Juliol 2011 - Núm. 40

Incendi a la cripta de laSagrada Família

Posada en marxa dels PCtàctils als vehicles

Nova llanterna integrableal casc

Comiat al companyPablo CalvoComiat al companyPablo Calvo

Ajuntament de Barcelona Prevenció, Seguretat i Mobilitat

www.bcn.cat/bombers

Som Barcelona• El Full de Rescat: informació tècnica en cas d’accident de trànsit• Exposició de la història de Bombers

FAHRENHEIT•451Edita: Bombers de BarcelonaAjuntament de Barcelona

Consell Editorial: Joan Pedreny, Clara de Yzaguirre,Jordi Secall, Carme Pallarès,Sagrario Navas, Joan Palau,Vanessa Martínez i Àlex Palau

Director: Jordi Secall

Serveis editorials: Op-team SIC SL

Navas de Tolosa, 270, 5è 3a08027 - BarcelonaTel. 93 243 08 35 www.op-team.com(fahrenheit451@bcn.cat)Coordinació: Àlex Palau (alexpalau@op-team.com)

Redacció: Àlex Palau i Vanessa MartínezDisseny i maquetació: Joan Serra iLaura Urios

Fotografia: R. Cervantes, À. Palau, V. Martínez,E. Juan, A. Cabeza, J. Abellán, J. Gaspar, D. Zapater, V. Sans, AIRBOX i ACE

Col·laboradors en aquest número: Xavier Garcia,Antonio Cabeza, Ricard Cervantes, Miquel ÁngelFuente, Pedro Abaurrea, Víctor Dobaño, PierreÁlvarez, Raúl Font, Francisco Javier de Fuentes,Francisco Javier Ugarte i Begoña Villoria

Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL

Dipòsit legal: B-33873-2001

Editorial• Al servei de les persones

Cos a cos• La col·laboració entre Bombers i les companyies de subministrament

Un apunt d’història• L’enfonsament d’una barcassa de laSisena Flota Americana a Barcelona

Aprèn a cuidar-te• Com saber si has patit un Trastorn perEstrès Postraumàtic

Així Som• Excarceració: (Salva) vides a l’asfalt

Eines de prevenció• Quan el foc crema sota terra

Materials i equipaments• La nova llanterna integrable al casc

Serveis destacats• Foc provocat a la Sagrada Família• 26 famílies desallotjades a causa d’unfoc al carrer Navas de Tolosa• Xoc de trens a l’estació d’El Clot-Aragó

Activitats• III Circuit Nacional de Cursa Vertical• Calendari d’activitats subaquàtiques

Calaix de sastre• Jocs Olímpics de Policies i Bombers a Nova York

SUMARI

2

Candent• El company Pablo Calvo perd la vida en unaccident laboral

20

24

26

28

33

34

7

8

12

16

18

30

Notícies• Revetlla de Sant Joan en ordre• S’activa el dispositiu específic de prevenció de risc d’incendi

• Bombers ultima la posada en marxadels PC integrats als vehicles• Encontre Nacional d’Excarceració• 19.999 corredors participen a la Cursa

3

4

Al servei

de les personesL’alternança política és unaexpressió de les societatsdemocràtiques. Les eleccionsdel passat 22 de maig hancomportat un canvi en elgovern de la ciutat, amb lameva elecció com a alcalde deBar celona. El nou govern munici-pal ha configurat una àrea de segu-retat amb un equip de personespotent al capdavant, personificadesen el primer tinent d’alcaldeJoaquim Forn, com a responsablepolític de la seguretat de la ciutat, ien Joan Delort, com a gerent dePrevenció, Seguretat i Mobilitat.Però més enllà del canvi de res-ponsables, el nou govern municipalimplicarà també l’aplicació denoves polítiques i principis d’actua-ció. El nou Ajuntament ha fixat elservei a les persones i la millora dela seva qualitat de vida com elsseus principis inspiradors. Això,tras lladat al vostre àmbit, significa,com ja vaig expressar el dia de la

meva presa de possessió, un serveipúblic de qualitat i excel·lència.Els Bombers de Barcelona jugareuun paper clau en l’assoliment d’a-quest objectiu, amb el desenvolupa-ment d’un pla de formació real,constant i adaptat a les necessitatsdel servei. També volem fer unarevisió del Pla Director, tot redefinintun model de bomber que atenguiles necessitats actuals i futures della ciutat. I tots aquests canvis volemdissenyar-los i executar-los des delmàxim consens, amb tots vosaltres.Som al començament d’una novaetapa en la qual assumim, renovat,el compromís de servei als ciuta-dans i ciutadanes de Bar celona.La nostra professionalitat s’adre-ça, des d’avui mateix, a la conse-cució del repte més alt, peròtambé el més agraït, que pot tenirel cos de Bombers de Bar celona:ajudar a millorar la qualitat de vidade les persones, dels nostresveïns i veïnes. �

3

EDITORIAL

Desenvoluparem un pla deformació real, constant iadaptat a les necessitats delServei, redefinint un modelde bomber que atengui lesnecessitats actuals i futuresde la ciutat

CANDENT

4

El bomber Pablo Calvo, com-pany del torn A de l’antic parcde Drassanes, va perdre la vidael passat 8 de juny a conse-qüència de les lesions sofertesen un accident laboral. El sinis-tre va tenir lloc el dia 2 de maig alParc de Montjuïc, on en Pablo esta-va de guàrdia, i va produir-se en eltranscurs d’una sortida per cobrir unservei al districte de Ciutat Vella. Enun primer moment, va ser traslladata l’Hospital Clínic de Barcelona ambpronòstic molt greu, on va romandreingressat diverses setmanes durantles quals es va produir un degoteigconstant de visites de companysper donar-li el seu suport, tant a ellcom a la seva família. Posteriorment,els metges van autoritzar el seutrasllat a l’Institut Guttman deBadalona, centre de referència en eltractament de lesions medul·lars ineurològiques. Però la gravetat deles seves lesions va guanyar labatalla per la vida que Pablo lliuravades de feia gairebé cinc setmanes, iel 8 de juny es va acomiadar per

sempre. El seu funeral va tenir llocel dia 10 de juny al tanatori deSancho de Ávila, on centenars depersones van voler donar-li l’últimadéu i acompanyar els seus fami-liars i amics en un moment tandolorós.

Multitudinari adéu“Un home sempre alegre, sempreamb un somriure, que ens conside-rava a mi i a la seva filla, les sevesnenes, el més important de la sevavida”, així el definia la seva dona

El company Pablo Calvo El sinistre va tenir lloc el passat 2 de maig al Parcde Montjuïc, en el transcurs d’una sortida del Servei

durant la missa que va celebrar-seen la seva memòria el passat 7 dejuliol a la parròquia de Sant Isidor. Elmossèn de Bombers, Josep LluísFernández, va oficiar una cerimòniamolt emotiva, presidida per la foto-grafia

Un mes després de la seva pèrdua, el Mossèn del Cos va oficiar una missa pòstuma presidida pelseu casc i la seva fotografia. Familiars, amics i companys de Bombers van recordar en Pablo através de les emotives paraules de la seva dona

5

perd la vida en un accident

i el casc de bomber d’en Pablo, i varecordar als presents la seva voca-ció de servei a les persones.Nombrosos companys i amics vanacompanyar la seva família en elseu record, així com diverses autori-tats del Cos i de l’Ajuntament.

Tota una vida al CosEn Pablo va accedir al Cos a principisdels 80, com a membre de la promo-ció més nombrosa de la història i unade les més entranyables: La llevadels becaris. Dos mesos abans delfatídic accident, el 2 de març, enPablo es reunia amb els companysde tota una vida per commemorar elsseus 30 anys com a bomber deBarcelona en un dinar multitudinari.Els becaris festejaven la seva efemè-ride entre anècdotes i records: lesproves d’ofici per accedir-hi, els qua-tre mesos de formació a la ZonaFranca, els primers “zambullos”, elspatrons, els festivals d’estiu i les ses-

sions de gimnàstica que feien sotales ordres dels caporals, entre d’al-tres. Havien passat tres dècadesperò el sentiment de companyonia i

de germanor s’havia mantingut inal-terable des del seu primer dia al parc.Aquesta família que és Bombers elrecordarà per sempre. �

Minut de silenci

D’ençà l’accident mortal del company Pablo Calvo, han estat moltes lesmostres de dol que s’han produït. A tall d’exemple, el passat 9 de maig, re-presentants de diversos cossos de seguretat i emergències de Tarragona,juntament amb membres del Cos de Bombers de la Generalitat, van guardarun minut de silenci al parc de bombers de la localitat en record seu.

En Pablo va gaudir del dinar de celebració dels seus 30 anys com a bom-ber de Barcelona, junt amb tots els seus companys de la promoció delsbecaris, el passat 2 de març

NOTÍCIES

6

La nit de Sant Joan va seguir l’es-tela de les passades edicionsquant a l’absència d’incidentsdestacats. La bona coordinació deprop d’un miler d’efectius municipals,un centenar més que l’any 2010, quevan formar part del dispositiu especialde prevenció, seguretat i neteja, vangarantir que fogueres, focs d’artifici ila sorra del litoral fossin els únics pro-tagonistes de la nit. 120 efectius deBombers van atendre sense descansles 132 incidències registrades desde les 22 hores del dia 23 i fins a les10 del matí del 24, moment en què vadesactivar-se el dispositiu especialmu nicipal. Al llarg d’aquestes intenses12 hores, les dotacions van atendrecinc incendis en vivendes, 71 conteni-dors cremant i 17 focs de diversanaturalesa a la via pública, unes xifres

inferiors a les de l’any 2010, quanl’SPEIS va haver d’atendre dos incen-dis forestals, 92 contenidors en fla-mes i 64 focs a la via pública. Un des-cens que pot estar relacionat amb ladisminució de gent que va escollir laciutat per celebrar-hi la revetlla. Elsefectius van realitzar quatre salva-ments en ascensors, tres actuacionsd’auxili a persones, vuit assistènciestècniques i van realitzar el rescat del

cos sense vida d’un home que va seratropellat pel metro a l’estació d’Uni -versitat, a quarts de set del matí. Alllarg de la revetlla es va registrar 41falses alarmes i 56 serveis van seranul·lats en no ser finalment neces-sària l’actuació del Cos.

La pre-revetllaLa clau perquè la revetlla sigui tran-quil·la resideix tant en els esdeveni-ments de la pròpia nit de Sant Joancom en els treballs de prevenció rea-litzats amb antelació. En aquestaocasió, la Divisió de Prevenció del’SPEIS va revisar l’emplaçament de16 fogueres, autoritzant 12 d’elles.Durant aquestes visites, els bombersverifiquen que es compleixin les dis-tàncies de seguretat exigides i queno hi hagi cap element que puguiresultar afectat com ara balconadeso arbres. I si les fogueres són les rei-nes indiscutibles de la nit més curtade l’any, els focs d’artifici no es que-den enrere. Les 74 casetes que vanins tal·lar-se juntament amb dos delslocals permanents de venda de piro-tècnia, van ser inspeccionats perBombers durant les setmanes prè-vies a la revetlla, algunes en més d’u-na ocasió, per verificar que el mate-rial complia les condicions de segu-retat que exigeix la normativa. �

Disminueixen els serveis a la nit del foc

Durant la revetlla de Sant Joan, Bombers va rea-litzar un total de 132 sortides, un 26% menys queal 2010. Al llarg de la nit, no va registrar-se capincendi forestal i van disminuir els focs produïtsal carrer de manera notable.

Primer foc forestal

El passat 17 d’abril, un foc causatper una imprudència de tres me-nors va calcinar prop de quatre hec-tàrees de matolls als voltants delcastell de Torre Baró. Bombers varebre l’avís a les 18:25 hores i vadesplaçar-hi nou dotacions per con-trolar les flames alhora que Bom -bers de la Generalitat enviava unhelicòpter i dos hidroavions. La ràpi-da intervenció dels efectius va ferinnecessari desallotjar els habitat-ges propers, però es va haver de ta-llar el trànsit de la Carretera Alta deRoquetes pel risc que suposava perals conductors. Foto Flickr: SISOR

7

Estiu sota control

El passat mes de maig, va posar-se en marxa el dispositiu específic deprevenció de risc d’incendis forestals. Aquest comprèn l’obertura delParc de Vallvidrera, els recorreguts forestals preventius i la monitoritza-ció de les condicions climatològiques a la zona de Collserola.

L’estiu d’enguany es preveuamb un risc d’incendis mode-rat, allunyat de la situació d’altrisc que es va viure durant el2010, degut a la gran quantitat d’ar-bres caiguts acumulats en la nevadadel mes de març. Tot i això, l’hivernha estat molt sec i això fa que l’aler-ta persisteixi. A Barcelona, Bomberss’avança a l’Operació Estiu dels ser-veis municipals i enceta la sevacampa nya al mes de maig, amb l’o-bertura del Parc de Vallvidrera i l’ini-ci de recorreguts forestals preven-tius des dels parcs de Vall d’Hebron,Sant Andreu i l’Eixample, que parti-cipen en la vigilància de Collserola.D’altra banda, també s’activa la vigi-

lància meteorològica de la zona, mit-jançant la informació que emetl’Observatori Fabra i els avisos desdel Consorci del Parc de Collserola.

Les xifres de 2010Durant l’estiu passat, les dotacionsdels parcs esmentats van realitzar235 sortides, la majoria reguardesde vigilància, i van registrar-se 27inicis d’incendis que van cremar unahectàrea escassa de massa forestal.Tot i que el risc era elevat, la climato-logia va ser favorable i només vaactivar-se el PAEM per risc d’in cen - dis forestals en fase de pre-alertame te orològica 27 vegades, i en pre-alerta crítica en 8 ocasions. �

Les dotacions fan reguardes a la zona de Collserolade maig a setembre, durant el dispositiu específic deprevenció de risc d’incendis de l’SPEIS

NOTÍCIES

8

A més tecnologia: més segure-tat i més eficàcia. Això sí, sem-pre i quan els avenços tècnicss’ajustin al que necessiten elsbombers i comandaments perfer millor la seva feina. I aquestaés la directriu que guia el nou sistemaI-mobile de comunicacions. Un siste-ma que connecta informàticament elCGE amb les dotacions operatives deBombers, i que es materialitza amb laimplantació d’ordinadors tàctils queconvertiran els tancs i vehicles delServei en autèntiques estacions detreball mòbils. El nou sistema es vacomençar a testar al novembre i hafuncionat en proves a dos camions

de Bombers des de finals de l’anypassat. La previsió és que al llarg dela segona meitat del 2011 i el 2012,s’incorpori progressivament a un totalde 22 vehicles, un cop es considerique el sistema està consolidat.

Connectats amb el CGELa clau del nou sistema és que infor-matitza l’assignació de serveis. Quanel CGE assigni un servei a una dota-ció, a més de donar-se l’avís al parc,la pantalla del vehicle corresponentmostrarà de forma automàtica totesles dades que es coneguin sobre laincidència i ubicarà sobre el mapa lalocalització exacta on s’han de dirigir

Ordinadors a punt

Bombers de Barcelona ultima la posada en marxa del sistema I-mobile decomunicacions i la implantació d’ordinadors tàctils a bord dels vehicles

els bombers. L’ordinador serà tambéuna eina de consulta molt útil per alscomandaments de la sortida, doncsels permetrà accedir in situ a totesles bases de dades de Bombers, auna detallada cartografia de la ciutat

El nou sistema I-mobilede comunicacions i gestiód’incidències convertirà elsvehicles de Bombers deBarcelona en autèntiquesestacions de treball mòbils

La instal·lació d’ordinadors a bord dels vehicles deBombers és la cara més visible del nou sistema I-mobile de comunicacions i gestió d’incidències

9

–incloent equipaments de risc, xarxesde subministrament, hidrants, etc.– ials procediments i protocols d’actua-ció aplicables.

Màxima operativitatEl nou equipament ha estat sotmès aun rigorós procés d’adequació tècni-ca i ergonòmica, per tal de maximit-zar la seva funcionalitat. Els ordina-dors disposen d’una pantalla tàctild’alta lluminositat, dissenyada per

permetre una perfecta visualitzaciódes de tots els angles del vehicle i enqualsevol circumstància lumínica–fins i tot amb sol directe sobre lapantalla, gràcies a un sistema queevita l’enlluernament–. Tot i que lesaplicacions funcionen de forma tàctil,l’equip informàtic dels vehicles tam-bé disposa d’un teclat de sobretaulaper facilitar la redacció de textos. Elteclat va incorporat a la consola decomandament del camió i comptaamb un sistema de retroil·luminacióde les tecles que permet escriuresense problemes també de nit.

Qüestions tècniquesEls ordinadors de bord ja funcionende manera normalitzada en una vui-tantena de vehicles de la Guàrdia

Urbana; tanmateix, la seva instal·lacióa Bombers ha topat amb algunescomplicacions tècniques que n’hanretardat la posada en marxa definiti-va. El principal escull, que ja està envies de solució, és que el sistema, perser àgil, necessita estar activat sem-pre que el vehicle estigui en servei.L’ordinador s’alimenta a través de labateria del vehicle, una circumstànciaque no suposa cap problema en elcas dels cotxes policials, doncs estangairebé sempre amb el motor enmarxa. Amb els camions deBombers, que solen estar aturats lamajor part del dia, es corre el risc dedeixar sense reserva de bateria alvehicle, un fet al que la Unitat deTecnologia i Comunicacions ja s’es-tan encarregant de posar remei. �

NOTÍCIES

10

Nacional d’ExcarceracióLa setena edició de l’Encontre Nacional deRescat en Accidents de Trànsit va reunir 120professionals a la localitat valenciana de Cullera

La millor manera d’aprendre éspracticar. I si es tracta de rescaten accidents de trànsit, res comparticipar en els encontres d’excar-ceració que organitza anualmentl’As sociació Professional de Rescaten Accidents de Trànsit (APRAT). Lasetena edició d’aquesta gran troba-da de bombers va celebrar-se a Cu -llera, València, del 26 al 29 d’abril, iva comptar amb la participació de

Membres d’APRAT i diversos participants durantl’Encontre Nacional de Rescat en Accidents de Trànsit

Classificació general1r Consorcio de Badajoz2n Generalitat de Catalunya (Granollers)3r Consorci de València (Gandia)

Maniobra estàndard1r Consorcio de Badajoz2n Consorci de València (Paterna)3r Generalitat de Catalunya (Granollers)

Maniobra complexa1r Consorcio de Badajoz2n Generalitat de Catalunya (Granollers)3r Consorcio de Toledo

120 professionals de la Generalitatde Catalunya de Granollers, Reus iTerrassa, Badajoz, Burgos, Toledo,Conca, Terol, Gua dalajara, Màlaga,Alacant i Almeria, així com nou mem-bres de Bombers de Barcelona del’equip d’APRAT. L’encontre també varebre la visita de tres equips interna-cionals, de Regne Unit, Irlanda iPortugal, que no van voler perdre’sl’oportunitat d’intercanviar experièn-

cies amb els companys espanyols.Com en les anteriors edicions, elsequips van realitzar dues maniobres:l’estàndard i la complexa, mentre unjurat valorava la seva intervenció. Enaquesta ocasió, els companys deBa dajoz van alçar-se com a millor e -quip, mentre que el segon lloc va serper als bombers de Granollers. �

Mundial d’Excarceració

El World Rescue Challenge va cele-brar-se finalment a Wellington, capi-tal de Nova Zelanda, entre els dies14 i 17 de juliol. Aquest canvi deseu va donar-se arran del terratrè-mol que va sacsejar l’emplaçamentinicial, Christchurch, el passat mesde febrer. Foto: APRAT.

Nou material a Bombers

Bombers de Barcelona ja té unnou contenidor especialitzaten material per a grans sinis-tres. El K-7, que va arribar al’SPEIS a finals de juny, incorporaun ampli ventall de prestacions isubstituirà en un futur a l’actual J-10. Juntament amb el nou conteni-dor, el Cos ha incorporat un camió

ploma amb caixa, de característi-ques similars als dos de què ja dis-posa. Aquest material operatiu haestat cedit per l’Autoritat Portuàriaen compliment del conveni que vasignar amb l’Ajuntament de Bar -celona. D’altra banda, s’espera queen breu arribin a Barcelona els qua-tre nous tancs amb tecnologia CAFencarregats pel Consistori. Mem -bres de la Unitat de Re colzamentTècnic i de Prevenció, Seguretat iMobilitat van viatjar a Sevilla el pas-sat 5 de juliol per realitzar les darre-res comprovacions en l’última fasedel procés de construcció delsvehicles. �

11

19.999 corredors a la Cursa de Bombers

La Cursa de Bombers trenca rè -cords any rere any. Des de laseva primera edició, disputada el1998, la participació no ha fet mésque multiplicar-se fins assolir la xifrapoc usual de 19.999 corredors –algúdeu estar a casa sentint-se culpableper no haver-s’hi presentat–. Tampocés gens habitual que un 10 d’abrils’assoleixin temperatures estiuenquesdurant les primeres hores del matí,però va succeir: 25 graus i un cel netcom poques vegades es veu enaquesta època de l’any van vestir lajornada esportiva. Preciós per gaudirde l’espectacle al marge del traçat,amb crema solar i ulleres de sol, peròterrible per participar-hi, com va

demostrar-se en els temps assolitspels atletes professionals, molt persobre dels de la passada edició.Aquest fet, però, també va venirdeterminat per l’absència de corre-dors africans, habituals líders de laprova, i de grans atletes espanyolscom Chema Martínez, qui no vapoder participar per una lesió d’últimahora i que no va dubtar en animar alspresents micròfon en mà. Així, i des-prés d’anys d’hegemonia kenyana, elcorredor Ayad Lamdassem, d’origenmarroquí i nacionalitat espanyola, vaencapçalar el podi masculí amb uncrono de 30’02”, mentre que l’atletaNatalia Rodríguez va fer el propi en elfemení amb un temps de 35’25”.

Cursa i rock’n’roll Enguany, l’itinerari va repetir la fór-mula d’anys anteriors: sortida i me -ta a l’avinguda del Marquès de l’Ar -gen tera, seguint fins a Colom, ipassant pels carrers habituals: Pa -ral·lel, Gran Via i Via Laietana, entred’altres, fins a completar els 10 qui-lòmetres del recorregut. La trona-dora melodia de Thunderstruck,d’AC/DC, va ser la banda sonoradel tret de sortida, ajudant a dispa-rar l’adrenalina dels presents junta-ment amb els crits d’ànim del locu-tor. Entre la marea groc fluorescentque esquitxava l’asfalt barceloní,destacaven els jaquetons i elscascs dels companys de professióque van participar amb els 23 qui-los de l’equip d’intervenció aldamunt. �

La XIII edició de la Cursa Nike-Bombers es queda anomés un atleta dels vint mil participants. Un nourècord d’assistència, però també de temperatures:25 graus i un sol esfereïdor van acompanyar alscorredors al llarg dels 10 quilòmetres de traçat.

Una marea de samarretes grogues va envair el passat10 d’abril els carrers de Barcelona

Incendi intencionata la Sagrada Família

El foc va danyar la cripta subterrània del temple i enva calcinar per complet la sagristia. El presumptepiròman, un home de 65 anys, va poder ser arrestata l’interior mateix de la parròquia, després de serretingut per un grup de visitants.

Va entrar a la cripta de laSagrada Família al crit de “totaixò és robat!” –segons els tes-timonis recollits per la policia–,es va tancar dins la sagristia i vacomençar a calar-hi foc amb l’ajudad’un aerosol i un esprai d’oli. El matídel 19 d’abril, un home de 65 anysva incendiar presumptament de ma -nera premeditada la cripta del tem-ple de Gaudí. En el moment delsfets, hi havia unes altres set perso-nes visitant l’interior de la cripta–recinte que està sempre obert alpúblic, doncs funciona com a esglé-sia–. Va ser aquest grup qui va veu-re sortir a l’home i el primer en notarolor a cremat. Tot seguit, l’home vaarrencar a córrer i es va amagar dinsunes dependències de la parròquia,on el van retenir fins que va arribarla policia. Durant la seva detenció,els agents li van trobar els utensilisamb què, presumptament, havia ini-ciat el foc, així com diversos objec-tes litúrgics que havia sostret.

Vidrieres salvadesBombers va rebre l’avís d’emergèn-cia a les 10:30 i va desplaçar fins altemple una dotació de nou vehicles i26 bombers, que van extingir l’incen-di en 45 minuts. El foc va calcinar deltot la sagristia, mentre que la resta dela cripta es va veure afectada pelfum. Entre els bombers, la Policia i elpersonal de la Sagrada Família, vanevacuar sense incidències prop de1.500 persones que en aquell mo -ment es trobaven a l’interior del tem-ple i van acordonar els voltants. Elsbombers també van rescatar quatreoperaris atrapats dins un ascensor ala zona en obres del temple, que vanresultar lleugerament intoxicats pelfum. Enmig del lament generalitzat, elpresident del Patronat de la SagradaFamília, Joan Rigol, va destacar ques’haguessin salvat les vidrieres exte-riors de la cripta, dissenyades per An -toni Gaudí. Coneixedors de la sevaimportància, els bombers van evitartrencar-les, tal i com s’hauria fet en

altres circumstàncies. Una excepcióque va dificultar les tasques de venti-lació de la zona afectada, que es vandemorar més de tres hores, però grà-cies a la qual milers de visitants po -dran continuar gaudint d’aquesta obraPatrimoni de la Humanitat. �

Els equips de Bombers a l’entrada de la cripta de laSagrada Família, durant l’incendi del passat 19 d’abril.A sota, l’estat en què va quedar la sagristia

SERVEIS DESTACATS

12

13

Torna a cremar l’antigafàbrica de MyrurgiaL’incendi va originar-se a la cuina i es va estendrea través d’un conducte de ventilació

Molts veterans recorden l’es-pectacular incendi de la fàbri-ca de Myrurgia, l’any 1963.Gairebé 50 anys més tard, i sota lapropietat de la firma Puig, la nauindustrial va tornar a ser devorada

per les flames el passat 12 demaig. Cinc dotacions van despla-çar-se a la cruïlla de Mallorca ambNàpols pel requeriment del perso-nal de l’empresa, que havia activatel Pla d’Emergència i ja havia pro-

cedit al desallotjament de tots elsempleats de les oficines. El focestava localitzat a la tercera planta,amb origen a la cuina, però poste-riorment s’havia propagat a altressales mitjançant un conducte deventilació, arribant a afectar unasuperfície superior als 100m². Elsefectius van realitzar l’extinció ambuna línia de 25mm i, un cop contro-lades les flames, van refredar lasuperfície afectada per evitar queles flames poguessin revifar-se ivan ventilar l’estança. �

26 famílies desallotjadesa causa d’un incendiUn total de 42 efectius van treballar durant nouhores en un incendi que va afectar 13 vivendesd’un mateix immoble al carrer Navas de Tolosa

Passades les tres de la tarda,Bombers rebia l’avís d’un incen-di al número 334-336 del carrerNavas de Tolosa. Quan van arribarles dotacions, una enorme columnade fum negre sortia de l’edifici i espodien veure les flames a l’interiordel quart pis, així que els efectius vanequipar-se amb els ERA i van ins -tal·lar cinc línies de 25 mm per fer-nel’extinció, que es va allargar durantmés de tres hores. El foc va propa-gar-se als pisos superiors a través

del pati interior i als pisos inferiors acausa dels objectes inflamats queanaven caient, resultant greumentafectades 13 vivendes de l’immoble.Les dotacions van atacar les flamesde les vivendes superiors accedint al’àtic mitjançant l’autoescala, mentreque el foc dels pisos inferiors es vaatacar accedint pel portal. Els submi-nistraments de l’edifici van quedarmolt afectats, així que es va desallot-jar les 26 famílies residents, que nopodien passar la nit a casa seva.

Espelma sense vigilànciaPresumptament, el foc va originar-se al pis 4t 2a a causa d’una espel-ma que va bolcar-se, segons va ex -plicar la pròpia veïna resident. Enadonar-se de l’incendi, la dona hau-ria a ban donat la vivenda ràpidamentdeixant-se la porta oberta, fet quepodia haver provocat que el focs’estenguès amb gran facilitat. �

Fins a 13 vivendes van quedar total o parcialmentafectades per l’incendi originat al pis 4t 2a

SERVEIS DESTACATS

14

Xoc de trens a l’estaciód’El Clot-Aragó

18 efectius de Bombers vanparticipar en el rescat dels pas-satgers d’un tren de Rodaliesamb destinació Mataró que vaxocar amb un tren-hotel Talgo queestava aturat a l’andana 4 de l’esta-ció El Clot–Aragó. L’accident va pro-duir-se vora les 10 del matí i mitjahora més tard, l’Ajuntament activavael Pla Específic d’Emergència Muni -cipal en transport ferroviari de viat-

gers en fase d’alerta. La primeratrucada a Bombers va arribar de l’in-terior dels combois, des d’on una deles víctimes va informar d’un fortcop al tren entre les estacions d’Arcde Triomf i d’El Clot-Aragó. Quanvan arribar les dotacions, una partdel comboi estava atrapat a l’interiordel túnel, impedint que els passat-gers afectats poguessin sortir pelseu propi peu, així que van procedir

a la seva evacuació. Al mateixtemps, el Servei Sanitari de Bom -bers juntament amb personal delSEM va revisar els sis vagons deltren, efectuant un triatge de les víc-times en funció de la gravetat de lesseves lesions. Dues víctimes vanhaver de ser traslladades en llitera,dues més en cadira de rodes i les12 restants van fer-ho caminant,acompanyades pels efectius al llargdels 200 metres que separaven elscombois de l’estació. En total, 18passatgers van resultar ferits, 16dels quals van ser traslladats a cen-tres hospitalaris. El rescat va estarcoordinat des d’un Centre de Co -mandament Avançat emplaçat al’andana i format per l’SPEIS, Guàr -dia Urbana, Mossos, SEM, ProteccióCivil, ADIF i RENFE. �

Aquest és l’estat en què va quedar la capçalera d’untren de rodalies després d’impactar contra la partposterior d’un tren Talgo

Foc a la Facultat de Farmàcia El laboratori de la Facultat de Farmàcia de la Universitat deBarcelona va omplir-se de fum, el passat 6 d’abril, per unpetit incendi originat en un armari assecador de recipients. Elfoc no va estendre’s gràcies a l’activació automàtica del sis-tema antiincendis. Els 12 efectius desplaçats van equipar-seamb ERA i van acabar de sufocar el foc amb un extintor deCO2, procedint després a ventilar la sala. Segons sembla, eltermostat de l’aparell va espatllar-se i va assolir els 240ºC,fonent i trencant els recipients que hi havia assecant-se.

El passat 28 d’abril, 18 passatgers van resultarferits en col·lisionar el tren en què viatjaven ambun altre comboi que estava aturat a l’andana

Onze ferits en l’incendid’un edifici ocupat10 de les víctimes van resultar intoxicades pel fumi l’onzena va patir cremades de segon grau

Nou dotacions de bombers van desplaçar-se al carrer Sant Carles,a la Barceloneta, el passat 13 d’abril, on un incendi cremava amb viru-lència a la primera planta d’un immoble. L’edifici, format per una planta baixai cinc pisos, estava en rehabilitació i havia estat ocupat per persones sensesostre. Després d’emplaçar els vehicles, els efectius van fer un primer atacdes de l’exterior amb una línia de 25 mm, mitjançant l’autoescala. Una sego-na dotació va accedir a l’immoble amb una altra mànega de 25 mm per tal defer el rastreig i rescat de les víctimes. Un cop localitzades, els bombers vanprocedir a traslladar-les a l’exterior amb la caputxa de salvament, on vanrebre atenció sanitària. 10 de les víctimes van ser traslladades a centres hos-pitalaris amb intoxicació per fum, mentre que l’onzena va patir cremades desegon grau i va ser ingressada a l’Hospital de la Vall d’Hebron. �

15

Un veí va alertar a Bombers d’un incendi a una naudel carrer Costa Daurada, el passat 30 de maig.L’edifici, format per una planta baixa separada en dosvolums, estava ple de deixalles i mobles i era freqüentatper indigents. L’SPEIS va desplaçar-hi 10 dotacions, lesquals van dividir-se en dos equips: el primer va accedir al’habitacle més petit amb una línia de 45 mm d’escuma,mentre que el segon va atacar el focus de l’incendi des del’exterior, ja que les flames havien afectat l’estructura i noera segur accedir-hi. En veure que el foc s’estenia al volumprincipal de la nau, els efectius van realitzar dues obertu-res: una des de la façana i l’altra des del sector interior queles dotacions havien pogut extingir. Des d’aquests empla-çaments, els bombers van instal·lar dues línies d’aiguamentre una tercera dotació atacava el foc amb escumades de l’exterior fins a la seva extinció total. �

Foc a una fàbricaabandonada35 efectius van treballar en l’extinciód’un foc en una nau al Bon Pastor

S’ensorra part d’un edifici a Sant AntoniL’accident va produir-se mentre es realitzaven obres a l’escala

Dijous 30 de juny va produir-seun ensorrament parcial percol·lapse d’una barana en unimmoble de la ronda de SantAntoni mentre es realitzaven els tre-balls d’instal·lació d’un ascensor. Unoperari que hi treballava va quedaratrapat i un altre va resultar ferit però

va poder sortir pel seu propi peu.Bombers va desplaçar-hi set dota-cions que van excarcerar l’operari, elqual va ser traslladat a un centre hos-pitalari. La barana de l’escala s’haviadesprès des de la planta baixa fins alcinquè pis, quedant diversos trams del’escala en molt males condicions.

Les dotacions van confinar els veïns ales seves vivendes fins que van tenirels fragments de barana afectatsassegurats i es va retirar la runa. Méstard, es va desallotjar els veïns i l’im-moble va quedar precintat fins que esva procedir a la instal·lació d’una bara-na provisional. �

Extinció amb CAF al PortEl passat 15 d’abril, una grua portacontenidors va incendiar-se al Moll Príncepd’Espanya, generant una gran quantitat de fum. Bombers va desplaçar-hi cincdotacions que van protegir-se amb EPR i van atacar les flames amb una línia de45 mm d’escuma CAF. L’incendi va controlar-se ràpidament, tot i que la totalextinció de les flames es va dur a terme amb més dificultat de l’habitual degut ala poca accessibilitat al compartiment incendiat i a l’elevada temperatura quehavien assolit les parts metàl·liques de la grua.

Ens trobem dins d’un immenscilindre de formigó excavat a 35metres sota terra. Som a tocar delCamp Nou i del bulliciós trànsit del’avinguda Marañón, però sembla queestiguem molt lluny, gairebé en unaltre món. Només un muntacàrre-gues i una escala d’escapulari clava-

da a la paret –que fa estremir nomésde pensar que algú pugui fer-la servirsense anar lligat–, connecten aquestmón soterrat amb la superfície. I, tan-mateix, constatem que hi ha moltavida sota terra.

A l’interior del talp“Estem entrant al tram en construc-ció de la Línia 9. Tenim per endavant4 quilòmetres de túnel sense possi-bilitat de sortida: al final hi ha la tune-ladora”, explica la tècnica de preven-ció de les obres del túnel de Mandri,María Ángeles Muñoz. L’advertènciadesperta mirades de recel entre l’ex-pedició de Bombers de Barcelona–una de les moltes que fan visites deprevenció operativa a les obres de la

Línia 9 aprofitant que la tuneladoraestà aturada–, mentre el grup puja ala precària locomotora que fan servirels obrers per desplaçar-se.Després d’un llarg recorregut a lesfosques, la locomotora entra en unazona del túnel que sembla una fàbri-ca, amb bastides i plataformes abanda i banda i al sostre. Som dinsla tuneladora: un colossal ginymecànic de 125 metres de llargcapaç de perforar el subsòl de for-ma autònoma. Quatre grans cano-nades i un cable d’electricitat a20.000 volts transporten l’aigua il’energia necessària per fer funcio-nar aquest talp gegant. L’aire querespirem també prové de l’exterior através d’un conducte de ventilació.

EINES DE PREVENCIÓ

16

Quan el foc crema sota terraBombers de Barcelona organitza una sèrie de visites de prevenció operativaa les obres de construcció de la Línia 9 del Metro

L’objectiu de les visites ésque els bombers coneguin lasingularitat de lesinstal·lacions subterràniesen cas que hi haguessind’intervenir

Un equip de Bombers abans d’entrar al túnel en cons-trucció de la línia 9 de Mandri. A baix, i d’esquerra adreta, fotos en detall del motor de la tuneladora, de lalocomotora amb què s’accedeix als túnels, de la vergeque els miners situen a les obres perquè els protegeixi,i una de les càmeres de confinament que serveixen derefugi en cas d’accident

17

PCI a la tuneladoraIntervenir en un túnel sempre éscomplicat, però ho és molt més quanestà en construcció, doncs les mesu-res de PCI i d’evacuació que sónhabituals –i obligatòries– a la xarxaferroviària encara no han estatinstal·lades. “L’evacuació és moltcomplicada, per això tenim duescàmeres de confinament que servei-xen de refugi contra el fum i les tem-peratures en cas d’incendi”, explicaMuñoz. La tuneladora també disposad’ampolles d’aire i d’un total de 40equips d’autorescat.L’objectiu de les visites de prevencióoperativa a la Línia 9 és que els bom-bers de Barcelona coneguin de pri-mera mà les singularitats que pre-sentaria una hipotètica intervencióen un túnel en obres. Singularitatscom, per exemple, la impossibilitatd’accedir als túnels amb els vehiclesdel Cos, ni tant sols amb les vagone-tes per a rescats al Metro o al tren, jaque resultaria molt dificultós dur aterme el trasllat dels seus compo-nents. Les locomotores i els vehiclesde les obres serien els únics quepodrien utilitzar els bombers en casd’haver d’efectuar un rescat a l’inte-rior del túnel. �

L’incendi del túnel del Guadarrama

Les actuals mesures de seguretat en obres ferroviàries es van adoptar –o, simés no, actualitzar–, arran de l’incendi registrat el 6 d’agost del 2003 en un delstúnels en construcció de l’AVE que travessen la serra del Guadarrama, aSegòvia. L’explosió d’una màquina de maniobres va calar foc en una zona enobres i va deixar 34 operaris atrapats a l’interior del túnel. Els treballadors esvan poder refugiar en una bossa d’aire, a 3,9 quilòmetres de la boca d’entrada,on van romandre atrapats durant cinc hores. L’informe dels Bombers deSegòvia va revelar grans deficiències en les mesures de seguretat, i va consta-tar dos fets: que “si el fum hagués arribat fins on eren els treballadors, aquestsno haurien sobreviscut més de 30 minuts”, i que els equips de rescat “no hau-rien pogut fer front al foc si l’incendi hagués assolit major envergadura”. Ambtot, la investigació va posar les bases per revisar els sistemes de seguretat alstúnels en construcció arreu de l’Estat.

Control de les instal·lacionsde PCI dels túnels viaris

Bombers comprova periòdicament el funcionament de lesinstal·lacions de Protecció Contra Incendis (PCI) dels túnels viaris deBarcelona. Les proves es fan de nit –quan el trànsit ha minvat– i es coordinendes de la Sala de Control de Túnels del CGE. Mentre un equip s’encarrega de lafeina de camp, des de tallar el trànsit a comprovar in situ les instal·lacions, un altreequip controla des del CGE l’execució de les proves i el funcionament remot delsequips. Les instal·lacions de PCI varien segons la geometria del túnel, la configu-ració dels sentits de circulació o l’operador que n’és el titular, però tots els túnelsdisposen d’un protocol d’activació dels sistemes de seguretat en cas d’incendi.Les proves s’inicien fent la comprovació dels sistemes de Detecció Automàticad’Incidents (DAI). Per fer-ho, s’atura un cotxe en cada zona de detecció i el DAIcorresponent envia el senyal d’alarma a la Sala de Control, des d’on es valora eltipus d’accident i si cal o no activar el protocol d’actuació. Per comprovar la restad’elements, se simula que un cotxe està cremant a dins del túnel. Llavors, un agentde la Guàrdia Urbana activa el protocol definit per aquella zona i es posen en mar-xa tots els elements de seguretat per garantir l’evacuació de la gent, la ventilaciói extracció de fums i el tancament de l’accés al túnel. Un cop l’equip de camp i eldel CGE comproven que tot funciona, es repeteix l’operació en el sentit contrari decirculació. Al final, es contrasten les dades de camp i les que s’han rebut de formaremota, i es fa un informe que valora si cal aplicar alguna mesura correctora. �

Pierre Álvarez

blanca d’alta intensitat situada enuna lent especial que afavoreix laprojecció d’un feix de llum que il·lumi-na estances senceres. D’altra banda,la llanterna també incorpora un LEDvermell intermitent al capçal rotatori,que fa de balisa i assenyala la posi-ció del bomber.

AutonomiaL’eina funciona amb una bateriarecarregable de liti-ion i té dosmodes de funcionament: el normal,

amb una autonomia màxima de treshores, i el mode d’estalvi d’energia,amb un feix de llum menys potentamb què s’aconsegueix doblar eltemps inicial, assolint les sis hores.Per tal de conèixer l’autonomia res-tant, un cop s’encén la llanterna,aquesta emet unes pampalluguesinicials que indiquen el nivell de bate-ria: tres pampallugues = 3 hores,dues pampallugues = 2 hores, unapampalluga = 1 hora. Un cop superatel llindar de les tres hores de llum, elLED s’apagarà durant un quart desegon cada 15 segons per avisar del

MATERIALS I EQUIPAMENTS

18

Nova llanterna integrable alBombers ha incorporat una nova eina per facilitar la tasca dels seus efectius: una llanterna recarregable i dissenyada específicament per ser acoblada al casc d’intervenció

No és estrany que els bombershaguem de treballar enespais confinats i amb man-ca de visibilitat. Als serveis entúnels, pàrquings i altres espaissoterrats se sumen els incendis enlocals o pisos, en què sovint el fumho tenyeix tot de negre. És per aixòque l’SPEIS ha adquirit una novallanterna especialment dissenyadaper a la professió de bomber, adapta-ble al casc i homologada per poderser utilitzada en atmosferes poten-cialment explosives, com ara una fui-ta de gas.La nova llanterna ADALIT L-10 ésuna eina molt lleugera –no arriba als200g de pes–, i de dimensions reduï-des. Està dotada d’una bombeta LED

19

l casc

nivell baix de bateria. Quant a la bali-sa, un cop activat el LED vermell,aquest es mantindrà fix durant elsprimers 15 segons i tot seguit eme-trà una pampalluga cada cinc segons.

Fixació al cascLa llanterna queda fixada al cascmitjançant una peça d’allotjament,que la hi manté fermament subjecta.Un cop emplaçada, la llanterna potvariar la seva inclinació en set posi-cions respecte el pla horitzontal. Pertal de moure-la, cal estirar de la sevapart posterior cap a l’exterior i des-prés girar-la per donar-li la inclinaciódesitjada. �

Com funciona?

Llanterna

Fabricant: ADAROModel: ADALIT L-10Material: carcassa de plàsticAutonomia: 3 hores (en mode normal) 6 hores (en mode estalvi d’energia)Intensitat lluminosa: 50 lmTipus de bombeta: LEDBateria: LI-IONPes: 180 g.Dimesions: 156 mm x 56 mm x 48 mmSeguretat: certificació ATEX per a ús en atmosferespotencialment explosives

1a pulsacióEncesos LED blanc i vermell

2a pulsació Encès LED blanc

3a pulsació Apagat

Pulsació continuada (5’’) Mode d’estalvi d’energia. Repetir la pulsació continuada per tornar al mode normal.

La llanterna ADALIT L-10és la primera dissenyadaespecíficament per a laprofessió de bomber i pot ser utilitzada enatomosferes explosives

SOM BARCELONA

20

El Full de Rescat és una fitxa desuport per als equips que ate-nen accidents de trànsit i quepermet, amb un sol cop d’ull,copsar tota la informació tècni-ca del vehicle. Simple i efectiu,consisteix en un foli imprès per unasola cara on hi ha dibuixat un croquiszenital i un altre lateral, on s’indica laubicació dels components crítics d’a-quell model que poden influir a l’horade forçar la carrosseria per excarce-rar-ne els seus ocupants. Un senzillcodi de formes i colors permet situarfàcilment aquests elements –des deldipòsit de gas dels airbags als refor-ços estructurals o la ubicació de labateria– per agilitzar i fer més segu-res les tasques de rescat.

La intenció del RACC és que totsels conductors catalans i espanyolsacabin duent el Full de Rescat a l’in-terior del seu automòbil. “Una bonaintervenció depèn molt de la infor-mació que es tingui, i el Full deRescat és el DNI del vehicle”, apun-ta al respecte el president delRACC, Sebastià Salvadó, qui profe-titza que “d’aquí uns anys ens pre-guntarem com podíem treballarsense dur el Full de Rescat als vehi-cles”. La manera d’obtenir el docu-ment és ben senzilla. Els conduc-tors es poden descarregar gratuïta-ment la fitxa corresponent a la mar-ca, model i any de fabricació del seuvehicle a través d’Internet (www.full-derescat.cat) o demanar-la a qual-

El Full de Rescat:una “ajuda per als que ajude

El RACC impulsa un projecte perquè tots els con-ductors catalans duguin al cotxe una fitxa infor-mativa amb els elements tècnics i estructurals delvehicle, que ajuda a fer més ràpida i segura laintervenció dels bombers en cas d’accident.

sevol oficina del RACC, on tambéels donaran un adhesiu que haurand’enganxar al parabrises i que indi-carà als bombers que el vehicle dis-posa d’aquesta informació. Demoment, la iniciativa és un èxit, i jasón més de 100.000 els conductorsque s’han descarregat el Full.

Un senzill croquis indicala ubicació dels componentscrítics d’aquell model devehicle que poden influir al’hora de forçar lacarrosseria

21

Com aconseguir el teu Full de Rescat1. Descarrega la fitxa corresponent a la marca, model i any de fabricació del teu vehi-cle al web www.fullderescat.cat o demana-la a qualsevol oficina del RACC.2. Imprimeix el full en format DIN A4 (la mida per defecte de les impressores domès-tiques), doblega’l en tresparts i col·loca’l al para-soldel seient del conductor.3. Enganxa al parabrisa l'ad-hesiu que indica que el cot-xe disposa d’aquesta infor-mació (el pots trobar a qual-sevol oficina del RACC).

n”Sebastià Salvadó,

president del RACC:“D’aquí uns anys enspreguntarem com podíemtreballar sense dur el Fullde Rescat als vehicles”

“Ajuda per als que ajuden”Carrosseries reforçades, múltiplescoixins de seguretat, ABS, ESC... Elscotxes que es fabriquen ara són méssegurs i ecològics que els que esfeien fa 10 anys, gràcies en part alsnous sistemes de propulsió basats enmotors híbrids, elèctrics, d’hidrogen ode gas natural. Tanmateix, totaaquesta sofisticació té també un ves-sant negatiu, doncs la gran diversitat icomplexitat dels cotxes actuals supo-sa una dificultat afegida per alsequips de rescat. Ho certifica el capd’àrea de Bombers de Barcelona ipresident de l’APRAT, Jordi Asín:“Cada cop hi ha un major desconei-xement sobre el funcionament gene-ral dels vehicles: com saber on és labateria –abans sempre estava sota elcapó–, la ECU (unitat de control elec-trònic), els dipòsits del gas dels air-bags o els elements d’alta tensió delsvehicles híbrids. Les estructures tam-

bé varien molt, isovint no sabemsi amb les einesque duem po -drem o no tallaren un determi-nat punt. Ens

fa falta més informació, sobretot decara a preparar-nos per als vehicleselèctrics”.

Qüestió de tempsEl llindar entre la vida i la mort, entrepatir danys de per vida o poder supe-rar les lesions que ens ha produït unaccident de trànsit, depèn en granmesura del temps que triguem enrebre atenció mèdica. Només 1 decada 10 morts ens accident de tràn-sit perden la vida en els segons ominuts immediatament posteriors alsinistre, i un 15% ho fan dies o set-manes després –per complicacionsdurant el tractament–. La majoria de

víctimes, el 75%, es produeix durantla primera hora posterior a l’accident:és l’anomenada golden hour (horad’or). D’aquí la importància cabdald’arribar al lloc del sinistre i d’efectuarel rescat amb la màxima prestesapossible.Segons un estudi de l’alemanyaADAC, la major organització automo-bilística del món, en vehicles fabri-cats a la dècada dels 90, el 40%dels rescats per accident de trànsitduren menys de 50 minuts, mentreque si els vehicles daten del 2005en endavant, les intervencions su -peren l’hora. “La major complexitatdels automòbils i la manca d’informa-ció incrementen el temps de rescat”,apunta Lluís Puerto, responsable deSeguretat Viària del RACC. L’objectiudel Full de Rescat és proporcionarals bombers aquesta informació vitalque els permeti agilitar el rescat iesgarrapar uns minuts vitals. �

Per què no duen les fitxes els propis vehicles de Bombers?Sovint es fa difícil identificar alguns vehicles que han quedat molt danyats, a lavegada que la ubicació dels components pot variar entre models fabricats enanys diferents. “Per això proposem que cada conductor es descarregui la fitxaespecífica del seu vehicle, enlloc que les portin a sobre els equips de rescat”,explica el tècnic del RACC Lluís Puerto.

SOM BARCELONA

22

Més de 175 anys d’història deBombers de Barcelona concen-trats en pocs metres quadrats,tot un repte que han assolit elsresponsables d’ARHID, l’Asso -cia ció per a la Recerca Històrica iDocumentació de la Guerra Civil idel Poble Sec, en col·laboració ambel Cos. El resultat és una exposicióque detalla la cronologia dels bom-bers de la ciutat, des del segle I fins

a la moderna estructura de parcs idotacions de l’actualitat, tot comple-mentat amb peces úniques del fonsdocumental de la casa. La mostra vainaugurar-se el passat dia 7 de juliolal local de la Fundació Artesà, alPoble Sec, i es desplaçarà al llargde l’any pels diferents edificis muni-cipals amb l’objectiu de donar aconèixer la nostra història a tots elsbarcelonins.

El primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, juntamentamb el gerent, Joan Delort, acompanyats pel cap del’SPEIS, Joan Pedreny

La història de Bombersrecorrerà Barcelona

Un desig: el museu del CosLa inauguració de l’exposició va serpresidida pel primer tinent d’alcaldede Presidència, Règim Interior,Seguretat i Mobilitat, Joaquim Forn,qui va recordar al nombrós públic laimportància de mantenir viva lamemòria històrica i fomentar el seuconeixement “sobretot perquè elsmés joves puguin gaudir-ne i apren-dre’n”. Forn va agrair la iniciativa i la

Una exposició itinerant amb peces del fons històric de Bombers donarà a conèixer el Cos als barcelonins

23

L’equipament del Cos al 1865Bomba impel·lent amb mànega 5Bomba aspirant 1Carro amb dipòsit d’aigua 5Bomba de mà 2Sac de salvament 1Aparell Paulin 1Aparell Rovira 1Farmaciola 1Vestuari complet (operatiu i de gala) 120

va definir com “un homenatge alsmilers de persones que formen partdels 177 anys d’història de Bombersde Barcelona”, i va expressar el seudesig que tant les peces exposadescom les que romanen actualment aldipòsit del Parc de Vall d’Hebron“acabin traslladades a les vitrinesd’un museu de Bombers”. El primertinent d’alcalde també va manifestarla seva sorpresa davant la tecnologiad’alguns dels objectes exposats, comara una galleda, precedent de lesactuals mànegues, o uns curiososextintors. A la presentació també vaassistir-hi el gerent de Prevenció,Seguretat i Mobilitat, Joan Delort,així com diverses autoritats del Cos iuna gran quantitat de companys iveïns. �

L’exposició detalla lacronologia de Bombers, iinclou eines i documentsdel fons històric del Cos

Han passat més de dos anys desque es va signar el conveni decol·laboració entre Bom bers deBarcelona i les companyies sub-ministradores d’aigua, gas i elec-tricitat de la ciutat. D’ençà d’aquestacord, s’ha treballat dia rere dia perrefermar la seguretat i l’eficiència enles situacions d’emergència, reduint elsriscos potencials de les intervencions, iper ampliar la relació també a l’àmbitformatiu, responent a la necessitatinherent de prevenir abans d’actuar.

Coordinar el serveiEl conveni se sustenta en dos pilarsbàsics. En primer lloc, Bombers deBarcelona es configura com a eix del’emergència, actuant de coordinadorentre els diferents agents implicats i,en segon terme, pren la responsabili-tat de garantir la seguretat dels veïnsafectats, controlant el risc amb elsmitjans propis i també mitjançant lacol·laboració de les companyies. Apartir d’aquí, a les taules de segui-ment i anàlisi els representants de

tots quatre serveis valoren les actua-cions que s’han dut a terme i, si s’es-cau, aporten propostes de millora peracabar de perfilar l’acord. En aques-tes sessions, que acostumen a sertrimestrals, es posen sobre la taulaels serveis en els quals s’han activatels procediments definits al conveni,se supervisen per determinar si s’haproduït algun incident i, en cas afir-

“Seria interessant que elprocediment que funciona aBarcelona s’estengués a totCatalunya per coordinar irefermar la seguretat en les intervencions”

Aigües de Barcelona, Gas Natural Fenosa i En -desa valoren molt positivament el procedimentconjunt subscrit amb Bombers de Barcelona. Lescompanyies preparen un seguit d’accions formati-ves perquè bombers i tècnics coneguin millor lesxarxes de subministrament de la ciutat.

COS A COS

24

La col·laboració ambles companyies de subminis

Els responsables d’Aigües deBarcelona, Endesa i Gas NaturalFenosa, amb els representantsde l’SPEIS, durant la reunió delpassat 14 d’abril

25

matiu, es planteja comevitar que es repeteixi. En la majoriadels casos, l’activació preventiva delconveni facilita el treball de tots,doncs evita l’aparició d’incidències iafavoreix que el subministrament noes vegi afectat.

Accions formativesLa col·laboració entre les compa -nyies de subministrament i Bombersva més enllà de les pròpies interven-cions en cas d’emergència. Totestres companyies s’han mostrat moltinteressades en organitzar sessionsformatives juntament amb l’SPEISper tal de reforçar els coneixementstant dels bombers i tècnics de nouaccés com de la resta d’efectius. Enel cas d’Endesa, s’ha plantejat fersessions pràctiques d’evacuació de

“El conveni entreBombers i les companyiesde servei ha esdevingut unaeina clau per resoldre lessituacions de risc quepoden aparèixer en el dia adia a Barcelona”

persones en transformadors subte-rranis. Gas Natural Fenosa, per laseva part, vol seguir l’exemple de l’e-lèctrica i dur a terme revisions tècni-ques acompanyats de personal del’SPEIS. D’altra banda, també apos-ta per organitzar visites a estacionsde regulació de gran magnitud i perfer sessions informatives sobre ele-ments de risc a la ciutat perquè elsefectius coneguin els diversos apa-rells que es poden trobar amagats,soterrats, en armaris, etc. Aigües deBarcelona també aposta pel conei-xement de la xarxa com a mesurapreventiva, per tenir una visió con-ceptual de l’abastiment d’aigua a laciutat i de les seves singularitats,així com millorar la coordinació ope-rativa. En la mateixa línia, Bom bers

ha fet saber a la compa nyia les inci-dències amb què s’ha trobat enalguns hidrants i s’ha establert unprocediment per tal de poder abas-tir més cabal per atendre les neces-sitats dels serveis. �

trament

Bombers de BarcelonaMiquel Àngel Fuente, cap d’Operacions de l’SPEIS:“El protocediment amb les companyies per incidents en la via pública que afecten a lesxarxes de subministrament, ha estat un model pioner de col·laboració entre

l’Administració i les empreses privades per aconseguir un únic objectiu: la millora de la seguretat ciu-tadana. A més d’establir un model de col·laboració mútua sota la direcció de Bombers, la disminuciódel risc que provoquen les fuites en les xarxes del subsòl públic aporta un valor real per als ciutadans,doncs aquestes poden afectar a mig o llarg termini altres canalitzacions”.

Gas Natural FenosaRaúl Font, Control d’Operacions de Gas Natural Fenosa:“La signatura del conveni i la posada en marxa dels procediments d’actuació han

suposat un gran avenç en la prevenció de possibles afeccions a les xarxes de gas natural. Entre lesprioritats de la nostra empresa es troben la seguretat, la qualitat i la continuïtat del subministrament, ien aquest sentit el conveni ha permès una millora notable de les actuacions preventives de seguretat ide la coordinació operativa entre les diferents empreses de serveis”.

Aigües de BarcelonaFrancisco Javier de Fuentes, director de la zona Barcelona Nord d’Aigües de Barcelona:“El conveni de coordinació entre Bombers i les companyies de servei ha es-

devingut una eina fonamental per a la resolució de les situacions de risc que es puguin donar aBarcelona. Aquest procediment ha comportat el desenvolupament i la modificació dels procedimentsd'actuació de la companyia, de forma molt encertada. Creiem que s’han de potenciar aquests acordsper millorar la nostra eficàcia i la de la resta d'equips que participen en la Protecció Civil”.

EndesaFrancisco Javier Ugarte, d’Endesa:“El conveni de col·laboració amb Bombers de Barcelona ha permès compartir un ob-jectiu solidari per part de les tres companyies de subministrament: la seguretat en les

intervencions. Treballar en conjunt millora el coneixement mutu de les instal·lacions i enforteix la idead’equip, tan bàsica i necessària en actuacions d’emergència. Seria molt interessant que aquest proce-diment, actualment només vigent a la ciutat de Barcelona, s’estengués a tot l’àmbit de Catalunya pertal de coordinar i refermar l’estructura de seguretat de les intervencions”.

UN APUNT D’HISTÒRIA

26

En un context de postguerra,quan encara eren vigents el dol iles cartilles de racionament, elsjoves soldats americans desem-barcaven a la Rambla vestits deblanc nuclear i amb les butxa-ques farcides de dòlars, disposatsa buidar-les durant la seva estança aterra ferma. Barcelona va veure comel Gòtic, el Barri Xino i el Born s’om-plien en manada d’homes altíssimsd’ulls blaus que repartien xicletsentre la canalla, utilitzaven encene-dors que mai s’apagaven (zippo) iignoraven les exquisideses de la cui-na catalana, demanant sempre bis-tec, pollastre a l’ast o amanida.

Port de consumismeDurant aquelles visites,el ritme de Barcelonaera frenètic. Nomésdurant la dècada dels50 es calcula que laSisena Flota deixavaun milió i mig de pes-setes a diari als carrersde la ciutat. Eren moltsels qui vivien a costadels americans. Elsbars, restaurants iquioscs van establir elsistema de la doblecarta de preus, una per als autòctonsi l’altra per als marins, i les botiguesde records feien l’agost cada cop queun vaixell de l’armada tornava a portamericà, com fan ara els turistes a lestendes dels aeroports per tal d’ex-haurir les últimes divises sobrants.L’Autoritat Portuària repartia llistatsamb les dates d’arribada i el nombrede tripulants dels vaixells americanspels comerços de Ciutat Vella i lescomandes als proveïdors es multipli-caven fins a l’infinit. Tot plegat, una

festa de consumisme que empenyiaamb força la paupèrrima economiadel país.

La llanxa de la tragèdiaAls anys 70, els joves disposaven depermisos per arribar al vaixell passa-da la mitjanit i les escenes dels mari-ners esperant la darrera barcassa dela nit a Colom eren el pa de cada diaa la ciutat. El 17 de gener de 1977,130 homes l’esperaven. La barcassaque els va recollir, de 17 metres d’es-

51 ànimes americanes al Po

lora, va sortir a tota pressa en direccióal vaixell a les 2:15 de la matinada.No hi havia ni manca de visibilitat nimarejada, però el pilot va impactarcontra un vaixell mercant. La llanxa vatombar-se i tots els homes van caurea l’aigua gelada. A les 2:30 de lamatinada, Bombers rebia una trucadaalertant-los que una barcassa de laSisena Flota havia naufragat.

A contrarellotgeDels 130 tripulants, en van sobreviure

La Sisena Flota Ame ricana va desembarcar aBarcelona a la dècada dels 50. L’any 1977, unterrible accident al Port va acabar amb la vida de51 marins i la brigada submarinista de Bom bersva treballar nit i dia per rescatar-ne els cossos.

Una barcassa de transport de personal com laque utilitzaven els soldats americans per despla-çar-se entre els seus cuirassats i el Port deBarcelona

27

Durant els tres intensosdies que es va allargar elrescat, els submarinistes de Bombers va rescatar un total de 25 cossos sense vida a les aigües delMoll de Barcelona

rt de Barcelona79. Alguns vanaconseguir arribaral Moll nedant,guiant-se pelsllums de la Rambla,d’altres van ser res-catats pels pesca-dors que comença-ven la seva jornadalaboral. A les tres de lamatinada, els submarinis-tes de Bombers es tiravena l’aigua glaçada i obser-vaven que encara hi haviasupervivents. En tombar labarca s’havia creat una cam-bra d’aire i aquesta era la petita líniaque els separava de la mort. L’estatde pànic era evident entre els marinsi a la dramàtica situació s’hi afegia ladificultat idiomàtica per efectuar elrescat. El primer bomber en submer-gir-se va buidar una ampolla d’airecomprimit perquè les víctimes dispo-sessin d’aire fresc alhora que va aju-dar a elevar una mica la barca i, ambl’ajut de submarinistes americans, esva rescatar cinc persones amb vida.Les darreres.

Rescat a les palpentesDegut a les dificultats que implicavatreballar de nit, les tasques de rescatdels cossos sense vida es van pospo-sar fins l’endemà. Bombers, el Centrede Recerques i Investi gacions Sub -marines (CRIS), la Marina de GuerraEspa nyola i l’Americana van establiruna base d’operacions a les portesde l’Estació Marítima. Allà, es va ins-tal·lar un sistema de comunicacionsmitjançant una ràdio i dos telèfonsque va permetre el contacte perma-nent entre la Comandància de laMarina, l’Autoritat Portuària, elscomandaments de la Sisena Flota i el

ParcCentral de

Bombers. La re -cerca de cossos vaallargar-se du ranttres dies en què

cada equip actuava enuna zona de treball delimitada. Els sub-marinistes de la casa van quedar-seamb la més conflictiva, on es concen-trava la majoria de víctimes. La mancade visibilitat dificultava molt les tas-ques: aigua quieta, poca fondària ienterbolida per la pols que s’aixecavaen fer anar les aletes. Així, el rescatdels primers cossos es va dur a termeal tacte. Els granotes es dispersavenpel Moll, feien una circumferència ambles cames i quan tocaven quelcom, holligaven i s’hissava per dur-ho a terra.En els dies posteriors, Bombers vaestablir altres sistemes de recercabasants en la senyalització de puntsclau amb boies per pentinar cada racódel fons del Moll, i tot plegat va donarcom a resultat un total de 25 cossosrescatats. En record d’aquesta tràgicanit, a tocar de les Golondrines, va aixe-car-se un monument en memòria delsmarins que van perdre la vida i enagraïment als cossos que van col·labo-rar en el rescat.

Aquesta i moltes altres històries de l’ar -

ribada de la Marina Americana a la ciu-

tat les trobaràs al llibre La Sisena Flota

a Barcelona, de Xavier Theros. �

Un monument situat al Portal de la Pau recordaencara avui als mariners morts en el naufragidel 1977 i als equips que van col·laborar en elseu rescat

APRÈN A CUIDAR-TE

Has sofert un Trastornper Estrès Postraumàtic?

Els serveis traumàtics poden provocar canvis enl’estat d’ànim i malestar. Uns sentiments que sónnormals sempre que no superin certs límits. Aquestarticle et donarà les pautes per saber si un traumaha derivat en un trastorn que cal tractar.

28

Un accident, un rescat, un auxilide persona..., recollim eines,arrenquem motors i tornem alparc. Però aquí no s’acaba el servei.És possible que mentre et canvies deroba, seus a sopar o et prepares pera la següent sortida, les imatges etrondin pel cap, els records t’angoixino t’envaeixi un sentiment de tristesa,sobretot en els casos amb víctimesgreus o mortals. És allò que, clínica-ment, anomenem trauma. Desprésde viure una situació traumàtica potspatir una sèrie d’alteracions físiques,cognitives i conductuals relaciona-des amb l’estat d’estrès que has vis-cut: culpabilitat, confusió, insomni,mal d’estómac, irritabilitat... Aquestssímptomes, que poden perllongar-sefins a les quatre setmanes, són con-siderats normals i habituals, i en simateixos no impliquen que necessitisajuda professional.

29

Aquest article ha estat elaborat amb lacol·laboració i la supervisió de la psicòlogaBegoña Villoria. Si estàs interessat enampliar la informació pots consultar elsmanuals: Intervención psicológica en desas-tres (J. I. Robles, J. L. Medina) i Asistenciapsicológica a víctimas (F. Lorente).

Com pots combatreaquests símptomes?

• No controlis en excés les tevesreaccions. Permete’t sentir-te mala-ment i no te n’avergonyeixis.• Parlar-ne és un dels millors remeisper alleujar tensions.• Busca companyia, passa tempsamb altres persones. No t’aïllis.• Ajuda altres companys compartintsentiments i escoltant-los.• Fes exercici físic moderat, alter-nant-lo amb exercicis de relaxació.• Ocupa el teu temps. Fes-te unhorari que reguli les hores de menjar,fer feina i descansar.• No prenguis decisions dràstiques.No és el moment.• Descansa les hores suficients. Sino pots dormir, escriu durant leshores d’insomni.• Els somnis i els malsons recurrentssobre la situació viscuda són nor-

mals. No intentis combatre’ls. Dismi -nueixen amb el pas del temps i esfan menys dolorosos.

No m’ho puc treure del capSi fa més d’un mes que pateixes elssímptomes descrits al quadre, hasposat en marxa les estratègies des-crites i, tot i així, continues sentint-teangoixat i desbordat; o si els símpto-mes es manifesten d’una manerasevera, necessites ajuda professio-nal. En aquests casos, és molt possi-

ble que no hagis pogut gestionar l’es -très derivat de la vivència traumàticai que hagi esdevingut un Trastorn perEstrès Postraumàtic (TEP).Normalment, aquest trastorn apa-reix dins dels tres mesos posteriorsal trauma, però també es donencasos d’inici endarrerit en què elssímptomes apareixen passats sismesos en endavant. En el següentquadre trobaràs els criteris que elsprofessionals fan servir per determi-nar si es pateix un TEP. �

CANDENT

30

AIXÍ SOM

(Salva)Vides a l’asfaltDe la parpalina i la cisalla manuals a la pinça hidràulica més sofisticada hanpassat 30 anys. L’excarceració ha evolucionat molt, tan a nivell tecnològic comhumà. L’individualisme ha deixat pas al treball en equip actual i, evidentment,les coses surten millor.

Saltem enrere en el temps fins ala dècada dels 80. Anys en quèno hi havia radars, els límits develocitat es consideraven orien-tatius i el cinturó de seguretatestava “per fer bonic”. Una dèca-da durant la qual prop de 10.000 per-sones van perdre la vida a les carrete-res i carrers de Catalunya. “La ciutatha canviat molt. Quan es van construirles rondes no hi havia mitjaneres nicontrols de velocitat, i cada cap desetmana, sense excepció, anàvem aatendre accidents amb víctimes. Eraescandalós”. Així recorda els seus ini-cis com a bomber el cap d’àrea JordiAsín, un dels referents del Cos enmatèria d’excarceració, precursor delprocediment operatiu que aplical’SPEIS i president de l’AssociacióProfessional de Rescat en Accidentsde Trànsit (APRAT). “Ara, a banda dereduir-se molt el número d’accidents,aquests són de menys gravetat ipoques vegades hem d’aplicar el pro-cediment –raona Asín–. Tot i això,hem d’estar perfectament preparats iformats perquè només que hagis desalvar una vida, ja s’ho val”.

Seguretat passivaL’actual concepte de seguretat alvolant també té molt a veure enaquest canvi, tal i com explica LluísLópez Cuadradas, sergent del torn Bde la Zona Franca i integrant d’undels primers equips d’excarceracióque es va crear a Bombers: “La majo-ria de gent es corda el cinturó i ningúcircula sense casc si va en moto. Sireproduíssim un impacte en les

mateixes condicions ara i fa 30 anys,no tindrien res a veure: els vehiclesactuals compten amb sistemes deprotecció passiva que abans no exis-tien, com la coberta reforçada o elsairbags”. Tanmateix, alguns d’aquestsrevolucionaris sistemes de se guretathan introduït una dificultat afegida enel treball dels bombers: “Abanssabies com eren els cotxes per dins:tots eren semblants. Ara trobes turis-mes amb fins a 12 airbags, ambestructures més resistents al tall, cot-xes amb fins a tres bateries o que lestenen situades a llocs no habituals.Això hi afegeix dificultat perquè sitreballes amb la bateria connectadapot disparar-se l’airbag i causar danys

tant a les víctimes com als bombers”,afegeix Asín.

L’evolució tecnològicaDe la mateixa manera que han can-viat els vehicles, també ho han fet les

Jordi AsínJordi Asín (Barcelona, 1960), va accedira Bombers l’any 1981. Apassionat del’excarceració, s’ha dedicat en cos i àni-

ma a promoure-la i millorar-la. Unexemple és el manual de

maniobres que va publicarl’any passat, els benefi-

cis del qual es destinena l’Institut Guttman.

“Les primeres eines perexcarcerar que van entrar aBombers eren unes pincesseparadores i unes cisallestan petites que les fulles detall s’encavalcaven”

31

eines d’excarceració: “L’any 1981només te níem una grua, la G-1, per feraquests serveis. Tres anys més tard, vaarribar el primer Charlie amb unes pin-ces separadores i unes cisalles tanpetites que les fulles de tall s’encaval-caven quan la feies servir”, rememoraAsín. Més tard, aquestes eines es vansubstituir per una de sola: la pinça mul-tiús, que tallava i separava. “Per als cot-xes de l’època, ja era suficient per obriruna porta i tallar els muntants”. Actual -ment, el Cos disposa d’eines de tottipus, des de serres de sabre fins aeines hidràuliques. “Amb el que tenimpodem donar un bon servei. Però crecque tenim una assignatura pendentamb els camions, un servei que enstrobem sobretot a la Zona Franca perser l’àrea logística de la ciutat. Sónvehicles molt diferents als cotxes i lespràctiques i el procediment no els con-templen”, exposa López Cuadradas.

L’escola del carrerL’evolució tecnològica, però, no vacom portar una evolució en matèria for-

mativa i fins l’any 1999 no es va posarsobre la taula la necessitat d’impartircursos de rescat en accidents de tràn-sit: “Abans, la formació era el dia a dia.Passaves uns mesos a l’escola i des-prés aprenies en els serveis reals queet toquessin al carrer”, recorda Asín.“Avui dia, quan entres al Cos et donenuna formació en excarceració bàsica -explica el sergent López Cuadra das–,però jo on realment vaig aprendre totel que sé sobre rescat en accidents vaser a l’equip que vam muntar per parti-cipar als encontres”. Gràcies a aquestainiciativa, Bombers va convertir-se enun referent a tot l’Estat en matèria de

rescat en accidents de trànsit. “Araportem uns anys endarrerits i estemperdent nivell, però el recuperarem”,reconeix López Cuadradas. “Elsencontres són una escola essencial:observes les tècniques i el materiald’altres comunitats i països, intercan-vies experiències i t’endus a casa allòque pots aplicar al teu Servei permillorar-lo”, comenta el cap d’àreaAsín. I, com és lògic “quan et trobesun accident real, te’n surts molt millor”,puntualitza el sergent. �

“Amb el que tenimactualment podem donar unbon servei. Però trobo quetenim una assignaturapendent amb l’excarceracióde camions”

La prova de foc

Jordi Asín“El treball en equip que tant fomen-tem en l’excarceració és un concep-te bastant nou en aquest tipus deservei, a diferència de la intervencióen incendis. Anys enrere, en un acci-dent de trànsit, el bomber que aga-fava l’eina es posava a tallar el vehi-cle i fins que no estava gairebé des-maiat de l’esforç no deixava que unaltre company l’agafés. Això ara ésimpensable. Cadascú té una tasca itreballem en equip per aconseguirun tot”.

Lluís López“De l’1 al 10, formar part d’un equipd’excarceració m’ha aportat un 11.A la formació aprens les maniobresperò el sentiment d’equip no te l’en-senya ningú, t’ha de venir a tu dedins. Has de voler formar part d’untot, ser una peça de l’engranatge ibolcar-te en fer perfecte el teu pa-per perquè tot funcioni. I això ésaplicable a qualsevol servei: acci-dents, focs, auxilis... Com més t’im-pliques amb el teu equip, amb elsteus companys, més bé surt el ser-vei. Tots depenen de la teva feina,igual que tu en depens de la seva, iaixò inevitablement uneix”

Lluís López CuadradasLluís López Cuadradas

(Barcelona, 1971), va entrar alcos l’any 2002, després de tres

anys a la Gene. Va ser dels pri-mers companys en participar

en els equips d’excarcera-ció voluntaris i afirma

que això l’ha fet“millor company,millor bomber imillor persona”.

ACTIVITATS

Contrarellotgeescales amunt Tres edificis, 75 plantes d’alça-da, 25 quilos a les esquenes i elcrono corrent. Arriba la terceraedició del Circuit Nacional de CursaVertical, una disciplina en quèBombers de Barcelona arrasa anivell nacional i internacional des defa vuit anys. La competició, organit-zada per l’ACE i Airbox, creixenguany amb una nova etapa aSaragossa. La capital aragonesa vaacollir la primera etapa el passat 19de juny, a l’edifici World TradeCenter, de 21 plantes d’alçada, onbombers d’arreu d’Espanya van llui-tar aferrissadament per guanyar-seun lloc al podi. Els companys del’ACE van aconseguir la tercera posi-ció al podi d’equips, per darrera delscompanys de la Comunitat deMadrid i de Saragossa, mentre queen la categoria individual, VíctorDobaño va assolir la sisena plaça iÓscar Romera la desena de la gene-ral, i la segona plaça de les sevescategories d’edat, amb uns temps de3’38” i 3’45” respectivament. Caldestacar també la tercera posicióaconseguida pel company Jordi

Grau en la categoria Gran Master.Tots els participants van destacarl’alt nivell de la present edició, enquè els podis s’estan decidint perpocs segons i inclús per dècimes.

Etapa nocturnaLa segona etapa del circuit va tenirlloc el 10 de juliol a la TorreMultiespacio Aqua de València, de24 plantes d’alçada, repetint l’esce-nari de la passada edició. En aquestcas, com a novetat, es va incloure unrecorregut horitzontal a l’exterior dela Ciutat de les Arts i les Ciènciesper a la prova open. I per posar-hi elpunt i final, l’Hotel Hesperia Towerde l’Hospitalet serà l’escenari de latercera etapa, el 30 de juliol. Donadala data i per tal de minimitzar elsefectes de les temperatures extre-mes que es podrien assolir en horesde sol, aquesta prova es durà a ter-me al vespre, amb l’espectacularil·luminació nocturna de la torre de30 plantes. Tot plegat, un bon entre-nament de cara a la cita que tenim el27 d’agost als Jocs Mundials deNova York, on els companys de

l’ACE pujaran les 49 plantes de l’edi-fici 7 del World Trade Center, derruïta causa de l’esfondrament de lestorres bessones pels atemptatsterroristes de l’11-S i posteriormentreconstruït l’any 2006. �

El proper 30 de juliol, L’Hospitalet acollirà l’etapa detancament de la tercera edició Circuit Nacional deCursa Vertical

Els inicis

Donat l’èxit de la primera edició de la Cursa Vertical a l’HotelHesperia Tower, i aprofitant la gran afició que va generaraquesta prova, els seus principals impulsors (ACE i AIRBOX)van treballar de valent per crear un circuit nacional. El patrocinid’AIRBOX va ser cabdal en aquell primer projecte i en la se-güent consolidació. Gràcies a la seva implicació i a la granqualitat del seu equip humà, va ser possible comptar amb elsmés de 100 equips ERA de darrera generació necessaris per ala prova, així com gaudir d’una magnífica organització i d’unaelevada assistència de participants d’ar reu de l’estat.

32

33

Marc Coll i Àlvar Méndez van guanyar la plata a la categoria elit de l’Open Raid X-Racesque va tenir lloc a Vandellós el passat 11 de juny. Els companys van completar un cir-cuit de 45 quilòmetres format per diferents modalitats: 21 km de BTT, 2 km d’orientacióurbana, 22 km de trekking, 45 m de ràpel i 150 m de natació, en 7 hores i 25 minuts.

Campions de mitja triatló a la Costa BravaAleix Elias, Jaume Cónsola i Guillermo Castaño van pujar a l’esglaó més alt del podi,coronant-se com a campions en la modalitat de relleus del Campionat de Policies iBombers, celebrat el passat 29 de maig dins del marc de la tercera edició de la Half-ChallengeBarcelona-Maresme. Els companys van superar 1.900 metres per mar, 90 quilòmetres sobre duesrodes i 21 quilòmetres de cursa a peu recorrent els pobles mariners de la Costa Brava. A la provaper a cossos de seguretat van participar-hi uns 150 companys d’arreu d’Europa, i més d’un milerd’atletes van fer-ho a la prova general. Si et vas perdre la cita o et vas quedar amb ganes de més,el 2 d’octubre tindrà lloc la triatló completa. Més informació a www.challenge-barcelona.es. �

Calendari sota l’aigua

La secció d’Activitats Subaquà -tiques de l’ACE té un calendariben farcit d’activitats per als pro-pers mesos. Apunta’t a conèixer ellitoral català des d’una nova perspec-tiva i coneix tota la flora i la fauna queamaga el fons marí. Pots informar-tea sasbombers@hotmail.com. �

JULIOL: La Mar Menuda, Tossa de MarAGOST: Illes MedesSETEMBRE: Llafranc, Palafrugell OCTUBRE: Aiguafreda, BegurNOVEMBRE: Enderoc, Sant Feliu de GuíxolsDESEMBRE: Comiat de l’any amb cava subaquàtic

Campionatd’Espanyade BTTLa tercera edició del Cam pio -nat d’Espanya de BTT per apolicies i bombers ja està enmarxa. L’esdeveniment tindrà llocel proper 1 d’octubre a Montjuïc,emmarcat dins del festival SportsOutdoor Experience, en què espodrà gaudir de multitud d’activi-tats gratuïtes relacionades ambl’esport a l’aire lliure. No et perdisaquesta oportunitat per gaudir del’esport outdoor. Més informació abttpolyb@gmail.com. �

Als Estats Units, la conjugació d’esport icompetició per equips sempre té un ele-ment comú: la mascota. Els World Police& Fire Games (WPFG) de Nova York no

són una excepció i a falta d’una, n’han cre-at tres. Siren, PAL i Rescue, un camió de bom-

bers, un vehicle patrulla de policia i un tanc de rescat de lapolicia portuària, respectivament. Les seves versions en peluix sónuna bona opció per portar de record als més petits de la casa.

“Record i Gratitud”, aquest és el lema dels Jocs Mundials de Policies iBombers que se celebraran del 26 d’agost al 5 de setembre. Record per lesvíctimes dels atemptats terroristes de l’11 de setembre, que van sumar gai-rebé 3.000 persones, 343 de les quals eren bombers, i gratitud pel suportinternacional que va rebre la ciutat. Durant els 10 dies que s’allargaran elsJocs, els participants gaudiran d’una completa oferta d’activitats a banda de

la competició en les modalitats escollides. Amés, se celebraran cerimònies d’obertura ide clausura, una vigília amb espelmes enmemòria dels caiguts a l’11S i una cerimòniaen què els amfitrions agrairan el suport inter-nacional rebut en els moments més difícilsde la seva història. A les nits hi haurà entre-teniment al village dels atletes, i els familiarsi acompanyants podran participar en lesnombroses activitats organitzades al voltantd’aquest gran esdeveniment esportiu.

34

CALAIX DE SASTRE

Les Olimpíades ja són aquí!Nova York ja està a punt per rebre els milers de com-panys d’arreu del món que s’hi desplaçaran el proper 26d’agost per competir en 69 modalitats esportives i com-memorar el desè aniversari de l’atemptat terrorista con-tra les Torres Bessones

Força i ànims a tots elscompanys i companyes queparticipareu als Jocs!Esperem les vostres fotografiesi cròniques a: fahrenheit451@bcn.cat

Les mascotes dels WPFG

26 anys d’història1985 • San José, USA1987 • San Diego, USA1989 • Vancouver, Canadà1991 • Memphis, USA1993 • Colorado Springs, USA1995 • Melbourne, Australia1997 • Calgary, Canadà1999 • Estocolm, Suècia

2001 • Indianàpolis, USA2003 • Barcelona, Espanya2005 • Quebec, Canadà2007 • Adelaida, Australia2009 • British Columbia, Canadà2011 • Nova York, USA2013 • Belfast, Irlanda del Nord2015 • Fairfax, USA

Sabies què... ?

L’Empire State té 1.575 esglaons,des de la planta baixa fins a la86. L’australià Paul Crake va ba-tre el rècord d’ascens l’any 2003,amb un temps de 9 minuts i 33segons.

Broadway és l’avinguda més llar-ga de Nova York, amb una longi-tud de 33 quilòmetres. El seu nomderiva de l’holandès ”breedewegh”, que significa camí ample.

Per construir el World TradeCenter van ser necessaris330.000 metres cúbics de formi-gó, quantitat suficient com per co-brir una autopista que unís laTerra amb la lluna.

Els departaments de policia ibombers de Nova York disposende cossos especials dedicats al’assessorament i participació alsrodatges de películes i sèries detelevisió.

Els taxis de Nova York són grocsperquè el fundador de la compan-yia, John Hertz, va llegir un estudide la Universitat de Chicago queindicava que el groc és el colormés fàcil de divisar.

Els WPFG en xifres10 dies

15.000 competidors7.500 voluntaris

69 modalitats esportives70 països representats

1 milió de visitants

FRH 40-p.34 a 36 ok_Maquetación 1 21/07/11 15:21 Página 34

35

Fins a 18 bombers van intervenir en l’incendi d’una grua portacontenidors al Port de Barcelona, el passat 15 d’abril. Els efectius van extingir-lomitjançant una línia de 45 mm de CAF. Foto: Eduardo Juan

FRH 40-p.34 a 36 ok_Maquetación 1 21/07/11 15:21 Página 35

FRH 40-p.34 a 36 ok_Maquetación 1 21/07/11 15:21 Página 36