coneguem els nostres boscos -...

CONEGUEM ELS

NOSTRES BOSCOS

Mitjans

(8 a 12 anys)

2

Pàg. Nom de l’activitat

Pàg. Nom de l’activitat

3 La fauna secreta del bosc 31 Taller de bosc

5 Construïm el nostre herbari

33 Muntanyes i valls

7 Trampeig de micromamífers

35 El bosc dels senglars

9 El joc dels rastres

37 Cucs i llangardaixos

11 Les plantes aromàtiques 39 La cadena tròfica

13 Què ens amaga el bosc 41 Rat-penats i arnes

15 La tardor al bosc 43 Mussols i ratolins

17 Els bolets 45 El ple de l’ajuntament

18 Audiovisual de fauna

19 Estampació amb elements naturals

21 Egagròpiles

23 Els ocells del bosc

25 Construcció de menjadores i caixes niu

27 Gimcana d’orientació

29 L’arbre dels desigs

DESCOBERTA DEL MEDI I TALLERS JOCS DE SIMULACIÓ,

AVALUACIÓ I CLOENDA

LES ACTIVITATS

3

LA FAUNA SECRETA DEL BOSC

De 8 a 12 anys Tipologia de l’activitat: Experiència i descoberta temàtica

• Desenvolupar els sentits a l’hora de descobrir el bosc.

• Estimular la descoberta i l’observació.

• Promoure l’interès per descobrir el món dels animals del bosc.

• Promoure l’observació i costums d’aquests animals.

• Reconèixer els rastres més usuals al bosc.

• Fomentar les actituds afectives i de respecte cap als éssers vius del bosc.

1. L’àudiovisual

L’activitat s’inicia amb un breu power point sobre la fauna que ha-bita en els diferents boscos de Catalunya (la pineda, la roureda, el roquissar, el bosc de ribera, els prats de pastura i el poble de mun-tanya). La projecció s’acompanya dels elements i col·leccions relacionades de fauna , on es poden descobrir alguns aspectes de la morfologia i ecologia d’aquests animals. Es promou que al llarg de la projecció, els infants explicitin els seus coneixements i dubtes sobre la fauna i els diferents ambients natu-rals.

2. Els equips d’exploradors Agrupats en equips de treball, i amb l’ajuda d’un quadernet de camp i fitxes d’identificació, s’inicia un recorregut pel bosc tot cer-cant indicis de la presència de fauna.

3. Rera les petjades

Al llarg del recorregut anirem identificant i reconeixent els rastres més habituals. Si trobem alguna petjada en prou bon estat, apren-drem a fer-ne còpies amb motlles de guix.

3 hores

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

OBJECTIUS Durada de l’activitat

Conceptes

Conceptes relacionats

Procediments

Valors i actituds

Respecte per la biodiversitat, interès i curiositat per l’entorn, respecte vers els companys/es

Observació, identificació de semblances i diferències, establi-ment de relacions causa-efecte, síntesi, generalització, reflexió.

Éssers vius, tipus de fauna, ras-tres i restes, xarxes tròfiques, dependència del medi, aliment, hàbitat, condicions per a la vida

Adaptacions al medi, equilibri ecològic, degradació d’hàbitats.

4

Quadern “La fauna secreta” Fitxes de rastres

Fitxes d’ocells

Reclams d’ocells

Binocles

Pots rosca

Guix

Cartolines i clips

Llibres de fauna

Àudiovisual de fauna

Projector diapositives

Col·leccions de l’Escola de Natura

A mesura que anem identificant els éssers vius a través dels seus rastres, reflexionarem sobre la seva manera de viure i la seva adaptació en el medi. 4. A l’aguait dels ocells Aprendrem a identificar el cant dels ocells més comuns de l’entorn, així com les tècniques necessàries per a fer servir els reclams d’aquests ocells. Utilitzarem aquests reclams per a poder-los observar.

5. La cloenda

L’activitat es conclou tot parlant sobre les impressions i asptes apresos al llarg de l’activitat. Desenvolupem el joc avaluatiu “Mussols i ratolins”.

• Jocs de simulació: El bosc dels senglars Arnes i rat-penats La cadena tròfica • Taller: motlles de petjades. • Activitat: Trampeig de micromamífers i obtenció de ratres. • Activitat: Gimcana de rastres.

SUGGERIMENTS • Treballar el concepte d’hàbitat amb un mural col·lectiu a tra-

vés de dibuixos d’animals, el seu aliment, el seu refugi i l’es-pai on viuen.

• Confeccionar una llista de causes naturals i una altra d’acci-ons humanes que puguin impactar en un hàbitat concret. Discutir la gravetat d’aquests impactes i possibles solucions.

Existeixen guies de petjades i rastres de diverses editorials que poden resultar útils: Omega, Blume,...

Cartells d’ecosistemes:

Col·lecció Ecosistemes. Barcelona: G.H., Editors.

Cartells d’ecosistemes del Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona.

...DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

EXTENSIONS DE L'ACTIVITAT Més recursos

Materials

5

CONSTRUÏM EL NOSTRE HERBARI

De 8 a 12 anys Tipologia de l’activitat: Reconstrucció artística

• Reconèixer els arbres i els arbusts més importants de la zona, observant algunes característiques com la forma de les fulles, l'escorça, la capçada i els fruits que donen.

• Recollir dades significatives dels arbres i arbustos, per escrit, de les mesures i observacions realitzades.

• Manipular i utilitzar amb correcció les eines i els instruments adequats a cada tècnica.

• Expressar les característiques dels arbres i arbustos, mitjançant les tècniques plàstiques bàsiques de dibuix i pintura: resseguir les siluetes, retallar i colorar.

• Preocupar-se d'evitar agafar mostres innecessàries de plantes per a no malmetre l'entorn.

1. El nostre bosc

Es dóna una fulla a cada infant, d’uns quants arbres diferents: roure, avellanar, pi roig,... Cada nen/a calca la seva fulla a sobre d'un paper, i la retalla. En acabar l'enganxa a sobre d'una cartolina, al costat de la fulla de l'arbre. A més a més descriu i anota tam-bé la forma de la seva fulla: cor, mans, llimona, etc. Seguidament busquem aquests arbres reconeixent-los per les fulles i fixant-nos com és l'arbre. Quan trobem l'arbre cada nen/a recolli-rà altres informacions que anotaran a la cartolina: capçada de l'ar-bre (arbust), perímetre del tronc, calcat d'escorça amb ceres i re-collida de fruits.

2. Com són les fulles?

Després classificarem diferents fulles segons la mida, colors, for-mes i tacte. Acabarem l'activitat fent un joc de memòria. Posarem sobre un plàstic fulles diferents en un ordre establert, que el grup intentarà memoritzar. A continuació canviem l'ordre de les fulles.

1 hora i 30 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Respecte per la biodiversitat, interès i curiositat per l’entorn, cooperació, participació, respec-

te vers els companys/es.

Observació, identificació de semblances i diferències, classifi-cació, comparació, deducció, treball en grup, expressió, creati-vitat, dibuix, pintura.

Bosc, tipus de vegetació, fre-qüència/abundància d’espècies, característiques del bosc, tipus de fulles.

Arbres de fulla caduca i peren-ne, adaptacions al medi.

6

Quan ho hem fet tornem a cridar al grup i ha d'intentar tornar-les a posar com estaven al principi.

3. La cloenda

L’activitat es conclou tots junts, comentant l’herbari resultant: els colors que predominen, la repetició dels elements, les for-mes, els fruits, ...

Fulles d’arbres plastificades

Herbaris

Llibres d’arbres i arbustos

Cartolines

Ceres i folis

Cola

Colors

Plastidecors

Tisores

• Jocs de simulació: “Conills i guineus” • Joc sensorial: “El bosc a les fosques” • Activitat “Els petits animals del prat”

• Realitzar un petit herbari amb els arbres propis de l’escola. Existeixen guies d’arbres, arbustos i lianes... que poden resultar útils: Ome-ga, Blume,...

Solanes i Obagues, 1999. Quaderns d’E-ducació Ambiental. Fundació Catalana de l’Esplai


EXTENSIONS DE L’ACTIVITAT

SUGGERIMENTS Més recursos

Materials

7

TRAMPEIG DE MICROMAMÍFERS


• Desenvolupar un seguit de tècniques per a investigar sobre la fauna d’un indret.

• Conèixer les característiques i hàbits de la fauna secreta.

• Aprendre a capturar éssers vius tot tenint cura i respecte.

• Promoure la creativitat, la reflexió i la presa de decisions en l’ela-boració de trampes.

1. La planificació

L’activitat s’inicia amb una presentació de la fauna secreta, aquella que pels seus hàbits, és molt difícil de veure sense capturar-la. Es parla de la diversitat de “trampes” segons les característiques de cada animal.

2. Les trampes

Agrupats en equips de treball, i els grups elaboren les seves tram-pes i els seus esquers.

Es discuteixen les propostes d’ubicació de les trampes i es van a col·locar.

3. La sorpresa

A l’endemà matí a primera hora, els grups es dirigeixen vers les se-ves trampes i observen l’èxit que han tingut en el seu trampeig.

A través de comparar l’èxit de les diverses trampes, es reflexiona sobre els hàbits dels animals nocturns, de la dificultat per notar la seva presència,...

2 hores



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Creativitat, entusiasme, respecte per la biodiversitat, interès i curi-ositat per l’entorn.

Col·laboració, disseny, formula-ció d’hipòtesis, manipulació d’éssers vius, observació, treball de grup

Éssers vius, tipus de fauna, ras-tres i restes, xarxes tròfiques, dependència del medi, aliment, hàbitat, condicions per a la vida


8

4. L’alliberament

Després d’observar els animals capturats, els grups els retor-nen al mateix indret de la seva captura.

Quadern “La fauna secreta” Fitxes de rastres

Fitxes d’ocells

Reclams d’ocells

Llibres de fauna

Audiovisual de fauna

Projector

Material divers per a la construcció de trampes

• Audiovisual de fauna

• Jocs de simulació:

• El bosc dels senglars

• Rat-penats i arnes

• La cadena tròfica

• Gimcana de rastres

• Treballar el concepte d’hàbitat amb un mural col·lectiu a través de dibuixos d’animals, el seu aliment, el seu refugi i l’espai on viuen.


• Investigar sobre un animal en perill d’extinció (ex: “el tren-calòs”).

• Investigar sobre la reintroducció d’algun animal (ex: “projecte llúdriga”).








Materials

9

EL JOC DELS RASTRES


• Promoure l'interès per descobrir el món dels animals del bosc.

• Reconèixer els rastres més usuals al bosc.

• Examinar la informació recollida mitjançant la interpretació de ras-tres.


• Aprendre a interpretar mapes i a utilitzar elements d’orientació.

• Potenciar la participació en els jocs, activitats i relacions de grup.

1. Les pistes

El joc consisteix en descobrir un seguit d’animals a través d’un joc de pistes dels seus rastres.

A cada grup se’ls dóna un croquis dels voltants dels voltants. Els grups comencen fent una prova lúdica. Una vegada superada la prova es marca en el croquis on està amagada la primera pistes del seu animal enigmàtic.

Localitzada la primera pista, es repeteix la dinàmica fins que la in-formació recollida de l’animal (alimentació, refugi, predadors...) permeti desxifrar l’animal en qüestió.

2. El trencaclosques

Un cop recollides totes les pistes, els grups defineixen l’animal enigmàtic amb l’ajuda d’un trencaclosques.

2 hores



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Interès i curiositat per l’entorn, respecte vers els companys/es, participació, cooperació.

Organització, identificació de semblances i diferències, refle-xió, treball en grup

Éssers vius, tipus de fauna, ras-tres i restes, xarxes tròfiques, dependència del medi, aliment, hàbitat, condicions per a la vida.


10

3. Posada en comú

Finalment, amb tots els grups es realitza una posada en co-mú dels animals enigmàtics descoberts exposant com són, quina alimentació tenen, les seves curiositats...

Croquis dels voltants

Pistes dels rastres

Trencaclosques dels animals

Llibres de fauna

Fitxes de rastres

• Audiovisual de fauna • Jocs de simulació:

• El bosc dels senglars • Rat-penats i arnes • La cadena tròfica

• Activitat: La fauna secreta del bosc: els rastres • Activitat Trampeig de micromamífers i obtenció de rastres • Taller: motlles de petjades

• Iniciar una col·lecció de rastres d’animals.

• Treballar el concepte d’hàbitat amb un mural col·lectiu a tra-vés de dibuixos d’animals, el seu aliment, el seu refugi i l’es-pai on viuen.


• Investigar sobre un animal en perill d’extinció (ex: “el trenca-lòs”).

• Investigar sobre la reintroducció d’algun animal (ex: “projecte llúdriga”).








Materials

11

LES PLANTES AROMÀTOQUES

De 8 a 12 anys Tipologia de l’activitat: Descoberta sensorial i taller

• Utilitzar el sentit de l'olfacte per a reconèixer algunes plantes aro-màtiques.

• Interrogar-se davant del fet de què hi ha plantes que fan olor.

• Tenir cura i destresa al recollir mostres de les plantes i evitar d'aga-far mostres innecessàries de plantes, sense malmetre l'entorn.

• Conèixer algunes plantes aromàtiques i els usos tradicionals d'a-questes plantes.

• Conèixer els diferents elements comestibles del bosc i el seu profit natural promovent la seva degustació.

1. Els remeis de l’àvia

S’inicia l'activitat, explicant com la gent de la zona aprofita algunes plantes aromàtiques, remeieres i culinàries. Es comenta el fet que algunes plantes fan olor i que nosaltres les po-dem reconèixer, tot i que els humans hem perdut molt aquesta facul-tat. Se'ls explica la tècnica de recollida de brots d'aquestes plantes sen-se fer malbé tota la mata. Es parla de quines plantes aromàtiques coneixem, on viuen (indret amb molt sol, rocós, als marges...) i de com les podem reconèixer tot caminant pel bosc.

2. Despertem el nas!

Entre tots i totes decidim on anirem a cercar aquestes plantes (medi adequat) i quines pautes haurem de seguir per tenir cura d’aquestes):

•Ens apropen a la planta que creiem que és i l'olorem. •Verifiquem, acariciant la planta amb els dits en forma de pinça, l'olor que s'ha quedat als dits. •Un cop comprovada, agafarem una petita mostra (ram de fulles apical) utilitzant la tècnica del "cargolet". La mà esquerra fixa la planta i a la mà dreta recargola la mostra. Aquesta mostra la po-sarem al cistell.

1 hora i 30 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Respecte i curiositat per les plan-tes, cooperació, participació, respecte vers els companys/es.

Experimentació, descripció, in-vestigació, observació.

Olfacte, tacte, olors, plantes aromàtiques, plantes curatives,

plantes culinàries .

Dependència del medi, adapta-ció.

12

3. Observem-les

Al llarg del breu recorregut, anem descobrint altres plantes i fruits que els habitants de la zona utilitzen per a tenyir, elements del bosc comestibles, per a guarir-se del mal de cap, mal de go-la,... Les mostres s'aniran classificant als diferents cistells. Els nens i les nenes verbalitzaran les diferents olors: forta, molt forta o suau; agradable o desagradable (pudent); de llimona, d'all, d'herba o semblant a altres plantes. Amb la lupa s'observaran les glàndules de les fulles que contenen aquestes essències. Posteriorment, ex-plicarem els noms i les utilitats de les plantes recollides.

4. El joc de les olors

L'activitat s'acaba amb el següent joc d’olors: es posen diferents mostres de les plantes recollides en pots etiquetats amb els noms de les plantes. Un infant voluntari farà la prova. Olorarà les dife-rents plantes i n'haurà de reconèixer una amb els ulls tapats.

5. Les bosses d’olor i les infusions

Es pot concloure l’activitat tot preparant alguns dels elements recollits. Les possibilitat són variades: crema d’ortigues, infusions de marialluïsa o menta, melmelada de fruita del bosc o d’algun arbre fruiter, etc. Si n’hi ha amb abundància, es poden consumir fruïts dolços tan apreciats com ara les cireres o les mores.

Cistells

Lupes

Pots rosca

Fulards

• Taller: “Les bosses d’olor” • Taller: “Fem infusions”

• Realitzar un jardí (balcó) aromàtic. • Realitzar un concurs de melmelades.




Materials

13

QUÈ ENS AMAGA EL BOSC

• Aprendre a reconèixer els arbres i els arbusts dominants de diferents boscos.

• Identificar les diferents parts que formen el concepte de con-junt d'un bosc.

• Anotar ordenadament les dades proporcionades per l'observació.

• Elaborar croquis de paisatges a partir de l'observació directa o indirecta.

• Explorar amb cura la gran varietat d'éssers vius i objectes presents en un bosc.

• Adonar-se dels resultats positius que comporta la utilització

1. El bosc imaginat

L’activitat s’inicia amb la confecció d’una llista imaginària de les coses que componen el bosc (Coneixem alguna cosa que creixi?, alguna cosa que aquesta nit no hi serà?, alguna cosa que s’empor-ta el vent?,...). Es recull els elements del bosc que van apareixent, a la llista imagi-nària per a poder-los recuperar al concloure l’activitat.

2. La parcel·la del bosc

Agrupats en equips de treball, s’inicia un recorregut cap al bosc proper. Agrupats a l’entrada del bosc, s’organitzen les tasques de la investigació del bosc (mesures d’edats d’arbres, catàleg d’espè-cies,...). Els equips es distribueixen al llarg del bosc, i delimiten amb una corda, la seva parcel·la d’investigació.

3. Dins el bosc Amb l’ajuda del quadernet de descoberta, els equips van desenvolupant la investigació de la seva parcel·la tot observant i recollint de les dades.

3 hores



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Respecte per la biodiversitat, interès i curiositat per l’entorn, cooperació, participació, respec-te vers els companys/es.

Observació, identificació de semblances i diferències, classifi-cació, comparació, deducció, treball en grup, expressió.

Bosc, funcions del bosc, éssers vius, tipus de vegetació, depen-dència del medi, adaptació, freqüència/abundància d’espèci-

Zones climàtiques, plantes medi-cinals, fusta, derivats de les plantes, biodiversitat com a recurs, sòl, humitat.

De 8 a 12 anys Tipologia de l’activitat: Descoberta temàtica

14

4. De camí per altres boscos

Es valora la possibilitat de repetir la investigació en una tipo-logia de bosc diferent (solanes i obagues). La investigació del segon bosc, que es pot realitzar conjuntament, ha de perme-tre comparar. La comparació ens permet clarificar les caracte-rístiques d’un i altre bosc.

5. La cloenda

L’activitat es conclou tot recuperant la llista del bosc imagi-nat. Repassant els elements, a més d’intentar copsar el que ens ha sorprès o el que hem conegut de nou, s’intenta entre-llaçar els elements en una xarxa tot explicitant les funcions d’aquest i del conjunt.

Fitxes de rastres

Fitxes d’ocells

Reclams d’ocells

Binocles

Cordes i cordills

Brúixoles

Triangles mesuradors

Cintes mètriques

Ceres i papers

Pots rosca

Guix

Cartolines i clips

Llibres de vegetació i de fauna

Herbaris

Bosses i etiquetes

• Jocs de simulació: “El bosc dels senglars” • Jocs de simulació: “Aus internacionals” • Jocs de simulació: “Parents d’Atila” • Taller: “Una teranyina al bosc” • Àudiovisual de fauna • Taller: “Construcció de caixes–niu i menjadores d’ocells” • Taller: “Estampació amb elements naturals”

• Realitzar un conjunt de fotografies de detall als ele-ments del bosc, i crear un trencaclosques gegant amb peces de cartolina.

• Analitzar els elements del bosc (fotografies) i realitzar una discussió sobre un extens llistat de: • Coses que tenen preu • Coses que no tenen preu però que tenen un valor

molt elevat.

Existeixen guies d’arbres, bolets, lia-nes... que poden resultar útils: Omega, Blume,...

Escuelas Amigas de los Bosques, 2004. Programa educatiu i materials didàctics. Greenpeace.

Un mar de bosques, 1999. Programa d’activitats. WWF/Adena




Materials

15

LA TARDOR AL BOSC

De 8 a 12 anys Tipologia de l’activitat: Descoberta temàtica


• Copsar els canvis que es produeixen dins del bosc a la tardor.

• Desenvolupar actituds positives vers el bosc a través del conei-xement dels bolets i dels fruits.

• Conèixer el material i les tècniques de recol·lecció.

• Adonar-se de la relació entre els diferents ambients i els bo-lets.

1. El passeig pel bosc

Començarem l’activitat amb un passeig que ens permetrà desco-brir els elements que composen el bosc, i especialment els ele-ments més típics de la tardor com són els bolets i els fruits de dife-rents arbres i arbusts. Aquesta descoberta la realitzarem posant molta atenció als sentits (vista, olfacte, oïda, tacte i gust).

2. El bosc que canvia

En un indret adequat farem una parada per parlar de quins són els canvis que es produeixen al bosc durant la tardor, i així veure quins són els bolets i els fruits més abundants en aquesta època. Continuarem buscant una estona, mentre recollim els elements naturals de la tardor al bosc, fent-ho sense malmetre la natura i promovent el respecte.

3. El petit museu del bosc

En arribar a l’aula, agruparem les troballes, les compararem, iden-tificarem i classificarem. En farem una petita exposició per poder-les observar.

2 hores



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Atenció, participació, respecte per la natura, interès i curiositat per l’entorn, respecte vers els companys/es.

Observació, manipulació d’ele-ments, comparació

Fong, bolet, vegetació de la zo-na, hàbitat, tardor.

Adaptació, aliment, biodiversitat, descomponedors, funcions del bosc, sòl.

16

Fitxes de bolets de l’Escola de Natura

Cistell • Elaborar un llistat d’espècies protegides de Catalunya • Investigar sobre una animal en perill d’extinció.


SUGGERIMENTS

Més recursos

Materials

17

ELS BOLETS

De 8 a 12 anys Tipologia de l’activitat: Audiovisual i descoberta temàtica


• Adonar-se de les diferents formes i colors que poden tenir els bolets, així com de les seves diferents parts.

• Introduir-nos en el món dels fongs i la seva funció al bosc.

• Conèixer els bolets més abundants de l’entorn de l’escola de Natura i les relacions d’aquests amb els arbres.

• Fomentar les actituds de descoberta i de respecte cap als bo-lets.

1. Projectant diapositives

L’activitat es realitza a l’aula-taller, on en grups reduïts es realitza una projecció power point sobre els tipus de bolets que trobem als boscos de Catalunya

L’audiovisual està estructurat en apartats diferents en base als dife-rents grups de fongs segons la seva forma i estructura.

Al llarg de les diapositives, anem descobrint i coneixent com són, on els trobem i algunes curiositats.

2. Coneixent els bolets

Un cop vist l'audiovisual, ens posarem en grups per tal d’observar i classificar una selecció de bolets aportada per l’educador/a.

Primer els nens/es classificaran els bolets lliurement, seguint els seus criteris (formes, colors...) i després farem una discussió con-junta entorn a les classificacions que s’han fet.

Seguidament, amb l’ajut de làmines, els nens/es intentaran classifi-car les mostres recollides

45 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds


Observació, manipulació d’ele-ments, classificació, descripció, identificació de semblances i diferències

Fong, bolet, vegetació de la zo-na, hàbitat, tardor.

Bosc, éssers vius, humitat, xarxes tròfiques.

Materials

Projector

Diapositives

Fitxes de bolets

Més recursos

Existeixen guies d’arbres, bolets, lianes... que poden resultar útils: Omega, Blume,...

18

AUDIOVISUAL DE FAUNA De 8 a 12 anys Tipologia de l’activitat: Audiovisual

• Conèixer diferents animals emblemàtics de diferents ambients del Montseny.


• Promoure el interès per descobrir el món dels animals del bosc.

• Promoure l’observació i costums d’aquests animals.


1. Projectant imatges

L’activitat es realitza a l’aula-taller, on en grups reduïts es realitza una projecció sobre el tipus de fauna, i de vegetació que habita als diferents boscos de Catalunya.

L’audiovisual està estructurat en apartats diferents en base a la di-versitat de paisatge i d’hàbitats que podem trobar.

Al llarg de les diapositives, anem descobrint i coneixent com són, com viuen i curiositats dels animals que habiten per l’entorn més proper. Parlem de com els podem veure o trobar els seus rastres al llarg de l’estada.

45 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds


Observació, manipulació d’ele-ments, manipulació de rastres.

Vegetació de la zona, fauna de la zona, hàbitat, paisatge.

Caça, tradicions, llegendes.


• Activitat: “Gimcana de rastres”

SUGGERIMENTS

• Elaborar un llistat d’espècies protegides del Mont-seny.

• Investigar sobre una animal en perill d’extinció.

Materials

Projector

Diapositives

Fitxes de rastres

Més recursos


19

ESTAMPACIÓ AMB ELEMENTS NATURALS

De 8 a 12 anys Tipologia de l’activitat: Taller artístic

• Mostrar la natura com a font d’inspiració per a la creació ar-tística .

• Desenvolupar la capacitat creativa i manual.

• Conèixer les diferents plantes i altres elements curiosos que ens envolten, tot fent referència a les diferents formes i textures.

Recol·lectem

L’activitat s’inicia amb la recol·lecció de diferents elements naturals (plantes, flors, fruits,...) pel bosc. La recol·lecció es fa d’una mane-ra respectuosa amb el medi.

Tot estampant

El taller es realitza dintre l’aula de natura– taller.

Es pot fer l’estampació en samarretes blanques o en un fulard.

Abans d’iniciar el taller es posen en comú els elements re-col·lectats, parlant de les seves característiques, orígens, usos me-dicinals... Es comenten les diferents tècniques creatives per a desenvolupar el taller d’estampació.

Es cobreixen les taules amb papers de diari i es reparteixen les pin-tures de roba i els pinzells per totes les taules. Seguidament es po-sen unes fustes a l’interior de les samarretes per tal que les dues cares d’aquestes no s’embrutin. Amb pintura de roba es pinten els diferents elements agafats, s’estampen a la samarreta i es retiren.

Amb retoladors de roba, es complementa la creació artística.

2 hores



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Creativitat, participació, respecte per la natura, interès i curiositat per l’entorn, respecte vers els companys/es

Estampació, disseny, pintura, observació.

Elements del bosc

Usos de les plantes, usos medici-nals.

20

Samarreta

Pintura de roba

Retolador de roba

Pinzells

Paper de diari

Fustes

Elements del bosc

• Activitat: “Què ens amaga el bosc?” • Taller: “Un bosc per tots”

• Realitzar un herbari. • Realitzar un mural dels aspectes més rellevants els dife-

rents vessants de la muntanya (solana, obaga).

Existeixen guies d’arbres, bolets, lia-nes... que poden resultar útils: Omega, Blume,... Solanes i Obagues, 1999. Quaderns d’E-ducació Ambiental. Fundació Catalana de l’Esplai



Materials

21

LES EGAGRÒPILES

De 8 a 12 anys Tipologia de l’activitat: Taller

• Conèixer el concepte d'egagròpiles així com el tractament i utilitat en treballs de camp i de laboratori.

• Conèixer els hàbits d’alimentació dels ocells que produeixen ega-gròpiles.

• Desenvolupar hàbits d'observació detallada i precisa.

• Aprendre a manipular correctament material de laboratori

• Fer servir adequadament llibres, fitxes i claus adients per a obtenir informacions sobre el rastre observat

1. L’egagròpila

L’activitat s’inicia amb una breu explicació de les egagròpiles, rela-cionant el concepte amb les característiques de l’alimentació de determinats ocells i de la seva morfologia. Es parla de què podem trobar dins d’una egagròpila, i de com a través de les restes de menuts cranis i ossos, podem descobrir què ha menjat aquest ocell.

2. Descobrir l’indret de caça

Es presenten els petits mamífers que habiten els boscos, camps i rodalies de nuclis urbans, i el repte de saber quin hàbitat és el que utilitza aquest ocell per caçar tot investigant la freqüència d’espèci-es localitzades dins les egagròpiles.

3. El treball precís

Distribuïts en petits grups, els infants van separant tots els ossos de les egagròpiles tot emprant instruments de precisió de labora-tori. A través d’unes claus d’identificació, es va reconstruint els pe-tits esquelets i identificant les espècies de procedència.

2 hores



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Atenció, constància, respecte per la biodiversitat, interès i curiosi-tat per l’entorn.

Observació, identificació de semblances i diferències, síntesi, generalització, reflexió.

Egagròpiles, regorgitar, hàbitat, micromamífers, tipus de fauna, rastres i restes, xarxes tròfiques, dependència del medi, aliment.

Adaptacions al medi, equilibri ecològic, degradació d’hàbitats

22

4. Desxifrar l’enigma

A partir de les observacions realitzades i basant-nos en la in-formació de distribució de petits mamífers que aporta el mu-ral i altres fons d’informació, els participants van deduint l’in-dret de caça d’aquest ocell.

5. La cloenda

L’activitat es conclou posant en comú els treball realitzats que resten plasmats en uns petits murals.

Egagròpiles

Quadern d’egagròpiles

Mural de micromamífers

Mural d’egagròpiles

Llibres d’egagròpiles, rastres, microma-mífers i ocells

Fitxes de rastres

Fitxes d’ocells

Claus d’identificació d’ossos de micro-mamífers

Pinces i agulles enmanegades

Plaques de petri

Cartolines

Cola blanca

• Activitat: “Trampeig de micromamífers” • Activitat: “La fauna secreta del bosc”

• Treballar el concepte d’hàbitat amb un mural col·lectiu a tra-vés de dibuixos d’animals, el seu aliment, el seu refugi i l’es-pai on viuen.





Materials

23

ELS OCELLS DEL BOSC


• Potenciar la captació d'informació a través de l'oïda.

• Crear una situació agradable i tranquil·la a dins del bosc.

• Adonar-se i reconèixer la diversitat i quantitat de sons que hi ha al bosc.

• Reflexionar sobre la utilitat del soroll o el silenci pels animals.

• Fomentar els hàbits d’observar la natura i potenciar actituds de respecte.

1. El silenci del bosc

Ens apropem a un lloc ombrívol i tranquil del bosc i seiem a terra. Expliquem què hem vingut a aquest indret perquè és un dels mi-llors llocs per a sentir els sons del bosc (poca gent el coneix, ens agradarà). Amb silenci i tranquil·litat, tanquem els ulls i aixequem la mà per anar comptant amb els dits els diferents sons que anem sentint. Ens expliquem els sons que hem escoltat (fort/suau – llu-nyà/proper – qui l’ha fet? – perquè l’ha fet? – com ens hem sen-tit?). Parlem de si hi ha silenci al bosc. I a la ciutat? És bo que hi hagi molt de soroll al bosc?. I perquè canten els ocells? Potser per defensar el seu territori?, per fer-se veure i encuriosir a altres ocells?, o potser per avisar-se d’un perill imminent?.

2. Els ocells que canten

Per conèixer i reconèixer els ocells del bosc, fem un repàs dels prin-cipals ocells que viuen en aquell bosc, descobrint les característi-ques, les singularitats de cada espècie, el que tenen en comú, els hàbits i la seva relació amb el medi (de quin color és?, com té les ales?, perquè les deu tenir així? quins fruits menja? què passa amb les llavors dels fruits?...). Al acabar, aprenem a fer sonar els re-clams dels ocells i observem en silenci si s’apropen o contesten al reclam.

30 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Atenció, respecte i curiositat pels ocells, interès, cooperació, parti-cipació, respecte vers els com-panys/es.

Observació, descripció, expres-sió, experimentació, manipula-ció de reclams.

Oïda, sentits, espècies d’ocells, reclams, freqüència/abundància d’espècies.

Arbres, bosc, xarxa tròfica, adap-tació al medi

24

3. El bosc que canvia

Passegem pel bosc tot observant on viuen, per on es bellu-guen i per on s’amaguen els ocells. Ens apropem als arbusts plens d’aranyons, mores o gers. Parlem del menjar dels ocells. Parlem de com varia el menjar amb el pas de les estacions. Què fan els ocells quan s’acaben els abundants fruits del bosc i arriba el fred?. Parlem de les migracions dels ocells del nostre bosc cap a cli-mes més càlids, però també d’altres ocells del nord d’Europa que arriben a les nostres terres amb la fredor (el tafaner pit-roig que hem conegut esdevé a la tardor l’ocell més abun-dant gràcies als nombrosos pit-roigs que arriben escapant del fred de més enllà dels Pirineus).

4. Actuem

Pensem què passa dins i prop de la ciutat amb els arbusts i els fruits. Proposem entre totes i tots accions per a compensar la pèrdua d’hàbitat dels ocells. Facilitar la recerca d’aliment en èpoques on escasseja, n’és una.

Binocles

Joc de fitxes plastificades “Els ocells del bosc”

Joc de reclams d’ocells

Llibres d’ocells (plomes, nius,...)

Col·lecció de plomes d’ocells, de nius i d’ous

Dissenyar i construir menjadores d’ocells per a poder-les pen-jar a finals d’estiu al bosc, al parc urbà o al balcó de la ciutat. Utilitzem materials de rebuig (bricks, ampolles de plàstic, malles de plàstic de guardar cebes o alls,...).

1. Menjadora de malla i barret protector de fang. La malla foradada de les cabeces d’alls s’omple d’ave-llanes i altres fruits secs.

2. Menjadora de brick. El tetrabrick és pelat per a po-der-se decorar, i tallat de tal manera que queda una cavitat protegida per a posar-hi petites llavors i bo-cins de pa.

3. Menjadora d’ampolla. Les ampolles de plàstic es re-tallen tot construint un barret protector i una base-recipient.

4. Menjadora safata. Construcció de bases-suport amb safates de porexpan, així com un sistema de teulat protector.

Estimar la natura. 2001. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambi-ent�

Existeixen guies d’ocells... que poden resultar útils: Omega, Blume,..

Els ocells de Barcelona. 2005. Guies d’E-ducació Ambiental. Ajuntament de Bar-celona



Materials

25

CONSTRUCCIÓ DE MENJADORES I CAIXES-NIU

De 10 a 12 anys Tipologia de l’activitat: Taller de manualitat

• Promoure l’interès per descobrir el món dels ocells, els seus hàbits i el seu entorn.

• Promoure l’observació i costums d’aquests animals. • Desenvolupar la capacitat creativa i manual.

• Potenciar la reutilització de materials

1. La processionària

Aquesta activitat es planteja com una acció contra la processionà-ria, ja que els ocells insectívors s’alimenten de les erugues de la processionària del pi. Consisteix a realitzar fer un treball de manua-litats per a construir caixes-nius i menjadores que facilitin l’assenta-ment de la població de petits ocells als voltants de la casa i que faciliti també la seva observació i estudi. L’activitat s’inicia realitzant una breu excursió pels voltants de l’Es-cola de Natura per tal d’observar la presència de la processionària, els seus efectes i la seva distribució en el bosc. Aquesta exploració aportarà el criteri de col·locació de les caixes-niu i menjadores. 2. Tot construint

Per petits grups es passa a elaborar una caixa-niu. En el cas de construir menjadores d’ocells cada participant elabora la seva. L’activitat manual de la construcció de caixes-niu contempla dife-rents feines: serrar, polir, muntar i clavar fustes. En canvi la cons-trucció de menjadores és més senzilla, i es fan servir materials reu-tilitzats com pots de llet o de tetrabrick.

2 hores



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Creativitat, participació, respecte per la natura, respecte vers els companys/es

Actuació, creació, maneig de informació, manipulació, refle-xió, treball en grup

Elements del bosc, ocells, refugi, plaga, aliment, processionària, xarxa tròfica.

Feromones, acció al medi.

26

3. Anem al bosc

Posteriorment es realitza la col·locació adequada de les caixes-niu o menjadores d’ocells als arbres del voltant. Les menja-dores s’omplen de fruits secs, fruits del bosc, o pa sec .

4. La cloenda

Per tancar l’activitat es parla sobre la funció dels ocells en els boscos de muntanya, però també als parcs dels pobles i les ciutats. Es reflexiona sobre la necessitat de posar caixes-niu o menjadores d’ocells així com què passaria si en poséssim en excés.

Fustes

Serres

Claus

Martells

Tetra-brick’s

Pots de plàstic

• Activitat: Audiovisual d’ocells. • Taller: “Les egagròpiles”.

• Penjar les caixes-niu o menjadores d’ocells al pati de l’esplai o en algun parc proper.

Existeixen guies d’ocells... que poden resultar útils: Omega, Blume,..

Els ocells de Barcelona. 2005. Guies d’E-ducació Ambiental. Ajuntament de Bar-celona




Materials

27

GIMCANA D’ORIENTACIÓ

• Familiaritzar-se amb el relleu.

• Aprendre a usar les brúixoles i utilitzar els punts cardinals per si-tuar direccions o posicions.

• Conèixer altres mètodes d'orientació a la muntanya.

• Apropar-se al vocabulari específic de muntanya.

• Conèixer l’entorn proper de l’Escola de Natura.

• Descobrir la vegetació del voltant a través del desenvolupament d’una gimcana d’orientació.

• Potenciar el treball de grup i la presa de decisions col·lectives.

2 hores



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Participació, respecte per la bio-diversitat, interès i curiositat per l’entorn, respecte vers els com-panys/es

Orientació, observació, identifi-cació de semblances i diferènci-es, interpretació de plànols, treball en grup, cooperació.

Orientació, vegetació, sistemes d’orientació naturals, sistemes d’orientació artificials, brúixola, punts cardinals, itinerari.

Paisatge, hàbitat

1. La maqueta topogràfica

L’activitat s’inicia amb la mostra d’una maqueta topogràfica per tal de familiaritzar-se amb el relleu proper de l’indret on ens trobem.

2. L’orientació a la muntanya

Es treballa la comprensió dels diferents mètodes d'orientació (sistemes d’orientació naturals i sistemes d’orientació artificials) a la muntanya insistint especialment en el funcionament i aplicació de la brúixola.

3. La descoberta dels entorns

Els participants, per grups de 4-5 persones i amb l’ajuda d’unes ins-truccions d’orientació i una brúixola, hauran de resoldre diverses pro-ves, relacionades amb l’entorn més proper, tot descobrint aspectes socials i ambientals de la contrada.

Les proves els aporten una paraula que els servirà per desxifrar un text enigmàtic.

De 10 a 12 anys Tipologia de l’activitat: Interpretació i gimcana de descoberta

28

Maqueta topogràfica

Brúixoles

Cintes mètriques

Mapa

Fitxes arbres i arbustos

Instruccions de l’itinerari

Full resultats

Llapis

Fusta de suport i Pinces

• Realitzar un herbari.

• Realitzar un mural dels aspectes més rellevants els diferents vessants de la muntanya (solana, obaga).

• Planificar una excursió a partir de documents i tècniques d’interpretació de mapes.

• Taller artístic amb l’ús de la flora muntanyenca (punt de llibre, quadre, marc de fotografia...)

• Confeccionar un llistat de repercussions que té una bona orientació dels edificis sobre el medi.

• Elaborar un manual de bones pràctiques ambien-tals on hi figurin 20 consells per estalviar energia i elaborar un material que permeti traspassar to-ta aquesta informació a la resta de l’escola.

• Elaborar un itinerari pels de l’esplai.




Materials

4. La posada en comú L’activitat es conclou comparant els resultats de les pro-ves, enigmes i preguntes, tot fent referència a les caracte-rístiques i usos dels mètodes apresos, així com de la dinà-mica de grup durant la gimcana.


29

L’ARBRE DELS DESIGS

De 10 a 12 anys Tipologia de l’activitat: Joc de simulació

• Adonar-se sobre la distribució irregular dels recursos entre paï-sos.

• Reflexionar sobre el nostre paper i la nostra actitud davant la resta del grup

1. Repartim el material

L’activitat consisteix en construir un arbre dels desig on penjar-hi el desig per la natura més important de cadascú. Inicialment es reparteix el material a cada petit grup per elaborar el seu arbre dels desigs. La repetició del material no serà equitativa per cada grup, representant així la distribució irregular dels recur-sos.

2. Els rols

Cadascú dins el grup té un rol definit que ha de representar durant la primera meitat de l’activitat. No es podran explicar els rols, com tampoc es podrà parlar durant la primera meitat de l’activitat.

La segona meitat de l’activitat funcionarà de la mateixa manera però sense rols per tal que tots els grups puguin fer l’arbre.

1 hora



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Apreciació, atenció, cooperació, participació, esperit crític, res-pecte vers els companys/es, res-ponsabilitat, presa de decisions.

Associació, argumentació, esta-bliment de relacions causa/efecte, consideració de tendènci-es, manipulació de materials, expressió oral i gràfica, creació, treball en grup

Recursos, explotació de recursos, ús sostenibles de recursos, justí-cia

Primeres matèries, consum/estalvi de recursos, implicació personal, limitació de recursos

30

3. La cloenda

L’activitat conclou tot parlant sobre què ha costat més, com s’han pres les decisions, com s’han sentit, perquè s’han sentit així, si s’han enfadat o posat nerviosos. Es parlarà sobre la injustícia de la diferència de material que ha tingut cada grup alhora de construir l’arbre tot mostrant el paral·lelisme amb la distribució irregular de recursos a la Terra. Es buscaran exemples clars i propers o coneguts. Després cada grup presentarà el seu arbre dels desig i cada participant pot escriure un desig i penjar-lo a l’arbre dels desig.

cartolines (colors verds i marrons)

rotllo de paper d’embalar

Paper pinotxo

cintes (penjar el desig)

Cel·lofana

Cartolines dels rols i consignes

Precinte

Retalls de cartró (per fer les bases)

Una targeta petita per a cada partici-pant

Barres de pega

Tisores

Rotuladors

Llapis

Celo

Plastidecors

Folis

• Activitat: El Ple de l’Ajuntament: “el parc natural a debat”




Materials

31

TALLER DE BOSC

De 10 a 12 anys Tipologia de l’activitat: Interpretació i reconstrucció artística

• Elaborar un informe que reflecteixi el treball realitzat al camp i/o al laboratori.

• Manejar adequadament llibres i claus adients per a obtenir infor-macions correctes.

• Realitzar esquemes que expressin la relació que s'estableix entre conceptes.

• Explicar diferents maneres d'adaptació de les plantes i els animals en diferents factors ambientals: temperatura, llum i humitat.

• Comunicar verbalment als companys i les companyes les observa-cions fetes o els resultats de les experiències realitzades.

• Sensibilitzar-se de la importància dels sons del bosc i adoptar una actitud rigorosa a fi de no degradar el medi ambient, evitant con-taminar, fer sorolls, llençar deixalles,...

1. Observem...

Després de realitzar un recorregut pel bosc, cada grup de treball analitza i observa atentament el material recollit a la sortida: classifi-cació de les mostres, recerca de informació complementària, i com-paració de resultats.

2. Elaborant conclusions

A partir de la reflexió i la presa de decisions, els grups elaboren unes conclusions sobre l’estructura i la composició del bosc investigat.

3. El mural

En un plafó, amb fils de colors, establim les relacions dels elements del bosc (les relacions beneficioses amb fils de color verd i les relaci-ons no beneficioses amb fils de color vermell) elaborant d’aquesta manera una teranyina.

2 hores 30 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Creativitat, esperit crític, partici-pació, interès i curiositat per l’entorn, respecte vers els com-panys/es, cooperació, responsa-bilitat.

Organització, creació, dibuix, disseny, argumentació, expressió verbal, associació, classificació, comparació, interpretació de dades, establiment de relacions causa-efecte, síntesi, maneig d’informació, presa de decisi-ons, col·laboració, treball en grup, reflexió.

Bosc, funcions del bosc, éssers vius, tipus de vegetació, depen-dència del medi, adaptació, freqüència/abundància d’espèci-

Zones climàtiques, plantes medi-cinals, fusta, derivats de les plantes, biodiversitat com a recurs, sòl, humitat.

32

Es realitza una posada en comú de les conclusions de cada grup entorn les característiques d’un bosc.

Fitxes de rastres

Fitxes d’ocells

Llibres de vegetació i de fauna

Herbaris

Fils de color vermell

Fils de color verd

Material fungible

• Jocs de simulació: “El bosc dels senglars” • Jocs de simulació: “Aus internacionals” • Àudiovisual de fauna • Taller: “Construcció de caixes–niu i menjadores d’ocells” • Taller: “Estampació amb elements naturals”

• Realitzar un conjunt de fotografies de detall als elements del bosc, i crear un trencaclosques gegant amb peces de cartoli-na.

• Analitzar els elements del bosc (fotografies) i realitzar una discussió sobre un extens llistat de:

• Coses que tenen preu • Coses que no tenen preu però que tenen un valor molt

elevat.


Escuelas Amigas de los Bosques, 2004. Programa educatiu i materials didàc-tics. Greenpeace.





Materials

33

MUNTANYES I VALLS


• Valorar alguns espais naturals com és el bosc, per desenvolupar activitats lúdiques.


• Respectar les normes del joc.

1. Qui es menja a qui?

Es presenta el joc que es realitzarà aprofitant el marc natural pro-per i clarificant les seves normes.

Es presenten els dos animals que participaran en el joc: les “guineus” i el “ratolí” i es parla del què passa a la natura (el rato-lí fuig de la guineu, els seus depredadors nocturns quan cau la nit).

En aquest joc, la guineu ha de intentar atrapar el ratolí i a la ve-gada aquest intentant fugir El ratolí portarà una cua llarga,(un fulard), per facilitar la seva captura.

2. Valls i muntanyes

Es disposen tots els nens en varies files paral·leles i a cada fila s’a-gafen tots de la mà. En aquesta posició diem que tots estan for-mant valls. La guineu i el ratolí corren per aquestes valls sense poder traspassar les files, només seguir les línies de les valls.

En qualsevol moment l’educador/a pot exclamar: MUNTANYES!, i tots els nens/es que estan agafats de les mans, es deixaran anar dels seus companys/es i girant un quart de volta es donaran de les mans

30 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Cooperació, participació, respec-te vers els companys/es.

Atenció, coordinació de movi-ments.

Guineu, ratolí, valls, muntanyes.

Xarxa tròfica, depredador, care-nes.

34

amb els altres dos nens/es que tenen propers, de manera que ara les files que es formin seran perpendiculars a les anteriors. La guineu i el ratolí ara hauran de resseguir les serralades de les muntanyes (sense poder travessar les files).

Cap

• Altres jocs de simulació.



Materials

35

EL BOSC DELS SENGLARS


• Conèixer el dinamisme dels equilibris ecològics, segons la dis-ponibilitat dels recursos.

• Comprendre que la conservació dels hàbitats és clau per al manteniment de les espècies.

• Adonar-se que les poblacions d’animals i plantes fluctuen responent a les condicions del seu hàbitat.

• Aprendre a respectar les normes del joc.

• Valorar alguns espais naturals com és el prat, per desenvolu-par activitats lúdiques.

• Passar una estona divertida.

1. El bosc dels senglars

Es divideix el gran grup de participants en dos grups: els primers representen els “porcs senglars” i els altres constitueixen l’hàbi-tat i es posen, en dues fileres oposades.

S’explica als participants que es troben en el bosc i que els sen-glars han de sortir a la recerca dels recursos necessaris per viure. Així doncs, cada un d’ells ha de decidir en cada jugada què ne-cessita: si menjar, si aigua, si refugi o si espai per viure. Es repre-senta amb mímica cadascun d’aquests recursos necessaris per als senglars.

Igualment, cada un dels elements que constitueix l’hàbitat deci-dirà en cada jugada què representa: aliment, aigua, refugi o es-pai, i ho expressarà amb el mateix gest que els senglars.

2. Comença el joc!

Els nens i les nenes que representen els elements de l’hàbitat han de restar quiets en el lloc mentre que els senglars avancen cap al seu hàbitat buscant el que necessiten tot representant mímica-ment aquest element.

45 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Respecte per la biodiversitat, interès i curiositat per l’entorn, cooperació, participació.

Identificació de semblances i diferències, simulació utilització espai, comparació, deducció, cooperació, treball en grup, ex-pressió

Equilibri ecològic, éssers vius, hàbitat dependència del medi.

Recursos naturals, degradació d’ambients, extinció d’espècies, tecnologia.

36

Cada senglar ha de trobar l’element escollit. Si el troben, l’agafen i se l’enduen a l’extrem del senglars, i aquest re-curs es converteix en una cria de senglar (supervivència i reproducció).

Si no troben l’element que busquen, han de quedar-se al extrem de l’hàbitat ja que es moren, es descomponen i queden integrats en el medi.

3. La població de senglars

Es repeteix aquest procés unes quantes vegades, i es provo-quen algunes situacions excepcional (per exemple: falta d’algun element de l’hàbitat).

Al llarg del joc anem anotant el nombre de porcs senglars i el nombre de recursos del bosc. I emprarem aquests nom-bres per entendre el concepte d’equilibri “dinàmic” de la població de senglars i el seu hàbitat.

4. La cloenda

Es demana que determinin quines són les causes aparents de la variació de la població de senglars:

Què fa que disminueixi la població de senglars?

Què fa que augmenti? Què ha de passar perquè desapare-guin els senglars?

Tot elaborant una gràfica visual amb el recompte de les tira-des, construïm el concepte d’equilibri ecològic, de dependèn-cia amb el medi, i acabem reflexionant sobre si els humans mantenim el mateix esquema amb els recursos naturals de la

Pissarra i guix

• Altres jocs de simulació

• Cercar informació sobre espècies amenaçades i fer un llis-tat dels recursos que necessiten per a sobreviure.

Hàbitat. Guia d’Activitats d’Educació Ambiental. 1999. Institut d’Educació. Ajuntament de Barcelona.




Materials

37

CUCS I LLANGARDAIXOS


• Reflexionar sobre les diferents estratègies que tenen les espèci-es d’éssers vius per a sobreviure (associar-se, competir, aprofi-tar-se....).

• Conèixer alguns efectes de l’ús dels plaguicides.

• Entendre que molts plaguicides s’acumulen en els éssers vius i en el seu entorn proper i els enverinen.

• Conèixer alternatives per minimitzar o evitar l’ús de plaguici-des.



L’activitat s’inicia presentant dues espècies d’animals: els cucs i els llangardaixos. Es situen aquests éssers vius en funció del seu nivell dins la xarxa tròfica de l’ecosistema. Es realitza una simplificació d’aquesta xarxa tròfica situant tres ni-vells: les plantes, els cucs (herbívors) i els llangardaixos (carnívors).

2. El camp de conreu

El joc consisteix en que els llangardaixos han de créixer i per això s’han d’alimentar del cucs i a la vegada aquests s’han d’alimentar de les plantes.

Els nois i les noies es reparteixen en tres grups: plantes, cucs i llan-gardaixos, i es distribueixen per la zona de joc, simulant un bosc. La meitat de la zona de joc representarà el bosc on hi ha “plantades” les plantes. L‘altra meitat de la zona de joc és per on poden córrer els cucs i els llangardaixos. Els cucs es representen amb tres participants agafats de la cintura i els llangardaixos es re-presenten amb un únic participant.

30 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Atenció, cooperació, participa-ció, respecte vers els companys/es.

Identificació de semblances i diferències, treball en grup, utilització espai/temps, establi-ment de relacions causa/efecte, simulació, deducció, expresió gestual i oral, coordinació de moviments

Plaguicida, insecticida, contami-nants orgànics,/químics, xarxes tròfiques, efectes acumulatius, riscos per a la salut.

Contaminació del sòl i de l’ai-gua, residus tòxics i perillosos, riscos ambientals, gestió de con-reus.

38

Betes blanques, vermelles, verdes i bla-ves

Betes negres

Pissarra i guixos de colors

• Realitzar un debat sobre els avantatges i inconvenients dels insecticides per als humans.

• Buscar exemples de cadenes tròfiques a la base de les quals hi hagin insecticides i especular sobre què passaria si eliminéssim algunes espècies (formigues, mosques,...)

• Fer un llistat dels biocides (insecticides, plaguicides i her-bicides) que es fan servir a casa i al jardí i buscar-ne alter-natives inofensives per a la resta d’éssers vius (productes ecològics).

• Visitar una pineda on hi hagin instal·lades rampes d’hor-mones (feromones) per combatre la processionària del pi.

Hàbitat. Guia d’Activitats d’Educació Ambiental.1999. Institut d’Educació. Ajuntament de Barcelona.



Materials

El joc consta de tres partides. A la primera representa que el l’home encarregat del terreny (l’educador) no hi posa insectici-des i la partida finalitza quan ja no queden plantes.

A la segona partida, l’home pren mesures per a no quedar-se sense terreny i decideix realitzar una fumigació repetida. La fu-migació es representa repartint cintes vermelles en diferents plantes i cucs. En aquesta ocasió els animals (cucs i llangardai-xos) a l’acumular cintes vermelles es moren i es converteixen en plantes. La partida s’acaba quan ja no queden cucs.

A la tercera i última partida, l’home decideix fer una sola fumi-gació general i reparteix a totes les plantes i a tots els animals cintes vermelles representant així un dia de vent. La partida s’a-caba quan un dels llangardaixos es mor.

3. La cloenda

L’activitat conclou tot comentant els resultats del joc i es reflexi-ona sobre els efectes dels plaguicides, la bioacumulació en la cadena tròfica què passa amb l’insecticida que va a parar al sòl...i les alternatives que tenim a l’abast per a protegir de les plagues les plantes que conreem.

39

CADENA TRÒFICA


• Apropar-se al funcionament d’una cadena tròfica a través d’un joc de simulació.

• Relacionar els elements d’aquesta cadena tròfica amb els coneixe-ments de les activitats de descoberta al camp.

• Reflexionar sobre les diferents estratègies que tenen les espècies d’éssers vius per a sobreviure (associar-se, competir, aprofitar-se....).


L’activitat s’inicia recordant les espècies d’animals descobertes en les anteriors experiències de camp, i es va situant aquests éssers vius en funció del seu nivell dins la xarxa tròfica de l’ecosistema. Es realitza una simplificació d’aquesta xarxa tròfica situant quatre nivells: les plantes, els herbívors, els carnívors i els descompone-dors. Establint així, un cercle on cada grup té una presa i un pre-dador.

2. El verd sobre el blanc, i el blanc sobre el blau...

Distribuïts en grups, els participants s’identifiquen per una beta de color. Hi ha quatre colors per als quatre grups. Es recorda quins equips (per tant quins colors), han de perseguir o córrer de quins altres. Es pacten les normes del joc i s’inicia.

3. El joc per la supervivència Cada equip es distribueix pel territori de joc establert, i es comencen a

perseguir. Quan un carnívor atrapa un herbívor, l’acompanya fins al “transformatori”, on se li canvia el color de la beta de l’herbívor i aquest passa a ser un carnívor més. El joc finalitza quan hi ha algu-na extinció d’algun grup o deixat un temps prudencial.

45 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Apreciació, atenció, respecte per la biodiversitat, interès i curiosi-tat per l’entorn, cooperació, participació, respecte vers els companys/es.

Observació, identificació de semblances i diferències, treball en grup, expressió

Cadena tròfica, predació, com-petència, éssers vius, dependèn-cia del medi, adaptació.

Simbiosi, parasitisme, mimetis-me, freqüència/abundància d’es-pècies.

40

3. La cloenda

L’activitat conclou tot valorant les estratègies que cada parti-cipant a desenvolupat al llarg del joc. Hi ha qui s’amaga el color de la beta amb el color de la roba (mimetisme), hi ha qui caça en grup, qui corre molt i pot caçar sol, qui s’associa a un altre grup que no sigui predador seu per a protegir-se (simbiosi),... A través de les seves experiències en el joc, anem recuperant els éssers vius descobertes en la investigació de camp i pen-sant sobre com ho deuen fer per a sobreviure dins la xarxa tròfica.

4. La variant

Es pot introduir una variant en el joc: la contaminació. L’edu-cador/a, a la meitat del joc, inicia a repartir betes de color negres (contaminació en el medi). Quan es capturen espècies contaminades, aquestes es van acumulant al llarg de la cade-na tròfica

Betes blanques, vermelles, verdes i blaves.

Betes negres.

Pissarra i guixos de colors

• Joc de simulació i d’avaluació: “Els mussols i els ratolins”

• Realitzar un mural sobre la xarxa tròfica de l’ecosistema in-vestigat.







Materials

41

RAT-PENATS I ARNES


• Conèixer el sistema de localització de les preses dels rat-penats.

• Desenvolupar la curiositat per les capacitats de les espècies per adaptar-se al seu hàbitat, i ajudar a relacionar-les amb les nostres.

• Promoure una ètica que, basada en la interdependència amb el medi, ens situa com a éssers igualment d’importants que totes les altres espècies.

• Desenvolupar un ambient lúdic i distès basat en la confiança i la cooperació dels participants del grup.

1. Caçar de nit

L’activitat s’inicia tot parlant de què sabem sobre els animals noc-turns, de quines són les dificultats que tenen per capturar el seu aliment, i de quines estratègies desenvolupen per a fer-ho. Es comparteixen els coneixements que tenim sobre els rat-penats, sobre la seva alimentació i sobre la seva capacitat de localitzar les preses i capturar-les sense utilitzar el sentit de la vista.

2. El bosc pren vida

Els participants es distribueixen per la zona de joc simulant un bosc. Gran part dels participants es converteixen en arbres, en ar-bres caiguts, en pedres,... Un dels participants, amb els ulls embe-nats, es converteix en el rat-penat, i es situa en un extrem del bosc. Tres participants més es converteixen en “arnes”, l’aliment preferit dels rat-penats. 3. Rat-penat: arna !!! El rat-penat, disposa d’una radars localitzadors: el seu crit de “rat-penat”. Les arnes, amagades rere els arbres i les pedres contestes a la vegada: “arna!”. Així, el rat-penat ha de localitzar-les abans no esgoti tots els seus radars.

30 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Respecte per la biodiversitat, interès i curiositat per l’entorn, cooperació, participació, creativi-tat.

Simulació, reflexió, expressió corporal.

Radar, presa, caça nocturna, adaptació al medi.

Confiança

42

Fulards

• Activitat “La fauna secreta del bosc”

• Treballar el concepte d’hàbitat amb un mural col·lectiu a tra-vés de dibuixos d’animals, el seu aliment, el seu refugi i l’espai on viuen.

Existeixen guies de fauna de diverses editorials que poden resultar útils: Ome-ga, Blume,...




Materials

4. Les variacions del joc

Es van fent rotacions dels infants. A mesura que es va desenvo-lupant el joc, es van introduint variants: s’afegeix un altre rat-penat que ha de competir per les preses, les arnes es convertei-xen en arnes mòbils, s’introdueix un depredador dels rat-penats,...

5. La cloenda

L’activitat es conclou posant en comú les dificultats que els par-ticipants han tingut per a desenvolupar el joc, comparant-les amb les habilitats que han de tenir els rat-penats per a poder sobreviure en un hàbitat que ens és inhòspit.

43

MUSSOLS I RATOLINS

De 8 a 12 anys Tipologia de l’activitat: Joc de simulació i avaluatiu

• Recordar conceptes apresos durant l'estada tot jugant.

• Respectar les normes del joc.


• Establir quins fets són importants per a la pròpia persona i de quins d'ells es manté memòria discriminant els que han deixat un record agradable dels desagradables.


1. El mussol es menja al ratolí o el ratolí al mussols?

Es presenta el joc que es realitzarà aprofitant el marc natural pro-per i clarificant les seves normes. Es presenten els dos animals que participaran en el joc: els “mussols” i els “ratolins” i es parla del què passa a la natura (els ratolins fugen dels mussols, els seus depredadors nocturns quan cau la nit).

2. Veritat o mentida?

Es fan dos equips, uns seran els mussols i els altres els ratolins. Cada equip té un espai–refugi equidistant del centre del terreny de joc on poden estar tranquils ja que representa que són els seus caus.

A cada jugada els equips es situen al centre del terreny de joc i l’educador/a diu una afirmació referent a algun concepte, procediment o actitud apresa durant l'estada.

Si aquesta afirmació és certa, es desencadena el cicle natural de depredació i els mussols han d’atrapar als ratolins.

45 minuts



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Cooperació, participació, respec-te vers els companys/es.

Coordinació de moviments, establiment de relació causa/efecte, valoració.

Conceptes apresos durant l’es-tada

Cooperació, participació, res-pecte vers els companys/es.

44

Els ratolins que han estat capturats abans d’arribar al seu cau es converteixen en mussols.

Si aquesta afirmació és falsa, el cicle de la natura es torna il·lògic i els ratolins han de capturar mussols. Els mussols cap-turats es converteixen en ratolins.

3. La cloenda

Al acabar, es valora conjuntament quines coses s’han après durant l’estada o excursió, quines coses han agradat més, així com els records que s’emporten d’aquesta.

Cap

• Realitzar una auca, un diari o un mural de l’estada o excursió.


SUGGERIMENTS

Materials

45

EL PLE DE L’AJUNTAMENT


• Simular i dramatitzar fets i esdeveniments econòmics, socials, polí-tics i culturals que exemplifiquin situacions geogràfiques i històri-ques diverses de l'espai natural treballat.

• Seguir un raonament lògic per expressar les pròpies idees.

• Fer ús de les paraules amb correcció i precisió.

• Discutir i debatre en clima de diàleg, mantenint una actitud de res-pecte i de comprensió envers els altres, i debatre les idees abans de negar-les o acceptar-les.

• Tenir una actitud reflexiva sobre la influència de l'activitat humana en el medi: contaminació, impacte, deixalles, escombraries, incen-dis, abocadors, urbanitzacions,...

1. El problema sobre la taula

L’activitat es realitza després d’haver desenvolupat un treball de camp, com l’excursió a algun bosc propoer Es planteja una problemàtica oberta i complexa a solucionar: el funcionament de l’embotelladora, l’ampliació de les pistes d’esquí, el turisme de cap de setmana...

2. Els equips de colors, actors socials

Es reparteixen els papers socials a desenvolupar durant el Ple de l’Ajuntament::

• Equip blau: motivats per l'interès del desenvolupament econòmic

• Equip vermell: motivats per l'interès de desenvolupament esportiu

• Equip verd: motivats per l'interès de desenvolupament naturalístic

• Equip jurat de l'Ajuntament

3 hores



Conceptes


Procediments

Valors i actituds

Participació, creativitat, respecte, receptivitat, responsabilitat.

Argumentació, consideració de tendències, dramatització, ex-pressió gestual i oral, maneig d’informació, presa de decisi-ons, reflexió, simulació

Presa de decisions, problemàtica ambiental, problemàtica social.

Participació ciutadana

46

3. Temps de reflexió

Una vegada situats els equips s’inicia una reflexió dels seus interessos particulars, dels interessos dels altres grups, elabo-ració d’eslògans, propaganda i programa de l’explosió d’ide-es per part dels portaveus.

4. Temps d’exposició i discussió

S’inicia el Ple de l’Ajuntament amb l’assistència de diferents actors i agents socials relacionats amb la problemàtica. Des-prés d’una primera roda de presentacions de projectes i d’in-teressos, s’inicia un debat moderat per l’educador/a on es discuteixen les diferents propostes.

Al llarg de les exposicions i debats, es perfila una o unes solu-cions possibles davant la problemàtica, tot valorant les seves avantatges i desavantatges.

Cartells de votació

Cartells de presentació dels actors soci-als

Material fungible divers

• Elaborar una proposta d’actuació concreta, planificar l’acció, realitzar-la i fer-ne un seguiment.


EXTENSIONS DE L’ACTIViTAT

SUGGERIMENTS

Materials

47

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

RECURSOS BIBLIOGRÀFICS

RECURSOS WEB

Una clariana en mig del bosc 1999. Quaderns d’Educació Ambiental. Fundació Catalana de l’Es-plai .

Solanes i Obagues, 1999. Quaderns d’Educació Ambiental. Fundació Catalana de l’Esplai .

Hàbitat. Guia d’Activitats d’Educació Ambiental. 1999. Institut d’Educació. Ajuntament de Barce-lona. Escuelas Amigas de los Bosques, 2004. Programa educatiu i materials didàctics. Greenpeace.


La recerca al sòl. 1984 Teide. Col·lecció Bivac.



Estimar la natura. 2001. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient Els ocells de Barcelona. 2005. Guies d’Educació Ambiental. Ajuntament de Barcelona

Web boscos de Catalunya del departament d’agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natu-ral:

www.gencat.cat

Hàbitat. Guia d’Activitats d’Educació Ambiental. 2011. Institut d’Educació. Ajuntament de Barcelo-na: http://80.33.141.76/habitat/

coneguem els nostres boscos -...

Documents