TEMPLES DE PLAER

Un recorregut pel patrimoni cultural

EIs museus d’artals Paisos Catalans

Abans, molt abans que els museusd’art contemporanis passessin de

magatzems pols, osos a espais chic,a tad de set d aquestes instimci-

ons responia a la voluntat de la societatcivil d’escriure objectualment la sevahist6ria.

Corn sifes un lent trencaclosquesd’incert final, cada societat dibuix~ elseu propi paisatge partint de la nit delstemps fins a I’actualitat, que servia depunt de fuga. Aix6 dels museus, per6, 6suna cosa de l’historicisme i del roman-ticisme. Abans del 1714, per exemple,era una noci6 ex6tica.

Si escrigudssim una hist6ria dels mu-seus de Catalunya, de Val6ncia i de lesilles Balears, i registrdssim un index de

Catalunya, Pals Valenci i Balears tenen xarxesmusefstiques bastantdiferents entre si.

la seva bibliografia art stica, veuriemcom cada territories va ferun vestit amida, i diferent. Una altra cosa 6s IaIlengua, comuna. Per6 I’art ~s a based’imatges, no pas de lletres.

Alhora. tamb6 caldr~ saber separar lainiciativa oficial de la privada -indivi-dual, col’lect~va o institucional- en lag+nesi i gesti6 dels museus, i del mercat

artistic. Perqu6 una cosa ~s el patfimonii I’altra la situaci6 actual d’un mercat id’una activitat de producci6 recent. Devegades, aquests dos mons es retroali-

Dit aix6, ahem a paros.La Catalunya dels museus d’art es

podria descriure corn una gran pirh-mide instal.lada, 6s clar, a la ciutatde Barcelona: al capdamunt hi ha elMNAC, que aplega rail anys d’art, delprerom~.nic a la immediata postguermcivil; i el MACBA, una mena de kunst-halle que, sense pressa i a trav6s d’unsistema oficial-privat, va acumulant unacol’lecci6 de col-leccions. La darremincorporaci6 ha estat la col.lecci6 d’artcontemporani de la fundaci6 "la Caixa".una de les m6s importants de l’Estatespanyol. Per6 tamb6 hi ha els fonsdel galerista Lanfranco Bombelli, queaplega peces de la galeria Cadaqu6s,arab noms cabdals corn Richard Ha-milton, Marcel Duchamp i nombmsosartistes pop, concrets suissos i raresavis corn Bruno Munari. O la col’lecci6Art & Language de Philippe M~aille,arab peces i arxius d’aquest mitic grupde pr~ctiques conceptuals. Cada anyel MACBA fa una lectura de la seva

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

Semanal

1232 CM² - 220%

3806 €

46-48

España

18 Noviembre, 2014

col’lecci6, prou rica per no repetir-semai. Per6 la seva politica d’exposicionstemporals 6s massa univoca, orientadaals hereus del situacionisme, als estudispostcoloniats i a la critica de la moder-nitat capitalista.

A sota d’aquest cim bicefal, tenimuna s~:rie de fundacions i museus degrans artistes: el primer fou el MuseuPicasso, fet arab donacions del mateixartista a travds del seu secretari JaumeSabart6s i la familia del pintor. Desprdsarribfi el Teatre Museu Gala-Salvador

Dali, a Figueres, un dels rods visitatsdel pais. I encara tot just encetada lademocr~.cia, la Fundaci6 Joan Mir6,molt atenta a les creativitats emergents.A la d6cada del 1990 obri la Fundaci6Tgpies, dedicada, corn la Mir6, a pro-moure l’artista hom6nim i a explicarles creativitats emergents, en aquest casrods focalitzades a la cultura d’arxiu, aIdi/~leg entre art i politicai a la criticasocial. No oblidem, per6. que Picasso,Mir6 o Dali gaireb6 mai no van vendreuna peCa en aquest pals. Van fer lamai diners a Paris o Nova York, i van serprou generosos per donar els seus tons ala ciutat que els va veure crdixer.

La grandesa del panorama museisticcatal5 no se sostindria si no estigudsrepartida, d’una manera for~’a unitbrme.per tot el pais. Hi ha un gran hombrede ciutats mitjanes preocupades pel seuIlegat artistic. No acabaria mai. per6puc citar el Museu d’Art de Sabadell, elVictor Balaguer de Vilanova i la Geltrfi,el Cau Ferrat i el Maricel de Sitges,el Museu Comarcal de la Garrotxa,el Museu de Vails, el Museu Ddu del

Vendre[I, el Museu Empord/~ de Figue-res ui. aqui no s~ corn acabarfi la cosa,[’estan reconvertint! . el Jaume Morerade kleida, el Museo de Montserrat, elMuseu d’Art de Girona i fins i tot elMuseu d’Art Modem de Tarragona. Lamajoria s6n museus nascats entre finalsdel segle XIX i principis det XX, quehan resistit la crisi arab desigual for-tuna. Un altre cas sdn les m6s recentsfgbriques de creaci6, corn La Panera dekleida, el Bblit de Girona, l’Hangar deBarcelona o I’ACVIC, a Osona. Aq~fi sique hi ha hagut veritables drames per lasubsistencia.

l encara, no vull deixar-me nmseusdiocesans corn els de Solsona, Vic oBarcelona, tics en patrimoni medieval.l fundacions d’art arab tbns importantsi exposicions temporals de prou entitatcorn la Fundaci6 Sufiol, la constel’laci6d’espais de la Fundaci6 Vila Casas. quet~ en Can Framis el seu espai rods espec-tacular i complet, dedicat a la pintura dela segona meitat del segle XX catal~, ola Fundaci6 Francisco Godia, dedicadaal col-leccionisme. Un colleccionismeque segueix Pesperit de Frederic Mar6s,ariista arab nmseu propi al cot del barrig6tic barceloni, i una gran col.lecci6de disseny. I la propera inauguraci6del monumental, geganti DHUB, queaplegar~ els antics museus deI t~xtikdel disseny i de les arts gr~ifiques, entrealtres disciplines.

El Pais Valenci/~. arab gaireb6 tres mi-lions menys d’habitants que Catalunya.disposa d’un gran planter d’artistes.la Reial Academia de San Caries. ! demuseus arab pron solera corn el Museude Belles Arts de Valencia. Per6 la granaposta per Fart contemporani es va

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

Semanal

1232 CM² - 220%

3806 €

46-48

España

18 Noviembre, 2014

PLAER I

inaugumr el 1989 a l’entom de fons del’escultor avantguardista Juli GonzS, lezi del pintor Lmaasi Pinazo. En un prin-cipi, sabedor de les seves limitacions,es va focalitzar en les avantguardes delprimer ter~ del segle XX, i en determi-hades pr/~ctiques pop. Ha estat planterde curadors de la talla de Vicent Todoli.que arribA a dirigir la Tare Modem dekondres. [ ha estat dirigit per presti-gioses personalitats de la cultura cornTomAs Llorens, Carme Alborch. J.F.Yvars, J.M. Boner... Desprds d’un llargperiode d’incoher6ncies i airs i baixos,el nou director, Josi Miguel GareiaCortis. ha enfilat un nou tomb quedesitgem que estigui a I’altura dels seusmillors predecessors.

Criticar Valencia de la Ilunyania estant~s, tal vegada, un acre d’ignor~ncia i des-informaci6. Per6 a I’almra de I’IVAM nohi ha acma/ment cap altra instituci6 artis-tica. E1MLIVIM is un magnific comple-ment, imprescindible arab el seu estudide la modemitat grfi.fica, i darter refugide la mitica Sala Parpall6. El Conventdel Carme. una bona sala d’exposicions

temporals, i institucions tom la Fun-daci6 Chirivella-Soriano exemples quecaldria animar. Fore de Valencia capital,el Museu de la Univetsitat d’Alacant isuna iniciativa, per b~ que modesta, signi-ficativa en la seva articulaci6. I I’EACCde Castell6, quart el pressupost li hopermet, un espai de visita obligada a totsels amants de les pr~ctiques artistiquescontempor/tnies. Per cert, a la provinciade Castell6 encara hi ha dues institucionsmis que animo a visitar: el Museu deBelles Arts de Castell6, i el Museu d’ArtContemporani Vicente Aguilera Cemi.

Pel que respecta ales Balears, el seuvolum, poblaci6 i condici6 insular noafavoreixen la creaci6 d’espais muse-

istics destinats a mostrar, en exclusiva,art. l~s per aix6 que s6n encomiablesiniciatives corn Es Baluard, el museud’art contemporani que, des del 2004, idirigit sempre per f6mines de la talla deMarie-Claire Uberquoi o Cristina RosSalv~, han mostrat el bo i millor de lesprfi.ctiques artistiques contempor/~nies.Tamb6 cal destacar, en la promoci6 del’art contemporani, la Fundaci6 Pilar iJoan Mir6 de Mallorca, I’antic taller deI’artista en un edifici de Sert. I el Ca-sal Sollerich, destinat a les exposicionstemporals.

El patrimoni balear est~ molt ben res-guardat en museus de I’Esgl6sia, cornel Palau Episcopal i Museu Dioceshde Mallorca, o el Museu Dioces/i deMenorca. La coHecci6 March, la mostrade pintures d’Anglada-Camarasa al Cai-xatbrum de Palma, i encara tres espaisinteressants: el CCA d’Andratx, espaide creaci6 i exposici6, el Museu d’ArtContemporani d’Eivissa, especialitzat engravat, i el Museu de Mallorca.

Ricard Mas

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

Semanal

1232 CM² - 220%

3806 €

46-48

España

18 Noviembre, 2014