranquils, han d'eixir corrents del pis en què viuen perquè hi ha l’amenaça que s’esfondre d'un moment a un altre. Farhadi, que agita subreptíciament la càmera, mostrarà les esquerdes més tard, quan recupere la metàfora per a recordar-nos que, efectivament, l’enfonsament al cap i a la fi no és més que un gir de la dura realitat capaç de passar-nos per damunt, sense prendre ostatges de cap mena.

Enad i Rana són actors i preparen l'estrena de Mort d'un viatjant, l'obra d'Arthur Miller que apunta a la demolició del somni americà i els seus desviaments en forma d'alienació sentimental. La mudança obligarà la parella a instal·lar-se en un pis en què l'anterior inquilina no ha passat a arreplegar els mobles que va deixar en una de les habitacions, tancada amb clau. Una premissa aquesta que a Hollywood hauria donat per a cinc pel·lícules de terror. Per sort, Farhadi és més aficionat a l’«esglai» bàsic, a la violència terrenal, per dir-ho així, d'aqueixos altres dimonis que ni tan sols necessiten sofisticats sobrenoms ni màscara per a amoïnar-nos i esfondrar, per fi, la façana que il·lusòriament ens protegia de l'exterior.

El viajante mostra de nou l'aparent senzillesa amb què aquest director construeix històries, quasi sempre brutals, des d'una falsa normalitat trencada per la

de dimecres 5 a dijous 13 d’abril Centre Comercial El Teler

sessions a les 18 h, 20:15 h i 22:30 h

impudícia d'un entorn hostil, que adverteix en la dona el seu instrument de catarsi. Els dos actors protagonistes, Shahab Hosseini i Taraneh Alidoosti, vells coneguts de Farhadi, signen unes interpretacions a un nivell extraordinari. Les reaccions, els silencis, les mirades d’ambdós atorguen expressivitat i no poca mesura a uns personatges que no admeten més gestualitat que la imprescindible. Reflecteixen la caiguda personal minut a minut, marcada per la sintaxi d'un relat que puntua amb silencis impotents, no tant l'absència de respostes com del mateix aire amb què un respira. O, potser, una certitud que es repeteix en totes les cintes de l'iranià: l'expectació impassible davant la banalitat de la violència. Son of Shaft.