L’Istiu de l’índex 2014Joventut

Els Barris en imatgesFESTES

Nova piscina d’estiuEQUIPAMENTS

CASADE LA

VILAN. 065JULIOL

2014

Canvi al governde Sant Sadurní

TELÈFONS I DADES D’INTERÈSBIBLIOTECA MUNICIPAL RAMON BOSCH DE NOYA Sant Pere, 36 / 93 891 20 33 biblioteca@santsadurni.catwww.bibliosantsadurni.blogspot.com

CAP Sant Sadurní d’Anoia C. de Gelida, s/n / 93 818 30 52 CASA DELS AVIS Torras i Bages, 16-18 / 93 891 14 66casadelsavis@santsadurni.cat

CENTRE CÍVIC VILARNAU Plaça dels Germans Segura Viudas s/n93 891 43 09ccivic@santsadurni.cat

DEPARTAMENT d’Acció Social Hospital, 11 / 93 891 30 29bsocial@santsadurni.cat

MOSSOS D’ESQUADRA Maria Montserrat, 2 / 93 657 00 50

OFICINA DE TURISMEHospital, 21 / 93 891 31 88 turisme@santsadurni.cat www.turismesantsadurni.com

OFICINA MUNICIPAL D’INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR – OMIC Hospital, 11 / 93 891 30 29omic@santsadurni.cat

POLICIA LOCALPlaça de l’Ajuntament, 1 / 93 818 30 22 policia@santsadurni.cat

RÀDIO SANT SADURNÍPompeu Fabra, 34-36 / 93 891 29 01radio@santsadurni.cat / www.radiosantsadurni.cat

CASAL D’ENTITATS Marc Mir, 15 / 93 818 42 24casaldentitats@santsadurni.cat

ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL Passeig de Can Ferrer, s/n / 93 891 00 44esports@santsadurni.cat

ÍNDEX SERVEI DE JOVENTUT Pompeu Fabra, 34 / 93 891 33 20index@santsadurni.cat

SERVEIS COMUNITARIS (Via pública, parcs i jardins)Ctra. de Masquefa, s/n / 93 891 30 33serveis@santsadurni.cat

SERVEI DE PROMOCIÓ ECONÒMICADoctor Barraquer, local 3-5 / 93 118 51 95socupacio@santsadurni.cat

ÍNDEXJULIOL 2014

Maria Rosell, nova alcaldessa de Sant SadurníQuant costa la recollida de la brossa? Entrevista a Gabriel Guilera15è aniversari de la bibliotecaL’Istiu de l’ÍndexDos sadurninencs a Uganda

CASA DE LA VILAPublicació de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. Editat pel Departament de Comunicació de l’Ajuntament.Maquetació: Azor Creatius Gràfics.D’aquest butlletí s’han imprès 5.000 exemplars a Voisin Mateu.Podeu contactar amb el Departament de Comunicació a través del correu electrònic:comunicacio@santsadurni.cat.

facebook.com/ajuntamentdeSantSadurni @santsadurni_cat flickr.com/santsadurni

58

17192224

EDITORIAL

El passat dissabte 14 de juny va ser un dia important a la meva vida.

Com sol passar amb els instants remarcables i transcendents, les emo-cions se solapen amb els records. A la sala de plens i a la plaça de l’ajuntament vaig sentir l’escalfor de les persones amigues i de la família.

Aquestes són les vivències que segurament millor recordaré del dia en què he estat nomenada alcaldessa del meu poble.

Jo estic a la política des de fa un bon grapat d’anys. Com a regido-ra dins del govern de l’ajuntament i després a l’oposició: seguint els plens, dins les comissions informatives, plantejant mocions i, sempre, donant veu als ciutadans. Perquè, en uns moments tan baixos com ara viu la política, quan la distància entre els ciutadans i els polítics és de magnitud gairebé astronòmica, jo he continuat i continuo al carrer, com sempre he fet. No sé fer política d’una altra manera: parar bé l’orella i escoltar la gent per saber què necessiten, què volen per al seu poble i què esperen de tu.

L’equip que encapçalo ha fet amb mi aquest exercici i s’han posat al servei de la idea central i comuna a totes les polítiques públiques que endegarem: ésser al costat de les persones i del poble, millorant-ne la qualitat de vida i garantint la igualtat d’oportunitats per a tothom. Protegint drets, sí, però també posant l’accent en els deures i la res-ponsabilitat de cadascú. I fent-ho de manera inclusiva i integradora de totes les sensibilitats i ideologies, perquè sóc l’alcaldessa de tots els

Avancem per Sant Sadurníjo he continuat i continuo al carrer, com sempre he fet. No sé fer política d’una altra manera:parar bé l’orella i escoltar la gent per saber què necessiten, què volen per al seu poble i quèesperen de tu

“sadurninencs i sadurninenques, i és per a la totalitat del poble, per a qui em poso al servei. Treballarem al costat de les entitats socials per als més desafavorits; de la mà dels empresaris i els comerços per continuar la tasca feta per ells de situar Sant Sadurní com a Capital Mundial del Cava; en xarxa amb la resta de la comarca per a potenciar les sinèr-gies amb els municipis veïns; repensant i millorant la proposta turística que des dels museus, equipaments diversos, esdeveniments i patrimoni cultural oferim al món; i alineant-nos amb el Parlament de Catalunya i el president Mas perquè el 9N Sant Sadurní pugui exercir el dret més fonamental de la democràcia en ser consultat sobre el seu futur.

La crisi no dóna treva, l’actualitat política és convulsa i el temps que tenim no és molt. Aquests propers onze mesos seran complicats, però amb l’equip que lidero, l’ajuda del personal de l’ajuntament, la compli-citat de les nostres entitats i el suport de les persones del poble, seran engrescadors i decisius.

MARIA ROSELLALCALDESSA

“

Contacta amb l’alcaldessa Maria Rosell

A través del web municipal, envia directament a l’alcaldessa el teu suggeriment, consulta, pregunta o queixa. Pots adjuntar una fotografia o imatge d’allò que no t’agrada o que vols que es solucioni. Entre tots i totes farem un Sant Sadurní millor.

4

AJU

NTA

MEN

T

CASA DE LA VILA Juliol 2014

Convergència i Unió i Esque-rra Republicana formaran govern en el darrer any d’aquest mandat després que les dues formacions do-nessin suport a la moció de censura contra el govern en minoria encapçalat per Su-sanna Mérida ja que ERC va decidir sortir de l’executiu local per passar a l’oposició.

La nova alcaldessa, Maria Rosell, liderarà una corporació que comptarà amb deu regidors de govern, els sis de CiU i els quatre d’ERC. Convergència i Unió, a banda de l’alcaldia, ha distribuït les regidories en el següent ordre:

Esquerra Republicana torna al govern de l’Ajuntament mantenint les mateixes responsabilitats del tercer any d’aquest mandat, quan Josep Maria Ribas va deixar l’alcaldia i la regidoria d’Esports a Susanna Mérida.

Ple extraordinari 14 de junyLa moció de censura va comptar amb els deu vots de suport dels grups de CiU (6 regidors) i ERC (4), mentre que els cinc regidors del PSC, que formaven fins ara el govern en minoria després de la renúncia d’ERC a continuar a l’executiu local, i també el Partit Popular (2 regidors), van votar-hi en contra. Maria Rosell, portaveu de CiU i proposada a la moció com a candidata a l’alcaldia va reconèixer la bona entesa amb Esque-rra Republicana per prendre aquesta decisió. Va recordar que la moció de censura que és una figura legal, legítima i legitimada pels resultats de les darreres eleccions municipals, en què CiU va ser la força més votada. Rosell va subratllar el compromís de la responsabilitat amb la ciutadania i la necessitat de impulsar un canvi davant un govern en minoria per tal de prendre un nou rumb per Sant Sadurní.

Josep Maria Ribas, per la seva banda, va defensar la decisió del seu grup. Va reclamar que la confiança es guanya dia a dia i que la

Tinc per davant la responsa-bilitat de formar un govern que faci avançar Sant Sadurní durant el proper any. I ho faré comptant amb l’experiència i la capacitat dels regidors d’Esquerra i dels deConvergència i Unió

MARIA ROSELL

“

“

Maria RosellAlcaldia

Àngels CanalsRegidora Acció Social

Xavier RojoRegidor Governació

Josep SubiranaRegidor Promoció Econòmica i RRHH

Laura SalvadorRegidora d’Esports

Víctor PerxésRegidor Educació, Comunicació i Norma-lització Lingüística

Josep Maria RibasRegidor d’Hisenda i Via Pública

Albert PratRegidor Urbanisme, Medi Ambient i Noves Tecnologies

Jep BargallóRegidor de Turisme, Comerç i Cooperació

Montse MedallRegidora de Cultura i Joventut

NOU GOVERN A l’AJUNTAMENT

lleialtat al soci de govern es va mantenir “fins que el nostre cap i el nostre cor va dir prou”.

Ribas també va fer esment als profunds canvis que ha viscut l’escenari polític i social català als darrers temps. El líder d’ERC va assenyalar la voluntat de formar un nou govern en clau local, per resoldre els problemes de la ciutadania, però que estigués com- promès també amb la independència i els drets dels ciutadans.Susanna Mérida, que ha ostentat el càrrec d’alcaldessa durant poc més d’un any, va criticar l’interès partidista i la calculada estratègia que segons la cap del PSC ha dut a terme ERC durant tot aquest procés, així com els grans desitjos d’assolir l’alcaldia per part de CiU. Va defensar la seva tasca al front del govern i va repassar algunes de les gestions realitzades en els darrers dies, com la licitació de les obres de les antigues escoles de la plaça Nova, la resolució del primer conveni laboral amb la Casa dels Avis o el compromís de subvenció de la Diputació de Barcelona a algunes obres, com l’arranjament del vial de l’escola bressol l’Espurna i

5

AJU

NTA

MEN

Td’altres inversions. Mérida va tancar el seu torn apel·lant als valors i a mantenir també en política un comportament ètic.

Des del PP, Carles Jiménez va lamentar la utilització partidista dels ciutadans. El portaveu popular va anunciar que res canviarà amb el nou govern i que considerava “patètic” que en tres anys Sant Sadurní hagi vist passar tres alcaldes. Jiménez va aprofitar la inter- venció per defensar el paper del seu grup en l’impuls i la consecu-ció de projectes tot i que no ha participat mai en el govern local. Va subratllar fites com l’entrada i la sortida a l’autopista AP-7, l’arranjament de la carretera comarcal de Vilafranca, les pistes de tennis o vetllar per la millora dels espais públic del municipi, entre d’altres. També va carregar en la seva intervenció per les negatives del govern a d’altres iniciatives presentades pel PP durant aquests darrers anys.

En una breu intervenció, Francesc Sáez, fins ara portaveu del PSC, va criticar la deslleialtat i irresponsabilitat d’ERC i la manca de res-pecte al pacte signat entre les dues forces l’any 2011. Abans que es procedís a la votació mitjançant paperetes que els regidors, un a un, han anat dipositant en una urna, Àngels Canals va prendre la paraula en darrer terme per defensar el posiciona- ment de CiU. La regidora va posar en valor l’experiència del seu grup per garantir una estabilitat i un bon govern per Sant Sadurní. Va incidir en la voluntat d’escoltar abans de prendre decisions i d’establir ponts d’entesa amb tothom. A la part final va destacar la candidata a l’alcaldia Maria Rosell com una persona amb una vida professional orientada al treball social, amb una gran implicació, esforç i dedica-ció per l’Ajuntament i el seu municipi.

Em comprometo a treballar per millorar el co-merç, el turisme, i per aconseguir les infraestruc-tures necessàries per oferir aquestes oportunitats de creixement. També intensificaré les accions de suport a les persones més necessitades per fer de Sant Sadurní un municipi pròsper. Ajudaré a millo-rar la qualitat de vida, a fer projectes integradors i a evitar l’exclusió social. Perquè tothom té dret a somriure amb la seva vida i sóc aquí per fer feliç el màxim nombre de persones

MARIA ROSELL

“

“Maria Rosell nova alcaldessa de Sant SadurníMaria Rosell i Medall es va convertir en la nova alcaldessa de Sant Sadurní d’Anoia després d’aprovar-se en el ple extraordinari del passat 14 de juny la moció de censura presentada el passat 3 de juny pel seu grup municipal, Convergència i Unió, i Esquerra Republicana, contra el govern en minoria del PSC.

Es tracta del segon relleu a l’alcaldia d’aquest mandat, després que Josep Maria Ribas, portaveu d’ERC, ostentés la presidència de la Corporació local durant els dos primers anys (2011-2013), i Susanna Mérida, portaveu del PSC, que ha estat en el càrrec poc més d’un any. Maria Rosell esdevé, a més, la segona dona que ocupa l’alcaldia en la història de Sant Sadurní.

Rosell va néixer a Sant Sadurní d’Anoia fa 54 anys, és casada i amb dos fills. Diplomada en Infermeria, exerceix com a llevadora al servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSiR) de l’Alt Penedès. Compta amb un postgrau de Qualitat a l’Atenció Primària de Salut i en Gestió i Administració Local. Va estudiar l’EGB a l’Escola Vilarnau, el Batxillerat a l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès i va completar els estudis a la Universitat de Barcelona. Ha participat activament en el teixit associatiu local: a les comissions de Reis i del Barri Raval, la Colla de Diablesses de Sant Sadurní, l’Associació Festa de la Fil·loxera i l’Associació de Dones, entre d’altres.

Regidora de Benestar Social, Salut, Consum, Igualtat i Cooperació de l’Ajuntament de Sant Sadurní des de 1999 fins al 2011, Ma-ria Rosell va ser escollida candidata a l’alcaldia per CiU a les elec-cions del 2011, en què va ser la força més votada amb 1668 vots, el 30,53%. Des del 2011 és portaveu del grup municipal de CiU i Consellera de Benestar Social i presidenta de l’Àrea d’Atenció a les Persones al Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

Convergència i Unió formarà govern amb ERC per l’any que resta de mandat. CiU torna a l’alcaldia de l’Ajuntament de Sant Sadurní tres anys després que Joan Amat tanqués un període de 16 anys ininterromputs al capdavant del consistori de la capital del cava.

Carles Querol Rovira 1979 - 1988

Marcel Gabarró Pallarès 1988 - 1995

Joan Amat Solé 1995 - 2011

Josep Maria Ribas Ferrer 2011 - 2013

Susanna Mérida López 2013 - 2014

Llistat alcaldes/esses Sant Sadurní d’Anoiades de les eleccions democràtiques de 1979

RETRIBUCIONS DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL

El nou govern de l’Ajuntament de Sant Sadurní mantindrà en aquest darrer any de mandat la mateixa massa salarial total. A continuació us mostrem un quadre comparatiu de les retribucions – sou brut anual – dels 17 regidors del consistori als mandats 2007-2011 i 2011-2015. mandat mandat 2011 - 2015 2007 - 2011 2011 - 2014 2014 - 2015

Alcalde/ssa 31.467,61 28.200,00 25.100,00 1er. Tinent Alcalde 20.503,92 22.325,00 20.850,00 2º. Tinent Alcalde 20.503,92 14.723,53 14.500,00 3er. Tinent Alcalde 17.504,04 14.723,53 14.500,00 4q. Tinent Alcalde 14.999,88 11.873,81 11.500,00 5e. Tinent Alcalde 11.999,88 11.873,81 11.500,00 Regidor Govern 11.008,44 10.981,40 10.950,00 Regidor Oposició 5.112,96 5.112,45 5.112,45 Portaveu grup 2.087,04 2.068,83 2.068,83

TOTAL MASASALARIAL 193.360,93 185.838,80 185.812,47

La nova piscina descobertade la zona esportiva

El passat 14 de juny es va inaugurar la nova pisci-na descoberta de la zona esportiva i que ja s’ha obert al públic per a la present temporada d’estiu. El dia de la inauguració es va cele-brar una jornada de portes obertes.

La piscina era una de les demandes d’inversió més reivindicades als darrers anys i que acaba amb la llarga etapa transitòria que ha viscut l’espai aquàtic de la zona esportiva, amb un vas exterior trape-zoïdal que durant tot aquest temps ha estat compartit pel públic infantil i adult.

El pressupost d’aquesta inver-sió ha estat de 316.792 euros, IVA inclòs, amb una subvenció de 200 mil euros per part de la Diputació de Barcelona.

El nou vas, destinat al públic adult, compta amb unes di-mensions de 25x12,5 metres i queda situat a l’extrem de la zona esportiva, llindant amb el carrer Gelida.

També s’ha intervingut a l’actual piscina trapezoïdal, que

6

ZO

NA

ESP

ORTI

VA

queda reservada al públic in-fantil. S’ha reduït la profunditat del vas i s’han introduït d’altres millores.

L’actuació ha permès també realitzar una renovació i recom-posició de l’entorn, adequant les tanques de sortida i la zona exterior del servei de bar.

S’ha renovat l’espai de pícnic, s’han adaptat les zones de platja, s’ha col.locat nova gespa artificial, nou arbrat i jardineria.

La intervenció s’ha completat amb una ampliació i reforma de la sala de màquines per adap-tar el sistema de depuració al nou vas exterior per a adults i a la piscina infantil.

CASA DE LA VILA Juliol 2014

HORARIS PISCINA TEMPORADA D’ESTIU

Del 30 de juny al 3 d’agostPISCINA COBERTA PISCINA DESCOBERTADe dilluns a divendresDE 7:00 A 22:00 H DE 10:00 A 21:00 HDissabtes i festiusDE 10:00 A 20:00 H DE 10:00 A 20:00 H

Del 4 d’agost al 5 de setembrePISCINA COBERTA PISCINA DESCOBERTADe dilluns a divendresDE 7:00 A 22:00 H DE 10:00 A 20:00 HDissabtes i festiusDE 10:00 A 20:00 H DE 10:00 A 20:00 H

Del 6 al 14 de setembrePISCINA COBERTA PISCINA DESCOBERTADissabte 6 i diumenge 7DE 10:00 A 15:00 H DE 10:00 A 15:00 H

Dilluns 8 (festa local)TANCAT TANCAT

Dimarts 9 i dimecres 10DE 7:00 A 22:00 H DE 10:00 A 19:00 H

Dijous 11 (Diada Nacional)TANCAT TANCAT

Divendres 12DE 7:00 A 22:00 H DE 10:00 A 19:00 H

Dissabte 13 i diumenge 14DE 10:00 A 15:00 H DE 10:00 A 15:00 H

Feia molts anys que hi havia la demanda d’una piscina desco-

berta per a adults. S’ha aprofitat l’obra per realitzar d’altres millo-res a les instal·lacions i crec que el resultat és positiu. Vetllarem

perquè els usuaris puguin gaudir al màxim i també perquè entre

tots i totes fem un bon ús de la zona esportiva

LAURA SALVADOR, regidora d’esports

“

“

En aquesta nova etapa vull estar a prop de les entitats esportives i aten-dre les necessitats i demandes dels esportistes i usuaris de les nostres instal·lacions. Cal sumar esforços perquè l’esport a Sant Sadurní tingui encara més protagonisme, i contribuir a fomentar hàbits saludables entre la població i fer també de l’esport un motor de promoció i desenvolupa-ment de Sant Sadurní

““

7

EDUCA

CIÓ

/ ACTU

ALITA

T

L’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Sa-durní ha decidit mantenir els mateixos preus de les escoles bressol i de música municipals per al curs 2014-15 i no revisarà enguany l’ordenança fiscal que regula aquests serveis.

Preuscongelats a les escoles bressol ide músicaD’aquesta manera, el pressupost municipal absorbirà totalment l’augment de l’IPC així com la reducció de les subvencions que reben aquests serveis, i mantindrà els preus i les quotes que han pagat les famílies durant aquest curs.

Cal recordar que als darrers anys les aportacions de la Generalitat de Catalunya a les escoles bressol i de música municipals s’han

reduït dràsticament i en aquests moments encara està per definir quins seran els compromisos que assumiran les administracions supramunicipals sobre aquests serveis educatius. Des del ple de l’Ajuntament, fa pocs mesos es va aprovar una moció en defensa de l’ensenyament educatiu i artístic i reclamant una solució al model de finançament de les escoles.

100 anys de FreixenetEl passat 27 de juny es va celebrar l’acte de inauguració dels actes commemoratius del centenari de Freixenet, que va comptar amb la participació del president de la Generali-tat, Artur Mas; el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, així com del president d’honor de Freixenet, Josep Ferrer i el president de la companyia sadurninenca, Josep Lluís Bonet.

L’alcaldessa Maria Rosell i el primer tinent d’alcalde Josep Maria Ri-bas, acompanyats pels portaveus dels grups del PSC i PP, Susanna Mérida i Carles Jiménez, van assistir també a aquest acte que va reunir una destacada representació del sector del cava sadurni-nenc i l’àmbit empresarial i institucional comarcal. Al llarg d’aquest any Freixenet està duent a terme diverses activitats i propostes per celebrar els seus 100 anys de vida.

Freixenet neix després de dos cops molt durs com van ser la fil·loxera i la pèrdua de les darre-res colònies. El seu èxit és fruit de la tenacitat, el treball, el talent i no donar-se mai per vençut malgrat les adversitats

““Catalunya té el sentit del comerç, el treball i la

indústria. Això ens fa ser un país dialogant i que estén la mà, disposat a arribar a acords. Però la història també ens ha fet un país ferm en les nos-tres conviccions

Artur Mas,president de la Generalitat de Catalunya

““

8

MED

I AM

BIE

NT

CASA DE LA VILA Juliol 2014

Sant Sadurní és un dels municipis de referència a Catalunya pel que fa a la re-collida selectiva de la brossa domèstica. Aquesta tasca impulsada per l’Ajuntament i que necessita de la im-prescindible col·laboració, implicació i sensibilitat de la ciutadania, situen el nostre municipi al capdavant pel que fa als percentatges de recuperació dels residus.

QUANT ENS GASTEM EN LA GESTIÓ I RECOLLIDA DE LA BROSSA?

El cost de la recollida selectiva de la brossa

Aquests resultats permeten obtenir uns excel·lents beneficis per al medi ambient i el nostre entorn, aconseguint que molts dels components dels residus es puguin reutilitzar, reduint dràsticament el volum de rebuig que tenen com a destí les incineradores. Un rebuig que cremarà i que una part aca-barà a l’atmosfera en forma de cendres. Però, per altra banda, un correcte funcionament del sistema porta a porta permet a l’Ajuntament obtenir uns ingressos per la venda i retorn de residus separats selectiva-

· Serveis de selecció i compostatge Mancomunitat Penedès-Garraf 152.486 €

· Servei recollida porta a porta i contenidors 733.434 € (Adjudicat a empresa CESPA)

· Recollida Voluminosos i poda 24.500 €· Escombradores brigada municipal 12.200 €· Actes incívics (residus deixats al costat dels contenidors, 30.000 € incidències porta a porta, bosses a papereres, altres...)

952.630 €

· Servei Deixalleria municipal 149.130 €

TOTAL 1.101.760 €

ment i reduir així la factura del servei municipal de recollida de la brossa.

La taxa d’escombraries que paguen els veïns de Sant Sadurní cobreix el 66,4% del cost de gestió dels residus i recollida brossa. Si a aquesta quantitat afegim el que ingressa l’Ajuntament per la venda i re-torn dels residus separats selec-tivament, la cobertura augmenta fins al 86,8%. La resta del cost del servei es completa de la caixa general dels ingressos de l’Ajuntament

Com millor separem els residus, més qualitat aconseguim amb les fraccions de brossa separa-des selectivament i, com a con-seqüència, millors condicions de retorn i una taxa pel servei més baixa.

En el cas dels envasos, per exemple, quan el consumidor adquireix un producte enva-sat, ja està inclòs en el preu de venda el corresponent a la gestió i reciclatge de l’envàs.

Si aquest consumidor no separa l’envàs correctament, el productor no recuperarà l’envàs i per tant el cost de la no recuperació de l’envàs afectarà al cost de la recollida i gestió de residus.

Els actes incívicsd’una minoria de veïns que deixen la brossa a les papereres o no fan una correcta separació de la brossa li costen al municipi més de 30.000 euros cada any

Preu de la taxa d’escombraries

9

MED

I AM

BIEN

T

La brossade Sant SadurníMitjançant el sistema porta a porta i la deixalleria municipal, Sant Sadurní va recuperar selectivament el 81,5% dels residus al 2013.

TOTAL INGRESSOS1.008.213 €

Com es paga el servei de recollida de la brossa?

INGRESSOS TAXA D’ESCOMBRARIES

771.823 €

INGRESSOS EN CONCEPTEDE RETORN DELS RESIDUS

236.390 €

La taxa d’escombraries a Sant Sadurní

La nova planificació de residus a Catalunya preveu que en els propers set anys esredueixi un 15% la generació de deixalles i que la recollida selectiva de residusmunicipals assoleixi ja el 60% del total

Recollida selectiva a l’Alt Penedès 39,87% *

Recollida selectiva a Catalunya36,46% *

*(dades Agència Catalana de Residus 2012)

QUANTA BROSSA GENERA SANT SADURNÍ CADA ANY?*En mil·lions de quilos

4,9(any 2013)

6,48(any 2010)

6,46(any 2007)

*IPC (Índex de preus sobre el consum)

Evolució de l’IPC

Variació del preu de la taxa

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

EVOLUCIÓ IPC* i VARIACIÓ DEL PREU DE LA TAXA

3,6

0,8

3,7

1,7

Retorn vidre, paper i cartró: 19.300 €Retorn envasos: 125.320 €Retorn orgànica: 89.235 €Altres ingressos en concepte de retorn pels residus separats selectivament: 2.535 €

* L’esclat de la crisi econòmica i la minva del consum de les famílies, a banda d’una major cons-cienciació en la reducció del volum de residus, ha incidit en una important reducció de la quantitat de brossa recollida als darrers anys.

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

94,9

8 €

98,4

9 €

100,8

5 €

103,2

7 €

103,2

7 €

105,1

3 €

108,2

8 €

111,6

4 €

113,5

4 €

CASA DE LA VILA Juliol 2014

10

GEN

T G

RA

N /

M

EDI A

MBIE

NT

Primers mesos delCasal d’Avis municipal del Passeig de Can FerrerA principis de maig va tenir lloc l’acte oficial de presenta-ció del Casal d’Avis municipal situat al Passeig Can Ferrer, 11, que ja fa uns mesos que està en plena activitat. L’acte va comptar amb la presència de l’exregidor d’Acció Social, Francesc Sáez, i del President de l’Assemblea de la Creu Roja a l’Alt Penedès, Jaume Munné. Des de febrer l’entitat solidària s’ha instal·lat a l’equipament i comparteix l’espai amb el casal de la gent gran.

Casal obert a totes les persones majors de 65 anys

Recordem que des que l’Ajuntament de Sant Sadurní va signar un acord per 15 anys amb la Fundació Pinnae, hereva de l’obra social de Caixa Pe-nedès, en què es comprometia a fer-se càrrec de la gestió del Casal d’Avis, l’equipament, ja municipal, obre les seves portes a tota la població del municipi de més de 65 anys

de dilluns a divendres de 3 de la tarda a 8 del vespre i durant el mes de juny també de 10 del matí a 12 del migdia. L’equipament compta amb una dinamitzadora que s’encarrega de la gestió del local.

Durant el mes d’agost el centre tancarà les seves portes però a partir del setembre reprendrà l’activitat amb un programa de tallers i propostes lúdiques i culturals.

ORGÀNICA1,559 milions de quilos

VIDRE425.000 quilos

ENVASOS409.268 quilos

DEIXALLERIA RECUPERABLE411.300 quilos

REBUIG(PORTA A PORTA I DEIXALLERIA)1.787.940 quilos

36,7%

36%

8%

9%

6%

La brossa d’un any a Sant Sadurní per fraccions

L’any 2004, abans de l’inici de la implantació del sistema de recollida porta a porta, Sant Sadurní només recuperava un 26% dels residus (orgànica, paper i cartró, envasos i vidre)

Al 2013 es van recollir a Sant Sadurní 4,9 milions de quilos de brossa.

Els sadurninencs generem una mica més d’un quilo de brossa cada dia.

11

GEN

T GRA

N / A

CTU

ALITA

T

Èxit de la 98a edicióde la Setmanade la Gent Gran

Els actes programats a finals d’abril amb motiu de la 98a Setmana de la Gent Gran van ser un autèntic d’èxit de públic i participació. Des del multitudinari dinar tradicional, que en-guany es va celebrar a la Fonda Neus, fins a la representació teatral de l’obra “La clínica dels embolics”, a càrrec del grup Mai és tard del club de la gent gran de la Casa dels Avis, entre d’altres

Però sense cap mena de dubtes la primera edició de la Passarel·la de Moda va resultar la principal atracció del progra-ma d’activitats.

Una vintena d’avis i àvies es van convertir per un dia en models, lluïnt models en una desfilada celebrada al pati de la Fassina de Can Guineu. Aques-ta activitat va entusiasmar a tot-hom i qde ben segur que tindrà continuïtat.

En finalitzar l’acte de Sant Sa-durní, Susanna Mérida i Fran-cesc Sáez, van lliurar un detall a tots els participants i a les

empreses col·laboradores: Flors Amèlia, Dolors Munné, LevelS-tore, Perruqueria Montserrat Ornela i Perruqueria Paqui.

Encara no has vist el vídeo de la desfilada de la Gent Gran? Visita el canal a Youtube de l’Ajuntament de Sant Sadurní a www.youtube.com/ajsantsadurni

Adéu a les Germanes CarmelitesEl consistori sadurninenc va acomiadar amb una recep-ció oficial a les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna, que deixen defini-tivament Sant Sadurní. Les darreres germanes que han estat a la vila són: Manoli-ta Alpuente, Rosa Salord i Montserrat Fenosa.

L’acter va comptar amb la presència de moltes germanes que en algun moment de la seva vida havien passat per Sant Sadurní, representants del professorat de l’Escola El Car-me, la direcció de l’escola així com M. Narcisa Fiol, germana provincial de la zona d’Europa i que va ser una de les impul-sores de la primera transfor-mació d’escoles Vedruna en Fundacions: El Carme de Sant Sadurní i Sant Elies de Vilafran-ca el 1990.

Els portaveus municipals i l’alcaldessa van tenir unes paraules molt afectuoses per a les germanes, agraint-los tants anys de servei a la comunitat i la gran tasca educativa que han dut a terme, i va cedir la pa-raula als portaveus municipals, els quals també van elogiar la tasca de les germanes Carme-lites.

La Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna és una organització religiosa ads-crita a la família carmelitana fundada per santa Joaquima de Vedruna en 1826 i dedi-cada a la cura dels malalts i a l’educació de les nenes d’extracció humil.

Una mica d’històriaEl 1864 la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat, fundada per Joaqui-ma de Vedruna, estableix un primer col·legi a Sant Sadurní, amb suport de particulars i de l’Ajuntament. Poc després, amb la proclamació de la 1a. Repú-blica, les germanes es veuen obligades a abandonar el poble.

El 1884 les carmelites Vedruna retornen definitivament a Sant Sadurní per atendre una nova escola i un hospital.

El 1914 les germanes porten l’Escola Professional i Domès-tica per a noies, patrocinada per la família Raventós, de Can Codorniu. Més tard un grup de pares i mares constitueixen la societat Cultura Popular S.A., per tal que les germanes puguin continuar la seva tasca educativa.

El 1935 s’edifica l’escola en el seu lloc actual, però l’any següent és obligada a tancar, poc abans de la guerra civil.

El 1939 es reobre el centre amb ampliació de noves aules.

El 1967 es construeix l’edifici on actualment s’imparteix l’etapa de Secundària i la con-gregació Vedruna assumeix la titularitat del col·legi.

A partir de 1975 l’escola passa a ser mixta, de nens i nenes, de 3 a 14 anys.

El 1979 es compra el solar del pati gran, amb un crèdit avalat per 20 famílies de l’escola. En aquest solar es construeixen el 1983 les pistes esportives i els vestidors i serveis.

L’any 1984 se celebra el cen-tenari de l’escola amb diversos actes commemoratius.

El 1990 es constitueix la Fun-dació Cultural Privada Vedruna, que assumeix la titularitat del centre i és regida per un Patro-nat format per set membres.

El 1996 s’inaugura el nou edifici d’Educació Primària i l’escola passa a impartir l’etapa d’Educació Secundària Obliga-tòria fins als 16 anys. El 1998 es reforma l’edifici d’Educació Infantil per acollir les tres aules de Llar d’Infants.

El 2009 el col·legi va celebrar els seus 125 anys.

CASA DE LA VILA Juliol 2014

BARRIS 2014

12

BA

RRIS

El concert del cor de gospel Etnosons va omplir de gom a gom la plaça de l’Ajuntament

13

BA

RRIS

FESTES DE BARRIS en IMATGES Canal a YoutTube de l’Ajuntament de Sant Sadurníwww.youtube.com/ajstsadurni

Galeria de fotos:www.flickr.com/santsadurni

Les catifes del barri Església van tornar a oferir algunes de les imatges més espectaculars de la festa

La Festa dels barris ja compten amb una sardana commemorativa “Set barris en festa”, de Carles Santiago

El rengle de l’Ajuntament va tornar a congregar cen-tenars de sadurninencs, grans i petits

Recuperant els balls popularsUn col·lectiu de pares i mares ha presentat una proposta a la regidoria de Cultura per recuperar els balls populars a les festes de la vila. La intenció és començar celebrant cercaviles per Fires i Festes i Festa Major amb un Ball de Bastons i un grup de Ball de Panderetes.De moment el projecte està adreçat a tots els nenes i nenes de Sant Sadurní d’Anoia de P4 (o que ja hagin complert els 4 anys) fins a 6è de Primària.Les persones interessades en inscriure els seus nens i nenes als grups de balls populars poden dirigir-se al Servei de Cultura, al Ca-sal d’Entitats de Sant Sadurní d’Anoia, carrer Marc Mir, 15, al telèfon 93 818 42 24 o a l’adreça de correu cultura@santsadurni.cat.

14

ACTU

ALI

TAT

CASA DE LA VILA Juliol 2014

El Cavatast arriba a la majoria d’edatEl primer cap de setmana d’octubre torna a Sant Sadurní el Cavatat, la fira de degustació de cava i gastronomia que assolirà ja la seva 18a edició.

Indiscutible plataforma de promoció de la vila a través del seu producte de referència, el cava, i complementat amb

les propostes gastronòmiques de restauradors, pastissers i comerços d’alimentació del municipi, el municipi tornarà a acollir milers de persones se-duïts per la possibilitat de gau-dir dels millors caves del món a la seva capital. El Cavatast és una garantia d’èxit i d’afluència de públic, una immillorable

oportunitat per oferir el bo i millor de Sant Sadurní i apro-fitar les sinergies que aquest volum de visitants suposen per a la promoció i dinamització econòmica, turística i comercial

29% dels visitants assistien per primera vegada al Cavatast.

Sensacions molt positives pel que fa al visitant, amb un 99% que repetiria en una propera

El Cavatast disposa de 2.500 m2 de superfície firal i l’any passat va rebre 35.000 visitants

edició, un 46% que valorava la fira de manera excel.lent i un 53% com a bona.

El Cavatast tornarà a apostar per la línia dels darrers anys, donant la possibilitat que els expositors ofereixen la gamma més àmplia possible de pro-ductes en una fira que tornarà a instal.lar-se a la part superior de la Rambla Generalitat.

El cap de setmana vin-drà acompanyat per la fira d’artesania i comercial que im-pulsarà SOM Sant Sadurní, així com alguns dels actes centrals de la Setmana del Cava que organitza la Confraria del Cava.

Al 2013 es van oferir 45.000 degustacionsde cava i 21.000gastronòmiques

de la vila. Segons l’estudi de Demoscopics Institute realitzat durant l’edició de 2013, el

DATES I HORARIS CAVATAST 2014Divendres 3 d’octubre, de 19 a 22 hDissabte 4 d’octubre, d’11 a 23 hDiumenge 5 d’octubre, d’11 a 21 h

Tiquets i preusCava i copa (quatre tiquets + copa gravada) 6,50 eurosCava (quatre tiquets) 5 eurosGastronomia (quatre tiquets) 6 eurosActivitats a la Fassina de Can Guineu (un tiquet) 7 euros

PATRONAT DE TURISME DE SANT SADURNÍ D’ANOIAC. de l’Hospital, 23. La Fassina de can Guineu08770 Sant Sadurní d’AnoiaTel. 93 891 31 88 Fax 93 891 43 67turisme@santsadurni.cat www.turismesantsadurni.cat

Sant Sadurní i Subiratssignen la concòrdiaEl passat 1 de juny al Celler de La Fassina de Can Guineu va acollir l’acte institucional de commemoració del 250è ani-versari de la segregació de Sant Sadurní d’Anoia del munici-pi de Subirats.

La companyia de teatre En Obres de Lavern-Subirats, la sadurninenca 1 Pam i Dos Dits i l’Escola de Música Municipal de Sant Sadurní van participar oferint una teatralització en què van repassar les discòrdies i desavinences del passat entre la parròquia de Sant Sadurní i la resta de parròquies del muni-cipi de Subirats, que va culmi-nar amb la petició de segrega-ció i posterior independència de Sant Sadurní d’Anoia, que es va erigir com a municipi de ple dret.

El 16 de març de 1764 que fi-nalment es va lliurar la reial cè-

dula que concedia la llicència i la facultat de la parròquia i vila de Sant Sadurní per governar-se per ella mateixa i separada-ment de la resta de parròquies, fet que es va institucionalitzar en un acte celebrat el 28 de maig d’aquell mateix any a la Casa del Comú.

En la segona part de l’acte, els regidors i regidores dels Ajuntaments de Subirats i Sant Sadurní van signar l’acta de concòrdia que simbolitza la bona entesa entre els dos municipis malgrat la separació viscuda ara fa 250 anys.

“Històricament hi ha hagut bones relacions entre els dos municipis; som i serem garants d’aquest territori. Avui signem aquesta acta i recordem que fa 250 anys que es va celebrar una segregació que, mirant amb perspectiva, veiem que tots hi hem guanyat: Sant Sadurní ha crescut molt i s’ha fet un municipi important i Subirats ha pogut mantenir el seu caràcter. Uns sou la capital del cava i els altres la capital de la vinya

PERE PONS,ALCALDE DE SUBIRATS“

15

ESPORTS

Per a mi és un au-tèntic privilegi gaudir d’aquests moments al club de la meva vida. Aquesta copa recom-pensa els esforços de moltíssima gent que hi ha al darrera

FERRAN LÓPEZ, ENTRENADOR DEL NOIA

El Noia aixecala segona Copa de la CERS de la seva història

Sant Sadurní va tornar a vibrar amb un nou èxit espor-tiu del Noia Freixenet, que va aconseguir el primer cap de setmana d’abril el segon títol de la Copa de la CERS a la fase final disputada a la localitat italiana de Forte dei Marmi. Després de vèncer als penals a l’amfitrió, l’equip de la capital del cava va tombar el Breganze per 4 gols a 3 després d’una remuntada èpica.

Després d’una cercavila des del pavelló fins a la plaça de l’Ajuntament acompanyats per una àmplia representació de l’hoquei base i el timbalers Ta-balots, el primer equip del Noia va ser rebut pels representants institucionals al Saló de plens de l’Ajuntament. Al llarg del vespre, el Diables Se M’n Re-fum també van participar de la festa amb diverses actuacions de foc a la plaça de la vila. Susanna Mèrida va felicitar als campions i va reconèixer els nervis i emoció amb què s’havia viscut la intensa final .“Recordeu per sempre aquesta seqüència 34-4-16. 34 edi-cions de la Copa de la CERS, la quarta final a la que arribava el Noia i 16 anys després del primer títol d’aquesta compe-tició”. El president del CE Noia Frei-xenet, Jaume Esteve, va tenir paraules molt emotives cap a diversos jugadors i també a la nova fornada de promeses que pugen de les categories inferiors: “Us heu deixat tots la pell a la pista. Joan Feixas es mereixia retirar-se amb un títol. També el Luis Gil ha patit molt i amb el Noia ja va guanyar una Copa del Rei i ara la CERS.

“

“

L’equip no va defallir malgrat el 3 a 1 i l’actitud a la pista i a la vida ha de ser positiva i amb ganes de tirar endavant”.

Ferran López, entrenador del Noia, va assegurar que “les sensacions són úniques, indescriptibles i espectaculars baixant pel carrer cap aquí i veure tota l’afició. Els jugadors són els protagonistes al 100%. Per a mi és un autèntic privilegi gaudir d’aquests moments al club de la meva vida. Aquesta copa recompensa els esforços de moltíssima gent que hi ha al darrera”.

Joan Feixas, capità i que ha penjat als patins aquesta

temporada, va protagonitzar un dels moments més espe-cials de la recepció. El jugador de Torrelavit va tenir paraules d’agraïment “a les famílies, pel suport que donen als jugadors i també a l’equip tècnic que estan amagats a la segona línia però que fan una gran feina”. El regidor sadurninenc i con-seller d’esports del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Xavier Rojo, va remarcar l’exemple i el mirall que els

jugadors representen per als joves de l’hoquei base i l’orgull que suposa comptar amb un equip com el Noia. També va compartir la recepció l’alegria Santi Siguier, representant te-rritorial de l’Esport a Barcelona del Consell Català de l’Esport, qui es va sumar a la felicitació per la feina, el treball i l’esforç del club per a la consecució d’aquest títol. A continuació, els jugadors i membres del cos tècnic van anar sortint un a un al bal-có principal de l’Ajuntament per dirigir-se als aficionats i brindar-los aquest títol europeu d’hoquei patins.

I els júniors, campions de Catalunya i d’Espanya

La temporada també s’ha tan-cat brillantment per l’equip del Júnior A del club amb la conse-cució del títol de campions de Catalunya i d’Espanya.

A la fase estatal celebrada a Galícia, l’equip va completar un cap de setmana excels i va superar a la final al Cerceda per 6 gols a 3.

CASA DE LA VILA Juliol 2014

16

CIV

ISM

E /

ESPO

RTS

L’espai d’esbarjo per a gossos del Parc de la Rambla ja és una realitatA principis de maig es va presentar oficialment el nou espai lúdic per a gossos que ha instal·lat l’Ajuntament de Sant Sadurní al parc de la Rambla.

Es tracta d’una zona d’esbarjo tancada de 1.600 metres qua-drats per a què els propietaris puguin gaudir dels seus ani-mals domèstics. L’espai compta amb font, bancs, dispensadors de bosses i papereres, i un terreny amb diverses pendents i importants zones d’ombra. Uns dies abans de la posada de llarg oficial ja s’havia obert l’espai al públic, amb una bona resposta i balanç satisfactori per part dels usuaris.

Jordi Pascuet, representant de l’escola d’ensinistrament i educació canina de Font Galí, va ser l’encarregat de donar a conèixer els principals detalls d’aquest equipament i també de donar algunes instruccions i consells als propietaris de gossos.

Pascuet va posar molt d’èmfasi a identificar als usuaris

d’aquest espai com els princi-pals responsables de la bona convivència i la viabilitat del projecte.

“L’Ajuntament, a través dels seus serveis de neteja, tindrà cura del manteniment gene-ral d’aquest espai, però els propietaris dels gossos hem de ser els principals interessats

“L’Ajuntament, a través dels seus serveis de neteja, tindrà cura del manteniment general d’aquest espai, però els propietaris dels gossos hem de ser els principals interessats en què el nostre animal no embruti

“

en què el nostre animal no embruti”.

“De nosaltres depèn que puguem gaudir molt de temps d’aquest espai, compartir-lo amb d’altres propietaris i que el nostre gos tingui una bona convivència amb la resta que vinguin també a aquesta zona lúdica”, va apuntar Pascuet.

Aquesta zona d’esbarjo destinada exclusivament a gossos suposa la primera iniciativa d’aquestes caracterís-tiques a la comarca. L’acte va comptar amb la presència de l’alcaldessa de la vila, Susanna Mérida, i diversos regidors del govern.

I més d’una trentena de propie-taris de gossos que van assistir acompanyats de les seves mascotes.

Els gossos poden estar sense lligar a l’interior del recinte, a excepció dels potencialment perillosos què, a més, han de dur morrió.

Cal recollir les deposicions dels gossos i dispositar-los adequadament a les papereres.

Mantenir la zona neta i en bones condicions

Els gossos han d’estar identificats amb microxip i censat a l’Ajuntament

Normes de seguretat i higiene d’obligat compliment1

*El no compliment de l’Ordenança municipal pot comportar san-cions de fins a 500 euros

Gerard Gil es va endur la victòria a la 3a edició de la Ku-munpaca 2014 de Sant Sadurní d’Anoia, amb un temps d’1:35:01. El podi de la general el van completar Francesc Paton i Ciscu Carmona. En categoria femenina, les tres prime-res classificades van ser Susana López, Verònica Zaragoza i Cristina Vallès.

3ª edició de la Kumunpaca

Prop de 200 participants van disputar la cursa de muntanya del País del Cava, la Kumunpaca, que presentava un recorregut de 21 quilòmetres i una novetat a la part final del circuit. Al voltant de 90 persones entre organització i Protecció Civil van vetllar pel bon desenvolupament de la prova, que s’ha disputat sense incidents. El primer corredor local va ser Marc Cadena i la primera fèmina de Sant Sadurní, Maite Guimerà. També en aquesta ocasió es va pre-miar al primer classificat de Subirats, Joan Hernández, en el marc del 250 aniversari de la segregació de Sant Sadurní i Subirats.

La regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Sant Sadurní va impulsar a finals de maig el cap de setmana del motor, amb un intens programa d’activitats que va portar fins a la capital del cava un ral·li de clàssics, pocket bikes, una exposició de pintures relacionades amb el món del motor i una trobada de cotxes d’alta gamma.

Sant Sadurní organitza el cap de setmana del motor

El I Ral·li Clàssics País del Cava, organitzat per l’Auto Sport Sabadell, va comptar amb la presència d’una cinquantena de participants, que van recórrer 116 quilòmetres en dues voltes per l’Alt i Baix Penedès. Una altra de les cites que va generar expectació va ser la trobada de cotxes de luxe, que va permetre a molt aficionats i curiosos veure de prop espec-taculars vehicles.

lEl pintor argentí resident a Barcelona Juan Carlos Ferrigno, va presentar per a l’ocasió a les caves Blancher una col·lecció de pintures del món del motor,

entre les quals va presentar per primer cop el quadre ’Porsche 917, La Llegenda’.

2

3

4

Què recordes de la teva eta-pa a El Periòdico d’Andorra?“Vaig estar 25 mesos a Ando-rra, fins al febrer del 99. Em va tocar treballar molt perquè la redacció era petita i tot era nou, buscar col·laboradors i contactes. Era una divisió petita, com un diari comarcal però amb estructures d’estat. Parlaves amb ministres i no amb representants d’un Consell Comarcal. Van ser dos anys molt intensos i de venir poc per aquí. Amb tot, el lligam amb Sant Sadurní no l’he perdut mai. La família ha viscut sem-pre aquí. Quan vaig tornar vaig estar uns mesos a Barcelona i després ja em vaig instal·lar definitivament aquí.

Com t’arriba l’oportunitat de treballar a Turisme de Barcelona?A la meva tornada d’Andorra

m’incorporo parcialment a la re-dacció d’El Periódico i ho vaig començar a simultaniejar amb una empresa de comunicació i RRPP, amb clients importants com Turisme de Barcelona o ESADE. Després de tres anys se’m presenta l’oferta de Turis-me de Barcelona per arrencar el departament de comunicació del consorci i des de llavors he anat assumint més funcions.

De quines àrees de comuni-cació us feu càrrec des del consorci?No som els únics que ens encarreguem de comunicar i promocionar Barcelona. Som un dels actors, però estem especialitzats en la promo-ció turística a l’estranger. El consorci va ser un projecte que va néixer arran dels Jocs Olímpics. Llavors es va activar un pla estratègic de turisme

per treballar en la possibilitat que Barcelona es situés com a destinació turística i beneficiar-se del que significa aquesta activitat econòmica. Després de les Olimpíades i la crisi econòmica del 93-94, Barce-lona es trobava amb 10.000 places hoteleres més i amb els beneficis d’un espot publicitari molt potent, segurament el millor que ha fet mai, com van ser els Jocs de 1992.

L’estratègia ha estat identifi-car àmbits en què la ciutat es forta i potenciar-ho: turisme de reunions i trobades d’empresa,

efectes negatius, cal estar molt vigilant.

Com és el turisme que visita Barcelona?El mercat de Barcelona, turísti-cament parlant, és el món. Te-nim la possibilitat de respondre a situacions com el descens del turisme espanyol o l’italià, amb mercats forts com l’anglès, l’alemany, el nord-americà, i eixamplant opcions amb països emergents, com Rússia, que s’ha situat amb 200 mil turistes a l’any a Barcelona. També els països asiàtics ens per-

Amb una dilatada trajectòria a la premsa comarcal, va completar una llarga etapa a la redacció d’El Periò-dico, participant en la posada en marxa de l’edició d’Andorra durant gairebé dos anys. Fa més de 10 anys que va començar a col.laborar amb una agèn-cia de comunicació i RRPP per donar serveis, entre d’altres clients, al consorci de Turisme de Barcelona a l’àrea de premsa i comunicació, entitat que li propo-sarà poc després fer-se càrrec del departament de comunicació. Casat i pare de dos fills, el periodista sadurninenc Gabriel Guilera és actualment el Director de comunicació i estratègia del consorci Turisme de Barcelona.

turisme de compres, cultura, esportiu, gastronòmic. La nostra tasca és construir el mis-satge i els continguts adequats per als espais en què es troben aquests turistes potencials. I una altra de les meves funcions és intentar identificar nous segments i quines són les pos-sibilitats. Treballes per explicar el que és més afavoridor per la imatge del turisme.

També per combatre els

meten pensar que d’aquí uns anys representaran un volum important.

Vendre la imatge de Barcelona a l’exterior és molt estimu-lant, tenim el vent a favor amb actors que en ajuden a promocionar-la, com el mateix Barça. De portes endins se-gurament ens costa una mica explicar els efectes beneficio-sos per l’economia i la riquesa que genera tot aquest sector, i

Després de les Olimpíades i la crisi econòmica del 93-94, Barcelona es trobava amb 10.000 places hoteleres més i amb els beneficis d’un espot publicitari molt potent, segurament el millor que ha fet mai, com van ser els Jocs de 1992

“

“

17

ENTR

EVISTA

GABRIEL GUILERA:“Cal que ens reinventem,buscar nous motorseconòmics iel turisme ho és”ENTREVISTA AL Director de comunicació iestratègia de Turisme de Barcelona

CASA DE LA VILA Juliol 2014

18

ENTR

EVIS

TAevitar que molta gent es centri només en els inconvenients de les cues o la massificació.

Com has viscut la transfor-mació de la comunicació per la irrupció de les noves tecnologies?Hem anat aprenent tots plegats amb el temps. Hi havia recels de companys, d’empreses, la sensació també que a vegades et desborda. És evident que s’han obert unes plataformes promocionals que deixen molt en segon pla el que feies fins ara. Pots destinar molts recur-sos a estar present a les fires turístiques més importants, però si després tens un web que no satisfà les expectatives de la gent no aconseguiràs resultats. Ara tenim uns 3,5 milions de visites al web a l’any. Hem posat molt d’èmfasi en fer-la més activa, més fresca, la força que ens donen les xarxes socials és impressionant. Arri-bes a consumidors, empreses, professionals del sector. Si treballes amb imaginació, les xarxes et donen bons resultats, i això és un estímul per fer les coses bé i ser ambiciós.

A banda de les atraccions turístiques de Barcelona, hi ha una mena d’estil de vida “Barcelona” que ajuda a vendre la ciutat?Abans ens recolzàvem molt en la riquesa patrimonial de la ciutat, singularitats com l’obra de Gaudí, els recursos arqui-tectònics, culturals. La línia modernista l’hem complemen-tat amb un estil de vida de la ciutat sobre el que pot fer el turista. Per les seves dimen-sions, pots recórrer en un dia el centre de Barcelona. Comparat amb París, Roma, aquí hi sortim guanyant. Les placetes, els aparadors, el barri Gòtic, per exemple, agrada moltíssim al turista. Aquesta combinació de poder fer la foto al costat del monument o l’element patrimo-nial, i també anar de botigues, fer unes tapes, sortir a sopar, a prendre una copa, estem veient que aquest component d’experiència turística funciona molt bé i l’estem incorporant. També a mida que busques d’altres mercats turístics més llunyans te n’adones que el valor patrimonial no és tan important, o els recursos de la bona meteorologia i clima que tenim aquí doncs tampoc li donen tant valor. A vegades posen Barcelona al mateix sac que el turisme de sol i platja d’altres llocs de l’estat espanyol i, la veritat, no som ben bé el mateix.

A nivell de xifres i indica-dors, com es valora la forta-lesa turística de BarcelonaEns agrada molt parlar de repercussió econòmica. En aquest sector tots hi surten guanyant. Dóna vida al taxista, al proveïdor de serveis, al mercat, a l’hoteler, al restaurant. El turisme genera 20 milions d’euros al dia segons un infor-me de l’any 2007. Ara aques-ta xifra caldria revisar-la a l’alça. Tenim una mitjana de 45.000 turistes al dia a Barcelona, que ve a passejar, a visitar, a passar-s’ho bé en definitiva. Hi ha molta oportunitat de negoci.

La majoria de ciutats d’Europa es canviarien per Barcelona. Més xifres destacades són els 7,5 milions de turistes anuals als hotels o els 2,5 milions de

s’estan començant a fer les coses bé, aprofitant oportu-nitats de negoci que fa uns anys es deixaven perdre. S’ha organitzat millor el cavatast, algunes mancances com no poder comprar el producte in situ s’ha resolt, per exemple. S’està treballant millor, però hi ha terreny a recórrer.

Hi ha molta demanda molt a prop. La principal bossa de visitants potencials de Sant Sadurní està a l’àrea metropoli-tana, hi ha molta gent que cada cap de setmana vol respirar, sortir de casa a fer alguna cosa i trencar la dinàmica de dilluns a divendres. Tradicionalment aquí hi ha hagut negocis orien-tats a aquest usuari de cap de setmana i han fet molts diners. Jo crec que ara cal donar un altre pas endavant i oferir paquets de producte. Pretendre que et visitin a algun dels teus equipaments turístics i cultu-rals, poder fer una activitat, dinar al poble, fer la jornada completa. Potser serà més difícil que vinguin a allotjar-se, més que res per la proximi-tat. Els operadors turístics és un bon camp per treballar-hi, però abans jo em centraria per l’entorn més proper. Algunes empreses ja ho estan fent i fent aliances per oferir un producte conjunt atractiu.

i reportatges d’aquí i amb agències de comunicació no seria complicat.

Per què creus que no s’ha donat encara aquest pas definitiu?

Sant Sadurní, afortunadament, gaudeix d’una certa bombolla. El sector del cava funciona, dóna feina a molta gent. Aques-ta solidesa econòmica a curt termini frena a moltes persones a llençar-se a buscar noves vies com pot ser la promoció turística. Però la tecnologia i la millora dels processos produc-tius fa pensar que el sector del cava no generarà molts més llocs de treball, més bé al contrari. Caldrà reinventar-nos i identificar d’altres motors econòmics, el turisme ho és. No s’ha fet aquesta transició, segurament perquè fins ara no ha fet falta. Però si apareix la necessitat, hi haurà empenta i criteri per tirar-ho endavant.

Amb el comerç potser és difícil. Però podem tenir un turisme sense comerç. Vilafranca i Vilanova segurament fan de pols comercials que condicio-nen al poble. Però l’enoturisme, la gastronomia, el territori, els cicles de la terra, són camins per explorar. Alguna vegada he pensat que no aprofitem prou el calendari. Més enllà del cavatast i l’època de Nadal, no es fan massa accions. Es poden inventar nous productes, cal arriscar-se.

Què recomanaries a un tu-rista que visiti Sant Sadurní i algun racó que t’agradi de la vila

Vendre la imatge de Barcelona a l’exterior és molt estimulant, tenim el vent a favor amb actors que en ajuden a promocionar-la, com el mateix Barça. De portes endins segurament ens costa una mica explicar els efectes beneficio-sos per l’economia i la riquesa que genera tot aquest sector.

“

“

“La força que ens donen les xarxes socials és impressionant. Arribes a consumidors, empre-ses, professionals del sector. Si treballes amb imaginació, les xarxes et donen bons resultats, i això és un estímul per fer les coses bé i ser ambiciós.

“turistes de creuer. En general podem situar en uns 25-27 milions els turistes que visiten Barcelona cada any. Ens agrada molt que a l’agost hi hagi turistes, però està molt repartit al llarg de l’any. Barcelona té un important flux de turisme de congressos, convencions i viatges d’incentiu, sobre tot a la primavera i la tardor. Molta ocu-pació en caps de setmana. No és només a l’estiu i la Setmana Santa. També cal recordar que el turisme estranger està ajudant moltíssim a mantenir els equipaments culturals de la ciutat.

Quina visió i diagnosi faries de les possibilitats de Sant Sadurní a nivell turístic?No vull donar cap lliçó de res, però tinc la sensació que

La principal bossa de visitants potencials de Sant Sadurní està a l’àrea metropolitana, hi ha molta gent que cada cap de setmana vol respi-rar, sortir de casa a fer alguna cosa i trencar la dinàmica de dilluns a divendres.

““

Les caves s’estan posant al dia, amb webs més amenes i obrint les possibilitats d’activitats. També és important que Sant Sadurní aparegui molt més als mitjans i això es pot treballar des de l’àmbit comunicatiu, provocant i fent un seguiment per tal que es doni a conèixer el municipi. Part de la feina que s’hauria de fer, a banda de gestionar l’activitat del dia a dia, és intentar que els mitjans de Barcelona s’interessin per Sant Sadurní i comprin històries

De Sant Sadurní recomanaria una visita per conèixer el cava, amb degustació final, que és el que ens singularitza, i tancar-ho amb un bon dinar a un restaurant de Sant Sadurní.

L’entorn del llac de Can Codor-niu és una zona que m’agrada molt, és un espai bonic i penso que seria interessant arranjar-lo, marcar un itinerari, posar uns bancs i fer –lo més agra-dable. Fins i tot es podria oferir algun producte recreatiu.

19

BIB

LIOTEC

A / C

ULTU

RA

La Confraria del Cava a la diada de Sant Jordi La Confraria del Cava Sant Sadurní va participar a la Diada de Sant Jordi repartint gairebé un miler de copes de cava a la plaça de la vila de Sant Sadurní.

L’entitat va instal·lar un estand a la popular plaça sadurninen-ca des d’on va obsequiar els clients de les llibreries i demès ciutadans amb una copa, que es va servir a tots els que portaven algun dels quatre punts de llibre que la Confraria del Cava va crear per l’ocasió.

Coincidint amb el 250 ani-versari de la independència de Sant Sadurní de Subirats, l’edició del certamen litera-ri infantil que organitza la biblioteca coindicint amb el seu aniversari i la diada de Sant Jordi va comptar amb la parti-cipació excepcional, a banda dels infants de 4rt de primària de les escoles de la vila, de tres centres escolars de Subi-

15èaniversari dela bibliotecamunicipal La Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya va commemorar a l’abril el 15è aniversari des que aquest equipament municipal va obrir les portes.

rats (Lavern, Ordal i Sant Pau d’Ordal). En total es van lliurar deu premis als millors treballs d’un total de 250 contes que es van presentar a concurs.

L’acte va finalitzar amb una foto de família i berenar per als assistents, actuacions musicals i la presentació del punt de llibre commemoratiu, a càrrec del pintor sadurninenc Alonso Castellanos.

Tercer llibre deles aventures d’en Boti Boti

La biblioteca municipal va presentar el tercer lliurament de les aventures d’en Boti Boti “En Boti Boti i la màgia del cava”, de l’escriptora Anna Obiols, amb les il·lustracions de Subi, i que està editat per l’Ajuntament. Una seixantena de persones van omplir la sala d’adults de la Biblioteca, on la

regidora de cultura, Montse Medall, va explicar que havia arribat el moment que el Boti Boti conegués el cava, pro-ducte de referència de Sant Sadurní. Medall va voler agrair la col·laboració de l’Escola de viticultura i del Centre d’Interpretació del Cava, a la Biblioteca i a les escoles de la vila, que distribueixen el conte, i a tothom que l’ha fet possible. Susanna Mérida va voler posar en valor l’esforç de l’Ajuntament per finançar l’edició del conte en els moments actuals i la necessitat d’apostar per la cultura, especialment en els infants: “Aquest llibre és gratuït i això representa un esforç per l’Ajuntament, que assumeix el cost d’aquest llibre. Creiem que és important continuar apostant per la cultura perquè no hi hagi cap nen que no pugui tenir un llibre a les seves mans, aquesta era una aposta de l’equip de govern”.

En aquest tercer lliurament de les aventures d’en Boti Boti, volíem que visités dos espais molt importants per Sant Sadurní i el cava com l’Escola de Vicitultura i el Centre d’Interpretació del Cava. Moltes gràcies a tots els que l’han fet possible. Esperem que d’aquí a cinc anyspuguem presentar un altre conte del nostre estimat Boti Boti i que ho fem al nou Centre Cultural

MONTSE MEDALL,Regidora de cultura

“

“

20

ACTU

ALI

TAT

CASA DE LA VILA Juliol 2014

RADIOGRAFIA DEL POBLEL’Ajuntament va rebre la visita deJosep Oliva, Diputat d’Igualtat, Ciutadania i Benestar Social Diputació de Bar-celona, qui acompanyat per diversos tècnics va presentar a finals de maig l’Informe d’indicadors de salut local, una ex-haustiva eina que recull indicadors de salut que permeten apropar al municipi dades claus sobre la situació de salut de la seva ciutadania, conèixer la seva evolució en el temps i realitzar comparacions per a la presa de decisions en matèria de salut pública local. A l’acte van assistir-hi també regidors de l’oposició, així com diversos representants del sector sanitari i farmacèutic local.

Aquests informes tenen com a finalitat servir d’eina per a la identificació de necessitats i la priorització d’estratègies de salut pública en consonància amb les polítiques de salut que s’estan duent terme a Catalun-ya i, al mateix temps, estendre el treball intersectorial de salut en el territori.

Els informes de salut local pro-porcionen informació estruc-turada en quatre grans blocs temàtics: Evolució i estructura

de la població; Salut reproducti-va; Mortalitat i Morbiditat atesa hospitalària.

Des de l’Ajuntament es va va-lorar molt positivament aquest treball que ofereix, com va subratllar l’alcaldessa Susanna Mérida, “una radiografia de l’estat de salut dels veïns de Sant Sadurní i permetrà progra-mar accions a nivell local”. El diputat Oliva també va remarcar que “a través d’aquests infor-mes es poden identificar les

singularitats del municipi i què podem fer individualment per millorar els nostres indicadors”.

Tècnics de la secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública van fer una àmplia presentació d’algunes de les xifres i dades més destaca-des que s’han pogut extreure d’aquest informe. El treball subratlla per exemple, as-pectes com el protagonisme de les dones estrangeres en l’índex de natalitat local, l’alt

percentatge de mamografies i citologies de control realit-zades per les dones o dades més generalitzades a d’altres nuclis com l’augment clar de la població amb 85 anys o més i el creixement de població que ha mantingut el municipi a la darrera dècada.

Al web municipal podeu consultar l’informe complet dels indicadors de salut de Sant Sadurní.

El perfil del ciutadà sadurninenc

De cada 100naixements, moren 49 persones

10049

17,7%9,8%

40anysde

mitjana

15 són gent granUn 20% d’aquests

tenen més de 85 anys

De cada 100 habitants:

Edat mitjana poblacióestrangera: 29 anys

Els 23% de naixements a la vilacorresponen a mares estrangeres

El 56,3% de les defuncions esprodueixen per tumors i malaltiesrelacionades amb el sistemacirculatori

67 són adults 18 són nens

10092

De cada 100persones que arriben, en marxen 92

En 10 anys lapoblació de SantSadurní ha crescutun 17,7%

El 9,8% de lapoblació de Sant Sadurní ha nascut a l’estranger

21

ACTU

ALITA

T / ENTITA

TS

Sant Sadurníregistra un 54%de participacióa les eleccionseuropees

Festes Majors al barri de la Vilarnau i Sant Llorenç Els dos primers caps de setmana

de juliol els barris sadurninencs de Sant Llorenç i Vilarnau celebraran les seves respectives festes majors.

En els darrers mesos s’ha reactivat la cohesió i la participació al barri Sant Llorenç a través de polítiques de me-diació al carrer, per resoldre alguns pe-tits conflictes sorgits als espais públics del barri. Un dels fruits recollits ha estat la recuperació de la Festa Major del Barri el primer cap de setmana de juliol.

El barri Vilarnau, a través de la comissió 1itots, el Centre Vilarnau i l’Ajuntament, també durà a terme la seva tradicional Festa Major de l’11 al 13 de juliol. A banda de les activitats més lúdiques i festives, també l’àrea de mediació de l’Ajuntament està treballant en un pla de participació per millorar la gestió, convivència i ús dels espais públics del barri.

ERC-

NEC

at-E

PD

D 1

.59

8 v

ots

CiU

1.3

31

vot

s

PSC

-PSO

E 6

70

vot

s

ICV-

EUiA

51

5 v

ots

PP

26

0 v

ots

C’s

15

4 v

ots

PO

DEM

OS

14

7 v

ots

UPyD

34

vot

s

PACM

A 3

4 v

ots

EB 2

5 v

ots

32,22% 26,84% 13,51% 10,38% 5,24% 3,10% 2,96% 0,68% 0,68% 0,50%

El Dia del refugiat, punt de partida dela 6a Quinzena SolidàriaEl passat 27 de juny, el Consell de Cooperació i la regidoria de Cooperació de l’Ajuntament, amb el suport de diversos col·lectius i organitzacions, va commemorar el Dia Internacional del Refugiat, amb l’objectiu de donar visibilitat a la situació que tenen milions de persones refugiades arreu del món i de mobilitzar la població per re-clamar la millora de les situacions que provoquen que hi hagi camps de refugiats.

La jornada va comptar amb diverses activitats, com una plantada a la plaça de l’Ajuntament simulant un camp de refugiats, un joc de pistes per a infants i joves, xerrades, cine-fòrum, sopar de carmanyola i actuació musical.

El Dia del Refugiat ha estat el punt de partida de la 6a Quinzena Solidària, que enguany se traslladat del més de novembre als primers dies de juliol i que presenta diverses propostes com el festival de cinema social i solidari, xerrades, espectacles infantils o la recepció dels infants sahrauís dins el projecte Vacances en Pau.

FESTA MAJOR BARRI VILARNAU

Divendres 11 de juliol18:00 Gimcana Infantil oberta 19:00 Entrega de premis del torneig de futbol sala infantil 20:00 Teatre creat pel grup de joves del centre Vilarnau 21:00 Tupersex 23:30 Concert de rap i beat box a càrrec de joves del barri i del municipi

Dissabte 12 de juliol16:30 Concurs de coques 17:00 Festa de l’escuma

18:00 Xocolatada 22:30 Exhibició Gimnàs Estem x tu 23:30 Ball amb l’orquestra Costa Blanca 01:30 Disco Costa Blanca Show

Diumenge 13 de juliol13:10 Eucaristia 14:00 Vermut Popular 18:30 Exhibició Sevillanes i Bollywood 19:00 Ball de vetlla amb el Duet Costa Blanca

22

CULT

URA

CASA DE LA VILA Juliol 2014

Música, teatre iespectacles a L’Istiu de l’índex

Totes les actuacions es faran a l’escenari que s’instal·larà al Pati de l’Índex, a les 22:30 hores i l’entrada és gratuïta. Hi haurà, com sempre, servei de bar. El cicle compta amb el suport de diverses entitats i col·lectius de la vila, com l’Agrupament Escolta i Guia Sant Sadurní, Tabalots, el Casal Popular El Carràs i la companyia de Teatre Un pam i dos dits

DIJOUS 3 DE JULIOLBotProjectAcrobàcies, equilibris, salts, manipulació d’objectes i humor són els elements de Collage. Un espectacle de trampolí ple de diversió presentat per aquesta companyia catalana.+info: (www.botproject.cat)

DIMECRES 9 DE JULIOLAssumpta Mercader6 contes que acaben mala-ment... o no. Una bona història sempre ha d’acabar bé?. Contes que tracten temes tan quotidians com l’amor, l’odi i la mort amb un aire agredolç i un toc d’humor.

A mitjans de març es va realitzar a l’índex una Trobada de Joves Corresponsals, en la que hi van participar 31 joves dels 4 centres de secundària que hi ha a Sant Sadurní.

DIJOUS 10 DE JULIOLBatakBatak ens presenta el seu primer disc Casa Vella. Música amb arrels, compacte, contun-dent i plena de matisos que acaba produint una proposta festiva amb molta energia.+info: (www.batak.cat)

DIMECRES 16 DE JULIOLUn pam i dos ditsEstults. A major grau d’estupidesa, major esperança de vida. Deixa la ment en blanc i aprèn dels consells dels nostres dos subjectes de prova, dos estults purs de cap a peus

DIJOUS 17 DE JULIOLVia LímitVia Límit ens presenta el seu primer disc Superherois. Pop-Rock amb molta identitat i personalitat amb un estil particular. Passi el que passi, la vida continua i no ens podem aturar mai.*Hi haurà servei d’informació del Punt Mòbil de Salut

Corresponsals

La Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Sant Sa-durní d’Anoia organitza la 26a edició de L’Istiu, un cicle d’espectacles a l’aire lliure adreçat a la gent jove del mu-nicipi i que enguany presenta cinc propostes per a les nits d’estiu. La programació inclou com és habitual l’aposta mu-sical amb grups i estils frescos, però també teatre i especta-cles de diversos formats.

Índex • c/ Pompeu Fabra, 34 • SantSadurní d’Anoia93 891 33 20 + info: www.indexjove.catwww.facebook.com/indexjov @indexjove

El projecte de correspon-sals s’emmarca dins el Programa d’Informació i Dinamització als Centres de Secundària (Pidces), que des de la Regidoria de Joventut ja fa 16 anys que es realitza, i que consis-teix en la presència d’una dinamitzadora a l’hora del pati, amb l’objectiu d’apropar informació als joves i realitzar-hi activitats de dinamització, tant dins com fora del centre.

Els corresponsals són joves que fan de nexe entre la dinamitzadora i al resta de companys, transmetent la informació del Punt i alhora, facilitant dades, necessitats i propostes. Els joves van participar en una dinàmica sobre temes de Comunicació i una altra sobre Participació. Des de l’Índex també es treballa per tal de col·laborar i donar suport als joves en aquelles necessitats d’espais que es tinguin i fer de l’equipament un espai de referència en activitats juvenils. A la trobada hi van prendre part els corresponsals de 2n i 4rt d’Eso de l’Escola Intermunicipal, els de 3er i 4rt d’Eso del Col.legi Sant Josep i els de 1er a 4rt d’Eso de Vedruna El carme i l’IE Jacint Verdaguer.

Fruit d’aquest treball conjunt amb els joves, van sorgir idees i propotes, algunes de les quals s’han inclòs al programa Fesestiu 2014, un conjunt d’activitats per joves de 13 a 18 anys que ha organitzat el mateix Servei de Joventut per aquest estiu.

23

CULTU

RA

Estiu de l’índexFesestiuDes del 25 de juny la regidoria de Joventut ha posat en marxa un ampli programa d’activitats, tallers i propostes per a joves de 13 a 18 anys sota l’etiqueta “Fesestiu”.

Els adolescents i joves de la vila tenen a la seva disposició un ventall de possibilitats lúdiques i creatives que van des de ta-llers de cuina, grafit, teatre, fins a campionats de videojocs, una gimcana, paintball, així com diverses sortides d’oci i aventura. Aquesta graella d’oferta cultural, educativa i lúdica és el fruit del treball que des de fa temps està realitzant l’àrea de joventut en contacte directe a les escoles i instituts amb els joves, per tal de recollir les seves inquietuds i interessos.

Totes les activitats compten amb preus molt assequibles, que van des dels 5 fins als 15 euros, amb un descompte del 15% per aquells que s’inscriguin a 4 o més tallers, sortides o activi-tats de grup.

Les caves tornen a obrir les portes a la poesia

Durant el mes de maig es va celebrar la 8a edició del festi-val Poesia a les Caves, que organitza el poeta sadurninenc Santi Borrell i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament.

El certamen d’enguany estre-nava algunes bodegues, com les caves Juvé i Camps, així com Mestres, i va distribuir el programa en quatre divendres a la nit.

Una altra de les novetats va arribar amb un canvi de format a la cita d’estrena, que va comptar amb la cantautora llei-datana Meritxell Gené, que va cantar i musicar els poemes de Joan Sales i de Màrius Torres, a qui homenatja en el seu darrer treball “‘Així t’escau la melan-gia’. La resta de vetllades van comptar amb la participació de diversos poetes, d’estils i temàtiques ben variades. La darrera sessió del festival va estar dedicada a poetes de les Terres de l’Ebre.

Durant la presentació del festival, Santi Borrell subratllava que el Poesia a les Caves és “un festival amb una pluralitat d’estils, que aposta i reconeix als poetes vius, que presenten la seva obra. Recollint la frase d’un amic seu, el lema del cicle seria ‘Beveu i viviu la poesia’”.

un festival amb una pluralitat d’estils, que aposta i reconeix als poetes vius, que pre-senten la seva obra. Recollint la frase d’un amic seu, el lema del cicle seria “Beveu i viviu la poesia”

Santi Borrell,organitzador Poesia a les Caves

“

“

24

ENTR

EVIS

TA

CASA DE LA VILA Juliol 2014

Vau tornar a Sant Sadurní després d’una experiència de tres anys a Londres. Com recordeu l’experiència?Anna: En acabar els nos-tres estudis sempre havíem volgut viure una temporada a l’exterior. La primera idea era sortir d’Europa, però per una qüestió de visats vam deci-dir traslladar-nos a Londres. L’objectiu era viure i treballar en un altre país i poder tornar amb més bones perspectives de futur. Com que els dos te-níem una feina relacionada amb la nostra professió i Londres és una ciutat fantàstica ens hi vam quedar més temps del previst. I a més era molt fàcil escapar-se un cap de setmana per tornar a casa.

Torneu però us trobeu sense oportunitats laborals. Com recordeu aquells mesos i com us plantegeu la possibi-litat de buscar una sortida?Anna: Vam tornar al febrer del 2011. Vaig trobar una feina a mitja jornada de seguida però el David, sabent que en el camp de l’arquitectura no hi havia gaires perspectives, ja va tornar havent-se matriculat en un postgrau.

David: La tornada va ser dura, tot i saber que les perspec-tives de futur no eren gaire

favorables teníem l’esperança que amb esforç i amb una bona preparació al darrera tot era possible. No va ser així. No em vaig quedar de braços plegats i gràcies a dos postgraus i un parell de petits projectes vaig passar aquell any una mica millor. Tot i així, el futur encara es veia fotut i

Cada vegada s’ha fet més habitual que joves preparats i amb formació marxin. Què en penseu?David: Penso que el món s´ha fet petit i que un ha de trobar el lloc on pot viure millor. Tothom hauria de buscar el seu lloc en el món, que et respecti i et doni les oportunitats per créixer i ser feliç. Durant anys la qualitat de vida a Catalunya ha estat magnífica i encara ho és, sinó no m’explico com pot ser que encara hi hagi tanta gent que prefereix quedar-s’hi tot i no tenir feina. Nosaltres ens ho plantegem, no hi ha dia

el nostre cas és tot el contrari, aprofitem cada oportunitat per explicar com és el nostres país i la nostra cultura.

Moltes colles de cop i volta s’han trobat que els amics han acabat repartits arreu del planeta. La nostra ha acabat repartida a França, Austràlia i recentment una parella marxa cap a Mèxic. D’alguna manera, no seran només ells els que rebran la influència d’aquests països, sinó també tots els seus familiars i amics que es veuran influenciats per les experiències que explicaran els nouvinguts. Els nostres pares mai s’haurien imaginat que passarien un agost fent safaris al mig d’Uganda.

M’imagino que les noves tecnologies i les xarxes socials us ajuden a mantenir el contacte amb la família i els amicsDavid: Sort en tenim d’internet! De fet molt sovint tenim talls de llum i el que més greu ens sap és no poder estar connectats parlant amb amics, família o fins i tot escoltant la ràdio. Vam escoltar el darrer ple municipal per Ràdio Sant Sadurní! I el whatsapp i Face-book són una gran finestra al món!

Us ha costat adaptar-vos a la ciutat, la cultura, les tradicions?David: Vaig arribar sol i només baixar de l’avió ja volia tornar a casa. Els primers sis mesos sol van ser més durs. Tot i

El desig de forjar-se un millor futur laboral els va portar tres anys a Londres. Però la crisi econòmica i la manca d’oportunitats els ha empentat de nou a instal.lar-se a l’estranger. El David Martí i l’Anna Solé són una parella de joves sadurninencs que viu i treballa a Kampala (Uganda).

que no pensi en poder sortir caminant Raval avall per fer un tallat a la plaça de l’Ajuntament o sortir a sopar amb els amics a fer unes tapes a l’ Express.

La crisi ha deixat al desco-bert moltes mancances. Hi ha dos factors bàsics que faran empobrir la nostra societat si no ho resolem: el primer és el deute que ens quedarà per haver preparat a joves a les universitats i que estan inutilit-zats i el segon és el de joves que no poden desenvolupar les seves activitats i provoquen que el país s’estanqui. És molt gratificant viure a fora de Cata-lunya i tenir amics d’arreu del món, molta gent diu que quan surts de Catalunya la política catalana els veus diferents. En

Els nostres pares mai s’haurien imaginat que passa-rien un agost fent safaris al mig d’Uganda“

“vam començar a pensar en la possibilitat de tornar a marxar, aquesta vegada per motius laborals i per buscar una vida millor.

Anna: Jo vaig trobar una altra feina a jornada completa i semblava que les coses ana-ven millor. Un antic company de feina de Londres que actualment estava a Kampala, a Uganda, li va comentar al David que el despatx on treba-llava buscava arquitectes. Ens vam plantejar que ell marxés sis mesos, ja que jo tenia feina fixe, i així tornaria amb més experiència. Just va marxar ell que la meva empresa va deixar de pagar-nos el sou. Així que al març del 2013 me´n vaig anar també cap Uganda.

DAVID MARTÍ i ANNA Solé,DOS SADURNINENCS

a UGANDA

25

ENTR

EVISTA

DAVID MARTÍ CASCALES

Edat:33 anys

Professió actual:Arquitecte a FBW Group

Formació acadèmica: Arquitecte

Aficions:Futbol, art i música i la ràdio en català

ANNA SOLÉ AMAT

Edat:31 anys

Professió actual:Comunicadora científica a IITA (Centre Internacional d’Agricultura Tropical)

Formació acadèmica: Biòloga

Aficions:Cuinar, llegir i no parar quieta

així l’empresa t’ajuda molt a adaptar-te. És com una gran família i la gent d’Uganda és molt càlida i t’ajuda a sentir-te part d’ells molt ràpidament. La pobresa, carrers sense asfaltar, les cases, el desordre, tot això t’atabala al principi. Però poc a poc vas descobrint que da-rrera d’aquesta façana la vida transcorre de manera similar a qualsevol ciutat.

Anna: Jo ho vaig tenir més fàcil perquè ja estava prepara-da amb el que m’explicava el David, i amb l‘ajut dels amics que ell ja havia fet aquí. Pots arribar a tenir una vida similar a la de qualsevol ciutat europea. De fet hi ha una gran comunitat d’estrangers tot i ser al mig de l’Àfrica.

Què és el que més us ha sorprès?David: A mi m´ha sorprès moltíssim trobar-me amb una societat tan cosmopolita. Hem conegut gent de llocs molt diversos del món, gent de Colòmbia, Austràlia, Estats Units, Japó, Singapur, Alemanya o Costa Rica, fins i tot catalans! En vam arribar a ser vuit. Al-guns han anat marxant i n’han vingut de nous, però mantenim el contacte i podem relaxar-nos una estoneta parlant català.

Anna: A mi m´ha sorprès la capacitat que té la gent ugandesa! Ells són capaços d’arreglar-se-les per pujar quatre persones i un vedell a una moto i anar al mercat a vendre’l. Jo no podria!

Heu fet turisme pel país o per la zona?David: Hem fet algun safari als parcs nacionals on la fauna és increïble i el paisatge és extraordinari. Hem vist el nai-

Molt sovint tenim talls de llum i el que més greu ens sap és no poder estar connectats parlant amb amics, família o fins i tot escoltant la ràdio. Vam escoltar el darrer ple municipal per Ràdio Sant Sadurní!

“

“xement del riu Nil, ximpanzés de molt a prop, molts animals, des d’elefants a cocodrils i el que ens queda pendent són els goril·les! Diuen que és una ex-periència fantàstica ja que hi ha molt pocs països al món on es poden veure en estat salvatge, però malauradament l’entrada al parc natural és caríssima.

Com és el vostre dia a dia?Anna: Molt similar al que tindríem a Europa. Treballem de dilluns a divendres i el cap de setmana lliure. La principal diferència és el desplaçament a la feina. El transport “públic” és molt diferent. Hi ha unes furgonetes que van com a boges per aconseguir aga-far passatgers que es diuen matatos. Hi ha mototaxis, una mica més cares però molt més ràpides i t’estalvies tot el

trànsit, que a les hores puntes és caòtic.

Els dimarts fem ioga, els dijous futbol, i els divendres normalment anem a un bar amb els companys de feina. Els caps de setmana no hi ha massa oferta cultural. Abans de venir aquí pràcticament no posàvem els peus en un centre comercial i ara sembla que hi tinguem accions! Anar a comprar s’ha convertit en una activitat més per omplir les hores del cap de setmana.

La vostra família us ha vin-gut a veure. Què us diuen?David: Estan més tranquils. Van venir tots quatre l’agost passat i van veure com vivíem i com és Uganda. El xoc se´l van endur però van poder comprovar que estem molt bé.

Anna: La meva germana i una amiga seva van venir durant un mes i van explorar i conèixer Uganda molt més a fons. Fins i tot van arribar a sortir a alguns diaris d’aquí.

Quines són les vostres pers-pectives de futur a Kampala (Uganda)? Us heu marcat una data per tornar?David: Les perspectives de futur són bones perquè hi ha moltes oportunitats, tenim molt clar que volem tornar a casa, però no sabem quan. És possi-ble que passi en breu o potser abans de tornar marxem a un altre país, dependrà una mica de la recuperació econòmica. Tot i així si Catalunya és inde-pendent potser tornem abans!

Què és el que més trobeu a faltar de no viure a Sant Sa-durní al marge de la família i els amics?David: Poder caminar tranquil·lament pel carrer. Aquí no hi ha voreres i tothom cami-na i circula pel mateix lloc! Has de vigilar que no t’atropellin cada cop que surts al carrer i resulta molt estressant!

És genial quant pots agafar un ampolla de cava i assenyalar el nom del teu poble a l’etiqueta i dir als com-panys, eh! això ve de casa meva!

“

“Anna: Jo trobo a faltar molt els embotits i productes del mar! Per sort trobem pernil salat a algun supermercat. La cultura del menjar és molt diferent aquí! Uganda és el país del món on es consumeix més plàtan per persona, al voltant d’un quilo i mig al dia. I també mengen saltamartins fregits! Ah! I el millor de tot és que vam descobrir una petita botiga de vins que ens va transportar directament a Sant Sadurní, amb vins i caves Freixenet i tot el seu marxandatge: amb pòsters de les vinyes amb Montserrat de fons, ampolles inflables... És genial quant pots agafar un ampolla de cava i assenyalar el nom del teu poble a l’etiqueta i dir als companys, eh! això ve de casa meva! ´, un poble de poc més de 10 mil habitants que ven productes al mig de l’Àfrica.

26

OPI

NIÓ

Tres anys, tres alcaldesTres anys, tres alcaldes; és el lamentable balanç que fem d’aquesta legislatura a Sant Sadurní. ERC, després de fer un pacte amb el PSC que ja sabíem que no funcionaria, decideix abandonar el govern per, més tard, fer una moció de censura juntament amb CiU, i desbancar així als socialistes. Sembla que el PSC no en va aprendre del Tripartit a la Generalitat amb ERC. El resultat? Per ERC els sadurninencs només som cromos, han estat deslleials amb els seus socis de govern. Si han incomplert la seva paraula amb el PSC, qui diu que demà no la incompleixin amb CIU? El més greu és que l’han incomplert amb els sadurninencs, una irresponsabilitat. Sant Sadurní és el que menys importa a CiU i a ERC, que ara, a un any per acabar la legislatura s’han afanyat a formar govern per interessos absolutament partidistes. Ja s’han oblidat que la política ha de ser en benefici de tothom, i no només dels que t’han votat? Només importa la cadira, l’avarícia s’ha apoderat dels senyors de CiU i ERC, que s’han oblidat de Sant Sadurní. Des del Partit Popular seguirem treballant per tots els sadurninencs com sempre hem fet. Des de l’oposició també es pot governar; el PP som l’únic partit que no ha governat mai a l’Ajuntament de Sant Sa-durní però no per això hem deixat de treballar per tots els ciutadans, per tots, votin a qui votin. No ens importa la cadira, ens importes TU. El PP hem aconseguit, entre altres, l’entrada i sortida a l’Autopista en direcció Tarragona, la gratuïtat del peatge des de Sant Sadurní a Vilafranca, l’arranjament de tota la carretera comarcal C-234 de Sant Sadurní a Vilafranca, la neteja dels carrers de la vila, la supressió de barreres arquitectòniques en alguns carrers de l’Eixample, 100 places de pàrquing més al Centre, les pistes de tenis, l’asfaltat i arranja-ment de les voreres del carrer Indústria o la Plaça de l’Església per a vianants. Vam aconseguir que el CAP obrís fins les 12 de la nit (la Generalitat del Tripartit i després la de CiU va tornar a reduir l’horari a les 21h). A més, vam aconseguir una borsa de 60.000 euros per a la gent més necessitada. També gràcies al PP, a Sant Sadurní tenim el Museu del Cava i s’han posat en marxa polítiques de promoció econòmica i dinamització de la vila. El Partit Popular treballem i seguirem treballant per tothom, pels que ens han votat i pels que no, perquè el nostre únic objectiu és fer de la nostra vila un Sant Sadurní turístic, dinamitzat econòmicament i culturalment, amb carrers segurs i nets, amb polítiques socials per qui més ho necessita, i amb uns serveis públics en condicions! La nostra única prioritat ets TU.

OPINIÓ

GRUPS MUNICIPALS

ppsantsadurni@gmail.com

@carlesjimenezm / @dolorsmm

CASA DE LA VILA Juliol 2014

PER QUÈ ERC DECIDIM LA CREACIÓD’UN NOU GOVERN MUNICIPALUn pacte es fa entre gent que no pensa pas el mateix, però que acorda uns objectius comuns i que fa un vot de confiança a l’altra part per anar-los tirant endavant. A ERC, per convenciment i per les exigències dels resultats electorals, hem estat, i som, gent de pacte. Al llarg dels anys hem estat a l’oposició i al govern, amb acords amb uns partits o amb uns altres, tenint l’alcaldia o -la major part de temps- no tenint-la, perquè aquest ni ha estat ni serà un objectiu en sí mateix per a nosaltres. El nostre objectiu principal és treballar pel benestar dels sadurninecs i pel progres del nostre país, Catalunya.

Però tampoc els pactes no poden ser un objectiu en sí mateix, deslligats d’unes finalitats compartides per al poble i per al país. En un pacte, la confiança es guanya dia a dia, amb fets, amb paraules, amb capacitat d’escoltar l’altre i de saber què pot ser fonamental per a ell en un moment determinat. Si la confiança mor, és més honest reconèixer-ho i retirar-se o proposar una nova fórmula de govern que la recuperi i que permeti continuar treballant a bon ritme. I els regidors d’ERC vàrem perdre definitivament la confiança en l’alcaldessa, Sra. Mérida. Però hem estat lleials fins que el nostre cap i el nostre cor han dit prou.

Direm només que la gota que va fer vessar el got va caure quan -per finalitats partidistes-, a partir d’una nota de premsa del PSC, la Sra. Mérida va fer aparèixer el nom de Sant Sadurní en diaris estatals com La Razón, que la van utilitzar per promoure un boicot al cava tot acu-sant els regidors d’ERC d’incitar-lo! I ho feia, ves per on, en uns termes calcats als del comunicat de premsa del PSC local. Tot plegat amanit amb unes declaracions alarmistes.

Hem sigut lleials i hem vist el nostre nom i cognoms i l’empresa on treballem a la premsa escrita, assenyalats i acusats com a respon-sables d’un hipotètic boicot al cava. Hem estat acusats textualment d’irresponsables per part de la Sra. Mèrida, la que diu que no complim el que signem. Quina confiança podem seguir dipositant en un soci que ens llença als lleons? Podríem encara pensar que el PSC no s’havia adonat de les conseqüències d’un comunicat com el que van fer. Vam esperar una explicació de primera mà davant la situació crea-da Però no. Cap mínim reconeixement d’error. Cap intent de matisar, Cap gest per defensar-nos, ni a nosaltres, ni als elaboradors de cava, ni la imatge del nostre poble.

En moments excepcionals, decisions excepcionals.

ribasfjm@santsadurni.cat

27

OPIN

IÓ

OPINIÓ

GRUPS MUNICIPALS

ELS MOTIUS QUE NO SÓN MOTIUSEl que ha estat passant aquests últims dies a nivell municipal a Sant Sadurní és fruit d’una deslleialtat amb tots els seus atributs.

ERC, que va signar un pacte de legislatura amb nosaltres, el PSC, ha faltat a la seva paraula i el que és més greu, per una raó, encara que legítima, mancada de sentit comú i d’una manca de fonament espec-tacular: “perquè no els garantiem el dret a decidir” en una hipotètica consulta que encara no està ni convocada oficialment.

Com si des d’un grup municipal tinguéssim la potestat màgica o divina d’ impedir que els ciutadans s’expressin de la manera que sigui i amb els mecanismes que siguin.

Caldrà veure si aquest nou acord amb CIU arriba a bon port, ja que quan es vagin apropant les eleccions municipals del 2015, les des-lleialtats tornaran a aflorar ja que aquestes dues formacions polítiques lluitaran per arreplegar els vots més sobiranistes.

Una altra paraula, irresponsabilitat, que també s’ha fet evident per part d’ERC. Una irresponsabilitat vers la ciutadania de Sant Sadurní, pel fet d’abandonar en una nit de fosca, el govern i les seves responsabilitats, sense tenir ni la valentia d’informar-nos lleialment, de les intencions que tenien de fer un nou acord de govern amb una altra formació política.

El joc democràtic permet aquests tipus de moviments dins de les corporacions locals, això ja ho tenim clar. Però el que està passant en aquests moments de convulsió social és que tot s’hi val, fins i tot saltar-se les lleis, les normes que democràticament ens hem autoimpo-sat, amb més encert o amb menys, segons la visió de la realitat de ca-dascú. I amb això ens referim a les paraules dels nostres ex-companys de govern d’ERC quan un bon dia, no fa gaire, ens varen preguntar si estaríem disposats a saltar-nos la llei per tal de que la consulta es realitzés sí o sí.

Nosaltres els varem respondre que nosaltres acataríem la normativa vigent en aquell moment vingués d’on vingués, perquè nosaltres som demòcrates. Si ho són ells ho comencem a dubtar.

meridals@santsadurni.cat

www.susannamerida.cat

La prioritat: persones i pobleEl grup municipal de Convergència i Unió ens hem integrat des del dissabte 14 de juny al nou govern de Sant Sadurní per assumir les regidories més rellevants i estratègiques per al projecte que volem impulsar al nostre poble.

El que és fonamental, innegociable i prioritari sobre qualsevol altra qüestió és ser al costat de les persones i al capdavant de Sant Sardur-ní.

Aquesta és la visió. Persones: famílies, treballadors, botiguers, empre-saris; Poble: territori, patrimoni agrícola i urbà, teixit productiu. Liderem Acció Social, Esports, Promoció econòmica, Governació i Educació.

Des de Benestar Social, Igualtat, Salut i Consum, Àngels Canals aug-mentarà les partides dels ajuts socials i les subvencions a les entitats, amb qui treballarà colze a colze per identificar i actuar sobre les situacions de més risc.

Des d’Esports, i amb la mateixa perspectiva inclusiva i de treball col·laboratiu, Laura Salvador s’encarregarà que els discapacitats pu-guin gaudir de la piscina amb un vestidor adaptat.

Josep Subirana, encapçalant la regidoria de Recursos Humans, Pro-moció Econòmica i Ocupació fomentarà la participació d’empreses i comerços en la projecció de Sant Sadurní com a Capital Mundial del Cava, rebaixarà la pressió fiscal i impulsarà un servei d’intermediació laboral a través del web municipal.

Víctor Perxés, des d’Educació, Comunicació i Normalització Lingüística, coordinarà campanyes de foment del civisme i convivència ciutadana liderades des de les escoles.

Xavier Rojo a Governació vetllarà per la seguretat ciutadana i del nostre entorn.

I l’alcaldessa, Maria Rosell, prioritzarà per damunt de tot ser als carrers de Sant Sadurní, com sempre ha fet, al costat de les persones i lide-rant el govern municipal.

canalsva@santsadurni.cat

@ciusantsadurni