bernat metge, escriptor barceloní del segle xiv

Jornades sobre la història medieval de

Barcelona, 1

BERNAT METGE, ESCRIPTOR

BARCELONÍ DEL SEGLE XIV

Ateneu Barcelonès,27 de gener de 2011

©Lola Badia (IRCUM-Universitat de Barcelona)

©Lola Badia (IRCVM-Universitat de Barcelona)

Llibre de Fortuna i Prudència, 1381

vv. 1182-1191Bernat s’ha llevat abans de l’alba perquè se sent malalt. S’acosta a la platja i un ancià misteriós el fa pujar amb engany dalt d’una barca que, sense, rems, vela ni timó, se l’emporta a l’illa de Fortuna. Després d’haver dialogat amb la mestressa de l’indret, que és un diable, i amb Prudència, que representa la saviesa cristiana, Bernat torna a la platja amb el mateix estrany vehicle, que s’esmicola i es desfà tot d’una.

Mas, ans que s’esclarís lo dia,per ço que no fos mal jutjatque tan maití me fos llevate que m’anàs deportar sol

(car no és presat un caragolqui no hic fa estat molt gran)

torné-me’n ivàs passejant a mon hostal, dins la ciutat

de Barcelona, on fui nate morrai, si en sui cresegut.


Perquè és famós Bernat Metge

Ha estat molt valorat a Catalunya a finals del XIX i a la primera meitat del XX. •Antoni Rubió i Lluch el descobreix com a iniciador de Renaixement (1889) i de l’Humanisme (1917-1918). Lluís Nicolau d’Olwer pondera el seu classisme i el seu italianisme, estudia el presumpte esceptisme de Lo somni (1908).•La Fundació Bernat Metge, que inicia les seves tasques el 1923 gràcies al mecenatge de Francesc Cambó durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera, pren el nostre escriptor com a emblema de classicisme.•Josep Maria de Casacuberta va inaugurar l’editorial Barcino el 1924 amb una edició modernitzada i comentada de Lo somni (pròleg de Nicolau d’Olwer).


Butlletí de presentació de la Fundació Bernat Metge, 1922

Tot i que “la tasca […] d’aquells abundosos traductors dels escriptors antics en els segles XIV i XV, no arribà generalment a tenir valor humanístic”, l’advocació a Bernat Metge s’explica perquè va ser l’ “introductor, ja en el primer Renaixement, de l’humanisme en les nostres lletres”. Europa reviu una onada d’humanisme “I en aquest nou classicisme, Catalunya hi participarà; en aquest nou Renaixement, Catalunya hi serà”.

***Com deia Eugeni d’Ors al Glossari (1906-1909), “I, nosaltres, catalans, […] renunciarem, amb resignació covarda, a la nosta part del botí de l’Humanisme?”


La Publicitat, 18 de juliol de 1924

Comentari de la primera publicació de d’editorial Barcino: “Ha estat escollit el Somni de Bernat Metge per inaugurar la col·lecció per tal com l’estil és el més apte, entre els dels clàssics catalans, per influir en el millorament de l’actual llengua literària, la qual cosa és una de les finalitats primordials a què aspira aquesta publicació”


Projecció internacional de Lo somni

• Le songe, traducció de Josep M. Guàrdia, París-Barcelona, 1889.

• El sueño, traducció d’Alfredo Darnell 1949, 1987 (Alianza Editorial-Enciclopèdia Catalana); traducció de Martí de Riquer 1959, 1985 (Planeta).

• The Dream, traducció de Richard Vernier, Aldershot, Ashgate, 2002.

• Il Sogno, traducció de Giorgio Faggin, pròleg de Lola Badia, Alessandria, Edizioni dell’Orso, 2004.

• Jornada sobre Bernat Metge a l’Institut Warburg de Londres: Fourteenth-century Classicism : Bernat Metge and Petrarch (Londres, febrer de 2010), organitzat per Jill Kraye, Lluís Cabré i Alejandro Coroleu. Publicació de les actes el 2012, Londres, The Warburg Institute.

Edició de Josep M. de Casacuberta, 1925


Edició Martí de Riquer, 1959


Edició de Stefano

Cingolani, 2006



Edició de Lluís Cabré, 2010

Dades biogràfiques de Bernat Metge1346 neix a Barcelona, al carrer dels Especiers. El seu pare és

apotecari i treballa per la casa reial1364 La mare es casa en segones núpcies amb Ferrer Saiol,

protonotari de la reina Elionor de Sicília.1371 Esdevé notari i forma part de la cancelleria de la reina

Elionor 1375 A la mort de la reina Elionor, Bernat Metge passa al servei de l’infant Joan, hereu de la corona.

1379 Es casa amb Eulàlia Vivó.1381 Compon el Llibre de Fortuna e Prudència.1387 Secretari del rei Joan I i de la reina Violant.1388 Traducció del Walter e Griselda, de Petrarca sobre un

orginal de Boccaccio.1396 19 de maig, el rei Joan mor durant una cacera a Torroella

de Montgrí. Crisi successòria: no hi ha hereu designat. Els consellers dels reis estan enfrontats amb els representants de les ciutats. Maria de Luna actua com a reina en nom del seu marit Martí, germà de Joan I. 2 de juny, instrucció de la causa contra els servidors de Joan I i possible empresonament de Metge (no hi ha dades).

1397 27 de maig, Martí torna de Sicília i allibera els servidors de Joan I que encara eren a la presó.

1398 7 de desembre, absolució general. 1399 28 d’abril el rei Martí demana Lo somni en una carta.1402 Bernat Metge escrivà de la cancelleria.1405 Bernat Metge esdevé secretari del rei Martí I.1413 Mor Bernat Metge.


El centre de

Barcelona

al segleXIV


Localitzacions del mapa de la Barcelona del segle XIV

relacionades amb Bernat Metge1 Carrer dels Especiers, on va néixer Bernat Metge

2 Plaça de la Corretgeria, on Bernat Metge tenia una casa entre 1398 i 1402 i on potser va escriure Lo somni

3 Palau Major (plaça del rei, capella de santa Àgata, Tinell)

4 Palau menor (només en queda una capella). Havia estat dels templers i Pere III el va regalar a la reina Elionor de Sicília)

5 Carrer de la Cucurella, on Metge vivia el 1410.

6 Castell Nou, que feia de presó.©Lola Badia (IRCVM-Universitat de Barcelona)


Palau reial menor

On era el Palau reial menor


Palau reial major, construït per Pere III en vida de Metge

©Lola Badia (IRCVM- Universitat de Barcelona)


Capella de santa Àgata


Context culturalMetge és notari i secretari reial. Autor de documents oficials i de cartes (diapositiva 20: albarà autògraf escrit en llatí a Mallorca el 1395). La seva cultura literària, per una banda, connecta amb la tradició romànica cortesana i, per l’altra, amb la formació escolar dels qui usaven professionalment el llatí: clergues, notaris, juristes, metges.El llatí era la llengua de l’Església, de la Universitat i de l’escola. Els coneixements literaris de Metge mostren que en els seus anys de formació va llegir Boeci, Alà de Lille, Arrigo da Settimello, a més de l’Escriptura i de pares de l’Església com Agustí o Gregori el Gran.

La cort reial de Pere III (1336-1387), Joan I (1387-1396) i Martí I (1396-1410) és el medi cultural natural de Metge. Les lletres catalanes medievals són indissociables de la cort, que és on es produeix i s’escolta la poesia lírica i narrativa, i que estimula la producció de la prosa historiogràfica i de moltes de les traduccions científiques, doctrinals i literàries al català.

Autògraf de Metge



Al segle XIV a Barcelona el vers s’escriu en occità

Bernat Metge escriu en occità quan escriu en vers el Sermó, el Llibre de Fortuna i Prudència i la Medicina. És la norma de totes les composicions en vers anteriors als anys 1425-1430. La tradició comença al segle XII quan el rei Alfons I el Cast o el Trobador era senyor de Provença i un dels principals mecenes i promotors de la poesia trobadoresca. L’espai literari occitanocatalà és una realitat viva en temps de Metge, que és l’autor de la carta amb què el rei Joan I escriu als consellers de Barcelona perquè celebrin la festa de la gaia ciència (diapositiva 22). L’occità de Metge és molt comprensible des del català i ell mateix diu que ignora el saber dels trobadors. Li interessa més el contingut ideològic de les seves obres en vers que no pas la forma. Tant és així que a partir de 1388 opta per la prosa.


Carta gaia ciència

Traducció i creació al segle XIV

Traduir al català textos de prestigi respon a una actitud que l’edat mitjana hereta de la tradició llatina clàssica: la bona escriptura, la literatura més ben construïda, bella i profitosa s’obté per la via de la imitació dels millors models amb la voluntat d’aconseguir de superar-los. La imitació empeny a l’emulació. Als temps de Metge hi ha una florida extensa de traductors al català, sovint d’acord amb mecenes de la cort o procedents de les elits ciutadanes. Antoni Canals, que era un frare dominicà, va traduir al català Sèneca i Petrarca. Els reis, els nobles i els grans burgesos volien tenir accés al saber de les Universitats i de les escoles. A la cort del rei Joan I i de la reina Violant de Bar, neboda del rei Carles V de França, la curiositat cultural connecta amb els tres grans escriptors italians del Trecento: Dante, però sobretot Petrarca i Boccaccio. Les novetats literàries italianes venien de França.El 1395 Metge va fer un viatge a Avinyó que el va posar en contacte amb textos de Petrarca desconeguts a Barcelona. Petrarca havia residit a Avinyó i la cort dels papes era un centre cultural molt actiu.



Metge admirador de Petrarca i imitador de Boccaccio

Metge només usa el llatí amb finalitats professionals. No fa com Dante, Petrarca i Boccaccio, que van produir una part important de la seva obra en llatí: Dante, els tractats sobre política i poesia, Petrarca tots els seus grans llibres, del Secretum a l’Africa, llevat de les poesies del Canzoniere, Boccaccio, les compilacions erudites com la Genealogia dels déus, les Dones il·lustres o la Caiguda dels prínceps.El 1388 Metge tradueix el darrer conte del Decameró a partir de la versió llatina que en va fer Petrarca i es confessa admirador d’aquest darrer, “poeta laureat”. És la traducció de la Griselda amb l’epístola a Isabel de Guimerà.


Petrarca1304-1374

Boccaccio, 1313-1375

©Lola Badia (IRCVM

Universitat de Barcelona)


La formula literària de Bernat Metge

A partir de seves obres majors, el Llibre de Fortuna i prudència i Lo somni, Metge es presenta com un traductor-imitador. Aquesta manera de fer tan diferent del que s’entén per literatura d’ençà del romanticisme va generar algun malentès entre els lectors dels anys vint: Gaziel escrivia a La Vanguàrdia (24 oct. 1924) que Metge era un plagiari mediocre. Avui veiem amb uns altres ulls la fórmula literària de Metge: Bernat, l’alter ego de l’autor, es troba en una situació personal compromesa i busca l’ajuda de veus autoritzades que li aportin consolació. La consolació es produeix a través del diàleg i en el diàleg apareixen diferents posicions ideològiques presentades a través de retalls, degudament manipulats, d’escrits de prestigi reconegut. Traduint, adaptant, retallant, recomponent, imitant i procurant de superar els models, Metge construeix una literatura brillant, nova i poderosa. En vers occità i en prosa catalana.

Llibre de Fortuna i Prudència: la crisi de 1381 i la resignació

cristianaAl rerefons hi ha la crisi del mogobells, un tipus de préstecs d’interès molt alt, i la fallida dels bancs de 1381, provocada per la política econòmica de Pere III. La situació personal compromesa de Bernat és la pèrdua de capital que va empobrir molts dels barcelonins: la malaltia que treu el narrador del llit i el porta a la platja de Barcelona la provoca la indignació davant del fet que alguns treuen beneficis de la ruina dels altres. La consolació ve de descobrir que hi ha uns valors superiors als materials, els valors espirituals del cristianisme, i que el mal és només un malentès. Bernat accepta el principi de la resignació i la inescrutabilitat dels judicis divins. Tanmateix, quan torna a Barcelona, no té l’impuls de canviar de vida (diapositiva 2). I és que Bernat també ha presentat amb molta vivacitat els sofriments de l’home just maltractat per la fortuna: abans d’acceptar la lliçó de Prudència, Bernat arriba dir que se sent un “quasi heretge”.



Llibre de Fortuna i Prudència: els models

La primera part del llibre descriu els sofriments de l’home just maltractat per la sort a través de la figuració de la deessa Fortuna: un mostre que fa girar una roda terrible (diapositiva 30). És un motiu d’origen clàssic que Metge copia de l’Anticlaudià de l’escriptor llatí del segle XII Alà de Lille a través de l’adaptació que en va fer Jean de Meung al Roman de la Rose. Les queixes del pobre Bernat són tretes de l’Elegia d’Arrigo da Settimello, un altre autor llatí del XII i gran part del muntatge de l’obra és presa de la Consolació de Filosofia de Boeci, un prosímetre famós del segle V, molt llegit a l’edat mitjana i traduït al català. La consolació filosòfica que Prudència, acompanyada de les set Art Liberals, ofereix a Bernat recorda la de Filosofia de Boeci, però hi ha elements del viatge a l’illa de Fortuna presos d’un poema narratiu escrit en occità per un escuder mallorquí, Guillem de Torroella, el 1374. A La faula, el narrador visita el rei Artús i la fada Morgana en un estrany més enllà literari, vagament situat a Sicília.

Roda de la

Fortuna

Traducció francesa

de la Caiguda de

prínceps de

Boccaccio(ms.

francès 130 de la

BN de París)


Lo somni: llibre primerAparició. Mentre Bernat es troba empresonat injustament cau en un son profund, i se li apareixen tres personatges, un dels quals és el rei Joan I, que havia mort feia poc.Bernat no accepta que qui li parla sigui l’esperit de Joan I, perquè no creu que l’ànima sigui immortal.Digressió sobre l’empresonament de Bernat. El rei Joan assegura a Bernat que Martí l’Humà l’alliberarà de la presó i el compensarà, si el serveix.El rei resumeix la doctrina dels filòsofs antics sobre l’ànima: a. L’ànima ha estat creada per Déu. b. És una substància espiritual. c. És una substància pròpia. d. Dóna vida al cos. e. És racional. f. És immortal; davant dels dubtes de Bernat sobre aquest darrer punt, el rei aporta el testimoni de: filòsofs gentils (platònics), jueus, del Nou Testament i dels pares de l’Església, i de filòsofs musulmans. g. L’ànima és convertible en bé i en mal.Bernat accepta l’opinió de la immortalitat de l’ànima i es confessa consolat, però creu que els animals tenen una ànima igual que la dels homes. El rei considera que aquesta darrera opinió és un error i demostra que l’ànima animal és corruptible.



Les fonts del llibre primer de Lo somni

L’aparició del fantasma del rei segueix el començament del Corbaccio de Boccaccio (reprès al llibre tercer), però també hi ha frases del Secretum de Petrarca.Els arguments filosòfics a favor de la immortalitat de l’ànima són d’inspiració petrarquesca: les Tusculanes, el Leli o Sobre l’amistat i el Cató major o Sobre la vellesa, de Ciceró, el De anima de Cassiodor, el Comentari al Somni d’Escipió de Macrobi. Són textos que Metge va descobrir a Avinyó el 1395. Petrarca cita aquests títols a la carta IV,3 de les Familiars, adreçada al rei Robert de Nàpols (d’on surt la figura d’un rei savi dialogant amb un home de lletres). Petrarca treballava en la recuperació de la filosòfia platònica, als seus temps només abastable a través de fonts llatines interposades.


Lo somni: llibre segon

Bernat fa quatre preguntes al rei:1. Quina ha estat la causa de la seva mort sobtada? Déu va disposar la seva mort: a. Perquè els enemics de Bernat mostressin la seva iniquitat, b. Perquè aquests i els seus companys puguessin demostrar la seva innocència i c. Perquè tot això es produís sense impediments i ràpidament. 2. Joan I explica que es troba al Purgatori a causa de l’afició excessiva a la caça, a la música i a l’astrologia. El dimoni el va acusar per la seva actitud davant del Cisma, però la Verge Maria va intercedir per ell, perquè havia cregut en la immaculada concepció. 3. Déu ha permès que el rei Joan s’apareixi a Bernat per evitar que l’ànima de l’escriptor es condemnés eternament, ja que havia estat un epicuri, i li ordena que posi per escrit aquest diàleg. 4. Els acompanyants del rei són Orfeu i Tirèsies, personatges de l’Antiguitat, un músic i un endeví, que tenen la missió de recordar-li les seves culpes.

Les fonts del llibre segon de Lo somni i la consolació de

BernatAquest llibre és el més original de tota l’obra, perquè Metge tracta de qüestions polítiques i religioses relacionades amb la crisi dels anys 1396-1398 i amb el Cisma (1378-1417): materials cronístics amb interpretacions d’acord amb el propòsit consolatori de l’obra, segons la fórmula literària de Bernat Metge (diapositiva 27).Bernat és injustament perseguit, la mort sobtada del rei i la crisi successòria són un designi obscur de la voluntat divina que garanteix la rehabilitació dels seus consellers.

Bernat s’ha de penedir de la seva posició epicúria: identificar el bé amb el plaer i creure que l’ànima mor amb el cos perquè no es diferents de la dels animals. Bernat al llibre primer, quan confon l’ànima dels homes amb la dels animals, no distingeix bé entre imaginació i raó. La primera porta al coneixement deduït de les dades dels sentits, la segona dóna accés a les veritats espirituals i al coneixement de les coses invisibles.



Lo somni: llibre tercer. Fonts.

Parlament d’Orfeu: Orfeu explica el seu descens als inferns per rescatar Eurídice, i la seva mort. Tirèsies l’interromp per maleir les dones i l’amor, i tot seguit Orfeu fa una descripció de l’infern.El text és una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi (vida d’Orfeu) i de l’Hèrcules furiós de Sèneca (descripció de l’infern)Parlament de Tirèsies: Tirèsies discuteix amb Bernat i el censura perquè estima una dona. Seguidament, explica la seva vida, el seu canvi de sexe i el seu poder profètic. Acaba el seu parlament pronunciant una invectiva contra les dones i descrivint els vicis i defectes de l’estimada de Bernat.Tot el parlament de Tirèsies és pres del Corbaccio de Boccaccio.


Lo somni: llibre quart. FontsRèplica de Bernat a Tirèsies: Bernat fa un elogi de les dones, en què exclou la Verge Maria, per la seva singularitat. Elogia algunes dones famoses de l’Antiguitat i sis reines catalanes: Elisenda de Montcada, Elionor de Sicília, Elionor de Xipre, Sibil·la de Fortià, Violant de Bar i Maria de Luna. Després de discutir novament amb Tirèsies, Bernat pronuncia una invectiva contra els homes, que li serveix per replicar tots els arguments de Tirèsies contra les dones.Tirèsies recorda tot el mal que les dones han fet als homes i recomana a Bernat que estimi només Déu.Bernat es desperta del somni desconsolat: no li escau la penitència que li ha aconsellat Tirèsies.

Metge aprofita, per una banda, els elogis de les dones de l’Antiguitat de Petrarca i de Boccaccio ---que tradueix--- per produir els seus elogis de les reines catalanes i, per l’altra, rebat la diatriba del Corbaccio del llibre tercer, posant en ridícul els vicis dels homes. Tirèsias aconsella Bernat al final de tot amb paraules de Petrarca.


Barcelona a Lo somni: llibre segon

–Ço que havets dit darrerament, senyor, no entén jo bé; suplic-vos que m’ho declarets. –Si jo –dix ell– no fos mort, tantost fóra vengut dret camí a Barcelona e haguera fet tot ço que la dita ciutat (la qual a mos predecessors e a mi tostemps és estada lleial e obedient, zelant e procurant tot profit e honor) m’haguera consellat així sobre el fet de la justícia com de la defensió de la terra com de l’ordinació de ma casa; car bé saps tu que aquestes eren les principals coses que la dita ciutat a mi suplicant demanava, les quals los dits vostres enemics e perseguidors, fenyents e demostrants voler aquelles així com a profitoses a la cosa pública, sots color de bé, ab intenció damnada e per llur sol barat instaven. E si per mi fos estat complit ço que t’he dit, no es poguera seguir la demostració de llur iniquitat e de la vostra innocència, car la dita ciutat no m’haguera consellat que jo us faés mal, pus no el meresquéssets.


Barcelona a Lo somni: llibre quart,

nom femení No es pot dir que en Àsia dones no hagen edificades ciutats notables, e que gran part d’Àsia e Europa no sia estada subjugada per elles. L’imperi de Cartago, per virtut d’aquella vídua Dido fo fundat. Àsia e Europa encara serven los noms de les dones que en aquelles per actes magnífics florien. E no puc pensar que sens gran misteri haja noms femenins la major part de les províncies e de les plus insignes ciutats del món, entre les quals la nostra notable ciutat de Barcelona és col·locada.


Barcelona a Lo somni: llibre quart.

De l’elogi de la reina Maria de Luna

Ab quanta maturitat penses que s’hagués ella en gitar de la terra, en absència del senyor rei, lo comte de Foix, qui hostilment hic era entrat, acompanyat de molts potents lladres, al·legant haver dret en lo regne, en lo qual n’havia tant com tu? La nostra gent d’armes diu que els hic gità, cuidant donar entenent que són estats altre Fabi Màxim, qui vencé més batalles per Roma no batallant, que altres combatent los enemics. Sàpies certament (e dic grosseria, car per tal com ést espirit, mills ho saps que jo) altre no els hic gità sinó la saviesa e indústria e bons tractaments de la dita senyora, que ab los grans preparatoris que féu, ajudants en açò la nostra insigne ciutat de Barcelona e Aragó, los espantà e els féu fugir, així com lo lleó lo cervo e el grifaut la grua.

Gràcies per

l’atenció


bernat metge, escriptor barceloní del segle xiv

Education