EL PARC MUNICIPAL AHIR I AVUIÍNDEXDOS MOTS PER COMENÇARCANÇONS D’ES CEROL I SA PATENA LA PRIMERA VERBENA... I MÉS MOLTS D'ANYS DE VERBENES I DE FESTES FELANITX, 1925 - 2002

EL PARC MUNICIPAL DE "SA TORRE" I LES VERBENES CONJUNTS, ORQUESTRES I ORQUESTRINES.

DOS MOTS PER COMENÇARMiguel Julià i Maimó Batle

Com a batle vos puc assegurar que no fou fàcil pel govern municipal decidir tirar endavant les obres d’ampliació del parc municipal, hi havia dubtes sobre prioritats, projectes i costos, però sí era cert que una bona part de les edificacions fins fa poc existents, romanien estalonades amb la possibilitat real d’esbucament. Per altra banda, Consistoris de fa temps, presidits per Jaume Munar i després per Andreu Manresa havien posat el llevat i el que és més important, aconseguit els terrenys, per una futura ampliació, després de molts d'esforços i gestions. Des d’ara Felanitx tendrà alguna cosa més que un espai per fer-hi 1es festes agostenques. L’aprofitament haurà de ser més generós amb molts d'aspectes durant l'any a disposició de tot Felanitx per fer-ne l’ús que pertoca. És obra nova i necessitarà dies i mesos per arribar a ser l’autèntic parc del nostre poble, però estic segur que prest o tard, tots ens sentirem orgullosos d'aquest gran espai que ara vos presentam. A tots els que han fet possible que així sia, gràcies.

I com que l’avinentesa convida, hem trobat escaient posar a les vostres mans aquest llibret on uns recordaran bocins de la nostra història i altres la coneixeran per primera vegada. A tots als

col·laboradors, també el nostre agraïment.

Miguel Julià i Maimó Batle

Antoni HernándezRegidor de Festes

Tots els felanitxers tenim la nostra opinió particular sobre les verbenes, però crec que tots coincidim que el parc és una part molt important perquè aquestes siguin el que són: una de les festes populars més significatives de tota Mallorca a les quals des de sempre hi han actuat els artistes de més prestigi del moment.

Quan, el 1995, el Batle em delegà la Regidoria de Festes, em va fer una il·lusió especial perquè, des de jovençà, les verbenes han estat un esdeveniment de què he gaudit i participat. A la vegada, però, em produí un cert temor per la responsabilitat que suposava mantenir i augmentar, en la mesura possible, la seva categoria, conservant-ne l’estructura bàsica. A partir d’aquell moment, les nits de bauxa, les rotlades amb un tassó a la mà discutint temes d’allò més irrellevant o bravejant les “nostres verbenes” davant la gent de fora poble i, per què no dir-ho, criticant qualque vegada el regidor de festes de torn si aquell vespre no era del nostre agrat, passaren a un segon terme.

L’experiència que he tengut l’oportunitat de viure, des de la confecció del programa i la seva contractació fins al tracte amb els managers i les breus converses amb els artistes escoltant les seves curioses anècdotes, la senzillesa i professionalitat de tots ells, ha estat molt interessant. El més gratificant de tot, però, ha estat comprovar que aquells artistes que anys enrera ja havien vingut recordaven gratament el seu pas per Felanitx i l’actuació en un recinte tan singular com el parc a on, a més de la música, es pot gaudir dels serveis dels bars, del restaurant, de les casetes de fira i altres llocs de venda amb companyia d’un públic nombrosíssim. D’altra banda, els que vénen per primera vegada, a més de tot, això expressen la seva estranyesa pel model de festa i la seva qualitat.

Esper que el programa que enguany s’ha preparat sigui del gust de la majoria dels felanitxers i que, com cada any, poguem passar unes hores alliberats de maldecaps gaudint de bona festa i molta diversió.

Allà ens veurem.

Antoni HernándezRegidor de Festes

Miquela Vidal SerraRegidora de Cultura i Educació

En el mes de juliol del 99 quan es va formar l’equip de govern, entre les competències encomanades a la regidoria de Cultura i Educació hi havia la gestió del Parc Municipal i la tasca d’ubicar els bars i serveis d’oci amb motiu de les verbenes. Aquest fet ens va servir per fer una diagnosi: la confirmació de l’estat lamentable del Parc, amb els edificis apuntalats i ruïnosos i les instal·lacions elèctriques i d’aigua precàries i obsoletes, entre d’altres deficiències ben visibles.

Ja feia un bon grapat d’anys que el Parc s’havia convertit en un espai públic degradat que no funcionava com a tal i que es limitava a servir d’indret a les verbenes i qualcuna altra activitat pública esporàdica. La reforma del Parc és fruit d’una necessitat inexorable i, com tota obra d’envergadura, no estava exempta de diversitat de criteris, per això, es va exposar públicament el projecte encarregat per saber quin Parc volia la societat felanitxera.

El projecte definitiu va recollir totes aquelles manifestacions que resultaven viables. Una idea havia quedat clara, s’havien de recollir dos desitjos: per una banda continuar essent el lloc de les verbenes i per l’altra ser un espai aprofitable la resta de l’any. El resultat pretén omplir la majoria d’expectatives de la gent, és a dir, ser un espai multifuncional i això ha estat possible amb l’aprofitament dels terrenys municipals situats al darrere: una zona esportiva on es podrà practicar quantitat de modalitats com bàsquet, handboll, voleibol, futbol sala, patinatge, etc, dotada amb vestidors i sanitaris i que, alheshores, funcionarà també com a pista de ball, amb un gran escenari provist d’uns camerinos completament dotats i magatzems. Així, doncs, dins un entorn incomparable, una vegada més servirà d’espai a les nostres verbenes, i obrirà la possibilitat de noves expectatives impossibles fins al dia d’avui, tant per motius d’espai, com d’equipaments com de seguretat.

També s’ha construït un bar-restaurant que podrà romandre obert tot l’any; una sala que es podrà destinar a reunions, conferències i altres activitats de col·lectius diversos. El Parc pròpiament dit queda com un ampli espai verd que es completarà amb jocs infantils, bancs i més plantacions i en el que a l’ombra dels arbres, grans i petits podran gaudir del temps d’esbarjo. Tots els serveis seran de fácil accés i lliures de barreres arquitectòniques.

Els obstacles no han estat pocs: les dificultats d’un terreny amb desnivells, la necessitat de reubicar i canviar totalment conduccions elèctriques i d’aigua, a més d’altres problemes tècnics que em resulta difícil de resumir. No s’ha d’oblidar la terrible tempesta de pluja i vent del passat novembre que va assolar molts arbres, esfondrant alguns edificis i destrossant gran part de la feina feta. Una reflexió ¿Que hauria quedat del Parc si no s’hagués procedit a la seva reforma?

En definitiva, el nou Parc, ara és un orgull dels qui des de sempre es comprometeren amb el projecte, però esperam que ben aviat ho sigui de tots els felanitxers.

Per acabar, me permetré una atenció personal a l’impulsor d’aquest projecte, Jaume Binimelis, a tots els treballadors de l’empresa, als tècnics i persones que l’han fet realitat i agrair als membres de la Brigada, una vegada més, la seva inestimable col·laboració en els preparatius de les verbenes, així com demanam disculpes a tots els veïnats de la Torre per les molèsties causades.Miquela Vidal SerraRegidora de Cultura i Educació

CANÇONS D’ES CEROL I SA PATENA

Copiam del llibre “Mot a mot”:

“La Congregació Mariana de joves organitzà l’any 1923, un equip de futbol que prengué el nom de Club Esportiu Marià. L’any següent, li sortí un contrincant: el Futbol club Felanitx. El primer tingué el camp en el Torrentó i el segon a l’actual Parc Municipal. Fou famosa la rivalitat entre els partidaris d’un i d’altre club. Es compongueren gloses que eren cantades pels carrers. L’equip dels congregants fou motejat de “Sa Patena”, al·ludint a la medalla que portaven en els actes religiosos; l’altre, “Es Cerol” perquè en formaven part alguns sabaters.”

Les cançons o gloses eren cantades amb la música de tonades cupletistes de moda en aquell temps.

En la impossibilitat de refer ara la música, publicam, per salvar-les de l’oblit, les lletres conegudes i conservades fins ara. És un petit detall de la història del nostre poble.

1 – Cançons sobre el futbol en general.

En es futbol jo vull anarva dir sa jove a s’enamoratves-hi si vols però fe’t comptesque entre jo i tu, tot s’ha acabat,i sa jove li contesta:i en es futbol jo aniréperquè tot es meu cariñoés d’un jove futboler.

Jo vos diré lo que ha passata dins poc temps de baraiats,un traje nou de futbolistai es jovenet ja s’ha comprat,i ara juga de primerai molt bé sap combinari s’al·lota sa primera

ja la torna festetjar.

Las chicas de Felanitx, madre, no sé lo que tienen quan veuen un futbolista enseguida lo detienen.

Qui no siga futbolista, éste novia no tendra y de pena y amargura su corazón morirá.

---------------

Es futbol de Felanitx, muy de moda ahora está, qui no siga futbolista, éste novia no tendra; no trobara cap al·lota que li quiera con fervor, que li diga: Vida mía, por ti es mi amor.

---------------

2 – Cançons a favor des Cerol o contra Sa Patena.

Allà a sa Torre Un rato d’inquietudhi va bona persona per lo bon gusti es futbolistes Quan En Casetaalegren cares tristes corr amb sa pilotetaperquè quan juguen i n’Amadeoper res del món s’aturen la pren i fa un floreo,i sa pilota duen En Maura arrancasegura de fer es gol. En Mesquida adelanta

l’assanta i amb gran ànsiaEn simonet gol fa.

Tots junts es cerolerscanten, canten satisfets,Valens domina i asseguraGallo, amb tu no hi ha qui pugaCabrer no deixis passar noper favorQue si te va passantDarrera vas deixantColl, Boter i Teixidorque sa defensa van formant

---------------

Ses pateneres desconsoladesPloren i riuen molt a fingira Déu demanen desconsoladesque les don forces per seu partit.

I Déu del cel les contemplai les se torna mirari per donar bon exemplei per fer sa gent contentaes Cerol vol fer triumfar.

3 – Cançons a favor de Sa Patena o contra Es Cerol

Darrera can Marillahan posat un futbol.Sa pilota no redolaPerquè té un dit de cerol.

D’es partit d’es Ce De Eme Futbolista quiero ser perquè tenen En Bartolo que mucho sabe correr:

Llavor tenen En Jeroni que bien sabe combinar, Vel·la, Lladó, Cafeter, luego el rey de los goals.

---------------

En En Sastre s’altre dia, Capitán i fundador, li digueren vida mia para ti es mi amor.

---------------

Ai Jeroni Jeroni, saps que t’estimPerquè pegues unes cosses, que pareis d’es primer Tim.

LA PRIMERA VERBENA... I MÉS

By MAIKEL.

Fou el 22 d’agost de l’any 1925.Va néixer al camp de “Sa Torre”, on jugava el F.C. Felanitx (a) CEROL. “El Felanigense” aventurava... El campo se iluminará con profusión-más de 16.000 bujias-; el sol sentirá el aguijón de humana envidia. Puestos de Feria, atracciones, música, bailes, estrépido y quizás el popular “Tiovivo”. Si nos dice que bellas muchachas ornaran sus gracias con vistosos mantones, matizando la fiesta de fulgores celestes.

Bailes modernos; bailes populares y sugestivos, “mateixes i copeos”, y si las gestiones dan resultado, baile americano “jazz band”.

Deseamos sea un éxito la verbena que dará animación y realce a nuestra fiesta de agosto, algo maltrecha y sin los atractivos de antaño por exigencias de nuestra economía Municipal.

Entrada: Caballeros 0’50, Señoras 0’30, Niños 0’25.

Així va néixer la primera verbena, tot un èxit, que ha tingut una llarga cua. La primera de Mallorca, una nit/nits d’estiu que convocaven tota la gent dels pobles de la Illa i de més lluny. Malgrat els pocs automòbils que transitaven aquells temps, molts quedaven arreplegats voltant es camp des Cerol (Sa Torre). Com sempre les crítiques sortiren a llum, mentre per uns era un tancat on la felicitat i la gaudança nedarien a balquena, per altres ¡naturalment! Era un antre de corruptives bacanals, maleïdes i calumniades. Una festa madrilenya trasplantada a Felanitx va quallar fort ferm. Ara hi ha verbenes a balquena... Massa.

La gent bevia de tot i molt, més que mai i, sopava millor que mai, era millor un bon aguiat de pilotes amb pollastre, colomins/perdius amb col o una porcella rostida que una llagosta/cranca amb ceba, però acabaven demanant un “fresque d’en Maravell”. Els al·lots- i qualcun ben granat – menjaven canyamel, xucletes, aglans, ginjols... I bevien gaseosa amb tap de suro... Amb ulls sempre ben oberts, perquè a la més petita badada, eren atupats més que una catifa per els pares, mestres, capellans, companyeros, i tota gent gran que tenia ganes d’espasar-se els nirvis. (Qualque vegada sense cap mena de raó). Així que tots tenien bonys, bretxes pel cap i cops blaus per les anques i les cames. Sempre havia qualque puntada de peu pels collons, amb mala llet. Anaven esquius, més vius que calius.

La meva primera verbena fou molt fotuda. A l’any 58 en vaig preparar tant que només entrar al “Parc de Sa Torre” i beure dos “tiburons”... KO. A les dotze i minuts dormia la mona, més cuit que un pollastre a l’”ast”... Ai t’he dit!

La/es segona/es varen ésser millors, a l’any següent 1959 del 27 al 30 d’agost, varen actuar JOSÉ GUARDIOLA i el seu conjunt. “LOS DELTAS”, “MAREYNELAND” amb el seu cantor internacional Biel Fuster, “SIS-SON”, “CREACION”, el quinteto “LOS ACROAMA”, tres actuacions, magnífiques, que les dugué a actuar a la prestigiosa sala de festes “Tito’s”, alternant amb les millors cantants del món. A l’escenari Maite del Rocio gran cupletista, Toni Rosas i Antoñita Ramos, balladors; Paquita Reyes i Juanito Pizá, cançonistes. Al Festival de l’Art Espanyol tenia Pablo del Castillo i Gloria, cançó mexicana, Juan Barnés, cançó espanyola, Macarena una tot terreny, Toney i Piter, pallassos musicals, Alberto Pérez i Manolo Casaba, melodies... Eren quasi les dotze i la pista de ball estava buida, ningú s’atrevia a sortir el primer, esperaven que en Paco “Padasser” sortís a ballar un bolero o bé un pasdoble. Demanaves per ballar, i una pagesa jove contestava “Fuig beneït, te pegaré amb una espardenya! I la seva mare: D’on és aquest bergant? Vaja un annerot!. Una festa/es de què mai sorties content del tot, a més que jo sempre tenia un problema greu, ja que m’esperaven els panets d’oli i els llonguets...

El programa de festes, ara es tot un document històric. La portada de Miquel Riera – ex batle- un farolet amb una cara, una creu covetera i un fons vermell. Els anuncis del programa no tenen desperdici. RESTAURANTE “EL PARQUE”, nueva dirección JUAN RICART, servicio a la carta, cubierto 30 pesetas. Fabrica de bebidas carbónicas Vda. JUAN SANSO, ofería productos NIK, manzana, limonada y naranjada. “BODEGAS LLADÓ” elaboración propia. Vins “BODEGAS GARAU”. Fajas y sostenes PEDRO BENNÀSSAR. Piensos “AUXAM”. Radios “Iberia”, “Tungsram”, “Vica”, televisions “Iberia” primera marca de qualitat al carrer major sub-agent Lluis Ramis Oliver. Al “SALON ROSA” “Helados Glaciar”. Taller mecánico MIQUEL POU, engrase a presión. Vestits i fashion “CASA ALBONS”. Calzados “GORILA”. Productes “RAMIS”, de tot, pinya i bon sifons. Cafès “SAMBA” i “RICO”. Formatges “PIRIS” de Campos. Ferreteria i cuchilleria BATOMEU ESTARELLAS “CAN CANS”, màquines cosir “Singer”. LLADRILLERIES MALLORQUINES, al Pou de Sa Taulera. Cafeteria “BAR KANSAS”, salones para boda y bautizos. ¡SOLARES EN PORTOCOLOM!, primera línia ¿a Cala Barbacana? Desde 8.000 PTA, informes “Almacenes Cóndor”, algun deia: “En Llagosta” no sap que ha de fer per fotrer-mos els doblers”... Un porc valía unes 15.000 PTA i una televisió quasi el doble. “NUREDDUNA”, hermanas Oliver-Massutí, perfumería y lanas para labores. “CREMADILLO VALLS” (Copa de fuego) Champañy “Gran Príncipe”, seco o dulce, DESTILLERIAS VALLS. RAFAEL NICOLAU droguería y ferretería, artículos de Pesca Submarina. “OPTICA LUMEN” Miquel Forteza Fuster, gafas graduadas y compostura. Mini-Champañy “PITEL·LO”. Instalacions

elèctriques i reparacions RAFAEL FERRER REUS. Tapicería BARTOLOME OBRADOR. Servicio de limpieza y engrase “VAQUER-CHILET”. Pensión-bar “PORTOCOLOM”, comida familiar. Taller PEDRO SEVA, niquelados, cromados y plateados. “PHILIPS” –Radio- Televisión, máquina de afeitar “Philips-shave” “FERRETERIA OLIVER”. Motores marinos “TALLERES ANDREU”. Pinturas “Shervin-Willians” distribuidor JAIME ADROVER MAIMÓ. Piensos compuestos “SAN SALVADOR”. Urbanización CALA MURADA, venta de terrenos y chalets, construcciones COBASA. Granja “MESTRE” sacrificio de pollos híbridos a punto para asar. Piensos equilibrados “POTECTOR” (Piema) depósito en Felanitx JAUME VICENS. “VINS D’OR”, licores, “BAR UVA”, refrescos y vermouts, propietario SEBASTIAN BAUZA BARCELÓ. “BENNÀSSAR&JUAN” mercería, perfumería y géneros de punto. COCHES DE ALQUILER (Plaza Arrabal) Circulo Recreativo, JULIAN AMOROS y ANTONIO MOLENDRI. “CERÁMICAS MALLORCA” modelos exclusivos decorados a mano PEDRO BENNÀSSAR. “OFICINAS MONSERRAT” gestoría administrativa...

La notícia fou que GUILLEM TIMONER havia aconseguit el 2º TÍTOL MUNDIAL, el passat 13 d’agost a Amsterdam rere moto-stayer, i que durant les festes MARIA VICH exposava a la “Caixa de Pensions”, i als jardins de la plaça Pax era instal·lada una mostra col·lectiva... Mentre el món es movia, els ciclistes eren acusats de consumir drogues, BAHAMONTES acabava de guanyar el “Tour”. Pel·lícules com “BEN-HUR” (11 oscars), “DUELO DE TITANES”, “LA DOLCE VITA”, “NAZARIN” de BUÑUEL premiada a Cannes, ERNEST HEMINGWAY estava a Espanya obsessionat amb les curses de toros, es varen rodar “¿DÓNDE VAS ALFONSO XII?” i “PSICOSIS”, ERROL FLYNN (que dos anys abans havia estat a Felanitx) morí als 50 anys, va triomfar la REVOLUCIÓ CUBANA de FIDEL i del “CHE”, FRANCO inaugurà el VALLE DE LOS CAIDOS, va néixer ETA, tragèdia a RIBADELAGO, l’assassí JARABO PÉREZ MORRIS fou ajusticiat, “garrote vil”, SEVERO OCHOA rebé el premi “Nobel”, a Barcelona hi havia més de 15.000 televisions en marxa, el SHA de Pèrsia es va casar amb FARAH DIVA, la pesseta estava en crisi. Eren altres temps, eren altres problemes.

Però les verbenes han continuat, però he volgut fer història de la meva primera que oficialment vaig conèixer profundament. Llargs els anuncis?. Realment era necessari per situar al lector dins la vida felanitxera, més que contar anècdotes personals.

Per acabar vull dir que la millor verbena, artistes al marge, fou la VERBENA CAMP de l’any 72. Una autèntica virgueria, dissabte dia 19 d’agost. A les nou i mitja desfilada de COTXES ANTICS i “pasacalles”

de la Banda Municipal. A “Sa Torre” actuació de ANTONIO MACHIN, LORENZO GONZÁLEZ, JUANITO SEGARRA, MIQUEL DE VILLA, “LOS GRECOS” I “TROPICAL POP”. La mateixa Banda Municipal animà part de la vetllada, a l’entrada RAFEL SIMONET, en pla de xulo de Chamberí, donava corda a un “organillo” autèntic, que tocava meravelles quan tenia marxa suficient. A l’interior jocs antics, tiraven pilotades al “negre” (un jove amb la cara embrutada per un tap de suro cremat), la gent jugava a guanyar amb els conills de rata que sabien llatí i te fotien els duros perquè entraven pel forat que les donava la real gana. Eren jocs “camp”. Amén del “PATIO ANDALUZ” i “BAILES REGIONALES”... La nostàlgia, que sempre ens fa perdre el cap... Allò que altres temps eren millors és molt discutible!. Però el que és cert és que no hi havia tan d’estrés, ni tantes depressions, la gent no feia tantes fues i era més sociable... Les cases no es tancaven mai. Però el passat, passat està... Cal viure!, Ara amb ulls ben oberts!.

Copyright.- Miquel Ángel Juan Garcias.

MOLTS D'ANYS DE VERBENES I DE FESTES FELANITX, 1925-2002

Memòria i gratitud a persones, entitats, regidors, batles i corporacions municipals que al llarg dels anys han mantingut viu l'esperit de la nostra festa, tradicions, i de manera especial tantes nits de "verbenes".

Felanitx durà la doma dels pobles en general, perquè en mig de s'Arraval hi té una agulla com Roma.

Cançó popular de la qual no en coneixem ni autor ni data, però sí se sap que dur la doma a dins estaments ben concrets era prou important. La glossa però expressa més bé un desig, un alè de coratge, sobretot perquè tenim tan important monòlit a la placeta. Les festes agostenques vénen de molt enrere. Entraren per l'hort del convent beneïdes pels frares, que tenien com a model un sant que de jove, conten, havia estat bastant bullanguer. La festa arrelà ben fort i prest la memòria popular, via generacional, feia passar contarelles, de fets reals o imaginaris, a l'aixopluc de l'hort conventual hi pasturaren els primers cavallets grandots ells, i tots mascles, inclosa la dama, i encara perduren.

El 1782 ja hi ha paper escrit sobre la festa en presència de la senyora Regenta i el Capità General, però és dos anys després quan trobam una sucosa contarella on es descriu que el 27 d'agost (1784) just davant l'església del convent hi hagué ball fins a les dues de la matinada de dia 28.També conta que a l'oferta de la missa major del dia 28 es toquen xeremies i un "pito" per dos "asalariados", van a adorar la relíquia del sant "saltando y brincando" fins al presbiteri sis mossos de 15 a 18 anys damunt un cavallet de paper, conduïts per un altre que li diuen "dama", seguit d'un al·lot vestit de dimoni. Després de missa van al cós on corren cavalls, muls, ases, joves i al·lotes, i a la nit continua el ball tant llarg con el dia abans.

En aquell temps, els felanitxers ja duien la covera forta i tal volta el lluquet havia encès el ble de la prosperitat somniada.

SEGLE VINT. VAJA UN BOT

Ara ja han anat a la lluna –n’hi ha que sempre hi han estat-,

inspiradora de poetes i element molt influent segons diuen. Pagam amb una moneda encara estranya, l’euro “tot”, tenim màquines intel·ligents i educades amb capacitat per fer-ho quasi tot, de persones també n'hi ha d’educades i a més són cultes, el progrés ens envaeix pertot arreu, i els cotxes i motos també, creen problemes. Ja el 1893 el batle hagué de prohibí la circulació de velocípedes per dins la vila després de la posta de sol i de dia havien d'anar poc a poc. S'arranca molta vinya. No hi ha exportació de vi. Els preus són molt baixos i Felanitx passa per una crisi greu.

Ara podem viatjar amb avió, bicicleta o per internet i si tenim una web ja no cal cap preocupació. Els senyals de fum des de les torres de vigia deixaren pas primer al morse i ara al mòbil, però no tenim temps per res, només ens en sobra per tudar-lo, viure malament, patir dels nervis, uns més que els altres, això sí, mirar molta TV anar i venir i amb tanta comunicació ens falta gent que ens escolti.

Segle vint, el de les transformacions, del progrés i de l'abundor. Arriba “la corrent elèctrica" i del seu abús ja en patim problemes. Els pagesos eren molts, noble ofici après de pares a fills vigilats sempre pel saber omnipresent dels padrins, vestits de color d’ala de mosca asseguts al pati o devora la foganya. Aquella manera de conrear la terra, de xuclar-li els fruits amb un rituals gairebé seculars, ara es diu agricultura ecològica i no fa massa calaix. Rentar-se a la mar, solsortint, elles a l'arenal de ses dones, ells al dels homes i els ases, muls i someres al seu particular: el babo. A la mar gran els mariners trencaven les cranques damunt la barca, a la vela o al rem, perquè poca gent coneixia les excel·lències culinàries d'aquest marisc i de la fonera del port en sortien nacles per penjar com a trofeu a un racó de la casa del port.

A Felanitx la festa de Sant Agustí torna grossa. E1 1892 va venir molta de gent de poble extern i a un velòdrom preparat devora el Puig de Sant Nicolau -ja no hi ha tal puig-, hi assistiren més de sis mil persones per veure les primeres carreres de bicicleta realitzades a Mallorca.

E1 1897 va ésser important per Felanitx. Les ferides a la vinya per la fil·loxera trastoquen tot un sistema de vida, de les 2.000 hectàrees que quedaven -el 1.890 eren 5.138, quasi totes de fegoneus-, molts l’arranquen i altres posen l'esperança amb la planta americana.

Turistes francesos passen amb molts de carruatges pel carrer Major, saludant amb entusiasme la bandera francesa a mitja asta per ésser Divendres Sant en el balcó del vice-consolat francés. E1 diumenge de

Pasqua a vespre "el espectaculo más sorprendente de nuestros días, el maravilloso cinematógrafo ....Mediante esta última novedad de las novedades, los ausentes y hasta los muertos parecen vivir y moverse con sus gestos y movimientos naturales". Passam per Sant Agustí d'aquest any, festa grossa i sermó de Miquel Costa i Llobera, per arribar a l'octubre: el dia 6 arriba el tren. Gran esdeveniment. Poc abans s’havia decidit fer un passeig des del lleó fins a 1a nova estació. E1 passeig hi és. De l’estació ni rastre, el progrés la convertí no fa massa en un bloc de pisos i una sala de cine. Cap a final de segle trobam felanitxers per tot Mallorca cercant feina. Altres ja hi són o preparen per anar-se’n a fer les Amèriques. E1 negoci de “l’estraperlo” floreix.

Així i tot els balls van en rauxa, sobretot a fora vila, bregues per qualsevol motiu, sobretot golosies, i sovint acabaven ben malament: "Si vos tornen convidar, a un ball a fora vila, no hi aneu prenda garrida, perquè peguen a matar."

De la Impremta Reus en surten publicats llibres tant curiosos com "Les Argonautiques" d'Apollonius le Rhodien (1906), "L’enginyós hidalgo Don Quixote de la Mancha" "traduït ara en mallorquí sa primera vegada per n’Ildefonso Rullán, Prevere (1906), "De L’hélicon au Calvaire" de Comte Ulysse de Séguier (1908), i moltes altres joies, estudis i llibres de divulgació.

E1 "Banco de Felanitx" fundat el 1883, signe d’identitat, i progrés el 1910 comença a construir la nova seu al carrer de sa Plaça. Aquest mateix any s’autoritza l’estació enològica i s’inaugura la Caixa Rural.

S’instal·la la primera central elèctrica i un any després una fàbrica de perles. Mentrestant sarsueles de cartell, bregues polítiques entre els partits de l’època, arrelada vida religiosa, balls “moderns”, personatges únics, toros, processons, balls de carnaval, en Carusso ja havia cantat en disc gros de gramòfon i Bartolomé Calatayud, el famós guitarrista, havia vingut en persona.

Però continuava el trist, desesperançador seregall de felanitxers i mallorquins cap a les Amèriques. Aquí no tothom menjava a voler, i allà, deien, els bastons treuen arrel.

Pel voltants dels anys vint la festa de Sant Agustí ja era molt coneguda, venien orquestres de foca animant balls ben vitencs, es muntaven llocs de venda de menjars i beures.

Per si algú ho dubtava per 1a postra contrada es cantava molt per aquelles saons i l'historiador mossèn Cosme Bauçà replegà un bon grapat de cançons i tonades, segons conten Baltasar Samper i Ramon Morey a les memòries de la seva estada a Felanitx l'any 26 en missió de recerca per a l'Obra del cançoner popular de Catalunya. "les primeres persones que tinguerem la sort de conèixer foren Mossèn Joan Pou, "custos" de l'església del Convent de Sant Agustí, i el senyor Pere Oliver i Domenge, apotecari. Una extensa descripció de noms, oficis, cantadors i sonadors ens acosten ben prop al món de 1a cançó popular i dels balls dits "de pagès". E1 resultat pot quedar resumit amb aquest paràgraf: "E1 senyors Jaume Gayà, administrador de Correus, no perdé cap ocasió de fer-nos favors i fou, a més, l’iniciador d’unes gestions que tingueren per nosaltres el resultat més espléndit: l’adquisició per a l'Obra del Cançoner de quatre volums manuscrits, contenint, cadascun, mil cançons, aplegades pel Reverend Cosme Bauzà i Adrover, home notabilíssim, del qual ens ocuparem extensament."

SINDICAT FUTBOL I VERBENES

L’esclafit de la primera "verbena" oficial arribà enbaumada dolor de most novell i de rivalitat entre el C.D. Marià i el seu contrincant el F.C. Felanitx. Els primers tenien el camp al Torrentó i els segons a l’actual parc municipal.

E1 celler cooperatiu, entre la via del tren i la mola, va ser durant quasi un segle símbol i orgull de tot un poble, d’una gent camperola, emprenedora, fanera i honrada, capaç d'aixecar un dels més singulars edificis de la nostra illa i tot amb jornals propis, hores de suor, moltes portadores de raïms provinents de tot el terme i doblers manllevats, i al seu voltant, indústries derivades d’on s’alimentaven famílies de viticultors, elaboradors, botiguers a la menuda, amb la branqueta de pi damunt el portal, menestrals, fusters grossers, boters... i tot un llarg seguici de gent amb sou, petit o gros. Però ja és tard. Del Sindicat ens en queda un immens palau farcit de d’enyorança i tines encara amb olor de sofre cremat i l’esperança ferma que prest sia retornat a tots els felanitxers.

L'actual parc municipal era el cau del F.C. Felanitx "Es Cerol" no de bades hi jugaven alguns sabaters. E1 motejat de "Sa Patena" es referia a l’equip dels Marians per les medalles que portaven als actes religiosos. Fou el 27 d'agost de 1925 quan Es Cerol organitza la primera verbena. Les cròniques d’aquell temps ho compten gros, però

curiosament i malgrat els escàndols que hi hagué, a l’any següent, foren dues, els dies 27 i 29, perquè el 28 no hi podia faltar la "novillada", i com que la cosa no anava malament del tot, l'any trenta ja n’hi havia tres vespres, i de llavors ençà encara duren.

Degueren ser com una glopada d'aire fresc per a la gent jove massa encorsetada per les modes i els "bons" costums. Els balls eren uns altres i els divertiments també, però aquell jove felanitxer que a París estant aprengué el Can-Can i el ball d'aferrat que mai no havia vist, de tornada ho ensenyava, ben orgullós, per la sensació obtinguda que de tan prop la gent reviscola, s’estima més.

Maleïdes i calumniades "verbenes" de Felanitx, on vénen milers de persones de tot Mallorca, de 1a Península i de l’estranger, i arriben a la matinada amb una pau i una placidesa que, com contava l'amo en Tomeu, "no queda més remei que admetre que allò és una veritable escola de bons costums”. L’Església no ho veia així; els sermons socorraven i es premiaven els balls de pagès sobretot “ses primeres” per fer competència al ball d'aferrat, però a la vila nostra sempre hi ha hagut gent per tot, per omplir esglésies i verbenes.

La ironia felanitxera en boca d'un glosador ens deixà aquest testimoni:

Es ballava de pagèsboleros i rigodons, era un ball bastant hermós duien molt llargs els faldons, no podien veure res, emperò les intencions, eren com ara o pitjors.

I vingué el ball d'aferrat, va ser obra del dimoni, el va dur un tal Antoni, que a París havia estat.

L’església no l’admetia, i s’al·lota que el ballava, tot duna se l'esborrava de les Filles de Maria.

Però el ball va progressar, va trobar molts de terrossos, l’Església va fer els ulls grossos,

i ara ja el poden ballar.

Molt s’ha escrit sobre les llargues nits de les nostres verbenes, farcides de melangia, sementer d'amors novells, de molta son, ressaca i primera mèl·lera per culpa d’aquells mesclats que te feien sentir molt home, poeta o filòsof, fins a 1a sortida de sol. Veus úniques al "inmenso escenario de Parque Municipal de La Torre" i abans de l’estiu la gent ja demana, no deveu haver sentit a dir qui vendrà enguany a les verbenes?

Per aquest caire seguim fent bona la cançó: duim la doma. Tant de bó amb molts d'altres també tirem l'aranya.

"Fill, vulles usar lleialtat, e can pots entén en bondat; ama la honor de ta ciutat, e de ta terna".

Serà molt profitós per a aquest petit país enmig de mar que tots volem estimar.

Miguel Julià i Maimó

Bibliografia

Capó Suñer, Bartomeu. Pregó de les Fires i Festes de Sant Agustí 1977. Edició Ajuntament de Felanitx

Col·lecció de programes de fires i festes de Sant Agustí. Ajuntament de Felanitx.

Julià Maimó, Miguel. Dos mots sobre el vestits de pagès a Mallorca. Edició de Centre Cultural de Felanitx

Julià Maimó, Miguel. II Jornades de Cultura Popular. Consell Insular de Menorca.

Massot i Muntaner, Josep. Obra del Cançoner popular de Catalunya. Materials. Volum VII . Memòries de missions de recerca. Barcelona MCMXCVII

Xamena Fiol, Pere. Anys Enrrera. Edició Ajuntament de Felanitx--Fundació Barceló.

Xamena Fiol, Pere. Història de Felanitx. Volum segon

EL PARC MUNICIPAL DE "SA TORRE" I LES VERBENES

El Parc Municipal de "Sa Torre" es troba ubicat al barri que dona nom al recinte. Té l’entrada principal per la plaça Peralada i està delimitat pels carrers Bellpuig, Cotoner, Burgues i Anglasola,

Ocupa una superfície aproximada de 15.000 m2.

La Possessió de Sa Torre formava part de la cavalleria de Pax i de la qual els senyors de la cavalleria en conservaren durant molt de temps el domini útil. El barri de la Torre, que pertanyia a l’esmentada possessió va ser urbanitzat l'any 1883 pel comte de Peralada, D. Tomás Rocaberti de Dameto successor dels Pax. Tots els carrers duen noms dels llinatges de l’urbanitzador.

Aquests terrenys, a l'any 1924, eren el camp de futbol de l'equip Futbol Club Felanitx creat aquell mateix any com a contrincant del Club Deportiu Marià. Aquest camp era conegut amb el nom popular d’Es Cerol, perquè formaven part de l'equip alguns sabaters.

I va ser a l'any següent -1925- quan, per les festes de Sant Agustí, i probablement amb l’objectiu de recaptar fons per al Futbol Club Felanitx s’hi celebrà una verbena.

"El campo de futbol se iluminará con profusión -más de 16.000 bujías-; el sol, sentirá el aguijón de humana envidia. Puestos de feria, atracciones, música, bailes, estrépito y quizás el popular "tiovivo". Se nos dice que bellas muchachitas ornarán sus gracias con vistosos mantones, matizando la fiesta de fulgores celestes.

Bailes modernos, bailes populares y sugestivos, "mateixes i copeos" y si las gestiones dan resultado, baile americano jazz band.

Deseamos sea un éxito la verbena que dará animación y realce a nuestra fiesta de agosto, algo maltrecha y sin los atractivos de antaño por exigencias de nuestra economía municipal. Entrada: Caballeros 0,50, señoras 0,30, niños 0,25".

Així anunciava el Felanigense de l’agost del 1925 el que seria la primera verbena solitària, una nit d’estiu: la primera verbena de Mallorca. De cada any, poc a poc, anaren cobrant anomenada. Hi acudien de tots els pobles els pocs cotxes d’aquell temps, que quedaven arreplegats voltant el camp de la Torre.

Per a uns, allò era un tancat a on la felicitat i gaubança nedarien a balquena, mentre que per a altres -els que no hi anaven mai- un antre terrible de corruptives bacanals, suspirades i desitjades, malaïdes i calumniades. Uns i altres exageraven. Les verbenes foren i segueixen sent un lloc de festa alegre i renovera en el que les hores passen aviat. Verbena, una paraula traginada des de Madrid directament i que posà les arrels a aquell camp de futbol d’Es Cerol, cabells a “lo garçon" i a “lo ninon", mocadors de nou pams i de pinyetes.

A l'any següent, el 1926, el president del club futbolístic, Jaume Mas, va encarregar al jove pintor, Joan Rosselló Pons, en Joan Alós, que es fes càrrec de l’organització de les verbenes. Va ser tot un èxit. Aquest jove va rebre tots els elogis possibles i des de llavors l’anomenaren director artístic de les verbenes.

En aquest any, els socis del club presentant el rebut de soci pagat, rebien una invitació per entrar al recinte.

Ja es feren dues verbenes i es repartiren uns programes de mà -no n’hem trobat cap- a on explicava detalladament tot el muntatge. Es donava molta d’importància a la gran il·luminació elèctrica que hi hauria, a les atraccions, al restaurant, quasi quasi més importància que a les orquestres i música. També hi havia dins la verbena actuacions de balls populars: boleros, jotes i copeos.

"... cuanto en fin puede ser un aliciente para pasar una velada agradable en mitad del campo, respirando el aire fresco saturado por las esencias de flores delicadas que señalan el rastro de las hermosas muchachas felanigenses, paseando su gracia por aquel recinto...".

L’any 1927, les verbenes d’Es Cerol -com eren conegudes- ja comptaven amb el patrocini de l’Ajuntament.

A l'any 1929 s'hi projectaven pel·lícules de cinema, al camp de la Torre. També al mateix any s'hi construí una pista de bicicletes, la qual tingué poca durada.

El 1932, s’hi feren tres verbenes, davant l’èxit de públic i d’acceptació que tenien ja a nivell de Mallorca.

El 1933 la crònica ho contava " ... si bien es verdad que de cada año nuestras célebres verbenas cobran importancia, las de éste año daran un paso decisivo para colocarse en sitio de preferencia, no sólo en

Mallorca, sino en España entera. Son espontáneo elogio que hacen de esta fiesta personas extrañas, que vienen atraídas solamente por el agradable sabor que les dejó en años pasados...", fent referència a gent de la península que venien de vacances a Mallorca. També es feia menció especial a la il·luminació elèctrica, dissenyada per la companyia "Gas y Electricidad", de la qual un enginyer amb especial "cariño" es va fer càrrec de la il·luminació del Parc: amb 300 bombetes que sumen 30.000 bugies. L’efecte és com si paresqués de dia.

Aquest any es va inaugurar la nova pista de ball i es crearen els abonaments per a les tres verbenes. Per a les dones valia una pesseta i per als homes 4 pessetes.

A l’any 1935, s’alternaven les bandes de música amb les orquestrines i orquestres, arribades de fora de l’illa -principalment de Barcelona-, i les de Mallorca.

Però a part de les orquestres, es donava molta d’importància a les grans atraccions muntades dins el mateix parc, els llocs de gelats, de dolços, fruites, xurros i licors.

"El aspecto que ofrece el parque de la torre es maravilloso, no hay duda que las últimas reformas y el cuidado continuo del Sr. Rosselló –Alòs- tienden extraordinariamente a darle esplendor. Esperamos que este año sean un éxito como lo fueron en años anteriores.

Los trenes especiales para los días de verbena tendran su salida de Palma a las 2 de la tarde y de Felanitx a las 2 de la madrugada.

Desde luego se ha podido comprobar que las verbenas de Felanitx són algo especial y característico nuestro y ya tan arraigado en nuestra ciudad que seguramente pasaran años sin desaparecer”.

Els anys 1936-37 i 38, anys de la Guerra, no tenim constància que hi hagués verbenes.

A l’any 1939 es reanudaren i l’animació va durar fins a les 5 de la matinada. “Hay quien dice que jamás se había aglomerado tanta gente en esta fiesta”.

El 1940 es varen fer quatre verbenes, però els anys posteriors seguiren organitzant-ne tres.

Les verbenes eren a càrrec d’una empresa que gestionava el Parc, de

la qual n’era el director artístic el Sr. Joan Rosselló Pons. Així mateix, al llarg de l’any al parc s’hi feien altres espectacles i balls.

A l’any 1947 el terreny va ser adquirit per l’Ajuntament.

En aquest any, les verbenes començaven a les 11 del vespre.

“...Que registró un llenazo, la mejor que desde hace años habíamos presenciado pués acudió gente de toda la isla, principalmente afluyeron los forasteros que se hallan veraneando en Mallorca. Fueron noches de verbena capital”. Moltes de les entrades les havien comprades estiuejants catalans que residien per la zona.

1948:- L’empresa desitjant que tot Felanitx pugui acudir a les verbenes, enguany es posen a la venda abonaments “exclusivament per a matrimonis de Felanitx” al preu de 25 pessetes les tres verbenes. Per a homes valen 30 pessetes i per a dones 10. Els abonaments de matrimoni eren intrasferibles.

El 1950, l’empresari del Parc és en Pedro Juan Pou, mentre que els Germans Capó són els encarregats de la direcció artística.

Al 1952, torna a figurar com a director artístic Joan Rosselló Pons. En Rafel Soberà duia el restaurant.

Per aquests temps les verbenes eren cosa grossa. Gent de tot Mallorca, cotxes, estrangers, carrers engalanats.

L’any 1953, se’n feu càrrec en Sebastià Rosselló “alòs” perquè va morir el seu germà Juan.

Per aquestes dates també foren empresaris del Parc en Miquel “Marilla”, en Jaume “Corraler” i en Paco Cifre

Des d’aquest any l’Ajuntament edita un fulletó-programa de les Fires i Festes de Sant Agustí, amb col·laboracions literàries i un resum dels principals esdeveniments de l’any i de l’activitat municipal.

Va ser en el mes de juny del 1956, quan l'empresari Domingo Andreu, conegut popularment com "En Domingo d'Es Teatro", es fa càrrec de la direcció artística del Parc Municipal.

"las verbenas llegaran a la cumbre de la popularidad"

Construeixen un "coquetón" escenari amb els seus corresponents vestidors.

Al llarg de l'estiu s'hi celebren espectacles.

Es commemora el trenta aniversari amb un cartell de luxe: "estan llamadas a batir todos los récords de organización en bien del público. En su pista de baile las mejores y más acreditadas orquestas de ritmo ligero para solaz del elemento joven y, en el bello escenario durante las verbenas desfilaran escogidos espectáculos para entretenimiento de personas de 8 a 80 años.”

A l'any 1959, durant els mesos d'estiu s'hi fa cine, al parc.

Aquest any amb l’actuació de José Guardiola i los Deltas, el parc va registrà "el mayor lleno de su história, un enjambre de gentes poblaba por completo todos los rincones del ilimitado e inigualable recinto. La fiesta se prolongó hasta entrada la madrugada".

A l’any 1960, es fa càrrec de l'organització de les verbenes l'Ajuntament.

Es va reformant el recinte; nova pista amb marbre de distints colors, moderns serveis sanitaris, una nova tarima per a l’orquestra,. També desapareix un dels antics bars, el "bar uva" a on s’instal·larà l'any que ve el nou escenari. També aquests anys es traslladà l’entrada a la Plaça Peralada segons els plànols de l’arquitecte felanitxer resident a Jamaica Bartomeu Vicens Oliver (Nigulat). S’enderrocà l’antiga porta d’accés d’estil moresc (1966) amb gran disgust de moltes de persones que associaven aquella porta amb l’esperit que tants d’anys havia nodrit la verbena.

També es va construir el tancat de paret amb reixa de ferro que hi ha hagut fins l’any passat (2001), i es compraren molt de jocs infantils, a on hi acudien diàriament molts de nins a jugar-hi.

Aquest any ja es parlava d’unir els terrenys de darrere el parc amb aquest per a construir-hi un complex poliesportiu.

Al 1967, per les festes, es varen inaugurar un modern bar amb una ampla barra i una espaiosa terrassa que ha estat construït a l’angle esquerre del fons, just devora el transformador, i un bar-restaurant amb les instal·lacions necessàries per un bon servei, en el mateix lloc

que ha vingut ocupant el restaurant que ja existia.

Al 1969, es varen adquirir dues parcel·les més dels terrenys de darrere el Parc i es comanà al tècnic municipal la redacció del projecte per procedir a l'expropiació de la resta de parcel·les, amb la finalitat d’ampliar el recinte.

Al 1973 comencen les gestions sèries per a l’ampliació del parc, i l’any següent ja s’havien adquirit sis de les 7 parcel·les amb una superfície de 3.674 m2.

A llarg de la dècada dels 70 s’anaren fent petits adobs anuals.

A principis dels 80 les verbenes omplien el parc, es parla de 15.000 persones. Conten que el vespre que actuà Mecano el 1982, la gent quan caminava no tocava amb els peus enterra, de gent que hi havia. Aquell mateix vespre, el 28 d'agost del 1982, juntament amb Mecano pujaren a l’escenari, Albano i Romina Power, Pequeña Compañía, Amigos, Brios i Hits: tot un cartell de luxe, a l’igual que les verbenes de la resta dels anys 80 i els 90, llevat de qualque any que han passat més desapercebudes.

A l’any 1989 es tornaven a superar tots els pronòstics de públic. va ser una de les verbenes que fan història. Diuen que es varen vendre 11.700 entrades, la qual cosa si es té en compta els abonaments i convidats fa pensar que dins el parc hi hauria més de 15.000 persones. Sembla que això té una relació directa amb la categoria dels conjunts i en aquest cas el triangle format per Loquillo, El Norte i Héroes del Silencio.

En canvi, l’any següent foren molt poc concorregudes. Molt poca gent.

Al 1993 a part de les actuacions, s’ha de (lamentar l’incident provocat per un grup de joves, els quals abortaren l’actuació del cantant Jesús Vázquez, a qui llançaren ous i verdures.

A l’any 1994 es va fer una verbena a favor de Rwanda. Es recaptaren 6 milions de pessetes.

L’any 1997 s’hagueren de precintar part de les instal·lacions existents a l’interior del recinte perquè amenaçaven per a poder realitzar-hi les verbenes. Es comença a percebre que el parc ha de menester una reforma.

El 1999, amb Sopa de Cabra, Gossos, Los Piratas, El Estado, El Chaval de la Peca, Juan de Miedo; La Oreja de Van Gogh; La Granja; les verbenes ompliren fins a la bandera.

Aquests darrers anys els preus dels abonaments ha oscil·lat entre 4.000 PTA i 5.000 PTA.

D'aquests darrers anys, tots tenim ben fresc dins la memòria com han transcorregut: molt de públic, bones verbenes, perquè vénen les primeres figures del panorama musical espanyol.

Ja els darrers vint-i-cinc anys, l’esquema de les verbenes ha canviat quasi completament i seria impensable voler que ara seguissin l’esperit que les va crear i mantenir durant tants d'anys.

A hores d'ara, tenen tant de poder de convocatòria perquè aquests darrers anys s’han adaptat a les preferències del públic actual amb la presència de les anomenades "primeres figures".

A finals del 2001 s’han iniciat les obres de remodelació i embelliment del que serà el Parc del segle XXI, al llarg de tot aquest hivern els operaris hi han realitzat les reformes que un poc a corre cuita seran inaugurades el dia 23 d’agost d’enguany.

Aquest Parc Municipal, que ha doblat la superfície útil perquè els ciutadans i ciutadanes del terme en gaudeixin. Ens farà volar cap a un futur millor per a tots i, veurem si els felanitxers empram la nostra idiosincràsia per fer de tot el municipi un bon Parc.

Gori Vicens i JuliàAgost del 2002Bibliografia:- Arxiu de Rafel Ferrer "Simonet". - Col·lecció programes fires i festes de Sant Agustí. Ajuntament de

Felanitx.- Setmanaris El Felanigense, El Felanitxer, Felanitx.

CONJUNTS, ORQUESTRES I ORQUESTRINES.

Bandes de música dels distints pobles de Mallorca (Porreres, Vilafranca, Felanitx, Sineu ...); la banda del Regiment d'Infanteria de Palma; Infantería de Marina; Orquestina con Jazz-hand; Baujo; Red Star band; Marvell; Orquestina Moderna; Orquestina Rialto; Pollensa; Jazz de Negros de Barcelona; Victoria; Santañy; Park; Tall de vermadors de Binissalem; Mallorca; Los Trashumantes, con el debute de la señorita Francisca Ramírez, natural de Felanitx; Seducción, con Rudy Wood, de Barcelona; Trocantes; Balero; Oro; Cadetes; Guinea; cuadro flamenco con el afamado guitarrista Torres; Escoda Torá y su ritmo, con la vocalista Nita Sandra; el divo cantor Joaquín Rosi con su orquesta Brasil; transhumantes; Ina Sassi Windsor; Francis Ramírez; Windsor; Costa Azul; Los Clipper’s con nuestro paisano Miguel de Villa; Marimba; Bahia; Virginia; Brooklyn; Obrador y su conjunto; Glory's King con su cantor Juan de Grau; Estrellas Negras; Formentor; Rio Azul; Cubavana; Brisa de jazz; Orquesta Adolfo Ventas con Susi Pino y Rosa del Mar; Maryland; Copacabana; Bruno Martínez; Bristol; Sis-Son; Los Lider’s; Tropical; Melodías; Miguel Dochado; Columbia; Gran Savoy; Isabel del Castillo; Club Bahia de Sabadell; Creación; Expreso Internacional; Mario Visconti; José Guardiola; Los Deltas; Sis-Son; Quinteto Acroama; Dodo Escola; Raul del castillo; Els Titans; Los Cinco latinos; Rudy Ventura y su conjunto; Orquesta Tucuman; Ramon Calduch y su conjunto; Los cinco amigos; Orquesta Calipso; Brisamar; Finita Rufet; Pepe Mairena; José Guardiola y su conjunto; Los Javaloyas; Amanda Orefiche; Habana Cuban Boys; Latin Combo; Marino Marini; Loon And The Crys; Marblau; Los Javaloyas; Tico Tico; Los Acroamas; The Ranaways; Claudia Ramon y su Showmen; Los Telstars; Los Gatos Negros; Hermanas Benítez; Rosalía; Los 5 del Este; Karina; Los Amay; Los Talayots; Els Trovadors; Claudia y su conjunto; Los Gitanos; Kiska y los Acroamas; Beta Quartet; Grupo 15; Los Bravos; Los Sixtar; Los Pekenikes; Tony Obrador; Lux’or-Combo; Els Trovadors con Kiska; Lone Star; Los Ciclones; Kiska; Los Salvajes; Los Españoles; Stop; Los Beta, Z-66; Los 4 de Mallorca; Massiel y su orquesta; Los 4 Ros; Toni Ronald Show; Los Beta; Belak 67; Fórmula V; Expresión 5; Los Solos; Los Canarios; Los Pops-Tops; Los Ros; El Harlem; Miguel Rios; Yerba-mate; Los 80 centavos; Aquarium; Los álamos; Rita Pavone; Belak; Macovals; Los Diablos; Los Talayots; Los Albas; La Llave; X-70; Los Dogo; Los Jupamadi; Mari Trini; Mike Kennedy; Margaluz; Los Yuma; Pinno Donagio; Zebra; Los Souters; Tony Ronald; Amigos; Los Ros; Juan Pardo; Pop Tops; Mowe; Los Belak; Antonio Machin; Lorenzo Gonzalez; Juanito Segarra; Miguel de Villa; Los Greco; Tropical Pop; Julio Iglesias; Tony Landa; Los Yumas; Los Modulos; Claudia Ramon y sus Showmen; Naipes; Medusa; Camilo Sesto; Basilio; Rosa Morena; Gamus; Chupi; Antonio Machin; Bonet de San Pedro; Jorge Sepúlveda; Chupi; Junior; Arena Caliente; Santabarbara; Bronce; Azabache; Jairo; Los Yuma; Junior 70; Los Naipes; Ana Belen; Juan Bau; Beta; Manolo Otero; Los Diablos; Lone Star; Los Millonarios; Los Naipes; Nuevo Harlem; The Pink Pearls; Aves Nocturnas; Los Hits; Los Play Boys; Iva Zanicchi; The Foundations; Patxi Andion; Gran Orquesta Montjuich; Mercedes Vecino; Jorge Sepúlveda; Mary Santpere; Juan Camacho; José Guardiola; Amigos y Flash; Dyango; Beta; Aguadulce; Jupamadi; Love Machine; Elie Portal et son orquestre les Mediterraneens; Lorenzo Santamaria; Brios; Santafé; Miguel Gallardo; Nubes Grises; Santy Bono; Aguadulce; Los Albas; Zoom 77; Géminis; Albert Hammond; Lorenzo Santamaria; Hi-Fi Ladies; Brios; Mary Santpere; Jorge Sepúlveda; Pucho Boedo y su grupo; Pablo Abraira; Angela Carrasco; Brios, Tony Frontera; Jaguars; Libertad; Café

Crème; Toni Landa; Llamarada; Géminis; Hits; Companyia eléctrica Dharma; Orquesta Plateria; Sisa; Glops; Las Trillizas y Emilio José; Falcons; Europa; Llamarada Crac; Robles band; Maria Dolores Pradera; Victor Manuel; Trigo Limpio; Tony Frontiera; Circus; Niza; Raúl del Castillo; Casablanca; Los Pecos; Ivan; Circus; Condes; Paolo Salvatore; Paloma; Alamos; Transilvania; Tequila; Sergio Facheli; Tot Temps; Brumas; José Guardiola; Ramon Calduch; Bonet de San pedro; Gran Orquesta Manhattann amb Ramoncito; La voz del trópico; Alejandra del Rio; José Maria Planells; Glops; Duo Dinámico; Orquesta Plateria; Alta tension; Estacion de Fuego; Altamira; Europa; Barones; Joan Baptista Humet; Manzanita; Los Beta Quartet; Falcons; Los Condes; Janette; Los Mustang; Orquesta Encantada; Express; Crisis; Orquesta Mondragon; Karol y Grops; Orquesta Altamira; Kuarzo; Albano i Romina. Power; Mecano; Pequeña Compañia; Brios; Josep Guardiola; Salomé; Ramon Calduch; Jesus Moreno; Quinteto Los Pamperos; Zarza; Angela Carrasco; Mediterraneo; Crisis; Expres, Zinc Pirithione; Calífornia; Tomeu Penya; Mocedades; Bertín Osborne; Betty Troupe; Aquarius; Kuarzo; Dunas; Street Boys; Radio Topolino; Ole Ole; Brios; Miami Orchestra; Foxie Quartet; Lucio Barbosa; Los Pamperos; Orquesta Macao; Rocio Durcal; Cadillac; Honey; Brios; California; Serafin "La voz de los Javaloyas"; Orquesta Miami; Ebano; Nino Azorin; Crisis; La Trinca; Mecano; Bravo; Gran Orquesta Valencia; Rudy Ventura; Los Pamperos; Francisco; Objetivo Birmania; Los 5 del este; Crisis; Luis Eduardo Aute; Tony Frontiera; Circus; Voltors; Gama; Elsa Baeza; Hombres G; Orquesta Boulevard; Láser; Rocio Jurado; Serafin; California; Kuarzo; Solera; Alberto Perez; Mary Santpere; Nacha Pop; Loquillo y Los Trogloditas; Kuarzo; Laser; Los Ocultos; Dyango; La Union; Tomeu Penya; Nino Azorin; Orquesta Festival; Bohemios; Fantasy; Luz Casal; Los elegantes; Septimo sello; California; Voltors; Sergio y Estibaliz; Agustin Pantoja; Orquesta Alcatraz; President; Los Secretos; Aerolineas Federales; La Granja; San Francisco; Amaya; La Década Prodigiosa; Brumas; Josema i Millan "Martes y Trece; Angelo and Janette; Vissy, Young; Sensation; Trocadero Big Band; Barones; Transilvania; Danza Invisible; Orquesta Alcatraz; Cuentos Chinos, Aqua Vitae; Interminables; Hombres G; Vicky Larraz; La Granja; Ambassador; Ole Ole; Orquestrina d'Algaida; Carlos Cano; Sis Som; Rebeldes; La Frontera; Interminables, Blue Note; Duo Dinámico; Década Prodigiosa; Orquesta Alcatraz; Delfos; Lucio Barbosa; Dunas; Equs; Rey Luí; Gran Orquesta Alcatraz; Victoria Group; Orquestrina d'Algaida; Loquillo y los Trogloditas; El Norte; Heroes del Silencio; Juanio Percha y los Colgaos; Juan Pardo; Década Prodigiosa; Delfos; Interminables; Blue Note; Murder in the Barn; Llonovoy; Rockin Festivas amb (Crazy Cavan; Freddie; Fíngers Lee; Breathleess; Matchbox; Interminables; Murder in the Barn; Black cats); Lalo Rodriguez; Grup Victoria; Los Flamantes; California; Orquestra Ancorax; Stil; Clippers; Duo Dinámico; Karina; Mary Santpere; Sabor Latino; Modestia aparte; La Granja; Susie Q; Wonkat Palma; Dirección Prohibida; Seguridad Social; Tancat per defuncíó; Elikat, Interminables; Carlos Mata; La Banda Blanca; Gran Orquesta Casino; Jóvenes en la noche; Burbon Gratis; Ossifar; Éxtasis; Fondo Oscuro; Aradíse; The Birbes; Duncan Dhu; tennessee; Puerta del Ruido; Rendbrandt; Psicoanalisi; Gran Orquesta Manhattan; Black cats; Susie Q; Victoria; La Década Prodigiosa; Pimpinela; Tiempo de Sombras; Rembrant; Sinto Serra y su grupo; Tito Valdés; Las Chicas de Caribe; Orquestrina de Petra; El Regreso; Big Band sabor tropical; Orquesta San Francisco; Fora des Sembrat; Sangtraït; Lan'n'busto; La puerta del ruído; Tedeum; Balck Cat; Siniestro total; Dinamita pa los pollos; Aquíles; Interminables; Vadarkablar; Sopa de cabra; Ossifar; Més Renou; Cave Canem; OBK; Jesús Vázquez; Orquestra Géminis; Grup Plàstic; La Granja;

Gabinete Caligari; Set i Mig; Orquestra Casablanca; Murder in the Barn; Wild Side; Viceversa; El Regreso; Equus; El Flamers; Hijos de Matxin; El Consorcio; Ina Sassi; Orquestra Piscis; Gran Orquestra Victòria; Simonet i els Nostros; Orquestra Casablanca; Mc. Clown; Territorial Píssings; Flanagans; Blacks Cats; Celtas Cortos; La Granja; Antonio Vega; Bourbon Gratis; Murder in the Barn; The Quripons; Macedonia orquestra; Tomeu Penya; Ja t'ho diré; Tumbet; Regilets band; Luz Casal; Tots Sants; Territorial Pissings; Murder in the Barn; Midnight Blues Band; Barricada; Orquesta Platería; Orquesta Dragonera; 16 Toneladas; Causantes; Los Rodríguez; Greta y Los Garbo; The Kriptons; Menphis; Sabor Latino; Sonorís Causa; Puls Kuls; San Francisco; Orquestra Dragonera; Clan Argentina; Ocults; La Búsqueda; Midnigth Blues Band; Sabor Latino; Melody; Plasticks; Jaume Sureda; O.K.; Siniestro Total; Miguel Bosé; Territorial Pissing; Boulevard Maria; Miguel Rios; Art Acústic Band; Territorial Pissing; Orquestrina d'Algaida; Aquarius; Equus; Temperatura a tope; Azabache; Sinay; Sabor Latino; Tribus; Zarza; Canyamel; Ossifar; Tomeu Penya; Amistades Peligrosas; Transit; Lolo's Band; Lucrecia; Orquestra Mallorca; Malpaso; Los Pollos Atómicos; Ketama; Platero y Tú; Támesis; Taifa; El que acecha en el Umbral; Revolver; Sopa de Cabra; Gossos; Fora d'es sembrat; Antònia Font; Llunátiques; Rosendo; Los Piratas; El Estado; Orquestra Rodamon; El Chaval de la Peca; Fusion; Juan de Miedo; Festa de DJ'S internacionals de Música House; La Oreja de Van Gogh; La Granja; Rafa Ferrá; Límit; Los Malditos; Orquídea Big Band; Oxalis; Katovits; Orris Kamoi; Tam Tam Go!; Miranda Warning; Locus Versus; Amy Clak; Pachá; Marisa Rojas; Valentín Mendoza; Mal Vici; Joaquin Sabina; Mil·leni; Juan Perro; Melón Diesel; Malditos, Tumbaos; Límit; Azuquita; 0. Brumas; O.K. Band; Aguadulce; Motow Sister; Chesterfield; Els Pets; Fundación Tony Manero; Llunàtiques; Tumbet de Solfa; Mal Vici; Valentín Mendoza; Queen Revival; Fórmula Diablos; Orquestra Mil·leni; Salsa 4; Química Latina; Wuzzup; Jarabe de Palo; Tumbaos; Tontxu; M. Clan; Fora des Sembrat; Codians;