7/30/2019 Buit Ecolgic

1/7

1

El buit ecolgicPer qu reubicar no funciona?per Progat Catalunya

Buidar una zona que shbitat de gats, matant oreubicant en refugis, cases oen altres colnies, no nomss cruel per a ells si tenim

els coneixements debiologia i etologianecessaris per contemplar-ho aix, sin que no t sentiti s un fracs per acabaramb els problemes que lano-gesti de la colnia hagiocasionat..

L'evidncia cientfica indica quel'eliminaci de poblacions degats lliures noms obre l'hbitata que s'installin nous gats, jasigui des de territoris vens atravs de les cries de gats noesterilitzats de vens que visquinper la zona.

Cada vegada que els gats sneliminats, la poblaci esrecuperar a travs d'unfenomen natural conegut enbiologia com el "efecte de buit".

L'efecte de buit s un fenomencientficament reconegut a tot elmn, i que no noms afecta elsgats, sin a tots els animals,tamb amb els que compartimhbitat: coloms, porcs senglars,cotorres...

Hi ha estudis mpliamentdocumentats entre els bilegs, enqu es demostra que l'efecte debuit succeeix fins i tot quan unapart d'aquesta colnia s'eliminade forma permanent del lloc.Tard o d'hora, l'hbitat buitatrau altres membres de l'espciede les zones venes, que esmouen per aprofitar els mateixosrecursos que van atreure al

primer grup (bsicamentallotjament i menjar). Causar lamort o eliminaci de la poblacioriginal no implica per a res pereliminar aquests recursos, sinque noms crea un "buit" que

atraur inevitablement a altresanimals que viuen a prop. I que,si no estan esterilitzats,aconseguiran que la colniatingui el mateix nombred'individus que tenia l'anterior;habitualment hem observat que,si s'incorporen 3 individus nous ala colnia buidada tindrem unanova colnia de 17 individus enmenys de 12 mesos en el mateixlloc en el qual es preteniaeliminar el problema de gesti dela colnia.

BUITECOLGIC

Cada vegada que elsgats sn eliminatsdun hbitat, lapoblaci es recuperaa travs dun fenmennatural conegut enbiologia com alefecte de buit

buitec

olgic

7/30/2019 Buit Ecolgic

2/7

2

La investigaci cientfica ha observat l'efecte debuit a travs de moltes espcies-herbvors,carnvors i omnvors. En estudiar els pumes, perexemple, un investigador va assenyalar: "Quan esretiren pumes residents que han establert espais vitals enzones prximes a poblacions humanes es crea un buit." Icontinua: "Altres pumes residents que tenen rees dedistribuci que poden superposar-se a l'anterior ara troben

aquest territori buit. Aix els permet ampliar el seu radid'acci, aix com crear noves oportunitats per als pumes perestablir una nova rea on establir-se". (1)

En poques paraules, quan els pumes sn retiratsdel seu hbitat, altres es mouen cap all. Aquestcomportament tamb s'ha documentat enopssums (2), teixons (3) i altres animals (4).

Un hbitat permet viure a una poblaci

d'una mida determinada. No importa

quants animals s'eliminin o retirin, si els

recursos continuen existint, la poblaci

eventualment tornar a recuperar-se. Elsgats que quedin, desprs de la captura i

trasllat de la resta, es reproduiran ms i

millor, amb una taxa de supervivncia ms

alta dels cadells fins a l'any de vida,

tornant a arribar al llindar que li permet

l'hbitat.

En un estudi sobre poblacions de gats s'exposa:"En les poblacions que es veuen molt redudes per sacrifici o

per retirada s constatable que es recupera el nombred'individus amb ms rapidesa" (5). Amb el temps, elnombre de gats en una zona on una colnia de

gats de carrer s'ha matat o traslladat simplementes recupera i torna al seu nmero habitual.

"Les agncies de control d'animals i elsgoverns municipals han perpetuat

cegament aquest enfocament intil

durant dcades. No obstant aix, lainvestigaci cientfica, els anys d'intentsfallits i les proves del personal de control

d'animals demostren que atrapar i mataro reubicar, no permet eliminar de forma

permanent una rea de gats i molt menysresoldre els problemes que s'hagin

ocasionat a seu entorn hum.

Traslladar els gats duna zona s unefor intil que no pot tenir xit per

motius biolgics...

BUITECOLGIC

progatcatalunya

Els estudis ho

demostren:

Aquest efecte shapogut observar enmoltes espcies de

herbvors, carnvors iomnvors... i sempresegueix el mateixpatr biolgic.

7/30/2019 Buit Ecolgic

3/7

3

Les poblacions de gats, que es veuen

redudes por la seva mort o pel seu

buidat o trasllat, veuen recuperar la seva

mida original en molt poc temps. Marion

Island s un exemple de com no hem

dactuar

Un exemple documentat mpliament per la biologia sel de la poblaci, deshabitada i subantrtica de Marion

Island.Es van necessitar dues dcades i mtodes extremadament

cruels-mtodes que sn impossibles de reproduir en les zoneshabitades per persones, incloent enverinaments amb diversosproductes, la caa amb armes de foc i la introduccid'algunes malalties per esborrar la presncia dels gats a l'illa.

All els cientfics varen documentar els diferents mtodesd'extermini i les respostes dels gats.

Com en el cas dels pumes, si l'acci de matar-los esprodua en un territori els gats confrontants, no afectats pels

mtodes d'extermini, es mudaven i recolonitzaven l'espai buit.A ms, van observar que hi havia hbitats "ptims" i "menysptims" i, en qualsevol cas, sempre intentaven establir-se als

que consideraven millors per les condicions de refugi ialiment que els oferien. (6)

L'exemple de l'illa Marion va demostrar mpliamentl'efecte de buit, igual que tamb va demostrar la impossibilitatd'eradicar de forma permanent una poblaci, encara queaquest fos enterament l'objectiu.

Lexemplede Marion Island

BUITECOLGIC

progatcatalunya

7/30/2019 Buit Ecolgic

4/7

4

Les administracions o les empreses queparticipen en qualsevol tipologia que consisteixi aatrapar i matar o atrapar i reubicar els gats

"molestos", estan lluitant contra la biologia itamb malversant diners que no resoldr elsproblemes que la no gesti de les colnies hagiocasionat al seu entorn hum.

Joan Brown, president i CEO de la SocietatProtectora d'Animals del Comtat de Lancaster(PA), diu que la seva organitzaci va fer el canvi aCaptura-Esterilitzaci-Retorn quan van comenara adonar-se que no estaven fent cap progrs ambatrapar i matar:

"Finalment no estem fent noms una cosa inhumana,

en realitat estem contribuint al problema, creant un efecte de

buit que noms es va a omplir de nou i a un ritme ms rpid

amb nous individus", diu Brown.

Brown diu que es van adonar que era unproblema de mai acabar i creixent, drenant elsseus recursos i la seva moral: "Per comenar, ens vamquedar quiets. De cop vam entendre que semblava com si

estigussim corrent cap endavant, per en realitat noms

capturvem un cop i un altre a diferents gats en els mateixos

espais que volem "lliures de gats"

Altres organitzacions, fins i tot

administracions de control d'animals que nopoden ser considerades de cap manera "amiguesdels animals" han pres una posici desprs dereconixer els resultats fallits de les seves captures.L'organisme de control d'animals d'Arizona diu:

"Tenim ms de 20 anys de proves documentades que les

formes tradicionals de fer front als gats lliures no funcionen.

El mtode de control de la poblaci de gats mitjanant la

seva captura i buidatge, no ha redut el nombre de gats de

carrer. El gat "A" pot haver anat, per ara hi ha espai

perqu un altre gat "B" instal li. Per tant, la captura i

buidat en realitat empitjora el problema (7). Un altredocument de la Societat Protectora d'Animals deOchocos (Oregon) est d'acord: "Sabem ara, desprsde ms de 30 anys d'atrapar i matar els gats no ha fet res

per reduir la poblaci de gats de carrer". (8)

L'Associaci Nacional de Control Animal queva modificar la seva poltica de gats de carrer en2008 afirma: "El que estem dient s que l'antiga forma detreballar no s efica. No hi ha cap departament que tingui

prou diners en el seu pressupost per practicar la Captura i

Buidatge amb xit. La naturalesa noms segueix

proporcionant ms gatets cada vegada que intentem

solucionar aix "(9)

Capturar-Esterilitzar-Retornar s lnicmtode que estabilitza les poblacions de

gats lliures

Gestionar correctament les colnies s

lnic mtode que resol els problemesque la mala gesti de les mateixes hagi

ocasionat al seu entorn hum

Anys dexemples i derrors...hora daprendre

Aprendre de

lexperincia

daltres...

Sabem ara, desprsde ms de 30 anys de

capturar i matar alsgats, que aix no hafet res per a redur lapoblaci de gats decarrer.

BUITECOLGIC

progatcatalunya

7/30/2019 Buit Ecolgic

5/7

5

Entenent elsecosistemes:Reubicar s un desastreper a tots

Els opositors les colnies de gats sovintinsisteixen perqu els gats ser atrapats iassassinats, donats en adopci o

traslladats a altres llocs. Perl'eliminaci de les colnies no s unasoluci. Els gats tenen un papercomplex en els ecosistemes locals i nopoden simplement ser retirats dequalsevol entorn sense conseqncies.

Els fenmens cientfics descriuen algunsefectes com el de la depredacicompensatria, l'efecte d'alliberamentde meso-depredadors, i el buit ecolgicper illustrar per qu l'eliminaci delsgats s perjudicial per a tot l'hbitat, iper qu la CER (Captura-Esterilitzaci-Retorn) s realment el millorenfocament.

Depredacicompensatria

L'evidncia en les observacions de campde colnies de gats lliures suggereix quela depredaci s sovint el que elsespecialistes anomenen "depredacicompensatria", s a dir, aquella ques'aprofita dels animals queprobablement hauria mort de totesmaneres per malaltia o fam.

Els estudis demostren que els animalscapturats pels depredadors sn

generalment ms febles i malalts que elsque moren per causes humanes (10) i(11)

Un estudi va trobar que "les ausmortes pels gats tenien una massa moltmenor, una menor aportaci greix, imenys massa muscular pectoral" que lesaus de la mateixa espcie morts perautombils o finestres (12)

Aquests estudis indiquen que elsgats estan aconseguint el que algunsbilegs es refereixen com el "excedentcondemnat" (13) animals que igualmentno anaven a sobreviure, de manera quela mort no afecta els nivells de lapoblaci en general.

"Els gats trien viure en una rea

per dues raons: perqu hi haaliment i aigua i perqu hi ha

refugi. La disponibilitat d'aquestsrecursos determina el nombre de

gats que poden viure ambaquests recursos. Si s'eliminen

els gats, altres felinss'aprofitaran d'aquests mateixos

recursos "

Els estudis mostren que

les aus mortes pels gats

tenen menys massa

muscular i greix, cosa

que els bilegs

anomenen excedent

condemnat. Al contrari,

les aus mortes percauses humanes (en xocs

contra finestres o cotxes)

no presenten aquesta

tipologia

Philip J. Baker

Quan intervenir ho espatlla tot

"Quan els gats sn desallotjats, els altresindividus incrementen exponencialment la sevataxa de natalitat, causant desequilibris majors

Impacteambiental

Quan pretenemeliminar gats perprotegir la vida silvestre,ens arrisquem a danyarseriosament el mediambient i les espciesque tenim per objecteprotegir. Un estudi aescala real d'un esfor

coordinat d'eradicacide gats en una illa ambla intenci de protegirles espcies en perill

d'extinci de ladepredaci-va donarcom a resultat que lapoblaci de conills a l'illava pujar salvatgement.

Sense els gats permantenir preses sotacontrol, els conills vandevastar la vegetacilocal, que va fer mal aaltres espcies animals, iuna onada de ms de

130.000 rosegadorsvan entrar enl'ecosistema. En el seuinforme de les activitatsd'eradicaci, elsinvestigadors vanvincular directamentaquest mal a l'eliminacidels gats, i va concloure:"les conseqncies nodesitjades han estatnefastes". (18)

BUITECOLGIC

progatcatalunya

7/30/2019 Buit Ecolgic

6/7

6

Meso-depredadors,el desequilibri

El manteniment de l'equilibriecolgic s molt ms complicat que lesrelacions dels gats davant les aus, que lavisi d'un depredador contra una presa.Mentre que els gats de vegades podrien

ser els principals depredadors en els seusambients, alguns dels animals dels qualss'alimenten, tamb sn depredadors,com les rates.

Els depredadors que cauen a nivellsinferiors en la cadena alimentria esdiuen meso-depredadors. Ells s'aprofitende certes espcies i, en el cas de buidaruna colnia d'un ecosistema, potdesestabilitzar les relacions entre elsdiferents depredadors i espcies presa,

amb greus conseqncies (14) com al'illa d'Amsterdam, a l'Oce ndic, on afi d'eradicar els gats salvatges perprotegir les aus en perill d'extinci es vacausar un augment en la poblaci derates i ratolins.

Les rates i ratolins van passar a serels individus predadors dels ous delsocells que es pretenien protegir (15)

Els models matemtics en elsprojectes dels estudis cientfics sobre lespoblacions de gats, mostren que gats,rates i ocells puguin trobar un equilibrien el qual coexisteixen les tres espcies.Per quan els gats (o qualsevol variabled'aquesta equaci) s'eliminen enaquestes simulacions, la poblaci derates es troba fora de control, eliminantcompletament les aus. Encara que els

gats, en aquest escenari, sn predadorsd'aus, l'eliminaci del major depredadors molt pitjor per a les espcies presa(16) i (17)

Lefectede buit

Els gats trien viure en una rea perdues raons: perqu hi ha aliment i aiguai perqu hi ha refugi. La disponibilitatd'aquests recursos determina el nombrede gats que poden viure amb aquestsrecursos.

Si s'eliminen els gats, altres felinss'aprofitaran d'aquests mateixosrecursos, movent-se des de territorisvens o multiplicant l'xit reproductiudels que no es puguin capturar.

Una reducci dels grans

depredadors, permet un

increment

desproporcionat dels

meso-depredadors, que

arriben a quadriplicar el

seu nmero inicial

Investigaci de la Universitat

Tecnolgica de Michigan

BUITECOLGIC

progatcatalunya

Refugi

Gossera

COLNIA

COLNIA

7/30/2019 Buit Ecolgic

7/7

Bibliografia:[1] McKinney, Billy Pat. "Mountain Lions, Deer and Predator Control." The Role Of Predator Control as a Tool in GameManagement - Symposium Proceedings. Kerrville, TX: Texas Agricultural Research and Extension Center, 2001. 70-73. [

2] Ji, W., S. D. Sarre, N. Aitken, R. K. S. Hankin, and M. N. Clout. "Sex-Biased Dispersal and a Density-IndependentMating System in the Australian Brushtail Possum, as Revealed by Minisatelite DNA Profiling."Molecular Ecology 10 (2001):1527-1537.

[3] Killian, Gary, Kathleen Fagerstone, Terry Kreeger, Lowell Miller, and Jack Rhyan.Management Strategies for AddressingWildlife Disease Transmission: The Case for Fertility Control. Staff Publication, Lincoln, NE: U.S.D.A National Wildlife ResearchCenter, 2007.

[4] Rosatte, Rick, et al. "Racoon Density and Movements after Population Reduction to Control Rabies."Journal of WildlifeManagement71, no. 7 (2007): 2372-2378.

[5] Killian, Gary, Kathleen Fagerstone, Terry Kreeger, Lowell Miller, and Jack Rhyan.Management Strategies for AddressingWildlife Disease Transmission: The Case for Fertility Control. Staff Publication, Lincoln, NE: U.S.D.A National Wildlife ResearchCenter, 2007.

[6] Bester, M. N., et al. "A Review of the Successful Eradication of Feral Cats from Sub-Antarctic Marion Island, SouthernIndian Ocean." South African Journal of Wildlife 32, no. 1 (April 2002): 65-73.

[7] Maricopa County Animal Care & Control.Feral Cats. 2011. http://www.maricopa.gov/Pets/FieldEnforcement/FeralCats.aspx (accessed February 10, 2011).

[8] Humane Society of the Ochocos.Feral Cat Problem. 2011 http://www.humanesocietyochocos.com/Feral.html (accessedFebruary 10, 2011).

[9] Taking a Broader View of Cats in the Community, Animal Sheltering, September/October 2008, http://www.animalsheltering.org/resource_library/magazine_articles/sep_oct_2008/broader_view_of_cats.pdf (accessedFebruary 10, 2011).

[10] Mller, Anders P., Johannes Erritze and Jan T. Nielsen. Frequency of fault bars in feathers of birds and susceptibilityto predation.Biological Journal of the Linnean Society 97 (2009): 334-345.

[11] Leyhausen, Paul. Cat Behavior: The Predatory and Social Behavior of Domestic and Wild Cats, (New York: Garland STPM Press,1979), 78.

[12] Baker, Philip J., et. al. Cats about town: is predation by free-ranging pet catsFelis catus likely to affect urban birdpopulations?.Ibis 150 (Suppl. 1) (2008): 86-99.

[13] Lilith, Maggie. Do pet cats (Felis catus) have an impact on species richness and abundance of native mammals in low-density Western Australian Suburbia? Ph.D. thesis for Murdoch University, Western Australia. 2007.

[14] Soul, M. E., D. T. Bolger, A. C. Alberts, J. Wright, M. Sorice, and S. Hill. 1988. Reconstructed dynamics of rapidextinctions of chaparral-requiring birds in urban habitat islands. Conservation Biology 2:7592

[15] Isabelle M. Cote and William J. Sutherland, The Effectiveness of Removing Predators to Protect Bird Population,Conservation Biology 11 (1997): 402.

[16] Fan, Meng, Yang Kuang, and Zhilan Feng. Cats Protecting Birds Revisited.Bulletin of Mathematical Biology 67 (2005):1081-1106.

[17] Courchamp, Frank, Michel Langlais, and George Sugihara. Cats Protecting Birds: Modeling the Mesopredator ReleaseEffect.Journal of Animal Ecology 68 (1999): 262-292.

[18] Bergstrom, Dana M., A. Lucieer, K. Kiefer, J. Wasley, L. Belbin, T.K. Pedersen and S.L. Chown. Indirect effects ofinvasive species removal devastate World Heritage Island.Journal of Applied Ecology 46 (2009): 73-81.

Informaci extreta de:Alley Cats Allies

http://www.animalsheltering.org/resource_library/magazine_articles/sep_oct_2008/broader_view_of_cats.pdfhttp://www.humanesocietyochocos.com/Feral.htmlhttp://www.maricopa.gov/Pets/FieldEnforcement/FeralCats.aspxhttp://www.maricopa.gov/Pets/FieldEnforcement/FeralCats.aspxhttp://www.maricopa.gov/Pets/FieldEnforcement/FeralCats.aspxhttp://www.maricopa.gov/Pets/FieldEnforcement/FeralCats.aspxhttp://www.maricopa.gov/Pets/FieldEnforcement/FeralCats.aspxhttp://www.animalsheltering.org/resource_library/magazine_articles/sep_oct_2008/broader_view_of_cats.pdfhttp://www.animalsheltering.org/resource_library/magazine_articles/sep_oct_2008/broader_view_of_cats.pdfhttp://www.animalsheltering.org/resource_library/magazine_articles/sep_oct_2008/broader_view_of_cats.pdfhttp://www.animalsheltering.org/resource_library/magazine_articles/sep_oct_2008/broader_view_of_cats.pdfhttp://www.humanesocietyochocos.com/Feral.htmlhttp://www.humanesocietyochocos.com/Feral.htmlhttp://www.maricopa.gov/Pets/FieldEnforcement/FeralCats.aspxhttp://www.maricopa.gov/Pets/FieldEnforcement/FeralCats.aspxhttp://www.maricopa.gov/Pets/FieldEnforcement/FeralCats.aspxhttp://www.maricopa.gov/Pets/FieldEnforcement/FeralCats.aspx