Algunes imatges diuen molt més del que en realitat es veu en una primera ullada.

— Observa atentament aquesta fotografia i respon:

• Què hi veus?

• Què penses sobre el que veus?

• Quina pregunta et planteja?

— Compartiu les vostres respostes amb la res-ta de la classe.

• Els teus companys han vist i han pensat el mateix que tu?

• Si repetires l'activitat ara, respondries el ma-teix que abans?

Rutina de pensamentVEIG - PENSE - EM PREGUNTE

Unitat1

» CONTINGUTS

COMPRENSIÓ Bàsquet, scrabble i tu

EXPRESSIÓ El text narratiuL’explicació d’una anècdota

GRAMÀTICA L’oració

ORTOGRAFIA Sons i grafies. La divisió sil·làbica

LÈXIC I SEMÀNTICA Estructura de la paraula

10

11

Unitat 112

LE

CT

UR

A I

CO

MP

RE

NSI

Ó

Sílvia Soler i Ferran Muñoz

Bàsquet, scrabble i tu

Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961) és periodista i escriptora. Ha escrit nombroses novel·les i ha guanyat diver-sos premis com el Ramon Llull amb la novel·la L’estiu que comença. La lectu-ra següent és un fragment de la novel·la Bàsquet, scrabble i tu. Sílvia Soler va es-criure aquesta novel·la juntament amb el seu fill Ferran Muñoz. La novel·la parla del dia a dia d’un adolescent i de la rela-ció amb la seua mare.

Abans de llegirAquest fragment de la novel·la Bàsquet, scrabble i tu recrea una escena en què el protagonista, Lluc, juga una partida de scrabble amb la seua amiga Àfrica. La clau d’aquesta lectura és com el joc es converteix en un mitjà de comu-nicació entre els dos joves.

Bàsquet, scrabble i tuElla remena la bossa amb les fitxes d’aquella manera que em fa tanta gràcia, que sembla que les fitxes hagen d'eixir disparades pertot arreu en qualsevol moment. Jo la mire, i pense que de l’any passat a hui ha canviat molt: els cabells li brillen més, té els ulls més bonics i el somriure més en-lluernador… O potser sóc jo, qui ha canviat, no ho sé. […]

Mentre amaguem les lletres una a una, les nostres mans topen una vegada i una altra. Podríem evitar-ho, sí, però no ho volem. Estem asseguts a terra i les cames se m’estan adormint, però m’és igual. Les partides de scrabble amb Àfrica tenen això.

Agafe set fitxes a l’atzar i ella també. Col·loquem el taulell de manera que quede a la mateixa distància dels dos, i ens posem a jugar. Comence fent un ridícul lamentable amb la patètica i minúscula paraula PA. Per acabar d’humiliar-me, ella aprofita la vocal per a escriure en vertical: VERGONYA. Caram, ja ha fet un scrabble, és a dir, ha utilitzat totes les lletres a la

primera paraula —cinquanta punts extres— i a sobre amb una i grega. A més a més, ha descrit a la perfecció el que sentim els dos ara mateix. Abans, quan feia aquestes partides amb ella, havia de lluitar amb totes les meues forces per a no adormir-me. Ara, en canvi, estic més despert que mai. Tot i així, hi ha alguna cosa que m’impedeix alçar el cap i mi-rar Àfrica als ulls, i no és el iuiu que sentia abans. Estic estranyament nerviós, com si haguera de jugar un partit de bàsquet molt important. Sent com si un grup de papallones estigueren ballant ska a la meua panxa. […]

Aprofitant la «n» de VERGONYA, mire d’explicar-li que jo també em sent estrany amb sis lletres. NERVIS. No està malament! La «i» ha caigut sobre un doble de lletra, i com que sis fitxes no són poques, devem anar bastant igualats.

Veig que posa mala cara. Està tan guapa quan s’enfada! […]

El cas és que em pareix que no té unes bones lletres perquè es comença a posar de mal humor. Per primera vegada a la història, tinc possibili-

tats de guanyar. Efectivament, la paraula que forma és curta i senzilla, cosa que em dóna un cert avantatge. Aprofitant la erre de la meua paraula, col·loca dues fitxes horitzontalment per formar la paraula RAÓ. És una pregunta? M’està demanant que li diga per què estic nerviós. Podria ser. Per desgràcia, l’scrabble no té fitxa que siga un signe d’interrogant. A partir de la «i» de la meua paraula, NERVIS, construïsc una paraula de set lletres: INDECÍS.

Lectura i comprensió 13

Acte seguit, sense ni pensar-s’ho, Àfrica, a partir de la « e » d’INDECÍS, col·loca una altra paraula de set lletres perquè em q u e -de clar qui és la reina d’aquest joc. ESTUDIS. Una altra vega- d a , l’interrogant es troba a faltar. No, no estic nerviós pels estudis. De fet, no hi ha res que em pose menys nerviós que fer els deures de mates. És per això que agafe quatre lletres i, aprofitant la «e» de la seua primera paraula, VERGONYA, escric al taulell: QUE VA.

Això no val: són dues paraules. Alce la mirada i, efectivament, Àfrica està fent aquella mirada que m’agrada tant, aquella mirada de «m’estàs intentant prendre el pèl?». Sóc conscient que mai no podré guanyar-la jugant bé, així que renuncie a la victòria perquè li quede clar que no són els estudis el que em produeixen aquest neguit. Ens mirem. Somric, somriu, i seguim jugant. Ja no importa el joc, ja no importa qui guanye: som dues persones parlant a través d’un joc de taula.

A partir de la «s» d’INDECÍS, doncs, Àfrica intenta una altra vegada endevi-nar què és el que em fa sentir nerviós i alhora dubtós. BÀSQUET. Em coneix molt bé, i sap que l’única cosa que em podria alterar els nervis en aquest món és un partit important, però aquesta vegada no l’ha encertat. Aquesta vegada no estic nerviós perquè l’endemà em jugue el campionat. Pose una «n» davant de la «o» de VERGONYA.

En aquest moment, com un gos quan sent un soroll estrany, els dos alcem el cap ràpidament. Si estic nerviós i no és pel bàsquet, vol dir que alguna cosa grossa està passant. Després de mirar-nos l’un a l’altra i quedar-nos apegats com si els seus ulls foren una nevera i els meus un imant, Àfrica col·loca al taulell la paraula que els dos estàvem esperant que isquera. AMOR. Tot seguit, agafe la «i» que tenia reservada des de feia tres tirades i la pose davall d’una «s» per dir-li que SÍ. Ens tornem a mirar. Només amb l’expressió dels ulls, els dos entenem què està passant i què està a punt de passar. Tot això de la vergonya, tot això dels estudis… tot això són bajanades. Els dos sabíem quina paraula acabaria eixint. I els dos ho volíem.

S’obri la porta corredissa del menjador i la mare entra tallant el rotllo d’una manera només com-parable a quan t’estàs adormint a classe de mates i el professor et diu que et toca a tu corregir els deures.

—Què, ja heu acabat? —diu.

—No —li conteste—. I vosaltres, ja no teniu res més a dir-vos?

Per la mirada que m’ha fet, em pareix que ha captat la indirecta. Fa mitja volta i torna al menjador amb el somriure escapant-se-li per sota del nas. Al cap d’uns segons, quan Àfrica comença a ru-miar quina paraula hi posarà, sentim com sona la música. La mare ha engegat la minicadena i ha posat una cançó. Però no una cançó qualsevol, no: «Romeo and Juliet», de Dire Straits. Ara que sóc jo el protagonista de l’escena, ja no em sona tan malament. De fet, em posa la pell de gallina.

Sense ser conscient del que significa, Àfrica alça el cap, para l’orella i fa un ample somriure d’aprovació. Una altra vegada, no sentim la necessitat de parlar per dir-nos el que ens volem dir. No ens cal. Lentament, agafa dues lletres i les col·loca a sota de la «q» de bàsquet, el millor esport que hi ha en aquest món. QUI. Amb aquesta paraula, Àfrica acaba de guanyar la partida. Una lletra molt valuosa i un doble de paraula esmicolen les meues possibilitats de guanyar. Però m’és igual.

Aprofitant la «t» de BÀSQUET, agafe l’última lletra que em quedava i construïsc una paraula que no em fa guanyar la partida, però em fa guanyar una altra cosa: TU.

Sílvia Soler i Ferran Muñoz, Bàsquet, scrabble i tu (adaptació lingüística). Estrella Polar

14 Unitat 1

LE

CT

UR

A I

CO

MP

RE

NSI

Ó

Et recomanemSi t’agraden les narracions en què l’amor té un paper im-portant, no et perdes aques-tes lectures!

• José Maria Plaza, No és cap crim enamorar-se. Col·l. Pe-riscopi. edebé.

• R. Santiago i J. Olmo, Mai no tingueu catorze anys. Col·l. Periscopi. edebé.

Obtenció d’informació

1. Respon les preguntes següents sobre la lectura:

• Quins personatges intervenen en la lectura? Quins són principals i quins secundaris?

• Qui conta la història i, per tant, fa de narrador?

• On es desenvolupa l’escena?

• A què juguen?

• Qui guanya la partida?

• Com es comuniquen els protagonistes?

2. Ací tens les paraules que els personatges han format amb l’scrabble. Orde-na-les i escriu la conversa com si els dos xics estigueren parlant.

Interpretació

3. Què vol dir l’expressió «Sent com si un grup de papallones estigueren ba-llant ska a la meua panxa»?

q No em trobe bé perquè tinc mal de panxa.

q Em sent malament per la ràbia d’estar perdent la partida.

q Tinc una estranya sensació a la panxa perquè Àfrica m’agrada.

— Es tracta d’una comparació o d’una metàfora? Per què?

— Inventa una expressió que signifique el mateix que aquesta, que es puga utilitzar per expressar la mateixa sensació.

— Escriu en el quadern altres comparacions que trobes en la lectura.

4. Busca aquestes expressions en la lectura i escriu un sinònim per a cadascuna.

Tallar el rotllo Sentir iuiu Posar-se la pell de gallina

5. El títol de la novel·la de la qual està extret aquest fragment és Bàsquet, scrabble i tu. Si hagueres de pensar un títol només per a aquest fragment, quin triaries?

Després de llegir

15

LE

CT

UR

A I

CO

MP

RE

NSI

Ó

6. Lluc i Àfrica es parlen en algun moment de la lectura? Assenyala només les formes de comunicació que utilitzen per a expressar els seus sentiments.

q Gestos i mirades.

q Símbols i icones.

q L’expressió mitjançant dibuixos.

q El llenguatge escrit.

7. Quin és en realitat l’objectiu d’aquesta partida de scrabble?

q Passar-s’ho bé. q Guanyar. q Comunicar els sentiments.

8. Llig aquesta part de la lectura referida a la mare. Què creus que deu pensar?

9. Llig de nou l'últim paràgraf de la lectura i explica'n el significat:

Reflexió

10. Explica per què creus que els personatges de la lectura decideixen expres-sar-se d’aquesta manera tan peculiar.

11. L’amor és un sentiment que ens pot alterar, però imprescindible en la nos-tra vida. L'amor entre adolescents afecta a tots per igual? Altera la vida dels xics i les xiques? En quin sentit?

Expressió

12. Amb la base d’un paper amb una quadrícula dibuixada que represente el taulell del joc de l’scrabble, segueix les indicacions del protagonista i escriu totes les paraules que els personatges construeixen.

— Després, compareu el resultat amb els vostres companys.

13. Jugueu a l’scrabble amb les lletres del vostre nom i cognom.

— Dividiu la classe en diversos grups.

— Cadascun de vosaltres ha de formar el major nombre d’oracions possi-bles amb les lletres que componen el vostre nom i cognom. Per exemple:

Mireia Rojas Ai, jo sé mirar!

— Digueu en veu alta totes les oracions que hàgeu format. Guanya el grup que sume més oracions.

«Per la mirada que m’ha fet, em sembla que ha captat la indirecta. Fa mitja volta i torna al menjador amb el somriure escapant-se-li per davall del nas.»

«Aprofitant la "t" de BÀSQUET, agafe l’última lletra que em quedava i construïsc una paraula que no em fa guanyar la partida, però em fa guanyar una altra cosa: TU.»

VERGONYAP

En l'amor de parella la comuni-cació és un valor important. La relació que s'estableix és entre iguals, sense dominància d'un sobre l'altra.

• Per què és important el valor de la comunicació en una re-lació de parella?

Àgora

16 Unitat 1

EX

PR

ESS

IÓ:

ESC

RIT

A I

AU

DIO

VIS

UA

L El text narratiu

Quan contem una experiència que hem viscut, quan contem un conte… estem narrant. Una narració és una explicació ordenada d’un fet o conjunt de fets reals o imaginaris que duen a terme uns personatges en un espai i un temps determinats.

Estructura del text narratiuEn qualsevol narració distingim tres parts: el plantejament, el nuc i el desenllaç. Fixa’t en aquest exemple de text narratiu i en la seua estructura:

Textos narratius Són narracions les novel·les, els contes, les faules, les llegen-des, els còmics, les notícies, les biografies, els dietaris… Tots aquests exemples respecten l’estructura del text narratiu.

Plantejament Es presenten els personatges protagonistes (Jaumet), el lloc (una rica població) i el temps (S'esdevenia en aquell temps [...]).

Desenllaç És la fase final en què es desfan els conflictes plan-tejats: es desvetlla la in-triga, se soluciona el pro- blema, té un final tràgic…

Nuc Constitueix el nucli de la narra-ció, en què una sèrie d’accions dutes a terme pels personat-ges creen una intriga. Perquè això siga possible, les accions han de seguir un cert ordre. L’esdeveniment inicial és la pri-mera acció que desencadena tota la resta.

1. Esdeveniment inicial (toca a la filla del duc ser menjada pel drac)

2. Resposta (diligència, reacció ràpida)

3. Acció (crida del duc)

4. Conseqüències (lluita de Jaumet amb el drac).

5. Reacció (mort del drac).

L'espasa màgica

Quan Jaumet va complir vint anys va decidir anar-se'n a recórrer món […]. S'esde-venia en aquell temps que, no molt lluny de Dénia, cap a les altes foies de ponent, hi havia una rica població enmig d'una bella comarca senyorejada per un duc ano-menat Frederic de les Dues Aigües. I en aquella població i comarca, abans florent i feliç, ja d’uns mesos en arrere tenien una desgràcia al damunt. […] El cas és que eixia un drac de set caps […].

Per tal que el drac no entràs al poble ni menys en el seu enlairat castell —on vivi-en el duc i tots els seus familiars (guàrdies i servents inclosos)—, sortejaven una persona cada quinzena i la deixaven lligada de mans i peus als afores, a fi que se la menjàs el monstre i amb això se li llevàs l'enyor de ficar-se a la població i fer-hi una malesa més grossa encara. Tot açò, és clar, després de moltes temptatives fra-cassades per a matar-lo. {…]

En aquell mes d'abril que eixia Jaumet de sa casa, va i fan el sorteig i toca a la filla del duc ser menjada pel drac. Allò era una prova, davant de tots els súbdits del duc, que en la temible rifa es jugava net. Però què m’has dit! Frederic de les Dues Aigües, que fins aleshores s’ho havia pres amb molt digna flegma, s'espolteix la peresa i fa una crida per tots els pobles de la muntanya i el pla, que el qui matàs el drac es casaria amb la seua filla fos aquell ric o pobre, noble o plebeu. […]

Jaumet va entreveure el drac per damunt la xara, les set boques obertes, les set llengües flamejants, amb aquell cos fortíssim, escatós i musculat i les potes de da-vant acabades en potentíssimes arpes. El cavall de Jaumet es vinclà cap a terra tot nerviós, el gos ensenyava els ullals, i el monstre se'ls en venia al damunt. El xicot, sense dubtar-ho, tira peu a terra, branda la seua espasa i escomet amb tota la força del seu braç […]. El drac, les set boques preparades per a fer-lo bocins, es troba amb un molinet que Jaumet feia amb l'espasa, la qual brumia com el vent. En un punt, amb gran sorpresa de Jaumet, la temible arma acerada, soltant-se de la seua mà, tallà els set colls del rèptil com qui talla set tendríssimes safanòries. Els set caps cauen per terra amb les set llengües viperines fora, i el monstre comença a botar i remenar-se; que amb la cua dessocava pinatells com la cuixa; però no li valgueren romanços ni rabioles, puix que ben prompte restà estenallat i mort. […]

Tot açò ve de l'espasa, que deu ser màgica —es digué Jaumet a mitja veu.

[…] Uns dies després, amb pompa i vistositat i una gran alegria per tota la contor-nada, es van celebrar les noces de Jaumet i la filla del duc.

Enric Valor, «La mare dels peixos», dins Rondalles valencianes. Edicions del Bullent (fragment).

17Expressió: escrita i audiovisual

Elements de la narracióEls elements que intervenen en una narració són: l’espai, el temps, els perso-natges, els fets i també la figura del narrador. Normalment alguns d’aquests elements es presenten en el plantejament narratiu.

EspaiÉs el lloc on es desenvolupen els fets. Aquest espai pot anar canviant al llarg de la narració. Pot ser real (una ciutat…) o bé imaginari (un bosc màgic…). És important que estiga ben descrit perquè siga creïble.

TempsÉs el moment en què es desenvolupen els fets. El temps pot ser present, passat o futur, i també pot anar canviant al llarg de la narració. Aquest és un altre dels elements que ens ajuda a situar-nos en un context determinat.

Cal tindre en compte la durada del temps, és a dir, si els fets de la narració es desenvolupen en un minut, en un any, en una dècada…

PersonatgesLa narració està protagonitzada per diversos personatges que intervenen en els fets i es poden identificar pel nom. Segons la seua participació en els fets, els personatges són:

— Principals: són imprescindibles per al desenvolupament de l’acció, sobretot el protagonista, que té el paper més important en la narració (Jaumet).

— Secundaris: no són tan importants en el desenvolupament dels fets que s’hi narren (el duc, la filla del duc, el drac).

FetsSón les accions que se succeeixen al llarg de la narració. Com ja sabeu, és en el nuc narratiu on s’organitzen ordenadament els fets (esdeveniment inicial - respos-ta - acció - conseqüències - reacció).

El narradorÉs qui narra o explica la història, i fa d’intermediari entre l’autor i el lector. Cal no confondre mai l’autor amb el narrador. El narrador pot ser de dos tipus:

— Narrador intern: quan participa en els fets de la història. Pot ser el protago-nista o un altre personatge de la narració. Aquest narrador acostuma a expli-car-nos els seus pensaments i vivències. En aquestes narracions s’utilitzen els verbs en primera o segona persona.

— Narrador extern: quan observa la història des de fora i conta allò que veu o que conten els altres personatges. Hi ha dos tipus de narradors externs: l’omniscient, que sap absolutament tot el que succeeix (com és el cas de la narració de Valor); i l’observador, que només explica allò que veu, sense saber què pensen els personatges. En aquestes narracions s’utilitzen els verbs en tercera persona.

EX

PR

ESS

IÓ:

ESC

RIT

A I

AU

DIO

VIS

UA

L

[…] no molt lluny de Dénia, cap a les altes foies de ponent, hi havia una rica pobla-ció enmig d'una bella comarca […].

S'esdevenia en aquell temps […], ja d’uns mesos en arrere […]

18 Unitat 1

Què podíem fer? Calia atrapar-lo. Però, com? He anat corrent a buscar Cici (contra els ratolins no hi ha res de millor que un gat), el pare i Braco han agafat algu-nes ferramentes, uns quants tornavisos, tot, i han co-mençat a desmuntar la biblioteca post per post. Cici estava a l’aguait, el pare i Braco llevaven els caragols, i jo baixava els llibres dels pretatges. I la mare? Ella, és clar, esperava a la meua habitació. Una vegada des-muntada la biblioteca, hem trobat a la paret el foradet per on el ratolí s’ha escapat. L’hem tapat amb guix, ho hem posat tot al seu lloc una altra vegada i hem mi-rat de convéncer la mare que podia tornar i circular tranquil·lament pel pis.

La mare no sembla gens convençuda, encara està alte-rada. Hem portat Cici a casa. Dorm dins del pis, i això tranquil·litza una miqueta ma mare (bé, això espere). El ratolí ha tocat el dos i segurament no tornarà. La mare està convençuda del contrari, però.

Hui hem tingut espectacle a domicili. Estava llegint tran-quil ·lament, i sobte, una cosa ha travessat l’habitació. Saps què era Mimmy? Un ratolinet. Era tan xicotet que m’ha costat esbrinar de què es tractava. Ha travessat la cambra i ha anat a entaforar-se sota la biblioteca dins d’un buit de la paret. La mare s’ha posat a cridar. S’ha en-filat dalt d’una cadira i, després, s’ha protegit a la meua habitació. Si haguera pogut, hauria fugit de casa, però… estem en guerra.

El diari de Zlata, (adaptació lingüística) Zlata Filipovic

Era un país tan xicotet que quasi no era país: era com un pastís. Era una illa menuda i bufona plena d’olors i colors, on només hi cabien quatre taules i quatre cadires com en una terrasseta de bar, i a cada taula, un test de flors de colo-rets. A la nit encenien uns llums platejats i tota l’illa s’omplia de màgia.

Els seus habitants eren menuts com follets i el que més els agradava en el món era cuinar. […] Res no alterava la pau i l’harmonia en aquell xicotet país; res llevat dels seus veïns.

L’illa del pastís de poma, (adaptació lingüística) Rosa Pintó. Cavall Fort, núm.1048. (Fragment)

Act

ivit

ats

+

EX

PR

ESS

IÓ:

ESC

RIT

A I

AU

DIO

VIS

UA

L

14. Ordena els fragments d’aquesta faula i després indi-ca’n l’estructura: plantejament, nuc i desenllaç.

— Ara, identifica’n els elements narratius:

• On i quan passa l’acció?

• Qui és el/la protagonista?

• Digues quin és l’esdeveniment inicial amb què s’inicia el nuc de la narració.

• Quin tipus de narrador té aquesta narració?

15. Llig el plantejament de la narració següent i conti-nua-la escrivint el nuc i el desenllaç. Utilitza la ima-ginació.

16. Observa amb atenció aquesta tira còmica i redacta una narració que s’ajuste a les imatges.

17. Consulta la pàgina web del cantautor Andreu Valor: http://andreuvalor.bandcamp.com

— Llig les lletres i escolta’n les cançons.

— Tria la que t’agrade més i transforma-la en una narració.

19Expressió: oral

V F

La narració d’una anècdota Escoltem

18. Escolta atentament aquest àudio i assenyala si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents.

Els protagonistes de l’anècdota són dos germans.

Els fets es produeixen un diumenge al camp.

Tot va començar en sentir-se un soroll estrany.

Un vagó es va accelerar més enllà del que havia de ser normal.

Pere estava tranquil però l’altra protagonista no es trobava bé.

Els van rescatar amb una gran grua.

Després de l’ensurt, tots van decidir tornar a casa.

Tot i l’experiència, els han quedat ganes de tornar-ho a provar.

19. Tenint en compte el to de veu de la persona que conta l’anècdota, quina sensació o sentiment creus que va tindre durant l’experiència?

Parlem

20. Ara et toca a tu narrar la teua anècdota als teus companys. Segueix aquests passos:

— Escriu, en forma de títol o d’esquema, les anècdotes que se t’acudisquen.

— Tria una anècdota que tinga algun d’aquests elements: intriga, humor, sorpresa…

— Selecciona el marc narratiu: el lloc, els personatges, el temps.

— Ordena els fets de la narració de la manera que has aprés. L’esquema següent t’ajudarà a exposar-los ordenadament.

— Canvia l’entonació adaptant-la al que sentíeu tu i els personatges de la teua narració, i a l’ambient de la narració (intriga, humor…).

Quan narrem una anècdota A l’hora de contar oralment una experiència o anècdota has de:

•Parlar a poc a poc, fent les pau-ses necessàries per a crear un mínim d’expectació.

•Enriquir la narració amb pa-raules i expressions que aju-den a donar expressivitat.

•Variar l’entonació i adaptar-la als sentiments i caracterís-tiques dels personatges i de l’ambient que es descriu en la narració.

Jocs per a parlar Foc a l’illa deserta

Aquest apartat és un joc d’expressió oral. Consisteix a solucionar un enigma a par-tir d’un parell de dades que es poden dir en veu alta. La solu-ció només l’ha de conéixer un alumne o el professor. Els al-tres aniran fent preguntes per a intentar entendre-la, la res-posta només pot ser sí o no.

Per a dir en veu alta:

Ets un nàufrag en un extrem d’una illa deserta, plena de selva. Es produeix un incendi a l’altre extrem i el vent bufa en la teua direcció. Què faràs per a salvar la vida si la mar es troba plena de taurons?

EX

PR

ESS

IÓ:

OR

AL

moment crucialacció

resposta conseqüències

acció ascenden

t acció descendent

esdeveniment inicial

reacció

Act

ivit

ats

20 Unitat 1

Un relat fantàsticSegurament quan eres menut t’agradava que et contaren contes o relats que et tras-lladaven a mons imaginaris. A partir de relats fantàstics han sorgit grans mites com per exemple Dràcula, de Bram Stoker, els robots d’Asimov, la Terra Mitjana de Tolkien…

Ja saps que un relat o conte és una narració generalment breu que explica uns fets duts a terme per uns personatges que se situen en un espai i un temps dete-minats. La figura d’un narrador condueix la història.

Com escrivim un relat fantàstic?Els relats fantàstics es diferencien de la resta perquè inclouen un element imagi-nari, és a dir, que no té una explicació racional i que a nosaltres com a lectors ens resulten molt atractius.

A continuació, et donarem una sèrie de trucs i suggeriments per tal d'escriure el teu relat fantàstic.

Busca els elements imaginaris Per tal de trobar el fet, el personatge o l’espai imaginari al voltant del qual girarà el teu relat, pots posar en pràctica una de les tècniques següents:

Fes l'esquema narratiuUna vegada tingues el personatge protagonista i el fet imaginari que li succeeix, cal determinar els altres elements narratius i presentar-los en el plantejament del relat.

•Espai: lloc on es desenvolupen els fets (habitació, país, ciutat, planeta…).

•Temps: moment en què es desenvolupen (en un dia, en un any…).

•Personatges: personatges o animals que hi intervenen. Poden ser:

— Personatges principals: porten el pes de l’acció i cal descriure’ls deta-lladament.

— Personatges secundaris: acompanyen el protagonista i no són fonamen-tals per al desenvolupament de l’acció. No cal descriure’ls detalladament.

EX

PR

ESS

IÓ:

ESP

AI C

RE

AT

IU

1El creador del personatge fan-tàstic Dràcula fou l’escriptor ir-landés Bram Stoker. De fet, Dràcula està basat en una per-sona real. Es tracta del príncep Vlad Tepes, que va viure a la Romania del segle XV. Era es-pecialment cruel amb els seus enemics. Diuen que sucava pa a la sang de les seues víctimes.

En la Romania moderna, el cas-tell i la regió on va viure aquest personatge són una important destinació turística.

www.inforumania.com/castillo-dracula.html• Si vols obtindre més informa-

ció consulta la pàgina web anterior.

• Quina relació hi ha entre el personatge fantàstic Dràcula i el príncep Vlad Tepes?

Visió 360º

Parelles estranyes Pluja d’idees• Aporteu, entre tots, les

idees que se us acudis-quen amb total esponta-neïtat.

• Anoteu totes les idees que vagen eixint.

• Seleccioneu les més origi-nals i que cadascú en trie una per a escriure el seu relat.

• Escriviu en un paper una breu descripció de di-versos personatges amb algun tret peculiar o imaginari (un cuiner de llepolies, un extrater-restre simpàtic…) i poseu-los en una bossa.

• Escriviu fets o accions que siguen insòlites (fa sopa amb llepolies, llig el pensament…) i poseu-los en una altra bossa.

• Finalment, formeu parelles amb un paper de cada bossa i discutiu quina història hi pot haver darrere de cada parella.

2

21Expressió: espai creatiu

Ara cal determinar el nuc i en quin ordre se succeiran les accions per tal que el relat siga entenedor. Assegura't que el teu relat, tot i ser fantàstic, siga prou creïble.

— Fixa’t en aquest esquema que representa l’estructura del nuc. La resposta a les preguntes següents t'ajudarà a construir el relat.

Finalment, cal pensar en el desenllaç, és a dir, com desfer els conflictes plantejats i si el final serà feliç, incert o tràgic. Tot és a les teues mans…

Escriu el conteAra que tens les idees més clares, ja pots iniciar l’escriptura del relat.

Segueix aquests consells de redacció:

•Inicia el relat amb el plantejament descrivint el marc narratiu: el protagonista, el lloc i quan es produeix l’acció.

•Utilitza un estil senzill, amb oracions curtes i entenedores.

•Descriu els fets amb naturalitat, encara que siguen fantàstics i sorprenents; d’aquesta manera seran creïbles.

•Utilitza recursos estilístics que et servisquen per a expressar les teues idees: metàfores i comparacions.

•Quan hages acabat la redacció revisa la coherència del text i corregeix l’ortografia.

Quin fet altera la normalitat del protagonista?

Què pensa o sent el protagonista?

que provoca una…

que el porta a una…

Resposta interna del personatge

Esdeveniment inicial

Què decideix fer o com actua?

que comporta unes…

Acció

Quines conseqüències té aquesta actuació?

que desemboquen en una…

Conseqüències

Com se sent ara el protagonista?Reacció

«El BLOG de la classe»Un blog és una mena de dia-ri personal on l’autor o autors publiquen el que els interessa (contes, treballs...).

Com es crea un blog?

• Podeu utilitzar els programes gratuïts següents:

www.blogger.com/home

http://ca.wordpress.com/

— Si necessiteu saber com fun-cionen, podeu buscar un tu-torial mitjançant un cercador.

Com ha de ser el vostre blog?

• Estructureu-lo amb diverses entrades per a possibles tre-balls que vulgueu mostrar.

• En aquest cas, creeu una en-trada específica per a la pu-blicació dels vostres contes fantàstics que heu escrit en aquest Espai creatiu.

• Per tal d’obrir un debat en lí-nia, afegiu un espai de fòrum i comenteu els valors o re-flexions que s’extraguen dels vostres relats.

• Ah!, per cert, no oblideu po-sar un nom ben original al vostre blog de la classe.

Cre@ctivitat:

21. Llig a la classe el teu relat fantàstic. Una vegada els hàgeu llegit tots:

— Trobeu el valor o la reflexió que s’extrau de cadas-cuna de les històries.

22. Busca en un diari una notícia sorprenent com ara la següent: http://www.324.cat/noticia/875167

— Llig-la amb atenció i escriu un relat fantàstic a partir d’aquesta notícia.

Act

ivit

ats

3

22 Unitat 1

GR

AM

ÀT

ICA

L’oració

Què és una oració?A l’hora de comunicar-nos amb els altres utilitzem paraules que, degudament ordenades, transmeten un missatge.

— A la versió digital d’aquest diari hi ha hagut un problema informàtic i arran d’això hi han aparegut oracions amb errors. Fixa't:

De tots els grups de paraules del diari digital, l’únic que constitueix una oració és el titular que parla de la festa a Vivers perquè les paraules que el formen...

•Estan ordenades de manera que transmeten un missatge amb sentit complet.

•Estan delimitades per una pausa a l’inici i una altra al final.

— Per què la resta de grups de paraules no són oracions? Quines mancances tenen?

Estructura de l’oracióL’oració generalment està constituïda per dues parts: el subjecte i el predicat. Entre ells hi ha d’haver una concordança de nombre i de persona.

El Club Amics celebra la seua festa a Vivers

Una oració és un grup de paraules ordenades de manera que expressen un missatge amb sentit complet i que estan delimitades per dues pauses, a l’inici i al final.

El Club Amics celebra la seua festa a Vivers

SUBJECTE PREDICAT

3a persona Singular 3a persona Singular

CONCORDANÇA

www.noticiesdigit@ls.cat

Notíciesdigit@lsPortada | Internacional | Política | Economia | Cultura | Esports

El Ràpid la lliga!Un gol de Bonet el triomf als verd-i-blancs en el descompte.

> Continuar llegint

Els trens de Rodalia millora la puntualitatHan sigut un èxit el canvi aplicats l'últim mes

> Continuar llegint

El Club Amics celebra la seua festa a Viversgratuïtes entrades les són per a els socis tots

> Continuar llegint

23Gramàtica

GR

AM

ÀT

ICA

El subjecteÉs la paraula o grup de paraules que designen una persona, animal, objecte… del qual es diu alguna cosa. La paraula més important o nucli del subjecte és, generalment, un nom o un pronom personal. Sovint aquest nucli va acompanyat d’altres paraules que en complementen i en matisen el significat i que constituei-xen un sintagma nominal. Fixa’t ara en aquest exemple:

En algunes oracions el subjecte està suprimit, però es dedueix a partir del verb: és un subjecte el·líptic.

De vegades el subjecte pot aparéixer desplaçat dins l’oració, és a dir, que no se situa en l’ordre habitual.

La concordança ens permet reconéixer el subjecte en els casos en què és difícil de localitzar. Observa:

El predicatÉs el grup de paraules que expressen allò que es diu sobre el subjecte (normal-ment l'acció o l'estat del subjecte). La paraula més important o nucli del predi-cat és el verb. Aquest nucli normalment va acompanyat d’altres paraules que en complemen ten i en matisen el significat i que constitueixen un sintagma verbal. Torna’t a fixar en l’exemple:

Els trens de Rodalia milloren la puntualitat

NUCLI

Determinant article Nom Complement del nom

SINTAGMA NOMINAL (SN)

SUBJECTE

Els trens de Rodalia milloren la puntualitat

NUCLI

(Ells) Van celebrar la festa

sUbjECtE EL·LíptIC

Han sigut un èxit els canvis aplicats

sUbjECtE

M'agraden els llibres d'aventures

3a persona Plural 3a persona Plural

PREDICAT SUBJECTE

Verb Complement verbal

sINtAGMA VERbAL (sV)

PREDICAT

24 Unitat 1

GR

AM

ÀT

ICA

El predicat nominal (PN) i el predicat verbal (PV)Hi ha dos tipus de predicats. Fixa’t en els exemples:

Els verbs copulatius no tenen significat per ells mateixos i, per a donar sentit a l’oració, necessiten anar acompanyats d’altres paraules (atribut). Els principals verbs copulatius són: ser, estar, paréixer i semblar.

Els verbs predicatius, en canvi, tenen sentit per ells mateixos. Els verbs predica-tius són tots els que no són copulatius.

El cotxe de Rosa és roig

ATRIBUT

PN

Maria està preocupada

ATRIBUT

PN

Pere pareix molt enfadat

ATRIBUT

PN

El taxista condueix massa de pressa

PV

Laia menja taronges

PV

L’avió ha aterrat

PV

Carme pareix trista

Carme canta

El predicat nominal està format per un verb copulatiu acompanyat d’un atribut.

El predicat verbal és el que està format per un verb predicatiu que pot portar o no complements verbals.

Oracions amb verb impersonal

Una oració impersonal és aquella que no té subjecte gramatical, només un sintag-ma verbal amb la funció de predicat. Fixa’t en aquests exemples:

Ha plogut poc.

Hi ha molt de públic.

Fa mesos que no en sé res.

És massa tard.

En aquests casos, el sintag-ma verbal té com a nucli un verb impersonal. Aquests verbs només es conjuguen en tercera persona. El seu significat no admet que cap subjecte ens diga de qui par-lem o qui fa l’acció.

Normalment, són verbs que indiquen fenòmens meteoro-lògics o el verb haver-hi, fer i ser conjugats en tercera per-sona del singular.

El predicat d’aquestes oracions està for-mat per un verb copulatiu (és, està i pa-reix) i un atribut (roig, preocupada i molt enfadat). L’atribut pot estar constituït, entre d’altres, per un nom, un adjectiu o un adverbi. Aquest tipus de predicat s’anomena predicat nominal.

El predicat d’aquestes oracions està format per un verb predicatiu (con-dueix, menja i ha aterrat) i, de vega-des, per altres paraules que el com-plementen. Aquest tipus de predicat s’anomena predicat verbal.

23. Digues quins d’aquests grups de paraules són ora-cions i quins no ho són.

24. Identifica les oracions d’aquest text i escriu-les en columna.

— Busca informació sobre el robot Ki-robo i afig cinc oracions més que continuen el text.

Kirobo és un nou robot japonés. Aquest robot fa uns trenta-quatre centímetres d’alt i un quilo de pes. És de color blanc i negre amb botes roges. L’androide japonés està equipat amb una veu i també amb tec-

nologia de reconeixement facial. El robot ajudarà els astronautes en la seua faena. Kirobo

viatja ja cap a l’espai.

Act

ivit

ats

Hola!

Anireu aquesta vesprada al casal?

Nosaltres sou amics d’Anna.

Avui arriben els meus cosins.

Una marca de cotxe estrangera

Boooom!

ha gimnàstics. cinc adquirit L’escola aparells

25Gramàtica

25. Identifica el subjecte i el predicat de les oracions se·güents.

• Hui arriben els meus pares.

• La medicina ha avançat molt aquests últims anys.

• M’agraden els llibres d’aventures.

• Les botelles de plàstic són reciclables.

• Anireu a la festa de dissabte?

• Vénen els actors de la pel·lícula a l’escola.

26. Aparella un nucli de subjecte i un de predicat de ca·dascuna d’aquestes caixes, i escriu oracions.

27. Identifica els nuclis dels subjectes i dels predicats de les oracions. Indica els casos en què el subjecte és el·líptic o es tracta d'una oració impersonal.

• L’escriptor de l'última novel·la policíaca de la col·lecció ha dedicat el llibre als seus fills.

• Fa una calor impressionant.

• No hi havia obrers especialitzats.

• Buscaren la joia perduda per tots els racons.

• No tens raó.

• Després d’esperar molt han arribat els participants.

28. Observa els fragments en negreta. Són el subjecte de les oracions? Fes la prova de la concordança.

• Hui han anat al poble els meus iaios.

• He sentit un soroll estrident i desconegut.

• Demà eixirà el vaixell cap a Itàlia.

• Per primera vegada, l’escola ha decorat la seua façana.

29. Indica si aquestes oracions tenen un predicat nomi·nal o un predicat verbal.

• Pep arriba tard cada dia.

• El vestit roig és brut.

• L’amic de Marga està enfadat.

• El teu comentari no pareix vertader.

• Els metges salven la vida del pacient.

30. Llig amb atenció aquesta predicció meteorològica i respon les preguntes.

— Escriu les tres oracions en què el subjecte apareix suprimit però es pot deduir a partir del verb. Com se’n diu d’aquest tipus de subjecte?

— Escriu el subjecte i el predicat d’aquesta oració:

«A la vesprada, les pluges cauran al terç oest.»

Subjecte: .... Predicat: ....

— Identifica en el text les oracions amb predicat nominal i les oracions amb predicat verbal.

— Explica per què l’oració següent és impersonal:

«Plourà de manera abundant a totes les comarques.»

31. Completa i continua aquest esquema sobre l’oració.

— Escriu una oració que s’ajuste a l’esquema que has completat.

— Agrupeu·vos en parelles i explica·li al teu company/a l’estructura de l’oració tal com ho has representat a l’esquema.

Oració

SN ............

............ ............concordança

+

Nucli de subjecte

bombers - ciutadans - veterinari - concursants professora - pilot - públic - artistes

Nucli de predicat

exposen - explica - aterra - apaguen - participen recomana - aplaudia - passegen

Estat del cel: Estarà de molt ennuvolat a cobert a l’inici del dia.

Precipitacions: A la vesprada, les pluges cauran al terç oest. S’estendran ràpidament d’oest a est. A la la resta de comar-ques hi haurà sol i núvols.

Temperatures: Les temperatures mínimes seran lleugerament més baixes. Les màximes seran entre lleugerament i moderadament més baixes.

Visibilitat: La visibilitat serà entre regular i dificultosa.

Vent: El vent bufarà de component nord i est. S’anirà imposant a mesura que passe el dia.

Act

ivit

ats

26 Unitat 1

Sons i grafies

No parlem igual que escrivimQuan parlem emetem sons i, quan els volem escriure, ho fem mitjançant lletres.

Cada llengua representa els sons utilitzant unes lletres diferents.

— Llig en veu alta aquestes paraules i fixa’t en les vocals destacades en negreta. Les cinc grafies (a, e, i, o, u) representen set sons.

Tal com has pogut comprovar, la correspondència entre els sons i les lletres no és exac-ta.

a

i

u

e

o llit

curs

cigró

cel

bo

arbrepell

i

u

o tancada

e oberta

o oberta

a

e tancada

Lletres Paraulessaler, passarà, cirera, plaça

cosa, zebra

xop, tatxa, roig

girafa, goril·la taxi, xicotet, caixa

hora, mocador, cant, llamp, tomb

Un mateix so es pot repre-sentar amb lletres diferents.

Una mateixa lletra pot representar sons diferents.

Algunes lletres no es pro-nuncien (h) i d’altres no es pronuncien en uns determi-nats contextos. Són grafies mudes.

s / ss / c / ç

s / z

x / tx / ig

gx

r / t / p / b / h

OR

TO

GR

AF

IA

27Ortografia

OR

TO

GR

AF

IA

Síl·labaCadascun dels colps de veu amb què emetem una paraula s’anomena síl·laba. Quan una síl·laba es pronuncia amb més intensitat que la resta, parlem de síl·laba tònica (T). Les altres són àtones (A): cara ca (T) - ra (A)

Segons el nombre de síl·labes, les paraules poden ser:

DígrafsEn alguns casos, per a representar un so necessitem un grup de lletres. Aquest grup s’anomena dígraf (ll, rr, tx…). Alguns d’aquests dígrafs es poden separar i d’altres no. Fixa't:

DiftongsQuan dues vocals seguides, una de les quals és una i o una u àtones, es pro-nuncien dins d’una mateixa síl·laba es produeix un diftong. Hi ha dos tipus de diftongs:

Monosíl·labes (una síl·laba)

Polisíl·labes (més d'una síl·laba)

sol

llum

Bisíl·labes(2 síl·labes)

Trisíl·labes(3 síl·labes)

Tetrasíl·labes(4 síl·labes)

Pentasíl·labes(5 síl·labes)

so-lallu-mí

so-li-tudllu-mi-nós

so-li-da-riil-lu-mi-nar

so-li-da-ri-tatllu-mi-no-si-tat

Partició de paraules a final de línia Per a separar les síl·labes d’una paraula quan arribem a final de línia, cal tindre en compte que:

• Hem de separar correcta-ment els dígrafs:

tor-/re flet-/xa

• Hem de substituir el punt volat per un guionet quan la paraula porta ele gemi-nada (l·l):

cel-/la col-/legi

• No es pot deixar cap vo-cal sola ni a començament ni a final de línia; si hi ha un apòstrof, no es pot partir per l’apòstrof:

l’a-/vió d’a-/ra

ai mai

ei re-mei

oi Al-coi

ui cui-na

au pau

eu veu-re

iu viu-re

ou pou

uu duu

guagual

güeai-gües

güipin-güí

guopa-rai-guot

quapas-qua

qüefre-qüent

qüiter-ra-qüi

quoquo-ta

Diftongs decreixentsEs formen quan la i o la u àtones es troben darrere d’una altra vocal.

Diftongs creixentsEls formen les vocals dels grups gua, güe, güi, guo, qua, qüe, qüi, quo.

rr car-ro

ss pas-sar

tg jut-ge

tj plat-ja

tx cot-xe

tz at-zar

gu pa-gues

ll ca-llar

ny pi-nya

que ra-que-ta

que ba-teig

Dígrafs que es poden separar

Dígrafs que no es poden separar

Els dígrafs iG i tx Els dígrafs ig i tx situats a final de paraula no es poden separar: ma-reig, em-patx

El dígraf ig funciona com a dígraf només darrere de vocal tònica que no siga «i» com ara raig, vaig. No forma diftong en el cas d’una «i» com ara mig, desig.

28 Unitat 1

HiatsAnomenem hiat la combinació de dues vocals que no formen diftong perquè pertanyen a síl·labes diferents. Per exemple:

•di - a - ri / di - e - ta / i - di - o - ma

•du - a - na / cru - el - tat / su - a - vi - tat

•ge - o - gra - fi - a / ga - è - lic / me - te - o - rò - leg

Cal tindre en compte que quan la i o la u precedeixen una altra vocal a principi de paraula o bé es troben entre dues vocals, representen un so consonàntic. Formen una síl·laba amb la vocal següent i, per tant, no es poden separar:

io-gurt, hie-na, cre-uar

Puntua bé!El guió —:

• S’utilitza en els diàlegs:

— Col·locat a principi d’oració, per a indicar que co-mença a parlar algú.

— Col·locat entremig, per a indicar els incisos del narra-dor quan aclareix el que diu o fa el personatge que està parlant.

Els punts suspensius …:

• Són tres i s’escriuen a continuació de l'última parau-la de la frase, sense deixar cap espai. S’utilitzen en els diàlegs:

— Col·locats al final d’una frase, per a indicar que que-da inacabada.

«—Un moment! Un moment! Calleu! —aleshores tor-na a girar-se cap a mi—: A València… per a fer què?

—Pareix mentida que no tingues ni idea de totes les coses que farem…»

32. Torna a escriure aquest diàleg i col·loca-hi els guions i els punts suspensius en el lloc adequat.

«Hola, Vicent va saludar Carles. Vols que anem al cinema aquesta vesprada?

Hola, Carles va respondre decebut Vicent. Hui tinc molta faena i Millor que quedem un altre dia.

Bé, així ho deixem per a un altre dia va dir amb un somriure.

Demà a la vesprada tindré temps lliure. Si vols hi anem demà va proposar Vicent.

Demà crec que Sí, sí, em va molt bé, em sembla perfecte.

D’acord va dir Vicent. Fins demà.

Fins demà va respondre Carles.

Adéu, no te n’oblides.»

Practica-ho:

Dic

tat

Els primers dies a classeLlig amb atenció aquest text. Marca-hi amb diferents colors els fenòmens que s’han treballat: les grafies mudes, els dí-grafs, els diftongs creixents i decreixents, i els hiats.

Ara, prepara el dictat.

Al col·legi, els primers dies, tant el mestre com els meus companys em miraven amb llàstima, i al meu voltant es formava un silenci respectuós. Tot i això, van tardar poc a oblidar la meua desgràcia, i de seguida em van arrossegar a la xerinola i als jocs de costum. Em vaig concentrar encara més en els estudis, i en els propers exàmens vaig aconseguir unes qualificacions inesperadament bones. El mestre em va felicitar i mon pare em va demanar si volia una bicicleta. Li havien concedit un avançament per una novel·la d’espionatge i dedicaria els diners en benefici meu. Jo li vaig respondre que no calia, que la vella encara m’engrescava.

Armando Boix, Aprenent de mariner (adaptació lingüística). edebé

OR

TO

GR

AF

IA

29Ortografia

33. Classifica les paraules que tens a continuació se-gons el so de la grafia en negreta sone com:

34. Fixa’t en les lletres destacades d’aquestes paraules i escriu-ne d’altres que seguisquen el model.

35. Trau la síl·laba tònica de cadascuna d’aquestes pa-raules i obtindràs una altra paraula.

Per exemple: marcar mar

36. Escriu una oració per a cadascuna d’aquestes pa-raules on es veja clarament el seu significat.

• ànima - anima • cèlebres - celebres

• òpera - opera • còpies - copies

37. Escriu dues paraules que continguen cadascun dels dígrafs següents.

• ny • ll • ss • rr

• tg • qu • gu • tx

38. Assenyala els dígrafs que apareixen en les paraules destacades del text i separa les paraules en síl·labes.

39. Indica de quantes maneres diferents podries separar aquestes paraules si es trobaren a final de línia.

Exemple: arraco-nat arra-conat ar-raconat

40. Separa en síl·labes les paraules següents i classi-fica-les segons que continguen diftong creixent, decreixent o hiat.

41. Les diverses llengües representen els sons amb lletres diferents.

— Busca com s’escriuen les paraules nit, llibre, paraula i any en castellà, en francés i en italià. Després, compara les lletres que utilitzen.

Exemple: valencià: muntanya, castellà: montaña, Francés: montagne, italià: montagna

— Pots buscar aquestes paraules en diccionaris i traductors en línia com ara els següents:

www.softvalencia.org/traductor

www.cece.gva.es/polin/es/salt/apolin_salt.htm www.diccionarios.com

Act

ivit

ats

+

ceba barca rosa Jordi guerra

.... .... .... .... ....

rossejar - quilo - colze - jurista - cendra - gat - puçavisió - quasi - gener - zona - grip - casa - carro

saber - guineu - injecció - jardí - gorra

Lletres Paraules

s / ss / c / ç

Un mateix so es pot representar amb lletres diferents.

Una mateixa lletra pot re-presentar sons diferents.

Algunes lletres no es pro-nuncien (h) i d’altres no es pronuncien en uns determi-nats contextos. Són grafies mudes.

gx

r / t / p / b / h

s / z

x / tx / ig

saler, passarà,cirera, plaça...., ...., ...., ....

girafa, goril·lataxi, xicotet, caixa...., ...., ...., ...., ....

hora, mocador,cant, llamp,tomb...., ...., ...., ...., ....

cosa, zebra...., ....

xop, tatxa, roig...., ....

màscara - gavina - paper - gerani jugador - cotilla - purgar

arraconat - enquesta - aigua - bossa - col·legipetjada - coure - canya - taula

peu - xiular - biblioteca - llauna - eina - lingüísticapàtria - quantitat - Maria - duus - euga - truita - aire

aguantar - freqüent - aeroport - niu - aula - ràdio

Una alimentació saludableL’home necessita alimentar-se per a viure. Per a estar sa mantindre un rendiment òptim és necessari seguir una dieta sana i equilibrada. La base d’una alimentació co-rrecta és el consum diari de cereals (arròs, pa, farina…), fruites (ta-ronja, pinya…), verdures i hortalisses (bròquil, bledes, espàrrecs…) i lle-gums. Dos o tres vegades per setmana, el consum de peix, carn i ous. Convé menjar olis i greixos amb moderació i, finalment, reduir al mínim el consum de llaminadures, sucres i pastissos industrials.

30 Unitat 1

LÈ

XIC

I S

EM

ÀN

TIC

A

Estructura de la paraulaLes paraules tenen una part que no varia (lexema o arrel) i que conté el significat bà-sic de la paraula, i una que varia (morfema) i que matisa o modifica aquest significat.

— Observa aquestes paraules:

garrofa - garrofes - garrofina - garrofí - garrofera - garroferar

Aquestes paraules tenen una part que no varia (garrof-) i una part que varia en cada cas (-a, -es, -ina, -í, -era, -erar). Observa:

Hi ha dos tipus de morfemes:

• Morfemes flexius: són els que completen el lexema o arrel aportant-hi la informació gramatical de gènere i nombre (en els noms i adjectius) i de persona, nombre, temps… (en els verbs).

• Morfemes derivatius: són els que afegim al lexema o arrel per crear una pa-raula nova (paraula derivada). De vegades, el lexema o arrel pot experimentar canvis ortogràfics quan hi afegim aquest morfema (granja, grangeta).

Família lèxica Les paraules que tenen un mateix lexema pertanyen a una família lèxica.

fusta - fustes - fuster - fusteria

El lexema o arrel és la part invariable que aporta el significat lèxic de la paraula, i el morfema completa aquest significat aportant la informació gramatical de la paraula, indicant-ne el gènere, el nombre, si és diminutiu…

Lexema o arrel

Aporta el signifi-cat lèxic de la pa-raula.

Lexema o arrel

Aporta el signifi-cat de la paraula.

Morfema

Aporta la infor-mació gramatical de la paraula.

Morfema

Indica dimi-nutiu i femení singular.

garrof -es garrof -ina

Lexema o arrel Morfema garrof -es (indica femení plural)

blanc -s (indica masculí plural)

meng -en (indica tercera persona del plural)

Lexema o arrel Morfema

garrof -ina (indica diminutiu de garrofa)

garrof -era (indica l'arbre de la garrofa)

garrof -erar (indica conjunt de garroferes)

31Lèxic i semàntica

42. Assenyala el lexema o arrel de les paraules se-güents.

43. Subratlla el lexema o arrel d’aquestes paraules i agrupa-les segons la família lèxica.

— Per què formen part d’una mateixa família lèxica?

44. Forma una altra paraula amb cadascun dels morfe-mes següents. Fixa’t en els exemples.

45. Senyala amb una creu el tipus de morfema desta-cat en cada paraula, morfema flexiu (MF) o morfema derivatiu (MD).

• peixateria MF MD

• cares MF MD

• taronja MF MD

• prehistòria MF MD

• cavalls MF MD

• submarí MF MD

• xica MF MD

46. Destria el morfema flexiu d’aquests verbs i escriu la informació gramatical que aporten al lexema.

Per exemple: menjava -ava (1a persona, singular, passat)

•cantareu:.... •cuines:....

•serveixes:.... •treballava:....

•dormim:.... •produïen:...

•temeren:.... •resoldrem:....

•perdríem:.... •conduiríeu:....

47. Assenyala els morfemes flexius d’aquests noms i ad-jectius i explica la informació que aporten al lexema.

48. Forma paraules afegint morfemes derivatius (❀) o flexius () al lexema o arrel.

— Després, separa el lexema dels morfemes en cada cas. Finalment, digues el significat de les paraules que has creat.

49. Dibuixa un esquema que represente l’estructura de la paraula.

Act

ivit

ats

•bo+ •flor+❀ •especial+❀ •terra+ •casa+ •pa+ •carn+❀ •llibre+❀

-aren jugaren… -es roses…

-ava menjava… -er fuster…

-àvem cridàvem… -eria fruiteria…

-areu cantareu… -esa sordesa…

Gènere Nombre

mestre Masculí Singular

amigues .... ....

holandés .... ....

alumna .... ....

digne .... ....

inquieta .... ....

grisos .... ....

bruts .... ....

+

papereria - llitera - escriptores - alacantí - bruts - peuetvellesa - bogaderia - sucrera - polsera - fredor - ametler

taula

mòbil

matiner

matinada

immòbil

enriquir

matí

riquíssim

ricentaular-se

mobilitat

tauleta

Innovasport

Per tal d’acomplir els objectius marcats per la Di-recció General, el Departament d’I+D+i d’una em-presa de Tecnologia aplicada a l’esport necessita crear un nou invent (màquina, dispositiu, apa-rell…) que millore el rendiment dels esportistes. Els responsables del Departament s’han posat en contacte amb la vostra escola per tal que, com a usuaris, aporteu idees i dissenys que els servis-quen de prototip i el puguen desenvolupar.En concret us demanen:• La descripció de la vostra proposta innovadora: fi-

nalitat, avantatges, funcionament (manual d’ús).• Una representació gràfica del prototip.• Un nom que evoque d’alguna manera la funcio-

nalitat. Per exemple: NASPIR: microxip que es posa dins el nas i permet respirar davall l’aigua.

Com a font d’inspiració podeu consultar:• http://links.edebe.com/bnk• http://links.edebe.com/5cc• http://links.edebe.com/xw3gxa

PBL

32 Unitat 1

El text narratiuUna narració és una explicació ordenada d’un fet o con-junt de fets reals o imaginaris que porten a terme uns per-sonatges en un espai i un temps determinats.

L’estructura narrativa es divideix en: plantejament, nuc i desenllaç. Els elements narratius són: l’espai, el temps, els personatges, els fets i el narrador.

L’oracióUna oració és un grup de paraules ordenades de manera que expressen un missatge amb sentit complet i que es-tan delimitades per dues pauses, a l’inici i al final. L’oració generalment està constituïda per:

•El subjecte és la paraula o grup de paraules que de-signa una persona, animal, objecte… del qual es diu alguna cosa. El nucli del subjecte és generalment un nom o un pronom personal.

•El predicat és el grup de paraules que expressen allò que es diu sobre el subjecte. El nucli és el verb.

Hi ha dos tipus de predicats: el predicat nominal, que està format per un verb copulatiu i un atribut; i el predicat verbal, que és el que està format per un verb predicatiu que pot portar o no complements verbals.

Dígrafs, diftongs, hiatsUn dígraf són dues lletres que representen un so (ll, rr, tx…).

Un diftong es produeix quan es troben dues vocals segui-des, una de les quals és una i o una u àtones, en una ma-teixa síl·laba. Els diftongs poden ser creixents o decreixents.

Un hiat és la combinació de dues vocals que no formen diftong perquè pertanyen a síl·labes diferents.

Estructura de la paraulaLes paraules tenen una part que no varia (lexema o arrel) i una part que varia (morfema).

•El lexema o arrel és la part invariable que aporta el significat de la paraula.

•El morfema completa el significat de la paraula indi-cant-ne el gènere, el nombre, la persona, el temps...

SínteSi

El text narratiu1. La imatge següent correspon al desenllaç d’una narració. Imagina i escriu la resta (el plantejament i el nuc). Decideix

quin tipus de narrador tindrà la teua història i segueix el guió següent:

Plantejament

nUC

espai

esdeveniment inicial Resposta interna acció Conseqüències Reacció

personatgestemps

Fet sorprenent que trenca l’equilibri descrit en el marc narratiu.

Com se sent el personatge.

Com actua.

Què comporta aquesta acció.

Com s’afronta la nova situació.

Act

ivit

ats

fin

als

33Activitats finals

L’oració2. Relaciona un fragment de cada columna per escriure oracions amb sentit.

3. Identifica el subjecte i el predicat de les oracions anteriors i escriu el nucli de cadascun.

— Després, distingeix els predicats nominals dels predicats verbals.

— Has trobat algun atribut? Si és així, anota'ls.

Els dígrafs, els diftongs i els hiats4. Llig aquesta oració i respon les preguntes.

Lídia i Pau berenen pinyes, caquis i llimonada abans d'eixir a navegar amb la piragua.

— Assenyala les paraules de l’oració que contenen algun dígraf i separa-les en síl·labes.

— Escriu en el quadern les paraules de l’oració que tenen un diftong. Separa-les en síl·labes.

— Classifica els diftongs que has trobat en creixents i decreixents.

— Trobes alguna paraula que continga un hiat? Escriu-la separant-la en síl·labes.

L’estructura de la paraula5. Assenyala el lexema o arrel i els morfemes de les paraules següents.

berenen pinyes futbolista amics brutícia aventures

6. Marca amb una creu el tipus de morfema de cada paraula.

— Explica què indiquen els morfemes flexius i els morfemes derivatius anteriors.

Paraules morfema flexiu morfema derivatiu

berenen

pinyes

futbolista

amics

brutícia

aventures

... ...

... ...

... ...

... ...

... ...

... ...

Lídia

Pau i Lídia

Nosaltres

Els xiquets

la cara

a futbol

amics

molt

som

juga

pareixen

tenen

contents.

amb Pau.

de tota la vida.

bruta.

34 Unitat 1

HÀBITS DE LECTURA DELS JOVES dades del 2015 en %

La lectura els agrada Lligen cada dia Activitats preferidesper sexes o una vegada a la setmana

1. Eixir amb els amics.

2. Escoltar música.

3. Xatejar i navegar per inter-net.

4. Fer esport.

5. Veure la televisió.

6. Veure pel·lícules.

7. Llegir.

8. Fer la migdiada.

9. Endreçar.

Principals motivacions per a la lectura

1. Què s’analitza en aquest estudi estadístic? Quins as-pectes en concret s’estudien?

2. Existeix alguna diferència en els hàbits de lectura per sexes? Concreta'ls.

3. Assenyala quina és la conclusió dels hàbits diaris/set-manals de lectura.

q Els joves lligen igual el 2007 que el 2011.

q Globalment, es llig més el 2007 que el 2014.

q Globalment, es llig menys el 2011 que el 2007.

4. Quina posició ocupa la lectura en el rànquing d’activitats preferides?

5. Relaciona cada grup amb la motivació més important que tenen per a la lectura.

6. Què creus que pretén aquest estudi estadístic?

Posa a prova les teues competències

Estudi estadístic

Per a aprendre

Per no avorrir-se

Perquè els agrada

Perquè els obliguen a l’escola

6é EP

2n ESO

4t ESO

55,4 %

47,9 %

31,6 %

57,9 %

17,5 %23,0 %

Per aprendre Per no avorrir-se Perquè els agrada Perquè ho diuen els pares

Perquè els obliguen a llegir a l'escola

86,0 %

60,6 %

53,5 %

6é de primària (12 anys)

2n d'ESO (14 anys)

4t d'ESO (16 anys)

2007

6é d'EP 2n d'ESO 4t d'ESO

2007

Xics

69,8 %54,2 %

45,9 % 45,9 %30,9 %

41,1 %

14,1 %

55,1 %

27,1 %

43,9 %

5,8 %

60,2 %

83,4 %

61,7 %

44,1 %

2011 2011

Xiques

68,6 %

35Posa a prova les teues competències

7. L’activitat preferida dels xics i xiques és eixir amb els amics.

— Narra una anècdota divertida que t’haja passat du-rant una eixida amb els teus amics.

— Recorda que cal estructurar-la en plantejament, nuc i desenllaç.

8. Llig atentament les oracions següents:

— Davall de cada grup de paraules subratllades d’aquestes oracions hi ha un nombre. Escriu cada nombre en el lloc corresponent.

9. Llig aquest text i respon les preguntes següents:

— Torna a escriure aquest text separant les paraules en síl·labes. Tin en compte que pots trobar diftongs, hiats i dígrafs. Assenyala’ls.

— Fixa’t en la partició de paraules a final de línia del text, són correctes? Corregeix els possibles errors.

— Ara observa aquestes dues paraules del text i se-para el lexema o arrel del morfema de cadascuna.

creixem amics

activitats joves

entrem pel·lícules

lligen xiques

• Quina informació ens aporten els morfemes d'aquestes paraules? Quin tipus de morfema són?

— Quin és el contingut de la unitat que t'ha costat més? Com has resolt aquesta dificultat?

— Quins errors has comés? De quina manera pots aprendre dels teus errors?

— Quin aprenentatge assolit en aquesta unitat et resulta més útil per a la teua vida quotidiana i de cara al futur?

Diari d'aprenentatge

0 Lligen una vegada a la setmana.

Les dades de l’estudi són preocupants.

Segons les dades que es desprenen d’aquest est– udi, la lectura no és una de les activitats preferides dels nostres joves. Si entrem en detall, les xiques són a qui més agrada la lectura. Els joves de 6é de primà– ria lligen més que els de 2n i 4t d’ESO. A–ixò significa que a mesura que creixem llegim cada vegada menys. De fet, la lectura no és l’activitat pre-ferida dels joves; d'altres com eixir amb els amics, fer esport, escoltar música, veure pel·lícules o mirar la televisió passen pel davant.

1 2

3 4

Subjecte q Predicat nominal qSubjecte el·líptic q Predicat verbal q

Reflexiona