�����������

���������������������������� ��!"��#�" $�!"�%�& "'��(&()(� *�"+�, #," �-.�!"�'"/"�� "�0&�)0 '�!1(&'/�+2+�!# '�!1�(30�4)+(��/(/5�)(6�(�3�'4�70"�/8�," �#�9")/(0�:# �� �9#;"'�'"&'"�:"(&��&(�"'/0!('�," �,#!" �/ "��++� �"&��70"'/'")/#

Economia i Empresa | Redacció | Actualitzat el 17/09/2018 a les 17:18

Noves propostes formatives per ala inserció laboral dels jovesLa Cambra començarà en breu un curs per a joves que vulguin treballard'instal·ladors d'aigua, climatització i gas

La Cambra de Comerç de Manresa iniciarà el proper 24 de setembre un curs d'Instal·ladorsd'aigua, climatització i gas, que té per objectiu formar joves sense feina ni estudis per podertreballar en aquest sector. El curs compta amb el suport del Gremi d'Electricitat, Fontaneria iafins del Bages i el Berguedà i serà el segon que es fa en aquest àmbit dins del programa PICE, elprograma que impulsen les Cambres a nivell de tot l'estat per lluitar contra l'atur juvenil. Enaquests moments, queden encara algunes places disponibles per aquest curs. Les personesinteressades cal que s'adrecin a la Cambra personalment o per telèfon al 93 872 42 22.

Aquest serà el primer dels tres nous cursos de formació adreçats a joves menors de 30 anys quebusquen feina que farà la Cambra aquesta tardor. Després del d'Instal·ladors d'aigua, climatitzaciói gas, en començarà un d'Introducció a l'hostaleria (22 d'octubre) i un de Logística i magatzems (23de novembre). En el curs d'introducció a l'hostaleria els joves aprendran les nocions bàsiques perdesenvolupar-se professionalment en el sector dels bars i restaurants. Per la seva banda, el deLogística i magatzems permetrà als participants obtenir, de manera gratuïta, el carnet de carretóelevador.

Tots aquests cursos de formació són gratuïts i, a més, ofereixen una beca econòmica per alsparticipants. Un cop acabat el curs, els joves entren a formar part d'una borsa de treball que laCambra posa a disposició de totes les empreses que necessitin incorporar professionals ambaquests perfils.

Pàgina 1 de 1

https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/78071/noves/propostes/formatives/insercio/laboral/dels/joves

La cooperativa barceloninaCaixa d’Enginyers ha inaugurat aManresa la seva primera oficina,un espai a les instal·lacions deMútua General de Catalunya a lacapital del Bages (al número 66del Passeig Pere III). L’espai, queocupa dues sales de les instal·la-cions de la mútua, és del tipus quela cooperativa anomena Avant,que són centres d’atenció i asses-sorament personalitzat. L’espaiserà atès per dos professionals del’entitat que faran tasques d’asses-sorament (inversions, finança-ment o cobertura de riscos-asse-gurances). El nou espai tambépermetrà desenvolupar les fun-cions operatives de les oficinesbancàries convencionals i ofereixtambé el servei de caixa, prestatexclusivament per ATM’s, un ser-vei que estarà operatiu segonsfonts de l’entitat, entre demà i di-jous.

El model d’oficina Avant és «laresposta de Caixa d’Enginyers alcreixement de la demanda de ser-vei que registra l’entitat», peròtambé pretén ser un espai per per-sonalitzar l’atenció als seus socis,un total de 170.000 al conjunt del’Estat (l’entitat assegura no dis-posar de dades territorialitzadesdel seu nombre de socis).

El nou format, a més, permet«evitar els costos de les oficinesbancàries tradicionals i dona im-puls a la digitalització del servei»,expliquen fonts de la caixa. L’en-titat ocupa espais de la Mútua Ge-neral de Catalunya en virtut d’unacord signat el mes de desembre

passat. Des del 2008, Caixa d’En-ginyers ha sumat 16 noves ofici-nes obertes a Sant Cugat del Va-llès, Alacant, Girona, dos a Barce-lona, Palma, Lleida, Bilbao, Màla-ga, Tarragona, Madrid, Mataró,Terrassa, València i ara Manresa iVic. Segons fonts de la caixa, l’in-terès per la capital del Bages rauen l’existència de socis a la ciutati també d’instal·lacions de la mú-tua, i per la voluntat de consolidarla seva presència a la Catalunya

Central. Segons Joan Cavallé, director

general de Caixa d’Enginyers,«ampliar la nostra xarxa Avant res-pon a una major demanda de ser-veis i a l’excel·lent acollimentd’aquestes oficines, implantadesel desembre a Terrassa i Mataró, ila fluïdesa de l’acord estratègicamb Mútua General de Catalu-nya, amb qui compartim filosofiade servei i valors corporatius, enshan impulsat a seguir apostant

per aquest model de proximitatals socis». Daniel Redondo, direc-tor general de Mútua General deCatalunya, considera que ambl’acord «guanyem tots. Guanya elsoci de Caixa d’Enginyers, quedisposa de nous espais per a re-alitzar les seves gestions bancà-ries, té a la seva disposició l’ampleoferta asseguradora de la Mútuai, complementàriament, pot ac-cedir o utilitzar els «Espais Mú-tua» de les nostres oficines; iguanyen els mutualistes de Mú-tua General de Catalunya, quetambé poden accedir als serveisde Caixa d’Enginyers».

Caixa d’Enginyers és un grupcooperatiu de crèdit i serveis fi-nancers i asseguradors especialit-zat en l’atenció de comunitatsprofessionals que l’any passat vacelebrar el seu cinquantè aniver-sari. L’entitat està desenvolupantel seu pla estratègic Impulsa 2019,amb el qual espera «consolidar laseva posició de referència dins dela banca cooperativa nacional».

Caixa d’Enginyers té una xarxade 29 oficines, de les quals 22 sóntradicionals i 7, Avant. Així, té pre-sència amb diverses oficines aBarcelona (9), Madrid (3), Sevilla(2), València (2) i amb una a Giro-na, Saragossa, Alacant, Sant Cugatdel Vallès, Lleida, Palma, Màlaga,Tarragona, Bilbao, Mataró, Terras-sa, Manresa i Vic.

Per la seva banda, Mútua Ge-neral de Catalunya, amb seu aBarcelona, està especialitzada enassegurances de salut, té més de187.000 assegurats i presenta unafacturació de 86 milions d'euros.

CARLES BLAYA MANRESA

El grup Caixa d’Enginyers obre el seuprimer espai d’atenció a Manresa L’entitat ocupa dues sales del local de Mútua General de Catalunya, amb la qual ha subscrit un acord

CAIXA D’ENGINYERS

Daniel Redondo i Joan Cavallé (als extrems) amb l’equip de l’oficina

L’empresari i exdiputat d'UDCJosep Sánchez Llibre va formalit-zar ahir la seva candidatura perpresidir Foment del Treball da-vant el comitè executiu de la pa-tronal i va exposar la seva intencióde «modernitzar-la» i «renovar-la», a l'hora que es planteja posar«l'accent català» en la veu de laCEOE. Sánchez Llibre, vicepresi-dent de Conservas Dani, va deci-dir fer pública ahir la candidaturadesprés que els últims mesos hagiintensificat les seves reunions itrobades amb els diferents sectorsde l'empresariat català per buscarel seu suport. «Crec que estic encondicions d'aspirar a represen-tar la veu de l'empresariat català,recollir les vostres aspiracions da-vant els governs i liderar, amb elvostre suport, les nostres reivindi-cacions en uns moments de can-vis substancials en l'economia delsegle XXI», va dir Sánchez Llibre.Les eleccions es faran el 5 de no-vembre.

EFE BARCELONA

Josep SánchezLlibre formalitzala candidatura apresidir Foment

La Cambra de Comerç de Man-resa iniciarà el proper 24 de se-tembre un curs d’instal·ladorsd’aigua, climatització i gas, que téper objectiu formar joves sensefeina ni estudis per poder treballaren aquest sector. El curs té el su-port del Gremi d’Electricitat, Fon-taneria i afins del Bages i el Ber-guedà i serà el segon que es fa enaquest àmbit dins del programaPICE, el programa que impulsenles Cambres en l’àmbit estatal perlluitar contra l’atur juvenil. Enaquests moments, queden encaraalgunes places disponibles per aaquest curs. Les persones interes-sades cal que s’adrecin a la Cam-bra personalment o per telèfon al93 872 42 22.

Aquest serà el primer dels tresnous cursos gratuïts de formacióadreçats a menors de 30 anys quebusquen feina que farà la Cambraaquesta tardor. Després del d’ins-tal·ladors, en començarà un d’in-troducció a l’hostaleria (22 d’oc-tubre) i un de logística i magat-zems (23 de novembre).

REDACCIÓ MANRESA

Resten placesdisponiblesper a un cursd’instal·ladorsde la Cambra

La degana del Col·legi de l’Ad-vocacia de Barcelona, Maria Eu-gènia Gay, va mostrar ahir la seva

disconformitat a mantenir i pror-rogar l’actual pla dels jutjats únicsde clàusules sòl perquè no resoll’allau de demandes presentadescontra les entitats bancàries. Se-gons dades del Consell Generaldel Poder Judicial (CGPJ), el Jutjatde Primera Instància número 50de Barcelona, especialitzat enaquesta matèria des del març del2017, ha rebut unes 25.000 de-

mandes contra els bancs, però no-més se n'han resolt el 6,6 %, unade les taxes més baixes de l'Estat,i més del 98 % de les sentènciessón favorables als clients. La du-rada mitjana dels procedimentsés d'entre 2 i 3 anys. Amb tot, no-més té tres jutges i alguns funcio-naris, mentre que el jutjat de Ma-drid especialitzat té cinc magis-trats i una vintena de funcionaris.

Maria Eugènia Gay va dir ahir que«ni els mitjans, ni l’organitzaciód’aquests jutjats han estat els ade-quats, de manera que -des de bonprincipi- s’han col·lapsat davantl’elevat nombre de reclamacionsdels consumidors». Segons Gay,la situació de fons és provocadabàsicament pels bancs, i suposaun «desgast i pèrdua de temps i di-ners» per als clients afectats.

ACN BARCELONA

El Col·legi d’Advocats s’oposa a prorrogar els jutjatsespecialitzats en clàusules sòl a CatalunyaDes del març del 2017s’han rebut 25.000demandes contra els bancsi se n’han resolt el 6,6 %

Regió7DIMARTS, 18 DE SETEMBRE DEL 201824

ECONOMIA

Els 91.377 contribuents quedeclaren una renda superior a150.000 euros anuals a l'IRPF(el 0,5 % del total) aporten el 15 % de la recaptació d'aquestimpost, fins a arribar a propdels 11.000 milions d'euros

91.377CONTRIBUENTS AMB

RENDA SUPERIORALS 150.000 EUROS

LA COMPANYIAL’ORGANISMELA XIFRA

Marcadors

Els sindicats de tripulants decabina de passatgers Sitcpla iUSO i l'aerolínia Ryanair vantancar ahir sense acord unareunió sobre la vaga d'aquestcol·lectiu anunciada per aldivendres, 28 de setembre

RyanairES MANTÉ LA VAGADE TRIPULANTS DE

CABINA

Els nous bitllets de 100 i 200euros faran la mateixa alturaque els de 50 euros i entraranen circulació a partir delproper 28 de maig, segons vaanunciar ahir el Banc CentralEuropeu

BCEELS NOUS BITLLETSDE 100 I 200 EUROS,

EL 28 DE MAIG

NOVA ENTITAT FINANCERA A LA CAPITAL DEL BAGESDesprés d’un llarg període de tancaments i concentracionsd’oficines financeres al conjunt del sector, Caixa d’Enginyers estrena presència a Manresa amb el seu format Avant

Economia i Empresa | Redacció | Actualitzat el 19/09/2018 a les 09:40

La Cambra posa en marxa dosnous programes adreçats al sectorindustrialTenen per objectiu impulsar la innovació al sector i formar nous professionals demàrqueting per a empreses innovadores

La Cambra de Comerç de Manresa ha posat en marxa dos nous programes adreçats al sectorindustrial del territori que tenen per objectiu impulsar la innovació a les empreses i formar nousprofessionals en l'àmbit del comerç i el màrqueting digital. Els programes s'emmarquen dins delprojecte Ocupació al Bages Industrial que porten a terme conjuntament l'Ajuntament de Manresa ila Diputació de Barcelona i en el qual s'inclouen diverses accions adreçades a millorar lacompetitivitat de la indústria local i afavorir la inserció laboral en aquest sector.

Suport a la innovació

Mentories d'Innovació és un programa que acompanya a les empreses en els seus processosd'innovació. Està adreçat a empreses industrials i proposa un itinerari personalitzat per a cadaempresa participant en què a partir de tallers conjunts i sessions individuals rebrà suport peridentificar, planificar i executar els seus projectes d'innovació. Es tracta d'un programa gratuït peral qual hi ha cinc places disponibles. La convocatòria és oberta.

Formació de nous professionals

La segona de les propostes és un curs de formació per afavorir que persones en situació d'atur obé persones ocupades que volen millorar la seva situació laboral puguin treballar en empresesindustrials amb activitat exportadora i amb un alt component innovador. El curs, que porta per títol"L'empresa del demà: nous mercats, noves formes de venda i nova indústria", començarà el dia 8de novembre i té una durada de 100 hores. S'adreça a professionals amb perfil administratiu i estreballaran diferents elements relacionats amb la innovació i la internacionalització de les empreses,des del màrqueting digital fins a la indústria 4.0 o el comerç electrònic. El període d'inscripció per aaquest curs ja és obert.

Les empreses i professionals interessats en algun d'aquests dos programes poden posar-se encontacte amb la Cambra de Comerç al telèfon 93 872 42 22.

Pàgina 1 de 1

https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/78118/cambra/posa/marxa/dos/nous/programes/adrecats/al/sector/industrial

BBVA ha estrenat a Manresa laseva primera oficina a Catalunyadel nou model de l’anomenatCentre de Banca de Clients, un es-pai concebut per a la relació ambel client que pretén incidir enl’atenció personalitzada i donarforma física a la transformació di-gital de l’entitat. El nou espai estàubicat al número 24 del passeigPere III, a l’antiga seu central de ladesapareguda Caixa Manresa.

El nou centre de banca ha su-posat una profunda remodelacióde les tres plantes que ocupaval’antiga oficina bancària. Així, s’haactuat sobre 1.307 metres qua-drats dels 1.854 de superfície total.Amb la reforma, s’han guanyat377 metres quadrats per a l’aten-ció al client.

Aquesta renovació respon al’interès de l’entitat de transfor-mar, al conjunt de l’Estat, algunesde les seves oficines en centresd’operacions territorials. Així,l’oficina del passeig Pere III, de laqual depenen 19.000 clients prin-cipals, serà la primera en canviarde cara d’una llista en la qual, alBages, també figuren les de la Bo-navista de Manresa, Santpedor,Sallent i Berga. En total, la territo-rial Catalunya del BBVA (tot elPrincipat, excepte Barcelona il’àrea metropolitana) tindrà 61Centres de Banca de Clients, quees preveu que en tres o cinc anyss’hagin remodelat completa-ment, segons explica el directorde la territorial, Xavier Llinares.L’entitat està implementant des defa un any aquest model d’oficina

arreu de l’Estat. El banc ha escollitManresa per iniciar la transfor-mació a Catalunya pel «vincle del’entitat al territori» (va adquirirCatalunya Banc, en el qual s’haviafusionat Caixa Manresa) i per lagran disponibilitat d’espai a l’im-moble del número 24 del passeigPere III, diu Llinares. De moment,el banc ja té planificades nou re-novacions a Catalunya.

Les noves oficines volen oferirun «servei integral al client», comja ho fan els canals digitals de l’en-titat, l’ús dels quals estan experi-mentant «un creixement expo-nencial», apunta Llinares. El 50%dels clients del banc ja es relacio-nen amb l’entitat mitjançant elscanals digitals. El director de laterritorial Catalunya assegura quela relació per mitjà de l’app, la webi també les noves oficines aportaal client «una experiència única»

de relació. En aquests moments,el 92% de serveis i productes queofereix el banc es poden contrac-tar mitjançant els canals digitals.

Llinares assegura que la paula-tina digitalització de la comunica-ció banc-client no ha d’anar endetriment dels serveis tradicio-nals, analògics. «Hem de conti-nuar donant aquest servei, peròsom una empresa privada que hade tenir en compte als seus accio-nistes. Hem de ser eficients, peròtambé rendibles», conclou XavierLlinares.

D’aquesta manera, el nou mo-del d’oficina esdevé «una adapta-ció física a una nova realitat, quebusca, també, fomentar «una ex-periència única». El remodelat es-pai incorpora sis caixers automà-tics d’última generació, posa a dis-posició del client un gestor debenvinguda i comprèn sis espais

de reunió per a l’atenció confiden-cial dels clients, que, si ho desit-gen, poden concertar una citaprèvia per agilitzar les seves ges-tions. També s’incorporen dos es-pais de treball informals per a lesoperacions que requereixinmenys privacitat.

Els clients són atesos per ges-tors especialitzats que treballenen un entorn de treball obert, dià-fan i tecnològic, formes d’atenció«ja implantades a les seus centralsdel BBVA», apunten fonts de l’en-titat. A les noves oficines, on hi haun espai de caixa tradicional, tam-bé hi ha una zona no accessible alclient des d’on treballa tant l’equipremot de gestors personals com elde banca privada, banca personali pimes. Una forma d’operar «moltben valorada per l’empleat, quefomenta el treball col·laboratiu»,diu Llinares.

El nou centre també disposa desistemes d’eficiència energètica,sense arxius ni papereres, peravançar cap a un mètode de tre-ball sense paper i amb recollidaselectiva de residus.

L’obertura del nou espai delBBVA, les obres del qual es vanenllestir a final d’agost, estarà ple-nament operatiu els propers dies.La seva estrena s’escau ambl’anunci del banc del tancament,el proper 25 de novembre, de lahistòrica oficina del carrer Gui-merà i també de la de Crist Rei,dos fets que l’entitat assegura queno estan vinculats. Amb els can-vis, BBVA mantindrà vuit oficinesobertes a Manresa i una vuitante-na d’empleats.

CARLES BLAYA MANRESA

BBVA escull Manresa per estrenar aCatalunya el seu nou model d’oficinaEl nou Centre de Banca de Clients s’ubica al renovat local del número 24 del passeig Pere III

CARLES BLAYA

El director de la territorial Catalunya, Xavier Llinares, a la nova oficina

La Cambra de Comerç de Man-resa ha posat en marxa dos nousprogrames adreçats al sector in-dustrial del territori que tenen perobjectiu impulsar la innovació ales empreses i formar nous pro-fessionals en l’àmbit del comerç iel màrqueting digital. Els progra-mes s’emmarquen dins del pro-jecte Ocupació al Bages Industrialque porten a terme l’Ajuntamentde Manresa i la Diputació de Bar-celona. El primer és un programad’acompanyament a les empresesen els seus processos d’innovació,i el segon programa és un curs deformació que porta per títol«L’empresa del demà: nous mer-cats, noves formes de venda i novaindústria».

REDACCIÓ MANRESA

La Cambraofereix dos nousprogrames adreçatsal sector industrial

Caprabo se suma a la primerasetmana contra el malbaratamentd’aliments, una iniciativa coordi-nada per AECOC, l’Associaciód’Empreses del Gran Consum,que se celebra per primera vegadaa Espanya, del 24 al 30 de setem-bre. Caprabo ha preparat un con-junt d’iniciatives destinades aarribar al consumidor per cons-cienciar, impulsar i motivar sobreles eines per reduir la quantitat demenjar que es llença a les escom-braries. Un taller amb la xef AdaParellada, la visita a la cuina de lainfluencer i escriptora Rosa Pich,i un concurs d’idees i trucs busca-ran sensibilitzar sobre la impor-tància de la lluita contra el malba-ratament d’aliments.

REDACCIÓ MANRESA

Caprabo se sumaa la primerasetmana contrael malbaratament

Regió7DIJOUS, 20 DE SETEMBRE DEL 201824

ECONOMIA

Vueling és la companyia aèriaque acumula més reclamacionsal web reclamador.es en elperíode comprès entre l’1 dejuny i el 18 de setembre, segonsva comunicar ahir aquestaplataforma.

VuelingLA COMPANYIA QUE

ACUMULA MÉSRECLAMACIONS

LA TENDÈNCIALA XIFRA LA COMPANYIA

Marcadors

La recaptació per impost dematriculació va aconseguir45,3 milions d’euros l’agost, el que representa unincrement del 67,5 % encomparació amb el mateix mesde l’any anterior.

67,5%CREIX L’IMPOST DEMATRICULACIÓ EL

MES D’AGOST

El 17% dels espanyolsalguna vegada fa la comprad’aliments en línia, enfront del83% que mai l’ha fet a travésd’aquest canal, segons unestudi de la consultora TheCocktail.

17%ELS ESPANYOLSQUE COMPREN

ALIMENTS ON-LINE

SALVADOR REDÓ

D’esquerra a dreta, Mas, Marcè, Noguera, Pedreira, Bautista, Soler, Gasulla i Griera, ahir a Regió7

Una comissió integrada perAnna Gasulla, tècnica del CE-DEM; Meritxell Bautista, ChiefMarketing Officer de Fibracat;Roser Soler, presidenta de DEIM;David Griera, director comercialde la Direcció Territorial de Cata-lunya de CaixaBank; i Sílvia Mas,vicerectora del Campus Manresai degana de la Facultat de CiènciesSocials d’UManresa, a més del di-

rector de Regió7, Marc Marcè; elgerent del diari, Fèlix Noguera; i elcap de publicitat d’aquesta casa,Joan Pedreira, es van reunir ahirper decidir les guanyadores delspremis eWoman Manresa al Ne-goci on-line,a l’Art digital i xarxessocials, i a la Trajectòria, que eslliuraran el dia 26 en el marc de lajornada eWoman que organitzenRegió7 i Prensa Ibérica al Kursaalde Manresa.

REDACCIÓ MANRESA

Una comissió decideix lesguanyadores dels eWoman

REMODELACIÓ BANCÀRIAEl BBVA ja té gairebé del tot operatiu a Manresa un nou model d’oficina que buscaincorporar l’experiència tecnològica i el servei personalitzat. L’espai ocupa l’antiga seu central de Caixa Manresa

���������������������������������

������������������� ���!"�#��$�!�%�&����'()*)+*(),-.))/,0123245627839486:78;22?9=2@8<426A279=

El govern municipal ha sortit alpas de la denúncia pública feta pelPSC sobre l’existència de «defi-ciències» en un 17% de contractesmenors municipals (vegeu Re-gió7d’ahir) assegurant que, en re-alitat, no hi ha «cap incidència aressaltar».

El regidor d’Hisenda i Organit-zació de l’Ajuntament de Manre-sa, Josep Maria Sala, assegura que«la corporació està complint ambels límits legalment establerts pelque fa a la contractació menor» jaque l’informe anual de control fi-nancer de la Intervenció munici-pal -no la Tresoreria com ha afir-mat erròniament el PSC- conclouque «no s’ha trobat cap contracteconsiderat com a menor que, ellsol, superés l’import establertnormativament».

Sala afirma que, tot i que és certque l’informe detecta que el 2017determinats proveïdors van rebrecontractes menors de diferentsserveis de l’ajuntament que con-juntament podrien superar el lí-

mit establert, en alguns casos sóncontractes amb finalitats dife-rents, per la qual cosa no hi hauriacap incidència a ressaltar.

En altres casos en què els ob-jectes dels contractes són similars,i que poden estar subscrits per di-ferents serveis municipals, l’infor-me estableix que seria recomana-ble fer aquesta contractació demanera conjunta.

Sense conseqüències legalsEn aquest sentit, la Intervenciómunicipal especifica que la sevarecomanació en cap cas té conse-qüències de caràcter legal o nor-matiu ja que el seu únic objectiués la millora dels procedimentsque es fan a l’Ajuntament. L’ anà-lisi de la contractació és una de lestasques de verificació que la In-tervenció té l’obligació de realitzaranualment.

Sala manifesta, en la mateixa lí-nia, que la intenció del governmunicipal és continuar avançanten aquest procés de millora i l’evi-dència és que per primera vegada

aquest informe anual de controlfinancer té aquest nivell de detall.Per aquest motiu, es mostra sor-près per l’acusació de manca de

transparència quan tota aquestainformació s’ha fet pública en unacomissió informativa en la quals’han exposat de forma detallada

totes les dades de l’informe als di-ferents grups municipals.

Pel que fa la petició perquè esposi ordre en la contractació mu-nicipal, el regidor destaca queamb l’entrada en vigor de la novallei de contractes des del 9 de marçpassat aquestes circumstàncies jano s’haurien de produir, ja ques’incorpora un control a priori res-pecte de la contractació menor,imports i objectes a contractar.

FRANCESC GALINDO MANRESA

El govern respon al PSC que «no hi ha capincidència a ressaltar» en els contractesReplica que l’informe que esgrimeix deixa clar que la recomanació no té «conseqüències de caràcter legal o normatiu»

ARXIU/F.G.

El regidor d’Hisenda, Josep Maria Sala

CDC i ERC asseguren queestan complint amb els límitslegalment establerts pel quefa a la contractació menor

«No s’ha trobat cap contracteconsiderat com a menor que,ell sol, superés l’importestablert normativament»

Sala aclareix que sóncontractes amb finalitatsdiferents, per la qual cosa nohi hauria cap incidència

Per altra banda, Josep MariaSala puntualitza que els altresconcursos a què fa referència elPSC –el Museu Comarcal, l’enllu-menat públic i la gespa artificial alcamp de futbol de la Mion- «no te-nen res a veure amb aquestaqüestió, que només fa referènciaals contracte menors, sinó a altresprocediments amb licitació oconcurs que tenen una tramitaciói uns requeriments molt diferents.Per tant, considera, són qüestions

que no caldria barrejar».En aquest sentit, recorda que

en el cas de les obres del MuseuComarcal es van aturar a causadels incompliments de l’empresaadjudicatària.

En aquest cas, considera quel’Ajuntament ha actuat deguda-ment, ja que l’empresa no estavacomplint amb el contracte i l’in-correcte per part de l’Ajuntamenthauria estat no fer res, i deixar quel’empresa anés incomplint ambterminis i altres aspectes esta-

blerts al plec de clàusules.Pel que fa als altres dos contrac-

tes que esmenta, el de manteni-ment de l’enllumenat públic i elde la gespa del camp de la Mion,assenyala que estan aturats per lainterposició d’uns recursos perpart d’uns tercers. El regidor con-sidera que els serveis municipals«han actuat correctament, se-guint els tràmits que toquen», iafegeix que s’espera la resoluciód’aquests recursos per a poderprocedir amb la contractació.

REDACCIÓ MANRESA

«No tenen res a veure amb aquesta qüestió»

Regió7 DISSABTE, 22 DE SETEMBRE DEL 2018 11

MANRESA SOCIETAT

Lourdes Trullàs T. 685 18 68 18

grups reduïts

inscripcions obertes!

Inici 1

d’octubre

Aquests darrers dies la premsaens ha recordat a bastamentque fa 10 anys de la fallida deLehman Brothers, un dels ge-gants financers de l’època, moment enquè hom situa l’inici d’una crisi que enca-ra no s’ha superat del tot. De fet, forçamesos abans ja hi havia sectors que enpatien símptomes clars, però sembla queel món va prendre consciència de l’abastdel problema en veure caure un gegantque va estar a punt d’arrossegar-ne altres.Moltes empreses n’han patit els efectes,que han impactat a bona part de la pobla-ció. I per descomptat als estats. D’aquestsmoments difícils se n’hauria de treureconseqüències útils, sobretot si serveixenper evitar repetir errors en el futur.

Un aprenentatge positiu ha sigut re-descobrir que la indústria és un sector fo-

namental per donar estabilitat a la nostraeconomia, i que no té cap sentit menys-prear la que és més manufacturera. Tot ique n’hem perdut moltes pel camí. Elsector industrial ha fet grans esforços perinternacionalitzar-se, i ha marcat uncamí que han emprès també altres sec-tors.

Hem descobert la gran capacitat d’in-fluència que té el sector bancari en l’ad-ministració. Tanta, que els varen convèn-cer que calia rescatar-los al preu que fos,deixant per a més endavant alleujar elpatiment de la població. I també hem vistque la major part d’aquest rescat l’acaba-rem retornant entre tots. Amb tot plegathan perdut la confiança de molts clients.Esperem que les entitats financeres haginassumit que propiciant bombolles imenyspreant el risc, per incrementarguanys a curt termini, també els toca elrebre.

Semblava que els governants haurienentès que cal ser imaginatius i explicar-seclar per reduir els dèficits i endeutamentsexcessius, sense deixar d’invertir en ele-ments de competitivitat, però molts novaren estar a l’alçada. La desconfiançacreada ha fet que el populisme incre-menti la seva influència, i així acabaremrepetint errors imperdonables.

A nivell privat, particulars i empreseshauríem d’haver après que cal ser cautsamb l’endeutament. Realment en aixòs’han recuperat nivells molt més raona-

bles, amb sacrificis sovint excessius. Peròcal fer atenció a un cert relaxament en lapercepció del risc, que fa repuntar els in-dicadors. Caldria però revertir en bonamesura l’increment de la desigualtat pro-vocat, altrament ens ocasionarà proble-mes a tots plegats.

La solució a la crisi adoptada pels Es-tats Units va ser d’efectes ràpids però pe-rillosa a la llarga, per a ells i de rebot per ala resta del planeta. Qui no va fer els deu-res és la Unió Europea, amb un BancCentral que va haver d’inundar de liqui-ditat el mercat i comprar quantitats im-pressionants de deute públic, sense queparal·lelament s’hagin establert mecanis-mes de rescat sòlids, polítiques fiscals ide compensació comunes, sistemes de fi-nançament públic amb garantia solidà-ria, ni ens haguem dotat de veritables sis-temes de governança de conjunt. Seguimessent un club d’estats sense govern efec-tiu, amb voracitat legisladora per posarentrebancs però incapaços d’afrontar uncamí decidit cap a la veritable Unió. Iamb el sentiment de pertinença a la bai-xa. Que els propers esclats de bombolles,crisis del deute i estirabots de líders eixe-lebrats ens agafin confessats, perquè noestem preparats i poden acabar en uncampi qui pugui.

L ’increment de la desigualtat, es-pecialment des de la Gran Re-cessió del 2008, és un tema moltdebatut que marca les agendesdels polítics i l’activitat legislativa de lesassemblees parlamentàries. Un cert nivellde desigualtat és inevitable i, si provéd’uns ingressos superiors per millor ren-diment laboral i productivitat elevada, éspositiu. És beneficiós perquè incentiva iencoratja l’estudi, la formació en capitalhumà i la millora contínua de les habili-tats professionals, i genera més creixe-ment econòmic. Pel contra, molta desi-gualtat en la renda és negativa i pot afec-tar la cohesió social i provocar l’incre-ment de conflictes, i reduir els incentius aformar-se i a invertir productivament. Sil’origen d’aquesta desigualtat social provéde privilegis governamentals o d’endolls itractes de favor endogàmics, moltpitjor encara. L’ascensor social s’atura i lasocietat estancada es divideix entre unamajoria depauperada i una elit creixent-ment enriquida.

El darrer informe publicat pel Bancd’Espanya, «La desigualdad de la renta, elconsumo y la riqueza en España», dicta-mina un increment de la desigualtat a Es-panya, tant en termes de renda com de

riquesa. S’utilitza l’anomenat índex Gini,que mesura fins a quin punt una societats’allunya d’una distribució perfectamentigualitària. Un índex Gini de 0 representala igualtat perfecta (tothom té la mateixarenda), mentre que un índex d’1 repre-senta la desigualtat absoluta (una solapersona acapara tota la renda). Els resul-tats són que la desigualtat d’ingressos haaugmentat entre l’any 2008 i 2016, i hapassat d’un coeficient de 0,37 a 0,38.També ho ha fet la desigualtat de la ri-quesa, que passa de 0,6 a 0,68.

Una primera conclusió remarcable del’estudi del Banc Central és que la desi-gualtat no augmenta tant per la polaritza-ció dels salaris, sinó per l’atur i la subocu-pació. En altres paraules, no és que els sa-laris elevats incrementin i els salaris bai-xos disminueixin, sinó que l’atur i el me-nor nombre d’hores treballades castiga iafecta amb més intensitat les persones declasse baixa.

Una segona conclusió de l’estudi ésl’alt grau d’homogeneïtat socioeconòmi-ca entre els membres integrants de la llar.La correlació de nivell educatiu dinsd’una parella és del 70%. En general, elsgraduats universitaris tendeixen a casar-se o aparellar-se entre ells i la gent ambestudis no sol relacionar-se tant amb elsque no en tenen. L’atur sol recaure méssobre les famílies amb baixos nivells deformació i, per aquesta via, augmenta ladesigualtat a la part baixa de la distribu-ció de la renda.

Pel que fa a la desigualtat en la riquesa,hom pot pensar que incrementa per lamenor capacitat d’estalvi de les classesbaixes. És cert que qui cobra 24 euros aldia (salari mínim) té menys possibilitats

d’estalviar que qui cobra 29.000 eurosdiaris (Ana Patricia Botín, presidenta delBanco Santander) o, encara més, 109.600euros (Leo Messi, un dels millors juga-dors de futbol). És cert que l’astre argentípot comprar un hotel de luxe aSitges amb el que guanya de gener a se-tembre, en només nou mesos, mentreque una persona de classe baixa no hipagarà segurament l’allotjament ni d’unsol dia. Però més enllà de les evidents di-ferències quantitatives, també s’han defer consideracions qualitatives.

Importa, i molt, el tipus d’inversió quees realitza. No és el mateix invertir en tot-xo exclusivament, que fer-ho de maneradiversificada en actius immobiliaris i fi-nancers. El preu de l’habitatge s’ha desin-flat des de la crisi del 2008. En canvi,els preus de les accions, impulsatsper les polítiques monetàries ultraexpan-sives dels bancs centrals, han incremen-tat notablement. Amb el temps, si unapersona de classe baixa inverteix els seusescassos estalvis en la compra d’un pàr-quing, per exemple, i una altra més aca-balada inverteix en actius financers, esproduirà una enorme diferència de ri-quesa a favor de la darrera. 

Les dues grans causes de l’increment

de la desigualtat a Espanya són el mercatde treball i la insuficient educació finan-cera. Per tant, per revertir aquest procés iaconseguir més igualtat són necessarismés treball de qualitat i més cultura fi-nancera. O, en altres paraules, menysatur i més capacitat efectiva d’inversió.Per reduir l’elevada taxa d’atur i incre-mentar l’ocupació (recordem que nohem recuperat encara els 20,5 milions depersones ocupades que hi havia a Espa-nya l’any 2008) cal desintervenir i libera-litzar el mercat de treball, reduir la preca-rietat i els contractes temporals. I per mi-llorar el rendiment de les inversions calincrementar els coneixements financers,amb el benentès que el migrat estalvi deles classes populars sempre augmentariaamb impostos menors i menys comis-sions bancàries.

En general, l’elevada taxa d’atur provo-ca que el nivell de desigualtat de la rendaper capita a Espanya sigui molt alta encomparació d’altres països, fins i tot entemps de bonança econòmica. Pel que faa la desigualtat de la riquesa, és més granque la de la renda i s’ha incrementat ambla crisi. Les raons són la menor capacitatd’estalvi de les persones més desafavori-des i una inversió popular massa centra-da exclusivament en l’habitatge. La inver-sió en actius financers per part delcol·lectiu amb més ingressos ha provocatun increment de la desigualtat, atès elrendiment més alt del mercat borsari encomparació de l’immobiliari. En conclu-sió, el treball i els coneixements financersens fan més rics i iguals. Per contra, l’aturi la desinformació financera ens empo-breixen i incrementen les desigualtats so-cials.

IGUALTAT, TREBALL I EDUCACIÓ

«El sector industrial ha fet grans esforços per internacionalitzar-se, i ha marcat un camí que han emprès altres sectors»

«La inversió en actius financers per part del col·lectiu amb més ingressos genera un increment de la desigualtat»

APRENDRE DELS ERRORS

ARXIU

Seu del Banc Central Europeu

LLETRES DE CANVI

Pere CasalsPRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE MANRESA

AULA D’ECONOMIA I EMPRESAFUB-UMANRESA

Jordi FranchDOCTOR EN ECONOMIA I PROFESSOR DELS ESTUDISD’ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES-ADEDEL CAMPUS MANRESA DE LA UVIC-UCC

VÍCTOR SALGADO/FCB/EP

Leo Messi guanya 109.600 euros diaris

Regió7DIUMENGE, 23 DE SETEMBRE DEL 201830

ECONOMIA

caratula_recull180917_regio7_cat180917_naciomanresa180918_regio7180919_naciomanresa180920_regio7180920_regio7_cat180922_regio7180923_regio7