Àfrica no és només una.Dintre d’Àfrica hi ha moltesÀfriques: 53 països, 1.300llengües, molts sistemes decreences, històries decolonització i d’independèn-cies. Àfrica és la terra delsgrans paisatges, és tots elsrecursos naturals que l’en-riqueixen i, alhora, la malme-ten (per la cobdícia d’altres).És també el continent mésdesconnectat del món global.Però Àfrica és, alhora, el bres-

sol de la humanitat: elsprimers homínids que es vanposar drets, el punt inicial delviatge de l’evolució que acabaen algú al ferrocarril llegintaquestes paraules, etc.

Per donar a conèixer larealitat diversa del continent,la VI Setmana de laCooperació, realitzada del’11 al 15 d’abril a la UAB, hatingut com a tema centrall’Àfrica subsahariana. A travésde les conferències, els cine-

fòrums i els tallers s’ha volgutmostrar els reptes a quès’afronta en aquesta primeradècada del mil·lenni, peròtambé les seves potencialitatsi riqueses.

El punt de partida per ana-litzar el present d’Àfrica és laseva història. En els mitjansde comunicació sembla queles coses passin en un pre-

sent permanent, on la pobre-sa persistent o els conflictesarmats apareixen deslligatsde les seves causes. Però totté un passat i Àfrica s’explicaen gran part per un episodiconcret: el colonialisme.

El colonialisme, iniciat alsegle XIX per les principalspotències europees, serviaper explotar els recursos natu-rals del continent i alimentaraixí les indústries de lametròpoli, circumstància queva facilitar en gran mesura lesrevolucions industrials delmoment. Alhora, les potèn-cies es van autoassignaruna tasca civilitzadora, queservia com a justificació del’explotació, i que era fruit delfet que la cultura africana esveia com “endarrerida, pobra isalvatge” en relació amb l’eu-ropea, “brillant i il·lustrada”.

“El llegat colonial va deixarunes dèbils estructures pro-ductives basades en uns pocsproductes primaris (minerals iagrícoles) totalment orien-tades a l’exterior”. A més,“durant el colonialisme no esvan [ni] permetre la industria-lització ni les infraestructuresbàsiques necessàries”, expli-ca Artur Colom, professor d’e-conomia aplicada de la UAB.

(continúa a la pàg. 4)

Fundació Autònoma SolidàriaPlaça Cívica. Campus de la UAB. Bellaterra | 93 581 47 15

Maig 2011 - nº 50fas.voluntariat@uab.cat | www.uab.cat/fas

Empenta!L’activista marroquinaFátima Lamah va par-ticipar a les JornadesRoba i Drets Laborals,convidada per la cam-panya Roba Neta deSetem. Ens explica laseva experiència alMarroc, treballant pelsdrets laborals.

pàg.12

“He après a confiar en mi”. L’Anna i en Lluís parlen del TDA(H) pàg. 11

L’Empenta! ja ha arri-bat al número 50! Elstemes i el format hancanviat, però no eldesig de sensibilitzardins la universitat.

pàg.6 i 7

50 Empentes!

Parlen els voluntaris

pàg.8

Fátima Lamah

Test: Sexualitatsegura

pàg.9

I a més...

Del 6 a l’11 de febrer, laciutat de Dakar es vaomplir de propostes percanviar el món.

pàg.3

Fòrum SocialMundial

Àfrica, reptesi oportunitats

Els reptes de l’Àfrica subsahariana, tema de la VI Setmana de la Cooperació a la UAB

Passat i present

Maig 2011 Empenta! 2

Enfortir les universitatsde l’Àfrica subsaharianaHem dedicat la VI Setmana deCooperació a reflexionarsobre l’Àfrica i hem destinatun espai d’aquestes pàgines aapropar-vos a un continentque, com es diu en aquestsarticles, és divers, complex iric en recursos i cultura. Nopodem oblidar, però, que 34dels 53 països africans estanentre els que tenen un índexde desenvolupament humàmés baix. Aquest índex, cal-culat anualment pel Programade les Nacions Unides per alDesenvolupament, s'obté apartir d’indicadors sobre l’e-conomia del país, basat en elPIB disponible per càpita, l’e-ducació, que reflecteix el ni-vell d’instrucció de la població,i la salut, mesurat a partir del’esperança de vida al néixer.

Aquest índex no solsmostra un nivell de vidad’aquests països molt persota del dels països occiden-tals, sinó, i el que és més pre-ocupant, que les possibilitatsde desenvolupament futur sóntambé inferiors. Els resultatsd’estudis realitzats durant elsúltims anys indiquen que hi hauna relació de dependència iinterrelació entre el desen-

volupament de l’educaciósuperior i el desenvolupamentgeneral d’un país. I això ésaixí perquè és en les universi-tats on es formen els profes-sionals dels diferents àmbits,els futurs líders, dirigents iemprenedors, i també perquèés on es genera, mitjançant larecerca, nou coneixementaplicat als reptes que téplantejats cada societat. En elcas de les universitats del

Sud, aquesta investigació per-metria avançar en els pro-blemes actuals d’aquests paï-sos, que condicionen el seudesenvolupament, tantes ve-gades oblidats en les línies derecerca occidentals. Àfricanecessita universitats fortes ide qualitat.

Té sentit, per tant, que lesnostres universitats centrin elsseus esforços de cooperacióen l’enfortiment de les univer-

sitats del Sud. És allò que mi-llor sabem fer i el que nomésuna universitat pot fer. Mésenllà de la solidaritat,busquem que els programesde cooperació parteixen d’uninterès compartit en la cercade coneixement i de la com-plementarietat en competèn-cies entre grups de recercadel Nord i del Sud.

Begoña NavarreteDirectora de la FAS

Empenta! Publicació quadrimestral de la Fundació Autònoma Solidària

Fundació Autònoma Solidària. Plaça Cívica - Espai Solidari. Campus de la UAB 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Tel. 93 581 47.15 | Fax. 93 58140 42. fas.voluntariat@uab.cat www.uab.cat/fas. Dipòsit Legal: B-3041-2002

Equip de redacció: Carla Marimon i Vet Robirosa.Agraïments: Equip de la FAS, Marina Barroso, Carla Buriel, Jordi Calvo, Irene Casas, Artur Colom, Clara i PaulaGiberga, Fátima Lamah, Pilar Núñez, Arnau Pallarols, Cira Piquer, Josep Maria Royo, Xavi Sabaté, Setem, CristinaSimón, Clara Sisteré, Dan Torres i Helena Xicota.Maig 2011

Amb el suport de:

Aquesta publicació ha respectat l’opinió de les persones autores dels articles. Si bé compartim el discurs d’aquestes,no totes les opinions reflecteixen totalment el posicionament de la FAS.

Realitzada per:

ProuretalladessocialsSón les retallades socialsinevitables? És aquesta lamanera de sortir de la crisi?Val la reducció del dèficitcom a argument per reduirtambé drets socials? Espoden rescatar bancs i novetllar per les persones?

“En un moment de crisisocioeconòmica, és inviableretallar la despesa social, ino n’hi ha prou amb man-tenir-la”, afirmava la fe-deració ECAS (EntitasCatalanes d’Acció Social) enuna nota de premsa, en quètambé instava a “no incom-plir la llei (de dependència) idesplegar plenament el marclegislatiu vigent”. També laTaula d’entitats del TercerSector Social, en el manifestllegit en el tancament del IIICongrés del Tercer SectorSocial, celebrat al març,demanava "mantenir lainversió econòmica en polí-tiques socials", "desplegar iaplicar les noves lleis socialsaprovades"; i “impulsar polí-tiques ambicioses de lluitacontra la pobresa”, entred’altres.

I és que davant les reta-llades socials, la reforma la-boral i la de les pensions i labancarització de les caixes,les entitats ens mobilitzemmés que mai per incidir en lapolítica. Tal com recollia ElPeriódico, “han decidit pas-sar de la clàssica apel·lació ala solidaritat a una exigènciapolítica”.

Les entitats socials i decooperació al desenvolupa-ment volem que l’eix de lespolítiques per sortir de la crisisiguin les persones i que totsels criteris es dissenyin ambresponsabilitat i justíciasocial i no des de l’òptica iexigències del mercat, queés precisament el que ensha portat a aquesta situació.Que s’inverteixi en les per-sones i no es retallin elsdrets socials pels quals s’havingut lluitant durant tantsanys.

Editorial.................................................................................2

iPunt. Prou retallades socials.............................................2

Altres Realitats. FSM: deu anys d’alternatives..................3

En Profunditat. Àfrica, reptes d’avui.............................1 i 4

Algunes perspectives actuals de l’Àfrica...........................5

Aprendre a escoltar i rebre d’Àfrica ...................................5

50 Empentes!...................................................................6 i 7

Parlen els voluntaris............................................................8

Formació...............................................................................8

El Test. Sexualitat segura............................ .......................9

Ser nens, malgrat tot............................................................9

El Projecte. Llegenda de sant Jordi 2.0............................10

El Projecte. De voluntària amb les NNUU........................10

En primera persona............................................................11

El Mur...................................................................................11

L’entrevista. Fátima Lamah...............................................12

EDITORIAL iPUNT

SUMARI

Aula d’una universitat d’Angola

La FAS és al Facebook! Perinformar-te de les activitatsque duem a terme, per omplirla teva agenda d’exposicionsque pots visitar, de seminarisals quals pots anar i de cine-fòrums per aprendre i passarl’estona. També per consultardocumentals sobre temessocials, llegir entrevistes,veure imatges o escoltardeclaracions sobre co-

operació, justícia o exclusiósocial...

Sobretot som al Facebookperquè et vegis TU, com a vo-luntari, amic o col·laboradorde la FAS i opinis sobre lesactualitzacions del mur, etcomuniquis amb nosaltres iamb la resta de fans del grup.

Fes-te fan de la FAS!(FAS-Fundació AutònomaSolidària).

Dakar. Primeries de febrer,del 6 a l’11 concretament. Laciutat és plena de col·lectius,organitzacions i movimentssocials: en la seva majoriaafricans, però tambéeuropeus, sud-americans iasiàtics. Trenta de les entitatssón catalanes. Sobretot hi hadones, moltes donesafricanes. Tot i la seva pro-cedència diversa, a les mésde 75.000 persones reunidesels uneix un objectiu comú:“construir agendes i lluitescontra el capitalisme, el patri-arcat, el racisme i tot tipus dediscriminació”, tal com esllegeix en la declaració del’Assemblea dels Moviments

Socials. Són allà per donarvida al Fòrum Social Mundial(FSM).

El FSM és, sobretot, unespai on reunir-se, conèixer-se, treballar en xarxa i deba-tre. Es tracta de compartirinquietuds i trobar entre totsplegats noves maneres d’ac-tuar. De fet, no és tan diferentde les trobades d’empresaris:mentre els que tenen el podereconòmic (i, finalment, polític)es reuneixen per proposarvies que afavoreixin els seusinteressos, persones anò-nimes de la societat civilassisteixen al Fòrum, diuen,comparteixen i escolten pro-postes guiades pel desig de

prioritzar les persones davantdels beneficis econòmics.

Tal com es llegeix al repor-tatge “Galería antisistema”d‘El País, quan ets allàt’adones que l’estereotip nofunciona, ja que “hi ha moltstipus de participants. De qual-sevol edat, origen i condició.Des de famosos com araSusan George, AminataTraoré, Naomi Klein, IgnaciRamonet fins a uns altresmenys coneguts com araEsther Vivas, Fatima Alloo oPhumi Mtetwa”.

“El FSM ha aconseguitvèncer simbòlicament alneoliberalisme, perquè hacreat un pensament crític

sobre la veritable possibilitatque un altre món és possible”,diu Jordi Calvo a el llibre ElForo Social Mundial: nuevasformas de hacer política.Després de la caiguda del murde Berlín, qui creia en unaalternativa al capitalisme? Quicreia que es podia fer front al’eslògan de Margaret Tatcher“no hi ha alternativa”? Contral’estat del món: democràciaparticipativa, feminisme,ecologia, respecte pels drets

humans i pels drets delspobles i un llarg etcètera.

Però al FSM li queda ungran repte: arribar a tothom,anar més enllà de la gent queja està conscienciada i enmoviment. Tal com deien unsactivistes (Cristina Simon,Cira Piquer, Xavi Sabaté,Clara Giberga, PaulaGiberga), “el primer pas ésinformar-se, assistir a confe-rències i xerrades, prendreconsciència dels problemesque ens envolten. El passegüent —i totalment neces-sari si no es vol caure en unpessimisme paralitzador— éstenir alternatives possibles,solucions a la mà. Trobarformes d’actuació que, com aentitats però també com a per-sones, ens permetin construirun món més just i sostenible”.

Maig 2011 Empenta! 3

ALTRES REALITATS

Sovint pensem que no es pot fer res per canviar un sistema injust. El Fòrum Social Mundialens demostra que hi ha alternatives i que la seva pràctica és possible

FSM: deu anys d’alternatives

Les dones africanes van ser la presència més nombrosa i visible del FSM 2011

“El FSM ha aconse-guit vèncer simbòli-cament al capita-lisme creant un pen-sament crític”

De la teo-ria a lapràcticaCom passar de l’eslògan unaltre món és possible a lapràctica? Deia Gandhi: “tuhas de ser el canvi que desit-ges veure al món”. El primerpas, doncs, és qüestionar elspropis valors i els actes quo-tidians que els sustenten. Etpresentem unes quantespropostes!

ConsumPregunta’t si necessites dedebò tot allò que compres, siel consumisme et satisfà.Necessites canviar de robacada temporada? Has d’anartecnològicament a la última?I si aprens a reciclar la tevaroba i ja de pas fas pecesveritablement úniques?Passa’t per algun mercatd’intercanvi!

EstalviT’has preguntat mai si hi haalguna altra manera de ges-tionar els teus diners?Coneixes la banca ètica? Enla banca ètica a més derendibilitat econòmica estenen en compte qüestionssocials i mediambientals.Apunta’t aquests noms:Triodos Bank, Fiare. I si tensmés dubtes: www.fets.org

AlimentacióPensa si els aliments queadquireixes vénen del Sud,on sovint malpaguen alscamperols. Coneixes els pro-ductes de comerç just? I sicompres productes de tem-porada a camperols locals?Coneix la Xarxa de ConsumSolidari!

Drets laboralsFixa’t en les campanyes pelsdrets laborals i afegeix el teugra de sorra per pressionarles empreses que tenencomportaments antiètics.

Tot plegat pot sortir de tuperò no estaràs sol. Tal i comdiu David Llistar,: “s’ha detornar al col·lectiu, veureque és més divertit i útil silluitem plegats”.

Una mica d’història del Fòrum Social MundialEl FSM va néixer el 2001 aPorto Alegre com a con-tracimera de Davos, la capi-tal Suïssa en què es reuniael Fòrum Econòmic Mundial.“Davos representa la con-centració de la riquesa, laglobalització de la pobresa ila destrucció del nostre pla-neta. Porto Alegre represen-ta la lluita i l'esperança d'unnou món possible on l‘ésserhumà i la naturalesa són elcentre de les nostres preocu-pacions”, es pot llegir alCompromís de Porto Alegrede 2001.

La seva llavor cal buscar-la a “Seattle [que] és defen-

sat per molts autors com elveritable origen [del FSM],perquè va ser allà, mentre escelebrava una reunió del’OMC, on una manifestaciód’entre 50.000 i 100.000 per-sones van aconseguir perprimer cop a la història inter-ferir en les discussions sobreun acord internacional, sotael lema el món no és unamercaderia”, segons explicaJordi Calvo.

Els primers anys, el FSMes va celebrar a Porto Alegre(2001, 2002, 2003), desprésa Bombay (2004), de nou aPorto Alegre (2005); desprésel FSM policèntric a

Caraques, Bamako i Karachi(2006); va viatjar a Nairobi(2007) i Bélem (2009), i esvan fer fòrums descentra-litzats a tot el món (2010).Enguany, ha arribat a Dakar.

Actualment, després de10 anys d’història, el FSM estroba a punt d’iniciar unanova etapa. “No és un punt ifinal sinó un punt i seguit”,recorda Carles Riera delCIEMEN, qui també ha par-ticipat al FSM de Dakar i aaltres edicions anteriors.

A més dels fòrums socialsmundials, hi ha els fòrums

socials regionals (FòrumSocial Europeu, Asiàtic, delMediterrani...), els fòrumstemàtics (de l’educació, deldret, de la salut...) i elsfòrums social nacionals ilocals, entre els quals estroba el Fòrum Social Català(FSCat). És possible partici-par de l’esperit del FSMsense marxar gaire lluny itractant problemàtiques mésproperes.

El FSCat va nèixer el2008 i va tenir una segonaedició el 2010. Si te’ls vasperdre, tens l’oportunitat departicipar-hi el 2012! Si volsmés informació entra ahttp://fscat.blog.pangea.org/

Fòrum Social Català

Cira

Piq

ue

r

Maig 2011 Empenta! 4

Àfrica, reptes d’avui(continuació de la portada)Sanou Mbaye, economistasenegalès i autor d’África alsocorro de África, critica per laseva banda la manca d’au-toestima com a poble i la pèr-dua d’identitat que va deixarrere seu el colonialisme.

Els nous països quesorgien fruit de les inde-pendències eren econòmica-

ment dèbils i tenien poc margede maniobra per al desenvolu-pament. La crisi del petroli de1973 ho va demostrar, ja queamb la caiguda del preu de lesmatèries primeres els governsafricans es van veure obligatsa demanar préstecs a l’exteri-or, amb la qual cosa van ini-ciar un deute extern queencara avui han de tornarinjustament.

Per solucionar aquestasituació, “als anys 80 vanaparèixer els Plansd’Ajustament Estructural delBanc Mundial (BM) i el FonsMonetari Internacional (FMI)”explica Colom. El Nord vatornar a Àfrica en forma deprogrames de desenvolupa-ment dissenyats aWashington que no tenien encompte el context africà. Amés, aquests plans d’ajusta-ment estaven lligats a unescondicionalitats polítiques i aexigències d’un neolibera-lisme sense proteccionismes,que ni tan sols es practica alNord.

El resultat d’aquest procésva ser un greu empitjorament

de les condicions de vida delcontinent. La dècada de 1990va ser especialment difícil aÀfrica: de l’esclat optimistadels inicis de l’independen-tisme es va passar a undesenvolupament que noassegurava un repartimentequitatiu de la riquesa ques’anava generant.

El present negatiu d’Àfricaés un conjunt de problemesestructurals, com sistemespolítics no sempredemocràtics, o una baixacobertura sanitària i educati-va. Per una banda, la duresade la dècada de 1990 encarano s’ha superat del tot i es veureflectida a les dades de l’in-forme de 2010 del PNUD(Programa de Nacions Unidesper al Desenvolupament):“L’Àfrica subsahariana pre-senta la major incidència de lapobresa multidimensional,que oscil·la entre un baix 3 %a Sud-àfrica i un ingent 93 %al Níger”. Per l’altra, els recur-sos naturals són la causa deguerres, sovint disfressadesde conflictes ètnics. El coltan,material que s’usa en la fabri-cació de mòbils, n’és un casparadigmàtic, així com tambéels diamants. Quant a temesde salut, la sida s’ha afegit aaquest llast africà: segons laFAO, el 83% de la mortalitatper sida es dóna en aquest

continent. A més, “unfenomen important que drenamolts recursos és el de la fugade capitals. Aquí hi ha un cor-

rupte que se’n duu els dinersperò també, i se’ns oblidasovint, un corruptor que l’estàesperant a Suïssa, Andorra oles illes Caiman” explicaColom.

El present positiu són lesoportunitats que té per enda-vant, la millora d’algunsíndexs de desenvolupament,el creixement econòmic, l’aug-ment del turisme, la riquesacultural, l’esperit emprenedorde la seva gent o els immi-grants africans que envienremeses al seu país i que hicol·laboren a través d’entitatsque ells mateixos creen aquí(el que s’anomena “codesen-volupament”). Aquests i altresfactors ens permeten veure el

futur d’Àfrica amb optimisme.En aquest camí, entren en

joc altres actors a més del BMi de l’FMI. Per la seva banda,les ONG, amb els seus pro-jectes de cooperació per aldesenvolupament, podenaportar beneficis a les comu-nitats locals. Tot i que n’hi hamoltes i que actuen, des de famolts anys, des de diferentsperspectives, aquestes enti-tats tenen un tracte més pro-per i solen treballar conjunta-ment amb els tècnics de lesorganitzacions locals. A més,aquest sector és un dels mésautocrítics i a partir de lareflexió i l’aprenentatge haanat desenvolupant nousmodels de cooperació ambÀfrica.

També s’ha de parlar de laXina, que ha entrat amb forçaal continent; però no ha estatl’única: el Brasil, l’Índia iVeneçuela també hi són cadacop més presents. S’estanestablint noves relacions Sud-Sud, que inclouen altres pro-tagonistes a part dels jahistòrics provinents del Nord.

Aquests actors són impor-tants, però encara ho és mésrecordar que “són els africansels que han de dir quins gransreptes han d’afrontar per alfutur”, segons Artur Colom.

Val la pena quedar-se ambla idea que “Àfrica ja no és l’in-

fern a la terra, ja no és el llocde totes les desgràcies”, talcom diu Colom.

No només això: potser, siescoltéssim una mica més,sense la pretensió que vamostrar Europa en colonitzar-

la i titllar-la de salvatge i pri-mitiva, veuríem que hi tenimmolt per aprendre.

Com recorda Anne-CécileRobert a África al socorro deOccidente: “Entre els valorsque trobem tradicionalment aÀfrica i que es distingeixend’aquells que promocional’Occident capitalista dels nos-tres dies, trobem un rebuig ala tirania del temps, la indivisi-bilitat de poder i autoritat, unarelació diferent entre l’individui la col·lectivitat, unaacceptació i una canalitzacióde les passions, resistència al’acumulació de riqueses i unainserció pacífica en el medi.Aquests valors apareixen comel negatiu –o més aviat elpositiu– del model occidentalglobalitzat. Deixen entreveureque l’evolució del món podriaefectuar-se d’una altra ma-nera: més modesta, menysdepredadora, més previsora”.Més humana. Definitivament,Occident hi té molt a apren-dre.

Occident pot aprendre molt sobre la manera d’entendre el desenvolupament a Àfrica

De l’11 al 15 d’abril va tenir lloc la VI Setmana de la Cooperació, dedicada a l’Àfrica sub-sahariana. Només coneixem l’Àfrica pels seus problemes, però també hi ha oportunitats

“Abans de l’arribada delsoccidentals al segle XV,Àfrica ja tenia una fortaestructuració política, fins itot en Estats. Alguns erenautèntics imperis” recordaFerran Iniesta, professord’història d’Àfrica de la UB.Però quants de nosaltres hosabíem? La riquesa d’Àfricaés una gran desconegudaper a la major part de gentdel Nord, que només laveiem com a aquell continenteternament pobre que hemd’ajudar.

“Un dels cavalls de bata-lla dels que ens dediquemals estudis africans ésexplicar que els africans nosón uns desgraciats quenecessiten la nostra ajuda.Ni estan tan malament, nisón incapaços de governar-se ni tenen tanta necessitatde la nostra assistència” cri-tica Colom.

“Quan diem que els paï-sos subdesenvolupats sónpobres, estem remarcant laimportància que la riquesamaterial té per a nosaltres”

recorda Lola López,antropòloga especialitzadaen Àfrica. Hi ha una ditaafricana que diu: “no éspobre qui no té res, sinó quino té ningú”.

“Hauríem de deixar deveure els africans com unsdesgraciats i pensar [quesón] com nosaltres, ambproblemes similars. Això novol dir oblidar els problemesgreus que tenen, sempreque la solidaritat sigui d’iguala igual, sense paterna-lismes” finalitza Colom.

EN PROFUNDITAT

La imatge d’Àfrica

“Àfrica ja no és l’in-fern a la terra, ellloc de totes les des-gràcies” diu Colom

Els nous països ereneconòmicamentdèbils i tenien pocmarge de maniobra

Oportunitats

Aprenentatges

Un fenòmen quedrena molts recursosdels països africansés la fuga de capitals

Co

rbis

Maig 2011 Empenta! 5

LA VEU DE L’EXPERIÈNCIA

Aquestes i d’altres preguntessorgeixen a l’hora de parlardel continent africà, ja que,malauradament, protagonit-zen la nostra visió del conti-nent: la pobresa, la fam, laguerra, les rivalitats ètniques,els recursos naturals, qües-tions que la majoria de lesanàlisis de mitjans de comu-nicació i institucions políti-ques occidentals no paren dedestacar, en detriment d’al-tres qüestions.

Per intentar entendreaquesta complexitat s’ha departir de la base que no esparla d’una única Àfrica, sinóque es descriuen múltiplesrealitats polítiques, econòmi-ques, socials i culturals, hete-rogènies i diverses.

L’expressió “Àfrica subsa-hariana” identifica els païsosque es troben al sud deldesert del Sàhara, és a dir,48 dels 53 que configuren elcontinent, excloent-hi els paï-sos àrabs musulmans. Laimatge que tenim del conti-nent de violència i de fatalitatpermanent no està molt allu-nyada de la realitat, dissorta-dament, atès que l’Àfrica sub-sahariana pateix vuit conflic-tes armats (a Nigèria; a laregió etíop d’Ogaden, a laregió sudanesa de Darfur i ala regió meridional de Sudan,i Somàlia; a l’Àfrica central iGrans Llacs, a la RepúblicaDemocràtica del Congo, alTxad, a la RepúblicaCentreafricana i al nordd’Uganda). A aquests païsoss’ha afegit durant les darreres

setmanes la greu situació deviolència que pateix Costad’Ivori, que ha anat en aug-ment sobretot des que el pre-sident Laurent Gbagbo no vareconèixer els resultats de leseleccions presidencials enquè va ser derrotat

La investigació per la pau

intenta donar resposta diarere dia a aquestes i d’altresqüestions. Aquestes guerrestenen lloc a l’interior d’estatsfràgils: es troben immersosen crisis econòmiques, ambels serveis i polítiques socialssota mínims, on el teixit social

i els drets civils i políticsbàsics són destruïts o repri-mits, on l’economia informalés més important que laforma li les institucions esta-tals en molts casos són clos-ques buides sense gairebécap tipus de funció. Hi trobemfactors interns i tambéexterns que en compliquenencara més la comprensió itambé la resolució. Cal desta-car l’existència de recursosnaturals distribuïts de formadesigual que generen dispu-tes pel seu control, o les asi-metries de poder. Els factorsidentitaris, fàcilment instru-mentalitzables, són presentsa la meitat dels conflictesactuals. Hi proliferen altresactors a més de les forcesgovernamentals: grups

armats, guerrilles, mercena-ris, paramilitars, senyors dela guerra o milícies de comu-nitats ètniques o religioses. Alvoltant d’aquests conflicteses configuren potents econo-mies de guerra que formenpart de xarxes que van mésenllà de les fronteres d’a-quests Estats, de les qualsels nostres propis països nosón gens aliens. El genocidi ila neteja ètnica són qüestionspresents en alguns contextosi malgrat que la població civilsempre ha estat víctima delsconflictes també hi ha con-trovèrsies sobre aquest tema.Sobre el que sí que hi ha uncreixent consens és que lapoblació civil és l’objectiu deles parts enfrontades; els queen surten més malparats són

els menors i les dones, coma conseqüència, per exem-ple, de la violència sexual.Tot això provoca grans des-plaçaments de població quedesemboquen en greus crisishumanitàries.

En paral·lel, i ara amb lasituació de Líbia, s’ha reobertnovament el debat sobre lanecessitat que la comunitatinternacional hi intervingui.per tal d’aturar les violacionsdels drets humans que ara es

cometen en aquest país.Aquest debat és necessari ial mateix temps interessatperquè sovint veiem com paï-sos que pateixen situacionstan o més greus que les queveiem a Líbia no reben captipus d’atenció per part de lacomunitat internacional. O síque reben atenció, però noper defensar els dretshumans sinó en benefici delsseus propis interessoseconòmics. I per on hem decomençar? Doncs posant enmarxa mesures preventivesper controlar i reduir elcomerç d’armes i vinculantl’ajuda al desenvolupament ila cooperació econòmica a laprotecció dels drets humans.Només així podremcomençar a evitar les guerresdel futur.

Centre de rehabilitació de nens soldat de Saint Michael, Sierra Leona

Aprendre a escoltar i rebre d’ÀfricaLluís Mallart és un especialista i enamorat d’Àfrica. Per ell, és un error com occident enfo-ca la qüestió africana, perquè anem allà a donar respostes, no a fer preguntesLluís Mallart va trepitjar perprimer cop Àfrica vestit demissioner. “Vaig anar a con-vertir africans i ells em vanacabar convertint a mi”,explicava a “La Contra” de LaVanguardia del 19 de novem-bre de 2007. Va ser així comMallart va acabar penjant elshàbits, convertit ara enantropòleg.

A través de l’opuscle editatper la Lliga dels Drets delsPobles, Àfrica, entre lamemòria i l’oblit, Mallart

espera ser la veu de lesqueixes i l’esperança d’a-questa Àfrica que coneix tanbé. I, sobretot, criticar ambels seus versos la visió occi-dental de la solidaritat.

“Aquesta altra Àfrica, ben-volgut home blanc/ aquellaque així et parla/ és una Àfri-ca que somia,/ perquè ha tin-gut molt temps per a somiar./El meu somni és com aquell

de Martin Luther King/ queamb accents gairebé profè-tics/ revelà un dia a una granmultitud/ abans d'ésserassassinat/ I avui, a l'albadad'aquest nou mil·lenni/ quedes d'ara, t'ho prometo,aprendré a mesurar/ perquèespero veure de nou la llunaal cim del meu firmament,/permetre'm que et reveli elmeu, /aquell que d'una mane-ra breu però insistent/ comels sons del llenguatge tam-borinejat dels nostres antics

tam-tam/ es repetia cada niten la meva ment/ sota laforma d'un missatge xifrat/que avui em plau revelar-teconfiadament:/ He somiat,germà meu, en una Àfricavella i nova,/ d'ahir, d'avui i dedemà,/ oblidada però retroba-da,/ ferida però encara viva,/morta però ressuscitada. / Hesomiat en una Àfrica quesense oposar-se a certsvalors/ del progrés i la moder-nitat,/ mai més feia l'expe-riència/ de la dependència,

/de la vergo-nya,/ de la humi-liació/ i menys encara de lacaritat,/ d'aquella caritat quepren la forma d'almoina/ quesovint s'amaga darrere elvostre presumptuós mot de"solidaritat"/ perquè ser soli-daris no vol dir tan solsdonar/ sinó també saberrebre i escoltar./ He somiatdoncs que per fi ens escoltà-veu/ i apreníeu a rebre/ totfent del rebre, ensenyar idonar un intercanvi/necessa-ri,/ just/ i/ mesurat”

Algunes perspectives actuals de l’ÀfricaQuins són els principals escenaris de tensió i conflicte en el continent africà? Quin paperhi tenen els mitjans de comunicació? Què podem fer davant d’aquesta situació?

Al voltant dels con-flictes hi ha xarxeseconòmiques, de lesque no som aliens

S’ha de partir de labase que no s’estàparlant d’una únicaÀfrica

Josep Mª RoyoEscola Cultura de Pau

Somni per un nou mil·leni

Jose

p M

aria

Ro

yo

Maig 2011 Empenta! 6

50 EMPENTES!

Maig 2011 Empenta!7

50 EMPENTES!

Al principi, eren unes pàginesde dinA4, com els apunts dela universitat. A la portadaquedava destacada la V de“voluntariat”. Era el 1996 i nitan sols existia pròpiament laFundació Autònoma Solidària,(FAS) sinó l’Oficina d’AfersSocials que gestionava, entred’altres, la prestació socialsubsitutòria per aquells queno volien fer el servei militar.

“Empenta era una paraulaque estava de moda en a-quell moment, es parlava moltde la gent amb iniciativa, ambempenta” explica en JoffreCarrera, ex-coordinaror delsprogrames de la FAS; va viureels principis de la revista.Empenta per ser coherentsamb les pròpies idees paci-fistes i negar-se a fer el serveimilitar, iniciativa per prestar elseu temps a canviar la realitatsocial.

Les activitats que es feienper millorar la universitat nopodien quedar només entre

els voluntaris i els seus bene-ficiaris. “Volíem donar aconèixer el que feiem i els arti-cles eren escrits pels propisvoluntaris”. I així va nèixer larevista.

L’Empenta! no ha deixatmai de banda aquest esperitde donar a conèixer els be-neficis del voluntariat (en elsbeneficiaris, en els propis vo-luntaris, en el teixit social)però ha ampliat la temàtica iamb un estil més periodístic.Seguint els programes de vo-luntariat de la FAS, es tractentemes de l’àmbit de la salut, lajustícia, la cooperació, l’edu-cació o la sanitat. Tambés’assenyala l’actualitat percriticar-la. “Ha tingut una granevolució” -opina en Joffre- “hiha més informació de fons,amb contingut, es crea mésdiscurs”.

L’Empenta! està d’aniver-sari, i ha canviat. Ha canviat elformat, canvien els temes,però una cosa està clara: no

ens podem quedar quiets,hem de llegir, informar-nos i,

després, tenir empenta perreduir les desigualtats socials,

per entendre l’altre, perallargar la mà quan cal.

Felicitats Empenta!L’Empenta!, la revista de la Fundació Autònoma Solidària, ja ha arribat als 50 números. Hacanviat el format i la temàtica però es manté l’objectiu de sensibilitzar la universitat

L’Empenta, que va aparèixer per primer cop al 1996, ja ha arribat als 50 números

Si t’has preguntat mai com viuuna persona amb discapaci-tat, si vols conèixer certscol·lectius socialment estig-matitzats, si creus que lescoses han de canviar i elprimer pas és la conscien-ciació... aquesta és la tevarevista!

El nostre repte i el nostredesig és apropar-te temesque et puguin interessar trac-tats amb la màxima profes-sionalitat. Et parlem de la rea-litat als centres penitenciaris,estem amb les dones de Wad-Rass, t’apropem l’experiènciade persones amb discapaci-tat, entrevistem a professio-nals de la cooperació,t’apropem les iniciatives delsmoviments socials i del tercersector que s’estan duent aterme actualment.

Tot això sense oblidardonar veu als voluntaris iexplicar els beneficis de laseva tasca en hospitals, cen-tres penitenciaris, o en lapròpia universitat, a través dela sensibilització en salut icooperació al desenvolupa-ment.

L’Empenta!i tu A qui hem entrevistat?

Mar Garriga, diplomada iexusuària del PIUNE

Malaia Joia, activista afgana

Alicia, estudiant ambtrastorn mental

David Llistar, membre del’ODG

Adriana Kaplan, antropòlo-ga i investigadora de la UAB

Fátima, activista marro-quina. Attawasoul

Per la contraportada de l’Empenta! han passat teòrics, activistes i per-sones que no solen tenir l’oportunitat de parlar d’ells mateixos

Rafel Ruiz, director delBanc dels Aliments

Arcadi Oliveres, catedràticd’Economia de la UAB

Irene Casas

Quina és la teva tasca?A través del Programa deJustícia, faig reforç de catalàoral al centre penitenciari deBrians. Havies fet voluntariatabans?Havia participat a nivell demilitància al meu barri, almeu poble, a l’Autònoma.Però com a voluntària és laprimera vegada. Com és el teu tracte ambles persones internades?Bo. Ells agraeixen molt quehi vagis, són molt amables iet tracten molt bé. Tot i quemarques els límits, veus quela tònica dominant és la nor-malitat. Què els aporta el volun-tariat? Estan molt interessats enl’activitat, els veus que estanmolt atents i concentrats.Però el que aportem sobre-tot és contacte amb l’exteri-or, desconnexió del queestan vivint i normalitat.Recomanaries el teu vol-untariat? Sí, viure aquesta realitat ésuna gran experiència. Aixíens plantejaríem si la presóés una bona eina o no.

Helena Xicota

Quin voluntariat fas?Estic al programa sociosa-nitari, amb persones ambdemències de l’HospitalTaulí. És un hospital de diaen què la gent gran va a fertallers i a tenir companyia. Quina és la teva tasca?Estem allà i fem tasques desuport als professionals delcentre i acompanyem a lagent gran. Hi ha una auxiliarque prepara les activitats inosaltres estem allà per aju-dar. Què creus que els aportael voluntariat? Som un canvi: gent jove,aire fresc. Veus com per aells és més important quesiguis allà i els escoltis quequalsevol altra cosa. I a tu, què t’aporta? A mi m’agrada molt la gentgran. Estic encantadíssimade la vida, li agafes moltafecte. Hi vaig tres hores lasetmana, però m’agradariaanar-hi més. Recomanaries el teu vol-untariat? sens dubte! És veure com etresponen ells, tot el que elsaportes i el que t’aporten atu... Jo n’estic molt contenta.

Maig 2011 Empenta! 8

Parlen els voluntaris

Dan Torres

Quin voluntariat fas? Estic al Programa CROMA,en un institut. Als tallers femreforç escolar, els alumnesfan els deures i realitzemdinàmiques de grup. Per què vas decidir fer vo-luntariat? Faig Filologia Anglesa i unade les sortides que té és ladocència. Volia saber comera col·locar-se davantd’una classe, posar-me aprova i conèixer el funciona-ment dels instituts públics. Què t’ha aportat? He après a tenir més pacièn-cia i a veure com està lasituació de l’educació públi-ca. He après que abans dejutjar has de conèixer lahistòria que hi ha darreredels nens. T’adones que nohan tingut una adolescènciatan fàcil com la teva i que,potser, els manca el suport acasa per estudiar. A més, notenen malícia i ja els veusvenir, són transparents.Recomanaries el CROMA?Sí, sobretot als futursdocents. Si no em sortís capfeina tornaria a fer de volun-tari. És una experiència quem’ha agradat molt.

VOLUNTARIAT

Arnau Pallarols

Quin voluntariat fas? Faig el voluntariat delPrograma de Salut. Muntemun estand informatiu un diala setmana en una de lesfacultats. Oferim informaciósobre drogues i sexualitat ipreservatius gratuïts.També repartim qües-tionaris sobre sexualitat,realitzem cooximetries persensibilitzar la gent sobreles conseqüències defumar. A més, informem deles activitats que organitzala FAS en l’àmbit de la salut.Per què et vas fer volun-tari? Principalment per poder aju-dar els estudiants peròtambé per aprendre de l’ex-periència. Què t’aporta? La satisfacció de poderdedicar una part del meutemps a ajudar. Veus, amés, que trobes respostes iet fa reflexionar sobre elsseus hàbits.Recomanaries el teu vo-luntariat? Sí, qualsevol voluntariat ésrecomanable pel sol fet defer un servei a personesque ho necessiten.

Clara Sisteré

En quin voluntariat estàs? En el Grup de Cooperació iMedi Ambient.Conscienciem la comunitatuniversitària de lesdesigualtats que hi ha almón. No és fàcil fer arribarel teu missatge, però un copho aconsegueixes els resul-tats són bons. Actualmentinformem sobre la indústriatèxtil i les seves condicionslaborals. Què t’aporta aquest vol-untariat? D’entrada, em dóna pro-blemes a l’hora de comprarroba! Ara sempre miro l’eti-queta i si es respecten elsdrets laborals i humans enaquella empresa. Esticaprenent moltíssim sobrecom funciona el món. La teva formació t’ajuda?Jo estudio CiènciesAmbientals i el Grup nonomés té en compte lacooperació sinó també elmedi ambient. Sí, m’ajuda.Recomanaries el teu vol-untariat? I tant! Que vingui tothom! Ésuna manera de formar-tetambé com a persona aquí,dins de la universitat.

Conèixer la realitat de les per-sones internes a centres peni-tenciaris i els processos derehabilitació, endinsar-se enl’àmbit del desenvolupament ila cooperació, entendre millorl’exclusió social, apropar-sed’una altra manera a la sexua-litat...

Al llarg d’aquest curs, laFAS ha ofert una sèrie de cur-sos, convalidables per crèdits,sobre temàtiques socials dediferents àmbits.

Informar els estudiants ésun objectiu d’aquests cursosperò, sobretot, ho és ampliar icanviar el punt de vista sobrerealitats sovint estigmatitza-

des. “El curs sobre exclusiósocial m’ha servit per entendremillor a les persones [exclo-ses], què vol dir estar enaquestes condicions, què elsha portat fins aquí, i sobretot,m’ha ensenyat a no jutjar-les”,explicava una participant.

Les formacions busquenser dinàmiques i ofereixen lesperspectives de diferents pro-fessionals. En el curs sobrel’àmbit penitenciari, s’oferia elpunt de vista d’una personaprivada de llibertat; en el de“Sexualitat i Afectivitat” leshores teòriques es combinenamb hores pràctiques en quèels estudiants participen en

campanyes de sensibilitzacióal Campus.

La valoració dels estudiantsés sempre positiva. “Ha supe-rat les meves expectatives”,comentava una noia.

A més, de l’11 al 15 d’abrilva tenir lloc la VI Setmana dela Cooperació, dedicada alsreptes i les oportunitats de l’À-frica subsahariana. Més de180 persones van assistir a lesmés de 20 activitats progra-mades.

Els curs vinent, tindràs unanova oportunitat per apuntar-te als cursos de la FAS.Estigues a l’aguait i forma’t entemàtiques socials!

Més de 450 estudiants en els cursos de la FASL’àmbit de la justicia, la cooperació, la salut o l’exclusió entre els seus nuclis formatius

Curs de cooperació al desenvolupament

FORMACIÓ

Les infermeres entren i lafamília, que ja porta allà uneshores, surt durant un minutmentre es fan les cures. Dintrede poc vindrà el metge icomentarà com va evolucio-nant el pacient. En M és araun malalt de l’àrea de pneu-mologia, el pacient de la 112,el nen a qui han fet ja unaangioagrafia. Però és sobretoten Miquel. I que sigui sempre isobretot en Miquel s’encarre-guen, en part, els voluntarissociosanitaris.

“L’objectiu principal d’a-quest voluntariat és que l’esta-da a l’hospital dels nens i les

seves famílies sigui més agra-dable, ja sigui amb el joc, lalectura, els tallers o fent com-panyia quan ens ho demanen”explica la Mercè, tècnica delPrograma Sociosanitari de laFAS. Així, el voluntariat socio-sanitari complementa la tascadels professionals de la salut icol·labora en la cura integralde la persona en aquestsmoments en què és més vul-nerable.

“Els nens ens reben ambil·lusió. Saben a quina horaarribem i ja ens estan espe-rant a les habitacions o a lessales de joc. A vegades es fa

difícil marxar o recollir algunajoguina” diu la Mercè.

Tot i que al principi podendesconèixer la feina delsvoluntaris, les famílies tambéels acaben esperant. “Usvolíem agrair l’estona que vaupassar amb la Mireia jugantamb els jocs del carro. LaMireia cada dia ens pregunta-va: avui vindran les noies delcarro?”, comentava una maredesprés de l’estància hospi-talària de la seva filla.

La Mercè no dubta, a més,dels beneficis de la tasca enels mateixos voluntaris: “elvoluntariat ens aporta la capa-

citat de ser més sensiblesdavant les situacions de mésvulnerabilitat”. Viuen momentsa vegades durs que els fan sermés empàtics i aprendre que”ens necessitem els uns delsaltres”.

Un cas una mica especial ésel dels infants tutelats. “Hanviscut una situació de maltrac-tament actiu, de negligènciagreu o d’abandó i els seuspares tenen suspesa la sevaguarda mentre milloren laseva capacitat per cuidar elsseus fills” explica Pilar Núñez,

de l’associació Intress.Tot i que no tots viuen la

situació de manera negativa,cal que tinguin un acompa-nyament, “algú que els expli-qui les coses que passen enun hospital i per a que servei-xen els metges i infermeres...”A més, aquests nens podenser més vulnerables afectiva-ment i és important que durantl’estància hospitalària tinguinun acompanyament 24 hores,sempre en contacte amb lespersones de referència i elcentre.

El voluntariat pot fer aquíun paper important.

Ser nens, malgrat tot

Maig 2011 Empenta! 9

SALUT

El voluntariat sociosanitari permet a l’infant i la seva família un moment de desconnexió

SEXUALITAT SEGURA[CERT O FALS?]

EL TEST

1. Els preservatius masculí i femení són els únics mètodes que ens protegeixen de lesmalalties de transmissió sexual i a la vegada de l’embaràs no desitjat

2. Un dels avantatges del preservatiu femení és que no cal col·locar-lo en el momentde la relació sexual, sinó que es pot posar fins a 8 hores abans

3. El condó femení és reutilitzable

4. Els mètodes hormonals contenen estrògens i progestàgens que actuen “enganyant”la hipòfisi i impedint l’ovulació.

5. A diferència de les píndoles, que s’administren per via oral, els pegats i l’anell sóninofensius per al fetge

6. El millor és prendre la píndola anticonceptiva sempre a la mateixa hora, ja que partirde les 12 hores en disminueix l’eficàcia

7. En cas que molesti l’anell anticonceptiu per mantenir una relació sexual, es pot reti-rar de la vagina fins a un màxim de 6 hores

8. L’anell anticonceptiu perd eficàcia si te’l col·loques quan encara tens la regla, tot i quesigui el dia que et toca començar el nou cicle anticonceptiu

9. Pots prendre la píndola de l’endemà fins a 48 hores després de la relació de risc

10. La píndola de l’endemà pot provocar efectes secundaris importants, com ara cansa-ment, mareigs, vòmits, diarrea i, fins i tot, l’afectació dels òvuls immadurs que es trobenals ovaris. Per aquest motiu es recomana prendre’n les menys possibles al llarg de lavida

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10C C F C C C C F F C

Drets reproductiusConeixes el teu dret a decidir sobrela teva vida reproductiva?

Les respostes 3, 8 i 9 són falses. Com els preservatius masculins, els femenins són d’un sol ús.Si portes l’anella i te la treus per tenir relacions sexuals tingues en compte de no deixar passarmés de 3 hores. Generalment, l’anell s’introdueix a la setmana d’haver iniciat el cicle i durant tressetmanes; s’extreu donant una setmana de descans que és quan ve la menstruació. No et preo-cupis: no perd eficàcia si te’l col·loques quan encara tens la regla. Això si, és important mantenirla pauta. La píndola de l’endemà la pots prendre fins a 72 hores després de la relació de risc,però es recomana que sigui com més aviat millor. I tanmateix, encara hi ha risc d’embaràs.

Al maig del 2010 es va apro-var una nova llei sobre la inte-rrupció voluntària de l’em-baràs (IVE).

Totes les persones tenimdret a la integritat, a l’autono-mia, a l’educació, a la igualtat,a la informació, a la privacitat,a l’opinió, a la lliure decisió i ala salut sexual i reproductiva.L’existència d’aquests dretsés una garantia per podergaudir plenament de la sexua-litat i de la nostra vida repro-ductiva. El nou marc legalpossibilita i empara a lesdones en la lliure decisió d’in-

terrompre l’embaràs durantles primeres 14 setmanes.

El Programa de Salut de laFAS treballa per promoureuna sexualitat segura i salu-dable i, entre altres activitats,informa dels nostres dretssexuals i reproductius. Pel Diade la Dona, voluntaris delPrograma de Salut van pro-moure aquests drets mit-jançant un manifest, informanti repartint qüestionaris. A més,s’ha creat una exposició queinternarà per les facultats dela UAB i que informa sobretotde l’IVE.

La sexualitat és una dimensió éssencial de l’ésser humà. És plaer, comunicació i repro-ducció. Totes les persones tenim dret a decidir sobre la nostra vida reproductiva, sobretenir fills o no tenir-ne i sobre el moment i la freqüència de tenir-los. Alhora, tots tenimdret a gaudir d’una sexualitat saludable. Hi ha diferents tipus d’anticonceptius: els hor-monals, els de barrera, els mecànics, els quirúrgics i els d’emergència. Què en saps?

Fragment de l’exposició sobre l’IVE

Infants tutelats

La Carla Buriel porta ja unsmesos a Bogotà. El curs pas-sat, mentre acabava CiènciesPolítiques i el postgrau deCultura de Pau, va enviar unasol·licitud a la FAS per acon-seguir una de les beques delPrograma de VoluntariatUniversitari de les NacionsUnides (PNUV).

“Es tractava d’una oportuni-

tat que no podia deixarescapar”. La Carla, com moltsuniversitaris, buscava un con-text on poder dur a la pràcticaels coneixements teòricsadquirits durant aquests anysa la universitat.

“Dono suport al SistemaNacional de Voluntariat. La

major part del temps sóc al’oficina de Dansocial, elDepartamento AdministrativoNacional de EconomíaSolidaria, fent tasques degestió”. També va un cop a lasetmana a l’oficina del PNUD.

Malgrat que una part de lesexpectatives no es van acom-plir, està molt contenta de l’ex-periència, ja que pot practicarla resolució de conflictes dinsde l’organització. “T’adonesque tot el que has après etserveix”, diu la Carla. Alhora,no perd oportunitat d’aprendred’aquest país que conviu diàri-ament amb el conflicte i d’em-papar-se de bibliografia sobreallò a que es vol dedicar.

Un dels aspectes que mésremarca la Carla d’aquestsmesos és “l’oportunitat d’ob-servar de prop el sistema deles Nacions Unides. Val lapena veure el ritme de treball,

l’impacte que genera i, sobre-tot, poder veure com totesaquelles sigles i organitza-cions es personifiquen i esclarifiquen”.

La Carla conclou que haconegut “les meves fortalesesi debilitats, l’experiència a lesNacions Unides m’està obrintmoltes portes però, sobretot,em serveix per saber cap onvull encaminar el meu futuracadèmic i professional”.Anima als universitaris a pre-sentar-se ja que “l’experiènciaprofessional és única i l’opor-tunitat de conèixer un nou paístambé”.

Llegenda de sant Jordi 2.0Per segon any consecutiu, el Programa CROMA ha dut a terme un concurs literari d’elabo-ració col·lectiva entre els estudiants dels tallers d’estudi assistit

Maig 2011 Empenta! 10

EL PROJECTE

Són les cinc de la tarda a l’insti-tut Duc de Montblanc de Rubí.Els nois i les noies són fora, a laporta, esperant per pujar a lesclasses en què fan el taller d’es-tudi assistit després de leshores lectives. Riuen i s’espit-gen i reclamen l’atenció de la

Sònia, la voluntària. Fan bro-mes, es queixen. Les becàries,la Marina i la Anna, somriuen iels envien a classe, que ja ésl’hora. “Te’ls estimes molt” diuuna de les becàries.

Aquests estudiants d’ESO,més altres d’instituts de

Sabadell i Cerdanyola, han fet lamateixa activitat: una revisió dela llegenda de sant Jordi, actua-litzada i elaborada en grup. Ihan participat en un concursentre ells.

“Sí? Ha guanyat el meugrup?” s’emociona la Marina.

Està contenta que l’esforç delsseus adolescents hagi tingutaquesta recompensa. Ja s’ha-via alegrat de veure’ls motivats,donant idees i escrivint i no s’es-perava el premi.

Tots els relats tenien el seuinterès, des de la princesa quesalva a sant Jordi, fins a una

adaptació de la llegenda al barrixinès o un drac que, en realitat,és una drag queen que acabaenamorant en Jordi. Són un clarreflex del que veuen i del queviuen i, sobretot, de la influènciade la televisió.

Els nois i les noies encara nosaben res. Són al taller, comcada dimarts i dijous, en gru-pets, fent feina davant del seuordinador portàtil. “Davant lapantalla ens concentrem tantcom davant d’un llibre” diu unaaltra.

Després de resoldre els dub-tes de matemàtiques, de fer

ciències naturals i repassarcatalà, se’ls informa: “Heu gua-nyat el concurs de Sant Jordi”.

Potser s’esperaven algunacosa més o un altre premi. “Jo síque estic contenta” comenta laRuth. En tot cas, il·lusionar-losperquè escriguin i fer-los treba-llar en equip per una fita comu-na és el premi més important.

“L’experiència pro-fessional és única itens l’oportunitat deconèixer un nou país”

Els guanyadors del concurs i la seva monitora

De voluntària amb les Nacions Unides

Carla Buriel, fotografiada abans de marxar a Bogotà

La motivació, el gustper escriure i el tre-ball en equip és elpremi més important

La Carla va aconseguir una beca per fer de voluntària de les Nacions Unides a Colòmbia,a través de la FAS. Ara explica què signifiquen aquests mesos en una altra realitat

El relat guanyador

Hi havia una vegada en unpoble de Japó una fàbricaque contaminava molt i queestava escampant virus aquasi tot el poble. Es tracta-va d'una fàbrica nuclear quetreia fum tòxic. Aquestafàbrica donava feina a lamajoria de la població.Un bon matí un veí jove quees deia Jordi es va desper-tar, va anar a donar de men-jar a la seva ovella i va veureque la ovella estava moltmalalta, va anar a la fàbricaa parlar amb l'amo, el Pep,per dir-li que (...)La resta de la història i elsaltres relats els trobaràs asecundariacb.blogspot.com

T’agradaria viure unahistòria com la de la Carla?Vols marxar amb lesNacions Unides? Entra awww.uab.cat/fas

Marxa tu també!

Maig 2011 Empenta! 11

EN PRIMERA PERSONA

“He après a confiar en mi”

“Algun cop has perdut lesclaus, el mòbil o les ulleresper casa? Jo, contínuament.Potser t’has impacientat enuna cua... Jo no les suporto. Ot’has avançat al professor aclasse; jo m’he de posar uncadenat (imaginari, és clar).Sóc rar, maldestre, mal edu-cat, un desastre? Ni parlar-ne!Tinc TDA(H). El que a tu etpassa alguna vegada, a mi

em passa molt, molt, moltsovint” explica en Lluís.Estudia a la UAB i pateixTDA(H): trastorn per dèficitd’atenció amb o sense hiper-activitat.

“El TDA(H) no té cura,potser perquè en realitat ésuna manera de ser, però s’hipot conviure i fins i tot treure’nprofit” diu en Lluís. I afegeix:“és habitual trobar en una per-

sona amb TDA(H) imaginació,creativitat, inquietuds o capa-citat de treball. El problema ésque la societat castiga elsaspectes negatius i no enpotencia els positius”.

De fet, abans del diagnòs-tic, és habitual que les perso-nes amb TDA(H) vegin (i elsfacin veure) només aquestsaspectes negatius. “Ha estatun camí molt dur, he hagut de

lluitar tota la vida contra mimateixa. Sempre m’he hagutd’esforçar desmesuradament”explica l’Anna, estudiant de laUAB de 27 anys.

El diagnòstic és una milloraen la vida de les personesamb TDA(H). Per a l’Anna haestat “un canvi radical a lameva vida, he après que valcmolt més del que m’haviademostrat fins ara”. En lamateixa línia s’expressa enLluís: “el diagnòstic significapoder estimar-me, no deses-perar-me tant amb la gent itenir més paciència amb mi”.

La teràpia és fonamentalper entendre el TDA(H) i comgestionar-lo. Tots dos coin-cidei-xen en la importància detenir unes rutines. “Necessitouna planificació per a lesmeves tasques, i els meusfamiliars i amics miren de noalterar la meva rutina” diul’Anna. “Anar a classe és unagran rutina que estructura eldia a dia” apunta en Lluís.

De totes maneres, no és

fàcil tenir TDA(H) i estudiar ala universitat. Preguntar milcops, no llegir bé les pre-guntes, oblidar-se contínua-ment de coses... “Moltes ve-gades he mirat d’abandonar,però la meva família sempreha estat al darrere animant-

me”. Aquí pren un paper fona-mental el PIUNE, servei d’a-tenció a la discapacitat. “M'haajudat moltíssim. Han parlatamb professors i m’han infor-mat de quina és la mevasituació, tant a la universitatcom en un futur”.

Miren al futur amb opti-misme. “Després de tot el queaprès durant els últims anys,sóc molt més ambiciosa i emveig capaç de lluitar i no tincpor d’afrontar els nous reptesque se’m puguin plantejar”finalitza l’Anna.

El TDA(H) també té una base biològica

Estem acostumats als docu-mentals que tracten realitatsllunyanes fets per un “nosal-tres” proper, però què passaquan un congolès agafa lacàmera i retrata el que li pre-ocupa? Com veu el Sud delque prové? Com mostra elNord on viu? Sobre quinstemes reflexiona a través dela imatge? Gilbert-Ndunga Nsangata ésun cineasta congolès, queretrata la realitat del seu país

d’origen (com es fa a Elsnens d’Inkisi) i el que veusobre la immigració aquí (LaCatalunya negra). Tot i quesap que les seves pel·lículesno canviaran el món, pensaque sí que pot aportar el seugra de sorra per reflexionarsobre el que ens envolta.

Catalunya negra és undocumental de Ndunga quereflecteix la immigració sub-sahariana, des del punt devista d’algú que comparteix elque filma.

A través de la història del’Axel, la Sanata, el Tidiane ila Fàtima, Ndunga posasobre la taula com els jovesfills d’immigrants construei-xen la seva identitat a cavallde dues cultures: l’africana ila catalana.

Una peça més per enten-dre els que són, finalment, elsnostres veïns, companys iamics.

Catalunya negra. Joves catalansd’ascendència africana

EL MUR

Direcció: Gilbert-NdungaNsangataNacionalitat: AfrocatalanaAny: 2006Sinopsi: Retrat de quatrejoves catalans, fills depares africans, a travésdels quals s’explora lagestió de la doble identitatcatalana i africana.

Catalunya negra

Que ens indignem, que ensrebel·lem, que ens mobilit-zen... L’autor d’Indigneu-vos!, Stéphane Hessel, ensconvida a una insurrecciópacífica davant de tots elsproblemes i retalladessocials que s’esdevenen.

Aquest excombatent dela Resistència i un delsimpulsors dels dretshumans vol lluitar contra laindiferència i l’immobilisme.

El llibre ja s’ha convertiten un bestseller. Una guiaper als joves molt necessà-ria en els temps que corren.

Indigneu-vos!

Autor: Stéphane Hessel Editorial: DestinoAny: 2011

Després d’haver-los diagnosticat TDA(H), dos estudiants universitaris expliquen la sevaexperiència de conviure amb el trastorn, les millores que han viscut i l’ajuda que reben

“Sóc rar, maldestre,mal educat, un desas-tre? Ni parlar-ne! TincTDA(H)”

El realitzador Gilbert-Ndunga Nsangata

“Ara em veig capaçde lluitar i no tincpor d’afrontar nousreptes”

Co

rbis

Fest

ival I

nte

rnaci

onal d

u F

ilm d

’Am

iens

Abans d’entrar a treballar en unafàbrica, vas estar a la universitat.Com recordes aquesta experièn-cia? Arribar a la universitat va ser un puntculminant a la meva vida. Allà em vaigpolititzar i em vaig afiliar al sindicatd’estudiants. Vaig descobrir quina erarealment la situació del Marroc.

Per què vas començar a treballaren una fàbrica tèxtil? Al Marroc hi ha moltes fàbriques tèx-tils. Els meus germans ja hi treballa-ven i va ser un pas natural. De fet, elproblema és que és molt complicattreballar en el que has estudiat. AlMarroc, sense bons contactes no vasenlloc.

Quins van ser els teus primers pas-sos en el món del sindicalisme? De l’any 1991 a l’any 1995 vaig treba-llar en una fàbrica, que va acabar tan-cant perquè les treballadores vanorganitzar-se en un sindicat. A mi emvan fer fora i també a les companyesque es van solidaritzar. Durant dosanys no vaig poder treballar, perquèquan et fan fora per motius sindicals,et trobes en una espècie de llistanegra i cap altre empresari t’agafa.

Quines condicions laborals pensesque s’haurien de millorar? El primer que s’ha de canviar és elsalari, ja que el mínim interprofessio-nal és de 200 euros, però la majorpart dels treballadors ni hi arriben.També la jornada laboral: legalmentsón vuit hores, però ningú no les res-pecta. Fins i tot hi ha dones que tre-ballen quinze hores diàries. En lespetites fàbriques, els patrons diuenque el client és el que mana. Això voldir que si el client fa una comanda perun dia determinat, la seva necessitatpassa pel davant dels nostres dretslaborals.

Quines conseqüències té treballaren aquestes condicions? A causa de les llargues jornades labo-

rals, les dones no tenen temps perestar amb les seves famílies. Moltesd’elles acaben amb depressions ialtres malalties. També hi ha casosd’avortaments espontanis dins de lesfàbriques, perquè les dones embaras-sades treballen amb la mateixa inten-sitat que la resta.

Hi ha diferències entre les condi-cions de treball d’homes i dedones? Sí. La mentalitat masclista del Marrocqueda patent també a la feina, en quèes considera que el treball de la donaés secundari. El salari és igual perllei, però són els homes els que aca-ben cobrant més a final de mes através de les primes. També és méscomplicat que una dona ascendeixi.

Com va néixer l’AssociacióAttawassoul? Gràcies a una trobada internacionalde la Campanya Roba Neta, un com-pany va portar una idea innovadoraque ja funcionava a Mèxic: unes asso-ciacions que informaven els treballa-dors sobre els seus drets laborals.Vam decidir fer el mateix al Marroc.

Quin és el vostre objectiu principalcom a entitat? Les treballadores tenen molta por desindicar-se perquè no volen ser aco-miadades; alhora, tampoc coneixenels seus drets. Attawassoul s’encarre-ga de treure la por, de sensibilitzar.Preparem el camí a l’afiliació peraconseguir millores laborals. Per això,fem xerrades sobre el codi laboral,impartim cursos d’alfabetització, clas-ses d’espanyol i fem sortides un copal mes per crear vincles de confiançai solidaritat. A més, estem amb els fillsde les treballadores, els formem.

En quin àmbit treballaAttawassoul? Attawassoul actua dins dels barris

populars de Tànger. Al principi noméstreballàvem dins de les fàbriques tèx-tils, però ara hem ampliat l’abast d’ac-tuació a les treballadores de les fàbri-ques de gambes. Les condicionslaborals d’aquestes darreres sónencara pitjor. A més, quan hi ha atu-rades en altres fàbriques ens n’infor-mem per crear una xarxa solidària

Com veus el futur de l’associació? Al llarg d’aquests anys hem aconse-guit arribar a més i més treballadores.A poc a poc les dones han perdut lapor i estan cada cop més informadesdels seus drets. Aquestes dones n’a-treuen d’altres i acaben creant comis-sions ens diferents fàbriques, delega-cions de l’entitat. És dur perquè unatreballadora que treballa 15 hores tépoc temps per a la militància, peròanem avançant.

Treballeu en xarxa amb altres enti-tats i organitzacions? Sí, treballem amb una associaciómarroquina de drets humans, queimparteix cursos perquè les dones tin-guin una altra perspectiva de la situa-ció del Marroc. També treballem ambsindicats i, així, les dones els conei-xen de primera mà, i amb la xarxad’associacions del Nord, que són totun seguit d’associacions feministes.Alhora, formem part de la Campanya

Roba Neta. Fem estudis de les condi-cions laborals a les nostres fàbriques,que es remeten a Setem per tal quepuguin sensibilitzar els consumidorsdel nord. Alhora, Setem ve aquí a ferformació.

Han empitjorat les condicions labo-rals al Marroc amb l’arribada de lacrisi? Han tancat moltes fàbriques. Moltesdones no tornen a trobar feina i aca-ben sent víctimes del somni europeu;un cop a Espanya, poden acabar enmans de proxenetes. Algunes optenper les feines a jornal, sense saber sitreballaran el dia següent, ni en què,ni en quines condicions.

Què li diries a un consumidor deroba del Nord? Li diria que s’informés bé del quecompra: d’on ve, de quin país, en qui-nes condicions s’ha fet aquella peça.Ja que pagues per uns pantalons ouna samarreta, exigeix que es com-pleixin els drets laborals, que hi hagiuns salaris dignes. Hi ha documentalssobre les treballadores del tèxtil i d’al-tres sectors: en poc més de mitja horaconeixes la nostra realitat. Crec en laforça i en l’empenta dels consumidorsper canviar les coses.

El que ha passat a Egipte creus queés exportable al Marroc? Sí, perquè tots vivim en condicionssimilars. La vida s’ha encarit a tot elMarroc, sobretot a Tànger. Tenimíndexs d’atur i d’analfabetisme moltelevats. Els hospitals presenten greusdeficiències; de fet, ens vam manifes-tar no fa gaire per aquest motiu. ElMarroc té greus mancances en moltsàmbits. No és fàcil viure-hi.

“La necessitat del client passa persobre dels drets dels treballadors”

Fátima Lamah és una activistamarroquina de l’AssociacióAttawassoul. La CampanyaRoba Neta UAB, en col·laboracióamb Setem, l’ha portada alCampus perquè expliqui la sevalluita pels drets laborals.

Fátima Lamah

«La jornada laboral és devuit hores, però ningú la

respecta»

«La universitat em vamostrar la veritablesituació del Marroc»

“Em sento tan marejada i cansada alfinal d’un dia de feina que sento queno podré continuar al dia següent”.Aquesta és una de les declaracionsrecollida per la Campanya RobaNeta en el seu estudi sobre les con-dicions laborals a fàbriques del Sudque treballen per a grans marquesdel Nord. L’estudi assenyala proble-mes (jornades laborals de dotzehores, insalubritat, salaris ínfims) isolucions a mans del consumidor:

pressionar les empreses perquè res-pectin els drets laborals i la dignitathumana.

Els voluntaris del Grup deCooperació i Medi Ambient de laFAS dediquen aquest curs a laCampanya Roba Neta. L’objectiu ésque els universitaris s’adonin de laseva força com a consumidors percanviar les condicions laborals delstreballadors del Sud. Si ens infor-mem i volem, podem.

Netegem la roba d’injustícies

L’ENTREVISTA

Fátima Lamah parla durant les Jornades Roba i Drets Laborals

Maig 2011 Empenta!

12