LA CAUSA DELS POBRES, CAUSA DE DÉU

Cristianisme i Justícia

IntroduCCIó (José I. González Faus) .......................................................................

Pares de l’esglésIa (s. I-v) .........................................................................................edat mItJana (s. vI-xv) .................................................................................................renaIxement (s. xvI-xvII) ............................................................................................BarroC (s. xvIII) ..............................................................................................................segle xIx .............................................................................................................................

segles xx-xxI ....................................................................................................................

Breu Balanç ......................................................................................................................

notes ....................................................................................................................................

QüestIons Per a la reflexIó .......................................................................................

31

30

25

21

32

12

19

7

4

10

Edita Cristianisme i Justícia - Roger de Llúria, 13 - 08010 Barcelona Tel.: 93 317 23 38 - E-mail: info@fespinal.com - www.cristianismeijusticia.netImprimeix: Ediciones Rondas S.L. - Dipòsit Legal: B 13674-2015 ISBN: 978-84-9730-356-9 - ISSN: 2014-6495 - ISSN (ed. virtual): 2014-6574

Imprès en paper i cartolina ecològics - Dibuix de la portada: Roger Torres Traducció del castellà: Jordi Font Barris - Correcció i revisió del text: Ma del Mar Martínez JaumeMaquetació: Pilar Rubio Tugas - Juny del 2015

Protecció de dades: La Fundació Lluís Espinal li comunica que les seves dades estan registrades a un fitxer de nomBDGACIJ, titularitat de la Fundació Lluís Espinal. Només es fan servir per a la gestió del servei que li oferim i per mante-nir-lo informat de les nostres activitats. Pot exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició dirigint-se per escrita c/ Roger de Llúria 13, 08010 Barcelona.

Amb la col·laboració de l’Oficina d’Afers Religiosos, de l’Ajuntament de Barcelona

3

Pràcticament tots els textos que integren el present Quadern (llevat d’unstres o quatre) s’han pres del llibre antologia Vicarios de Cristo. Los pobresen la teología y la espiritualidad cristianas de José I. González Faus (ed.Cristianisme i Justícia 2005). Tot i que el llibre té tres edicions (més una tra-ducció portuguesa i una altra d’italiana), el seu contingut creiem mereix unadifusió més gran, i més en moments com els actuals.

D’altra banda, la pluralitat d’autors i la densitat del material fan que moltagent no pugui abordar el text amb la dedicació que caldria: no és una obraper a llegir simplement, sinó per a meditar, sentir i assimilar a poc a poc.Per això aquest Quadern, alhora que redueix notablement el gruix del llibre,busca presentar una selecció de les seves millors frases i paràgrafs, cosaque tampoc no demana una lectura seguida i ràpida, sinó un contacte lenti constant, en la convicció que els textos donen més de si en cada nouacostament. Hem suprimit més dels textos antics que dels moderns, que(un cop mostrada la continuïtat amb la tradició) resulten més propers anosaltres.

Mantenim la divisió d’èpoques del llibre, però hem hagut de suprimir l’am-bientació de cadascuna i el balanç teològic i humà dels diferents grups detextos, i també els comentaris i les presentacions de cada autor particular.De tota aquesta part que va escriure González Faus només en resta aquíun croquis mínim, però al lector li queda la possibilitat de recórrer a l’obracompleta si necessita més ajuda.

Una última observació: alguns cops, per ajudar el lector, ens hem permèsunes mínimes correccions d’estil (com canviar l’ordre de mots, evitar verbsal final…) o la substitució d’una paraula antiga per una altra de moderna isinònima. També el llibre és més fidel a la literalitat d’alguns textos.

Cristianisme i Justícia

INTRODUCCIÓ

4

els textos necessiten un context per a serben entesos. una mateixa paraula pot can -viar de significat o suscitar ressonànciesmolt diferents tot i mantenir un mateix sen-tit literal. això fa imprescindible un mínimmarc històric que emmarqui els escrits.1

Pares de l’Església

la humanitat gairebé no ha creat riquesafins a l’aparició de l’era industrial. abansd’això, la major o menor abundància de-penia només dels climes i del que donésla terra. en aquelles condicions el proble-ma principal era repartir el que hi havia,mentre que més tard el que caldrà és repar -tir bé el que es produeix. Quan en aquestcontext, els pares de l’església diuen queen donar almoina no fas un acte de caritat,sinó de justícia, i que no dónes d’allò queés teu, sinó que retornes a l’altre allò que ésseu, miren l’almoina com un mitjà per a ladistribució equitativa dels béns de la terra.avui aquest mitjà ja no val.

també, en una societat en què la ma-joria de la població eren esclaus als qualsno es podia alliberar de cop (perquè aixòhauria estat deixar un 60% d’aturats en unmón amb poques possibilitats per a crearocupació), la norma de veure tots els po-bres com a rostres de Crist va fer que anés

canviant la manera de tractar-los i de mi-rar-los, cosa que a poc a poc anirà portanta alliberaments progressius (en alguns ca-sos amb motiu del bateig del senyor) que,a la llarga, van posar fi a l’esclavatge. ésun context molt diferent del que es donaràquan reaparegui l’esclavitud al segle xvIIIper a afavorir el capitalisme naixent (i no-més perquè, com diuen voltaire i montes -quieu, «si no hi hagués esclaus, el cacauseria molt més car») i les esglésies serangairebé totalment cegues a aquesta mons-truositat.

és fàcil percebre també les clares di-ferències d’enfocament entre els paresgrecs (més teològics) i els llatins (méspràctics). Però això ens permet recuperaralgunes normes, vàlides també per a nos-altres, com la que es relaciona amb el jocde paraules castellà ayunar para ayudar(i no per a ser personalment més sant).

Edat Mitjana

la societat feudal de l’edat mitjana és unasocietat de grans latifundis que van unitsa l’honor i al respecte: el propietari és el«senyor» i l’agricultor el serf. I hi ha lamentalitat que el serf pot ofendre el se -nyor, però no pot reparar aquesta ofensaper la seva indignitat.2

José I. González Faus

en aquest context, l’església ja no ésminoritària com abans, sinó que pràctica-ment s’ha identificat amb la societat. aixòfa que es passi també de responsabilitat in-dividual a responsabilitat social. d’aques -ta manera apareixen textos no solament afavor dels pobres, sinó contra els rics (tantsi són senyors feudals, com bisbes o pa-pes), i també el tema del furt legítim (encas d’extrema necessitat). així mateix, esdes emmascara la il·lusòria «pobresa d’es-perit» (consistent a tenir moltes terres,potser infecundes, però el cor «desprès»d’aquestes). aquest desemmascaramentha servit per a tota l’església posterior(santa teresa encara l’utilitzarà), tot i quenosaltres ho haguem oblidat.

Ja ben entrada l’edat mitjana, va sor-gint una nova economia (de bescanvi a di-ners) que farà que l’or no sigui font d’ho-nor, sinó un mitjà de canvi. reapareix aixíla qüestió de la usura: l’interès (que ja noés solament un mitjà infame d’enriquir-me jo més, sinó que pot ser compensacióper uns guanys que jo podria haver obtin-gut amb el diner que he deixat). això dó-na lloc a problemes nous que han de serabordats. I fa també que alguns concilisinsisteixin en l’exemplaritat dels béns del’Es glésia, que no són propis, sinó «bénsdels pobres»: l’any 585 el concili demâcon (no citat aquí) ordenarà que les ca-ses epis copals «no tinguin gossos». unaexempla ritat que, malauradament, hemperdut avui.

Renaixement

amb el renaixement sorgeixen un capi-talisme incipient i una revaluació de l’in-dividu. va creixent el comerç i, per a això,milloren els camins i les ciutats procuren

«posar-se guapes». Però també sorgeix latemptació de culpabilitzar els pobres de la seva sort i, en tot cas, atendre’ls, peròtambé «tancar-los» perquè no enlletgeixinla ciutat.

a més a més, el «descobriment del’home» tendeix a oblidar el que semblamenys home (el pobre). I, al seu torn, el«descobriment d’amèrica» desencadenauna veritable quimera de l’or (una obses-sió per l’enriquiment), juntament amb totsels problemes fruit de la invasió i l’opres-sió dels indígenes. dominen aquí autorsespanyols a causa del «segle d’or» i del’erasmisme hispànic (una altra gran pro-mesa que es marcirà quan es produeixi uncanvi en l’església espanyola, amb el pasde Cisneros a l’inquisidor valdés).

Barroc

després de trento és potser a frança onmés reeixí la reforma. això es nota enl’apa rició de textos sobre els pobres, tanten l’esplendorós Bossuet com en vicençde Paül, i en les interpel·lacions a l’Esglé -sia. aquesta època coincideix també ambla brillantor política de frança. Però a cau-sa de l’esplendor cortesana i de l’extrac-ció social dels bisbes, els textos es quedenmés aviat en paraules i no arriben a posar-se en pràctica.

Segle XIX

això farà que quan esclati la revo lu cióIndustrial i el problema no sigui ja nomésrepartir el que hi ha, sinó repartir bé el quees produeix, l’església estigui pràctica-ment callada, a causa també del xoc ambla modernitat naixent, que rebutja o perse -gueix l’església i desvia l’atenció d’aques - ta cap a l’autodefensa. el tema dels pobres

5

queda en mans de marx. a l’es glé sia hiha poques veus, minoritàries i profètiques,encara que de gran qualitat. en el seu llocapareixen un bon nombre de dones que esdediquen a fundar ordes per a l’ensenya-ment dels pobres.

Segles XX-XXI

Però aquells profetes escassos (mésl’exem ple d’alguns teòlegs protestants)van produint un renaixement del temadels pobres al segle xx, que culminaràamb el vaticà II, l’assemblea episcopal demedellín i la teologia de l’alliberament.al mateix temps, el segle xx recuperamolts accents teològics de la tradició, pe-rò els ha d’afrontar amb unes circumstàn-cies totalment noves. els ensenyamentssocials de l’església neixen amb retard,però molt lentament van obrint-se i enri-quint-se, fins a constituir avui una inter-pel·lació seriosa al neoliberalisme anti-cristià dominant.3

Algunes tesis fonamentals

de tot aquest recorregut, en poden bro taralgunes tesis teològiques que anticipemara per facilitar la lectura del Quadern:

– déu és present en els pobres («vica-ris de Crist», «persona de déu», «ros-

tre de Crist», «pobres de Jesucrist»,etc.). – d’aquí se segueix que no és volun-tat de déu que hi hagi pobres. – l’ésser humà és mer administrador,mai propietari últim, dels béns de laterra (el propietari dels quals és nomésdéu).– voluntat de déu és que qui tingui noconsideri el que és seu com a propi, si-nó que, una vegada convenientmentcobertes les seves necessitats, sàpigaque el que li sobra no és seu. I és unlladre si ho reté. – si no s’accepta aquest principi, lamera existència dels pobres és un ar-gument decisiu contra l’existènciad’un déu provident. – l’església és, necessàriament, es -glésia «dels pobres» o no és esglésiade Crist. – en el món modern calen dues coses:el contacte directe amb els pobres, quepoden ser font d’experiència espiri tual(si no, «d’allò que els ulls no veuen, elcor no en dol»), i un acostament al te-ma des de coordenades estructurals ino merament personals: el problemaes converteix en «la qüestió social».

Però ja és hora que passem als textos.

6

Sant Basili

1. la majoria dels rics no posa tant d’afany a tenir diners per raons de menjari vestit, sinó que el diable s’ha donat ma-nya a suggerir als rics innombrables pre-textos per a gastar, de manera que es bus-ca el que és inútil com si fos necessari iamb res no es conformen per a les sevesnecessitats imaginàries. […] [Però] les ri-queses ens han estat donades perquè lesadministrem, no perquè les gastem enplaers, i qui se’n desprèn, se n’ha d’ale-grar com qui torna allò aliè […]. Què res-pondràs al Jutge tu que revesteixes les pa-rets i deixes nus els éssers humans? tuque adornes els cavalls i ni tan sols et dig-nes a mirar el teu germà cobert de parracs?[…] Quan entro a casa d’un ric, vell i xim-ple, m’adono que guarneix allò que man-ca d’ànima i que deixa sense cap orna-ment la seva ànima. […] de què et serveixportar la mà il·luminada amb pedres pre-cioses? a qui se li va perdonar la mort perconsideració a les seves riqueses?(Homilia contra els rics, Pg 31, 280 i seg.)

Sant Gregori de Nissa

2. Considera qui són els pobres i en des-cobriràs la dignitat: el senyor, per la seva

bondat, els va restar la seva pròpia perso-na per tal que commoguin els que són dursde cor i enemics dels pobres, que són elsdispensers dels béns que esperem, els por-ters del regne dels cels, els que obren laporta als bons i la tanquen als dolents. ellssón, alhora, durs acusadors i excel·lentsdefensors. I defensen i acusen no per allòque en diuen, sinó pel fet de ser vistos pelJutge. […] mentre que hi ha tots aquestsluxes a casa teva, allà a la porta jeuen milllàtzers. [I] si arriben a molestar una mi-ca més a les portes, salta de qualsevol ra-có un porter malvat de l’amo cruel i els fafora a bastonades o crida els gossos […].I així, els amics de Crist se n’han d’anaremportant-se de propina insults i cops,ells que són el resum de tots els mana-ments.(Homilia sobre l’amor als pobres, Pg 46,455-468)

Sant Joan Crisòstom

3. sortim de l’església i contemplem file-res de pobres que formen com muralles aambdós costats. I passem de llarg sensecommoure’ns, com si veiéssim columnesi no cossos humans. apressem el pas comsi veiéssim estàtues sense ànima en comp-

7

PARES DE L’ESGLÉSIA (SEGLES I-V)

tes d’homes que respiren. «és que anemamb gana», em dieu. doncs precisamentla gana us hauria de persuadir de detenir-vos, perquè, com diu el refrany, «ventreple ignora el famolenc»; només aquell quepassa gana reconeix la necessitat alienaper la seva de pròpia. […] I després de tan-ta inhumanitat, ens atrevim a aixecar lesmans al cel i demanar a déu misericòrdia[…]. no pensem que n’hi ha prou per a lanostra salvació de dur a l’església un cal-ze d’or i pedreria després d’haver despu-llat vídues i orfes. […] si la teva ànimasegueix essent pitjor que el plom o unateula, de què serveix aleshores el calzed’or? en el darrer sopar no eren de platala taula ni la copa en què el senyor va ofe-rir als seus deixebles la seva pròpia sang.[…] Perquè déu no té necessitat de vasosd’or, sinó d’ànimes d’or; i l’església no ésun museu d’or i plata, sinó una reuniód’àngels. […]

us dic potser que ho llenceu tot? no.gaudeix del que és teu, però una vegadaque hagis cobert la teva necessitat, fes al-guna cosa de profit amb el que és inútil i superflu, i distribueix-ho entre els quemoren de fam i tremolen de fred. […] elteu senyor va pel món mort de fam men-tre tu t’entregues a la gola. […] Que no si-gui tot el nostre afany acumular riquesescosti el que costi i més que ningú. Pensael que series tu en el seu lloc. Què voldriesaleshores que fessin els altres per tu? […]si ens avergonyim d’aquells de qui Cristno s’avergonyeix, ens avergonyim delmateix Crist […]. un esclau no tem el seuamo absent, però el ric porta amb ell per-tot arreu el seu propi tirà. […]

déu no ha fet res de dolent; tot és boi molt bo. també les riqueses, a condicióque no dominin els qui les posseeixen i

po sin remei a la pobresa. una llum que nodesterrés les tenebres, sinó que les aug-mentés, no seria llum; de manera sem-blant, no és veritable riquesa la que nobandeja la pobresa, sinó que la incre -menta.

em direu: «Ja t’estàs ficant un altrecop amb els rics.» […] Però jo us dic: «Jaesteu de nou vosaltres contra els pobres!»[…] no parlo contra els rics, sinó a favordels rics: perquè us vull alliberar del pe-cat, us salvo de la rapinya i us faig amicsde tothom i amables amb tothom. és aixòodiar-vos o més aviat estimar-vos? no uspersegueixo a vosaltres, sinó la vostrapassió. […] no donar part del que es té jaés una mena de rapinya, [perquè] el prin-cipi i arrel de tota riquesa és sempre for-çosament la injustícia: perquè al comen-çament déu no va fer ric un i pobre unaltre. I, si mirem les coses fins al fons, nohi ha plaer més gran que el de la sobrietat.(selecció de diverses homilies)

Sant Jeroni

4. amb raó parla l’evangeli de «riquesainjusta», ja que l’origen de totes les ri-queses és la injustícia i ningú no se’n potfer amo si no és que un altre les perd os’arruïna. […] Per tant, si tens més del quenecessites per a vestir, distribueix-ho en-tre els que no tenen i reconeix que n’etsdeutor.(Carta a Hebídia, Pl 22, 984)

Sant Ambròs

5. ai, rics! fins on penseu portar la vos-tra cobdícia insensata? és que sou potserels únics habitants de la terra? Per què ex-pulseu de les vostres possessions els qui

8

tenen la vostra mateixa naturalesa i rei vin -diqueu per a vosaltres sols la possessió de tota la terra? […] Com més tens, mésdesit ges. I encara que ho adquirissis tot,segui ries essent un indigent: ja que l’ava-rícia s’inflama amb el lucre en comptesd’extin gir-se. el ric es més tolerable commenys té […]. el que déu va fer néixerper a molts a través teu, tu t’ho reservesper a tu sol o, millor dit, ho perds per a tusol. molts rics dieu que no hem de beneirqui déu maleeix i vol que passi necessi-tat. Però jo et dic que els pobres no sónma leïts […]. la terra és de tots, no sola-ment dels rics. Però són molts més els quino en gaudeixen que els qui en gaudeixen.el que dónes al neces sitat també et fa pro-fit a tu. […] és el propietari qui ha de seramo de la propietat, i no la propietat mes-tressa del propietari.(Llibre de Nabot l’israelita, Pl 14, 765 iseg.)

6. els misteris de la fe no requereixen or.I el que no es pot comprar amb l’or tam-poc no es dignifica més amb l’or. (Sobre els deures dels ministres de l’Es -glésia, Pl 16, 62)

Sant Agustí

7. les riqueses són injustes o perquè lesvas adquirir injustament o perquè són in-justes en si mateixes, ja que tu tens i unaltre no té, tu posseeixes en abundància iun altre viu en la misèria. […] l’or i la pla-ta pertanyen només a aquell que els sapfer servir. […] un és digne de posseir quanfa un bon ús d’allò que posseeix. I qui nousa justament no posseeix legítimament. Isi […] es proclama amo d’alguna cosa, noli escaurà el nom de «posseïdor just» sinóel d’«usurpador pocavergonya».(Sermó 50, Pl 38, 327)

Sant Pere Crisòleg

8. Qui no dejuna per al pobre enganyadéu. el qui dejuna i no dóna als altres elseu àpat, sinó que se’l guarda, demostraque dejuna per a la seva ambició, no pera Crist. Quan dejunem, germans, posemel nostre aliment a les mans del pobre, afi que siguin les mans del pobre les queens guardin allò de què hem privat el nos-tre estómac.(Sermó 8, Pl 52, 209)

9

Sant Pere Damià

9.de la mateixa manera que la llenya maino sadolla el foc, els diners acumulats maino sadollen l’ardor de l’avarícia.(Opuscle als cardenals, 2; Pl 145, 532)

Sant Bernat

10. Clamen els nus, els famolencs es quei-xen dient: «digueu-nos, bisbes, què fa l’oren el fre? Potser l’or del fre serveix per aaplacar el fred o la fam? Quan nosaltres mo-rim miserablement de fam i de fred, de quèus serveixen tants vestits estesos en penja-dors amples o plegats a les fundes? el quemalbarateu és nostre, a nosaltres ens preneucruelment allò que gasteu de manera su-pèrflua. també nosaltres, com vosaltres,som imatge de déu i estem redimits per lasang de Crist. som germans vostres. mireu,doncs, si hi ha motiu perquè el que és he-rència i lot dels vostres germans ho con-vertiu en ostentació davant dels vostres ger-mans. […] tot el que augmenta les vostresvanitats li és pres a les nostres necessitats. (Tractat sobre els costums i els deures delsbisbes, 2, 7; Pl 182, 815)

11. no és la misèria, sinó la misericòrdia,el que fa benaurat l’home. Però el lloc pro-pi d’aquesta és la misèria. (Pl 182, 841)

Concili d’Aquisgrà (836)

12.Convé que els bisbes sàpiguen que elsbéns de l’església els han estat confiatsno com a béns propis sinó pel senyor iper a satisfer les necessitats dels altres.Que sàpiguen també que els béns del’església no són altra cosa que els desit-jos dels fidels, el preu dels pecats i el pa-trimoni dels pobres. Per tant, cal procuraral màxim que cap bisbe (sia per avaríciapròpia o per por dels poderosos o per afany pels seus parents) no desviï enversaltres allò que va ser donat per als serveisde l’església. no fos cosa que el que ad’altres els serveix per a perdó dels pe-cats, sigui per a ell argument de la sevacondemna. més aviat ha de procurar, des-prés d’un examen atent, fer arribaraquests béns als pobres mitjançant els mi-nistres de l’església. (Cànon 19)

Mestre Eckhart

13. fins i tot en el cas que el goig siguiefectivament amor, tampoc no és el millor.n’és una prova el fet que, de vegades, l’ho-me ha de renunciar a aquesta joia per al-guna cosa de més qualitat amorosa […].Com he explicat altres vegades, si un ho-me estigués en èxtasi com sant Pau i sabésque un malalt ha de menester una sopeta,

10

EDAT MITJANA (SEGLES VI-XV)

considero que seria millor que deixés l’èx-tasi i servís el necessitat amb gran amor.(Reden der Unterweisung, 11)

Sant Antoni de Pàdua

14. l’avar és un pobre home, no posseï -dor sinó posseït: que no disposa de si ma-teix, sinó que les riqueses disposen d’ell. (Sermó del segon diumenge de Pentecosta)

15. ample és el camí que porta a la per-dició. Però […] no per als pobres de Crist,que hi entren per la via estreta, sinó per alsusurers de mans rapaces, que s’estan con-vertint en els amos del món […]. I quinacasualitat! són aquestes mateixes mans,encara tacades de la sang dels pobres, lesque després s’allarguen per a dispensar al-moines.(Sermones dominicales et festivi, Pàdua,1979, I, 33)

Santa Caterina de Siena

16. la confiança en les riqueses empo-breix i mata l’ànima, fa l’home cruel ambell mateix […]. els qui es basen en les ri-queses perden el domini de si i se’n fan es-claus. Insaciables, estimen les coses que sónmenys que ells, perquè són coses que hanestat creades per a l’home, per servir-lo, ino per convertir-lo en el seu esclau. […]Hi ha tants pobres perquè els rics, a cau-sa de l’afecte desordenat, posseirien tot elmón si els fos possible. […] si t’hi fixes,veuràs que d’aquest desig desordenat id’aquesta voluntat de posseir riquesesprocedeix tot pecat. (Diàleg, 150)

Sant Bernardí de Siena

17. allò admirable d’aquest assumpte ésque, en general, els captaires reben més enalmoines dels pobres que no pas dels rics.I això demostra molt clarament fins a quinpunt les riqueses augmenten la insaciabi -li tat i la sequedat en els cors dels avars. si un arbre amb aigua dóna menys fruitsque un altre en terra seca, és senyal que estracta d’un mal arbre. […] tant afecte des-ordenat té l’origen en l’amor propi i indi-vidualista, i fàcilment arrossega la cons-ciència a la seva manera de sentir. […]¡fixeu-vos quants usurers tenen la cons-ciència cegada per la seva pròpia passiófins al punt que els sembla que són justosels guanys que obtenen de les seves usu-res! (Cita presa de michel mollat, Les pauvresau Moyen Âge, 314)

Apèndix. Una qüestió important:què significa «pobres d’esperit»?

18. «feliços els pobres d’esperit», és a dir,els que no per necessitat, sinó per volun-tat d’entrega, viuen per a déu menys-preant la resta de coses. (sant anselm, Homilia 2 sobre SantMateu, Pl 198, 595)

19. «feliços els pobres d’esperit»: fixa’tque no parla dels pobres i ja està. no esrefereix als que són pobres per una neces-sitat miserable, sinó per una voluntat lloa-ble. […] «Pobres d’esperit» significa ‘po-bres per una voluntat de l’esperit, pobresamb una finalitat i un desig espiri tual’. (sant Bernat, Sermó de Tots Sants, Pl183, 456)4

11

Sant Ignasi de Loiola

20. es mostra com aprecia déu la pobre-sa quan es veu com els escollits amicsseus, sobretot en el nou testament, co-mençant per la seva santíssima mare i elsapòstols, i seguint en el temps per aquellsque arriben fins a nosaltres, en general vanser pobres […]. són tan grans els pobresen la presència divina, que principalmentper a ells va ser enviat Jesucrist a la terra[…] i tant els va preferir als rics, queJesucrist va voler escollir tot el santíssimcol·legi d’entre els pobres i viure i con-versar amb ells […]. els pobres en seranels assessors, de tan excels com és el seuestat. l’amistat amb els pobres ens faamics del rei etern. […] si això és veri-tat en el cas dels pobres involuntaris, quèen direm, dels voluntaris? […] només usdiré això: que aquells que estimen la po-bresa n’han d’estimar el seguici, en totallò que depengui d’ells, com menjar, ves-tir i dormir malament, i ser menystingut.(Carta als jesuïtes de Pàdua, Obras, ma -drid, 1963, 701-704)

Fra Francisco de Osuna

21. tinguem en molta estima els pobrestan amats de déu […]. són pares nostres

a l’hora de representar-nos Crist […]. I ha-vent estat pobre, Crist va permetre que laseva església tingués grans rendes per amantenir els pobres; on totes les rendes[…] dels beneficis i de les dignitats ecle-siàstiques, totes, es van ordenar per a ser-vir els pobres, perquè la necessitat no elsfes pecar i el descontentament de la vidatreballosa no els fes desesperar o ser im-pacients contra déu. si et troba dur el po-bre, dur trobaràs tu déu […]. (Ley del amor santo, cap. 38)

Sant Joan d’Àvila

22.el bisbe, el senyor de vassalls, el cape -llà: aquests han de caminar buscant els quitenen necessitat. els qui no tenen aquestscàrrecs no són obligats a més del que se’lsoferís. […] en qüestió de caritat, no uscregueu tothom, encara que siguin predi-cadors […]. Qui té caritat, si havia de durvestit de seda, passa amb un vestit de drap.

«oh! Què convé per a la decència delmeu estat?». «més he d’estimar la vida del proïsme que la decència del meu es-tat?». […] a què anomeneu «estat»? «elque va inventar la dona boja i el sastre deldiable.» […] Quan gastem en vanitats elque ens sobra, robem les coses alienes.

12

RENAIXEMENT (SEGLES XVI-XVII)

«no em sobra.» mireu, no us enga -nyeu. si ho dieu de veritat, ho respecto.Però sospito que us enganyeu. si l’estat elmesureu per l’ús, aneu molt equivocats[…].

diem a déu «Pare nostre»; per tant,tots som germans. Qui no vol el «nostre»no vol déu per Pare.(Comentari a la Primera carta de Joan,3,17; Obras completas, madrid, 1970, Iv,349-354)

Joan Lluís Vives

23. si socorreguéssim els pobres ambpromptitud i a temps, sens dubte es deri-varia el gran i públic bé que […] en mu-dessin els costums; però avui deixem elscaptaires que es podreixin en la seva ne-cessitat; així doncs, què en poden treureells de les seves immundes misèries sinótots els vicis que ja hem referit? Per aixòles seves culpes són misèries humanes i,d’alguna manera, necessàries; però lesnostres són voluntàries, lliures i gairebédiabòliques. Perquè què significa en unaciutat cristiana en què es llegeix diària-ment l’evangeli […] viure d’una maneratan diferent del que allà es prescriu? tu nopots anar vestit sinó de seda i a l’altre en-cara li falta un tros de gerga amb què co-brir-se […]. a tu, com que estàs ja tan fart,et fan fàstic i et provoquen ganes de vo-mitar els capons, les perdius i les altresmenges molt delicades i de preu altíssim;i al teu germà li falta fins i tot un pa de sègol amb què sustentar-se i mantenir laseva pobra dona i els seus infants tan ten-dres, i llences el teu millor pa als gossos[…]

algú dirà […]: «faig això amb el queés meu». […] Ja he mostrat el bon sentit

en el fet que ningú no té cosa seva. lladrei robador és tot aquell que malbarata elsdiners en el joc, que els reté a casa sevaamuntegats a les arques, que els dilapidaen festes i banquets, que els gasta en ves-tits molt preciosos o en aparadors plens dediverses peces d’or i plata, aquell a qui seli podreixen a casa els vestits, els que con-sumeixen el seu cabal comprant sovint co-ses supèrflues o inútils […]. no hem demesurar les nostres necessitats de maneraque entre aquestes hi hagi el luxe, l’os-tentació i l’excés […]. ni és agradable adéu l’almoina d’allò que el ric ha pres i téde la suor i la hisenda del pobre; perquèquin sentit té que desposseeixis molts ambenganys, mentires i força per donar-ne unamica a alguns? […] no tinc per veritablecristià algú que no socorre el proïsme ne-cessitat en tot allò que pot.(Tratado del socorro de los pobres –1528,madrid, 1931, pàg. 44-74)

Francisco de Vitoria

24. l’home, pel que fa a la seva persona,i per tant, pel que fa als seus béns, és mésde la república que de si mateix. […] demanera que, quan hi ha una causa justa, larepública pot disposar dels béns de qual-sevol particular, perquè aquests béns sónmés de la república que d’ell […]. [Per ai-xò] qui s’eximeix fraudulentament de pa-gar els tributs no pot estar tranquil enconsciència i està obligat a restituir […].és una forma d’iniquitat que es gravi mésamb tributs aquells que haurien d’estarmenys gravats. això no solament va con-tra el dret civil, sinó contra el dret natural,i així es fa ara: els pobres paguen tributs ien queden exempts els rics.(Sentencias morales, I, 93.194,132)

13

25. la divisió de les coses no es va fer perdret natural […] ni per dret diví positiu.ni per dret diví ni per dret natural, abso-lutament ningú no és amo temporal de lescoses, és a dir, no hi ha cap propietari. Peruna causa raonable o de bon govern, lescoses comunes poden ser regulades per lallei positiva. tanmateix, no han de ser re-partides com ho estan avui en dia, a saber:que els rics tinguin més i els pobres ro-manguin en la seva necessitat. Han de serdividides sense injúria per a ningú. […]Per als qui es troben en extrema necessi-tat totes les coses són comunes, i en la me-sura que hi ha necessitat, les coses deixende ser pròpies del ric i passen al qui pateixla necessitat.(Comentario a la 2a. 2ae., III, 74-75 i260-270)

Arquebisbe Carranza

26. en alguns casos estem obligats a feralmoina sota pena de pecat mortal […].Quan algú, un cop ha cobert les necessi-tats naturals de la seva persona i dels queté al seu càrrec (com són dona, fills icriats) amb el que han de menester per ala decència del seu estat, la qual cosa ésmolt més que el necessari per a viure con-forme a la vostra necessitat natural, si des-prés d’això li sobrés hisenda, està obligata repartir-la als pobres en almoina, enca-ra que no pateixin extrema necessitat niuna de molt greu, perquè n’hi ha prou ambl’ordinària necessitat de la seva pobresa.[…] amb el superflu que es gasta en lestaules i en els vestits, que fa gran inde-cència en les persones i en els seus estats,se sustentarien els pobres.

27. vulgui déu que en l’església el ser-vim […] com ell vol ser servit, perquè no

reclami contra nosaltres com va fer con-tra els membres de la sinagoga, i no diguien els nostres temps: «Jo fe i misericòrdiavull, jo esperit i veritat estimo, i no mis-ses ni vespres ni els sagraments ni les ce-rimònies de la manera que vosaltres meles doneu. Per què deixeu morir els pobresde fam i gasteu grans hisendes per edifi-car temples i grans sepulcres per a la vos-tra memòria?» […] I és que, malgrat queno us perdeu ni la missa ni les vespres, noveig mai mudança en els vostres costums.[…]. [així] feu el vostre negoci, i no eldels pobres ni el de déu i el seu servei[…]. els béns eclesiàstics s’han de distri-buir entre els pobres de les esglésies d’ones van adquirir […].(Catecismo cristiano –1558. ed. BaC. II,478 i seg., 492 i seg.)

Domingo de Soto

28. Com diu l’eclesiastès, el ric, encaraque faci injúria, crida i es defensa; el po-bre, encara que pateixi injúries, calla. […]el que defensa el pobre imita déu […]. éscosa certa i comprovada que totes les al-moines que es fan en qualsevol lloc delregne a pobres, veritables i falsos, ambprou feines arriben al que estan obligats afer els cristians. […] els que tenen de so-bres en relació amb el seu estat són tam-bé obligats, sota pena de pecat mortal, adonar almoina. […]

els teòlegs, per por de no espantarmassa els rics, ajunten moltes causesabans d’obligar-los a fer almoina, a saber:que hi hagi grans necessitats de pobres i que els sobri als rics. I aquestes sobres,ni els savis les volen explicar ni els ricsentendre. així i tot, quan estic atent a allòque diuen els sants, em queda gran sospi-

14

ta que, segons ells, ni calen tan grans faltesen els pobres ni tan grans sobres en els ricsperquè hi hagi pecat mortal […]: que a l’avarícia de no donar almoina l’anome-nen tots furt i rapinya […].

[Per tant] o déu no va tenir prou pro-vidència, sinó que va ser negligent en dei-xar els pobres sense remei […] o els ricshan de ser considerats i jutjats gent crueli infidel que, després que déu els confiéstants béns perquè els repartissin amb elsseus germans, se’ls han quedat per a ellscrebantant la fe que li deuen.(Deliberación de la causa de los pobres–1545–, cap. 7 i 12)

Santa Teresa de Jesús

29. [el ric] si tingués seny, no menjariaamb tanta alegria ni es donaria a gastar elque té en coses impertinents i de vanitat.així vosaltres, filles, mireu sempre depassar amb el més pobre, tant de vestitscom de menges. […] Procureu servir sem-pre la seva divina majestat de manera queno mengeu el que és dels pobres. (Meditación de los Cantares, 2,11)

30.molt malament sembla, germanes me-ves, [que] de la hisenda dels pobrets, quea molts els falta, es facin grans cases. noho permeti déu: sinó pobreta en tot i pe-tita. (Camino de perfección, ed. esc. 9)

31. digueu a una persona opulenta i ricaque és voluntat de déu que vigili de mo-derar el seu plat perquè altres que morende fam puguin menjar ni que sigui pa; ad-duirà mil raons per a no entendre-ho sinóal seu propòsit. és la voluntat de déu vo-ler tant per al seu pròxim com per a si.(Camino de perfección, 57)

Fra Luis de Granada

32. oh, meravellosa excel·lència del po-bre, ja que en ell es representa la personade déu! de manera que déu ve a amagar-se en el pobre i aquest és qui estén la mà,però déu és qui rep el que s’ofereix i quiha de donar el guardó. si els pobres fos-sin reis o prínceps de la terra, no em me-ravellaria jo tant per a encomanar-los; però essent com són el més menyspreabledel món, que déu els ajunti amb ell i elsposi al seu lloc, quina cosa pot ser de mésgran noblesa i de més gran bondat i mise-ricòrdia? […] no vas obrir les portes decasa teva al pobre, no t’obrirà déu les delcel. […] Per què, si penses, tu ets ric iaquell, pobre? […] mira doncs el que fasper tenir el que no solament et pertany atu, sinó també al teu proïsme. mira quedels pobres és el pa que injustament guar-des i dels despullats el vestit que tens enla teva arca, i del que camina descalç lasabata que a casa teva s’envelleix, i delpobre els diners que amagues sota terra.[…] alguns s’acontenten a donar als po-bres una fotesa, que sembla que els la do-nen més per redimir la seva vexació i estalviar d’aquella inoportunitat, que per socórrer la seva necessitat.(Tratado de la oración y meditación, a:Obras de fray Luis de Granada, madrid,1096, pàg. 604 i seg. selecció de frases)

Fra Antonio de Montesinos

33. tots esteu en pecat mortal i en ell vi-viu i moriu per la crueltat i la tirania queempreu amb aquesta gent innocent. […]amb quin dret i amb quina justícia teniuen tan cruel i horrible servitud aquests in-dis? […] és que no són homes? no tenenànimes racionals? Com és que esteu ador-

15

mits en un son tan profund i letàrgic?tingueu per cert que, en l’estat en què ustrobeu, no us podeu salvar més que elsmoros o els turcs, que no tenen ni volen lafe de Jesucrist!(Sermó pronunciat a La Española el 21 dedesembre de 1511, quart diumenge d’Ad -vent)

Fra Bartolomé de las Casas

34. ¿en quin judici d’home cristià hi potcabre que, per a daurar una tirania crue-líssima i acèrrima que consumeix tantspobles i gents només per a satisfer la cob-dícia dels homes i per donar-los or, esprengués el pretext de fer-los ensenyar lafe per aquells que ni per a ells la saben i[amb aquest pretext] els entreguessin elsinnocents perquè traguessin de la sevasang les riqueses que [els espanyols] te-nen per déu? […] els espanyols, noméspel seu interès temporal, han infamat elsindis amb les infàmies més grans que nin-gú no hauria imaginat […]. els han infa-mat i acusat cent mil milers de vegadesdesprés que es van adonar que es podienenriquir [només] servint-se d’ells i robant-los les seves hisendes i persones […].

la caritat ens mana i ens ensenya queestimem el nostre proïsme com a nosaltresmateixos, fent-los bé i traient-los el mal ipreservant-los-en […]. déu, que és justís-sim i veritable i summe rei de tots, estàmolt indignat, enutjat i ofès amb les gransofenses i pecats que han comès els d’es -panya a les Índies, afligint i oprimint, tira -nitzant i robant i matant tanta gent […] lesquals eren persones d’ànimes racionals,criades i formades a imatge i semblança del’altíssima trinitat, tots vassalls de déu iredimits per la seva preciosa sang […].

encara que fos possible que vostramajestat perdés tot el seu real senyoratgei que mai els indis no arribessin a ser cris-tians […], no seria inconvenient quevostra majestat deixés de ser senyor d’ellsi ells mai no fossin cristians […]. és ungran mal i un pecat inexpiable i digne decondemnació eterna voler matar els infi-dels amb el pretext de salvar-los, o mataruns per salvar uns altres. no vol déu talguany amb tanta pèrdua.(frases selectes de Obra indigenista, 367-449)

35.deixo a les Índies Jesucrist nostre déu,assotat i afligit i bufetejat i crucificat, nouna sinó milers de vegades, […] de partdels espanyols que assolen i destrueixenaquelles gents i els prenen l’espai de la se-va conversió […]. He pregat i suplicatmolts cops al consell del rei […] que nopermetin als espanyols anar a certa part deterra ferma on els religiosos servents dedéu han començat a predicar l’evangeli,[…] i em van respondre que això no per-toca, perquè seria tenir la terra ocupada elsfrares sense que n’obtingués renda el rei.(Obras completas, ed. BaC, pàg. 511)

36. a vostra Beatitud humilment suplicoque faci un decret en què declari excomu-nicat i anatematitzat qualsevol que diguésque és justa la guerra que es fa als infidels,[…] i al que digués que els gentils no sónveritables amos del que posseeixen o alque afirmés que són incapaços de l’evan -geli i salut eterna per més rudes i de lentingeni que siguin, la qual cosa certamentno són els indis. […] vostra santedat ma-ni que els bisbes defensin aquesta causaposant-se per mur d’ells fins a vessar laseva sang com per llei divina són obligats.[…] suplico humilment que els mani

16

aprendre la llengua de les seves ovelles,declarant que són obligats a això per lleidivina i natural.(Carta al papa Pius v, Ibíd., pàg. 541-542)

Erasme de Rotterdam

37.déu només escolta els pobres. I què liqueda, sinó la mort definitiva, a aquell aqui déu no escolta? I d’això no en quedaexclòs ningú, per més que sigui rei o em-perador, o sàtrapa o cardenal o summepontífex. (Comentari al salm 85, Opera omnia, v.516)

38. Crist vol que els seus beneficis no elstornis a ell, sinó al teu proïsme. miradoncs què pots tu i què necessita ell. […]si un membre teu carrisqueja de dents acausa de la gana, estaràs eructant perdius?el teu germà despullat tremola de fred i atu les arnes i el corc se’t mengen els teusmolts vestits. tu una nit perds en el joc milescuts d’or i aquella mateixa nit una po-bra nena es prostitueix empesa per la ne-cessitat […] ¿I penses que amb aquestscriteris et pots fer dir cristià quan ni tansols mereixes que et diguin home?(Enchiridion militis christiani, Ibíd., 45 iseg.)

39. difícilment em sembla que es podenexcusar de pecat mortal els que amb des-peses supèrflues i excessives edifiquen oadornen els monestirs i les esglésies, sen-se particular necessitat del culte diví, veient tants temples vius de déu morir defam, encongits de fred, afligits amb ne-cessitat d’altres coses necessàries. […] sivolen reparar els seus pecats envers déu,aquestes despeses que fan a daurar i es-culpir les pedres de les esglésies les hau-

rien de dedicar secretament a socórrer elsveritables pobres. Però no busquen la glò-ria de déu, sinó la seva de pròpia […]. siles obres que ens faran merèixer el regne[…] són vestir, albergar o visitar Jesucrist,i altres de semblants, jo tinc per gran dis-barat alimentar-lo on ell no té fam, donar-li beure on no té set, vestir-lo on no estàdespullat, albergar-lo on no li manca casa,ja que, com ell diu, cap d’aquestes cosesno les pateix, si no és que els seus pobresles pateixen.(Coloquios, madrid, 1947, 122 i seg.)

Sant Thomas More

40. no hi ha càstig tan horrible que puguievitar que robin els que no tenen altresmitjans de subsistència. […] es destinenals lladres càstigs grans i horribles, quanmolt abans s’hauria hagut de prendre pre-caucions per a procurar-los alguns mitjansamb els quals es poguessin guanyar la vi-da, de manera que ningú no hagués d’ar-ribar a aquest extrem de necessitat […].Perquè gairebé tot ha caigut en mansd’uns pocs rics que no necessiten vendresinó quan els plau, i no els plau sinó quanpoden vendre tan car com els ve de gust[…]. així, la irracional cobdícia d’unspocs ha convertit en una completa ruïna[…] el que havia de ser la principal fortu-na del vostre regne. […] I, per acabar-hod’adobar, a aquestes desgràcies de mendi-citat i miserable pobresa s’hi afegeix ungran desenfrenament, luxes superflus idesordres excessius. Què feu sinó crearlladres i després castigar-los? […] nos -altres els cristians apartem la vista de lamajoria de les coses que Crist ens va ensenyar […]. els predicadors han retor-çat i desviat la seva doctrina i, com una

17

regla de plom, l’han adequat als costumsdels homes.

on les propietats són privades, on totel pes recolza en els diners, és difícil i gairebé impossible que la república puguiser governada justament i floreixi en laprosperitat, a menys que penseu […] que

la prosperitat floreix on tot està repartitentre uns pocs, els quals no hi ha dubteque viuen les seves vides de manera moltacomodada, mentre que la resta viu mise-rablement i en la mendicitat.(selecció de frases de Utopía, madrid,1985, pàg. 85-113)

18

Sant Josep de Calassanç

41. Pràcticament en totes les nacions elspobres són la majoria de la població i nopoden suportar durant molt de temps l’en-senyament dels seus fills. […] amb les seves fatigues ells sostenen el món, per dir-ho així, i els treballs més grans i leselucubracions més difícils són els pensa-ments dels homes pobres, que per arribara qualsevol cosa, treballen i vetllen, men-tre que els rics dormen i només apareixenen escena quan les coses ja estan fetes. (Constituciones 20,9 i Regula calasancia14,60)

Sant Vicenç de Paül

42. Per a déu és un honor que entrem enels seus sentiments més íntims, que femallò que ell va fer i que realitzem allò queell ha ordenat. doncs bé. els seus senti-ments més íntims han estat preocupar-sedels pobres per estimar-los, consolar-los,socórrer-los i recomanar-los. en ells és enqui posava tot el seu afecte. I ell mateixva voler néixer pobre, rebre en la sevacompanyia els pobres, servir els pobres,posar-se en lloc dels pobres fins a dir queel bé i el mal que els fem els pren com fets

a la seva mateixa persona. no hi ha capdiferència entre estimar-lo a ell i estimarels pobres […] ¿Penseu, cristians, que po-deu quedar-vos tranquils dient que no elcreieu? Quina duresa de cor! Com que nous cal res, tanqueu la porta a la compas-sió, a l’ajuda a favor d’aquests pobres quellangueixen […]. Com diu sant ambrosi,«no l’has assistit; per tant, l’has matat».(Cites preses d’a. orcajo, San Vicentede Paúl, espiritualidad y escritos, 539, i deJ. m. Ibáñez, Vicente de Paúl y los pobresde su tiempo, 60-362)

Bossuet

43. en el món els rics tenen tots els avan-tatges i ocupen els primers llocs. en elregne de Jesucrist la preeminència per -tany als pobres, primogènits i veritablesfills de l’església. en el món els pobresestan sotmesos als rics i sembla que nohan nascut sinó per a servir-los. a la san taesglésia, al contrari, només s’hi admet elsrics amb la condició de servir els po bres.en el món els favors i els privilegis sónper als rics i els poderosos; els pobres nohi tenen part sinó amb el suport dels rics.Però en l’església de Jesucrist les gràciesi les benediccions són per als pobres […].

19

BARROC (SEGLE XVIII)

l’església, en el seu pla original, va serconstruïda només per als pobres, i ells sónels veritables ciutadans d’aquesta feliç ciu-tat […]. Jesús no té necessitat de rics en laseva santa església. […] no busca els ricsper ells mateixos. Per a què li servirien enel seu regnat? no cregueu que es complauamb els seus ornaments […]. la senzillesade què fa gala el culte de la nova aliançaés per a demostrar als rics que ja no els ne-cessita sinó per al servei dels pobres. […]veniu, rics, a la seva església: teniu la por-ta oberta. Però us ha estat oberta a favordels pobres i a condició que els serviu. Peramor als seus fills és pel que permet l’en-trada a aquests estranys. […] Per això vafundar la seva església, en què rep els ricsperò a condició que serveixin els pobres.(sermó de septuagèsima el 1569, sobrel’emi nent dignitat dels pobres en l’esglé sia,Oeuvres complètes, 1862, II, 155 i seg.)

44. l’apòstol assenyala molt encertada-ment les dues principals malalties dels rics:la primera, la gran afecció als seus béns; ila segona, la gran estima que, en general,tenen a la seva pròpia persona, perquè ve-uen que les seves riqueses fan que el mónels tingui en consideració […]. doncs bé,rics poderosos del món, traieu aquestaconclusió: que si d’acord amb les lleis delmón els pobres no han nascut sinó per aservir-vos, segons les lleis del cristianismesou vosaltres els que heu nascut per a ser-vir els pobres i alleujar-ne les necessitats. (sermó del divendres sant de 1662,Oeuvres, I, 615)

Sant Joan Eudes

45. [el prevere] és un veritable pare delpoble de déu que té el cor ple d’amor pelsseus. Però, sobretot, és el pare, l’advocat,el procurador, el protector, el defensordels pobres, de les vídues, els orfes i elsestrangers, i el refugi de tots els misera-bles. Qui es complau a conversar amb ells,vestir-los, consolar-los i servir-los. a as-sumir en la seva pròpia mà la causa delspobres, vetllar pels seus interessos i de-fensar-los contra aquells que els trepitgeni els oprimeixen.(Memorial de la vida eclesiàstica, a:Oeuvres choisies, París, 1935, vI, 38-39)

Sant Joan Baptista de La Salle

46. Heu de tenir, envers els fills dels po -bres, particularíssims sentiments de ten -dresa […] per considerar-los com elsmem bres de Jesucrist i els seus predilec-tes. la fe us ha de moure a honrar Je su -crist en les seves persones i a preferir-lossobre els més acabalats de la terra, perquèsón imatges vives de Jesucrist […].Honreu Jesucrist en les seves persones?[…] els preferiu als nens de famílies aco-modades i teniu amb aquells més mira-ments que amb aquests? Professeu tantamor a la pobresa com tenen els rics a lesriqueses […]. Com més estimeu elspobres, en major mesura pertanyereu aJesucrist.(selecció de frases de Meditaciones,madrid, 1970, pàg. 245 i seg.)

20

Carta de l’obrer Claude Corbon alBisbe Dupanloup (1877)

47. ens heu interpel·lat amb vehemènciapreguntant: «qui em dirà per què ens aban -dona el poble?» […] doncs bé. us aban -do nem perquè vosaltres ens vau aban donarfa alguns segles. […] no pretenc dir queens hagueu denegat «els ajuts de la reli-gió» […]. el que vull dir és que heu aban-donat la nostra causa temporal i que elvostre influx s’ha adreçat a impedir la nos-tra redempció social més que no pas a afa-vorir-la. […] I tanmateix, he de reconèi-xer gustós que hi va haver un temps enquè, a diferència del que feu avui, acostu-màveu a identificar la vostra causa amb lanostra […]. després va canviar el vostreensenyament, sobretot l’adreçat a les clas-ses baixes. es va procurar expressamentapartar-les de tota idea de redempció enaquest món. no se’ls va recomanar mésque la submissió absoluta a tots els podersestablerts (amb la condició que fossin de-vots de l’església!). se’ls va fer creureque la més absoluta resignació a la sevamise rable sort era agradable a déu. usvau entestar a fer-los pensar que, com méses resignessin a ser humiliats, trepitjats,aixa fats en aquest món, més es guanyarienuna feliç compensació en l’altra vida.

(Citat per f. Isambert a Christianisme etclas se ouvrière, París, 1961, pàg. 238 i seg.)

N. b. és el primer cop que un text d’a-quest estil apareix en aquesta antolo-gia. Quins són els motius d’aquestcanvi? entre ells, daniel rops asse-nyala l’extracció cortesana de gairebétots els bisbes. així: «un cardenald’astros no veu “en la trista desigual -tat” de les condicions més que “l’or-dre de la Providència”. […] Ignoremsi K. marx va llegir les pastorals demonsenyor d’astros; en tot cas hihauria trobat excel·lents cites per aprovar que la religió és l’opi del poble[…]. el desvetllament dels catòlics a les preocupacions socials té lloc almarge de la jerarquia.»5

a aquesta primera causa cal afegir-hila tergiversació de la revolució francesa,que acaba reduint-se a una revolució bur-gesa (com la independència de l’amèricallatina), que desvincula «llibertat, igual-tat i fraternitat» de la seva matriu cristianai que persegueix l’església, malgrat queen els estats generals del 1789 hi havia gairebé una tercera part de clergat. aixòfa que l’església es dediqui més a defen-sar-se a si mateixa que a defensar els opri-

21

SEGLE XIX

mits de la naixent revolució Industrial(l’interès per ells l’encarna la quantitat dedones que, en aquest segle, intenten fun-dar ordes religiosos per a atendre els fillsdels pobres). això explica el caràcter ex-cepcional i el valor dels tres testimonisque citarem.

A. Frédéric Ozanam6

48. la qüestió que en els nostres dies di-videix els homes ja no és una qüestió po-lítica, sinó una qüestió social: […] si la so-cietat no serà més que una explotaciómonumental en benefici dels més forts ouna consagració de cadascú al bé de totsi, sobretot, a la protecció dels dèbils. Hi hamolts homes que tenen massa i segueixenvolent tenir-ne més; n’hi ha molts altresque no en tenen prou, que no tenen res i que estan disposats a arrabassar si nose’ls en dóna. entre ambdues classesd’homes es va preparant una lluita i […]amenaça de ser terrible: per una banda, el poder de l’or; per l’altra, el poder de ladesesperació. […] Cada dia veiem que esva fent més profunda la divisió que hanascut en la societat. Ja no són les opi-nions polítiques el que divideix els homes,sinó els interessos més que no pas les opi-nions. aquí el camp dels rics; allà el delspobres. en el primer, un egoisme que hovol retenir tot; en l’altre, un egoisme queho voldria arrabassar tot, i entre ambdósun odi irreconciliable. (Cartes a m. Jammot i a m. x. el 1836)

49. gent de bé: se us ha dit que heu sal-vat frança […]. Heu esclafat la revolta;però us queda encara un enemic a qui noconeixeu prou, de qui no us agrada que usen parlin i del qual nosaltres hem deciditparlar-vos […]: la misèria.

sacerdots: és de justícia reconèixerque estimeu els pobres de les vostresparrò quies, que acolliu amb caritat el ne-cessitat que truca a la porta i que no el feuesperar quan us crida a la capçalera del seullit. Però ha arribat l’hora de preocupar-vos més d’aquests altres pobres que nomendiquen, que viuen ordinàriament delseu treball […]. esgoteu el crèdit que en-cara us queda entre tantes famílies cristia-nes, pressioneu-les a temps i a destemps.I estigueu segurs que, forçant-les al fet queelles mateixes es despullin, els estalvieuel disgust de ser despullades per mans mésrudes. no us espanteu quan els mals rics,irritats per les vostres paraules, us tractinde comunistes, igual que antigament trac-taven sant Bernat de fanàtic i d’insensat[…].

rics: la previsió té els seus límits, iaquell que ens va ensenyar a demanar elpa de cada dia, mai no ens va aconsellarque ens asseguréssim deu anys de luxe[…].

representants del poble: el vostre tre-ball no servirà ni per a un dia si descuideuaquest problema formidable de la misèria,que no suporta més retards.

déu no fa els pobres: […] és la lli-bertat humana la que fa els pobres […]. Ique déu ens lliuri de calumniar aquells alsquals l’evangeli beneeix, fent les classesinferiors sofrents responsables dels seusmals i servint així els mals cors que, quanhan descobert alguna errada en el pobre,ja es creuen dispensats de socórrer-lo. (article a L’Ere Nouvelle, 1848)

50. Hi ha explotació sempre que el patróconsidera l’obrer no com un soci, com unauxiliar, sinó com un instrument del qualcal treure’n el major rendiment possible al

22

menor preu possible. I l’explotació del’home per l’home és esclavitud i tràfic de persones […].(Oeuvres. vIII, pàg. 588)

Bisbe W. E. Von Ketteler

51.mai no hi ha hagut una dictadura delsdiners com la dels nostres dies, i és per-ceptible l’estreta vinculació entre aquestpoder dels diners i el liberalisme. […]atreu cap a si tots els rics del món per acalcular mitjans amb els quals augmentarfins on sigui possible el gaudi d’allò ma-terial, i amb aquesta lògica li sembla absolutament normal que el 90% de la hu-manitat, exclosos de tota satisfacció ma-terial, visquin només per a servir per algaudi del 10% d’escollits i per a facilitar-los-el fins a la sacietat […]. el liberalismevol fer a tots iguals. Però en comptes decomplir aquesta promesa, ha creat una di-ferència entre els homes més gran que enqualsevol època passada […]. la supres-sió de les jerarquies socials no serveix pera res, mentre la propietat en mans d’unspocs destrossi tota igualtat entre els homesen tots els camps de la vida humana […].el liberalisme destrossa fins i tot la igual-tat davant la llei.7

(Schriften, munic, 1911, III, 244-259)

52. Ja no és possible enganyar-se sobre elfet que l’existència de gairebé la totalitatde la classe treballadora (la qual cosa sig-nifica de la gran majoria dels homes delsestats moderns) està exposada a les os-cil·la cions del mercat i del preu de les mer -caderies per a la supervivència de les se-ves famílies i per a resoldre el problemaquotidià del pa necessari […]. no conecres més digne d’acusació que aquest estat

de coses. […] aquest és el mercat d’es-claus de la nostra europa liberal, configu-rat segons el patró del nostre liberalismeil·lustrat […]. ens hem de preguntar quèés el que ha convertit el treball en una mer-caderia i què és el que fa baixar-ne el preufins a l’últim graó de l’escala de les neces -sitats vitals. [I la raó és que] el salari deltreballador es regula per la llei de l’ofertai la demanda, i com altres mercaderies,l’oferta i la demanda es regulen segons lallei de la competència. (Ibíd, III, 17-18, semblen paraules d’a-vui!)

Lacordaire

53. misèria és no guanyar-se la vida permés afany que s’hi posi. ¿és possible quehi hagi homes en el món que poden i vo-len guanyar-se la vida amb el treball i noho aconsegueixin? efectivament. […]estrany fenomen el d’un home que té dreta la vida, que no pot viure sinó del treball,que el demana i no el troba. aquest feno-men existeix […]. I encara no n’hi a prou:el miserable torba el son dels que gaudei-xen, tot i que no cal témer cap revolució;és molest per a qui viu en edificis ben con-dicionats i il·luminats […] gaudint demagnífics espectacles pensar que potser a la porta del carrer hi ha llàtzers que s’acontentarien amb unes engrunes de pai que no les tenen perquè ningú no les hidóna. el natural serà desfer-se d’aquestamisèria que té l’atreviment d’existir i depertorbar els seus gaudis.(xerrada a Brussel·les, 1847, Obras com-pletas, ed. Bruño, xIv, 57-85)

54. no hi ha res en el món que déu mal-digui més que el luxe […]. el luxe és la

23

ruïna de l’almoina, la ruïna de les famí-lies, la ruïna de les societats. […] les co-ses tenen els seus límits en les necessitatsque déu ha volgut. Però les necessitats quedéu no ha volgut, les que ha creat la nos-tra vanitat, aquestes no tenen límits.(xerrada el 1851, Ibíd. xv, 175 i seg.)

55. Jesucrist va voler que l’església fospobra com ho havia estat ell; no li va ator-

gar patrimoni a la terra. […] el pobre ésun misteri en l’església […].

la raó mai no podrà admetre la digni-tat del pobre. […] el pobre és un sagra-ment […] que no exigeix de nosaltres cappreparació, sinó que ens comunica la grà-cia i ens disposa a rebre els altres sagra-ments.(xerrada el 1953, Ibíd. xv, 62 i seg.)

24

Hermann Kutter

56. la cristiandat […] serveix déu ambtota classe de pietat i beatitud, però obli-da que déu vol ser servit mitjançant l’a-mor als dèbils i la superació de la maldat.[…] us diré una cosa: els diners han ce-gat el vostre cor, han embogit la vostra raói han trencat la vostra força. els diners hanarrencat dels vostres cors la justícia, eldret, la veritat i l’amor per a plantar-hi laseva pròpia moral. […] Com déu, eldiner té també els seus deu manaments[…]. ¿o és que mai no els heu sentit? notindràs un altre déu fora de mi. no et fa-ràs imatges, idees o reflexions impràcti-ques. no respectaràs res del que hi ha alcel o a la terra. Perquè jo, el diner, sóc undéu fort que castiga el seu menyspreu enels fills i en els néts, i paga la seva adora-ció amb benestar i riquesa. no parlaràsmalament del diner, ja que no deixa sen-se càstig ningú que ho faci. dedicaràs sisdies als assumptes del diner, i el setè, apensar en ell. Honraràs el diner mentrevisquis, perquè puguis viure llargs dies, ius vagi bé a tu i als bitllets que ell et dó-na. no malgastaràs res. no adulteraràs enla teva unió amb el diner. robaràs tantcom puguis. utilitzaràs contra el proïsmefalsos testimonis i pràctiques mentideres,

ja que això agrada al diner. no desitjaràsels béns d’un altre que no sigui el diner.[…] davant d’aquesta moral, l’home veula vida d’una altra manera i s’obre als nos-tres ulls un món diferent. ara comprenemper què el ric i el poderós es creuen de mésvalor que el pobre: és que mesuren els ho-mes només amb el diner perquè ell aixího ordena. […] no hi ha oposició mésgran entre el regne de déu i el senyorat-ge del diner. no hi ha major incapacitatde comprensió que la que tenen els ado-radors del diner per a l’existència del déuviu. Per això vosaltres no enteneu la qües-tió social […]. Cal deixar ben clar que lahumanitat és presonera d’una desraó ter-rible i que el nostre sistema de produccióés una cadena d’injustícies i de desobe-diències contra el Creador.(Sie müssen. Ein offenes Wort an diechristliche gesellschaft, Berlín, 1904,selecció de frases)

Karl Barth

57. la comunitat cristiana és testimonique el fill de l’Home ha vingut a buscar ia salvar el que estava perdut. això signi-fica per a ella que, lliure de tota falsa im-parcialitat, ha de mirar preferentment cap

25

SEGLES XX-XXI

avall, també en el terreny polític. Intervin -drà preferentment i de manera particular a favor d’aquells que, per la seva posició social i econòmica, són dèbils i per aixòamenaçats: a favor dels pobres. I farà es-pecialment responsable d’ells la comuni-tat civil. el primer (per a l’església) és de-dicar a aquests pobres el seu amor enforma de diakonia. Però això primer nopermet descuidar allò altre (que entra enel camp de la seva responsabilitat políti-ca): el compromís per una configuració dela convivència que exclogui el fet que laigualtat de tots davant la llei es convertei-xi en un pretext per a una desigualtat fàc-tica entre rics i pobres, entre empresaris i obrers, pel que fa a atenció i protecciósocial. la comunitat cristiana apareix enel camp polític necessàriament en com-promís i en lluita per la justícia social. I al’hora d’escollir entre les diverses possi-bilitats socials […], es decidirà per la queofereixi una major mesura de justícia so-cial, deixant al marge altres considera-cions.(Christengemeinde und Bürgergemeinde.Zurich, 1946, pàg. 27)

58. el manament de déu, en la mesura enquè se’l pugui i se’l vulgui escoltar, seràsempre i en totes circumstàncies una cri-da cap a l’oposició, cap a la humanitat ien contra de totes les maneres de trepitjar-les. I, per tant, una crida a favor dels dè-bils i contra la prepotència dels forts.malauradament, la comunitat cristiana, enla seva relació amb el desenvolupamentcapitalista modern del procés de treball,ha tardat molt a comprendre això i s’ha fetcoresponsable de la injustícia que carac-teritza aquest sistema. (Kirchliche Dogmatik, III/4, 624)

Teilhard de Chardin

59. tens mil vegades raó de treballar perfer regnar en el teu institut l’amor enversel pobre: és l’actitud més cristiana, méssocial i més educativa que pots inculcarals teus alumnes. fer-los inclinar-se ambveritable simpatia davant dels miserables,és, en certa mesura, inculcar-los un únichàbit, la quinta essència de tota formacióhumana i catòlica. mai no t’excediràs enaquest sentit.

Per a estimar el nostre proïsme «demanera diferent de com ho fan els pa-gans», cal saber sobrenaturalitzar les nos-tres simpaties. I aquesta sobrenaturalitza-ció serà sempre sospitosa i incompleta, sino s’envolta de l’aurèola d’un amor quearribi als miserables, als menys interes-sants i als menys simpàtics.(Cartes a la seva cosina marguerite el1918. Génesis de un pensamiento, pàg.109 i 158)

Charles Péguy

60. la llibreta d’estalvis és el llibre i elcompendi del pensament modern. aquestllibre és l’únic prou fort per a resistir elsembats de l’evangeli: perquè és la Bíbliadels diners, que és el veritable anticrist[…]. els rics arriben a creure que la po-bresa ha deixat d’existir un cop han asso-lit envoltar-la oportunament de silenci. Hiha dues categories de rics: rics incrèduls irics creients. els primers, òbviament, noconeixen el cristianisme, ja que el rebut-gen. els segons encara el coneixen menys,ja que es pensen que hi poden creure ipracticar-lo malgrat la seva riquesa […].no sé què fer d’una caritat que capitulidiàriament davant dels poderosos del món[…]. la manca de caritat dels cristians,

26

combinada amb l’excessiva riquesa mate-rial, és la que ha creat aquesta cosa horri-ble: que les fàbriques s’hagin fet un móntancat per a l’església i que l’església s’ha -gi fet un món tancat per a les fàbriques.(de l’antologia de J. l. martín descalzosobre Péguy, Palabras cristianas, sala -manca, 2002, pàg. 95 i seg.)

61. no s’ha de dissimular que, si l’esglé -sia ha deixat de ser la religió oficial del’estat, segueix essent la religió oficial de la burgesia. Per això la fàbrica li estàvetada, i ella està vetada a la fàbrica: per-què és i actua com la religió oficial, la re-ligió formal del ric. I aquesta és la raó perla qual l’església no és res i, sobretot, noés res del que era i s’ha convertit en el méscontrari d’ella mateixa.(Notre jeunesse, a: Oeuvres complètes, Iv,171-172)

E. Mounier

62.a molts dels que disserten sobre el co-munisme els ha faltat anar a barrejar-seamb les cases i els homes d’aquest subur-bi que s’anomena roig i que, de prop, noés més que gris, tan gris que sembla queestà segellat per sempre amb el color delsdies. aquest suburbi que es creu que as-setja París i que n’hi ha prou de recórrerper a adonar-se que és París el que el cercai el força des de fa cinc generacions a undestí desesperat. aquest suburbi on ahirvol dir ‘humiliació’, avui ‘inquietud’ i de-mà ‘amenaça’. on, si s’arriba a combre-gar-hi, tot i que només sigui per unes ho-res, les paraules justes t’entren de seguidaper la pell. no: la nostra filosofia no volrenunciar a aquestes males companyies.(Oeuvres, Iv, 17-18)

63. el capitalisme defensa la iniciativa ila llibertat d’uns pocs mitjançant l’escla-vatge de la majoria. nosaltres volem pera tots el constrenyiment material d’unesinstitucions necessàries, amb la finalitatd’assegurar a tothom una llibertat materialsense perills. […] l’economia té per fun-ció satisfer les necessitats de tothom. mésenllà d’això, ha complert la seva comesa,i les energies han de trobar una altra ocu-pació que no sigui desenvolupar-les arti-ficialment. Per tant, l’activitat econòmicaestà subordinada a una ètica de les neces-sitats. […] el capital no té dret en una co-munitat humana, si no ha nascut del tre-ball i no col·labora a un treball. (Obras, Barcelona, 1974, I, 313)

Monsenyor Romero

64. el món dels pobres és clau per a com-prendre la fe cristiana […]. l’encontreamb els pobres ens ha fet recobrar la ve-ritat central de l’evangeli, amb què la pa-raula de déu ens urgeix a la conversió.[…] ara sabem millor què significa l’en-carnació, què significa que Jesús va pren-dre carn realment humana i que es va fersolidari dels seus germans en el sofriment,en els plors i els laments, en l’entrega.sabem que no es tracta d’una encarnacióuniversal, que és impossible, sinó d’unaencarnació preferencial i parcial, una en-carnació en el món dels pobres. des d’ellspodrà l’església ser per a tothom, podràprestar un servei pastoral als poderososper mitjà d’una pastoral de conversió; pe-rò no a la inversa, com tants cops ha pas-sat. […] els antics cristians deien: «GloriaDei vivens homo» (‘la glòria de déu ésl’home que viu’). nosaltres podríem con-cretar això dient: «Gloria Dei vivens pau-

27

per» (‘la glòria de déu és el pobre queviu’). Creiem que, des de la transcendèn-cia de l’evangeli, podem jutjar en què con-sisteix en veritat la vida dels pobres, i cre-iem també que, posant-nos al costat delpobre i intentant donar-li vida, sabrem enquè consisteix l’eterna veritat de l’evan-geli.(discurs amb motiu del seu doctorat ho-noris causa, a lovaina, a: La voz de lossin voz, san salvador, 1980, 184 i seg.)

65. és inconcebible que algú es digui«cristià» i no prengui, com Crist, una op-ció preferencial pels pobres. […] això jano és cristianisme! […] molts creuen quequan l’església diu «pels pobres» ja s’es-tà fent comunista, ja està fent política […].(Homilia del 9 de setembre de 1979)

Assemblea Episcopal de Puebla

66. «rostres en els quals hauríem de re-conèixer els trets sofrents de Crist: rostresd’infants colpejats per la pobresa abans denéixer […], de joves desorientats perquèno troben el seu lloc en la societat […],d’indígenes marginats en situacions inhu-manes […], de camperols relegats i de ve-gades privats de terra […], d’obrers malretribuïts […], de subocupats i desocupatsper les dures exigències de crisis econò-miques […], de marginats urbans que s’a-munteguen amb mancança de béns en-front de l’ostentació d’altres sectorssocials […], d’ancians marginats per lasocietat del progrés» (núm. 2.602 i seg.,en l’edició de la BaC, pàg. 422-432). […]l’evangeli ens ha d’ensenyar que, davantde les realitats que vivim, a l’amèricallatina avui no es pot estimar de veritat elgermà i, per tant, déu, sense comprome-tre’s personalment i, en molts casos, en

l’àmbit d’estructures, en el servei i la pro-moció dels grups humans i dels estrats so-cials més desposseïts i humiliats, amb to-tes les conseqüències que se’n segueixenen el pla d’aquestes realitats temporals(núm. 327). […] el compromís evangèlicde l’església […] ha de ser un compromísamb els més necessitats (núm. 1.141).

Pau VI

67. la Bíblia, des de les seves primerespàgines, ens ensenya que la creació sen-cera és per a l’home […]. […] tot home téel dret de trobar-hi [a la terra] el que ne-cessita. […] tots els altres drets, siguin elsque siguin, inclosos els de propietat i lliu-re comerç, estan subordinats a això: nohan de destorbar, sinó facilitar-ne la rea -lització. I és un deure social greu i urgentfer-los tornar a la seva finalitat primera.(Populorum progressio, 22)

68.l’aversió sorgeix contra vosaltres pre-cisament en aquells mateixos a qui oferiufeina. les vostres empreses, meravellososfruits del vostre esforç, no són potser mo-tiu de disgustos i de xocs? les estructuresmecàniques i burocràtiques funcionenperfectament, però les estructures huma-nes encara no. […] no es diu de vosaltresque sou els capitalistes i els únics culpa-bles? no sou el blanc de la dialèctica so-cial? aquest sistema ha de tenir algun viciprofund, una radical insuficiència, si desdels seus inicis compta amb unes reac-cions socials d’aquest estil […]. el siste-ma economicosocial, creat pel liberalismemanchesterià i que encara perdura en elcriteri de la unilateralitat de la possessiódels mitjans de producció, de l’economiaencaminada a un profit privat prevalent,no porta la perfecció, no porta la pau, no

28

porta la justícia, si segueix dividint els ho-mes en classes irreductiblement enemi -gues i caracteritza la societat pel malestarprofund i punyent que la turmenta.(Discurs als empresaris catòlics, 8 de junyde 1964)

Joan Pau II

69. Pertany a l’ensenyament i a la praximés antiga de l’església la convicció queella mateixa, els seus ministres i cadascundel seus membres estan cridats a alleujarla misèria dels qui sofreixen a prop o lluny,no solament amb allò «superflu», sinóamb allò «necessari». davant dels casosde necessitat, no s’ha de donar preferèn-cia als guarniments superflus dels templesi als objectes preciosos del culte diví; alcontrari, podria ser obligatori alienaraquests béns per donar pa, beguda, vestiti habitatge a qui n’està mancat. (Sollicitudo rei socialis, 31)

Francesc, Bisbe de Roma

70. el missatge cristià té un contingut in-eludiblement social […]. existeix un vin-cle inseparable entre la nostra fe i els po-bres. […] fer el desentès a aquest clam,

quan nosaltres som els instruments dedéu per a escoltar el pobre, ens situa forade la voluntat del Pare […].

als defensors de l’ortodòxia s’adreçade vegades el retret de passivitat, d’indul-gència o de complicitat culpables respec-te a situacions d’injustícia intolerables[…].

no es pot tolerar més que es llencimenjar quan hi ha gent que passa fam.[…] mentre que els guanys d’uns pocscreixen exponencialment, els de la majo-ria es queden cada cop més lluny del ben-estar d’aquesta minoria feliç. […] el salarijust permet l’accés adequat als altres bénsque estan destinats a l’ús comú. […]

sense un canvi d’actitud enèrgic perpart dels dirigents polítics […] serà im-possible eradicar la violència, que tard od’hora provocarà la seva explosió. […] lanecessitat de resoldre les causes estructu-rals de la pobresa no pot esperar, […].mentre no es resolguin radicalment elsproblemes dels pobres, renunciant a l’au-tonomia absoluta dels mercats i de l’espe-culació financera i atacant les causes es-tructurals de la desigualtat, no es resoldranels problemes del món […].(textos de l’Evangelii gaudium, 2013)

29

30

BREU BALANÇ

Pràcticament tots els autors citats són figures de màxima rellevància i auto-ritat en la història del cristianisme. Això ens planteja a tots una qüestióineludible: la de si el cristianisme no ha comès en aquest tema tan centraluna gran infidelitat que ha ajudat a l’aparició de l’ateisme modern i a la infa-me configuració del món actual. Dit en forma d’una fuetada simplificadoraperò fàcil de retenir: o no hi ha Déu o el cristianisme li ha estat infidel.

31

1. encara que l’ideal seria recórrer a les ambienta-cions i les conclusions de cada capítol del lli-bre.

2. aquesta mentalitat sant anselm la projectaràsobre la seva explicació de la redempció, con-vertint en una evidència racional el que eranomés una «evidència» social.

3. remetem a CrIstIanIsme I JustÍCIa, Textos obli-dats de la doctrina social de l’Església, Barce -lona, Cristianisme i Justícia, Quadern 70; i al’article de gon Zá leZ faus, «dsI», a LaVanguardia (26 de gener de 2015) i a Alandar(març de 2015). I també recollit en el llibre

El capital contra el siglo XXI?, sal terrae-Cris tia nisme i Justícia, col. Presencia teoló -gica, núm. 227 (2015).

4. en aquest mateix sentit, vegeu el Libro de lavida de santa teresa, cap. 21,7.

5. Com passarà després a l’amèrica llatina delsegle xx, tot i que aquí amb algunes excep-cions rellevants

6. Professor de literatura. Beatificat per Joan Pau IIel 1997.

7. si en comptes de «liberalisme» hi posem el neo-liberalisme actual, la força d’aquestes paraulesserà encara més gran.

NOTES

32

QÜESTIONS PER A LA REFLEXIÓ

1. Indica amb puntuació (1, 2 i 3) els tres textos que t’hagin semblat mésimportants de tota l’antologia anterior i explica les raons que justifiquenaquesta elecció

2. Destaca els punts que semblen comuns, mantinguts al llarg de tota la his-tòria, i aquells en què apareixen diferències degudes als canvis d’època.Per a fer-ho, et pots valer de les poques al·lusions que fa el Quadern, peròsabent que encara hi ha altres elements no indicats en el text del Quadern.

3. Busca un resum de tot allò que els textos diuen sobre aquests tres punts:diners, propietat i tributs. Discutiu si esteu d’acord amb aquests ensenya-ments o no, i digueu per què.

4. Creus que tens prou coneixement dels marcs històrics i de les característi-ques de les diferents èpoques en què apareix cada text? T’ajuda això aemmarcar-los i a comprendre’ls millor? (Posa’n exemples.) En el llibreVicarios de Cristo hi pots trobar més informació en aquest sentit, en lesintroduccions a cada època.

5. Alguns dels textos citats fan referència també a les obligacions del’Església: indica els punts en què et sembla que l’Església ha complert elsseus deures envers els pobres i aquells altres en què la trobes més infidel.