Informe: Los 10 pecados capitales del marketing (y II)Entrevista amb Pilar Díaz, Alcaldessa d'Esplugues de LlobregatSolucions a les empreses per cobrir el risc de pujada del tipus d'interès

Número 64 – Septiembre-Octubre 2007 www.aeball.net

Imatge virtual d'un dels dos hotels que es construiran a Porta Barcelona, d'Esplugues de Ll.

Som Caixa Penedès,

amb un gran equip de professionals

i més de 630 oficines.

T'oferim un servei amb les

tecnologies més avançades

i productes amb les solucions que

s'adapten a les teves necessitats.

La nostra finalitat última és estar

sempre molt a prop teu

i reinvertir en benefici de la societat.

www.caixapenedes.com

diario

em

pre

saria

l

3

E˚ste verano la C.E.O.E. dio a conocer el docu-mento “La importancia de la industria en la

economía española: problemas y soluciones”, elaborado por la mayoría de organizaciones em-presariales implicadas en la actividad industrial, especialmente CONFEMETAL, la cúpula del sector del metal.

El documento es una llamada a la sociedad y a las administraciones públicas sobre la necesi-dad de mantener e impulsar una industria sólida, moderna y competitiva, como garantía de pros-peridad para el país.

La industria es el gran motor de nuestra ac-tividad exportadora (90 %). Es el segundo sector de la economía con mayor peso porcentual en el PIB, detrás de servicios y delante del turismo o la construcción. Da empleo a más de 3 millones de personas (16 % del total) con un alto grado de estabilidad.

Una vez apuntada, sin ánimo exhaustivo, la posición de la industria dentro de la economía, hay que decir que ésta se enfrenta a grandes retos como son por un lado la globalización y la competencia internacional y por el otro las exi-gencias impuestas por la legislación española y comunitaria.

Es necesario establecer un marco favorable para mejorar su competitividad, como son el apoyo a la innovación y conocimiento, la inversión en infraestructuras, el desarrollo sostenible y la energía de calidad a precios competitivos.

El sector industrial amplio y heterogéneo, y por ello muy complejo, está también condicionado por otras políticas como son la laboral, la educa-tiva, la fiscal, y la medioambiental, entre otras. Para favorecer a la industria no hay que tomar medidas intervencionistas y hay que mantener la unidad de mercado. Así mismo es necesario

simplificar y dotar de estabilidad a la legislación para no quebrantar el principio de seguridad ju-rídica.

Todo lo dicho con anterioridad a nivel del es-tado sirve para la industria en Catalunya.

Es bueno recordar que fue en Catalunya don-de la industria se inició creando un gran sector como el textil. Hoy Catalunya sigue siendo emi-nentemente industrial. Es cierto que a lo largo de los siglos la industria ha tenido varias transfor-maciones y han predominado distintos sectores, pero hoy por hoy la industria sigue siendo impres-cindible para nuestra prosperidad económica y social.

Hoy la industria está inmersa en un periodo de transformación hacia un producto de mayor valor añadido. Ello implica un personal más cua-lificado, así como una mayor inversión en maqui-naria y en I+D. Otra tendencia es una industria más comercial y de servicios industriales, incor-porando procesos o productos más competitivos para ganar mercados.

Siendo la industria la gran creadora de rique-za para el país, debería tener un apoyo social y político, que favoreciera el desarrollo y crecimien-to de las actuales industrias, la creación e im-plantación de nuevas y el apoyo y reconocimiento a todos aquellos emprendedores que quisieran iniciar una experiencia industrial.

Es importante para la industria dotarla de lugares adecuados (polígonos) y de los servicios e infraestructuras necesarias como por ejemplo: recogida residuos, energías, telecomunicaciones, movilidad de personas y mercancías, etc.

Por último, trabajar para apoyar la industria es trabajar para un futuro próspero, por ello debería ser el deseo de todos.

La verdad sobre la industria

editorial

4

em

pre

sari

al

dia

rio

informesumario

Nº 64. SEPTIEMBRE / OCTUBRE 2007Revista Bimestral. Año XIII

Edita: Asociación Empresarial y Unión Patronal Metalúrgica de l’Hospitalet i Baix Llobregat

Directora: Rosa FiolRedacción: Mª.P. Fiol, A. García, A. Ridruejo, R. Pedrosa, M. Calvet, N. Olea, V. Santolaria, H. Salsas, Maite Baratech, J.M. Campanera

Redacción: Av. Fabregada, 93, 1º 3ª. 08901 L’HospitaletTel: 933 370 450 Fax: 933 375 015e-mail: aeball@aeball.net

Realización: Ediciones Rondas, S.L.Depósito Legal: B-44.082-94Tiraje: 6.000 ejemplares

Los artículos publicados en DIARIO EMPRESARIAL reflejan sólo la opinión de sus autores

QUINTO PECADO:A la empresa no se le da bien

gestionar nuevas oportunida-des.

Los síntomas que lo indican son los siguientes:

a) La compañía no ha identifi-cado ninguna oportunidad llama-

Los pecados capitales del marketing (y II)

❚❚ EditorialLa verdad sobre la industria 3

❚❚ InformeLos pecados capitales del marketing (y II) 4

❚❚ EntrevistasPilar Díaz, Alcaldessa d'Esplugues de Ll. 8

Jordi Benages, Esther Benages i Enric Ruiz, socis d'Electricitat Benages 13

❚❚ InformaciónCaixá Penedès ofereix solucions a les empreses per cobrir el risc de pujada del tipus d'interès 17

❚❚ ActividadesNoticias de actividades y servicios de la AEBALL/UPMBALL 19

Noticias de empresas asociadas 25

❚❚ Parlem de…Com llegir &? 26

tiva en los últimos años.b) La mayoría de las nuevas

ideas que ha lanzado la compa-ñía han fracasado.

Y las soluciones para comba-tirlas son:

Diseñar un siste-ma para estimular el flujo de nuevas ideas generadas por los colabora-dores.

.Algunas empresas creen que no hay nuevas oportunidades en su industria, que ya está madura. En todas las empresas se generan ideas. Algunas se aprovechan y muchas de ellas se desperdician.Para gestionar el flujo de ideas, la empresa debe crear un Comité de Ideas al que los cola-boradores harán llegar sus ideas. El Comité las clasificará y aquellas que se consideran magníficas se asignarán a distintos miembros del comité para que se informe de su evolu-ción.Las ideas que se implementen con éxito tie-nen que conllevar el reconocimiento de los proponentes.

Utilizar los siste-mas de creativi-dad para generar nuevas ideas

.Las empresas pueden utilizar técnicas de creatividad individual o de grupo para estimu-lar nuevas ideas como el brainstorming..Muchas empresas buscan nuevas ideas empezando por los productos que ya están en proceso de variación. Es el llamado marketing vertical..Un proceso innovador es el marketing lateral que consiste en pensar en un producto en relación con otro producto.

Eliseu SantandreuColaborador de AEBALL/UPMBALL

diario

em

pre

saria

l

5

informe

SEXTO PECADO:El proceso de planificación de

marketing es deficiente.

Los síntomas, en este caso pueden ser:

a) El plan de marketing care-ce de ciertos componentes o ló-gica. Los planes de marketing ha-

bitualmente suelen incluir muchos números y presupuestos. Pero es difícil encontrar una declaración de objetivos, estrategias y tácti-cas clara y convincente.

b) Los planes carecen de un medio para simular las implica-ciones financieras de estrategias alternativas. El plan debe incor-

porar funciones de venta-res-puesta y funciones de coste que estimen los resultados de cual-quier combinación de cambios en las características del producto, precio, promoción de ventas y di-mensión de la fuerza de ventas.

Y las propuestas son:

Establecer un formato de plan estándar que incluya aspectos más importantes, objetivos, estrategias, tácticas presupuestos y controles.

El análisis situacional permite definir las fortalezas, debilidades, oportunidades y amenazas más importantes de la empresa. Esto lleva a definir los objetivos adecuados.

Pedir a los gestores que elaboren presupuestos flexibles.

Los directores deberían preguntar a sus gestores qué creen que podrían conseguir con un 20% más de dinero. Los gestores que aseguren aumentar las ventas y los beneficios podrán recibir ese aumento siempre que sus argumentos fueran creíbles.

Celebrar los mejores planes al final del año.

.Esta información se puede utilizar para repartir el dinero de la compañía a aquellos que creen que pueden hacerlo mucho mejor con un poco más de presupuesto. Además, con su uso, se pondrá de manifiesto qué gestores pueden estimar compe-tentemente los resultados y en cuáles no se puede confiar.

SÉPTIMO PECADO:Hay que reforzar las políticas

de productos y servicios de la em-presa.

Las señales, en este caso son:

a) La empresa tiene demasia-dos productos y muchos están perdiendo dinero. A las empre-sas les resulta más fácil añadir productos que eliminarlos. La

combinación de productos va au-mentando hasta contener dema-siados perdedores. Finalmente, la empresa selecciona una serie de productos para reducir su lí-nea de productos y aumentar la rentabilidad. Pero, las fuerzas de la proliferación de producto, even-tualmente vuelven a empezar.

b) La empresa está ofrecien-do muchos servicios gratuitos.

Los servicios gratuitos generan dos problemas: en primer lugar, los consumidores tienden a deva-luarlos; en segundo lugar, estos servicios podrían generar unos ingresos que se pierden al rega-larlos. El desafío es decidir qué servicios tienen que ser gratuitos y cuáles no.

Y las soluciones que se apun-tan son:

La empresa tiene que establecer un sistema para poder identifi-car los productos más débiles y mejorarlos o eliminarlos

.Muchas marcas han procedido a identificar el porcentaje de pro-ductos o servicios que le suponen un alto porcentaje de los ingre-sos (ley 80/20), con el fin de decidir el destino de los que suponen una masa crítica muy baja, con el fin de venderlos, liquidarlos o, simplemente prescindir de ellos, para basar sus objetivos en los productos con mayor peso en los ingresos.

Decidir por qué servicios cobrar y cuáles ofrecer gratuitamente.

.La solución es que la compañía establezca segmentos de clientes diferentes; en función del segmento al que se asigna, el cliente ten-drá que pagar por el servicio o lo obtendrá de forma gratuita.

6

em

pre

sari

al

dia

rio

informe

OCTAVO PECADO:Las capacidades de creación

de la marca y de comunicación de la empresa son débiles.

Las señales que indican esas posibilidades son:

a) El mercado objetivo no sa-be mucho de la empresa. Una de las peores cosas que le pueden pasar a una empresa es que des-

pués de haberse gastado mucho dinero haciendo publicidad de su marca y de sus ofertas, una gran cantidad de clientes objetivo nun-ca haya oído hablar de la empre-sa o sepan muy poco de ella.

b) La marca no se considera tan especial y mejor que las de-más marcas. Incluso teniendo un buen conocimiento de la empre-sa, es posible que el consumidor no perciba diferencias entre su

oferta y las de la competencia.c) La empresa asigna el pre-

supuesto a las mismas herra-mientas de marketing en aproxi-m a d a m e n t e l a s m i s m a s cantidades cada año. La produc-tividad de los diferentes vehículos y canales de comunicación cam-bia con el tiempo. Si la compañía no cambia sus asignaciones con el tiempo, caerá, la productividad de su marketing.

Mejorar las estrategias de crea-ción de marca y medir el impacto sobre su valor de marca.

El valor de una marca es reflejo de las expectativas de los consu-midores o clientes. Cuanto mayor es la satisfacción, mayor es el valor de la marca. Y, cuanto mayor es el valor percibido, mayor es el valor de la marca.

Desplazar dinero hacia aquellas herramientas de marketing más efectivas

Las herramientas de marketing, con el tiempo, cambian en su efectividad de coste; por tanto, las compañías desperdician su marketing cuando se aferran a las viejas asignaciones presupues-tarias . La eficiencia cambiante de algunas de las más importantes herramientas de marketing.

Publicidad

Muchas empresas se gastan dinero en publicidad porque lo han hecho siempre y creen que es demasiado arriesgado hacerlo de otra forma. Sin embargo, seguramente sería más rentable invertir el dinero gastado en publicidad en mejorar la calidad del producto o el servicio al cliente. Algunas campañas son efectivas, pero la gran mayoría son mediocres y no estimulan las ventas de la empresa.

Promoción de ventas

Algunos estudios indican que sólo el 17% de los programas de promoción que se realizan son rentables. El peor resultado es que sólo los clientes habituales se beneficien de la promoción o también atraer clientes que sólo buscan ofertas y que nunca serán leales a la marca.

Relaciones públicas

Son una herramienta que permite incrementar la audiencia, par-ticularmente en los productos de alta tecnología en que los com-pradores quieren una opinión profesional independiente antes de decidirse por una marca.

Marketing directoEs ventajoso para las compañías que pueden vender directamente a sus clientes sin tener que pagar comisiones a intermediarios.

diario

em

pre

saria

l

7

NOVENO PECADO:La empresa no está bien or-

ganizada para llevar adelante un marketing efi ciente.

Señales más signifi cativas:a) El director de marketing no

parece ser muy efectivo.b) Hay malas vibraciones en-

tre marketing/ventas y los otros departamentos.

Las soluciones son:

Nombrar a un líder más fuerte del departamento de marketing

El desafío del director de marketing es ganarse el respeto del departa-mento y de todos los empleados. Esto sucedería si todos los proyectos de marketing fueran bastante precisos y si los gastos de marketing pudieran aportar mayor rendimiento.

Mejorar las relaciones entre marketing y otros departa-mentos.

El departamento de marketing necesita mejorar sus relaciones con los demás departamentos de la organización, especialmente con los de venta, logísticas e I+D

DÉCIMO PECADO: La empresa no ha hecho un

máximo empleo de la tecnolo-gía.

Síntomas habituales:a) La compañía ha hecho po-

co uso de internet.

b) El sistema de automatiza-ción de las ventas está anticua-do.

c) La compañía no ha introdu-cido ninguna automatización de mercado.

d) El grupo de marketing ca-

rece de modelos de soporte de toma de decisiones.

e) El grupo de marketing tie-ne que desarrollar cuadros de mando de su departamento.

Las soluciones son:

Utilizar más internet

Las principales utilizaciones de internet son: a) un sitito web efectivo; b) una In-tranet efectiva; c) disponer de extranets efi caces; d) posibilidad de realizar on line funciones de formación, contratación, abastecimiento, espacios chat, etc.

Mejorar el sistema de automatización de las ventas.

La fuerza de ventas tiene que estar equipada con el último sistema de automa-tización de las ventas. El sistema tiene que permitirles responder a cualquier pregunta de los clientes y otorgarles autoridad para tomar decisiones en nombre de la empresa.

Utilizar más la automatización del mercado.

En el futuro se espera que las empresas invertirán más en la automatización de sus decisiones rutinarias de marketing. Muchas líneas aéreas ya utilizan program-as de software que determinan cuándo hay que rebajar el precio de un asiento antes del vuelo.

Desarrollar modelos de apoyo a las decisiones.

Actualmente las empresas están tratando de desarrollar modelos de marketing mix que combinan los efectivos colectivos y separados de un marketing mix sobre las ventas y los benefi cios.

Desarrollar cuadros de mando de marketing.

Dentro del cuadro de mando global, el departamento de marketing debe proceder a confeccionar el suyo, basado, principalmente en: a) cuadro de mando de ren-dimiento del marketing, cuya misión consiste en informar de la situación actual de la empresa con relación a los objetivos fi jados; b) cuadro de mando de los procesos de marketing que informe a los usuarios de cómo llevar a cabo cualquier proceso de marketing de la mejor forma posible; c) cuadro de mandos de instru-mentos de marketing que contenga programas estadísticos que se puedan aplicar a series de datos para calcular medidas, desviaciones, etc.

informe

8

em

pre

sari

al

dia

rio

Pilar Díaz (Barcelona, 1967) va assumir el càr-rec d’alcaldessa el juny de 2006, on era des del 2003 primera tinent d’alcalde i portaveu del grup municipal socialista. Doctora enginyera de tele-comunicacions, autora de llibres i articles tècnics i amb diversos guardons al seu currículum, ha es-tat professora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ocupació que ha hagut d’aban-donar per dedicar-se a la política, on compagina la tasca al capdavant del seu municipi amb el càr-rec de diputada al Parlament de Catalunya, on va entrar el 1999.

- Encapçala l’alcaldia d’Esplugues des de juny de 2006. S’imaginava així la feina d’Alcaldes-sa?

- No, és molt més intensa del que et pots ima-ginar. El dia del canvi al capdavant de l’alcaldia, l’alcalde anterior deixava el càrrec després de vuit anys i de 26 com a regidor. Jo sentia un gran pes a sobre. Com a mare de dos nens petits, em sen-tia una mica com a mare i corresponsable de mol-tes de les coses que passen als 47.000 ciuta-dans de la població.

- I durant aquest temps, quines han estat les decisions de les quals se sent més orgullo-sa?

- Em sento orgullosa sobretot de les decisions

"Hi haurà un abans i un després del projecte Porta Barcelona a Esplugues"

Entrevista:

Pilar Díaz

Alcaldessa d'Esplugues de Llobregat

sobre les coses petites, perquè amb elles s’acon-segueix la vida agradable i quotidiana del dia a dia, les decisions de petit abast però que incidei-xen en la qualitat de vida de les persones, en la seva felicitat.

- En aquest mandat que començà la prima-vera passada, on estan les prioritats?

- Un dels objectius prioritaris que ens hem marcat en l’agenda és crear riquesa econòmica a Esplugues. Nosaltres som el municipi de dimen-sió mitjana de la província de Barcelona amb la pressió fiscal més baixa, de la qual cosa ens sen-tim orgullosos. Però per poder engegar projectes i fer política social, avançar i tenir equipaments, necessitem recursos. Segons una enquesta, els espluguencs se senten molt orgullosos de viure a Esplugues perquè es una ciutat neta i endreça-da, malgrat aquesta baixa política fiscal, que se situa un 40 per cent per sota de la mitjana de la província. I això no ho diem nosaltres sinó que ho diu la Diputació de Barcelona.

- Per continuar avançant, com preveu Esplu-gues crear la riquesa de la qual parlava?

- Ara ens trobem en un punt dolç. Per una banda, perquè tenim en marxa un pla, el Porta Barcelona, que inclourà un Parc d’Innovació Em-presarial (PIE) perquè a banda de voler ser una

per Maite Baratech

diario

em

pre

saria

l

9

ciutat residencial tranquil·la volem tenir aquelles eines necessàries perquè la ciutat funcioni. En el PIE volem que s’instal·lin empreses respectuoses amb el medi ambient, avançades tecnològicament i sostenibles. En aquest context no esperem atraure fàbriques. De fet, les que hi havia en el seu moment van marxar i s’hi estan instal·lant seus d’importants companyies. Sempre hem tin-gut la seu principal de Nestlé i just al davant s’aca-ben d’instal·lar les seus de Cobega, Codorniu, Panrico i hi ha la possibilitat que s’instal·lin d’al-tres.

- També estan atraient empreses de l’àudio-visual…

- Exacte; al barri del Gall, on abans hi havia Corberó i o on encara està Braun, que tancarà en breu, s’hi han instal·lat els estudis de Media-pro, la productora de La Sexta, també hi ha al-gunes farmacèutiques com Salvat, que prepara un important centre d’R+D, i a la vora es troba Gelos. Creiem que hem de seguir apostant per aquest barri i per les empreses tecnològicament avançades i que aportin un valor afegit que eviti que, en uns anys, es deslocalitzin al sudest asià-tic. Treballarem per seguir sent molt atractius perquè vinguin aquest tipus d’empreses.

- Què fa que companyies d’aquestes dimen-sions triïn Esplugues per ubicar les seves seus ?

- Com deia, el fet que ara és un moment dolç; la fiscalitat també pot ser un altre factor, així com el preu dels lloguers, que no és com al centre de Barcelona. D’altra banda som a un pas de l’aero-port i tenim unes vies de comunicació ràpides, a tocar de Barcelona. A més, és una ciutat tranquil-la i, segurament, una de les vil·les espanyoles amb més zones verdes i més ben cuidades, el que fa que Esplugues sigui molt interessant per a les empreses.

- En el cas del PIE, tenen ja contactes d’em-preses interessades a prendre-hi part?

- Directament amb el municipi les empreses no han contactat sinó que ho han fet a través de la promotra i sabem que sí, que efectivament hi ha empreses interessades. En el parc empresa-

“Som el municipi de dimensió mitjana de la pro-víncia de Barcelona amb la pressió fiscal més baixa”

rial tenim el 20 per cent d’aprofitament, de ma-nera que tenim unes oficines, que ja estan lloga-des, precisament al promotor, i que ens aporta-ran uns ingressos anuals que ens permetran con-tinuar amb els projectes de política social, cultu-ral i educativa que ens reclama la gent.

- Han calculat l’impacte econòmic que un pro-jecte de les dimensions de Porta Barcelona pot comportar per a la ciutat?

Esplugues és un municipi amb força zones ver-des i molt ben cuidades. En la imatge, Parc dels Torrents.

Alguns racons, com la plaça Pare Miquel d'Es-plugues, encara conserven la imatge de poble que recorden els més grans.

10

em

pre

sari

al

dia

rio

que generaran riquesa.

- Aquest interès pels centres de recerca pot derivar de la seva condició de doctora de tele-comunicacions?

- És molt possible, crec que la tecnologia és el nostre futur, no només d’Esplugues sinó de tot Catalunya. Pensi que un país similar al nostre, Finlàndia, va apostar en un moment determinat per la recerca i hi va destinar el tres per cent del Producte Interior Brut (PIB). Hem de seguir per aquest camí, sens dubte. L’experiència de ser pro-fessora titular de la Universitat de Barcelona (UB) fa que conegui de prop les oportunitats que té la recerca. I les empreses han d’innovar i han de fer recerca per aportar un valor afegit si no volen desaparèixer. Des d’aquí farem tot el possible.

- De quines eines disposa el municipi per aju-dar les empreses a crear-se i progressar?

- L’ajuntament té una oficina de promoció eco-nòmica, tot i que moltes de les empreses que tri-en Esplugues són empreses madures i gairebé no ens necessiten. D’altres, com les spin off sorgi-des del Parc Científic de la UB, s’estan plantejant treballar des d’aquí i per això estudiem què els podem oferir, i quina formació poden necessi-tar.

- Les millores en el transport públic, amb l’arribada del tramvia i els projectes relacionats amb el metro i el ferrocarril poden ser també un revulsiu de l’activitat econòmica…

- Sens dubte perquè pensem que cada cop hi ha més treballadors que provenen de la comarca del Vallès i encara no tenim ben resolta la mobi-litat des d’aquesta zona. Esplugues ha estat un municipi que, malgrat tocar Barcelona, ha estat tradicionalment mal comunicat. Ara mateix no-més tenim una parada de metro i en un carrer amb una vorera a Esplugues i una altra a l‘Hospitalet, a Can Vidalet, on viu un de cada tres esplugencs. Certament, l’arribada del tramvia va significar, per fi, una connexió amb la comarca i amb Barcelona. Si preguntes a la gent, està molt contenta amb el tramvia i li dóna una puntuació molt alta. També vam rebre amb molta satisfac-ció la decisió de la perllongació de la línia 3, que en poc temps permet connectar amb el centre de Barcelona, i la perllongació dels Ferrocarrils de la Generalitat des de Reina Elisenda. Així, tin-drem dues parades de metro de la línia 3, una al costat del Parc d’Innovació Empresarial, amb un

EN POQUES PARAULES

Esplugues és per a mi… el meu poble, per-què tot i ser una ciutat, els que hem viscut i crescut aquí el vivim com a poble, amb indrets que semblen de l’interior de Catalunya

Un carrer per perdre’s… el carrer Montserrat, del centre històric, passejant per ell no et pots imaginar que estàs a l’àrea me-tropolitana

Un somni… que tothom tingui les mateixes oportunitats, que ningú passi gana i que tot-hom amb ganes de treballar trobi les eines per poder-ho fer

Un personatge entranyable… els meus pares

Un llibre… De amor y de sombra, d’Isabel Allende

Un viatge pendent… Sidney, a Austràlia, sempre m’ha atret molt, no sé per què, i Cos-ta Rica

Una pel·lícula… Memorias de Africa

Què faig quan no faig d’alcaldessa…cui-nar, fer esport i cuidar dels meus fills, de 4 i 7 anys

Quan deixi de ser alcaldessa… tornaré a donar classes a la universitat

Un defecte…ser massa exigent

Una virtut…m’agrada molt escoltar

- És massa agoserat però estem segurs que hi haurà un abans i un després d’aquest projecte a Esplugues. Hem calculat que es poden generar uns 6.000 llocs de treball entre els hotels, els centres comercials, els equipaments… A més, tenim una reserva d’uns 20.000 metres quadrats que pot ser un equipament com ara un centre de recerca universitària, per exemple. Estem estu-diant quin pot ser el millor ús. La Universitat de Barcelona (UB) necessitarà en uns any expandir el seu Parc Científic i des d’allà hi haurà única-ment tres parades de tramvia. Per tant, la pro-ximitat fa que sigui una ubicació molt atractiva. Alhora estem estudiant altres possiblitats i s’ha d’acabar de decidir. A més, tenim una part de les oficines que ens reportaran anualment uns dos milions d’euros. I tot el conjunt serà de gran atrac-tiu per a altres empreses i per a altres projectes

diario

em

pre

saria

l

11

intercanviador amb FGC i una altra, al costat de l’ajuntament, amb intercanviador amb el tram-baix.

- Quan començaran les obres de Porta Barcelona ?

- Les obres, de fet, ja han començat, amb tot el relacionat amb la urbanització. En el projecte hem de distingir dos àmbits. D’una banda, el de Ca n’Oliveres, que inclou un centre comercial de dimensions mitjanes i sales de cinema, habitat-ges i dos hotels. En l’altre àmbit, el de Finestre-lles, la resta d’habitatges, fins a un total de 700, i el parc empresarial. Però aquest àmbit està pen-dent del soterrament d’unes línies elèctriques, del qual es parla des de fa anys. Ca n’Oliveres pot estar en un termini d’entre 18 mesos i dos anys i el de Finestrelles està pendent d’aquest soter-rament, que també pot trigar entre 18 mesos i dos anys; si li sumem també uns 18-24 mesos d’obres, podem arribar fins als quatre anys. El temps passa ràpid, però.

- Un altre projecte que li agradaria tirar en-davant és el soterrament de part de l’autopis-

Imatge panoràmica d'Esplugues.

ta al seu pas pel municipi.- És un somni, certament, però que ens hem

proposat que es compleixi. Quan parlo d’aquest tema m’agrada ser molt prudent perquè no m’agradaria aixecar unes expectatives que des-prés no es complissin, però les converses man-tingudes amb la Secretaria d’Infraestructures, del Ministeri de Foment, ens fan ser optimistes. Hem presentat un projecte on hem intentat com-plir els requisits que s’han exigit en altres projec-tes similars. Ens han respost que és un projecte de soterrament molt semblant a un que s’ha fet al municipi de Leganés, on han acabat els estu-dis d’impacte mediambiental i on estan a punt de començar les obres. Ara, ens hem de posar d’acord amb Foment, signar un protocol d’actua-ció i fer l’estudi mediambiental. El nostre és un projecte sensat i ara l’hem d’ajustar als requisits tècnics del Ministeri de Foment. Tot i així, volem ser prudents perquè és un punt d’entrades i sor-tides de Barcelona molt important i pot compor-tar un trasbals important. Des de Foment ens han animat perquè tenen uns tècnics molt quali-ficats i no serem nosaltres els que ens tirem en-rera.

AEBALL 59.qxd 8/11/06 16:02 Página 18

diario

em

pre

saria

l

13

Jordi Benages fundà l’empre-sa fa més de 40 anys i l’any 1980 adoptà el seu nom actual: Electricitat Benages. Avui, tot i estar jubi lat, continua col -laborant amb la seva filla Esther, que ha pres les regnes del nego-ci, i amb l’Enric Ruiz, responsa-ble de la gestió dels clients. L’em-presa dóna feina a unes 25 per-sones i té la seva seu a l’Hospitalet de Llobregat, on a banda de ma-gatzems i oficines disposa d’un taller d’electromecànica amb ma-quinària pròpia per fer petites pe-ces a mida dels encàrrecs dels clients. Compta igualment amb un taller a Rubí.

- Com va néixer Electricitat Benages?

- Jordi Benages: als anys 60, les empreses industrials que s’instal·laven a l‘Hospitalet tenien unes determinades necessitats en instal·lacions elèctriques. Jo, que estava a Barcelona i treba-

llava en un taller, vaig decidir, amb 22 anys, muntar un negoci. D’això fa 43 anys. I de seguida vam ser una vintena de persones treballant-hi. Moltes d’aquestes grans empreses, amb el temps, han desaparegut. Des del primer moment ens vam dedicar a te-mes elèctrics, electrònics, pneu-màtics i de bobinatge de motors. També vam començar a treballar en les fonts màgiques de Montju-ïc, on encara avui fem tasques de manteniment, i en les grues de fusta del Port de Barcelona, on fins i tot vam tenir un taller, que es va tancar en aparèixer les grues metàl·liques. Ens hem ha-gut d’anar adaptant i quan mol-tes d’aquestes empreses es van traslladar a la zona de Rubí vam obrir un taller en aquesta pobla-

ció, on ara treballen set perso-nes. Hem superat les diferents crisis industrials: la de l’any 80, la del 92…

- A banda de treballar per a l’empresa privada, amb el temps s’ha anat introduint en projectes per a l’Administració pública. Ha esdevingut un cli-ent important?

- Esther Benages: podríem dir que l’any passat l’administra-ció pública va representar un 40 per cent del nostre negoci, ja que va ser un any que ens van adju-dicar força projectes.

- J.B.: en aquest camp hem fet recentment reformes i ade-quacions en les instal·lacions de diversos col·legis públics de l’Hospitalet, com el Josep Janes i el Milagros Consarnau, el Folch i Torres, el Lola Anglada, la Car-pa.... També hem fet reformes a l’institut Prínceps de Girona de Barcelona.

"Ens està costant molt trobar personal especialitzat"

Entrevista amb Jordi Benages, Esther Benages i Enric Ruiz, socis d'Electricitat Benages

“L'any passat l'administració pública va representar un 40 per cent del nostre negoci”

14

em

pre

sari

al

dia

rio

- De la seva feina per a l’Ad-ministració, quins són els pro-jectes més emblemàtics?

- Enric Ruiz: sens dubte, el projecte per a l’edifici de la Guàr-dia Urbana de l’Hospitalet, que vam fer entre els anys 1992 i 1994: ens vam encarregar de la il·luminació, de la xarxa antiin-cendis, fontaneria, electricitat, instal·lacions de veu i dades...

- I en l’actualitat, quins pro-jectes en curs es poden des-tacar?

- E.B.: actualment treballem e n t r e s a p a r c a m e n t s a Barcelona, tres naus industrials a Viladecans, una adequació de la instal·lació de baixa tensió d’una nau a Barcelona, adequa-ció de la instal·lació de baixa ten-sió per a uns laboratoris farma-cèutics, i la reforma d’escomesa de gas per a una indústria qui-mica.

- E.R.: també treballem en la rehabilitació d’un edifici industri-al a l’avinguda del Carrilet de l’Hospitalet. A més, tenim dues persones que de manera fixa es

dediquen al manteniment d’instal-lacions de diferents empreses.

- Es molt complex treballar per a l’Administració pública, tenint en compte tots els re-quisits que cal complir ?

- J.B.: No, perquè complim amb tota la documentació que exigeix tant en l’àmbit de la cons-trucció com en el camp elèctric, de fontaneria i manteniment. D’altra banda, disposem de la classificació de l’Estat per instal-lar xarxes informàtiques.

- Econòmicament, com es-tà funcionant l’exercici 2007, quan encarem la seva recta fi-nal?

- E.B.: Encara que no tinc xi-fres a la mà, està caient l’activi-tat. L’ any 2006 vam tenir un in-crement en la facturació respec-

te a anys anteriors. Pero en els dos primers trimestres d’aquest any 2007 la facturació respecte l’any passat ha disminuït un 30 per cent.

- A què es pot atribuir aquest descens de l’activi-tat?

- E.R.: el motiu pot estar en el fet que l’any 2006 va ser molt més positiu que l’any 2005, per-què vam rebre diversos encàr-recs de projectes per a escoles que eren inesperats, excepcio-nals, i ara estem seguint la ten-dència del 2005.

- E.B.: aquest any, els con-tractes públics, tant municipals com de la Generalitat, han trigat molt a licitar-se. I les grans em-preses, que han tingut menys feina, s’han presentat a projec-tes més petits (en relació amb les seves dimensions) i als quals es presentaven empreses com la nostra, mitjanes, feines que s’han adjudicat a grans grups que habitualment no es presen-taven a aquesta tipologia de con-tractes.

“Tot i que de vegades hem fet coses amb algunes empreses grans, sovint aquestes t'exigei-xen condicions i preus que a nosaltres no ens resulten ren-dibles”

Els treballs d'Electricitat Benages requereixen un alt grau de preparació del personal.

diario

em

pre

saria

l

15

- J.B.: Darrerament s’han convocat força projectes, als quals es presentaven no només empreses mitjanes i petites sino també moltes empreses grans. D’altra banda, tampoc no ens in-teressa treballar per a grans em-preses.

- Per algun motiu en parti-cular?

- J.B.: Tot i que de vegades hem fet coses plegats amb algu-nes empreses grans, sovint aquestes t’exigeixen condicions i preus que a nosaltres no ens re-sulten rendibles, com ha passat recentment en un projecte que ens oferien per a l’aeroport de Barcelona i que hem hagut de rebutjar. En altres casos, però, hem treballat per a grans em-preses sense problemes, com en la renovació de diverses plan-tes de la seu central d’Hisenda a Barcelona, a la plaça Letamen-di, que vam fer per encàrrec d’una empresa de Madrid i pac-tant unes bones condicions.

- E.R.: en aquest cas hi ha-via una bona relació, es van es-tablir uns preus i es va acordar que en cas de desviació l’empre-sa ho assumiria. El mateix va passar en un projecte per a la clínica Quirón. Estem disposats a acceptar subcontractes sem-pre i quan aquestes ens siguin favorables i rendibles.

- L’àmbit d’actuació de Benages és comarcal?

- E.R.: Més que comarcal po-dríem parlar d’àmbit provincial però treballem on faci falta. L’any passat, per exemple, vam mun-tar unes oficines a Saragossa. Els operaris sortien d’aquí dilluns al matí i tornaven divendres. Si el client és important, ens ho proposa i està disposat a pagar el sobrecost però valora la rela-

Instal·lació de l'enllumenat en una fàbrica de sobres.

ció i la nostra manera de treba-llar, s’accepta. Com sempre, de-pèn de les condicions.

- J.B.: durant una època vam treballar molt per a benzineres i vam fer moltes des de la fronte-ra amb França fins a Cadis, per tota la costa. I també ens vam ocupar de fer algunes remode-lacions.

- L’especialització de Bena-ges fa que necessiti personal molt preparat. Quina és la po-lítica de formació que segueix la companyia?

- E.B.: els nostres professio-nals són en general joves que in-tentem formar; i ara estem inci-dint força en la formació en pre-venció de riscos laborals. Per ai-xò, recentment hem fet el curs de 50 hores en prevenció de ris-cos en construcció. D’altra ban-

da, és cert que ens està costant molt trobar personal especialit-zat, tenim problemes per acon-seguir personal amb experièn-cia.

- I com el troben?- E.B.: precisament a través

de la Unió Patronal m’han ajudat molt i m’han enviat força currí-culums. Tot i això, és difícil tro-bar personal preparat.

- E.R.: a banda, ens trobem amb el problema que molts ope-raris que marxen de l’empresa, quan ja estan formats i els pots treure rendiment, no ho fan per anar a una altra sinó per obrir negoci propi; es converteixen en competència perquè coneixen els teus clients i les seves neces-sitats. El mercat és lliure, certa-ment, però per a nosaltres és un problema. Crec que s’estan

16

em

pre

sari

al

dia

rio

L'APRENENT, UNA FIGURA PER RECUPERAR

- Creuen que en un sector on la preparació tècnica és fonamental es podria recuperar una figura com és la de l’aprenent?

- E.R.: sí, és un tema que ens preocupa molt i en el qual m’agradaria incidir. Jo no he treballat en cap altra empresa i no sé com ho fan les altres. Quan vaig començar ho vaig fer amb un contracte d’aprenent i vaig aprendre un ofici amb un sou d’aprenent. Avui contractes un jove de 18 anys que et diu que té el que abans era un FP1 i l’has de contractar com a especialista o oficial de 3ª, quan probablement només sap aguantar una escala, encara que potser sàpiga molta teoria. Per a nosaltres és preocupant.

- E.B.: realment estem davant d’un problema molt gros de formació, amb nois que acaben l’ESO i es perden, no saps on són i no tenen cap preparació. Falten els 2 ó 3 anys d’apre-nentatge que poden necessitar els joves. I, curiosament, tots els joves tenen com a objectiu, més que ganes d’aprendre, l’estabilitat d’un contracte indefinit i un determinat sou. Amb 20 anys la prioritat hauria de ser formar-se i aprendre.

- E.R.: i és un problema amb el qual ens trobem la major part d’empreses. De la mateixa manera caldria replantejar com es fa la qualificació des de l’empresa, no hi ha cap crite-ri unificat per dir que una persona és oficial de 1ª o de 3ª, ca-da empresa té el seu propi criteri.

obrint massa microempreses, amb estructures mínimes o ine-xistents, que no es formen i no compleixen moltes obligacions i que ofereixen condicions més econòmiques. I aquest tipus d’empreses fan molt de mal a empreses mitjanes com la nos-tra.

- A banda de recórrer a l’UPMBALL per seleccionar personal, quins altres serveis fan que sigui útil pertànyer-hi?

- E.B.: hem utilitzat el servei de recursos humans i hem pres part en conferències i xerrades. A més, hem aconseguit diversos descomptes en serveis com la telefonia. La veritat és que l’UPM-BALL ofereix molts serveis com ara totes les novetats en el camp

de la construcció, com la recent normativa sobre subcontracta-ció. També ens hem inscrit en alguns cursos de formació.

- El senyor Benages repre-senta el Gremi d’Instal·ladors, del qual va ser membre funda-dor, a la Junta de l’UPMBALL. També participa a les reunions amb Fecsa-Endesa. És impor-tant que les empreses s’impli-quin en les patronals i col-laborin?

- J.B.: sí, sí, no hi ha dubte, i actualment la UPMBALL fun-ciona molt bé. Ara, per exemple, participem en un viatge a París

per veure una fira i la UPMBALL ha preparat la documentació per aconseguir una subvenció.

- E.B.: personalment crec que estar associat té molts avan-tatges, des de la selecció de per-sonal als cursos, passant per la informació del web, l’assessora-ment, les ofertes de treball i els contactes amb altres empreses. Crec que, sovint, hi ha empreses que no saben on anar quan te-nen problemes i el cost econò-mic de pertànyer-hi és raonable si tens en compte el que reps a canvi.

diario

em

pre

saria

l

17

Davant del fet que l’euribor a 12 mesos ja ha superat el 4,70% i davant d’un escenari alcista que preveu la possibilitat que el Banc Central Europeu pugui decretar encara altres pujades del Tipus Oficial abans que acabi l’any, Caixa Penedès ofereix varis productes de Cobertures de Tipus d’Inte-rès, que tenen com objectiu elimi-nar total o parcialment el risc de tipus d’interès a les empreses. Això pot permetre un millor conei-xement i planificació de la despesa financera i, en definitiva, evitar desviacions de tresoreria.

El servei es caracteritza per donar cobertura sobre qualsevol deute a mig o llarg termini, inde-pendentment de l’entitat amb qui el client hagi contractat les seves hipoteques, descomptes comer-cials, pòlisses de crèdit, préstecs, lísings, etc. i va acompanyat d’un assessorament gratuït i especia-litzat.

A les diferents solucions que li ofereix Caixa Penedès per fer front a aquestes incerteses en els tipus d’interès s’hi poden acollir totes aquelles operacions d’import su-perior a 100.000 euros, i que van des de la fixació del finançament –passant-lo de tipus variable a ti-pus fix– fins a la possibilitat d’as-segurar-se un tipus d’interès mà-xim a canvi d’establir un tipus mínim. Les cobertures, en defini-tiva, permeten obtenir beneficis en aquells casos en els que el factor de risc pot produir pèrdues a l’empresa, degut al seu incre-ment de despeses financeres.

En el primer cas, pensat per a les empreses de perfil més con-servador, la fórmula s’anomena

“Swap: tipus fix”, i consisteix en un contracte financer en el que amb-dues parts decideixen passar d’un tipus variable a un tipus fix, tot eliminant d’aquest manera, a cost zero, qualsevol risc de variació en el tipus d’interès, atès que l’em-presa pagarà cada any exacta-ment el mateix percentatge per l’import cobert, al marge de les fluctuacions que puguin haver-hi.

En un segon supòsit, Caixa Penedès proposa el “Collar: mí-nim/màxim”, que és una assegu-rança que permet finançar-se a un tipus d’interès variable però fixant un tipus màxim en el cost de finançament, a canvi d’establir un tipus mínim.

Finalment, la “Cobertura boni-ficada: swap bonificat” permet un finançament a un tipus fix bonificat inferior al del mercat amb la pos-sibilitat de tornar a quedar expo-

sat a un tipus d’interès variable si l’euribor a 12 mesos supera una determinada barrera. Aquest ti-pus variable vindrà determinat com l’euribor a dotze mesos menys un diferencial.

En tots tres casos, el produc-te té un cost zero i no té comissió d’obertura ni d’estudi. Sens dubte, un producte pensat per donar confiança i seguretat financera a les empreses.

Un altre dels riscos previsibles que amenacen el resultat empre-sarial és el del possible augment o disminució del preu de la divisa. Per això Caixa Penedès també li ofereix un ampli ventall de soluci-ons de cobertura flexibles i perso-nalitzades en funció de les seves necessitats per protegir-se dels moviments del tipus de canvi i evitar així sorpreses en els seus costos o ingressos.

Caixa Penedès ofereix solucions a les empreses per cobrir el risc de pujada del tipus d'interès

18

em

pre

sari

al

dia

rio

diario

em

pre

saria

l

19

Noticias de actividades y serviciosde la AEBALL/UPMBALL

Con el objetivo de conocer las medidas que contempla el Regla-mento sobre la subcontratación en la construcción y los próximos cambios legislativos en materia de Prevención de Riesgos Labo-rales, AEBALL / UPMBALL cele-bró una jornada informativa el pasado día 3 de octubre, en las dependencias de Novotel Corne-llà.

Durante el acto, el Sr. Jaume Abat i Dinarés, Coordinador de Seguretat i Salut del ICS, i ex Di-rector General de RRLL de la Ge-neralitat, explicó que la aproba-ción del Reglamento sobre la sub-contratación en la construcción, constituye la primera medida que se adopta en ejecución de la es-trategia española de Seguridad y Salud en el Trabajo 2007-2012, y que las medidas que contem-

JORNADA: EL REGLAMENTO SOBRE LA SUBCONTRATACIÓN EN LA CONSTRUCCIÓN

Al terminar la sesión, que tu-vo mucho éxito y contó con una gran cantidad de asistentes, los interesados tuvieron ocasión de plantear al ponente sus ruegos y preguntas.

RENOVACIÓN DEL ACUERDO CON EL CENTRO DE PROTEC-CIÓN DE DATOS

A pesar del tiempo transcu-rrido desde la entrada en vigor de la Ley Orgánica 15/99 de Protección de Datos de Carácter Personal, todavía se constata un elevado grado de desconocimien-to en torno a quién está obligado a su cumplimiento y cuáles y de qué tipo son las medidas que de-ben adoptarse.

Todas las empresas deberían ya haber adaptado sus sistemas y procesos a la normativa vigen-te sobre protección de datos de carácter personal, por lo que la AEPD lleva a cabo inspecciones y en el caso de que corresponda, puede imponer sanciones cuya cuantía puede variar entre 601,01€ y 601.012,10 €.

Hemos renovado nuestro acuerdo con el CPDI (Centro de Protección de Datos y de la Infor-mación), para poder ofrecer a las empresas asociadas nuevas y mejores tarifas para su adapta-ción a la mencionada normativa, sobre las cuales, además, po-drán aplicar un descuento espe-cial del 20%.

pla van dirigidas a aumentar la calidad y solvencia de las empre-sas contratistas y subcontratis-tas, así como la calidad de los recursos humanos empleados, mediante una mayor estabilidad y cualificación.

Este reglamento es de aplica-ción para empresas del sector de la construcción y para la prác-tica totalidad de las contratas y subcontratas que se celebran en el conjunto de una obra de cons-trucción, entre ellas actividades del Sector del Metal comprendi-das en los CNAE con el código 45, (construcción de tendidos eléctricos, líneas de telecomuni-caciones, montaje de estructu-ras metálicas, instalaciones eléc-tricas, fontanería, climatización, carpintería metálica, cerrajería, etc.)

20

em

pre

sari

al

dia

rio

ACUERDO MUTUA INTERCOMARCAL

El pasado 5 de septiembre, la AEBALL / UPMBALL firmó un nuevo convenio de colaboración con Mutua Intercomarcal.

En virtud de dicho acuerdo Mutua Intercomarcal apoyará cualquier actividad divulgativa y de asesoramiento que organice el Club de Responsables de Re-cursos Humanos de AEBALL / UPMBALL, aparte de facilitar los medios humanos y materiales ne-cesarios en temas de seguridad

social, salud y laboral, así como en actividades de prevención, en-marcadas dentro del Plan Gene-ral de Actividades Preventivas.

El acto de firma tuvo lugar en la sede corporativa de Mutua In-tercomarcal y en él estuvieron presentes los representantes de ambas entidades: Miquel Blanch, Director General de Mutua Inter-comarcal, y Maria Rosa Fiol, Di-rector General de AEBALL / UPMBALL.

ACUERDO CON IBE

AEBALL / UPMBALL ha lle-gado a un acuerdo con Interna-cional Base Económica, S. L. (IBE), empresa asociada del sec-tor de servicios financieros, es-pecializada en la gestión de re-cobro de impagados e informa-ción comercial.

En virtud de este acuerdo de colaboración, IBE ofrecerá a las empresas asociadas a AEBALL / UPMBALL sus servicios de ges-tión amistosa de cuentas a co-brar en condiciones preferen-tes. En concreto, los asociados podrán disfrutar de un descuen-to del 20% sobre la tarifa anual, entre otras ventajas.

NUEVOS SERVICIOS: RE-SUMEN BOE Y DOGC EN WWW.AEBALL.NET

Desde hace unos meses, en la web de AEBALL / UPMBALL existen dos nuevas secciones de gran utilidad para las empresas asociadas: Resumen BOE y Re-sumen DOGC.

Ambas secciones son de ac-ceso exclusivo para socios y re-cogen un listado cuidadosamen-te elaborado de normativa publi-cada en los boletines oficiales estatal y autonómico que consi-deramos de especial interés em-presarial, como pueden ser las publicaciones más importantes relativas a temas fiscales, labo-rales (convenios, tablas salaria-les,...), convocatorias de ayudas y subvenciones, etc... Es posi-ble encontrar fácilmente el do-cumento deseado si se utiliza el buscador. Además, desde la pá-gina principal de cada sección se puede acceder al texto comple-to de cada normativa en forma-to .pdf, sólo con un clic.

NUEVAS Y MEJORES CONDI-CIONES CON MOVISTAR

Han sido ampliadas y mejora-das las condiciones especiales para las empresas asociadas a AEBALL / UPMBALL adheridas al acuerdo con Movistar, que se aplicarán en la facturación men-sual del servicio contrato Movis-tar Empresas. Además de las ventajas ya existentes hasta aho-ra (cuota de conexión a 0€, mó-dulo núms. Propios y módulo núms. Movistar a 0€/línea, des-cuentos en llamadas nacionales, llamadas internacionales recibi-das en roaming y en mensajes cortos del 13,5%, 35% y 60%,

respectivamente), las empresas adheridas al acuerdo podrán dis-frutar también de descuentos en tarifas de datos y servicio blackberry: la Tarifa Plana 3,5 GB tendrá un coste mensual por línea de 26€ (en lugar de 30€), la Tarifa Plana 3,5 GB sin límites, de 52€ (en lugar de 58€), y la cuota mensual Blackberry Movis-tar Profesional será de 20€ por línea (en lugar de 25€).

Además, los socios adheridos al acuerdo podrán disfrutar de la atención comercial personalizada por parte de un asesor de Movis-tar, así como de atención para la resolución de incidencias.

diario

em

pre

saria

l

21

ACUERDO CON ALARES

Con el objetivo de facilitar a las empresas asociadas la con-tratación de servicios para con-ciliar la vida laboral, familiar y per-sonal de los empleados y promo-ver así la competitividad, hemos llegado a un acuerdo de colabo-ración con ALARES, Fundación especializada en soluciones asistenciales para la concilia-ción que se ajustan plenamen-te a las políticas de responsa-bilidad social de las empresas que demanda la sociedad actual, así como a los objetivos empre-sariales de mejora de la produc-tividad.

El Programa Alares de Asis-tencia Familiar garantiza asisten-cia profesional y efectiva por un coste fijo por empleado y mes, a cargo de la empresa, los profe-sionales de Alares se ocuparán de la familia de sus trabajadores: padres, cónyuge e hijos, siempre que lo necesiten y en cualquier parte de España.

El Programa Alares de Asis-tencia Familiar implica beneficios

para la empresa como cumplir con la Ley de Igualdad y el Plan de Conciliación, reducción del ab-sentismo, mejora de la producti-vidad, aumento de la retención y fidelización del talento, mejora la imagen interna y externa, permi-te su incorporación a la memoria anual y potencia su diferenciación de la competencia, además de mejorar su competitividad en el mercado.

Además, los empleados pue-den disfrutar de mayores posibi-lidades de desarrollo personal, menor estrés, mayor protección para su familia, más tiempo para su vida personal, mayor tranqui-lidad, ahorro en gastos Socio-Sa-nitarios y mayor calidad de vida.

En virtud del acuerdo AEBALL / UPMBALL – Alares, las empre-sas asociadas podrán beneficiar-se de un trato personalizado y ventajoso, además de un des-cuento del 15% sobre las tari-fas de Alares (marcadas por el núm. de empleados), y Teléfono 900 (llamada gratuita) para aten-ción y consultas telefónicas a los especialistas de Alares.

NUEVAS Y MEJORES CONDI-CIONES EN EL ACUERDO CON SOLRED

En virtud de las mejoras in-troducidas en el acuerdo con SOLRED, el precio especial de adquisición del VIA-T (sistema de pago electrónico en autopista) para las empresas asociadas a AEBALL/UPMBALL será de 38 euros, (IVA incluido), en lugar de 41 euros, el precio normal.

El VIA-T es un sistema de pa-go electrónico en autopista con el que se puede ganar rapidez y comodidad en los viajes.

Es el único sistema con el que no es necesario pedir facturas a los concesionarios de las auto-pistas, pues todos los tránsitos son facturados por SOLRED en una única factura y, además, con descuentos exclusivos según el concesionario.

Otras ventajas del acuerdo AEBALL / UPMBALL y SOLRED, efectivas a través de la tarjeta SOLRED (totalmente gratuita y sin cuotas): el servicio SOLRED se ofrece en todas las estacio-nes REPSOL con las siguientes marcas: Repsol, Campsa y Pe-tronor, en total más de 3.400 estaciones en toda España, en las que los asociados a AEBALL / UPMBALL pueden obtener descuentos de 1,2 cent./litro en gasoil, y de 1,8 cent./ litro en gasolina.

Además, en las Estaciones de Servicio Especiales (más de 2.500), las empresas asociadas podrán obtener un descuento de 3,9 cent./litro en gasoil.

22

em

pre

sari

al

dia

rio

si ets autònom pensa en la teva seguretatAsepeyo t'ofereix avantatges per igualar els teus drets als dels treballadors del Règim General, a través de dos tipus decobertura:

En cas de malaltia comuna i accident no laboral, cobraràs a partir del 4t dia de baixa. Si ets un autònom que té contractadaaquesta opció a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, pots passar a Asepeyo sense cap despesa addicional.

En cas d'accident de treball, disposaràs de les següents prestacions:

• Baixa mèdica per accident i malaltia laboral• Assistència sanitària• Cobrament de subsidi per baixa• Indemnització després de l'alta mèdica, si hi ha seqüeles• Cobertura per als familiars, en cas de defunció• Ajudes socials especials per a treballadors accidentats

A més, un expert respondrà els teus comentaris i t'informarà dels temes que t'afecten en un bloc exclusivament per a autònoms,on trobaràs tota la informació referent al nou estatut.

El teu bloc de referència és a www.asepeyo.cat

Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social núm. 151

Novedades 2007PET/TAC*: Consigue diagnósticos más precoces y seguros.Coronariografía por imagen: Valora el estado de las arterias coronarias.Láser ORL: Cirugías más limpias y precisas que permiten una recuperación más rápida.Otoemisiones: Diagnóstico precoz de la sordera en recién nacidos.* Prueba diagnóstica cubierta para procesos tumorales en los casos e indicaciones definidas y aceptadas por la

Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias Carlos III y/o por los organismos oficiales españoles competentes.

Sanitas Multi

Ahora es posible, en una sola operación, lograr la reconstrucción inmediata de la mamatras haberse realizado una extirpación o mastectomía total o parcial. Esta técnica ofrecemúltiples beneficios:

•Beneficio estético y psicológico.

•Ahorro de una o más operaciones.

Sanitas es la primera compañía que implanta el RMI de forma sistematizada enla medicina privada.

Con Sanitas Multi, la póliza de Sanitas de cuadro médico, tiene acceso a todas estascoberturas:

•asistencia sanitaria en más de 520 centros médicos privados con más de 20.000profesionales a tu disposición

•habitación individual con cama para acompañante (salvo hospitalización psiquiátrica, UCI y UVI)

•todas las especialidades médicas y quirúrgicas

•cobertura de psicología incluida

•Sanitas 24 horas (teléfono médico)

•segunda opinión médica

•asistencia de urgencias en viajes al extranjero

•autorización telefónica de volantes médicos

Sanitas Multi

Para más información,contacta con

AEBALL /UPMBALLen el e-mail:

aeball@aeball.net

Oferta especial para

Prima desde37,89€*

*Primas netas sobre las que se aplicarán el recargo delConsorcio de Compensación de Seguros (0,3%). Ofertaválida hasta 31/12/07, el descuento se aplicará sobrelas tarifas de primas establecidas con carácter generalpor SANITAS paraeste producto. Ej.: A una mujer de15 años le correspondería una prima de 37,89€. Laprima varía según la edad y sexo del asegurado. Edadmáxima de contratación 64 años. Para más informaciónconsulte en las oficinas de Sanitas.

diario

em

pre

saria

l

23

ampli de sectors industrials: cons-trucció de maquinària i instal-lacions, indústria de l’automòbil i els seus proveïdors, tecnologies aèries, mecànica de precisió, fa-bricació d’eines i matriceria o cons-trucció d’acer, entre d’altres.

L’EMO es consolida com la pla-taforma d’innovació més impor-tant per a les tecnologies de fa-bricació.

A més a més, com a comple-ment a les innovacions, l’EMO ac-tua com a baròmetre de les ten-dències tecnològiques de futur: nous processos de mecanització,

integració de sistemes de diag-nosi o nous mètodes per a la con-cepció de productes es presen-ten cada any.

El processat del metall i la construcció de maquinària figu-ren entre els sectors industrials més destacats d’Espanya. Per aquesta raó, la visita a la Fira EMO representa una excel·lent ocasió que permet establir con-tactes amb un públic delerós i ca-paç de realitzar inversions.

La pròxima EMO tindrà lloc del 5 al 10 d’octubre de 2009 a Milà.

VISITA A LA FIRA EMO

Tretze socis de la UPMBALL, el Centre Metal·lúrgic i la Unió Empresarial Metal·lúrgica van vi-sitar recentment, amb l'ajut del COPCA, l'EMO de Hannover, la fi-ra mundial de màquina eina. Un any més, la fira es distingeix per: Internacionalitat, més de 166.000 visitants i 2.118 expo-sitores procedents de 42 països; Innovació, l’EMO ens mostra no només l’últim nivell tecnològic, i el futur de les tecnologies de fa-bricació; i Amplitud, més de 180.000 m² d’exposició.

La clau de l’èxit d’aquesta fira rau en les tecnologies modernes de fabricació, que són la base de qualsevol producció industrial.

És per això també que l’EMO és una destacada plataforma sec-torial i es dirigeix a un ventall molt

diario

em

pre

saria

l

25

Noticias de empresas asociadas a la AEBALL/UPMBALL

CAMBIOS DE DENOMINACIÓN

Blagden Packaging Femba, S.A., dedicada a la fabricación y comercialización de bidones, con sede en Martorell, calle Marie Curie, 2-4 del Polígono Industrial La Torre, cambia su denomina-ción pasando a ser GREIF PAC-KAGING SPAIN, S.A.

Amec Spie Iberica, S.A., de-dicada al mantenimiento e ins-talaciones industriales, con se-de en L’Hospitalet de Llobregat, Avda. Gran Via, 8-10 2ª planta, cambia su denominación pasan-do a ser SPIE DE MANTENIMIEN-TO Y MONTAJE, S.A.

Agumet, S.L., dedicada a la refinería de metales no férricos, con sede en Vallirana, Pol. Ind. Can Prunera parcela 18, cambia su denominación pasando a ser BCN – METALBRASS, S.L.

AMPLIACIONES Y TRASLADOS

Bartec, S.A., dedicada al comercio de material eléctri-co antideflagrante, con sede en L’Hospitalet de Llobregat, ha am-pliado sus instalaciones, tras-ladándose a la Carretera de L’Hospitalet, 66-88 nave D de Cornellà de Llobregat.

Wallner Europa, S.L., dedi-cada a la compra venta y repara-ción de maquinaria, con sede en Sant Vicenç dels Horts, ha am-pliado sus instalaciones, trasla-dándose a la calle Ull de LLebre,

naves, 40 y 42, Parc Industrial Cervelló de Cervelló.

Mantenimientos y Servi-cios Blasymunt, S.L., dedica-da al mantenimiento y servicios industriales, con sede en Vilade-cans, ha ampliado sus instala-ciones, trasladándose a la Ave-nida Constitución, 81 de Caste-lldefels.

Giesse Group Iberia, S.A., dedicada a la fabricación de ac-cesorios para carpintería de alu-minio, con sede en Sant Feliu de Llobregat, ha ampliado sus instalaciones, trasladándose a la c/ Cons-titución, 84 de Sant Feliu de Llobregat.

Geis Con-sultores de Di-rección acaba de inaugurar su oficina de Sevi-lla, en la ave-nida Virgen de Lujan, la cuarta tras Barcelona, Madrid y Cana-rias, con el ob-jetivo de con-solidar el ne-gocio del gru-po en un inte-resante merca-do potencial en el que ya cuen-ta con buenos y numerosos clientes.

CM4 Enginyeria, S.A., de-dicada a la ingeniería y fabrica-ción de máquinas de producción y ensayo, con sede en Sant Joan Despí, ha ampliado sus instala-ciones, trasladándose al Parc Empresarial Cervelló Calle Ull de Llebre, 38 de Cervelló.

Tecnoeleva, S.L., dedicada a la instalación de aparatos ele-vadores, con sede en Sant Feliu de Llobregat, ha ampliado sus instalaciones, trasladándose a la Avda. de la Riera 11, nave 4 de Sant Just Desvern.

26

em

pre

sari

al

dia

rio

parlem de ...Com llegir &?

Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitaletwww.cpnl.catTel.: 93 440 65 70

Els símbols són elements que es prenen com a representació d’algun altre per raó d’una analo-gia comunament percebuda en-tre ells o d’una convenció: la ba-lança és el símbol de la justícia; la bandera és el símbol de la pà-tria, etc.

En parlar de símbols lingüís-tics, ens referim a les formes

abreujades, que generalment de forma oficial i internacionalment, es prenen com a representació d’una cosa o d’una operació. S’es-criuen en minúscules, llevat que provinguin d’un nom propi, desig-nin un element químic o un punt cardinal, i no porten punts ni es-pais enmig: O (per oxigen), N nord), % (tant per cent), g (gram), km/h (quilòmetres per hora), min (minuts), V (volts), @ (arrova)...

El símbol &, que s’utilitza en el nom de firmes comercials i en l’àmbit de la informàtica, arros-

sega una llarga tradició. A la bai-xa Edat Mitjana ja s ’emprava com a escurça-ment de la con-junció llatina et (i) i amb l’expan-sió industrial i comercial dels segles XVIII i XIX es va estendre com a signe arit-mètic en l’àmbit de la comptabili-tat.

Actualment, una de les deno-minacions més conegudes per referir-nos-hi és la forma anglesa ampersand. Te-nint en compte, però, la llarga tradició d’aquest signe entres no-saltres i l’exis-tència de formes

genuïnes per a designar-lo, s’ha descartat el manlleu ampersand i s’ha fixat les formes et i i co-mercial com a denominacions catalanes.

El signe &, de fet, prové de la lligadura de les lletres e i t que formen la conjunció llatina et (i), de manera que la denominació et reprodueix amb precisió la forma i el significat original d’aquest sig-ne.

D’altra banda, el signe & tra-dicionalment s’ha utilitzat en els noms de firmes comercials. En aquests contextos, doncs, i co-mercial, denominació catalana tradicional en l’àmbit de la im-premta, és una forma descripti-va i clara del concepte.

Habitualment, però, alhora de llegir & dins una forma s’opta per dir simplement i, com ara Casas & Grífols (Casas i Grífols).

I per acabar, us recordem que en llenguatge comercial utilitzem majoritàriament una altra mena d’abreviacions, les sigles, també àmpliament reconegudes per la comunitat. Les sigles s’escriuen en majúscules, no porten punt darrere de cada mot escurçat ni espais enmig. S’usen especial-ment en la pràctica comercial i burocràtica, com ara en les de-nominacions de les diferents so-cietats: societat anònima (SA), societat col·lectiva o societat re-gular col·lectiva (SRC), societat cooperativa (SCOOP), societat li-mitada o societat de responsabi-litat limitada (SL), etc.Nueva página web: www.bautermic.com

• Ordenador con renovacióncada 3 años.

• ADSL, acceso seguro y de calidadque incluye: 5 buzones de correo, 25Mb para páginas web...

• Instalación y Mantenimiento Integral.

Puesto Informático

Reivindica Puesto Informático. Te instalamos y mantenemosel ordenador y el ADSL. Y lo renovamos cada 3 años.

_reivindica lo simple

Para más información, por favor, contacta con AEBALL/UPMBALL (info@aeball.net).

www.respuestaempresarios.com

respuestaempresarios.com

Además, sicontratas PuestoInformático,AEBALL/UPMBALLte regalará un

100*

CHEQUE DE

Completa la secuencia.

*Promoción válida sólo para empresas asociadas a AEBALL/UPMBALL.

Sin título-1 1 30/7/07 09:55:28