cartografiammb

7/23/2019 cartografiammb

1/16

MAPES TO

Al llarg de tots els segles pels que sestn

lEdat Mitjana, varen conviure diferents

concepcions de la Terra. La caracterstica

bsica daquesta poca s que cap idea

no s descartada, sin que totes

conviuen, malgrat siguin contradictries.

Determinades teories argumentaven que

el mn era pla, daltres el concebien pla i

rod, quadrat, triangular, en forma de pera,

en forma desfera

Una de les concepcions geogrfiques ms

acceptades argumentaven que hi ha havia

tres continents i que aquests estaven

distributs en forma de T: sia dalt, Europa

a lesquerra i Lbia el nom que durant

molts segles va tenir lfrica- a la dreta.

Es tracta dels mapes anomenats de TO.

LO representava loce circular que

envolta el mn conegut que es dividia entres parts per dos rius (El Don i el Nil) i el Mar Mediterrani (la cama de la T). Al centre shi

disposava Jerusalem. Es tracta duna representaci basada en criteris religiosos en

comptes de geogrfics. Collocar Jerusalem Terra Santa en el centre del mn convenia

a les idees religioses dels homes de ledat mitjana, per constitua tamb un criteri

geogrfic raonable, ja que Terra Santa es troba en el punt on ms propers estan els tres

continents. Un altre fet destacable era associar cadascun dels continents de lantic mn

a un dels fills de No (Sem a lsia, Cam a lfrica i Jafet a Europa).

Evidentment en aquest mapa no surt ni el continent americ ni laustrali, perqu van ser

descoberts posteriorment.

CARTOGRAFIA MEDIEVALCentre de Recursos Educatius del Mar

La Terre repartida entre els tres fills de No

Illuminaci atribuda a Simon MarmionCa 1459-1463.Bibliothque royale Albert Ier, Bruselles


2/16

ELS PORTOLANS

No s difcil dentendre que per a navegar calguessin un altre tipus de representaci del

mn ms basat en la realitat.

Al segle XIII, moment en qu les ciutats italianes i el

regne catal dominaven la Mediterrnia, va aparixer

una nova forma de plasmaci de lespai mar: la del

portol, cartes nutiques que tenien la pretensi de

representar i descriure duna banda els ports i els

accidents costaners (illes, abrics i altres elements

que permeten reconixer la riba) i, de laltra, elsitineraris a seguir a partir duna xarxa de lnies

geomtriques, sorgides de roses de vents, que es

caracteritzava per un sistema de rumbs, representaci

grfica de les zones de vents. Fins aquest moment, bona

part de la navegaci es feia vorejant la costa, sense perdre-la massa de vista.

A diferncia dels mapes dibuixats a partir de les concepcions de caire religis, els portolans

varen suposar una nova imatge del mn, realitzada a partir del resseguiment de les costes,

de la voluntat de precisi en les distncies entre terres i de la concepci eminentment martima

que permetia tant la navegaci de cabotatge (costanera) com la daltura.

Carta de Gabriel de Vallseca que va pertnyer a Americo Vespuci. Datada lany 1439. MMB.

Fulls de lAtles de Joan Oliva. 1592. MMB.En els portolans els noms dels ports estanescrits en negre i en vermell aquells msimportants


3/16

Els portolans sn la representaci del mn conegut pels mediterranis que plasmen la

concepci de la imatge que els medievals tenien del mn, amb una gran tendncia a

barrejar all real amb all imaginari (que prov de diferents fonts, especialment de la

tradici clssica i de la teologia Cristiana). El mn que es representa dibuixa molt b el

Mediterrani, especialment conegut pels mariners catalans. El nord dEuropa t unarepresentaci fora distorsionada. De lfrica noms sen representa el nord, perqu el

continent no va ser explorat fins els darrers anys del S. XIV pels portuguesos. Amrica no

es coneixia i lsia era la terra on shi ubicaven totes les llegendes de terres llunyanes

Centres de producci

Donat que lelaboraci de les cartes nutiques estava lligada als interessos comercials,

varen ser els italians (Gnova i Vencia) i els catalans (Barcelona i Mallorca, que aleshorespertanyia a la Corona dArag) els que varen portar a terme la producci daquesta

cartografia del segle XIII.

De portolans nhi havia de dos tipus, aquells destinats als marins, que contenien la

informaci imprescindible per a la navegaci: els ports i els rumbs, i aquells, destinats a

reis i notables, profusament decorats i que recullen tot el saber del mn a partir

dilluminacions (illustracions) i llegendes. Els primers eren relativament econmics mentre

que com ms decoraci tinguessin, ms pujava el preu.

Els especialistes en realitzar aquestes cartes de luxe eren els mallorquins. Lescola

mallorquina es caracteritza per la fabricaci de cartes nutico geogrfiques que recullen,

Pere Rossell, 1466. Biblioteca James Ford Bell, Minneapolis.


4/16

a ms de les informacions tils per a la navegaci, tots els

coneixements geogrfics de les zones representades dels quals es

tenia coneixement. A linterior de les terres representades apareixien

detalls alusius a la hidrografia, fauna, flora, costums, llegendesexplicatives sobre els monarques, etc.

En els darrers anys de ledat Mitjana a Mallorca convivien de manera

pacfica les tres cultures de lpoca:

- La jueva: la comunitat hebrea a lilla era, en aquells moments,

molt important

- La musulmana, hereva dun saber geogrfic i cartogrfic que havia

florit durant els segles anteriors en el sud i el llevant peninsular.- La Cristina, amb una gran avidesa informativa i amb grans desitjos

dexpansi.

A ms lIlla era un punt de crulla de les diferents rutes comercials

que creuaven el mar Mediterrani i aix portava notcies continuades

sobre indrets geogrfics visitats pels mariners, les quals contribuent

especialment a lenriquiment cultural dels cartgrafs, que resumien

i sintetitzaven de manera admirable el saber geogrfic dOccident

en un conjunt de cartes de navegaci escrites en catal i signades

a Mallorca.

Les cartes nutiques mallorquines tenen un gran atractiu esttic

que es basa en una important profusi iconogrfica, desplegada en

forma de miniatures de gran bellesa. De totes elles cal destacar

lAtles Catal de Cresques, que es troba a la Biblioteca Nacional de

Pars i la Carta de Vallseca, al Museu Martim i que ens servir per

analitzar un portol.

Rumbs i vents

Per a ser tils a la navegaci les cartes contenien un sistema de lnies que cobrien tota la

superfcie cartografiada. Aquestes lnies, que tenien com a objectiu facilitar la determinaci

duna derrota sobre mltiples punts repartits per la carta i que marquen els rumbs, naixien

des duna Rosa dels Vents.


5/16

Sanomena rosa dels vents al cercle dividit en cert nmero dangles o parts iguals per

radis denominats rumbs o vents. La determinaci de la rosa dels vents pressuposa la

divisi de lhoritz, considerat com un cercle de 360, en parts iguals mitjanant dimetres

equidistants. Aquest mtode prov de lAntiguitat i senyala a lhoritz els quatre puntscardinals amb els seus noms propis. Els quatre vents cardinals sn nord, sud, est i oest

segons la terminologia moderna dorigen atlntic.

Imaginem-nos un mariner dalt de la cofa que domina lhoritz. Per a aquest navegant no

podria buscar-se referncia ms real que el vent que sent; aix segons procedeixi del

nord, sud, est o oest rebr una impressi de fred, calor, humitat, sequera... Aquestes

impressions li quedaran profundament gravades desprs, encara que laire quedi reposat;

si busca una ruta, cam o direcci, duna manera inconscient ho relacionar amb igualtrajectria del vent. Aix s el qu devia passar

als navegants quan

la circumferncia representativa de lhoritz no

es dividia com ara en graus, i devien intentar

buscar la soluci dins la naturalesa.

La primera carta nutica en

dibuixar la Rosa dels Vents

s lAtles Catal de

Cresques. Hi ha altres

cartes, com la de Vallseca,

que representen els vents

amb la illustraci dunes

cares de galtes inflades, de

bufadors, que originaven els diversos vents. I s

que, com ja hem dit, el vent a ledat mitjana era el factor ms important de la navegaci

per poder arribar al dest.

Els vents principals sn 8: Llevant; Xaloc; Mitjorn; Llebeix; Ponent; Mestral; Tramontana

Gregal. Cada rumb daquest vent es representa amb una lnia negra.Desprs hi ha els

mitjos-vents, que es troben entre dos vents principals i es representen amb lnies verdes.

I entre aquests els quarts de vents, dibuixats en taronja.

Els portolans estaven elaborats sense tenir en compte lesfericitat de la Terra (va ser

Mercator que lany 1569 va concebre una nova projecci per a la seva aplicaci en lescartes que facilitava la plasmaci del globus en un pla), pel que no utilitzaven projeccions

cartogrfiques i no incloen indicacions de parallels o meridians.

Rosa dels ventsFacsmil de lAtles Catal de CresquesAbraham Cresques 1375MMB

Smbol dun ventCarta de Vallseca,1439. MMB.


6/16

El Mar Roig de color vermell

Carta

de

Vallseca

AtlesCatal

de

Cresque

s

LIlla de Mallorca amb les quatre barres

Altres caracterstiques

Els portolans mallorquins representen determinats elements de manera fora similar.

Per exemple, la serralada de lAtles, al nord dfrica, es dibuixa en forma de pota de gall.

Mapamundi CatalAnnimBiblioteca Estense, Mdenaca 1450

Aquest mapamundi s lnic que esconeix realitzat a lescolamallorquina amb aquest format rod


7/16

LATLES CATAL DE CRESQUES

Una de les obres ms importants de la cartografia medieval s lAtles catal, realitzat,

entre el 1375 -data que apareix sovint a lAtles-, i el 1380 -data extrema en la qual vaentrar a formar part de les colleccions reials franceses, en ser regalat pel rei de Catalunya

a Carles V de Frana-. Actualment es conserva a la Biblioteca Nacional de Pars, si b

lMMB en conserva un facsmil. Lautor daquesta obra fou Cresques Abraham ajudat pel

seu fill Jafud, pertanyents a una famlia mallorquina jueva del segle XIV.

Amb un disseny cartogrfic que surt dels lmits del mediterrani, lAtles Catal descriu un

mn que, en bona part, encara sha de descobrir. Aquesta obra s, a la vegada, una carta

nutica amb rosa dels vents, lnies de rumbs, i una representaci imaginada de les regionshabitades del globus amb les seves particularitats histriques, geogrfiques, comercials

i les seves divisions poltiques.

Latles est constitut per 6 fulls de pergam encolats sobre suports de fusta relligats

entre ells.

Els dos primers fulls


8/16

La Cosmografia, escrita en catal, cont una compilaci de textos cosmogrfics,

astronmics i astrolgics extrets de diversos autors, dels quals destaca Isidor de Sevilla

i Honorius Augustodunesis que tracten de lesfericitat de la Terra i de lestat del mn

conegut, a la vegada que donen informacions tils als marins sobre les marees o elclcul de lhora durant la nit.

Els textos sillustren amb mltiples figures com ara taules de marees, calendari perpetu,

un home sobre el qual sn mencionats els signes del zodac enquadrat en un dibuix

circular dividit per les quatre estacions que donen la informaci sobre el zodac, els set

planetes coneguts i que forneixen lesquema de les constatacions.

Les quatre fulles segents

Les altres quatre fulles formen prpiament latles, amb la representaci de mar, costes i

ciutats. Els mars i oceans sn simbolitzats per ondulacions verticals blaves. Com es feia

habitualment a les cartes nutiques, la toponmia dels ports es transcriu en roig pels

ms importants i negre pels altres ports. Les ciutats es distingeixen o b amb una bandera

o amb un signe (una creu o una cpula), segons la seva adscripci religiosa.

El tercer i el quart full, que dibuixen la part oriental de latles, contenen nombroses

referncies religioses i la sntesi dels mapamundis medievals, (on Jerusalem s

prcticament al centre del document) i referncies de viatges anteriors, com el que

sexplica al llibre de les Meravelles de Marco Polo o el que va fer Jean de Mandeville.

A la carta queden representades, doncs, la ciutat del Gran Kha a la Xina, que no s altre

que Pequin, Sumatra (Illa Trapobana) i una costa formada per multitud dilles multicolors

que evoca loce circular de lOrbis Terrarum. A lest de la Mar Cspia, la carta est

construda sobre una srie de referncies bbliques, mitolgiques o de viatges llegendaris,

com ara el passatge de Moiss travessant el mar roig, el mont Sina, la torre de Babel,els reis dOrient seguint lestrella, la Meca, Babilnia, la reina de Saba, lilla Jana dins la

qual es troba el mtic reialment de les Amazones, una sirena, el regne de Gog i de Magog,

una figura dAlexandre el Gran , el combat dels pigmeus contra les grues (citat per Plini

el vell i ratificat per Marco Polo), etc.

Els dos darrers fulls, que transcriuen la part occidental, constitueixen una representaci

molt ms clssica, similar a la utilitzada en la seva carta per Angelino Dulcert (1339). A

lextrem oest, prop de la primera rosa dels vents dibuixada en un portella, shi pot llegiruna llegenda sobre els mites de les illes afortunades descrites per Plini el vell i Isidor de

Sevilla, aix com una representaci de la no menys mtica illa de Brasil. A lfrica es


9/16

detallen molts sobirans. Prop de Tenbuch (Tumbuct) shi representa la nau del mallorqu

Jaume Ferrer que lany 1346 va navegar pel Riu de lOr intentant vorejar per mar la

serralada de lAtlas en busca divori.

Daltra banda representa un mn mediterrani molt ben dibuixat i dimensionat.


10/16

Aqu transcrivim les anotacions que fan referncia a algunes de les illuminacions de

lAtles Catal,el qual dona molta informaci sobre el coneixement i la concepci que es

tenia de determinades zones -sobretot aquelles ms llunyanes al Mediterrani-.

Anlisi dalgunes illuminacions

Mar de les illes de les ndies: El mar de les illes de

les ndies, on es troben les espcies. Per aquest mar

naveguen un gran nombre de vaixells de diferents

nacions. Aqu shi troben tres classes de peixos que

es diuen sirenes: una s meitat peix i meitat dona,

laltra s meitat dona i meitat ocell.

Mar ndic: On hi ha pescadors i illes molt riques,

els pescadors abans de baixar, diuen un seguit

dencanteris amb els quals els peixos fugen, per si

els pescadors davallen sense haver-los dit, els peixos

els devoren, i aix est molt demostrat

Grues atacant pigmeus:Aqu neixen uns homes tan

petits que no fan ms de cinc pams dalada i encara

que siguin petits i no aptes per fer treballs pesats,

sn hbils per teixir i guardar el ramat. Sapigueu

que quan aquests homes tenen dotze anys ja

procreen. Generalment viuen fins als quaranta anys

per sense prosperitat; es defensen valentament de

les grues, les cacen i se les mengen. Aqu acaba el

territori de Catai.

Els buscadors de diamants:Situats al peu del mont

Baldasia, on neix el Ganges. Aquests homes han

anat a cercar diamants, per com que no poden

arribar a les muntanyes on es troben, llencen

destrament trossos de carn all on hi ha pedres

precioses, i les pedres senganxen als trossos de carn

i els ocells les treuen dall. Desprs, les pedres

enganxades a la carn es poden recuperar dels ocells,i daquesta manera sn recollides.

Alexandre va veure que es feia daquesta manera.


11/16

Cremaci de cadvers: Sapigueu que els homes i

les dones daquesta regi, quan sn morts els porten

a cremar i els hi acompanyen amb instruments i

festa, tot i que els parents del difunt ploren. Esdevalgunes vegades, si b noms de tant en tant, les

dones dels difunts es llencen al foc amb els seus

marits, per, en canvi, els marits mai no shi llencen

amb les seves dones.

Hi ha tamb un espai inaccessible a causa de les

serralades, que representa la fi del temps, dins el

qual shi troba:

Crist: amb la palma immortal.

Lanticrist:Aquest ser criat a Goraim de Galilea i

quan tingui trenta anys comenar a predicar a

Jerusalem; contrriament a la veritat, proclamar que

s Crist, fill de Du viu, i es diu que reedificar el

Temple.

Gog i Magog: Muntanyes de Caspis on Alexandre

va veure arbres tan alts que les seves copes tocaven

els nvols. Aqu va estar a punt de morir si no hagus

estat per Satans, que len va treure amb el seu

poder, i per les seves arts va tancar aqu els trtars

Gog i Magog, i per a ells va manar fer dues imatges

de metall a dalt pintades. Tamb va tancar aqu

persones molt diverses que no dubten a menjar totaclasse de carn crua. Daquest grup procedir

lAnticrist i la seva fi ser causada pel foc que caur

del cel i els confondr.

(La llegenda dels inclusi o pobles brbars tancats

per Alexandre el Magne darrera duna cadena de

muntanyes amb unes portes metlliques representa

la condensaci de diversos elements mtics i

llegendaris.Gog i Magog figuren com a noms depobles i terres brbars en diversos passatges de la

Bblia i en lAlcora).

Lanticrist.

Lanticrist.

Regne de Gog i Magog.


12/16

Illa Tropobana: La llegenda diu que aquesta s

lltima illa dorient. En aquesta illa habiten ssers

molt diferents dels altres; en algunes muntanyes

hi ha homes de gran corpulncia, s a dir, de dotzecolzes, com gegants; sn molt negres i no estan

dotats de ra; mengen homes blancs i estrangers

si poden aconseguir-los. En aquesta illa durant lany

hi ha tres hiverns i dos estius, i dos cops lany

floreixen els arbres i les herbes. s la darrera illa

de les ndies i s molt abundant en or, plata i pedres

precioses. (Sembla que es refereix a Sumatra).

Illa dels falcons:que sn capturats pel gran Khan.

En aquestes illes neixen molt bons grifalts i

falcons, que els habitants no gosen prendre sin

per a s del gran Khan, senyor i emperador de

Catai (Xina).

Illa de Jana: A lilla de Jana hi ha molts arbres

daloe, cmfora, sndal, espcies fines, noumoscada i arbre de canyella, que s lespcie ms

preuada que qualsevol altra de lndia.

(Es pot referir a Ceilan o Java).

Taula IV: Golf prsic i Mar Cspia

La Meca: En aquesta ciutat es troba larca de

Mahoma, profeta dels sarrans, els quals vnen aqu

en pelegrinatge des de totes les regions. I diuen

que desprs dhaver vist cosa tan preciosa ja no

sn dignes de veure res ms i es buiden els ulls en

honor a Mahoma.

(Larca de Mahoma aludeix probablement a la

Kaaba, centre universal de la devoci islmica).


13/16

Reina de Saba: LArbia de Saba s la provncia que

possea la Reina de Saba. Actualment est habitada

pels sarrans rabs. Shi troben moltes plantes

aromtiques, com la mirra i lencens. T molt dor,molta plata i moltes pedres precioses. Hom assegura

que tamb shi troba un ocell que sanomena fnix.

Buscadors de perles: Davant la desembocadura del

riu Baldach hi ha el mar de les ndies i de Prsia.Aqu es pesquen perles que es porten a la ciutat de

Baldach. Els pescadors, abans de baixar al fons del

mar, diuen encanteris per tal que els peixos fugin.

(Informaci extreta del llibre de Marco Polo).

Rei de Delhi: Aqu regna un sold gran, poders i

molt ric. Aquest sold t set-cents elefants i cent

mil soldats a cavall sota el seu comandament, a ms

dinnombrables peons. Per aquestes regions es troba

abundant or i moltes pedres precioses.

(LAtles presenta els dominis de Delhi correctament

senyalats, amb bandera de pal negre, abans que

sinicis el procs de decadncia i de desintegraci

daquesta dinastia. A meitats del segle XIV, com a

conseqncia de la fragmentaci i la decadncia dels

dominis dels descendents de Gingiz Khan, el trfic

sanava desviant cap a les rutes de la perifria).

Reis dOrient: Aquesta provncia es diu Trsia i della

varen partir tres reis, molt savis, que varen arribar a

Betlem de Judea amb els seus presents i adoraren

Jesucrist. Estan enterrats a la ciutat de Colnia, a

dos dies de cam de Bruixes.

(Tarsia est a laltipl dIran. Efectivament lesreliquies tradicionals dels reis es troben a la catedral

de Colnia).


14/16

Taula V: Grcia

Serralada de lAtles: Tota aquesta llarga muntanya

s anomenada Carena pels sarrans i Mont Clarispels cristians. Sapigueu que en aquesta muntanya

hi ha ciutats molt boniques i castells que guerregen

els uns amb els altres, i tamb que en aquesta

muntanya hi abunda el pa, el vi, loli i molts bons

fruits.

Mar Roig:Aquest mar s anomenat roig; per aqu

van passar les dotze tribus dIsrael. Cal quesapigueu que la seva aigua no s vermella, sin

que s el fons que s daquest color. La major part

de les espcies que vnen de les ndies cap a

Alexandria passa per aquest mar.

Mont Sina:On Du don la llei a Moiss.

Mar Bltic: Aquest mar s anomenat de la Manxa,

Mar de Gotilnida (Gotland) i de Susia (Sucia). I

sapigueu que aquest mar est gelat durant sis

mesos lany, des de mitjan octubre fins a mitjan

mar, i est tan fort que shi pot passar amb carros

de bous. El mal temps t lorigen en la fredor de la

tramuntana.

Detall duna caravana que parteix de limperi deSarra per anar a Catai (Xina): Sapigueu que aquells

que volen passar aquest desert saturen a descansar

durant una setmana en una ciutat anomenada Lop.

Aqu els expedicionaris i les seves bsties es

recreen. Desprs prenen el necessari per a set

mesos de viatge, ja que en el desert es camina un

dia i una nit sencers abans que es pugui trobar aigua

bona per beure; desprs cada dia i mig pot trobar-sen tanta que abasteix 50 o 100 persones o ms.


15/16

Taula VI: Pennsula Ibrica

Illes benaventurades: Les illes Benaventurades

es troben en el mar gran, cap a lesquerra i propdel terme doccident. Isidor diu, en el seu quinz

llibre, que aquestes illes es diuen Benaventurades

perqu estan plenes de tota classe de bns,

cereals, fruits, herbes i arbres. Els pagans creuen

que s el parads pel seu clima temperat i la riquesa

de la terra. Aqu hi ha mel i llet, especialment en

lilla de Caprria, anomenada aix per la quantitat

de cabres que hi ha. Hi ha tamb lilla anomenadaCanria, per la gran quantitat de gossos grans i

forts que hi ha.

Hivrnia: A Hivrnia hi ha moltes illes

meravelloses que sn crebles entre les quals nhi

ha una, petita, on els homes mai no moren, ja que

quan sn molt vells i estan a punt de morir sn

portats fora de lilla. No hi ha serps, granotes ni

aranyes verinoses, ja que la terra repelleix tota

bstia verinosa, ja que aqu hi ha la Lencerie insulla.

Encara ms, hi ha arbres que produeixen ocells com

figues madures. Tamb hi ha una altra illa on les

dones mai no infanten, sin que quan estan en el

moment del part sn portades fora de lilla, segons

s costum.


16/16

Cap de Finisterre occidental de lfrica: Aqu

comena lfrica i acaba a Alexandria i a Babilnia,

la qual comena aqu i comprn tota la costa de

Barberia cap a Alexandria, cap a Migdia i Etipia. Enaquestes regions es troba molt ivori per la gran

quantitat delefants que hi ha.

Noruega: Aquesta regi de Noruega s molt aspra,

molt freda i molt muntanyosa, salvatge i plena de

boscos. Els seus habitants salimenten ms de peixi de carn que de pa. No hi ha gaire civada a causa

del fred. Tamb hi ha moltes feres, com ara crvols,

ossos blancs i grifalts.

Musse Melly: Aquest senyor negre es diu Musse

Melly i s sobir dels negres de Gineva (Guinea).

Aquest rei s el ms ric i el ms noble sobir de tota

aquesta regi per labundncia dor que sextreu del

seu pas.

Tuaregs: Poblen tota aquesta regi gent que van

enbossats de manera que no sels veu ms que elsulls. Viuen en tendes i cavalquen en camell.

Vaixell de Jaume Ferrerque va partir el 10 dagost

de 1346, dia de Sant Lloren, cap al Riu dOr.

cartografiammb

Documents