continguts d’histÒria local projecte de recerca… la … · des de la historiografia local, des...

o és pas cosa d’ara que la historiografia locals’hagi interessat per allò que entenem com a“memòria històrica” i per la història més recent.És fàcil constatar que des de fa dues o tres dèca-des els centres d’estudis produeixen, publiquen

i difonen recerca contemporània dels períodes de la SegonaRepública, la Guerra Civil, el franquisme i l’antifranquisme.La recerca, vehiculada mitjançant articles, monografies, expo-sicions i audiovisuals, ha comportat la utilització de documen-tació inèdita o poc treballada, la recuperació i valorització dedocumentació dispersa (personal, associativa), el descobrimentde la imatge fotogràfica i fíl-mica que hem anat rescatantde l’oblit temorós i, final-ment, el testimoniatge oral devivències en primera persona,guardades en els silencis dela pau dels cementiris delfranquisme. La recuperacióde les memòries històriquesdels vençuts ha contribuït acontrarestar la memòria his-tòrica oficial del franquisme, itambé a l’afermament del sis-tema democràtic. Segura-ment, el coneixement de laproximitat local ens ha per-mès copsar l’abast dels canvisrealitzats i intentats durant elsanys de la República, alhoraque ens ha previngut d’unes mitificacions excessives del mirallrepublicà. La constatació de la praxi diària ha prevalgutdamunt les formulacions teòriques genèriques, i en tot cas n’haeixamplat les particularitats i les diversitats. Els trasbalsos, els

sofriments, la repressió, les resistències, han deixat de ser con-ceptes generalitzadors, uniformes, per esdevenir fets i circums-tàncies succeïts a persones amb nom i cognoms que visquerenal costat de casa.En els darrers anys hem assistit a la conscienciació d’un sectorde la societat, sanament indignada per uns implícits pactes desilenci, que mantenien en la ignomínia els noms de les vícti-mes del franquisme i que persistien en la indignitat de deixarintocables les fosses comunes dels afusellats. A tot això s’hihan sumat polítiques de govern encaminades a rescabalar el coneixement d’un període que el franquisme perversa-

ment havia tergiversat i que lademocràcia ha mantingut ambllums i ombres, segons la con-veniència. Tot plegat ha pro-piciat la proliferació de pro-postes de recerca i difusió delque s’ha vingut a denominar“memòria històrica”. El paper de la historiografialocal, generada molt sovint apartir dels centres d’estudis,pot i ha de continuar sentimportant en la recuperacióde la memòria col·lectiva deles societats que just ens hanprecedit o de les quals hemformat part, de les quals endefinitiva som hereus; les queens han marcat, agradi o no,

el present. Des de la historiografia local, des dels centres d’es-tudis, cal continuar esperonant la recerca, sense prevencionstemoroses i infundades, amb la convicció que la història potanar de bracet del deure i del compromís cívic.

(D’HISTÒRIA LOCAL

126

PLECS)2007 JULIOL/AGOST 1

Directors: Ramon Arnabat, Josep SantesmasesCoordinació: Isabel MuntanéCompaginació: Natàlia BásconesDisseny: CanseixantaTria de novetats: Pineda Vaquer

CONTINGUTS

EDITORIAL: La memòria històrica… 12589

1012

TEMES 1: Projecte de recerca…

TEMES 2: Investigant la repressió…

RESSENYA

TRIA DE NOVETATS

PATRIMONI: Jornades imatge

NOTICIARI

SUP

LEM

ENT

GR

ATU

ÏT D

E LA

REV

ISTA

L’A

VEN

Ç n

úm. 3

26

LA MEMÒRIA HISTÒRICA I LA HISTÒRIA LOCAL

N

¨

Visita del general Franco a Girona, 17 de maig de 1960. L’alcalde deGirona, Pere Ordis, està just darrera de Franco. Ajuntament deGirona. CRDI (Narcís Sans)

maqueta_PLECS_126 jm2.qxd 18/06/2007 9:10 PÆgina 1

A les comarques que conformen el Penedès històric, l’AltPenedès, el Baix Penedès i el Garraf (un total de 47 municipis),s’han desenvolupat en els darrers anys un seguit d’iniciativesinstitucionals, personals, i associatives de recuperació de laMemòria Històrica i dels valors democràtics de la IIRepública, la Guerra Civil, el Franquisme i la lluita per laDemocràcia, tant des de la vessant de la recerca, com de ladivulgació. Per tal de donar coherència a aquestes iniciativesdisperses i impulsar-ne de noves en el marc d’un projectecomú, l’Institut d’Estudis Penedesencs va decidir d’impulsar idirigir el projecte de recerca i divulgació històrica Tots elsNoms (El Penedès, 1931-1978). Un projecte que vol implicaractivament els historiadors i els ciutadans en el procés de refor-çament dels valors democràtics mitjançant el coneixement his-tòric i la memòria històrica.

Objectius i abast

Els objectius del projecte Tots els Noms són els de compaginarla recerca històrica sobre la segona república, la guerra civil, elfranquisme i la lluita per la democràcia, amb el procés socialde recuperació de la memòria històrica i democràtica. Aquestprojecte consta de diverses parts complementàries.

• Recerca exhaustiva en base a la documentació escrita, oral,visual i patrimonial.

• Recuperació i sistematització de fonts d’informació pri-màries.

• Fer-ne una interpretació global, per tal d’analitzar-ne elstrencaments i les continuïtats a nivell polític, social, eco-nòmic, i cultural.

• Creació d’una gran base de dades amb els noms dels prota-gonistes del període en un sentit molt ampli.

• Servar, conservar i difondre el material localitzat i generatdurant la recerca.

• Planificar itineraris de la memòria democràtica a partir delpatrimoni i els records.

• Difondre i divulgar aspectes generals, temàtics o cronològicsde la recerca mitjançant publicacions, audiovisuals, conferèn-cies, exposicions, itineraris, material didàctic i una gran pàgi-na web a internet: www.totselsnoms.org.

L’abast temàtic del projecte Tots els Noms és la històriasocial, política, econòmica i cultural del període 1931-1978al Penedès històric, tractada de forma complerta i exhaustiva,fent especial incidència en els següents aspectes i els seusprotagonistes. Pel que fa a la Segona República: l’aportaciópenedesenca a la Catalunya republicana, els projectes i lesrealitzacions més emblemàtiques al Penedès republicà, elmón associatiu i cooperatiu, les forces polítiques i sindicals,els ajuntaments republicans, el conflicte pagès, els fets d’oc-tubre de 1934, i la cartografia político-social urbana. De laGuerra Civil: la revolució social al Penedès, les Milícies i elsComitès, la repressió contra les dretes, la participació alfront, els refugiats, els bombardeigs, els camps d’aviació, i lavida quotidiana a la reraguarda. Quant al Franquisme i lluitaper la Democràcia: l’exili republicà, la repressió, la Falangelocal i comarcal, els ajuntaments franquistes, l’Església catò-lica, la cultura franquista i la democràtica, l’oposició demo-cràtica.

Visita de Francesc Macià a Vilanova i la Geltrú l’any 1933.Fotografia: Biblioteca Víctor Balaguer

temes-1)2

RAMON ARNABAT. Director del projecteTOTS ELS NOMS (EL PENEDÈS, 1931-1978)

PROJECTE DE RECERCA I DIVULGACIÓHISTÒRICA.


126PLECS D’HISTÒRIA LOCAL: Juliol/Agost 2007 3

125891012Organització i funcionament

El projecte Tots els Noms és obert i s’enriquirà a partir de lesaportacions i iniciatives de recerca i divulgació que planteginels ciutadans, els centres locals, els ajuntaments, els consellscomarcals i els historiadors, ja que un dels seus objectius ésaconseguir el màxim de participació possible tant en la recer-ca, com en la seva divulgació. Tot i el caràcter obert del pro-jecte, els anys 2006 i 2007 es centraran en les recerques i ladivulgació sobre els eixos temàtics de la segona República i la Guerra Civil, i els anys 2008 i 2009 en els del Franquisme i la lluita per la Democràcia.El projecte Tots els Noms està dirigit per l’historiador RamonArnabat, i compta amb un equip de coordinadors integrat pelshistoriadors Daniel Sancho, Raimon Soler, Jesús Castillo,Rosa M. Banach, Adrià Cabezas, Miquel A. González, i RosaMartí, i un equip de quaranta-set col·laboradors, un a cadamunicipi del Penedès. Les actuacions es planifiquen anual-ment i es realitzen a partir d’acords de col·laboració amb elsajuntaments i consells comarcals, els centres d’estudis locals, iels arxius i museus del Penedès.El projecte Tots els Noms ha comptat des del seu inici amb elsuport i la col·laboració de la Direcció General del MemorialDemocràtic de la Conselleria d’Interior, Relacions Institucio-nals i Participació de la Generalitat de Catalunya. A més, col-laboren en aspectes concrets del projecte la Direcció Generald’Investigació del Departament d’Innovació, Universitats i Em-preses de la Generalitat de Catalunya, el Centre d’Història Con-temporània de Catalunya (CHCC), la Coordinadora de Centresd’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), l’Institut Ramon Mun-taner (IRMU), el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de laUniversitat de Barcelona (CEHI-UB), el Centre d’Estudis sobrel’Època Franquista i Democràtica de la Universitat Autònomade Barcelona (CEFID-UAB), el Vinseum (Museu de les Cul-tures del Vi), els consells comarcals de l’Alt Penedès, el BaixPenedès i el Garraf, i diversos ajuntaments penedesencs.

Actuació 2006

L’any 2006 el projecte Tots els Noms va iniciar el seu camíamb un seguit d’actuacions:

• Recerca sobre els fonts documentals comarcals, nacionals iestatals, sobre el Penedès entre 1931 i 1939, i creació d’unabase de dades pública per facilitar les recerques històriquessobre aquest període.

• Disseny i creació d’una pàgina web amb l’objectiu de fer ac-cessible la consulta dels resultats de la recerca i les bases dedades, i facilitar la interacció entre el projecte i els ciutadans.

• Edició i publicació d’una monografia: Els joves i la II Repú-blica i la guerra Civil al Penedès a partir dels Treballs de Re-cerca de Batxillerat.

• Entrevistes gravades a protagonistes del període 1931-1939,a partir d’uns guions elaborats i establint un time-code perfacilitar-ne la seva consulta.

• Publicació del llibre Víctimes de la guerra civil (1936-1939)al Penedès. Soldats i població civil morta. Alt Penedès, BaixPenedès i Garraf, amb la col·laboració del CHCC i el ConsellComarcal de l’Alt Penedès.

• Estudi sobre la repressió a l’Alt Penedès, en col·laboracióamb el Vinseum.

• Conferències sobre la segona República al Penedès a vuitmunicipis penedesencs en col·laboració amb els ajuntamentsrespectius.

• Col·laboració en la recerca i divulgació d’estudis sobre laSegona República i la Guerra Civil a quatre municipis penede-sencs, a iniciativa dels ajuntaments i amb el suport del Memo-rial Democràtic.

• Col·laboració en l’organització de les Jornades sobre l’avia-ció i la guerra civil, organitzades per l’Ajuntament de SantaMargarida i els Monjos.

• Col·laboració en les Jornades sobre la renovació pedagògi-ca al Penedès durant la Segona República organitzades pelVinseum

Programa d’actuació 2007

Per l’any 2007 s’han programat les següents activitats comp-tant amb la col·laboració especial del Programa del MemorialDemocràtic, i de l’Institut Ramon Muntaner, dels consells co-marcals de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, de diversosajuntaments penedesencs, i dels centres d’estudis locals:

• Recerca sobre les actuacions republicanes i el seu impacte en els 47 municipis de les tres comarques penedesenques


temes-1)4

(1931-1936), amb la col·laboració del CEHI-UB i dels arxiuscomarcals de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf.

• Recerca sobre la repressió franquista (1939-1945) al Garraf,amb la col·laboració del CEFID-UAB.

• Edició d’un llibre sobre La repressió franquista (1939-1945)al Baix Penedès.

• Elaboració d’un llibre i d’un DVD, i muntatge d’una exposi-ció sobre la repressió franquista a l’Alt Penedès, conjuntamentamb el VINSEUM, i amb la col·laboració del CEFID-UAB.

• Recerca documental i oral sobre la lluita per la Democràciai la Transició a Vilafranca i a l’Alt Penedès (1969-1979), i pre-paració de l’edició d’un llibre i d’una exposició, amb la col-laboració del CEHI-UB.

• Elaboració de guions i producció de documentals sobre laguerra civil a Vilanova i la Geltrú a partir dels fons documen-tals de Canal Blau TV, amb la col·laboració de Canal Blau TV,i el CEHI-UB.

• Estudi sobre el cost humà de la guerra civil (1936-1945),amb la col·laboració del CHCC.

• Posada en marxa de la base de dades de protagonistes rela-cionats amb la Segona República, la Guerra Civil, el Fran-quisme i la lluita per la Democràcia (unes 5.000 persones).

• Conferències sobre la segona república i la guerra civil alPenedès.

• Col·laboració amb recerques, publicacions i exposicions lo-cals sobre el període de la segona república i la guerra civil.

Projecte estrella, 2006-2007

L’estrella del projecte Tots els Noms durant el bienni 2006-2007 és el Projecte per a la localització, registre i senyalitza-ció dels llocs emblemàtics de la segona República, la GuerraCivil, la repressió franquista i la lluita per la Democràcia alPenedès, que es desenvolupa amb el suport del Memorial De-mocràtic, dels consells comarcals de l’Alt Penedès, el BaixPenedès i el Garraf, i del VINSEUM. Aquest projecte té lavoluntat de col·laborar en el procés de recuperació, conserva-ció i difusió de la memòria democràtica com a patrimoni col-lectiu, per tal de fomentar els seus valors a les comarques pene-desenques. El projecte es proposa la localització, registre isenyalització dels llocs emblemàtics de la II República, laGuerra Civil, la repressió franquista i la lluita per la Demo-cràcia en les tres comarques penedesenques, aplicant al Pene-dès les actuacions derivades del Pla Pilot per a la Localització,Registre i Senyalització dels llocs emblemàtics de la guerracivil 1936-1939, de la repressió franquista i de la lluita anti-franquista a les comarques de Lleida dirigit per la historiado-ra Conxita Mir. Els objectius d’aquest projecte són:

• Actuacions de recuperació i conservació del patrimonidemocràtic, material i immaterial del Penedès.

• Actuacions de localització i senyalització de llocs, espais,monuments, símbols, paisatges i tot tipus de vestigis sobre la IIRepública, la Guerra Civil, la repressió franquista i la lluita perla Democràcia al Penedès.

• Elaboració d’inventaris de la simbologia franquista presentsal Penedès.

• Divulgació de les recerques realitzades mitjançant internet,llibres, DVDs, programes de ràdio i televisió locals i comar-cals, i la premsa local i comarcal.

Durant l’any 2006 s’ha realitzat la tasca de recerca i inventariaten els quaranta-set municipis penedesencs, i durant el 2007 estreballarà la informació recollida per tal de fer propostes d’ac-tuació (conservació i divulgació) sobre el patrimoni inventariat.Per qualsevol informació respecte d’aquest projecte podeuadreçar-vos a la pàgina web: www.totselsnoms.org, o per cor-reu electrònic a [email protected].

Inauguració de la creu dels caiguts al Vendrell (1940). Fotografia:Arxiu Comarcal del Baix Penedès.



12

891012

JOAN CORBALÁN GIL. Historiador

INVESTIGANT LA REPRESSIÓ FRANQUISTA:ELS SUMARÍSSIMS

El final de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va signi-ficar el principi d’una forta repressió que es va convertir enun dels principals eixos de la consolidació del nou estatfranquista, i es va traduir en una legislació molt detallada iprecisa. Amb la denúncia d’un veí o un informe de Falanges’iniciava un calvari per als inculpats. Després d’una parò-dia de judici, la majoria va acabar a les presons o als ba-tallons de treballadors. A Barcelona, els menys afortunatsvan ser executats, principalment, al camp de la Bota deBarcelona, i enterrats al fossar de la Pedrera del Cementiride Montjuïc.En un intent més d’honorar i rehabilitar aquests morts,l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat deCatalunya em va encarregar l’actualització del cens d’execu-tats pel franquisme a Barcelona entre el 1939 i el 1952. Elresultat d’aquesta actualització, per ara, ens dóna 1.717 per-sones executades per la justícia franquista, després de con-sultar milers d’expedients judicials, els sumaríssims.Amb l’estudi sistemàtic i exhaustiu d’aquests milers desumaríssims consultats al Tribunal Militar Territorial Tercerde Barcelona, hom pot conèixer de primera mà una fontbàsica de la repressió franquista que, alhora, permet saberuna mica de la biografia de cada executat i les condicionsrepressores del règim. Però en cada sumaríssim es pot trobarmés de la nostra història recent gràcies a la documentacióque incorpora: denúncies, sentència, informes, avals…Aquests expedients són una font bàsica per a l’estudi d’unaetapa i un tema ben fosc de la nostra història recent.

La justícia al revés

Fins al 1944 els acusats ho són per fets esdevinguts durantla Segona República i la Guerra Civil, tal i com es fa cons-tar al “resultando” de les sentències. És la justícia al revésque en el seu moment explicava Serrano Suñer: «RESUL-TANDO: que contra los legítimos poderes del Estado, asu-midos por el Ejército a partir de 17 de Julio de 1936 encumplimiento de su función constitutiva, se desarrolló unalzamiento en armas y una tenaz resistencia, cometiéndo-se a su amparo toda suerte de violencias, hechos en los queparticiparon los procesados […]». En canvi, des de finals

d’aquest any i fins al 1952, la majoria dels acusats ho sónper fets derivats de la lluita antifranquista i per causescomunes.Quines informacions aporten els sumaríssims? Per respon-dre ens basarem en els dels primers moments, fins al 1944.Des del 1936 els militars franquistes es van encarregar –mésaviat es van apropiar– de la justícia i la major part dels delic-tes van quedar sota la jurisprudència militar, motiu pel qualaquests expedients es localitzen als Tribunals Militars. La

instrucció sumarial corresponia a tribunals militars existentsa Barcelona ciutat i en altres llocs de Catalunya. Pel que faa la província de Barcelona, en tenim constància a Arenys deMar, Badalona, Canet de Mar, Granollers, l’Hospitalet deLlobregat, Igualada, Manresa, Mataró, Sabadell, Sant Feliude Llobregat, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès iVilanova i la Geltrú. Els sumaris són expedients on consten les actuacions practi-cades per un jutge instructor en causes considerades greus,en les quals es busca escatir els fets i determinar les perso-nes que en van ser responsables. Però la justícia franquistano buscava la veritat, buscava la culpabilitat dels processats,i eren aquests (i les seves famílies) qui havien de demostrar

5

Estat actual del Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc de Barcelona


temes-2)6

la seva innocència en uns processos que es van desenvolu-par el més ràpidament possible. Per aquest motiu, la trami-tació es va fer ràpidament (sumaríssims) o molt ràpidament(sumaríssims d’urgència). La documentació recollida quedava classificada minuciosa-ment: denúncies, detencions, declaracions de testimonis idels inculpats, informes d’ajuntaments i de Falange, la sen-tència, l’execució… Aquesta infor-mació es referia tant a les persones(processats, denunciants, testimo-nis) com als fets descrits (assassi-nats, destrucció de propietats…) iens permet endinsar-nos en la vidaquotidiana de les poblacions cata-lanes a diversos nivells: polític(filiacions polítiques o sindicals,funcionament d’aquestes organit-zacions, càrrecs municipals…);econòmic (distribució de la po-blació activa, salaris…) i social(lloc de naixement, nivell d’alfa-betització…). Hem de tenir pre-sent que aquestes descripcions iinformacions són sempre subjecti-ves, d’acord amb la visió delsguanyadors de la Guerra Civil.Un cop aconseguida la informaciónecessària, el jutge instructorremetia la causa a l’Auditoria deGuerra per elevar-la a judici i esconvocava el consell de guerra.Els judicis eren ràpids d’execuciói sense cap mena de garantia pro-cessal. El resultat va ser sempre lamàxima pena per als delictes enqüestió: rebel·lió, adhesió, auxili oexcitació. Es tractava de donar cobertura legal a la sentènciade culpabilitat.Els judicis es van celebrar en forma d’audiència pública a lesdependències del Govern Militar de Barcelona. També esvan celebrar judicis a Terrassa, Manresa, Mataró, Sabadell,Igualada, Vic i Vilanova i la Geltrú. Els consells de guerraque es van fer fins a l’octubre del 1939 van jutjar causes acu-mulades: en un sol judici i en menys d’una hora es decidiael futur d’unes 20 persones. Després els judicis es van con-vertir en individuals.Poc abans del judici apareixia la figura del defensor, unsmilitars que accedien a la defensa d’ofici dels inculpats un

dia o dos abans de la vista; més endavant els reus vanpoder triar d’una llista els oficials assignats per a aquestestasques. Amb el temps, cap al 1944, els reus van poderaconseguir els serveis d’advocats civils. Disposar depoques hores significava no poder preparar una bonadefensa.La composició i el funcionament dels consells de guerra es

van definir en el decret núme-ro 55 d’1 de novembre de1936. La composició va que-dar estructurada amb un presi-dent amb la categoria de capde l’exèrcit; tres vocals, ambla categoria d’oficials, i unassessor jurídic pertanyent alsCos Jurídic Militar. El càrrecde defensor l’havia d’ocuparun militar.La sessió l’obria el secretaridel consell, que llegia elresum de les actuacions delsencausats. Després es con-cedia la paraula al fiscal, queincidia en els fets i actuacionssumarials i sol·licitava lespenes màximes. Seguidamentel defensor feia un detin-gut examen de les actuacions«tratando de desvirtuar loscargos» dels seus defensats i«termina solicitando paraellos penas mínimas». Des-prés es concedia la paraula alsacusats i «éstos contestan quesolamente es cierto lo que tie-nen manifestado en sus mani-

festaciones indagatorias».Immediatament el tribunal es retirava a deliberar les penes iels acusats tornaven a les presons. L’arbitrarietat de la penaimposada era d’allò més aleatòria: en casos semblants lespenes podien ser molt diferents. En un parell de dies es noti-ficava la sentència a aquells que rebien una pena de presó.Aquells que no signaven la notificació ja sabien que el con-sell havia dictat contra ells la pena de mort recollint la peti-ció fiscal. Els condemnats a mort signaven poc abans demorir la notificació de la seva sentència. Abans calia infor-mar el Generalísimo i esperar el vistiplau corresponent o béla commutació de la pena, sempre i quan no es fes constar a

Portada d’un sumaríssim



125891012

la sentència que «NO PROCEDE la conmutación de la penaimpuesta». Alguns condemnats a mort, si tenien opció de posar-se encontacte amb la família, la informaven que calia buscarqualsevol document exculpador: certificats de bateigs, decomunions, de casaments, dels veïns... Aquestes gestionsvan resultar en moltíssims casos infructuoses.

Execucions sense previ avís

Si els tràmits judicials s’havien efectuat correctament, s’en-viava la sentència al Quarter General del Generalísimo per-què aquest donés el seu enterado. El temps de respostavariava de pocs dies a uns quants mesos i la confirmació deles sentències a l’Auditoria es feia telegràficament, percorreu postal o telefònicament. No obstant aquesta incertesade quan arribaria l’última hora, els condemnats sabien quanpodien ser executats calculant quan havien estat jutjats elsque havien sortit de la presó durant la nit camí del camp dela Bota. Quan arribava l’enterado del Generalísimo a l’Auditoriade Guerra, l’auditor encarregava al secretari del jutjat ins-tructor que iniciés els darrers tràmits per a l’execució. Elcomandant militar havia de designar el piquet d’execució,

normalment format per la Guàrdia Civil. Es notificava alcap de la presó que preparés l’entrada a capella dels reus,que eren informats unes hores abans de la imminent exe-cució, i els lliuressin al cap de l’escamot que els havia deportar fins al lloc d’execució. L’entrada a capella signifi-cava que poc després serien afusellats. Són nombroses lesdarreres lletres en què els condemnats donaven ànims a lesfamílies i els emplaçaven a sentir-se orgullosos i a anaramb la cara ben alta, recordant la seva innocència. Tambérebia una notificació el capellà castrense, el qual designa-va un capellà que havia d’assistir espiritualment els con-demnats. Es nomenava un metge militar que havia de cer-tificar la mort dels executats. Les execucions per garrot viles van complir a la mateixa Model. Alguns afusellamentses van fer al Castell de Montjuïc, però la majoria, fins al1952, van tenir lloc al Camp de la Bota. L’hora, sempre al’alba.La Casa de la Caritat de Barcelona i el Cementiri de Mont-juïc eren informats per tal de preparar uns senzills i baratstaüts, el transport dels cossos cap al cementiri, l’enterra-ment (al fossar de la Pedrera) i la tramitació dels ex-pedients d’enterrament. Per últim, l’oficina del RegistreCivil havia d’inscriure la mort i la causa de la mateixa(hemorràgia interna en els afusellats i xoc traumàtic o asfi-xia en els executats a garrot vil) i enviar la còpia correspo-nent perquè fos inclosa al sumaríssim. Algunes famílies s’assabentaven de l’execució quan feienla visita setmanal a la presó per portar roba i menjar i elsfuncionaris els deien que ja no calia. D’altres rebien lanotícia quan persones de la població tornaven de la Model,o bé a través d’un capellà per carta, per telèfon o mitjan-çant una visita.Aquesta és la terrible situació que van viure 1.717 perso-nes executades pel franquisme en aquest període d’estudi,i també de les seves famílies. La major part d’aquestespersones anònimes van morir per les seves “accions” entemps de la República i de la Guerra Civil. Una altra partva morir per lluitar contra la dictadura.Ara el que toca és restablir i honorar la seva memòria a un nivell superior del merament familiar o local. Hom hade saber que al fossar de la Pedrera del Cementiri deMontjuïc estan enterrades unes persones que van lluitarpels ideals democràtics i que, a diferència d’altres col·lec-tius, ells no tenen una veu pròpia. Cal que hom coneguiquè signifiquen per a la nostra societat i la nostra història.Recuperar la seva memòria no significa reobrir les feridesde ningú. Cal que s’anul·lin d’una vegada aquestes farsesjudicials i que s’ajudi a tancar definitivament les ferides.

Un document amb l’“enterado” del Quarter General del Generalísimo.


patrimoni)8 (res

CRDIADREÇA: Placeta Institut Vell, 1

17004 GironaCONTACTAR: www.ajuntament.gi/crdi Telèfon 972 228 281

Girona, 1910 ca. Fotografia: Ajuntament de Girona. CRDI (A.T.V., ed.)

JORNADES IMATGE I RECERCAD’ençà de l’any 1990, i amb una periodicitat biennal, el Cen-tre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajun-tament de Girona i l’Associació d’Arxivers de Catalunya(AAC) convoquen les Jornades Imatge i Recerca per tal dedebatre els diferents aspectes vinculats amb la gestió, la con-servació, el tractament i la difusió del patrimoni fotogràfic iaudiovisual.A les portes de la celebració de la desena convocatòria, elbalanç, ni que fos exclusivament acumulatiu, del que hanaportat les Jornades en l’intent de posar en valor el patrimo-ni en imatge és força espectacular: 51 ponències, 14 expe-riències, 95 comunicacions i 54 contribucions al fòrum-tri-buna obert a partir de 1988. En total, s’ha fet l’edicióimpresa de gairebé 2.400 pàgines consultables també en laseva integritat al web del CRDI (www.ajuntament.gi/crdi).Des de l’inici, les Jornades es van plantejar com un punt detrobada per tal de fomentar la reunió d’especialistes i inves-tigadors d’arreu de l’Estat. Calia que l’immens patrimonifotogràfic i audiovisual, que a començament de la dècadadels noranta del segle passat presentava encara unes greus

mancances d’atenció i protecció, rebés els tractaments ade-quats que permetessin garantir-ne en primer lloc la conser-vació, segonament la descripció i, en darrer terme, la posa-da en disposició per tal que fos conegut i utilitzat pel conjuntde la ciutadania. Partint d’aquestes premisses, les Jornades han centrat el seucontingut en tots els diferents aspectes que conflueixen enl’organització i el tractament d’aquesta documentació: con-servació i avaluació del material fotogràfic, gestió de dretsd’autor i propietat intel·lectual, possibilitats d’explotació delcontingut iconogràfic, descripció i tractament documental,evolució dels procediments i, de manera especialment pre-sent a partir de 1996, anàlisi i tractament del que suposavala incontenible irrupció del fenomen digital.L’anàlisi del recorregut realitzat des del 1990 creiem quepermet ser raonablement optimistes pel que fa a l’actualsituació del patrimoni fotogràfic i audiovisual de Catalunya.S’ha avançat de manera clara en la percepció que aquest ésun patrimoni d’una importància cabdal, estratègica, per tal de recompondre el passat i el present del nostre país i s’hi estan dedicant, tot i que caldria incrementar-los, recur-sos econòmics i humans per garantir-ne la conservació idivulgació.Més que mai, doncs, ha arribat el moment no només de ferhistòria de la fotografia, sinó història amb la fotografia.

JOAN BOADAS I RASET. Arxiver Municipal de Girona i director del CRDI



126891012

MatinalsQuaderns d’Història Localnúm. 3Arxiu Municipal de Malgratde Mar, 2007, 81 p.

L’Arxiu Municipal de Malgrat organitza des de 1999uns cicles de conferències col·loqui que es coneixenamb el nom de Matinals d’història i que s’estructurenen temporades, d’octubre a març, al llarg de quatre ocinc diumenges al matí. Darrere d’aquesta “marca” hiha la voluntat de contribuir a augmentar i a difondre elconeixement de la realitat històrica local des d’unaperspectiva no localista. Ens vam autoimposar des del principi l’edició d’undossier que repartim abans de cada conferència i querecull documents, articles i altres materials relacionatsamb el tema tractat. Després publiquem la conferènciaen una modesta revista recopilatòria. Quant a la temàti-ca, procurem estar atents a allò que percebem en lasocietat. Defugim les modes però no renunciem a apro-fitar determinades conjuntures. La qüestió clau éspoder disposar d’una persona competent capaç de diralguna cosa nova, capaç d’aportar aires nous. De les 28conferències col·loqui celebrades fins avui (abril de2007), sense menystenir-ne cap, en recordem algunescom la de Josep M. Pons i Guri (titulada «Vilanova dePalafolls “alias Malgrat”: la gran desconeguda»), oaquella altra d’Oriol Casassas («Jacint Verdaguer i Ra-mon Turró: tan lluny i tan a prop»), o la visita guiada alcastell de Palafolls, o la magnífica conferència de JoanBosch sobre l’església de Malgrat, o la darrera de Joan Villarroya titulada «L’ús de la història: mentides imitges veritats sobre la República i la Guerra Civil».Al llarg d’aquests anys hem editat divuit dossiers itambé tres revistes (que us podeu descarregar gratuïta-ment a www.ajmalgrat.cat). En destaquem tres aspec-tes: la programació estable agrupada per temporades,l’absoluta llibertat amb què ens hem mogut, i la solvèn-cia dels conferenciants i el material de suport que ofe-rim en la majoria de conferències. El nostre públic majoritari ja té una certa edat, peròhem de ser capaços de continuar arribant a col·lectiusdiversos. Aquest és un dels nostres grans reptes.

JOSEP M. CROSAS

Xavier TORNAFOCHDel caciquisme ala democràcia.Política i eleccionsa Vic (1900-1931)Vic: Eumo Editorial, 2007,206 p., 25 €.

Des del poder local mai no hi ha hagut gaire interès adonar a conèixer l’evolució política de cada muni-cipi. Desafiant la boira baixa que planava sobre lahistòria política a Vic, el llibre de Xavier Tornafochn’aclareix amb una nitidesa exemplar l’evolució polí-tica del primer terç del segle XX. Una etapa confusai pendent d’estudi a Vic, que comprèn uns anys forçadescuidats per la història local, però també per la his-toriografia catalana.Aquest llibre, però, té interès més enllà de Vic. Ensmostra com a escala local la política funcionava ambunes dinàmiques pròpies, que sovint no coincideixenamb la interpretació general, construïda a partir de lahistòria de Barcelona. En les primeres dècades delXX es va produir a tot Catalunya la transició d’unavella manera de fer política a una de nova, d’una polí-tica controlada per notables a una nova manera d’entendre la vida pública amb la participació de lesmasses. En aquest context de canvi i en un marc con-servador i clerical, Vic va tenir una via pròpia demodernització política. El desenvolupament políticva passar per convertir el catalanisme conservador enla força hegemònica a la ciutat i mantenir debilitadesles opcions d’esquerres. És un model de modernitza-ció diferent al d’altres ciutats catalanes més indus-trials, però que, tot i no coincidir plenament amb l’es-tereotip dominant, no deixa de ser també un procésde modernització. Llibres com el de Tornafoch com-pleten i precisen la història de l’evolució política aCatalunya.L’autor té la condició d’historiador i polític local enactiu, no professional en cap de les dues facetes. Noviu de la història ni tampoc de la política, però la soli-desa argumental del llibre, fonamentada en una recer-ca profunda i detallada, és la culminació d’un treballd’anys dedicats a l’estudi de la història política de laciutat de Vic, que va presentar com a tesi doctoral.

JOSEP CASANOVAS I PRAT

essenyes


trianovetats)10 DE

Jordi POMÉSL’agricultura iels sindicatspagesos deMalgratMalgrat de Mar:Ajuntament de Malgratde Mar2007. 295 p., 22 €.

A partir de mitjan segle XIX, l’agricultura malgratenca pateix una importanttransformació, en què passa dels tradicionals camps de secà als cultius deregadiu. Aquest canvi va acompanyat d’una progressiva organització social icooperativa dels pagesos de Malgrat de Mar, que culminarà amb la creaciódel Sindicat Agrícola l’any 1908. La monografia estudia aquesta evolu-ció agrícola i es complementa amb un CD amb un reportatge sobre el pla delGrau i un altre sobre el fesol del ganxet.

DD.AA.La recuperaciód’un miteautòcton. El bisbe Caixal i elseu entorn històric.Juneda: Editorial Fonolli Centre d’EstudisLocals del Vilosell, 2006.82 p., 15 €.

Aportacions de la commemoració del segon centenari del naixement delbisbe de la Seu d’Urgell Josep Caixal i Estradé (1803-1879), celebrada el 2003 al Vilosell, el seu poble natal. Caixal és una figura destacada del’Església catalana del segle XIX: defensor del pensament catòlic conserva-dor, compromès amb el carlisme, senador per la província de Tarragona iactiu participant al Concili Vaticà I. De la seva obra cal esmentar la construc-ció del seminari de la Seu d’Urgell, la fundació de l’editorial LlibreriaReligiosa, l’aprovació de la Nova Reforma d’Andorra i la tasca assistencialdurant l’epidèmia del còlera.

S. MATA DE LACRUZ i J. PARÍSFORTUNYEls Bonifàs,una nissagad’escultorsValls: Institut d’EstudisVallencs, 2006. 470 p.,23,40 €.

Els Bonifàs van ser una nissaga d’escultors que, des de Valls, van treballarper tot Catalunya entre els segles XVII i XIX, especialitzant-se sobretot en la talla de fusta i en els retaules. Aquesta monografia estudia diferentsaspectes relacionats amb la nissaga vallenca, amb biografies detallades decadascun dels escultors de la família, de la qual estudia la genealogia.També estableix el catàleg de les seves obres, especialment les realitza-des pels germans Lluís i Francesc Bonifàs i Massó. És d’especial interès elcos d’imatges recuperades de l’arxiu fotogràfic de Cèsar Martinell.

J. SOLEY I SALA(SILA); E. VILÀSGALINDO; J.RICART (ed.)Les cròniquesd’en SilaSanta Perpètua deMogoda: Centre deRecerques i EstudisMogoda, 2006. 158 p.

Recull de diferents textos de Joan Soley i Sala (Santa Perpètua de Mogoda,1900-1990), conegut amb el sobrenom de Sila. Podem destacar-ne una crò-nica de Santa Perpètua de Mogoda entre el 1900 i el 1986, així com un altretext descriptiu dels treballs agrícoles que es duien a terme des del 1900 aSanta Perpètua, a les terres de regadiu, al secà i a les vinyes. També hipodem trobar, entre altres articles memorialístics, un petit dietari de lesdarreries de la Guerra Civil i uns articles sobre el cant coral emmarcat en elmoviment claverià i la Societat Coral Aurora Perpetuense.

IBIX; Annals delCentre d’EstudisComarcals delRipollès, 2004-05.Ripoll: Centre d’EstudisComarcals del Ripollès iInstitut RamonMuntaner, 2006. 329 p.,25 €.

Aportacions al IV Col·loqui d’Estudis Transpirinencs, que es va celebrar aNúria del 30 de setembre al 2 d’octubre de 2005. Sota la convocatòria genè-rica de La memòria de la muntanya, hi podem trobar vint estudis sobre elsPirineus, que s’articulaven en tres àmbits: el patrimoni cultural i natural, eldesenvolupament pirinenc i les estratègies presents i futures. El resultatsón treballs tan diversos com ara una anàlisi demogràfica de la poblaciópallaresa de Dorve, un article sobre les capitulacions municipals d’Esterrid’Àneu durant l’època moderna o bé una aproximació a l’Andorra del segleXIX a través de la literatura de viatges de l’època, entre altres.


126891012

Antoni GAVALDÀEl naixement delnou sindicalismed’ordeno y mandoAnys quaranta a Vallsi comarca.Tarragona: Edicions ElMèdol; Centre d’EstudisAlcoverencs; Centred’Estudis del Gaià, 2006.271 p., 14 €

El volum estableix l’estructura general del sindicalisme a l’Estat i a la pro-víncia de Tarragona, per després fixar la situació de l’Alt Camp. Amb docu-mentació de la Falange que se salvà de la crema, es repassa el poder del caplocal de la Falange –un autèntic virrei– en un procés manipulador i feixistade posar i treure persones de càrrecs locals, en un entramat demostratiu dequi exercia el poder. També s’estudien els avatars de les organitzacions sin-dicals agràries de les hermandades a la comarca i a Valls, i els tretze gre-mis de la indústria i el comerç, cosa que permet concretar ja el perfil delsprimers vividors professionals.

R. ARNABAT; B. MORENO El Penedèsdurant la segonameitat del segleXVIIIVilafranca del Penedès:Institut d’EstudisPenedesencs, 2006. 147 p., 10 €

Després d’una introducció sobre l’economia i la societat del Penedès vuit-centista, en aquesta publicació es transcriuen dos documents inèdits quedonen molta informació d’aquella època. En primer lloc, hi trobem un infor-me de l’alcalde major de Vilafranca del Penedès, en el qual descriu diferentsaspectes de la població al segle XVIII, com ara els conreus o les infraestruc-tures. Per últim, també hi veiem les respostes que van trametre algunspobles del Penedès al Questionario de Zamora.

J. ESTIVILLEls anys de la IIRepública aConstantí (1931-1936)Constantí: Ajuntament deConstantí, 2007. 118 p.

En commemoració del setanta-cinquè aniversari de la proclamació de laSegona República, l’Ajuntament de Constantí publica aquesta monogra-fia que reconstrueix la vida municipal i quotidiana d’aquest municipi delTarragonès en època republicana. Seguint un ordre cronològic, es van repas-sant fets com ara les eleccions municipals de 1931 o els Fets d’Octubre, amés d’altres qüestions com la sanitat pública o la vida cultural del poble, totreproduint diversa documentació que es troba a l’Arxiu Històric Municipal deConstantí.

J. SANTESMASES El temps delrector VicençMorer. Vilarodonaa finals de l’AnticRègimVilarodona: Centred’Estudis del Gaià, 2007,181 p., 15 €

La fi de l’Antic Règim a Vila-rodona va estar marcada per la personalitat con-flictiva de Vicenç Morer, rector des del 1798 fins a la seva mort el 1830.L’abundant documentació que va generar ha permès veure l’entramat derelacions amb els feligresos, les polèmiques majordomes, les autoritatslocals, els religiosos servites i les autoritats eclesiàstiques del bisbat deBarcelona. La seva actuació durant el terç de segle que va regir la parròquiade Vila-rodona va encaminar la idiosincràsia local cap a paràmetres poc dis-tingits per la seva religiositat, amb una tendència de majories liberals.

J.R. VINAIXATortosa en laGuerra dels SetAnys (1833-1840)Valls: CossetàniaEdicions, 2006. 342 p.,18,50 €

Aquesta monografia, guardonada amb la X Beca Pepita Martí de Duran queconvoca la Fundació Privada Duran-Martí de Tortosa, estudia diferentsaspectes del desenvolupament i de les repercussions de la Primera GuerraCarlista a la capital del Baix Ebre. Així doncs, s’analitzen des dels orígensdel carlisme a Tortosa a l’inici de la guerra fins a l’administració de la ciutati del territori durant aquest llarg conflicte, passant per altres qüestionsimportants com ara el sistema defensiu de la ciutat.



126891012

noticiari)12

SUP

LEM

ENT

GR

ATU

ÏTD

E LA

REV

ISTA

L’A

VEN

Ç n

úm. 3

26

Agenda

Patronat format per: Amb el suport de:


¨

1

Recercat 20072

• 2a. edició de la Jornada de Recerca iPatrimoni Etnològic: “Els jocs tradicionalsi les noves tecnologies”. Institut RamonMuntaner i Departament de Cultura i Mit-jans de Comunicació de la Generalitat,Horta de Sant Joan, 21 de juliol de 2007.• Jornades d’Estudi “Medioaevum, culturavisual, cultura escrita”. Amics de Besalú iel seu Comtat, Besalú, 3 i 6 de setembre.• Jornada d’Estudi: “Cultura i recercalocal al segle XX: dels erudits als centresd’estudis”. En memòria de Pere Caner(1922-1982). Ateneu Popular de Calonge,Centre d’Estudis Calongins, Coordinadorade Centres d’Estudis de Parla Catalana iInstitut Ramon Muntaner. Calonge, 14 i 15de setembre de 2007.• Curs de caracterització de matèriesprimeres i la seva aplicació en arqueologia. Centre d’Investigacions Arqueològiquesd’Osona (CIAO). Vic, 6 d’octubre de 2007.

• VII Cap de setmana ibèric al poblat de ca n’Oliver. Centre de Recerques Arqueo-lògiques de Cerdanyola. Cerdanyola delVallès, 6 i 7 d’octubre de 2007.• XIX Jornades d’Estudis Penedesencs “El patrimoni penedesenc ahir i avui, elements per a una identitat”. Institutd’Estudis Penedesencs. Inauguració: 21 desetembre. • V Col·loqui d’Estudis Transpirinencs:“Els poders locals als Pirineus: política,societat i cultura”. Centre d’EstudisRibagorçans, Centre d’Estudis Comarcalsdel Ripollès, Patronat Francesc Eiximenis,Coordinadora de Centres d’Estudis deParla Catalana i Institut Ramon Muntaner.Areny de Noguera, del 5 al 7 d’octubre de2007.• VI Trobada d’Estudiosos de la comarcade les Garrigues. Centre d’Estudis de lesGarrigues, Ajuntament del Cogul i ConsellComarcal de les Garrigues. El Cogul, 27d’octubre de 2007.

El 21 d’abril va tenir lloc a Lleida la terceraedició del RECERCAT. Jornada de Cultura iRecerca Local dels Territoris de ParlaCatalana, dins els actes de la Capital de laCultura Catalana. Hi han participat unesvuitanta entitats d’arreu dels territoris deparla catalana amb 60 estands situats a laplaça de Sant Joan. Al Museu de la Paeria,es podien visitar tres exposicions: “ArturBladé i Desumvila: escriptor de l'Ebrecatalà, cronista de l'exili”; “Construccionsen pedra seca”, de Josep Preixens i“L’Origen de l’olivera”. Es van organitzardues taules rodones: “Els Fons privats:tractament, tipologies i ús” i “ Centresd’Estudis i Universitats: bases per a unprotocol que estableixi les línies decol·laboració entre aquests dos àmbits dela recerca”. En breu, els debats es podrantrobar a : www.irmu.org.

L’acte central de la jornada va consistir enel lliurament dels premis Recercat. Elsguardonats van ser: l’Institut d’EstudisPenedesencs, el Sr. Magí Travesset i Que-raltó i el Sr. Josep Galan i Castany.La jornada va cloure amb un concert,resultat de la recerca i recuperació de l’obra del compositor Joan Prenafeta i Puig(el Vilosell 1752-1833) realitzada pelCentre d’Estudis Locals del Vilosell. Recercat 2007 va comptar amb la col·labo-ració de l’Institut Municipal d’Acció Cul-tural de l’Ajuntament de Lleida, l’Institutd’Estudis Ilerdencs, la Universitat de Llei-da, entitats culturals de la demarcació deLleida i el suport de les Diputacions de Lleida i Tarragona, el Punt, Presència,Telemasos i Catalunya Ràdio.La propera edició tindrà lloc el dia 10 demaig de 2008 a Perpinyà.

CCoonnsseellll ddee rreeddaacccciióó:: Victòria Almuni, JosepCasanovas, Narcís Figueras, AntoniGavaldà, Oriol Granados, Oscar Jané, M. Carme Jiménez, Marina Miquel, ConxitaMir, Vicent Olmos, Lourdes Plans, JoanPeytaví, Joaquim M. Puigvert, MercèRenom, Pedro Rújula, Enric Saguer,Sebastià Serra, Carles Santacana, GemmaTribó, Carles Vicente, Francesc Viso.


continguts d’histÒria local projecte de recerca… la … · des de la historiografia local, des...

Documents