butlleti dels museus d'art - uab barcelona...butlletÍ dels museus d'art de barcelona...

NÚM. 48 MAIG 1935 VOLUM V

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONA

PUBLICACIÓ DE LA JUNTA DE MUSEU

TENIA MUSEUS BARCELONA? (1)

La installació definitiva del Museud'Art de Catalunya al Palau anomenatNacional, de l'Exposició del 1929, lainauguració oficial del qual i oberturaal públic tingué, per fi, efecte el diu-

menge dia 11 de novembre del 1934,

m'ha mogut a parlar-vos aquesta vetlla,molt breument: a) Del que eren els mu-seus a la nostra ciutat, més de seixantaanys enrera. b) De com entenia el nostreAjuntament el foment d'aquests centresd'illustració. c) A qui és degut que s'hagiarribat a l'actual estat, en la qüestió ea-pitalíssima dels museus d'art.

Desenrotllar degudament aquests puntsexigiria, no una conferència, sinó un grosvolum. És per això que hauré de reduiral més precís el que cm proposo dir-vos.

En el temps a què ens referim no exis-tia a Barcelona cap museu, en el veri.-table sentit del que significa aquestaparaula.

La meritíssima Acadèmia de BonesLletres, única entitat no oficial ques'interessava perquè no es perdessinels fragments arquitectònics i les desfer

-res que com a material de rebuig es llen-çaven, procedents dels enderrocaments,entre altres, dels convents de Santa Cate-rina i de Sant Francesc, monuments mag-nífics del goticisme català, arreplegà elque pogué bonament, salvant-ho aixíd'una pèrdua absoluta. I no sols frag-ments i desferres, sinó sepulcres, làpi-des, estàtues, quadres i llibres de les ri-quíssimes biblioteques conventuals queescaparen de la fúria dels revolucionarisi de la passiva actitud de les autoritats

1. Text de la conferència donada per l'autor al «CenareExcursionista de Catalunya» cl dia 21 de desembre del 1931.

de l'època en qué tingueren lloc tals ver-gonyoses malifetes. Aviat d'això farà unacentúria.

Dones hé; l'Acadèmia de Bones Lle-tres, com deia, emparà piadosamentel que era destinat a les escombrariesi al foc, i ami) això, formà un arreplecque, a manoa d'un local apropiat, dipo-sità al pati i als claustres del convent demonges de Sant Joan, que existia a ladesapareguda Riera de Sant Joan, queera un dels carrers més típics de la Bar-celona antiga, veritable via senyorial,substituida en molta part, per l'atabala

-dora i, segons el meu parer, desgraciadaVia Laietana.

Aquell arreplec fou el primer nuclid'antiguitats que amb l'impropi nom deMuseu Públic tingué Barcelona.

Només feien algun esment d'aquellaarreplega de pedres antigues els visitantsi llegidors de la biblioteca pública ques'installà al pis principal del mateix con-vent de Sant Joan, formada pels fonsde llibres que es pogueren salvar de lesriquíssimes biblioteques dels saquejatsconvents de Barcelona i altres llocs.

En aquell dipòsit o magatzem anaven araure de tant en tant, làpides romanes ialtres fragments arquitectònics, proce-dents dels enderrocs d'algunes cases dela part més antiga de la ciutat, de l'acrò-polis, ocupada pels actuals carrers de laBaixada de la Comtessa de Sobradiel,Ataulf, Palau, Templers, Cervantes, etc.,en l'emplaçament de les quals existienrestes molt importants d'època romana,i el grandiós edifici dit «Palau de laComtessa»._' Aquell pseudo-museu no trobà repòsal convent de Sant Joan, car en éssertornat aquest edifici a les seves legítimes

133

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Interior de l'ex.capella de Santa Àgata amb els primers materials recollits

propietàries, hagueren de desallotjar labiblioteca i el museu. Els llibres pas

-saren a formar la Biblioteca de la Uni-versitat, o més exactament, anaren araure als locals d'aquell edifici on pogue-ren cabre, al qual donaren el nom de Bi-blioteca, per bé que per molt de tempsno era res més que un nom merament ofi-cial com tot el que s'aixoplugava enaquell casal (en la part que no era desti-nada a caserna de soldats) , com així suc-ceïa a mitjan segle passat, el 1872 i se-güents. I els fragments arquitectònics,sepulcres, làpides i alguns retaules s'em-magatzemaren a la capella reial de SantaÀgata, entre ells el de l'Epifania que elConestable Pere de Portugal, que fou undels sis pretendents a la corona catalano-aragonesa, després de la mort de Martí I,regalà a la dita capella reial, retauleque com sabeu és l'obra més magníficade l'Huguet, el qual durant molt detemps s'anava fent malbé, llastimosa

-ment, i ara en ocasió de l'organitza-ció dels nostres museus s'ha salvat de ladestrucció i, degudament restaurat, ocu-parà el lloc per al qual es destinà.

No cabent a l'interior de la capellales làpides romanes i molts fragmentsarquitectònics arreplegats en els ender-rocaments de diverses procedències, escolocaren arrambats als murs exteriorsd'aquell monument dintre d'un clos tan-cat de paret. Tampoc en aquest lloc im-propi no trobaren repòs les venerablespedres. Quan es tractà d'urbanitzar lavella Plaça del Rei, aleshores s'instal-laren interinament al pati de l'Arxiu dela Corona d'Aragó, on han estat una pilad'anys, amb greu perjudici de les inscrip-cions, fins que ara, de pocs temps ençà,han anat definitivament al Museu d'Ar-queologia, en vistes a la installació enun dels edificis de la passada Exposició.

¿ És que no hi havia a la nostra ciutatningú que es preocupés de les obres d'artantic i medieval, encara prou abundantsarreu, entre nosaltres? No, per cert. En-mig d'un ambient d'incomprensió i degeneral indiferència, existien alguns bonspatricis que abnegadament, procuravenarreplegar antiguitats, formant collec-cions, per bé que modestes, no menys im-portants, i tingueu en compte que en els

134


El pati de l'Arxiu de la Corona d'Aragó amb els materials que no podienenquibir-se a Santa Àgata

temps a què ens referim no s'havia fetde moda entre la gent adinerada elreunir en llurs habitacions, exemplars devàlua arqueològica i artística. Recordementre altres colleccionistes els senyorsBosch i Pazzi, Ferrer Vidal, Estruch, Mi-quel i Badia, Moragas, Martí Cardenyas,Santacana de Martorell, Vidal i Quadres,Faraudo, Milà i Foinanals, Manjarrés,Vilumara i altres.

Els arqueòlegs d'aleshores se solienconcretar a l'estudi de 1'epigrafia i a l'ar-replega de monedes. Aquí, fora d'algunserudits, eren desconegudes les obres delsegiptòlegs i assiriòlegs Mariette, Lenor-man, Rawlinson, Botta, Layard, Maspero,etcètera i dels hellenistes i romanistesSchiliemann, Morasen, Martha, etc., perbé que és de justícia recordar que elsgrans descobriments dels temps primi-tius d'Egipte, Sumèria, Caldea, Creta,Xipre, Hethea, Grècia primitiva i altrescivilitzacions de l'Orient antic i els estu-dis de Flinders Petri, Evans, Curtius,Reinach, etc., són relativament moderns,car molts d'ells daten dels últims anysdel segle passat i primers de l'actual, an-teriors a la guerra europea. Recordeuels esdeveniments moderníssims de la

tomba de Tutankhamen, per Carnarvoni Carter, els dels palaus de Knossos aCreta, per Evans, i de l'Egipte, per Flin-ders Petri, etc.

Tot això no vol dir que entre nosal-tres, setanta anys enrera ningú no sabésres del que passava al món de l'arqueo-logia i de l'art. Ja he fet esment d'alguns.noms d'illustres barcelonins que mantin-gueren el foc sagrat.

Però cal no oblidar el que féu una partde la joventut d'aleshores, perquè no s'a-pagués aquest foc. De l'Escola de Llotjasortí una colla d'aprenents d'artista quedesprés foren els mestres de la generacióque honora la segona meitat de la dar-rera centúria, portant l'escola artísticacatalana als confins de la glòria més re-coneguda. Recordem els Fortuny, Merca-der, Fabrés, Martí i Alsina, Gómez, Caba,Tamburini, Torrescassana, Borrell, Vay-reda, Berga, Llimona, Galwey, Rusiñol,Casas, entre els pintors; Sunyol, Vallmit-jana, Aleu, Flotats, etc., entre els es-cultors.

Molts d'aquests artistes tenien recollitsen llurs tallers i obradors objectes an-tics, especialment robes, armes, fragmentsde retaules, escultures. mobles. A més

135


A L B. U M

EXPOSICION- IIETROSPECTI O¡À,DE OBRAS DF, PINTURA, ESCULTURA. IROUITECTI R Y ,ATES SU)TDAIILSS,

CELEBRADA POR LA ACADEMIA DE BELLAS ARTES DE BARCELONA EN 1867.

PUBLICADO POR ENCARGO DE LA MISMA ACADEMIA

-YJ. SERRA GIBERT.

1A5 ESPECIALIDADES DE DGE SE CONMIE LA OBRA SON LAS SIGGIENUS:

TRPU. T rOSO lI u.

}YA]LnT.1.

Iluron. ms:^r unnnl:^rru..

ceuenrruln.

Orin II romo.

BARCELONA.ll I9u:S •r, ue CelILSr I.\., Ir: r^^^^itr Co

,.uar. Ir.I NGN 1•.

Portada de l'Àlbum de l'Exposició Retrospectiva que l'any 1867 va celebrarl'Acadèmia de Belles Arts

cal no oblidar que aleshores es reunienformant com una confraria d'artistes imestres en projecte, en locals que titula-ven tallers amb noms més o menys estra-folaris, com Ambut, Gavilan, etc., en elsquals treballaven i es divertien com lajoventut d'aleshores solia. (Encara elspocs que quedem de la meva generaciórecordem les exposicions i les magnífi-ques cavalcades que aquells tallers or-ganitzaven per carnestoltes, en les qualsel bon gust, la riquesa i el luxe de ladisbauxa hi eren a dojo, corn res mésde semblant no s'ha fet a Barcelona d'a-leshores ençà.)

Però no tot quedà limitat a la collad'artistes que arreplegaven coses anti-gues per documentar-se. Altres actua-cions més efectives produïren el renaixe-ment que a la llarga ha fet possible elque avui Barcelona pugui comptar ambmuseus d'arqueologia i d'art dignes detal nom.

L'estat actual dels nostres museus noés, en veritat, improvisat o nascut de cop

i volta. És producte d'una gestació que potdir-se que ha durat prop d'una centúria.Abans d'aquests temps, les obres d'art,especialment de l'edat medieval, nomésexistien a les catedrals, als monestirs iconvents, a les cases gremials i a les del'antiga noblesa.

Per desgràcia, com que a Catalunyadurant els darrers tres segles s'han tin-gut curtes temporades de pau i tranquil

-litat i moltes tongades de guerres, revol-tes i bullangues, la pèrdua dels tresorsartístics ha estat considerabilíssima.

Llegint els llibres de visita i els inven-taris de les catedrals i monestirs dels se-gles XVI i XVII (especialment el de la nos-tra Seu de l'època del hisbe Dimas Lo-ris, publicat per mossèn Mas, i el deMontserrat, que es féu poc abans de laguerra de separació i que publicà el ea-nonge Collell), es pot formar conceptede la magnitud del que s'ha perdut; i nosols per les guerres i espoliacions, sinótambé per la ignorància o inconsciènciad'aquelles generacions que foren vícti-

136


mes de l'epidèmia renaixentista i classi-cista que considerà coses dels temps bàr-bars les admirables obres dels segles me-dievals, a les quals donaven el nom im-propi de gòtiques.

Un sanitós moviment de reacció fou elnostre romanticisme que vindicà els títolsd'honor de la civilització nostrada, carac-terística dels segles xi al xv.

Als poetes de la nostra renaixença lite-rària seguiren els historiadors i arqueò-legs en aquest moviment de reivindicació;i uns homes plens d'entusiasme, d'enyo-rament i d'abnegació recorregueren lesnostres ciutats, viles i pobles a la recercadel que s'havia salvat dels vells testimonisd'uns temps oblidats, no per excessiva

-ment llunyans, sinó per desconeixementdels seus valors morals.

Els Piferrer, Parcerissa, Cuadrado,Puiggarí, Agulló, Milà, Manjarrés, etc.,no arreplegaren objectes antics per for-mar museus; no fou aquesta llur tasca,emperò assenyalaren les mines inexplo-rades i els tresors desconeguts que altresaprofitaven arreplegant el que no teniagairebé valor per a la majoria de la gentvuit-centista.

Aquest valor, però, no pogué continuaressent ignorat de tothom, i un bon diahi hagué qui cridà l'atenció sobre aques-tes coses que generalment es tenien perinútils antigalles que només interessavena uns quants maniàtics.

Fou l'Acadèmia de Belles Arts de lanostra ciutat que l'any 1867 organitzàuna Exposició Retrospectiva d'obres depintura, escultura, arquitectura i artssutnptuàries executades abans de la dar-rera centúria.

En la dita Exposició figuraren exem-plars notabilíssims consistents en retau-les, estàtues, fragments arquitectònics,esmalts, tapissos i brodats, joies litúrgi-ques, ornaments sagrats, joiells, ceràmi-ca, vidres, teixits, treballs en talla i demetall, i armes, és a dir, un conjunt queper si sol hauria pogut ésser el primernucli del nostre Museu d'Art i Arqueolo-gia. De tan notable aplec de velles cosessols en queda el record gràfic, ja que perfortuna es publicà un àlbum per en-càrrec de la dita Acadèmia, dibuixat i

litografiat per Serra i Gibert i imprès ala casa Celestí Verdaguer l'any 1868.

L'Exposició durà del 15 de juny del1867 fins tot el mes següent i estigué ins-tallada als salons de Llotja. Fou visitadaper Unes 30.000 persones; les obres ex-posades foren 2.524 i el número d'expo-sitors 181. Per tant fou un èxit com

-plet aquest -primer assaig del que podriaésser un museu d'art i arqueologia.

Els objectes exposats procedien enbona part dels fons de retaules de la nos-tra catedral, dels gremis i d'alguns par-ticulars; gairebé tots pertanyents als nos-tres pintors tres-centistes i quatre-centis-tes. Altres procedien de les esglésies deGranollers i de Sarrià, altres del Gremide Pellaires (el tan conegut d'escenes de lavida de sant Agustí) , del Collegi• de Mes-tres Argenters (requadres de sant Eloi) ,etcètera.

És curiós de fer notar que a la ressenyade l'Exposició, continguda en l'àlbum,hom diu, referent als esmentats retaules.que «probablemente son de autores ea-

SOCUCION RiIETICO hQUOLUf,ICA dRCELONEA.

T.R.AGÉS Y AR MAS.

CA`:u. .LOGO.

' ^•.^.. BARCELONA, •.. ' '

f.STe OLEmRs Tl nPO9Ré P16o 05 LDà BUDES kc5 55. R1NñW. r Ú,•• 1678.

Portada d'un dels àlbums de la AsociaciónArtístico-Arqueológica Barcelonesa

137


talanes». (Trigaren molts anys a venir elsnostres Santpere i Miquel i mossèn Gu-diol a ensenyar-nos que realment erend'autors catalans aquelles pintures admi-rables.) L'autor de la ressenya, emperò,per una clara intuïció, consigna: «perorealmente los mencionados (retaules) eranquizá el tipo de nuestra pintura en laépoca de la arquitectura ojival».

Això dóna la mida de la desorientacióque aleshores existia entre els nostreserudits i arqueòlegs sobre l'art dels segles

níem museus ni autors degudament do.cumentats per a poder-los exigir el quealeshores era impossible.

No fou inútil l'Exposició de l'any 1867,car ella despertà iniciatives entre els quillavors eren joves, moguts per l'afanyd'assabentar-se de l'origen, procedènciai significat d'aquell conjunt de joies d'artantic català. Emperò, ¿pot afirmar-seque durant els segles xiv i xv, segles d'orde la pintura a la nostra terra, existiauna escola genuïnament catalana?

El Museu Martorell construït amb el llegat Martorell i Peña,per a estatjar les colleccions d'Història Natural i Arqueologia

formades per aquest benemèrit patrici

més gloriosos de la nostra història; pertant, ¿en quin estat havia de trobar-se elcomú de la gent sobre aquest particular?

Aquells bons senyors organitzadors del'Exposició de l'any 1867 no s'explicavencom podien haver-se produït, entre nos-altres, aquelles meravelles pictòriques, ifixant-se en «la acentuación de sus hol-gados ropajes manifestaba claramente laescuela alemana; por otra parte, la firmecorrección del dibujo y la justa expresiónde los rostros, recordaba la escuela deGiotto, al propio tiempo que los trajeseran evidentemente catalanes».

Era molt explicable, quan així s'opinavapels erudits, aquesta desorientació sobrela nostra pintura. Ja he dit que no te-

Ben mirat pot dir-se que, en absolut,no existia. El que sí que hi havia erenpintors catalans deixebles expertíssimsde les escoles italianes de Siena i Florèn-cia que adaptaven les ensenyances delsmestres Simone de Martino, Nicola d'Apu-lia, Duccio, Giotto, etc. Després seguidorsde les escoles del Nord, especialment delsflamencs Van-Eyck, finalment de l'escolaalemanya de Wolghemuth i de la cordo-vesa representada per Bermejo.

Potser podríem trobar la veritable es-cola catalana en els mestres de les pintu-tures murals de les esglésies romàniquesi dels antipendis i cimboris dels segles xal xiii, imitacions de les obres bizantinesque els artistes de Bizanci fugitius de la

138


persecució iconoclasta portaren a Itàliai que els nostres modestos pintors d'es-glésies copiaren amb els mitjans modes

-tíssims de què disposaven.Desgraciadament, com sovint succeeix

en el nostre país, un moviment políticdeturà o destorbà les iniciatives i els mi-llors propòsits iniciats el 1867. El pro-nunciament militar del setembre del1868, conegut per la Revolució Setem-brina, amb el destronament d'Isabel II;

talanista d'Excursions Científiques i poctemps després l'Associació d'ExcursionsCatalana.

Coincidint amb les dites associacions,es fundà el 28 d'octubre del 1877 1'Aso-ciación Artístico-Arqueológica Barcelo-nesa. En els trenta anys que subsistíaquesta entitat treballà intensament comho demostren els àlbums que té publi-cats, testimonis eloqüents de . les exposi-cions que celebrà i de les seves múltiples

La secció d'art antic de l'Exposició Universal del 1888, al Palaude Belles Arts

la intentona carlina, la república del 73,i la restauració borbònica del 75, erenfets que no permetien desenrotllar pro-jectes relacionats amb la fundació de so-cietats artístiques i el foment dels mu-seus com a conseqüència.

Quan els temps canviaren i un períodede tranquillitat succeí als fets esmentats,aleshores nasqueren aquí dues entitatsque havien de continuar el que es co-mençà en ocasió de l'exposició de Llotjade l'any anterior al de la Revolució desetembre. Durant uns set anys no fou pos-sible pensar en museus:

L'any 1876 es fundava l'Associació Ca-

i intelligents activitats en pro de l'art il'arqueologia. Aquestes entitats fressarenel camí perquè la nostra ciutat poguéstenir els museus que li corresponien, carno faltaven elements per a formar-los,sinó solament qui digués: Comencem.

Una de les principals aportacions quecontribuí a la formació dels museus dela . nostra ciutat, fou el donatiu que elsenyor Francesc Martorell i Peña féugenerosament a l'excellentíssim Ajunta=ment l'any 1882, en cedir, a més de lesseves colleccions d'història natural, al-tres que constituïen un fons arqueològic.A més a més, llegà una quantitat en me-

139


tàllic destinada a la installació d'una partd'aquests donatius.

El que constituí la secció arqueològicad'aquestes colleccions, s'enriquí, m é stard, amb d'altres exemplars procedentsde dipòsits fets per particulars i amb ad-quisicions. Poc temps després va cele-

a tal objecte a l'illtre. senyor Carles Pi-rozzini i Martí, actualment vocal hono-rari de la Junta de Museus, el qual dis-posà que fos reunit tot quant en les CasesConsistorials oferís especial interès desdel doble punt de vista artístic arqueo-lògic.

Edifici del Restaurant del Parc (le la Ciutadellaon hi havia installat el Museu de la Història

brar-se l'Exposició Universal del 1888 iamb aquest motiu va installar-se al Pa-lau de Belles Arts una secció d'art anticque va contribuir també a fer veure lanecessitat dels museus. Acabada l'Ex-posició quedà constituïda una comissiótècnica per a tenir cura de la fundaciódels museus de belles arts sota la presi-dència de l'excm. senyor Josep Gassó iMartí, aleshores tinent d'alcalde, i encar-regada la direcció dels treballs pertinents

Les circumstàncies del moment forenpropícies a intensificar la labor comen-çada, tota vegada que l'aportació d'obresde gran nombre d'artistes d'aquella època,vingué a constituir la base inicial de l'ac-tual Museu d'Art Contemporani, que haestat installat al Palau de Belles Arts.

El fons arqueològic anteriorment es-mentat, junt ami) aquestes altres obresd'art, vingué a formar un regular conjuntque hom considerà oportú augmentar

140


amb multitud de reproduccions d'obresmestres escultòriques, seleccionades ambmolta cura per poder seguir, davant d'e-lles, la història de l'art, en especial elque es refereix a Grècia, Roma i al Re-naixement italià.

Davant aquest conjunt ja considerable,i a l'objecte d'agrupar tot allò reunit se-gons la seva naturalesa, sota un pla me-tòdic i ordenat, es feren necessaris locals

produccions artístiques, la direcció delqual fou confiada al senyor Josep LluísPellicer, destinant-se a tal objecte: la grannau central del avui desaparegut Palaude la Indústria, al Parc de la Ciutadella.

La secció d'art sumptuari fou instal-lada a l'anomenat Museu de la Història,a l'edifici del Restaurant del Parc de laCiutadella.

Veient l'increment que prenia la idea

Interior del desaparegut Museu (le la Història a l'edifici del Restaurantdel Parc de la Cintadella

adequats, per la qual cosa es dividirenles obres en quatre seccions o grups prin-cipals.

La secció d'arqueologia fou installadaals salons laterals de la planta baixa del'anomenat Palau de Belles Arts, i es des-tinà el pis principal del mateix edifici ala pintura contemporània.

Les obres d'escultura cóntemporàniaforen col.locades al gran saló de festes delpropi Palau.

La secció de _ reproduccions d'escultu-res clàssiques i les d'Art Decoratiu o Apli-cat, constituïren l'anomenat Museu de Re-

de reorganitzar degudament i amb caràc-ter definitiu ela museus d'art, es procedía la creació de la Junta Municipal deMuseus i Belles Arts, que restà consti-tuïda l'any 1902, i celebrà l'Exposiciód'Art Antic; la dita Junta fou integradaper elements del municipi i representantsde les societats artístiques.

Davant la conveniència que a la Juntade Museus i Belles Arts tingués represen-tació, al seu torn, la corporació provin-cial, es procedí, poc després, a la desig-nació d'una nova Junta, continuadorad'aquella, amb el nom de Junta de Mu-

141


El Museu de Reproduccions a la gran nau central (le! Parc de la Ciutadella,avui enderrocada. Fotografia de l'any 1900

seus de Barcelona, la qual quedà consti-tuïda l'any 1907, essent aleshores alcaldede la ciutat el senyor Domènec JoanSanllehy i president de la DiputacióProvincial el senyor Enric Prat de laRiba.

És conegut de tots vosaltres que enquedar constituïda la Junta de Museus el1907 i en vista de la insuficiència delsvells locals s'habilità l'arsenal de la Ciu-tadella per a installar-hi el primer veri-table museu de la ciutat. Aquest edi-fici, amb l'església existent a la partoposada de la que fou plaça d'armes dela dita fortalesa i el pavelló del governa-dor que té a la seva vora, és tot l'únicque no fou enderrocat de la formidableobra de l'enginyer francès Vaubant, ma-nada construir per Felip V per càstic deBarcelona, destruint el barri de Riberaamb el monestir de Santa Clara, l'hospi-tal de Sant Daniel i un nombre conside-rahle de cases.

Abans d'aquesta data l'edifici de l'arse-nal fou destinat a palau reial i s'hi ferenobres costosíssimes sota éls plans i direc-

ció de l'arquitecte municipal senyorFalqués.

No féu mai aital servei i es pensà queel grandiós edifici podria servir per amuseu.

Com passa sempre a la nostra ciutaton tota iniciativa bona o dolenta trobaoposició, més o menys interessada, per fivençudes les .dificultats es destinà 1'ex-palau reial a museu, que al principi s'a-nomenà de Reproduccions. S'encarregàal senyor Santpere i Miquel l'adquisiciód'obres d'art i s'omplí l'edifici de repro-duccions en guix, d'estàtues, relleus, de-talls emmotllats, etc. Després es comple-taren les installacions amb noves adqui-sicions d'exemplars originals uns, i còpiesaltres, barrejat tot, i així anaven om-plint-se les sales del Museu.

L'encertada creació de la Junta autò-noma el 1907 i la direcció del senyor Joa-quim Folch i Torres que ingressà al ser-vei dels Museus el 1912, produí una novaorganització del Museu del Parc que totshavem tingut ocasió de reconèixer i ce-lebrar.

142


Un aspecte de l'Exposició d'Art Antic organitzada l'any 1902per la Junta de Museus

Aviat resultà petit l'edifici i els anexosque s'hi construïren; a més, d'altres cir-cumstàncies que no afavorien la conser-vació de les obres que hi havia colloca-des demanaven urgentment una més ade-quada i segura instaflació i conserva-ció, no sols pel molt que contenia, sinóper la gran importància que aviat ad-quirí el Museu.

Recordem, si més no, l'existència d'unparc d'atraccions davant d'aquell palaui les inundacions que freqüentment so-fria l'edifici per causa de les pluges.

Resolgué el conflicte l'Exposició del'any 1929 per l'abundància d'edificis que,acabada aquesta, quedaven sense aplica-ció. El més monumental i gran de tots,corn fou el Palau Nacional, se'l consi-derà apte per al museu principal de laciutat.

I avui per fi, després de les obres deconsolidació i defensa del dit edifici,comptem amb un veritable Museu queés la història gràfica de l'Art de Catalu-nya des del segle x fins avui.

No cal que caiguem, emperò, en el

xovinisme de comparar-lo amó el MuseuBritànic, ni el Victòria i Albert de Lon-dres, ni els del Louvre i Luxemburg deParís, ni el de l'Ermitage de Sant Peters-burg, ni l'Imperial de Berlín, ni els deRoma i en certs aspectes els de Madrid;però dintre del genuïnáment nostre, re-peteixo que és únic. El nostre Museu noés un cementiri de coses belles. Se li hadonat vida. Cada sala és una pàgina dela nostra història artística. És un granllibre que es pot llegir encara que no sesàpiga de lletra. Vull dir que ordenadesles sèries d'exemplars per èpoques i es-tils, costa molt poc quedar assabentat deldesenrotllament que tingueren entre nos-altres les obres artístiques des del se-gle x ençà.

És un veritable miracle el que s'ha fetdes que el 1907 fou constituïda la Juntaautònoma dels Museus de Barcelona.

La falta de sensibilitat oficial, l'abandódels interessos artístics a 1'expedienteigburocràtic i la incomprensió dels Ajunta-ments ha quedat vençuda, i .Barcelonaocupa avui un lloc molt principal eix la

143


categoria museística europea. Ja era hora!L'admirable és que s'hagi arribat a tempsper a reunir un conjunt d'obres que sónuna bona part de les que s'han salvat delnostre patrimoni genuí. Certament que nopodem oferir molts exemplars de les ve-lles escoles de pintura espanyola, fla-menca, italiana o francesa; en canvi, els

Com a mot final d'aquestes lleugeríssi-mes notes sobre els museus de Barcelonaretreuré un fet rigorosament cert, permitjà del qual queda contestada la pre-gunta de com entenia l'Ajuntament deBarcelona el foment dels museus abansde la fundació de les associacions esmen-tades.

La primera installació a la Ciutadella de les colleccionsd'art de la Junta (le Museus, el 1902

museus estrangers no poden mostrar elque en pintura mural romànica ens éspossible a nosaltres, ni tampoc la varie-tat de pintura sobre fusta dels nostrestres-centistes i quatre-centistes.

I no és exagerada la meva admiraciópel que s'ha recollit en els museus de lanostra ciutat, i dic museus perquè no éssolament el d'Art de Catalunya, installatal Palau Nacional, sinó que hi ha el d'Ar-queologia en curs d'installació i el de lesArts Decoratives, de Pedralbes.

L'illustre patrici, excellentíssim senyòrEduard Toda — que com sabeu al capde ses velleses ha fet ressuscitar artísti-cament Poblet, tasca meritíssima en laqual està esmerçant totes les energiesimaginables, malgrat els anys que damuntd'ell pesen i l'estat precari de la seva sa-lut —, essent cònsol de Canton vers elsanys 80 del segle passat adquirí una no-tabilíssima collecció d'obres d'art de laXina que oferí a l'Ajuntament de la nos-tra ciutat per tal d'iniciar un museu et-

144

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

nogràfic ja que no teníem res procedentde la civilització de l'Extrem Orient.

L'Ajuntament no comptant, aleshores,és de creure, amb personal tècnic quel'assessorés sobre la importància de ladita collecció i la conveniència o no d'ad-quirir-la, es dirigí a l'Asociación Artístico-

con que V. S. se sirve honrarla en comu-nicación de veintidós del actual, comodigno Presidente de la Comisión de laCiudadela, de ese Excmo. AyuntamientoConstitucional, informando con plenoconocimiento acerca el interés, utilidady valía de la colección presentada por el

Un aspecte de la Plaça d'Armes del Parc de la Ciutadellades del pòrtic del Museu, quan venien les pluges detardor. Les «atraccions» que ocupaven el centre de

la Plaça

Arqueológica Barcelonesa en comunica-ció del dia 22 d'octubre del 1883 dema-nant el seu dictamen.

La dita entitat contestà en els termessegüents, segons consta copiat en el lli

-bre d'actes de l'Arqueológica, que exis-teix a l'Arxiu del Centre Excursionistade Catalunya.

«M. I. Sr.: Deseando esta Asociacióncorresponder dignamente a la confianza

cónsul que fué de Espaíïa en China donEduardo de Toda y acerca la oportuni-dad de adquirirla para el Museo Mar-torell; habiendo practicado de ella unainspección minuciosa, tiene el honor demanifestar lo siguiente:

Ante todo debe consignarse que dichacolección se compone de varias seccionesque forman cinco grupos principales.Primero: Vestiduras, prendas indumen-

145


tarjas y figurines de trajes. Segundo: Unapieza de armadura chinesca compuesta decasco, coselete, brazales y escarcelas; dosespadas alfanjes y dos o tres puñales.Tercero: Varios utensilios y objetos de-corativos como son estuches, cuadritos,dijes mujeriles, persianas, paños, colga

-duras, amuletos, abanicos, etc., con unsegundo grupo bibliográfico, caligráfico yartístico que contiene entre varios rollosde diplomas, dos largos manuscritos conmultitud de miniaturas y dos grandescarteles con delicada pintura. Tercergrupo: Imágenes y esculturas en madera,

consiguiente un excelente conjunto deejemplares de gran valía del ExtremoOriente, el cual no es fácil que puedareunirse nuevamente.

En absoluto no cabe negar el interésde la repetida colección por la belleza yperfección de los objetos de que se com

-pone, raros los más de ellos, y relati-vamente tampoco puede desconocersecuanto importa su esmerada conserva-ción. Podría decirse que no tienen paranosotros la importancia de otras colec-ciones de países o civilizaciones más cer-canas, pero ante todo debe observarse

ki

L'edifici de la Ciutadella a l'any 1912, quan s'estaven construintles naus laterals per a la seva ampliació

porcelana y metales, ídolos, pebeteros,vasijas y otros varios utensilios capricho-sos. Cuarto grupo: Un precioso conjuntode ejemplares cerámicos históricos, enporcelana, laca y charol, jarritos, fuen-tes, platos, sotacopas y otras piezas de va-jilla primorosamente miniados. Quintogrupo: Grande serie numismática, com

-puesta de monedas, medallas, letras decambio, sellos, etc.

Unos y otros objetos, por demás esco-gidos, deben calificarse como típicos yadmirarse conco indisputablemente legí-timos atendida su procedencia. Su varie-dad, sin que forme por otra parte colec-ción completa, ofrece cabal idea de lacivilización, estado social, modo de ser ynotabilísima pericia artística e industrialde aquellos remotos países, formando por

que el caso actual no tanto es de selec-ción como de ocasión, ya que difícilmen-te puede presentarse una oportunidadcomo la presente para adquirir tantos ytan variados objetos de señalado interéshistórico-artístico y de reconocida pro-cedencia. En segundo lugar no cabe sos-tener racionalmente que semejante co-lección chinesca, carezca de importanciapor su índole, puesto que, al contrario,los artefactos de aquel ingeniosísimo eindustrioso país han sido siempre esti-mados por lo delicadísimos y peregri-nos; y últimamente no cabe decir queesta colección ofrezca menos interés queotra cualquiera ya porque la ciencia escosmopolita, ya porque estamos muy fal-tos de datos de relación y proposición yentre artefactos chinescos y españoles o

146


catalanes por ejemplo, no sería dable es-timar su importancia absoluta o relativa,a menos de establecer debidamente lascondiciones respectivas de conjunto y de-talle, mérito, especialidad, rareza, época,procedencia y aptitud de aplicación outilización. Fijándonos en que la nociónde la autonomía e idiosincracia chinas odel Extremo Oriente son casi un mito ennuestro país, como muchos otros cono-cimientos etnográficos, no hay razón al-guna para desechar un conjunto de tiposo modelos que pueden ponernos en ca-mino para la perfección de tales conoci-mientos, siempre interesantes en la es-

bajo concepto - especialísimo, el interésde la colección numismática, en que pa-rece inagotable la profusión de signosmonetarios y sigilográficos de aquella le-jana civilización, unos de oro y plata,otros de bronce, cobre, hierro, barro, por-celana, vidrio y aun mariscos como pri-mitiva forma de tan singular ramo deeconomía política. Aparte de las pere-grinas muestras de lingotes, navajas, cu-chillos y demás que fueron las primitivasformas de los cambios en numerario, lasmonedas, en metales, ofrecen cuños ori

-ginalísimos de una lejanía histórica in-calculable, no siendo menos curiosas las

L'edifici de la Ciutadella i la plaça, tal com va deixar-ho la Juntade Museus el 1931

fera científica, y tanto más cuanto sonmás raros, lo cual les da segura preferen-cia sobre otros ya conocidos o de másfácil adquisición.

Nadie desconocerá la utilidad de lacolección Toda, una vez demostrado quedeleita y enseña. Deleitan en efecto aque-llas vestiduras por su corte original, sustelas, colores, bordados y otros singula-rísimos realces; aquellas notables armaspor su forma, materia y temple; delei-tan también los diversos artefactos, estu-ches, iluminaciones, amuletos, etc., yfinalmente los grupos escultóricos y ce-rámicos con su riqueza de ejecución, pro-lijidad de detalles y variedad de formasy colores hasta un grado apenas conce-bible.

Sube de punto sobre todo lo dicho y

impresiones en colores de las monedas enporcelana y en muchas medallas, ademásde la rareza y prolijidad de su cuño, ob-sérvanse notables fajas o dibujos en finoesmalte de diversos colores. A todo estodebe agregarse la completa y selectísimacolección de papel moneda, o sea, bille-tes varios, unos de mayor antigüedad yde forma muy tosca, y otros, de bellísimoaspecto, con grabados superfinos, cuyaserie constituye por sí sola una preciosi-dad artística y arqueológica única en suclase.

La enseñanza que del examen de talescolecciones se reporta es a la vez teóricay práctica. Teórica o especulativamente,nos imponen de la historia, arte, hábito3y costumbres de los pueblos asiáticos, tandistintos de nuestra civilización; de la

147


índole y desarrollo de sus instituciones,así como de su iniciativa, actividad e in-genio, tan dignos de estima bajo muchosconceptos. Prácticamente la enseñanzaaun resulta mayor, siendo especialmenteatendible en un país de suyo activo comoel catalán y en una ciudad tan indus-triosa como Barcelona. ¿Quién dudaráde que esas producciones chinescas bienestudiadas, puedan avivar el ingenio delos industriales catalanes, y aun abrirlesnuevos horizontes de actividad, nuevosrecursos técnicos en especialidades de te-jidos y estampados, brillantez de los co-lores, variedad de los dibujos, ajuste, so-lidez, aplicación y utilización de traba-jos, etc., etc.?

Patentizados la valía, interés y utili-dad de las colecciones de don Eduardo deToda, réstanos informar sobre otros dosextremos que abarca la comunicaciónde V. S.: su precio y destino.

Tocante al precio, fijado en 30.000pesetas, la Arqueológica tan sólo recor-dará a V. S. que la Excma. Diputaciónde esta Provincia no vaciló en pagar10.000 duros por un cuadro de Fortuny,en algunos fragmentos apenas abocetado.Un distinguido paisano nuestro, singu-larmente reputado por su ilustración ydelicado gusto artístico, tampoco ha ti-tubeado en pagar 1.200 duros tan sólopor la mitad de objetos que constituyenesta colección, excluida por completo lasección numismática que permanece ín-tegra; y en consecuencia el precio de30.000 pesetas debe considerarse cornorelativamente exiguo, no guardando ape-nas relación con el interés que ofrecenlos repetidos objetos, de considerablevalor intrínseco y muy especialmentecon el que tiene en sí mismo el nioneta-rio compuesto de más de cuarenta milpiezas, muchas de metales preciosos, quevienen a resultar al precio de 50 cénti-mos una, descontados aun los papelesmoneda que son en gran número, deconsiderable valor y suma perfección.Además, el laborioso trabajo histórico,geográfico y catalógico original, debidoal erudito colector, que acompañará aeste monetario para su provechoso estu-dio sistemático y justificado, le añade

considerable estima. Este solo trabajo ylo equitativo del precio fijado por el se-ñor Toda a los aludidos objetos debenvalerle justamente mil plácemes, pues,como laborioso , compatricio nuestro, hahecho más que ningún sabio de Europay aun de China para el deslinde de tanlarga y complicada cronología, y a fuerde buen catalán no duda, con notoriaabnegación, ofrecer ante todo a su pa-tria una colección que honraría a cual.quier país y que, según noticias, son yamuchos los que la codician y solicitan.Bochorno grande sería para Barcelonaque se gloría de su cultura y brillanteporvenir si, una vez desechado por malentendida economía el tesoro que hoyse la ofrece, éste viniese luego a figurarcon grande aplauso y general encomio enalguno de los copiosos y renombradosmuseos extranjeros.

Respecto al destino de la colección, eslícito preguntar si tendrá cabida opor-tuna en el actualmente único museo dela ciudad, titulado «Museo Martorell».

Sobre este particular, los informantesserán muy parcos, porque nadie mejorque el Excmo. Ayuntamiento, de acuerdocon los directores de dicho museo, sabenlo que en definitiva puede llegar a sery cómo debe dársele mayor auge. Si enél, según indican sus lápidas de erección,debe tener cabida cómoda y desembara-zada en una de las secciones la exposi-ción de objetos arqueológicos, con enteraseparación del museo de historia natural,indudablemente allí figurarían con ven-taja las colecciones de que se trata. Apesar de ello, a nuestro juicio, las colec-ciones Toda merecerían en definitiva undestino más elevado, pudiendo sin per-juicio instalarse con el debido . esmero enel museo hasta que creado otro gran mu-seo local, que algún día deberá erigirseya por el Excmo. Ayuntamiento en elcentro del Parque de la Ciudadela, se-gún lo proyectado, o por otras entidades,puedan atenderse con mayor desahogolas exigencias de la historia y del artepara fomento de la educación populary general ilustración. En cualquiera detales museos, las colecciones Toda seríanen buen pie, formando la primera y só-

148


lida base de las interesantes manifesta-ciones etnográficas.

Por todo lo expuesto, la Arqueológica,oído el unánime parecer de una comisiónde su seno nombrada al efecto, se apre-sura a encarecer a V. S. tanto el interés,como la oportunidad y conveniencia deque se invierta la relativa corta suma de30.000 pesetas en la adquisición utilí-sima, honrosa y aprovechada de las re-petidas colecciones Toda, como plausi-ble homenaje a un buen patricio y poreminentes consideraciones de ilustración,dignidad, prestigio y celo corporativo,progreso de la cultura de sus administra-dos y buen nombre del país, todo lo cualno se ocultará a la elevada penetraciónde V. S., a la respetable Corporaciónmunicipal, ni a su digna e ilustrísimaPresidencia. = Dios guarde a V. S. mu-chos años. = Barcelona, 29 de octubrede 1883. = El Presidente = José Puig-garí. = El Secretario = Ramón Soriano.»

L'Ajuntament de Barcelona recordoperfectament que no considerà d'interèsl'adquisició de la collecció d'art de l'Ex-trem Orient . i 1'dferta del senyor Todafou rebutjada per estalviar a la ciutatunes despeses considerades excessives iinútils.

Afortunadament les coses han canviatmolt d'aleshores ençà. Emperò no handesaparegut d'entre nosaltres els fariseusque simulen escandalitzar-se quan laciutat esmerça cabals pera fomentar elsseus museus. Encara hi ha descendentsd'aquells Escariots que flastomaven laMagdalena per haver trencat un vas d'a-labastre riquíssim, ple d'exquisit perfumde nard espigat, de gran preu, vessant-lodamunt del cap de Jesús, Salvadornostre.

Com algú digué aleshores, quan s'ad-quirí la collecció Plandiura: «¿A què veaquest despilfarro?» « ¡Més hauria val-gut no esmerçar el seu preu i donar-hoals pobres!» La ciutat, però, respongué:«S'ha fet amb mi una bona obra, perquèsempre en tindrem de pobres. entre nos-altres. El que és impossible és el tenirmuseus... sénse diners.»

PELEGRÍ CASADES t GRAMATXES

HOMENATGE AL DIRECTOR DE

MUSEUS

L'entitat «Amics dels Museus de Ca-talunya», tal com indica el seu presidentsenyor Casas Abarca en el discurs quedesprés reproduïm, va voler organitzarun homenatge al nostre director, senyorJoaquim Folch i Torres, amb motiu dela recent installació del «Museu d'Art deCatalunya».

Refusat aquest acte per l'interessat,l'esmentada entitat va canviar el progra-ma que per al cas havia formulat i l'ho

-menatge va consistir a dedicar-li el pri-mer donatiu que l'entitat fes als museusde la Junta.

Aquest donatiu està format per un lotde valuoses peces de ceràmica d'Alcora,de les quals donem nota detallada en al-tre lloc del present número.

L'acte del lliurament .va celebrar-se eldiumenge dia 17 de març a la rotonda delMuseu de les Arts Decoratives de Pedral-bes en presència d'un escollit nombre desocis d' «Amics dels Museus de Catalu-nya» i de diferents membres de la Juntade Museus i un representant del senyorGovernador general, president de la Ge-neralitat de Catalunya.

El president de l'entitat organitzadorasenyor Pere Casas Abarca va iniciar lacerimònia amb el següent discurs:

«Senyor President, senyores, senyors:. Plau-me abans que tot agrair-vos queamb la vostra presència hàgiu contribuïta donar més relleu a aquest acte en home

-natge al nostre amic i director dels Mu-seus, Joaquim Folch i Torres.

Els «Amics dels Museus» creient inter-pretar el sentir de tot Barcelona, varencreure que havien de dedicar un home-natge a l'amic . Folch i Torres. Home,però, d'una exagerada modèstia i d'unbon gust que no veureu gaire freqüententre nosaltres, va renunciar, agraït, l'ho

-menatge, sense que aconseguíssim res,per la qual cosa vàrem creure que la mi-llor manera de sortir amb la nostra eradedicar-li la primera adquisició que fanels «Amics dels Museus» d'aquestes pe-ces seleccionades, de les que ara . fem

149


ofrena al Museu les quals perpetuaranaquest acte d'homenatge.

Jo voldria, perquè va íntimament lli-gada amb l'actuació d'en Folch i Torres,

fer una mica d'història dels Museus pertal que vegeu tota la labor que ha rea-litzat.

Els Museus podrien dividir-se en duesetapes: la primera, abans de l'Exposiciódel 88. Aleshores a la ciutat de Barcelonapoca cosa hi havia de manifestacions ar-tístiques. No vull fer-me pesat amb his-tòria retrospectiva, però no puc deixar

-vos d'esmentar un nom d'aquella èpocaque segurament agradarà a l'amic Folch,el senyor Pirozzini, un iniciador delMuseu que continua treballant en les nos-tres tasques com a vocal honorari. El se-nyor Puig i Cadafalch aquí present, po-dria dir també moltes coses de les perso-nalitats que varen intervenir en aquellaèpoca d'iniciació del Museu, els noms deles quals són honorables i venerats a Ca-talunya. Vull retreure'n, d'entre molts,un: Emili Cabot que va ésser un anteces-sor nostre ami) la seva donació de vidrescatalans al Museu.

En totes les primeres adquisicions quees varen fer per al Museu va interve-nir, naturalment, en Folch d'una maneradirecta. Podria esmentar l'adquisició deteixits d'en Paseó, la de ceràmica dePaterna, la de «La Vicaria». En Folch iTorres que ha viscut totes les gestions pera les adquisicions del Museu, podria ci-tar-vos-en moltes d'altres i sobre tot lade les pintures romàniques, la incorpora-ció de les quals al Museu és deguda prin-cipalment al seu entusiasme, acompanyatd'en Gandia — que no sé si és aquí pre-sent -- i a qui també hem de recordar.

Va venir després el comte de Güell ies produïren a Catalunya uns esdeveni-ments que varen sorprendre a tots i varenemplenar els esperits d'entusiasme. És lasegona època, que s'inicia amb les ges-tions per obtenir y rescatar els palausde l'Exposició que s'acabava de celebrar,per tal d'installar-hi els Museus, i, sobre-tot, el Poble Espanyol, que un dia hauràd'ésser el museu de l'art espanyol. Un delsfets més notables d'aquesta segona època,és la inauguració d'aquest Museu de les

Arts Decoratives enriquit amb les dona-cions Batlló, Toda, Mateu, Rocamora iencara ami) altres. En aquesta tasca calrecordar també que no va mancar mai aen Folch tota l'ajuda, tot l'entusiasmedels elements directius, que el varen as-sistir en tot moment, la qual cosa és elmillor testimoni de la confiança que te-nien en la seva labor. També les nostresautoritats no li han regatejat llur con-curs, i és gràcies a l'ajut d'aquestes autori•,tats amb quantitats que gairebé ens hau-rien semblat fabuloses en l'època de lesnostres primeres adquisicions, que aques-tes poden avui installar-se dignament alPalau gran de Montjuïc.

Tot això és una labor, com he dit, del'amic Folch, acompanyat, naturalment,de tots els elements de la Junta de Mu-seus. L'amic Folch ha fet aquesta tasca,però hi ha quelcom més, cal fer més: hemde donar-li ànims i estar al seu costatperquè pugui seguir la seva gestió. Bar-celona reclama veure inaugurat el Museude les obres d'artistes entre els quals hiha Sorolla i Zuloaga; el de retrats, que lanostra entitat anirà nodrint ami) dona-cions, i el d'art estranger. Barcelonatambé reclama veure tots els llegats queavui encara no poden ésser installats ila collecció de ceràmica, per a demostraramb tot plegat el que pesem en Museus.

Per tota aquesta obra realitzada quebreu i ràpidament us he volgut recordari de la qual. ha estat l'ànima l'amicFolch i Torres ami) el seu entusiasme,cree que hem d'estar tots al seu costat idonar-li les gràcies. Que consti la datad'avui com una data memorable d'home-natge a la personalitat d'en Folch.

Per tot el que he dit, per tot el que hafet en Folch i Torres, és no solament me-reixedor del nostre homenatge, sinó del'agraïment de tot el poble, perquè ésuna personalitat que honora Catalunya.

He dit.»A continuació, el senyor Folch va dir

el següent:«Senyor president dels «Amics dels

Museus de Catalunya», senyores, senyorsi amics:

Les paraules del vostre president i ladonació d'aquests valuosos objectes de

150


Acte d'entrega al Museu de les Arts Decoratives dels objectes donats pels«Amics dels Museus de Catalunya», en homenatge al director general

dels Museus

porcellana d'Alcora que feu al Museu,volent expressar el vostre assentiment ala meva modesta tasca de funcionari.m'omplen de confusió i de gratitud. Deconfusió perquè no mereixo el que feu;d'agraïment perquè com menys mereixomés us el dec.

Estic confós i crec que ho estic en granpart perquè vosaltres també ho heu estat.Confusió hi ha a agrair-me a mi, una obraen la qual no he fet més que collaborar,i encara això, complint un deure d'ofici,

S'ha fet el Museu d'Art de Catalunya,però aquest Museu, com el de Pedralbeson som, com el de Santa Àgata que s'estàfent, qui els ha fet no sóc jo, sinó laJunta de Museus.

L'any 1912 quan jo hi vaig entrar, jafeia cinc anys que la Junta existia, i aaquesta Junta, el meu estimat mestre, elsenyor Josep Puig i Cadafalch, li haviadonat el programa i l'orientació que l'haportada a l'actual situació.

Jo, modestament era i sóc un soldatmobilitzat.. Sota la direcció de la Juntahe fet el que devia. Portar iniciati-ves, proposar ordenaments, perseguir les

obres d'art que fugien. Any darrera any,he fet el que la Junta de Museus ha dè-cidit que es fes, i prou.

Des de l'any 1907, en què la Junta vanéixer fins al 1935, en què som ara, hanpassat vint-i-vuit anys, i d'ells en fa vint

-i-tres que jo sóc al Museu. Fins ara elMuseu no és alguna cosa, i per a arribara aquesta hora de gasetilles als diaria,d'articles elogiosos, de comentaris queens enorgulleixen, de vida enfora, en unmot, ha calgut passar tota la resta, quesón vint-i-set anys de silenci i de feina.

És evident que en aquests anys la feinas'ha fet i és evident que no l'he feta jo.L'han feta uns homes amorosos de Cata-lunya, del seu art i de la seva història.L'han feta uns savis arqueòlegs i historia-dors de l'art. L'han feta uns polítics desde les corporacions patrones del Museu,que són la Generalitat de Catalunya avui,la Diputació abans i la Mancomunitatdesprés, junt ami) l'Ajuntament de Bar-celona.

Han passat per la Junta personalitatsde més o de menys relleu, i polítics detots els colors, i jo us dic que tots ells,

151


del primer a l'últim, han complert llurdeure, i que cap d'ells no s'ha negat maia portar endavant una iniciativa que po-gués ésser beneficiosa per al Museu.

¿Què he fet jo i què hauria fet senseells ?... Els uns, com Puig i Cadafalch iRaimon Casellas, m'ensenyaven. Els al-tres m'estimulaven, els altres frenavenentusiasmes que potser no convenien al'obra que entre tots fèiem.

I bé, hem arribat al moment brillant.Les colleccions estan formades. Quan jaanàvem a procedir a la installació de lescolleccions ve la República i els partitsd'esquerra; ens trobem amb el gran pro-blema de la Collecció Plandiura '.i. la Col-lecció es compra, i es lliga per sempremés, ella i el nom del colleccioriista, ambl'obra dels Museus. Ve l'Ajuntament i pera installar tota aquesta riquesa, ens dónael Palau Nacional de Montjuïc. Allí co-mencem a portar les coses i entre tots,els membres de la Junta, l'arquitecte Ra-ventós, els companys de treball de l'ofi-cina tècnica i l'administrativa, els unsposant en solfa els projectes, els altresretolant els objectes, els altres resolent elsproblemes de caràcter econòmic, arribema aconseguir el conjunt ple de defectesencara, del Museu d'Art de Catalunya.

I quan som en aquest punt, gentilmentus avanceu vosaltres, se m'encara el vos-tre president i em fa un discurs ple d'e-logis, que jo no puc rebre sense un gransentiment de confusió, tan gran com elmeu agraïment.

I en dir-vos gràcies, amics, us dic tam-bé, que jo cm prenc d'aquest acte d'avuinomés la part modesta que a mi cm cor

-respon, i que si heu pensat a agrair, calque preparant l'acabament i l'oberturadel Museu de Santa Àgata, preparemtambé aquell acte solemne en honor detots els morts i vius que han estat mem-bres de la Junta de Museus. Homes detots els partits, personalitats del món del'art i de la història, colleccionistes iainateurs entusiastes, en presència o enrecord hi seran presents i aquell dia seràel dia de la meva justícia, això és, el diaen què veureu precisa, neta i petita, lapart de mèrit que a mi cm toca.»

Seguidament el president de la Junta

de Museus senyor Alexandre Soler iMarch va pronunciar el següent discurs:

«Només dues paraules com a presidentde la Junta de Museus, per a adherir-mea aquest acte tan formós. Realment avuicelebrem dues festes: una l'aportaciód'unes magnífiques peces donades pels«Amics dels Museus», aquestes magnífi.ques porcellanes aquí presents; i l'altral'homenatge que tributem a Folch i Tor-res. Això és com si sentíssim els acordsd'una orquestra sota el tritlleig de lescampanes, sota el sol i el cel blau de festad'aquest matí que ho omple tot de joia isatisfacció.

De la primera part d'aquesta doblefesta, l'aportació d'aquestes peces de por-cellana no n'he de dir res perquè estan ala vista i són com un símbol. Hi ha, ultraunes estatuetes, unes peces de taula, unsplats que sembla que ens demanin unsplats més forts per al dia de demà. Els«Amics dels Museus», en aquest banquetartístic hi aportaran d'ara endavant, co-ses cada vegada més formoses.

La segona part de la festa, l'homenatgea Folch i Torres, l'amic Cases Abarca jaho ha dit, és una cosa tan merescuda isobretot tan pròpia dels «Amics delsMuseus» que no es pot ésser amic delMuseu sense ésser amic de Folch i Torresperquè qui no és amic de Folch i Torresno és amic del Museu; perquè Folch iTorres, com dèiem, fa una pila d'anysque va entrar al servei dels Museus, quanaquests constituïen una sèrie d'objectesgairebé de fang i guix i mercès al seucontacte màgic avui són peces d'or bri-llant de* tal magnificència que brillen enel firmament artístic mundial.

Folch i Torres ha sabut sortejar ambentusiasme i caràcter coratjós tots elsconflictes que s'han presentat fins arribara l'esplendor de l'hora present. Folch iTorres ha resseguit afraus i valls pirinen-ques cercant objectes per al Museu i comque ell sap, com vulgarment es diu, onjeu el diable, ens els ha portat aquí ambla seva traça i la seva energia. Per aixòavui tots ens sentim joiosos, tots tenimuna satisfacció immensa, no solament elsd'ací sinó els de fora d'ací, que segura-ment en esperit també estan presents a

152


aquesta festa, i àdhuc em sembla veureaquelles figures severes romàniques deMontjuïc com acoten el cap inclinant-sedavant Folch i Torres i les verges i elssants d'aquells retaules magnífics que allís'exposen, com tenen un somriure a florde llavis i ens acompanyen en aquestacte.

D'aquí que com a president de la Juntade Museus m'adhereixi a aquest home-natge, desitjant que Folch i Torres con-tinuï en aquest lloc i pugui veure realit-zat el més aviat possible el pla d'obresque tots hem somiat.»

Finalment el senyor Bauzá, que osten-tava l'especial representació del governa

-dor general de Catalunya, va dir:«Senyores, senyors:

En nom de l'Excm. senyor governadorgeneral, president de la Generalitat deCatalunya, que no ha pogut assistir aaquest acte, no tinc més que fer presentla seva més entusiasta adhesió a aquesthomenatge a Folch i Torres, tan me-rescut.»

EL DONATIU DE L'ASSOCIACIÓD' «AMICS DELS MUSEUS DE

CATALUNYA»

La secció de Cerámica d'Alcora delsnostres Museus acaba d'ésser enriquidaamb l'aportació d'unes peces que vindrana completar la sèrie prou nombrosai bona, tant pel fons que tenia el Mu-seu, cim 'per l'entrada de la ColleccióPlandiura, el qual posseïa una sèriemolt selecta d'aquesta manufactura.Aquest donatiu té un doble aspecte pernosaltres força interessant i és el depoder comptar amb peces de porcellanad'aquesta manufactura, de les quals noteníem representació dintre la sèrie alco-rana, i el del valor artístic dels objectes.La relativa raresa de peces de porcellanad'Alcora i la seva qualitat diuen prouel mèrit d'aquest donatiu, i corroboraaquestes afirmacions el fet que en his-toriar la cerámica d'Alcora el senyor Es-crivà de Romaní i anar en recerca de totel bo i millor que hi havia, tant en col-

leccions públiques com privades, per talde donar una idea exacta de l'evolucióde la fabricació i producció alcorana,prengués nota dels millors exemplars deporcellana que tenia esment, per tal derecensionar-los en el seu llibre.

De les set peces que integren el dona-tiu, quatre estan esmentades en l'obradel senyor Escrivà de Romaní «Historiade la Cerámica de Alcora» que, com és sa

-but, és el millor llibre que s'ha escrit so-bre aquesta ceràmica, i el seu autor ésl'autoritat més reconeguda en aquestamatèria. Aquestes quatre estan reproduï-des en fototípia; altres dues es podenagermanar amb altres peces reproduïdesi la darrera és una reproducció, molt tar-dana, en motllos probablement de la pri-mera època, d'una peça utilitària combi-nada amb escultura. Indubtablement lesmillors peces del donatiu són les duesplàteres quadrades de porcellana proce-dents de la collecció del comte de lasAlmenas.

Amb referència a les peces esmentadesdiu el senyor Escrivà de Romaní: «yterminaremos el estudio de esta época(segona) presentando aquí algo de esasprimorosas vajillas de porcelana decora-das con policromías grecas y medallóncentral con paisaje a la sepia que repre-sentan para nosotros la transición entrelas dos épocas, segunda y tercera, comomanifestación del estilo de aquel co-mienzo del reinado de Carlos IV. Véanselas fuentes cuadradas núms. 1 y 3, lámina52 (colección Almenas) que tienen comocomplemento de vajilla los dos grandestibores, núms. 1 y 2, lámina 50, del Mu-seo Arqueológico Nacional.». A 1'exàmen de les plàteres, se'ns hapresentat un petit dubte sobre si les duespeces formaven part d'una mateixa vai-xella, com sembla desprendre's de lesafirmacions del tractadista. Encarats ambels objectes ens trobem que:ambdós exem-plars difereixen en què: a) l'orla decora-tiva de la vora no és igual ni dels matei-xos tons en l'un que en l'altre; b) elmedalló central ainb paisatge és més granen l'un que en l'altre; c) el to dels zueda-llons central i de les vores, en un és decolor siena clar i en l'altre és sèpia fosc;

153


Plàtera de porcellana d'Alcora, amb la marca A(1784- 79O)

s

`: '{, I) •1 }'

Plat de porceliana d'Alcora Plat de porcellana d'Alcora(1784 - 1788) Començaments del segle xix

154


-.

fi 4ki u• k ( 1' II ::•_;i

i • ;• u1,ibJ •1 ;

Plàtera de porcellana d'Alcora, sense marca

Escrivania de majòlica, d'Alcora. Motilo de mitjan segle xviiiExemphr reproduït en el segle XIX

155


«El Silenci». Porcellana d'AlcoraComençaments del segle xix

d) interiorment tenen el mateix •motllo,exteriorment no; en l'un és molt acusatl'angle diedre que separa la vora de laconca, en l'altre tot just és insinuat; e)el vernís blanc de coberta en l'un és moltmés fi i pur que en l'altre; f) l'un portala marca A en daurat, l'altre no; la qualcosa duu com a conclusió que un . exem-plar, el del paisatge central més gran ide color siena, és d'alguns anys més anticque l'altre, pocs si es vol, sis o set,però els suficients perquè ambdós exem-plars no pertanyin a la mateixa vaixella.Un dels punts principals és que essentaquesta vaixella dels primers anys delregnat de Carles IV com diu el senyorEscrivà de Romaní, això és, que podriaésser del 1788 a 1790, l'altra correspon

-dria al 1783, tot el més tard, car, el

1784 la «Real Junta de Comercio» dis-posa que totes les fàbriques de vaixe-lla d'Espanya posin una marca que ser-veixi de distintiu dels productes d'unafàbrica amb altres, i a Alcora es disposaque porti la lletra A, sia en or o bé encolors, com a segell distintiu d'aquellamanufactura, i com que aquesta peça noporta mara és per aquest motiu que ladatem anterior a l'altra.

Dels dos plats que integren el lot, 'elmés gran sembla poder-se cronologar en-tre les dues plàteres. L'estil de l'orla ésgairebé exacte al de la primera, mentreque el colorit dels medallons és el ma-teix de la segona o més moderna;quant a la puresa i finor de la cobertablanca del vernís, s'acosta més a la prime-ra que a la segona, per tant creiem poderdatar aquesta peça entre el 1784 i el 1788.

«Santa Agnès». Porcellana d'AlcoraComençaments del segle xix

156


L'altre plat, Inés petit que l'anterior,acusa ja una tendència a variar d'estil,en la decoració, i a més introdueix en eldecorat, ultra la policromia i l'or, l'ar-gentat, el qual, essent menys estable queel daurat, per oxidacions successives arri-ba gairebé a confondre's amb el negre.

No és marcadament l'estil imperi is'encaixa amb l'estil de Carles IV. A més,té una coberta de vernís blanc molt fina,la qual cosa l'allunya bastant de les pecesesmentades anteriorment. Per tot el qualsembla pertànyer a les acaballes del se-gle xvin o millor als inicis del xix.

De porcellana són també dues estàtues,amb bany monocrom groc verdós; l'unarepresenta santa Agnès, vestida amb tú-nica i mantell, ami) un anyell als braços;l'altra, un xic més moguda, és de repre-sentació profana, i segons l'erudit histo-riador de la ceràmica alcorana, repre-senta «El Silenci». És de doldre que limanqui el dit índex de la mà dreta, ele-Dlent principal per a la interpretació delque representa, i a més li manca la màesquerra. Ambdues tenen la mateixa al-tura i el mateix sòcol, en un costat delcjual es llegeix: «la modeló José Ferrer».

Aquest artista escultor que el 1799 fouelegit Intendent de la fàbrica d'Alcora,l'ou un dels que a darreries del segle XVIII

i a començaments del xix impulsà l'execu-ció d'estatuetes, ja com a tals, ja com apeces de servei; les estatuetes de què femreferència creiem que són del temps dela seva intendència la qual cosa fa que lesdatem de primeries del segle xix.

La darrera peça de què es compon ellot no és de porcellana, és de majòlica;una escrivania sostinguda per quatre xi-nesos agenollats i rematada per un bustque recorda els d'estil Lluís XV, posatcom a agafador de la tapadora.

L'interès de la peça radica en la forma,car l'execució és molt posterior a la delmotllo. És sortida en l'època de plena de-cadència, sense aquell preciosisme de quèfa gala el motllo fet sens dubte en l'èpocaen què predominava encara l'acuradaexecució dels objectes sortits de la fà-brica durant el temps del comte d'A-randa.

FRANCESC DE P. BOFILL

TORQUAT TASSO I NADAL

El 6 de febrer d'enguany ha mort aBuenos Aires aquest escultor. Havia nas-cut a Barcelona el 1852, estudià a l'Es-cola de Belles Arts barcelonina, a la del'Acadèmia de Sant Ferran de Madrid ifreqüentà l'obrador de Rossend Nobas.Per la seva escultura «Narcís» obtinguéuna pensió a Roma on va passar bastanttemps. Després féu un viatge a Amèricai de retorn a Barcelona treballà intensa-ment durant l'etapa de vida pròspera im-mediata anterior a l'Exposició Universaldel 1888; més tard anà a establir-se re-soltament a Buenos Aires.

Tasso i Nadal podríem situar-lo dintreel grup d'estatuaires catalans d'inspiraciópròdiga, prop de Querol, una mica tam-bé de Parera, qui sap si de Blay, ambmenys finor que no pas aquest en els mi-llors moments, amb una conscient traçacompositiva encara lligant amb la sobrie-tat de massa de Venanci Vallmitjana, enobres de la ponderació del grup de Tassoque porta per títol «Caritat!».

Home de traça i ensems de disci-plina, Torquat Tasso i Nadal restà fidel ala seva formació i es revoltava contra lesinnovacions en escultura com es desprènd'aquesta conversa tinguda amb Namu-neura (i reportada per aquest a Plus Ul-tra el 1926). «...Sóc vell, però no rutinari:el meu ampli juí no es separa del rao-nament i de la veritat, però determi-nades tendències només me les explicoper un desequilibri del cervell... Els freds,els rics que foragiten els artistes delsobradors de París i Roma, són els quis'han empescat algunes coses que al-luci-nen els imbècils... Miri vostè qualsevolescultor de valor real i avançat dintrel'art contemporani i l'obra del qual vul-gui significar una conquesta de l'època...i la influència egípcia, l'assíria, la delsmestres fonedors de l'arcaisme grec, del'art gòtic o del Renaixement veurà comestan clars i determinats dintre d'ella...»

Nosaltres ens limitem a transcriure, ainformar, i aquestes paraules poden do-nar horma idea de l'agrejament de Tassod'uns quants anys a aquesta banda.

La seva abundosa producció resta es-

157


Retrat de Torquat Tasso, per Ramon Casas(Museu, d'Art de Catalunya)

campada a Barcelona i a l'Argentina.Temàticament, en tota mena d'esculturaell hi té la seva aportació. En el retratsón obres seves una estàtua eqüestre delnostre rei Jaume I i els de Dante, Cer-vantes, Viladomat (emplaçada al Saló deFermín Galán) , Rosales, Fortuny, Pius IX,Bismarck, general Mitre, general Levalle,Sarmiento, Dorrego, Julián Romea..: queva fer responent a comandes. Nombrososmonuments argentins, erigits per l'Estato per subscripció pública són obra'de Tas-so i Nadal: els alçats a llaor de San Mar-

tín (a Rosario de Santa Fe), del poetaEchevarría, de Pellegrini, de Passo, deGregorio Pérez, de Torres, d'Emilio Bun-ge, de Tejedor..., els commemoratius dela batalla de Salta i del Crit d'Ipiranga,i els projectats a la memòria de Cervan-tes, de Luis Huergo i de l'aviador argentíJorge Newberg. Modelà així mateix Tor-quat Tasso una urna per a ben guardarl'original de l'Himne de la Nació Argen.tina, i una copa que l'Estat va dedicar apremi entre totes les nacions. Dintre elcaire religiós, Tasso és autor d'un grupque titulà «Sant Joan en la processó»;en la temàtica històrica va esculpir aques-tes composicions: «Al.legoria de Lanuza»,«Allegories de les Constitucions» (tresalts relleus en el Palau de Justícia) , «Unasalutació al Dos de Maig» (en la plaçaMontserrat, de Buenos Aires) i «El tribu-nal de les aigües». Conreà també el sim-

Torquat Tasso. — «Senza uccello, poveriuo!».Escultura en bronze, existent avui al «Cau Ferrat»

158


bolisme en l'«Apoteosi de les Arts i lesCiències» (alt relleu del fris lateral de l'es-querra de l'Arc de Triomf de Barcelona),en l'esmentada composició «Caritat!»,en altra escultura que va retolar «Lliber-tat» (obra del 1907) i en la figura de«La Indústria» que hi ha en el monu-ment a Güell i Ferrer, a la Rambla deCatalunya, de la nostra ciutat. Però enl'escultura dita «de gènere» és en el quemés va treballar Torquat Tasso i Nadal;alguns noms d'obres seves poden donaridea de la diversitat de temes que el va-ren atraure; entre aquestes escultureses compten: «Un soldat ferit» (presen-tada a l'Exposició oficial de Madrid del1876) , «Don Quixot» (presentada a l'Ex-posició oficial de París del 1878) , «Senzauccello, poverino!» (bibelot que repro-duïm i que forma part del Museu delCau Ferrat, a Sitges), «Una pàgina his-tòrica», «Diumenge de Rams», «Torera»,«Bacant», «Musulmà», «Camillita»,«Chagrins», «Aquilles moribund», «Ti-

4, pus del segle xvii» i «Cap d'africà».Tasso i Nadal va ésser expositor d'al-

guna de les exposicions municipals bar-celonines.

Una activitat constant seva fou l'en -

Torquat Tasso. — «La Indústria» en elmonument a Güell i Ferrer, de Barcelona

senyament. Va professar el seu art a laUniversitat de Buenos Aires trenta-tresanys seguits.

Ha mort quan els catalans de l'Argen-tina parlaven d'homenatjar -lo: «TorquatTasso», deien ells, «l'escultor eminentís-sim, glòria catalana a l'Argentina quedesprés d'ornar Barcelona amb muniód'obres excellents, vingué a aquest paísi en ell ha sojornat llarguíssims anys i enell ha arrelat definitivament el seu geni,donant-li els fruits mestrívols de la sevapuixant naturalitat i de la seva vellesavenerable, Torquat Tasso, l'eximi mis-satger de l'art de Catalunya a Buenos Ai

-res, bé mereix la recordança entusiàsticadels catalans i que aquests es decideixinaviat a tributar-li l'homenatge d'admira-ció i d'agraïment que tots li devem.»

En la iconografia artística del Museu-d'Art de Catalunya Torquat Tasso, hi

Torquat Tasso. — Estàtua de Viladomat al Saló figura un parell de vegades: el copsà elde Fermín Galán, de Barcelona carbó de Ramon Casas i va entrar a Mu-

159


seus entre els retrats de la nombrosa col-lecció que Casas oferí; hi és també, pro-cedent de la Collecció Casellas, àgilmentapuntat amb llapis blau (reproduït en elnúmero 12 d'aquest BUTLLETÍ, i a méspetit tamany, pel mateix artista.

J. - F. RÀFOLS

EXPOSICIONS I CONFERÈNCIES

En el darrer mes de març han tingutlloc algunes exposicions i conferènciesrelacionades amb els nostres Museus oamb insignes artistes que hi estan asse-nyaladament representats.

El dia 4 el nostre director senyor Joa-quim Folch i Torres va donar una con-ferència a la sala del Museu d'Art de Ca-talunya sobre el tema «Instrucció alsmestres per a la visita de les escoles alsmuseus d'art de Catalunya». L'acte fouorganitzat ner la Secció de Cultura del'Ajuntament d'acord amb el Deganat deMestres de Barcelona. L'objecte d'aquestaconferència era orientar als mestres pera les visites que els escolars acostumen afer collectivament als nostres museus. Ésremarcable l'interès amb què l'auditoriseguí els punts de vista exposats pel con-ferenciant sobre aquesta interessant qües-tió, en bona part recolzats per les expe-riències realitzades en alguns museusd'art de l'estranger. El text íntegre d'a-questa conferència serà reproduït en undels nostres pròxims números.

El dia 8 el nostre ex-president i distin-git publicista senyor Pere Coromines, va

donar una conferència al «Centre Excur-sionista de Catalunya» sobre el tema «Lavida i l'obra d'Eusebi Planas». Com erad'esperar, e.l treball del senyor Corominesfou en primer terme una peça literàriamagnífica. A Inés constituí una evocacióemocionant del París dels dies en quèEusebi Planas hi passà la seva joventuttriomfant i de la Barcelona que en varebre la seva influència, un dels més bri-

llants vehicles de la qual fou precisamentel mateix artista. L'estudi de l'obra delgran dibuixant i la investigació biogrà-fica, no foren pas inferiors a aquests al-tres valors de la conferència. No és d'es-tranyar, dones, que el senyor Corominesaconseguís retenir l'atenció del públicprop de dues hores no sols sense cansanci,sinó amb una evident dcicctació. L'enti-tat organitzadora publicarà íntegramentaquesta conferència; de no haver estataixí nosaltres ens hauríem honorat inse-rint-la en aquestes pàgines.

Després de la conferència va ésser inau-gurada en el mateix «Centre» una expo-sició de dibuixos d'Eusebi Planas que vacontinuar oberta fins el dia 30. Llàstimaque la copiosa obra del cèlebre dibuixantno hi hagi pogut estar representada mésque per un nombre reduït de les sevesproduccions. Bona part d'aquestes sónavui disperses, no sols entre particularsde casa nostra, sinó de l'estranger on hanestat adquirides a preus molt crescuts.Afortunadament el seu fill en conservaencara prous per haver pogut fer ambelles aquesta exposició, d'un innegableinterès.

El Museu no compta pas amb les queforen necessàries per a donar idea d'a-quest artista, que és, indubtablement, undels que varen contribuir més abundosa-ment al prestigi de l'art català del nou

-cents.

El dia 9 va ésser inaugurada al «CírcolArtístic de Sant Lluc», una exposició dedibuixos de l'insigne escultor Josep Lli-mona. Es tractava de donar, amb aquestamanifestació, un testimoni de la vàluadel gran artista en un dels aspectes ge-neralment poc coneguts de la seva obra.I no cal dir que el propòsit fou plena-ment aconseguit. Així l'entitat organitza

-dora va retre digne homenatge a la me-mòria del que en vida fou el seu funda-dor i president.

L'exposició fou presidida pel retrat deLlimona, original de Ramon Casas, queposseeix el Museu.

A l'acte inaugural pronuncià una inte-

160

BUTLLETÍ . DELS MUSEUS D'ART I)E BARCELONA

El senyor Soler i March, donant la seva conferènciaal «Museu d'Art de Catalunya»

ressant conferència el distingit arquitectesenyor Joan Rubió.

Finalment, el dia 24 el nostre presi-dent senyor Alexandre Soler i March vadonar al Museu d'Art de Catalunya lasegona de les conferències organitzadesper «Amics dels Museus de Catalunya».

Va estar dedicada a la secció d'art gò-tic del Museu.

El senyor Soler i March va començarposant de relleu la favorable acollida queel nou Museu havia merescut del públicbarceloní, i recolzat en aquest fet asse-nyalà la conveniència de què aquestaatenció sia orientada per mitjà de con-ferències i de tots els elements possiblesde divulgació, com la mateixa Bibliotecad'Art, que la Junta de Museus ha posata disposició del públic, a fi que de lesvisites al Museu •en pugui obtenir el mi-Ilor profit.

Entrant en matèria va fer una acabadadefinició de les diferències que caracte-ritzen l'art religiós romànic i gòtic, delrenaixement i barroc.

Va explicar a continuació l'evolucióseguida a casa nostra de l'art romànic algòtic, amb les consegüents influènciesfrancesa i italiana, i més tard la flamenca,analitzant detingudament l'abast de cadauna d'aquestes influències i temes de lesobres més característiques dels nostresfinestres de la pintura.

S'estengué, a més, en consideracionssobre els efectes que les noves estructu-res arquitectòniques varen exercir en . ladecoració pictòrica de les esglésies.

Es referí seguidament a la gran estimaque l'art català va acabar per tenir en-tre les classes populars de Catalunya ales darreries del segle xiv, quan totsaquells elements havien aconseguit for-mar una escola racial..

Entrant en l'estudi de la pintura cata-lana d'aquest moment va referir-se a lavida i l'obra dels pintors Jaume, Pere iJoan Serra, en aquests ternes:

«Els Serra eren tres germans: Jaume,Pere i Joan; a més tenien unes germanes.Aquí els presento per primera vegada enl'autoretrat de família que ens deixarena l'extrem dreta de la predela del retauledel Sant Esperit, de Manresa, d'on eren

,161


fills i on deixaren el major nombre d'o-bres i les més excellents. Domiciliats aBarcelona es partien el treball. L'hereu,En Jaume, era el de més força i té moltde florentí; sacrifica la minuciositat deldetall a benefici del conjunt; enfoca lallum a les figures principals i procedeixa grans masses com els bons mestres; noretalla el contorn de les figures, sinó queles pinta quelcom foses o esfumades enuna atmosfera transparent. Les carns sónmatisades de colors crema, els cabells sónrossos, les celles fines i pintades. Vegemel seu quadret de la baixada als llims deCrist ressuscitat. Tècnica italiana: icono-grafia francesa. La gracia de la composi-ció també és francesa, internacional, d'unafina comicitat. L'entrada a l'infern no ésuna gruta, com es representava a Itàlia,sinó la boca monstruosa d'un drac. Lamandíbula inferior del monstre és com unpont llevadís que s'ha abaixat a la presèn-cia de Crist, a fi de donar pas als elegitsque allí esperaven l'hora de la ressurrec-ció. Per l'esforç esmerçat en obrir la boca,guspiregen i s'encenen els ulls del mons-tre com uns farells. Això adverteix als di-monis del que passa i salten corrent daltdel morro enlairat, d'on surten les cade-nes de suspensió, les quals tiven amb l'in-tent de tancar de nou la porta de l'infern.El Salvador radiant de glòria i assistitd'una cort angèlica enfrontada amb elsdiables, dóna la mà al vell Adam, quemancat de forces és empès per l'esquenaa saltar al costat de Jesús. Eva s'amaga aldarrera, com és més culpable; i segueixenels benaventurats a la manera de nàufregssalvats de la mort. Aquí es nota el con-trast de llums i ombres abans esmentat;a la testa sols destaca l'ull congestionatdel monstre.,

L'altre germà, En Pere, en general ensdóna retaules que són com miniatures agran tamany; la llum és igualment distri-l)uïda per tot: les dots del dibuixant so-brepassen les del pintor. El seu dibuix ila tècnica pictòrica són a vegades a l'al-tura dels. millors italians. Per tot aixòquan en determinades composicions aban-dona la sequedat de les línies que reta-.llen les figures i adopta, la pastositat delseu germà gran, pot dir-se que, aleshores,

el depassa. En tenim un exemple en elbaptisme de Jesús. Els àngels es tapen lesmans amb la roba que guarden de Jesús,en senyal de respecte, tal com hem vistabans en les Mare de Déu d'alabastre. Elnu comença a presentar-se. En Pere Serracrea un tipus de Maria alletant el DivíInfant, que els italians anomenen la Ma-donna de l'Humilité i aquí la «Mare deDéu de la llet», delicada com una flor,de cara arrodonida, boca de cirera, ullsametllats i coll tornejat, que és una evo-cació de la formosa dona catalana, incon-fundible amh les Verges franceses o ita-lianes. Aquest tipus encantador excelleixal quadre central de l'altar del Sant Es-perit, de Manresa.

El germà petit, Joan, no signa les con-tractes i probablement no pinta. És elviatjant de la raó social Serra germans.De la seva activitat en buscar clients,portar els retaules a lloc i cobrar-ne l'im-port, ens en dóna compte el prestigi del'obrador, el qual es fa de moda i obligaals altres artistes a la imitació, així comtambé els encàrrecs creixents que van delRosselló a Alacant i de Barcelona a Sa-ragossa i Castella. Les germanes ajuden,preparen els colors.

Aquest èxit tentà a Borrassà pintor deGirona i convençut de la seva vàlua iagullonat per l'ambició es trasllada aBarcelona on monta un altre taller degran envergadura i recull la clientela delsSerras després del seu traspàs. Té una fa-cilitat asombrosa en dibuixar figures enles posicions més difícils i gran capacitatde treball. La seva característica és el di-namisme que l'acosta al sentiment flo-rentí, inclinant -se a la caricatura. Enel seu temps fou el retaulista méspopular de Catalunya i avui encara con-tinua essent-ho. Això em, relleva de pre-sentar-lo.

En canvi us vaig a presentar un pintorinèdit, per més que les seves obres siguinconegudes. La millor de. les seves obres.conservades és el retaule de Sant Marcdels aprenents sabaters de Manresa. Ésper això que el batejo Mestre de SantMarc, Al centre, sant Marc consagra santAnià que era sabater: la seva capa pluvialva decorada per un sembrat de. pulcres

162

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

sabates daurades: la de sant Marc, la de-cora un dibuix repetit, de dos ocells en-frontats, del qual dibuix la secció delsteixits del nostre Museu en guarda unamostra exactament igual. Un dels qua-drets laterals d'aquest retaule representauna parada de venda de sabates davantde la botiga de sant Anià. Resulta unacomposició plena de vida, interessantís-sima. En altre escena el retrat del pintor.Aquí al Museu tenim del mateix autor unfragment de retaule procedent de Car-dona. Encara tenim al Museu una altrataula del mateix, que Lorenzale portàd'Itàlia i que formava un conjunt ami)altres quatre que allà es conserven.»

En aquest mateix ordre fa referència,el conferenciant, a Mateu Ortoneda, deTarragona, i a altres que apareixen aManresa, Benabarre, Lleida, Granollers ialtres viles catalanes, així com a LluísDalmau autor del cèlebre retaule delsconsellers, molt especialment a JaumeHuguet que qualifica del vertader artistaracial de mitjan segle xv i per últim alsVergos i als escultors Mestre de SantJordi i Pere Johan.

Després d'aquest període digué que lescircumstàncies polítiques determinen unagran minva en la producció artísticaautòctona i l'obra d'art té a casa nostraautors forasters com Bermejo i Alfonsoque davant de l'obra d'Huguet, fan l'es-forç de superar-se i aconsegueixen dei-xar-nos pintures seves remarcables.

Fa una curiosa evocació de la vidad'aquells artistes catalans, explicant elspreus que generalment cobraven per llurtreball, sovint molt superiors als que erencorrents entre els seus contemporanisestrangers i analitzant les preferènciesque tenien per als temes dels seusquadres.

Acabà explicant per què les sales delMuseu destinades a l'art romànic tenenuna installació diferent de les destinadesa l'art gòtic, justificant que aquestes notinguin un caràcter de conjunt tan acu-sat com tenen aquelles, car les obres gò-tiques necessiten una contemplació mésespecialment dedicada a l'obra concretai als seus detalls.

El conferenciant fou llargament -aplau-

dit i felicitat i després de la seva peroracióplena de dades i observacions extraordi-nàriament interessants, els invitats a l'acterealitzaren una detinguda visita a la sec-ció d'art gòtic del nostre Museu.

HOMENATGES

El dia 9 del darrer mes de març el«Centre Excursionista de Catalunya» vahomenatjar al senyor Pelegrí Casades iGramatxes amb motiu d'haver complertaquest els seus vuitanta anys d'edat.

L'acte consistí en un banquet dels seuscompanys de la Junta Directiva.

Fou un homenatge realment adient per-què aquests anys del distingit arqueòleg,estimat amic nostre, s'han desenvolupaten activitats ininterrompudes i valuosesa favor no sols de l'excursionisme, sinóde l'estudi de les obres d'art antie de lanostra terra.

En arribar el senyor Casades als diesd'avui, acrediten els, alta serveis que haprestat a la cultura catalana una quanti-tat considerable de treballs històrics con-tinguts en innombrables conferències, me-mòries i llibres que han fet la reputacióde que tan merescudainent gaudeix.

El felicitem sincerament i fem vots pera què segueixi com fins ara la seva fe-cunda tasca.

El dia 21 del mateix mes el «CírcolArtístic» va organitzar un sopar d'home-natge al seu ilustre president l'escultorJosep Clarà, per haver guanyat el premiCampeny a l'Exposició de Primavera del'any passat i per l'èxit assolit en l'expo-sició de les seves obres, celebrada darre-rament a la Sala Parés.

A l'acte hi concorregueren les més re-llevants personalitats de la vida intellec-tual catalana i hi pronunciaren discursosen elogi de l'obra i la personalitat deClarà, el vice-president del «Círcol Ar-tístic» senyor Planas Dòria; el presidentdel «Círcol Artístic de Sant Lluch», se-nyor Joaquim Renart; el president del'«Acadèmia Catalana de Belles Arts de

163


Sant Jordi», senyor Joan Antoni de Güe11;el secretari de l'Ajuntament d'Olot, ciu-tat natal de l'homenatjat; el presidentdels «Amics dels Museus», senyor PereCasas Abarca; el senyor Pere Coromines,i el mestre Pau Casals.

VISITES COL.LECTIVESALS MUSEUS

FEBRER

Al Museu d'Art de Catalunya

Dia 6. - Collegi Bonanova.Dia 9. - Grup Escolar «Francesc Pi i

Margall».Dia 10. - Institut Nacional de segona

Ensenyança de Calatayud.Dia 14. - Institut Nacional de segona

Ensenyança «Albèniz».Dia 15. - Institut Escola.Dia 16. - Institut Nacional de segona

Ensenyança «Albèniz».Dia 21. - Grup Escolar Diputació, 112.Dia 27. - Institut Nacional de segona

Ensenyança «Salmeron».

Al Museu de les Arts Decoratives

Dia 10.- A. E. «Fontalba»; SocietatCoral «L'Aurora d'Hospitalet».

Dia 13. - Escola Nacional de Vilanovade la Roca.

Dia 15. - Institut Nacional de segonaEnsenyança de Calatayud.

Dia 17. - Escola «Abat Oliva».Dia 19. - Institut Nacional de segona.

Ensenyança «Albèniz».Dia 21. - Institut Nacional de segona

Ensenyança «Albèniz».Dia 22. - Institucions Culturals «Fran-

cese Macià», núm. 1.Dia 24. - Agrupació Excursionista de

Badalona; Federació de Joves Cristiansde Catalunya.

Dia 27.- Institucions de Cultura«Francesc Macià», Grup núm. 4.

Al «Poble Espanyol» de Montjuïc

- Dia 9. -- Grup Escolar «Francesc Pi iMargall».

Dia 12. - Institut Nacional de Bada-lona.

Dia 13. - Escola Nacional de Vilanovade la Roca.

Dia 14. - Institut Nacional de segon,:Ensenyança de Calatayud.

Dia 24. - Penya «Fox».Dia 26. - Grup Escolar «Francesc Pi

Margall».

Al «Cau Ferrat» de Sitges

Dia 3. - Patronat de la Immaculada.de Sant Esteve de Palautordera.

Dia 17. - Patronat d'Obreres d'Igua-lada.

Dia 21. - «Montepio» d'InvalidesaJubilació de Vigilants de Barcelona.

Dia 22. - Institut Nacional de segonaEnsenyança «Martí d'Ardenya», de Tar-ragona.

MARÇ

Al Museu d'Art de Catalunya

Dia 1. - Grup Escolar «Pere Vila».Dia 9. - Collegi Ibèric de Barcelona.Dia 17. - Escola d'Arts i Oficis Artís-

tics i Belles Arts de Barcelona. Ex Alum-nes de l'Escola Montessori «Ataulf». Ins-titut Elemental de segona Ensenyança, deGranollers.

Dia 20. - Escola Normal de. la Gene-ralitat.

Dia 21. - Escola Professional per a laDona.

Dia 24. - Institut Elemental de segonaEnsenyança, de Granollers. Institucionsde Cultura «Francesc Macià», Grup nú-mero 1.

Dia 28. -Grup Escolar «RamonL1u11» .

Dia 29. -Grup Escolar «RamonLlull».

Dia 30.- Escola Catalònia. EscolaNormal ele Girona.

Dia 31. - Escola del Treball. EscolaMunicipal «Abat Oliva». Escola de lesArts del Llibre.

164

^1'11Íi1lIC1'1:1 ojíatalana

VIDRIERES D'ART - MUNTURES EN GRAN PREMIPLOM 1 LLAUTÓ - ESMALTS AL FOC 1 Exposició InternacionalSOBRE VIDRE, CRISTALL 1 CERÁMICA Barcelona, 1929

VIDRES 1 CRISTALLS PLANS 1 CORBATSGRAVATSBISELLATSMIRALLSMOTLLURESMARCSETC.

Central: Ronda de Sant Antoni, 56Telèfon 22035

Sucursal: Laureà Miró, 40 (Hospitalet) - Telèfon 30634

It

A1 t

DECORADOR : REPRODUCCIONS D'ARTMARCS, PINTURA 1 ESCULTURA

NOVA SALA D'EXPOSICIONSDiputació, 271 - BARCELONA - Telèfon 16217

La fiti acooleca

MARCS I GRAVATS

HIGINI GARCÍASuccessor de Gaspar Esmatjes

Exposició permanent delsmillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

III

^^ ODECORACIÓ 1

RESTAURACIÓDE TOTA MENA

DE PINTURES••

CARRER DE LA LLUNA, N.° 23Telèfon 25534

Emeic Tilrra jjóNO!JUC

FUSTEREspecialitzaten treballs per aMuseus i Exposicions

EMBALATGE 1 TRANSPORT DE TOTAMENA D'OBJECTES D'ART

Consell de Cent, núm. 283

Telèfon 14345 : BARCELONA

REPRODUCCIONS D'ARTESCULTÒRIC

AMB DIVERSOS TOTA MENAMATERIALS DE PATINES

1111N , %. A.Tallers i estudis: Carrer Girona, 153Telèfon 77926 - BARCELONA

1' 131C 1:10ASI:11Á►1.

PINTURA DECORATIVA

Mallorca, 255Telèfon 70702

Indústries gràfiquesSeix i Barral Germans

S•A

IMPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraciód'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Comerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

I a Phr acoteca ANTIGUITATSDECO RACIÓ

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern deismillors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES

Rambla de Catalunya, n.° 29Telèfon 15677

DECORADOR • REPRODUCCIONSD'ART -MARCS, PINTURA 1 ESCULTURA

NOVA SALA D'EXPOSICIONS

Diputació, 271 - BARCELONA - Telèfon 16217

MARCS I GRAVATS

HIGINI GARCÍASuccessor de Gaspar Esmatjes

Exposició permanent deismillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

CANUDA, 4Telèfon 15349BARCELONA

butlleti dels museus d'art - uab barcelona...butlletÍ dels museus d'art de barcelona...

Documents