BUTLLETÍ DEL

JARDÍ BOTÀNIC

DE BARCELONA

Nº 10

ABRIL 2006

Exemplar gratuït

L’efecte de la Lluna

L’atenció al públic del Jardí

Echium simplexFotografia: David Bertran

EDITORIAL

Quan llegiu aquestes pàgines, la primavera estarà

implantada al Jardí Botànic. Al mes de març li vam fer

una gran rebuda, amb un cap de setmana festiu, amb

la Festa dels Amics i el Planta't al Botànic. Tots els

que encara no heu gaudit de l’itinerari estacional de

la primavera, podeu venir al Jardí. Ho podeu fer fins

al 18 de juny.

El nostre Jardí cada cop és un equipament amb més

prestigi des del punt de vista científic, però també i

m'agrada poder-ho dir, és un Jardí amb sentiment.

Dic això perquè el Jardí té cara i ulls, té noms propis,

no solament per les espècies que s'hi troben, sinó per

les persones que hi treballen. En aquesta revista l'A-

madeu ens obsequia amb una entrevista a la Maria

Molero, responsable de la taquilla del Jardí. El tracte

i l’atenció que reben de la Maria tots els que truquen

o visiten el Jardí i el que rebem tots els que ens hi

movem per dins és un exemple de professionalitat,

d’il·lusió i una referència per a tots.

Aprofitem que som a l'Any Internacional dels De-

serts i la Desertificació, una crida de l'ONU davant

d'aquest evident risc mediambiental i sembrem tots,

doncs, llavors d'il·lusió i d’esperança.

Anna M. Llor i Durán

SUMARI

JARDÍ BOTÀNIC

3 Flaixos

4 Influència de la Lluna

en els cultius

6 Aprenem botànica…

8 Les falgueres del Jardí

Botànic Històric i el seu

ús medicinal

9 Els peixos i el Jardí

11 Maria Molero, l’atenció

al vistant del Jardí

ASSOCIACIÓ D’AMICS

DEL JARDÍ BOTÀNIC

13 Breus de l’Associació

15 Racó del soci

Nº 10 BROLLA

DireccióNúria MembrivesCoordinacióAmadeu CampsConsell de RedaccióAnna M. Llor i Carlos AzofraDisseny gràficRamon MartínezImpremtaImatge i Producció Editorialde l’Ajuntament de Barcelona

Paper Cyclus offset de 170 g, 100% reciclat

DIPÒSIT LEGAL: B-7696-2003-03-101.000 exemplars gratuïts

Amb la col·laboració del Centre deNormalització Lingüística de Barcelona.Delegació de Sants-Montjuïc-les Corts.

Jardí Botànic de Barcelona

Associació d’Amics delJardí Botànic de BarcelonaC/ Dr. Font i Quer, 2Parc de Montjuïc08038 BarcelonaTel. 93 426 49 35Fax 93 424 50 53

A/e:jardibotanic@mail.bcn.es (JARDÍ)amicsjbb@telefonica.net (ASSOC. AMICS)

Web: www.jardibotanic.bcn.es

3

Flaixos

� El dia 20 de febrer les ventadesvan tombar la inflorescència de laXanthorrhoea glauca. A la primaveradel 2005 la seva floració va ser espec-tacular, feia uns 2,70 m d'alçada. Totjust quan llegiu aquestes línies po-dreu gaudir al Jardí en veure coms'alcen majestuosament noves inflo-rescències. Batrem el rècord?

� Després dels desperfectes ocasio-nats per les pluges de tardor al JardíBotànic Històric, la Mancomunitatde Municipis de l'Àrea Metropolita-na de Barcelona ha fet obres de mi-llora al sot de l'estany, ha millorat laxarxa de conducció d'aigües pluvials iha estabilitzat els talussos mitjançantgeomalles i hidrosembra.

� El nostre company Samuel Pyke es-tà duent a terme la confecció de l'her-bari del Jardí Botànic, és a dir, està re-col·lectant les espècies de major inte-rès botànic i/o les més conflictivesquant a taxonomia que hi ha plantadesal Jardí, per assecar-les, premsar-les iconservar-les a l'herbari de l'Institut.

� Tenim un nou pluviòmetre al Jardídesde començament d'any. Aquestaparell permetrà d'ara endavant mesu-rar la quantitat de precipitació acumu-lada sense patir pèrdues per evaporaciói també ens permetrà una lectura mésaproximada perquè en comptabilitzales dècimes de litre per metre quadrat.

Mesurant la

inflorescència

de la Xanthorrhoea

glauca

Geomalles als talussos de l’Històric

Mitjana temperatures màximes 11,2º C

Mitjana temperatures mínimes 5,5 º C

Màxima absoluta (9-3-2006) 16,4º C

Mínima absoluta (28-12-2005) 1º

Precipitació acumulada a tota l’estació 143,3 l/m2

Dades climàtiques bàsiques de l’hivern2005-2006 al Jardí Botànic,

per Josep M. Gómez

4

Influència de la Lluna en els cultius

Molt sovint es diu que "pagès llunàticno fa collita" o dit d’una altra mane-ra, "qui està pendent de la Lluna norecull res". Altrament, en la majoriade cultures populars s’han tingut encompte els cicles de la Lluna com afa-voridors d’un procés o altre relacio-nat amb les plantes, els animals i elshumans.

Com es lliguen, doncs, aquestesdues visions? Cal tenir en comptecerts conceptes abans de discutiraquest punt.

Els cossos celestes, en funció de laseva massa i proximitat a la terra,exerceixen una influència més omenys important sobre els processosbiològics i climàtics.

L’astre més proper a la Terra és laLluna i en conseqüència la seva in-fluència és més important: afecta lesmarees, el creixement de les plantes,l’estat d’ànim de les persones... ensfa arribar amb intensitat el reflex delSol i també els reflexos de llum delsplanetes del nostre sistema solar amés dels reflexos de les constel·la-cions més properes; així ens podembeneficiar de tot el que ens arribamitjançant la llum que ens reflecteixi de les diferents energies que viat-gen a través del con de llum.

La Lluna manifesta la seva in-fluència per mitjà de l’aigua.

Cada una de les fases de la Llunaexerceix una influència diferent en

les plantes, en el seu creixement, flo-ració, fructificació i germinació.

Quan hi ha Lluna creixent la plan-ta tendeix a absorbir aigua. Si enaquest moment es fertilitza el sòl,augmenta el rendiment de la collitaperò minva la salut dels productes, jaque estan més inflats d’aigua. Aug-menten les malalties que poden cau-sar els fongs.

En el període de Lluna minvant esprodueix l’efecte contrari: la plantas’estructura i concentra, la collita ésmenor però la seva salut i la vitalitatestan reforçades.

En general però, convé evitaraquests extrems, llevat dels casos enquè convé reforçar la vitalitat de laplanta, per exemple, quan ha de pro-duir llavors. Per això sembrarem enquart minvant.

Si el que volem és afavorir la hu-mitat del sòl en època de sequera, oamb sòl lleuger o sorrenc, actuaremamb Lluna plena.

A més d’aquest aspecte dels ciclesde la Lluna, cal tenir en compte que laseva trajectòria és el·líptica, no cir-cular i que hi ha moments de granproximitat (perigeu) i altres de dis-tància màxima (apogeu). En cadas-cun d’aquests moments també es veuafectada l’activitat de les plantes.Caldria, doncs, evitar també aquestsmoments.

A pagès s’ha pogut comprovar que

5

cada cicle té una influència determi-nada segons el tipus de planta i elfruit que se’n vol treure. Cal tenir encompte que no solament entendremper fruit les fruites pròpiament dites,sinó aquella part de la planta objectedel cultiu, sigui arrel, fulla, flor ofruit.

Si volem un arbre de gran vigor,cal plantar-lo quan hi ha Lluna nova,però si volem gran quantitat de fruit,l’empeltarem quan hi hagi Lluna ve-lla (plena). Com que també hauremd’esporgar i aclarir la fruita, ens ésmés rendible evitar els dos extrems iaixí obtenir arbres amb unvigor mitjà i collitamitjana. Així tin-drem menys feinaa esporgar i aaclarir.

Dels rosersn’esperem unallarga florida i amés són plantes ar-bustives, que viuenmés anys, en conseqüèn-cia hem d’aconseguir que tinguinun vigor mitjà i una producció deflor. Els plantem quan hi ha quartcreixent i s’empelten quan hi haquart minvant.

Un enciam o una col, el fruit delsquals és la fulla, se sembren quan hiha Lluna nova o quart creixent. Sónplantes de cicle curt i així es faran

més grosses encara que puguin agafaralgun fong.

Les plantes d’arrel com ara els ra-ves, les patates, els alls, les cebes,etc. si es planten o sembren quan hiha quart minvant, la planta i elsfruits es mantenen equilibrats; uncop collits es guarden més temps enmillor estat.

L’agricultura ecològica té molt encompte la Luna, ja que calen plantesresistents i sanes per evitar la neces-sitat d’aplicació d’algun tractamentinsecticida o fungicida, encara quesigui legal. Si la planta és forta i re-

sistent es poden esplaiarmolt els tractaments

concrets, ja que elsfan pessigolles als

insectes.També és molt

útil el calendarid ’ a g r i c u l t u r abiodinàmica, el

qual té en comptel’energia que rebem

del cosmos i de les cons-tel·lacions més properes, el Sol,

els planetes del nostre sistema solar, ila Lluna com a eix vertebral dels tres.

�Àngela Romeu Díaz

i Joaquim Prats Lladó

IESM Rubió i Tudurí.

Escola de Jardineria

6

Aprenem botànica…

L’ÈQUIUM SIMPLE

� Nom científic: Echium simplex.

� Nom comú: Arrebol, Tajinaste,Orgullo de Tenerife (en castellà).

� Etimologia: El gènere Echiumprové del grec Echis=víbora.Aquest nom assenyala l’aparençade les llavors de l’Echium vulgare,ja que recorden el cap d’una serp.

� Família: Boraginàcies.

� Descripció: Planta vivaç biennal.Durant el primer any forma unaroseta de fulles denses. El segonany desenvolupa una inflorescèn-cia erecta que pot assolir d’1 a 3metres de llarg. És un endemismede l’illa de Tenerife. Es troba almassís d’Anaga, entre 100 i 400 md’alçada.

Floreix entre el febrer i l’abril.Les flors s’agrupen en cimes late-rals escorpioides, són blanques,pentàmeres amb cinc pètals sol-dats en forma de campana.

El fruit és un tetraqueni, semblanta quatre nous aspres. Un cop ma-duren, la planta s’asseca i semblaque ha mort, però gairebé semprerebrota de la base.

� Característiques de le fulles:persistents, lanceolades, híspides(amb vellositat) i argentades.

A la base de la tija, les fulles sónmés denses i al llarg de la inflo-rescència es van aclarint.

7

LA FAMÍLIA DE LES BORAGINÀCIES

� Etimologia:Prové del gènere Borago, del qualhi ha diferents versions pel que faal seu significat:- De l’arab Abou rache= pare de lasuor. Per les propietats sudoríferesi diürètiques del Borago officinalis.- Del llatí medieval Borra= teixitllanós. Per la densa pilositat quepresenten aquestes plantes.

� Trets diagnòstics de la família deles boraginàcies:- Poden ser herbes i petits arbustos,però també arbres i lianes.- Les fulles són alternes, simples, es-parses, híspides i argentades.- Les flors són hermafrodites, pen-tàmeres, agrupades en cimes diver-ses. La corol·la és acampanada, ambcinc estams lliures, ovari súper i discnectarífer.Quant al color, les flors poden serblanques, blaves o morades. Abansd’obrir-se i en marcir-se agafen to-nalitats vermelloses.- Els fruits poden ser carnosos (dru-pes) o secs (núcules).

� Distribució de les boraginàciesal món:- Nre. de gèneres al món: 156- Nre. d’espècies: 2.500

Estan distribuïdes per gairebétot el món, en zones temperadesi subtropicals. A Catalunya hi hauna cinquantena d’espècies au-tòctones.

- Usos econòmics: són rebutjadespel bestiar. Algunes tenen pro-pietats medicinals (la borratja) id’altres són productores de mel(èquium simple).

�Les rosàcies del Jardí Botànic:- Canàries: Echium simplex, E. aculea-

tum, E. hierrense, E. callithyrsum, E.fastuosum, Messersmidia fruticosa.

- Viver: Tournefortia sp., Echiumwildprettii (aquesta última ja estàprevist de plantar-la al Jardíaquesta primavera).

�Text: Núria Abellán

�I·lustracions : Josep Sabanès

i Montserrat Molins

Detall de la flor

de l’èquium

simple

8

Les falgueres del Jardí Botànic Històric

Dins l’obaga del Jardí, a peu d’arbresmagnífics, apareixen les falgueres.Esquitxen les roques humides ambllurs verdors diferents.

La lluentor del Cyrtomium falcatum, ladelicadesa de la falzia, que despuntaentre la molsa amb timidesa, les mas-ses de llengües de cérvol i les atracti-ves frondes del Polystichum ens acom-panyen pel camí de la gruta, i ens re-galen la frescor i el benestar que ens fagaudir de l’estada en tan bell lloc.

Aquest benestar no és solament unfet d’emocions, ja que alguns pteri-dòfits han estat plantes remeieresdes de molt antic.

Les falgueres apareixeren a principidel Devonià, o abans, fins i tot. S’in-clouen dins del grup de plantes infe-riors. Això no vol dir que es menys-preï la seva importància sinó que es

fa referència al seu tipus de desenvo-lupament primitiu, però alhora cu-riós i intel·ligent.

Amb els dos mecanismes de repro-ducció que posseeixen asseguren lacontinuïtat de les espècies al llarg delstemps: si falla l’esporulació els rizo-mes poden donar pas a noves plantes.

Pel que fa a les propietats medicinals,trobem matèries actives tant a lesfrondes com als rizomes. Moltescontenen sals fèrriques i substànciesgelatinoses que ajuden a combatrerefredats, malalties del fetge i d’al-tres tenen propietats diürètiques,fins i tot l’Adiantum capillus-veneris(falzia, cap-pilera) que s’utilitza pertintar els cabells.

Aquestes són les espècies de pteridò-fits que destaquen al Jardí. Esperemque l’aigua torni a rajar amb alegriaper la gruta, i creï un bon hàbitat perdiversificar aquest grup de plantestan atractiu.

�Núria Abellán

Imatge d’una zona ombrívola

del Jardí Botànic Històric

Ús medicinal de les falgueres

Polystichum

setiferum

9

Els peixos i el Jardí

A les línies següents parlarem de la con-veniència i de la viabilitat de la intro-ducció de diverses espècies de peixos al’estany del Jardí Botànic de Barcelona.Ara com ara, només hi podem trobaruns quants carpins daurats (Carassiusvar.). El criteri de selecció per afegir-hinoves espècies, serà primer, que siguincompatibles amb els actuals pobladorsi, després, que puguin desenvoluparfuncions de tipus ornamental, neteja-dores o controladores de plagues.

Els carpins que hi trobem s’alimen-ten de la matèria orgànica que cau a lasuperfície, també d’algues i elementsque hi ha al fons (són omnívors). Acausa de la seva coloració (vermella,principalment) són força decoratius,encara que el seu comportament tímidfa difícil de veure’ls ja que s’espantenquan hi ha moviment, encara que siguimínim. Pel que fa a la mida, que depènde la massa d’aigua i de la fondària, po-den arribar a pesar 5 kg.

Presenten una gran varietat deformes i colors. Des de fa centenarsd’anys, els xinesos han fet encreua-ment de carpins per donar lloc a ra-ces de diferents aparences. Fins i tot,hi ha peixos amb més d’una cua, moltdecoratius, però molt vulnerables:gairebé no poden nedar i tampoc, de-fensar-se dels depredadors.

El koi o carpa daurada és un parentdels carpins. És més llarga, estilitza-da, té barbillons i és tímida. Pot arri-

bar a fer més d’un metre i pesar fins a25 kg si té suficient espai. També hiha d’altres espècies com cometes,myxociprinus, bombolletes, caps delleó, subunkins...

Un dels problemes que poden do-nar aquests peixos és l’entorbiment.Un altre peix que podria ser molt útilés la gambúsia (Gambusia afinis hool-broki) que pertany a la família dels po-ecílids. Va ser introduïda als anys vintper acabar amb el paludisme al sud dela península. És un peix molt resistentque tolera rangs de temperatures moltgrans i gairebé viu a qualsevol tipusd’aigües; fins i tot, a les sulforoses queemeten els gèisers al parc de Yellows-tone. Un altre punt a favor seu és l’o-voviviparisme, és a dir, dóna a llumcries vives que ja es poden defensarper si mateixes, i a causa de la seva mi-da poden aconseguir aliments als ra-cons més angostos i a la vegada aug-menten l’eficiència en el control deplagues. S’alimenta sobretot d’inver-tebrats (mosquits, principalment).

No són gaire vistoses pel que fa a laseva coloració, en canvi, no són gens tí-mides amb la gent i per com ocupen l’es-trat superficial és molt fàcil veure-les.

Aquest peix té la malaguanyada fa-ma d’haver desplaçat del seu nínxol elsciprinodontids autòctons (samaruc,fartet...). Però també hi ha tingut molta veure la contaminació de les aigües ila introducció de peixos predadors

10

(perca americana, peix-gat, silur...). Acausa de la seva mida, també s’hi po-dria introduir al rierol de la rocalla ba-lear per controlar les poblacions d’in-vertebrats, i més ara, que el mosquittigre progressa com a espècie invasorai també danyina per als humans.

Una altra espècie que ha aparegutrecentment en aquarofilia és el cone-gut esturió. Aquest peix podria ser benvàlid per posar-lo al llac. En primerlloc, és un peix eminentment medite-rrani, que arriba a mides considera-bles i encara que no tingui colors moltvius, la seva forma, mida i tranquil·li-tat el fan ser un peix força decoratiu. Abanda d’això, s’alimenta d’inverte-brats als llits o fons de les aigües. Aixíque també té utilitat com a netejador.Si es posés al Jardí, potser necessitariaalimentació suplementària.

Igualment el tauró de riu (Pangas-sius sp.), originari del Sud-est d’Àsia,és una espècie resistent. L’acostumema trobar en tendes d’aquariofília ambuna mida petita, però amb el tempspot superar els 4 kg de pes. És de colorblanc i negre blavós i està emparentatamb els peixos-gat. Es mou per tots elsestrats, encara que es troba millor al’estrat intermedi. S’alimenta d’in-vertebrats i també de peixos més pe-tits. Acostuma a formar bancs.

També tenim peixos que alhora quemengen netegen, com són els netejafons(Corydora sp.) i els netejavidres (Plecos-

tomus sp.). Aquests últims són més sen-sibles al fred i potser no passarien l’hi-vern del nostre Jardí. En canvi les cori-dores resisteixen molt bé les baixes tem-peratures i la falta d’oxigen. També sóngairebé immunes als agents infecciosos ifan una excel·lent feina d’escombriai-res. No són gaire grans (fins a uns 15 cm,segons les espècies) i poden ser pràcti-cament de qualsevol color.

Una altra possibilitat és introduir-hi espècies abundants i locals (barbs,madrilles, gobis) però no lluiriengaire, ja que són espècies extremada-ment tímides i per arrodonir-ho sónde colors mimètics.

En definitiva, hi ha moltes espèciesque es podrien instal·lar al Jardí Botà-nic, però caldria un estudi detallat so-bre com afectaria altres inquilins, iper descomptat, les mateixes plantes.

A banda dels peixos, també podemesmentar altres individus com lesgranotes, que ajuden a controlar lapoblació d’insectes i també millorenla qualitat de l’aigua. També s’hi po-drien introduir tortugues, que tenenuna funció carronyera i depredadoraper controlar certes poblacions.

El Jardí Botànic és un jardí jove, ien primer lloc, però, s’hi ha d’im-plantar vegetació arbòria i arbustiva,que aportaria seguretat i caliu a faunatan diversa.

�Damià Rodríguez Batlle

11

Maria Molero

Maria Molero, l’atencióal visitant del Jardí De vegades, hi ha persones que esconfonen amb el servei i viceversa.Aquest pensem que és el cas de laMaria, la persona que rep el públicdel Jardí a la zona de la taquilla.

Granadina de naixement va arribar aBarcelona als sis anys. I precísament,la seva relació amb Montjuïc ja ve delluny... "He viscut més de vint-i-tresanys al passeig de la Zona Franca. Aixòm’ha fet conèixer i estimar des de jo-veneta la muntanya de Montjuïc. Vaigvenir a la inauguració del Jardí l’any1999. Llavors no hi abundava el colorverd; a la zona d’Austràlia, però, enca-ra hi podíem veure certa frondositat.Recordo que en entrar-hi vaig mirar lataquilla i vaig pensar com seria de me-ravellós treballar-hi. Al juny del 2002,una amiga m’oferia la possibilitat detreballar com a taquillera al Jardí permitjà d’una empresa de seguretat. Vaigdir-li sí de seguida."

La Maria ens explica que, abans, laseva experiència laboral sempre haestat cara al públic. Per cert, com ésel públic del Jardí?Són persones a qui agrada la natura.Entre setmana ens trobem molts tu-ristes, estudiants, gent gran, o grupsd’escoles. Els caps de setmana el pú-blic és més familiar i més de casanostra.

També copso sovint que el Jardímotiva l’interés dels estudiosos de labiologia, de l’arquitectura i del dis-seny. Molts els pots trobar anònimsentre el públic d’entre setmana.

I el tracte amb el públic, com va?Penso que no em puc queixar. Peròhe de dir que em sento responsablede com entra la gent al Jardí. M’ex-plico. Tu pots ajudar que una personahi entri millor. Quan parlo amb ellsels miro als ulls i els somric. Desprésquan se’n van, molts em saluden perdir-me adéu i fins i tot em fan alguncomentari de la seva visita al Jardí:com ara "...Meravellós!"

Quan fan això, em fan sentir elJardí com a meu. I, tant de bo acabinrecomanant la visita.

Però també hi deu haver algunaqueixa?El visitant es queixa del preu, que nohi ha prou bancs, o que calen més es-pais d’ombra.

12

El públic pot reflectir la seva opi-nió o queixa per escrit, però semprehi ha qui me la fa arribar a mi direc-tament. No t’hi has d’enfrontar mai.Miro d’ajudar-los i penso que si esqueixen és per algun motiu i acostu-men a tenir raó.

Com definiries la teva tasca al Jardí?M’encarrego de la taquilla, dono in-formació al públic, controlo les en-trades i les sortides de personal... Elmeu propòsit és que el Jardí funcioniel millor possible. Intento sempredonar el màxim, però dins dels límitsde la meva capacitat i funcions.

A banda de la visita a l’exposiciópermanent, què més pot trobar elvisitant quan hi arriba?L’audioguia permet fer en qualsevolmoment una visita guiada per 1 € (ésde franc per a les persones disminuï-des).

Però també tenim els itinerarisestacionals. El visitant ara trobarà elde la primavera.

La mediateca científica és un serveimolt atractiu i útil per als estudiants.Ara mateix, estem en procés de millo-rar les prestacions d’aquest servei.

I el futur del Jardí, com el veus?El Jardí tot just acaba de començar afer-se conèixer. És molt jove i cadaany que passa es fa més encisador.

També percebo –per les consultestelefòniques que m’arriben- que ca-da vegada és un referent botànic méssòlid.

I també cada vegada serà més par-ticipatiu amb aportacions de dina-mització cívica com la de l’Associaciód’Amics.

Jo sempre he pensat que és màgic.

La teva gran afició sabem que és lamúsica... Quina música li posaries?Sí, toco el violí en una orquestra. Deben segur que al Jardí, li aniria d’allòmés bé Les quatre estacions de Vivaldi:un concert diferent per a cada un delsquatre itineraris estacionals del Jardí.

�Amadeu Camps

13

Breus de l’Associació…

UN VOL PEL JARDÍ BOTÀNIC

FESTA DE NADAL

Les guanyadores del Concurs deTruites de la Festa de Nadal foren An-tònia Ferrer, en la vessant de millorgust, i Neus Rodés com a millor pre-sentació (imatge just dessota).

Agraim la participació de MargaritaMauro, Ramona Grifell, Isabel Riera,Joan Antoni Miró, Rosalia García iJordi Brengaret. Tots ells varen tenirun premi com a agraïment a la sevaparticipació.

GUIES BOTÀNICS

El dissabte 4 de febrer el grup deguies botànics es va reunir per repas-sar la seva tasca, el contingut dels iti-neraris interpretatius, el procés d’a-collida als nous guies. La millor notí-cia, és que són 7 (feia anys que no te-níem tants guies). Malgrat això, elnombre idoni seria arribar a la deze-na. El coordinador del voluntariat,Carlos Azofra, va prendre bona notade les seves demandes, centrades bà-sicament en un desig de contínuaformació i actualització de tot el quefa referència al Jardí Botànic. Això éssenyal de la molta professionalitatamb què assumeixen la seva tasca.I tu, ja has participat en algun itinerari?

T’AGRADEN LES AUS?Busquem col·laboradors per a l’estudi de camp.Tu tries l’horari i el calendari!

VOLUNTARIS

Si el grup de guies creix gota a gota,els voluntaris que fan una crida a no-ves incorporacions són els de viverde dissabte. Per diferents raons, vo-luntàries amb anys de dedicació hanhagut de deixar arraconada aquestatasca. Val a dir, segons les voluntàries mésfidels, que la tasca que fan ara estàmolt ben definida i detallada per partde la responsable de viver, la NúriaAbellán.

QUOTES i SOCIS NUMERARIS

Enguany hem tingut un bon percen-tatge de renovacions. Manca, però, elcompromís de tots els Amics per fernous socis.Des de la Secretaria de l’Associació esrecorda als socis numeraris que pa-guen la quota en efectiu que s’hauriade fer el més aviat possible. Un anymés s’han mantingut les tarifes de lesquotes.

VIATGE A ANDALUSIA

El viatge anunciat pel primer capde setmana de juny finalment in-clourà la visita del Jardí BotànicHistòric de La Concepció a Màlaga idel Jardí Botànic de Còrdova. Amés, tindrem temps per gaudir deles joies arquitectòniques i culinà-ries d’aquestes terres.

Places limitades: inscripcions fins al27 d’abril (veure més informació al’Agenda d’Activitats).www.ayto-malaga.eswww.jardinbotanicodecordoba.com

ASSEMBLEA GENERAL

ORDINÀRIA

El dissabte 17 de juny se celebraràl’Assemblea General de l’Associació.Es presentarà l’informe de l’any2005. És, a més, l’ocasió idònia pertrobar-nos per posar en comú elssuggeriments, opinions, queixes ivaloracions de tot el que fa referènciaa l’Associació i al Jardí.Tots els Amics rebran convocatòriaespecial.

DINAR D’ESTIU

I per concloure el curs, repetim el di-nar de germanor al mateix espai quel’any passat (el lloc més agradabe deBarcelona al mes de juny). Tindremnova proposta de menú, i sorpresesper a tos els gustos.

14

Racó del soci

Em subscric a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona per un any com a soci/a:

■■ Individual: 20 € ■■ Estudiant: 14 € ■■ Jubilat: 14 € ■■ Protector: 300 € ■■ ......................

Nom i cognoms ............................................................................................................ Data de naixement....................

DNI ........................................... Població ..................................................................................... C. P......................

Adreça......................................................................................................................... Telèfon ....................................

Forma de pagament

■■ Ingrés en compte (s’adjunta justificant):La Caixa, oficina 1152, núm. compte: 0200048724

■■ Xec nominatiu

■■ En efectiu

■■ Entitat bancària (recomenat)

Data............................ Signatura

Envieu aquesta butlleta a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

(C/ Dr. Font i Quer, 2. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona)

Autoritzo al banc/caixa ...........................................................................

Adreça agència.......................................................................................

Població...................................................................... C.P. .................

ENTITAT ■■ ■■ ■■ ■■ OFICINA ■■ ■■ ■■ ■■ DÍGIT CONTROL ■■ ■■NÚMERO DE COMPTE ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■ ■■perquè pagui els rebuts que a nom meu li siguin presentats des d’ara

per l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

✁

Els amics del Jardí Botànic de Barcelona...

• Poden visitar el Jardí Bo-tànic gratuïtament

• Donen suport al creixe-ment del Jardí

• Tenen un descompte enles activitats de l’Agendadel Jardí

• Reben informació de lesnovetats del Jardí

• Gaudeixen d’un progra-ma especial d’activitats

• Reben la BROLLA

• Poden col·laborar en elmanteniment del Jardí

• Tenen descomptes a:- Garden Center Bordas

Gavà- Navarro Mitre, florista- Oryx, botiga de natura

i d’excursionisme- Tokonoma, botiga,

escola i viver de bonsais

Donem la benvinguda a: Maria Rosa Salvadó i Fernando López, nous socis nu-meraris. Montse Freixa, Rogelio Martín i Alberto Zegarra, nous socis voluntaris.

Oh, escarpat Montjuïc!

qui et veié abans d’ara?

Que l’home volgué

esmicolar el rocam

i de les pedres féu vergers.

Tenim jardins coetani

assignats a mirífics poetes catalans.

El ben entés i la voluntat

fa moure roques i muntanyes.

Amics i voluntaris;

La vostra ferma i cabdal entrega

fa créixer

el nou jardí botànic de Barcelona.

Contemplar tan magna tasca,

satisfà arreu del món

aquest valuós llegat.

JOSEP BERNAL

De les pedres fem jardins

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Viburnum rigidum (autòctona de les Canàries),

il·lustració de Josep Sabanès, voluntari

de l’Associació d’Amics

La nostra llavor fa créixer el JardíAPUNTA-T’HOA LA TEVA AGENDA:

• 19, 20, 22 i 25 d’abrilCurs de fotografia de la natura

• Diumenge 28 de maigTaller de bonsais

• Dissabte 17 de junyDinar d’estiu de l’Associació

• Dimecres 21 de junyPlanta’t al Botànic, a l’estiuInauguració de l’itinerari

• Dijous 6 de juliolTaller familiar d’ornitologia

Voleu rebre la revista en format digital?

Voleu rebre la informació d’una manera més immediata?

Envieu un e-mail a: acamps@telefonica.net

Hi heu de posar: el vostre nom i els cognoms i l’adreça electrònica

on voleu rebre tota la informació del Jardí.

A l’apartat assumpte, podeu posar-hi: Inf. Jardí.