Català Oriental Central

Definició

El català oriental central, o simplement català central en no haver-hi cap

occidental central, és el dialecte oriental amb més pes demogràfic ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat

oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de

transició.

Subdialectes

Tarragoní (comparteix alguns trets amb el dialecte nord-occidental)

Septentrional de Transició (comparteix alguns trets amb el dialecte

septentrional)Barceloní, a l'àrea de Barcelona.

Trets Dialectals

XipellaParlar Salat de la Costa Brava

Sociolectes Barcelonins

Parlar XavaParlar BledaParlar Ultra

Trets més importants

Articles definits: el, la, els i les.Personals: en, el i la.

Verbs incoatius amb increment en -eix.çMòts pròpis: ànec, sorra, ocell...

Sistema vocàlic tònic de set sons i àton de tres.

Lodització.Plurals en -s

Caracteristiques

Les vocals àtones són: [ə] [i] [u]. Les vocals e i a en posició àtona es tornen /ə/ i la o i la u es tornen /u/ .

La x tant si és inicial, post-consonàntica, està entre vocals o si està precedida de i és fricativa /ʃ/.

Les Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí es pronuncien [ɛ].

Tendència a la iodització.La 1a persona del present d'indicatiu és -o (central).

Els verbs incoatius de la 3a conjugació es formen en -eix, -eixen, -eixi.

La -n- del plural nasal medieval de les paraules proparoxítones cau: homes, joves.

Hi ha vocabulari específic: mirall, noi, escombra, galleda...

Corren- Gossos ft. (Dani Macaco)

David Albiol Fontanals

Marta Angiolini Martínez

Thelma Román Simon