És J'iiíírnir que l'iiutor nn sliagi Llcrunir en les CLtecs j;i coneuikli^s, sinú que hngi Cin-jíut la paciéncJEi J'escorcollar en Tarxiii niLinicipnl de Blíincs, en especial els llihres d'actes; en Tarxiu parrnL|iiial (Ilihres sacra­mentáis); i en Tarxiii Jiocesa de Girona {visites pastorals). En tots tres casos la docii-nientació es presenta aimpleta i seriada.

Ens consta que Jesús Cnius hti estat tins ata un punt de consulta per a totes les demandes s ihre el passat de Blanes. Aquest esperic de serveí a la cnmunitat que dcnuis-tra en els seus actes és d'aí roir, i dohlcment en els nosttes dies.

L'excel-lent acolUda del púMic el dia de la presentació és una mostra de l'interes deis blanencs per conéixer la seva historia; era gairehé una necessitat. De hen sef;ur que aquesta ctíinnlojíia íara un hnn ser\'ei per a l'ensenyament de la historia local, els pro-fessors disposaran d'un material ahundant sobte el qvial trehallar. Pels historiadurs sois dir que disposaran d'un estat de la qüestió, d'una completa síntesi que será útil per ini­ciar altrcs recerques mes concretes, o hé per cumpletar estudis yencrals sobre temes tan •.liversos com la climatologia histórica (aporra dades inedites d'ai^iiats i rcmpes-tats), Tevolució urbana, demoj rafia (epide-mies, tnortalitat, migraciuns), toponimia, historia de I'art, biofirafies, historia naval, etc. Esperem, per tant, que la publicació desperti ais historiadors mes interés per Bla­nes; no ohlidem que una de les fonts docu­mentáis mes voluminoses. els manuals nota­ríais {s. XUI-XIX), están molt poc estudiats.

Per acabar, deixeu-nns repruduir els darrers muts de Jaume Reixach a la revista Reaíít; «el Ilibre que Blanes esperava -blaii de mar i biau de cel- ja és a les Ilibrerics. Ale(^rcm-nt)S-en!».

Josep M. T. Grau

Cantilenes de PEmpordá

Ciin ^mL'r ílc l'Em¡)íyrdLi. Recull, [iróleii, haimonitzaciú i comentaris de Lliiís ALBERT,

IMiistraeions dejoaquim BECH DE CAREDA. Editorial El Brau, l^m.

1 Cüngoner ¿n /'HIII/IIÍTJÜ, CLIÍ-

Tat per Lkiís Albert, recull 46 composiciims populars amb les melodies, les tonades i les barmonitsacions corrcspo-nents. Aleones d'aquestes

obres han pres mes tard una .dtra vuliula i s'han desenvohipat autonomaaienr en übres-corals per a t)rquestta i cobln. Els arranjaments musicals ilel Ilibre baii u.stai fets amb sensillesa perqué pufjuin servir a les escoles d'insTrument didactic de prime­ra ma. AL|uest material ikinat ara a conéi-xer és una tria teta a partir d'una mostra mes amplia que el curador no justifica enlloc. Només sabcm que el mustcólej^ Huís Albert va recoliir-les el 1943 a partir ilel testimoni directedels llavis d'Amelia i Giterina Albert Paradís. Uns dibuixos f'ins i precisos ele Joaquim Bech de Careda, menííes delicades que ens obren els ulls a paisatj es de l'Empurda, serveixen di' cnn-trapunt a aquesta edició molt acurada tipograficament i luxosa de presentaci^S.

Fins ía quatre dies quan aquest un'ia no era tan tecnificat ni la yent tan instrui­da, moltes persones sabien de memoria cani^ons, rondalles, fets llegendaris, Eren

capaces il'expressar i cantar d'una manera ct)berent aqviest pi'isit de cul­tura t|uc les lliyava a una tradició secu­lar, a un imayinari coblectiu que ara esrem perdent.

Si a tot aixo hi af'et;ini que Cateri-na Albert {1869-1966) íou laia gran autora que s'inicia a l'escriptura amb la poesia i que en bona part ile la seva

obra s'hi tr^iben els canons del naiurali.siiie rural, aquest recull té una i,loble impurlan-cia. Sense ne|,'ligir el valor LIU rambicnl tamiliar, i la collaboració vle l'ahra ¡jerma-na, C!)aterina Albert coneixia cian poi.[ues persones tola at|uesra realitat dcscriptivo-ioikloriCii del luón de la paj esia. Quaiits elements mines, lle,yendaris L[Lie surten a Sülíiüd, no amaiíuen, al i,larrerc. aquest coniacte pacient i SL-cret amb la saviesa popular, transniesa de .qeiiL'racit' en licne-racii'í, entre anónims paiiesos, mariners, parladors intensos sovint anallabets, sense la interferencia de l'escriptura, cantilenes i,[Lie mostren el taranna d'un pohlc.

Totes le,s eomposicions MMI ¡.biUrel popular inenys la LHIC duu y^cr rítol La Fiía-dora, escrita per Caterina Albert el 25-V 1897, que és una mostra i.le poesia irai-li-cional. Sota el patró d\in esi|uema popu­lar la nosti'a escriptora recrea i e.strafa amb un to popularii:ant, on episodi L|ue podria servir de base per a qualsevol drama rural. De let es una mostra mes de la versatilitat d'at|oesfa autora, que si sabia de aiúsica per bastir millor aquest mndcl també assa-java aquest contacte ainh les veus -.le la terní, tiue tan plaien ais escriptors anKler-nistes. En aL|uest sentir, recordem la importancia de l'obra de Joan Marafíall. especialment de! recull Vís/ons i canls.

Val a dir, pero, que en aquest comen-tari, volem exprcssar també les nostres reserves peí que fa a l'edieió material del Ilibre, de com han estar curables aL|uestes c^Mnposicions peí seu editor. Amelia i Caterina Albert ens transmeten alciones cani^ons sense gaire precisii^, protlucte espontani LIC la tradició oral, sense retocs ni íalsejaments erudits.

Aixó fa que sovint els frajíments reco-Uits sifíuin versos a'íllats de coinposicions mes amplies que el curador no sempre documenta, lletrcs que amb altres títols poilem !le,i,'ir en cangoners del seu'le XIX.

| i64| 100 Revista de üironii / lóO ^L'ieiiitirf ' in.riibre l^''M

L\' Ui¡iliü úc Míi/íon/iíi'nniiiL's se'n recordu-

veii Je 8 vLTSíw quiin la versió nriginnl en

lé mes de cent. No concnvii res, Jones, JL'

Jonnr, en aiiiiest senriL mes precisions de

les que ilónn el curadiir deí v'ukini, encara

que nixí'i deinnnava una recerca pacient i

detecrivesca que no assiiineix. A París, n'hi

ha una dama és la concguda cani;ó la Dama

¡.i'Ara;í(j, de la qual no se n'explica res més-

L'(iJüi-£iciü dcU ücdis és Lina variant escrñfica

mnit inreressant del Cant deis Ocells que

campoc nn inereix cap comentar! . Don

Dalmau, en alexandrins de 7 + 7 és cone-

gudü arreu per Lii dkk de l'lnfaní, una cuní'

posició en versos hepcasíMahs. Taiupiíc no

bi hn cap crireri de cnin s'han distrihuít les

obres per moriiis o per leines. Ens semhla

que s'hi Kan posat ;i r.ñii. Al cusrat d'una

corranda hi lia iinn obrera nadnienca o una

coniplania de Kimlolers. Lluí.s Alherr afir­

ma que lé mes cani^ons recollides, perñ no

esmenra ni jiistilica. en aquesta anmloL'ia,

el perqué d'aquesta tria.

De veuades hi Ka vers^xs liipennclries o

altres irrcKiilaritats metriques que no costa-

va |,'ens anotar, cas que s'Ka^juessin consultar

altres can^oners i es volpués fer la teína hen

feta. Un vers imperfeetc del Duk<: Je .SÍJJII

joMcf?; «de la siKa nascuda ta branca" que

trenca el ritme de la com|\iHÍCLÓ, es la pre-

sent en altres reculls així: «de la socii.n la

rauíii" que metricament és mes acurada.

A i x í la compo,sici(> la Pc(ía ^cdan en

decasiTlabs cesurats surt en altres reculls en

versos pentasiMabics. La cangó El Manuer

en la qual Lluís Alhert recull, en ñola a peu

de pácina. el parer d'Esteve Alberc, en el

sentLE que aquesta pei^a té l'oriLien a Castelló

d'Empúries. \'eiem que és una obra que ainb

variants és patrimoni tolkloric de tots els

paiso,s d'Europa. La /W del ¡lorcr, incompleta

i molí malmesa al recull, si s'baf:;ués expliciit

tal C()m surt editada en altres cani^oners.

amb un til arjíumental, s 'entendria molt

inillur. La solueiti ortofírátka de transcriui'c

JlíV de ilmé, amb accent circumílex. avui día

no té cap vaior i calla ailaplarda a la norma-

t!\'a vi<íent. O'altres ve^-ades, trobem versos

dintrc d'unii composició que pcrtanyen a

luia altra de nom i de temática semblant.

No costava res explicar amh nota aqüestes

interlerencies, propies de la literatum oral, i

ter notar les \'arianfs amb els altres reculls

eoai els de Mila i Fontaiials. Al costar de les

peces [iiés conef^udes n'bi ha també d'inédi-

res, d'ambit UK-S local, que refermen el valor

del recull com una contribució interessaní

al món del cani^oner cátala. La llastima és

que des d'un pimt fitolojjic i enidit el Ilibre

demanava un altre tractament.

Tot i aqüestes remarques, la lectura

i.lel recull és plaent i atn'adosa. i pot ser útil

a tots aquells que s'interessen per la cultu­

ra comLuia. A través d'aquestes pafjines

recuperem el lirisme popular de passades

cenrúries , la memoria telicísstma de la

L;ent \ie la nostra térra.

Pep Vil a

AGUSTÍ. Ji-iiiquim: E-VCiínioiis maimah da d'Olot. Olor, Llibrcs de Datet,

1994, 4.3 r^.

AJXA, 6. Experiencics museístii|ijcs en ecnologia. Museu Etnológic del

Montscuy,LaG;ibell¡i, 1994, 102 ps.

ALCALDE, G.i BUCH, M.; MATEUJ.; PALOMO. A,; SAÑA, M.: "La

intervenció arqueolíinica d'urfjeacia en el ¡¡icimeat a l'iiire lliiirt- de la

Rodona (Olor, Garrotxa)", clius Trilmna d'Anfucologia ¡992-199},

Barcclüivj 1994, ps- 25-30,

BOSCH, M.; PEDROCCHI, V.; GONZÁLEZ-MARTÍN, M.: "La ciilotua

de íirdcidos de las isiiliis Mcdes (NE de España)", dins Miscd-lania

Zooió^ca,XVt (1994), ps. 249-253,

Cinc anys d'an comcm¡man\ (50 pni[xisLes de les Sales Municipals d'Expo-

sicions). Girona, Ajiintameuf, [994, 121 ps.

CLARA, Jiscp: Eh prfitü.sríínis. Giroiiii, Diputació i Caixa de Girona, 1994,

96 ps. (Qiiadcms de la Kevisra LIC Girona, 5'i).

CLAVIJO,Juli; MASÓ, Mcritxcll; PUJOL. Joali; RABAT, Áni cls; ROCH,

Silvia; L'hmiui Nackmal de Pegona EMcnyan^a d'Otot dimml la Scuvns

Jie/mJ&fi (I93Í-/939J. Olot, Edicims Miinicip ils, 1993, 82 f .

COSTA FERNÁNDEZ, Lltifs: "h\ censura de prcinsa dumnt la dictadura

de Primo de Rivt-ni", dins Gazcta, I, {1994), Actes de les Primcres

Jornadcs d'Históna de la Premsa, ps. 119-136,

IOrtn;y.'ificsloi, Gimna, AMixiiaciriGironina JeSlot, 1994, 211 ps,

DOMÉNECH [ MONER, Joan: "50 números deis Quadcms de laRevista

de Girona", dins Phcs á'Hmbria Uml, 52 (juliol-apcist de 1994), ps.

36-39, cncartades a L'Avaif, 183 (juliol-aKOst 1994).

CERONES. María Lluisa; Qitin L'stíií.', Barcelona, Ciuilla, 1994.101 ps.

Guia de (ti comimkaáó de les comarqim de GiwM. 1994-95. Girona,

CoMetíidePericidistcs iDiputació, 1994,135 ps,

LLINARS, Jiiaii; MERINO, Jonli; MIRÓ, Mancl; PEDRON, M. José: "Us

excavacions a l'antic convent de Sant Banomeu (Petalada. Alt

Enlp(lld. ) 19S9-1990. Deis orifiens del món ibííric a la revotució feudal",

dins Tribuna dArijiíüobgiíi, 1992-1993, Barcelona. 1994. ps, 95-106.

MARQUÉS, josep M.: Aybúcks cristiana. Barcelona, l'Eix editorial. 1994

(CDl-leccióSantFeliu, 17).

MATARÓ, M.; BURCH, j . ; CARRASCAL, C ; PUIG. A.M.; VIEYRA,

G; RIU, E.: "Sant Pcre de Rodcs {el Port de la Selva, Alt EmponJa),

Les excavacions del 1990 al 1992 i les propostes del Pía diiector". dins

Trifcinifí d-Arqiico\nffa 1992-1993. Baieclona 1994. ps. 139-156.

.ML'íiiñfít's íí'íin soldat de la Rcpúhliea. Joan Nierpa i Planes, el soldat. Joan

Alemany i Oliveres, l'escrivent. Bíircckina, Comercial Escudo de Oro,

1994. 190 ps.

MERINO, jiirdi; NOLLA, Josep M.; SANTOS, Marta; Ai^iw Calidac.

Presencia romana a la Selva. Santa Colonia de Farners, Centre

d'Esnidis Sclvatans, 1994,195 ps.

Miinnj íi/íüs del Moníísnv, 9. Barcelona, Aniics del fv1ont.scny, 1994,252 ps.

Papen del Mnni 'n, 12. Casrell del Montj;rí 700 anys. Torroella de Mnntgrí,

Museu del Monrfjrí i del Baix Ter, 1994,62 ps,

PARES, P.M.: VILARÓ, T.; la ramadsm. Girona, Diputacií^ i Caixa de

Girona, 1994, 96 ps, (Quaderns de la Revista de Girona, 52).

PORTABELLA. Condal: /lineraris per la zona volcánica de la Garroixíi.

Olot, Llibrcs de Batet, 1994, 51 ps.

PUIGBÓ, Jusep: La GamiLVít. Barcelona, Dissenys Culturáis, 1994, 99 ps.

QUINTANA 1 LLAUNET,^. Jaume: Li nosrra conrroda, Figueres, Grafi-

qucsCanigii, 1994,43 ps,

RIBERA-MARINE. Ramón; Canígíi. Tres Esteles. Coíiairono. Barcelona,

Editorial Montblanc-Martín, 1994, 251 ps.

SALA, Ernesta; El vocahulañ de Cadaqués. Barcelona, Parsifal edicions,

1994,143 ps.

TORROELLA, Mit|uel: Histfina de Palafru^cü i k uim comarca. Palafmgell,

Imp. Pal6, 1994. Rcetlició facsimilarde l'obn publicada el 1929,196 ps.

VAYREDA, Jniquiín: Tres neneracwms. Edicio a cnni de Tea-sa PUnagiima i

Nogué. Proleií d'AutoniaTayadella. Oloc, Llibrcs de Barct, 1993,175 ps,

XUCLÁ, JorJii RLXH, Silvia; O/oi des das hdrris, Olot, EJicions Munici-

pals, 1994, 108 ps.

Revistii de Girona / 0(1 SLMuinbro - ocndirc I9'-J4 101 lí(n|