Conductisme

Corrent de la psicologia que defensa la utilització de procediments estrictament experimentals per a estudiar el comportament observable, la conducta, considerant l'entorn com un conjunt d'estímuls-resposta. L'enfocament conductista en psicologia té les seves arrels en l'associacionisme dels filòsofs anglesos, així com en l'escola de psicologia nord-americana coneguda com funcionalisme i en la teoria darwiniana de l'evolució, ja que ambdues corrents posaven l'accent en una concepció de l'individu com un organisme que s'adapta a l' ambient.

http://www.psicoactiva.com/bio/bio_20.htm

http://www.psicoactiva.com/bio/bio_15.htm

http://www.psicoactiva.com/bio/bio_22.htm

http://www.psicoactiva.com/bio/bio_19.htm

Caracteristiques

Cada component del sistema educatiu ha de ser considerat quant a la seva capacitat de modificar directament o indirectament el comportament de l'estudiant. El conductisme s' encarrega de l' estudi de la conducta humana observable i no de la consciència, l'objectivitat contra el subjectivisme, a més, fonamenta que a un estímul li segueix una resposta, sent aquesta el resultat de la interacció entre l'organisme que rep l'estímul i l' entorn.

El comportament humà és exclusivament producte de les respostes a determinats estímuls. Quan un nen neix és com un llibre en blanc en el qual s’hi pot escriure qualsevol cosa. Per tant el condicionament que rebi determinarà el seu aprenentatge i la seva personalitat.

L’aprenentatge ve de l’exterior, dels estímuls que rebi l’estudiant i dels reforços que rebin les seves respostes, s’adquireix a base de reforçar positivament o negativa determinades respostes: la conducta tendeix a ser repetida si el reforç és positiu i a evitar-se si el reforç és negatiu. Les qualificacions, positius, felicitacions, són els incentius que motiven l’alumne a aprendre i complir amb els requisits escolars. Si un estudiant té un aprenentatge erroni o una conducta inadequada és com a conseqüència de l’historial de reforços i estímuls que ha rebut.

L’aprenentatge és igual per a tothom, les mateixes estratègies han de funcionar igual per tothom.

http://peremarques.pangea.org/aprendiz.htm

Objectius educatius

El professor declara i predetermina els objectius i els resultats de manera molt estricta i determina i controla rigorosament les activitats orientades a aconseguir aquests resultats. El centre d'atenció són les dades específiques o les habilitats definides fermament.

S ' apliquen mètodes com l' aprenentatge per repetició, les lectures guiades, les tasques guiades de manera estricta i proves de progressió molt específiques.

Rol de l'estudiant

L’estudiant té un paper passiu ja que l’aprenentatge ve de l’exterior. S’ha de limitar a seguir les ordres que se li donin i el mateix procés el portarà cap a on hagi d’anar.

Per al Conductisme, l'estudiant esdevé un element receptiu d'estímuls, sobre el qual s'actua per a la consecució d'uns determinats resultats. Interessa la consequència que es deriva d'una acció executada des de l'exterior (l'entorn, el professor, ...). Sobre l'estudiant s'apliquen pràctiques, experiències, estímuls, accions, etc. que pretenen l' obtenció d' un resultat materialitzat en l'adquisició de coneixements.

Interaccio entre estudiants

L’ aprenentatge conductista és unidireccional: de professor a alumne. És, doncs, un procés individual, l’alumne només cal que tingui interacció amb el seu material d’aprenentatge i amb el professor que li subministra el material i els reforços.

Rol del docent

És absolutament bàsica la funció del docent com a preparador dels materials, amb material ben dissenyat, l’alumne no ha de tenir cap dificultat. El procés consisteix en un mecanisme que ha d’anar transcorrent segons allò previst. No hi poden haver dubtes, només respostes equivocades que es corregiran a base de reforços.

Ensenyar, a més, és preparar un conjunt de reforços que facilitin l’aprenentatge, amb estímuls ben pensats i reforços ben aplicats, l’aprenentatge serà un èxit.

En una classe presencial, el docent té un paper gratificador o sancionador, segons sigui la resposta de l’alumne.

http://www.youtube.com/watch v=okr8aK3KbYI&feature=PlayList&p=07FBF67058F01AFE&playnext_from=PL&playnext=1&index=27

Relacio docent-alumnes

El professor té un control absolut sobre els continguts i els procediments de l'ensenyament, que l'alumne segueix. D'altra banda, el professor ha de saber trobar, segons qui sigui l'alumne, els reforços (positius o negatius) més adequats per estimular l'alumne.

Criteris i instruments d'avaluacio

L'avalució es basa totalment en els resultats, ja que l'anàlisi de la conducta i de les respostes externes és l'única manera de comprovar si s'ha avançat en el procés d'aprenentatge.

Com que els materials per a l'aprenentatge són molt seqüencials, és impossible passar a la fase següent dels continguts a aprendre si no s'ha interioritzar l'anterior. A més a més, com que aquests continguts s'han repartit en "unitats" molt fraccionades i concretes, generalment l'avaluació només es pot basar en sistemes binaris “assolit” o “no assolit”, no hi ha espai per al matís o la reflexió.