Sessió del dia 22 de maig del 2015

A la classe del dimecres 22 de maig, les nostres companyes Maria José Murgui, Alba Jiménez i

Mar Aliaga ens han mostrat l’experiència literària a través del còmic.

En primer lloc, cal dir que com sabem l’estudi de la literatura en Educació Primària és molt

important, ja que afavoreix el desenvolupament de la lectura i l’escriptura dels infants, i el

foment de valors. Així, existeixen una gran varietat de recursos que serveixen com a eina

d’ensenyament, però el còmic moltes vegades queda oblidat i quasi no s’utilitza.

Què és el còmic? Aquesta va ser la primera qüestió que van resoldre les nostres companyes.

Aquest recurs està format per una successió d’imatges il·lustrades que van acompanyades de

text. El còmic permet la fàcil comprensió, ja que aquest integra una narració senzilla i directa.

Per donar més sentit a aquesta, als còmics s’organitzen les imatges com a seqüències

temporals. A més, cal dir que el diàleg està representat mitjançant globus que canvien segons

la intencionalitat del parlant o personatge. Un punt destacable d’aquest recurs, és l’alt valor

lúdic que té, ja que resulta molt motivador i atractiu per a l’alumnat.

D’altra banda, cal destacar que als còmics intervenen dos tipus de llenguatges: el llenguatge

visual, format per les vinyetes, enquadraments, plànols, format i color; i el llenguatge verbal,

composat pet globus, onomatopeies i text.

Quant a la introducció del còmic a les aules. Primerament, cal centrar-nos primerament en

l’època dels setanta, durant aquesta va haver-hi un boom del còmic que va tindre com a

representants màxims a autors argentins i italians en el context polític i social de la transició.

Aquest fet, va permetre als pedagogs i pedagogues utilitzar aquest recurs com a eina

d’aprenentatge a les aules. Una dècada després, als vuitanta, es començà a introduir vinyetes

als llibres de text que utilitzaven a les escoles. Y, finalment als noranta, es va reduir la

importància del còmic i va disminuir el seu ús i aplicació a les aules.

Però, quina és la importància del còmic com a recurs educatiu? En primer lloc, cal destacar la

importància de la imatge com a fet cultural bàsic. Així, és molt important que els xiquets i

xiquetes comprenguen i interpreten la imatge com a suport d’un text; aquesta permet que

l’alumnat puga gaudir més de la lectura. Altres de les premisses a tindre en compte per a

treballar el còmic són: l’aula, aquest espai ha de ser obert per a la creativitat i el treball en

equip; el docent per la seua part ha de familiaritzar-se amb aquest gènere literari, conèixer

sobre ell i ha de transmetre una actitud optimista; per últim, els còmics afavoreixen l’educació

en valors.

Les nostres companyes quan estaven preparant l’exposició van adonar-se que aquest recurs

estava en desús i van preguntar-se el perquè d’açò i van decidir nomenar els diferents usos

que es pot donar a aquesta eina, és a dir, l’ús del còmic a l’ensenyança. Aquests són: les

imatges reforcen i amplien la informació, el lector/a pot avançar o retrocedir al ritme que

desitgen i per últim, se li poden atribuir diferents usos com el desenvolupament de la

imaginació i la creativitat, pot ser molt útil per a l’inici de la lectura i escriptura, es poden

tractar temes actuals que impulsen a la reflexió i mostrar a l’alumnat que la lectura no té per

què ser avorrida.

La següent qüestió que ens han resolt és: què es pot aconseguir a través de l’ús didàctic del

còmic?

Foment del gust per la lectura, ja que les imatges resulten suggeridores i atractives per

als xiquets i xiquetes.

Millora la interpretació i comprensió del text i imatge.

Contribueix significament al desenvolupament de l’expressió oral i escrita.

Ajuda a la concentració i memorització.

Respecta el ritme de lectura.

Millora l’ortografia i capacitat de síntesis.

Coneixement d’idiomes i interpretació dels mitjans audiovisuals.

Foment de valors i actitud crítica.

Major comprensió de la realitat social i cultural.

Seguidament, alguns dels avantatges i desavantatges que troben les escoles per a introduir el

còmic a les aules són els següents. Quant als avantatges, aquest són: baix preu de producció,

es tracta d’un recurs motivador i permet desenvolupar la creativitat, permet tractar qualsevol

tema i per últim, desenvolupa el pensament i la imaginació. Pel que fa als desavantatges,

podem destacar dos: és tractat per moltes persones com un simple recurs d’entreteniment i

no experimenta les possibilitats d’aquest i, els xiquets i xiquetes d’edats primerenques

l’utilitzen poc, ja que no saben escriure ni llegir.

Després de realitzar aquest treball, les nostres companyes han arribat a les següents

conclusions: el còmic permet fer més atractiu l’ensenyament de la literatura, així com que

l’alumnat desenvolupe la seua creativitat, ja que com que la imatge va acompanyada d’un text,

el xiquet/a pot imaginar com ho diu, amb quina intenció, etc.

I per tancar i concloure l’exposició, van escollir una cita de Francisco Ibáñez, creador de

Mortadelo i Filemón: “Quien no haya pasado por Mortadelo no va a llegar a Kafka”. El que

podem interpretar és que el còmic és com un trampolí per arribar a les històries literàries; és a

dir, el còmic pot servir per a introduir als infants en la literatura i pot fomentar la creació de

grans lectors.

Així doncs, respecte aquesta frase ens agradaria dir que, basant-nos en el model educatiu

d’educació literària de Teresa Colomer cal comentar que, segon el nostre criteri, la cita

anteriorment exposada fa referència a la importància del còmic com una eina per a introduir

als infants en l’hàbit lector. I així introduir-los en el procés de lecto – escriptura, ja que

incorpora estructures lingüístiques senzilles a través de les quals es poden tractar tot tipus de

temes acompanyant-los d’il·lustracions representatives. També pensem que aquest gènere és

fonamental per a l’accés dels infants al coneixement del món i per a l’estructuració de la seua

personalitat. A més a més, creiem que el còmic acompleix les característiques principals pel

que fa a la qualitat que han de tindre els llibres per escollir-los, ja que, han de presentar una

sèrie d’elements constructius com unes característiques genèriques, un equilibri entre

descripció / acció / diàleg, un llenguatge utilitzat, i també, un to, que bé pot ser humorístic,

absurd, idealitzat...

Després de l’exposició han sorgit comentaris i dubtes sobre el tema. En primer lloc, el nostre

professor ens ha aconsellat que si volem aprendre idiomes, un bon recurs per a iniciar-se en

una llengua pot ser el còmic. Així que ho tindrem en compte!! També hem comentat els tipus

de còmic que podem trobar per a l’etapa de primària i ens hem assabentat que està molt de

moda les adaptacions de les sèries televisives en format de còmic. A més, hem estat

comentant el poder de reflexió del còmic, per aquest fet és una bona eina per conscienciar a

l’alumnat de temes tan importants com la discriminació de la dona.

Una vegada finalitzada l’exposició i el col·loqui, hem fet una avaluació que ens va permetre

saber si hem entés o no el tema a tractar, el còmic. Aquesta contava de quatre preguntes:

1. El text està format per:

Text

Imatges

Successió d’imatges amb text

2. A quin tipus de llenguatge pertanyen els següents elements?

Bafarades

Onomatopeies

Text

Resposta: Llenguatge verbal

3. Quines tres premisses ha de tindre en compte el docent?

Actitud pessimista

Familiaritzar-se amb el còmic i transmetre actitud optimista

Paper protagonista

4. Digues dos avantatges del còmic:

Resposta: Baix preu i recurs motivador.

I per últim, les nostres companyes van posar a prova la nostra creativitat i ens van proposar un

repte: crear un còmic!! El nostre va quedar molt vistos, ja que les il·lustracions van ser uns

dibuixos animats molts de moda: els minions. El nostre protagonista es diu Mai i aquest

mostrava una gran tristesa i preocupació pel curs escolar i a més, perquè veia molt llunyanes

les vacances, però gràcies al consell de la seua mare va decidir posar-se les “piles” i va superar

amb èxit el curs i a més, va tindre les millors vacances del món.

Per finalitzar la sessió, hem vist un vídeo de Miguel Gallarda sobre la

realitat dels xiquets i xiquetes amb trastorn de l’espectre autista: Academia de Especialistas.

Aquest tracta d’un xiquet anomenat Max, que pot contar tots els cotxes blancs i rojos que veu

en un dia , i ens vol presentar als seus amics del col·legi: Erik dibuixa millor que ningú, no se li

oblida cap detall; Ana pot localitzar totes les pelusses d’una habitació; Violeta aprén cançons

sols escoltant-les una vegada; Lola col·lecciona les ulleres de la gent i li agrada fer amics;

Alejandro té les dates de cada dia al seu cap; Martín, té obsessió per tancar les portes; Catalina

sap molt de dinosaures; Leo sap fer puzles sense mirar-los; Edu té obsessió per l’ordre; Gabriel

és un geni imitant veus; Maria talla papers per la bisectriu i Berta ordena a la gent per nombres

i colors, mai s’equivoca.

Aquests xiquets i xiquetes tenen “super poders” que els ajuda a veure coses que cap persona

veu i els serveix per a evadir-se del caos i sentir-se relaxats. Cal dir que aquests xiquets/es no

estan malalts sols tenen una forma de desenvolupar-se diferent, i per açò hem de

proporcionar-los un espai on es troben feliços i estimats.

Per finalitzar aquesta entrada de blog, farem una pregunta: per què el nostre ritme de vida és

l’adequat? Segur que no som nosaltres els que patim una classe de trastorn? Penseu-lo, tal

volta som nosaltres els equivocats.