L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI 1. L’edat moderna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 2. Els descobriments (I) . Causes d’un procés . . . . . . . . . . . . . 12 3. Els descobriments (II) . Viatges i viatgers . . . . . . . . . . . . . . 14 4. El naixement de l’Estat modern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 5. Transformacions econòmiques i canvis socials . . . . . . . . . 18 6. Canvis i conflictes religiosos . Reforma i Contrareforma . 20 7. L’humanisme . La nova visió de l’ésser humà . . . . . . . . . . . 22 8. El Renaixement a Itàlia (I) . L’arquitectura . . . . . . . . . . . . . . 24 9. El Renaixement a Itàlia (II) . Escultura i pintura . . . . . . . . . 26 10. El Renaixement fora d’Itàlia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Tècniques. Treballem amb el temps històric . . . . . . . . . . . . . . 30Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

1

EL SEGLE XVII A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA 1. El segle xvii. Transformacions i conflictes . . . . . . . . . . . . . . 64 2. Els règims polítics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 3. La població i l’economia d’Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 4. La monarquia hispànica al segle xvii . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 5. La societat i la vida quotidiana a Europa i a Espanya . . 72 6. La ciència i la cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 7. El llegat artístic . El Barroc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 8. El Barroc a Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 9. El Barroc a Espanya i Amèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Repte: Velázquez, descobrint un geni universal . . . . . . . 82 10. Catalunya al segle xvii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 11. L’art barroc a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86Tècniques. Comparem obres d’art i estils artístics . . . . . . . . . 88Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

3

L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA 1. El regnat dels Reis Catòlics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 2. La monarquia hispànica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 3. La política dels Àustria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 4. La relació entre la monarquia dels Àustria i Catalunya . . 42 5. La conquesta d’Amèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 6. Colonització i organització d’Amèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Repte: Comanadoria, drets indígenes

i interpretacions de l’obra d’Espanya a Amèrica . . . . . . 48 7. Economia, societat i vida quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 8. La cultura i l’arquitectura del Renaixement a Espanya . . 52 9. L’escultura i la pintura del Renaixement a Espanya . . . . . 54 10. El Renaixement a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56Tècniques. Les comparacions en història . . . . . . . . . . . . . . . . . 58Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

2

» ÍNDEX

ELS SECTOR SECUNDARI. ELS ESPAIS INDUSTRIALS 1. El sector secundari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 2. Bases de l’activitat industrial (I) . Les matèries primeres . 146 3. Bases de l’activitat industrial (II) . Les energies

tradicionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 4. Bases de l’activitat industrial (III) . Les energies

alternatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150 5. L’energia al món . L’estalvi energètic . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152 Repte: Què en sabem, dels nous aprofitaments

i materials? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154 6. Evolució de la indústria i dels seus paisatges (I) . . . . . . . 156 7. Evolució de la indústria i dels seus paisatges (II) . . . . . . . 158 8. Indústria i globalització (I) . Tipus i factors

de localització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160 9. Indústria i globalització (II) . Les àrees industrials

del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162Tècniques. Treballem amb imatges de paisatges . . . . . . . . . . 164Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167

6

ACTIVITATS ECONÒMIQUES I ESPAIS GEOGRÀFICS 1. L’activitat econòmica . Components i sectors . . . . . . . . . . . 94 2. Els agents econòmics i les seves relacions . . . . . . . . . . . . . 96 3. Factors de producció (I) . Recursos, capital i tecnologia . 98 4. Factors de producció (II) . La feina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 5. Els sistemes econòmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 6. Tendències econòmiques actuals (I) . Ideologies

i problemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 7. Tendències econòmiques actuals (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 Repte: Què en sabem, de les multinacionals

i la globalització? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 8. Les àrees geoeconòmiques mundials . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110Tècniques. Cerquem informació en la premsa i a internet . . 112Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

4EL SECTOR PRIMARI. ELS ESPAIS AGRARIS 1. Els espais agraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 2. L’activitat agrària . Els factors físics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120 3. L’activitat agrària . Els factors humans . . . . . . . . . . . . . . . . . 122 4. El paisatge agrari i els seus elements . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 5. L’agricultura . Diversitat i tipus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 6. L’agricultura . Sistemes agraris tradicionals . . . . . . . . . . . . . 128 7. L’agricultura . Sistemes agraris avançats . . . . . . . . . . . . . . . 130 8. La ramaderia . Formes d’explotació i models . . . . . . . . . . . 132 9. L’explotació forestal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 10. La pesca . La utilització del mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136Tècniques. Fem servir dades estadístiques . . . . . . . . . . . . . . . 138Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

5

» ÍNDEX

» ÍNDEX

EL SECTOR TERCIARI. ESPAIS I ACTIVITATS 1. Els espais terciaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170 2. El transport (I) . Xarxes i situació actual . . . . . . . . . . . . . . . . 172 3. El transport (II) . Els sistemes de transport . . . . . . . . . . . . . 174 Repte: Coneixes les últimes tendències

del transport? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176 4. El turisme (I) . Modalitats i espais turístics . . . . . . . . . . . . . 178 5. El turisme (II) . Efectes i polítiques turístiques . . . . . . . . . . 180 6. Les activitats comercials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182 7. El comerç interior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184 8. El comerç exterior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186Tècniques. Fem un treball i exposem-lo a classe . . . . . . . . . . 188Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192

7LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A EUROPA. ELS TRES SECTORS 1. La població activa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194 2. El sector primari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196 3. El sector secundari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198 4. El sector terciari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200Tècniques. Debatem a l’aula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202 Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2058LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A ESPANYA I A CATALUNYA 1. El sector primari a Espanya (I) .

Els paisatges agraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208 2. El sector primari a Espanya (II) . L’activitat pesquera . . . . 210 3. El sector secundari a Espanya (I) . Mineria i energia . . . . . 212 4. El sector secundari a Espanya (II) . La indústria

i la seva localització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214 5. El sector terciari (I) . Comerç i transport . . . . . . . . . . . . . . . 216 6. El sector terciari (II) . El turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218 7. El sector primari a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 220 8. El sector secundari a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222 9. El sector terciari a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224Tècniques. Comentem textos geogràfics . . . . . . . . . . . . . . . . . 226Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 229

9

» ÍNDEX

» ÍNDEX

DESIGUALTATS SOCIOECONÒMIQUES I CONFLICTES MUNDIALS 1. Com es mesuren les desigualtats? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 256 Repte: Indicadors bàsics de desenvolupament humà . . 258 2. Els graus de desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 260 3. Les causes del desenvolupament desigual . . . . . . . . . . . . . 262 4. Evolució recent de les desigualtats mundials . . . . . . . . . . . 264 5. Les desigualtats socioeconòmiques a Europa . . . . . . . . . . 266 6. Les desigualtats socials i regionals a Espanya . . . . . . . . . 268 7. Reptes pendents del desenvolupament humà (I) . . . . . . . 270 8. Reptes pendents del desenvolupament humà (II) . . . . . . 272 9. Conflictes bèl·lics i desigualtats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 274Tècniques. Elaborem presentacions digitals i pòsters . . . . . . 276Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 278Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279

11L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL 1. L’organització política mundial . Estats i fronteres . . . . . . . 282 2. Els sistemes polítics dels Estats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 284 3. L’organització política d’Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 286 4. L’organització territorial d’Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 288 5. L’organització política i territorial de Catalunya . . . . . . . . 290 6. L’organització política i territorial de la Unió Europea . . . 292 7. Les relacions internacionals (I) . Diversitat

i desigualtat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 294 8. Les relacions internacionals (II) . Cooperació

i integració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 296 9. El paper d’Espanya al món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 298Tècniques. Preparem una prova, oral o escrita . . . . . . . . . . . . 300Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 303

12

RECURSOS NATURALS I IMPACTES MEDIAMBIENTALS 1. El medi i els recursos naturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232 2. L’ésser humà i el medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234 3. Els problemes del relleu i del sòl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 236 Repte: L’e-brossa, les deixalles tecnològiques . . . . . . . . . 238 4. Els problemes de l’aire i de l’atmosfera . . . . . . . . . . . . . . . 240 5. La desforestació i la pèrdua de la biodiversitat . . . . . . . . 242 6. Els problemes medioambientals a Espanya

i a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 244 Repte: El desenvolupament sostenible

i les mesures de protecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246 7. Els espais protegits a Europa i a Espanya . . . . . . . . . . . . . 248Tècniques. Organitzem carpetes i arxius TIC . . . . . . . . . . . . . . 250Posa a prova el teu aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252Posa a prova les teves competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253

10

APÈNDIXVocabulari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 306Diccionari visual de termes artístics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310Mapa mundi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 320

» ÍNDEX

» PRESENTACIÓ I ESTRUCTURAEls continguts competencials del Programa Olympe de Gouges s’estructuren en 12 unitats . El programa es basa en l’aprenentatge intel·ligent, el pensament crític, la interdisciplinarietat i l’aprenentatge cooperatiu .

JUGA AMB EL TEMPS

1. Calcula la durada dels tres regnats. Quin monarca va regnar a Espanya durant més temps en aquest període?2. Carles I i Felip II van haver d’afrontar problemes interns i problemes externs. Digues alguns d’aquests pro-

blemes esdevinguts en cada regnat.3. Després dels descobriments geogràfics, els castellans van iniciar la conquesta del territori americà. Digues

el nom de dos conqueridors i dels territoris que van conquerir.4. El plateresc, el purisme i l’herrerià van ser els estils arquitectònics imperants a Espanya fins a finals del segle XVI.

Per parelles, analitzeu tota la informació que proporciona l’eix cronològic i contesteu: En quin estil artístic europeu s’enquadren? Quins estils arquitectònics es van desenvolupar durant més d’un regnat?2 L’I ’E R

A N LA I ÈRDSÓ ÒR

Inicia un nou aprenentatgeAquesta unitat està centrada en l’estudi dels regnats dels Reis Catòlics, Carles I i Felip II.

Alguns esdeveniments eu-ropeus i mundials esdevinguts durant els seus regnats ja els coneixes de la unitat anterior, per bé que ara els estudiaràs des d’un punt de vista diferent.

D’altres són específics d’Es-panya, per això els dediquem una atenció especial. Entre aquests últims destaquen la con-questa i la colonització d’Amè -rica i les seves conseqüències, l’expansió de Castella i Aragó pel món i l’inici de l’anomenat «Siglo de Oro» de la cultura i l’art espanyols.

1479 1516 1556 1598

REGNAT DELS REIS CATÒLICS REGNAT DE CARLES I REGNAT DE FELIP II

PLATERESC (1500-1530) PURISME (1530-1560) HERRERIÀ (1560-1600)

1479La unió de Castella i Aragó es va fer efectiva quan Ferran va accedir al tron d’Aragó

Reis Catòlics

HUMANISME I RENAIXEMENT ARTÍSTICHUMANISME I RENAIXEMENT ARTÍSTICHUMANISME I RENAIXEMENT ARTÍSTIC

DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS, CONQUESTA I COLONITZACIÓ DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS, CONQUESTA I COLONITZACIÓ DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS, CONQUESTA I COLONITZACIÓ

1517 Luter publica les 95 tesis contra la venda d’indulgències

1492 Colom descobreix Amèrica

1555 Pau d’Augsburg.Va posar fi als conflictes religiosos a Alemanya

Carles I Felip II

1558 Fracàs de l’Armada Invencible contra Anglaterra

1512 Finalitza la unificació territorial amb la incorporació

de Navarra

1533 Francisco Pizarro incorpora l’imperi inca a Castella

1521 Batalla de Villalar. Final de la revolta de Castella. Hernán Cortés conquereix l’imperi asteca

1568 Rebel·lió dels moriscos de Granada

1571 Derrota dels turcs a Lepant

REFORMA, CONTRAREFORMA I GUERRES DE RELIGIÓ REFORMA, CONTRAREFORMA I GUERRES DE RELIGIÓ REFORMA, CONTRAREFORMA I GUERRES DE RELIGIÓ

EL ROSSELLÓ I LA CERDANYACedits per França (1493)

CATALUNYAARAGÓ

ARAGÓ

VALÈNCIA

CASTELLA

GRANADAConquesta

(1492)

NAVARRAAnnexió (1512)

PO

RT

UG

AL

IllesBalears

Territoris de lacorona de Castella

Territoris de lacorona d’Aragó

Barcelona

Valladolid

Lisboa Toledo

Sevilla

3 3

U N IT AT

Tractament exhaustiu, progressiu i estructurat del contingut .

Avança en competències. Activitats competencials de tipologia ben diversa .

Fonts gràfiques: mapes, fotografies, gràfics, dibuixos, infografies . . . que ajuden l’alumnat a assimilar els conceptes treballats .

S’exploren idees prèvies i s’introdueixen les primeres tasques .

Dimensions. Indicació de la dimensió o dimensions que es tracten en la unitat .

Icona Avaluapp. Indica les activitats més competencials .

Icona ODS. Indica les activitats que tracten alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU .

En la doble pàgina inicial d’unitat hi trobem informació gràfica significativa (fotografies, mapes, eixos cronològics…) .

Icona Treball cooperatiu. Indica les activitats que s’han de fer en grups reduïts .

Taules i esquemes. Contribueixen a sistematitzar els continguts i a facilitar l’estudi .

Icona internet. Indica las activitats en què l'alumnat ha de consultar internet .

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Oir ró1 Compara en un quadre l’agricul-tura itinerant, la sedentària de secà i la irrigada: localització, organització del paisatge agrari, tècnica de cultiu i conseqüències.

Pe- us 2 Quina d’aquestes tres agricultures tradicionals creus que permet ali-mentar més població? Per què?

S t eor3 Fes un esquema gràfic del procés tradicional de cultiu de l’arròs.

Tl s4 Respon a partir del mapa:

a) A qui na zona climàtica de la Terra es localitza l’agricultura tradicional?b) A quins continents assoleix més extensió?

Tl g5 Descriu les tasques que es duen a terme en cada il·lustració. Per què corresponen a una agricultura tra-dicional?

6. L’AGRICULTURA. SISTEMES AGRARIS TRADICIONALS

6.1 Característiques i localitzacióL’agricultura tradicional fa servir tecnologia endarrerida i requereix molta mà d’obra. La producció és escassa i es destina a l’autoconsum.

Aquest tipus d’agricultura és pròpia d’àrees amb baix nivell de desenvolupament d’Àfrica, el sud-est asiàtic i l’Amèrica Llatina.

6.2 L’agricultura itinerant o d’artigaEs localitza a les zones de clima equatorial i tropical humit d’Àfrica, de l’Amèrica Central i del Sud i, en menor grau, d’Àsia.

El paisatge agrari és format per parcel·les irregulars, obertes al bosc després d’artigar o talar-ne els arbres i cremar-los juntament amb les males herbes. S’hi practica una policultura de cereals i altres productes destinats a l’autoconsum, com melca, mill, blat de moro, mandioca, nyam, batata, etc.

El sòl es conrea de forma contínua, per la qual cosa s’exhaureix en dos o tres anys. Llavors, l’agricultor es trasllada a un altre indret.

6.3 L’agricultura sedentària de secàEs localitza a les àrees tropicals de sabana d’Àfrica i a certes zones de l’Amèrica del Sud i d’Àsia.

El paisatge agrari es compon d’hortes i de feixes de cultiu. Els horts són propers a les cases i es fertilitzen amb escombraries i adob animal. Això permet el cultiu continu d’hortalisses, blat de moro o fesols. Les terres dels voltants del llogaret es divideixen en tres parts o feixes de cultiu, en les quals s’alterna un cultiu principal (mill o blat de moro), un altre de complementari (cacauet o tubercles) i una ter-cera part de guaret, on el bestiar adoba el sòl amb els excrements.

Amb aquest sistema, el sòl no s’exhaureix, la qual cosa permet l’assentament permanent de la població.

6.4 L’agricultura irrigada monsònicaEs localitza a la zona de clima tropical monsònic del sud i el sud-est d’Àsia, en països com la Xina, el Vietnam, Cambodja o les Filipines.El paisatge agrari típic és l’arrossar, situat a les planes al·luvials i els deltes dels rius. Es dedica al cultiu de l’arròs en petites parcel·les inundables, separades per dics. Les tècniques de cultiu són molt mi-nucioses. Primer se sembra l’arròs en un planter adobat. Mentre creix, les parcel·les es llauren, s’adoben i s’inunden. Quan la planta ha cres-cut, es trasplanta a l’arrossar. I quan comença a madurar, se n’elimina l’aigua, es cull, es bat i s’arreplega. Aquest sistema permet una pro-ducció contínua, amb dues o tres collites anuals.

Els paisatges agraris tradicionals

Tipus d’agricultures tradicionals

L’agricultura tradicional està molt estesa, ja que la practiquen més de 1.500 milions de pagesos d’Àfrica, el sud-est asiàtic i l’Amèrica Llatina.Els diferents models són, de fet, una adaptació a les diverses condicions ambientals.

Agriculturaitinerant od’artiga

Agriculturaextensivade secà

Agriculturairrigadad’arròs

Agriculturatradicional

0 1500 3000 6000 km4500

Camps inundats

Cultiu arròs

Planter

Canal

Llogaret

Poblat Hortes i feixes de cultiu

Selva tropical

Agricultura d’artiga

Blat de moro

Cacauet

Guaret

Localització geogràfica

Agricultura itinerant o d’artiga

Agricultura sedentària de secà

Agricultura irrigada. L’arrossar

Dics

Itinerant Sedentària de secà Irrigada

Localit-zació

Organit-zació pais satge

Tècnica conreu

Conse-qüències

UT » O A I R

18 19

Algunes organitzacions8. LES RELACIONS INTERNACIONALS (II). COOPERACIÓ I INTEGRACIÓ

Al món actual hi ha una interdependència creixent entre els estats del món, perquè els països es necessiten i es condicionen els uns als al-tres. Per això, mantenen relacions diplomàtiques, es relacionen de forma pacífica mitjançant tractats i s’associen en organitzacions in-ternacionals per defensar els interessos comuns o per cercar solu-cions pacífiques als conflictes.

8.1 Els tractats i les organitzacions internacionals

Els tractats internacionals són acords entre estats. Poden ser mun-dials, com la Declaració Universal dels Drets Humans, o restringits a un cert nombre d’estats, que pacten drets i obligacions sobre dife-rents assumptes (militars, polítics, etc.).

Les organitzacions internacionals són associacions supraestatals amb una organització i amb uns fins permanents, amb membres que accepten uns compromisos vinculants. Poden respondre a diversos tipus.

• Organitzacions regionals. Són les que tenen un àmbit regional, perquè només hi participen estats localitzats en una zona del món determinada. Alguns exemples són l’Organització d’Estats Americans (OEA), la Lliga Àrab, la Unió Africana (UA), l’Associ-ació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ANSA), la Unió Europea (UE) o l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN).

• Organitzacions generals. Són les que tenen un àmbit d’actuació mundial i que, generalment, cerquen resoldre problemes inter-nacionals de manera conjunta i coordinada. El millor exemple n’és l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

8.2 L’ONUL’Organització de les Nacions Unides (ONU), fundada el 1945, és la principal organització d’àmbit mundial, perquè hi pertanyen gairebé tots els estats del món.

Els seus principis fonamentals són la igualtat de tots els mem-bres, el respecte a la sobirania de tots els estats i la prohibició de l’ús de la força per resoldre els conflictes internacionals.

Té com a objectius el manteniment de la pau i de la seguretat col-lectiva, el foment del progrés econòmic i social, la defensa dels drets humans i el respecte a la lliure determinació dels pobles. Per assolir aquests objectius, l’ONU disposa d’organismes especialitzats. Entre d’altres, la FAO, l’OMS, l’OIT, el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Edu-cació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Cee ro1 Per què sorgeixen les organit-zacions internacionals?

Posa alguns exemples d’organitza-cions i indica a quin tipus pertanyen.

Ipar àf2 Observa l’organigrama de l’ONU i escriu un text a partir de la informació que conté.

L’Organització de les Nacions Unides

Organitzacions internacionals de caràcter polític

ÒRGANS PRINCIPALS DE L’ONU

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ FIDUCIARIA SECRETARIA GENERAL ASSEMBLEA GENERAL

CORT INTERNACIONAL DE JUSTÍCIA CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL

ORGANISMES ESPECIALITZATS

CONSELL DE SEGURETAT

F M I

B M U P UU I T O M I

O M M U N E S C O F I D AO M TO M C F A O O I E AO M P I O N U D I

Administra territoris depenents �ns que accedeixen a laindependència. Des del 1994 ha suspès les seves operacions.

La formen 15 magistrats triats per l’Assemblea Generali el Consell de Seguretat.Decideix sobre els litigis entre els membres.

F M I

El formen secretaris, un secretari general, que és el portaveu internacional,i funcionaris.

Coordina la labor econòmica i social per millorar el nivell de vida, la cooperació pera l’educació, la cultura i el desenvolupament i respecte als drets humans i llibertats.Funciona amb organismes especialitzats.

SECRETARIA GENERALCONSELL D’ADMINISTRACIÓ FIDUCIÀRIA

La formen 192 persones, una per cada estat membre. Delibera idebat qüestions sobre pau i seguretat. Formula recomanacions.

El formen cinc membres permanents amb dret a veto (Els Estats Units,el Regne Unit, França, la Xina i Rússia) i 10 membres triats perl’Assemblea General. Investiga les situacions con�ictives i recomana mesures per solucionar-les.

ASSEMBLEA GENERAL

FonsMonetari

Internacional

B M U P UUnió

Postal

U I TUnió

Internacional deTelecomunicacions

OrganitzacióInternacional

d’EnergiaAtòmica

O M IOrganització

MarítimaInternacional

O M MOrganització

MeteorològicaMundial

U N E S C OOrganització

per a l’Educació,la Ciència i la Cultura

F I D AFons

Internacional deDesenvolupament

Agrícola

O M T

OrganitzacióMundial

del Turisme

O M COrganitzacióMundial del

Comerç

BancMundial

F A OOrganitzacióMundial per al’Agricultura i l’Alimentació

CORT INTERNACIONAL DE JUSTÍCIA CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL

ORGANISMES ESPECIALITZATS

CONSELL DE SEGURETAT

O I E A

OrganitzacióMundial de la

PropietatIntel·lectual

O M P IOrganització de lesNacions Unides peral Desenvolupament

Industrial

O N U D I

Unió Europea (UE)

Unió Africana (UA)

Associació de Nacions delSud-est Asiàtic (ANSA)

Sistema d’IntegracióCentreamericana (SICA)

En funció dels seus objectiusi �nalitats, les organitzacionsinternacionals poden ser militarso defensives, econòmiques,i polítiques.

Consell de Cooperació perals Estats Àrabs del Golf(CCEAG)

Associació Sud-asiàticaper a la CooperacióRegional (ASACR)

Unió de NacionsSud-americanes (UNASUR)

Estat de la Unió(Unió de Rússia i Bielorússia)

Font: Reelaboració de viquipèdia.

Rir ro3 Cerca informació a internet i relaciona les sigles FAO, OMS, OIT, UNICEF i UNESCO amb la salut, la cultu-ra, el treball, l’alimentació i la infància. Després, escull un d’aquests organismes i explica què fa.

Ut 4 Per parelles, cerqueu informació sobre els ob-jectius de l’ONU, redacteu un informe breu i exposeu-lo oralment a classe. Després, contesteu les preguntes que us facin els companys i les companyes.

UT 2 » ’OICIÓ ÍT IIA

26 27

Activitats:

ODS

Avaluapp

Amb ajuda d’internet

Treball cooperatiu

Cànon

En sentit general, es refereix a la norma que estableix com han de ser les relacions entre les diferents parts d’una obra per ser considerada clàssica i harmònica.En escultura, estableix la proporció ideal de les diferents parts del cos humà d’acord amb un mòdul, o mesura convencional, que relaciona cada una de les parts del cos amb el tot.

Composició

En general, és la forma de distribuir o disposar els diferents elements d’una escultura o les figures d’una pintura. En aquest darrer cas, l’organització visual de la composició sol realitzar-se a partir d’esquemes geomètrics.

Alguns exemples de composició

Grec. Lisip

Al segle iv aC, l’escultor Lisip va proposar en el seu Apoxiòmenos un nou cànon, que va establir en 8 caps.

Renaixentista. Leonardo da Vinci

Cap al 1490, Leonardo da Vinci va dibuixar l’Home de Vitruvi, un estudi de les proporcions ideals del cos humà.El mòdul proposat per Leonardo es basava en el colze o distància entre el colze i el final de la mà oberta, equivalent a 0,444 metres. Segons ell, l’altura ideal del cos humà era de quatre colzes, amb el melic com a punt central del cos.Leonardo el va dibuixar dins d’un cercle, de cinc colzes de diàmetre, i d’un quadrat, els costats del qual també tenen cinc colzes. El cos humà s’inseriria, per tant, en dues figures geomètriques considerades perfectes: el quadrat i el cercle.

Tancada Oberta Piramidal o triangular Diagonal

És aquella en la qual cap element no es projecta cap a l’espai circumdant. Es diu, per tant, que és centrípeta.Es va utilitzar profusament en l’art renaixentista.

Es dona quan algunes parts o elements es projecten cap a l’espai circumdant. Es diu, per tant, que és centrífuga.Es va utilitzar especialment en l’estil barroc.

En aquesta composició el pes gravita sobre la base. Transmet equilibri, monumentalitat i serenitat. És característica dels pintors del Renaixement.

Una línia obliqua divideix l’espai en dues meitats més o menys triangulars, per la qual cosa transmet moviment o dramatisme. Va ser molt utilitzada pels pintors barrocs.

APÈNDIX » DICCIONARI VISUAL DE TERMES ARTÍSTICS

311

Diccionari de termes artístics. S’hi defineixen termes artístics fonamentals, també de manera visual .

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE » POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES1 Pels volts de 1.200 milions de persones viuen amb menys d’1,25 dòlars al dia i 1.500 milions de persones viuen en una situació de pobresa multidimensional.

En què es diferencien els dos indicadors anteriors? Quins altres indicadors es fan servir per mesurar les desigualtats?

2 Observa el mapa i contesta aquestes qüestions:

a) Quines són les àrees mundials amb més inestabilitat? b) Com influeix aquest problema en el desenvolupa-ment dels països?c) Indica altres diferències entre els països d’alt i baix desenvolupament i els països emergents.

3 El continent africà té abundants recursos natu-rals. Quines són, doncs, les causes que n’expliquen l’empobriment?

4 Completa aquesta taula resum amb solucions als reptes pendents del desenvolupament humà:

REPTES PENDENTS ALGUNES SOLUCIONS

Millorar el desenvolupament humà

Elevar la participació ciutadana

Frenar el deteriorament mediambiental

5 Segons dades de l’ONU, les 85 persones més riques del món tenen la mateixa riquesa que els 3.500 milions de persones més pobres.

a) Per què la desigualtat en la renda és una amenaça per al desenvolupament humà? b) Quines polítiques es poden aplicar per redistribuir la riquesa i el benestar?c) A quins col·lectius afecten més, les desigualtats?

Resolucions de la Cort Internacional de Justícia

La Cort Internacional de Justícia (CIJ) és un òrgan de les Nacions Unides amb seu a la Haia, la funció primària del qual és decidir d’acord amb el dret internacional les contro-vèrsies que li sotmeten els Estats.

A l’abril de 2013, la Cort va delimitar una part de la frontera que separa Burkina Faso i el Níger, que van acudir plegats el 2010 per resoldre una pugna entre ells derivada de la demarcació limítrofa poc precisa fixada per França, l’antiga metròpoli colonial.

La sentència definitiva concedeix al Níger una àrea de 250 quilòmetres quadrats entre dos marcadors astro-nòmics i cedeix a Burkina Faso un corredor de 260 qui-lòmetres quadrats a la regió de Bosse Bangou. La sentèn-cia, a més de fixar definitivament les fronteres, oferirà a aquestes dues nacions l’oportunitat d’orientar els seus esforços a la solució dels seus aguts problemes socials, econòmics i polítics.

Al gener de 2014, la Cort va donar lectura a la sen-tència definitiva sobre el desacord marítim entre el Perú i Xile. La sentència, que posava fi al litigi entre tots dos països sobre la seva frontera marítima després de 135 anys, es va basar en l’aplicació d’una línia paral-lela en les primeres 80 milles marítimes que separen aquests països i una línia bisectora o equidistant en les últimes 120 milles nàutiques.

Les dues resolucions emeses per la Cort s’han basat en la confrontació de la documentació jurídica que sus-tenta cada posició, en la jurisprudència internacional, en la valoració del dret consuetudinari i en l’ús de criteris de proporcionalitat i equitat.

1 Explica el significat d’aquests termes: a) Funció primària; b) Dret internacional; c) Metròpoli colo-nial; d) Equitat.

2 Escriu un o diversos sinònims de demarcació limítrofa, corredor i desacord marítim.

3 En el contenciós entre Burkina Faso i el Níger: a) Quins dos marcadors va utilitzar la CIJ? b) Què significa l’expressió «fixar definitivament la fronte-ra»? c) A partir dels teus coneixements sobre el tema, anomena alguns dels problemes polítics, econòmics i socials que han de solucionar aquests dos països.

4 En el litigi entre el Perú i Xile: a) Calcula quin any es va iniciar. b) Calcula, aproximadament, els quilòmetres quadrats de mar guanyats pel Perú. c) Tenint en compte que l’àrea en disputa era d’uns 61.600 km2, quina àrea en quilòmetres quadrats ha correspost a Xile? d) A partir de les dades del text i del mapa corresponent, digues fins a quantes milles nàutiques s’estenen les aigües jurisdiccionals d’un país: 100 milles nàutiques o 200 milles nàuti-ques?

5 Explica en cinc línies per què és important solucionar els conflictes de manera pacífica.Més pací�c Menys pací�c Sense dades Font: Institute for Economics and Peace.

Índex de pau global (2014)0 1500 3000 6000 km4500

OCEÀPACÍF IC

P E R Ú

X I L EPosició peruana

Delimitació de la

Cort de L’Haia

BO

LÍV

IA

Posició xilena

200

mille

s nà

utiq

ues

Zona endisputa

80 mn

200 milles nàutiques

0 100 200 300 km

PERÚ

XILE

COLÒMBIAEQUADOR

BOLÍVIA

BRASIL

ARGENTINA

Níger

Sirba

Mekrou

NIAMEYBosseBangou

Marcadorastronòmic

Tao

MarcadorastronòmicTong-Tong

M A L I

B U R K I N A

F A S ON Í G E R

B E N Í N

Nou traçat delimitatper la Cort de l'Haia

Frontera del 1960(Institut Geogrà�c Francés)

0 50 100 150 km

Camerun

Líbia

NígerMali

Algèria

Nigèria

TogoBenín

Ghana

BurkinaFaso

UT 1 » A ENT P A ES EÈN « A 1

28 29

Posa a prova el teu aprenentatge. Activitats en què l’alumnat comprova el que ha après .

Posa a prova les teves competències. Activitats en què l’alumnat comprova l’adquisició de les competències bàsiques .

AAcció. Cadascuna de les parts proporcionals en què es divideix el capital d’una societat anònima.

Acidesa o basicitat. Referit al sòl, es considera que hi predomina l’acidesa si el valor del seu potencial d’hidrogen (pH) és més baix que 6,5 i que hi domina la basicitat si el pH és més alt que 7. Un valor entre 6,5 i 7 indica que el sòl és neutre. Els sòls excessivament àcids o bàsics no són aptes per al cultiu.

ADIF. Sigla d’Administració d’Infra­estructures Ferroviàries. Empresa pública que depèn del Ministeri de Foment i que gestiona la cir­culació ferroviària i l’administració d’infraestructures (vies, estacions, terminals de mercaderies, etc.). Els seus objectius són dinamitzar el ferrocarril i facilitar l’accés igualitari a les seves infraestructures.

Al·luvials (planes). Àrees de relleu pla travessades per un riu que poden ser inundades per la crescuda d'aquest riu.

Aqüicultura. Cria en captivitat o en un ambient controlat de mol·luscs, crustacis i peixos, com el llobarro, l’orada o el llenguado. L’aqüicultura extensiva només interfereix en algunes fases de la producció o l’alimentació. L’aqüicultura intensiva intervé en tot el procés vital de l’espècie.

Arc Alpí. Espai geogràfic que comprèn el sud d’Alemanya, l’est de França, Suïssa, Àustria i el nord i el centre d’Itàlia.

Arc Tecnològic Mediterrani. Comprèn l’àrea situada entre el nord d’Itàlia, el sud de França i el llevant de la península Ibèrica.

Arrendament. Contracte pel qual el propietari d’un bé cedeix el seu aprofitament a una altra persona a canvi d’un pagament en diners.

BBandolerisme. Activitat duta a terme per bandes armades contra persones, propietats, etc. És expressió de malestar econòmic i motivat per la misèria dels humils. A Catalunya a l'època de plenitud del fenomen se situa en les primeres dècades del segle xvii, amb l'aparició de bandolers com Rocaguinardó o Serrallonga.

Benefici econòmic. Diferència entre el preu de venda d’un producte i el preu de cost. Es calcula restant al preu de venda el cost dels recursos utilitzats per produir­lo i el pagament dels impostos. Per augmentar els beneficis, les empreses poden incrementar la producció, apujar els preus o reduir els costos (rebaixant el preu pagat pels recursos o els salaris).

Biocombustible. Combustible obtingut mitjançant el tractament físic o químic de matèria vegetal o de residus orgànics.

Borsa. Mercat on es compren i es venen accions.

CComanadoria. Sistema pel qual un grup d’indis, a canvi de ser cristianitzats, havia de pagar un tribut o treballar de forma forçosa en les estancias o grans propietats agrícoles dels conqueridors.

Conceptisme. Estil literari del Barroc espanyol. Es caracteritza per la concisió de l’expressió i l’ús de conceptes complicats.

APÈNDIX » VOCABULARI

306

Vocabulari. S’hi defineixen termes fonamentals per a la comprensió del text (destacats en blau al llarg del llibre) .

L’apartat DADES ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES el trobareu a l’espai personal del web www.barcanova.cat.

» TÈCNIQUES

ELABOREM PRESENTACIONS DIGITALS I PÒSTERSQuè són i per a què s’utilitzen?La presentació consisteix a transmetre informacions sobre un tema concret a una audiència fent servir diverses formes, com un treball escrit, una expo-sició oral, una presentació digital o un pòster.Les presentacions digitals i els pòsters es fan servir per mostrar la informa-ció de manera sintètica i directa, per això són recursos cada vegada més utilitzats.• La presentació digital consta de documents que poden veure’s en un

ordinador o, amb un projector, en una pantalla (A). A més de textos i imatges, solen incloure animacions, sons o fragments de vídeos.

Les més freqüents són de tipus multimèdia i se solen crear fent servir pro-grames informàtics, com OpenOffice, PowerPoint i Keynote. Són formades per pàgines que, a tall de diapositives, van desgranant la informació que s’ha de transmetre. De vegades són interactives, perquè utilitzen enllaços a pàgines web.• El pòster és un cartell que, fixat a la paret, recull informacions de text i

imatges (figures, fotografies, dibuixos, diagrames, gràfics, etc.) seguint una seqüència lògica i estructurada (B).

Respecte a la presentació digital, el pòster té l’avantatge que pot ser llegit, analitzat i estudiat pel destinatari quan desitgi i durant el temps que li calgui.

Elaborem un pòsterEls passos que cal seguir per elaborar un pòster són senzills.• Trieu el tema. Per exemple, el deute extern de Nicaragua el 2013.• Seleccioneu la informació. Ha d’incloure textos i imatges, que s’han de distribuir amb propietat per

facilitar la comprensió dels conceptes.– Els textos recolliran un resum de cada un dels apartats de la informació.– Les imatges reforçaran el missatge que s’ha de donar. Han de ser de bona qualitat i reflectir bé el

concepte o missatge que volem transmetre.• Poseu-hi un títol i, si cal, un subtítol. Tots dos han de ser atractius, breus i precisos i han d’incloure el

màxim d’informació amb el mínim de paraules.

1212

Japó

12

EstatsUnits

d’Amèrica

23

UnióEuropea

3043

Evolució del deute extern total2009-2012

Cooperació o�cial externaen milions de dòlars

El deute total de Nicaragua (privat + públic), �ns al segon trimestre d'aquest any,va arribar als 9.148 milions de dòlars, un 2,4% més pel que fa al primer trimestre.

milions de dòlars

2009 6.172 76

Deute externtotal 9.148,1 82,4

Sector privat 4.826,6 43,5

Sector públic 4.321,5 38,9

2010 6.929 81

2011 7.796 81

2012 8.559 82

1r Trimestre2013 8.934 80

2n Trimestre2013 9.148 82

% PIB

Font: BCN.

Anys

2009

Sectorpúblic443

Sectorprivat199

Total

6422010 361 329 6902011 302 528 8302012 291 440 731

2n Sem. 2013 168 397 565

Principals cooperantsen milions de dòlars

Principals impostosGener a juny de cada any. Milions de córdobas

Veneçuela

ConceptesRecaptació total

201117.041,1

201220.866,9

201323.342

Ingressos tributaris 15.790,5 18.791,8 21.717,4IR 5.928,8 6.930,5 8.280,5IVA domèstic 2.370,9 2.804,5 3.321,8ISC 2.897,1 3.387,9 3.800,2DAI 612,2 748,9 808,8IVA importacions 2.821,1 4.730,5 5.231,3Altres 150,4 190,1 274,8

Sector Públic No Financer, SPNF:Resultats a juny de cada any. Milions de córdobas

ConceptesIngrés totalImpostos

Contrib. SocialsAltres ingressos

201125.101,616.644,4

4.553,33.903,8

201229.987,419.829,7

5.372,44.785,3

201333.888,1

22.887,096.194,44.806,6

Donacions 1r semestre 2013milions de dòlars

Donacions 2n semestre 2013milions de dòlars

Cooperació externa es redueix en

BCIEs BID AIF/BancMundial Països

Baixos

Deute extern creix

111 455

7,6%

85

Principals impostosGener a juny de cada any. Milions de córdobas

2011 2012 2013

7,6%7,6%

85858585286

IVA domèstic 2ISC

Contrib. SocialsAltres ingressos

4.553,39.829,7

.888,122.887,09

TítolLa lletra ha de ser

més gran que la del text

Deute extern

Sector privat

Sector públic

Sector privat

EstructuraLa informació ha de

seguir una seqüència

lògica

Autorsi fonts

Es col·ocaran ala part inferior

Espaisen blanc

Es distribuiran entreels apartats

ImatgesHan d’ocupar tant

d’espai com es pugui.Normalmentmés del 50%

Font: BCN.

Deute extern creixDeute extern creixEl deute total de Nicaragua (privat + públic), �ns al segon trimestre d'aquest any,va arribar als 9.148 milions de dòlars, un 2,4% més pel que fa al primer trimestre.

Principals cooperants

Japó

EstatsUnits

303030Mundial

38,9

privat199329

168

Sector Públic No Financer, SPNF:Resultats a juny de cada any. Milions de córdobas

ConceptesIngrés totalImpostos

286286286

Cooperació o�cial externa

361302

Sector Públic No Financer, SPNF:Resultats a juny de cada any. Milions de córdobas

ConceptesIngrés total

Contrib. SocialsAltres ingressosAltres ingressosContrib. SocialsContrib. Socials

ApartatsHan de seguir unordre coherent

TextosSerán breus i recolliran

informacions importants

• No abusis dels colors, dels tipus de lletra o de les majúscules. Re-serva aquestes últimes per als títols o apartats.

• En la presentació de la informa-ció, busca sempre el contrast i la novetat.

• Tria el color del fons de manera que faciliti la lectura de les infor-macions.

Consells pràctics

1 Tria un tema que t’hagi interessat i elabora’n una breu presentació multimèdia. Exposa-la després a la res-ta de companys i companyes i recull-ne les opi nions.

POSA-HO EN PRÀCTICA

2 Per parelles, elaboreu un pòster sobre un d’aquests temes i exposeu-lo a l’aula: a) Els moviments de contesta-ció social. b) La discriminació femenina.

AB

26 27

UT 1 » ÈCE

Tècniques. Inicia l’alumnat en destreses i procediments de Ciències Socials .

La seva obra1. L’etapa de formació En aquest període de la seva vida, Velázquez es va interessar pel naturalisme i la il·luminació.El resultat va ser una sèrie de quadres en què el tenebrisme i els tons terrosos són les notes dominants.Són quadres d’interior, amb fons neutre, i escassos personatges disposats entorn d’una taula amb estris, aliments i recipients.

El triomf de Bacus.

2. El trasllat a la cortEls dots de retratista el van portar a Madrid. Després de l’èxit del primer retrat que va fer de Felip IV, aquest el va nomenar pintor del rei.El nomenament li va permetre descobrir la col·lecció reial i, com a resultat, la seva paleta es va anar aclarint i la pinzellada es va fer més lliure.A aquesta etapa pertany la seva primera obra de tema mitològic, El triomf de Bacus, més coneguda com Els embriacs. La figura de Bacus és ja més clara i lluminosa, mentre que la resta de personatges recorden encara els de la seva etapa d’aprenentatge.

Comprensió, expressió i TIC1. Elabora un eix cronològic amb les etapes pictòriques de Velázquez. Situa, en cada etapa, les obres prin-cipals.

2. Busca a internet comen-taris d’algunes obres de Velázquez i escriu un resum de cada una en el teu quadern.

3. Per grups, trieu una etapa de la pintura de Velázquez.Busqueu imatges representatives de les obres pintades en l’etapa triada i feu una presentació en PowerPoint per exposar-la oralment a classe.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

» REPTE: Velázquez, descobrint un geni universalDiego Rodríguez de Silva Velázquez (1599-1660) va començar la seva formació a Sevilla dins del corrent tenebrista. Allà va fer obres amb un marcat clarobscur i gran realisme, com L’aiguader de Sevilla o La vella fregint ous.

El 1623 es va traslladar a Madrid, on es va convertir en pintor del rei Felip IV. Allà va pintar els primers retrats dels reis i temes mitolò-gics, com El triomf de Bacus.

El 1629 va viatjar a Itàlia, on va pintar La farga de Vulcà i va rebre la influència dels artistes italians. Gràcies a això, va abandonar el te-nebrisme i va adoptar un cromatisme de tonalitats verdoses i blavo-ses i una llum més natural. En tornar a Madrid el 1631, va pintar retrats dels reis i de bufons i, també, el quadre La rendició de Breda.

En un segon viatge a Itàlia (1649-1651) va pintar dues teles dels Jardins de la vil·la Mèdici i La Venus del mirall i va adquirir una gran mestria en la tècnica de la perspectiva aèria.

Al seu retorn d’Itàlia va pintar les seves dues obres mestres: Las Meninas, un retrat col·lectiu de la família reial, i Les filadores, un qua-dre mitològic que representa el càstig a la teixidora Aracne per part de la deessa Pal·les Atena.

Crist a casa de Marta i Maria.

82

UNITAT 3 » REPTE

Repte. Activitats competencials per desenvolupar la comprensió, l’expressió i les TIC .

Sabies que...? Contribueix a ampliar el contingut treballat .

La dona en la història i en la societat. Activitats que ajuden a fer visible el paper històric i social de la dona .

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Rèi s1 Per parelles, aconseguiu un exemplar de la Constitució espa-nyola. Cerqueu en l’articulat cinc drets i llibertats reconeguts a la ciutadania i expliqueu per què són importants. Després, argumenteu si, de fet, aquests drets i llibertats es respecten o no.

Pi r càt2 Compara el sistema polític de l’Estat espanyol amb el dels estats democràtics que has estudiat. Quins trets d’aquests sistemes s’aprecien en l’epígraf 3.1., «El sistema polític espanyol»?

Pcr ’aetg3 Segons la Constitució de 1978:

a) En qui resideix la sobirania nacio-nal? b) Com es reparteixen els poders de l’Estat?

4 Fixa’t en el gràfic de la repre-sentació femenina al Congrés dels Diputats i fes-ne una valoració per-sonal.

3. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA3.1. El sistema polític espanyolEspanya té un sistema polític democràtic, que té per llei fonamental la Constitució de 1978.

En aquesta constitució s’hi estableixen els símbols que diferen-cien Espanya de la resta dels estats, com la bandera. S’hi recullen els drets fonamentals de la ciutadania, com el dret a la vida, la igualtat davant la llei, la llibertat d’expressió, associació i reunió, el dret a la propietat privada, etc. I s’hi reglamenta l’organització política de l’Es-tat i el funcionament de les institucions públiques.

L’Estat espanyol és social, perquè hi prevalen els interessos so-cials sobre els individuals; democràtic, perquè garanteix la partici-pació política de la ciutadania i el pluralisme polític, i de dret, per-què el poder de l’Estat i del Govern estan limitats per les lleis.

La sobirania resideix en el poble espanyol, que la delega en re-presentants elegits per sufragi universal, directe i secret entre diver-sos partits polítics.

3.2 Les institucions espanyoles A Espanya, els poders de l’Estat es distribueixen entre diferents insti-tucions:

• Les Corts Generals exerceixen el poder legislatiu. Són formades per dues cambres, el Congrés i el Senat, elegides cada quatre anys per sufragi universal. El Congrés representa el poble espa-nyol, elabora les lleis, aprova els pressupostos de l’Estat i con-trola el Govern. El Senat participa en el desenvolupament auto-nòmic, proposa esmenes a les lleis, controla el Govern i ratifica o no els acords internacionals.

• El Govern exerceix el poder executiu. El formen el president, un o més vicepresidents i diversos ministres. Les seves funcions són executar lleis, dirigir la política i defensar l’Estat.

• Els tribunals de justícia exerceixen el poder judicial. Són formats per magistrats i jutges independents, que vetllen pel compli-ment de les lleis.

Les institucions

Congrés dels Diputats Presidència del Govern Tribunal Constitucional

El sistema parlamentari d’Espanya

Electorat

elegeix

Ministres nomenaPresident/adel Govern

President/a+ MinistresGOVERN

CONGRÉS DELS DIPUTATS

GovernPartits Partits

EconomiaDefensa

TreballAgricultura Assumptes

Exteriors i CooperacióInterior

Educació

A D

B E

C F

SABIES QUE…?

0

10

20

30

40

50

20192019 201620152011200820042000199619931989198619821979

5,1% 4,9 %

13,1%16,3 %

22 %28,3 %

36 % 35,7 % 35,7 %39,7 % 39,4%

47,4 %43,4%

6,6 %

Evolució de la representació femenina al Congrés

Font: ONU Dones, Congrés de Diputats / Gràfic: M. Asín.

UT 2 » ’OICIÓ ÍT IIA

26 27