coneguem els nostres boscos -...

CONEGUEM ELS

NOSTRES BOSCOS

Petits

(3 a 8 anys)

29 Mira on trepitges

31 El meu arbre

Pàg. Nom de l’activitat

33 La paleta de colors

3 Terra fina, terra grossa 35 Un bosc per a tots

5 Fang i sorra

37 Recerca de minúcies

7 Moviments al bosc

39 La tardor al bosc

9 Formigues i marietes

41 Estampació amb elements naturals

11 Escoltem i fem soroll 43 Els petits animals del bosc

12 Què s’emporta el vent 45 El llenguatge dels animals

13 Els sons dels animals

15 Flors i colors

17 Les plantes aromàtiques

19 El cau del ratolí 47 Conills i guineus

21 Coses estranyes al bosc 49 Pèls i plomes

23 Bosc a les fosques 51 Mussols i ratolins

25 Les sabates màgiques 53 Una teranyina al bosc

27 Representem el nostre bosc

28 Pals, pedres i pinyes...

DESCOBERTA DEL MEDI I TALLERS

JOCS DE SIMULACIÓ,

AVALUACIÓ I CLOENDA

LES ACTIVITATS

TERRA FINA, TERRA GROSSA

• Despertar la capacitat d’observació i la curiositat • Afavorir la manipulació amb les terres. • Potenciar la captació d’informació a través del tacte. • Adonar-se de la textura de la terra. • Treballar les mides i dimensions a partir dels grans de sorra

i de les pedres. • Potenciar la representació de la realitat amb diferents ele-

ments.

1. Busquem la sorra

Començarem parlant dels llocs on trobem la sorra. “En teniu al pati de l’escola?” “Quants colors creieu que pot tenir la sorra?”

En un marge del camí ens aturem a remenar la terra. Parlarem del color, dels granets que la formen, si són grans o petits...

2. La sorra de colors

Busquem sorra de diferents colors i amb uns talls de cartolina que tenen el mateix color els nens i nenes van etiquetant els diferents tipus de sorra. També podem fer pilons, barrejar-la i trobar colors nous.

Podem aprendre a dibuixar sobre la sorra i comprovar com podem esborrar fàcilment el dibuix només passant-hi la mà planera o fins i tot bufant una mica.

1 hora

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

OBJECTIUS Durada de l’activitat

Conceptes

Conceptes relacionats

Procediments

Valors i actituds

Interès i curiositat per l’entorn, respecte vers els companys, esperit crític, creativitat.

Comparació, coordinació de moviments, experimentació, identificació de semblances i diferències, manipulació d’ele-ments, manipulació d’estris.

Humitat, sequera, colors, tac-tes, mida i forma,

Separació mitjançant estris.

De 3 a 5 anys Tipologia de l’activitat: Experiència

3. Els castells i les muntanyes de sorra

Remenem terra, ens embrutem les mans, mirem les pedretes són grans o petites... Passem la terra per diferents garbells i fem sorra cada vegada més fina.

Amb aquesta sorra podem embrutar el cotó i representar amb ell sobre unes cartolines les muntanyes que ens envolten.

Busquem sorra fina i sorra gruixuda. Barregem colors. Provem de fer figures diverses (galledes, rasclets,...). Podem fer una pi-lota? La sorra es trenca. Com la podem fer? Ens cal mullar la sorra. Barregem sorra i aigua. Fem fang.

Garbes, galledes, pales, altres estris de platja, cartolines dels colors de la sorra, safates

...DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

EXTENSIONS DE L’ACTIVITAT

SUGGERIMENTS Més recursos

Materials

FANG I SORRA

• Experimentar amb materials, substàncies i objectes, emprant diferents vies sensorials.

• Desenvolupar una observació entorn a l’aigua i la terra que comporti activitat intel·lectual (classificació, interpretació de fenòmens,...).

• Familiaritzar-se amb les característiques de l’aigua i de la terra.

• Adonar-se de la importància que l’aigua té per les plantes i

pels animals.

• Interrelacionar l’aigua i la terra i experimentar al voltant dels

canvis que es produeixen alhora de barrejar-los .

1. L’aigua s’amaga dins la terra

Un cop hem experimentat amb la terra i amb l’aigua podem plante-jar una activitat amb la interacció d’aquests dos elements.

Barregem la terra i l’agua i observem els canvis. Deixem córrer l’ai-gua per pendents de terra. On va a parar l’aigua? Intentem fer un riuet, i provar de fer preses enmig del riuet amb pedretes. Afegim terra seca damunt el riu. L’aigua desapareix, el riu s’asseca.

2. Fem fang!

Posem terra dins una ampolla de plàstic i afegim aigua. Filtrem l’ai-gua i parlem del seu color. La terra surt mullada, és com el fang que fem servir a l’escola. L’intentem moldejar i fer figures.

1hora



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Atenció, cooperació, creació, interès i curiositat per l’entorn, respecte vers als companys.

Creació, establiment de relació causa-efecte, coordinació de moviments, imitació, manipula-ció d’elements, observació, treball en grup.

Humitat, sòl, moviment de l’ai-gua, l’aigua com a element transformador, barreges.

La pluja i la seva importància.


3. Les marques en el fang

Aplanem la terra mullada i l’apretem amb una fulla per a deixar-la marcada. Provem de fer diferents marques amb diferents elements naturals. També provem de deixar-hi una petjada del nostre peu.

Mirem pel voltant tot cercant altres petjades d’altres animals en el fang.

Galledes, pales, garbes i altres estris per jugar amb la sorra

Bidó d’aigua

Regadores

Tubs i ampolles




Materials

MOVIMENTS AL BOSC 3 a 8 anys Tipologia de l’activitat: Joc psicomotriu

• Despertar la capacitat d’observació i la curiositat.

• Experimentar amb l’espai que ens envolta i de la nostra re-

lació amb ell.

• Provocar sensacions tranquil·les i lúdiques en un espai natural.

1. Escampats pel bosc

Individualment o en grup es situen al bosc. Es nens i nenes hauran de simular objectes que es mouen amb el vent. Aquesta activitat ad-met moltes variants, relacionades amb el nivell senso-motor del nen/a:

2. Som elàstics

Ens col·locarem ocupant el màxim espai, ocupant el mínim espai, i d’aquesta manera aprendrem a posar-nos amples i a posar-nos es-trets.

3. Ens movem

Ens desplaçarem pel prat ràpid, a poc a poc, en parelles, per pa-quets de 3, 4 , 5...

Imitarem animals que es desplacen de diferent manera: les serps (per terra), els ratolins (de quatre grapes), els saltamartins ( a salti-rons amb els peus junts)...

També podem imitar objectes movent-se: pedres ( rodolant) ...

30 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds


Coordinació de moviments , establiment de relacions causa-efecte, manifestació de senti-ments, observació, deducció

Espai, moviments

Adaptació al medi

Fulards, o element per delimitar un espai.

Representem el nostre bosc

Reproduir formes, figures i/o elements del medi natural.

Realitzar dramatitzacions, representant la significació i donant vida a cadascun dels elements que s'està reproduint amb el cos. (Per exemple, el bosc).

Presentació de l'activitat, en la qual es parla dels elements cone-guts que formen un bosc: formes, colors, mides, etc.

Cada nen/a escenificarà una figura (la que més li agradi): arbre, flor, cargol, formiga, ocell, pedra, papallona, guineu, conill, serp, cuc, etc. A la sala aniran representant el conjunt del bosc.

Finalment es parla de l'abundància i les relacions dels elements.



SUGGERIMENTS

Més recursos

Materials

3. Mesurem l’espai

Delimitant un espai podem jugar a mesurar l’espai caminant amb els peus junts, caminant amb passes de gegant, amb pas-sos de formiga...

De la mateixa manera treballem la distància i els conceptes lluny i a prop o els de línia recta o corba.

4. Ara ens relaxem

Es treballa la relaxació. Ens estirem sobre la herba, som fulles d’arbres, i movem a poc a poc la punta dels peus i els dits de les mans. Ens fixem en les capçades dels arbres, les formes dels núvols... Hauríem d’aconseguir una estona molt tranquil·la i silenciosa

FORMIGUES I MARIETES De 3 a 5 anys Tipologia de l’activitat: Experiència


• Desenvolupar actituds de respecte cap a la natura, tenint cu-

ra a l’hora de recollir els animals i a l’hora de tornar-los a deixar lliures.

• Exercitar la coordinació i el control motriu en desplaçar-se

per un entorn natural.

• Desenvolupar habilitats a l’hora de capturar diferents ani-

mals petits.

1. Qui viu al bosc?

Els prats i els boscos que envolten estan plens de vida. Podem trobar molts animals petits que viuen amagats al terra, sota les fulles, a l’es-corça dels arbres...

2. El conte de l’escolopendra

L’activitat s’inicia amb el conte de “L'Escolopendra”, que ens ajuda-rà a presentar diferents invertebrats del prat, i a compartir el que sabem d’aquests petits animals. Es presenta el repte de capturar-los per a poder-los observar i aprendre més d’ells. Parlem d’on s’ama-guen i d’on els podem trobar.

1 hora



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Atenció, constància, interès i curiositat per l’entorn, respecte per la biodiversitat, respecte pels companys.

Classificació, coordinació de moviments, identificació de semblances i diferències, mani-pulació d’éssers vius, observa-ció, treball en grup.

Animal, alimentació, flora, in-sectes, aràcnids

Medi

3. Provem de trobar-los?

Mirem de trobar aquests animals, amb els pinzells anirem se-guint-los fins que es posin en un refugi, allà els capturarem amb cura. Per això utilitzarem unes paperines de paper. També tindrem pinzells per tal de manipular-los sense fer-los mal.

Els animals capturats els anirem dipositant en uns terraris grans. Després, tots junts, anirem descobrint coses sobre ells: els colors, com caminen, on s’amaguen, que mengen...

En acabar l’activitat tornarem a deixar els animals en el seu me-di.

Fitxes invertebrats del bosc Fitxes grans d’insectes

Llibres de invertebrats

Pots trampa

Pinzells

Lupes de mà

Terraris

Plàstic

Plaques de petri




Materials

ESCOLTEM I FEM SOROLL De 3 a 5 anys Tipologia de l’activitat: Joc sensorial


• Desenvolupar actituds de respecte cap a la natura.

• Exercitar la coordinació i el control motriu en desplaçar-se en un entorn natural.

• Potenciar la captació d’informació a través de l’oïda.

• Crear una situació agradable i tranquil·la a dins del bosc.

• Fomentar la descoberta de la natura en silenci.

• Adonar-se que al bosc hi ha animals que fan soroll.

• Despertar l’afecte pels ocells

1. Busquem el silenci

Abans d’endinsar-nos al bosc, farem una rotllana per explicar què anem a buscar al bosc. Al bosc s’hi poden trobar moltes coses i un d’elles és el silenci. A veure si serem capaços de trobar-lo.

Plantejarem la cerca del silenci com un manera d’escolar què ens diu el bosc.

2. Escoltem el bosc

En un racó del bosc ens aturem i seiem a terra. Expliquem als nens i nens que hem vingut a escoltar el bosc. Seiem una estona i deixem un temps prudencial perquè els nens/es es trobin còmodes. Tots en silenci mirem d’escoltar els sons que surten d’aquest bosc.

Mirem de parlar d’aquests sorolls: estan lluny/a prop, qui els fa, els podem imitar... En aquest punt podrem parlar del silenci: hi ha silen-ci al bosc?. Si fem nosaltres soroll, sentim els sorolls del bosc?...

Provarem de moure’ns pel bosc, d’un en un sense fer soroll. Després ho intentarem tots junts.

També ens podem moure fent molt soroll, però sense parlar.

30 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Atenció, interès i curiositat per l’entorn, respecte pels com-panys, responsabilitat.

Observació, atenció, imitació, treball en grup, comparació.

Bosc, hàbitat, ocells, comunica-ció.

Llenguatge.

QUÈ S’EMPORTA EL VENT



• Desenvolupar una observació entorn a l’aire que comporti acti-

vitat intel·lectual (classificació, interpretació de fenòmens,...).

• Familiaritzar-se amb les característiques de l’aire i del vent.

1. La caseta del temps

Iniciarem l’activitat fent una rotllana al volant de la caseta del temps. Observem el temps que fa (calor/fred, aspecte del cel i presència o absència de vent). Mirem com es mouen les fulles dels arbres amb la brisa o el vent.

2. Què s’emporta el vent?

Quines coses d’aquest espai es pot emportar el vent?...

Entre tots intentem moure les fulles del terra, les enviem lluny, més lluny... Parlem perquè algunes de les coses no es poden moure amb el vent (pesat/lleuger...)

Mirem de mullar les fulles amb aigua. Les bufem però ja no volen gaire lluny. Ara pesen més.

1 hora



Conceptes

Procediments

Valors i actituds


Coordinació de moviments , dibuix, establiment de relacions causa-efecte, manifestació de sentiments, observació, deduc-ció

Temperatura, aspecte del cel, fenòmens atmosfèrics, intensi-tat del vent, pes, mida, formes

Materials estació metereològica i fitxes del temps

Materials

ELS SONS DELS ANIMALS

De 3 a 8 anys Tipologia de l’activitat: Joc de simulació

• Potenciar les possibilitats expressives del propi cos per ex-pressar i comunicar sentiments, emocions i necessitats.

• Imitació i experimentació dels sorolls que fan els animals per comunicar-se.

• Gaudir amb les dramatitzacions i interessar-se per expressar

missatges amb el propi cos.

1. El llenguatge dels animals

Comencem el joc tot parlant de quins animals són domèstics i viuen a les cases o a les granges, i quins són salvatges i viuen al bosc.

Parlem de com parlen i de quins sons fan. Quin és el so més es-trany? Si s’espanten o s'enfaden fan el mateix so?

2. El joc de les parelles

Juguen 12 parelles de nens/es que se separen per una corda a ban-da i banda de l’espai. Se’ls dóna una fitxa corresponent a un animal a cadascú. Aquestes fitxes estan per duplicat. Cada nen/a, imitant el so del seu animal, haurà de trobar la seva parella i li donarà la mà.

Aquest joc es pot fer a la llum del dia, o a les fosques (amb els ulls tapats, en grups més reduïts).

Finalment, es pot representar mímicament un animal mut (sense fer el so) i la resta ha d'endevinar-ho.

30 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Atenció, creativitat, respecte cap als companys/es.

Caracterització, coordinació de moviments, dramatització, ex-pressió gestual,

Animal, comportament.

Sons dels animals.

Fitxes animals

Fulards (opcional) Endevina qui sóc

Es presenta el joc que es realitzarà aprofitant els espais interi-ors, i clarificant les seves normes. Generalment és una activitat que es realitza en cas de pluja.

S'escull un voluntari que representarà un animal. La resta per grups li aniran fent preguntes i ell només podrà contestar afir-mativament o negativament. Un cop realitzades 5 preguntes, es realitzarà una prova de conducta: l'animal quan plou, o l'ani-mal menjant, o l'animal rient. Posteriorment es fa un sondeig de resultats. Si els grups no ho endevinen, es torna a fer el ma-teix procés: una sèrie de 5 preguntes més i una prova de con-ducta. I així fins que un grup ho encerta.



Materials

FLORS I COLORS

De 3 a 5 anys Tipologia de l’activitat: Descoberta temàtica i reconstrucció artística


• Desenvolupar actituds de respecte cap a la natura i no fent

malbé plantes, flors...

• Exercitar la coordinació i el control motriu en desplaçar-se per un entorn natural.

• Distingir colors, formes i mides diferents.

• Familiaritzar-se amb les quantitats: moltes/poques.

• Treballar el sentit de l’olfacte.

1. Anem a passejar !

Farem una passejada pels camins del bosc, però caminarem sempre per la part més assolellada, evitant els indrets més ombrívols. Ens agrada l’escalfor i la claror del Sol.

A algunes plantes també els agrada tant el Sol que només creixen en indrets molt arrecerats i ben assolellats. Són plantes que fan molt bona olor, plantes aromàtiques.

2. Quina olor...

Per trobar-les anirem acaronant les fulles de les plantes amb els dits, i si els dits capturen la bona olor de les plantes aromàtiques, ja n’haurem trobat una!. Cerquem farigola, romaní, espígol, sajolida, sàlvia...

Per agafar una mica de le cada planta, sense fer-la malbé i arrencar-la, farem servir la tècnica del “cargolet” i agafarem un brot de fulles aromàtiques que guardarem al cistell.

1 hora



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Atenció, interès i curiositat per l’entorn, participació, respecte pels companys.

Classificació, comparació, ob-servació,

Plantes aromàtiques, flora, co-lors, olors, plantes medicinals.

3. Els colors del bosc

De camí de tornada ens anirem fixant en els colors de les flors i d’altres elements del bosc.

Buscarem alguna cosa que sigui del mateix color que els nos-tres mitjons o que el nostre jersei.

Cercarem flors i quan les trobem ens fixarem en elles, sense agafar-les. Sobre un full amb diferents dibuixos de flors anirem donant color a aquelles que són iguals a les que trobem. Hau-rem de relacionar la forma de les flors amb el colors que tenen.

Cistells

Tisores

Fulards

Fulls de flors per pintar

Colors

Fer infusions de farigola o amb altres plantes aromàtiques trobades.



SUGGERIMENTS

Més recursos

Materials

LES PLANTES AROMÀTIQUES

De 4 a 8 anys Tipologia de l’activitat: Descoberta temàtica i sensorial

• Utilitzar el sentit de l'olfacte per a reconèixer algunes plantes.

• Tenir cura i destresa al recollir mostres de les plantes i evitar d'agafar mostres innecessàries de plantes, sense malmetre l'entorn.

• Conèixer algunes plantes aromàtiques i els usos tradicionals d'aquestes plantes.

• Potenciar actituds de respecte i cura envers les plantes aromà-tiques.

1. Els remeis tradicionals

S’inicia l'activitat, explicant com la gent de la zona aprofita algu-nes plantes aromàtiques i les remeieres i culinàries que tenen. Es parla de quines plantes aromàtiques coneixem, on viuen (indret amb molt sol, rocós, als marges...) i de com les podem reconèixer tot caminant pel bosc.

2. Despertem el nas!

Entre tots i totes decidim on anirem a cercar aquestes plantes (medi adequat) i quines pautes haurem de seguir per tenir cura d’aquestes): 1. Ens apropen a la planta que creiem que és i l'olorem (a quatre grapes). 2. Verifiquem, acariciant la planta amb els dits en forma de pin-ça, l'olor que s'ha quedat als dits. (Si no fa olor, la deixem i bus-quem una altra). 3. Un cop comprovada, agafarem una petita mostra (ram de fu-lles apical) utilitzant la tècnica del "cargolet". La mà esquerra fixa la planta i a la mà dreta recargola la mostra. Aquesta mostra la posarem al cistell.

1 hora



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Respecte i curiositat per les plantes, cooperació, participa-ció, respecte vers els companys/es

Experimentació, descripció, investigació, observació

Olfacte, tacte, olors, plantes aromàtiques, plantes curatives, plantes culinàries

Dependència del medi.

3. Observem-les

Les mostres s'aniran classificant als diferents cistells. Els nens i les nenes verbalitzaran les diferents olors: forta, molt forta o suau; agradable o desagradable (pudent); de llimo-na, d'all, d'herba o semblant a altres plantes. Amb la lupa s'observaran les glàndules de les fulles que contenen aques-tes essències. Posteriorment, explicarem els noms i les utili-tats de les plantes recollides.

4. El joc de les olors

L'activitat s'acaba amb el següent joc d’olors: es posen dife-rents mostres de les plantes recollides en pots etiquetats amb els noms de les plantes. Un infant voluntari farà la pro-va. Olorarà les diferents plantes i n'haurà de reconèixer una amb els ulls tapats.

5. Les bosses d’olor i les infusions

Es pot allargar l’activitat fent un taller de bosses d’olor: amb les plantes aromàtiques recollides cada nen/a farà una bos-seta d’olor. A més a més també es poden fer infusions amb les plantes medicinals provant diferents gustos i remeis.

Cistells

Lupes

Pots rosca

Fulards

• Jocs de simulació: “El ball de les plantes” • Taller: “Les bosses d’olor” • Taller: “Fem infusions”




Materials

• Realitzar un jardí (balcó) aromàtic a l’esplai.

EL CAU DEL RATOLÍ

De 4 a 8 anys Tipologia de l’activitat: Joc sensorial i de memòria visual

• Potenciar l'observació visual i la memòria de formes dels objectes

de l'entorn natural.

• Afavorir la capacitat d'extreure unes característiques o d'imaginar

-les, i representar-les de forma concreta.

• Recollir dades de l'entorn proper a partir de l'observació directa,

sistemàtica, mitjançant els sentits. • Potenciar les col·laboracions en tasques de grup.

• Potenciar l’afectivitat vers els éssers vius del bosc.

1. Què hi ha dins al cau?

L’activitat s’inicia al bosc on es troba una capsa prèviament pre-parada per l’educador/a. Als ratolins també els agrada molt recollir coses del bosc, i les guarden al seu cau. A vegades recullen coses ben curioses. Pot ser que es trobin caus com aquest.

L'educador anirà ensenyant a poc a poc tots els objectes trobats en el cau a la capsa (branca, pedra, pinya, aglà, ploma, fulla que punxa, fulla rodona...). Els anirà extraient de la capsa i amb molt d'ordre els anirà exposant a la vista dels nens sobre un fulard. No es dirà cap nom de cap objecte, però s’enumeraran. Es crearà un diàleg entre els nens/es i l'educador/a descrivint els objectes, les seves característiques i funcions. A poc a poc, en el mateix or-dre, s'aniran guardant els objectes.

1 hora



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Respecte per la biodiversitat, interès i curiositat per l’entorn, cooperació, participació, res-pecte vers els companys/es.

Observació, identificació de semblances i diferències, classi-ficació, comparació, deducció, treball en grup, expressió.

Cau, aliment, refugi, elements

del bosc, éssers vius .

Dependència del medi, adapta-ció.

2. El tacte

Una vegada ja es coneixen quins són els objectes trobats al cau i la seva funció, els infants posaran la mà a la capsa i haurà d’endevinar quin objecte està tocant, sense mirar-lo.

3. Construïm el cau d’un ratolí

Es motivarà a fer de ratolins i a reconstruir un cau d’un ra-tolí al més exacte possible al que hem vist. En grups de 4-5 nens aniran a la recerca dels objectes posant-los en un fu-lard. Al cap de 30 minuts, es tornen a ajuntar al grups, es comproven els objectes.

4. La cloenda

L’activitat es conclou tot posant en comú les coses apreses sobre aquests elements naturals.

Elements del bosc

Capsa del cau del ratolí

Lupes de mà

Fulards

• Activitat: “Amb els mitjons pujats”.

• Escollir un animal i investigar si a un parc proper de l’es-plai hi ha les condicions necessàries perquè aquest hi pu-guin viure i realitzar propostes per a millorar l’hàbitat (plantes aromàtiques, flors...).

Una clariana en mig del bosc 1999. Quaderns d’Educació Ambiental. Fun-dació Catalana de l’Esplai




Materials

COSES ESTRANYES AL BOSC

De 4 a 8 anys Tipologia de l’activitat: Joc sensorial i d’avaluació

• Fomentar la curiositat i l'observació.

• Exercitar la discriminació sensorial.

• Potenciar actituds de respecte i cura envers la natura.

• Potenciar la participació en els jocs, activitats i relacions de grup.

• Descobrir el paper dels sentits com un mitjà de relacionar-se amb els altres i amb el medi.

1. Els objectes camuflats al bosc

Els participant es mouen a través d’un itinerari per un bosc on s'han camuflat, col·locat i penjat diferents objectes es-tranys al bosc.

2. El camí de les coses estranyes

Els nens i les nenes en parelles de dos, aniran seguint l’iti-nerari establert, observant, detectant i memoritzant aquests elements estranys. Els elements que s’inclouen en aquest itinerari són ele-ments estranys de trobar a dins d’un bosc, elements que no hi haurien de ser en un bosc. Es col·loquen objectes que s’han utilitzat o vist durant l’estada o excursió i altres objec-tes com deixalles, animals dissecats i caixes-nius.

45 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Respecte per la biodiversitat, interès i curiositat per l’en-torn, cooperació, participa-ció, respecte vers els com-panys/es

Observació, expressió oral, memòria, avaluació

Instruments de descoberta

Avaluació d’aprenentatge

3. La cloenda

A la vegada que es refà el caminet pel bosc i es va recollint

els objectes amb tranquil·litat i silenci, es va reflexionant sobre la finalitat de cada objecte (per què serveix?, qui l'ha

posat?, a qui se li ha oblidat allò al bosc?).

L’activitat es conclou tot parlant de l’ús que les parelles al arribar al final del recorregut hauran d’anar recordant tot

allò que han observat.

Finalment, tots junts recordem quins objectes estaven ca-

muflats i amagats en em fet d’aquests objectes al llarg de les diferents activitats de descoberta de l’estada o excursió,

així com de les coses que hem après amb ells

Instruments de descoberta

Elements de la col·lecció de l’Escola de Natura

• Jocs de simulació: “Pèls i plomes”

• Fer un dibuix sobre les coses apreses durant les colònies.



SUGGERIMENTS

Materials

EL BOSC A LES FOSQUES

De 5 a 8 anys Tipologia de l’activitat: Joc sensorial


• Examinar, mitjançant el sentit del tacte, el tronc dels arbres, apreciant-ne les característiques externes: forma, olor, tacte, duresa, rugositat, mida...


• Classificar, recordar i reconèixer les dades obtingudes en les observacions realitzades

1. El nostre bosc

Es tracta d’un joc sensorial a un bosc amb diferents tipus d’ar-bres on els nens i les nenes, per parelles i un d’ells amb els ulls tapats, hauran de recollir la màxima informació d’un arbre del bosc, a través del tacte, identificar-lo posteriorment i comprovar les dades obtingudes visualment.

2. Toca-toca

El joc s’inicia formant parelles de dos participants, un és el nen-guia el qual acompanya a l’altre participant, el nen-sensitiu (qui anirà amb els ulls tapats). El nen-guia acompanya a la seva pare-lla fent un recorregut pel bosc fins arribar a un arbre escollit. El nen-guia posa en contacte al seu company amb l'arbre, i un cop fetes les presentacions, aquest haurà de recollir la màxima infor-mació de com és el seu arbre, com és la seva escorça, el tacte de les fulles, si té fruits, si té branques baixes o altes, si l’escorça té molsa...i l’haurà de intentar memoritzar. El nen-sensitiu ha de tocar, colpejar, abraçar, acaronar i, sobre tot, estimar el seu ar-bre, que es convertirà en el seu arbre amic.

30 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Apreciació, atenció, receptivitat, afectivitat vers els arbres, coo-peració, participació, respecte vers els companys/es

Experimentació, caracterització, comparació, orientació

Tacte, sentits, orientació bosc, tipus de vegetació, molsa, lí-quens, fulles i altres elements del bosc

Freqüència/abundància d’espè-cies

3. Buscant l’arbre amic

Després, d'acomiadar-se, el nen-guia porta al seu company de tornada al punt de partida. A continuació, amb els ulls oberts, els nens-sensitius han de trobar el seu arbre amic, l’ha de reconèixer. Cada nen/a quan troba els seu arbre és felicitat pel grup i pel seu company-guia. Finalment, amb tot el grup es realitza una posada en comú comentant quins arbres són, si hi ha molta diversitat d’espècies, què els ha ajudat a identificar el seu arbre amic.

Fulards

• Taller: “El meu arbre” • Activitat: “Els sons del bosc” • Taller: “Un bosc per tots”

• Realitzar un concurs de poemes sobre el bosc Una clariana enmig del bosc 1999. Quaderns d’Educació Ambiental. Fun-dació Catalana de l’Esplai




Materials

LES SABATES MÀGIQUES

De 4 a 8 anys Tipologia de l’activitat: Descoberta i experimentació

• Conèixer els elements naturals que ens envolten i les seves característiques.

• Exercitar la coordinació i el control motriu individual en desenvolupar-se per un medi natural.

• Entendre la importància del sòl com a suport de la vida.

• Familiaritzar-se amb alguns grups d’éssers vius del sòl.

• Fomentar la curiositat i l’observació.

• Potenciar actituds de respecte envers la natura.

1. Els fruits del bosc

Es tracta d’una activitat d’experimentació a realitzar durant un breu itinerari pel bosc. L’activitat consisteix en identificar les ca-racterístiques de certs fruits de plantes que s’enganxen a la llana i per tant al pèl dels animals per poder ser transportats (fan un vi-atge llarg) i allà on arriben, si es desprenen i la terra es bona, po-den créixer i formar una nova planta.

2. Ens posem els mitjons!

Quan arribem a una clariana d’un bosc cada nen/a es posarà uns mitjons vells de llana sobre les sabates i es passejarà una estona entremig de la vegetació amb els mitjons posats (passant pels camps, marges de camins, ...).

3. Què s’ha enganxat als mitjons?

Al cap d’una estona, els nens/es es treuen els mitjons amb molta cura per no perdre cap dels elements que s’han quedat engan-xats en els mitjons. Amb unes pinces treuen els elements engan-xats als mitjons i els guardem en safates o en bosses de plàstic. Cada element és un missatge que ens deixa la natura.

45 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Respecte, interès i curiositat per l’entorn, cooperació, participa-ció, respecte vers els companys/es.

Observació, identificació de semblances i diferències, experi-mentació, classificació, compa-ració, deducció, treball en grup, expressió corporal.

Elements del bosc, característi-ques dels fruits, llavors, planta.

Éssers vius, tipus de vegetació, dependència del medi, adapta-ció.

Un cop hem separat i classificat els diferents elements que s’han enganxat als mitjons s’observen, es determina la for-ma que té aquell fruit per a poder enganxar-se, n’hi ha que tenen forma d’eriçó, de llança, de boles amb espines, de plomes, d’estels, ...

4. La cloenda

Finalment es fa una posada en comú per determinar l’ésser viu a qui pertany cada element (per exemple, una llavor pertany a una planta, una ploma a un ocell,...).

Mitjons de llana

Pinces

Safates

Bosses de plàstic

• Jocs de simulació: “Conills i guineus” • Activitat: “Un bosc per tots” • Activitat: “La recerca de minúcies”

• Plantar les llavors recollides i observar el seu creixe-ment a l’esplai.

Hàbitat. Guia d’Activitats d’Educació Ambiental. 1999. Institut d’Educació. Ajuntament de Barcelona.




Materials

REPRESENTEM EL NOSTRE BOSC

4 i 5 anys Tipologia de l’activitat: Simulació i representació artística

• Experimentació de la relació cos espai. • Experiència corporal de les formes que ens envolten. • Exercitació de la percepció. • Reflexió sobre la forma i funció dels elements.

Reproduir formes, figures i/o elements del medi natural.

Realitzar dramatitzacions, representant la significació i donant vida a cadascun dels elements que s'està reproduint amb el cos. (Per exem-ple, el bosc).

Presentació de l'activitat, en la qual es parla dels elements coneguts que formen un bosc: formes, colors, mides, etc.

Cada nen/a escenificarà una figura (la que més li agradi): arbre, flor, cargol, formiga, ocell, pedra, papallona, guineu, conill, serp, cuc, etc. A la sala aniran representant el conjunt del bosc.

Finalment es parla de l'abundància i les relacions dels elements. També es poden simular diferents condicions climatològiques: plou, fa molt vent, fa calor, neva, fa molt fred; o en diferents èpoques: estiu o hivern.

1 hora



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Observació, identificació de semblances i diferències, classi-ficació, comparació, deducció, treball en grup, expressió.

Bosc

PALS, PEDRES, PINYES...

De 3 a 5 anys Tipologia de l’activitat: Itinerari lliure


• Desenvolupar actituds de respecte cap a la natura, recollint

allò que és al terra i no fent malbé plantes, flors...

• Exercitar la coordinació i el control motriu en desplaçar-se en un entorn natural.

• Distingir colors, formes i mides diferents...

• Fomentar les agrupacions d’objectes naturals per alguna

de les seves característiques.

• Treballar les relacions dintre/fora.

• Familiaritzar-se amb les quantitats: moltes/poques

Fem un petit itinerari pel bosc. Anem a fitxar-nos en aquelles coses que el vent pot moure de lloc.

Durant el recorregut els nens/es aniran recollint tot allò que els agra-da i que està pel terra: fulles, pinyes, pedres... Emfatitzarem en la recollida d’elements que no provoquen un efecte negatiu en la natu-ra.

En acabar el recorregut seurem en rotllana i exposarem tot el materi-al trobat al bosc. Agruparem en diferents caixes cadascuna de les coses que hem trobat al bosc: totes les pinyes juntes, les pedres, les fulles... Parlarem dels colors, de les formes, dels mides...

Separem totes les fulles i parlem dels colors i les formes diferents que tenen.

Finalitzarem l’activitat enganxant les fulles sobre uns dibuixos grans: les fulles verdes dintre de l’arbre i les fulles marrons al terra.

1 hora i mitja



Conceptes


Procediments

Valors i actituds


Coordinació de moviments , dibuix, establiment de relacions causa-efecte, manifestació de sentiments, observació, deduc-ció

Formes, mides i pes.

Fruits, fulles, escorça, tronc,

Característiques tàctils (suau, aspre, dur, tou); característiques auditives (fa o no soroll); tem-peratura (més fred que...)

MIRA ON TREPITGES


• Valorar el bosc com a recurs natural d’oci .

• Conèixer els riscos que comporten els residus deixats per les activitats humanes.


• Potenciar actituds de respecte i cura envers la natura.

1. Anem al bosc

El joc consisteix en que els participants es converteixen en uns excursionistes i en elements naturals i artificials que es poden trobar al bosc. Els escursionistes s’han de desplaçar des de la seva casa fins al cim tot travessant una bosc plen d’obstacles.

L’aula es converteix en el bosc, un extrem de l’aula representa-rà el cim i l’altra el punt d’inici dels excursionistes.

2. Comença el joc!

S’inicia el joc preguntant als nens/es si van al bosc, quan hi van, si els hi agrada, que els agrada fer al bosc (excursions, ju-gar, buscar bolets,...). preguntem també si alguna vegada han recollit “coses” del terra, què eren, si eren naturals o artificials (coses dutes per la gent). A la vegada anirem mostrant els di-buixos que fan referència a aquestes “coses” naturals i artifici-als que es van dient.

Els nens/es es reparteixen en tres grups: excursionistes, elements naturals i deixalles. A cada grup se’ls dóna un element identifica-tiu (fitxes i instruments).

1 hora



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Responsabilitat, actuació, apre-ciació, participació.

Atenció, classificació, associa-ció, identificació de símbols, orientació, utilització, de l’es-pai, argumentació, coordinació, de moviments, imitació.

Éssers vius, bosc, natural / artifi-cial, ús lúdic del bosc, deixalles, neteja, higiene, lleure, hàbits.

Degradació d’hàbitats, risc per a la salut, salut, benestar, espais naturals, implicació personal.

3. Anem a pescar!

Els excursionistes han d’arribar fins al cim, però pel camí hi ha obstacles. Han de caminar molt a poc a poc i amb els ulls tapats. Quan topin amb algun element els han de preguntar qui són: Qui ets?. Si és una deixalla se l’han d’endur (el nen i el cartell) agafats de la mà i si és un element natural l’han de deixar estar, ja que pertany al bosc.

5. La cloenda: del mar al bosc

L’activitat es conclou parlant de què ens agrada fer al bosc, de què hi podem trobar i de com ens hem de comportar en un ambient forestal per tal de te-nir cura d’ell.

Cartells del bosc: elements natu-rals (arbre, bolet, flor, pedra,...), deixalles (cigarreta, llauna, em-bolcall de caramel, palet de polo, pela de taronja,...)

Cartell de paperera

Fulards

• Joc de simulació: “Dóna’m un respir”

• Fer una investigació sobre les deixalles que es tro-ben al voltant de l’esplai. Comunicar-ho a través d’un mural a la resta de veïns de la zona.




Materials

Activitat adaptada de...

Hàbitat. Guia d’Activitats d’Edu-cació Ambiental. 1999. Institut d’Educació. Ajuntament de Bar-celona.

EL MEU ARBRE

De 6 a 8 anys Tipologia de l’activitat: Reconstrucció artística

• Reconèixer els arbres per la morfologia i la mida de les se-ves fulles.

• Practicar certes manualitats (retallar, resseguir, pintar,...), per aconseguir la figura d'una fulla de l'arbre i calcar la seva escorça.

• Tenir destresa en la manipulació d'eines de treball molt sen-zilles.

• Mesurar diferents espais del bosc emprant pams, peus o passes.

1. El nostre bosc

Es dóna una fulla a cada infant, d’uns quants arbres diferents: alzina surera, roure, pi... Cada nen calca la seva fulla a sobre d'un paper, i la retalla. En acabar l'enganxa a sobre d'una cartoli-na, al costat de la fulla de l'arbre. Seguidament sortim als vol-tants de la casa i busquem aquests arbres reconeixent-los per les fulles i fixant-nos com és l'arbre. Quan trobem l'arbre cada nen/a calcarà l'escorça en un foli i amb les fulles i l'escorça farem un mural per cada arbre diferent.

2. Com són les fulles?

Després classificarem diferents fulles segons la mida, colors, for-mes i tacte. Acabarem l'activitat fent un joc de memòria. Posarem sobre un plàstic fulles diferents en un ordre establert, que el grup intenta-rà memoritzar. A continuació canviem l'ordre de les fulles. Quan ho hem fet tornem a cridar al grup i ha d'intentar tornar-les a posar com estaven al principi.

2 hores



Conceptes


Procediments

Valors i actituds


Observació, identificació de semblances i diferències, classi-ficació, comparació, deducció, treball en grup, expressió, crea-tivitat, dibuix, pintura.

Bosc, tipus de vegetació, fre-qüència/abundància d’espècies, característiques del bosc, tipus de fulles.

Arbres de fulla caduca i peren-ne, adaptacions al medi.

Fulles d’arbres plastificades

Herbaris

Llibres d’arbres i arbustos

Cartolines

Ceres i folis

Cola

Colors

Plastidecors

Tisores

• Jocs de simulació: “Conills i guineus” • Joc sensorial: “El bosc a les fosques” • Activitat “Els petits animals del prat”

• Realitzar un petit herbari amb els arbres propis de l’es-cola.

Existeixen guies d’arbres, bolets, lia-nes... que poden resultar útils: Ome-ga, Blume,...



Materials

UNA PALETA DE COLORS

De 6 a 8 anys Tipologia de l’activitat: Descoberta i reconstrucció artística

• Mostrar la natura com a font d’inspiració per a la creació artís-tica .

• Potenciar actituds de respecte envers la natura.

• Potenciar la discriminació dels elements naturals (tamany, co-lor,...).

• Despertar la curiositat pels elements del bosc.

1. Anem d’excursió!

Es comença parlant de quins elements petits es troben en un bosc: llavors, sorra, pinassa,... Sense potenciar la recollida de flors, de molsa ni de petits animals, iniciem l’itinerari pel bosc. A partir d’un breu recorregut pel bosc cada nen/a realitzarà una recollida dels elements més petits del bosc.

2. Els colors del bosc

Una vegada feta la recollida, cada nen va enganxant tots els ele-ments en la seva paleta de colors (una cartolina amb cinta adhe-siva per les dues cares). Els elements s’enganxen tot construint una escala de colors. Al costat de la cinta adhesiva, amb llapis de colors i ceres, s’intenta reproduir el color dels elements naturals.

3. La cloenda L’activitat es conclou observant els colors més freqüents del bosc i els colors més estranys i poc habituals. S’estableix el repte de trobar, al llarg de les altres activitats, altres elements naturals amb colors diferents.

2 hora



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Respecte per la biodiversitat, interès i curiositat per l’entorn, cooperació, participació, res-pecte vers els companys/es, responsabilitat.

Observació, identificació de semblances i diferències, classi-ficació, comparació, deducció, investigació, experimentació, manipulació d’elements del bosc, reflexió, disseny, pintura, treball en grup

Elements petits del bosc, colors, formes, grandàries.

Dependència del medi, adapta-ció, equilibri ecològic.

Cistells

Lupes de mà

Cartolines

Cinta adhesiva per les dues cares

Colors

Ceres

• Activitat: “Amb els mitjons pujats”

• Joc sensorial: “El bosc a les fosques”

• Recollir cinc elements del bosc i fer el seguiment del seu canvi de color tot recollint-lo a través de la “Paleta de co-lors” (poma del bosc, bolet, fulla, herba...).



Materials

UN BOSC PER A TOTS

De 6 a 8 anys Tipologia de l’activitat: Representació artística

• Mostrar la natura com a font d’inspiració per a la creació artís-tica.

• Afavorir la descoberta de les coses positives que ofereix el bosc.

• Iniciar la col·laboració en les tasques de grup. • Potenciar la memòria.

1. El nostre bosc

A partir d’un itinerari per un bosc proper a la casa, es realitza un mural-trencaclosques amb els dibuixos que la descoberta ens ha inspirat o amb els elements naturals recollits durant l’itinerari. L’activitat s’inicia amb la confecció d’un llistat de tot el què s’ha descobert durant la descoberta del nostre bosc. A través del llistat, i amb la moderació de l’educador/a, es definei-xen quines són les parts d’un bosc o quines són les seves caracterís-tiques. Cada categoria resultant esdevindrà el tema de cada peça del trencaclosques que hauria de realitzar els grups d’infants. Així les peces poden ser: el bosc lleuger, el bosc rodó, el bosc punxegut, el bosc de color...

2. Construïm un trencaclosques

Cada grup de nens/es disposaran d’una peça d’un trencaclosques (feta de paper d’embalar) que haurà d’omplir completament i on podrà dibuixar i/o enganxar les coses que recorda del bosc (colors, elements, ...).

2 hores



Conceptes


Procediments

Valors i actituds


Observació, identificació de semblances i diferències, classi-ficació, comparació, deducció, treball en grup, expressió, crea-

tivitat, dibuix, pintura.

Elements del bosc, característi-ques del bosc freqüència/abundància d’espècies.

Funcions del bosc, éssers vius, tipus de vegetació, dependèn-cia del medi, adaptació.

Un cop plenes totes les peces, s’anirà reconstruint el trenca-closques tot confeccionant el mural del nostre bosc.

3. La cloenda

L’activitat es conclou tots junts, comentant el mural resultant: els colors que predominen, la repetició dels elements, les for-mes,...

Fitxes de rastres

Fitxes d’ocells

Paper d’embalar

Ceres i papers

Cola

Llapis

Colors

Plastidecors

• Jocs de simulació: “Conills i guineus” • Joc sensorial: “El bosc a les fosques”

• Realitzar una llista de les activitats que ens agrada fer en un bosc, així de com ens hem de comportar per tenir-ne cura.

Una clariana enmig del bosc 1999. Quaderns d’Educació Ambiental. Fun-dació Catalana de l’Esplai




Materials

RECERCA DE MINÚCIES

De 6 a 8 anys Tipologia de l’activitat: Experiència i descoberta temàtica

• Fomentar la curiositat i l'observació, exercitant la discriminació sen-

sorial.

• Utilitzar correctament la lupa de mà.

• Recol·lectar mostres que no malmetin l'entorn, per a l'estudi poste-

rior o per iniciar col·leccions senzilles.

• Examinar, mitjançant els sentits, un objecte apreciant-ne les carac-

terístiques externes tal com color, forma, olor, tacte, duresa, rugo-

sitat, mida, etc., retenint les dades de les observacions fetes i des-

crivint-les verbalment o gràficament.

• Constatar que les mateixes coses poden agrupar-se de maneres

diferents, segons criteris arbitraris de classificació.

• Classificar elements de l'entorn tenint en compte criteris donats.

• Evitar d'agafar mostres innecessàries de plantes i roques, sense malmetre l'entorn.

1. Què ens amaga el bosc?

Aquesta activitat pretén recollir elements naturals dels boscos, segons l’ús de consignes concrets i definides en un llistat. S’esti-mula el pensament creatiu i l'observació amb cura. Es realitza un itinerari curt pels boscos. Abans d’iniciar l’activitat es parla dels elements que podem trobar en un bosc, i quins d'ells podem recollir sense provocar danys o efectes negatius a la natura.

2. Tenim cura del bosc

L'educador realitzarà un llistat d'elements i raonarà amb els nens/es el perquè no s'han d'agafar flors, molsa o d'altres. (Aquests en canvi els poden observar, olorar, dibuixar o fotografiar).

45 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Respecte per l’entorn, interès i curiositat per l’entorn, coopera-ció, participació, respecte vers els companys/es.

Observació, identificació de semblances i diferències, expe-rimentació, classificació, com-paració, deducció, treball en grup.

Elements del bosc, deixalles, plantes, fruits.

Éssers vius, tipus de vegetació, dependència del medi, adapta-ció.

3. La recerca de minúcies

L'educador/a, a través de consignes, va establint els reptes d’explorar el bosc i cercar alguns dels seus elements.

Un exemple de llista pot ser:

El material que es va recol·lectant durant l’itinerari es col·locarà en safates, pots i bosses de plàstic.

4. La cloenda

Al final del recorregut, es farà una exposició del material recollit, que els nens prèviament hauran classificat i agrupat segons algunes característiques. Per exemple: colors, for-mes (rodó, quadrat, allargat), temperatura (fred, calent, tebi), textura (dur, tou, raspós), mida (petit, mitjà, gran) o per coses que fan sorolls o no.

Una cosa tova Una cosa que se l’emporti el vent

Una cosa rodona 10 coses iguals

Cinc residus humans Una cosa molt bonica

Una cosa que faci soroll Una cosa que pesi molt

Una ploma Una cosa freda

Cistells

Pots rosca

Safates

Bosses de plàstic

• Jocs de simulació: “Conills i guineus” • Activitat: “Un bosc per tots” • Activitat: “Amb els mitjons pujats”

• Realitzar la mateixa activitat al pati de l’escola o a un parc proper per investigar si a un medi urbà també es poden tro-bar elements d’aquestes característiques.

• Fer un mural comparatiu on hi apareguin els elements en els dos medis: urbà i rural.




Materials

LA TARDOR AL BOSC

De 6 a 8 anys Tipologia de l’activitat: Itinerari de descoberta

• Estimular la descoberta i l’observació.

• Desenvolupar els sentits a l’hora de descobrir el bosc i cop-sar els canvis que es produeixen dins del bosc a la tardor.

• Desenvolupar actituds positives vers el bosc a través del co-neixement dels bolets i dels fruits.

• Conèixer el material i les tècniques de recol·lecció, així com els bolets i fruits més abundants dels voltants.

• Fomentar actituds de respecte al medi mitjançant el conei-xement dels bolets i els fruits del bosc.

2 hores



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Atenció, participació, respecte per la natura, interès i curiositat per l’entorn, respecte vers els companys/es.

Observació, manipulació d’ele-ments, comparació,

Fong, bolet, vegetació de la zona, hàbitat, tardor, bosc, humitat.

Adaptació, aliment, biodiversi-tat, descomponedors, funcions del bosc, sòl.

1. El bosc des de fora Situats al bosc tractarem de veure els diferents colors que domi-nen el paisatge, reflexionant sobre les diverses respostes que do-nen els nens/es.

2. El passeig pel bosc

Continuarem amb un passeig que ens permetrà descobrir els ele-ments que composen el bosc, i especialment els elements més típics de la tardor com són els bolets i els fruits de diferents ar-bres i arbusts. Aquesta descoberta la realitzarem posant molta atenció als sentits (vista, olfacte, oïda, tacte i gust).

3. El bosc que canvia

En un indret adequat farem una parada per parlar de quins són els canvis que es produeixen al bosc durant la tardor, i així veure quins són els bolets i els fruits més abundants en aquesta èpo-ca. Continuarem buscant una estona, mentre recollim els ele-ments naturals de la tardor al bosc, fent-ho sense malmentre la natura i promovent el respecte.

4. El petit museu del bosc

En arribar a l’aula de natura, agruparem les troba-lles, les compararem, identificarem i classificarem. En farem una petita exposició per poder-les obser-var.

Cistells

Fitxes de bolets

Herbaris

• Elaborar un llistat d’espècies protegides del Montseny.

• Investigar sobre una animal en perill d’extinció.

Existeixen guies d’arbres, bolets, lianes... que poden resultar útils: Omega, Blume,...



Materials

ESTAMPACIÓ AMB ELEMENTS NATURALS

De 6 a 8 anys Tipologia de l’activitat: Taller artístic

• Mostrar la natura com a font d’inspiració per a la creació artística .

• Desenvolupar la capacitat creativa i manual.

• Conèixer les diferents plantes i altres elements curiosos que ens envolten, tot fent referència a les diferents formes i tex-tures.

1. Recol·lectem L’activitat s’inicia amb la recol·lecció de diferents elements naturals (plantes, flors, fruits,...) pels prats i boscos. La recol·lecció es fa d’una manera respectuosa amb el medi.

2. Tot estampant El taller es realitza dins l’aula de natura– taller.

Es pot fer l’estampació en samarretes blanques o en un fulard.

Abans d’iniciar el taller es posen en comú els elements recol·lectats, parlant de les seves característiques, orígens, usos medicinals... Es co-menten les diferents tècniques creatives per a desenvolupar el taller d’estampació.

Es cobreixen les taules amb papers de diari i es reparteixen les pintures de roba i els pinzells per totes les taules. Seguidament es posen unes fustes a l’interior de les samarretes per tal que les dues cares d’aques-tes no s’embrutin. Amb pintura de roba es pinten els diferents ele-ments agafats, s’estampen a la samarreta i es retiren.

Amb retoladors de roba, es complementa la creació artística.

2 hores



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Creativitat, participació, respec-te per la natura, interès i curio-sitat per l’entorn, respecte vers els companys/es

Estampació, disseny, pintura, observació.

Elements del bosc, forma, tex-tura,

Usos de les plantes, usos medi-cinals.

Samarreta

Pintura de roba

Retolador de roba

Pinzells

Paper de diari

Fustes

Elements del bosc

• Activitat: “Què ens amaga el bosc?” • Taller: “Un bosc per tots” • Activitat: “Viure de la natura”

• Realitzar un herbari. • Realitzar un mural dels aspectes més rellevants els

diferents vessants de la muntanya (solana, obaga).

Existeixen guies d’arbres, bolets, lia-nes... que poden resultar útils: Ome-ga, Blume,... Solanes i Obagues, 1999. Quaderns d’Educació Ambiental. Fundació Catala-na de l’Esplai



Materials

ELS PETITS ANIMALS DEL BOSC

De 6 a 8 anys Tipologia de l’activitat: Experiència i descoberta temàtica

• Desenvolupar l'interès per descobrir el món dels petits animals i l'observació atenta de la forma i costums d'aquests animals.

• Promoure un sentiment de respecte cap als animals petits i el seu entorn.

• Adonar-se de la gran diversitat de invertebrats que hi ha.

• Identificar les parts del cos dels animals del nostre entorn i esta-blir comparacions amb el propi cos, així com els seus hàbitats i les característiques de locomoció: corredors, saltadors i repta-dors.

• Familiaritzar-se amb els instruments necessaris i les tècniques adequades per a capturar i manipular correctament els diferents invertebrats.

1. L’escolopendra

L’activitat s’inicia amb el conte de “L’Escolopendra”, que ens ajudarà a presentar diferents invertebrats del prat, i a compartir el que sabem d’aquests petits animals. Es presenta el repte de capturar-los per a poder-los observar i aprendre més d’ells. Par-lem d’on s’amaguen i d’on els podem trobar.

2. La tècnica de captura

S’ensenya als nens i nenes uns quaderns d'imatges d'animals que podem trobar en un prat i en un bosc. A primera vista cos-ten de veure però si mirem per l'herba, pels troncs, per les ro-ques, els podrem trobar. Són molt petits i molt fràgils. Per veu-re'ls millor farem servir la lupa. Per recollir-los utilitzarem trampes fetes d'envasos de llet i pinzells. No els agafarem amb els dits! Col·locarem la trampa i amb el pinzell tocarem o escombrarem suaument l'animal perquè entri ell sol a la trampa.

2 hores



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Respecte per la biodiversitat, respecte vers els éssers vius, interès i curiositat per l’entorn, apreciació, cooperació, partici-pació

Observació, identificació de semblances i diferències, classi-ficació, treball en grup, descrip-ció, experimentació, manipula-ció d’éssers vius, manipulació d’elements, comparació.

Éssers vius, invertebrats, insec-tes, aràcnids, freqüència/abundància d’espècies.

Dependència del medi, adapta-ció, hàbitat.

3. La descoberta

Es deixa una estona perquè els nens i les nenes en petits grups, i de manera autònoma, vagin localitzant, observant i capturant els petits invertebrats del bosc.

4. La cloenda Es finalitza l’activitat observant en grup els animals capturats. En rotllana es van passant terraris amb els invertebrats, i es van co-mentant curiositats de cadascun d’ells. Es parla de com són i de les característiques que els permeten viure en aquest petit hàbi-tat. Per acabar es retornen els invertebrats al prat, el seu hàbitat i observem com es tornen a amagar.

Una manera de finalitzar l’activitat pot ser jugant al “joc d’imita-ció d’animals”: després de parlar dels diferents animals capturats, explicant el seu nom i algunes de les seves característiques, els nens/es escolliran el que més els ha agradat. Imitaran el seu com-portament: activitat, alimentació i moviment pel prat i els com-panys hauran d’esbrinar l’animal imitat.

Fitxes invertebrats del prat Fitxes grans d’insectes

Llibres d’invertebrats

Pots trampa

Pinzells

Lupes de mà

Terraris

Plàstic

Xupòpter

Plaques de petri

• Taller: “El mural del bosc”

• Fer un llistat d’aquelles coses que els invertebrats ne-cessiten per viure.

• Investigar si a l’esplai o a un parc proper hi ha les con-dicions necessàries perquè els invertebrats hi puguin viure i realitzar propostes per a millorar l’hàbitat (plantes aromàtiques, flors...).

• Criar i tenir cura d’invertebrats en un terrari (cucs de se-da o insectes pal).

Existeixen guies d’invertebrats que poden resultar útils: Omega...

La recerca al sòl. 1984 Teide. Col·lecció Bivac.




Materials

EL LLENGUATGE DELS ANIMALS



• Examinar la informació recollida mitjançant el sentit de l’oïda.

• Dramatitzar conductes i sorolls de comunicacions dels di-ferents animals per tal de relacionar-se, fetes amb el cos i la veu humana.


Aquesta activitat pot presentar diferents variants en quant a mo-dalitats de joc, tot i que el principi és el mateix:

1– Es fan 2 grups de nens, A i B. S’agafen dos nens d’un grup, s’anomena un animal que visqui al bosc, i han de mirar d’imitar-lo. Els nens de l’altre grup han de provar d’endevinar-lo. Quan ho fan, les funcions de cada grup s’intercanvien.

2– Es fan dos grups que se situen a dos extrems de la sala. A cada nen se li reparteix un cartell amb el dibuix d’un animal conegut (amb el soroll que fa i l’onomatopeia). Aquest cartell no poden mostrar-lo a ningú.

En el moment en que comença el joc, els nens han de buscar el seu semblant (hi ha una parella de cada animal). A mesura que van trobant la parella van agafant-se de la mà i es van separant del grup. El joc s’acaba quan l’última parella es troben entre ells.

45 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Receptivitat, cooperació, partici-pació, respecte vers els com-panys/es.

Identificació de semblances i diferències, comparació, coor-dinació de sorolls, imitació, treball en grup.

Animals, oïda, sorolls i sons.

Éssers vius, onomatopeies, moviments, hàbits i costums dels animals.

Aquest joc es pot realitzar tant amb llum artificial, emulant situacions de dia, o bé a les fosques, simulant la nit (on evi-dentment no caldrà representar mímicament).

Fitxes dels animals

Cordills

· Activitat: “Els petits animals del bosc” · Joc de simulació “Pèls i plomes”

· Col·leccionar endevinalles d’animals.



SUGGERIMENTS

Materials

CONILLS I GUINEUS



• Aportar el que convingui per a la participació en els jocs lú-dics a la natura.

• Examinar la informació recollida mitjançant el sentit de l’oïda per detectar un depredador, depenent de les característiques del medi.

• Descobrir el paper dels sentits com un mitjà per relacionar-se amb els altres i amb el medi.

• Constatar la importància de les característiques del medi a les relacions animals.

1. Imitar la natura

Es presenta el joc que es realitzarà aprofitant el marc natural proper i clarificant les seves normes.

Es presenten els dos animals que participaran en el joc: els “conills” i les “guineus” i es parla del què passa a la natura (els conills tenen el sentit de l'oïda molt desenvolupat, per sentir i detectar els seus depredadors (les guineus) i poder fugir ràpi-dament amb les seves potes fortes i ben desenvolupades).

2. Vigila conill que ve la guineu!!

S'escollirà un medi concret: potser un bosc ple de fullaraca, un prat ple d'herbes, un camí amb material sorrenc,...

Un nen/a del grup farà el paper de "conill" amb els ulls tancats i la resta farà de "guineus". Les guineus encerclen al conill, a una distància d'uns deu metres. Les guineus sense fer soroll hauran d'aproximar-se al conill i tocar-lo (conill capturat). El conill molt atent pot detectar el mínim soroll provocat i assenyalant la gui-neu, aquesta torna al lloc d'inici (conill fugit).

20 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Cooperació, participació, res-pecte vers els companys/es.

Atenció, establiment de relaci-ons causa/efecte, , coordinació de moviments.

Oïda, conills, guineus, sòl, so-tabosc.

Xarxa tròfica, depredador.

Aquesta activitat admet altres modalitats:

• Un o dos conills i la resta guineus; les guineus han d'anar de puntetes, o a quatre grapes.

• Comparar diferents medis per tal de veure quin és el més difícil per atrapar un conill (sorra, herba, fulla-raca,...).

3. La cloenda

Per concloure l’activitat es parla de quines dificultats tenen les guineus per atrapar les preses (soroll amb les fulles), de com han de tenir les potes per evitar fer soroll,...

Fulards

• Joc de simulació: “El llenguatge dels animals” • Joc sensorial: “El bosc a les fosques”



Materials

SUGGERIMENTS

PÈLS I PLOMES


• Recordar, tot jugant, conceptes apresos.

• Establir quins fets són importants per a la pròpia persona i de quins d'ells es manté memòria discriminant els que han deixat un record agradable dels desagradables.


• Aportar el que convingui per a la participació en els jocs lúdics a la natura.

1. Els pèls i les plomes

Es presenta el joc que es realitzarà aprofitant el marc natural proper i clarificant les seves normes.

Es parla de quins animals tenen pèls i quins plomes, de la funció de les plomes,...

2. Pèl o ploma?

Es fan dos equips, els “pèls” i les “plomes”. Cada equip té un espai-refugi equidistant del centre del terreny de joc, on poden estar tran-quils. Són els seus caus o nius.

A cada jugada els equips es situen al centre del terreny de joc i l’edu-cador/a explica un conte on els protagonistes són animals de l’en-torn proper que s’han vist o treballat durant l’estada.

Si l’animal té pèl (“esquirol”), l’equip dels “pèls” atrapa a l’equip de les “plomes”. Les “plomes” capturades passen a formar part dels equips del “pèls”

45 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Cooperació, participació, res-pecte vers els companys/es.

Atenció, associació, argumenta-ció, generalització, síntesi, coor-dinació de moviments.

Conceptes apresos durant l’es-tada

Avaluació, record.

Si l’animal té plomes (“pardal”), l’equip de les “plomes” atrapa a l’equip dels “pèls”. Els “pèls” capturats passen a formar part dels equips de les “plomes” .

3. La cloenda

Al acabar, es valora conjuntament quines coses s’han après durant l’estada, quines coses han agradat més, quines menys, què hem après, què ens hauria agradat fer, així com els records que s’emporten d’aquesta.

Cap

• Realitzar una auca de dibuixos o un mural.


SUGGERIMENTS

Materials

MUSSOLS I RATOLINS

De 6 a 8 anys Tipologia de l’activitat: Joc de simulació i avaluatiu

• Recordar conceptes apresos durant l'estada tot jugant.

• Respectar les normes del joc.

• Valorar alguns espais naturals com és el prat, per desenvolupar activitats lúdiques.

• Establir quins fets són importants per a la pròpia persona i de quins d'ells es manté memòria discriminant els que han deixat un record agradable dels desagradables.


. El mussol es menja al ratolí o el ratolí al mussols?

Es presenta el joc que es realitzarà aprofitant el marc natural pro-per i clarificant les seves normes. Es presenten els dos animals que participaran en el joc: els “mussols” i els “ratolins” i es parla del què passa a la natura (els ratolins fugen dels mussols, els seus depredadors nocturns quan cau la nit).

2. Veritat o mentida?

Es fan dos equips, uns seran els mussols i els altres els ratolins. Ca-da equip té un espai–refugi equidistant del centre del terreny de joc on poden estar tranquils ja que representa que són els seus caus.

A cada jugada els equips es situen al centre del terreny de joc i l’e-ducador/a diu una afirmació referent a algun concepte, procediment o actitud apresa durant l'estada.

Si aquesta afirmació és certa, es desencadena el cicle natural de de-predació i els mussols han d’atrapar als ratolins.

45 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Cooperació, participació, respec-te vers els companys/es.

Anàlisi, comparació, coordinació de moviments.

Conceptes apresos durant l’esta-da

Cooperació, participació, respec-te vers els companys/es.

Els ratolins que han estat capturats abans d’arribar al seu cau es converteixen en mussols.

Si aquesta afirmació és falsa, el cicle de la natura es torna il·lògic i els ratolins han de capturar mussols. Els mussols cap-turats es converteixen en ratolins.

3. La cloenda

Al acabar, es valora conjuntament quines coses s’han après durant l’estada o excursió, quines coses han agradat més, així com els records que s’emporten d’aquesta.

Cap

• Realitzar una auca, un diari o un mural de l’estada.


SUGGERIMENTS

Materials

UNA TERANYINA AL BOSC

De 6 a 8 anys Tipologia de l’activitat: Activitat de conclusió

• Elaborar un mural que reflecteixi el treball realitzat al camp

• Realitzar esquemes que expressin la relació que s'estableix entre conceptes.

• Identificar xarxes alimentàries que tenen lloc en un ecosiste-ma terrestre.

• Explicar diferents maneres d'adaptació dels animals segons els diferents factors ambientals.

1. Què fem al bosc?

Comencem l’activitat al bosc, on hi podem passar una estona jugant, imitant els moviments dels animals o fent altres coses que ens agradin.

2. Què hi ha al bosc?

Un cop hem conegut el bosc, parlarem de les seves característi-ques, com és, perquè és així, i quins són els éssers vius que hi trobem. Anirem identificant quins són els elements característics del bosc, alhora que anem parlant de cascun d’ells.

3. Els murals

A partir de la informació recollida, elaborarem uns murals reflec-tint els diferents espais del prat i les relacions que existeixen en-tre els elements d’aquest medi.

1 hora i 30 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Creativitat, participació, interès i curiositat per l’entorn, respecte vers els companys/es, responsabilitat.

Organització, creació, dibuix, disseny, argumentació, associa-ció, classificació, comparació, síntesi, col·laboració, treball en grup, reflexió.

Animal, éssers vius, adaptació, invertebrats, funcions del bosc.

Aliment, comportament, de-pendència del medi, hàbitat,sòl, insctes.

4. La cloenda

Finalment es realitza una posada en comú de tots els grups i es realitza un debat sobre els comportaments que haurí-em de tenir a la natura per evitar la seva degradació, així com de la relació de les accions de la nostra vida quotidia-na amb la qualitat dels nostres prats i boscos.

Fitxes dels invertebrats del prat

Herbaris

Llibres de fauna

Llibres de macroinvertebrats

Material fungible

Paper d’embalar

• Activitat: “Els animals del prat” • Jocs de simulació: “Cucs i llangardaixos” • Jocs de simulació: “Mussols i ratolins”

• Elaborar un manual de bones pràctiques ambientals on hi incloguin consells per respectar la natura.

Cartells d’ecosistemes:

Col·lecció Ecosistemes. Barcelona: G.H., Editors.

Cartells d’ecosistemes del Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona.




Materials

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

RECURSOS BIBLIOGRÀFICS

RECURSOS WEB

Una clariana en mig del bosc 1999. Quaderns d’Educació Ambiental. Fundació Catalana de l’Es-plai .

Solanes i Obagues, 1999. Quaderns d’Educació Ambiental. Fundació Catalana de l’Esplai .

Hàbitat. Guia d’Activitats d’Educació Ambiental. 1999. Institut d’Educació. Ajuntament de Barce-lona. Escuelas Amigas de los Bosques, 2004. Programa educatiu i materials didàctics. Greenpeace.

Un mar de bosques, 1999. Programa d’activitats. WWF/Adena

La recerca al sòl. 1984 Teide. Col·lecció Bivac.

Cartells d’ecosistemes:

Col·lecció Ecosistemes. Barcelona: G.H., Editors.

Cartells d’ecosistemes del Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona.

Estimar la natura. 2001. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient Els ocells de Barcelona. 2005. Guies d’Educació Ambiental. Ajuntament de Barcelona

Web boscos de Catalunya del departament d’agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natu-ral:

www.gencat.cat

Hàbitat. Guia d’Activitats d’Educació Ambiental. 2011. Institut d’Educació. Ajuntament de Barcelo-na: http://80.33.141.76/habitat/

coneguem els nostres boscos -...

Documents