LES OBRES DE LA PISCINA, EN MARXAEQUIPAMENTS

CONGELACIÓ DELS IMPOSTOS 2014HISENDA

Compromís de l’Ajuntament amb el Casal d’AvisACCIÓ SOCIAL

Els MILLORS DESITJOS PER Al 2014

CASADE LA

VILAN. 063

NOVEMBRE2013

TELÈFONS I DADES D’INTERÈSBIBLIOTECA MUNICIPAL RAMON BOSCH DE NOYA Sant Pere, 36 / 93 891 20 33 biblioteca@santsadurni.catwww.bibliosantsadurni.blogspot.com

CAP Sant Sadurní d’Anoia C. de Gelida, s/n / 93 818 30 52 CASA DELS AVIS Torras i Bages, 16-18 / 93 891 14 66casadelsavis@santsadurni.cat

CENTRE CÍVIC VILARNAU Plaça dels Germans Segura Viudas s/n93 891 43 09ccivic@santsadurni.cat

DEPARTAMENT d’Acció Social Hospital, 11 / 93 891 30 29bsocial@santsadurni.cat

MOSSOS D’ESQUADRA Maria Montserrat, 2 / 93 657 00 50

OFICINA DE TURISMEHospital, 21 / 93 891 31 88 turisme@santsadurni.cat www.turismesantsadurni.com

OFICINA MUNICIPAL D’INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR – OMIC Hospital, 11 / 93 891 30 29omic@santsadurni.cat

POLICIA LOCALPlaça de l’Ajuntament, 1 / 93 818 30 22 policia@santsadurni.cat

RÀDIO SANT SADURNÍPompeu Fabra, 34-36 / 93 891 29 01radio@santsadurni.cat / www.radiosantsadurni.cat

CASAL D’ENTITATS Marc Mir, 15 / 93 818 42 24casaldentitats@santsadurni.cat

ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL Passeig de Can Ferrer, s/n / 93 891 00 44esports@santsadurni.cat

ÍNDEX SERVEI DE JOVENTUT Pompeu Fabra, 34 / 93 891 33 20index@santsadurni.cat

SERVEIS COMUNITARIS (Via pública, parcs i jardins)Ctra. de Masquefa, s/n / 93 891 30 33serveis@santsadurni.cat

SERVEI DE PROMOCIÓ ECONÒMICADoctor Barraquer, local 3-5 / 93 118 51 95socupacio@santsadurni.cat

ÍNDEXNOVEMBRE 2013

Nova piscina d’estiuDebat de la vila de récordEls impostos i les ordenances per al 2014Bar David, territori cavaEntrevista a Pere Bonet

CASA DE LA VILAPublicació de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. Editat pel Departament de Comunicació de l’Ajuntament.Maquetació: Azor Creatius Gràfics.D’aquest butlletí s’han imprès 5.000 exemplars a Voisin Mateu.Podeu contactar amb el Departament de Comunicació a través del correu electrònic:comunicacio@santsadurni.cat.

facebook.com/ajuntamentdeSantSadurni @santsadurni_cat flickr.com/santsadurni

478

1220

EDITORIAL

Mantenir i millorarels serveis públicsCom és habitual en el Ple d’octubre es pre-senten per la seva aprovació, els impostos, taxes i preus públics: les ordenances muni-cipals, que determinaran amb quins recursos comptarà l’Ajuntament l’any vinent.

Uns recursos que serviran per continuar oferint serveis de qualitat i, si més no, intentar millorar-los per beneficiar a tota la ciutadania de Sant Sadurní.

Serveis com la Casa del Avis, les escoles bressol , l’Escola de Música, el servei d’Acció Social i altres, serien impossible de tirar-los enda-vant sense la contribució econòmica que significa la recaptació de les ordenances fiscals i preus públics.

La proposta presentada enguany congela els impostos per l’any vi-nent: l’IBI (Impost bens immobles), IAE (Impost d’activitats econò-miques), impost sobre vehicles de tracció mecànica i l’impost sobre l’increment de valor dels terrens, no tenen cap variació respecte a l’any 2013.

Pel que fa a taxes i preus públics, alguns tampoc tindran augment res-pecte a l’any 2013 i en d’altres s’aplicarà l’IPC català del mes d’agost. També s’han incorporat noves bonificacions. Serveixi d’exemple la reducció del 50% de la taxa d’ocupació de terrenys d’ús públic amb taules i cadires amb finalitat lucrativa, que es fa una bonificació del 50% per taula i any en cas que cap dels elements col·locats a la via pública promocioni cap marca comercial, Tal com suggereix el pla de màrqueting turístic presentat recentment. Així, s’acumula una rebaixa del 75% en aquesta legislatura.

S’ha de fer esment a la col·laboració de tots el partits polítics, que amb les seves aportacions van fer possible que aquestes ordenances fiscals i preus públics 2014, s’aprovessin sense cap vot en contra, amb els vots favorables d’ERC i PSC i les abstencions de CIU i PP.

Ara tocarà preparar el pressupost 2014, que està previst passar per Ple durant el mes de gener. Un pressupost que serà difícil de quadrar degut a que molts serveis que estaven subvencionats -tot i que amb grans retallades des de 2011-, com les escoles bressol o l’escola de música, tot indica que ja no serà així. Farem tot el possible per conti-nuar donant els serveis amb la mateixa qualitat com fins ara.

JOSEP MARIA RIBASRegidor D’HISENDA

Finalitzant el 2013Segurament aquest ha estat un any difícil per a moltes persones. Estem vivint moments econòmics i socialment complexos i de regres-sió en molts dels drets aconseguits amb tants anys de lluita social. Les administracions cen-tral i autonòmica disminueixen les aportacions públiques que es destinen a l’educació, a la sanitat, a l’ajuda a les persones dependents,

a les prestacions socials, etc. També s’ha desestabilitzat la balança de forces en el món laboral que està accelerant l’empobriment de les classes treballadores.

Ens expliquen que totes aquestes polítiques responen a una sola pre-missa: la necessària austeritat. La paraula màgica que ha de solu-cionar tots els nostres mals -us animo a desconfiar de les solucions màgiques, siguin quines siguin i les digui qui les digui-. En un món globalitzat com l’actual res té una solució fàcil, ni tot se soluciona amb una única fórmula. No nego que sigui necessari ser rigorós, rígid i es-tricte en l’administració dels recursos públics, però em qüestiono què deu tenir a veure això amb laminar l’estat del benestar.

A Sant Sadurní d’Anoia, en aquests darrers dos anys i mig de legis-latura, l’equip de govern hem estat austers, tant és així que hem dis-minuït l’endeutament en aquest breu temps en més de 2,5M d’euros, però ho hem fet sense tancar cap servei públic. Al contrari, ens toca suplir econòmicament el que les altres administracions decideixen re-duir sense valorar les conseqüències pels municipis i per la ciutadania. Per posar un exemple, hem hagut de fer front a l’endarreriment dels pagaments de la Casa dels Avis i a la reducció de les aportacions a les escoles bressol i a l’Escola de Música, que han suposat un augment en el cost anual pel municipi de més de 180.000 euros. Per altra banda, hem hagut d’incorporar a les arques municipals un servei tan important per la nostra gent gran com el Casal dels Avis, fruït també d’una decisió presa des de l’àmbit privat sense avaluar les repercus-sions en els municipis afectats.

I, a més, com les altres administracions no exerceixen les seves com-petències, enguany hem augmentat fins a 130.000 euros la bossa d’ocupació local, que ja vam iniciar l’any passat, per ajudar als ciuta-dans/es que pitjor ho estan passant.

Ara que s’acosten dates nadalenques, plenes de bones intencions i propòsits pel proper any, us animo a tots els sadurninencs/es a desi-tjar que tinguem el coratge de defensar els nostres drets socials, el que ens iguala en oportunitats davant dels reptes del futur, el que ens farà ser més competents com a societat i més, molt més, humans i comprensius davant del sofriment aliè.

La ciutadania tenim drets i deures, és el nostre deure defensar els nostres drets socials. Perquè, com ens recordava una de les pancartes de les mobilitzacions dels veïns/es portuguesos, “qui dorm en demo-cràcia es desperta en dictadura”.

Bones festes i feliç any 2014!Susanna Mérida

Alcaldessa Sant Sadurní d’Anoia

4

URBA

NIS

ME

CASA DE LA VILA Novembre 2013

La intervenció, que tindrà una durada aproximada d’un any i un pressupost que ronda el milió d’euros, permetrà asse-gurar la conservació d’aquest patrimoni històric i consolidar-lo tant a nivell estructural com envolvent, possibilitant també les futures obres de condicio-nament d’aquest equipament.

En una primera fase es netejarà i s’enderrocaran tots aquells components accessoris, com els mòduls prefabricats o porxos metàl.lics, per tal de permetre l’actuació sobre el conjunt de les façanes i dels elements que es conservaran.

Es restauraran totes les façanes de l’edifici, respectant els colors i cromatismes originals. Aquesta primera fase d’obres també reforçarà els forjats, consolidarà els murs i garan-tirà la recollida de les aigües, substituïnt a més la xarxa de sanejament actual.

A més de l’edifici original de les antigues escoles, es condi-cionarà la zona del pati per tal de garantir el desenvolupament del projecte del Centre Cultural, que preveu la creació d’un pati interior que connecti l’edifici “antic” amb la part nova de l’equipament.

S’intervindrà posant les bases de tot l’espai posterior a l’edifici principal, amb la cons-trucció del soterrani a l’alçada

Durant el primer trimestre del 2014 es posarà en marxa l’arranjament i rehabilitació de les antigues escoles de la plaça Nova, una intervenció necessària i que ha esdevin-gut urgent davant l’accelerat procés de degradació que ha patit l’estructura de l’edifici com a conseqüència del pas del temps i del seu desús.

Durant el primer trimes-tre del 2014 s’iniciarà la rehabilitació de l’edifici de les escoles de la plaça Nova. Aquesta actuació serà principalment estructu-ral, però també de façanes, tancaments i cobertes. I es preveurà que la futura nova construcció que ha d’acollir la biblioteca i l’arxiu munici-pal no l’afecti, construint, ja ara, els fonaments del futur equipament.

Aquesta rehabilitació, valorada en 900 mil euros es finançarà a parts iguals, amb recursos propis així com amb una subvenció de la Diputació de Barce-lona, fruit de les gestions realitzades durant aquesta legislatura.

La rehabilitació és neces-sària si volem mantenir un patrimoni arquitectònic, situat al centre del poble i que en l’actualitat es troba en una situació de deterio-rament - i perillositat- injus-tificable. I la futura trans-formació a Centre Cultural, posarà valor la seva situació

ALBERT PRATregidor d’URBANISME

“del carrer Pau Claris on es situaria el futur arxiu municipal.

Gran part d’aquesta intervenció és estructural i, per tant, fins a la rehabilitació de la façana i l’arranjament de les parets laterals i els accessos, l’obra es farà poc visible a nivell extern.

L’actual govern de l’Ajuntament, que aposta per la construcció d’un Centre Cultural amb una nova biblioteca i l’arxiu munici-pal, posarà amb aquesta actua-ció els fonaments per abordar la viabilitat del nou equipament quan les condicions econòmi-ques ho permetin.

LES OBRES DEREHABILITACIÓ DE LES ANTIGUESESCOLES, A PUNT

“

privilegiada i la potenciació dels serveis culturals que acollirà.

Les obres, que s’han adjudicat a l’empresa GICSA amb un pressu-post de 316.792 euros, IVA inclòs, compten amb una subvenció de 200 mil euros de la Diputació de Barcelona.

El nou vas presentarà unes dimensions de 25x12,5 metres i quedarà situat a l’extrem de la zona esportiva, que llinda amb el carrer Gelida. Aquesta actuació vindrà acompanyada d’una reforma de l’actual piscina trapezoïdal, que es destinarà definitivament als banyistes infantils amb una reducció de la profunditat del vas i d’altres millores.

L’actuació inclou també una renovació i recomposició de l’entorn, adequant les tanques de sortida i la zona exterior del servei de bar. Es crearà també una nova zona de picnic, s’adaptaran les zones de platges existents a la nova normativa, es col·locarà gespa artificial, nou arbrat i es restituirà l’espai de jardineria. La intervenció es completa amb una ampliació i reforma de la sala de màquines per adaptar el sistema de depuració al nou vas exterior per a adults i a la piscina infantil.

Les instal·lacions aquàtiques de la zona Esportiva es reforcen a partir de l’estiu de l’any vinent amb una piscina exterior infan-til i una per a adults, que se sumaran als equipaments coberts,

que compten amb un vas de competició, un d’ensenyament, un d’hidroteràpia, dos hidromassatges i dues saunes.

Comencen les obres de la nova piscinad’estiu per a adults

SUPERFÍCIES

Àmbit obra 2.914,00 m²

Obres

Làmina piscina esbarjo 312,50 m²

Làmina piscina infantil a reformar 271,07 m²

Ampliació Sala Màquines 87,68 m²

Urbanització

Zona Picnic 97,79 m²

Platges Noves 360,37 m²

Reforma de platges existents 286,89 m²

Zona Verda 1.188,00 m²

A mitjans de novembre van endegar-se les obres de construcció de la nova pis-cina exterior per a adults. Es tracta d’una de les velles demandes d’inversió més reivindicades als darrers anys i que acabarà amb la llarga etapa transitòria que ha viscut l’espai aquàtic de la zona esportiva, amb un vas exterior trapezoï-dal que durant tot aquest temps ha estat compartit pel públic infantil i adult. L’actuació es prolongarà durant mig any i es preveu que estigui enllestida el maig del 2014, abans de l’inici de la nova temporada d’estiu.

5

ZO

NA

ESPORTIVA

Aquesta era una antiga demanda dels usuaris/es de la piscina i un compromís de l’equip de govern. Amb aquesta actuació ens adapta-rem plenament a la normativa d’aquest tipus d’instal.lacions, separant en dos espais dife-rents al públic adult i l’infantil

SUSANNA MÈRIDA, ALCALDESSA I REGIDORA D’ESPORTS““

Altres inversions a la zona esportiva

La regidoria d’Esports ha realitzat als darrers mesos les següents actuacions de millora a les instal·lacions de la zona esportiva:

Tanca de separació de la pista descoberta amb el camp de futbol petit. Es substituirà l’actual tanca que es troba en mal es-tat, per tal de millorar la seguretat dels usuaris. Cost: 3.100 euros

Hidromassatges piscina coberta. 1) S’adquirirà un nou sistema de dosificació automàtica dels components químics que s’utilitzen per al manteniment de l’aigua dels hidromassatges de la piscina coberta. Cost: 3.000 euros

2) Renovació del quadre elèctric que comanda els hidromas-satges, ja que els actuals estan força deteriorats i alguns no s’adeqüen a la normativa. Cost: 1.100 euros

Reixa piscina coberta. Substitució de la reixa de PVC de sobreeiximent de l’aigua del vas gran interior, que presenta una imatge deteriorada i en alguns punts pot representar un perill per als usuaris. Cost: 2.000 euros

Canviadors per a nadons. Adquisició de dos canviadors espe-cífics per a nadons per als vestidors, que substituiran les actuals tarimes de fusta, incòmodes i una mica insegures. Cost: 900 euros

6

ACCIÓ

SO

CIA

L

CASA DE LA VILA Novembre 2013

Tot i que la pluja va obligar a ajornar per segon any consecutiu la Festa del Gos, aquesta jornada es va poder celebrar finalment coincidint amb el cap de setmana de Festa Major.

SEGONAFESTADEL GOSSEGONAFESTADEL GOSDe nou el parc de la Rambla va reunir a gossos, propietaris i curiosos que al llarg del matí van poder gaudir i participar de diverses activitats com xerra-des, exhibicions d’agilitat o una desfilada canina.

Diverses entitats van prendre part també en aquesta 2a Festa del Gos amb estands informatius des d’on donaven a conèixer la seves activitats i també tenien a la venda alguns productes per a les mascotes.

Des del servei de Salut de l’Ajuntament s’insisteix en que tenir un animal de companyia implica molt més que tenir un company amb qui jugar, ja que es tracta de fer-se càrrec d’un ésser viu, que no és una joguina, i que a més ha de conviure amb la resta de veïns i veïnes per afavorir una millor convivèn-cia. Amb iniciatives com l’organització de la Festa del Gos es pretén millorar aquesta convivència entre els propietaris de gossos i els qui no en tenen, conscienciar que cal tenir els carrers nets, fomentar la comunicació entre persones i gossos per evitar conflictes i agressions, motivar infants i joves en les tasques diàries que implica la responsabilitat de tenir un gos, conscienciar sobre l’adopció responsable, evitar abandonaments i potenciar la diversió.

La zona lúdica per a gossos s’estrenarà més endavant

L’espai d’esbarjo per a gossos que l’Ajuntament instal·larà al parc de la Rambla i que estava previst que s’inaugurés coincidint amb la Festa del Gos, es posarà finalment en marxa l’any vinent.

Des del servei de Salut i la Regidoria d’Urbanisme i Via Pública s’ha estat treballant aquests mesos per donar resposta a la demanda dels propietaris de gossos de la vila i també per atendre les consultes dels veïns del parc de la Rambla, un espai cèntric del municipi i que és la ubicació escollida per instal·lar aquesta zona lúdica per a gossos.

Els responsables de l’Ajuntament van mante-nir una reunió amb els veïns de la zona per tal d’informar convenientment sobre les característi-ques d’aquesta zona i, després d’escoltar les seves peticions, es reforçarà la neteja diària i es dotarà d’una vigilància més exhaustiva del parc per tal d’assolir la millor convivència possible amb aquest nou espai d’esbarjo per a gossos i altres activitats que es duen a terme al parc.

Aquesta nova zona permetrà regular i ordenar un espai d’uns 1.600 m², que habitualment ja s’utilitza per al passeig de gossos, i amb aquesta intervenció s’evitarà l’ús indiscriminat que se n’ha fet fins ara. L’espai d’esbarjo per a gossos millorarà i endreçarà una part del Parc, ja que s’augmentarà la il·luminació, s’instal·laran bancs per seure, noves papereres i s’adequarà la zona per als propietaris i les seves mascotes.

El Casal dels Avis seguirà obertL’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia assumirà la gestió del Casal dels Avis de l’antiga Caixa Penedès, situat al Passeig de can Ferrer, amb el suport d’una comissió formada per usuaris del servei.

Després que a l’estiu la Fundació Pinnae, hereva de l’obra social de l’entitat financera, informés als municipis que només es faria càrrec dels costos de manteniment del Casal fins a finals d’any, l’Ajuntament de Sant Sadurní ha posat en marxa durant aquests darrers mesos un pla per fer-se càrrec de l’equipament i cercar vies de solució per a la seva viabilitat futura.

Fa escassos dies el govern va mantenir una reunió amb la junta creada pels usuaris per confirmar-los la voluntat i ferm compromís de mantenir obert el servei. També es va presentar el model de gestió que s’implantarà a partir del 2014. La comissió gestora de la gent gran mantindrà un paper cabdal en el funcionament del Ca-sal i l’Ajuntament cobrirà els costos de manteniment i serveis bà-sics de la instal·lació. Actualment l’Ajuntament està negociant amb la Fundació Pinnae el preu del lloguer del local que inicialment la fundació va determinar en la quantitat de 1.000€ al mes. Per tal d’abaratir costos, l’Ajuntament també està estudiant la possibilitat que l’espai sigui compartit per una altra entitat social de la vila. La

resposta de la junta del Casal d’Avis a aquesta proposta ha estat molt positiva.

El Casal, ja municipal a tots els efectes, no es limitarà als clients de l’entitat financera si no que obrirà la porta a tota la gent gran del municipi que ho desitgi. El seu horari d’obertura serà de dilluns a divendres, de tres de la tarda a nou del vespre.

Pel que fa a tallers i serveis que s’oferiran, s’estan tancant les negociacions amb CaixaBank per tal que es puguin oferir al Casal el mateix programa d’activitats per a la gent gran que ja es duen a terme a l’Esplai La Caixa del carrer Sant Antoni.

Participació rècord al Debat de l’Estat de la Vila

7

PARTIC

IPACIÓ

Algunes de les propostes no es van poder abordar durant la sessió ni tampoc els veïns presents a la sala van poder proposar-ne d’altres al llarg de l’acte, ja que el reglament del Debat limita a deu les preguntes que es poden presentar el mateix dia de la sessió . Tot i així, l’alcaldessa Susanna Mérida, es va comprometre a que el govern revisaria i analitzaria totes les aportacions presentades per la ciutadania.

Durant la primera part del Debat de l’Estat de la Vila, diversos treballadors de la Casa dels Avis es van manifestar silenciosament portant cartells i pancartes en què criticaven les mesures adoptades per l’equip de govern en relació al servei i les seves condicions laborals.

La millora dels carrers i l’estat de la via pública, la denúncia d’actes incívics i consultes sobre diversos equipaments i serveis municipals van esdevenir els assumptes centrals de debat tant entre els grups municipals com pel que fa a les qüestions plantejades per la ciutadania.

Després d’un torn de rèplica entre els grups, l’alcaldessa va iniciar el repàs de les propostes ciutada-nes presentades anticipadament a través de butlletes i el correu electrònic. La majoria, adreçades al govern, reclamaven qüestions com més espais verds, la millora de carrers i queixes d’incivisme que generen brutícia a la via pública.

La petició de millora del camí de Mas Asperó, la consulta sobre l’espai lúdic per a gossos al parc de la Rambla, inversions a la zona esportiva o el projecte del Centre Cultural a l’edifici de les antigues esco-les de la plaça Nova van ser altres dels assumptes que els ciutadans van posar sobre la taula. També van sorgir algunes reclamacions al voltant de les molèsties que ocasionen la celebració de festes i actes lúdics al carrer durant la nit, la mobilitat i el trànsit o com fomentar el voluntariat i accions en benefici de la comunitat.

El passat 13 de novembre es va celebrar el Debat general sobre l’estat de la vila, una sessió per fomentar el diàleg entre els grups polítics muni-cipal i els veïns i per incenti-var la participació ciutadana. La sessió celebrada al Casal d’Entitats va aplegar prop d’una seixantena de veïns i es van recollir més de 40 preguntes, queixes i suggeri-ments de la ciutadania.

CASA DE LA VILA Novembre 2013

CONGELACIÓ IMPOSTOS EN RELACIÓ AL 2012IBI Impost Béns ImmoblesIAE Impost d’activitats econòmiquesImpost sobre vehicles de tracció mecànicaImpost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana

INGRESSOS AJUNTAMENT 2013

Impostos directes6.657.796 euros (52%)

Impostos indirectes200.000 euros (2%)

Taxes, preus públics i altres 2.594.352 euros (20%)

Transferència corrents3.186.002 euros (25%)

Ingressos patrimonials28.406 euros (0%)

Transferències175.000 euros (1%)

TOTAL PRESSUPOSTAJUNTAMENT 12.841.562 euros

L’Ajuntament de Sant Sa-durní va donar llum verda a l’aprovació de les orde-nances fiscals i els preus públics per al 2014 amb els vots favorables dels grups del govern del PSC i ERC i l’abstenció de CiU i PP.

La proposta presentada per l’executiu congela els principals impostos per l’any vinent, com l’IBI, el d’activitats econòmiques o vehicles de tracció mecàni-ca, i augmenta algunes taxes un 1,7% corresponent a l’IPC català. La meitat de les taxes municipals incorporen reduc-cions o bonificacions.

CASA DELS AVIS*S’ha treballat en equiparar els preus independentment de la data d’ingrés a la residència

Plaça assistida. Cost mensual

TAXA SOBRE GUALS I OCUPACIÓ VIA PÚBLICA*Al 2013 es va introduir un canvi a la taxa per unificar criteris, establint dos conceptes: el gual i l’ocupació de via públicaIngressos per taxa de guals al 2012: 118.226 eurosIngressos per taxa de guals i ocupació via pública 2013: 140.815 eurosMillores a via pública (actuacions al 2013 i cost aproximat)

PREUS PISCINAReducció 20% per a famílies nombroses o monoparentals subjecte a renda. També per a pensionistes, jubilats o discapacitats.Reducció 10% titulars del carnet jove i a les activitats dirigides per a dos o més membres de la mateixa unitat familiar inscrits simultàniament.Ajustament i uniformitat general dels preus de les activitats

TAXA GESTIÓ RESIDUSS’aplicarà una reducció de la taxa del 20% de la quota als contri-buents que s’autogestionin la fracció orgànica de consum a través del compostatge, en condicions que no causin molèstia als veïns ni problemes higiènics.

TAXA PER L’OCUPACIÓ DE TERRENYS D’ÚS PÚBLIC LOCAL AMB TAULES I CADIRES S’estableix una reducció del 50% de la quota tributària en el cas que cap dels elements col·locats a la via pública publiciti cap mar-ca comercial que no sigui la pròpia de l’establiment

REDUCCIÓ DEL 30% EN LA QUOTA D’ÚS DE LA SALA DE PLENS, CASAL D’ENTITATS O LA CAPELLA DE L’ÍNDEX, per a la celebració d’enllaços civils, en el cas que un dels membres de la parella pugui acreditar un mínim de 5 anys de residència al municipi de Sant Sadurní d’Anoia els últims 10 anys.

ESCOLA MÚSICAReducció d’un 50% en la matrícula anual de l’activitat per a gent gran Edat d’Or i un 75% en la matrícula de música per a nadons.

Es congelen els impostos del 2014 i augment de l’1,7% d’algunes taxes municipals8

ORD

ENA

NCES

52%

2%

20%

25%

1%

IMPOST SOBRE VEHICLES TRACCIÓ MECÀNICADel 3 de febrer al 3 d’abril

TAXA PER PARADES DE TERRENY ÚS PÚBLIC (2 fraccionaments)Del 3 de febrer al 3 d’abril · Del 2 de juliol al 2 de setembre

IBI 3 fraccionamentsDOMICILIAT:1 d’abril / 2 juny / 3 novembre

TAXA GESTIÓ RESIDUS 3 fraccionamentsDOMICILIAT:1 d’abril / 2 juny / 3 novembre

TAXA MANTENIMENT CEMENTIRI MUNICIPALDel 4 d’abril al 4 de juny

IBI SOBRE BÉNS DE CARACTERÍSTIQUES ESPECIALSDel 4 d’abril al 4 de juny

IBI RÚSTICDel 5 de setembre al 5 de novembre

IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUESDel 5 setembre al 5 de novembre

TAXA ENTRADA VEHICLES-GUALSDel 5 de setembre al 5 de novembre

CALENDARI FISCAL 2014

2 fraccionamentsNO DOMICILIAT:Del 4 d’abril al 4 de junyDel 5 de setembre al 5 de novembre

2 fraccionamentsNO DOMICILIAT:Del 4 d’abril al 4 de junyDel 5 de setembre al 5 de novembre

Residentsadmesosabansmodificacióany 2000

Residentsadmesosdurant el període2000-2005

Residents admesosde 2006al 2010

Admesosa partir1 gener 2011

1.404 €

1.887 €

1.699 €

=

1.699 €

2010 2011 2012 2013 2014

1.319 €

1.242 €

1.543 €

1.450,26 €

1.364,42 €

458 € 156 €

9

MED

I AM

BIEN

T

“

“

L’Isidor Rando ens va animar iempentar a que calia fer alguna cosa a la vila i ens vam constituir com a grup ecologista

RAFA JARIOD, PRESIDENT D’ADEMA

L’Associació de Defensa del Medi Ambient (ADEMA) ha cele-brat aquest 2013 un quart de segle de vida. Durant anys ha estat un dels actius importants de la política mediambiental municipal. El seguiment de l’estat del llac de can Codorniu o la lluita per la contaminació i l’estat dels rius han estat al-guns dels episodis que més han marcat l’evolució d’aquesta entitat.

ADEMA celebra 25 anys

A finals dels 80 l’actual president d’ADEMA, Rafa Jariod, acompanyat d’alguns companys i amics i liderats per Isidor Rando, van cons-tituir l’associació. “L’Isidor Rando havia arribat a Sant Sadurní, havia viscut a Suïssa molts anys i es va quedar molt sorprès per la manca de sen-sibilització i respecte del medi ambient d’aquí. En aquella època era un poble bastant gris, no hi havia zones verdes i molts pocs arbres, sobre tot al barri Vilarnau i al voltant del cinturó. Hi havia diversos abo-cadors incontrolats i la imatge d’alguns indrets de la vila era bastant trist”, recorda.

Una de les primeres grans ac-cions que es recorden va ser l’any 1990 amb la plantada de 400 alzines donades per les caves Codorniu. ADEMA va impulsar la celebració de la Setmana de l’Arbre i, a més de la plantada, organitzava d’altres activitats lúdiques com una cursa popular per la natura, una paella popular, i d’altres més divulgatives, com conferències i xerrades, inicia-tives algunes d’elles que s’han mantingut al llarg dels anys.El passat mes de novembre, en el marc de la Setmana de

l’Arbre, l’entitat va organitzar una xerrada d’introducció a la permacultura, de foment de la sostenibilitat, la biocons-trucció, l’agricultura ecològi-ca, la vida en comunitat. La tradicional plantada popular és un altra de les activitats tradicionals del calendari de l’associació.

“L’exregidor Sadurní Oliver ens va ajudar molt, va dur a terme iniciatives i va mostrar-se molt sensible en la cura per l’entorn i el paisatge. També l’Albert Prat està fent polítiques i accions positives. Curiosa-ment l’Isidor Rando va ser segurament qui ens va donar menys suport. Ens deia que era l’AJuntament qui havia de

responsabilitzar-se i que a no-saltres ens tocava fer d’altres accions i buscar recursos”, confessa.

Recorda especialment Jariod una acció de protesta en què van enviar-li al president de la Generalitat, llavors Jordi Pujol, unes ampolles de cava plenes d’aigua del riu Lavernó per denunciar la gran contamina-ció de l’aigua.

“Ara els rius del nostre vol-tant estan molt millor, pen-so que s’ha avançat. Sant Sadurní és també un refe-

rent en la recollida selectiva de la brossa, però manca encara molt de civisme. Veig molt rebuig a les bosses i això vol dir que hi ha molta gent que no separa encara la brossa. I embrutem mas-sa els carrers”, es lamenta.Jariod llença un missatge per la conscienciació ciutadana i la responsabilitat. “Es consumeix desaforadament i ens estem carregant el medi ambient i els recursos. Als viatges que faig a l’Àfrica te n’adones del canvi climàtic, com es mor la vegeta-ció, l’augment de temperatures que ja són de per sí extremes”.

TAXA SOBRE GUAL I APROFITAMENT DE VORERAAl 2012 s’introdueix una modificació en aquesta taxa, se-parant el concepte de gual i el d’aprofitament de vorera per tal d’ampliar-la i fer-la més justa entre els usuaris que fan ús d’aparcament privat.

73.904 €

Ingressostaxa 2011

53%

Cost actuacions a la via pública:Arranjament vorera carrer Alacant21.500 euros

Arranjament vorera Carrer Gelida44.500 euros

Arranjament vorera Passeig Baríton Matias Ferret22.000 euros

113.648 €

Ingressostaxa 2013

Any 2011

632usuaris

GUAL

Any 2013

1.764usuaris

GUAL i APROFITAMENT VORERA

179%

Any 20111) Quota anual Gual de fins a 3 metres lineals per a 1 vehicle 54,81euros

Any 20131) Quota anual Gual de fins a 3 metres lineals + aprofitament especial 1 vehicle 36,36 euros + 20,45 euros = 56,91 euros2) Quota anual Aprofitament especial 1 plaça d’aparcament sense gual 20,45 euros

10

ENTI

TATS

CASA DE LA VILA Novembre 2013

Mari Comerut, presidenta Gat Sà

“Una colònia de gats descontrolada és un problema de salut pública”

Les lleis de protecció dels animals aprovades als darrers anys han empentat els Ajun-taments a fer-se càrrec de les seves colònies de gats i s’ha posat fi a les campanyes de batuda que es duien a terme des d’altres administracions. Al 2001 la regidoria d’Acció So-cial va incentivar la creació d’un grup de persones voluntàries que gestionessin les comunitats d’aquests felins domèstics.

L’Associació Gat Sà no vol publicitat de la seva gestió però sí sensibilitzar a la població de la importància de la seva tasca i de la seva contribució a la comunitat. Les colònies de gats neixen gairebé sempre de manera espontània. Els volun-taris disposen d’un carnet que els acredita com a personal de l’associació habilitat per alimen-tar els animals al carrer.

Capturar, esterilitzar i retornar

Una de les mesures impres-cindibles per tal de controlar el volum de les colònies és l’esterilització dels animals. La intervenció quirúrgica i el trac-tament dels animals s’eleva a uns 180 euros en el cas de les femelles i a uns 80 euros els mascles. “Hem decidit prioritzar les gates, en pocs mesos entren en zel, es poden reproduir tres o quatre vegades a l’any i a partir del segon part acostumen a tenir molts més cadells. Per tant, neixen més gates i el problema

Des de fa més d’una dècada una quinzena de voluntaris del municipi s’agrupen a través de l’Associació Gat Sà per tal de fer un seguiment a les colònies de gats que es troben al carrer.

entra en una espiral exponen-cial”, alerta la Mari Comerut.El pressupost de l’entitat, que cobreix els costos d’esterilització, alimentació i conservació de les colònies supera àmpliament els 2.000 euros que l’Ajuntament aporta anualment, una diferència que es cobreix amb aportacions, donacions i, sobre tot, la con-

tribució directa dels voluntaris de l’associació. Enguany les despeses han rondat els 7.000 euros. L’Ajuntament cedeix també a l’associació una de les casetes dels mestres del Passeig de can Ferrer perquè

hi puguin deixar els gats que han estat intervinguts o que es troben malalts. A més, Sant Sadurní tornarà a participar al Centre d’Acollida d’Animals domèstics (CAAD) de l’Alt Penedès per tal de rebre el su-port de la Mancomunitat en les campanyes d’esterilització.

Al 2013 s’han intervingut quirúrgicament 19 exemplars. L’Associació té comptabilit-zades unes 23 colònies a la vila, 14 de les quals reconegu-des – tot i que no totes estan senyalitzades –. I a les colònies controlades, Gat Sà apunta que sumen prop de 170 gats.“Els gats contribueixen deci-didament a eliminar les rates. Són, a més, animals molt nets. Nosaltres només els alimentem amb pinso, la brutícia que hi ha de menjar i d’altres residus és fruit de l’acció d’altres perso-nes”, defensa la presidenta de Gat Sà.

Els voluntaris fan, en la mesura que poden, les tasques de neteja de les colònies i les zones en què deixen el menjar i l’aigua. En alguns casos s’hi han instal·lat uns tubs de formigó o canonades que protegeixen el menjar de la meteorologia.

A l’inici de la seva activitat es va realitzar una important tasca de control de les colònies, però la manca de recursos i el des-gast dels voluntaris ha fet que, amb els anys es perdi part de la feina feta.

Comerut sentencia que “els

Podem assumir que la població noentengui o vulgui que es destinindiners públics aesterilitzar gats, però sí ha d’entendre queuna colòniadescontrolada és un focus d’infeccions, paràsits

“

“L’efecte buit

Buidar una zona que és hàbitat de gats, matant-los o reubicant-los en refugis, cases o en altres colònies, no només és un acte cruel cap a l’animal, sinó que s’ha de-mostrat que és un fracàs per acabar amb els problemes que la no-gestió de la colònia hagi ocasionat. Cada vegada que els gats són eliminats, la població es recupera a través d’un fenomen natural cone-gut en biologia com “efecte de buit”.

L’efecte de buit és un feno-men científicament reconegut a tot el món, i que no només afecta els gats, sinó a tots els animals, també amb d’altres amb els què com-partim hàbitat: coloms, porcs senglars, cotorres. Causar la mort o eliminació de la població original no implica per a res eliminar aquests re-cursos, sinó que només crea un “buit” que atraurà inevi-tablement a altres exemplars que viuen a prop. I que, si no estan esterilitzats, aconsegui-ran que la colònia recuperi el mateix número d’individus.

gats no desapareixeran i estan protegits per la llei. Mantenir-los suposa una fórmula menys agressiva amb el medi ambient que els procediments químics de desratització. No negarem que som defensors dels animals, però hi ha una funció innegable en benefici de la salut”.

Índexmaniasupera ambnota la seva estrena

11

CULTU

RA

Índexmania va esdevenir un fi de festa al 25è aniversari de l’Estiu de l’Índex. Durant la primera part de la jornada es va aprofitar per presentar les propostes que marcaran l’inici d’un nou cicle del servei de Joventut, en què es vol potenciar projectes com l’oferta d’activitats per a joves i la figura dels corresponsals per mitjà del programa PIDCES d’Informació i dinamització als centres de secun-dària. Un taller de descoberta d’experiments i el món de la física o un tast musical amb diverses formacions i alumnes de l’Escola de

Malgrat la meteorologia adversa, en un cap de setmana molt plujós, la regidoria de Joventut, amb el suport de diverses entitats i col·lectius locals, van impulsar una novedosa i interes-sant jornada cultural i lúdica batejada com a Índexmania. Tot i que els aiguats van obligar a celebrar tots els actes a cobert i que es suspenguessin algu-nes activitats de carrer, la iniciativa va comptar amb una notable participació i assistència de públic de diverses edats.

Música van omplir la programació pel matí i per la tarda van conti-nuar les propostes amb teatre, música, dansa i exposicions.

Montse Medall, regidora de Joventut, va destacar la presència de públic al llarg de tota la jornada malgrat el mal temps. “Han participat de la festa persones de totes les edats i, a més, ha vingut gent a l’Índex que no és usuària habitual, i aquest era també un dels objectius que perseguíem”.

CASA DE LA VILA Novembre 2013

12

CO

MER

Ç L

OCA

L

“Estava treballant a la construc-ció i em vaig adonar que no era el meu món. Durant el servei militar vaig estar treballant a l’hosteleria, m’agradava i vaig pensar que podia intentar-ho”. Ell és el David Cruces i regenta un dels locals de referència a la vila, el Bar David, al carrer Montserrat.

Al juny del 96 es va posar al capdavant d’aquest negoci que, malgrat la crisi i els alt-i-baixos, ha sabut posicionar-se i guanyar-se un lloc privilegiat a la vila. “El local ha anat evolu-cionant cap a donar més servei durant el dia. Abans era un bar que també estava orientat a la nit, cap a un pub musical, i ara la nostra activitat se centra en els esmorzars, les tardes i vespres”.

Com ell diu, és un bar de la gent, de “barri”, amb clients fixes i d’altres que s’han sumat a visitar-lo atrets per una gran relació qualitat-preu.

“Els divendres era un dels millors dies per a mi a nivell de clients però va començar a decaure i vaig pensar en la possibilitat de fer pintxos i “montaditos” com a reclam per a reactivar el negoci”. A banda d’aquestes propostes per picar, l’oferta de cava és l’altra gran targeta de presentació d’un local que ha aconseguit, amb els anys, unes vendes absolu-tament espectaculars i que el converteixen en un fenomen in-sòlit. Aconsellat per algú proper del seu entorn, va començar a oferir cava a copes. D’aquesta manera va anar estimulant

el consum des de la barra i convertint-se en ambaixador del nostre producte estrella.

On el cava li guanya la partidaa la cervesa

Setmanalment s’obren una mitjana de 140 ampolles, i tanca l’any amb unes xifres que s’acosten a les 1.300

caixes de cava. “Quan vaig començar havia d’anar a veure les bodegues i negociar amb ells. Ara aquesta situació s’ha invertit i caves de prestigi i nivell han començat a interessar-se pel bar”.

“El marge que em queda amb el

cava és petit, però serveixo tan-ta quantitat que això em permet aconseguir millors preus de les bodegues. Oferim una gamma i una qualitat de caves molt bona i crec el preu de la copa i de l’ampolla és més que raonable pel client”.

La seva clau ha estat conside-rar el cava com un producte de consum habitual. “Em quedo el

El que jo faig ho podrien seguir d’altres locals i ajudaríem tots a promocionar el cava, un sector que a Sant Sadurní ens dóna molt. A la gent d’aquí i a la que ve de fora li agrada el nostre producte. Si li dones un bon preu, molt millor.

““

El Bar David,territori cava

Arriba a destapar fins a 60 ampolles de cava un divendres qualsevol. Compta amb una clien-tela fidel, que ha anat construint amb els anys amb una recepta clara: oferir bon producte a un bon preu.

mateix marge per una cervesa que per una copa de cava. No l’he considerat un luxe, com fan a d’altres llocs, si no que he preferit afavorir que es consu-meixi cava. I això la gent ho valora molt. Aquí venen clients a beure cava, i la cervesa la fan a d’altres llocs”.

“El que jo faig ho podrien seguir d’altres locals i ajudaríem tots a promocionar el cava, un sector que a Sant Sadurní ens dóna molt. A la gent d’aquí i a la que ve de fora li agrada el nostre producte. Si li dones un bon preu, molt millor”. Actualment serveix al seu bar més d’una quinzena de marques diferents, totes elaborades a la capital del cava.

Preguntat sobre què troba a faltar en el sector i què cal per donar-li una empenta, no té dubtes. “Manca molta més col·laboració entre les bode-gues i la restauració local. El cava és el nostre producte i l’hem de potenciar. Per a les bodegues, el Cavatast no és el millor lloc per a fer venda, però en canvi els bars, els restau-rants d’aquí, podem aportar-los molt. No demano que ens regalin el producte, però crec que ens podem ajudar molt els uns als altres”.

13

CULTU

RA

Durant el segle XVIII, Sant Sa-durní de Subirats, amb l’impuls agrícola i el seu creixement, va anar prenent cada cop més protagonisme sobre la resta de parròquies del terme. La manca de poder en la presa de decisions va motivar una de-manda cada cop més creixent d’autogovern fins a sol·licitar la separació de Subirats.

El 16 de març de 1764 es va lliurar la reial cèdula que con-cedia la llicència i facultat de la parròquia i vila de Sant Sadurní per tal que es governés per ella mateixa i separadament de la

Les regidories de Cultura de Sant Sadurní i Subirats treballen intensament des de fa alguns mesos per presentar, amb el suport de les entitats locals, un complet programa d’activitats que s’impulsarà al 2014 per celebrar el 250 aniversari de la independència de Sant Sadurní d’Anoia de Subirats.

Sant Sadurní i Subirats commemOREN ELS 250 ANYS DE LA SEVA SEPARACIÓ

resta de parròquies. El 28 de maig es celebrava l’acte institu-cional de separació. Isidre Riba fou nomenat batlle provisional, però va ser Joan Notó qui prengué finalment possessió oficial del càrrec el 26 d’agost de 1764. Fa poques setma-nes es va dur a terme al Casal

A finals de novembre es va conèixer el veredicte del logotip que esdevindrà la imatge d’aquesta efemèride. La proposta de l’Emma Rafecas va ser escollida com la guanyadora per un jurat format pels regidors de Cultura dels dos municipis, tres artistes o dissenyadors de Subirats i Sant Sadurní, una persona vincula-da al món de la història local i un vot popular entre l’opció preferida pels usuaris a la xarxa social Facebook. El concurs estava dotat amb un premi de 300 euros.

BIBLIOTEQUESAMB D.O.

La Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d’Anoia ha participat durant aquest mes de desembre al projec-te “Biblioteques amb DO”, una iniciativa del Servei de Biblioteques de la Genera-litat de Catalunya que en el decurs de 2013 dedica la seva atenció a les denomi-nacions d’origen vitícoles catalanes.

Al llarg d’aquestes setmanes s’han dut a terme xerrades, concerts, poesia i altres

activitats culturals maridades amb el Cava Jaume Giró i Giró Elaboració Artesana 2011. Per a l’ocasió també s’ha editat una etiqueta especial i una placa de cava commemorativa.

Durant tot el mes Mercè Beneit i Maria José Torres exposen a la biblioteca (2) Mirades D.O., una col.lecció de peces de ceràmica inèdites i creades especialment per l’ocasió. El programa Biblioteques amb D.O. es clou amb un concert de Jazz d’Albert Caire Trio.

d’entitats una conferència a càrrec de Josep Mata, presi-dent del Centre d’Estudis de Subirats i el sadurninenc Joan Rosell, acompanyada d’una ex-posició sobre el “Bicentenari de la batalla de l’Ordal i la Guerra del Francès”. Aquest acte va ser un dels preludis abans de

l’inici oficial del programa de celebració dels 250 anys de la constitució de Sant Sadurní d’Anoia.

Programa d’actes

El proper 13 de gener es durà a terme la presentació oficial dels actes del 250 aniversari a l’Escola de Viticultura i Enologia d’Espiells. La intenció és que al llarg de l’any es puguin celebrar actes culturals i lúdics al voltant d’aquesta celebració, amb la col·laboració de Subirats. Durant els primers mesos del 2014 estan previstos una caminada popular, un concurs literari, un concert i una trobada de bestiari dels dos municipis.

L’1 de juny tindrà lloc l’acte institucional de commemoració a la Fassina de can Guineu. A la segona meitat de l’any hi ha d’altres propostes com una tro-bada de folclore, una caminada o un concurs de pintura.

CASA DE LA VILA Novembre 2013

FESTA MAJOR 2014

14

FEST

ES

Tot i el fred, moltes de les activitats de la Festa Ma-jor van arrossegar a grans i petits al carrer

La paròdia musical de “Ca-rinyo, lo nostre no funcio-na” entre l’alcaldessa i el primer tinent d’alcalde va tancar una divertida i fresca Lectura dels versots dels Diables Se M’n Refum

Els espectadors, entre ells diversos regidors de l’Ajuntament, van participar activament a l’espectacle Òpera amb tu al Celler de la Fassina

15

FESTES

Canal a YoutTube de l’Ajuntament de Sant Sadurníwww.youtube.com/ajstsadurni

Galeria de fotos:www.flickr.com/santsadurni

Prop de 50 participants van prendre part en el Concurs de Pintura Ràpida de Sant Sadurní. El primer premi se’l va emportar l’igualadí Josep Millàs.

Els Diables locals també van fer una visita a l’escola bressol La Fil.loxereta

L’Escola de Música va oferir un concert solidari a benefici de la Creu Roja

Els espectadors, entre ells diversos regidors de l’Ajuntament, van participar activament a l’espectacle Òpera amb tu al Celler de la Fassina

Fotos: Ajuntament de Sant Sadurní i Disseny i Fotografia Ivan

Lectura dels Versots

Els grups locals van oferir una marató de música a la sala d’actes de l’Ateneu

Enguany, el Patronat de Turisme de Sant Sadurní va encarregar un sondeig d’opinió a l’empresa Demoscopics Institute per tal de recollir una valoració qualitativa i quantitativa dels visitants en la passada edició del Cavatast. Quin és el perfil del visitant que ens visita? Quina valoració en fa?

Aquestes són algunes de les dades i aspectes més rellevants d’aquest estudi realitzat a 290 persones i que reforcen la imatge de la fira de tast de cava i gastronomia com un gran atractiu per a la promoció econòmica i turística de Sant Sadurní i una mostra que aconsegueix fidelitzar molts visitants, els quals tornen any rere any a degustar els millors caves a la seva capital.

Perfil visitant Cavatast

Edat:

Procedència:

CASA DE LA VILA Novembre 2013

Les xifres de la 17a edició del Cavatast, amb 35.000 visi-tants, 66.000 degustacions, de les quals 45.000 de cava i 21.000 gastronòmiques, 730 actes de compra a la botiga del Cavatast, amb 1.900 ampolles de cava venudes, confir-men el creixement de la mostra, que paral.lelament treballa també des de fa uns anys per reforçar la qualitat i oferir una major experiència al visitant.

16

CAV

ATA

ST

Qui ve al Cavatast, hi torna

Sant Sadurní30%

Resta comarca Alt Penedès

19%

Resta provínciaBarcelona

37%

Girona, Lleida, Tarragona

12%

Resta d’Espanya1%

Estrangers1%

El diumenge de Cava-tast, un 58% dels visi-tants procedien de la província de Barcelona (excepte Alt Penedès i Sant Sadurní)

Un 71% dels visi-tants ja ha vingut a alguna altra edició del Cavatast i un 45% ho ha fet en més de deu ocasions.

Cita fixa al calendari.Un 78% dels as-sistents sap que es celebra el Cavatast perquè és un esdeveni-ment anual i també per coneguts i familiars

El 99% dels enquestats repetiria en una properaedició del Cavatast

DEMANDES DELS VISITANTS· MÉS ESPAIS D’APARCAMENT UN 17%

· un 16% millorar el sistema de tiquets i un 14% les aglomeracions dels estands

· Un 18% dels enquestats no milloraria res de la mostra

2 de cada 3 visitants consideren correctes els preus dels tiquets

18-30ANYS

31-40ANYS

41-50ANYS

51-60ANYS

+60ANYS

10%

26% 27%23%

14%

PROCEDÈNCIA

Activitats

28% dels visitants van dinar a algun restaurant de la localitat amb motiu del Cavatast.

11% van participar en alguna de les activitats complementàries de la mostra.

18% compra cava.

41% només a la fira.

SATISFACCIÓ I MIRANT EL FUTUR AMB OPTIMISME

El Cavatast 2013 ens ha satisfet i molt. L’objectiu principal de ser fira i aparador de qualitat i referència es consolida i a més, els nú-meros de visitants i degustacions a l’alça ens acompanyen. Això ens esperona a seguir construint, dia rere dia, any rere any i ja en duem 17!, a partir de noves fórmules de participació i debat, tot teixint i consolidant xarxes, de poble i territorials, que ens duguin a una revalorització dels nostres actius turístics i la conseqüent promoció econòmica que comporta.

Aquí ens hi trobem tots com a actors principals: administració i empresa privada cercant les aliances necessàries i sobretot els ciutadans. En el nostre cas, sadurninecs i sadurninenques que són generosos amfitrions i excel·lents ambaixadors del Cavatast arreu. Això garanteix una part d’aquest èxit, evidentment creure que és possible i finalment la professionalitat, l’experiència i la perseverança.

Joia, identitat, tast, cava, plaer, gastronomia, festa, cultura i comerç s’han enllaçat a la fira, fent-la cordial i oberta, tot exer-cint Sant Sadurní com a capital del Cava dins el nostre preuat Penedès. Ben cert és que queda encara feina per fer i millorar:

Jep Bargallóregidor dE COMERÇ i TURISME“

“

consolidar espais professionals i comercials pels expositors i seguir aprofundint en la millora de les condicions de tast pel visitant.

Ara és moment d’avaluació i diagnòstic compartits. Ja recollim des del primer minut els suggeriments i propostes. Això sí, des de l’optimisme d’haver realitzat una gran verema. Gràcies a tothom.

Marc Boschentra a l’Escolania de Montserrat

“Els meus fills han viscut la música a casa d’una manera natural, però fins fa poc no vam posar excessiu èmfasi en donar-los una educació musi-cal”, apunta la Laura. “L’any passat va començar a donar classes particulars i al segon dia, la Carme Julià, pianista, mestra jubilada i directora de la Coral de Gelida Vallbardi-na, ens va demanar que volia parlar amb nosaltres i ens va dir que el Marc reunia tots els requisits per ser un escolà i ens va animar a intentar-ho”.L’Escolania la integren una cin-quantena de nens que confor-men un cor de veus blanques i que canta cada dia a la Basíli-ca de Montserrat. La conside-ració de centre integrat facilita als alumnes compaginar alhora els ensenyaments generals obligatoris i els musicals amb la seva participació en el cor, des de quart de primària fins a segon d’ESO. Prematurament poden sortir de l’escolania i no completar el cicle si els canvia la veu.

El Marc anirà superant en els mesos posteriors i de manera accelerada diverses proves per examinar-li la veu, el domini del llenguatge musical, però també el caràcter, l’adaptació i la sociabilitat amb una jornada de convivència de 24 hores a l’Escolania. “Volien veure com era el nostre comportament, si podíem estar en silenci, què fèiem amb els altres nens, si ens barallàvem o no”, apunta el Marc. Els pares recorden es-pecialment les proves escrites per avaluar els seus coneixe-ments generals i acadèmics, que es van prolongar durant quatre hores.

Finalment i després d’un mes de suspens, l’Escolania aprova l’ingrés del Marc per

a aquest curs en què viurà un procés d’adaptació i integració gradual al cor. “Ell surt cada dia a salve, es vesteix amb la saia i el roquet, acompanyen els monjos i de mica en mica van aprenent tota la litúrgia d’aquests actes i la seva parti-cipació al cor”, precisa el Joan.

17

ENTR

EVISTA

Els meus fills han viscut la música a casa d’una manera natural, el seu pare toca el violí i la seva mare canti i ja des que estaven al ven-tre matern ja han tingut aquesta experiència. Però realment fins fa poc no vam posar exces-siu èmfasi en donar-los una educació musical i l’opció d’entrar a l’escolania tampoc la vam buscar nosaltres.

“

“La vida a l’escolania

“El canvi és molt gran”, reconeix la Laura. “Entrar a l’Escolania ha suposat deixar la seva escola a Gelida i els seus amics i

El Marc Bosch Manzano va néixer a Gelida, té nou anys i va venir a viure fa un parell d’anys a Sant Sadurní amb els seus pares, la Laura i el Joan i el seu germà petit, Gabriel. El seu pare és violinista, professor a les escoles de música d’Hostalets de Pierola i de Palau Solità i Plegamans i forma part de diverses orquestres de renom com la Simfònica de Sant Cugat o la del Vallès, entre d’altres. La Laura canta i combina aquesta passió com a docent en un centre infantil. La parella forma el duet musical Emocions, que ofereix espectacles familiars i contes musicats.

viure fora de casa de dilluns a divendres. Per a tots ha estat difícil, però el Marc és molt noble i responsable i intenta fer el màxim perquè no patim”. Una educadora està pendent del grup quan no fan classe. “Allà exerceix de mare de tots ells”, assenyala.

“També és una experiència molt gran per al Marc. Els ensenyen a ser persones, responsables i autònoms des de ben petits”, afegeix el Joan.

El Marc ja ha començat a forjar

amistats al seu grup de quart de primària, en què hi ha tan sols 12 nens. “Em relaciono sobre tot amb els més tran-quils, el Roc, el Jo Marie i el Biel. La resta són molt moguts i a vegades costa relaxar-se a l’hora de dinar o quan anem a dormir”. Cada nit té una estona per conversar amb els seus pares per telèfon.

A quart de primària es lleven cada dia a les 7:20 del matí, es dutxen i després d’esmorzar fan una hora d’estudi, llegint i fent els deures abans de començar les classes, amb descans de pati inclòs. A la una del migdia, tots els escolans surten a cantar. Després del dinar, tenen una estona per descansar i després comple-ten l’horari escolar amb una hora de classe. A les tres de la tarda inicien les classes de llenguatge musical, berenen, sessió de repertori i estudi d’instrument – piano i un se-gon que se’ls assigna, el Marc fa flauta travessera-, cant de salve, i completaran la jornada amb el sopar, a tres quarts de vuit. Després, temps lliure, que anomenen recreació, fins a tres quarts de 10, en què juguen a jocs de taula, ping-pong, videojocs o descarre-gant adrenalina a la pista del poliesportiu. A partir de l’any vinent, la setmana començarà el diumenge, dia en que tenen actuació del cor al matí i as-saig a la tarda.

“Els pares paguem una part. Tot el cost de l’educació bàsica, la manutenció i l’allotjament i tres hores de formació mu-sical diària serien difícilment assumible per la majoria de les famílies si no se’t brinda una oportunitat com la de l’escolania de Montserrat”, re-

18

ENTR

EVIS

TA /

PRO

MO

CIÓ

ECO

NÒ

MIC

A

CASA DE LA VILA Novembre 2013

A principis de novembre el celler Gran de la Fassina de Sant Sadurní d’Anoia va acollir el primer taller de gastrosexolo-gia que s’ha impartit a Catalunya, de la mà de la psicòloga gallega Mónica Novas, qui va acompanyar el tast de diversos plats i productes de Sant Sadurní com el cava i la xocolata amb explicacions, vídeos i experiències sobre els mecanis-mes del plaer.

El regidor de Promoció Econòmica, Jaume Amigó, va obrir l’acte explicant als assistents com va sorgir de forma casual l’oportunitat de fer aquest taller i va destacar la vitalitat la ponent i la genuïnitat de l’activitat. L’acte l’organitzaven Simon Coll Xocolaters, el Restau-rant La Cava d’en Sergi i Cal Feru eno-cultura, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Sadurní i el CIC Fassina. La cita va congre-gar prop d’una setantena de participants.

La importància de la suggestió

La gastrosexologia intenta explicar els mecanismes d’excitació que s’amaguen en el plaer de menjar o de cuinar per un comensal.Mentre en Sergi Torres, de La Cava d’en Sergi, cuinava en una cuina improvisada en un racó de la Fassina, i amb les explicacions del sumiller Xavi Roig relatives al maridatge dels caves amb cada tast, Mónica Novas anava desgranant la importància de posar-se un davantal per cuinar, dels aromes i gustos de la infància i del per què ens agrada el dolç, el salat o el picant. Simon Coll va presen-tar una xocolata picant per a la ocasió i els participants al taller van aprendre tècniques per potenciar les sensacions de plaer a la nostra vida diària.

Podeu trobar més informació sobre aquest àmbit al web de Mònica Novas www.gastrosexologia.com.

coneix la Laura. La Generalitat de Catalunya cobreix una part de les despeses de personal del centre, que també compta amb aportacions d’espónsors i patrocinadors.

Tot i que l’Escola és cristia-na, reben formació religiosa i participen en actes de litúrgia, els pares del Marc asseguren que la direcció no és massa estricte amb com viuen la fe les famílies dels escolans.

“Quan acabi el seu pas per l’Escolania podrà continuar es-tudiant a qualsevol institut o bé a un centre de Barcelona amb el que l’Escolania tenen conveni i seguir ampliant la seva forma-ció musical”, apunta la Laura. Potser els podria tocar de nou viure l’experiència amb el seu fill petit, el Gabriel, de qui asseguren té també una gran veu per ser escolanet.

El Marc és el tercer nen procedent de Sant Sadurní que accedeix a l’Escolania de Montserrat. El seu predecessor va ser el Da-vid Hernández. Va néixer el 1976 i amb deu anys va iniciar els seus estudis a l’escolania de Montserrat. Posteriorment continuarà els seus estudis al conservatori de Terrassa, es diplomarà en magisteri a la Universitat de

Introducció a la gastrosexologia

Barcelona en l’especialitat d’Educació Musical i anys més tard es llicenciarà en Musicologia per la UAB. Actualment, desen-volupa la seva tasca professional en l’àmbit de la docència a Sabadell i dirigeix la Polifònica de Vilafranca.

Hernández és, a més, membre fundador de la Capella de Música de Montserrat i al llarg de la seva trajectòria a parti-cipat en nombrosos festivals internacionals i espais per a la televisió.

“Jo guardo un bon record de l’escolania. Per a mi va ser una gran experiència. És una escola diferent entre les diferents, excepcional, en què descobreixes món. T’ofereix l’oportunitat d’anar pel món, viatjar i tenir un aprenentatge musical molt professional”, assegura el David.

“L’Escolania de Montserrat té una història de segles. Tenen un bagatge, unes inèrcies, que fan que tot funcioni. Evidentment et donen un ensenyament artístic musical d’una gran qualitat. En el meu cas aquesta etapa em va ajudar molt perquè vaig optar per continuar en aquest món, però no necessàriament t’has de dedicar professionalment a la música. És una fase més de creixement i coneixement personal”.

“No sóc ningú per donar consells, però al Marc li diria que gaudeixi al màxim d’aquesta oportunitat d’estar a una escola tan diferent. Com a tot arreu hi ha coses més bones i d’altres que menys, però al final t’has de quedar sempre amb el que t’aporta de positiu i formar part de l’Escolania ho és”.

19

SOM

SAN

T SAD

URN

Í

3a Nit Empresarial de Som Sant Sadurní

Robert Cardús, president de SOM Sant Sadurní, va donar la benvinguda als assistents que van omplir el celler Gran de la Fassina, agraïnt l’esforç del teixit empresarial local en aquest context de crisi i defen-sant els valors del comerç de proximitat.

L’acte, conduït pel periodista Sergi Fernández, va iniciar-se amb un debat-col.loqui al vol-tant del programa Reempresa, un nou model d’emprenedoria que fomenta la continuïtat d’empreses que són viables econòmicament i que cerquen un relleu en la seva propietat i direcció. Albert Colomer, direc-tor del Centre de Reempresa de Catalunya, acompanyat pels empresaris Alberto Cadenas i Antoni Berné, van aprofundir en aquesta iniciativa que tre-balla per evitar la desaparició d’empreses facilitant el traspàs de negocis i projectes.

Després del sopar, en què hi participaven els restaurants Cal Blay Vinticinc, Hotel Fonda Neus, Hotel Restaurant Sol i Vi, a més de Ca l’Arseni i Xoco-lates Simon Coll, es va dur a terme el lliurament de premis i reconeixements d’aquest 2013.

Els premis a les empreses des-tacades en comerç, indústria, serveis i emprenedoria van ser per la Cansaladeria Cal Mique-ló, caves Recaredo, Restaurant cal Ticus i Social Mirror. caves

SOM Sant Sadurní va celebrar aquest dissabte 30 de novem-bre la tercera edició de la Nit empresarial, punt de trobada per impulsar la cooperació i estimular les sinergies dels diferents sectors econòmics, i que és també un espai per al reconeixement de l’esforç i la feina ben feta de les empreses, col·lectius i persones de l’àmbit local.

Gramona va rebre la distinció com a empresa destacada en Responsabilitat Social Empresa-rial per la seva participació en iniciatives solidàries com la Ma-rató de TV3 o la lluita contra el càncer de mama, entre d’altres.També es va voler reconèixer el projecte col.laboratiu dels res-taurants i el forn ca l’Arseni en els sopars de les tres edicions de la Nit empresarial.

En la categoria d’entitats i asso-ciacions destacades, el premi va recaure en el Cau Sant Sadurní, l’agrupament escolta i guia del municipi, que des de fa anys forma i contribueix a l’educació de nens i joves de la vila. En

l’apartat de reconeixements personals es va premiar a Pere Domingo, el `Pere Pau de les bi-cicletes´, per la seva trajectòria professional i iniciativa empre-nedora en els sector comercial, de l’automoció i distribució i dis-seny de maquinària i materials per al sector del cava.

SOM Sant Sadurní va atorgar el premi a sadurninenc de l’any a Santi Valldeperas, cinquena generació de terrissers i reco-negut recentment com a Mestre Artesà pel Consorci de Comerç, Moda i Artesania de la Genera-litat de Catalunya.

El regidor de Comerç i Turisme de l’Ajuntament, Jep Bargalló, va tancar el lliurament amb una intervenció en què va exaltar la tasca de SOM Sandurní i la necessitat d’apostar pels serveis i comerços que tenim més a prop i que són garantia de qualitat i confiança.

La Nit empresarial es va cloure amb música de la mà del grup Jazzul, amb David Chueca a la guitarra i Sònia Linares, que van presentar alguns temes del seu primer àlbum, Natural.

Campanya de Nadal

A la vetllada també es va presentar la campanya de Nadal i el vídeo en què han participat més d’una cinquantena d’empresaris i comercials de la vila amb el lema Queda’t a Sant Sadurní, enlloc et sentiràs com a casa, per a promo-cionar els valors del comerç de proximitat i que ja es pot veure al web de l’entitat www.somsantsadurni.com i a YouTube.

Pel que fa a la campanya nadalenca, enguany SOM Sant Sadurní celebrarà el 24 de desembre un sorteig de 1.000 euros entre totes aquelles compres realitzades amb la targeta de fidelització entre el 2 i el 23 de desem-bre.També s’obsequiarà amb regals i es sortejaran lots de Nadal amb cava i torró i xecs regal entre els clients que omplin les butlletes de participació.

El Nadal també es farà notar al carrer, recuperant el fil musical durant la campanya i les festes. I també amb la col·laboració de les mares delegades de l’escola La Pau, que tots els dissab-tes a la tarda del mes de desembre faran cantada de nadales, tallers de pintura i decoració nadalenques a la zona comercial del centre.

20

ENTR

EVIS

TA

CASA DE LA VILA Novembre 2013

PERE BONET: “La DO cava és una denominació d’origen jove i li manca encara esperit d’unitat”

El director de comunicació i conseller de Freixenet, Pere Bonet, va assolir el passat estiu la presidència del Con-sell Regulador del Cava, un càrrec el qual també optava l’exalcalde de Sant Sadurní, Joan Amat.

Aquest any s’han produït canvis a la presidència de diverses institucions del sec-tor del cava. Li sembla que hi haurà millor sintonia?

Sí, crec que ara es produeix una conjunció de persones que tenim energia i treballem des de fa temps pel cava al Consell, a l’Institut del Cava i a la Confraria. Cadascú té el seu tarannà però crec que ens coneixem bé. També cal desta-car en aquesta renovació una quarta persona, que és el Pere Guilera, president de la Pimeca-va, que té la mateixa empenta i esperit col·laboratiu.

Quin diagnòstic fa de la situació actual del cava?

Crec que el cava és una denominació que té la màxima categoria a la Unió Europea, és un vi escumós de qualitat ela-

Cal que la vila s’estructuri i treballi en la pro-moció per atraure a la gent i que després de l’estada a una bodega puguin estar-se unes hores més al poble, amb tots els avantatges que això suposa però també amb totes les obligacions.

“

“

Entrevista al nou president del Consell Regulador del Cava

Hem tingut algunes baixes en els cellers inscri-ts a la Denominació d’Origen. Són voluntàries i no puc dir res al respecte. Interpreto que no volen o no els agrada complir el plec de condicions que fixa la denominació d’origen. No es poden fer les regles del joc a la mida de cadascú.

“

“borat a una regió determinada. D’entrada tenim a les mans una marca que té molta vàlua. El cava té una trajectòria brillant gràcies a persones il.lustres que han aconseguit que en aquests cent i escaig d’anys el cava hagi arribat a la posició que té actualment. Gràcies al seu talent, a la qualitat de pro-ductes que han sabut elaborar i a la comercialització que han fet arreu del món. És líder en vendes de vins elaborats a l’estat espanyol, per suposat a Catalunya. El cava fins i tot està en volum d’exportació per sobre del xampany. El cava gaudeix de totes aquestes qua-

litats, però té mancances. No deixa de ser una denominació d’origen jove i encara li manca aquest esperit d’unitat neces-sari per fer el sector encara més fort. Queda encara molta feina per prestigiar i ensenyar la nostra feina, demostrar que el cava és de màxima qualitat i pot competir amb qualsevol vi del món. I no només parlar del cava en xifres. Falta després la qualitat, el valor afegit, aquí estan les grans variables que hem de gestionar des de totes les institucions.

El sector s’assembla a la lli-ga de futbol, amb dos grans

que juguen per uns objec-tius diferents als de la resta d’equips?

No crec que sigui una bona comparació. No tenim res a veure amb un equip de futbol ni amb la lliga. Tots els que es-tem al sector som de la pedre-ra, hem sortit tots del mateix lloc, però això sí, amb models de treball i velocitats diferents, com succeeix també a la vida. Cadascú ha escollit un camí. Alguns han fet un tipus de cava i només l’han decidit vendre aquí, d’altres han fet un gran esforç en l’exportació i això ha permès créixer de manera més

important. Hi ha una compen-sació del mercat que, en el cas de Freixenet, ens ha permès tenir una garantia de man-teniment. Però aquesta és la situació actual i pot canviar. Tot està per fer i tot és possible, com deia Martí i Pol.

Com valora la sortida de la DO als darrers mesos de diverses bodegues per comercialitzar el seu cava fora de la denominació? Hi ha camí de retorn?

Hem tingut algunes baixes en els cellers inscrits a la Deno-minació d’Origen. Són baixes voluntàries i no puc dir res al respecte. Interpreto que no volen o no els agrada complir el plec de condicions que fixa la denominació d’origen. No es poden fer les regles del joc a la mida de cadascú. Qui està a la DO Cava és perquè reconeix uns elements característics, que és la funció primària de qualsevol denominació, la dife-

renciació i especificitat sobre d’altres vins. I cadascú és lliure d’estar a dins o no.

El xampany li dóna molt de valor al factor territorial, posant en valor la regió de

la Champagne. La DO Cava seguirà aquest camí?

Jo crec que la DO Cava ja té aquesta consideració. La història i les xifres són les que són. La Champagne té una zona comuna. Allà hi ha uns municipis que estan en millor consideració dins de la denominació que d’altres però no per això tenen una qualifi-cació diferent. Jo crec que tant el xampany com el cava són fruit de la combinació de vins de diverses zones que fan un producte final millor que els vins d’origen per separat. Això és l’assemblage, l’essència del xampany i el cava. Sí que és cert que hi ha una sèrie de caves amb els quals hem de treballar per dotar-los de la categoria de cava de pago calificado. Són excepcions dins d’una gran zona, unes 35.000 hectàrees, que permetrien valorar una certa producció i elaboració.

El sector ha demostrat molta

fortalesa en aquests anys de crisi amb uns resultats de vendes molt important, però en paral.lel també s’ha entrat en una batalla de preus. Li preocupa que això pugui deteriorar la imatge i al prestigi del producte?

21

ACTU

ALITA

T

Visita del delegat del govern dela Generalitat a BarcelonaFernando Brea va visitar Sant Sadurní a mitjans d’octubre per mantenir una reunió de treball amb l’alcaldessa,Susanna Mérida.

A la reunió es va parlar de diversos temes d’interès pel munici-pi i l’alcaldessa va mostrar les inquietuds del govern municipal respecte al no compliment del deute que la Generalitat té contret amb l’escola Intermunicipal, la Casa dels Avis, les escoles bressol i l’escola de música. Mérida també va mostrar la seva preocupa-ció per la incertesa del futur de les competències referents a les polítiques de benestar social i més concretament a la gestió de la Casa dels Avis, a partir dels canvis introduïts en la nova llei estatal, per mitjà de la qual aquestes competències passarien a ser de les diputacions.

En un altre sentit, l’alcaldessa també va parlar amb Brea de la ne-cessitat de garantir la seguretat vial al pas del seu terme municipal en tres punts negres existents al cinturó de ronda. El delegat es va comprometre a traslladar aquesta petició al departament correspo-nent. Pel que fa a la resta d’assumptes tractats, destaca l’aposta que ha fet el govern municipal per promocionar el turisme cultural, d’una banda amb el CIC, Centre d’Interpretació del Cava, i de l’altra, amb l’espai xocolata Simon Coll, amb qui el Patronat de Turisme col·labora activament. Dues apostes culturals que pretenen ser complementaries al turisme de les caves i reactivar l’economia del comerç de la ciutat.

Visita al CiC Fassina

Un cop finalitzada la reunió, el delegat va signar el llibre d’Honor de l’Ajuntament a la sala de plens i va visitar el Centre d’Interpretació del Cava, CIC Fassina, acompanyat de l’alcaldessa i dels regidor de comerç Turisme, Jep Bargalló, i d’Hisenda i via pública, Josep Maria Ribas, així com del director tècnic del Patronat de Turisme, Joan Capellades.

PERE BONET: “La DO cava és una denominació d’origen jove i li manca encara esperit d’unitat”

Som una denominació d’origen jove i encara manca aquest esperit d’unitat necessari per fer el sector encara més fort. Queda encara molta feina per prestigiar i ensenyar la nostra feina, demostrar que el cava és de màxima qualitat i pot competir amb qualsevol vi del món.

“

“

Els preus els fixen bastant els mercats i depenen en part de les denominacions d’origen. Sovint els mitjans de comuni-cació anuncien o promocionen els productes més econòmics. Però a totes les denomina-cions d’origen hi ha productes de prestigi. A la Champagne hi ha ampolles que valen una fortuna i d’altres que en un lineal de supermercat el podràs trobar per set euros. Amb un Burdeus, un Borgog-na, l’Alsàcia, passa el mateix. També amb el cava. Som un dels grans vins mundials, però també hi ha un segment de marques blanques, amb una lluita de preus i on tenen un paper important els distribuï-dors. I en un moment de crisi el preu se’n ressenteix, però a tots els sectors, el del cava, el del pernil o el dels espàrrecs. No hi ha una voluntat única de l’elaborador de fer un producte econòmic, hi ha un imperatiu del mercat per ajustar l’oferta i la demanda en un marc de distribució global com l’actual.

En quina situació es troba el projecte de traslladar la seu de la Confraria del Cava a Sant Sadurní?

En plens anteriors hi ha acords del Consell de treballar per avançar en aquest sentit, d’agrupar els organismes del

cava a Sant Sadurní. Aquesta posició em sembla molt co-rrecta perquè el pes de la vila és indiscutible com a capital mundial.En aquest moment Can Guineu no l’he visitada en profunditat però des de fora no convida a donar el pas. És un projecte complex, però sí em compro-

meto durant el meu mandat a treballar-ho i debatre-ho en profunditat. Veure què hem de fer, quan i amb quins recursos.

En aquesta voluntat d’obrir-se al turisme, com veu Sant Sadurní com a municipi i

com trobar sinergies amb el seu motor principal que és el sector del cava?

Jo veig al municipi amb moltes ganes de fer coses al vol-tant del turisme. Crec que és obligatori que ho faci perquè Sant Sadurní rep molts visitants i el que ha de fer és oferir

una extensió d’aquesta visita a les bodegues. Cal que la vila s’estructuri i treballi en la promoció per atraure a la gent i que després de l’estada a una bodega puguin passar 5 o 6 hores més al poble, amb tots els avantatges que això suposa però també amb totes les obligacions.

El poble està interessat i crec que és molt important pel futur, no només els cellers apostant per l’enoturisme, si no per la vila. Ho veig amb optimisme, podem aconseguir una àrea d’atracció vitivinícola molt important. Del seu producte estrella i també del territori. Hem vist darrerament l’esforç d’inversió que ha fet Simon Coll i que està tenint un rendiment immediat fantàstic. És l’exemple a seguir. En d’altres moments ho vam fer els cellers. El primer va ser Codorniu, Freixenet també i d’altres bodegues ho han fet o estan en aquest camí, de treballar per la qualitat, el prestigi i que ens coneguin.

22

ACTU

ALI

TAT

En el marc de la Quinzena Solidària que organitza la regi-doria de Cooperació amb diverses entitats i organitzacions solidàries, les ONG’s participants van donar a conèixer els projectes que duen a terme als països del Tercer Món.

L’Ajuntament destina anualment un 1% del pressupost a donar suport a aquestes iniciatives. Aquests són els projectes que presenten les ONG’s a Sant Sadurní i que en alguns dels casos es tracta de fases de desenvolupament de plans que ja estan en marxa des de fa temps a diverses de les regions més deprimides del planeta.

Entrepobles posa en marxa un procés d’enfortiment de les organitzacions i xarxes socials centreamericanes des de l’àmbit de la comunicació per al desenvolupament de comuni-tats de Nicaragua, El Salvador, Guatemala i Hondures.

El projecte planteja iniciatives i activitats com un taller de producció radiofònica, taller de planificació visual, coordi-nació per a l’establiment de la xarxa, ús de les xarxes i noves tecnologies per a la relació

entre la comunitat, organització d’un festival de cinema i vídeo comunitari.

Ajut i Solidaritat continua treba-llant en el desenvolupament de l’educació a Makary-Blangoua, al Camerun. Impulsen una estreta col·laboració i coopera-ció amb els centrees educa-tius, que han anat amplian els cicles escolars i les seves instal·lacions, com la construc-ció d’una biblioteca. L’escola és també un pulmó per a dinamitzar la població amb activitats sòcio-culturals, com l’aula d’alfabetització de joves i adults o facilitant espais per a fer reunions i trobades.

Enguany, Creu Roja Alt Pe-nedès presenta un projecte a l’Equador, a la vall del riu Yacuambi, que neix de la cerca de suport i desenvolupament dels petits productors de cafè, cacau i cítrics. La poca iniciati-

CASA DE LA VILA Novembre 2013

va dels agricultors per millorar l’agricultura i la ramaderia, degut a la manca d’incentius del govern per a introduir noves tecnologies, la minsa assistència tècnica i capacitació i els alts crèdits bancaris arros-seguen l’agricultor a explotar el bosc com a font d’ingressos rentables.

Per la seva banda, Mans Uni-des, que està desenvolupant diversos projectes, presenta aquest any una actuació per a la provisió d’aigua de reg per a la producció a 150 famílies, amb sistemes de captació, em-magatzematge i reg de manera que aquestes obres garanteixin la producció de les parcel.les.

La província marroquina d’Al-Hoceima ha esdevingut el camp d’actuació de l’ONG Equalmón. Per aquest any

Les ONG’spresenten els nousprojectes solidaris al Tercer Món

El terrisaire sadurninenc Santi Valldeperas va ser distingit amb el diploma de Mestre Artesà en un acte celebrat al pa-lau de Pedralbes i presidit pel conseller d’Empresa i Ocupa-ció, Felip Puig.

Valldeperas, reconegut per la seva llarga trajectòria professional i formativa i l’àmplia tasca de difusió de l’ofici de la terrissa, va estar acompanyat per la seva família, l’alcaldessa de Sant Sadurní Susanna Mérida i el primer tinent d’alcalde Josep Maria Ribas.

És la cinquena generació d’una família de terrissers, originària d’Esparreguera i que es va instal.lar al carrer Montserrat de Sant Sadurní a la segona meitat del segle XIX. Santi Valldeperas va iniciar-se en l’ofici amb 14 anys. A principis de la dècada dels 90 i empentat per la crisi econòmica, va decidir reorientar la seva feina. Es va instal·lar a una casa a la urbanització de Can Rosell i va apostar per ensenyar el seu ofici a les noves generacions a través de les escoles. Des de llavors, mostra l’evolució de la terrissa, els objectes i les figures, així com el treball del fang al torn.

Santi Valldeperas s’afegeix a la llista de Mestres Artesans sadurni-nencs, al costat del cisteller Jaume Marigó, la puntaire Rosa Llopart i el forner Arseni Galofré.

Amb aquestes distincions, el Departament d’Empresa i Ocupació —mitjançant el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalun-ya– vol reconèixer la trajectòria professional dels artesans catalans i el seu mestratge. Per obtenir el Diploma de Mestre Artesà cal comptar amb una experiència de més de quinze anys de professió, i destacar en aspectes com la potenciació de l’ofici, la formació i la incorporació de disseny i innovació al procés artesanal.

l’entitat ha presentat la quarta fase del projecte d’impuls de la política educativa basada en els drets humans, drets dels infants i l’equitat de gènere a les escoles. Forma part de la unitat estratègica dels projec-tes ja desenvolupats des del 2010. Aquesta iniciativa, més la Xarxa d’escoles sense vio-lència i Educació per la igualtat i ciutadania a noves escoles es proposa consolidar i aprofundir la incidència en un punt clau per al progrés social i l’evolució de les mentalitats en la zona del Rif, al nord del Marroc, centrant la seva acció educativa prioritària en els nens i nenes.

Equalmón també proposa una actuació de reforç d’una vinte-na de cooperatives del sector artesanal com a eina d’inserció laboral de les dones.

El terrissaire Santi Valldeperas distingitcom a Mestre Artesà

23

ESPORTS

3a edició de lacursa del NassosEl diumenge dia 29 de desembre es celebrarà a Sant Sa-durní la tercera edició de la Cursa dels Nassos, una forma esportiva i lúdica per acomiadar l’any.

Enguany s’han introduït alguns canvis, com l’avançament de l’horari de la cursa infantil (10:30 hores), per tal que els pares puguin després participar a les altres distàncies. També es facilitarà la cursa als participants amb la instal·lació del xip de cronometratge al peu. La sortida, que es farà a les 11 del matí, i l’arribada tindran lloc a la plaça de l’Ajuntament.

Tots els beneficis de la prova infantil, la Infansolidari, adreçada als menors de 13 anys i amb una distància de 1.750 metres, aniran destinats al grup d’oncologia de l’Associació Espanyola de Gas-troenterologia (AEG).

La Cursa dels Nassos, amb una distància a escollir entre els sis i deu quilòmetres, presentarà un recorregut mixte, pels camins que envolten Sant Sadurní , vinyes i camps de conreus, a més de pistes i camins forestals.

Per a més informació podeu visitar el web www.naturetime.es, al Facebook www.facebook.com/naturetime i al Twitter @natureti-me_evnt

La Cursa Solidària País del Cava recull més de 15.000 € perla Marató de TV3

Torneig de futbol solidari per a la recollida deMATERIAL ESPORTIUEl Sant Sadurní Atlètic organitza el diumenge 5 de gener un torneig de futbol base solidari. Amb la col·laboració d’altres clubs s’impulsa aquesta jornada per a la recollida de mate-rial esportiu en bon estat per a l’escola africana Sadio Diarra de Mali.

Aquest centre es dedica a fomentar valors educatius i la forma-ció a través del futbol. L’organització convida als veïns i veïnes a participar fent aportacions d’aquella roba esportiva i material que ja no s’usa.

El torneig s’iniciarà a les 9 del matí al camp de futbol de la zona esportiva municipal.

El passat 27 d’octubre es va celebrar la 7a edició de la Cursa Solidària País del Cava entre Vilafranca i Sant Sadurní, activitat amb la qual es tancava la Setmana del Cava organitzada per la Confraria.

Prop de 1700 corredors van participar en aquesta cita marcada per la calor i les altes temperatures tot i les dates.

Dani Serra amb un temps de 44:43 va ser el guanyador de la prova per tercera vegada consecutiva. En categoria femenina, el triomf se’l va endur Maria Carmen Paredes.

La cursa solidària va aconseguir un total de 15.166 euros per la Marató de TV3, dedicada enguany a les malalties neuro-degenera-tives. La prova també va instal·lar diversos punts per a la recollida d’aliments. En total es van recaptar 560 quilos que es van lliurar a la Fundació Banc dels Aliments.

A banda dels trofeus als primers classificats, la Cursa Solidària País del Cava també va sortejar visites enoturístiques a Subirats o premis als corredors més joves i de major edat amb el I Memorial Pitu Cols.

24

VIA

PÚBLI

CA

CASA DE LA VILA Novembre 2013

Coincidint amb la festivitat de Tot Sants, l’Ajuntament de Sant Sadurní va estrenar una nova millora al cementiri municipal. L’equipament compta amb quatre nous punts d’aigua, facilitant als usuaris la neteja i manteniment dels seus nínxols.

Millores al cementiri municipal

“És una nova aposta de l’equip de govern per reforçar el servei de manteniment dels cementiris i fer-ne un lloc agradable per les persones que hi vénen de vi-sita. Hem instal·lat quatre fonts d’aigua potable ben distribuï-des, a banda del punt d’aigua que ja hi havia, que permeten a la gent omplir els gerros i regar amb més facilitat”, ha assen-yalat el regidor de Via Pública, Josep Maria Ribas.

En aquest sentit el passat mes de juny a es va posar en marxa servei d’atenció al públic cada dia excepte els dilluns, amb una persona que s’encarrega del manteniment del cementiri i ofereix ajuda a totes les perso-nes que ho requereixin.

L’obra va ser el preludi de la intervenció que va iniciar-se poc després a la zona espor-tiva municipal, on ha arrencat la construcció d’un nou vas exterior que es convertirà en la piscina d’estiu d’adults.

Part de l’arbrat s’ha trasplantat i traslladat al camí rosa del ba-rri de La Triola i als voltants de la pista de petanca municipal, al Gat Cendrer, però d’altres exemplars es van talar ja que les possibilitats de mantenir-los

La brigada municipal va dur a terme entre els mesos d’octubre i novembre unes obres d’arranjament al carrer Gelida en el tram que correspon entre la cruï-lla amb el Passeig de can Ferrer i el carrer Dr. Pui-gvert, a l’alçada del Centre d’Atenció Primària (CAP). L’actuació va consistir en la reparació d’una de les voreres, molt malmesa pel desgast i per la força de les arrels dels arbres.

amb vida eren pràcticament nul·les.

Durant les obres d’arranjament es van registrar talls de circulació i també es va alterar el pas del busos que fan el transport esco-lar al centre Jacint Verdaguer.

Obres d’arranjament a una de lesvoreres del carrer Gelida

25

VIA

PÚBLIC

A

Les fonts naturals continuen ambalts nivells de contaminacióEl servei de salut de l’Ajuntament de Sant Sadur-ní informa que les fonts na-turals del municipi continuen contaminades, tan a nivell microbiològic com pel que fa a nitrats o altres paràmetres. Semestralment l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia realitza analítiques per controlar la salubritat de les fonts naturals del municipi d’elevada concurrència com són Cal Mota, Llac Raventós i Blanc, Fideué i Monistrol d’Anoia per donar compli-ment al RD 140/2003, de 7 de febrer.

Els resultats dels últims anys demostren que poques vega-des aquestes fonts són aptes pel consum, això pot ser degut a la filtració de fertilitzants, plaguicides i adobs usats en les zones agrícoles o a altres abocaments que finalment acaben arribant a les aigües subterrànies o deus naturals. I les darreres anàlisis confir-men que als darrers sis mesos l’estat de l’aigua ha empitjorat en algunes de les fonts.

Els cartell d’Aigua sense ga-rantia sanitària que va instal.lar l’Ajuntament en aquestes fonts

adverteix del risc del consum corre a càrrec de qui decideix beure’n ja que no s’hi realitza cap tractament de desinfecció.Les fonts considerades més perilloses són la de Cal Fi-deué, que supera àmpliament les concentracions màximes admissibles de coliformes fecals i nivells de nitrats, la de Cal Mota que malgrat tenir un bon nivell bacteriològic presenta concentracions de nitrats superiors a 50mg/L i la del llac de Raventós i Blanc que, tot i tenir uns nivells molt baixos en nitrats, està molt contaminada a nivell microbio-lògic. Pel que fa a la font de Monistrol d’Anoia, els nivells de bacteris patògens i nitrats són molt baixos i no alarmants,

però la presència d’una sola colònia de bacteris fa que igualment sigui considerada no apta per al consum humà.

El nivell de coliformes indica la contaminació fecal de les aigües, bé siguin d’origen ani-mal com humà, i la ingesta de l’aigua que en tingui pot arribar a causar malalties. Els nivells de nitrats per sobre dels 50mg/L. poden afectar a nadons que s’alimenten amb biberons preparats amb aigua conta-minada, dones embarassades i persones amb problemes d’hemoglobina anòmala. La OMS considera com a ingesta diària admissible (IDA) dels nitrats en 3,65 mg./kg. de pes corporal i dia.

Un incendi d’un vehicle a un aparcamentprovoca el desallotjament de mésd’un centenar de veïns

La nit del passat 4 de novembre s’ha es va registrar un incendi a un aparcament comunitari del carrer Mercè Rodo-reda, al Gat Cendrer. Segons la policia local el foc s’hauria iniciat a un cotxe de manera espontània i s’hauria estès a un segon vehicle. L’incendi es va estendre a l’estructura de l’edifici i va causar danys a diverses canonades.

Cinc dotacions de Bombers, efectius de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra i una ambulància es van desplaçar fins al lloc dels fets. Degut al fum i com a mesura de precaució es va decidir desallotjar al centenar llarg de veïns de l’immoble, que van poder tornar a casa seva després d’unes hores.

L’alcaldessa de la vila, Susanna Mérida, la regidora de Governació, Sílvia Chavarri i el regidor de Via Pública, Josep Maria Ribas, entre d’altres regidors i representants, també es van desplaçar al lloc dels fets per prestar ajuda els veïns.

L’Ajuntament va oferir als veïns les instal·lacions de la piscina municipal per a cobrir les necessitats higièniques.

26

MED

I AM

BIE

NT

CASA DE LA VILA Novembre 2013

A finals de novembre més d’un centenar de persones van participar a la passeja-da popular organitzada per diversos Ajuntaments, entre ells el de Sant Sadurní, per donar a conèixer la rique-sa paisatgística del nostre entorn i els ecosistemes fluvials més rellevants de la comarca de l’Alt Penedès.

La caminada cobria una part d’aquest itinerari, entre Sant Sadurní i Sant Quintí de Mediona., i en finalitzar els participants van poder gaudir d’una paella popular. Es tractava d’una de les activitats programades en el cicle “Rius amb vida al Penedès” i que comp-ta amb el suport de la Diputació de Barcelona. A més d’aquesta passejada, també al novembre es va organitzar a Sant Pau d’Ordal una xerrada sobre els molins paperers a la comarca

Seguint el camí del riu

Aquests iniciatives per preservar els recursos naturals i la promo-ció del turisme sostenible se sumen al projecte El Camí del Riu. Els ajuntaments de Sant Sadurní, Subirats, Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí i Mediona han signat un compromís per protegir, conservar i millorar els espais fluvials i treballar de mane-ra conjunta i coordinada.

El resultat d’aquest treball col·laboratiu i de posada en comú és un web www.elcamidelriu.cat i d’altres suports de difusió que pro-mocionen aquest itinerari conjunt, identificant els espais de major valor ecològic, ambiental, paisatgístic i social que es troben al llarg de les conques d’aquests rius.

El recorregut total consta de 43 quilòmetres i presenta una dificul-tat mitjana-baixa, seguint les conques formades pels rius Mediona-Bitlles, Lavernó i Anoia. L’itinerari es apte per fer-lo a peu, però

Un passeig al costat del riu

també en bicicleta i a cavall gairebé en tota la seva longitud.

Per les característiques del municipi, Sant Sadurní es converteix gairebé en l’eix connector i punt d’inici de l’itinerari, ja que hi ha un enllaç amb el tram nord de la zona de Subirats d’una dificultat més elevada però amb un gran interès paisatgístic i natural.

Un itinerari que permet descobrir els llacs, les fonts i grutes de les Deus, a Sant Quintí de Mediona; la resclosa del rec de les Hortes i la fàbrica del Valls, el pèlag Bullidor i el torrent de Barquies, a Sant Pere de Riudebitlles; el camí paperer que transcorre al costat de la llera del riu, a Torrelavit; can Mas de la Riera, el llac i roure de Can Codorniu, la Colònia Pons, a Sant Sadurní; i els camins rurals ja consolidats de Subirats.

El projecte compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i Enoturisme Penedès. La Diputació ha concedit una subvenció per a senyalitzar el recorregut des de la capital del cava, al punt d’origen del llac de can Codorniu, fins a Sant Quintí de Mediona.

El full informatiu es pot descarregar en format PDF i la ruta es pot visualitzar des del mòbil amb Google Maps o descarregar el track a través de Wikiloc i d’altres aplica-cions. També ofereix la possibilitat de gaudir de l’itinerari en realitat augmentada amb l’aplicació gratuïta Layar.

27

ACTU

ALITA

T

A finals d’octubre l’alcaldessa, Susanna Mérida, acompan-yada pel regidor d’Acció Social, Francesc Sàez, va lliurar un ram de flors a la sadurninenca Rosa Poch Montserrat per celebrar els sues 100 anys. L’acte va tenir lloc al domicili de l’homenatjada, on l’acompanyaven alguns familiars. Amb ella ja són tres les persones centenàries de la vila.

La sadurninenca Rosa Poch ja és centenàriaLa Roseta de ca la Francisqueta va néixer a Can Catassús el 26 d’octubre de 1913. Vídua de Josep Urpí Munné, va ser mestressa de casa i va tenir dos fills, en Josep, que va morir a l’edat de 35 anys, i la Vic-tòria. Actualment té tres nétes i quatre besnéts.

El regidor d’Acció Social i Igualtat, Francesc Sáez, va introduir la lectura del manifest, a càrrec de Martí Garcia, membre de la Comissió per la Igualtat i representant de l’entitat Espai Delkor. L’Ajuntament va aconseguir amb aquesta iniciativa que diversos col·lectius i persones de franges d’edat molt diverses participessin activament en aquesta jornada que denuncia la violència envers les dones, la problemàtica de les relacions abusives i la violència en qualsevol dels seus formats, fet imprescindible per a evolucionar cap a una cultura de pau i igualtat de gènere. La violència masclista en l’àmbit de la parella és la més coneguda i amb la qual s’ha pres més consciència sobre la problemàtica. La reproducció de les creences associades als rols de gènere en les relacions de parella juntament amb l’ideal de l’amor romàntic esdevenen peces clau per entendre aquest fenomen.Els principis de l’amor romàntic, derivats del romanticisme de finals del segle XVIII i que va evolucionar fins a mitjans del se-gle XIX, s’han arrelat i adaptat a la nostra cultura, a diferència d’altres cultures en què el comú ha estat l’amor pactat. Mites com `Si dos s’estimen ja n’hi ha prou´, `sense l’altra per-sona no sóc ningú´ o `la gelosia és una demostració d’amor´ compten amb un fort arrelament a la nostra societat. És en aquest context d’idealització de l’altra persona, de possessió i de dependència de la seva figura, en què es poden donar i es donen conductes d’abús sobre l’altra, però que poden assumir-se com quelcom normal i justificat en la relació de pa-rella, comprensible pels membres de la parella i el seu entorn. Cal desmuntar aquests patrons de que ningú és la meitat de ningú, que ningú necessita l’altra meitat per a complementar-se i sentir-se ple i satisfet amb la seva vida.

Contra la violència de gènere, una florSant Sadurní es va sumar el passat 25 de novembre al Dia Internacional contra la violència envers les dones expressant el seu rebuig amb ofrenes florals. Al migdia i al vespre es van organitzar concentracions amb la parti-cipació dels centres escolars, els usuaris de la casa dels Avis, el Centre Vilarnau, treballadors i representants municipals i tots aquells veïns i veïnes que van voler participar a la jornada.

28

PRO

MO

CIÓ

ECO

NÒ

MIC

A

CASA DE LA VILA Novembre 2013

A finals d’octubre el Centre de Serveis a les empreses, Ne-xes, ha acollit la signatura del conveni de col·laboració entre el servei de promoció econòmica de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i l’l’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt Penedès i el Baix Penedès (ADEG). A l’acte va comptar amb la participació de l’alcaldessa, Susanna Mérida i el regidor de Promoció Econòmica i Ocupació, Jaume Amigó; Xavier Cardona, president de l’ADEG i Anna Cols com a consultora i membre de la junta de la institució.

El conveni té com a principal objectiu desenvolupar progra-mes d’actuació i de suport en relació amb l’emprenedoria, la retenció i atracció de talent em-prenedor i creatiu, la formació de capital humà i, en general, amb les iniciatives empre-sarials del municipi. Com va assenyalar Susanna Mérida, la voluntat d’ambdues institucions és impulsar l’emprenedoria i ha celebrat que en el context actual es pugui dur a terme aquest tipus de col·laboracions público-privades. Cardona es va mostrar molt satisfet de poder col·laborar amb l’Ajuntament, del qual va destacat una gran

motivació i entusiasme des del primer contacte.

Àmbit de col·laboració

Amb la signatura del conve-ni, les dues institucions es comprometen a col·laborar en la planificació de directrius i estratègies i la seva imple-mentació, així com la promoció conjunta d’accions informatives conjuntes i programes d’estímul i difusió de l’actitud i la cultura emprenedora en centres de for-mació de Primària, Secundària i Cicles Formatius.L’ADEG es compromet a posar

el seu àmbit d’assessorament a disposició del servei d’orientació a nous em-prenedors promogut per l’Ajuntament. Aquesta disposi-ció s’articularà a través de la iniciativa ADEG Advising, que treballa en activitats de suport als iniciadors d’activitat empre-sarial. Així mateix, convidarà a formar part de l’organització empresarial, amb exempció de quota social durant el primer any i amb tots els drets deri-vats de l’afiliació, a les empre-ses creades al municipi de Sant Sadurní d’Anoia amb antigui-tat inferior a un any, fet que afavorirà la integració de les empreses de nova creació en els mercats locals i comarcals de referència. També posarà a disposició de l’àrea d’Ocupació

de l’Ajuntament els seus serveis de Borsa de treball i de formació, per tal d’articular actuacions que afavoreixin l’accés al mercat de treball de ciutadans del municipi en situació d’atur.

L’Ajuntament, al seu torn, divulgarà informació que generi l’ADEG i convidarà la institució a participar en aquells fòrums o comissions de treball, perma-nents o circumstancials, en què es posin a debat actuacions i estratègies en l’àmbit de la promoció econòmica, la creació de noves empreses i el foment de l’ocupació. També li cedirà determinades instal·lacions de titularitat municipal per a la convocatòria d’actes adreçats als públics d’empresa.

Conveni decol·laboració entreNexes i l’ADEG per a la promoció econòmica i l’emprenedoria

La localitat pontevedresa d’O’Grove, a las Rias Baixas, celebra des de fa mig segle la Festa del Marisc. Póvoa de Lanhoso, poble portuguès de la zona de Braga, compta amb diversos elaboradors i una notable tradició vitivinícola.

Durant el cap de setmana es van organitzar trobades amb representants de l’Institut del Cava i Pimecava, a més de la Confraria i el Patronat de Turis-me de Sant Sadurní. També van aprofitar per mostrar-los alguns dels cellers de la vila o l’Espai Xocolata de Simon Coll.

Una de les primeres iniciatives amb què s’han començat a po-sar les bases de col·laboració és que plataformes com la Festa del Marisc o el Cavatast serveixin com a espais de inter-canvi per a la promoció dels caves, vins i gastronomia de les diferents regions.

Sumant sinergies amb Galícia i Portugal per a la promoció econòmica i turística

Aprofitant el pont de principis de desembre, l’Ajuntament va rebre una delegació encapçalada per Julia Aida Filgueira, primera tinent d’alcalde d’Ogrove i Manuel Bap-tista, alcalde de Póvoa de Lanhoso, per tal d’encetar uns contactes ins-titucionals i del sector privat per tal de dinamitzar col·laboracions entre aquests municipis en l’àmbit de la promoció econòmica i turística.

29

AG

END

A N

AD

ALEN

CA

Cites imprescindibles

Agenda Nadalenca

21 de desembre17:30 hores Caga Tió Solidari de SOM Sant Sadurní.

A la plaça de l’Ajuntament

29 de desembre18 hores Recollida de cartes dels patges dels Reis d’Orient.

A la plaça de l’Ajuntament. Hi haurà tallers de dinamització infantil

31 de desembreMitjanit. Cap d’any a la plaça de l’Ajuntament.

Campanades i animació musical fins a la 1 de la matinada.Espectacle de foc a càrrec dels Diables Se M’n Refum

5 de gener18:30 hores Cavalcada de Reis

Recorregut:Camí dels Paperers, carrers Alacant, Barcelona, Rambla Generalitat, Plaça Pau Casals, Jacint Verdaguer, Raval,

Doctor Escayola, Plaça de l’Ajuntament, on Ses Majestats els Reis d’Orient pronunciaran un discurs. Posteriorment es traslladaran a l’església parroquial passant pels carrers Sant Antoni, Marc Mir, Mossen Ullastre i plaça de l’Església.

Els Reis de l’Orient a CasaNovament els Reis de l’Orient han concedit a la Regidoria de Cultura la gestió del

lliurament de regals als nens i nenes de la vila.

Si voleu que a partir de les 9 del vespre del dia 5 de gener els Reis vinguin a casa vostra, formalitzeu la inscripció al Casal d’Entitats, carrer Marc Mir, 15, telefonant al 93 818 42 24 o

enviant un correu electrònic a cultura@santsadurni.cat.

Us recordem que, a causa de la gran demanda i per poder dur a terme un bon servei,hi haurà un nombre limitat d’inscripcions.

30

OPI

NIÓ

L’ESTAT DE LA VILAEl passat 13 de novembre va tenir lloc el Debat de l’Estat de la Vila on vam poder comprovar, tots els sadurninencs i sadurninen-ques, que l’estat real de Sant Sadurní no és el que tots nosaltres desitjaríem. Que Sant Sadurní està brut i desatès ja fa temps que ho denunciem des del Partit Popular i també ho van fer els ciuta-dans de la vila durant el passat debat amb les seves preguntes, la majoria sobre la neteja de carrers i places, seguretat ciutadana i seguretat viària.

Són temes vitals per la dinamització de la economia i sobretot per la qualitat de vida dels nostres veïns. I desgraciadament l’Ajuntament de Sant Sadurní no dóna resposta a aquests proble-mes.

És per això que en el darrer any, el Partit Popular hem presentat més de 17 precs denunciant de manera reiterada els problemes d’higiene, manca de neteja i de salut pública.

Volem que tota la vila estigui igual de neta i ben mantinguda. Passejar per Sant Sadurní, d’un temps a ençà s’ha convertit en una cursa d’obstacles. A més, el PP hem apostat en el pressupost del 2013 mantenir els efectius de la Policia Local, però el govern del PSC i ERC no aposta per una vila segura, ben al contrari: no doten a la policia dels elements necessaris per fer la seva tasca amb seguretat. Veiem amb preocupació que aquest govern no es preocupi per un dels serveis més importants. També hem reclamat sempre el ple funcionament de la policia de barri que passegi constantment pels nostres carrers i places, només així tindrem seguretat.

Tampoc la seguretat viària està garantida a Sant Sadurní, amb voreres estretes als carrers amb més trànsit i la manca o el mal estat de senyalització vertical. Ni les persones discapacitades ni els vianants sense discapacitats tenim assegurada la lliure i segura mobilitat. Aquest és l’estat real de la vila, i la realitat ens diu que ni la neteja ni la seguretat ciutadana i viària són prioritàries pel govern PSC-ERC.

OPINIÓ

GRUPS MUNICIPALS

ppsantsadurni@gmail.com

@carlesjimenezm / @dolorsmm

CASA DE LA VILA Novembre 2013

UNA QÜESTIÓ DE MEMÒRIAEl 2004 ERC va presentar una proposta a la resta de grups munici-pals d’aleshores (CIU, PSC, PP i AMI). La proposta era un debat extraordinari anual, basat amb l’exemple de debat que cada 4 anys fem per les eleccions municipals. La proposta no va ser gaire benvinguda per ningú, a excepció de l’AMI, però l’evolució del con-cepte de transparència i la necessitat d’augmentar la participació ciutadana va fer que a poc a poc, entre tots i amb modificacions anuals, acabéssim donant format al Debat d’estat de la Vila.

Enguany, el debat ha estat el més multitudinari (tant de públic com de preguntes) dels fets fins el moment i l’evolució des d’inici d’aquesta legislatura és evident. Aquest debat, que enguany ha-gués fet 10 edicions, si no hagués estat per l’anulació de la sessió de 2007 perpetrada per CIU i AMI, és una realitat que no ens ha de fer cap por de continuar millorant.

Els moments que ens ha tocat governar són complexos i cal posar en valor aquests elements. Tots, tant des de govern com des de l’oposició hauríem d’assumir el nostre rol amb la màxima respon-sabilitat. Des d’ERC l’assumim, tant des de la nostra situació al go-vern municipal i sent-ne crítics si cal, com des del compromís amb el nostre electorat a través del programa de govern. Però també, estant al costat de les entitats, de les activitats que es fan al poble i d’aquells qui passen dificultats de tot tipus.

Ens dol que un partit tan donat a governar en totes les situacions imaginables, com CIU, actuï a Sant Sadurní tant irresponsablement de cara a galeria i tant poc a la sala de màquines. Què seria del nostre Parlament, avui, si la principal força de l’oposició actués així?

Altres com el PP, ataquen amb la seva metralla ancestral: la guerra de banderes i la coacció via subdelegat del govern. Us equivo-queu, el poble no oblida.

ribasfjm@santsadurni.cat

31

OPIN

IÓ

OPINIÓ

GRUPS MUNICIPALS

L’ESPAI DE TOTSEn aquests darrers temps, al carrer i en altres fòrums ciutadans, s’està produint un intens debat sobre l’ús que fem de l’espai públic: els carrers, les places de la vila, dels edificis públics. La neteja dels carrers, la recollida de la brossa “porta a porta”, la tinença responsable d’animals, el mobiliari públic, etc. són temes recurrents a les converses entre familiars i veïns. Assumptes molt sensibles i amb unes mirades molt diferents segons les persones i/o els col·lectius que ho analitzen.

La ciutadania percep de seguida si l’espai públic es troba en condicions o està malmès, ja que el gaudeix o el pateix cada dia. La cura d’aquest espai l’hem de fer entre tots i totes. Des de l’Ajuntament, amb la competència que ens atorga la llei i els recursos que s’hi destinen - que són molts encara que a vegades no ho sembli. Però també des de la ciutadania: actuant, ja sigui personalment o avisant a la policia, quan veiem algú que infringeix la normativa; tenint cura de l’espai més proper a casa nostra; fent correctament el “porta a porta”; recollint dels deposicions dels gossos o tornant, si és el cas, a fer aquella escombrada puntual davant de casa, plegant aquell paper o ampolla que és a terra i que continuen allà cada dia que passem.

En el cas de la recollida selectiva dels residus “porta a porta”, sa-bem que té alguns punts febles que cal millorar i, en algun cas es pot fer, però en té d’altres que hem d’assumir, quan el vent s’endú el cartró o l’olor de l’orgànica a l’estiu.

Però el que no podem tolerar, de cap manera, és que es llencin bosses de brossa a les papereres municipals o al voltant dels con-tenidors de vidre, que no es recullin les defecacions dels gossos, o que es llencin papers i plàstics impunement al terra sense cap mirament.

Totes aquestes conductes malmeten greument la convivència. Les hem de censurar, denunciar i, si cal, sancionar. Amb això, des de l’Ajuntament ja hem dit prou. Després de moltes campanyes de sensibilització, hem començat a actuar i a reprendre aquestes actituds incíviques amb multes, com contemplen les ordenances municipals.

saezff@santsadurni.cat

www.santsadurnia.socialistes.cat

CiU al costat les persones i de Sant SadurníDes del 1er dia de govern CiU hem estès la mà al govern munici-pal ERC-PSC. Ja han passat més de 2 anys i veiem que el sistema de govern és autoritari i poc dialogant tant amb les persones que treballen per l’ajuntament, com amb alguns col·lectius i amb els partits polítics a l’oposició.

CiU fem la nostra tasca de fiscalitzar al govern, escoltar els veïns i veïnes i fer propostes per un Sant Sadurní millor. Això no agrada a algun regidor de govern que ens ha acusat de “caverna” i “nazis” per fer la nostra feina. Aquesta és la seva manera de combatre la inactivitat del govern municipal?

Demanem a PSC-ERC que sigui respectuós i que convoquin les comissions informatives i els plens quan toca per ROM, no val a dir que no hi ha temes a tractar. Per CiU sempre hi ha propostes de millora i temes a tractar per Sant Sadurní.

CiU apostem per signar un conveni amb l’Ateneu, per invertir en un espai de lleure municipal. Que al programa de Fires i Festes i de la Festa Major es prevegin activitats per totes les edats, incloent la gent gran. Prioritzem que el Casal de Gent Gran (abans Caixa Penedès) segueixi obert, demanem una persona tècnica a través d’un pla d’ocupació. Demanem que si l’alcaldessa i el 1er tinent d’alcalde cobren paga extra, els treballadors/es municipals també ho cobrin.

CiU demanarem al pressupost del 2014, prioritzar i augmentar les partides que afavoreixin i ajudin a les persones, com són polítiques socials, plans d’ocupació, activar i bonificar al comerç i a les empreses del nostre municipi, promocionar el Turisme, Som SantSadurní, que la nova taxa de guals es pressuposti i es destini integrament a l’arranjament de voreres.

Ara que encarem les Festes de Nadal, volem que Sant Sadurní tingui un equip de govern que funcioni, que treballi , que dialogui, que s’esforci en tenir els carrers nets, que sigui eficient en resol-dre els problemes, i que prioritzi les persones. Un país normal, comença pels seus Ajuntaments. El nostre desig pel 2014, és que a Sant Sadurní tinguem un Ajuntament normal, que faci costat a la seva gent i que vulgui treballar amb tothom i per a tothom.

Convergència i Unió us desitgem Bones Festes i un bon 2014!

ciu.santsadurni@gmail.comrosellmma@santsadurni.cat

@ciusantsadurni