butlletÍ oficial - corts valencianes · advertida una errada en el text de la resolució 183/ix,...

BUTLLETÍ OFICIAL

SUMARI SUMARIO

València, 14 de setembre de 2016

IX Legislatura

Número 109

I. TEXTOS APROBADOS

B. RESOLUCIONES Y MOCIONES

1. Resoluciones

Resolución 183/IX, sobre las resonancias magnéticas (RM), aprobada por el Pleno de Les Corts en la sesión de 13 de abril de 2016. Corrección de errores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13817

II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN

E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN

4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el proyecto de un tren de la costa que una Gandia con Dénia y Dénia con Alicante como un verdadero tren de cercanías, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 31.689) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13818

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la liquidación de las empresas públicas municipales deficitarias, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 31.728) . . 13820

I. TEXTOS APROVATS

B. RESOLUCIONS I MOCIONS

1. Resolucions

Resolució 183/IX, sobre les ressonàncies magnètiques (RM), aprovada pel Ple de les Corts en la sessió de 13 d’abril de 2016. Correcció d’errades . . . . . 13817

II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ

E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

4. Proposicions no de llei i altres proposicions

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el projecte d’un tren de la costa que unesca Gandia amb Dénia i Dénia amb Alacant com un veritable tren de rodalia, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 31.689) . . 13818

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la liquidació de les empreses públiques municipals deficitàries, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 31.728) . . . . . . 13820

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13815

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el cierre de la línea 9 en su tramo de Calp a Dénia, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 31.745) . . . . . . . . . . . . . . . . 13821

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la mejora del sistema sociosanitario y la atención a pacientes crónicos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 32.046). . . 13822

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre las inversiones para el mantenimiento y la conservación de carreteras, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 32.049) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13824

Proposición no de ley sobre la transposición completa e inmediata de todas las directivas europeas en cuanto a la eficiencia energética, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 30.911) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13826

Proposición no de ley sobre la mujer y el deporte ciclista, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.992) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13830

Proposición no de ley sobre la integración del Hospital Provincial de Castellón en la red de hospitales públicos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.993) . . . . . . . . . . . . 13832

G. INTERPELACIONES Y MOCIONES

1. Interpelaciones

Interpelación al conseller de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo sobre la postura que adoptará la conselleria en relación a la explotación por parte de la empresa Lafarge de la cantera del Salt del Llop y el informe favorable que ha emitido la Conselleria de Medio Ambiente, que formula la diputada Rosa María García González, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 31.721) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13833

Interpelación a la consellera de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio sobre la política general del Consell en relación al tren de la costa, que formula el diputado Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 31.938) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13834

H. PREGUNTAS TRAMITADAS POR LA MESA DE LES CORTS

3. Preguntas a responder por escrito

b) Respuestas a preguntas formuladas

Respuesta a la pregunta número 1.630, 1.639 a 1.641, 1.884, 1.885, 1887 a 1.889, 1.891 a 1.893, 1.898, 1.900 a 1.903, 1.912 a 1.920, 1.922 a 1.929, 1.932 a 1.973, 1.978 a 2.057, 2.059 a 2.062, 2.067 a 2.083 y 2.087 a 2.097 .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13835

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el tancament de la línia 9 al tram de Calp a Dénia, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 31.745) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13821

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la millora del sistema sociosanitari i l’atenció a pacients crònics, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 32.046) . . . . . . . . . . . . . . . 13822

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre les inversions per al manteniment i la conservació de carreteres, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 32.049) . . . . . . . . . . . . . . . 13824

Proposició no de llei sobre la transposició completa i immediata de totes les directives europees quant a l’eficiència energètica, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 30.911) . . . . . . . . . . . . 13826

Proposició no de llei sobre la dona i l’esport ciclista, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.992) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13830

Proposició no de llei sobre la integració de l’Hospital Provincial de Castelló en la xarxa d’hospitals públics, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.993) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13832

G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS

1. Interpel·lacions

Interpel·lació al conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball sobre la posició que adoptarà la conselleria amb relació a l’explotació per part de l’empresa Lafarge de la pedrera del Salt del Llop i l’informe favorable que hi ha emès la Conselleria de medi ambient, que formula la diputada Rosa María García González, del Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 31.721) . . . 13833

Interpel·lació a la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori sobre la política general del Consell amb relació al tren de la costa, que formula el diputat Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 31.938) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13834

H. PREGUNTES TRAMITADES PER LA MESA DE LES CORTS

3. Preguntes a respondre per escrit

b) Respostes a preguntes formulades

Resposta a la pregunta número 1.630, 1.639 a 1.641, 1.884, 1.885, 1887 a 1.889, 1.891 a 1.893, 1.898, 1.900 a 1.903, 1.912 a 1.920, 1.922 a 1.929, 1.932 a 1.973, 1.978 a 2.057, 2.059 a 2.062, 2.067 a 2.083 i 2.087 a 2.097 .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13835

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13816

III. INFORMACIÓN

B. Actividad parlamentaria

Acuerdo de la Mesa de Les Corts sobre el calendario de actividades del pleno y de las comisiones para el período de sesiones comprendido entre el día 1 de septiembre y el 31 de diciembre. Corrección de errores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13903

III. INFORMACIÓ

B. Activitat parlamentària

Acord de la Mesa de Les Corts sobre el calendari d’activitats del ple i de les comissions per al període de sessions comprés entre el dia 1 de setembre i el 31 de desembre. Correcció d’errades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13903

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13817

I. TEXTOS APROBADOS

B. RESOLUCIONES Y MOCIONES

1. Resoluciones

Resolución 183/IX, sobre las resonancias magnéticas (RM), aprobada por el Pleno de Les Corts en la sesión de 13 de abril de 2016. Corrección de errores

Advertido un error en el texto de la Resolución 183/IX, sobre las resonancias magnéticas (RM), aprobada por el Pleno de Les Corts en la sesión de 13 de abril de 2016, y publicada en el BOC número 71, se debe hacer la siguiente corrección tanto en el texto valenciano como en el castellano:

En la propuesta de resolución, donde dice: En el plazo de tres meses, a partir de la aprobación de esta propuesta, la conselleria realizará un informe de las acciones realizadas para ser entregado a Les Corts.

Debe decir: En el plazo de seis meses, a partir de la aprobación de esta propuesta, la conselleria realizará un informe de las acciones realizadas para ser entregado a Les Corts.

II. TEXTOS EN TRAMITACIÓN

E. PROPUESTAS DE RESOLUCIÓN

4. Proposiciones no de ley y otras proposiciones

PRESIDENCIA DE LES CORTS

La Mesa de les Corts, en la reunión del 6 de septiembre de 2016, oída la Junta de Síndics y de conformidad con los artículos 160 y 161 punts 1 y 4 del RC, ha acordado remitir al Pleno las proposiciones no de ley de tramitación especial de urgencia que seguidamente se especifican:

– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el proyecto de un tren de la costa que una Gandia con Dénia y Dénia con Alicante como un verdadero tren de cercanías, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 31.689)

– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la liquidación de las empresas públicas municipales deficitarias, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 31.728)

– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el cierre de la línea 9 en su tramo de Calp a Dénia,

I. TEXTOS APROVATS

B. RESOLUCIONS I MOCIONS

1. Resolucions

Resolució 183/IX, sobre les ressonàncies magnètiques (RM), aprovada pel Ple de les Corts en la sessió de 13 d’abril de 2016. Correcció d’errades

Advertida una errada en el text de la Resolució 183/IX, sobre les ressonàncies magnètiques (RM), aprovada pel Ple de les Corts en la sessió de 13 d’abril de 2016, i publicada en el BOC número 71, cal fer la correcció següent tant en el text valencià com en el castellà:

En la proposta de resolució, on diu: En el termini de tres mesos, a partir de l’aprovació d’aquesta proposta, la conselleria realitzarà un informe de les accions realitzades per a ser lliurat a les Corts.

Ha de dir: En el termini de sis mesos, a partir de l’aprovació d’aquesta proposta, la conselleria realitzarà un informe de les accions realitzades per a ser lliurat a les Corts.

II. TEXTOS EN TRAMITACIÓ

E. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

4. Proposicions no de llei i altres proposicions

PRESIDÈNCIA DE LES CORTS

La Mesa de les Corts, en la reunió de 6 de setembre de 2016, oïda la Junta de Síndics i de conformitat amb els articles 160 i 161 punts 1 i 4 del RC, ha acordat trametre al Ple les proposicions no de llei de tramitació especial d’urgència que tot seguit s’especifiquen:

– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el projecte d’un tren de la costa que unesca Gandia amb Dénia i Dénia amb Alacant com un veritable tren de rodalia, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 31.689)

– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la liquidació de les empreses públiques municipals deficitàries, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 31.728)

– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el tancament de la línia 9 al tram de Calp a Dénia,

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13818

presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 31.745)

– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la mejora del sistema sociosanitario y la atención a pacientes crónicos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 32.046)

– Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre las inversiones para el mantenimiento y la conserva-ción de carreteras, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 32.049)

Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1 del RC, se ordena su publicación en el Butlletí Oficial de les Corts y al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta una hora antes del comienzo de la reunión del Pleno en que deban debatirse, cuya fecha se comunicará oportunamente.

Palau de les Corts Valencia, 6 de septiembre de 2016

El presidente Enric Morera i Català

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el proyecto de un tren de la costa que una Gandia con Dénia y Dénia con Alicante como un verdadero tren de cercanías, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 31.689)

A LA MESA DE LES CORTS

Josep Ramon Nadal Sendra y Fran Ferri Fayos, diputado y síndico, respectivamente, del Grupo Parlamentario Compromís, de acuerdo con lo dispuesto en los artículos 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presenta la siguiente proposición no de ley, de tramitación por el procedimiento de urgencia:

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS

En 1974 se cerró la línea ferroviaria entre Gandia y Dénia, con lo que se acabó con una historia de más de 90 años. Esta línea fue pionera en toda la península Ibérica al ser el primer ferrocarril de vía estrecha que, en su origen, servía para transportar los productos agrícolas desde la Ribera hasta el puerto de Dénia.

Después de 42 años de reclamaciones por parte de los ayuntamientos de la Marina Alta y de la Safor para que se reabriera la línea, para que desde la Marina se pudiera llegar a Valencia ciudad y a los pueblos y ciudades de la comarca vecina, continúan sin ninguna esperanza tras la publicación del estudio informativo publicado por Fomento que deses-tima la inversión.

Además de la línea cerrada, la conexión de Dénia con Alicante también se debe revisar, ya que se lleva a cabo por un tren sin electrificar y deficiente que, en Benidorm, en

presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 31.745)

– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la millora del sistema sociosanitari i l’atenció a pacients crònics, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 32.046)

– Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre les inversions per al manteniment i la conservació de carreteres, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 32.049)

Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1 del RC, se n’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts i alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins una hora abans del començament de la reunió del Ple en què hagen de debatre’s, la data de la qual es comunicarà oportunament.

Palau de les Corts València, 6 de setembre de 2016

El president Enric Morera i Català

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el projecte d’un tren de la costa que unesca Gandia amb Dénia i Dénia amb Alacant com un veritable tren de rodalia, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 31.689)


Josep Ramon Nadal Sendra i Fran Ferri Fayos, diputat i síndic, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís, d’acord amb el que hi ha disposat en els articles 160 i següents del Reglament de les Corts, presenta la proposició no de llei següent, de tramitació pel procediment d’urgència:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El 1974 es va tancar la línia ferroviària entre Gandia i Dénia, amb la qual cosa es va acabar una història de més de 90 anys. Aquesta línia va ser pionera a tota la península Ibérica en ser el primer ferrocarril de via estreta que, en el seu origen, servia per a transportar els productes agrícoles des de la Ribera fins al port de Dénia.

Després de 42 anys de reclamacions per part dels ajunta-ments de la Marina Alta i de la Safor perquè es reobrira la línia, per tal que des de la Marina es poguera arribar a València ciutat i als pobles i les ciutats de la comarca veïna, continuen sense cap esperança després de la publicació de l’estudi informatiu publicat per Foment que desestima la inversió.

A més de la línia tancada, la connexió de Dénia amb Alacant també cal revisar-la, ja que es duu a terme per un tren sense electrificar i deficient que, a Benidorm, a la Marina Baixa,

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13819

la Marina Baixa, continúa con un tranvía hacia el sur hasta llegar a la ciudad de Alicante, haciendo de este trayecto un viaje de más de tres horas.

El último estudio publicado por el ministerio sobre el tren de la costa, que uniría el tramo Gandia-Dénia y Dénia-Alicante, lo ha elaborado TRN Ingeniería, una empresa acostumbrada a realizar estudios de trenes de larga distancia y de alta velocidad.

Es por ello que el estudio proyecta un tren de altas presta-ciones y alta velocidad que, entre las estaciones de Gandia y Alicante, solo prevé tres paradas (Oliva, Dénia y Benidorm) contraviniendo todas las reivindicaciones que, desde todos los sectores de la sociedad de las cuatro comarcas implicadas (la Safor, la Marina Alta, la Marina Baixa y l’Alacantí), se han ido reclamando históricamente, es decir, un tren de cercanías que sirva de transporte eficiente entre los diferentes pueblos de las cuatro comarcas y que sirva para unirlas a las dos grandes ciudades valencianas.

Además, cabe decir que la zona sobre la que se proyecta el tren de la costa es una de las más densamente pobladas y con más atractivo turístico del País Valenciano, cosa que ya hace de este territorio uno de los más idóneos para dotarlo de un tren de cercanías que realmente vertebre el territorio y facilite a su ciudadanía y al turismo unos tiempos de viaje competitivos.

La alternativa al uso del tren para todas las personas de las dos Marinas y la Safor es la Autopista AP-7 de pago o la N-332 que atraviesa algunos de los tramos con más concen-tración de accidentes.

Las reclamaciones históricas sobre el tren de la costa se basan en la dotación de un tren de cercanías que efectúe diversas paradas en cada comarca para que conecte los respectivos pueblos entre sí y las dos capitales, y por ello, la solución dada por el estudio no es, en ninguna de sus varian-tes, satisfactoria y la conclusión final del estudio, donde dice: «atendiendo a los criterios de rentabilidad financiera y socioeconómica […] no es rentable el desarrollo de ninguna de las cuatro fases del tren de la costa» no es, en ningún caso, aceptable, porque no se basa en un tren de cercanías real y vertebrador del territorio sino en un tren de alta velocidad que haga de lanzadera del AVE desde Valencia y Alicante, que solo llegaría a los centros turísticos más importantes y dejaría de lado los intereses de las personas de las comarcas afectadas, lo que crearía un grave efecto túnel, y se centra únicamente en términos de rentabilidad económica y no de prestación de servicio público.

Además, cabe enmarcarlo en un contexto de infrafinan-ciación autonómica y de deuda histórica que se suma al incumplimiento del Plan de cercanías, firmado por el Consell y el gobierno central en 2010, con un presupuesto de 3.400 millones de euros, del que no se ha ejecutado ninguna obra.

PROPUESTA DE RESOLUCIÓN

Les Corts instan al Consell a que:

1. Exija al gobierno central que se presupueste el tren de la costa que debe unir el tramo desaparecido en 1974 entre Gandia y Dénia, y este con Alicante, como un verdadero tren

continua amb un tramvia cap al sud fins a arribar a la ciutat d’Alacant, fent d’aquest trajecte un viatge de més de tres hores.

L’últim estudi publicat pel ministeri sobre el tren de la costa, que uniria el tram Gandia-Dénia i Dénia-Alacant, l’ha elaborat TRN Ingeniería, una empresa acostumada a fer estudis de trens de llarga distància i d’alta velocitat.

És per això que l’estudi projecta un tren d’altes prestacions i alta velocitat que, entre les estacions de Gandia i Alacant, sols preveu tres parades (Oliva, Dénia i Benidorm) contravenint totes les reivindicacions que, des de tots els sectors de la societat de les quatre comarques implicades (la Safor, la Marina Alta, la Marina Baixa i l’Alacantí), s’han anat reclamant històricament, és a dir, un tren de rodalia que servesca de transport eficient entre els diferents pobles de les quatre comarques i que servesca per a unir-les a les dues grans ciutats valencianes.

A més, cal dir que la zona sobre la qual es projecta el tren de la costa és una de les més densament poblades i amb més atractiu turístic del País Valencià, cosa que ja fa d’aquest territori un dels més idonis per a dotar-lo d’un tren de rodalia que realment vertebre el territori i facilite a la seua ciutada-nia i al turisme uns temps de viatge competitius.

L’alternativa a l’ús del tren per a totes les persones de les dues Marines i la Safor és l’Autopista AP-7 de pagament o l’N-332 que travessa alguns dels trams amb més concentra-ció d’accidents.

Les reclamacions històriques sobre el tren de la costa es basen en la dotació d’un tren de rodalia que efectue unes quantes parades en cada comarca perquè connecte els respectius pobles entre si i les dues capitals, i per això, la solució donada per l’estudi no és, en cap de les variants, satisfactòria i la conclusió final de l’estudi, on diu: «atesos els criteris de rendibilitat financera i socioeconòmica […] no és rendible el desenvolupament de cap de les quatre fases del tren de la costa» no és, en cap cas, acceptable, perquè no es basa en un tren de rodalia real i vertebrador del territori sinó en un tren d’alta velocitat que faça de llançadora de l’AVE des de València i Alacant, que sols arribaria als centres turístics més importants i deixaria de banda els interessos de les persones de les comarques afectades, la qual cosa crearia un greu efecte túnel, i se centra únicament en termes de rendibilitat econòmica i no de prestació de servei públic.

A més, cal emmarcar-ho en un context d’infrafinançament autonòmic i de deute històric que se suma a l’incompliment del Pla de rodalies, signat pel Consell i el govern central el 2010, amb un pressupost de 3.400 milions d’euros, del qual no s’ha executat cap obra.

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

Les Corts insten el Consell que:

1. Exigesca al govern central que es pressuposte el tren de la costa que ha d’unir el tram desaparegut el 1974 entre Gandia i Dénia, i aquest amb Alacant, com a un veritable tren

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13820

de cercanías, con diversas paradas en cada comarca que sirva de transporte intracomarcal e intercomarcal eficiente, y no un tren de alta velocidad solo para los destinos más turísticos.

2. El gobierno central se comprometa a licitarlo durante el 2016-2017.

Les Corts, 27 de julio de 2016 Josep Ramon Nadal Sendra

Fran Ferri Fayos

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la liquidación de las empresas públicas municipales deficitarias, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 31.728)


Manuel Mata Gómez, síndico del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presenta la siguiente Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la liquida-ción de las empresas públicas municipales deficitarias:


En las últimas fechas el Ministerio de Hacienda ha solicitado por escrito a diversos ayuntamientos de la Comunitat Valenciana el cierre de las empresas públicas deficitarias en virtud de la Ley de racionalización y sostenibilidad de la administración local.

En dichas cartas se requiere a los consistorios que, en el plazo de quince días, remitan al ministerio la información sobre la liquidación de estas empresas. En caso contrario, indican que la administración central dará publicidad a ese incumplimiento y aplicará medidas «sin perjuicio de la responsabilidad personal que corresponda y la exigencia de las responsabilidades que puedan corresponder, en aplicación de la ley de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno».

No se puede obviar que esta solicitud se fundamenta en una norma recurrida al Tribunal Constitucional, y sobre la que ya pesan sentencias del mismo, en las cuales parte de sus disposiciones han quedado anuladas por incurrir en vicios de constitucionalidad.

Más allá de los aspectos jurídicos competenciales, la realidad evidencia que muchas de las empresas a las que afectaría dicha medida son prestadoras de servicios esenciales en el municipio, y no pueden ser por tanto evaluables bajo la óptica del beneficio empresarial sino de la eficiencia y la eficacia en la prestación de los mismos, hecho que tiene que llevarnos a descartar la deriva miope que puede conducir al sector público a externalizar unos servicios que no pueden ser prestados desde la óptica de la gestión privada.

Por otra parte, no podemos obviar que dichas empresas tienen un impacto directo en el empleo de dichos municipios y su liquidación podría afectar a numerosos puestos de trabajo.

de rodalia, amb unes quantes parades a cada comarca que servesca de transport intracomarcal i intercomarcal eficient, i no un tren d’alta velocitat només per a les destinacions més turístiques.

2. El govern central es comprometa a licitar-lo durant el 2016-2017.

Les Corts, 27 de juliol de 2016 Josep Ramon Nadal Sendra

Fran Ferri Fayos

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la liquidació de les empreses públiques municipals deficitàries, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 31.728)


Manuel Mata Gómez, síndic del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 160 i següents del Reglament de les Corts, presenta la següent Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la liquidació de les empreses públiques municipals deficitàries:


Darrerament, el Ministeri d’Hisenda ha sol·licitat per escrit a alguns ajuntaments de la Comunitat Valenciana el tancament de les empreses públiques deficitàries en virtut de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local.

En aquestes cartes es requereix als consistoris que, en el termini de quinze dies, trameten al ministeri la informació sobre la liquidació d’aquestes empreses. En cas contrari, indiquen que l’administració central donarà publicitat a aquest incompliment i aplicarà mesures «sense perjudici de la responsabilitat personal que hi corresponga i l’exigència de les responsabilitats que hi puguen correspondre, en aplicació de la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern».

No es pot obviar que aquesta sol·licitud es fonamenta en una norma recorreguda al Tribunal Constitucional, i sobre la qual ja pesen sentències d’aquest, en les quals part de les disposicions han quedat anul·lades per incórrer en vicis de constitucionalitat.

Més enllà dels aspectes jurídics competencials, la realitat evidencia que moltes de les empreses a què afectaria aquesta mesura són prestadores de serveis essencials en el municipi, i no poden ser per tant avaluables sota l’òptica del benefici empresarial sinó de l’eficiència i l’eficàcia en la prestació d’aquests, fet que ha dur-nos a descartar la deriva miop que pot conduir el sector públic a externalitzar uns serveis que no poden ser prestats des de l’òptica de la gestió privada.

D’altra banda, no podem obviar que aquestes empreses tenen un impacte directe en l’ocupació d’aquests municipis i la liquidació podria afectar nombrosos llocs de treball.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13821

Estas vicisitudes hacen que la decisión de la liquidación de forma precipitada y sin realizar un estudio de impacto, ni guardando la pausa necesaria en la aplicación de una norma actualmente controvertida constitucionalmente, puede causar un daño de difícil reparación en el futuro.

Por todo lo expuesto, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:


Les Corts instan al Consell de la Generalitat a que a su vez se dirija al Gobierno de España para:

1. Solicitar la rectificación y paralización de la solicitud de liquidación de las empresas públicas municipales deficitarias, en tanto no se aclaren las dudas de constitucionalidad planteadas ante el tribunal competente para juzgarlas.

2. Solicitar la rectificación y paralización de la solicitud de liquidación de las empresas públicas municipales deficitarias, para realizar un estudio de su funcionamiento que recoja como mínimo el contenido de los servicios prestados, la condición de esencialidad de los mismos, el número de empleados de dichas sociedades, así como el posible impacto de su cierre.

Palau de les Corts, 2 de agosto Manuel Mata Gómez

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el cierre de la línea 9 en su tramo de Calp a Dénia, presentada por el Grupo Parlamentario Popular (RE número 31.745)


Alfredo Castelló Sáez, Elisa Díaz González y Vicente Betoret Coll, diputados y portavoz adjunto, respectivamente, del Grupo Parlamentario Popular, al amparo de los artículos 160 y 161 del Reglamento de Les Corts, tienen el honor de presentar la siguiente Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre el cierre de la línea 9 en su tramo de Calp a Dénia:


En pleno verano, la Marina Alta se ha quedado por primera vez en más de un siglo sin ningún tipo de comunicación por tren. La interrupción de este tráfico se produce en plena temporada turística, cuando más demanda tiene la línea. Así, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana ha decidido paralizar los viajes del TRAM de la línea 9 que unían Dénia con Calp hasta que finalice la renovación de las vías así como la instalación del bloqueo automático de los trenes.

Es, evidentemente, un desastre histórico en materia de transportes. Por primera vez desde la inauguración de la línea entre Dénia y Carcaixent en 1884, la comarca se ha quedado sin ningún tipo de comunicación ferroviaria. A esta línea, que luego fue cerrada en 1974, se unió en 1915 la conexión entre Dénia y Alicante, que es precisamente la que se ha clausurado ahora de forma provisional.

Aquestes vicissituds fan que la decisió de la liquidació de forma precipitada i sense fer un estudi d’impacte, ni guardant la pausa necessària en l’aplicació d’una norma actualment controvertida constitucionalment, pot causar un dany de difícil reparació en el futur.

Per tot això, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:


Les Corts insten el Consell de la Generalitat que al seu torn es dirigesca al Govern d’Espanya per:

1. Sol·licitar la rectificació i la paralització de la sol·licitud de liquidació de les empreses públiques municipals deficitàries, fins que no s’aclaresquen els dubtes de constitucionalitat plantejats davant del tribunal competent per a jutjar-les.

2. Sol·licitar la rectificació i la paralització de la sol·licitud de liquidació de les empreses públiques municipals deficitàries, per fer un estudi del funcionament que reculla com a mínim el contingut dels serveis prestats, la condició d’essencialitat d’aquests, el nombre d’empleats d’aquestes societats i el possible impacte del tancament.

Palau de les Corts, 2 d’agost Manuel Mata Gómez

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el tancament de la línia 9 al tram de Calp a Dénia, presentada pel Grup Parlamentari Popular (RE número 31.745)


Alfredo Castelló Sáez, Elisa Díaz González i Vicente Betoret Coll, diputats i portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Popular, a l’empara dels articles 160 i 161 del Reglament de les Corts, tenen l’honor de presentar la següent Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre el tancament de la línia 9 al tram de Calp a Dénia:


En ple estiu, la Marina Alta s’ha quedat per primera vegada en més d’un segle sense cap tipus de comunicació per tren. La interrupció d’aquest trànsit es produeix en plena temporada turística, quan més demanda té la línia. Així, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana ha decidit paralitzar els viatges del TRAM de la línia 9 que unien Dénia amb Calp fins que acabe la renovació de les vies i la instal·lació del bloqueig automàtic dels trens.

És, evidentment, un desastre històric en matèria de transports. Per primera vegada des de la inauguració de la línia entre Dénia i Carcaixent el 1884, la comarca s’ha quedat sense cap tipus de comunicació ferroviària. A aquesta línia, que després va ser tancada el 1974, es va unir el 1915 la connexió entre Dénia i Alacant, que és precisament la que s’ha clausurat ara de forma provisional.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13822

El gerente de FGV, Ángel García de la Bandera, dijo que era hasta que se realizasen las obras de modernización y acondicionamiento que tiene pendientes la empresa pública con el fin de alcanzar «los máximos estándares de calidad y modernización». De este modo, pueden pasar meses e incluso años hasta que vuelva a haber TRAM de Calp a Dénia.

La decisión no supone solo un trastorno grave para los turistas sino también y muy especialmente para los vecinos y trabajadores tanto de la Marina Alta como de la Marina Baixa, que utilizaban habitualmente este servicio de transporte para llegar a su puesto laboral. A esto hay que añadir que la frecuencia del servicio se había reducido, en lugar de cada hora, salía cada hora y quince minutos, suponiendo una reducción de cuatro viajes al día, ya que, de 16 que había, se pasa a 12 viajes diarios. La Conselleria de Obras Públicas, hasta ahora, sólo ha licitado —lo hizo a mediados de junio— la renovación de vía entre Calp y Dénia por un importe de 4,8 millones, que incluye actuaciones en desvíos, andenes y edificios. Y posteriormente a la paralización de la L9, se anuncian 14 millones de euros para el tramo de Calp a Teulada, que será lo que se presupuestará en 2017. También asegura la consellera, Maria José Salvador, que en octubre se iniciará la instalación del sistema de seguridad en dicho tramo.

Por todo lo anterior expuesto, el Grupo Parlamentario Popular presenta la siguiente:


1. Les Corts instan al Consell a iniciar de manera inmediata y en el menor tiempo posible las obras de modernización y acondicionamiento que tiene pendientes FGV en la L9, en el tramo de Calp a Dénia, y que posibiliten su reapertura en un breve periodo de tiempo.

2. Les Corts instan al Consell a aumentar las frecuencias de la L9 a una hora, tal y como estaba establecido antes, para reducir el gran perjuicio que produce la paralización de la L9 en el tramo de Calp a Dénia.

3. Que, del grado de cumplimiento de esta resolución, se dé cuenta a Les Corts en el plazo de dos meses.

Palau dels Borja, 3 de agosto de 2016 Alfredo Castelló Sáez

Elisa Díaz González Vicente Betoret Coll

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre la mejora del sistema sociosanitario y la atención a pacientes crónicos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 32.046)


Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa y Ana Barceló Chico, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 161 del Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre mejora del sistema sociosanitario y atención a pacientes crónicos:

El gerent d’FGV, Ángel García de la Bandera, va dir que era fins que es feren les obres de modernització i condiciona-ment que té pendents l’empresa pública a fi d’assolir «els màxims estàndards de qualitat i modernització». D’aquesta manera, poden passar mesos i fins i tot anys fins que torne a haver-hi TRAM de Calp a Dénia.

La decisió no representa només un trastorn greu per als turistes sinó també i molt especialment per als veïns i els treballadors tant de la Marina Alta com de la Marina Baixa, que utilitzaven habitualment aquest servei de transport per a arribar al seu lloc laboral. A això cal afegir que la freqüència del servei s’havia reduït, en compte de cada hora, eixia cada hora i quinze minuts, la qual cosa comporta una reducció de quatre viatges al dia, ja que, de 16 que n’hi havia, es passa a 12 viatges diaris. La Conselleria d’Obres Públiques, fins ara, només ha licitat —ho va fer a mitjan juny— la renovació de via entre Calp i Dénia per un import de 4,8 milions, que inclou actuacions en desviacions, andanes i edificis. I posteriorment a la paralització de l’L9, s’anuncien 14 milions d’euros per al tram de Calp a Teulada, que serà el que es pressupostarà el 2017. També assegura la consellera, Maria José Salvador, que a l’octubre s’iniciarà la instal·lació del sistema de seguretat en aquest tram.

Per tot això, el Grup Parlamentari Popular presenta la següent:


1. Les Corts insten el Consell a iniciar de manera immediata i en el mínim de temps possible les obres de modernització i condicionament que té pendents FGV a l’L9, en el tram de Calp a Dénia, i que en possibiliten la reobertura en un breu període de temps.

2. Les Corts insten el Consell a augmentar les freqüències de l’L9 a una hora, tal com estava establert abans, per a reduir el gran perjudici que provoca la paralització de l’L9 en el tram de Calp a Dénia.

3. Que, del grau de compliment d’aquesta resolució, se’n done compte a les Corts en el termini de dos mesos.

Palau dels Borja, 3 d’agost de 2016 Alfredo Castelló Sáez

Elisa Díaz González Vicente Betoret Coll

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre la millora del sistema sociosanitari i l’atenció a pacients crònics, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 32.046)


Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa i Ana Barceló Chico, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 161 del Reglament de les Corts, presenten la següent Proposició no de llei de tramita-ció especial d’urgència sobre millora del sistema sociosanitari i atenció a pacients crònics:

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13823


Uno de los retos a los que se enfrenta nuestra sociedad y el sistema sanitario es el del envejecimiento y, por tanto, la cronicidad de muchas enfermedades.

Las mejoras de las condiciones de vida y del sistema sanita-rio, entre otras razones, están llevando a un incremento de la esperanza de vida, y eso conlleva un aumento de las personas con enfermedades crónicas, con pluripatologías, unido en muchas ocasiones a problemas de diversidad funcional y de dependencia. Todo ello, evidentemente, nos debe llevar a una serie de retos a afrontar, para asumirlos de una manera más eficaz, eficiente y equitativa. Sin duda, debe llevarnos a una reorientación en la atención sanitaria hacia la cronicidad y eso supondrá, entre otras cosas, equipos multidisciplinarios que tengan una visión integral de los problemas centrada en las personas.

Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:


Les Corts instan al Consell, a través de la conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública, a:

1. Propiciar un sistema sociosanitario que funcione conjunta y coordinadamente para posibilitar la continuidad asisten-cial. Para ello se elaborarán planes estratégicos oportunos y se dotarán presupuestariamente.

2. Abordar y priorizar la atención de pacientes crónicos y promover la atención primaria como eje de la atención a las personas con enfermedades crónicas, mediante unidades básicas formadas por profesionales de la medicina, de la enfermería y el trabajo social sanitario.

3. Potenciar perfiles profesionales tales como geriatras, médicos de familia, internistas, rehabilitadores, enfermeros y enfermeras y trabajadores sociales sanitarios y formarlos adecuadamente.

4. Potenciar equipos multidisciplinarios conocedores de la metodología de la gestión de casos, para poder ofrecer al paciente una atención integral y centrada en la persona. Se establecerán las competencias y responsabilidades de los profesionales.

5. Potenciar planes de autocuidados, promoviendo la forma-ción y capacitación de los pacientes, familiares y cuidadores, así como la implicación de las asociaciones de pacientes.

6. Potenciar la atención domiciliaria mediante el desarrollo de un proceso de atención sociosanitaria integrado.

7. Aprovechar las nuevas tecnologías tanto para el control y seguimiento del paciente, como para compartir la infor-mación entre los diferentes ámbitos asistenciales (primaria, especializada y servicios sociales).

8. Potenciar la figura del profesional gestor de casos.

9. Reorientar la atención hospitalaria potenciando unidades de media-larga estancia y atención a crónicos.


Un dels reptes a què s’enfronta la nostra societat i el sistema sanitari és el de l’envelliment i, per tant, la cronicitat de moltes malalties.

Les millores de les condicions de vida i del sistema sanitari, entre altres raons, estan portant a un increment de l’esperança de vida, i això comporta un augment de les persones amb malalties cròniques, amb pluripatologies, unit moltes vegades a problemes de diversitat funcional i de dependència. Tot això, evidentment, ens ha de portar a una sèrie de reptes a afrontar, per a assumir-los d’una manera més eficaç, eficient i equitativa. Sens dubte, ha de portar-nos a una reorientació en l’atenció sanitària cap a la cronicitat i això comportarà, entre altres coses, equips multidisciplinaris que tinguen una visió integral dels problemes centrada en les persones.



Les Corts insten el Consell, a través de la conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, a:

1. Propiciar un sistema sociosanitari que funcione conjun-tament i coordinadament per a possibilitar la continuïtat assistencial. Per a això s’elaboraran plans estratègics oportuns i es dotaran pressupostàriament.

2. Abordar i prioritzar l’atenció de pacients crònics i promoure l’atenció primària com a eix de l’atenció a les persones amb malalties cròniques, mitjançant unitats bàsiques formades per professionals de la medicina, de la infermeria i el treball social sanitari.

3. Potenciar perfils professionals com ara geriatres, metges de família, internistes, rehabilitadors, infermers i infermeres i treballadors socials sanitaris i formar-los adequadament.

4. Potenciar equips multidisciplinaris coneixedors de la metodologia de la gestió de casos, per poder oferir al pacient una atenció integral i centrada en la persona. S’establiran les competències i responsabilitats dels professionals.

5. Potenciar plans d’autocures, promovent la formació i la capacitació dels pacients, dels familiars i dels cuidadors, com també la implicació de les associacions de pacients.

6. Potenciar l’atenció domiciliària mitjançant el desenvolupa-ment d’un procés d’atenció sociosanitària integrat.

7. Aprofitar les noves tecnologies tant per al control i el seguiment del pacient, com per a compartir la informació entre els diferents àmbits assistencials (primària, especialitzada i serveis socials).

8. Potenciar la figura del professional gestor de casos.

9. Reorientar l’atenció hospitalària potenciant unitats de mitjana-llarga estada i atenció a crònics.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13824

10. Poner en marcha planes de urgencias en atención sociosanitaria las 24 horas al día, creando dispositivos de equipos básicos (médicos y médicas, enfermeros y enferme-ras y trabajadores y trabajadoras sociales).

11. Utilizar ordenadamente las residencias de la tercera edad y establecer un sistema ágil de coordinación eficaz y fluida entre el sistema sanitario y el sistema social.

12. La conselleria dará cuenta a estas Corts, en un plazo de seis meses, del cumplimiento de la presente resolución.

Palau de Les Corts, 23 de agosto de 2016 Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa

Ana Barceló Chico

Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre las inversiones para el mantenimiento y la conservación de carreteras, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 32.049)


Sandra Martín Pérez y Ana Barceló Chico, diputada y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con los artículos 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente Proposición no de ley de tramitación especial de urgencia sobre inversio-nes para mantenimiento y conservación de carreteras:


La Comunitat Valenciana tiene una red de carreteras de 14.000 kilómetros, correspondiendo al Estado la conservación del 20% de ellas. El 70% del tráfico rodado en las carreteras de la Comunitat Valenciana se realiza por carreteras del Estado, motivo por el cual la conservación de las mismas es un elemento capital para nuestra comunidad.

A esto debe sumarse que la intensidad media diaria de circulación por estas carreteras supera la media nacional, situándose en cifras que prácticamente duplican el tráfico medio. De este modo la intensidad media diaria en la Comunitat Valenciana alcanza los 21.868 vehículos al día, frente a los 12.318 coches diarios de media estatal, conforme datos de la Dirección General de Tráfico.

La siniestralidad del pasado 2015 nos arroja unas cifras estremecedoras, ya que un total de 97 personas murieron en 2015 en distintos accidentes de tráfico en la Comunitat Valenciana.

Todos estos datos nos sitúan en el cuarto puesto de la siniestralidad en carreteras del pasado año, tras Cataluña, Andalucía y Castilla-León, y a pesar de ello la inversión realizada por el Ministerio de Fomento sigue sin correspon-derse con la realidad de las cifras aportadas.

En lo que llevamos de 2016 han fallecido en las carreteras de nuestra comunidad 67 personas, significando ello un aumento en 14 víctimas mortales más que en el mismo periodo del año pasado, con lo que la región está liderando el aumento de la siniestralidad junto con Andalucía, Galicia

10. Posar en marxa plans d’urgències en atenció sociosani-tària les 24 hores al dia, creant dispositius d’equips bàsics (metges i metgesses, infermers i infermeres i treballadors i treballadores socials).

11. Utilitzar ordenadament les residències de la tercera edat i establir un sistema àgil de coordinació eficaç i fluida entre el sistema sanitari i el sistema social.

12. La conselleria donarà compte a aquestes Corts, en un termini de sis mesos, del compliment d’aquesta resolució.

Palau de les Corts, 23 d’agost de 2016 Juan Ignacio Subías Ruiz de Villa

Ana Barceló Chico

Proposició no de llei de tramitació especial d’urgència sobre les inversions per al manteniment i la conservació de carreteres, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 32.049)


Sandra Martín Pérez i Ana Barceló Chico, diputada i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb els articles 160 i següents del Reglament de les Corts, presenten la següent Proposició no de llei de tramita-ció especial d’urgència sobre inversions per a manteniment i conservació de carreteres:


La Comunitat Valenciana té una xarxa de carreteres de 14.000 quilòmetres i correspon a l’Estat la conservació del 20% d’aquestes. El 70% del trànsit rodat a les carreteres de la Comunitat Valenciana es fa per carreteres de l’Estat, motiu pel qual conservar-les és un element capital per a la nostra comunitat.

A això cal sumar-hi que la intensitat mitjana diària de circulació per aquestes carreteres supera la mitjana nacional i se situa en xifres que pràcticament dupliquen el trànsit mitjà. D’aquesta manera la intensitat mitjana diària a la Comunitat Valenciana arriba als 21.868 vehicles al dia, davant els 12.318 cotxes diaris de mitjana estatal, d’acord amb dades de la Direcció General de Trànsit.

La sinistralitat del passat 2015 presenta unes xifres estre-midores, ja que un total de 97 persones van morir el 2015 en diferents accidents de trànsit a la Comunitat Valenciana.

Totes aquestes dades ens situen en el quart lloc de la sinistralitat en carreteres de l’any passat, darrere de Catalunya, Andalusia i Castella-Lleó, i a pesar d’això la inversió realitzada pel Ministeri de Foment continua sense correspondre’s amb la realitat de les xifres aportades.

En el que portem de 2016 han mort a les carreteres de la nostra comunitat 67 persones, la qual cosa significa un augment en 14 víctimes mortals més que en el mateix període de l’any passat. Amb això, la regió està liderant l’augment de la sinistralitat juntament amb Andalusia, Galícia

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13825

y Murcia, siendo, sin embargo, las dos primeras regiones las que están acaparando la mayoría de inversiones estatales.

Esta trágica realidad choca con la escasa inversión vial realizada. En la actualidad el Ministerio de Fomento ha adjudicado obras de conservación de carreteras por valor de 78 millones en toda España, mientras que para la Comunitat Valencia solo se destinan 384.000 euros.

Es una realidad que el déficit inversor en mantenimiento de carreteras está directamente relacionado con la siniestrali-dad vial. Asimismo, el coste de reparación y mantenimiento de dichas infraestructuras crece exponencialmente conforme se posterga su realización en el tiempo.

Ante esta situación de carencia de inversiones adecuadas y proporcionales en el mantenimiento de nuestras carreteras, entendemos que la seguridad vial en la Comunitat Valenciana se ve comprometida.

Por todo ello, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente:


Les Corts instan al Consell a que solicite al gobierno de España que los presupuestos generales del Estado para 2017 reflejen un aumento de la inversión destinada al mantenimiento y conservación de las carreteras estatales de la Comunitat Valenciana, que sea proporcional a los datos de siniestralidad existentes, la intensidad media de circulación diaria de circulación y a los requisitos de seguridad vial exigibles.

Palau de les Corts, 23 de agosto de 2016 Sandra Martín Pérez

Ana Barceló Chico


La Mesa de les Corts, en la reunión del 6 de septiembre de 2016, oída la Junta de Síndics y de conformidad con los artículos 160 y 161 punts 1 y 3 del RC, ha acordado remitir las proposiciones no de ley que seguidamente se especifican a las siguientes comisiones:

Comisión de Asuntos Europeos

– Proposición no de ley sobre la transposición completa e inmediata de todas las directivas europeas en cuanto a la eficiencia energética, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 30.911)

Comisión de Políticas de Igualdad de Género y del Colectivo LGTBI

– Proposición no de ley sobre la mujer y el deporte ciclista, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.992)

i Múrcia. No obstant això, són les dues primeres regions les que estan acaparant la majoria d’inversions estatals.

Aquesta tràgica realitat xoca amb l’escassa inversió viària feta. En l’actualitat el Ministeri de Foment ha adjudicat obres de conservació de carreteres per valor de 78 milions a tot Espanya, mentre que per a la Comunitat València només es destinen 384.000 euros.

És una realitat que el dèficit inversor en manteniment de carreteres està directament relacionat amb la sinistralitat viària. Així mateix, el cost de reparació i manteniment d’aquestes infraestructures creix exponencialment a mesura que se’n posterga la realització en el temps.

Davant d’aquesta situació de manca d’inversions adequades i proporcionals en el manteniment de les nostres carreteres, entenem que la seguretat viària a la Comunitat Valenciana es veu compromesa.



Les Corts insten el Consell que sol·licite al govern d’Espanya que els pressuposts generals de l’Estat per a 2017 reflectes-quen un augment de la inversió destinada al manteniment i la conservació de les carreteres estatals de la Comunitat Valenciana, que siga proporcional a les dades de sinistralitat existents, la intensitat mitjana de circulació diària de circulació i als requisits de seguretat viària exigibles.

Palau de les Corts, 23 d’agost de 2016 Sandra Martín Pérez

Ana Barceló Chico


La Mesa de les Corts, en la reunió de 6 de setembre de 2016, oïda la Junta de Síndics, i de conformitat amb els articles 160 i 161 punts 1 i 3 del RC, ha acordat trametre les proposicions no de llei que tot seguit s’especifiquen a les comissions següents:

Comissió d’Afers Europeus

Proposició no de llei sobre la transposició completa i imme-diata de totes les directives europees quant a l’eficiència energètica, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 30.911)

Comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI

– Proposició no de llei sobre la dona i l’esport ciclista, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.992)

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13826

Comisión de Sanidad y Consumo

– Proposición no de ley sobre la integración del Hospital Provincial de Castellón en la red de hospitales públicos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.993)

Para dar cumplimiento a lo dispuesto en el artículo 95.1 del RC, se ordena la publicación en el Butlletí Oficial de les Corts de estas proposiciones no de ley y, al mismo tiempo, se recuerda a los grupos parlamentarios que pueden presentar enmiendas hasta seis horas antes del comienzo de la reunión de la comision en que deban debatirse, cuya fecha se comunicará oportunamente.



Proposición no de ley sobre la transposición completa e inmediata de todas las directivas europeas en cuanto a la eficiencia energética, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís (RE número 30.911)


Teresa García Muñoz y Fran Ferri i Fayos, diputada y portavoz del Grupo Parlamentario Compromís, al amparo de lo dispuesto en los artículos 160 siguientes del Reglamento de Les Corts, presentan la siguiente proposición no de ley, de tramitación ordinaria:


Desde los años 70, el consumo de energía mundial se ha más que duplicado, siendo una de las causas del incremento de las emisiones de los gases de efecto invernadero causantes del cambio climático. Paralelamente ha aumentado el gasto en las regiones importadoras de energía, en el caso de la Unión Europea las importaciones de petróleo, gas y carbón suponen un gasto de unos 406.000 millones de euros el año. En el caso del Estado español, el gasto es de 45.000 millones de euros, un 6 % del PIB, y en el País Valencia alrededor de 10.000 millones de euros, un 10 % del PIB. La dependencia nos cuesta bastante más a valencianos y españoles que al resto de la UE.

Además del coste que supone para los estados miembros, la dependencia energética de Europa se prevé que aumentará hasta el 80 % el año 2035 en un contexto internacional energético incierto. Por todo esto, la Unión Europea decidió fijar como objetivo para el año 2020 la reducción del 20 % del consumo energético. No obstante, todo apunta a que estos objetivos de reducción del consumo energético no se cumplirán. Para tratar de reforzar el objetivo de ahorro para el 2020 e incluso introducir nuevas mejoras, en octubre del 2012 el Parlamento Europeo aprobó la Directiva 2012/27/UE, relativa a la eficiencia energética.

Comissió de Sanitat i Consum

– Proposició no de llei sobre la integració de l’Hospital Provincial de Castelló en la xarxa d’hospitals públics, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.993)

Per tal d’acomplir el que hi ha disposat en l’article 95.1 del RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts d’aquestes proposicions no de llei i, alhora, es recorda als grups parlamentaris que hi poden presentar esmenes fins sis hores abans del començament de la reunió de la comissió en què haja de debatre’s, la data de la qual es comunicarà oportunament.



Proposició no de llei sobre la transposició completa i immediata de totes les directives europees quant a l’eficiència energètica, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 30.911)


Teresa García Muñoz i Fran Ferri i Fayos, diputada i portaveu del Grup Parlamentari Compromís, a l’empara del que disposen els articles 160 següents del Reglament de les Corts, presenten la proposició no de llei següent, de tramitació ordinària:


Des dels anys 70, el consum d’energia mundial s’ha més que duplicat, sent una de les causes de l’increment de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle causants del canvi climàtic. Paral·lelament ha augmentat la despesa en les regions importadores d’energia, en el cas de la Unió Europea les importacions de petroli, gas i carbó suposen una despesa d’uns 406.000 milions d’euros l’any. En el cas de l’Estat espan-yol, la despesa és de 45.000 milions d’euros, un 6 % del PIB, i al País València al voltant de 10.000 milions d’euros, un 10 % del PIB. La dependència ens costa bastant més a valencians i espanyols que a la resta de la UE.

A més del cost que suposa per als estats membres, la dependència energètica d’Europa es preveu que augmentarà fins al 80 % l’any 2035 en un context internacional energètic incert. Per tot açò, la Unió Europea va decidir fixar com a objectiu per a l’any 2020 la reducció del 20 % del consum energètic. No obstant açò, tot apunta que aquests objectius de reducció del consum energètic no es compliran. Per a tractar de reforçar l’objectiu d’estalvi per al 2020 i fins i tot introduir noves millores, a l’octubre del 2012 el Parlament Europeu va aprovar la Directiva 2012/27/UE, relativa a l’eficiència energètica.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13827

Los estados miembros tienen la obligación de trasladar al ordenamiento jurídico español las directivas que se aprueban en la UE, no obstante en el caso español las últimas directivas con relación a la eficiencia energética no se han trasladado correctamente.

Con relación a la Directiva 2002191/CE relativa a la eficien-cia energética de edificios (derogada posteriormente por la Directiva 2010/31/UE), el Estado español fue condenado por el Tribunal de Justicia Europeo el 16 de enero de 2014 por no realizar la transposición de manera completa y dentro del plazo establecido.

Respecto a la Directiva 2010/31/UE relativa a la eficiencia energética de los edificios, su transposición establece que se puedan certificar energéticamente los edificios nuevos y existentes y también capacita a cada comunidad autónoma para que legisle sobre cómo realizar su registro de certificado de eficiencia energética y su control externo, es decir, quien puede realizar las inspecciones de eficiencia energética y de qué forma. Sin embargo, el año 2014, la Comisión Nacional de los Mercados y de la Competencia (CNMC) emitió un informe en el que destacaba la problemática de la acredi-tación de los auditores energéticos. Es necesario formar a los auditores en materia de eficiencia energética, ya que actualmente el reglamento no establece ninguna formación específica, por lo que no existe una percepción clara de que haya un buen control de la calidad de las certificaciones que se otorgan.

En junio de 2014 finalizó el plazo para que los estados miembros de la UE hubieran llevado a cabo la transposición completa de la Directiva 2012127/UE, y una vez más el Estado español ha destacado por el incumplimiento. En consecuencia, la Comisión Europea ha advertido del incum-plimiento y ha amenazado al estado español con interponer una nueva demanda ante el Tribunal Europeo de Justicia.

Después de dos años de advertencias, el gobierno español ha aprobado el Real decreto 56/2016, de 12 de febrero, por el que se traslada la Directiva 2012/27/UE. No obstante, se trata de nuevo de una transposición parcial e incompleta de la directiva. Para evitar una nueva demanda por parte del Tribunal de Justicia de la Unión Europea se ha redactado de forma presurosa este real decreto, se establece la obligación de llevar a cabo una auditoría energética en las empresas que ocupan por lo menos a 250 personas, y que sobrepasan los 50 millones de euros en su volumen de negocio. Este decreto se limita a organizar las auditorías energéticas, dejando sin abordar temas fundamentales del contenido de la Directiva. Además, el tejido empresarial valenciano está conformado mayoritariamente por pymes que no pasan de 50 trabajado-res por eso sería conveniente una legislación más ambiciosa con auditorías en centros de trabajo o centros de actividad que es en realidad sobre las instalaciones donde se actúa y con incentivos para las pymes.

Más allá de nuestros compromisos con la Unión Europea, debemos comprender que la adopción de medidas de eficiencia energética implica un compromiso con el medio ambiente y con el desarrollo económico sostenible de nuestra sociedad. Se trata además de una oportunidad económica porque la aplicación de este tipo de medidas generaria empleo estable, supondría un ahorro para la administración pública y las empresas y reduciría nuestra dependencia energética

Els estats membres tenen l’obligació de traslladar a l’ordenament jurídic espanyol les directives que s’aproven en la UE, no obstant açò en el cas espanyol les últimes directives amb relació a l’eficiència energètica no s’han traslladat correctament.

Amb relació a la Directiva 2002191/CE relativa a l’eficiència energètica d’edificis (derogada posteriorment per la Directiva 2010/31/UE), l’Estat espanyol va ser condemnat pel Tribunal de Justícia Europeu el 16 de gener de 2014 per no realitzar la transposició de manera completa i dins el termini establert.

En allò que concerneix la Directiva 2010/31/UE relativa a l’eficiència energètica dels edificis, la seua transposició estableix que es puguen certificar energèticament els edificis nous i existents i també capacita cada comunitat autònoma perquè legisle sobre com realitzar el seu registre de certificat d’eficiència energètica i el seu control extern, és a dir, qui pot realitzar les inspeccions d’eficiència energètica i de quina forma. Tanmateix, l’any 2014, la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) va emetre un informe en el qual destacava la problemàtica de l’acreditació dels auditors energètics. És necessari formar els auditors en matèria d’eficiència energètica, ja que actualment el regla-ment no estableix cap formació específica, per la qual cosa no existeix una percepció clara que hi haja un bon control de la qualitat de les certificacions que s’atorguen.

Al juny de 2014 va finalitzar el termini perquè els estats membres de la UE hagueren dut a terme la transposició completa de la Directiva 2012127/UE, i una vegada més l’Estat espanyol ha destacat per l’incompliment. En conse-qüència, la Comissió Europea ha advertit de l’incompliment i ha amenaçat l’estat espanyol amb interposar una nova demanda davant el Tribunal Europeu de Justícia.

Després de dos anys d’advertiments, el govern espanyol ha aprovat el Reial decret 56/2016, de 12 de febrer, pel qual es trasllada la Directiva 2012/27/UE. No obstant açò, es tracta de nou d’una transposició parcial i incompleta de la directiva. Per a evitar una nova demanda per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’ha redactat de forma apressada aquest reial decret, s’hi estableix l’obligació de dur a terme una auditoria energètica en les empreses que ocupen almenys 250 persones, i que sobrepassen els 50 milions d’euros en el seu volum de negoci. Aquest decret es limita a organitzar les auditories energètiques, deixant sense abordar temes fonamentals del contingut de la Directiva. A més, el teixit empresarial valencià està conformat majoritàriament per pimes que no passen de 50 treballadors per això seria convenient una legislació més ambiciosa amb auditories en centres de treball o centres d’activitat que és en realitat sobre les instal·lacions on s’actua i amb incentius per a les pimes.

Més enllà dels nostres compromisos amb la Unió Europea, hem de comprendre que l’adopció de mesures d’eficiència energètica implica un compromís amb el medi ambient i amb el desenvolupament econòmic sostenible de la nostra societat. Es tracta a més d’una oportunitat econòmica perquè l’aplicació d’aquest tipus de mesures generaria ocupació estable, suposaria un estalvi per a l’administració pública i les empreses i reduiria la nostra dependència energètica

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13828

asegurando el suministro al mismo tiempo. En el contexto actual aplicar este tipo de medidas es la mejor estrategia.

En esta línea, el Acuerdo del Botánico estableció la voluntad de crear un nuevo modelo productivo que esté basado en el impulso de una transición ecológica que ponga especial atención en la eficiencia energética.

El primer paso hacia este nuevo modelo productivo debemos darlo desde la administración pública, tanto en nuestra propia gestión con la introducción de las tecnologías más eficientes en los edificios y los sistemas de gestión públicos y el fomento de buenas prácticas como a través de incentivos para el sector privado.

Uno de los principales ámbitos en los que se puede incrementar la eficiencia energética es a través de las redes de calor y frío, integrando las energías renovables (geotérmica, solar térmica, etc.), los recursos locales (enfriamiento natural, calor o frío sobrante de la industria, producción combinada de calor y frío, etc.) y los sistemas de producción de alta eficiencia. Promoviendo e invirtiendo en tecnologías más eficientes para las redes de calor y frío se reduciría enormemente el gasto de energía y el impacto al medio ambiente. La Unión Europea propuso a los estados miembros que a partir del año 2014 se realizara una reforma anual de por lo menos el 3 % del parque inmobiliario que fuera propiedad de las administraciones centrales, y que se tuviera en cuenta en la adquisición de edificios, servicios y productos el elevado rendimiento en términos de eficiencia energética, ámbito en el que el sector público debe dar ejemplo.

Un segundo ámbito de acción está en los sistemas de depuración de agua. Las estaciones depuradoras de aguas son una parte fundamental en la gestión. Las depuradoras son las principales consumidoras de energía en este ciclo, ya que suponen el 65% del consumo, por lo que la incorporación de tecnologías orientadas a la eficiencia energética en este ámbito supondría un importante ahorro. Las instalaciones de tratamiento y depuración de aguas están experimen-tando una mejora de su eficiencia gracias a la innovación tecnológica. No obstante, las depuradoras pequeñas suelen carecer de sistemas de control de ventilación y su diseño está generalmente basado en la robustez mecánica, lo cual se traduce en un consumo de energía más elevado.

En cuanto al alumbrado público, recientes estudios del Comité Español de Iluminación han señalado que se está produciendo un aumento en el consumo por encima del permitido por la Unión Europea, y con la consiguiente presión sobre el erario público. En este ámbito la Conselleria de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo aprobó recientemente una resolución en colaboración con el Instituto Valenciano de Competitividad Empresarial (IVACE) por la que se convoca la concesión de instrumentos financieros para la ejecución de medidas de ahorro y eficiencia energética en los sistemas de alumbrado público exterior para los municipios de la Comunitat Valenciana. Es importante evaluar el impacto de esta medida y aplicar otras propuestas para continuar optimizando el gasto en el alumbrado público.

Algunas ciudades europeas han iniciado procesos de reducción del consumo energético y de los costes asociados. A través de medidas como la limitación de la iluminación nocturna de escaparates y en la incorporación de sensores de movimiento encontramos ciudades

assegurant el proveïment al mateix temps. En el context actual aplicar aquest tipus de mesures és la millor estratègia.

En aquesta línia, l’Acord del Botànic va establir la voluntat de crear un nou model productiu que estiga basat en l’impuls d’una transició ecològica que pose especial atenció en l’eficiència energètica.

El primer pas cap aquest nou model productiu hem de donar-ho des de l’administració pública, tant en la nostra pròpia gestió amb la introducció de les tecnologies més eficients en els edificis i els sistemes de gestió públics i el foment de bones pràctiques com a través d›incentius per al sector privat.

Un dels principals àmbits en els quals es pot incrementar l’eficiència energètica és a través de les xarxes de calor i fred, integrant les energies renovables (geotèrmica, solar tèrmica, etc.), els recursos locals (refredament natural, calor o fred sobrant de la indústria, producció combinada de calor i fred, etc.) i els sistemes de producció d’alta eficiència. Promovent i invertint en tecnologies més eficients per a les xarxes de calor i fred es reduiria enormement la despesa d’energia i l’impacte al medi ambient. La Unió Europea va proposar als estats membres que a partir de l’any 2014 es realitzara una reforma anual d’almenys el 3 % del parc immobiliari que fóra propietat de les administracions centrals, i que es tinguera en compte en l’adquisició d’edificis, serveis i productes l’elevat rendiment en termes d’eficiència energètica, àmbit en el qual el sector públic ha de donar exemple.

Un segon àmbit d’acció està en els sistemes de depuració d’aigua. Les estacions depuradores d’aigües són una part fonamental en la gestió. Les depuradores són les principals consumidores d’energia en aquest cicle, ja que suposen el 65% del consum, per la qual cosa la incorporació de tecnologies orientades a l’eficiència energètica en aquest àmbit suposaria un important estalvi. Les instal·lacions de tractament i depuració d’aigües estan experimentant una millora de la seua eficiència gràcies a la innovació tecnolò-gica. No obstant açò, les depuradores xicotetes solen mancar de sistemes de control de ventilació i el seu disseny està generalment basat en la robustesa mecànica, la qual cosa es tradueix en un consum d’energia més elevat.

Quant a l’enllumenat públic, recents estudis del Comitè Espanyol d’Il·luminació han assenyalat que s’està produint un augment en el consum per sobre del permès per la Unió Europea, i amb la consegüent pressió sobre l’erari públic. En aquest àmbit la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball va aprovar recentment una resolució en col·laboració amb l’Institut Valencians de Competitivitat Empresarial (IVACE) per la qual es convoca la concessió d’instruments financers per a l’execució de mesures d’estalvi i eficiència energètica en els sistemes d’enllumenat públic exterior per als municipis de la Comunitat Valenciana. És important avaluar l’impacte d’aquesta mesura i aplicar altres propostes per a continuar optimitzant la despesa en l’enllumenat públic.

Algunes ciutats europees han iniciat processos de reducció del consum energètic i dels costos associats. A través de mesures com la limitació de la il·luminació nocturna d’aparadors i en la incorporació de sensors de moviment

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13829

en Francia y Suiza, por ejemplo, que ya han limitado el horario de iluminación, y algunas ciudades de Alemania donde se regula lo encendido a través de dispositivos móviles. En el estado español, ciudades como San Sebastián han empezado a incorporar sistemas de alumbrado inteligente, instalando «detectores de presencia» con resultados muy satisfactorios.

Las medidas de eficiencia energética son un instrumento para solucionar los problemas de escasez de fondos públicos, de dependencia energética y los problemas relacionados con el consumo de energía y el medio ambiente. El sector público cuenta con un gran número de instalaciones en las que se pueden aplicar nuevas tecnologías para el ahorro energético. Además, nuestros compromisos con la Unión Europea no pueden seguir eludiéndose de esta manera. En los últimos años el gobierno español se ha dedicado a incumplir con las obligaciones jurídicas que se establecían, tratando de disimular con la aprobación de decretos a medio hacer.

Finalmente, no se tiene que olvidar que además de la importan-cia de establecer la obligación normativa, resulta fundamental llevar a cabo una concienciación social. La sociedad debe entender la eficiencia energética como un ahorro económico y un beneficio medioambiental que nos afecta a todos.

Por todo ello, presentamos la siguiente:


Les Corts instan al Consell a:

1. Instar al gobierno central a llevar a cabo las transposi-ciones de todas las directivas europeas en referencia a la eficiencia energética de manera completa e inmediata.

2. Instar al gobierno central a no volver a retrasarse ante las demandas legislativas de la UE y evitar así la acumulación de sentencias del Tribunal de Justicia de la Unión Europea.

3. Aplicar las medidas que sean de su competencia con relación a la Directiva 2012/27/UE del Parlamento Europeo y del Consell, relativa a la eficiencia energética, por la que se modifican las directivas 2009/125/CE y 2010/30/UE, y por la que se derogan las directivas 2004/8/CE y 2006/32/CE.

4. Establecer un plan de auditorías energéticas de los edificios públicos.

5. Establecer, dentro de las competencias atribuidas, los requisitos y los mecanismos para la acreditación de los auditores energéticos y, si fuera necesario, adecuar la formación y los planes de estudio correspondientes. Crear incentivos para las pymes con el objetivo de que realicen auditorías energéticas, contribuyendo así al respecto del medio ambiente y a su propio beneficio económico.

6. Aprobar medidas para reducir el gasto energético en los edificios y otras propiedades de la administración pública y en los sistemas de gestión públicos (alumbrado, sistemas de depuración de agua, redes de frío y calor, transporte, etc.).

7. Poner en marcha campañas de sensibilización y concienciación social con relación a la importancia de la eficiencia energética y realizar actuaciones de información y formación en buenas prácticas sobre eficiencia energética dirigidas a los profesionales

trobem ciutats a França i Suïssa, per exemple, que ja han limitat l’horari d’il·luminació, i algunes ciutats d’Alemanya on es regula l’encès a través de dispositius mòbils. A l’estat espanyol, ciutats com Sant Sebastià han començat a incorpo-rar sistemes d’enllumenat intel·ligent, instal·lant «detectors de presencia» amb resultats molt satisfactoris.

Les mesures deficiència energètica són un instrument per a solucionar els problemes d’escassetat de fons públics, de dependència energètica i els problemes relacionats amb el consum d’energia i el medi ambient. El sector públic compta amb un gran nombre d’instal·lacions en les quals es poden aplicar noves tecnologies per a l’estalvi energètic. A més, els nostres compromisos amb la Unió Europea no poden seguir eludint-se d’aquesta manera. En els últims anys el govern espanyol s’ha dedicat a incomplir amb les obligacions jurídiques que s’establien, tractant de dissimular amb l’aprovació de decrets a mig fer.

Finalment, cal no oblidar que a més de la importància d’establir l’obligació normativa, resulta fonamental dur a terme una conscienciació social. La societat ha d’entendre l’eficiència energètica com un estalvi econòmic i un benefici mediambiental que ens afecta a tots.

Per tot això, presentem la següent:


Les Corts insten el Consell a:

1. Instar el govern central a dur a terme les transposicions de totes les directives europees en referència a l’eficiència energètica de manera completa i immediata.

2. Instar el govern central a no tornar a retardar-se davant les demandes legislatives de la UE i evitar així l’acumulació de sentencies del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

3. Aplicar les mesures que siguen de la seua competència amb relació a la Directiva 2012/27/UE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’eficiència energètica, per la qual es modifiquen les directives 2009/125/CE i 2010/30/UE, i per la qual es deroguen les directives 2004/8/CE i 2006/32/CE.

4. Establir un pla d’auditories energètiques dels edificis públics.

5. Establir, dins de les competències atribuïdes, els requisits i els mecanismes per a l’acreditació dels auditors energètics i, si fóra necessari, adequar la formació i els plans d’estudi corresponents. Crear incentius per a les pimes amb l’objectiu que realitzen auditories energètiques, contribuint així al respecte del medi ambient i al seu propi benefici econòmic.

6. Aprovar mesures per a reduir la despesa energètica en els edificis i altres propietats de l’administració pública i en els sistemes de gestió públics (enllumenat, sistemes de depuració d›aigua, xarxes de fred i calor, transport, etc.).

7. Engegar campanyes de sensibilització i conscienciació social amb relació a la importància de l’eficiència energètica i realitzar actuacions d’informació i formació en bones pràc-tiques sobre eficiència energètica dirigides als professionals

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13830

encargados de la gestión de los sistemas de calefacción, las depuradoras de aguas, el alumbrado y la iluminación pública, para el efectivo cumplimiento de las medidas aprobadas.

8. Impulsar, con la Conselleria de Educación y la Federación Valenciana de Municipios y Provincias, que los ayuntamientos se incorporen al proyecto EURONET 50/50 MAX, apoyado por la Comisión Europea, con el objetivo de desarrollar la metodología de ahorro y la eficiencia energética que plantea en edificios públi-cos de titularidad municipal, empezando por centros escolares, y a implementar para esto las medidas correspondientes.

Les Corts, 18 de julio de 2016 Teresa García i Muñoz

Fran Ferri i Fayos

Proposición no de ley sobre la mujer y el deporte ciclista, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.992)


Rosa Peris Cervera, portavoz adjunta del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 160 y siguientes del Reglamento de Les Corts, presenta la Proposición no de ley de tramitación ordinaria, sobre la mujer y el deporte ciclista.


La actividad física y el deporte de las mujeres han sido relegados a un segundo plano ya desde la antigüedad dado que nada más podían participar en los juegos griegos de Hera, que se celebraban después de los juegos olímpicos.

Cuando el barón Pierre de Coubertin instauró los juegos olímpicos modernos excluyó de los mismos a las mujeres y les reservó el honor de coronar los vencedores. Para que las mujeres pudieran participar en el deporte moderno debían hacerlo en determinadas modalidades consideradas femeninas. Así, en los Juegos Olímpicos de 1900, las mujeres fueron admitidas en algunas pruebas como el golf, el tenis, el patinaje, la vela, etc.

La participación de las mujeres en el deporte no ha sido ni pacífica ni ha sido exenta de polémica; muchas han debido soportar calificativos como «marimacho» para atreverse a competir en disciplinas deportivas consideradas netamente masculinas.

Actualmente y en consonancia con los avances sociales, la práctica deportiva femenina está mucho más generalizada en todos los ámbitos. Así, en los Juegos Olímpicos de Londres 2012, España consiguió diecisiete medallas, once de ellas, por deportistas femeninas.

La declaración de la primera Conferencia Internacional sobre la Mujer y el Deporte, celebrada en Brighton en el año 1904, proporciona los principios rectores para las acciones que tienen por finalidad el incremento de la participación femenina en todos los niveles del deporte. Así, las organizaciones guberna-mentales y no gubernamentales y las instituciones interesadas:

Deben asegurar a todas las mujeres y las niñas, la oportuni-dad de participar en el deporte dentro de ambiente seguro,

encarregats de la gestió dels sistemes de calefacció, les depuradores d’aigües, l’enllumenat i la il·luminació pública, per a l’efectiu compliment de les mesures aprovades.

8. Impulsar, amb la Conselleria d’Educació i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que els ajuntaments s’incorporen al projecte EURONET 50/50 MAX, recolzat per la Comissió Europea, amb l’objectiu de desenvolupar la metodologia d’estalvi i l’eficiència energètica que planteja en edificis públics de titularitat municipal, començant per centres escolars, i a implementar per a açò les mesures corresponents.

Les Corts, 18 de juliol de 2016 Teresa García i Muñoz

Fran Ferri i Fayos

Proposició no de llei sobre la dona i l’esport ciclista, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.992)


Rosa Peris Cervera, portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 160 i següents del Reglament de les Corts, presenta la Proposició no de llei de tramitació ordinària, sobre la dona i l’esport ciclista.


L’activitat física i l’esport de les dones han estat relegats a un segon plànol ja des de l’antiguitat donat que només podien participar en els jocs grecs d’Hera, que se celebraven després dels jocs olímpics.

Quan el baró Pierre de Coubertin va reinstaurar els jocs olímpics moderns va excloure’n les dones i els va reservar l’honor de coronar els vencedors. Perquè les dones pogueren participar en l’esport modern havien de fer-ho en deter-minades modalitats considerades femenines. Així, en els Jocs Olímpics de 1900, les dones foren admeses en algunes proves con el golf, el tenis, el patinatge, la vela, etc.

La participació de les dones en l’esport no ha estat ni pacífica ni ha estat exempta de polèmica; moltes han hagut de suportar qualificatius com «marimatxo» per atrevir-se a competir en disciplines esportives considerades netament masculines.

Actualment i en consonància amb els avanços socials, la pràctica esportiva femenina està mol més generalitzada en tots els àmbits. Així, en els Jocs Olímpics de Londres 2012, Espanya va aconseguir dèsset medalles, onze d’elles, per esportistes femenines.

La declaració de la primera Conferència Internacional sobre la Dona i l’Esport, celebrada a Brighton l’any 1904, proporciona els principis rectors per a les accions que tenen per finalitat l’increment de la participació femenina en tots els nivells de l’esport. Així, les organitzacions governamentals i no governamentals i les institucions interessades:

Han d’assegurar a totes les dones i les xiquetes, l’oportunitat de participar en l’esport dins d’ambient segur, que els done

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13831

que les de apoyo y que conserve los derechos, la dignidad y el respeto del individuo.

Deben incrementar la participación femenina en todos los niveles del deporte.

Deben garantizar que los conocimientos, las experiencias y los valores de las mujeres contribuyan al desarrollo del deporte.

Deben fomentar el reconocimiento de la participación femenina en el deporte.

Deben alentara las mujeres para que reconozcan el valor intrínseco del deporte y su contribución al desarrollo personal y a una vida sana.

Esta declaración ha sido suscrita por distintas federaciones deportistas españolas, entre ellas, la Real Federación Española de Ciclismo, de la que forma parte la correspon-diente federación de la Comunitat Valenciana (FCCV).

La FCCV dispone de una normativa técnica que es de aplica-ción a todas las pruebas de ámbito autonómico inscritas en el calendario de competiciones de la propia federación.

Esta reglamentación, en su artículo sexto, apartado de premios, dice que «En las pruebas en que la normativa aplicable permita la participación conjunta de las categorías femeninas con las masculinas, y que al mismo tiempo se permita la entrega de premios en metálico, el organizador podrá indicar por separado en el reglamento particular de su prueba, los premios que considere oportuno asignar a las mujeres de acuerdo con su categoría».

Por otra parte, tanto los artículos 12 como 16 de la regla-mentación de la FCCV establecen que cuando se permita la participación conjunta de las categorías femeninas y masculinas, queda a criterio del organizador «la entrega de trofeos para las participantes de las categorías femeninas». Asimismo, dicha normativa y en lo referente a los premios, establece que en la modalidad de carretera y circuito urbano «los premios mínimos establecidos para las categorías masculinas serán opcionales para cuando se organice una prueba específica de las categorías femeninas, siendo obligatorios los trofeos mínimos a entregar».

Y por lo que respecta al reglamento de carreras en línea, el artículo tercero de dicha normativa regula los trofeos mínimos a entregar de acuerdo con las escuelas: 1..r,, 2.º, 3..r, clasificados, 1.ª fémina.

Sin duda, la normativa de la FCCV es claramente mejorable tanto desde el punto de vista de la igualdad como de la promoción del deporte femenino.

Por todo lo expuesto el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente propuesta de resolución:

Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat para que:

1. Se dirija a la Federación de Ciclismo de la Comunitat Valenciana solicitando una revisión de su normativa para garantizar la igualdad de oportunidades y de trato, incidiendo especialmente en las reuniones de las escuelas

suport i que conserve els drets, la dignitat i el respecte de l’individu.

Han d’incrementar la participació femenina en tots els nivells de l’esport.

Han de garantir que els coneixements, les experiències i els valors de les dones contribuesquen al desenvolupament de l’esport.

Han de fomentar el reconeixement de la participació femenina en l’esport.

Han d’encoratjar les dones perquè reconeguen el valor intrínsec de l’esport i la seua contribució al desenvolupament personal i a una vida sana.

Aquesta declaració ha estat subscrita per distintes federa-cions esportistes espanyoles, entre elles, la Reial Federació Espanyola de Ciclisme, de la qual forma part la corresponent federació de la Comunitat Valenciana (FCCV).

La FCCV disposa d’una normativa tècnica que és d’aplicació a totes les proves d’àmbit autonòmic inscrites en el calendari de competicions de la pròpia federació.

Aquesta reglamentació, en el seu article sisè, apartat de premis, diu que «En les proves en què la normativa aplicable permeta la participació conjunta de les categories femenines amb les masculines, i que alhora es permeta el lliurament de premis en metàl·lic, l’organitzador podrà indicar per separat en el reglament particular de la seua prova, els premis que considere oportú assignar a les dones d’acord amb la seua categoria».

Per altra part, tant els articles 12 con 16 de la reglamentació de la FCCV estableixen que quan es permeta la participació conjunta de les categories femenines i masculines, resta a criteri de l’organitzador «el lliurament de trofeus par a les participants de les categories femenines». Així mateix, la dita normativa i en allò referent als premis, estableix que en la modalitat de carretera i circuit urbà «els premis mínims establerts per a les categories masculines seran opcionals per a quan s’organitze una prova específica de les categories femenines, sent obligatoris els trofeus mínims a lliurar».

I pel que fa al reglament de carreres en línia, l’article tercer de l’esmentada normativa, regula els trofeus mínims a lliurar d’acord amb les escoles: 1.r, 2.n, 3.r, classificats, 1.ª dona.

Sens dubte, la normativa de la FCCV és clarament millorable tant des del punt de vista de la igualtat com de la promoció de l’esport femení.

És per tot l’exposat que el Grup Parlamentari Socialista presenta la proposta de resolució següent:

Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat perquè:

1. S’adrece a la Federació de Ciclisme de la Comunitat Valenciana sol·licitant-li una revisió de la seua normativa per a garantir la igualtat d’oportunitats i de tracte, incidint especialment en les reunions de les escoles (principiants,

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13832

(principiantes, alevines e infantiles) para asegurar la igualdad en los premios y los reconocimientos.

2. Realice un estudio sobre la normativa aplicable por las diferentes federaciones deportivas, instando a modificar los reglamentos que perpetúan un trato discriminatorio.

3. Vincule las diferentes ayudas y subvenciones públicas al cumplimiento de la igualdad de trato y oportunidad entre las y los deportistas.

Corts Valencianes, 2 de julio de 2016 Rosa Peris Cervera

Proposición no de ley sobre la integración del Hospital Provincial de Castellón en la red de hospitales públicos, presentada por el Grupo Parlamentario Socialista (RE número 30.993)

A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES

Ignacio Subías Ruiz de Villa y Rosa Peris Cervera, diputado y portavoz adjunta, respectivamente, del Grupo Parlamentario Socialista, de acuerdo con el artículo 160 y siguientes, presentan la Proposición no de ley de tramitación ordinaria siguiente, sobre la integración del Hospital Provincial de Castellón en la red de hospitales públicos.


El Hospital Provincial de Castellón fue un organismo autónomo que dependía de la Diputación Provincial de Castellón. En enero de 2004 se constituyó el Consorcio Hospitalario Provincial, con personalidad jurídica independiente, en el que participan tanto la Generalitat como la Diputación de Castellón.

Desde principios del año 2000, se ha ido incrementando la actividad del mencionado hospital, pero fuera de la planifica-ción global de la Conselleria de Sanidad.

Es fundamental abordar el futuro de este centro sanitario de forma clara y decidida para poder realizar una planificación global y razonable para así conseguir un funcionamiento más eficaz y eficiente. Todo ello, evidentemente, tras el debate y la participación de las instituciones implicadas en el consorcio y los trabajadores y los agentes sociales representantes de los mismos.

Por otra parte, hay que recordar que este consorcio, desde hace años, arrastra deudas importantes que han originado diversos problemas como retrasos en adquisiciones o reparaciones, disfunciones e incumplimientos en compromisos (acabar la zona del sótano; incorporación de un nuevo acelera-dor lineal; puesta en funcionamiento de la cámara hiperbárica ya adquirida; diversas obras pendientes de finalizar; servicio de urgencias insuficiente; profesionales desmotivados, etc).

Es evidente por tanto que se necesita una financiación diferente y una gestión integral con la conselleria que lleve a una planificación conjunta para que el centro tenga objetivos claros, financiación idónea y personal estable y suficiente.

Por todo lo expuesto, el Grupo Parlamentario Socialista presenta la siguiente

alevins i infantils) per assegurar la igualtat en els premis i els reconeixements.

2. Realitze un estudi sobre la normativa aplicable per les diferents federacions esportives, instant modificar els reglaments que perpetuen un tracte discriminatori.

3. Vincule les diferents ajudes i subvencions públiques al compliment de la igualtat de tracte i oportunitat entre les i els esportistes.

Corts Valencianes, 2 de juliol de 2016 Rosa Peris Cervera

Proposició no de llei sobre la integració de l’Hospital Provincial de Castelló en la xarxa d’hospitals públics, presentada pel Grup Parlamentari Socialista (RE número 30.993)

A LA MESA DE LES CORTS VALENCIANES

Ignacio Pujaves Ruiz de Vila i Rosa Peris Cervera, diputat i portaveu adjunta, respectivament, del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb l’article 160 i següents, presenten la Proposició no de llei de tramitació ordinària següent, sobre la integració de l’Hospital Provincial de Castelló en la xarxa d’hospitals públics.


L’Hospital Provincial de Castelló va ser un organisme autònom que depenia de la Diputació Provincial de Castelló. Al gener de 2004 es va constituir el Consorci Hospitalari Provincial, amb personalitat jurídica independent, en el qual participen tant la Generalitat com la Diputació de Castelló.

Des de principis de l’any 2000, s’ha anat incrementant l’activitat del mencionat hospital, però fora de la planificació global de la Conselleria de Sanitat.

És fonamental abordar el futur d’aquest centre sanitari de forma clara i decidida per a poder realitzar una planificació global i raonable per a així aconseguir un funcionament més eficaç i eficient. Tot això, evidentment, després del debat i la participació de les institucions implicades en el consorci i els treballadors i els agents socials representants d’aquests.

D’altra banda, cal recordar que aquest consorci, des de fa anys, arrossega deutes importants que han originat diversos problemes com retards en adquisicions o reparacions, disfun-cions i incompliments en compromisos (acabar la zona del soterrani; incorporació d’un nou accelerador linial; posada en funcionament de la cambra hiperbàrica ja adquirida; diverses obres pendents de finalitzar; servei d’urgències insuficient; professionals desmotivats, etc).

És evident per tant que es necessita un finançament diferent i una gestió integral amb la conselleria que porte a una planificació conjunta perquè el centre tinga objectius clars, finançament idoni i personal estable i suficient.

Per tot allò que s’ha exposat, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13833


Las Corts Valencianes instan al Consell de la Generalitat a que, a través de la Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública, se inicien los procesos para:

1. La integración del Hospital Provincial de Castellón en la red de hospitales públicos dependientes de la conselleria.

2. La disolución del Consorcio Hospitalario Provincial de Castellón, de acuerdo con la normativa vigente (Estatuto del Consorcio Hospitalario Provincial de Castellón).

Corts Valencianes, 20 de julio de 2016 Ignacio Subías Ruiz de Villa

Rosa Peris Cervera

G. INTERPELACIONES Y MOCIONES

1. Interpelaciones


La Mesa de les Corts, en la reunión del 6 de septiembre de 2016, de acuerdo con los artículos 148 y 149.2 del RC, ha admitido a trámite las interpelaciones presentadas que seguidamente se especifican:

– Interpelación al conseller de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo sobre la postura que adoptará la conselleria en relación a la explotación por parte de la empresa Lafarge de la cantera del Salt del Llop y el informe favorable que ha emitido la Conselleria de Medio Ambiente, que formula la diputada Rosa María García González, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 31.721)

– Interpelación a la consellera de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio sobre la política general del Consell en relación al tren de la costa, que formula el diputado Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 31.938)

Para dar cumplimiento a lo establecido en el artículo 95.1 del RC, se ordena su publicación en el Butlletí Oficial de les Corts.



Interpelación al conseller de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo sobre la postura que adoptará la conselleria en relación a la explotación por parte de la


Les Corts Valencianes insten el Consell de la Generalitat que, a través de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, s’inicien els processos per a:

1. La integració de l’Hospital Provincial de Castelló en la xarxa d’hospitals públics dependents de la conselleria.

2. La dissolució del Consorci Hospitalari Provincial de Castelló, d’acord amb la normativa vigent (Estatut del Consorci Hospitalari Provincial de Castelló).

Corts Valencianes, 20 de juliol de 2016 Ignacio Subías Ruiz de Villa

Rosa Peris Cervera

G. INTERPEL·LACIONS I MOCIONS

1. Interpel·lacions


La Mesa de les Corts, en la reunió del 6 de setembre de 2016, d’acord amb els articles 148 i 149.2 del RC, ha admès a tràmit les interpel·lacions presentades que tot seguit s’especifiquen:

– Interpel·lació al conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball sobre la posició que adoptarà la conselleria amb relació a l’explotació per part de l’empresa Lafarge de la pedrera del Salt del Llop i l’informe favorable que hi ha emès la Conselleria de medi ambient, que formula la diputada Rosa María García González, del Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 31.721)

– Interpel·lació a la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori sobre la política general del Consell amb relació al tren de la costa, que formula el diputat Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 31.938)

Per tal d’acomplir el que estableix l’article 95.1 del RC, s’ordena la publicació en el Butlletí Oficial de les Corts.



Interpel·lació al conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball sobre la posició que adoptarà la conselleria amb relació a l’explotació per part de

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13834

empresa Lafarge de la cantera del Salt del Llop y el informe favorable que ha emitido la Conselleria de Medio Ambiente, que formula la diputada Rosa María García González, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 31.721)


Rosa María García González, diputada del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 149.2 del Reglamento de Les Corts, presenta la siguiente interpelación al conseller de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo:

¿Qué postura va a adoptar la Conselleria en relación a la explotación por parte de la empresa Lafarge de la cantera del Salt del Llop y el informe favorable que ha emitido la Conselleria de Medio Ambiente?

Palau de les Corts Valencia, 1 de agosto de 2016

Rosa María García González

Interpelación a la consellera de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio sobre la política general del Consell en relación al tren de la costa, que formula el diputado Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (RE número 31.938)


Antonio Joaquín Woodward Poch, diputado del Grupo Parlamentario Ciudadanos, de acuerdo con el artículo 149 del Reglamento de Les Corts, presenta la siguiente interpe-lación ordinaria a la consellera de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio:

¿Cuál es la política general del Consell en relación al tren de la costa?


Antonio Joaquín Woodward Poch

H. PREGUNTAS TRAMITADAS POR LA MESA DE LES CORTS

3. Preguntas a responder por escrito

b) Respuestas a preguntas formuladas


Para dar cumplimiento a lo establecido en los artículos 95.1 i 157 del Reglamento de les Corts, se ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts las respuestas remitidas por el

l’empresa Lafarge de la pedrera del Salt del Llop i l’informe favorable que hi ha emès la Conselleria de medi ambient, que formula la diputada Rosa María García González, del Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 31.721)


Rosa María García González, diputada del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 149.2 del Reglament de les Corts, presenta la interpel·lació següent al conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball:

Quina posició adoptarà la Conselleria amb relació a l’explotació per part de l’empresa Lafarge de la pedrera del Salt del Llop i l’informe favorable que hi ha emès la Conselleria de medi ambient?

Palau de les Corts València, 1 d’agost de 2016

Rosa María García González

Interpel·lació a la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori sobre la política general del Consell amb relació al tren de la costa, que formula el diputat Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grup Parlamentari Ciudadanos (RE número 31.938)


Antonio Joaquín Woodward Poch, diputat del Grup Parlamentari Ciudadanos, d’acord amb l’article 149 del Reglament de les Corts, presenta la interpel·lació ordinària següent a la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori:

Quina és la política general del Consell amb relació al tren de la costa?


Antonio Joaquín Woodward Poch

H. PREGUNTES TRAMITADES PER LA MESA DE LES CORTS

3. Preguntes a respondre per escrit

b) Respostes a preguntes formulades


Per tal de complir el que hi ha establert en els articles 95.1 i 157 del Reglament de les Corts, s’ordena publicar en el Butlletí Oficial de les Corts les respostes trameses pel

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13835

Consell a las preguntas correspondientes, que a continuación se especifican:

– Respuestas a las preguntas con solicitud de respuesta escrita números 1.630, 1.639 a 1.641, 1.884, 1.885, 1887 a 1.889, 1.891 a 1.893, 1.898, 1.900 a 1.903, 1.912 a 1.920, 1.922 a 1.929, 1.932 a 1.973, 1.978 a 2.057, 2.059 a 2.062, 2.067 a 2.083 y 2.087 a 2.097.

Palau de les Corts Valencia, 23 de febrero de 2016


Respuesta a la pregunta número 1.630 al Consell sobre empresas públicas de la Generalitat Valenciana, que formula la diputada Rosa Peris Cervera, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 38, página 3.548). Respuesta del conseller de Hacienda y Modelo Económico RE número 14.662

Con relación a la información solicitada por su señoría relativa a la composición de los consejos de administración de las empresas públicas de la Generalitat, se adjunta en anexo un listado, según la información facilitada por las diferentes consellerias, de los consejos de administración de cada una de las empresas públicas de la Generalitat.

Valencia, 17 de febrero de 2016 El conseller de Hacienda y Modelo Económico

ESTA RESPUESTA VA ACOMPAÑADA DE UN ANEXO QUE LOS DIPUTADOS Y LAS DIPUTADAS TIENEN A SU DISPOSICIÓN EN EL ÁREA ADMINISTRATIVA PARLAMENTARIA DE ESTA CÁMARA.

Respuesta a las preguntas número 1.639 a 1.641 a la consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural sobre la mercantil Carns de Morella, SL, que formula el diputado José Ciscar Bolufer, del Grupo Parlamentario Popular (BOC número 38, página 3.551). Respuesta RE número 14.661

El pleno de Les Corts aprobó el texto definitivo de la Ley 11/2015, de 29 de diciembre, de presupuestos, que se publicó en el DOCV en fecha 31 de diciembre de 2015. En fase de tramitación parlamentaria la línea de subvención a que se refiere la pregunta se modificó en cuanto a deno-minación, descripción y finalidad, beneficiarios previstos e importe de la actuación. Así, en la Ley 11/2015, de 29 de diciembre, de presupuestos, se cambia la denominación de la línea, que pasa a denominarse «Convenios para el Desarrollo de mataderos y la mejora de explotaciones ganaderas de interior», se amplía el ámbito subjetivo de posibles beneficia-rios a los «mataderos de gestión pública o mixta y agrupacio-nes ganaderas», con la finalidad de «fomentar actuaciones en común mediante ayudas dirigidas a grupos de ganaderos u otras instituciones en el desarrollo de instrumentos para la consecución de canales cortos de comercialización, venta de proximidad y mataderos ecológicos». Y se establece que el

Consell a les preguntes corresponents, que a continuació s’especifiquen:

– Respostes a les preguntes amb sol·licitud de resposta escrita números 1.630, 1.639 a 1.641, 1.884, 1.885, 1887 a 1.889, 1.891 a 1.893, 1.898, 1.900 a 1.903, 1.912 a 1.920, 1.922 a 1.929, 1.932 a 1.973, 1.978 a 2.057, 2.059 a 2.062, 2.067 a 2.083 i 2.087 a 2.097.

Palau de les Corts València, 23 de febrer de 2016


Resposta a la pregunta número 1.630 al Consell sobre empreses públiques de la Generalitat Valenciana, que formula la diputada Rosa Peris Cervera, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 38, pàgina 3.548). Resposta del conseller d’Hisenda i Model Econòmic RE número 14.662

Amb relació a la informació sol·licitada per sa senyoria relativa a la composició dels consells d’administració de les empreses públiques de la Generalitat, s’adjunta en annex un llistat, segons la informació facilitada per les diferents conselleries, dels consells d’administració de cadascuna de les empreses públiques de la Generalitat.

València, 17 de febrer de 2016 El conseller d’Hisenda i Model Econòmic

AQUESTA RESPOSTA VA ACOMPANYADA D’UN ANNEX QUE ELS DIPUTATS I LES DIPUTADES TENEN A LA SEUA DISPOSICIÓ EN L’ÀREA ADMINISTRATIVA PARLAMENTÀRIA D’AQUESTA CAMBRA.

Resposta a les preguntes número 1.639 a 1.641 a la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural sobre la mercantil Carns de Morella, SL, que formula el diputat José Ciscar Bolufer, del Grup Parlamentari Popular (BOC número 38, pàgina 3.551). Resposta RE número 14.661

El ple de les Corts va aprovar el text definitiu de la Llei 11/2015, de 29 de desembre, de pressuposts, que es va publicar al DOCV en data 31 de desembre de 2015. En fase de tramitació parlamentària la línia de subvenció a que es refereix la pregunta es va modificar quant a denominació, descripció i finalitat, beneficiaris prevists i import de l’actuació. Així, en la Llei 11/2015, de 29 de desembre, de pressuposts, es canvia la denominació de la línia, que passa a denominar-se «Convenis per al Desenvolupament d’escorxadors i la millora d’explotacions ramaderes d’interior», s’amplia l’àmbit subjectiu de possibles beneficiaris als «escorxadors de gestió pública o mixta i agrupacions ramaderes», amb la finalitat de «fomentar actuacions en comú per mitjà d’ajudes dirigides a grups de ramaders o altres institucions en el desenvolupament d’instruments per a la consecució de canals curts de comercialització, venda de proximitat i escorxadors ecològics». I s’estableix que el

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13836

pago de la ayuda correspondiente se efectuará con poste-rioridad a la realización de los controles administrativos y sobre el terreno previstos en la normativa vigente. Se fija un importe global para esta actuación de 500,00 miles de euros.

Valencia, 2 de febrero de 2016 La consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio

Climático y Desarrollo Rural

Respuesta a la pregunta número 1.884 al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre la gestión del IVAM, que formula el diputado Fernando González Delgado, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 45, página 5.267). Respuesta RE número 14.851

fecha asistentes lugar

25.06.2009 Consuelo Císcar Casabán

Rafael Miró Pascual

Ricardo Bellveser Icardo

Tomàs Llorens Serra

José María Lozano Velasco

Felipe Garín Llombart

IVAM

9.12.2009 Trinidad Miró Mira

Consuelo Císcar Casabán


Paz Olmos

Felipe Garín

José María Lozano


Francisco Calvo Serraller

Ricardo Bellveser

IVAM

pagament de l’ajuda corresponent s’efectuarà amb poste-rioritat a la realització dels controls administratius i sobre el terreny prevists en la normativa vigent. Es fixa un import global per a aquesta actuació de 500,00 milers d’euros.

València, 2 de febrer de 2016 La consellera d’Agricultura, Medi Ambient,

Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural

Resposta a la pregunta número 1.884 al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre la gestió de l’IVAM, que formula el diputat Fernando González Delgado, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 45, pàgina 5.267). Resposta RE número 14.851

data assistents lloc







IVAM

9.12.2009 Trinidad Miró Mira



Paz Olmos

Felipe Garín

José María Lozano



Ricardo Bellveser

IVAM

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13837

22.06.2010 Consuelo Ciscar Casabán

Carlos Alberto Precioso

Luis Lobón

Rafael Miró

Paz Olmos

Felipe Garín

Ricardo Bellveser

Tomàs Llorens


Ángel Kálenberg

José María Lozano

IVAM


Rafael Miró

Paz Olmos

Luis Lobón

Tomàs Llorens


José María Lozano

Felipe Garín

Ricardo Bellveser

IVAM


Rafael Miró Paz Olmos

Luis Lobón

José María Lozano

Felipe Garín

Ricardo Bellveser

Ángel Kálenberg

IVAM

22.06.2010 Consuelo Ciscar Casabán

Carlos Alberto Precioso

Luis Lobón

Rafael Miró

Paz Olmos

Felipe Garín

Ricardo Bellveser

Tomàs Llorens


Ángel Kálenberg

José María Lozano

IVAM


Rafael Miró

Paz Olmos

Luis Lobón

Tomàs Llorens


José María Lozano

Felipe Garín

Ricardo Bellveser

IVAM


Rafael Miró Paz Olmos

Luis Lobón

José María Lozano

Felipe Garín

Ricardo Bellveser

Ángel Kálenberg

IVAM

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13838


Carlos Alberto Precioso Estiguín





Paz Olmos Peris

Luis Lobón Martí


IVAM

01.09.2011 Lola Johnson Sastre

Consuelo Ciscar Casabán

Rafael Ripoll Navarro

Alida Mas Taberner

José María Lozano

Felipe Garín

Ricardo Bellveser

Ángel Kálenberg



IVAM



Marta Alonso Rodríguez

Luis Lobón Martín




Alida Mas Taberner

IVAM


Carlos Alberto Precioso Estiguín





Paz Olmos Peris

Luis Lobón Martí


IVAM


Consuelo Ciscar Casabán


Alida Mas Taberner

José María Lozano

Felipe Garín

Ricardo Bellveser

Ángel Kálenberg



IVAM




Luis Lobón Martín




Alida Mas Taberner

IVAM

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13839




Luis Lobón Martín




Alida Mas Taberner



IVAM





Luis Lobón Martín




Alida Mas Taberner


IVAM

11.06.2013 María José Catalá Verdet



Virginia Jiménez Martínez



Esther Alba Pagán

IVAM




Luis Lobón Martín




Alida Mas Taberner



IVAM





Luis Lobón Martín




Alida Mas Taberner


IVAM







Esther Alba Pagán

IVAM

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13840

21.10.2013 Rafael Ripoll Navarro



Bruno Broseta

Miguel Sánchez Feltrer

Manuel Tomás Ludeña

Esther Alba Pagán


Consuelo Vacas (Abogacía)

IVAM





Pedro Javier García Ribot



Miguel Sánchez Ferrer

Enrique Varela Aguilar


Esther Alba Pagán

Ignacio Lleó (Abogacía)

IVAM









Esther Alba Pagán


IVAM

21.10.2013 Rafael Ripoll Navarro



Bruno Broseta

Miguel Sánchez Feltrer


Esther Alba Pagán


Consuelo Vacas (Advocacia)

IVAM











Esther Alba Pagán

Ignacio Lleó (Advocacia)

IVAM









Esther Alba Pagán


IVAM

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13841


Julia Climent Monzó

Jesús Carbonell Aguilar



Miguel Sánchez

Enrique Varela

Esther Alba Pagán

José María Lozano


IVAM




José Miguel García Cortés


José Luis Moreno Maicas

Esther Alba Pagán

José María Lozano

Luis Manent (Abogacía)

IVAM








José María Lozano

Esther Alba Pagán

Luis Manent (Abogacía)

IVAM

Valencia, 16 de febrero de 2016 El conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte

Respuesta a la pregunta número 1.885 al conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte sobre el derribo de un edificio protegido en Morella, que formula






Miguel Sánchez

Enrique Varela

Esther Alba Pagán

José María Lozano


IVAM







Esther Alba Pagán

José María Lozano

Luis Manent (Advocacia)

IVAM








José María Lozano

Esther Alba Pagán

Luis Manent (Advocacia)

IVAM

València, 16 de febrer de 2016 El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport

Resposta a la pregunta número 1.885 al conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport sobre l’enderrocament d’un edifici protegit a Morella, que

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13842

la diputada Llum Quiñonero Hernández, del Grupo Parlamentario Podemos-Podem (BOC número 45, página 5.267). Respuesta RE número 14.851

Con relación a las obras indicadas, el Ayuntamiento de Morella solicitó a la Unidad de Inspección del Patrimonio Histórico-Artístico de esta conselleria la autorización, con fecha de 16 de febrero de 2015, adjuntando un informe favorable del técnico municipal.

La Unidad de Inspección del Patrimonio Histórico-Artístico elaboró un informe técnico, con fecha 18 de febrero de 2015, firmado por el arquitecto y el arqueólogo, en el que hacen constar que no se ve ningún inconveniente para su autori-zación, especificando la necesidad de realizar excavación arqueológica con anterioridad a la construcción. De acuerdo con este informe técnico, la conselleria autorizó el proyecto mencionado, en lo que es de su competencia, especificando la necesidad de realizar la excavación arqueológica previa.

Considerando la documentación obrante en el correspon-diente expediente en esta conselleria, no se detecta ningún incumplimiento de las normas a que hace referencia la diputada.


Respuesta a la pregunta número 1.887 a la consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural sobre el cambio de la política agraria en la Safor, que formula el diputado David Torres García, del Grupo Parlamentario Podemos-Podem (BOC número 45, página 5.268). Respuesta RE número 15.272

La lucha contra el abandono del campo y el envejecimiento del sector es un eje fundamental en nuestra planificación estratégica. Por eso se trabaja en la necesidad de definir un nuevo modelo de equilibrio territorial en nuestra comunidad, generando empleo estable, fijando la población y conservando nuestro patrimonio rural. Así, dentro de este marco general de lucha contra el abandono del campo, el pasado 10 de diciembre se publicó en el DOCV la Orden 7/2015, de 1 de diciembre, de esta conselleria, por la que se aprueban las bases reguladoras de las subvenciones en materia de instalación de jóvenes agricultores en el marco del Programa de desarrollo rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020. En este sentido, hay que tener en cuenta que los cítricos constituyen unos de los principales cultivos en nuestro territorio.

Así, se está trabajando en articular medidas que faciliten alcanzar este objetivo, de protección de nuestros cultivos contra el abandono del campo, entre las que hay que destacar el Plan de producción ecológica valenciana 2016-2020, como estrategia de desarrollo rural sostenible, propuesta que fue presentada el pasado 26 de enero. Este plan constituye un marco de actuación para apoyar la producción agraria local y ecológica, apostando por una recuperación de la agricultura valenciana y la transición hacia una agricultura ecológica dentro de un modelo productivo sostenible. Además, se trabaja para apoyar el consumo local y de proximidad que permita crear trabajo estable en el ámbito

formula la diputada Llum Quiñonero Hernández, del Grup Parlamentari Podemos-Podem (BOC número 45, pàgina 5.267). Resposta RE número 14.851

Amb relació a les obres indicades, l’Ajuntament de Morella en va sol·licitar a la Unitat d’Inspecció del Patrimoni Historicoartístic d’aquesta conselleria l’autorització, amb data de 16 de febrer de 2015, adjuntant un informe favorable del tècnic municipal.

La Unitat d’Inspecció del Patrimoni Historicoartístic va elaborar un informe tècnic, amb data 18 de febrer de 2015, signat per l’arquitecte i l’arqueòleg, en el qual fan constar que no es veu cap inconvenient per a l’autorització, especificant la necessitat de fer excavació arqueològica amb anterioritat a la construcció. D’acord amb aquest informe tècnic, la conselleria va autoritzar el projecte esmentat, en allò que és de la seua competència, especificant la necessitat de fer l’excavació arqueològica prèvia.

Atesa la documentació que hi ha en l’expedient corresponent en aquesta conselleria, no es detecta cap incompliment de les normes a què fa referència la diputada.


Resposta a la pregunta número 1.887 a la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural sobre el canvi de la política agrària a la Safor, que formula el diputat David Torres García, del Grup Parlamentari Podemos-Podem (BOC número 45, pàgina 5.268). Resposta RE número 15.272

La lluita contra l’abandó del camp i l’envelliment del sector és un eix fonamental en la nostra planificació estratègica. Per això es treballa en la necessitat de redefinir un nou model d’equilibri territorial a la nostra comunitat, generant ocupa-ció estable, fixant la població i conservant el nostre patrimoni rural. Així, dins d’aquest marc general de lluita contra l’abandó del camp, el passat 10 de desembre es va publicar al DOCV l’Ordre 7/2015, d’1 de desembre, d’aquesta conselleria, per la qual s’aproven les bases reguladores de les subvencions en matèria d’instal·lació de joves agricultors en el marc del Programa de desenvolupament rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020. En aquest sentit, cal tenir en compte que els cítrics constitueixen uns dels principals cultius al nostre territori.

Així, s’està treballant a articular mesures que faciliten assolir aquest objectiu, de protecció dels nostres cultius contra l’abandó del camp, entre les quals cal destacar el Pla de producció ecològica valenciana 2016-2020, com a estratègia de desenvolupament rural sostenible, proposta que va ser presentada el passat 26 de gener. Aquest pla constitueix un marc d’actuació per a donar suport a la producció agrària local i ecològica, apostant per una recuperació de l’agricultura valenciana i la transició cap a una agricultura ecològica dins d’un model productiu sostenible. A més, es treballa per tal de donar suport al consum local i de proxi-mitat que permeta crear treball estable a l’àmbit rural, el pla

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13843

rural, el plan integral de cooperativismo agroalimentario, y el futuro proyecto de ley de ordenación de estructuras agrarias productivas y comerciales.

Con respecto a la entrada de este producto desde otros mercados, hay que indicar que se actúa en dos ámbitos para proteger nuestros productos. Por una parte, con la normativa comunitaria y el Decreto 123/2005, de 15 de julio, por el que se establece el Plan de vigilancia fitosanitaria para los cítricos de la Comunitat Valenciana, se ha controlado la llegada de envíos de fruta, defendiendo un marco de protección adecuado contra enfermedades procedentes de otros países. Y, por otro lado, se hacen esfuerzos para dar una mayor transparencia al funcionamiento del mercado, ofreciendo la máxima información posible a los componentes del sector agroalimentario a la hora de ajustar los precios y apoyando la adopción de medidas, dentro de la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el funcionamiento de la cadena alimentaria.

Finalmente, hay que apuntar que también se toma en consideración la investigación y la divulgación de cultivos diferentes a los cítricos, que, atendiendo a sus característi-cas, puedan adaptarse a nuestro territorio.



Respuesta a la pregunta número 1.888 a la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública sobre el Hospital de Sant Francesc de Borja de Gandia, que formula el diputado David Torres García, del Grupo Parlamentario Podemos-Podem (BOC número 45, página 5.268). Respuesta RE número 14.685

La Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública está estudiando, junto al Ayuntamiento de Gandia, las necesi-dades de uso sanitario y asistencial que se requieren en el municipio y la situación actual del edificio en que se ubicaba el antiguo hospital con el fin de valorar la reutilización.

El estudio se enmarca en el plan de infraestructuras sanita-rias que actualmente está elaborando la conselleria.

Valencia, 10 de febrero de 2016 La consellera de Sanidad Universal y Salud Pública

Respuesta a la pregunta número 1.889 a la consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural sobre los humedales de la Safor y de Pego-Oliva, que formula el diputado David Torres García, del Grupo Parlamentario Podemos-Podem (BOC número 45, página 5.268). Respuesta RE número 15.272

En primer lugar, con respecto a la zona húmeda de Pego-Oliva, hay que precisar que ya fue declarada parque natural en virtud de la disposición adicional tercera de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de espacios naturales protegidos de la Comunitat Valenciana, gozando, además, de su inclusión como zona húmeda de importancia internacional en el Convenio Ramsar.

integral de cooperativisme agroalimentari, i el futur projecte de llei d’ordenació d’estructures agràries productives i comercials.

Respecte a l’entrada d’aquest producte des d’altres mercats, cal indicar que s’actua en dos àmbits per a protegir els nostres productes. D’una banda, amb la normativa comunitària i el Decret 123/2005, de 15 de juliol, pel qual s’estableix el Pla de vigilància fitosanitària per als cítrics de la Comunitat Valenciana, s’ha controlat l’arribada d’enviaments de fruita, defensant un marc de protecció adequat contra malalties procedents d’altres països. I, d’altra banda, es fan esforços per a donar una major transparència al funciona-ment del mercat, oferint la màxima informació possible als components del sector agroalimentari a l’hora d’ajustar els preus i donant suport a l’adopció de mesures, dins de la Llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per a millorar el funciona-ment de la cadena alimentària.

Finalment, cal apuntar que també es pren en consideració la investigació i la divulgació de cultius diferents als cítrics, que, ateses les característiques, puguen adaptar-se al nostre territori.



Resposta a la pregunta número 1.888 a la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública sobre l’Hospital de Sant Francesc de Borja de Gandia, que formula el diputat David Torres García, del Grup Parlamentari Podemos-Podem (BOC número 45, pàgina 5.268). Resposta RE número 14.685

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública està estudiant, juntament amb l’Ajuntament de Gandia, les necessitats d’ús sanitari i assistencial que es requereixen al municipi i la situació actual de l’edifici en què s’ubicava l’antic hospital a fi de valorar-ne la reutilització.

L’estudi s’emmarca en el pla d’infraestructures sanitàries que actualment està elaborant la conselleria.

València, 10 de febrer de 2016 La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública

Resposta a la pregunta número 1.889 a la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural sobre les zones humides de la Safor i de Pego-Oliva, que formula el diputat David Torres García, del Grup Parlamentari Podemos-Podem (BOC número 45, pàgina 5.268). Resposta RE número 15.272

En primer lloc, respecte a la zona humida de Pego-Oliva, cal precisar que ja va ser declarada parc natural en virtut de la disposició addicional tercera de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, gaudint, a més, de la seua inclusió com a zona humida d’importància internacional en el Conveni Ramsar.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13844

Con posterioridad, el marjal de Pego-Oliva fue declarado como zona de especial protección para las aves, como se declara en el Acuerdo de 5 de junio de 2009 del Consell, y posteriormente, como zona de especial conservación, como se declara en el Decreto 192/2014, de 14 de noviembre, del Consell.

Finalmente, con respecto al marjal de la Safor, si bien hasta ahora no se ha declarado como parque natural, la protección de este espacio queda garantizada, dada su consideración de espacio natural protegido en la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de espacios naturales protegidos de la Comunitat Valenciana. En este sentido, hay que indicar que se está trami-tando una modificación del article15 de esta ley, para volver a su redacción anterior a la Ley 5/2013, de 23 de diciembre, otorgando la protección dispensada en este artículo a todas las zonas húmedas, con independencia de su catalogación. Además, el marjal de la Safor forma parte de la Red Natura 2000, y en este sentido, ha sido declarada zona de especial protección para las aves, como se declara en el Acuerdo de 5 de junio de 2009 del Consell, y es, además, lugar de interés comunitario, como se declara en el acuerdo de 25 de abril de 2014, del Consell.

Valencia, 27 de enero de 2016 La consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio


Respuesta a las preguntas número 1.891 a 1.893 al Consell sobre el sector de la diversidad funcional, que formula la diputada Mònica Álvaro Cerezo, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 45, página 5.269). Respuesta de la vicepresidenta y consellera de Igualdad y Políticas Inclusivas RE número 15.350

Para tratar la reordenación de los centros, los servicios y los programas dirigidos a personas con diversidad funcional se van a constituir cuatro mesas sectoriales estructuradas entorno de los ejes siguientes:

– Discapacidad física y orgánica – Discapacidad psíquica – Enfermedad mental – Discapacitado sensorial

Con el fin de crear unas mesas plurales que contemplen las aportaciones de todos los colectivos implicados, y buscando una amplia representatividad, se han tenido en cuenta los siguientes criterios para determinar su composición:

Que participen los diferentes colectivos de la diversidad funcional (entidades, familias y usuarios) mediante las organizaciones más representativas del sector.

Que estén representados los trabajadores y trabajadoras a través de las organizaciones sindicales.

Que estén representadas las empresas a través de las organizaciones empresariales.

El ámbito de estas mesas será autonómico.

Valencia, 12 de febrero de 2016 La vicepresidenta y consellera

de Igualdad y Políticas Inclusivas

Amb posterioritat, la marjal de Pego-Oliva va ser declarada com a zona d’especial protecció per a les aus, com es declara en l’Acord de 5 de juny de 2009 del Consell, i posteriorment, com a zona d’especial conservació, com es declara en el Decret 192/2014, de 14 de novembre, del Consell.

Finalment, respecte a la marjal de la Safor, si bé fins ara no s’ha declarat com a parc natural, la protecció d’aquest espai queda garantida, atesa la seua consideració d’espai natural protegit en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, cal indicar que s’està tramitant una modificació de l’article15 d’aquesta llei, per tornar a la seua redacció anterior a la Llei 5/2013, de 23 de desembre, atorgant la protecció dispensada en aquest article a totes les zones humides, amb independència de la seua catalogació. A més, la marjal de la Safor forma part de la Xarxa Natura 2000, i en aquest sentit, ha estat declarada zona d’especial protecció per a les aus, com es declara en l’Acord de 5 de juny de 2009 del Consell, i és, a més, lloc d’interès comunitari, com es declara en l’acord de 25 d’abril de 2014, del Consell.

València, 27 de gener de 2016 La consellera d’Agricultura, Medi Ambient,


Resposta a les preguntes número 1.891 a 1.893 al Consell sobre el sector de la diversitat funcional, que formula la diputada Mònica Álvaro Cerezo, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 45, pàgina 5.269). Resposta de la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives RE número 15.350

Per a tractar la reordenació dels centres, els serveis i els programes dirigits a persones amb diversitat funcional es constituiran quatre meses sectorials estructurades entorn dels eixos següents:

– Discapacitat física i orgànica – Discapacitat psíquica – Malaltia mental – Discapacitat sensorial

A fi de crear unes meses plurals que prevegen les aportacions de tots els col·lectius implicats, i buscant una àmplia repre-sentativitat, s’han tingut en compte els criteris següents per a determinar-ne la composició:

Que participen els diferents col·lectius de la diversitat funcional (entitats, famílies i usuaris) per mitjà de les organitzacions més representatives del sector.

Que estiguen representats els treballadors i les treballa-dores a través de les organitzacions sindicals.

Que estiguen representades les empreses a través de les organitzacions empresarials.

L’àmbit d’aquestes meses serà autonòmic.

València, 12 de febrer de 2016 La vicepresidenta i consellera

d’Igualtat i Polítiques Inclusives

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13845

Respuesta a la pregunta número 1.898 al Consell sobre el servicio 112, que formula el diputado Antonio Subiela Chico, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 45, página 5.270). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.686

La integración en la plataforma 1.1.2 Comunitat Valenciana tiene dos modalidades:

1. Integración básica, mediante la que se utiliza el terminal de 112 por las respectivas agencias para recibir de manera telemática los casos que recogen la información recibida en el teléfono 1.1.2.

2. Integración avanzada, que, además de lo expuesto en el apartado anterior, integra y automatiza en el mismo terminal otras opciones propias de la agencia, como sus comunicacio-nes, radio y protocolos operativos propios

El requisito técnico mínimo para la integración de nuevas agencias en la mencionada plataforma consiste en disponer de atención permanente durante las 24 horas del día todos los días del año, en central de comunicaciones o retén propio, al objeto de que siempre exista receptor en caso de envío de caso telemático generado por una llamada de un ciudadano o ciudadana.

El proceso de integración en el sistema «1.1.2 Comunitat Valenciana» no es inmediato, dado que además de la solicitud de integración realizada por la agencia correspondiente, requiere un estudio previo que incluye, entre otros, un análisis de tipologías de incidentes posibles para la agencia, avisos y protocolos actuación, agendas de contactos propias de la agencia, recursos y comunicaciones, replanteo de instala-ciones, necesidades de líneas de datos, formación etc. Como resultado de este proceso, se genera una propuesta técnica.

Si bien no existe en la actualidad una planificación cerrada de nuevas integraciones en el sistema 1.1.2 Comunitat Valenciana para el ejercicio 2016, las líneas de trabajo en cuanto a futuras integraciones en el servicio 112 contemplan:

1. La integración de nuevas agencias en la plataforma

2. La mejora de la integración de agencias existentes, pasando de la básica a la avanzada

1. Integración de nuevas agencias:

Existen 2 peticiones de nueva integración en curso, en proceso de análisis de viabilidad técnica y operativa, correspondientes a:

– Centro de Control del Puerto de Castellón. – Ferrocarriles de Generalitat en Alicante (ya se encuen-tra integrado en Valencia).

Se encuentran en curso los trabajos de análisis de viabilidad de la integración de:

– Policía Local de Castellón. – Policía Local de Valencia.

2. Mejora del nivel de integración de agencias ya incorpora-das al sistema:

Resposta a la pregunta número 1.898 al Consell sobre el servei 112, que formula el diputat Antonio Subiela Chico, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 45, pàgina 5.270). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.686

La integració en la plataforma 1.1.2 Comunitat Valenciana té dues modalitats:

1. Integració bàsica, per mitjà de la qual s’utilitza el terminal de 112 per les respectives agències per a rebre de manera telemàtica els casos que arrepleguen la informació rebuda en el telèfon 1.1.2.

2. Integració avançada que, a més d’allò que s’ha exposat en l’apartat anterior, integra i automatitza en el mateix terminal altres opcions pròpies de l’agència, com les seues comunica-cions, ràdio i protocols operatius propis

El requisit tècnic mínim per a la integració de noves agències en la mencionada plataforma consisteix a disposar d’atenció permanent durant les 24 hores del dia tots els dies de l’any, en central de comunicacions o dependències pròpies, a fi que sempre existesca receptor en cas d’enviament de cas telemàtic generat per una crida d’un ciutadà o ciutadana.

El procés d’integració en el sistema «1.1.2 Comunitat Valenciana» no és immediat, atès que a més de la sol·licitud d’integració realitzada per l’agència corresponent, requereix un estudi previ que inclou, entre d’altres, una anàlisi de tipo-logies d’incidents possibles per a l’agència, avisos i protocols actuació, agendes de contactes pròpies de l’agència, recursos i comunicacions, replantejament d’instal·lacions, necessitats de línies de dades, formació etc. Com a resultat d’aquest procés, es genera una proposta tècnica.

Si bé no existeix en l’actualitat una planificació tancada de noves integracions en el sistema 1.1.2 Comunitat Valenciana per a l’exercici 2016, les línies de treball quant a futures integracions en el servei 112 contemplen:

1. La integració de noves agències en la plataforma

2. La millora de la integració d’agències existents, passant de la bàsica a l’avançada

1. Integració de noves agències:

Existeixen 2 peticions de nova integració en curs, en procés d’anàlisi de viabilitat tècnica i operativa, corresponents a:

– Centre de Control del Port de Castelló. – Ferrocarrils de Generalitat a Alacant (ja es troba integrat a València).

Es troben en curs els treballs d’anàlisi de viabilitat de la integració de:

– Policia Local de Castelló. – Policia Local de València.

2. Millora del nivell d’integració d’agències ja incorporades al sistema:

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13846

La planificación de 2016 incluye los estudios de mejora del nivel de integración (paso de básica a avanzada) de las siguientes agencias:

– Consorcio Provincial de Bomberos de la Diputación de Valencia – Servicio de Urgencias y Emergencias Sanitarias – Otras agencias: Policía Local de Gandia, Benicarló, Vila-Real y Elda, si bien en estos casos su inclusión en la planificación de 2016 queda supeditada a los recursos técnicos y humanos disponibles.

Valencia, 15 de febrero de 2016 El secretario autonómico de Presidencia

Respuesta a la pregunta número 1.900 a la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública sobre la base del SAMU de Paterna, que formula el diputado Juan Ginés Córdoba Cortijo, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 45, página 5.271). Respuesta RE número 14.685

Esta conselleria no tiene constancia de la entrada de ninguna petición escrita formulada por el sindicato Cemsatse en que se plantee la revisión de las bases de SAMU que existen en nuestra comunidad, incluida la base ubicada en el polígono de la Fuente del Jarro de Paterna.

Sin embargo, sí que somos conscientes de las solicitudes que han planteado los trabajadores de estos servicios, así como sus representantes sindicales, de cara a la revisión y adecuación de las instalaciones con que están dotadas las bases SAMU.

Con respecto a ello, cabe añadir que la Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública está llevando a cabo un estudio de ubicación, instalaciones y equipamiento con el fin de adaptar las instalaciones a la normativa que regula las condiciones laborales de los trabajadores y trabajadoras y de mejorar así la calidad de un servicio como el de emergencias sanitarias, que es esencial para la ciudadanía.


Respuesta a la pregunta número 1.901 al Consell sobre las obras del polideportivo de Nou Moles, que formula el diputado Juan Ginés Córdoba Cortijo, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 45, página 5.271). Respuesta del conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte RE número 14.851

Con relación a las obras del polideportivo de Nou Moles, la voluntad de la Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte ha sido siempre la de ejecutarlas, de conformidad con el contrato firmado al efecto.

La ejecución de las obras se inició el año 2011 y quedó paralizada a los pocos meses por problemas técnicos y económicos. Las obras se reanudaron a finales de 2014 y se volvieron a paralizar en mayo de 2015.

La planificació de 2016 inclou els estudis de millora del nivell d’integració (pas de bàsica a avançada) de les agències següents:

– Consorci Provincial de Bombers de la Diputació de València – Servici d’Urgències i Emergències Sanitàries – Altres agències: Policia Local de Gandia, Benicarló, Vila-Real i Elda, si bé en aquests casos la seua inclusió en la planificació de 2016 queda supeditada als recursos tècnics i humans disponibles.

València, 15 de febrer de 2016 El secretari autonòmic de Presidència

Resposta a la pregunta número 1.900 a la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública sobre la base del SAMU de Paterna, que formula el diputat Juan Ginés Córdoba Cortijo, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 45, pàgina 5.271). Resposta RE número 14.685

Aquesta conselleria no té constància de l’entrada de cap petició escrita formulada pel sindicat Cemsatse en què es plantege la revisió de les bases de SAMU que hi ha a la nostra comunitat, inclosa la base ubicada al polígon de la Font del Gerro de Paterna.

No obstant això, sí que som conscients de les sol·licituds que han plantejat els treballadors d’aquests serveis, com també els seus representants sindicals, de cara a la revisió i l’adequació de les instal·lacions amb què estan dotades les bases SAMU.

Respecte a això, cal afegir que la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública està duent a terme un estudi d’ubicació, instal·lacions i equipament a fi d’adaptar les instal·lacions a la normativa que regula les condicions laborals dels treballadors i de les treballadores i de millorar així la qualitat d’un servei com el d’emergències sanitàries, que és essencial per a la ciutadania.


Resposta a la pregunta número 1.901 al Consell sobre les obres del poliesportiu de Nou Moles, que formula el diputat Juan Ginés Córdoba Cortijo, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 45, pàgina 5.271). Resposta del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport RE número 14.851

Amb relació a les obres del poliesportiu de Nou Moles, la voluntat de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ha estat sempre la d’executar-les, de conformitat amb el contracte signat a l’efecte.

L’execució de les obres es va iniciar l’any 2011 i va quedar paralitzada als pocs mesos per problemes tècnics i econò-mics. Les obres es van reprendre a finals de 2014 i es van tornar a paralitzar al maig de 2015.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13847

La adjudicataria ha solicitado en diversas ocasiones la suspensión de la ejecución, alegando dificultades económicas derivadas de problemas técnicos del proyecto municipal inicial. Las solicitudes han sido siempre denegadas por esta conselleria y las obras se han paralizado de forma unilateral por parte de la adjudicataria.

El 9 de septiembre de 2015, y ante una nueva solicitud formulada por los contratistas, esta conselleria resolvió que no procedía la suspensión de la ejecución del contrato; contra esta resolución la empresa adjudicataria presentó recurso de reposición, que fue de nuevo desestimado, el 23 de diciembre de 2015.

Con la finalidad de poner fin al debate técnico y económico, ejecutar el contrato firmado y facilitar la finalización de las obras, hemos convocado una comisión técnica, integrada por técnicos de las contratistas y de la conselleria; la comisión trabaja en este momento para dar la mejor solución a las dificultades técnicas del proyecto y garantizar la ejecución de las obras lo antes posible.

Con relación a la financiación del contrato, el expediente de referencia se encuentra en el marco del Plan especial de apoyo a la inversión productiva en municipios de la Comunitat Valenciana (PIP), de acuerdo con la Resolución de 15 de noviem-bre de 2010, y se han consignado los créditos presupuestarios correspondientes en la aplicación 09.01.01.421.10.6 del presupuesto de la Generalitat para el año 2016.


Respuesta a la pregunta número 1.902 al Consell sobre la mejora de la situación del turno de oficio, que formula el diputado Antonio Subiela Chico, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 45, página 5.272). Respuesta de la consellera de Justicia, Administración Pública, Reformas Democráticas y Libertades Públicas RE número 14.848

Los abogados del turno de oficio son remunerados por cada expediente judicial en el que participan conforme a los baremos establecidos mediante orden. En consecuencia, a mayor número de actuaciones mayor retribución perciben.

En los presupuestos para el ejercicio 2016 se ha incremen-tado la dotación presupuestaria destinada a los abogados del turno de oficio en más de 6 millones de euros.

Con esta mayor dotación presupuestaria queda garantizado el pago de todos los expedientes del turno de oficio que se tramiten durante el presente ejercicio, ya que se ha tenido en cuenta el aumento de expedientes que se produjo en 2015 y el posible aumento que pueda producirse en 2016.

Asimismo, este incremento presupuestario ha permitido mejorar, mediante la aprobación de la Orden 1/2016, de 27 de enero, de la Conselleria de Justicia, Administración Pública, Reformas Democráticas y Libertades Públicas, la remuneración que perciben los abogados por cada actuación

Una orden que dignifica el trabajo de los abogados, no sólo por el incremento económico sino también porque,

L’adjudicatària ha sol·licitat algunes vegades la suspensió de l’execució, al·legant dificultats econòmiques derivades de problemes tècnics del projecte municipal inicial. Les sol·licituds han estat sempre denegades per aquesta conselleria i les obres s’han paralitzat de forma unilateral per part de l’adjudicatària.

El 9 de setembre de 2015, i davant una nova sol·licitud formulada pels contractistes, aquesta conselleria va resoldre que no procedia la suspensió de l’execució del contracte; contra aquesta resolució l’empresa adjudicatària va presen-tar recurs de reposició, que va ser de nou desestimat, el 23 de desembre de 2015.

Amb la finalitat de posar fi al debat tècnic i econòmic, executar el contracte signat i facilitar la finalització de les obres, hem convocat una comissió tècnica, integrada per tècnics de les contractistes i de la conselleria; la comissió treballa en aquest moment per tal de donar la millor solució a les dificultats tècniques del projecte i garantir l’execució de les obres el més aviat possible.

Amb relació al finançament del contracte, l’expedient de referència es troba en el marc del Pla especial de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana (PIP), d’acord amb la Resolució de 15 de novembre de 2010, i s’han consignat els crèdits pressupostaris corresponents en l’aplicació 09.01.01.421.10.6 del pressupost de la Generalitat per a l’any 2016.


Resposta a la pregunta número 1.902 al Consell sobre la millora de la situació del torn d’ofici, que formula el diputat Antonio Subiela Chico, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 45, pàgina 5.272). Resposta de la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques RE número 14.848

Els advocats del torn d’ofici són remunerats per cada expedient judicial en què participen d’acord amb els barems establerts mitjançant una ordre. En conseqüència, a nombre més gran d’actuacions major retribució perceben.

En els pressuposts per a l’exercici 2016 s’ha incrementat la dotació pressupostària destinada als advocats del torn d’ofici en més de 6 milions d’euros.

Amb aquesta major dotació pressupostària queda garantit el pagament de tots els expedients del torn d’ofici que es tramiten durant el present exercici, ja que s’ha tingut en compte l’augment d’expedients que es va produir el 2015 i el possible augment que puga produir-se el 2016.

Així mateix, aquest increment pressupostari ha permès millorar, per mitjà de l’aprovació de l’Ordre 1/2016, de 27 de gener, de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, la remune-ració que perceben els advocats per cada actuació

Una ordre que dignifica el treball dels advocats, no sols per l’increment econòmic sinó també perquè, per primera vegada

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13848

por primera vez en la historia de la democracia, ha sido consensuada con quienes representan a todo el colectivo de la abogacía, los colegios profesionales.

El compromiso de la Conselleria de Justicia, Administraciones Públicas, Reformas Democráticas y Libertades Públicas es seguir aumentando a lo largo de la presente legislatura los baremos del turno de oficio para que los letrados que sostienen la justicia gratuita alcancen una remuneración digna acorde con la trascendencia social de su labor.

Valencia, 16 de febrero de 2016 La consellera de Justicia, Administración Pública, Reformas

Democráticas y Libertades Públicas

Respuesta a la pregunta número 1.903 al Consell sobre las obras para evitar las riadas, que formula el diputado Antonio Subiela Chico, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 45, página 5.272). Respuesta de la consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural RE número 15.272

En primer lugar, cabe aclarar que no existe ningún plan con la denominación a la que se refiere su señoría. El Real decreto 903/2010, de 9 de julio, de evaluación y gestión de riesgos de inundación, incorporó al ordenamiento jurídico español la Directiva 2007/60/CE, del Parlamento Europeo y del Consejo, de 23 de octubre de 2007, relativa a la evaluación y gestión de los riesgos de inundación. En este sentido, esta normativa supone la elaboración de los planes de gestión del riesgo de inundación, que contemplan los programas de medidas que cada administración debe aplicar en el ámbito de sus competencias y que deben incluir todos los aspectos de la gestión del riesgo de inundación.

Estos planes son elaborados en el ámbito de las demarca-ciones hidrográficas, y redactados por las confederaciones hidrográficas, para disminuir los riesgos de inundación y reducir las consecuencias negativas. En el caso de la Comunitat Valenciana habrá que acudir a los planes de las demarcaciones de los ríos Júcar, Segura y Ebro. Recientemente, el Real decreto 18/2016, de 15 de enero, aprueba los planes de gestión de riesgos de inundación de las demarcaciones hidrográficas del Guadalquivir, Segura, Júcar y de la parte española de las demarcaciones del Miño-Sil, Duero, Tajo, Guadiana, Ebro, Ceuta y Melilla. Así, se esta-blece una programación de medidas y su calendario, dentro del ámbito de competencias establecido, concretándose las actuaciones correspondientes a esta administración en intervenciones concretas, en el ámbito de la adecuación hidrológica y restauración hidrológico-forestal.

Finalmente, cabe indicar asimismo que, por Decreto 201/2015, de 29 de octubre, del Consell, se ha aprobado a propuesta de la Conselleria de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio, el Plan de acción territorial sobre prevención del riesgo de inundación a la Comunitat Valenciana (Patricova), de acuerdo con lo establecido en los artículos 43 y siguientes de la Ley 4/2004, de 30 de junio, de la Generalitat, de ordenación del territorio y protección del paisaje, y la disposición transitoria primera de la Ley 5/2014, de 25 de julio, de la Generalitat. Este plan se presenta como complementario de las cartografías y los planes que elaboran

en la història de la democràcia, ha estat consensuada amb els que representen a tot el col·lectiu de l’advocacia, els col·legis professionals.

El compromís de la Conselleria de Justícia, Administracions Públiques, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques és continuar augmentant al llarg d’aquesta legislatura els barems del torn d’ofici perquè els lletrats que sostenen la justícia gratuïta aconseguesquen una remuneració digna d’acord amb la transcendència social de la seua labor.

València, 16 de febrer de 2016 La consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes

Democràtiques i Llibertats Públiques

Resposta a la pregunta número 1.903 al Consell sobre les obres per a evitar les riuades, que formula el diputat Antonio Subiela Chico, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 45, pàgina 5.272). Resposta de la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural RE número 15.272

En primer lloc, cal aclarir que no hi ha cap pla amb la denominació a la qual es refereix sa senyoria. El Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, d’avaluació i gestió de riscs d’inundació, va incorporar a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2007/60/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2007, relativa a l’avaluació i la gestió dels riscs d’inundació. En aquest sentit, aquesta normativa comporta l’elaboració dels plans de gestió del risc d’inundació, que preveuen els programes de mesures que cada administració ha d’aplicar en l’àmbit de les seves competències i que han d’incloure tots els aspectes de la gestió del risc d’inundació.

Aquests plans són elaborats en l’àmbit de les demarcacions hidrogràfiques, i redactats per les confederacions hidrogràfi-ques, per tal de disminuir els riscs d’inundació i reduir-ne les conseqüències negatives. En el cas de la Comunitat Valenciana caldrà acudir als plans de les demarcacions dels rius Xúquer, Segura i Ebre. Recentment, el Reial decret 18/2016, de 15 de gener, aprova els plans de gestió de risc d’inundació de les demarcacions hidrogràfiques del Guadalquivir, Segura, Xúquer i de la part espanyola de les demarcacions del Miño-Sil, Duero, Tajo, Guadiana, Ebre, Ceuta i Melilla. Així, s’estableix una programació de mesures i el seu calendari, dins de l’àmbit de competències establert, concretant-se les actuacions corresponents a aquesta administració en intervencions concretes, en l’àmbit de l’adequació hidrològica i restauració hidrologicoforestal.

Finalment, cal indicar així mateix que, per Decret 201/2015, de 29 d’octubre, del Consell, s’ha aprovat a proposta de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, el Pla d’acció territorial sobre prevenció del risc d’inundació a la comunitat Valenciana (Patricova), d’acord amb el que hi ha establert en els articles 43 i següents de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’ordenació del territori i protecció del paisatge, i la disposició transitòria primera de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat. Aquest pla es presenta com a complementari de les cartografies i els plans que elaboren les demarcacions

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13849

las demarcaciones hidrográficas del Júcar, la Segura y el Ebro, actuando sobre el riesgo de inundación a escala regional en la Comunitat Valenciana, y contemplando también una serie de actuaciones.

Valencia, 9 de febrero de 2016 La consellera de Agricultura, Medio Ambiente,

Cambio Climático y Desarrollo Rural

Respuesta a las preguntas número 1.912 y 1.913 al Consell sobre las directrices en la gestión de información ante situaciones de emergencia, que formula el diputado Alexis Frederic Marí Malonda, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 45, página 5.274 y 5.275). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.686

Tal y como se indica en el procedimiento de gestión de la información previsto en el Plan territorial de emergencia de la Comunitat Valenciana, aprobado por el Decreto 119/2013, de 13 de septiembre, del Consell, corresponde al director de la Agencia de Seguridad y Respuesta a las Emergencias, como director de los planes de protección civil que se activen para hacer frente a las emergencias, y en los términos estableci-dos en los mismos, la dirección y coordinación de todas las actuaciones establecidas en el procedimiento de gestión de la información.

En relación con la pregunta 1.913, ni las directrices contenidas en el acuerdo del Consell, ni el procedimiento de actuación de gestión de la Información, prevén explícita-mente el uso de las redes sociales. Ello no obstante, forma parte de la metodología de trabajo diario del Gabinete de Información del Centro de Coordinación de Emergencias el uso de las redes sociales en la transmisión de la información a los medios de comunicación y a la ciudadanía en general.


Respuesta a la pregunta número 1.914 al Consell sobre los documentos de voluntades anticipadas, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 45, página 5.275). Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública RE número 14.685

El número de personas inscritas, a 31 de diciembre de 2015, en el Registro Centralizado de Voluntades Anticipadas de la Comunitat Valenciana, regulado en el Decreto 168/2004, de 10 de septiembre, del Consell, asciende a 16.407 personas.

Todas han firmado el documento de voluntades antici-padas en que manifiestan las instrucciones en el caso de encontrarse en una situación en que no puedan expresar libremente su voluntad y la decisión adoptada con respecto a la donación de los órganos con finalidad terapéutica, docente o de investigación.


hidrogràfiques del Xúquer, el Segura i l’Ebre, actuant sobre el risc d’inundació a escala regional a la Comunitat Valenciana, i preveient també una sèrie d’actuacions.



Resposta a les preguntes número 1.912 i 1.913 al Consell sobre les directrius en la gestió d’informació davant de situacions d’emergència, que formula el diputat Alexis Frederic Marí Malonda, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 45, pàgina 5.274 i 5.275). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.686

Tal com s’indica en el procediment de gestió de la informació previst en el Pla territorial d’emergència de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 119/2013, de 13 de setembre, del Consell, correspon al director de l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, com a director dels plans de protecció civil que s’activen per a fer front a les emergències, i en els termes establerts en aquests, la direcció i la coordinació de totes les actuacions establertes en el procediment de gestió de la informació.

Amb relació a la pregunta 1.913, ni les directrius contingudes en l’acord del Consell, ni el procediment d’actuació de gestió de la Informació preveuen explícitament l’ús de les xarxes socials. No obstant això, forma part de la metodologia de treball diari del Gabinet d’Informació del Centre de Coordinació d’Emergències l’ús de les xarxes socials en la transmissió de la informació als mitjans de comunicació i a la ciutadania en general.


Resposta a la pregunta número 1.914 al Consell sobre els documents de voluntats anticipades, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 45, pàgina 5.275). Resposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública RE número 14.685

El nombre de persones inscrites, a 31 de desembre de 2015, en el Registre Centralitzat de Voluntats Anticipades de la Comunitat Valenciana, regulat en el Decret 168/2004, de 10 de setembre, del Consell, ascendeix a 16.407 persones.

Totes han signat el document de voluntats anticipades en què manifesten les instruccions en el cas de trobar-se en una situació en què no puguen expressar lliurement la seua voluntat i la decisió adoptada respecte a la donació dels òrgans amb finalitat terapèutica, docent o d’investigació.


BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13850

Respuesta a la pregunta número 1.915 al Consell sobre el servicio de urgencias del Hospital Provincial de Castellón, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 45, página 5.275). Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública RE número 14.685

El tiempo medio de espera en el servicio de urgencias del Consorcio Hospital Provincial de Castellón es de 2,6 horas.


Respuesta a la pregunta número 1.916 al Consell sobre el servicio de urgencias del Hospital de Vinaròs, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 45, página 5.275). Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública RE número 14.685

El tiempo medio de espera en el servicio de urgencias del Hospital Comarcal de Vinaròs es de 3 horas.


Respuesta a la pregunta número 1.917 al Consell sobre la lista de espera en el Hospital Doctor Moliner, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 45, página 5.276). Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública RE número 14.685

En fecha 31.12.2015, en la lista de espera del Hospital de Crónicos y Larga Estancia (Hacle) Doctor Moliner de Bétera había 10 pacientes. Han aumentado hasta 13 en fecha 12.01.16.

Por otro lado, la demora media desde la aceptación de una solicitud de ingreso hasta el ingreso fue de 4,6 días.


Respuesta a la pregunta número 1.918 al Consell sobre la lista de espera en el Hospital Pare Jofré, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 45, página 5.276). Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública RE número 14.685

En fecha 12.01.2016, la lista de espera en el Hospital de Crónicos y Larga Estancia (Hacle) Pare Jofré de Valencia es la siguiente:

Área Médica Integral: 11 pacientes. Por otro lado, la demora media desde la aceptación de una solicitud de ingreso hasta el ingreso el 2015 ha sido de 3,89 días.

Resposta a la pregunta número 1.915 al Consell sobre el servei d’urgències de l’Hospital Provincial de Castelló, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 45, pàgina 5.275). Resposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública RE número 14.685

El temps mitjà d’espera en el servei d’urgències del Consorci Hospital Provincial de Castelló és de 2,6 hores.


Resposta a la pregunta número 1.916 al Consell sobre el servei d’urgències de l’Hospital de Vinaròs, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 45, pàgina 5.275). Resposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública RE número 14.685

El temps mitjà d’espera en el servei d’urgències de l’Hospital Comarcal de Vinaròs és de 3 hores.


Resposta a la pregunta número 1.917 al Consell sobre la llista d’espera a l’Hospital Doctor Moliner, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 45, pàgina 5.276). Resposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública RE número 14.685

En data 31.12.2015, en la llista d’espera de l’Hospital de Crònics i Llarga Estada (Hacle) Doctor Moliner de Bétera hi havia 10 pacients. Han augmentat fins a 13 en data 12.01.16.

D’altra banda, la demora mitjana des de l’acceptació d’una sol·licitud d’ingrés fins a l’ingrés va ser de 4,6 dies.


Resposta a la pregunta número 1.918 al Consell sobre la llista d’espera a l’Hospital Pare Jofré, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 45, pàgina 5.276). Resposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública RE número 14.685

En data 12.01.2016, la llista d’espera a l’Hospital de Crònics i Llarga Estada (Hacle) Pare Jofré de València és la següent:

Àrea Mèdica Integral: 11 pacients. D’altra banda, la demora mitjana des de l’acceptació d’una sol·licitud d’ingrés fins a l’ingrés el 2015 ha estat de 3,89 dies.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13851

Área de Salud Mental: 31 pacientes. La demora media ha sido de 38,78 días.


Respuesta a la pregunta número 1.919 al Consell sobre la lista de espera en el Hospital de la Magdalena, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 45, página 5.276). Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública RE número 14.685

En fecha 12.01.2016, en el Hospital de Crónicos y Larga Estancia (Hacle) de la Magdalena de Castellón hay 10 pacientes en lista de espera.

La demora media desde la aceptación de una solicitud de ingreso hasta el ingreso el 2015 ha sido de 4,8 días.


Respuesta a la pregunta número 1.920 al Consell sobre la lista de espera en el Hospital la Malva-rosa, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 45, página 5.276). Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública RE número 14.685

La demora media estructural correspondiente a la lista de espera quirúrgica del mes de noviembre 2015 es de 69 días al Hospital Complementario de la Malva-rosa de Valencia.


Respuesta a la pregunta número 1.922 al Consell sobre el centro de día de la Xara, que formula el diputado Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 45, página 5.276). Respuesta de la vicepresidenta y consellera de Igualdad y Políticas Inclusivas RE número 15.350

Con fecha 26 de octubre de 2015 se emitió por la Dirección General de Medio Natural y de Evaluación Ambiental informe favorable de estimación de impacto medioambiental del centro ocupacional y centro de día de personas con discapacidad intelectual La Xara (Dénia).

Valencia, 12 de febrero de 2016 La vicepresidenta y consellera de Igualdad y Políticas

Inclusivas

Respuesta a las preguntas número 1.923 y 1.924 al Consell sobre la formación de los abogados que atenderán a los

Àrea de Salut Mental: 31 pacients. La demora mitjana ha estat de 38,78 dies.


Resposta a la pregunta número 1.919 al Consell sobre la llista d’espera a l’Hospital de la Magdalena, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 45, pàgina 5.276). Resposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública RE número 14.685

En data 12.01.2016, a l’Hospital de Crònics i Llarga Estada (Hacle) de la Magdalena de Castelló hi ha 10 pacients en llista d’espera.

La demora mitjana des de l’acceptació d’una sol·licitud d’ingrés fins a l’ingrés el 2015 ha estat de 4,8 dies.


Resposta a la pregunta número 1.920 al Consell sobre la llista d’espera a l’Hospital la Malva-rosa, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 45, pàgina 5.276). Resposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública RE número 14.685

La demora mitjana estructural corresponent a la llista d’espera quirúrgica del mes de novembre 2015 és de 69 dies a l’Hospital Complementari de la Malva-rosa de València.


Resposta a la pregunta número 1.922 al Consell sobre el centre de dia de la Xara, que formula el diputat Antonio Joaquín Woodward Poch, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 45, pàgina 5.276). Resposta de la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives RE número 15.350

Amb data 26 d’octubre de 2015 es va emetre per la Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental informe favorable d’estimació d’impacte mediambiental del centre ocupacional i centre de dia de persones amb discapacitat intel·lectual La Xara (Dénia).

València, 12 de febrer de 2016 La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques

Inclusives

Resposta a les preguntes número 1.923 i 1.924 al Consell sobre la formació dels advocats que atendran als refugiats,

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13852

refugiados, que formula el diputado Alexis Frederic Marí Malonda, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página 5.688). Respuesta de la consellera de Justicia, Administración Pública, Reformas Democráticas y Libertades Públicas RE número 15.363

En la primera edición del curso por el que se interesa su seño-ría no se limitó el número de plazas ofertadas, inscribiéndose en el mismo un total de 321 personas, de las cuales 71 lo hicieron en Alicante, 132 en Castellón y 118 en Valencia.

Respecto al contenido del curso, las materias impartidas se dividieron en tres módulos:

Módulo I: Cuestiones previas. Asilo; Protección subsidiaria; Razones humanitarias.

Módulo II: Solicitud de protección internacional en España; Procedimiento administrativo; Control jurisdiccional.

Módulo III: Efectos de la admisión a trámite y concesión.

A partir de la experiencia obtenida del desarrollo de la primera edición del curso, está previsto que su segunda edición incorpore algunas mejoras sobre las que ya se está trabajando.

Valencia, 12 de febrero de 2016 La consellera de Justicia, Administración Pública,

Reformas Democráticas y Libertades Públicas

Respuesta a la pregunta número 1.925 al Consell sobre las políticas públicas en materia de violencia de género, que formula la diputada María del Carmen Sánchez Zamora, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página 5.689). Respuesta de la vicepresidenta y consellera de Igualdad y Políticas Inclusivas RE número 15.348

La aprobación de la Ley orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de medidas de protección integral contra la violencia de género, (BOE número 313 de 29 de diciembre de 2004) es anterior a la firma del Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia de género (Estambul, abril de 2011). Los objetivos de este convenio, ámbito de aplicación, derechos de las víctimas y compromisos asumidos por los estados firmantes ya aparecen recogidos en la citada ley orgánica que establece medidas de protección integral para las mujeres víctimas con la finalidad de prevenir, sancionar y erradicar la violencia de género, prestar asistencia a las mujeres, a sus hijas e hijos menores y a las y los menores sujetos a su tutela o guarda y custodia, víctimas de esta violencia.

En este mismo sentido, en el ámbito competencial de la Generalitat, fue aprobada la Ley 7/2012, de 23 de noviem-bre, de la Generalitat, integral contra la violencia sobre la mujer en el ámbito de la Comunitat Valenciana (BOE número 297 d’11 de diciembre de 2012), cuyo objeto es la adopción de medidas integrales para la erradicación de la violencia sobre la mujer ofreciendo protección y asistencia tanto a las mujeres víctimas de la misma como a sus hijos e hijas menores o personas sujetos a su tutela o acogida, así como las medidas de prevención, sensibilización y formación con

que formula el diputat Alexis Frederic Marí Malonda, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.688). Resposta de la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques RE número 15.363

En la primera edició del curs pel qual s’interessa sa senyoria no es va limitar el nombre de places ofertes, inscrivint-s’hi un total de 321 persones, de les quals 71 ho van fer a Alacant, 132 a Castelló i 118 a València.

Respecte al contingut del curs, les matèries impartides es van dividir en tres mòduls:

Mòdul I: Qüestions prèvies. Asil; Protecció subsidiària; Raons humanitàries.

Mòdul II: Sol·licitud de protecció internacional a Espanya; Procediment administratiu; Control jurisdiccional.

Mòdul III: Efectes de l’admissió a tràmit i concessió.

A partir de l’experiència obtinguda del desenvolupament de la primera edició del curs, està previst que la seua segona edició incorpore algunes millores sobre les quals ja s’està treballant.

València, 12 de febrer de 2016 La consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques

Resposta a la pregunta número 1.925 al Consell sobre les polítiques públiques en matèria de violència de gènere, que formula la diputada María del Carmen Sánchez Zamora, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.689). Resposta de la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives RE número 15.348

L’aprovació de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, (BOE número 313 de 29 de desembre de 2004) és anterior a la signatura del Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència de gènere (Istanbul, abril de 2011). Els objectius d’aquest conveni, àmbit d’aplicació, drets de les víctimes i compromisos assumits pels estats signataris ja apareixen recollits en la citada llei orgànica que estableix mesures de protecció integral per a les dones víctimes amb la finalitat de prevenir, sancionar i eradicar la violència de gènere, prestar assistència a les dones, a les seues filles i fills menors i a les i els menors subjectes a la seua tutela o guarda i custòdia, víctimes d’aquesta violència.

En aquest mateix sentit, en l’àmbit competencial de la Generalitat, va ser aprovada la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en làÀmbit de la Comunitat Valenciana (BOE número 297 d’11 de desembre de 2012), l’objecte de la qual és l’adopció de mesures integrals per a l’eradicació de la violència sobre la dona oferint protecció i assistència tant a les dones víctimes de la mateixa com als seus fills i filles menors o persones subjectes a la seua tutela o acolliment, com també les mesures de prevenció, sensibilització i

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13853

la finalidad de implicar a toda a la sociedad de la Comunitat Valenciana.

La aprobación de ambas leyes supone el cumplimiento de los compromisos legislativos asumidos como consecuencia de la suscripción del citado convenio, por lo que actualmente los esfuerzos de la administración autonómica se dirigen a la puesta en funcionamiento de servicios públicos que garan-ticen a las mujeres víctimas de violencia el ejercicio de sus derechos, y también a mejorar la calidad de los existentes, especialmente los de información, protección y apoyo a las víctimas. Se considera igualmente prioritario, y así se recoge en el Convenio de Estambul y normativa citada, trabajar la prevención y desarrollar actuaciones que favorezcan la consecución de la igualdad como instrumento esencial en la prevención de la violencia.



Respuesta a la pregunta número 1.926 al Consell sobre las políticas públicas en materia de violencia de género, que formula la diputada María del Carmen Sánchez Zamora, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página 5.689). Respuesta del conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte RE número 15.352

Respecto a las actuaciones de los propios centros escolares, el Decreto 39/2008, de 4 de abril, del Consell sobre la convi-vencia en los centros docentes no universitarios sostenidos con fondos públicos atribuye a los centros educativos la obligación de elaborar los propios planes de convivencia.

El plan de convivencia, que forma parte del proyecto educativo del centro, es un instrumento de planificación y acción, que aborda la prevención de situaciones conflictivas, la resolución pacífica de las mismas y la atención a quien tiene un comportamiento que no se ajusta a las normas de convivencia del centro y al que necesita ayuda o protección.

Los planes de convivencia incluyen medidas y acciones orientadas a la promoción de la convivencia y a la prevención de conflictos para conseguir un adecuado clima educativo en el centro; la detección de necesidades y planificación de acciones de formación en la materia de convivencia dirigidas a la comunidad; estrategias para realizar la difusión, el seguimiento y la evaluación del plan de convivencia en el marco del proyecto educativo; y el procedimiento para articular la colaboración con entidades e instituciones del entorno en el plan de convivencia, entre otros.

Con relación a la violencia de género, nuestros centros educativos desarrollan varias actuaciones preventivas como:

La actuación de éxito escolar, donde el diálogo se usa como herramienta para superar las desigualdades y que tiene como objetivo conseguir que no se produzca ningún tipo de agresión en los centros educativos.

Las acciones de diagnóstico que facilitan la detección de casos de violencia, ayudando a prevenirlos, (como el acoso, la discriminación o la exclusión por razones de

formació amb la finalitat d’implicar tota la societat de la Comunitat Valenciana.

L’aprovació d’ambdues lleis suposa el compliment dels compromisos legislatius assumits com a conseqüència de la subscripció del citat conveni, per la qual cosa actualment els esforços de l’administració autonòmica es dirigeixen a la posada en funcionament de serveis públics que garantesquen a les dones víctimes de violència l’exercici dels seus drets, i també a millorar-ne la qualitat dels existents, especialment els d’informació, protecció i suport a les víctimes. Es considera igualment prioritari, i així s’arreplega en el Conveni d’Istanbul i normativa citada, treballar la prevenció i desenvolupar actuacions que afavoresquen la consecució de la igualtat com a instrument essencial en la prevenció de la violència.



Resposta a la pregunta número 1.926 al Consell sobre les polítiques públiques en matèria de violència de gènere, que formula la diputada María del Carmen Sánchez Zamora, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.689). Resposta del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport RE número 15.352

Pel que fa a les actuacions dels propis centres escolars, el Decret 39/2008, de 4 d’abril, del Consell sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics atribueix als centres educatius l’obligació d’elaborar els propis plans de convivència.

El pla de convivència, que forma part del projecte educatiu del centre, és un instrument de planificació i acció, que aborda la prevenció de situacions conflictives, la resolució pacífica d’aquestes i l’atenció a qui té un comportament que no s’ajusta a les normes de convivència del centre i al que necessita ajuda o protecció.

Els plans de convivència inclouen mesures i accions orientades a la promoció de la convivència i a la prevenció de conflictes per a aconseguir un adequat clima educatiu en el centre; la detecció de necessitats i planificació d’accions de formació en la matèria de convivència adreçades a la comunitat; estratègies per a realitzar la difusió, el seguiment i l’avaluació del pla de convivència en el marc del projecte educatiu; i el procediment per a articular la col·laboració amb entitats i institucions de l’entorn en el pla de convivència, entre d’altres.

Amb relació a la violència de gènere, els nostres centres educatius desenvolupen diverses actuacions preventives com:

L’actuació d’èxit escolar, on el diàleg s’usa com a eina per a superar les desigualtats i que té com a objectiu aconseguir que no es produesca cap tipus d’agressió als centres educatius.

Les accions de diagnòstic que faciliten la detecció de casos de violència, ajudant a prevenir-los, (com ara l’assetjament, la discriminació o l’exclusió per raons de

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13854

sexo, orientación, identidad de género, raza o religión) y crean estructuras que facilitan al alumnado sensibilizar y denunciar estas situaciones.

Acciones que fomentan la participación del alumnado mediante estrategias basadas en la ayuda entre iguales. Se están potenciando la implantación en los centros de programas de mediación escolar, TEI y Pigmalión.

Actividades que facilitan la participación de toda la comu-nidad educativa en acciones de prevención y promoción de la convivencia del centro, así como en la elaboración de las normas de convivencia del centro y del aula.

Acciones que fomentan el respeto a la diversidad y la igual-dad entre hombres y mujeres, mediante la educación de los sentimientos y de las emociones, así como la capacidad de elección, basada en argumentos de validez y en coherencia con los valores de libertad, respeto, igualdad y solidaridad.

Acciones y medidas generales y específicas de atención a la diversidad que generan y fomentan el desarrollo de actitudes inclusivas en el centro, creando un clima de respeto Se realizan actividades dirigidas a educar en la solidaridad y en el apoyo social a las víctimas, así como a tener tolerancia cero frente a la violencia, desde las edades más tempranas.

Por otro lado, desde la Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte, y a través de <http://www.ceice.gva.es/eva/val/ previ.htm> (la pàgina web del Pla Previ), se hace difusión y sensibilización de los planes de convivencia y de los protocolos de actuación, y es ponen a disposición de la comunidad educativa materiales, recursos y actividades para trabajar la convivencia.

Asimismo, en el marco del programa de formación del profesorado, se realizan actividades formativas sobre los planes de convivencia, la socialización preventiva de la violencia de género, o los modelos dialógicos de prevención y resolución de conflictos. Mediante los Cefire, en el curso escolar 2014- 2015, se ofrecieron 53 actividades con un total de 1.791 participantes, relacionadas con la prevención de la violencia.

Además, esta conselleria (en el marco del Plan Previ) y la Delegación del Gobierno en la Comunitat Valenciana (en el marco del Plan director para la convivencia y mejora de la seguridad en los centros educativos y sus entornos), ponen a disposición de la comunidad educativa varias acciones coordinadas de prevención de la violencia escolar. Las acciones incluyen charlas informativas, por parte del Cuerpo Nacional de Policía, de la Guardia Civil, de las policías locales y otros profesionales, así como la elaboración de protocolos de comunicación e intervención inmediata en supuestos que así lo requieran.

De conformidad con el Acuerdo Interinstitucional para la Violencia de Género, participamos en las comisiones de análisis de casos ante una agresión o víctima, se comunican las incidencias del entorno sobre violencia de género que se puedan producir; se colabora con las fuerzas de seguridad del Estado en los casos de gravedad; y se participa en la comisión mixta de seguimiento provinciales.

De manera coordinada, con la Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública, se promueven programas de prevención y de promoción de cuya salud, algunos directamente relacionados con la violencia de género, como el Programa de intervención de

sexe, orientació, identitat de gènere, raça o religió) i creen estructures que faciliten a l’alumnat sensibilitzar i denunciar aquestes situacions.

Accions que fomenten la participació de l’alumnat mitjançant estratègies basades en l’ajuda entre iguals. S’estan potenciant la implantació en els centres de programes de mediació escolar, TEI i Pigmalió.

Activitats que faciliten la participació de tota la comu-nitat educativa en accions de prevenció i promoció de la convivència del centre, com també en l’elaboració de les normes de convivència del centre i de l’aula.

Accions que fomenten el respecte a la diversitat i la igualtat entre homes i dones, mitjançant l’educació dels sentiments i de les emocions, com també la capacitat d’elecció, basada en arguments de validesa i en coherència amb els valors de llibertat, respecte, igualtat i solidaritat.

Accions i mesures generals i específiques d’atenció a la diversitat que generen i fomenten el desenvolupament d’actituds inclusives en el centre, creant un clima de respecte Es realitzen activitats adreçades a educar en la solidaritat i en el suport social a les víctimes, com també a tenir tolerància zero enfront de la violència, des de les edats més primerenques.

D’altra banda, des de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, i a través de <http://www.ceice.gva.es/eva/val/ previ.htm> (la pàgina web del Pla Previ), es fa difusió i sensibilització dels plans de convivència i dels protocols d’actuació, i es posen a disposició de la comunitat educativa materials, recursos i activitats per treballar la convivència.

Així mateix, en el marc del programa de formació del professorat, es realitzen activitats formatives sobre els plans de convivència, la socialització preventiva de la violència de gènere, o els models dialògics de prevenció i resolució de conflictes. Mitjançant els Cefire, al curs escolar 2014– 2015, s’hi van oferir 53 activitats amb un total de 1.791 partici-pants, relacionades amb la prevenció de la violència.

A més, aquesta conselleria (en el marc del Pla Previ) i la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana (en el marc del Pla director per a la convivència i millora de la seguretat en els centres educatius i els seus entorns), posen a disposi-ció de la comunitat educativa diverses accions coordinades de prevenció de la violència escolar. Les accions inclouen xarrades informatives, per part del Cos Nacional de Policia, de la Guàrdia Civil, de les policies locals i altres professionals, com també l’elaboració de protocols de comunicació i intervenció immediata en supòsits que així ho requeresquen.

De conformitat amb l’Acord Interinstitucional per a la Violència de Gènere, participem en les comissions d’anàlisi de casos davant una agressió o víctima, es comuniquen les incidències de l’entorn sobre violència de gènere que es puguen produir; es col·labora amb les forces de seguretat de l’Estat en els casos de gravetat; i es participa en la comissió mixta de seguiment provincials.

De manera coordinada, amb la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, es promouen programes de prevenció i de promoció de la salut, alguns dels quals directament relacionats amb la violència de gènere, com ara el Programa d’intervenció

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13855

educación sexual (PIES), con un programa de educación afectiva y sexual o los talleres de educación sexual.

En coordinación con la Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas se llevan a cabo varios programas, campañas y actuaciones en centros escolares sobre igualdad y violencia de género como los talleres de prevención de la violencia de género para el alumnado de 2.º de ESO y la difusión de la campaña por el 25 de noviembre relativa a la prevención de la violencia de género, que lleva por lema: «No me toques el whatsapp».

Por otro lado y en colaboración con entidades locales y mancomunidades, se realizan varios programas y actuacio-nes de convivencia, igualdad, y prevención de la violencia de género, complementarias a las que se hacen en los centros escolares. Y también se efectúan actividades coordinadas con otro tipo de entidades, como universidades y ONG, que se encuentran disponibles en el enlace de la Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte: <http://www.ceice.gva.es/eva/val/inno_convocaotras.htm>.

Por último, esta conselleria da también apoyo y facilita la implementación de las actuaciones del Ministerio Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, como el Programa Plurales, de coeducación e igualdad en primaria, el Programa Diana, de programación creativa en igualdad, el Programa Relaciona de igualdad y resolución de conflictos, o el Programa Irene, dirigido específicamente a la prevención de la violencia de género.


Respuesta a la pregunta número 1.927 al Consell sobre las políticas públicas en materia de violencia de género, que formula la diputada María del Carmen Sánchez Zamora, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página 5.689). Respuesta de la consellera de Justicia, Administración Pública, Reformas Democráticas y Libertades Públicas RE número 15.363

La creación de una jurisdicción específica en materia de violencia de género constituyó una indudable aportación en la lucha contra este fenómeno ya que supuso la especializa-ción de todos los agentes jurídicos implicados en este ámbito, otorgando así a las víctimas un mejor tratamiento; algo que es esencial para aumentar la confianza de las víctimas de violencia de género en la administración de justicia.

Por lo que se refiere al funcionamiento de los juzgados de violencia de género en la Comunitat Valenciana, el Consell reconoce el esfuerzo que estos órganos judiciales realizan para dar una respuesta adecuada y ágil en los asuntos en los que intervienen. No obstante, y dada la preocupación de esta conselleria por el servicio público que se presta a las mujeres maltratadas, se realiza una evaluación y un seguimiento conti-nuado de la labor de estos juzgados. Ello ha permitido detectar que la rapidez en la tramitación de los expedientes judiciales ha de ir acompañada de un más rápido enjuiciamiento dado que éste en ocasiones se dilata demasiado en el tiempo.



d’educació sexual (PIES), amb un programa d’educació afectiva i sexual o els tallers d’educació sexual.

En coordinació amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives es porten a terme diversos programes, campanyes i actuacions en centres escolars sobre igualtat i violència de gènere com els tallers de prevenció de la violència de gènere per a l’alumnat de 2.n d’ESO i la difusió de la campanya pel 25 de novembre relativa a la prevenció de la violència de gènere, que porta per lema: «No em toques el whatsapp».

D’altra banda i en col·laboració amb entitats locals i mancomunitats, es realitzen diversos programes i actuacions de convivència, igualtat, i prevenció de la violència de gènere, complementaries a les que es fan als centres escolars. I també s’efectuen activitats coordinades amb altre tipus d’entitats, com ara universitats i ONG, que es troben disponibles a l’enllaç de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport: <http://www.ceice.gva.es/eva/val/inno_convocaotras.htm>.

Per últim, aquesta conselleria dóna també suport i facilita la implementació de les actuacions del Ministeri Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, com ara el Programa Plurales, de coeducació i igualtat en primària, el Programa Diana, de programació creativa en igualtat, el Programa Relaciona d’igualtat i resolució de conflictes, o el Programa Irene, dirigit específicament a la prevenció de la violència de gènere.


Resposta a la pregunta número 1.927 al Consell sobre les polítiques públiques en matèria de violència de gènere, que formula la diputada María del Carmen Sánchez Zamora, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.689). Resposta de la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques RE número 15.363

La creació d’una jurisdicció específica en matèria de violència de gènere va constituir una indubtable aportació en la lluita contra aquest fenomen ja que va suposar l’especialització de tots els agents jurídics implicats en aquest àmbit, atorgant així a les víctimes un millor tractament; cosa que és essencial per a augmentar la confiança de les víctimes de violència de gènere en l’administració de justícia.

Pel que es refereix al funcionament dels jutjats de violència de gènere a la Comunitat Valenciana, el Consell reconeix l’esforç que aquests òrgans judicials realitzen per a donar una resposta adequada i àgil en els assumptes en què intervenen. No obstant això, i donada la preocupació d’aquesta conselle-ria pel servei públic que es presta a les dones maltractades, es realitza una avaluació i un seguiment continuat de la labor d’aquests jutjats. Això ha permès detectar que la rapidesa en la tramitació dels expedients judicials ha d’anar acompanyada d’un més ràpid enjudiciament atès que aquest de vegades es dilata massa en el temps.


BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13856

Respuesta a la pregunta número 1.928 al Consell sobre las políticas públicas en materia de violencia de género, que formula la diputada María del Carmen Sánchez Zamora, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página 5.689). Respuesta de la vicepresidenta y consellera de Igualdad y Políticas Inclusivas RE número 15.348

La Dirección General del Instituto Valenciano de las Mujeres y por la Igualdad de Género, dispone de recursos de carácter ambulatorio y residencial especializado en la atención integral a las víctimas de violencia sobre la mujer.

La Red de Centros Mujer 24 Horas se conforma por una red de carácter ambulatorio, donde se ofrece una atención integral y se encuentran atendidas permanentemente por un equipo multidisciplinario, formado por trabajadoras sociales, psicólogas y abogadas.

El año 2014 se atendieron a nivel individual 4.268 mujeres víctimas de malos tratos físicos o psíquicos, abusos sexuales, agresiones sexuales y acoso sexual en el ámbito laboral. De las 2.187 mujeres a quien se abrió expediente por primera vez el año 2014, 100 mujeres fueron atendidas en situación de crisis, 1.429 fueraon atendidas en asesoramiento y 658 mujeres fueron atendidas en terapia psicosocial.

En e año 2015 fueron atendidas 4.372 mujeres víctimas de malos tratos físicos o psíquicos, abusos sexuales, agresiones sexuales y acoso sexual en el ámbito laboral. 2.158 fueron atendidas por primera vez en este ejercicio, no disponiendo en estos momentos aún de datos desagregados, teniendo en cuenta que se están elaborando las memorias de la Red de Centros Mujer.

Con respecto a la red residencial especializada en violencia sobre la mujer, hay que señalar que todos los centros que la conforman (centro de emergencias en Alicante y centro de recuperación integral en Alicante, Valencia y Castellón) cuentan con equipos educativos formados por trabajadora social, psicóloga y educadores.

El número de mujeres atendidas los años 2014 y 2015 fueron 218 y 201 mujeres respectivamente, todas ellas víctimas de malos tratos físicos o psíquicos.



Respuesta a la pregunta número 1.929 a la vicepresidenta y consellera de Igualdad y Políticas Inclusivas sobre los centros ocupacionales, que formula la diputada María del Carmen Sánchez Zamora, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página 5.689). Respuesta RE número 15.348

Actualmente hay 91 centros ocupacionales autorizados en la Comunitat Valenciana, de los cuales 89 están financiados por la Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas. Los dos centros no financiados son el centro ocupacional Escola y el centro ocupacional Penyeta Roja, cuya titularidad corresponde a las diputaciones de Valencia y Castellón respectivamente.

La distribución territorial de los 91 centros y de las plazas ocupadas por centro es la siguiente:

Resposta a la pregunta número 1.928 al Consell sobre les polítiques públiques en matèria de violència de gènere, que formula la diputada María del Carmen Sánchez Zamora, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.689). Resposta de la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives RE número 15.348

La Direcció General de l’Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere, disposa de recursos de caràcter ambulatori i residencial especialitzat en l’atenció integral a les víctimes de violència sobre la dona.

La Xarxa de Centres Dona 24 Hores es conforma per una xarxa de caràcter ambulatori, on s’ofereix una atenció integral i es troben ateses permanentment per un equip multidisciplinari, format per treballadores socials, psicòlo-gues i advocades.

L’any 2014 es van atendre a nivell individual 4.268 dones víctimes de maltractaments físics o psíquics, abusos sexuals, agressions sexuals i assetjament sexual en l’àmbit laboral. De les 2.187 dones a qui es va obrir expedient per primera vegada l’any 2014, 100 dones van ser ateses en situació de crisi, 1.429 van ser ateses en assessorament i 658 dones van ser ateses en teràpia psicosocial.

L’any 2015 van ser ateses 4.372 dones víctimes de maltrac-taments físics o psíquics, abusos sexuals, agressions sexuals i assetjament sexual en l’àmbit laboral. 2.158 en van ser ateses per primera vegada en aquest exercici, no disposant en aquests moments encara de dades desagregades, atès que s’estan elaborant les memòries de la Xarxa de Centres Dona.

Respecte a la xarxa residencial especialitzada en violència sobre la dona, cal assenyalar que tots els centres que la conformen (centre d’emergències a Alacant i centre de recuperació integral a Alacant, València i Castelló) compten amb equips educatius formats per treballadora social, psicòloga i educadors.

El nombre de dones ateses els anys 2014 i 2015 van ser 218 i 201 dones respectivament, totes elles víctimes de maltractaments físics o psíquics.



Resposta a la pregunta número 1.929 a la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives sobre els centres ocupacionals, que formula la diputada María del Carmen Sánchez Zamora, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.689). Resposta RE número 15.348

Actualment hi ha 91 centres ocupacionals autoritzats a la Comunitat Valenciana, dels quals 89 estan finançats per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Els dos centres no finançats són el centre ocupacional Escola i el centre ocupacional Penyeta Roja, la titularitat del quals correspon a les diputacions de València i Castelló respectivament.

La distribució territorial dels 91 centres i de les places ocupades per centre és la següent:

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13857

provincia nº de centros plazas ocupadas

Alicante 22 1.055

Castellón 12 459

Valencia 57 2.693

Total 91 4.207

Se adjunta anexo con la información detallada por provincia y centro.



ESTA RESPUESTA VA ACOMPAÑADA DE UN ANEXO QUE LOS DIPUTADOS Y LAS DIPUTADAS TIENEN A SU DISPOSICIÓN EN EL ÁREA ADMINISTRATIVA Y PARLAMENTARIA DE ESTA CÁMARA

Respuesta a la pregunta número 1.932 al Consell sobre los comités de rutas aéreas, que formula la diputada Rosa María García González, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página 5.690). Respuesta de la consellera de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio RE número 15.353

El Aeropuerto de Castellón, cuya dirección corresponde a la empresa Aerocas, SL, y que actualmente se gestiona en régimen de concesión por la entidad Lavalin Aeroports, SAS, es ajeno a la red de Aena Aeropuertos, SA, y no dispone de comité de desarrollo de rutas aéreas.

Valencia, 3 de febrero de 2016 La consellera de Vivienda, Obras Públicas

y Vertebración del Territorio


En julio de 2011 se firmó el convenio de colaboración del Comité de Desarrollo de Rutas Aéreas (CDRA) del aero-puerto de Valencia, si bien dicho convenio no fue aprobado por el Consell.

A partir del convenio, son miembros del comité:

a) Generalitat Valenciana b) Delegación del Gobierno en la Comunitat Valenciana c) Ayuntamiento de Valencia d) Ayuntamiento de Manises e) Ayuntamiento de Quart de Poblet f) Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Valencia g) Confederación Empresarial Valenciana h) Aena Aeropuertos, SA.

província núm. de centres places ocupades

Alacant 22 1.055

Castelló 12 459

Valencia 57 2.693

Total 91 4.207

S’adjunta annex amb la informació detallada per província i centre.



AQUESTA RESPOSTA VA ACOMPANYADA D’UN ANNEX QUE ELS DIPUTATS I LES DIPUTADES TENEN A LA SEUA DISPOSICIÓ EN L’ÀREA ADMINISTRATIVA I PARLAMENTÀRIA D’AQUESTA CAMBRA

Resposta a la pregunta número 1.932 al Consell sobre els comitès de rutes aèries, que formula la diputada Rosa María García González, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.690). Resposta de la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori RE número 15.353

L’Aeroport de Castelló, la direcció del qual correspon a l’empresa Aerocas, SL, i que actualment es gestiona en règim de concessió per l’entitat Lavalin Aeroports, SAS, és aliè a la xarxa d’Aena Aeroports, SA, i no disposa de comitè de desenvolupament de rutes aèries.

València, 3 de febrer de 2016 La consellera d’Habitatge, Obres Públiques

i Vertebració del Territori


El juliol de 2011 es va firmar el conveni de col·laboració del Comité de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) de l’aeroport de València, si bé el dit conveni no va ser aprovat pel Consell.

A partir del conveni, són membres del comitè:

a) Generalitat Valenciana b) Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana c) Ajuntament de València d) Ajuntament de Manises e) Ajuntament de Quart de Poblet f) Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València g) Confederació Empresarial Valenciana h) Aena Aeroports, SA.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13858

El comité no ha celebrado ninguna reunión.

Según el convenio, los costes de los viajes y desplazamientos son asumidos por cada uno de los miembros en la parte que corresponda al personal que participe en las acciones, sin que conste referencia a ningún tipo de remuneración para los distintos representantes.




En septiembre de 2011 se firmó el convenio de colaboración del Comité de Desarrollo de Rutas Aéreas (CDRA) del aeropuerto de Alicante, si bien dicho convenio no fue aprobado por el Consell.

A partir del convenio, son miembros del comité:

a) Generalitat Valenciana b) Delegación del Gobierno en la Comunitat Valenciana c) Ayuntamiento de Alicante d) Ayuntamiento de Elche e) Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Alicante f) Confederación Empresarial de la Provincia de Alicante g) Aena Aeropuertos, SA.

La última reunión del consejo general, máximo órgano del CDRA del aeropuerto de Alicante, tuvo lugar el 16 de septiembre de 2013. Por otra parte, la última reunión de la comisión técnica del citado comité, encargada de ejecutar las directrices y líneas de actuación fijadas por el consejo general, tuvo lugar el 10 de octubre de 2014.

Según el convenio, los costes de los viajes y desplazamientos son asumidos por cada uno de los miembros en la parte que corresponda al personal que participe en las acciones, sin que conste referencia a ningún tipo de remuneración para los distintos representantes.




No existe un comité de desarrollo de rutas aéreas de ámbito autonómico, pero sí el Comité de Coordinación

El comitè no ha celebrat cap reunió.

Segons el conveni, els costos dels viatges i els desplaçaments són assumits per cadascun dels membres en la part que corresponga al personal que participe en les accions, sense que conste referència a cap tipus de remuneració per als distints representants.




Al setembre de 2011 es va signar el conveni de col·laboració del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) de l’aeroport d’Alacant, si bé el dit conveni no va ser aprovat pel Consell.

A partir del conveni, són membres del comitè:

a) Generalitat Valenciana. b) Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana. c) Ajuntament d’Alacant. d) Ajuntament d’Elx e) Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació d’Alacant. f) Confederació Empresarial de la Província d’Alacant. g) Aena Aeroports, SA.

L’última reunió del consell general, màxim òrgan del CDRA de l’aeroport d’Alacant, va tenir lloc el 16 de setembre de 2013. D’altra banda, l’última reunió de la comissió tècnica de l’esmentat comitè, encarregada d’executar les directrius i línies d’actuació fixades pel consell general, va tenir lloc el 10 d’octubre de 2014.

Segons el conveni, els costos dels viatges i desplaçaments són assumits per cadascun dels membres en la part que corresponga al personal que participe en les accions, sense que conste referència a cap tipus de remuneració per als distints representants.




No hi ha un comitè de desenvolupament de rutes aèries d’àmbit autonòmic, però sí el Comitè de Coordinació

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13859

Aeroportuaria de la Comunitat Valenciana, que se constituyó en marzo de 2014.

El origen de los comités de coordinación aeroportuaria está en el Real decreto-ley 13/2010, de 3 de diciembre, modifi-cado por el Real decreto-ley 20/2012, de 13 de julio, y por la Ley 18/2014, de 15 de octubre, para garantizar la parti-cipación de las comunidades y ciudades autónomas, de las corporaciones locales, y de las organizaciones empresariales y sociales representativas, en los aeropuertos atribuidos a la gestión y explotación de Aena Aeropuertos, SA.




Tal como se recoge en las respuestas a las preguntas 1.933 y 1.934, la Generalitat Valenciana forma parte de los Comités de Desarrollo de Rutas Aéreas (CDRA) de Alicante y Valencia, que cuentan, en cada caso, con un consejo general, como máximo órgano de toma de decisiones, y con una comisión técnica, encargada de ejecutar las directrices y líneas de actuación fijadas por el consejo general. En ambos órganos tiene representación la Generalitat.



Respuesta a la pregunta número 1.937 al Consell sobre las líneas de actuación de FAVIDE, que formula la diputada Mónica Álvaro Cerezo, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 48, página 5.692). Respuesta de la consellera de Justicia, Administración Pública, Reformas Democráticas y Libertades Públicas RE número 15.363

El Plan de actuación de la Fundación de la Comunitat Valenciana para la Atención a las Víctimas del Delito (Favide) para el 2016 fue aprobado en la reunión del patronato de la fundación celebrada el día 28 de diciembre del 2015 para su presentación ante el Protectorado de Fundaciones dependiente de la Conselleria de Justicia, Administración Pública, Reformas Democráticas y Libertades Públicas, con el fin de cumplir en plazo que prevé la vigente Ley 8/1998, de 9 de diciembre, de fundaciones de la Comunitat Valenciana.

En dicho plan se establecen las siguientes acciones:

1. Atender, informar y asesorar a toda persona que haya sufrido un daño o menoscabo en su persona, bienes o derechos como consecuencia de un delito o falta.

a) Prevención y atención a víctimas de delitos violentos a través de las oficinas de Atención a las Víctimas del Delito (OAVD).

Aeroportuària de la Comunitat Valenciana, que es va constituir al març de 2014.

L’origen dels comitès de coordinació aeroportuària està en el Reial decret llei 13/2010, de 3 de desembre, modificat pel Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, i per la Llei 18/2014, de 15 d’octubre, per a garantir la participació de les comunitats i ciutats autònomes, de les corporacions locals, i de les organitzacions empresarials i socials representatives, en els aeroports atribuïts a la gestió i explotació d’Aena Aeroports, SA.




Tal com s’arreplega en les respostes a les preguntes 1.933 i 1.934, la Generalitat Valenciana forma part dels Comitès de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) d’Alacant i València, que compten, en cada cas, amb un consell general, com a màxim òrgan de presa de decisions, i amb una comissió tècnica, encarregada d’executar les directrius i línies d’actuació fixades pel consell general. En ambdós òrgans té representació la Generalitat.



Resposta a la pregunta número 1.937 al Consell sobre les línies d’actuació de FAVIDE, que formula la diputada Mónica Álvaro Cerezo, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 48, pàgina 5.692). Resposta de la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques RE número 15.363

El Pla d’actuació de la Fundació de la Comunitat Valenciana per a l’Atenció a les Víctimes del Delicte (Favide) per al 2016 va ser aprovat en la reunió del patronat de la fundació celebrada el dia 28 de desembre del 2015 per a la seua presentació davant del Protectorat de Fundacions depen-dent de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, a fi de complir en termini que preveu la vigent Llei 8/1998, de 9 de desembre, de fundacions de la Comunitat Valenciana.

En el dit pla s’estableixen les accions següents:

1. Atendre, informar i assessorar tota persona que haja patit un dany o menyscabament en la seua persona, béns o drets com a conseqüència d’un delicte o falta.

a) Prevenció i atenció a víctimes de delictes violents a través de les oficines d’Atenció a les Víctimes del Delicte (OAVD).

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13860

b) Atención jurídica a la víctima (situación legal, derechos y obligaciones, trámites y procedimientos, redacción de denuncias y otros documentos que la víctima puede presen-tar por sí misma, etc.). c) Orientación y derivación de las víctimas hacia los recursos de atención psicosocial (información sobre recursos sociales existentes, gestión de ayudas, etc.). d) Gestión de ayudas que prevé la Ley de ayuda y asistencia a las víctimas de delitos violentos y contra la libertad sexual.

2. Facilitar el seguimiento de las actuaciones, procesales o no, que deban realizar las víctimas del delito en la Comunitat Valenciana.

a) Acompañamiento a la víctima y a los testigos en actuaciones judiciales (presentación de denuncias, ruedas de recono-cimiento, toma de declaraciones o vistas de juicios, etc.) b) Punto de Coordinación de las Órdenes de Protección designado por la Generalitat Valenciana (desde 2003). c) Desarrollo de programas de mediación penal víctima-agresor en determinados delitos y faltas.

3. Informar, formar y asesorar a personas implicadas en el apoyo y asistencia a las víctimas del delito.

a) Desarrollo de los protocolos de coordinación con entidades y agentes con parecidos objetivos (Fiscalía de Víctimas, consellerias, Federación Valenciana de Municipios y Provincias, cuerpos y fuerzas de seguridad del estado, etc.) que se encuentran ya iniciados. b) Organización y ejecución de programas y actividades formativas, en prevención de la violencia. c) Organización y realización de programas y actividades formativas dirigidas a profesionales y colectivos vulnerables, con el fin de prevenir y coadyuvar a la erradicación de cualquier tipo de violencia.

4. Colaboración con otras administraciones y entidades públicas y privadas, para llevar a cabo actividades de sensibilización y concienciación social.

a) Colaboración con las administraciones públicas y con otras entidades públicas o privadas, en la realización de jornadas, charlas y conferencias, con el fin de prevenir y ayudar a eliminar la violencia, en todas sus manifestaciones. b) Desarrollo y aplicación de convenios con las universidades de la Comunitat Valenciana, para la realización de prácticas de estudiantes de grado y postgrado.

5. Participación, desarrollo y ejecución de proyectos para la prevención y erradicación de la violencia y su organización en materia de violencia escolar.

a) Organización, desarrollo y ejecución de proyectos dirigidos a la consecución de los objetivos de la fundación, para la prevención de la violencia y ayuda a su erradicación, en cualquiera de sus manifestaciones.

Actualmente se está llevando a cabo el proceso para la creación de la nueva Red de Oficinas de Atención a las Víctimas del Delito de la Generalitat. Esta regulación dará cumplimiento a lo establecido en la normativa vigente en la materia y creará las bases necesarias para superar las deficiencias organizativas y operativas que venían sufriendo las OAVD dependientes de Favide.

b) Atenció jurídica a la víctima (situació legal, drets i obliga-cions, tràmits i procediments, redacció de denúncies i altres documents que la víctima pot presentar per si mateixa, etc.). c) Orientació i derivació de les víctimes cap als recursos d’atenció psicosocial (informació sobre recursos socials existents, gestió d’ajudes, etc.). d) Gestió d’ajudes que preveu la Llei d’ajuda i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual.

2. Facilitar el seguiment de les actuacions, processals o no, que hagen de realitzar les víctimes del delicte en la Comunitat Valenciana.

a) Acompanyament a la víctima i als testimonis en actuacions judicials (presentació de denúncies, rodes de reconeixement, presa de declaracions o vistes de juís, etc.) b) Punt de Coordinació de les Ordres de Protecció designat per la Generalitat Valenciana (des de 2003). c) Desenvolupament de programes de mediació penal víctima-agressor en determinats delictes i faltes.

3. Informar, formar i assessorar persones implicades en el suport i assistència a les víctimes del delicte.

a) Desenvolupament dels protocols de coordinació amb entitats i agents amb semblants objectius (Fiscalia de Víctimes, conselleries, Federació Valenciana de Municipis i Províncies, cossos i forces de seguretat de l’estat, etc.) que es troben ja iniciats. b) Organització i execució de programes i activitats forma-tius, en prevenció de la violència. c) Organització realització de programes i activitats formatives dirigides a professionals i col·lectius vulnerables, a fi de prevenir i coadjuvar a l’eradicació de qualsevol tipus de violència.

4. Col·laboració amb altres administracions i entitats públiques i privades, per a dur a terme activitats de sensibilit-zació i conscienciació social.

a) Col·laboració amb les administracions públiques i amb altres entitats públiques o privades, en la realització de jornades, xarrades-col·loqui i conferències, a fi de prevenir i ajudar a eliminar la violència, en totes les seues manifestacions. b) Desenvolupament i aplicació de convenis amb les universitats de la Comunitat Valenciana, per a la realització de pràctiques d’estudiants de grau i postgrau.

5. Participació, desenvolupament i execució de projectes per a la prevenció i eradicació de la violència i la seua organitza-ció en matèria de violència escolar.

a) Organització, desenvolupament i execució de projectes dirigits a la consecució dels objectius de la fundació, per a la prevenció de la violència i ajuda a la seua eradicació, en qualsevol de les seues manifestacions.

Actualment s’està duent a terme el procés per a la creació de la nova Xarxa d’Oficines d’Atenció a les Víctimes del Delicte de la Generalitat. Aquesta regulació donarà compliment a l’establert en la normativa vigent en la matèria i crearà les bases necessàries per a superar les deficiències organitzati-ves i operatives que venien patint les OAVD dependents de Favide.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13861

A través de la nueva red asistencial se prestará un servicio público gratuito y multidisciplinario, cuyo objetivo será la asistencia integral, coordinada y especializada a las víctimas de delitos, dando respuesta a sus necesidades específicas en el ámbito jurídico, psicológico y social; para esto contará con juristas, psicólogos, trabajadores sociales, criminólogos y, cuando la materia así lo aconseje, con otros profesionales especializados.

El funcionamiento de este servicio quedará determinado en la norma reglamentaria, en la que está trabajando esta conselleria. Asimismo, se articularán los oportunos protoco-los de actuación y coordinación con la finalidad de prestar un servicio público de calidad a las víctimas del delito de la Comunitat Valenciana.

Hay que señalar que, dentro del nuevo modelo, se efectuará una continua evaluación y seguimiento de las actuaciones de la nueva red de oficinas, cuya labor corresponderá a la Dirección General de Justicia, de la cual pasarán a depender orgánica y funcionalmente.



Respuesta a la pregunta número 1.938 al Consell sobre la Fundación de Patrimonio Industrial del Port de Sagunto, que formula la diputada Teresa García Muñoz, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 48, página 5.692). Respuesta del conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte RE número 15.352

La Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte, no tiene ninguna deuda con la Fundación de Patrimonio Industrial del Port de Sagunto. Las diversas subvenciones nominativas previstas a los presupuesto de esta conselleria desde el año 2011, no se han podido hacer efectivas por el hecho de que la fundación no estaba al corriente de las obligaciones fiscales y tributarias.

Por parte de esta conselleria, que forma parte del patronato de la fundación con una participación de un 3%, hemos consignado en los presupuesto de 2016 una subvención nominativa para gastos de funcionamiento, por un total de 60.000, y estamos trabajando en colaboración con el Ayuntamiento de Sagunto y con la Conselleria de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo, para encontrar la mejor solución para poner en valor el patrimonio industrial del Port de Sagunto, que es único en el País Valenciano.


Respuesta a las preguntas número 1.939 y 1.940 al Consell sobre la situación financiera de los clubes deportivos, que formula el diputado Antonio Subiela Chico, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página 5.692 y 5.693). Respuesta del conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte RE número 15.352

A través de la nova xarxa assistencial es prestarà un servei públic gratuït i multidisciplinari, l’objectiu del qual serà l’assistència integral, coordinada i especialitzada a les víctimes de delictes, donant resposta a les seues necessitats específiques en l’àmbit jurídic, psicològic i social; per a açò comptarà amb juristes, psicòlegs, treballadors socials, criminòlegs i, quan la matèria així ho aconselle, amb altres professionals especialitzats.

El funcionament d’aquest servei quedarà determinat en la norma reglamentària, en la qual està treballant aquesta conselleria. Així mateix, s’articularan els oportuns protocols d’actuació i coordinació amb la finalitat de prestar un servei públic de qualitat a les víctimes del delicte de la Comunitat Valenciana.

Cal assenyalar que, dins del nou model, s’efectuarà una contínua avaluació i seguiment de les actuacions de la nova xarxa d’oficines, la labor de les quals correspondrà a la Direcció General de Justícia, de la qual passaran a dependre orgànicament i funcional.


Resposta a la pregunta número 1.938 al Consell sobre la Fundació de Patrimoni Indústrial del Port de Sagunt, que formula la diputada Teresa García Muñoz, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 48, pàgina 5.692). Resposta del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport RE número 15.352

La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, no té cap deute amb la Fundació de Patrimoni Industrial del Port de Sagunt. Les diverses subvencions nominatives previstes als pressuposts d’aquesta conselleria des de l’any 2011, no s’han pogut fer efectives pel fet que la fundació no estava al corrent de les obligacions fiscals i tributàries.

Per part d’aquesta conselleria, que forma part del patronat de la fundació amb una participació d’un 3%, hem consignat als pressuposts de 2016 una subvenció nominativa per a despeses de funcionament, per un total de 60.000, i estem treballant en col·laboració amb l’Ajuntament de Sagunt i amb la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, per tal de trobar la millor solució per a posar en valor el patrimoni industrial del Port de Sagunt, que és únic al País Valencià.


Resposta a les preguntes número 1.939 i 1.940 al Consell sobre la situació financera dels clubs esportius, que formula el diputat Antonio Subiela Chico, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.692 i 5.693). Resposta del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport RE número 15.352

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13862

La Generalitat Valenciana no dispone de la información relativa a la situación financiera de los clubes deportivos de la provincia de Valencia ni de su grado de dependencia de las ayudas públicas.

Sin embargo, somos conocedores de las dificultades por las que atraviesan muchos de ellos, agravadas por la crisis finan-ciera y la menor participación de patrocinadores privados.

La Conselleria de Educación, Investigación Cultura y Deporte mantiene en los presupuesto de 2016 las líneas de subvención a los clubes de élite (con algunas modificaciones que ampliarán el número de clubes beneficiados) y a la organización por parte de ellos de acontecimientos deportivos especiales, e incrementa considerablemente con respecto al 2015 la promoción del deporte escolar, objetivo prioritario del gobierno valenciano.

Desconocemos si existe una reducción de las ayudas de la Diputación de Valencia y, por tanto, las consecuencias que se puedan derivar, pero la voluntad de la Generalitat Valenciana es establecer una adecuada coordinación con todas las administraciones para poder actuar con criterios de objetividad, eficacia y eficiencia.


Respuesta a las preguntas número 1.941 a 1.945 al Consell sobre el incendio en el Hospital Clínico, que formula el diputado Alexis Frederic Marí Malonda, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, páginas 5.693 y 5.694). Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública RE número 14.850

El Hospital Clínico Universitario de Valencia dispone de un plan de emergencias, debidamente actualizado a la normativa en vigor. El último simulacro realizado fue en junio de 2014.

La Dirección Económica del Departamento de Salud coordina las acciones relativas a la implantación de los planes de autoprotección en todos los centros del departamento, con el asesoramiento técnico del Servicio de Prevención de Riesgo Laborales y el Servicio de Ingeniería del departamento.

Asimismo, existe un comité de autoprotección que funciona como un órgano de participación y asesoramiento en todos los temas relacionados con la seguridad y las medidas de autoprotección de todo el departamento. En este comité está representada la Junta de Personal del departamento, junto a los responsables de las áreas implicadas en la materia.

El día de los hechos, el plan se activó siguiendo el protocolo establecido dentro del plan de emergencias. Fue el jefe de la guardia de ese día, como jefe de emergencia del centro, quien lo puso en marcha.

En concreto, hacia las 12.30 horas se recibe en la centralita tele-fónica del hospital un aviso de alarma de incendio proveniente del sistema de detección de la zona situada en el sótano 1 del pabellón C (situado bajo el Servicio de Urgencias del hospital).

Siguiendo el protocolo establecido en el plan de autoprotección del centro, se avisa inmediatamente el personal de seguridad.

La Generalitat Valenciana no disposa de la informació relativa a la situació financera dels clubs esportius de la província de València ni del seu grau de dependència de les ajudes públiques.

Tanmateix, som coneixedors de les dificultats per les que travessen molts d’ells, agreujades per la crisi financera i la menor participació de patrocinadors privats.

La Conselleria d’Educació, Investigació Cultura i Esport manté als pressuposts de 2016 les línies de subvenció als clubs d’elit (amb algunes modificacions que ampliaran el nombre de clubs beneficiats) i a l’organització per part d’ells d’esdeveniments esportius especials, e incrementa conside-rablement respecte al 2015 la promoció de l’esport escolar, objectiu prioritari del govern valencià.

Desconeixem si existeix una reducció de les ajudes de la Diputació de València i, per tant, les conseqüències que se’n poden derivar, però la voluntat de la Generalitat Valenciana és establir una adequada coordinació amb totes les adminis-tracions per poder actuar amb criteris d’objectivitat, eficàcia i eficiència.


Resposta a les preguntes número 1.941 a 1.945 al Consell sobre l’incendi a l’Hospital Clínic, que formula el diputat Alexis Frederic Marí Malonda, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgines 5.693 i 5.694). Resposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública RE número 14.850

L’Hospital Clínic Universitari de València disposa d’un pla d’emergències, degudament actualitzat a la normativa en vigor. L’últim simulacre realitzat va ser al juny de 2014.

La Direcció Econòmica del Departament de Salut coordina les accions relatives a la implantació dels plans d’autoprotecció en tots els centres del departament, amb l’assessorament tècnic del Servei de Prevenció de Riscs Laborals i el Servei d’Enginyeria del departament.

Així mateix, hi ha un comitè d’autoprotecció que funciona com un òrgan de participació i assessorament en tots els temes relacionats amb la seguretat i les mesures d’autoprotecció de tot el departament. En aquest comitè està representada la Junta de Personal del departament, juntament amb els responsables de les àrees implicades en la matèria.

El dia dels fets, el pla es va activar seguint el protocol establert dins del pla d’emergències. Va ser el cap de la guàrdia d’aquell dia, com a cap d’emergència del centre, qui el va posar en marxa.

En concret, cap a les 12.30 hores es rep en la centraleta telefònica de l’hospital un avís d’alarma d’incendi provinent del sistema de detecció de la zona situada al soterrani 1 del pavelló C (situat sota el Servei d’Urgències de l’hospital).

Seguint el protocol establert en el pla d’autoprotecció del centre, s’avisa immediatament el personal de seguretat. Un

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13863

Un vigilante de seguridad se dirige a esta zona y observa abundante humo en la escalera de emergencia de este sótano.

El vigilante avisa inmediatamente a todo el equipo de seguridad (cinco miembros), los cuales, y como primera medida, acuden a la central de esterilización, porque es la única zona adyacente en la que hay personal trabajando. Se observa que en esta estancia no hay ningún tipo de peligro y se avisa al personal para que puedan evacuar en caso de que sea necesario, por el sentido inverso del corredor del sótano en el que está focalizado el fuego.

Después de verificar eso, el personal de seguridad acude al foco del incendio, envuelto totalmente en humo espeso, y observa que proviene de un carro de ropa usada que usa el personal de la empresa de limpieza para transportarla a la zona de almacenamiento, para llevarla después a la lavandería externa.

Hacia las 12.35 horas, se avisa a la jefa de la guardia, la doctora Inmaculada Navarro, la cual asume la dirección de emergencia, siguiendo lo establecido en el plan de emergen-cias, auxiliada por el supervisor general, Fernando Bohigas, y por el personal celador presente.

La doctora Navarro avisa inmediatamente a los bomberos, a través del 112, ya que desde el servicio de urgencias se nota la presencia de humo y olor a quemado.

Mientras tanto, el personal de seguridad sofoca inmedia-tamente el foco del incendio, primero con los extintores disponibles y, después, con la boca de incendios equipada BIE 45, adyacente a la zona.

Hacia las 12.40 horas, el personal de seguridad, junto al personal celador, se sitúa en la zona de la puerta de urgencias para controlar los accesos, cortar el tránsito y esperar a los bomberos y a la policía.

A las 12.43 horas llegan los bomberos, los cuales toman el control de la situación y extraen el humo que quedaba. Sobre las 14.50 horas, los bomberos finalizan las labores de extracción del humo, comprueban que la situación está controlada. A continuación, se limpia la zona afectada.

Finalmente le informamos de que la Policía Nacional está llevando a cabo una investigación sobre este hecho, en coordinación con la gerencia del centro. Igualmente, la gerencia ha incoado una información previa, de carácter reservado sobre el incidente.


Respuesta a las preguntas número 1.946 y 1.947 al Consell sobre el expediente digital, que formula el diputado Alexis Frederic Marí Malonda, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página 5.694). Respuesta de la consellera de Justicia, Administración Pública, Reformas Democráticas y Libertades Públicas RE número 15.363

Los desarrollos informáticos necesarios para la incorpora-ción del expediente electrónico en las oficinas judiciales de la Comunitat Valenciana se prevé que estén listos a finales

vigilant de seguretat es dirigeix a aquesta zona i observa abundant fum a l’escala d’emergència d’aquest soterrani.

El vigilant avisa immediatament tot l’equip de seguretat (cinc membres), els quals, i com a primera mesura, acudeixen a la central d’esterilització, perquè és l’única zona adjacent en la qual hi ha personal treballant. S’observa que en aquesta estança no hi ha cap tipus de perill i s’avisa el personal perquè puguen evacuar en cas que siga necessari, pel sentit invers del corredor del soterrani en el qual està focalitzat el foc.

Després de verificar això, el personal de seguretat acudeix al focus de l’incendi, envoltat totalment de fum espès, i observa que prové d’un carro de roba usada que usa el personal de l’empresa de neteja per a transportar-la a la zona d’emmagatzematge, per a portar-la després a la bugaderia externa.

Cap a les 12.35 hores, s’avisa la cap de la guàrdia, la doctora Inmaculada Navarro, la qual assumeix la direcció d’emergència, seguint el que hi ha establert en el pla d’emergències, auxiliada pel supervisor general, Fernando Bohigas, i pel personal zelador present.

La doctora Navarro avisa immediatament els bombers, a través del 112, ja que des del servei d’urgències es nota la presència de fum i olor de cremat.

Mentrestant, el personal de seguretat sufoca immedia-tament el focus de l’incendi, primer amb els extintors disponibles i, després, amb la boca d’incendis equipada BIE 45, adjacent a la zona.

Cap a les 12.40 hores, el personal de seguretat, juntament amb el personal zelador, se situen a la zona de la porta d’urgències per controlar els accessos, tallar el trànsit i esperar els bombers i la policia.

A les 12.43 hores arriben els bombers, els quals prenen el control de la situació i extrauen el fum que quedava. Sobre les 14.50 hores, els bombers finalitzen les labors d’extracció del fum, comproven que la situació està controlada. A continuació, es neteja la zona afectada.

Finalment us informem que la Policia Nacional està duent a terme una investigació sobre aquest fet, en coordinació amb la gerència del centre. Igualment, la gerència ha incoat una informació prèvia, de caràcter reservat sobre l’incident.


Resposta a les preguntes número 1.946 i 1.947 al Consell sobre l’expedient digital, que formula el diputat Alexis Frederic Marí Malonda, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.694). Resposta de la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques RE número 15.363

Els desenvolupaments informàtics necessaris per a la incorporació de l’expedient electrònic en les oficines judicials de la Comunitat Valenciana es preveu que estiguen preparats

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13864

del presente año 2016, por lo que la implementación en los distintos partidos judiciales se podrá iniciar a comienzos del próximo año 2017, según la planificación realizada por la empresa contratada al efecto por la Dirección General de Tecnologías de la Información y Comunicación.

No obstante, informo a su señoría que el expediente electrónico, que supone la tramitación íntegra en soporte digital de los procedimientos judiciales, tiene fundamentos diferentes al objetivo bautizada como papel cero por el Ministerio de Justicia, cuyo plazo legal de plena operatividad es el 1 de enero de 2016, y que supone que los profesionales de la justicia y órganos judiciales y fiscalías estarán obli-gados a emplear los sistemas telemáticos existentes en la administración de justicia para la presentación de escritos y documentos y la realización de actos de comunicación procesal.

Por último le indico que el coste del contrato cuyo objeto es la ejecución de los desarrollos tecnológicos necesarios para la incorporación en la administración de justicia del expediente digital y de los sistemas telemáticos oportunos para culminar la estrategia papel cero asciende a más de 3,2 millones de euros.



Respuesta a la pregunta número 1.948 al Consell sobre los asesores del presidente de la Generalitat, que formula el diputado Antonio Subiela Chico, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página 5.695). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 15.366

La información por la que se interesa su señoría se encuentra disponible en el portal de transparencia de la Generalitat <http://www.gvaoberta.gva.es/va/>.

Tal y como se informa en dicho portal, Presidencia de la Generalitat cuenta actualmente con 16 eventuales, con el siguiente desglose:

– 6 personas en puestos de asesor o asesora, con categoría C1 – 4 personas en puestos de asesor o asesora, con categoría C2 – 3 personas en puestos de asesor o asesora, con categoría C3 – 1 personas en puestos de asesor o asesora, con categoría C4 – 2 personas en puestos de conductor/a, con categoría C5

Asimismo, en el ámbito de la Presidencia existe también un puesto de asesora, con categoría C1, y un puesto de conductor, con categoría C5, adscritos al ex-presidente de la Generalitat Francisco Camps, así como un puesto de asesora, con categoría C1, y un puesto de conductor, con categoría C5, adscritos a su vez al ex-presidente Alberto Fabra.


a finals d’enguany 2016, per la qual cosa la implementació en els distints partits judicials es podrà iniciar al començament de l’any que ve 2017, segons la planificació realitzada per l’empresa contractada a aquest efecte per la Direcció General de Tecnologies de la Informació i Comunicació.

No obstant això, informe sa senyoria que l’expedient electrònic, que suposa la tramitació íntegra en suport digital dels procediments judicials, té fonaments diferents a l’objectiu batejada com a paper zero pel Ministeri de Justícia, el termini legal de plena operativitat de la qual és l’1 de gener de 2016, i que suposa que els professionals de la justícia i òrgans judicials i fiscalies estaran obligats a emprar els sistemes telemàtics existents en l’administració de justícia per a la presentació d’escrits i documents i la realització d’actes de comunicació processal.

Finalment us indique que el cost del contracte l’objecte del qual és l’execució dels desenvolupaments tecnològics necessaris per a la incorporació en l’administració de justícia de l’expedient digital i dels sistemes telemàtics oportuns per a culminar l’estratègia paper zero ascendeix a més de 3,2 milions d’euros.

València, 17 de febrer de 2016 La consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes

Democràtiques i Llibertats Públiques

Resposta a la pregunta número 1.948 al Consell sobre els assessors del president de la Generalitat, que formula el diputat Antonio Subiela Chico, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.695). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 15.366

La informació per la qual s’interessa sa senyoria es troba disponible en el portal de transparència de la Generalitat <http://www.gvaoberta.gva.es/va/>.

Tal i com s’informa en el dit portal, Presidència de la Generalitat compta actualment amb 16 eventuals, amb el desglossament següent:

– 6 persones en llocs d’assessor o assessora, amb categoria C1 – 4 persones en llocs d’assessor o assessora, amb categoria C2 – 3 persones en llocs d’assessor o assessora, amb categoria C3 – 1 persones en llocs d’assessor o assessora, amb categoria C4 – 2 persones en llocs de conductor/a, amb categoria C5

Així mateix, en l’àmbit de la Presidència existeix també un lloc d’assessora, amb categoria C1, i un lloc de conductor, amb categoria C5, adscrits a l’expresident de la Generalitat Francisco Camps, com també un lloc d’assessora, amb categoria C1, i un lloc de conductor, amb categoria C5, adscrits alhora a l’expresident Alberto Fabra.


http://www.gvaoberta.gva.es/va/

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13865

Respuesta a la pregunta número 1.949 al Consell sobre el deuda con la Unión Musical Santa Cecilia de Villar del Arzobispo, que formula la diputada Beatriz Gascón Verdier, del Grupo Parlamentario Podemos-Podem (BOC número 48, página 5.695). Respuesta del conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte RE número 15.352

Consultada la contabilidad del presupuesto de la Generalitat figura el pago realizado mediante transferencia ejecutada en la siguiente fecha: 17.12.2015.


Respuesta a las preguntas número 1.950 a 1.957 al Consell sobre la Unidad del Cuerpo Nacional de Policía Adscrita a la Comunitat Valenciana, que formula el diputado Francisco Javier García Latorre, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 48, páginas 5.695 a 5.698). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.689

Actualmente, la Unidad de la Policía Nacional Adscrita en la Comunitat Valenciana cuenta para el desarrollo de sus funciones con un parque de 82 vehículos. De esta cifra total, 33 vehículos (40,2% de la flota) tienen más diez años de antigüedad. En concreto, los más antiguos (4), tienen entre 18 y 20 años.

Por lo que respecta a kilometraje, 72 vehículos (el 75% de la flota) tienen más de 100.000 kilómetros; de estos, 26 (un 31,7%) tienen más de 200.000 kilómetros y dos sobrepasan los 300.000.

En los últimos años el parque de vehículos de la unidad se ha visto bastante reducido a causa, por una parte, de que no se ha renovado un contrato de renting que fue rescindido en 2013 y que afectaba a unos cuarenta vehículos y, por otra, a la escasa compra en propiedad de los últimos años.

El número total de vehículos con que se cuenta puede consi-derarse como suficiente para el ejercicio de las diferentes tareas a que debe atender la unidad adscrita. No obstante, su estado general es poco adecuado o deficiente, bien por exceso de antigüedad, de kilometraje o por las constantes y repetidas averías mecánicas.

Por provincias, el parque automovilístico de la unidad se distribuye como sigue: Valencia: 43, Alicante: 16, Elche 8: 6; total: 22, Castellón: 11, La Vall d’Alba: 6, total: 17.

Del total de la flota de vehículos, 44 (un 53,6%) están rotulados con distintivos policiales y efectúan labores de patrulla uniformada. Asimismo, 38 vehículos (un 46,3%) son vehículos policiales camuflados empleados, preferentemente, para servi-cios relacionados con menores y atención a la mujer, servicios de protección y contravigilancia, investigación en materia de economía sumergida, patrimonio y servicios de inspección en establecimientos, espectáculos, juego y medio ambiente.

Actualmente, la totalidad de la flota es propiedad de la Generalitat Valenciana.

La unidad dispone de un total de tres motocicletas sin distin-tivos policiales (incluidas en la cifra total de 82 vehículos).

Resposta a la pregunta número 1.949 al Consell sobre el deute amb la Unión Musical Santa Cecilia del Villar, que formula la diputada Beatriz Gascó Verdier, del Grup Parlamentari Podemos-Podem (BOC número 48, pàgina 5.695). Resposta del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport RE número 15.352

Consultada la comptabilitat del pressupost de la Generalitat figura el pagament realitzat per mitjà de transferència executada en la data següent: 17.12.2015.


Resposta a les preguntes número 1.950 a 1.957 al Consell sobre la Unitat del Cos Nacional de Policia Adscrita a la Comunitat Valenciana, que formula el diputat Francisco Javier García Latorre, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 48, pàgines 5.695 a 5.698). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.689

Actualment, la Unitat de la Policia Nacional Adscrita a la Comunitat Valenciana disposa per al desenvolupament de les seues funcions d’un parc de 82 vehicles. D’aquesta xifra total, 33 vehicles (40,2% de la flota) tenen més deu anys d’antiguitat. En concret, els més antics (4), tenen entre 18 i 20 anys.

Pel que fa a quilometratge, 72 vehicles (el 75% de la flota) tenen més de 100.000 quilòmetres; d’aquests, 26 (un 31,7%) tenen més de 200.000 quilòmetres i dos sobrepassen els 300.000.

En els últims anys el parc de vehicles de la unitat s’ha vist bastant reduït a causa, d’una banda, que no s’ha renovat un contracte de rènting que va ser rescindit el 2013 i que afectava uns quaranta vehicles i, d’una altra, a l’escassa compra en propietat dels últims anys.

El nombre total de vehicles de què es disposa pot considerar-se com a suficient per a l’exercici de les diferents tasques a què ha d’atendre la unitat adscrita. No obstant això, l’estat general d’aquests és poc adequat o deficient, bé per excés d’antiguitat, de quilometratge o per les constants i repetides avaries mecàniques.

Per províncies, el parc automobilístic de la unitat es distri-bueix com segueix: València: 43, Alacant: 16, Elx: 6; total: 22, Castelló: 11, la Vall d’Alba: 6, total: 17.

Del total de la flota de vehicles, 44 (un 53,6%) estan retolats amb distintius policials i efectuen labors de patrulla uniformada. Així mateix, 38 vehicles (un 46,3%) són vehicles policials camuflats empleats, preferentment, per a serveis relacionats amb menors i atenció a la dona, serveis de protec-ció i contravigilància, investigació en matèria d’economia submergida, patrimoni i serveis d’inspecció en establiments, espectacles, joc i medi ambient.

Actualment, la totalitat de la flota és propietat de la Generalitat Valenciana.

La unitat disposa d’un total de tres motocicletes sense distintius policials (incloses en la xifra total de 82 vehicles).

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13866

Dos de estas motocicletas están asignadas a Valencia y una a Alicante.

Suelen utilizarse para labores de vigilancia y contravigilancia en áreas de protección e investigación. Además, se utilizan también, en situaciones de alerta 3 por incendios, y para la patrulla en zonas forestales y riberas de ríos en que pueda producirse o detectarse la actuación de pirómanos.


Respuesta a las preguntas número 1.958 a 1.962 al Consell sobre el mitin del PP en el Ágora el 21 de mayo de 2014, que formula el diputado Manuel Mata Gómez, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.698 y 5.699). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

Según la información facilitada por el personal responsable de la coordinación de actos y acontecimientos externos de CACSA en las mencionadas fechas, que se adjunta como anexos, las tareas de montaje del mitin electoral del Partido Popular se iniciaron en la mañana del lunes 19 de mayo de 2014.

El edificio del Ágora estuvo ocupado, y por lo tanto inopera-tivo para otras actividades, del 19 al 22 de mayo de 2014.

En concreto, el calendario de actividades en la semana del 19 al 25 de mayo fue el siguiente:

– los días 19 y 20 de mayo de 2014: montaje – el día 21 de mayo de 2014: ensayos y desarrollo del mitin – el desmontaje se inicia cuando termina el mitin, a las 22.00 h aproximadamente, y continua hasta el mediodía del día 22 de mayo.

Por lo que se refiere a la acreditación del personal que se ocupó del montaje u otros servicios, en la información facilitada consta una comunicación electrónica de la empresa organizadora, fechada a 19 de mayo, a las 9.04 horas, con los nombres de las personas y matrículas de vehículos implicados en los trabajos de montaje, y una solicitud de autorización «para entrar en el Ágora en el día de hoy «(textualmente) que se traslada a CAC Seguridad a las 9.14 del mismo día. En una comunicación electrónica posterior, de las 18:21 horas del 19 de mayo, se comunica nuevamente un listado de personal y matriculas que, según se avisa, llegarían el día 20. En este caso, la solicitud de autorización a CAC Seguridad se efectúa a las 9.13 horas del día 20 de mayo.

Por último, se informa a su señoría que CACSA no recibió ningún albarán relacionado con el mitin del Partido Popular, ya que en esa fecha no disponía de personal adscrito al Ágora de forma continuada, al tratarse de un edificio utilizado esporádicamente y a petición de terceros. Por ese motivo la recepción de los materiales correspondientes a cada acto se lleva a cabo por el personal propio de la organización y nunca por personal de CACSA.


Dues d’aquestes motocicletes estan assignades a València i una a Alacant.

Solen utilitzar-se per a labors de vigilància i contravigilància en àrees de protecció i investigació. A més, s’utilitzen també, en situacions d’alerta 3 per incendis, i per a la patrulla en zones forestals i riberes de rius en què puga produir-se o detectar-se l’actuació de piròmans.


Resposta a les preguntes número 1.958 a 1.962 al Consell sobre el míting del PP en l’Àgora el 21 de maig de 2014, que formula el diputat Manuel Mata Gómez, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.698 i 5.699). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

Segons la informació facilitada pel personal responsable de la coordinació d’actes i esdeveniments externs de CACSA en les mencionades dates, que s’adjunta com a annexos, les tasques de muntatge del míting electoral del Partit Popular es van iniciar el matí del dilluns 19 de maig de 2014.

L’edifici de l’Àgora va estar ocupat, i per tant inoperatiu per a altres activitats, del 19 al 22 de maig de 2014.

En concret, el calendari d’activitats en la setmana del 19 al 25 de maig va ser el següent:

– els dies 19 i 20 de maig de 2014: muntatge – el dia 21 de maig de 2014: assajos i desenvolupament del míting – el desmuntatge s’inicia quan acaba el míting, a les 22.00 h aproximadament, i contínua fins al migdia del dia 22 de maig.

Pel que es refereix a l’acreditació del personal que es va ocupar del muntatge o altres serveis, en la informació facilitada consta una comunicació electrònica de l’empresa organitzadora, datada a 19 de maig, a les 9.04 hores, amb els noms de les persones i matrícules de vehicles implicats en els treballs de muntatge, i una sol·licitud d’autorització «per a entrar en l’Àgora el dia d’avui «(textualment) que es trasllada a CAC Seguretat a les 9.14 del mateix dia. En una comunicació electrònica posterior, de les 18:21 hores del 19 de maig, es comunica novament un llistat de personal i matricules que, segons s’avisa, arribarien el dia 20. En aquest cas, la sol·licitud d’autorització a CAC Seguretat s’efectua a les 9.13 hores del dia 20 de maig.

Finalment, s’informa sa senyoria que CACSA no va rebre cap albarà relacionat amb el míting del Partit Popular, ja que en aquesta data no disposava de personal adscrit a l’Àgora de forma continuada, en tractar-se d’un edifici utilitzat esporà-dicament i a petició de tercers. Per aquest motiu la recepció dels materials corresponents a cada acte es du a terme pel personal propi de l’organització i mai per personal de CACSA .


BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13867

ESTA RESPUESTA VA ACOMPAÑADA DE UN ANEXO, QUE LOS DIPUTADOS I DIPUTADAS TIENEN A SU DISPOSICIÓN EN EL ÁREA ADMINISTRATIVA I PARLAMENTARIA DE ESTA CÁMARA

Respuesta a las preguntas número 1.963 a 1.973 al conseller de Hacienda y Modelo Económico sobre la lucha contra el fraude fiscal, que formula el diputado Jorge Bellver Casaña, del Grupo Parlamentario Popular (BOC número 48, páginas 5.699 a 5.702). Respuesta RE número 15.367

Con relación a las preguntas que formula su señoría relativas a diferentes cuestiones sobre el personal dedicado a la lucha contra el fraude en el ámbito de los tributos cedidos a la Generalitat, la reorganización que se está realizando al respecto y supuestas disfunciones que puedan producirse durante el proceso, especialmente por el cese de personal que actualmente ejerce funciones en condición de interino, entre las que menciona la pérdida de ingresos, prescripción de expedientes, retrasos en procedimientos o merma de atención al contribuyente en los servicios territoriales, debo indicar a su señoría que la plantilla con que cuenta actualmente el Instituto Valenciano de Administración Tributaria, organismo al que corresponden las competencias relativas a la aplicación de los tributos y el ejercicio de la potestad sancionadora en materia tributaria, es de 340 puestos de trabajo. El Instituto Valenciano de Administración Tributaria fue creado por la Ley 7/2014, de 22 de diciembre, de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera y de organización de la Generalitat; su estatuto se aprobó por el Decreto 84/2015, de 29 de mayo, del Consell, y, lejos de propugnar SU desaparición, la política del actual gobierno es potenciarlo de cara a constituir la Agencia Tributaria Valenciana. En este sentido, hay que señalar que la puesta en funcionamiento del instituto se ha producido ya por Orden 4/2015, de 28 de diciembre, de la Conselleria de Hacienda y Modelo Económico.

Por lo que respecta a la reorganización de la plantilla de la administración tributaria de la Generalitat actualmente se está realizando un proceso de modernización y profesionalización que obedece a diferentes mandamientos legales, entre los que existe, en primer lugar, lo que preceptúa el artículo 88 de la Ley 5/2013, de 23 de diciembre, de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera y de organización de la Generalitat que modificó el anexo 1, de la Ley 10/2010, de 9 de julio, de la Generalitat, de ordenación y gestión de la función pública valen-ciana, para, entre otros cosas, incorporar el cuerpo superior de gestión de tributos de la administración de la Generalitat (A2-30); y, en segundo lugar, la disposición transitoria tercera de la mencionada Ley 5/2013 («disposición relativa al cuerpo superior técnico de inspectores de tributos de la administración de la Generalitat y al cuerpo superior de gestión de tributos de la administración de la Generalitat») que obliga a la adscripción y distribución de puestos de trabajo del personal técnico de la administración tributaria de la Generalitat entre el cuerpo superior técnico de inspectores de tributos de la administración de la Generalitat y el cuerpo superior de gestión de tributos de la administración de la Generalitat, dados las funciones y los requisitos correspondientes a cada cuerpo.

En el marco de la reorganización estipulada por las normas mencionadas, la Orden 23/2014, d’11 de diciembre, de la Conselleria de Hacienda y Administración Pública, convocó pruebas selectivas de acceso al subgrupo A2, sector

ESTA RESPOSTA VA ACOMPANYADA D’UN ANNEX, QUE ELS DIPUTATS I DIPUTADES TENEN A LA SEUA DISPOSICIÓ EN L’ÀREA ADMINISTRATIVA I PARLAMENTÀRIA D’AQUESTA CAMBRA

Resposta a les preguntes número 1.963 a 1.973 al conseller d’Hisenda i Model Econòmic sobre la lluita contra el frau fiscal, que formula el diputat Jorge Bellver Casaña, del Grup Parlamentari Popular (BOC número 48, pàgines 5.699 a 5.702). Resposta RE número 15.367

Amb relació a les preguntes que formula sa senyoria relatives a diferents qüestions sobre el personal dedicat a la lluita contra el frau en l’àmbit dels tributs cedits a la Generalitat, la reorganització que s’està realitzant respecte d’això i suposades disfuncions que puguen produir-se durant el procés, especialment pel cessament de personal que actualment exerceix funcions en condició d’interí, entre les quals menciona la pèrdua d’ingressos, prescripció d’expedients, retards en procediments o minva d’atenció al contribuent en els serveis territorials, he d’indicar a sa senyoria que la plantilla amb què compta actualment l’Institut Valencià d’Administració Tributària, organisme a què corresponen les competències relatives a l’aplicació dels tributs i l’exercici de la potestat sancionadora en matèria tributària, és de 340 llocs de treball. L’Institut Valencià d’Administració Tributària va ser creat per la Llei 7/2014, de 22 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat; el seu estatut es va aprovar pel Decret 84/2015, de 29 de maig, del Consell, i, lluny de propugnar-ne la desaparició, la política de l’actual govern és potenciar-lo de cara a constituir l’Agència Tributària Valenciana. En aquest sentit, cal assenyalar que la posada en funcionament de l’institut s’ha produït ja per Ordre 4/2015, de 28 de desembre, de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic.

Pel que fa a la reorganització de la plantilla de l’administració tributària de la Generalitat actualment s’està realitzant un procés de modernització i professionalització que obeeix a diferents manaments legals, entre els quals hi ha, en primer lloc, el que preceptua l’article 88 de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat que va modificar l’annex 1, de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana, per a, entre altres coses, incorporar-hi el cos superior de gestió de tributs de l’administració de la Generalitat (A2-30); i, en segon lloc, la disposició transitòria tercera de l’esmentada Llei 5/2013 («disposició relativa al cos superior tècnic d’inspectors de tributs de l’administració de la Generalitat i al cos superior de gestió de tributs de l’administració de la Generalitat») que obliga a l’adscripció i la distribució de llocs de treball del personal tècnic de l’administració tributària de la Generalitat entre el cos superior tècnic d’inspectors de tributs de l’administració de la Generalitat i el cos superior de gestió de tributs de l’administració de la Generalitat, ateses les funcions i els requisits corresponents a cada cos.

En el marc de la reorganització estipulada per les normes esmentades, l’Ordre 23/2014, d’11 de desembre, de la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública, va convocar proves selectives d’accés al subgrup A2, sector administració

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13868

administración especial, cuerpo superior de gestión de tributos de la administración de la Generalitat, turno de acceso libre y de personas con discapacidad, Convocatoria 1/14, correspon-diente a la oferta de empleo público de 2014 para el personal de la administración de la Generalitat (DOCV número 7.425, de 17 de diciembre de 2014), iniciando un proceso de selección de personal, mediante el sistema de concurso oposición, para cubrir 12 puestos de trabajo del cuerpo superior de gestión de tributos de la administración de la Generalitat, subgrupo A2, sector administración especial. Asimismo, hasta que no se cubran todos los puestos de trabajo del cuerpo superior de gestión de tributos de la administración de la Generalitat, la disposición transitoria quinta de la Ley 7/2014, de 22 de diciembre, de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera y de organización de la Generalitat prevé una «bolsa de trabajo de empleo temporal del cuerpo superior de gestión de tributos de la administración de la Generalitat (A2-30), en el marco del proceso derivado de la adscripción y distribución de puestos de trabajo a que se refiere la disposición transitoria tercera de la Ley 5/2013, de 23 de diciembre, de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera y de organización de la Generalitat». En la mencionada bolsa de trabajo de empleo temporal se integrará «el personal que [...] haya prestado o se encuentro prestando servicios como funcionario interino en alguna parte de trabajo del cuerpo superior técnico de inspec-tores de tributos de la administración de la Generalitat y haya participado en algún de los procesos selectivos realizados por esta administración para el ingreso en el mencionado cuerpo», siempre que acredite su participación en el proceso selectivo abierto por la Orden 23/2014.

De la misma manera el Decreto 219/2015, de 4 de diciembre, del Consell, por el que se aprueba la oferta de empleo público de 2015 para el personal de la administración de la Generalitat (DOCV número 7674, de 9 de diciembre de 2015), incluye 12 plazas correspondientes a puestos de trabajo del cuerpo superior de gestión de tributos de la administración de la Generalitat dotados presupuestariamente e incluidos en las relaciones de puestos de trabajo aprobadas, y, asimismo, está previsto que la oferta de empleo público de 2016 contenga el resto de las plazas correspondientes a puestos de trabajo del cuerpo superior de gestión de tributos de la administración de la Generalitat no incluidos en las ofertas de empleo público de 2014 y 2015.

Por tanto, hasta el momento en que tomen posesión los aspi-rantes aprobados en las convocatorias de pruebas selectivas de acceso al cuerpo superior de gestión de tributos de la adminis-tración de la Generalitat, derivadas de las ofertas de empleo público de 2014, 2015 y la prevista de 2016, no se produce una disminución de personal en la administración tributaria dado que se mantiene la bolsa de trabajo con aquel personal interino que participa en el proceso selectivo, por lo que no hay razón para temer los efectos negativos y las disfunciones que su señoría señala mientras se culmina la reorganización en cuanto a pérdida de capacidad inspectora y pérdida de ingresos que eso pueda comportar, retraso de procedimientos o menor atención a los contribuyentes. Y, al contrario, cuando la reorganización haya estado concluida habrá aumentado el número de puestos de trabajo del personal técnico de la administración tributaria de la Generalitat y todo el personal funcionario que prestará sus servicios en los puestos de trabajo del cuerpo superior técnico de inspectores de tributos de la administración y del cuerpo superior de gestión de tributos será personal funcionario de carrera, circunstancia que redundará en una mejora de la capacidad técnica y especialización, superándose las

especial, cos superior de gestió de tributs de l’administració de la Generalitat, torn d’accés lliure i de persones amb discapacitat, Convocatòria 1/14, corresponent a l’oferta d’ocupació pública de 2014 per al personal de l’administració de la Generalitat (DOCV número 7.425, de 17 de desembre de 2014), iniciant un procés de selecció de personal, per mitjà del sistema de concurs oposició, per a cobrir 12 llocs de treball del cos superior de gestió de tributs de l’administració de la Generalitat, subgrup A2, sector administració especial. Així mateix, fins que no es cobresquen tots els llocs de treball del cos superior de gestió de tributs de l’administració de la Generalitat, la disposició transitòria cinquena de la Llei 7/2014, de 22 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat preveu una «borsa de treball d’ocupació temporal del cos superior de gestió de tributs de l’administració de la Generalitat (A2-30), en el marc del procés derivat de l’adscripció i distribució de llocs de treball a què es refereix la disposició transitòria tercera de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat». En l’esmentada borsa de treball d’ocupació temporal s’integrarà «el personal que [...] haja prestat o es trobe prestant serveis com a funcio-nari interí en algun lloc de treball del cos superior tècnic d’inspectors de tributs de l’administració de la Generalitat i haja participat en algun dels processos selectius realitzats per aquesta administració per a l’ingrés en l’esmentat cos», sempre que acredite la seua participació en el procés selectiu obert per l’Ordre 23/2014.

De la mateixa manera el Decret 219/2015, de 4 de desem-bre, del Consell, pel qual s’aprova l’oferta d’ocupació pública de 2015 per al personal de l’administració de la Generalitat (DOCV número 7674, de 9 de desembre de 2015), inclou 12 places corresponents a llocs de treball del cos superior de gestió de tributs de l’administració de la Generalitat dotats pressupostàriament i inclosos en les relacions de llocs de treball aprovades, i, així mateix, està previst que l’oferta d’ocupació pública de 2016 continga la resta de les places corresponents a llocs de treball del cos superior de gestió de tributs de l’administració de la Generalitat no inclosos en les ofertes d’ocupació pública de 2014 i 2015.

Per tant, fins al moment en què prenguen possessió els aspirants aprovats en les convocatòries de proves selectives d’accés al cos superior de gestió de tributs de l’administració de la Generalitat, derivades de les ofertes d’ocupació pública de 2014, 2015 i la prevista de 2016, no es produeix una disminució de personal en l’administració tributària atès que es manté la borsa de treball amb aquell personal interí que participa en el procés selectiu, per la qual cosa no hi ha raó per a témer els efectes negatius i les disfuncions que sa senyoria assenyala mentre es culmina la reorganització quant a pèrdua de capacitat inspectora i pèrdua d’ingressos que això puga comportar, retard de procediments o menor atenció als contribuents. I, al contrari, quan la reorganització haja estat conclosa haurà augmentat el nombre de llocs de treball del personal tècnic de l’administració tributària de la Generalitat i tot el personal funcionari que prestarà els seus serveis en els llocs de treball del cos superior tècnic d’inspectors de tributs de l’administració i del cos superior de gestió de tributs serà personal funcionari de carrera, circumstància que redundarà en una millora de la capacitat tècnica i especialització, superant-se les disfuncions que

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13869

disfunciones que ocasiona en la actualidad la existencia de un elevado número de personal funcionario interino.

En concreto y por lo que respecta a las cuestiones referidas a los servicios territoriales y su capacidad de atender el derecho de los contribuyentes a ser informados y asistidos sobre el ejercicio de sus derechos y el cumplimiento de sus obligaciones tributarias, y la referencia de su señoría al ejercicio de funciones de dirección por parte de inspectores interinos, hay que señalar que la atención presencial al contribuyente en materia tributaria la presta el personal adscrito a los diferentes departamentos, dependencias, delegaciones o servicios del Instituto Valenciano de Administración Tributaria o, en su caso, de las oficinas liqui-dadoras, que corresponde por la materia (gestión, recaudación, inspección o revisión en vía administrativa), así como mediante el portal tributario <http://www.hisenda.gva.es/web/tributos-y-juego/subhome-tributos> i la asistencia telefónica (012), y que los puestos de dirección establecidos en el Decreto 153/2015, de 18 de septiembre, del Consell, por el que se aprueba el Reglamento orgánico y funcional de la Conselleria de Hacienda y Modelo Económico o, en su caso, en el Decreto 84/2015, de 29 de mayo, del Consell, por el que se aprueba el Estatuto del Instituto Valenciano de Administración Tributaria y se modifica el Reglamento orgánico y funcional de la Conselleria de Hacienda y Administración Pública, aprobado por el Decreto 20/2013, de 25 de enero, del Consell, siempre han sido ejercidos por personal funcionario de carrera perteneciente al cuerpo superior técnico de inspectores de tributos del administración de la Generalitat.

Como última cuestión en materia de personal, se interesa su señoría sobre la condición del personal auxiliar y administrativo de la Conselleria de Hacienda y Modelo Económico como perteneciendo a la administración general de la Generalitat y el supuesto inconveniente que ello pueda suponer por lo que respecta a la falta de conocimientos tributarios. Al respecto cabe señalar que, de conformidad con lo establecido en el artículo 23 de la Ley 10/2010, de 9 de julio, de la Generalitat, de ordenación y gestión de la función pública Valenciana, los cuerpos de la administración de la Generalitat, de acuerdo con la naturaleza de las funciones que deban realizar, se agrupan en los sectores funcionariales de administración general y administración especial, a los efectos del establecimiento de itinerarios profesionales.

En este sentido, pertenecen a los cuerpos del sector de adminis-tración general los que tienen atribuidas funciones comunes en el ejercicio de la actividad administrativa, mientras que son cuerpos del sector de administración especial los que tienen atribuidas funciones a que tengan relación con el ejercicio de una profesión determinada, y el anexo I de la mencionada ley, señala como funciones del cuerpo administrativo de la administración de la Generalitat (C1-01) «actividades administrativas de colaboración, tramitación, preparación, comprobación, actualización, elabora-ción administración de datos, inventario de bienes y materiales, inspección de actividades, tareas ofimáticas, manuales o de cálculo numérico, de información y despacho o de atención al público y otros relacionadas con las anteriores que, por su complejidad, no sean propias de los cuerpos superiores o del de gestión». Asimismo, en cuanto a las funciones del cuerpo auxiliar de la administración de la Generalitat (C2-01), las funciones, según las escaleras, son para la escalera C2-01-01, auxiliar de gestión, «realización de actividades administrativas de carácter auxiliar, ofimática, despacho y registro de correspondencia, fichero clasificación de documentos, manipulación básica de máquinas y equipos informáticos, cálculos sencillos, transcripción

ocasiona en l’actualitat l’existència d’un elevat nombre de personal funcionari interí.

En concret i pel que fa a les qüestions referides als serveis territorials i la seua capacitat d’atendre el dret dels contri-buents a ser informats i assistits sobre l’exercici dels seus drets i el compliment de les seues obligacions tributàries, i la referència de sa senyoria a l’exercici de funcions de direcció per part d’inspectors interins, cal assenyalar que l’atenció presencial al contribuent en matèria tributària la presta el personal adscrit als diferents departaments, dependències, delegacions o serveis de l’Institut Valencià d’Administració Tributària o, si escau, de les oficines liquidadores, que correspon per la matèria (gestió, recaptació, inspecció o revisió en via administrativa), així com per mitjà del portal tributari <http://www.hisenda.gva.es/web/tributos-y-juego/subhome-tributos> i l’assistència telefònica (012), i que els llocs de direcció establerts en el Decret 153/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic o, si escau, en el Decret 84/2015, de 29 de maig, del Consell, pel qual s’aprova l’Estatut de l’Institut Valencià d’Administració Tributària i es modifica el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública, aprovat pel Decret 20/2013, de 25 de gener, del Consell, sempre han estat exercits per personal funcionari de carrera pertanyent al cos superior tècnic d’inspectors de tributs de l’administració de la Generalitat.

Com a última qüestió en matèria de personal, s’interessa sa senyoria sobre la condició del personal auxiliar i administratiu de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic com a pertanyent a l’administració general de la Generalitat i el suposat inconvenient que això puga suposar pel que fa a la falta de coneixements tributaris. Respecte d’això cal assenyalar que, de conformitat amb el que hi ha establert en l’article 23 de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública Valenciana, els cossos de l’administració de la Generalitat, d’acord amb la naturalesa de les funcions que hagen de realitzar, s’agrupen en els sectors funcionarials d’administració general i admi-nistració especial, als efectes de l’establiment d’itineraris professionals.

En aquest sentit, pertanyen als cossos del sector d’administració general els que tenen atribuïdes funcions comunes en l’exercici de l’activitat administrativa, mentre que són cossos del sector d’administració especial els que tenen atribuïdes funcions que tinguen relació amb l’exercici d’una professió determinada, i l’annex I de l’esmentada llei, assenyala com funcions del cos administratiu de l’administració de la Generalitat (C1-01) «activitats admi-nistratives de col·laboració, tramitació, preparació, compro-vació, actualització, elaboració administració de dades, inventari de béns i materials, inspecció d’activitats, tasques ofimàtiques, manuals o de càlcul numèric, d’informació i despatx o d’atenció al públic i altres relacionades amb les anteriors que, per la seua complexitat, no siguen pròpies dels cossos superiors o del de gestió». Així mateix, quant a les funcions del cos auxiliar de l’administració de la Generalitat (C2-01), les funcions, segons les escales, són per a l’escala C2-01-01, auxiliar de gestió, «realització d’activitats administratives de caràcter auxiliar, ofimàtica, despatx i registre de correspondència, fitxer classificació de docu-ments, manipulació bàsica de màquines i equips informàtics,

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13870

y tramitación de documentos, archivo, clasificación y registro, atención al público u otros relacionadas con las anteriores»; y para la escalera C2-01-02, auxiliar de servicios: «realización de actividades administrativas de clasificación archivo de documen-tos y correspondencia, así como de ejecución y seguimiento de las tareas y procedimientos administrativos de trámite, manejo de equipos y herramientas ofimáticas, como también fotocopiadoras y otras máquinas análogas, traslado de documentos y objetos no pesados [...] Controlar los accesos a los edificios y las dependen-cias y atención al público, así como abrir y cerrar los centros y los edificios».

Las funciones señaladas para estos cuerpos no tienen, por tanto, una naturaleza especializada en materia de tributos y, en este sentido hay que resaltar que, desde la creación de la Generalitat, el personal auxiliar y administrativo que presta sus servicios en la administración tributaria siempre ha pertenecido al grupo de administración general. Los cuerpos especializados son aquellos cuyas funciones requieren conocimientos específicamente tributarios: en concreto el cuerpo superior técnico de inspectores de tributos de la administración de la Generalitat (A1-04), cuyas funciones son dirigir, programar, estudiar, proponer, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, asesorar y, en general, aquellas funciones de nivel superior común a la actividad administrativa tributaria. En particular, las correspondientes a la aplicación de los tributos, a la potestad sancionadora en materia de tributos y la revisión en vía administrativa de las anteriores que competan a la Generalitat, excepto las propias del nivel directivo órganos superiores mencionados en el artículo 67 de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, del Consell, y el cuerpo superior de gestión de tributos de la administración de la Generalitat (A2-30), encargado de las actividades de apoyo y colaboración técnica con el cuerpo superior técnico de inspectores de tributos en las tareas administrativas de programación, estudio, propuesta, coordina-ción, gestión, control, inspección y asesoramiento, comunes a la actividad administrativa tributaria.

Por tanto, la administración tributaria de la Generalitat cuenta con profesionales especializados para ocupar aquellos lugares que ejercen funciones que efectivamente requieren cono-cimientos especializados en materia tributaria, y, respecto de este personal y para profundizar en su profesionalización y su especialización, en cumplimiento de lo previsto en la disposición transitoria tercera de la Ley 5/2013, de 23 de diciembre, de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera y de organización de la Generalitat, y la disposición transitoria quinta de la Ley 7/2014, de 22 de diciembre, de medidas fiscales, de gestión administrativa y financiera, y de organización de la Generalitat, se está realizando el proceso de reorganización ya referido.


Respuesta a la pregunta número 1.978 al Consell sobre medidas para detectar nuevas drogas sintéticas, que formula el diputado Antonio Subiela Chico, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página 5.702). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.689

Aunque entre las competencias legalmente atribuidas a la Unidad de la Policía Nacional adscrita a la Comunitat

càlculs senzills, transcripció i tramitació de documents, arxiu, classificació i registre, atenció al públic o altres relacionades amb les anteriors»; i per a l’escala C2-01-02, auxiliar de serveis: «realització d’activitats administratives de classificació arxivament de documents i correspondència, així com d’execució i seguiment de les tasques i procediments administratius de tràmit, maneig d’equips i eines ofimàtiques, com també fotocopiadores i altres màquines anàlogues, trasllat de documents i objectes no pesats [...] Controlar els accessos als edificis i les dependències i atenció al públic, com també obrir i tancar els centres i els edificis».

Les funcions assenyalades per a aquests cossos no tenen, per tant, una naturalesa especialitzada en matèria de tributs i, en aquest sentit cal ressaltar que, des de la creació de la Generalitat, el personal auxiliar i administratiu que presta els seus serveis en l’administració tributària sempre ha pertan-gut al grup d’administració general. Els cossos especialitzats són aquells les funcions dels quals requereixen coneixements específicament tributaris: en concret el cos superior tècnic d’inspectors de tributs de l’administració de la Generalitat (A1-04), les funcions del qual són dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, assessorar i, en general, aquelles funcions de nivell superior comú a l’activitat administrativa tributària. En particular, les corresponents a l’aplicació dels tributs, a la potestat sancio-nadora en matèria de tributs i la revisió en via administrativa de les anteriors que competesquen a la Generalitat, excepte les pròpies del nivell directiu òrgans superiors mencionats en l’article 67 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, i el cos superior de gestió de tributs de l’administració de la Generalitat (A2-30), encarregat de les activitats de suport i col·laboració tècnica amb el cos superior tècnic d’inspectors de tributs en les tasques administratives de programació, estudi, proposta, coordinació, gestió, control, inspecció i assessorament, comuns a l’activitat administrativa tributària.

Per tant l’administració tributària de la Generalitat disposa de professionals especialitzats per a ocupar aquells llocs que exerceixen funcions que efectivament requereixen coneixements especialitzats en matèria tributària, i, respecte d’aquest personal i per a aprofundir en la seua professionalització i la seua especialització, en compliment del que hi ha previst en la disposició transitòria tercera de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, i la disposició transitòria cinquena de la Llei 7/2014, de 22 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, s’està realitzant el procés de reorganització ja referit.


Resposta a la pregunta número 1.978 al Consell sobre mesures per a detectar noves drogues sintètiques, que formula el diputat Antonio Subiela Chico, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.702). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.689

Encara que entre les competències legalment atribuïdes a la Unitat de la Policia Nacional adscrita a la Comunitat

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13871

Valenciana no se encuentran las específicas relativas a la investigación de los delitos relacionados con el tráfico de drogas, sí que se realizan labores genéricas de prevención de la delincuencia y se colabora con el resto de fuerzas y cuerpos de seguridad en materia de seguridad ciudadana. Por otra parte y como consecuencia de la propia actividad policial de la unidad, también se interviene y tramita en vía administrativa o judicial cualquier circunstancia relacionada con la tenencia, consumo, cultivo u otras relacionadas con el tráfico de drogas.

Así, durante el pasado año 2015, la unidad adscrita intervino 86,7 kilogramos de marihuana; 690,7 gramos de hachís; 184,9 gramos de cocaína; y 1.392 dosis de sustancias psico-trópicas. Actuaciones que motivaron las correspondientes diligencias en comisarías de la Policía Nacional y cuarteles de la Guardia Civil, además de 2.959 propuestas de sanción, por tenencia o consumo de drogas en la vía pública, en aplicación de la Ley orgánica 4/2015 sobre protección de la seguridad ciudadana.

Por parte de la unidad adscrita no se tiene constancia de nuevas drogas sintéticas peligrosas en la Comunitat Valenciana.


Respuesta a las preguntas número 1.979 a 1.981 al Consell sobre la campaña de prevención por nevadas, que formula el diputado Alexis Frederic Marí Malonda, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página 5.703). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.689

La campaña de prevención de nevadas es una campaña de carácter informativo a los ayuntamientos y la ciudadanía en general, cuyo objetivo es prevenir la incidencia de este riesgo meteorológico en el territorio de la Comunitat Valenciana y, en especial, en aquellos municipios donde la presencia del riesgo es más probable (cota > 800 m). El desarrollo de esta campaña no tiene incidencia en los presupuestos de la Agencia de Seguridad y Respuesta a las Emergencias, que no dispone de una línea presupuestaria específica para este fin.

El procedimiento de actuación frente al riesgo de nevadas, establece la estructura y organización, así como los protocolos operativos que han de seguirse para asegurar una adecuada coordinación de los diferentes organismos que intervienen. En este sentido, tal y como se indica en el citado procedimiento, el Centro de Coordinación de Emergencias es el organismo encargado de comunicar las preemergencias y emergencias a todos los organismos que participan de la gestión de este riesgo. Asimismo, el procedimiento de actuación prevé la constitución de un centro de coordinación de carreteras, desde el cual se coordina la actuación de los organismos que son competentes en esta materia, entre los que se encuentran, sin duda, las diputaciones provinciales.


Valenciana no es troben les específiques relatives a la inves-tigació dels delictes relacionats amb el tràfic de drogues, sí que es realitzen labors genèriques de prevenció de la delinqüència i es col·labora amb la resta de forces i cossos de seguretat en matèria de seguretat ciutadana. D’altra banda i com a conseqüència de la pròpia activitat policial de la unitat, també s’intervé i tramita en via administrativa o judicial qualsevol circumstància relacionada amb la tinença, consum, cultiu o altres relacionades amb el tràfic de drogues.

Així, durant el passat any 2015, la unitat adscrita va inter-venir 86,7 quilograms de marihuana; 690,7 grams d’haixix; 184,9 grams de cocaïna; i 1.392 dosi de substàncies psico-tròpiques. Actuacions que van motivar les corresponents diligències en comissaries de la Policia Nacional i casernes de la Guàrdia Civil, a més de 2.959 propostes de sanció, per tinença o consum de drogues en la via pública, en aplicació de la Llei orgànica 4/2015 sobre protecció de la seguretat ciutadana.

Per part de la unitat adscrita no es té constància de noves drogues sintètiques perilloses a la Comunitat Valenciana.


Resposta a les preguntes número 1.979 a 1.981 al Consell sobre la campanya de prevenció per nevades, que formula el diputat Alexis Frederic Marí Malonda, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.703). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.689

La campanya de prevenció de nevades és una campanya de caràcter informatiu als ajuntaments i la ciutadania en general, l’objectiu de la qual és prevenir la incidència d’aquest risc meteorològic en el territori de la Comunitat Valenciana i, en especial, en aquells municipis on la presència del risc és més probable (cota > 800 m). El desenvolupament d’aquesta campanya no té incidència en els pressuposts de l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, que no disposa d’una línia pressupostària específica per a aquest fi.

El procediment d’actuació enfront del risc de nevades, estableix l’estructura i l’organització, com també els protocols operatius que han de seguir-se per a assegurar una adequada coordinació dels diferents organismes que intervenen. En aquest sentit, tal com s’indica en l’esmentat procediment, el Centre de Coordinació d’Emergències és l’organisme encarregat de comunicar les preemergències i emergències a tots els organismes que participen de la gestió d’aquest risc. Així mateix, el procediment d’actuació preveu la constitució d’un centre de coordinació de carreteres, des del qual es coordina l’actuació dels organismes que són competents en esta matèria, entre els quals es troben, sens dubte, les diputacions provincials.


BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13872

Respuesta a la pregunta número 1.982 a la consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural sobre la Carta mundial de turismo sostenible 2015, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.704). Respuesta RE número 15.271

La Carta mundial del turismo sostenible, adoptada en la Cumbre Mundial del Turismo Sostenible, celebrada en Vitoria los días 26 y 27 de noviembre del año pasado, establece un marco de acuerdos y llamadas a la acción con respecto a los diferentes agentes implicados. Hay que indicar que esta conselleria ya está desarrollando actuacio-nes dentro de dicho marco, con respecto a la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de la Generalitat, de espacios naturales protegidos de la Comunitat Valenciana, en especial, en cuanto a la promoción del desarrollo sostenible y la protección del medio ambiente. En este sentido, los puntos básicos de esta carta se han incorporado implícitamente en las campañas de promoción y difusión de los parques naturales protegidos.

Así, desde esta conselleria se potencia la marca «Parques Naturales de la Comunitat Valenciana», un distintivo que concede la Dirección General de Medio Natural y de Evaluación Ambiental a los productos naturales, productos artesanos y actividades de turismos de la naturaleza, obtenidos, elaborados y prestados dentro del área socioeconómica de los parques naturales. De acuerdo con el Decreto 26/2011, de 18 de marzo, del Consell, sobre régimen jurídico y el procedimiento de concesión de la licencia de uso de la marca «Parques Naturales de la Comunitat Valenciana», para obtener la certificación para el uso de esta marca se deben cumplir determinados requisitos, entre los que se encuentra que deben implementar medidas medioambientales para reducir el impacto sobre el parque natural. Si bien, de acuerdo con criterios de usos sostenibles de los recursos naturales, y a la busca de modelos innovadores de ecodesarrollo, reforzando el compromiso con el medio ambiente y la sostenibilidad ambiental.



Respuesta a la pregunta número 1.983 al Consell sobre la actividad de la oficina de Bruselas, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.704). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 15.366

La actividad de la Oficina de Bruselas a lo largo de 2015 se distingue claramente con las iniciativas puestas en marcha a la Dirección de Relaciones con la Unión Europea (DGRUE) con el nuevo gobierno de la Generalitat después del 24 de mayo.

En el primer semestre tan solo se mantuvo la actividad que, obligatoriamente, le correspondía a la Comunitat Valenciana de seguimiento a las actividades del Consejo de Agricultura de la Unión Europea, sin ningún hecho a destacar. También se participó en la conferencia para analizar el Fondo Europeo de Inversiones Estratégicas (Plan Juncker) y su impacto en las finanzas regionales y locales celebrado el 15 de abril de 2015.

Resposta a la pregunta número 1.982 a la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural sobre la Carta mundial de turisme sostenible 2015, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.704). Resposta RE número 15.271

La Carta mundial del turisme sostenible, adoptada en la Cimera Mundial del Turisme Sostenible, celebrada a Vitòria els dies 26 i 27 de novembre de l’any passat, estableix un marc d’acords i crides a l’acció respecte als diferents agents implicats. Cal indicar que aquesta conselleria ja està desenvolupant actuacions dins d’aquest marc, amb respecte a la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, en especial, quant a la promoció del desenvolupament sostenible i la protecció del medi ambient. En aquest sentit, els punts bàsics d’aquesta carta s’han incorporat implícitament en les campanyes de promoció i difusió dels parcs naturals protegits.

Així, des d’aquesta conselleria es potencia la marca «Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana», un distintiu que concedeix la Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental als productes naturals, productes artesans i acti-vitats de turismes de la natura, obtinguts, elaborats i prestats dins de l’àrea socioeconòmica dels parcs naturals. D’acord amb el Decret 26/2011, de 18 de març, del Consell, sobre règim jurídic i el procediment de concessió de la llicència d’ús de la marca «Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana», per tal d’obtenir la certificació per a l’ús d’aquesta marca s’han de complir determinats requisits, entre els quals hi ha que s’han d’implementar mesures mediambientals per tal de reduir l’impacte sobre el parc natural. Si bé, d’acord amb criteris d’usos sostenibles dels recursos naturals, i amb la cerca de models innovadors d’ecodesenvolupament, reforçant el compromís amb el medi ambient i la sostenibilitat ambiental.

València, 5 de febrer de 2016 La consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i

Desenvolupament Rural

Resposta a la pregunta número 1.983 al Consell sobre l’activitat de l’oficina de Brussel·les, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.704). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 15.366

L’activitat de l’Oficina de Brussel·les al llarg de 2015 es distingeix clarament amb les iniciatives engegades a la Direcció de Relacions amb la Unió Europea (DGRUE) amb el nou govern de la Generalitat després del 24 de maig.

Al primer semestre tan sols es va mantenir l’activitat que, obligatòriament, corresponia a la Comunitat Valenciana de seguiment a les activitats del Consell d’Agricultura de la Unió Europea, sense cap fet per destacar. També es va participar en la conferència per a analitzar el Fons Europeu d’Inversions Estratègiques (Pla Juncker) i el seu impacte en les finances regionals i locals celebrat el 15 d’abril de 2015.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13873

Es, por tanto, a partir de la segunda mitad del año cuando empiezan a intensificarse las actividades, organizándose 15 visitas para altos cargos desde el mes de septiembre, en contra de una única agenda con el anterior gobierno popular. Recordemos que la nueva DGRUE fue nombrada el 24 de julio y el mes de agosto la oficina estuvo cerrada.

Es también en el segundo semestre cuando se adquirió protagonismo con el seguimiento del Consejo de Educación y Cultura de la Unión Europea en materia de deporte, tarea que también nos correspondió, con la reunión de noviembre, en la que participó, con una intervención en valenciano, el conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte, Vicent Marzà, la primera vez que se utilizaba en sede europea. Con respecto a la participación de la comunidad en el Comité de las Regiones, en el primer semestre de 2015 se presentaron ocho enmiendas propias y se apoyaron 106 presentadas por otros miembros del comité. Igualmente se asistió a las dos comisiones ECOS, a las tres reuniones del Intergrupo de Salud y a una reunión a nivel técnico del Intergrupo del Automóvil, del cual la comunidad formaba parte tan solo como miembro.

Pero es a partir de la nueva legislatura cuando se toma la decisión de que la Comunitat Valenciana esté en el lugar que le corresponde en Europa y presenta la candidatura del Molt Honorable President Ximo Puig como presidente del Intergrupo del Automóvil, el lobby regional más importante que hay en el Comité de las Regiones y que representa a 53 regiones europeas con industria automovilística. La presidencia valenciana fue aprobada por aclamación.

Hay que recordar que, con el nuevo equipo de gobierno después de las elecciones autonómicas, el presidente de la Generalitat y la consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural, Elena Cebrián, fueron nombrados miembros titular y suplente, respectivamente, del Comité de las Regiones. Por lo que respecta a las iniciativas, en este segundo semestre se presentaron cuatro enmiendas y se apoyaron dieciséis, y se hizo el seguimiento de las tres comisiones ECON y otros tantas COTER celebradas hasta final de año.

Además de la asistencia técnica a las agendas oficiales de los altos cargos ya mencionada y en sintonía con las prioridades de esta Presidencia, se impulsó la participación de la Generalitat en la red NECSTouR, la red más activa de autoridades regionales de turismo.

La oficina también facilitó la participación en las actividades de la semana europea de los Open Days (13 a 15 de octubre) y trabajó activamente para que el Molt Honorable President y la Comunitat Valenciana formen parte de la Asamblea Regional y Local Euromediterránea (ARLEM) para el período de 2015-2017, contribuyendo a la cooperación y el apoyo a las reformas democráticas y sociales en los países ribereños del norte de África, en un momento marcado por la crisis de los refugiados, la prevención del terrorismo y la radicalización.

Junto a esta actividad, la Oficina ha trabajado en la captación de información estratégica sobre oportunidades de financiación y normativa en elaboración en la Unión Europea, información que se remite inmediatamente al departamento competente de la Generalitat para facilitar una rápida reacción y posicionamiento. Así, se ha incidido especialmente en los ámbitos de empleo, fondos estructurales y política de

És, per tant, a partir de la segona meitat de l’any quan comen-cen a intensificar-se les activitats, i s’organitzen 15 visites per a alts càrrecs des del mes de setembre, en contra de una única agenda amb l’anterior govern popular. Recordem que la nova DGRUE va ser nomenada el 24 de juliol i el mes d’agost l’oficina va estar tancada.

És també al segon semestre quan es va adquirir protago-nisme amb el seguiment del Consell d’Educació i Cultura de la Unió Europea en matèria de esport, tasca que també ens va correspondre, amb la reunió de novembre, en la qual va participar, amb una intervenció en valencià, el conseller de d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, la primera vegada que s’utilitzava en seu europea. Respecte a la participació de la comunitat en el Comitè de les Regions, el primer semestre de 2015 es van presentar vuit esmenes pròpies i es va donar suport a 106 presentades per altres membres del comitè. Igualment es va assistir a les dues comissions ECOS, a les tres reunions de l’Intergrup de Salut i a una reunió a nivell tècnic de l’Intergrup de l’Automòbil, del qual la comunitat formava part tan sols com a membre.

Però és a partir de la nova legislatura quan es pren la decisió de que la Comunitat Valenciana estiga al lloc que li pertoca a Europa i presenta la candidatura del Molt Honorable President Ximo Puig com a president de l’Intergrup de l’Automòbil, el lobby regional més important que hi ha al Comité de les Regions i que representa a 53 regions europees amb indústria automobilística. La presidència valenciana va ser aprovada per aclamació.

Cal recordar que, amb el nou equip de govern després de les eleccions autonòmiques, el president de la Generalitat i la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, van ser nomenats membres titular i suplent, respectivament, del Comitè de les Regions. Pel que fa a les iniciatives, en aquest segon semestre es van presentar quatre esmenes i es va donar suport a setze, i es va fer el seguiment de les tres comissions ECON i altres tantes COTER celebrades fins a final d’any.

A més del suport tècnic a les agendes oficials dels alts càrrecs ja esmentat i en sintonia amb les prioritats d’aquesta Presidència, es va impulsar la participació de la Generalitat en la xarxa NECSTouR, la xarxa més activa d’autoritats regionals de turisme.

L’oficina també va facilitar la participació en les activitats de la setmana europea dels Open Days (13 a 15 d’octubre) i va treballar activament per què el Molt Honorable President i la Comunitat Valenciana formen part de l’Assemblea Regional i Local Euromediterrània (ARLEM) per al període de 2015-2017, i contribuir a la cooperació i el suport a les reformes democràtiques i socials en els països riberencs del nord d’Àfrica, en un moment marcat per la crisi dels refugiats, la prevenció del terrorisme i la radicalització.

Junt amb aquesta activitat, l’Oficina ha treballat en la captació d’informació estratègica sobre oportunitats de finançament i normativa en elaboració en la Unió Europea, informació que es tramet immediatament al departament competent de la Generalitat per a facilitar una ràpida reacció i posicionament. Així, s’ha incidit especialment en els àmbits d’ocupació, fons estructurals i política de cohesió, agenda

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13874

cohesión, agenda digital, corredor mediterráneo y programa Conectar Europa, agricultura, educación, y justicia e interior.


Respuesta a la pregunta número 1.984 al Consell sobre empleo hotelero y visitantes, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.704). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

En 2015 aumentó el volumen de viajeros (6,1%) y de pernoctaciones (5,1%).

Los residentes en España incrementaron los viajes (6,9%) y las pernoctaciones (4,3%). En concreto, las pernoctaciones con origen en la comunidad de Madrid han aumentado un 4,8% y las pernoctaciones con origen en la Comunitat Valenciana, un 8,3%.

La demanda extranjera ha incrementado los viajeros (4,7%) y las pernoctaciones (6,2%). El emisor británico acumula un incremento del número de pernoctaciones del 14%, y también crece el resto de los principales mercados, excepto el nórdico y el alemán. El mercado ruso acumula un descenso del 41,2%.

El informe completo sobre esta cuestión se puede descargar en <http://www.turisme.gva.es/turismo/va/filas/pdf/estadis-tiquesdeturisme/coyuntura/Hotelera_des2015val.pdf>.


Respuesta a la pregunta número 1.985 al Consell sobre la campaña turística del verano de 2015, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.704). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

La Agencia Valenciana del Turismo realiza todos los años un balance detallado con el análisis de la temporada estival a partir de los datos de Frontur-Egatur y Familitur-Comunitat Valenciana, fruto de la colaboración con Turespaña, y de las encuestas de empleo en alojamientos turísticos del Instituto Nacional de Estadística. Estos informes están disponibles en el apartado Estadísticas de Turismo de la web institucional de la Agencia Valenciana del Turismo.

El informe correspondiente a la última temporada estival se puede descargar en: <http://www.turisme.gva.es/turismo/va/filesipdf/estadistiquesdeturisme/anuarios/Estiu2015_jun-ago_val.pdf>.


Respuesta a las preguntas números 1.986 y 1.990 al Consell sobre el convenio con los municipios turísticos, que formula

digital, corredor mediterrani i programa Connectar Europa, agricultura, educació, i justícia i interior.


Resposta a la pregunta número 1.984 al Consell sobre ocupació hotelera i visitants, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.704). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

En 2015 va augmentar el volum de viatgers (6,1%) i de pernoctacions (5,1%).

Els residents a Espanya van incrementar els viatges (6,9%) i les pernoctacions (4,3%). En concret, les pernoctacions amb origen a la comunitat de Madrid han augmentat un 4,8% i les pernoctacions amb origen a la Comunitat Valenciana, un 8,3%.

La demanda estrangera ha incrementat els viatgers (4,7%) i les pernoctacions (6,2%). L’emissor britànic acumula un increment del nombre de pernoctacions del 14%, i també creix la resta dels principals mercats, excepte el nòrdic i l’alemany. El mercat rus acumula un descens del 41,2%.

L’informe complet sobre aquesta qüestió es pot descarregar en <http://www.turisme.gva.es/turisme/va/files/pdf/estadis-tiquesdeturisme/coyuntura/Hotelera_des2015val.pdf>.


Resposta a la pregunta número 1.985 al Consell sobre la campanya turística de l’estiu de 2015, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.704). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

L’Agència Valenciana del Turisme realitza tots els anys un balanç detallat amb l’anàlisi de la temporada estival a partir de les dades de Frontur-Egatur i Familitur-Comunitat Valenciana, fruit de la col·laboració amb Turespaña, i de les enquestes d’ocupació en allotjaments turístics de l’Institut Nacional d’Estadística. Aquests informes estan disponibles en l’apartat Estadístiques de Turisme de la web institucional de l’Agència Valenciana del Turisme.

L’informe corresponent a la darrera temporada estival es pot descarregar en: <http://www.turisme.gva.es/turisme/va/filesipdf/estadistiquesdeturisme/anuarios/Estiu2015_jun-ago_val.pdf>.


Resposta a les preguntes números 1.986 i 1.990 al Consell sobre el conveni amb els municipis turístics, que formula

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13875

el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, páginas 5.705 y 5.706). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

La Ley 3/1998, de 21 de mayo, de turismo, de la Comunitat Valenciana, crea y regula la figura del municipio turístico y posibilita la celebración de tres tipos de convenios:

1. Convenios para la compensación financiera, dirigidos a compensar el esfuerzo financiero adicional realizado en aquellas partidas que sufran incrementos que no puedan ser pagados a través de tributos, y siempre que el incremento de estas partidas haya sido generado por el carácter turístico del municipio.

2. Convenios para la adaptación de los municipios turísticos, dirigidos a la adaptación de los municipios turísticos mediante la financiación de proyectos que tengan como objeto la mejora de espacios de uso turístico o de servicios tendentes a configurar un producto turístico más competi-tivo y a comunicar una imagen de oferta de calidad. Desde 2015 no se suscribe este tipo de convenios entre la agencia y los municipios turísticos, ya que la cooperación se articula a través de la convocatoria de ayudas en régimen de pública concurrencia.

3. Convenios para la competitividad y comunicación, para apoyar la promoción y comercialización a través de acciones realizadas fuera de la comunidad. Desde 2004 no se suscribe este tipo de convenios entre la agencia y los municipios turísticos, ya que la cooperación en esta materia se articula a través de las marcas turísticas territoriales.

Así pues, por lo que respecta a la firma de convenios para la compensación financiera, de los 18 municipios que integran la comarca de la Marina Baixa, hasta el momento han sido declarados turísticos los siguientes: Altea, Benidorm, L’Alfàs del Pi, Villajoyosa, Polop, La Nucia, Callosa d’en Sarrià, Finestrat, Relleu, Tàrbena y El Castell de Guadalest.

En 2015 se han firmado convenios de compensación finan-ciera con Altea, Benidorm, Villajoyosa, Polop y Finestrat.


Respuesta a la pregunta número 1.987 al Consell sobre los planes de la Agencia Valenciana de Turismo, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.705). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

La Generalitat, a través de la Agencia Valenciana del Turismo, ha puesto en marcha en 2016 un nuevo instrumento de cooperación dirigido a los municipios con la finalidad de promover la excelencia turística sobre la base del impulso a la innovación, la modernización y el fomento y consolidación de nuestros productos turísticos desde la perspectiva de la oferta, atendiendo fundamentalmente a criterios de mejora de la competitividad, sostenibilidad, generación de sinergias con el litoral y reequilibro social y territorial

el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgines 5.705 i 5.706). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

La Llei 3/1998, de 21 de maig, de turisme, de la Comunitat Valenciana, crea i regula la figura del municipi turístic i possibilita la signatura de tres tipus de convenis:

1. Convenis per a la compensació financera, dirigits a compensar l’esforç financer addicional realitzat en aquelles partides que patesquen increments que no puguen ser pagats a través de tributs, i sempre que l’increment d’aquestes partides haja estat generat pel caràcter turístic del municipi.

2. Convenis per a l’adaptació dels municipis turístics, dirigits a l’adaptació dels municipis turístics mitjançant el finança-ment de projectes que tinguen com a objecte la millora d’espais d’ús turístic o de serveis tendents a configurar un producte turístic més competitiu i a comunicar una imatge d’oferta de qualitat. Des de 2015 no se subscriu aquest tipus de convenis entre l’agència i els municipis turístics, ja que la cooperació s’articula a través de la convocatòria d’ajudes en règim de pública concurrència.

3. Convenis per a la competitivitat i comunicació, per a donar suport a la promoció i comercialització a través d’accions realitzades fora de la comunitat. Des de 2004 no se subscriu aquest tipus de convenis entre l’agència i els municipis turístics, ja que la cooperació en aquesta matèria s’articula a través de les marques turístiques territorials.

Així doncs, pel que fa a la signatura de convenis per a la compensació financera, dels 18 municipis que integren la comarca de la Marina Baixa, fins al moment han estat declarats turístics els següents: Altea, Benidorm, l’Alfàs del Pi, la Vila Joiosa, Polop, la Nucia, Callosa d’en Sarrià, Finestrat, Relleu, Tàrbena i el Castell de Guadalest.

En 2015 s’han signat convenis de compensació financera amb Altea, Benidorm, la Vila Joiosa, Polop i Finestrat.


Resposta a la pregunta número 1.987 al Consell sobre els plans de l’Agència Valenciana de Turisme, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.705). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

La Generalitat, a través de l’Agència Valenciana del Turisme, ha engegat en 2016 un nou instrument de cooperació dirigit als municipis amb la finalitat de promoure l’excel·lència turís-tica sobre la base de l’impuls a la innovació, la modernització i el foment i consolidació dels nostres productes turístics des de la perspectiva de l’oferta, atenent fonamentalment criteris de millora de la competitivitat, la sostenibilitat, la generació de sinergies amb el litoral i el reequilibri social i territorial

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13876

La iniciativa, que se lleva a cabo en colaboración con las tres diputaciones provinciales, diferentes mancomunidades de las tres provincias de la Comunitat Valenciana y las asocia-ciones empresariales locales de cada zona sobre la que se actúa, se estructura bajo el concepto «Planes territoriales de dinamización turística» y cuenta en 2016 con una dotación presupuestaria por parte de la Agencia Valenciana del Turismo de un millón de euros.

Sus destinatarios son:

–Mancomunidad de Els Ports – Mancomunidad de El Alto Palancia – Mancomunidad de El Alto Turia – Mancomunidad de La Vall d’Albaida – Mancomunidad de L’Alcoià i el Comtat – Mancomunidad de La Ribera Baixa – Mancomunidad Espadán-Mijares – Mancomunidad intermunicipal de La Vall de Vinalopó – Mancomunidad de La Vall de Pop – Asociación intermunicipal Catí, Culla, Benassal y Ares del Maestrat


Respuesta a las preguntas números 1.988 y 1.989 al Consell sobre la promoción de las destinos de interior, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.705). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

El plan operativo 2016, desarrollado entre Turespaña, la Agencia Valenciana del Turismo y las marcas turísticas, contempla más de 20 acciones directamente relacionadas con la promoción del turismo de interior. Así, se recogen actuacio-nes de promoción de productos como cicloturismo y estancias deportivas en temporada baja, senderismo, turismo activo y de naturaleza. La mayor parte de estas actuaciones están dirigidas a mercados emisores del centro y norte de Europa y se desarrollarán, en parte, en la comarca de la Marina Baixa.

Además, en 2016 la Agencia Valenciana de Turismo parti-cipará, junto a Turespaña, en tres ferias de turismo sobre la materia: la feria Fiets, en Walderbeurs, en Bélgica; la Bristh Birdswatchting Fair, en Reino Unido, y la London Bike Show. Asimismo, la Agencia Valenciana del Turismo distribuirá material informativo de la oferta turística de turismo de interior en más de 25 ferias generalistas en el extranjero.


Respuesta a la pregunta número 1.990

Véase la respuesta a la pregunta número 1.986.

Respuesta a la pregunta número 1.991 al Consell sobre el Plan operativo y de marketing, que formula el diputado

La iniciativa, que es du a terme en col·laboració amb les tres diputacions provincials, diferents mancomunitats de les tres províncies de la Comunitat Valenciana i les associacions empresarials locals de cada zona sobre la qual s’actua, s’estructura sota el concepte «Plans territorials de dinamització turística» i disposa en 2016 amb una dotació pressupostària per part de l’Agència Valenciana del Turisme d’un milió d’euros.

Els destinataris són:

– Mancomunitat dels Ports – Mancomunitat de l’Alt Palància – Mancomunitat de l’Alt Túria – Mancomunitat de la Vall d’Albaida – Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat – Mancomunitat de la Ribera Baixa – Mancomunitat Espadà-Millars – Mancomunitat intermunicipal de la Vall de Vinalopó – Mancomunitat de la Vall de Pop – Associació intermunicipal Catí, Culla, Benassal i Ares del Maestrat


Resposta a les preguntes números 1.988 i 1.989 al Consell sobre la promoció de les destinacions d’interior, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.705). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

El pla operatiu 2016, desenvolupat entre Turespaña, l’Agència Valenciana del Turisme i les marques turístiques, preveu més de 20 accions directament relacionades amb la promoció del turisme d’interior. Així, s’arrepleguen actua-cions de promoció de productes com cicloturisme i estades esportives en temporada baixa, senderisme, turisme actiu i de naturalesa. La major part d’aquestes actuacions estan dirigides a mercats emissors del centre i nord d’Europa i es desenvoluparan, en part, a la comarca de la Marina Baixa.

A més, en 2016 l’Agència Valenciana de Turisme participarà, juntament amb Turespaña, en tres fires de turisme sobre la matèria: la fira Fiets, a Walderbeurs, a Bèlgica; la Bristh Birdswatchting Fair, al Regne Unit, i la London Bike Show. Així mateix, l’Agència Valenciana del Turisme distribuirà material informatiu de l’oferta turística de turisme d’interior en més de 25 fires generalistes en l’estranger.


Resposta a la pregunta número 1.990

Vegeu la resposta a la pregunta número 1.986.

Resposta a la pregunta número 1.991 al Consell sobre el Pla operatiu i de màrqueting, que formula el diputat

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13877

Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.706). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

En relación con la Campaña de Comunicación Global 2014-2015, sobre un montante total comprometido por contrato de 1.243.140,00 euros + IVA, se han ejecutado las acciones por un importe de 1.213.822.63 euros, lo cual supone un grado de ejecución del 97,64%.


Respuesta a las preguntas números 1.992 y 1.993 al Consell sobre el Plan operativo y de marketing, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.706). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

El vigente Plan estratégico global de turismo de la Comunitat Valenciana 2010-2020 se desarrolla a través de planes operativos y de marketing anuales o plurianuales, en función de las prioridades que se establezcan de común acuerdo por los agentes turísticos representados en el Consejo de Turismo de la Comunitat Valenciana, órgano de consulta y asesoramiento de la Agencia Valenciana del Turismo. Por lo que respecta al grado de ejecución del Plan operativo y de marketing de la comunidad valenciana 2014-2015, puede calificarse de muy alto en todos sus ámbitos: promoción turística, apoyo a la competitividad del sector, formación turística, desarrollo normativo, impulso a la innovación y el espíritu emprendedor, entre otros.

Así, y en el ámbito de la promoción y comunicación de nuestra oferta turística, las actividades más destacadas durante su ejecución han sido:

El desarrollo de la campaña de comunicación global 2014-2015.

La realización de campañas promocionales dirigidas al público final (street marketing).

La realización de ferias, viajes de familiarización y prensa y certámenes turísticos.

El posicionamiento de la oferta turística valenciana en internet.

El desarrollo, difusión y comercialización de productos turísticos.

El desarrollo de la plataforma tecnológica de comercializa-ción Travel Open Apps.

En términos cuantitativos, la agencia ha incrementado notablemente el número de actuaciones de promoción y difusión de la imagen turística de la Comunitat Valenciana en coordinación con el resto de administraciones (Turespaña, las marcas turísticas territoriales de la Comunitat Valenciana y los municipios), con cerca de 180 actuaciones promocionales en 2015. Por lo que respecta al objetivo de desestacionalizar la demanda turística, la Comunitat Valenciana ha recibido en 2015 seis millones y medio de turistas extranjeros, con un incremento del 4,3%, y la demanda turística nacional ha llegado a los 16,5

Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.706). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

En relació amb la Campanya de Comunicació Global 2014-2015, sobre un muntant total compromès per contracte d’1.243.140,00 euros + IVA, s’han executat les accions per un import d’1.213.822.63 euros, la qual cosa suposa un grau d’execució del 97,64%.


Resposta a les preguntes números 1.992 i 1.993 al Consell sobre el Pla operatiu i de màrqueting, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.706). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

El vigent Pla estratègic global de turisme de la Comunitat Valenciana 2010-2020 es desenvolupa a través de plans operatius i de màrqueting anuals o plurianuals, en funció de les prioritats que s’establesquen de comú acord pels agents turístics representats en el Consell de Turisme de la Comunitat Valenciana, òrgan de consulta i assessorament de l’Agència Valenciana del Turisme. Pel que fa al grau d’execució del Pla operatiu i de màrqueting de la comunitat valenciana 2014-2015, pot qualificar-se de molt alt en tots els seus àmbits: promoció turística, suport a la competitivitat del sector, formació turística, desenvolupament normatiu, impuls a la innovació i l’esperit emprenedor, entre altres.

Així, i en l’àmbit de la promoció i comunicació de la nostra oferta turística, les activitats més destacades durant l’execució han estat:

El desenvolupament de la campanya de comunicació global 2014-2015.

La realització de campanyes promocionals dirigides al públic final (street marketing).

La realització de fires, viatges de familiarització i premsa i certàmens turístics.

El posicionament de l’oferta turística valenciana en internet.

El desenvolupament, difusió i comercialització de productes turístics.

El desenvolupament de la plataforma tecnològica de comercialització Travel Open Apps.

En termes quantitatius, l’agència ha incrementat notable-ment el nombre d’actuacions de promoció i difusió de la imatge turística de la Comunitat Valenciana en coordinació amb la resta d’administracions (Turespaña, les marques turís-tiques territorials de la Comunitat Valenciana i els municipis), amb prop de 180 actuacions promocionals en 2015. Pel que fa a l’objectiu de desestacionalitzar la demanda turística, la Comunitat Valenciana ha rebut en 2015 sis milions i mig de turistes estrangers, amb un increment del 4,3%, i la demanda turística nacional ha arribat als 16,5 milions de viatgers, la

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13878

millones de viajeros, situándonos como segundo destino nacional por número de pernoctaciones después de Andalucía. Estos incrementos en las cifras de visitantes se han trasladado al repunte experimentado por la actividad turística durante 2015 en términos de empleo, con un incremento del número de afiliados a la Seguridad Social en las empresas de alojamiento, hostelería e intermediación turística del 5,5% interanual.


Respuesta a la pregunta número 1.994 al Consell sobre la promoción turística de la Costa Blanca, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.706). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

La Agencia Valenciana del Turismo y la Fundación Turismo Benidorm prevén realizar conjuntamente más de 60 acciones del plan operativo anual para 2016 junto a Turespaña. Gran parte de estas acciones se realizarán en los mercados emiso-res más importantes para Benidorm, como el Reino Unido, Holanda, Bélgica y los países escandinavos. También incluirá mercados emisores de creciente importancia para Benidorm, tales como el mercado ruso, el polaco o el francés. Se incluye una gran diversidad de acciones: viajes de familiarización y prensa, acciones adscritas al público final, actuaciones de formación en línea, jornadas directas e inversas, acciones en redes sociales y marketing digital.

La Fundación Turismo Benidorm asistirá junto a la Agencia Valenciana del Turismo a más de 20 ferias nacionales e internacionales en los mercados emisores de mayor rele-vancia para el destino Benidorm. Así, además de las mayores citas del sector como son Fitur, World Travel Market y ITB, Benidorm tendrá presencia en otros certámenes nacionales como B-Travel (Barcelona), Expo-vacaciones (Bilbao), Navartur (Pamplona) y Sevatur (San Sebastián) e internacio-nales como Vakantiebeurs (Holanda), Mitt (Rusia) y Salon desde Vacances (Bélgica), entre otros.


Respuesta a la pregunta número 1.995 al Consell sobre el turismo ruso en la Marina Baixa, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.707). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

La Agencia Valenciana del Turismo, junto a la Oficina Española de Turismo en Moscú, tiene previsto realizar dentro del plan operativo 2016 un total de ocho acciones en relación con varios productos turísticos como el turismo familiar, turismo de salud, turismo idiomático o turismo gastroeno-lógico. La mayoría de estas actuaciones está previsto que se desarrollen en la comarca de la Marina Baixa.

Por otro lado, la Agencia Valenciana del Turismo asistirá a la feria más importante del mercado ruso, feria Mitt de Moscú, del 23 al 26 de marzo de 2016. El espacio destinado

qual cosa ens situa com a segona destinació nacional per nombre de pernoctacions després d’Andalusia. Aquests increments en les xifres de visitants s’han traslladat al repunt experimentat per l’activitat turística durant 2015 en termes d’ocupació, amb un increment del nombre d’afiliats a la Seguretat Social en les empreses d’allotjament, hostaleria i intermediació turística del 5,5% interanual.


Resposta a la pregunta número 1.994 al Consell sobre la promoció turística de la Costa Blanca, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.706). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

L’Agència Valenciana del Turisme i la Fundació Turisme Benidorm preveuen realitzar conjuntament més de 60 accions del pla operatiu anual per a 2016 juntament amb Turespaña. Gran part d’aquestes accions es realitzaran en els mercats emissors més importants per a Benidorm, com el Regne Unit, Holanda, Bèlgica i els països escandinaus. També inclourà mercats emissors de creixent importància per a Benidorm, tals com el mercat rus, el polonès o el francès. S’hi inclou una gran diversitat d’accions: viatges de familiarització i premsa, accions destinades al públic final, actuacions de formació en línia, jornades directes i inverses, accions en xarxes socials i màrqueting digital.

La Fundació Turisme Benidorm assistirà juntament amb l’Agència Valenciana del Turisme a més de 20 fires nacionals i internacionals en els mercats emissors de major rellevància per a la destinació Benidorm. Així, a més de les majors cites del sector com són Fitur, World Travel Market i ITB, Benidorm tindrà presència en altres certàmens nacionals com B-Travel (Barcelona), Expo-vacaciones (Bilbao), Navartur (Pamplona) i Sevatur (Sant Sebastià) i internacio-nals com Vakantiebeurs (Holanda), Mitt (Rússia) i Salon des Vacances (Bèlgica), entre altres.


Resposta a la pregunta número 1.995 al Consell sobre el turisme rus a la Marina Baixa, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.707). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

L’Agència Valenciana del Turisme, junt a l’Oficina Espanyola de Turisme a Moscou té previst realitzar dins del pla operatiu 2016 un total de vuit accions en relació amb diversos productes turístics com el turisme familiar, turisme de salut, turisme idiomàtic o turisme gastroenològic. La majoria d’aquestes actuacions està previst que es desenvolupen a la comarca de la Marina Baixa.

D’altra banda, l’Agència Valenciana del Turisme assistirà a la fira més important del mercat rus, fira Mitt de Moscou, del 23 al 26 de març de 2016. L’espai destinat per a la Comunitat

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13879

para la Comunitat Valenciana dentro del stand de Turespaña acogerá también la presencia de la oferta turística de Benidorm y de la Costa Blanca.


Respuesta a las preguntas número 1.996 y 2.010 al Consell sobre el autoempleo en materia turística, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, páginas 5.707 y 5.711). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

El nuevo enfoque que se quiere dar durante esta legislatura al sector turístico en el ámbito del fomento del espíritu emprendedor y la aceleración empresarial tiene presente la necesidad de crear ofertas de producto turístico de calidad que atraigan a visitantes durante todo el año a la Comunitat Valenciana con el objetivo de crear empleo.

Para favorecer la generación de iniciativas empresariales se ha configurado un plan de trabajo que transformará los centros de la Red de CdT en aceleradores empresariales con la finalidad de que los emprendedores puedan desarrollar sus proyectos aprovechando el conocimiento turístico que se genera a través del Instituto Valenciano de Tecnologías Turísticas-Invat.tur.

Así, el 2016, y en el marco del Área de Formación y Aceleración Empresarial de la agencia, se destinarán casi cinco millones de euros a fomentar la inserción laboral de los profesionales del sector y a que cualquiera iniciativa que surja pueda ser impulsada para su materialización. De hecho, no solamente se plantea dar apoyo de formación especia-lizada sino que el incentivo podría ser incluso económico, aprovechando relaciones con agentes como las cámaras de comercio de las tres provincias.


Respuesta a las preguntas número 1.997 y 1.998 al Consell sobre la plataforma de comercialización Travel Open Apps, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.707). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

El número total de empresas turísticas que se han dado de alta en la plataforma Travel Open Apps durante 2015 es de 91.

Desglose por provincias: 49 (provincia Alicante), 18 (provin-cia Castellón) y 24 (provincia Valencia).

Durante 2015, en la plataforma Travel Open Apps se han generado un número total de 53.287 reservas confirmadas, por un importe total de 26.625.257 euros.

Desglose por meses de 2015:

Valenciana dins de l’estand de Turespaña acollirà també la presència de l’oferta turística de Benidorm i de la Costa Blanca.


Resposta a les preguntes número 1.996 i 2.010 al Consell sobre l’autoocupació en matèria turística, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgines 5.707 i 5.711). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

El nou enfocament que es vol donar durant aquesta legislatura al sector turístic en l’àmbit del foment de l’esperit emprenedor i l’acceleració empresarial té present la neces-sitat de crear ofertes de producte turístic de qualitat que atraguen visitants durant tot l’any a la Comunitat Valenciana amb l’objectiu de crear ocupació.

Per a afavorir la generació d’iniciatives empresarials s’ha configurat un pla de treball que transformarà els centres de la Xarxa de CdT en acceleradors empresarials amb la finalitat que els emprenedors puguen desenvolupar els seus projectes aprofitant el coneixement turístic que es genera a través de l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques-Invat.tur.

Així, el 2016, i en el marc de l’Àrea de Formació i Acceleració Empresarial de l’agència, es destinaran quasi cinc milions d’euros a fomentar la inserció laboral dels professionals del sector i al fet que qualsevol iniciativa que sorgesca puga ser impulsada per a la seua materialització. De fet, no solament es planteja donar suport de formació especialitzada sinó que l’incentiu podria ser fins i tot econòmic, aprofitant relacions amb agents com ara les cambres de comerç de les tres províncies.


Resposta a les preguntes número 1.997 i 1.998 al Consell sobre la plataforma de comercialització Travel Open Apps, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.707). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

El nombre total d’empreses turístiques que s’han donat d’alta en la plataforma Travel Open Apps durant 2015 és de 91.

Desglossament per províncies: 49 (província Alacant), 18 (província Castelló) i 24 (província València).

Durant 2015, en la plataforma Travel Open Apps s’han generat un nombre total de 53.287 reserves confirmades, per un import total de 26.625.257 euros.

Desglossament per mesos de 2015:

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13880

número de reservas importe en euros

enero 2344 682.194,00 euros

febrero 2652 1.036.399,10 euros

marzo 4301 2.013.155,00 euros

abril 4879 2.391.814,00 euros

mayo 6425 3.804.776,00 euros

junio 7677 4.847.145,69 euros

julio 8417 5.166.364,61 euros

agosto 6645 3.565.073,84 euros

septiembre 3982 1.331.411,00 euros

octubre 2737 800.502,00 euros

noviembre 1782 543.218,80 euros

diciembre 1446 443.203,02 euros

total 53287 26.625.257,06 euros La mayor parte de estas reservas, un 96%, se produce por el modelo B2B (reservas a través de los operadores y agencias de viaje conectadas en la plataforma). El 4% corresponde al B2C (venta directa a través de los motores de reservas de Travel Open Apps insertados en las webs de las empresas turísticas).


Respuesta a la pregunta número 1.999 al Consell sobre Invaltur Emprende, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.708). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

Invat.tur Emprende es un proyecto diseñado e impulsado por la Agencia Valenciana del Turismo a través del Instituto Valencia de Tecnologías Turísticas, orientado a apoyar, fomentar y facilitar el emprendimiento en turismo en la Comunitat Valenciana.

Sus principales líneas de actuación son la difusión de la cultura emprendedora, el asesoramiento y el impulso a los emprendedo-res y emprendedoras, la puesta en marcha del vivero de empresas y proyectos tecnológicos y el área de cotrabajo, y el programa de creación e impulso de empresas y proyectos innovadores.

Este último programa se estructura en diferentes módulos que se desarrollan mediante sesiones teórico-prácticas dirigidas a monitorizar, de forma personalizada y desde el inicio, el desarrollo de los proyectos innovadores. En las tres ediciones celebradas (2013, 2014 y 2015) han participado más de cincuenta proyectos innovadores.

Además del programa de creación e impulso de empresas turísticas, el 2015 se han realizado otras actividades en el marco de Invat.tur Emprende, entre las que figuran:

– Sesiones de asesoramiento y mentorización de los proyec-tos adheridos. – Organización de jornadas de emprendimiento, talleres y conferencias para la innovación dirigidos a los emprendedo-res y emprendedoras.

nombre de reserves import en euros

gener 2344 682.194,00 euros

febrer 2652 1.036.399,10 euros

març 4301 2.013.155,00 euros

abril 4879 2.391.814,00 euros

maig 6425 3.804.776,00 euros

juny 7677 4.847.145,69 euros

juliol 8417 5.166.364,61 euros

agost 6645 3.565.073,84 euros

setembre 3982 1.331.411,00 euros

octubre 2737 800.502,00 euros

novembre 1782 543.218,80 euros

desembre 1446 443.203,02 euros

total 53287 26.625.257,06 euros

La major part d’aquestes reserves, un 96%, es produeix pel model B2B (reserves a través dels operadors i agències de viatge connectades a la plataforma). El 4% correspon al B2C (venda directa a través dels motors de reserves de Travel Open Apps inserits en les webs de les empreses turístiques).


Resposta a la pregunta número 1.999 al Consell sobre Invaltur Emprèn, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.708). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

Invat.tur Emprèn és un projecte dissenyat i impulsat per l’Agència Valenciana del Turisme a través de l’Institut València de Tecnologies Turístiques, orientat a donar suport, fomentar i facilitar l’emprenedoria en turisme a la Comunitat Valenciana.

Les seues principals línies d’actuació són la difusió de la cultura emprenedora, l’assessorament i l’impuls als empre-nedors i les emprenedores, l’engegada del viver d’empreses i projectes tecnològics i l’àrea de cotreball, i el programa de creació i impuls d’empreses i projectes innovadors.

Aquest últim programa s’estructura en diferents mòduls que es desenvolupen mitjançant sessions teoricopràctiques dirigides a monitoritzar, de forma personalitzada i des de l’inici, el desenvolupament dels projectes innovadors. En les tres edicions celebrades (2013, 2014 i 2015) han participat més de cinquanta projectes innovadors.

A més del programa de creació i impuls d’empreses turístiques, el 2015 s’han realitzat altres activitats en el marc d’Invat.tur Emprèn, entre les quals figuren:

– Sessions d’assessorament i mentorització dels projectes adherits. – Organització de jornades d’emprenedoria, tallers i conferències per a la innovació dirigits als emprenedors i les emprenedores.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13881

– Organización de Start Idea Invat.tur, para promover el espíritu emprendedor en las nuevas tecnologías. – Asistencia a los certámenes relacionados con el Día del Emprendedor. – Participación en los premios Nuevas Ideas Emprendedoras de Fundeun, fomentando los proyectos de emprendimiento turístico. – Implantación y certificación del programa por Aenor, como unidad de vigilancia tecnológica e inteligencia competitiva.


Respuesta a la pregunta número 2.000 al Consell sobre el concepto de smart city en los destinos turísticos, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.708). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

La Agencia Valenciana del Turismo a través del Invat.tur y el Instituto Universitario de Búsquedas Turísticas de la Universidad de Alicante (IUIT) han diseñado el proyecto Destinos turísticos inteligentes Comunitat Valenciana, que se desarrollará durante los próximos años. El proyecto define el modelo de destino turístico inteligente y traza las líneas estratégicas a seguir para conseguir la adaptación del sistema de innovación turística de la Comunitat Valenciana al desarrollo de los destinos turísticos inteligentes.

Como resultado de este trabajo, en la web del Invat.tur están disponibles dos presentaciones y un manual. En el primer documento proyecto destinos turísticos inteligentes se exponen los planteamientos y objetivos que se pretenden conseguir con este proyecto. Bajo el título Destinos turísticos inteligentes se presenta un resumen de los trabajos realizados y, finalmente, se incluye un manual operativo para la confi-guración de los DTI, como documento práctico que permite conocer la adaptación del modelo de smart city a los destinos turísticos y las implicaciones y factores a tener en cuenta para el desarrollo de un destino turístico inteligente. Tanto las dos presentaciones como el manual se pueden descargar en: Destinos turísticos inteligentes Comunitat Valenciana.


Respuesta a las preguntas número 2.001 a 2.009 al Consell sobre ferias internacionales de turismo, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, páginas 5.708 a 5.711). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

Entre las actividades de promoción previstas en el Plan operativo 2016 para el mercado de Holanda, se incluye la participación de la Agencia Valenciana de Turismo en la feria de Turismo Vakantiebeurs. La participación en esta feria responde a que el mercado de los Países Bajos es el cuarto emisor de turistas hacia nuestra comunidad y a que la Vakantiebeurs es el certamen más grande de turismo de Holanda, que se celebró en el recinto ferial Jaarbeurs de la ciudad de Utrecht (Holanda) entre el 12 y el 17 de enero de 2016.

– Organització de Start Idea Invat.tur, per a promoure l’esperit emprenedor en les noves tecnologies. – Assistència als certàmens relacionats amb el Dia de l’Emprenedor. – Participació en els premis Noves Idees Emprenedores de Fundeun, fomentant els projectes d’emprenedoria turística. – Implantació i certificació del programa per Aenor, com a unitat de vigilància tecnològica i intel·ligència competitiva.


Resposta a la pregunta número 2.000 al Consell sobre el concepte de smart city en les destinacions turístiques, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.708). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

L’Agència Valenciana del Turisme a través de l’Invat.tur i l’Institut Universitari de Recerques Turístiques de la Universitat d’Alacant (IUIT) han dissenyat el projecte Destinacions turístiques intel·ligents Comunitat Valenciana, que es desenvoluparà durant els pròxims anys. El projecte defineix el model de destinació turística intel·ligent i traça les línies estratègiques a seguir per a aconseguir l’adaptació del sistema d’innovació turística de la Comunitat Valenciana al desenvolupament de les destinacions turístiques intel·ligents.

Com a resultat d’aquest treball, en la web de l’Invat.tur estan disponibles dues presentacions i un manual. En el primer document projecte destinacions turístiques intel·ligents s’exposen els plantejaments i objectius que es pretenen aconseguir amb aquest projecte. Sota el títol Destinacions turístiques intel·ligents es presenta un resum dels treballs realitzats i, finalment, s’inclou un manual operatiu per a la configuració dels DTI, com a document pràctic que permet conèixer l’adaptació del model de smart city a les destinacions turístiques i les implicacions i factors a tenir en compte per al desenvolupament d’una destinació turística intel·ligent. Tant les dues presentacions com el manual es poden descarregar en: Destinacions turístiques intel·ligents Comunitat Valenciana.


Resposta a les preguntes número 2.001 a 2.009 al Consell sobre fires internacionals de turisme, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgines 5.708 a 5.711). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

Entre les activitats de promoció previstes en el Pla operatiu 2016 per al mercat d’Holanda, s’inclou la participació de l’Agència Valenciana de Turisme en la fira de Turisme Vakantiebeurs. La participació en esta fira respon al fet que el mercat dels Països Baixos és el quart emissor de turistes cap a la nostra comunitat i al fet que la Vakantiebeurs és el certamen més gran de turisme d’Holanda, que es va celebrar en el recinte firal Jaarbeurs de la ciutat d’Utrecht (Holanda) entre el 12 i el 17 de gener de 2016.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13882

Dentro del espacio de la Comunitat Valenciana en el stand de Turespaña, participaron, junto a la Agencia Valenciana del Turismo, las marcas turísticas de Valencia Turismo, Costa Blanca, Benidorm y Turismo Valencia, los destinos de Jávea y Alcoy, empresas de oferta de alojamiento (hoteles y cámpings) y empresas receptivas de la Comunitat.

Dado que se trata de una feria de carácter mixto, dirigida a los profesionales entre semana y al público final durante el fin de semana, la agencia dispuso de material promocional de aquellos productos turísticos que, por su demanda, se estiman más interesantes para los profesionales y público holandés, como son el turismo de sol y playa, el enoturismo y el turismo gastronómico, el turismo urbano y cultural, el turismo activo y de naturaleza y el turismo náutico. Hay que destacar asimismo la activa presencia de la Federación de Cámpings de la Comunitat Valenciana, dada la importancia de la demanda neerlandesa para este tipo de producto.

EL ITB de Berlín es uno de los certámenes de turismo más importantes de Europa, junto a la World Travel Market de Londres y Fitur en Madrid, como lo muestra el número de visitantes y expositores, que en 2015 rondaron los 175.000 y 10.100, respectivamente, de acuerdo con los datos de la entidad organizadora. Se trata de una feria en la que predo-mina la asistencia de profesionales del sector turístico, aunque el fin de semana asiste también público de la capital alemana.

De acuerdo con la importancia del certamen, la Agencia Valenciana del Turismo ha asistido durante los últimos años con un espacio propio de unos 50 m2 dentro del stand de la Comunitat. En este espacio han estado habitualmente presentes tanto las diferentes marcas turísticas de la Comunitat como los empresarios que han acudido. El enfoque ha sido fundamentalmente profesional, con reuniones con representantes del sector y presentaciones a profesionales, entre otras actividades.

A la vista de la importancia de la feria, de la creciente importancia del mercado alemán y del aumento de conexiones aéreas directas entre Berlín y la Comunitat, el 2016 la dirección de la Agencia Valenciana del Turismo ha decidido ampliar el espacio disponible para la Comunitat Valenciana dentro del stand de Turespaña a 100 m2 y acentuar el carácter profesional, añadiendo la mayor parte de este espacio en una zona de negocios o de reuniones, a la disposición de empresas y destinos asistentes. Además de ello, mantendrá diferentes reuniones con operadores del sector turístico alemán durante la feria.

La Feria Internacional de Turismo de Nantes no figura entre las previstas en el calendario de ferias de la Agencia Valenciana del Turismo para 2016, dado que en el mercado francés, la oferta turística valenciana estará presente en otros ferias de mayor entidad como el Salon Mondial du Tourisme (MAP), la feria IFTM Top Resa, ambas en París, o la feria Meedex, que se celebra en la capital francesa y está destinada al turismo de negocios.

Además, la agencia participará en el acontecimiento de promoción turística l’Espagne Lyon, organizado por Turespaña en esta ciudad francesa, dado que el Valle del Ródano, con su capital Lyon, es junto a París uno de los principales focos emisores de turismo hacia nuestra comunidad.

La Agencia Valenciana del Turismo participará este año en la 39.ª edición de la feria Reisen (Viajar) de Hamburgo, que en la

Dins de l’espai de la Comunitat Valenciana en l’estand de Turespaña, van participar, juntament amb l’Agència Valenciana del Turisme, les marques turístiques de València Turisme, Costa Blanca, Benidorm i Turisme València, les destinacions de Xàbia i Alcoi, empreses d’oferta d’allotjament (hotels i càmpings) i empreses receptives de la Comunitat.

Atès que es tracta d’una fira de caràcter mixt, dirigida als professionals entre setmana i al públic final durant el cap de setmana, l’agència va disposar de material promocional d’aquells productes turístics que, per la seua demanda, s’estimen més interessants per als professionals i públic holandès, com són el turisme de sol i platja, l’enoturisme i el turisme gastronòmic, el turisme urbà i cultural, el turisme actiu i de naturalesa i el turisme nàutic. Cal destacar així mateix l’activa presència de la Federació de Càmpings de la Comunitat Valenciana, atesa la importància de la demanda neerlandesa per a aquest tipus de producte.

L’ITB de Berlín és un dels certàmens de turisme més impor-tants d’Europa, juntament amb la World Travel Market de Londres i Fitur a Madrid, com ho mostra el nombre de visitants i expositors, que el 2015 es van acostar als 175.000 i 10.100, respectivament, d’acord amb les dades de l’entitat organitza-dora. Es tracta d’una fira en la qual predomina l’assistència de professionals del sector turístic, encara que el cap de setmana hi assisteix també públic de la capital alemanya.

D’acord amb la importància del certamen, l’Agència Valenciana del Turisme hi ha assistit durant els últims anys amb un espai propi d’uns 50 m2 dins de l’estand de la Comunitat. En aquest espai han estat habitualment presents tant les diferents marques turístiques de la Comunitat com els empresaris que hi han acudit. L’enfocament ha estat fonamentalment professional, amb reunions amb represen-tants del sector i presentacions a professionals, entre altres activitats.

A la vista de la importància de la fira, de la creixent importàn-cia del mercat alemany i de l’augment de connexions aèries directes entre Berlín i la Comunitat, el 2016 la direcció de l’Agència Valenciana del Turisme ha decidit ampliar l’espai disponible per a la Comunitat Valenciana dins de l’estand de Turespaña a 100 m2 i accentuar-ne el caràcter professional, afegint la major part d’aquest espai a una zona de negocis o de reunions, a la disposició d’empreses i destinacions assistents. A més d’això, mantindrà diferents reunions amb operadors del sector turístic alemany durant la fira.

La Fira Internacional de Turisme de Nantes no figura entre les previstes en el calendari de fires de l’Agència Valenciana del Turisme per a 2016, atès que en el mercat francès, l’oferta turística valenciana estarà present en altres fires de major entitat com el Salon Mondial du Tourisme (MAP), la fira IFTM Top Resa, ambdues a París, o la fira Meedex, que se celebra en la capital francesa i està destinada al turisme de negocis.

A més, l’agència participarà en l’esdeveniment de promoció turística l’Espagne Lyon, organitzat per Turespaña en aquesta ciutat francesa, atès que la Vall del Roine, amb la seua capital Lió, és juntament amb París un dels principals focus emissors de turisme cap a la nostra comunitat.

L’Agència Valenciana del Turisme participarà enguany en la 39.ª edició de la fira Reisen (Viatjar) d’Hamburg, que en la passada

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13883

pasada edición contó con cerca de 70.000 participantes. La presencia de la Comunitat Valenciana se desarrollará en el marco del stand con el que Turespaña irá a este certamen.

Se trata de una feria destinada al público y orientada princi-palmente al turista interesado en el cámping, el caravaning y el turismo activo, si bien en las últimas ediciones se ha añadido la temática cruceros y ciclismo, y se ha percibido un creciente interés por los citybreaks/shortbreaks entre el público más joven (de menos de 50).

Por tanto, se dispondrá de material específico sobre cámpings a la Comunitat, guías y planos de las principales ciudades de la Comunitat y material genérico sobre la Comunitat, y específico sobre golf, alojamientos de interior y aprendizaje del español como lengua extranjera, ya que en Hamburgo hay un Instituto Cervantes y Alemania es, junto a Italia, el principal emisor de estudiantes de español hacia la Comunitat.

La Agencia Valenciana del Turismo participará dentro del stand de Turespaña en la edición 2016 de la feria F.re.e, die Reise- und Freizeitmesse (Feria de Viajes y Tiempo Libre) de Múnich, que celebrará la 46ª edición, del 10 al 14 de febrero en la capital bávara.

Se trata de una feria dirigida al público y orientada también al turista interesado en el cámping, el caravaning y el turismo activo. Por ello, se dispondrá de material específico sobre cámpings en la Comunitat, guías y planos de las principales ciudades de la Comunitat, material genérico sobre la Comunitat y específico sobre turismo activo, BTT, golf y alojamientos de interior, como de aprendizaje del español como lengua extran-jera, ya que en Múnich hay un Instituto Cervantes y Alemania es, junto a Italia, el principal emisor de estudiantes de español como lengua extranjera hacia la Comunitat.

Además, para esta edición y dado que el tema de la feria será el turismo gastronómico, la Oficina Española de Turismo en Múnich ha organizado, para el jueves 11, en el escenario de la Bayerischer Rundfunk (la Radiotelevisión del Estado de Baviera), una entrevista al Cocinero Estrella Michelin Bernd Knöller (Restaurante Riff de Valencia) sobre «Ir de tapas en España».

La Agencia Valenciana del Turismo no tiene previsto partici-par en la Feria InTour Market de Moscú, que se celebrará del 19 al 22 de marzo de 2016, dado que se trata de un certamen de menores dimensiones que la feria Mitt, que se celebra en la capital rusa del 23 al 26 de marzo, a la que sí que asistirá la Agencia Valenciana del Turismo.

La Agencia Valenciana del Turismo y la Fundación Turismo Benidorm han participado en la 23ª edición de la feria Baltour celebrada en la ciudad letona de Riga, del 5 al 7 de febrero, y orientada al público final, dentro del stand de Turespaña.

Allí se dispuso de material turístico para atender al público asistente en idiomas ruso (que habla un 30% de la población) e inglés. En este caso, se trata de una apuesta por estar presente en ferias de nuevos países emisores para empezar a promocionar la oferta turística de la Comunitat en otros destinos con interés en el sol y playa, pero también en la oferta cultural y urbana de la Comunitat.

La Agencia Valenciana del Turismo ha participado en el Salon des Vacances, la feria de turismo generalista más importante

edició va tenir prop de 70.000 participants. La presència de la Comunitat Valenciana es desenvoluparà en el marc de l’estand amb el qual Turespaña anirà en aquest certamen.

Es tracta d’una fira destinada al públic i orientada princi-palment al turista interessat en el càmping, el caravàning i el turisme actiu, si bé en les últimes edicions s’ha afegit la temàtica creuers i ciclisme, i s’ha percebut un creixent interès pels citybreaks/shortbreaks entre el públic més jove (de menys de 50).

Per tant, es disposarà de material específic sobre càmpings a la Comunitat, guies i plànols de les principals ciutats de la Comunitat i material genèric sobre la Comunitat, i específic sobre golf, allotjaments d’interior i aprenentatge de l’espanyol com a llengua estrangera, ja que a Hamburg hi ha un Institut Cervantes i Alemanya és, juntament amb Itàlia, el principal emissor d’estudiants d’espanyol cap a la Comunitat.

L’Agència Valenciana del Turisme participarà dins de l’estand de Turespaña en l’edició 2016 de la fira F.re.e, die Reise– und Freizeitmesse (Fira de Viatges i Temps Lliure) de Munic, que celebrarà la 46a edició, del 10 al 14 de febrer en la capital bavaresa.

Es tracta d’una fira dirigida al públic i orientada també al turista interessat en el càmping, el caravàning i el turisme actiu. Per això, es disposarà de material específic sobre càmpings a la Comunitat, guies i plànols de les principals ciutats de la Comunitat, material genèric sobre la Comunitat i específic sobre turisme actiu, BTT, golf i allotjaments d’interior, com ara d’aprenentatge de l’espanyol com a llengua estran-gera, ja que a Munic hi ha un Institut Cervantes i Alemanya és, juntament amb Itàlia, el principal emissor d’estudiants d’espanyol com a llengua estrangera cap a la Comunitat.

A més, per a aquesta edició i atès que el tema de la fira serà el turisme gastronòmic, l’Oficina Espanyola de Turisme en Munic ha organitzat, per al dijous 11, a l’escenari de la Bayerischer Rundfunk (la Radiotelevisió de l’Estat de Baviera), una entre-vista al Cuiner Estrella Michelin Bernd Knöller (Restaurant Riff de València) sobre «Anar de tapes a Espanya».

L’Agència Valenciana del Turisme no té previst participar en la Fira InTour Market de Moscou, que se celebrarà del 19 al 22 de març de 2016, atès que es tracta d’un certamen de menors dimensions que la fira Mitt, que se celebra en la capital russa del 23 al 26 de març, a la qual sí que assistirà l’Agència Valenciana del Turisme.

L’Agència Valenciana del Turisme i la Fundació Turisme Benidorm han participat en la 23a edició de la fira Baltour celebrada en la ciutat letona de Riga, del 5 al 7 de febrer, i orientada al públic final, dins de l’estand de Turespaña.

Allí es va disposar de material turístic per a atendre al públic assistent en idiomes rus (que parla un 30% de la població) i anglès. En aquest cas, es tracta d’una aposta per estar present en fires de nous països emissors per a començar a promocionar l’oferta turística de la Comunitat en altres destinacions amb interès en el sol i platja, però també en l’oferta cultural i urbana de la Comunitat.

L’Agència Valenciana del Turisme ha participat en el Salon des Vacances, la fira de turisme generalista més important

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13884

de Bélgica, que a su vez es uno de los seis mercados emisores más importantes para la Comunitat, y que ha tenido lugar en el recinto ferial Brussels Expo, del 4 al 8 de febrero.

Se trata de una feria orientada al consumidor final, que en la edición de 2015 tuvo 700 expositores y unos 98.000 visitantes, de acuerdo con los datos de la organización.

La Agencia Valenciana del Turismo ha participado con un espa-cio dentro del stand de Turespaña, en el que se ha distribuido material informativo sobre la oferta turística de la Comunitat en los dos idiomas oficiales del país: francés y flamenco.

La Agencia Valenciana del Turismo no tiene previsto participar en la próxima edición de la TTG Incontri Rímini que se celebrará del 13 al 15 de octubre de 2016 en esta ciudad italiana, dado que se trata de un certamen dirigido mayorita-riamente al sector profesional italiano y que el turista italiano que llega a la Comunitat lo hace de forma individual, es decir, sin intermediación de operadores turísticos tradicionales.

Por ello, en el importante mercado italiano, la Comunitat centra su participación, entre otros, en certámenes orien-tados al público, como la feria BMT de Nápoles, en la que la Agencia Valenciana del Turismo participará por primera vez o el acontecimiento La Spagna a Torino que, organizado por Turespaña, tendrá lugar la próxima primavera en la ciudad de Turín, destino que próximamente tendrá conexiones aéreas directos con la Comunitat.


Respuesta a la pregunta número 2.010

Véase la respuesta a la pregunta número 1.996.

Respuesta a la pregunta número 2.011 al Consell sobre fomento de destinos turísticos en Alemania, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.711). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

La Agencia Valenciana del Turismo en coordinación con las oficinas españolas de Turismo en Berlín, Francfurt y Múnich, llevará a cabo durante 2016 un total de nueve actuaciones previstas en el Plan operativo anual dentro de su estrategia de promoción de la oferta turística de la Comunitat Valenciana. Son actuaciones de diferente índole centradas en productos como el MICE (incentivos, congresos y acontecimientos), el turismo urbano y cultural, el turismo gastronómico o el turismo de golf.

Por otro lado, la Agencia Valenciana del Turismo participará en cuatro certámenes turísticos que se desarrollarán en Alemania, como las ferias F.re.e. Muenchen en Múnich, Reisen en Hamburgo, ITB en Berlín, o el certamen especializado en turismo de congresos, incentivos y acontecimientos, Imex de Francfurt.


de Bèlgica, que al seu torn és un dels sis mercats emissors més importants per a la Comunitat, i que ha tingut lloc en el recinte firal Brussels Expo, del 4 al 8 de febrer.

Es tracta d’una fira orientada al consumidor final, que en l’edició de 2015 va tenir 700 expositors i uns 98.000 visitants, d’acord amb les dades de l’organització.

L’Agència Valenciana del Turisme ha participat amb un espai dins de l’estand de Turespaña, en el qual s’ha distribuït material informatiu sobre l’oferta turística de la Comunitat en els dos idiomes oficials del país: francès i flamenc.

L’Agència Valenciana del Turisme no té previst participar en la pròxima edició de la TTG Incontri Rímini que se celebrarà del 13 al 15 d’octubre de 2016 en aquesta ciutat italiana, atès que es tracta d’un certamen dirigit majoritàriament al sector professional italià i que el turista italià que arriba a la Comunitat ho fa de forma individual, és a dir, sense interme-diació d’operadors turístics tradicionals.

Per això, en l’important mercat italià, la Comunitat centra la seua participació, entre uns altres, en certàmens orientats al públic, com la fira BMT de Nàpols, en la qual l’Agència Valenciana del Turisme participarà per primera vegada o l’esdeveniment La Spagna a Torino que, organitzat per Turespaña, tindrà lloc la pròxima primavera en la ciutat de Torí, destinació que pròximament tindrà connexions aèries directes amb la Comunitat.


Resposta a la pregunta número 2.010

Vegeu la resposta a la pregunta número 1.996.

Resposta a la pregunta número 2.011 al Consell sobre foment de destinacions turístiques a Alemanya, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.711). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

L’Agència Valenciana del Turisme en coordinació amb les oficines espanyoles de Turisme a Berlín, Frankfurt i Munic, durà a terme durant 2016 un total de nou actuacions previstes en el Pla operatiu anual dins de la seua estratègia de promoció de l’oferta turística de la Comunitat Valenciana. Són actuacions de diferent índole centrades en productes com el MICE (incentius, congressos i esdeveniments), el turisme urbà i cultural, el turisme gastronòmic o el turisme de golf.

D’altra banda, l’Agència Valenciana del Turisme participarà en quatre certàmens turístics que es desenvoluparan a Alemanya, com les fires F.re.e. Muenchen a Munic, Reisen a Hamburg, ITB a Berlín, o el certamen especialitzat en turisme de congressos, incentius i esdeveniments, Imex de Frankfurt.


BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13885

Respuesta a la pregunta número 2.012 al Consell sobre evolución del turismo de los Países Bajos, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.711). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

La Agencia Valenciana del Turismo elabora, junto a Turespaña, informes mensuales sobre la actividad y el gasto de los turistas extranjeros en la Comunitat Valenciana, basados en las operaciones estadísticas oficiales Egatur y Frontur. A causa de la importancia del mercado turístico emisor de los Países Bajos, los datos referidos a este país se ven reflejados en estos informes, junto al resto de mercados principales.

Estos informes están disponibles en el apartado estadísticas de turismo de la web institucional de la agencia.


Respuesta a la pregunta número 2.013 al Consell sobre fomento de destinos turísticos en los Países Bajos, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.712). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

La Agencia Valenciana del Turismo ha participado en enero de 2016 en el certamen turístico más importante del mercado holandés, la feria Vakantiebeurs en Utrecht.

Por otro lado, dentro del Plan operativo anual 2016, la Agencia Valenciana del Turismo, junto a Turespaña, tiene previsto realizar alrededor de quince acciones promocionales en este importante mercado emisor para la Comunitat Valenciana. Está prevista la realización de acciones, tanto de marketing digital como acciones fuera de línea, centradas en productos como turismo de sol y playa, producto golf, turismo de incentivos, congresos y acontecimientos (MICE), turismo de salud, turismo urbano (citybreaks) y cámpings.

Las acciones van dirigidas tanto al público final como a los profesionales del sector turístico o a medios de comunica-ción holandeses.


Respuesta a la pregunta número 2.014 al Consell sobre evolución del turismo italiano, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.712). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

La Agencia Valenciana del Turismo elabora, junto a Turespaña, informes mensuales sobre la llegada de turistas extranjeros a la Comunitat Valenciana basados en la opera-ción estadística oficial Frontur.

Según esta fuente, el número de turistas italianos que visitaron la Comunitat Valenciana hasta septiembre de 2015

Resposta a la pregunta número 2.012 al Consell sobre evolució del turisme dels Països Baixos, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.711). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

L’Agència Valenciana del Turisme elabora, juntament amb Turespaña, informes mensuals sobre l’activitat i la despesa dels turistes estrangers a la Comunitat Valenciana, basats en les operacions estadístiques oficials Egatur i Frontur. A causa de la importància del mercat turístic emissor dels Països Baixos, les dades referides a aquest país es veuen reflectides en aquests informes, juntament amb la resta de mercats principals.

Aquests informes estan disponibles en l’apartat estadístiques de turisme de la web institucional de l’agència.


Resposta a la pregunta número 2.013 al Consell sobre foment de destinacions turístiques als Països Baixos, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.712). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

L’Agència Valenciana del Turisme ha participat el gener de 2016 en el certamen turístic més important del mercat holandès, la fira Vakantiebeurs a Utrecht.

D’altra banda, dins del Pla operatiu anual 2016, l’Agència Valenciana del Turisme, juntament amb Turespaña, té previst realitzar al voltant de quinze accions promocionals en aquest important mercat emissor per a la Comunitat Valenciana. Està prevista la realització d’accions, tant de màrqueting digital com accions fora de línia, centrades en productes com turisme de sol i platja, producte golf, turisme d’incentius, congressos i esdeveniments (MICE), turisme de salut, turisme urbà (citybreaks) i càmpings.

Les accions van dirigides tant al públic final com als professionals del sector turístic o a mitjans de comunicació holandesos.


Resposta a la pregunta número 2.014 al Consell sobre evolució del turisme italià, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.712). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

L’Agència Valenciana del Turisme elabora, juntament amb Turespaña, informes mensuals sobre l’arribada de turistes estrangers a la Comunitat Valenciana basats en l’operació estadística oficial Frontur.

Segons aquesta font, el nombre de turistes italians que van visitar la Comunitat Valenciana fins a setembre de 2015 es va

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13886

se incrementó en un 4,2% con respecto al año anterior. Los últimos informes de los principales mercados emisores, entre los que se incluye el mercado italiano, con los datos acumula-dos a septiembre de 2015, se pueden descargar en el apartado estadísticas de turismo de la web institucional de la agencia.


Respuesta a la pregunta número 2.015 al Consell sobre evolución del turismo de los países nórdicos, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.712). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

La Agencia Valenciana del Turismo elabora, junto a Turespaña, informes mensuales sobre la llegada de turistas extranjeros en la Comunitat Valenciana basados en la operación estadística oficial Frontur.

Según esta fuente, el número de turistas nórdicos que visitaron la Comunitat Valenciana hasta septiembre de 2015 se incrementó en un 0,4% con respecto al año anterior. Los últimos informes de los principales mercados emisores, entre los que se incluye el de los países nórdicos, con los datos acumulados a septiembre de 2015, se pueden descargar en el apartado estadísticas de turismo de la web institucional de la agencia.


Respuesta a las preguntas número 2.016 y 2.017 al Consell sobre evolución del turismo portugués, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.712). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

La Agencia Valenciana del Turismo elabora, junto a Turespaña, informes mensuales sobre la llegada de turistas extranjeros en la Comunitat Valenciana basados en la operación estadística oficial Frontur.

Según esta fuente, hasta septiembre de 2015 se mantiene el volumen de turistas portugueses que visitaron la Comunitat Valenciana, con respecto al año 2014. Los últimos informes de los principales mercados emisores, entre los que se incluye el mercado portugués, con los datos acumulados a septiembre de 2015, se pueden descargar en el apartado estadísticas de turismo de la web institucional de la agencia.


Respuesta a la pregunta número 2.018 al Consell sobre fomento de destinos turísticos en Portugal, que formula el diputado Vicent Arques Cortés, del Grupo Parlamentario Socialista (BOC número 48, página 5.713). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 14.687

incrementar en un 4,2% respecte a l’any anterior. Els últims informes dels principals mercats emissors, entre els quals s’inclou el mercat italià, amb les dades acumulades a setem-bre de 2015, es poden descarregar en l’apartat estadístiques de turisme de la web institucional de l’agència.


Resposta a la pregunta número 2.015 al Consell sobre evolució del turisme dels països nòrdics, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.712). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687


Segons aquesta font, el nombre de turistes nòrdics que van visitar la Comunitat Valenciana fins a setembre de 2015 es va incrementar en un 0,4% respecte a l’any anterior. Els últims informes dels principals mercats emissors, entre els quals s’inclou el dels països nòrdics, amb les dades acumulades a setembre de 2015, es poden descarregar en l’apartat estadístiques de turisme de la web institucional de l’agència.


Resposta a les preguntes número 2.016 i 2.017 al Consell sobre evolució del turisme portuguès, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.712). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687


Segons aquesta font, fins a setembre de 2015 es manté el volum de turistes portuguesos que van visitar la Comunitat Valenciana, respecte a l’any 2014. Els últims informes dels principals mercats emissors, entre els quals s’inclou el mercat portuguès, amb les dades acumulades a setembre de 2015, es poden descarregar en l’apartat estadístiques de turisme de la web institucional de l’agència.


Resposta a la pregunta número 2.018 al Consell sobre foment de destinacions turístiques a Portugal, que formula el diputat Vicent Arques Cortés, del Grup Parlamentari Socialista (BOC número 48, pàgina 5.713). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 14.687

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13887

La Agencia Valenciana del Turismo, junto a la Oficina Española de Turismo de Lisboa y con el consenso de las marcas turísticas implicadas, llevará a cabo en el ejercicio 2016 tres acciones previstas en el Plan operativo anual 2016, que son un viaje de prensa gastronómico y cultural en Lisboa; una presentación a público final, operadores turísticos y prensa de Benidorm en Lisboa y Oporto, y un viaje de familiarización a operadores turísticos portugueses.

Asimismo, proveerá en la Oficina Española de Turismo de material audiovisual y de contenidos que la oficina pueda difundir a través de las redes sociales.

Finalmente, la Agencia Valenciana del Turismo, en colaboración con la Fundación Turismo Benidorm, estará representada en Mundo Abreu, que se trata de un aconteci-miento de venta directa al público organizado por la mayor red de agencias de viajes de Portugal, Viagens Abreu, y que se celebrará en el recinto ferial Parque das Nações de Lisboa los días 9 y 10 de abril.


Respuesta a la pregunta número 2.019 al Consell sobre el profesorado de religión, que formula el diputado Jordi Juan i Huguet, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 48, página 5.713). Respuesta del conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte RE número 15.352

Por lo que respecta a los profesores de religión, y de acuerdo con lo establecido en el artículo 23 del convenio colectivo del profe-sorado de religión católica aprobado por Resolución de 19 de septiembre de 2011, de la Conselleria de Educación, Formación y Empleo, la jornada de trabajo será la establecida en el contrato de acuerdo con las necesidades de los centros docentes públicos dependientes de esta conselleria. El número de horas de trabajo, así como la distribución en horas lectivas, complementarias o de libre disposición, o cualquier otra tipología, serán los mismos que los que se recogen con carácter general para el personal funcionario docente de los centros en que prestan servicios, en lo que no se oponga a su régimen jurídico laboral.

De conformidad con lo dispuesto en el propio artículo 23, y en relación con lo que establece el Real decreto 14/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes de racionalización del gasto público en el ámbito educativo, se formalizarán contratos a jornada completa en educación infantil y primaria a partir de 18 horas lectivas hasta 25 y en educación secundaria a partir de 13 horas lectivas hasta 20, cuando en uno o varios centros queden restos horarias que no alcancen, acumulados, las 25 horas lectivas en educación infantil y primaria o las 20 horas lectivas en educación secundaria.

Con el objeto de formalizar contratos con jornada completa pueden acumularse horas lectivas de diferentes centros docentes.

Las instrucciones de 24 de junio de 2015 para la determina-ción de puestos docentes ocupados por docentes de religión católica en institutos, secciones de secundaria y bachillerato para el curso escolar 2015-2016, establecen las tareas a desarrollar por los docentes de religión para completar las

L’Agència Valenciana del Turisme, juntament amb l’Oficina Espanyola de Turisme de Lisboa i amb el consens de les marques turístiques implicades, durà a terme en l’exercici 2016 tres accions previstes en el Pla operatiu anual 2016, que són un viatge de premsa gastronòmic i cultural a Lisboa; una presentació a públic final, operadors turístics i premsa de Benidorm a Lisboa i Porto, i un viatge de familiarització a operadors turístics portuguesos.

Així mateix, proveirà a l’Oficina Espanyola de Turisme de material audiovisual i de continguts que l’oficina puga difondre a través de les xarxes socials.

Finalment, l’Agència Valenciana del Turisme, en col·laboració amb la Fundació Turisme Benidorm, estarà representada en Mundo Abreu, que es tracta d’un esdeveniment de venda directa al públic organitzat per la major xarxa d’agències de viatges de Portugal, Viagens Abreu, i que se celebrarà en el recinte firal Parque das Nações de Lisboa els dies 9 i 10 d’abril.


Resposta a la pregunta número 2.019 al Consell sobre el professorat de religió, que formula el diputat Jordi Juan i Huguet, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 48, pàgina 5.713). Resposta del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport RE número 15.352

Pel que fa als professors de religió, i d’acord amb allò establert en l’article 23 del conveni col·lectiu del professorat de religió catòlica aprovat per Resolució de 19 de setembre de 2011, de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, la jornada de treball serà l’establerta en el contracte d’acord amb les necessitats dels centres docents públics dependents d’aquesta conselleria. El nombre d’hores de treball, com també la distribució en hores lectives, complementàries o de lliure disposició, o qualsevol altra tipologia, seran els mateixos que els que es recullen amb caràcter general per al personal funcionari docent dels centres en què presten serveis, en allò que no s’opose al seu règim jurídic laboral.

De conformitat amb el que disposa l’article 23 mateix, i en relació amb el que estableix el Reial decret 14/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu, es formalitzaran contractes a jornada completa en educació infantil i primària a partir de 18 hores lectives fins a 25 i en educació secundària a partir de 13 hores lectives fins a 20, quan en un o diversos centres queden restes horàries que no arriben, acumulades, a les 25 hores lectives en educació infantil i primària o a les 20 hores lectives en educació secundària.

Amb l’objecte de formalitzar contractes amb jornada completa poden acumular-se hores lectives de diferents centres docents.

Les instruccions de 24 de juny de 2015 per a la determinació de llocs docents ocupats per docents de religió catòlica en instituts, seccions de secundària i batxillerat per al curs escolar 2015-2016, estableixen les tasques que han d’exercir els docents de religió per tal de completar les 20 hores de

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13888

20 horas de jornada completa, en caso de no tener más de 13 horas de docencia.

Con respecto al resto del profesorado, en educación primaria, las jornadas a tiempo completo se formalizan a partir de las 18 horas.

En educación secundaria, las jornadas completas se formalizan a partir de 13 horas en el caso del funcionarios de carrera, de acuerdo con lo establecido en las instrucciones de 11 de junio de 2015, para la determinación del lugares docentes en institutos, secciones, de secundaria y centros integrados de formación profesional para el curso 2015/2016; el profesorado deberá completar el horario en el centro hasta las 20 horas lectivas.

En el caso del personal funcionario interino, en educación secundaria, se formalizará la jornada completa cuando se superen las 16 horas lectivas, de acuerdo con lo que estable-cen la Orden 7 de mayo de 1997, de la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia, por la que se articula el régimen jurídico del nombramiento de profesores interinos a tiempo parcial, y las instrucciones de 12 de mayo de 1997 que la desarrollan.



El artículo 9 del convenio colectivo de profesorado de religión católica en centros públicos docentes aprobado por la Resolución de 19 de septiembre de 2011, de la Conselleria de Educación, Formación y Empleo, indica que la contratación de los profesores se hará según el procedimiento establecido en la Ley orgánica de educación y el Real decreto 696/2007.

En primer lugar, la Ley orgánica de educación, en su disposi-ción adicional tercera, establece que serán contratados labora-les con las administraciones correspondientes y se accederá al destino mediante criterios objetivos de igualdad, mérito y capacidad. La propuesta para la docencia corresponderá a las entidades religiosas y esta se renovará automáticamente cada año. La determinación del contrato, a tiempo completo o parcial, según lo requieran las necesidades de los centros, corresponderá a las administraciones correspondientes.

En segundo lugar, el Real decreto 696/2007 desarrolla el artículo anterior y establece en su artículo 4 que la contratación de los profesores de religión será por tiempo indefinido, excepto en los casos de sustitución del titular de la relación laboral. La determinación de la modalidad del contrato a tiempo completo o parcial, según lo requieran las necesidades de los centros públicos, corresponde a las administraciones educativas competentes, sin perjuicio de las modificaciones que a lo largo de su duración y por razón de la planificación educativa deban producirse respecto de la jornada de trabajo o centro reflejados en contrato.

En conclusión, esta conselleria contrata al profesorado como indefinido para cubrir vacantes y como sustituto en el resto

jornada completa, en cas de no tenir més de 13 hores de docència.

Respecte a la resta del professorat, en educació primària, les jornades a temps complet es formalitzen a partir de les 18 hores.

En educació secundària, les jornades completes es formalit-zen a partir de 13 hores en el cas del funcionaris de carrera, d’acord amb allò establert en les instruccions d’11 de juny de 2015, per a la determinació del llocs docents en instituts, seccions, de secundària i centres integrats de formació professional per al curs 2015/2016; el professorat haurà de completar l’horari en el centre fins a les 20 hores lectives.

En el cas del personal funcionari interí, en educació secun-dària, es formalitzarà la jornada completa quan se superen les 16 hores lectives, d’acord amb el que estableixen l’Ordre 7 de maig de 1997, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s’articula el règim jurídic del nomenament de professors interins a temps parcial, i les instruccions de 12 de maig de 1997 que la desenvolupen.



L’article 9 del conveni col·lectiu de professorat de religió catòlica en centres públics docents aprovat per la Resolució de 19 de setembre de 2011, de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, indica que la contractació dels professors es farà segons el procediment establert en la Llei orgànica d’educació i el Reial decret 696/2007.

En primer lloc, la Llei orgànica d’educació, en la disposició addicional tercera, estableix que seran contractats laborals amb les administracions corresponents i s’accedirà a la destinació mitjançant criteris objectius d’igualtat, mèrit i capacitat. La proposta per a la docència correspondrà a les entitats religioses i aquesta es renovarà automàticament cada any. La determinació del contracte, a temps complet o parcial, segons ho requeresquen les necessitats dels centres, correspondrà a les administracions corresponents.

En segon lloc, el Reial decret 696/2007 desenvolupa l’article anterior i estableix en l’article 4 que la contractació dels professors de religió serà per temps indefinit, excepte en els casos de substitució del titular de la relació laboral. La determinació de la modalitat del contracte a temps complet o parcial, segons ho requeresquen les necessitats dels centres públics, correspon a les administracions educatives competents, sense perjudici de les modificacions que al llarg de la seua durada i per raó de la planificació educativa hagen de produir-se respecte de la jornada de treball o centre reflectits en contracte.

En conclusió, aquesta conselleria contracta el professorat com a indefinit per cobrir vacants i com a substitut en la resta

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13889

de casos, según las propuestas enviadas por las diferentes diócesis, y adecua su jornada a las especificaciones de las necesidades docentes de cada centro y al convenio colectivo correspondiente.



Según se establece en la disposición adicional tercera de la Ley orgánica de educación (LOE), los profesores que, no perteneciendo a los cuerpos de funcionarios docentes, impartan la enseñanza de las religiones en los centros públicos, lo harán en régimen de contratación laboral, de conformidad con el Estatuto de los trabajadores, con las respectivas administraciones competentes. Estos profesores percibirán las retribuciones que correspondan al respectivo nivel educativo a los profesores interinos.

De manera concreta y en el mismo sentido, el convenio colectivo de profesorado de religión católica aprobado por la Resolución de 19 de septiembre de 2011, de la Conselleria de Educación, Formación y Empleo, indica en su artículo 26 que el personal afectado por este convenio percibirá las retribuciones que correspondan, en el mismo nivel educativo, a los funcionarios docentes interinos.

Por tanto, dado que son personal laboral de la administración contratante, en este caso la Generalitat Valenciana, los sueldos son tramitados y sufragados por la Generalitat.


Respuesta a las preguntas números 2.022 a 2.025 al Consell sobre el centro de especialidades de Aldaia, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 48, páginas 5.713 y 5.714). Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública RE número 14.850

Ratio de consultas sucesivas/primeras, centro de especialida-des de Aldaia: período 2012-2015:

Indicador 2012 2013 2014 2015

Primeras consultas 33.594 28.298 24.244 23.504

Consultas sucesivas 34.228 35.217 33.065 26.505

Ratio sucesivas/primeras

1,02 1,24 1,36 1,13


de casos, segons les propostes enviades per les diferents diòcesis, i adequa la seua jornada a les especificacions de les necessitats docents de cada centre i al conveni col·lectiu corresponent.



Segons s’estableix en la disposició addicional tercera de la Llei orgànica d’educació (LOE), els professors que no pertanyen als cossos de funcionaris docents i imparteixen l’ensenyament de les religions en els centres públics, ho faran en règim de contractació laboral, de conformitat amb l’Estatut dels treballadors, amb les respectives administracions competents. Aquests professors percebran les retribucions que corresponguen en el respectiu nivell educatiu als professors interins.

De manera concreta i en el mateix sentit, el conveni col·lectiu de professorat de religió catòlica aprovat per la Resolució de 19 de setembre de 2011, de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, indica en l’article 26 que el personal afectat per aquest conveni percebrà les retribucions que corresponguen, en el mateix nivell educatiu, als funcionaris docents interins.

Per tant, atès que són personal laboral de l’administració contractant, en aquest cas la Generalitat Valenciana, els sous són tramitats i sufragats per la Generalitat.


Resposta a les preguntes números 2.022 a 2.025 al Consell sobre el centre d’especialitats d’Aldaia, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 48, pàgines 5.713 i 5.714). Resposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública RE número 14.850

Ràtio de consultes successives/primeres, centre d’especialitats d’Aldaia: període 2012-2015:

Indicador 2012 2013 2014 2015

Primeres consultes 33.594 28.298 24.244 23.504

Consultes successives 34.228 35.217 33.065 26.505

Ràtio successives/primeres

1,02 1,24 1,36 1,13


BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13890

Respuesta a las preguntas números 2.026 a 2.029 al Consell sobre los criterios para fijar la productividad del personal médico, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 48, páginas 5.714 y 5.715). Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública RE número 14.850

La Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública suscribe todos los años con todos los departamentos de salud (ya sean de gestión directa o indirecta), así como con los centros supradepar-tamentales (HACLE, servicios de emergencias sanitarias, Centro de Transfusiones) unos acuerdos de gestión. En los acuerdos se recogen en torno a 50 objetivos de carácter asistencial y de calidad, cuyo cumplimiento tiene un reflejo en la nómina.

En los departamentos de gestión directa, donde trabaja básicamente el personal estatutario, el cumplimiento de los objetivos marcados se traduce en el cobro del complemento de productividad variable, regulado en el Decreto 38/2007, de 13 de abril, del Consell.

Ahora bien, en los departamento de salud gestionados mediante el modelo concesional, el sistema es más complejo porque, como es el caso planteado en las cuatro preguntas (la Ribera, Dénia, Elche-Crevillent y Torrevieja), trabajan dos tipos de personal facultativo: el estatutario, de perfil funcionarial y que está adscrito a la conselleria, y, sobre todo, el personal laboral que contrata la concesión.

Al primero de estos colectivos se le aplica el mismo criterio que al resto de estatutarios de los departamentos de gestión directa, es decir la productividad variable.

No obstante, el personal laboral contratado por la concesión no goza del mismo sistema de diferenciación retributiva, porque las empresas concesionarias tienen capacidad autoorganizativa, que le otorga la conselleria en los contratos suscritos.

El sistema que se aplica, en estos casos, se basa en recompensar la aportación de valor de los profesionales (pago por ejercicio o por rendimiento, en inglés pay for performance (P4P).

Por tanto, el personal facultativo laboral cuenta con un sistema de incentivos basado en la consecución de objetivos de calidad asistencial y eficiencia que tienen diferentes pesos dentro de la retribución anual y que, en el caso de los médicos, llega hasta el 35% de la nómina.

Cuadro resumen

Componentes salariales en función del tipo de personal de la concesión:

Resposta a les preguntes números 2.026 a 2.029 al Consell sobre els criteris per a fixar la productivitat del personal mèdic, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 48, pàgines 5.714 i 5.715). Resposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública RE número 14.850

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública subscriu tots els anys amb tots els departaments de salut (ja siguen de gestió directa o indirecta), com també amb els centres supradeparta-mentals (HACLE, serveis d’emergències sanitàries, Centre de Transfusions) uns acords de gestió. En els acords s’arrepleguen al voltant de 50 objectius de caràcter assistencial i de qualitat, el compliment dels quals té un reflex en la nòmina.

En els departaments de gestió directa, on treballa bàsica-ment el personal estatutari, el compliment dels objectius marcats es tradueix en el cobrament del complement de productivitat variable, regulat en el Decret 38/2007, de 13 d’abril, del Consell.

Ara bé, en els departament de salut gestionats per mitjà del model concessional, el sistema és més complex perquè, com és el cas plantejat en les quatre preguntes (la Ribera, Dénia, Elx-Crevillent i Torrevella), hi treballen dos tipus de personal facultatiu: l’estatutari, de perfil funcionarial i que està adscrit a la conselleria, i, sobretot, personal laboral que contracta la concessió.

Al primer d’aquests col·lectius se li aplica el mateix criteri que a la resta d’estatutaris dels departaments de gestió directa, és a dir la productivitat variable.

No obstant això, el personal laboral contractat per la concessió no gaudeix del mateix sistema de diferenciació retributiva, perquè les empreses concessionàries tenen capacitat autoorga-nitzativa, que li atorga la conselleria en els contractes subscrits.

El sistema que s’aplica, en aquests casos, es basa a recom-pensar l’aportació de valor dels professionals (pagament per exercici o per rendiment, en anglès pay for performance (P4P).

Per tant, el personal facultatiu laboral disposa d’un sistema d’incentius basat en la consecució d’objectius de qualitat assistencial i eficiència que tenen diferents pesos dins de la retribució anual i que, en el cas dels metges, arriba fins al 35% de la nòmina.

Quadre resum

Components salarials en funció del tipus de personal de la concessió:

Personal estatutari Personal contractat per la concessió (empleats privats)

Salari fixSalari fix Retribució basada en el lloc i el desenvolupament professional: base de la retribució,

la formació i l’experiència.

Pla d’incentius flexible Compensació personalitzada

Salari variable (cobren la productivitat variable-Decret 38/2007)

Salari variable P4P

En funció del compliment d’objectius:

– Objectius de treball quantitatius: salari variable en funció de l’activitat i dels objectius aconseguits pel professional

– Objectius de treball qualitatius: criteris de qualitat assistencial i eficiència: estada, ràtio de readmissió, etc.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13891


Respuesta a las preguntas números 2.030 a 2.057 al Consell sobre la ratio de personal por categorías en los hospitales, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 48, página 5.715 a 5.720). Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública RE número 14.850

Enviamos, en formato PDF, dos tablas con la ratio del personal facultativo especialista de departamento FED por especialidad y centro y del personal no facultativo por centro.


ESTA RESPUESTA VA ACOMPAÑADA DE UN ANEXO QUE LOS DIPUTADOS Y LAS DIPUTADAS TIENEN A SU DISPOSICIÓN EN EL ÁREA ADMINISTRATIVA PARLAMENTARIA DE ESTA CÁMARA.

Respuesta a las preguntas número 2.059 a 2.062 al Consell sobre el uso de armas de fuego por la Policía Local, que formula el diputado Antonio Subiela Chico, del Grupo Parlamentario Ciudadanos (BOC número 48, página 5.721). Respuesta del secretario autonómico de Presidencia RE número 15.366

Por lo que se refiere a la actuación con arma de fuego en Benissa, los disparos se efectuaron alrededor las 00,10 horas sobre un vehículo cuyo conductor, presunto autor de un delito contra la seguridad vial y atentado a agente de la autoridad, se daba a la fuga. A consecuencia de los disparos, el conductor del vehículo, que fue detenido, resultó herido leve en un brazo. Por estos hechos se instruyeron diligencias 13-044, por la Policía Local de Benissa, que fueron concluidas por la Unidad de Policía Judicial de la Guardia Civil de Calpe (Alicante) y remitidas a la autoridad judicial.

Por lo que respecta a la actuación con arma de fuego en el municipio de Dénia, en fecha 28 de abril de 2013, se produjo en las dependencias de la Policía Local, de forma accidental, un disparo de arma reglamentaria. Los hechos ocurrieron sobre las 13.25 horas, en el interior de un despacho, cuando el agente procedía a municionar su arma reglamentaria para salir a un servicio de carácter urgente. El disparo, completamente

Personal estatutario Personal contratado por la concesión (empleados privados)

Salario fijoSalario fijo Retribución basada en el puesto y el desarrollo profesional: base de la retribución,

la formación y la experiencia.

Plan de incentivos flexible Compensación personalizada

Salario variable (cobran la productividad variable-Decreto 38/2007)

Salario variable P4P

En función del cumplimiento de objetivos:

-Objetivos de trabajo cuantitativos: salario variable en función de la actividad y de los objetivos conseguidos por el profesional

-Objetivos de trabajo cualitativos: criterios de calidad asistencial y eficiencia: estancia, ratio de readmisión, etc.


Resposta a les preguntes números 2.030 a 2.057 al Consell sobre la ràtio de personal per categories en els hospitals, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 48, pàgina 5.715 a 5.720). Resposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública RE número 14.850

Enviem, en format PDF, dos taules amb la ràtio del personal facultatiu especialista de departament FED per especialitat i centre i del personal no facultatiu per centre.


AQUESTA RESPOSTA VA ACOMPANYADA D’UN ANNEX QUE ELS DIPUTATS I LES DIPUTADES TENEN A LA SEUA DISPOSICIÓ EN L’ÀREA ADMINISTRATIVA PARLAMENTÀRIA D’AQUESTA CAMBRA.

Resposta a les preguntes número 2.059 a 2.062 al Consell sobre l’ús d’armes de foc per la Policia Local, que formula el diputat Antonio Subiela Chico, del Grup Parlamentari Ciudadanos (BOC número 48, pàgina 5.721). Resposta del secretari autonòmic de Presidència RE número 15.366

Pel que fa a l’actuació amb arma de foc a Benissa, els trets es van efectuar al voltant les 00,10 hores sobre un vehicle el conductor del qual, presumpte autor d’un delicte contra la seguretat viària i atemptat a agent de l’autoritat, es donava a la fuga. A conseqüència dels trets, el conductor del vehicle, que va ser detingut, va resultar ferit lleu en un braç. Per aquests fets es van instruir diligències 13-044, per la Policia Local de Benissa, que van ser concloses per la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Calp (Alacant) i trameses a l’autoritat judicial.

Pel que fa a l’actuació amb arma de foc en el municipi de Dénia, en data 28 d’abril de 2013, es va produir en les dependències de la Policia Local, de forma accidental, un tret d’arma reglamentària. Els fets van ocórrer sobre les 13.25 hores, en l’interior d’un despatx, quan l’agent procedia a municionar la seua arma reglamentària per a eixir a un servei de caràcter urgent. El tret, completament accidental,

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13892

accidental, impactó contra el cajón de una mesa, quedando la bala incrustada en el mismo. Además de los pequeños daños materiales citados, no de produjo ningún otro de tipo personal.

Por lo que se refiere a la actuación en el municipio de La Nucia, en fecha 15 de noviembre de 2014, alrededor de las 6 horas, se produjo una intervención de la Policía Local en la que se hizo uso de un arma de fuego reglamentaria. Se trataba del intento de huida de una persona a la que se había sorprendido portando una mochila con casi tres kilogramos de hachís. Conforme a los principios de congruencia, oportunidad y proporcionalidad, a la vez que se advertía y reiteraba con el aviso «Alto. Policía», se efectuaron dos disparos al aire a modo de intimidación, llevándose a cabo la detención por un presunto delito de tráfico de drogas. Los disparos efectuados no produjeron ningún tipo de daño de carácter personal ni material. Se tramitaron diligencias por estos hechos en el Cuartel de la Guardia Civil de Altea (Alicante) y el detenido pasó a disposición del Juzgado de Instrucción de Guardia en la citada fecha.

Por último, en fecha 26 de noviembre de 2014, en las depen-dencias de la Policía Local de Benidorm (Alicante), se produjo de forma accidental un disparo de arma reglamentaria, con ocasión de la manipulación del arma por parte de un agente en la zona de vestuarios. El proyectil quedó alojado en la pared de los aseos de dichos vestuarios, sin que se produjera otro tipo de daños. Por estos hechos se tramitó expediente disciplinario.


Respuesta a la pregunta número 2.067 al Consell sobre la repetición de curso en las etapas educativas, que formula el diputado Jordi Juan i Huguet, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 48, página 5.723). Respuesta del conseller de Educación, Investigación, Cultura y Deporte RE número 15.352

La regulación con respecto a la repetición de curso en las diferentes etapas educativas se encuentra contenida de forma extensa en diferentes normas jurídicas, y varía atendiendo a los diferentes niveles educativos.

La educación infantil es una etapa de carácter voluntario y su finalidad es la de contribuir al desarrollo físico, afectivo, social e intelectual de los niños. En esta etapa, la evaluación no tiene carácter ni de promoción ni de calificación; la evaluación es global, continúa y eminentemente formativa, de acuerdo con la Orden de 24 de junio de 2008, de la Conselleria de Educación, sobre la evaluación en la etapa de educación infantil, y se realiza en términos cualitativos, expresándose puntualmente los progresos efectuados y, en su caso, las medidas complementa-rias adoptadas para las niñas y niños que lo requieran.

La Orden de 16 de julio de 2001, por la que se regula la atención educativa al alumnado con necesidades educativas especiales escolarizado en centros de educación infantil (segundo ciclo) y educación primaria, permite que los alumnos con necesidades educativas especiales, temporales o permanentes, derivadas de su historia personal y escolar o de discapacidad psíquica, motora o sensorial, y pluride-ficientes, que cursan educación infantil (segundo ciclo) o

va impactar contra el calaix d’una taula, quedant la bala incrustada en aquest. A més dels xicotets danys materials esmentats, no se’n va produir cap altre de tipus personal.

Respecte a l’actuació al municipi de la Nucia, en data 15 de novembre de 2014, al voltant de les 6 hores, es va produir una intervenció de la Policia Local en què es va fer ús d’una arma de foc reglamentària. Es tractava de l’intent de fugida d’una persona a qui s’havia sorprès portant una motxilla amb quasi tres quilograms d’haixix. D’acord amb els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat, al mateix temps que s’advertia i reiterava amb l’avís «Alt. Policia», es van efectuar dos trets a l’aire a manera d’intimidació, duent-se a terme la detenció per un presumpte delicte de tràfic de drogues. Els trets efectuats no van produir cap tipus de dany de caràcter personal ni material. Es van tramitar diligències per aquests fets en la Caserna de la Guàrdia Civil d’Altea (Alacant) i el detingut va passar a disposició del Jutjat d’Instrucció de Guàrdia en l’esmentada data.

Finalment, en data 26 de novembre de 2014, en les dependències de la Policia Local de Benidorm (Alacant), es va produir de forma accidental un tret d’arma reglamentària, en ocasió de la manipulació de l’arma per part d’un agent en la zona de vestuaris. El projectil va quedar allotjat en la paret dels banys d’aquests vestuaris, sense que es produïra un altre tipus de danys. Per aquests fets es va tramitar expedient disciplinari.


Resposta a la pregunta número 2.067 al Consell sobre la repetició de curs en les etapes educatives, que formula el diputat Jordi Juan i Huguet, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 48, pàgina 5.723). Resposta del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport RE número 15.352

La regulació respecte a la repetició de curs en les diferents etapes educatives es troba continguda de forma extensa en diferents normes jurídiques, i varia atenent els diferents nivells educatius.

L’educació infantil és una etapa de caràcter voluntari i la seua finalitat és la de contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i intel·lectual dels nens. En aquesta etapa, l’avaluació no té caràcter ni de promoció ni de qualificació; l’avaluació és global, continua i eminentment formativa, d’acord amb l’Ordre de 24 de juny de 2008, de la Conselleria d’Educació, sobre l’avaluació en l’etapa d’educació infantil, i es realitza en termes qualitatius, expressant-se puntualment els progres-sos efectuats i, si és el cas, les mesures complementàries adoptades per a les xiquetes i xiquets que ho requeresquen.

L’Ordre de 16 de juliol de 2001, per la qual es regula l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres d’educació infantil (segon cicle) i educació primària, permet que els alumnes amb necessitats educatives especials, temporals o permanents, derivades de la seua història personal i escolar o de discapacitat psíquica, motora o sensorial, i plurideficients, que cursen educació infantil (segon cicle) o educació primària, puguen demanar,

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13893

educación primaria, puedan pedir, siempre que no se altere su proceso de socialización, una prórroga extraordinaria de permanencia en cualquier ciclo de la etapa. En la Instrucción de 3 de abril de 2012, de la Dirección General de Ordenación Centros Docentes, se establecen el procedimiento y los criterios para la valoración de las solicitudes.

Por lo que respecta a la educación primaria, la regulación básica se recoge en el Real decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el currículo básico de la educación primaria. Su artículo 11 establece que el alumno o alumna accederá al curso o etapa siguiente siempre que se considere que ha alcanzado los objetivos de la etapa o los que correspondan al curso realizado, y que ha alcanzado el grado de adquisición de las competencias correspondientes. De no ser así, podrá repetir una sola vez durante la etapa. La repetición se considerará una medida de carácter excepcional y se tomará después de haber agotado el resto de medidas ordinarias de refuerzo y apoyo para resolver las dificultades de aprendizaje del alumno. El equipo docente adoptará las decisiones correspondientes sobre la promo-ción del alumnado tomando especialmente en consideración la información y el criterio del profesor tutor.

En este marco, el Decreto 108/2014, de 4 de julio, del Consell, por el que se establece el currículo y despliega la ordenación general de la educación primaria en la Comunitat Valenciana, establece que los criterios de promoción serán los fijados por el artículo 11 del Real decreto 126/2014. Las decisiones sobre promoción del alumnado se adoptarán en la última sesión de evaluación de cada curso escolar, en el contexto del proceso de evaluación continua. Cada maestra o maestro decidirá sobre los resultados de la evaluación del área que imparta, sin perjuicio del carácter global de la evaluación con respecto a las decisiones de promoción, que se adoptarán de forma colegiada por el equipo docente. El plan específico de refuerzo o recuperación y apoyo destinado al alumnado que repita un curso en la etapa será elaborado por el equipo docente del grupo, de acuerdo con los criterios establecidos por el claustro de profesores y con el asesoramiento, en su caso, del personal docente especialista en orientación educativa o quien tenga atribuidas las funciones. Los referentes en la evaluación y promoción serán los criterios de evaluación del área y curso correspondiente, según figura en los anexos I, II e III de este decreto, y la concreción que realice cada centro docente en sus programaciones didácticas.

En el caso de alumnado de tercero y sexto curso de la etapa, habrá que ajustarse especialmente a los resultados de las evaluaciones individualizadas de tercer curso de educación primaria y final de educación primaria, respectivamente. En la evaluación y en la promoción se dará una especial conside-ración a las áreas de valenciano: lengua y literatura; lengua castellana y literatura; y matemáticas, dado su carácter instrumental para la adquisición de otros conocimientos.

Por otro lado, el artículo 21 del mencionado decreto, y el artículo 10 de la Orden 89/2014, de 9 de diciembre, de la Conselleria de Educación, Cultura y Deporte, por la que se esta-blecen los documentos oficiales de evaluación y se concretan aspectos de la ordenación general de la educación primaria en la Comunitat Valenciana, establecen que la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales en la etapa de educación primaria en centros ordinarios podrá prolongarse un año más, siempre que ello favorezca su integración socioeducativa. Esta medida excepcional podrá solicitarse en

sempre que no s’altere el seu procés de socialització, una pròrroga extraordinària de permanència en qualsevol cicle de l’etapa. En la Instrucció de 3 d’abril de 2012, de la Direcció General d’Ordenació Centres Docents, s’estableixen el procediment i els criteris per a la valoració de les sol·licituds.

Pel que fa a l’educació primària, la regulació bàsica es recull en el Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària. L’article 11 estableix que l’alumne o alumna accedirà al curs o etapa següent sempre que es considere que ha assolit els objectius de l’etapa o els que corresponguen al curs realitzat, i que ha assolit el grau d’adquisició de les competències corresponents. Si no és així, podrà repetir una sola vegada durant l’etapa. La repetició es considerarà una mesura de caràcter excepcional i es prendrà després d’haver esgotat la resta de mesures ordinàries de reforç i suport per a resoldre les dificultats d’aprenentatge de l’alumne. L’equip docent adoptarà les decisions corresponents sobre la promoció de l’alumnat prenent especialment en consideració la informa-ció i el criteri del professor tutor.

En aquest marc, el Decret 108/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix el currículum i desplega l’ordenació general de l’educació primària a la Comunitat Valenciana, estableix que els criteris de promoció seran els fixats per l’article 11 del Reial decret 126/2014. Les decisions sobre promoció de l’alumnat s’adoptaran en l’última sessió d’avaluació de cada curs escolar, en el context del procés d’avaluació contínua. Cada mestra o mestre decidirà sobre els resultats de l’avaluació de l’àrea que impartesca, sense perjudici del caràcter global de l’avaluació respecte a les decisions de promoció, que s’adoptaran de forma col·legiada per l’equip docent. El pla específic de reforç o recuperació i suport destinat a l’alumnat que repetesca un curs en l’etapa serà elaborat per l’equip docent del grup, d’acord amb els criteris establerts pel claustre de professors i amb l’assessorament, si és el cas, del personal docent especialista en orientació educativa o qui en tinga atribuïdes les funcions. Els referents en l’avaluació i promoció seran els criteris d’avaluació de l’àrea i curs corresponent, segons figura en els annexos I, II i III d’aquest decret, i la concreció que realitze cada centre docent en les programacions didàctiques.

En el cas d’alumnat de tercer i sisè curs de l’etapa, caldrà ajustar-se especialment als resultats de les avaluacions individualitzades de tercer curs d’educació primària i final d’educació primària, respectivament. En l’avaluació i en la promoció es donarà una especial consideració a les àrees de valencià: llengua i literatura; llengua castellana i literatura; i matemàtiques, atès el seu caràcter instrumental per a l’adquisició d’altres coneixements.

D’altra banda, l’article 21 de l’esmentat decret, i l’article 10 de l’Ordre 89/2014, de 9 de desembre, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’estableixen els documents oficials d’avaluació i es concreten aspectes de l’ordenació general de l’educació primària a la Comunitat Valenciana, estableixen que l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials en l’etapa d’educació primària en centres ordinaris podrà prolongar-se un any més, sempre que això afavoresca la seua integració socioeducativa. Esta mesura excepcional podrà sol·licitar-se

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13894

cualquier curso de la etapa, una vez el alumno o alumna ya haya agotado la repetición de curso referida en el artículo 11.1 del Real decreto 126/2014, y requerirá la autorización previa de la dirección territorial competente en materia de educación.

Por lo que respecta a la educación secundaria obligatoria, en el presente curso 2015-2016, los niveles segundo y cuarto están regulados por la normativa de la Ley orgánica de educación (LOE), y los niveles primero y tercero de ESO están regulados por la normativa de la Ley orgánica para la mejora de la calidad educativa (LOMCE). No obstante, la regulación es muy parecida en líneas generales.

En relación con los cursos segundo y cuarto de ESO (regulación de la LOE), la Orden de 14 de diciembre de 2007, de la Conselleria de Educación, sobre evaluación en educación secundaria obligatoria recoge en su artículo 5 los requisitos de promoción. En la última sesión de evaluación, el equipo docente del grupo respectivo promocionará al curso siguiente a los alumnos que hayan alcanzado los objetivos programados, por haber superado todas las materias. Con el fin de facilitar al alumnado la recuperación de las materias con evaluación negativa del curso en que está matriculado o de cursos anteriores, los centros docentes organizarán las pruebas extraordinarias oportunas en los primeros días del siguiente mes de septiembre (actualmente las pruebas extraordinarias se hacen en el mes de julio). Realizadas estas pruebas, en sesión de evaluación extraordinaria, el equipo docente promocionará al alumnado que haya superado los objetivos de las materias cursadas, al que tenga evaluación negativa en dos materias como máximo excepcionalmente y al alumnado con evaluación negativa en tres materias cuando el equipo docente, asesorado por el departamento de orientación, considere que la naturaleza de dichas materias no le impide seguir con éxito el curso siguiente, que tiene expectativas favorables de recuperación y que la promoción beneficiará la evolución académica de este.

El alumnado podrá repetir dos veces como máximo en toda la etapa. El mismo curso se podrá repetir una sola vez y, excepcionalmente, una segunda vez si no se ha repetido en cursos anteriores. Los centros docentes adoptarán las medidas organizativas adecuadas para que las repeticiones de curso se adapten a las necesidades del alumnado y se orienten a la superación de las dificultades detectadas, de acuerdo con los planes específicos personalizados.

El alumnado de primero, segundo y tercero que no promo-cione deberá permanecer otro año en el mismo curso. Si el alumnado, después de repetir primero, segundo o tercero, no cumple los requisitos de promoción al curso siguiente, el equipo docente, asesorado por el departamento de orientación, y previa consulta a los padres o tutores legales, decidirá lo que corresponda según las necesidades educativas del alumnado, en las siguientes condiciones: a) Si repite primero, la incorporación al curso siguiente con las medidas de atención a la diversidad que se considere. b) Si repite segundo, la incorporación al curso siguiente con las medidas de atención a la diversidad que se considere o, en su caso, a un programa de calificación profesional inicial o a un programa de diver-sificación curricular. (Actualmente, en vez de «programas de calificación profesional inicial» se llaman «cursos de formación profesional básica»). c) Si repite tercero, la incorporación a cuarto con las medidas de atención a la diversidad que se considere o, en su caso, a un programa de diversificación curricular o a un programa de calificación profesional inicial.

en qualsevol curs de l’etapa, una vegada l’alumne o alumna ja haja esgotat la repetició de curs referida en l’article 11.1 del Reial decret 126/2014, i requerirà l’autorització prèvia de la direcció territorial competent en matèria d’educació.

Pel que fa a l’educació secundària obligatòria, en el present curs 2015-2016, els nivells segon i quart estan regulats per la normativa de la Llei orgànica d’educació (LOE), i els nivells primer i tercer d’ESO estan regulats per la normativa de la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE). No obstant això, la regulació és molt pareguda en línies generals.

En relació amb els cursos segon i quart d’ESO (regulació de la LOE), l’Ordre de 14 de desembre de 2007, de la Conselleria d’Educació, sobre avaluació en educació secundària obligatòria recull en l’article 5 els requisits de promoció. En l’última sessió d’avaluació, l’equip docent del grup respectiu promocionarà al curs següent els alumnes que hagen aconseguit els objectius programats, per haver superat totes les matèries. A fi de facilitar a l’alumnat la recuperació de les matèries amb avaluació negativa del curs en què està matriculat o de cursos anteriors, els centres docents n’organitzaran les proves extraordinàries oportunes en els primers dies del següent mes de setembre (actualment les proves extraordinàries es fan al mes de juliol). Realitzades aquestes proves, en sessió d’avaluació extraordinària, l’equip docent promocionarà l’alumnat que haja superat els objec-tius de les matèries cursades, el que tinga avaluació negativa en dos matèries com a màxim excepcionalment i l’alumnat amb avaluació negativa en tres matèries quan l’equip docent, assessorat pel departament d’orientació, considere que la naturalesa de les dites matèries no li impedeix seguir amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que la promoció beneficiarà l’evolució acadèmica d’aquest.

L’alumnat podrà repetir dos vegades com a màxim en tota l’etapa. El mateix curs es podrà repetir una sola vegada i, excepcionalment, una segona vegada si no s’ha repetit en cursos anteriors. Els centres docents adoptaran les mesures organitzatives adequades perquè les repeticions de curs s’adapten a les necessitats de l’alumnat i s’orienten a la superació de les dificultats detectades, d’acord amb els plans específics personalitzats.

L’alumnat de primer, segon i tercer que no promocione haurà de romandre un altre any en el mateix curs. Si l’alumnat, després de repetir primer, segon o tercer, no compleix els requisits de promoció al curs següent, l’equip docent, assessorat pel departament d’orientació, i amb la consulta prèvia als pares o tutors legals, decidirà el que corresponga segons les necessitats educatives de l’alumnat, en les condicions següents: a) Si repeteix primer, la incorporació al curs següent amb les mesures d’atenció a la diversitat que es considere. b) Si repeteix segon, la incorporació al curs següent amb les mesures d’atenció a la diversitat que es considere o, si és el cas, a un programa de qualificació professional inicial o a un programa de diversificació curricu-lar. (Actualment, en comptes de «programes de qualificació professional inicial» se’ls anomena «cursos de formació professional bàsica».). c) Si repeteix tercer, la incorporació a quart amb les mesures d’atenció a la diversitat que es consi-dere o, si és el cas, a un programa de diversificació curricular o a un programa de qualificació professional inicial.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13895

Los cursos primero y tercero de ESO se someten a la regulación que establece el Real decreto 1105/2014, de 26 de diciembre, por el que se establece el currículo básico de la educación secundaria obligatoria y del bachillerato. El artículo 16 establece que la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales en centros ordinarios se puede prolongar un año más, sin detrimento de lo dispuesto en el artículo 28.5 de la ley orgánica mencionada, según el cual el alumno o alumna puede repetir el mismo curso una sola vez, y dos veces como máximo dentro de la etapa. Cuando esta segunda repetición se tenga que producir a tercero o cuarto curso, se debe prolongar un año el límite de edad al que se refiere el apartado 2 del artículo 4 de la Ley orgánica 2/2006, de 3 de mayo. Excepcionalmente, un alumno puede repetir una segunda vez a cuarto curso si no ha repetido en los cursos anteriores de la etapa.

Con respecto a la promoción, el artículo 22 indica que la repetición se considera una medida de carácter excepcional y se debe tomar después de haber agotado las medidas ordinarias de refuerzo y apoyo para solucionar las dificulta-des de aprendizaje del alumno o alumna.

Los alumnos pasan de curso cuando hayan superado todas las materias cursadas o tengan evaluación negativa en dos materias como máximo, y deben repetir curso cuando tengan evaluación negativa en tres materias o más, o en dos mate-rias que sean lengua castellana y literatura y matemáticas de manera simultánea. Excepcionalmente, se puede autorizar la promoción de un alumno o una alumna con evaluación negativa en tres materias cuando se dan conjuntamente las siguientes condiciones: que dos de las materias con evalua-ción negativa no sean simultáneamente lengua castellana y literatura, y matemáticas; que el equipo docente considere que la naturaleza de las materias con evaluación negativa no impide que el alumno o alumna siga con éxito el curso siguiente, que tiene expectativas favorables de recuperación y que la promoción debe beneficiar su evolución académica; y que se aplican al alumno o alumna las medidas de atención educativa propuestas en el consejo orientador.

También se puede autorizar excepcionalmente la promoción de un alumno o alumna con evaluación negativa en dos mate-rias que sean lengua castellana y literatura y matemáticas de manera simultánea cuando el equipo docente considere que el alumno o alumna puede seguir con éxito el curso siguiente, que tiene expectativas favorables de recuperación y que la promoción debe beneficiar a su evolución académica, y siempre que se apliquen al alumno o alumna las medidas de atención educativa propuestas en el consejo orientador. La materia lengua cooficial y literatura tiene la misma conside-ración que la materia de lengua castellana y literatura en las comunidades autónomas que tienen lengua cooficial.

El alumno o alumna que no pase de curso se debe quedar un año más en el mismo curso. Esta medida se le puede aplicar una sola vez en el mismo curso y dos veces como máximo dentro de la etapa. Cuando esta segunda repetición se tenga que producir a tercero o cuarto curso, tiene derecho a permanecer en régimen ordinario cursando educación secundaria obligatoria hasta los diecinueve años de edad, cumplidos el año en que finalice el curso. Excepcionalmente, puede repetir una segunda vez a cuarto curso si no ha repetido en los cursos anteriores de la etapa.

Els cursos primer i tercer d’ESO se sotmeten a la regulació que estableix el Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat. L’article 16 estableix que l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials en centres ordinaris es pot prolongar un any més, sense detriment del que disposa l’article 28.5 de la llei orgànica esmentada, segons el qual l’alumne o alumna pot repetir el mateix curs una sola vegada, i dues vegades com a màxim dins de l’etapa. Quan aquesta segona repetició s’haja de produir a tercer o quart curs, s’ha de prolongar un any el límit d’edat al qual es refereix l’apartat 2 de l’article 4 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig. Excepcionalment, un alumne pot repetir una segona vegada a quart curs si no ha repetit en els cursos anteriors de l’etapa.

Respecte a la promoció, l’article 22 indica que la repetició es considera una mesura de caràcter excepcional i s’ha de prendre després d’haver esgotat les mesures ordinàries de reforç i suport per a solucionar les dificultats d’aprenentatge de l’alumne o alumna.

Els alumnes passen de curs quan hagen superat totes les matèries cursades o tinguen avaluació negativa en dues matèries com a màxim, i han de repetir curs quan tinguen avaluació negativa en tres matèries o més, o en dues matè-ries que siguen llengua castellana i literatura i matemàtiques de manera simultània. Excepcionalment, es pot autoritzar la promoció d’un alumne o una alumna amb avaluació negativa en tres matèries quan es donen conjuntament les condicions següents: que dues de les matèries amb avaluació negativa no siguen simultàniament llengua castellana i literatura, i matemàtiques; que l’equip docent considere que la natura-lesa de les matèries amb avaluació negativa no impedeix que l’alumne o alumna seguesca amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que la promoció ha de beneficiar la seua evolució acadèmica; i que s’apliquen a l’alumne o alumna les mesures d’atenció educativa proposa-des en el consell orientador.

També es pot autoritzar excepcionalment la promoció d’un alumne o alumna amb avaluació negativa en dues matèries que siguen llengua castellana i literatura i matemàtiques de manera simultània quan l’equip docent considere que l’alumne o alumna pot seguir amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que la promoció ha de beneficiar la seua evolució acadèmica, i sempre que s’apliquen a l’alumne o alumna les mesures d’atenció educativa proposades en el consell orientador. La matèria llengua cooficial i literatura té la mateixa consideració que la matèria de llengua castellana i literatura en les comunitats autònomes que tenen llengua cooficial.

L’alumne o alumna que no passe de curs s’ha de quedar un any més en el mateix curs. Esta mesura se li pot aplicar una sola vegada en el mateix curs i dues vegades com a màxim dins de l’etapa. Quan aquesta segona repetició s’haja de produir a tercer o quart curs, té dret a romandre en règim ordinari cursant educació secundària obligatòria fins als dinou anys d’edat, complerts l’any en què finalitze el curs. Excepcionalment, pot repetir una segona vegada a quart curs si no ha repetit en els cursos anteriors de l’etapa.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13896

En todo caso, las repeticiones se deben establecer de manera que las condiciones curriculares se adaptan a las necesidades del alumno o alumna y estén orientadas a la superación de las dificultades detectadas. Esta medida debe ir acompañada de un plan específico personalizado, orientado a la superación de las dificultades detectadas en el curso anterior. Los centros deben organizar este plan de acuerdo con lo que establezcan las administraciones educativas.

Por lo que respecta al bachillerato, en el presente curso 2015-2016, segundo de bachillerato está regulado por la normativa de la LOE y primero de bachillerato está regulado por la normativa de la LOMCE.

En segundo de bachillerato (regulación de la LOE), la evalua-ción se regula por la Orden de 24 de noviembre de 2008, de la Conselleria de Educación, sobre evaluación en bachillerato en la Comunitat Valenciana; la Orden 50/2012, de 26 de julio, de la Conselleria de Educación, Formación y Ocupación, por la que se modifica la Orden de 19 de junio de 2009, de la Conselleria de Educación, por la que se regula la organización y el funcionamiento del bachillerato diurno, nocturno y a distancia en la Comunitat Valenciana, y la Orden de 24 de noviembre de 2008, de la Conselleria de Educación, sobre evaluación en bachillerato en la Comunitat Valenciana.

Por lo que respecta a la promoción, el artículo 4 de la mencio-nada orden establece que al finalizar el primer curso, y como consecuencia del proceso de evaluación, el profesorado de cada alumno o alumna adoptará las decisiones correspondien-tes sobre su promoción al segundo curso. Se promocionará al segundo curso de bachillerato cuando se hayan superado todas las materias cursadas o se tenga evaluación negativa en dos materias como máximo. Los que promocionan al segundo curso sin haber superado todas las materias deberán matricu-larse de las materias pendientes del curso anterior.

El artículo 5 recoge la posibilidad de permanencia de un año más en el mismo curso: el alumnado que no promocione a segundo curso deberá permanecer un año más en primero. Los alumnos que, al final del segundo curso, tengan una evaluación negativa en algunas materias podrán matricularse de estas sin necesidad de cursar nuevamente las materias superadas.

Los alumnos y las alumnas que estén en condiciones de promocionar a segundo curso podrán optar por repetir el curso en su totalidad, renunciando a las materias aprobadas. En todo caso, el año académico cursado le computará al efecto de años de permanencia en el bachillerato en régimen ordinario diurno. Podrán acogerse a esta norma también los alumnos que tengan materias pendientes en el segundo curso de bachillerato.

La permanencia en el bachillerato ocupando un puesto escolar en régimen ordinario diurno será de cuatro años académicos. Con la finalidad de no agotar el número de años durante los que se puede permanecer cursando bachillerato en régimen ordinario, los alumnos podrán solicitar al director del centro docente la anulación de la matrícula correspondiente cuando acrediten encontrarse en alguna de las siguientes circunstancias: enfermedad prolongada de carácter físico o psíquico, incorporación a un puesto de trabajo, obligaciones ineludibles de tipo personal o familiar que impidan la normal dedicación al estudio u otras circunstancias, debidamente justificadas, que tengan carácter excepcional.

En tot cas, les repeticions s’han d’establir de manera que les condicions curriculars s’adapten a les necessitats de l’alumne o alumna i estiguen orientades a la superació de les dificultats detectades. Aquesta mesura ha d’acompanyar-se amb un pla específic personalitzat, orientat a la superació de les dificultats detectades en el curs anterior. Els centres han d’organitzar aquest pla d’acord amb el que establesquen les administracions educatives.

Pel que fa al batxillerat, en el present curs 2015-2016, segon de batxillerat està regulat per la normativa de la LOE i primer de batxillerat està regulat per la normativa de la LOMQE.

En segon de batxillerat (regulació de la LOE), l’avaluació es regula per l’Ordre de 24 de novembre de 2008, de la Conselleria d’Educació sobre avaluació en batxillerat a la Comunitat Valenciana; l’Ordre 50/2012, de 26 de juliol, de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la qual es modifica l’Ordre de 19 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’organització i el funcionament del batxillerat diürn, nocturn i a distancia a la Comunitat Valenciana, i l’Ordre de 24 de novembre de 2008, de la Conselleria d’Educació sobre avaluació en batxillerat a la Comunitat Valenciana

Pel que fa a la promoció, l’article 4 de l’esmentada ordre estableix que en finalitzar el primer curs, i com a conseqüèn-cia del procés d’avaluació, el professorat de cada alumne o alumna adoptarà les decisions corresponents sobre la seua promoció al segon curs. Es promocionarà al segon curs de batxillerat quan s’hagen superat totes les matèries cursades o es tinga avaluació negativa en dos matèries com a màxim. Els que promocionen al segon curs sense haver superat totes les matèries hauran de matricular-se de les matèries pendents del curs anterior.

L’article 5 recull la possibilitat de permanència d’un any més en el mateix curs: l’alumnat que no promocione a segon curs haurà de romandre un any més en primer. Els alumnes que, al final del segon curs, tinguen una avaluació negativa en algunes matèries podran matricular-se d’aquestes sense necessitat de cursar novament les matèries superades.

Els alumnes que estiguen en condicions de promocionar a segon curs podran optar per repetir el curs en la seua totalitat, renunciant a les matèries aprovades. En tot cas, l’any acadèmic cursat li computarà a l’efecte d’anys de permanència en el batxillerat en règim ordinari diürn. Podran acollir-se a aquesta norma també els alumnes que tinguen matèries pendents en el segon curs de batxillerat.

La permanència en el batxillerat ocupant un lloc escolar en règim ordinari diürn serà de quatre anys acadèmics. Amb la finalitat de no esgotar el nombre d’anys durant els quals es pot romandre cursant batxillerat en règim ordinari, els alumnes podran sol·licitar al director del centre docent l’anul·lació de la matrícula corresponent quan acrediten trobar-se en alguna de les circumstàncies següents: malaltia prolongada de caràcter físic o psíquic, incorporació a un lloc de treball, obligacions ineludibles de tipus personal o familiar que impedesquen la normal dedicació a l’estudi o altres circumstàncies, degudament justificades, que tinguen caràcter excepcional.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13897

En primero de bachillerato (regulación de la LOE), se aplica la regulación establecida en el Real decreto 1105/2014, de 26 de diciembre, por el que se establece el currículo básico de la educación secundaria obligatoria y del bachillerato.

Los alumnos pasan de primero a segundo de bachillerato cuando hayan superado las materias cursadas o tengan evaluación negativa en dos materias, como máximo. En todo caso, se deben matricular a segundo curso de las materias pendientes de primero. Los centros docentes deben organizar las consiguientes actividades de recuperación y la evaluación de las materias pendientes. Los alumnos pueden repetir cada uno de los cursos de bachillerato una sola vez como máximo, si bien excepcionalmente pueden repetir uno de los cursos una segunda vez, previo informe favorable del equipo docente.

Por su parte, el artículo 38.2 del Decreto 87/2015, de 5 de junio, del Consell, por el que se establece el currículo y se despliega la ordenación general de la educación secundaria obligatoria y del bachillerato en la Comunitat Valenciana, establece que el alumnado que, en virtud del artículo 32.3 del Real decreto 1105/2014, opte por repetir el segundo curso del bachillerato completo, renunciará a la calificación obtenida en las materias del mencionado curso que haya superado previamente. Esta repetición, asimismo, computará a los efectos del límite de permanencia del alumnado cursando bachillerato en régimen ordinario durante cuatro años.


Respuesta a las preguntas número 2.068 a 2.071 al Consell sobre la regulación de los valores fiscales de los bienes inmuebles, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 48, página 5.723 y 5.724). Respuesta del conseller de Hacienda y Modelo Económico RE número 14.688

Con relación a las medidas que la administración tributaria de la Generalitat tiene previsto realizar con respecto a determinados expedientes de comprobación de valor, a raíz de la Sentencia de 28 de octubre de 2015, de la Sala de lo Contencioso Administrativo, Sección Cuarta, del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, hay que señalar que la Orden 23/2013, de 20 de diciembre, de la Conselleria de Hacienda y Administración Pública, por la que se establecen los coeficientes aplicables en 2013 al valor catastral a los efectos de la comprobación de valores de determinados bienes inmuebles de naturaleza urbana en el ámbito de los impuestos sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados y sobre sucesiones y donacio-nes, así como la metodología utilizada para su elaboración y determinadas reglas para su aplicación, se dicta sobre la base de la habilitación prevista en el apartado 1.2 de la disposición final segunda de la Ley 13/1997, de 23 de diciembre, de la Generalitat, por la que se regula el tramo autonómico del impuesto sobre la renta de las personas físicas y el resto de tributos cedidos, que establece que corresponde al conseller competente en materia de hacienda, mediante una orden, la aprobación y publicación, con relación a la comprobación de valores en el ámbito de los impuestos sobre transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados y sobre

En primer de batxillerat (regulació de la LOE), s’aplica la regulació establerta en el Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat.

Els alumnes passen de primer a segon de batxillerat quan hagen superat les matèries cursades o tinguen avaluació negativa en dues matèries, com a màxim. En tot cas, s’han de matricular a segon curs de les matèries pendents de primer. Els centres docents han d’organitzar les consegüents activi-tats de recuperació i l’avaluació de les matèries pendents. Els alumnes poden repetir cadascun dels cursos de batxillerat una sola vegada com a màxim, si bé excepcionalment poden repetir un dels cursos una segona vegada, amb l’informe favorable previ de l’equip docent.

Per la seua banda, l’article 38.2 del Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s’estableix el currículum i es desplega l’ordenació general de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat a la Comunitat Valenciana, estableix que l’alumnat que, en virtut de l’article 32.3 del Reial decret 1105/2014, opte per repetir el segon curs del batxillerat complet, renunciarà a la qualificació obtinguda en les matèries del mencionat curs que haja superat prèviament. Esta repetició, així mateix, computarà als efectes del límit de permanència de l’alumnat cursant batxillerat en règim ordinari durant quatre anys.


Resposta a les preguntes número 2.068 a 2.071 al Consell sobre la regulació dels valors fiscals dels béns immobles, que formula la diputada Isaura Navarro Casillas, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 48, pàgina 5.723 i 5.724). Resposta del conseller d’Hisenda i Model Econòmic RE número 14.688

Amb relació a les mesures que l’administració tributària de la Generalitat té previst realitzar respecte a deter-minats expedients de comprovació de valor, arran de la Sentència de 28 d’octubre de 2015, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, cal assenyalar que l’Ordre 23/2013, de 20 de desembre, de la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública, per la qual s’estableixen els coeficients aplicables el 2013 al valor cadastral als efectes de la comprovació de valors de determinats béns immobles de naturalesa urbana en l’àmbit dels impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i sobre successions i donacions, com també la metodologia utilitzada per a la seua elaboració i determinades regles per a la seua aplicació, es dicta sobre la base de l’habilitació prevista en l’apartat 1.2 de la disposició final segona de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat, per la qual es regula el tram autonòmic de l’impost sobre la renda de les persones físiques i la resta de tributs cedits, que estableix que correspon al conseller competent en matèria d’hisenda, per mitjà d’una ordre, l’aprovació i publicació, amb relació a la comprovació de valors en l’àmbit dels impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i sobre successions i donacions, dels coeficients multiplicadors

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13898

sucesiones y donaciones, de los coeficientes multiplicadores a que hace referencia la letra b del apartado 1 del artículo 57 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, general tributaria.

Este artículo de la Ley 58/2003 establece que el valor de las rentas, productos, bienes y el resto de elementos determi-nantes de la obligación tributaria podrá ser comprobado por la administración tributaria mediante estimación por referencia a los valores que figuran en los registros oficiales de carácter fiscal, y añade: «esta estimación por referencia podrá consistir en la aplicación de los coeficientes multipli-cadores que se determinan y publican por la administración tributaria competente, en los términos que se establezcan reglamentariamente, a los valores que figuran en el registro oficial de carácter fiscal que se tome como referencia a los efectos de la valoración de cada tipo de bienes. Teniendo en cuenta que se trata de bienes inmuebles, el registro oficial de carácter fiscal que se tomará como referencia a los efectos de determinar los coeficientes multiplicadores para la valoración de estos bienes será el catastro inmobiliario.

Por otro lado, la utilización de métodos semejantes de valoración de los inmuebles a los utilizados por la adminis-tración tributaria valenciana ha sido avalada en sentencias emitidas por otros tribunales superiores de justicia, como los de Extremadura, Castilla-la Mancha y Andalucía, por lo que la Abogacía de la Generalitat ha interpuesto un recurso de casación de interés de ley, por considerar que hay argumen-tos jurídicos para que el Tribunal Supremo pueda casar la sentencia a que hace referencia su señoría en las preguntas que formula.

Por todo ello, partiendo del respeto a toda resolución judicial y en espera de que se produzca la correspondiente casación por el Tribunal Supremo, mientras tanto, con el ánimo de conseguir la mayor correspondencia posible entre los valores de referencia sobre los que se aplica la carga fiscal y los valores reales de los inmuebles, en la elaboración de la orden para el ejercicio 2016, que actualmente se prepara, se está tratando de ajustar los coeficientes correctores de acuerdo con el municipio donde se encuentran los inmuebles, así como abrir la posibilidad de aplicar valoraciones periciales específicas sobre los inmuebles.


Respuesta a las preguntas número 2.072 y 2.073 al Consell sobre quejas por LGTBfobia en el sistema de salud, que formula el diputado Francesc Xavier Ferri Fayos, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 49, página 5.783 y 5.784). Respuesta de la consellera de Sanidad Universal y Salud Pública RE número 14.849

Después de consultar el programa informático de gestión de la atención al paciente (PIGAP), el total de quejas escritas registradas durante 2014 y 2015 fue de 16.229 y 14.449, respectivamente. En total, 30.678.

De todas, 2.848 están relacionadas con el trato dispensado, y 11 quedaron englobadas en el epígrafe Discriminación por motivos de sexo, raza, edad, religión. Consultadas estas últimas, solo una hace referencia explícita al colectivo LGTBI.

a què fa referència la lletra b de l’apartat 1 de l’article 57 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.

Aquest article de la Llei 58/2003 estableix que el valor de les rendes, productes, béns i la resta d’elements determinants de l’obligació tributària podrà ser comprovat per l’administració tributària per mitjà d’estimació per referència als valors que figuren en els registres oficials de caràcter fiscal, i afegeix: «aquesta estimació per referència podrà consistir en l’aplicació dels coeficients multiplicadors que es determinen i publiquen per l’administració tributària competent, en els termes que s’establesquen reglamentàriament, als valors que figuren en el registre oficial de caràcter fiscal que es prenga com a referència als efectes de la valoració de cada tipus de béns. Atès que es tracta de béns immobles, el registre oficial de caràcter fiscal que es prendrà com a referència als efectes de determinar els coeficients multiplicadors per a la valoració d’aquets béns serà el cadastre immobiliari.

D’altra banda, la utilització de mètodes semblants de valora-ció dels immobles als utilitzats per l’administració tributària valenciana ha estat avalada en sentències emeses per altres tribunals superiors de justícia, com ara els d’Extremadura, Castella-la Manxa i Andalusia, per la qual cosa l’Advocacia de la Generalitat ha interposat un recurs de cassació d’interès de llei, per considerar que hi ha arguments jurídics perquè el Tribunal Suprem puga casar la sentència a què fa referència sa senyoria en les preguntes que formula.

Per tot això, partint del respecte a tota resolució judicial i en espera que es produesca la corresponent cassació pel Tribunal Suprem, mentrestant, amb l’ànim d’aconseguir la major correspondència possible entre els valors de referència sobre els quals s’aplica la càrrega fiscal i els valors reals dels immobles, en l’elaboració de l’ordre per a l’exercici 2016, que actualment es prepara, s’està tractant d’ajustar els coeficients correctors d’acord amb el municipi on es troben els immobles, com també obrir la possibilitat d’aplicar valoracions pericials específiques sobre els immobles.


Resposta a les preguntes número 2.072 i 2.073 al Consell sobre queixes per LGTBfòbia en el sistema de salut, que formula el diputat Francesc Xavier Ferri Fayos, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 49, pàgina 5.783 i 5.784). Resposta de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública RE número 14.849

Després de consultar el programa informàtic de gestió de l’atenció al pacient (PIGAP), el total de queixes escrites registrades durant 2014 i 2015 va ser de 16.229 i 14.449, respectivament. En total, 30.678.

De totes, 2.848 estan relacionades amb el tracte dispensat, i 11 van quedar englobades en l’epígraf Discriminació per motius de sexe, raça, edat, religió. Consultades aquestes últimes, només una fa referència explícita al col·lectiu LGTBI.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13899

En cuanto a la recopilación de las quejas, se cuenta con un sistema sobradamente conocido y consolidado en la totalidad de los servicios de atención al paciente. Además, se cuenta con un sistema informático específico, que las recoge y codifica según varios criterios.


Respuesta a las preguntas número 2.074 a 2.083 al Consell sobre el Registro de Uniones de Hecho, que formula el diputado Francesc Xavier Ferri Fayos, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 49, página 5.784 a 5.786). Respuesta de la consellera de Justicia, Administración Pública, Reformas Democráticas y Libertades Públicas RE número 15.365

Con relación a los datos por los que se interesa su señoría, le informo que es necesario hacer referencia a dos registros de uniones de hecho, uno denominado Registro de Uniones de Hecho de la Comunitat Valenciana, en el que se inscribían las parejas conforme a la Ley 1/2001, de 6 de abril, y otro denominado Registro de Uniones de Hecho Formalizadas de la Comunitat Valenciana, regulado en la actualidad por la Ley 5/2012, de 15 de octubre.

En el momento de la entrada en vigor de la Ley 5/2012, estaban inscritas en el Registro de Uniones de Hecho de la Comunitat Valenciana un total de 14.442 parejas, de las que 424 eran uniones de hecho formadas por personas del mismo sexo.

Durante el período previsto en la disposición adicional única de la Ley 5/2012, se adaptaron a la nueva regulación 541 uniones de hecho del total inscritas conforme a la Ley 1/2001.

Asimismo, le traslado que no se conoce qué número de uniones de hecho inscritas de acuerdo con la Ley 1/2001 no pudo acogerse a la nueva normativa por incumplir los nuevos requisitos que esta ley establece, al no constar estos datos respecto de las parejas inscritas al amparo de la anterior normativa.

Con respecto a las uniones de hecho inscritas al amparo de la Ley 5/2012, a fecha 19 de enero de 2016, el número ascendía a 3.214 uniones, una vez descontadas las cancelaciones. La evolución anual de las inscripciones de uniones de hecho formalizadas ha sido la siguiente:

En 2012 no se realizó ninguna, ya que los expedientes incoados en este año en el marco de la Ley 5/2012 se resolvieron el año siguiente.

En 2013 se inscribieron 673, de las que 63 estaban formadas por personas del mismo sexo.

En 2014 se inscribieron 1.320, de las que 84 estaban formadas por personas del mismo sexo.

En 2015 se inscribieron 1.340, de las que 69 estaban formadas por personas del mismo sexo.

Quant al recull de les queixes, es compta amb un sistema àmpliament conegut i consolidat en la totalitat dels serveis d’atenció al pacient. A més, es compta amb un sistema informàtic específic, que les arreplega i codifica segons diversos criteris.


Resposta a les preguntes número 2.074 a 2.083 al Consell sobre el Registre d’Unions de Fet, que formula el diputat Francesc Xavier Ferri Fayos, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 49, pàgina 5.784 a 5.786). Resposta de la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques RE número 15.365

Amb relació a les dades per les quals s’interessa sa senyoria, us informe que és necessari fer referència a dos registres d’unions de fet, un denominat Registre d’Unions de Fet de la Comunitat Valenciana, en el qual s’inscrivien les parelles conforme a la Llei 1/2001, de 6 d’abril, i un altre denominat Registre d’Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana, regulat en l’actualitat per la Llei 5/2012, de 15 d’octubre.

En el moment de l’entrada en vigor de la Llei 5/2012, estaven inscrites en el Registre d’Unions de Fet de la Comunitat Valenciana un total de 14.442 parelles, de les quals 424 eren unions de fet formades per persones del mateix sexe.

Durant el període previst en la disposició addicional única de la Llei 5/2012, es van adaptar a la nova regulació 541 unions de fet del total inscrites conforme a la Llei 1/2001.

Així mateix, us trasllade que no es coneix quin nombre d’unions de fet inscrites d’acord amb la Llei 1/2001 no va poder acollir-se a la nova normativa per incomplir els nous requisits que aquesta llei estableix, al no constar aquestes dades respecte de les parelles inscrites a l’empara de l’anterior normativa.

Respecte a les unions de fet inscrites a l’empara de la Llei 5/2012, a data 19 de gener de 2016, el nombre ascendia a 3.214 unions, una vegada descomptades les cancel·lacions. L’evolució anual de les inscripcions d’unions de fet formalitza-des ha estat la següent:

El 2012 no se’n va realitzar cap, atès que els expedients incoats en aquest any en el marc de la Llei 5/2012 es van resoldre l’any següent.

El 2013 se’n van inscriure 673, de les quals 63 estaven formades per persones del mateix sexe.

El 2014 se’n van inscriure 1.320, de les quals 84 estaven formades per persones del mateix sexe.

El 2015 se’n van inscriure 1.340, de les quals 69 estaven formades per persones del mateix sexe.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13900

Finalmente, le traslado que no se han tramitado expedientes de pérdida de la condición de unión de hecho como consecuencia de que alguno de los miembros deje de tener la vecindad civil valenciana.



Respuesta a la pregunta número 2.087 al Consell sobre la eficacia de las pulseras telemáticas, que formula la diputada Maria Josep Ortega Requena, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 49, página 5.788). Respuesta de la vicepresidenta y consellera de Igualdad y Políticas Inclusivas RE número 15.349

Cuando las mujeres víctimas con situaciones de violencia calificadas de alto riesgo acuden a la Red de Centros Mujer 24 Horas, dependiente de esta conselleria, se ofrece inmediatamente un recurso residencial de acogida que facilite su salida del entorno al maltratador y garantice su anonimato. Por esto los agresores de estas mujeres no suelen disponer de estos dispositivos.

No obstante, la Dirección General del Instituto Valenciano de las Mujeres y por la Igualdad de Género ha recaudado información de estos centros, que han indicado que alguna mujer ha manifestado problemas en el funcionamiento del dispositivo cuando el agresor ha intentado manipularlo.

Por esto, teniendo en cuenta que hay un elevado número de mujeres que son atendidas con carácter ambulatorio en los Centros Mujer 24 Horas, se recaudará información sobre el número de parejas de las mujeres que cuentan como medida de protección con este dispositivo y de acuerdo con los datos disponibles y la relevancia de la información, se pondrá en conocimiento de la administración pública responsable de su funcionamiento.

El sistema de seguimiento por medios telemáticos de las medidas y penas de alejamiento en el ámbito de la violencia de género permite verificar el cumplimiento de las medidas y penas de prohibición de aproximación a la víctima impuestas en los procedimientos que se sigan por violencia de género en que la autoridad judicial acuerde su utilización. Este sistema se articula de conformidad con lo dispuesto en el Protocolo de actuación del sistema de seguimiento por medios telemáticos del cumplimiento de las medidas y penas de alejamiento en materia de violencia de género, aprobado mediante el acuerdo suscrito entre el Ministerio de Justicia, el Ministerio del Interior, el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, el Consell General del Poder Judicial y la Fiscalía General del Estado, el 11 de octubre de 2013.



Respuesta a las preguntas número 2.088 a 2.091 al Consell sobre la rehabilitación de viviendas y la regeneración urbana, que formula la diputada Mónica Álvaro Cerezo, del Grupo

Finalment, us trasllade que no s’han tramitat expedients de pèrdua de la condició d’unió de fet com a conseqüència que algun dels membres deixe de tenir el veïnatge civil valencià.


Resposta a la pregunta número 2.087 al Consell sobre l’eficàcia de les polseres telemàtiques, que formula la diputada Maria Josep Ortega Requena, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 49, pàgina 5.788). Resposta de la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives RE número 15.349

Quan les dones víctimes amb situacions de violència qualificades d’alt risc acudeixen a la Xarxa de Centres Dona 24 Hores, dependent d’aquesta conselleria, se’ls ofereix immediatament un recurs residencial d’acolliment que facilite la seua eixida de l’entorn del maltractador i garan-tesca el seu anonimat. Per açò els agressors d’aquestes dones no solen disposar d’aquests dispositius.

No obstant açò, la Direcció General de l’Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere ha recaptat informació d’aquests centres, que han indicat que alguna dona ha manifestat problemes en el funcionament del dispositiu quan l’agressor ha intentat manipular-ho.

Per açò, atès que hi ha un elevat nombre de dones que són ateses amb caràcter ambulatori als Centres Dona 24 Hores, es recaptarà informació sobre el nombre de parelles de les dones que compten com a mesura de protecció amb aquest dispositiu i d’acord amb les dades disponibles i la rellevància de la informació, es posarà en coneixement de l’administració pública responsable del seu funcionament.

El sistema de seguiment per mitjans telemàtics de les mesures i penes d’allunyament en l’àmbit de la violència de gènere permet verificar el compliment de les mesures i penes de prohibició d’aproximació a la víctima imposades en els procediments que se seguesquen per violència de gènere en què l’autoritat judicial acorde la seua utilització. Aquest sistema s’articula de conformitat amb el que disposa el Protocol d’actuació del sistema de seguiment per mitjans telemàtics del compliment de les mesures i penes d’allunyament en matèria de violència de gènere, aprovat per mitjà de l’acord subscrit entre el Ministeri de Justícia, el Ministeri de l’Interior, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, el Consell General del Poder Judicial i la Fiscalia General de l’Estat, l’11 d’octubre de 2013.



Resposta a les preguntes número 2.088 a 2.091 al Consell sobre la rehabilitació d’habitatges i la regeneració urbana, que formula la diputada Mónica Álvaro Cerezo, del Grup

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13901

Parlamentario Compromís (BOC número 49, página 5.788 y 5.789). Respuesta de la consellera de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio RE número 15.354

Los presupuestos de la Generalitat para 2016, recientemente aprobados por Les Corts, han acreditado la importancia que el nuevo Consell da a la vertiente social en el gasto público, con incrementos relevantes en varios ámbitos directamente relacionados con las personas, como las políticas de vivienda.

En este sentido, dentro de la nueva Conselleria de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio, el programa presupuestario 431,10 Arquitectura, vivienda y proyectos urbanos cuenta con un monto global de 79,0 miles de euros en los diversos capítulos del gasto (personal, funcionamiento, transferencias corrientes y de capital, inversiones reales) para llevar a cabo las nuevas políticas públicas del Consell en la materia. De hecho, el presupuesto de 2016 en este programa es superior a los del mismo programa en 2014 y 2015 juntos.

Por lo que respecta a los principales aspectos de este, hay que destacar la existencia, por primera vez, de una línea de ayudas para actuaciones de emergencia social y pobreza energética, con 5,9 miles de euros, cuya finalidad va dirigida a contribuir al pago de alquileres y de suministros energéticos para colectivos en riesgo de exclusión social. Esta línea ya está siendo implementada mediante la Orden 3/2015, de 23 de diciembre, de esta conselleria que aprueba las bases reguladoras y el procedimiento para la concesión de las ayudas con un primer importe de 4,0 miles de euros, de acuerdo con la Ley de hacienda pública de la Generalitat, del sector público instrumental y de subvenciones, así como de la Ley general de subvenciones del Estado.

Por lo que respecta al capítulo VI -inversiones reales–, el programa recoge una inversión de 10,1 miles de euros, de los cuales la partida más relevante es para reforma de las viviendas del parque público de la Generalitat, destinados a proporcionar una vivienda a las personas y familias que más lo necesitan. A principios de año, se han adjudicado 5 contratos con un importe de 5,5 miles de euros para la conservación, mantenimiento y reforma de inmuebles y viviendas públicas a lo largo de toda la Comunitat Valenciana, y que permitirá, entre otras actuaciones, acometer la rehabilitación de unas 250 viviendas. Además, se contempla otra partida de 2,0 miles de euros, en este caso solo para reforma de viviendas públicas, para licitar contratos que nos permitan empezar la rehabilitación, aproximadamente, de otras 250 viviendas.

En estos casos, así como en el resto de partidas para inversio-nes reales, los procedimientos y los criterios de adjudicación de los proyectos y obras son los previstos en la legislación de contratos del sector público.

Finalmente, en el capítulo VII –ransferencias de capital–, se prevén 50,8 miles de euros en varias líneas de ayuda. Por una parte, hay que decir que la Generalitat ha firmado convenios con ayuntamientos como Llíria, Valencia, Xàtiva, Alcoi, Alicante, Sant Vicent del Raspeig, Elche..., para actuaciones en áreas de renovación y regeneración urbana (ARRU), tanto rehabilitación de edificios y viviendas como obras de reurba-nización y regeneración de barrios. En los convenios participa también el Estado y prevé varias fórmulas de financiación por parte de las distintas administraciones, según los casos.

Parlamentari Compromís (BOC número 49, pàgina 5.788 i 5.789). Resposta de la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori RE número 15.354

Els pressuposts de la Generalitat per a 2016, recentment aprovats per les Corts, han acreditat la importància que el nou Consell dóna a la vessant social en la despesa pública, amb increments rellevants en diversos àmbits directament relacio-nats amb les persones, com ara les polítiques d’habitatge.

En aquest sentit, dins de la nova Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, el programa pressupostari 431,10 Arquitectura, habitatge i projectes urbans compta amb un munt global de 79,0 milers d’euros en els diversos capítols de la despesa (personal, funcionament, transferències corrents i de capital, inversions reals) per a dur a terme les noves polítiques públiques del Consell en la matèria. De fet, el pressupost de 2016 en aquest programa es superior als del mateix programa el 2014 i 2015 junts.

Pel que fa als principals aspectes d’aquest, cal destacar l’existència, per primera vegada, d’una línia d’ajudes per a actuacions d’emergència social i pobresa energètica, amb 5,9 milers d’euros, la finalitat de la qual va dirigida a contribuir al pagament de lloguers i de subministraments energètics per a col·lectius en risc d’exclusió social. Aquesta línia ja està sent implementada per mitjà de l’Ordre 3/2015, de 23 de desembre, d’aquesta conselleria que aprova les bases reguladores i el procediment per a la concessió de les ajudes amb un primer import de 4,0 milers d’euros, d’acord amb la Llei d’hisenda pública de la Generalitat, del sector públic instrumental i de subvencions, com també de la Llei general de subvencions de l’Estat.

Pel que fa al capítol VI -inversions reals–, el programa recull una inversió de 10,1 milers d’euros, dels quals la partida més rellevant és per a reforma dels habitatges del parc públic de la Generalitat, destinats a proporcionar un habitatge a les persones i famílies que més ho necessiten. A primers d’any, s’han adjudicat 5 contractes amb un import de 5,5 milers d’euros per a la conservació, el manteniment i la reforma d’immobles i habitatges públics al llarg de tota la Comunitat Valenciana, i que permetrà, entre altres actuacions, escome-tre la rehabilitació d’uns 250 habitatges. A més, es contempla una altra partida de 2,0 milers d’euros, en aquest cas sols per a reforma d’habitatges públics, per a licitar contractes que ens permeten començar la rehabilitació, aproximadament, d’altres 250 habitatges.

En aquests casos, com també en la resta de partides per a inversions reals, els procediments i els criteris d’adjudicació dels projectes i obres són els previstos en la legislació de contractes del sector públic.

Finalment, en el capítol VII –transferències de capital–, es preveuen 50,8 milers d’euros en diverses línies d’ajuda. D’una banda, cal dir que la Generalitat ha signat convenis amb ajuntaments com ara Llíria, València, Xàtiva, Alcoi, Alacant, Sant Vicent del Raspeig, Elx..., per a actuacions en àrees de renovació i regeneració urbana (ARRU), tant de rehabilitació d’edificis i habitatges com obres de reurbanització i rege-neració de barris. En els convenis participa també l’Estat i preveu diverses fórmules de finançament per part de les distintes administracions, segons els casos.

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13902

Asimismo, hay que destacar la línea llamada Plan estatal de fomento para el alquiler, rehabilitación y renovación urbana, con un monto de 35,3 miles de euros, cuyos beneficiarios son particulares, ayuntamientos, comunidades y propietarios varios, para ayudas de alquiler de viviendas, rehabilitación de edificios, y regeneración y renovación urbanas, con finan-ciación estatal y de la Generalitat. En este caso, el modo de concesión de las ayudas es la concurrencia competitiva, y el procedimiento y los criterios a los que deberán ajustarse los beneficiarios serán los establecidos en las correspondientes órdenes de convocatoria de las ayudas.



Respuesta a las preguntas número 2.092 a 2.097 al Consell sobre pisos tutelados para mujeres víctimas de violencia de género, que formula la diputada Maria Josep Ortega Requena, del Grupo Parlamentario Compromís (BOC número 49, página 5.790 y 5.791). Respuesta de la vicepresidenta y consellera de Igualdad y Políticas Inclusivas RE número 15.349

La red de recursos de acogida especializados en mujer de la Generalitat no cuenta con viviendas tuteladas destinadas exclusivamente a mujeres víctimas de violencia de género. No obstante, la red cuenta con nueve viviendas tuteladas para mujeres en situación de vulnerabilidad en las que se atiende a mujeres en situación o riesgo de exclusión social y también a mujeres víctimas de violencia de género cuando por sus características y circunstancias se estime conveniente.

Ocho de las viviendas se ubican en Valencia y se gestionan mediante concierto de plazas con varias entidades.

La relación de viviendas ubicadas en Valencia y las entidades que las gestionan es la siguiente:

VTT Villa Teresita– Concierto plazas con auxiliares del Buen Pastor

VTT Cruz Roja– Concierto plazas oficina provincial Cruz Roja

VTT Riesgo de exclusión social Tyrius – Concierto plazas federación provincial amas de casa y consumidores Tyrius

VTT Tyrius -Concierto plazas federación provincial amas de casa y consumidores Tyrius

VTT Mujeres Inmigrantes Tyrius – Concierto plazas federación provincial amas de casa y consumidores Tyrius

VTT Fent Camí – Concierto plazas asociación Fent Camí



El otra vivienda, ubicada en Castellón se gestiona mediante un contrato administrativo de gestión integral adjudicado a la empresa Palma Servicios Sociales, SL.

La provincia de Alicante no dispone de este tipo de recurso.



Així mateix, cal destacar la línia anomenada Pla estatal de foment per al lloguer, rehabilitació i renovació urbana, amb un munt de 35,3 milers d’euros, els beneficiaris de la qual són particulars, ajuntaments, comunitats i propietaris varis, per a ajudes de lloguer d’habitatges, rehabilitació d’edificis, i regeneració i renovació urbanes, amb finançament estatal i de la Generalitat. En aquest cas, el mode de concessió de les ajudes és la concurrència competitiva, i el procediment i els criteris a què hauran d’ajustar-se els beneficiaris seran els establerts en les corresponents ordres de convocatòria de les ajudes.



Resposta a les preguntes número 2.092 a 2.097 al Consell sobre pisos tutelats per a dones víctimes de violència de gènere, que formula la diputada Maria Josep Ortega Requena, del Grup Parlamentari Compromís (BOC número 49, pàgina 5.790 i 5.791). Resposta de la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives RE número 15.349

La xarxa de recursos d’acollida especialitzats en dona de la Generalitat no compta amb habitatges tutelats destinats exclusivament a dones víctimes de violència de gènere. No obstant això, la xarxa compta amb nou habitatge tutelats per a dones en situació de vulnerabilitat en què s’atenen dones en situació o risc d’exclusió social i també dones víctimes de violència de gènere quan per les seues característiques i circumstàncies s’estime convenient.

Vuit dels habitatges s’ubiquen a València i es gestionen per mitjà de concert de places amb diverses entitats.

La relació d’habitatges ubicats a València i les entitats que les gestionen és la següent:

VTT Villa Teresita– Concert places amb auxiliars del Buen Pastor

VTT Creu Roja– Concert places oficina provincial Creu Roja

VTT Risc d’exclusió social Tyrius – Concert places federació provincial ames de casa i consumidors Tyrius

VTT Tyrius -Concert places federació provincial ames de casa i consumidors Tyrius

VTT Dones Immigrants Tyrius – Concert places federació provincial ames de casa i consumidors Tyrius

VTT Fent Camí – Concert places associació Fent Camí



L’altre habitatge, ubicat a Castelló es gestiona per mitjà d’un contracte administratiu de gestió integral adjudicat a l’empresa Palma Servicios Sociales, SL.

La província d’Alacant no disposa d’aquest tipus de recurs.



BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13903

III. INFORMACIÓN

B. Actividad parlamentaria

Acuerdo de la Mesa de Les Corts sobre el calendario de actividades del pleno y de las comisiones para el período de sesiones comprendido entre el día 1 de septiembre y el 31 de diciembre. Corrección de errores

MESA DE LES CORTS

La Mesa de Les Corts, en la reunión del 29 de agosto de 2016, de conformidad con la Junta de Síndics, ha acordado corregir el error contenido en el calendario parlamentario aprobado para el período de sesiones comprendido entre el día 1 de septiem-bre y el 31 de diciembre. De esta manera, la semana del 10 al 14 de octubre se destinaría a la realización de comisiones, y los días 19 y 20 del mismo mes, a la realización de un pleno ordinario. Así pues, el calendario parlamentario relativo al período de sesiones quedaría fijado de la siguiente manera:

septiembre

– Días 14 y 15: pleno, debate de política general – Días 21 y 22: pleno ordinario – Semana del 26 al 30: comisiones

octubre

– Semana del 3 al 7: comisiones – Semana del 10 al 14: comisiones – Días 19 y 20: pleno ordinario – Días 26 y 27: pleno ordinario

noviembre

– Días 2, 3 y 4: comparecencias de los consellers, Proyecto de ley de presupuestos: – Días 9 y 10: pleno ordinario – Día 15: pleno, debate de totalidad del proyecto de ley de presupuestos – Día 16: pleno, debate de totalidad del Proyecto de ley de acompañamiento – Semana del 21 al 25: comisiones – Días 30 y 1 de diciembre: pleno ordinario

diciembre

– Días 12, 13 y 14: debate en comisión del Proyecto de ley de presupuestos – Días 19, 20 y 21: pleno, debate del Proyecto de ley de presupuestos y del Proyecto de ley de acompañamiento



El secretario primero Emilio Argüeso Torres

III. INFORMACIÓ

B. Activitat parlamentària

Acord de la Mesa de les Corts sobre el calendari d’activitats del ple i de les comissions per al període de sessions comprés entre el dia 1 de setembre i el 31 de desembre. Correcció d’errades

MESA DE LES CORTS

La Mesa de les Corts, en la reunió del 29 d’agost de 2016, de conformitat amb la Junta de Síndics, ha acordat esmenar l’errada continguda en el calendari parlamentari aprovat per al període de sessions comprés entre el dia 1 de setembre i el 31 de desembre. D’aquesta manera, la setmana del 10 al 14 d’octubre es destinaria a la realització de comissions, i els dies 19 i 20 del mateix mes, a la realització d’un ple ordinari. Així doncs, el calendari parlamentari relatiu al període de sessions quedaria fixat de la manera següent:

setembre

– Dies 14 i 15: ple, debat de política general – Dies 21 i 22: ple ordinari – Setmana del 26 al 30: comissions

octubre

– Setmana del 3 al 7: comissions – Setmana del 10 al 14: comissions – Dies 19 i 20: ple ordinari – Dies 26 i 27: ple ordinari

novembre

– Dies 2, 3 i 4: compareixences dels consellers, Projecte de llei de pressupostos: – Dies 9 i 10: ple ordinari – Día 15: ple, debat de totalitat del Projecte de llei de pressupostos – Día 16: ple, debat de totalitat del Projecte de llei d’acompanyament – Setmana del 21 al 25: comissions – Dies 30 i 1 de desembre: ple ordinari

desembre

– Dies 12, 13 yi14: debat en comissió del Projecte de llei de pressupostos – Dies 19, 20 i 21: ple, debat del Projecte de llei de pressu-postos i del Projecte de llei d’acompanyament



El secretari primer Emilio Argüeso Torres

BOC número 109 ¦ 14-09-2016 Pàg. 13904

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES CORTSSubscripcions: Servei de Publicacions de les Corts<[email protected]>Plaça de Sant Llorenç, 4 • 46003 València Telèfon: 96 387 61 00<http://www.cortsvalencianes.es>Edita: Servei de Publicacions de les CortsISSN: 1136-3339Dipòsit legal: V-319-1983

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES CORTSSubscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts

<[email protected]>Plaza de San Lorenzo, 4 • 46003 Valencia

Teléfono: 96 387 61 00<http://www.cortsvalencianes.es>

Edita: Servicio de Publicaciones de Les CortsISSN: 1136-3339

Depósito legal: V-319-1983

butlletÍ oficial - corts valencianes · advertida una errada en el text de la resolució 183/ix,...

Documents