El gust per la lectura

El roman de Tristany i Isolda, de Joseph Bdier

Generalitat de CatalunyaDepartament dEducaci

SEMINARI "El gust per la lectura" 2004-2005

Direcci General dOrdenaci i Innovaci Educativa Subdirecci General de Llengua i Cohesi Social Servei dEnsenyament del Catal

El roman de Tristany i Isolda, de Joseph Bdier

MONTSE PERELL I MARGALEF NGELS PREZ I TARRAG

NDEXINTRODUCCI .............................................................................................................. 5 ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT .................................................................. 6 1. Objectius................................................................................................................ 6 2. Continguts ............................................................................................................. 6 3. Orientacions didctiques ....................................................................................... 7 I. ORGENS DE LA NOVELLA ..................................................................................... 9 1. Precedents .......................................................................................................... 11 2. La matria de Bretanya ....................................................................................... 13 II. LA VIDA EN EL CASTELL MEDIEVAL ................................................................... 15 1. El castell .............................................................................................................. 17 2. Els cavallers ........................................................................................................ 20 3. Larns del cavaller.............................................................................................. 23 4. Els vestits dels nobles ......................................................................................... 26 5. Els menjars.......................................................................................................... 28 6. Els jocs ................................................................................................................ 29 III. ANLISI DEL ROMAN DE TRISTANY I ISOLDA ............................................... 33 1. Argument, origen i versions................................................................................. 35 2. Estructura ............................................................................................................ 38 3. Tcniques narratives ........................................................................................... 41 3.1. Lectura per a ser escoltada......................................................................... 41 3.2. Anticipacions i premonicions ....................................................................... 43 3.3. Punt de vista del narrador ........................................................................... 44 4. Personatges ........................................................................................................ 47 4.1. Tristany........................................................................................................ 47 4.2. Isolda la Blonda........................................................................................... 49 4.3. Els altres personatges ................................................................................. 50 5. Elements mgics ................................................................................................. 53 6. Mites, llegendes i elements bblics ...................................................................... 56 7. Llocs .................................................................................................................... 59 8. Lxic i figures retriques...................................................................................... 66 IV. TRISTANY I ISOLDA, LLEGENDA VIVA ............................................................... 71 BIBLIOGRAFIA............................................................................................................. 75 ANNEXOS .................................................................................................................... 79 ANNEX 1: Lectures .................................................................................................. 81 ANNEX 2: Solucionari .............................................................................................. 85

INTRODUCCIEl roman de Tristany i Isolda s una de les histries damor ms conegudes de la literatura universal que va triomfar a ledat mitjana i que ha tingut una de les repercussions ms grans fins als nostres dies. No se sap qui en va ser el primer autor i ens nhan arribat diferents versions daquella poca, com la versi de Broul, la de Thomas o la dEilhart von Oberg, per en aquest dossier sha treballat la versi de Joseph Bdier del segle XIX, una de les ms modernes. Per el mite de Tristany i Isolda, el mite daquest amor qualificat com a corts, en qu lamant es converteix en vassall de la seva estimada, aquest mite damor romntic, trgic i fatal, sempre ha captivat no noms el poble, que ja escoltava la histria en poques medievals, sin tamb pintors amb les seves obres, passant per compositors dperes fins a arribar als cineastes o dramaturgs que han deixat lempremta dels amants en les obres respectives. Ens referim, per exemple, a Salvador Dal, a Richard Wagner o a Tom Donovan. En aquest dossier trobareu quatre parts diferenciades a lhora de treballar lobra amb lalumnat: En la primera part, sota el nom dOrgens de la novella, presentem una anlisi histrica i literria de lorigen de la narrativa fins a la novella que ens ocupa. Aquesta part es pot treballar a classe tant abans com desprs dhaver llegit El roman de Tristany i Isolda. En la segona part, amb el nom de La vida en el castell medieval, lalumnat coneixer els costums i els rols de comportament de la societat de ledat mitjana: jocs, vestits, menjars... Aquesta i la resta de parts contenen activitats que, en general, shan de fer desprs dhaver llegit la novella. La tercera part del dossier, la ms extensa, s Anlisi dEl roman de Tristany i Isolda. Shan elaborat una srie dexercicis per tal destudiar lestructura, largument, els personatges principals, els llocs on sesdevenen els fets, els mites o les llegendes que hi apareixen... de la versi de Bdier, per tamb tenint en compte les altres versions. La darrera part que presentem, Tristany i Isolda, llegenda viva, pot fer entrar lalumnat en la curiositat de fer recerca sobre lempremta que la histria damor ha deixat en el llegat cultural de la nostra civilitzaci. Hem de dir que el dossier est dissenyat bsicament per a alumnes de batxillerat per tamb es pot dirigir a alumnes de quart dESO. Consta dun gran ventall dexercicis amb ms o menys dificultat que no noms fan referncia a qestions literries o prpies de lestudi de la novella, sin que treballen aspectes daltres rees del currculum com poden ser la histria, la geografia, les cincies naturals o langls. Per tant, el podem considerar un dossier interdisciplinari que el professorat pot utilitzar per treballar conjuntament.

5

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT1. Objectius1. Llegir de forma comprensible una novella. 2. Deduir i analitzar els components bsics de la narraci. 3. Reconixer les tcniques utilitzades per al discurs i la narraci. 4. Reconixer el tema central i els motius secundaris. 5. Llegir i analitzar textos dautors diferents que narrin els mateixos fets. 6. Consultar diferents fonts bibliogrfiques i sintetitzar la informaci obtinguda. 7. Participar amb inters en els treballs de grup. 8. Identificar els principals recursos expressius. 9. Formar-se una opini crtica de lobra treballada i saber-la exposar per escrit. 10. Gaudir de la lectura de la novella i altres textos referents a la literatura medieval. 11. Crear diferents textos a partir dels models literaris llegits i analitzats.

2. ContingutsFets, conceptes i sistemes conceptuals ORGENS DE LA NOVELLA I LA VIDA EN EL CASTELL MEDIEVAL 1. Els precedents de la novella 2. La matria de Bretanya 3. Lamor corts 4. La vida en el castell 5. Costums medievals EL ROMAN DE TRISTANY I ISOLDA 6. Lorigen de la llegenda 7. Argument i estructura 8. Les diferents versions 9. Tcniques narratives 10. Els personatges 11. Elements mgics 12. Mites, llegendes i elements bblics 13. Geografia 14. Lxic 15. Vocabulari 16. Figures retriques TRISTANY I ISOLDA, LLEGENDA VIVA 17. Lpera de Wagner 18. Lternel retour, film 19. Tristany i Isolda i Dal

6

Procediments 1. Lectura comprensiva de la novella. 2. Comprensi i interpretaci de textos literaris. 3. Traducci de textos. 4. Anlisi de personatges. 5. Anlisi del discurs narratiu. 6. Tcniques de creaci literria: producci de textos diversos. 7. Redacci dun text narratiu amb intenci literria utilitzant els recursos propis de lpoca medieval. 8. Recerca dinformaci sobre lalta edat mitjana. 9. Utilitzaci de diferents fonts bibliogrfiques. 10. Explicaci dels context cultural de lobra literria. 11. Comparaci de diferents obres literries de diferents perodes histrics. 12. Observaci dels tpics i mites en lobra estudiada. 13. Anlisi dels recursos literaris utilitzats. 14. Interpretaci del significat global duna obra narrativa. 15. Apropar-se al concepte de traducci. 16. Recerca, obtenci i selecci sobre la vida i obra de Joseph Bdier i de Carles Riba. Valors, normes i actituds 1. Valoraci de la lectura com a font de gaudi i de coneixement. 2. Sensibilitzaci per les manifestacions literries de carcter narratiu. 3. Inters per la histria com a eina per entendre els fets passats. 4. Predisposici a lintercanvi dopinions i a la participaci de les activitats proposades. 5. Participaci en lelaboraci didees i dinterpretacions. 6. Valoraci positiva de lenriquiment personal que aporta la literatura en el coneixement daltres poques. 7. Desenvolupament intellectual i sentit crtic. 8. Inters per ampliar coneixements a travs de la consulta bibliogrfica i internet.

3. Orientacions didctiquesPer a lensenyament aprenentatge Un dels objectius fonamentals del dossier s que lalumnat conegui luniversal mite occidental de Tristany i Isolda. El tema central que planteja la novella pot semblar lluny per a lalumnat de batxillerat, per de segur que no el deixar indiferent desprs dhaver llegit lobra. Per arribar a entendre i fer una bona interpretaci dEl roman de Tristany i Isolda cal fer una contextualitzaci histrica, literria, social i cultural, la qual cosa facilitar la comprensi global de la novella. Per tant, la primera part del dossier ha de servir al professorat com a presentaci daquest context. Tot i que no s exhaustiu, presenta alguns punts fonamentals de la cultura medieval. Per exemple, en els orgens de la novella, es fa una introducci que va des de la literatura pica, lepopeia medieval fins a la matria de Bretanya. Pel que fa lambientaci, es vol aconseguir que lalumnat pugui explicar la realitat histrica i social en qu es mouen els personatges de la novella, que hi hagi empatia i

7

puguin interpretar el comportament dels personatges, i que coneguin lpoca i lespai en qu subica lacci. Lanlisi dels personatges pretn que els alumnes puguin interpretar accions i comportaments dels protagonistes perqu entenguin els mecanismes que regulen llurs actuacions i decisions. Shi plantegen activitats interdisciplinries per a la realitzaci de les quals caldr aplicar coneixements daltres matries curriculars, principalment de llenges estrangeres, histria i dibuix, i recrrer sovint a fonts diverses. Les activitats sn molt variades i cada docent pot seleccionar els exercicis en funci de les necessitats del seu alumnat. Per a lavaluaci Hem de tenir present que aquest dossier est adreat a lalumnat de batxillerat (o de segon cicle dESO) i que els estudiants daquesta etapa educativa han de ser capaos de reconixer els principals perodes de la literatura universal, identificar-ne els escriptors i situar-los en el seu context literari. A ms, durant lESO shan estudiat els gneres literaris, els principals elements que configuren lestructura de la novella i el comentari de text literari. Aix doncs, lavaluaci inicial ha de permetre al professorat determinar el grau de coneixement literari de lalumnat, tant de concepci terica com de coneixements concrets. Una manera de presentar lavaluaci inicial s confeccionant un qestionari de resposta breu i rpida per detectar els coneixements previs de lalumnat sobre gneres literaris, estructura de la novella i el comentari de text en general. Lavaluaci formativa ens lanir donant la resoluci de les propostes didctiques que plantegen els apartats de qu consta el dossier. Lavaluaci sumativa shauria de centrar en el treball que lalumnat ha fet sobre la novella, de manera que caldria tenir en compte tant la capacitat de fer un comentari de text literari, o de redacci de diferents tipus de text i la capacitat crtica envers lobra.

8

1. PRECEDENTS1. El terme pica designa la narraci en vers duna acci heroica, dels fets gloriosos i dels herois dun poble. Podem trobar literatura pica ja a la mateixa Bblia, per s a ledat mitjana, amb la naixena de la conscincia nacional de molts pobles de lactual Europa, quan aquest gnere triomfa. Amb tot, hem danar molt ms enrere per trobar precedents daquest tipus de literatura. a) Colloqueu en el seu lloc de la taula els ttols de les obres que us oferim desordenats: LEneida, de Virgili La Ilada, dHomer SeglesXX

Cantar de Mio Cid LOdissea, dHomer

Poema de Gilgams La can de Roland Arguments

Obres

aC

Gilgams, rei llegendari dUruk, esferet per la mort del .................................. seu amic Enkidu, va a la recerca de la immortalitat, que finalment perdr. Conta les aventures dUlisses en el retorn, llarg i ple de .................................. perills, cap a la seva terra taca. Aquest retorn t lloc per mar i Ulisses s perseguit per la ira del du Poseid, per protegit per la deessa Atena. Aquilles, desposset duna captiva per Agammnon, .................................. cap de lexrcit aliat grec que bloca Troia per rescatar Helena, es retira a la tenda. La seva absncia ocasiona desastres terribles als grecs, per ell no consent a reprendre les armes fins que, occit el seu amic Ptrocle per Hctor, cap dels troians, sent delers de revenja i mata Hctor. Les llegendes dels viatges dEnees des que fug de .................................. Troia, amb el seu pare i el seu fill, Ascani, fins que sestabl al Laci. Histria de lemperador franc, Carlemany, des de la .................................. infantesa i joventut passant per la seva fabulosa peregrinaci a Jerusalem i Constantinoble fins a les seves campanyes guerreres, acompanyat pels comtes Roland i Oliver. Narra el darrer perode de la vida de Rodrigo Daz de .................................. Vivar quan, desterrat per Alfons VI de Castella, estengu el domini castell fins al Regne de Valncia. Quan torna a Toledo s perdonat i casa les seves filles, Sol i Elvira, amb els infants de Carrin a Valncia. Aquestes sn maltractades pels seus marits i el pare les venja vencent els marits en un combat. Finalment les filles es tornen a casar amb els infants de Navarra i Arag.

IX-VII

aC

IX-VII

aC

I

aC

I

dC

XII

b) Com heu pogut comprovar, totes aquestes obres presenten la figura dun heroi que, amb un carcter grandis i amb unes aptituds fsiques remarcables, sacaba convertint en portaveu dels valors dun poble, en motiu dorgull de pertnyer a una comunitat. Quin paper creieu que hi t, en una societat, lexistncia de la literatura pica?

11

2. Lepopeia medieval adapta dades tradicionals i llegendries, de dubtosa historicitat, dacord amb una ideologia que volia estimular la lluita contra els enemics de la fe cristiana. Safirma que lepopeia medieval o can de gesta va nixer no sols amb la voluntat de donar una certa interpretaci de la histria, sin tamb amb la intenci dinformar. a) Tots els poemes que triomfen a ledat mitjana sn cants perqu tenen relaci amb la poesia i amb la msica. Es tracta de poesia de transmissi oral. Per qu aquestes composicions eren orals? b) Qui eren els encarregats de divulgar-les? 3. A mitjan segle XII apareix un nou gnere literari que deixa de banda les tcniques orals dels joglars i se centra en les possibilitats narratives i estructurals que ofereix lescriptura. A ms, deixarem tamb de banda el territori de la histria i passarem al de la ficci. s el que sanomena novella en vers o roman corts i sols mant, pel que fa amb relaci amb la literatura pica, una forma versificada (loctosllab apariat) i el protagonisme dels herois. a) Busqueu lorigen i la histria de la paraula francesa roman. Desprs, compareu el seu significat amb la catalana roman o amb la castellana romance. b) Quin creieu que era el pblic daquest altre gnere? 4. Daquesta literatura classista, encara que normalment es llegeixi en veu alta davant de lauditori cortes, tamb sen pot fer una lectura privada. No hi ha ms que tres matries per als entesos: la de Frana i la de Bretanya i la de la gran Roma. I aquestes tres matries es diferencien molt entre elles. Els comtes de Bretanya sn vans i agradosos. Els de Roma sn savis i plens de sentit instructiu. Els de Frana sn veritables, com sempre es podr comprovar. Amb aquests versos de Jean Bodel (Chanson des Saisnes) ens podem adonar de lexistncia de tres matries o temtiques diferenciades. Relacioneu cada temtica o matria amb la seva descripci: matria de Roma matria o temtica de Frana matria de Bretanya relacionada amb la poesia pica francesa relacionada amb terres bretones, per fictcies relacionada amb lepopeia clssica grecollatina

5. Classifiqueu aquestes obres segons a quina matria pertanyin: Cavaller de la carreta, Roman de Thbes, Roman dEnas, Roman dAlexandre, Roman de Troie, Tristany i Isolda i Cavaller del lle. Matria de Frana ............................... Matria de Roma ................................. ................................. ................................. Matria de Bretanya .................................. .................................. ..................................

12

2. LA MATRIA DE BRETANYA1. El roman corts va aconseguir la seva autntica constituci amb la matria de Bretanya. Al costat de les traduccions o adaptacions dobres clssiques, sutilitzar el mateix metre (loctosllab apariat) i la mateixa llengua (el francs) per narrar els relats bretons, histries que es desenvolupaven en lescenari de lantiga civilitzaci celta (Galles, Irlanda i Armrica) i els protagonistes dels quals ostentaven noms dorigen cltic. a) Busqueu informaci sobre la civilitzaci celta en aquests territoris esmentats i, en unes cinc lnies, resumiu quina va ser lempremta que aquesta civilitzaci hi va deixar. Podeu buscar-ho a la hiperenciclopdia (a http://www.edu365.com/) o a altres enciclopdies. b) Ompliu els buits del text segent amb els mots que us oferim: bretona, cortesana, oralitat i tristaniana. Lesfor va consistir a unificar la matria, diversificada en l......................., a crear una estructura i a actualitzar les histries des duna perspectiva ....................... i cavalleresca. Dins de la matria de Bretanya podem distingir tres temtiques diferenciades: una prpiament ......................., una que podem anomenar ....................... i una artrica. 2. La temtica bretona es troba representada en un tipus de relat curt que sanomena lai. Maria de Frana va reunir els dotze lais, datats entre 1165 i 1190, que havia sentit als bards bretons i els va posar per escrit en el metre dominant, loctosllab apariat. Probablement Maria de Frana va estar al servei dEnric II Plantagenet, a qui cita al seu prleg, i s justament en el prleg on es percep la nova orientaci que prendr el roman. Aquests breus relats narren una nica aventura de carcter excepcional, digna de ser recordada, en la qual apareix el fet meravells o fantstic per tal dexemplificar la relaci amorosa. a) Busqueu informaci sobre Maria de Frana i anoteu els lais ms famosos. b) En quin es narra una ancdota dels amors de Tristany i Isolda? 3. La voluntat dun nou tipus dobres, les de temtica artrica, tamb varia. Manifesta lenaltiment duns models de cavalleria i de vida cortesana, representats pel mn del rei Arts i els seus cavallers, models de conducta a seguir (en el camp de batalla i amb les dones) per a uns cavallers que ja no havien de lluitar tan freqentment com en els segles anteriors. La matria de Bretanya i les aventures del rei Arts i dels cavallers de la Taula Rodona seran els temes de moda a partir dara. Aquest gust literari constar dunes temtiques completament fantasioses i se situaran en un espai extic o inexistent i en un temps imaginari que res tindran a veure amb els romans antics o amb la poesia pica i que acabar triomfant encara ms en el moment en qu apareixer la novella en prosa. Intenteu reconstruir la llegenda del rei Arts buscant informaci a la hiperenciclopdia o altres enciclopdies o llibres. Busqueu, tamb, illustracions que se nhagin fet. 4. Digueu quines sn les principals caracterstiques de les novelles en prosa de la matria de Bretanya pel que fa a lheroi, a lespai, a lacci i als elements fantstics o meravellosos: Heroi: ................................................................................................................... .............................................................................................................................. Espai: ................................................................................................................... ..............................................................................................................................

13

Acci: .................................................................................................................... ............................................................................................................................... Elements fantstics: ............................................................................................. ...............................................................................................................................

5. Quin escriptor, amb quina obra i en quin segle va acabar ridiculitzant aquestes obres? 6. En catal tenim dues obres del segle XV que, si b parteixen de la matria de Bretanya, es consideren novelles cavalleresques. Per lheroi, lespai, lacci i els elements fantstics o meravellosos sn tractats de forma diferent. De quines obres parlem? Puntualitzeu quines sn les caracterstiques principals daquestes novelles cavalleresques: Heroi: .................................................................................................................... ............................................................................................................................... Espai: .................................................................................................................... ............................................................................................................................... Acci: .................................................................................................................... ............................................................................................................................... Elements fantstics: ............................................................................................. ...............................................................................................................................

14

1. EL CASTELL[...] a lltim atalaiaren un ric castell. El voltaven tot de prats, de vergers, daiges vives, de pesqueries i de terres de conreu. Vaixells nombrosos entraven al port. El castell salzinava damunt del mar, fort i bell, ben munit contra tot escalads i tota mena denginys de guerra; i la seva torre mestra, temps era temps aixecada pels gegants, era bastida de carreus grans i ben tallats, disposats com un tauler de sinople i datzur. (p. 4) Les primeres fortaleses que es van construir a Europa daten del segle X. En un principi es construen com a fonament de defensa, per protegir-se dels enemics. El reis, quan ja no van tenir prou fora per mantenir la pau i posar fi a lenemic, van anar delegant el seu poder als comtes, i aquests a la vegada als seus guerrers, els seus vassalls. Cada vassall va construir una fortalesa i, a poc a poc, Europa es va anar omplint de castells. Aquest repartiment entre senyors sanomena feudalisme. A canvi de la terra que li proporciona mitjans per a viure i per a equipar-se per a la guerra, el vassall ret ajut militar al comte del qual depn. Amb el temps els castells es van anar habitant amb molta gent: els reis o el comtes, la seva famlia, amics, cosins, joves vassalls que anaven a aprendre lofici de les armes, els servents i la guarnici que vigilava el castell. No solament serviria per a la guerra, sin que tamb serviria per a administrar un pas en temps de pau. 1. Escriviu el nom que correspon a cada part i dependncia del castell. Si hi ha alguna paraula que no coneixeu, busqueu-la al diccionari: merlets, vall, pont llevads, recinte sobir, recinte juss, garita, baluards, torre dhomenatge, poterna, matac, espitlleres, cisterna, capella, cam de ronda, torre albarrana i talaia

17

2. Busqueu la distribuci interior dels castells. Podeu trobar informaci en llibres dedicats a castells, com ara La vida quotidiana a Catalunya en lpoca medieval de Jordi Bols, o b a http://www.xtec.es/~ebiosca/noentreu/textos/soluci.doc. 3. Un castell es construa sempre en un lloc estratgic, i estava pensat perqu pogus resistir un atac directe i un setge dels enemics. Escriviu V (veritable) o F (fals), segons siguin les afirmacions segents:

o

Els primers castells es van construir al segle XII. Els tres elements principals duna fortalesa sn unes muralles, un gran sal i una capella. Les fortaleses estan pensades per a la guerra i per a governar un pas en temps de pau. La poterna s una finestra des don es dispara lenemic Al segle XIII les muralles es reforcen amb torres de planta circular: torres de flanqueig. Antigament, la construcci dels castells era de fusta i ms endavant es va construir amb pedra. La construcci dels castells utilitzava la pedra seca. El morter utilitzat per unir les pedres era una mescla daigua, arena i cal. Les parets dels castells sn molt gruixudes (de 4 metres o ms). Els paletes aixecaven dues parets de pedra i desprs omplien el buit del mig amb un nucli aglomerat de grava i morter. Els treballadors que construen el castell eren gent del poble, sense cap preparaci de cap tipus. Els plnols i les plantilles no es feien sobre paper, sin en plaques de guix. Quan saixecava un castell es necessitava un arquitecte, un mestre dobres i m dobra qualificada.

o o

o

o o o o o o o o

4. Quan shavia dedificar un castell, larquitecte i el mestre dobres dibuixaven els plnols. Les figures geomtriques principals eren el quadrat i el triangle, que es transportaven amb el regle i el comps, eina imprescindible per a dibuixar corbes i mesurar angles. En la construcci dun castell, tamb es necessitaven moltes ferramentes per a treballar la pedra i la fusta. Assenyaleu el nom dalgunes de les eines que utilitzaven els paletes, els picapedrers i els fusters: cisell de tallista de pedra, palanca, falques de picapedrer, picot de picapedrer, mall, martell, serra de picapedrer, aixada de fabricant de morter, paleta de mestre de cases, nivell de paleta, escaire, cinta mtrica, martell de ferrer, xerrac, tenalles de ferrer, barrina, filaberqu i serra de bastidor.

18

1 = ...................................................... 2 = ...................................................... 3 = ...................................................... 4 = ...................................................... 5 = ...................................................... 6 = ...................................................... 7 = ...................................................... 8 = ...................................................... 9 = ...................................................... 10 = ...................................................... 11 = ...................................................... 12 = ...................................................... 13 = ...................................................... 14 = ...................................................... 15 = ...................................................... 16 = ...................................................... 17 = ...................................................... 18 = ......................................................

Font: D. MACAULAY: Nacimiento de un castillo medieval en el siglo XIII. Barcelona: Timun-Mas, 1980.

5. Visiteu un castell que tingueu proper i mireu el tipus de construcci, de quina poca s, dibuixeu-ne el plnol, mireu les parts que t (les cambres, la cuina, la capella). Us proposem una guia (extreta de La Fundaci Castells Culturals de Catalunya) dels castells que podeu tenir ms a labast, amb una pgina web o amb algun telfon perqu us hi pugueu adrear. 1. Castell de la Bisbal dEmpord: www.labisbal.org 2. Castell de Calafell: 93 296 92 59 3. Castell de Cartoixa de Vallparads, de Terrassa; www.terrassa.org/museu 4. Castell de Castellet, de Castellet i la Gornal (lAlt Peneds): www.fundacioabertis.org 5. Castell de Ciutadella de Roses: www.rosesmet.com/guia 6. Castell dels Comtes, de Santa Coloma de Queralt: www.stacqueralt.altanet.org 7. Castell de Cornell de Llobregat: www.cornellaweb.com 8. Castell de Florejacs (la Segarra): www.castellsdelleida.com 9. Castell de la Floresta (les Garrigues): www.castellsdelleida.com 10. Castell Forms, de Balaguer: www.balaguer.net 11. Castell de Gallifa (el Valls Occidental) www.microsql.com/santecologic 12. Castell de Gelida (lAlt Peneds): www.castellgelida.org

19

13. Castell de Mediona, de Santa Maria de Mediona (lAlt Peneds): 93 734 1305 14. Castell de Milmanda, de Vimbod: www.torres.es 15. Castell de Miravet (la Ribera dEbre): 977 40 73 68 16. Castell de Montclar (lUrgell): www.castellsdelleida.com 17. Castell de Montesquiu (Osona): www.lavola.com/castell.htm 18. Castell de Montjuc (Barcelona): www.historicaproduccions.com 19. Castell de Montsons (la Noguera): www.castellsdelleida.com 20. Castell de Mur (el Pallars Juss): www.castellsdelleida.com 21. Castell dOlrdola (lAlt Peneds): 93 424 65 77 / 93 423 21 49 22. Castell de Palau de Plegamans (el Valls Occidental): www.fundaciofolchitorres.org 23. Castell de Pallargues (la Segarra): www.castellsdelleida.com 24. Castell de Peralada (lAlt Empord): www.castillodeperelada.com 25. Castell de la Pobla de Claramunt (lAnoia): www.lapobladeclaramunt.org 26. Castell de Pbol. La Pera (el Baix Empord): www.salvador-dali.org 27. Castell de Rub (el Valls Occidental): www.rubiciutat.net 28. Castell de Sant Ferran, de Figueres (lAlt Empord): 972 50 60 94. 29. Castell Reial de Sant Mart Sarroca (lAlt Peneds): 93 899 11 11 30. Castell Monestir de Sant Miquel dEscornalbou, de Riudecanyes (el Baix Camp): 977 83 40 07 31. Castell de Sria (el Bages): www.suria.diba.es 32. Castell dUlldecona (el Montsi): www.ulldecona.org 33. Castell de Vicfred (la Segarra): www.castellsdelleida.com 6. Llegiu la citaci que encapala aquest apartat. Us adonareu que s una descripci molt clssica de lentorn dun castell medieval, que Bdier ha extret duna de les versions ms antigues de la llegenda de Tristany. Qu destacareu de la descripci? I per qu la fa aix?

2. ELS CAVALLERS[...] havent rebut del seu oncle les armes de cavaller, pass el mar amb lestol de Cornualla, es fu reconixer dels antics vassalls del seu pare, desafi loccidor de Rivaln, locc i recuper la seva terra. (p. 6) A inicis de ledat mitjana, la terra que treballaven els pagesos era la principal font de riquesa. Els senyors la defensaven mitjanant guerrers a cavall anomenats cavallers. Lluitar a cavall va ser una idea copiada dels rabs, perqu fins al segle VIII havien lluitat a peu. Per van veure que els rabs utilitzaven estreps, la qual cosa permetia lluitar amb lespasa sense caure del cavall. El senyor concedia terres al cavaller. Aquesta concessi de terres sanomenava feu i lacord entre el senyor i el cavaller, feudalisme (del llat FEUDUM). El senyor feudal alhora era vassall dun senyor ms poders o dun rei. 1. Escriviu el significat dels conceptes que us proposem: Feudalisme: .......................................................................................................... ............................................................................................................................... ...............................................................................................................................

20

Cavaller: ............................................................................................................... .............................................................................................................................. ..............................................................................................................................

Noble: ................................................................................................................... .............................................................................................................................. ..............................................................................................................................

Serf: ..................................................................................................................... .............................................................................................................................. ..............................................................................................................................

2. Al principi, qualsevol home que tingus un cavall i una espasa podia arribar a ser cavaller, per amb el temps noms el fills dels cavallers van tenir el privilegi de poder-ho ser. Ja a finals del segle X a Europa, la cavalleria va esdevenir larma de guerra ms important. Configurada ja la societat feudal, gaireb tot depenia dun senyor o altre i, aquest, daltres senyors fins a arribar al rei. De manera que la terra quedava repartida entre els comtes, la noblesa i lesglsia. Els pagesos quedaven lligats al seu senyor; els molins, les cases, les eines i gaireb tot, tamb. A canvi, el senyor es comprometia a donar ajut en cas de guerra. I s que principalment la guerra medieval consistia a cremar pobles i matar els pagesos que treballaven la terra la primera font dingressos de lenemic. La societat de ledat mitjana era una instituci divina: cada una de les classes ocupava una jerarquia imposada per Du que havia de romandre immutable. Escriviu els grups que formen la pirmide de la societat feudal: nobles, bisbes, abats i abadesses (A); cavallers, clergues, monjos i monges (B); comtes i comtesses (C); artesans (D); pagesos (E), rei (F)

3. Armar un cavaller era una cerimnia que consistia essencialment en el cenyiment de lespasa i els esperons que el rei o senyor posava al futur cavaller, i el cop que amb el palmell de la m li donava al clatell o a la galta. A partir de la segona meitat del segle XI, la cerimnia apareix mencionada de manera ms clara. Bdier escriu molt de passada el nomenament de Tristany com a cavaller. Hi ha, per, en una versi ms antiga, concretament la de Gottfried von Strassburg, que ens explica de manera ms detallada aquest nomenament: [...] llegaron juntos a la catedral, donde participaron en la misa y recibieron la bendicin que les corresponda. Marc cogi a Tristn, su sobrino, de la mano y le ci la espada y las espuelas.

21

Busqueu a la hiperenciclopdia la manera com es nomenava un cavaller a la Corona catalanoaragonesa i mireu si hi ha alguna semblana amb el fragment anterior. 4. Escriviu com us imagineu que va ser la cerimnia de nomenament de cavaller a Tristany. Utilitzeu un llenguatge acurat, imitant lestil de Bdier. 5. Llegiu aquest fragment del Llibre de lorde de cavalleria de Ramon Llull que explica com un escuder s nomenat cavaller. Dramatitzeu-lo i representeu-lo amb dos o tres companys. Con lo prevere ha fet o que pertany a son ofici, adoncs cov que lo prncep, o laut bar qui vol fer cavaller lescuder que demana cavalleria, haja virtut e orde de cavalleria en si mateix, per tal que pusca per grcia de Du dar virtut e orde de cavalleria. E si lo cavaller no s ordonat e virtus en si mateix, per tal que pusca per grcia de Du dar virtut e orde de cavalleria. E si lo cavaller no s ordonat e virtus en si mateix, no pot donar o que no ha, e s de pijor condici que les plantes, qui han virtut de donar les unes a les altres llur natura; e a mateix se segueix de les bsties e de les aus. Aital cavaller malvat qui desordonadament vol fer e multiplicar orde, fa injria a cavalleria e a lescuder e, da per qu ell deuria sser desfet, vol fer o qui no cov sser fet. E per lo falliment daital cavaller sesdev que algunes vegades lescuder qui pren cavalleria no s tan ajudat per la grcia de Du ni per la virtut de cavalleria; on, per a tot escuder s foll qui daital cavaller pren cavalleria. Lescuder davant lautar se deu agenollar, e que lleu sos ulls a Du corporals e espirituals, e ses mans a Du. E lo cavaller li deu cenyir lespasa, a significar castetat e justcia. E en significana de caritat deu besar sescuder e donar-li queixada, per o que sia membrant de o que promet, e del gran crrec a qu sobliga, e de la gran honor que pren per lorde de cavalleria. Aprs que lo cavaller espiritual e lo cavaller terrenal han complit llur ofici en fer cavaller novell, lo cavaller novell deu cavalcar e deu-se mostrar a la gent, per o que tuit spien que ell s cavaller e que ss obligat a mantenir e a defendre la honor de cavalleria; car on ms de gents sabran sa cavalleria, major refrenament haur lo novell cavaller a fer nulls falliments qui sien contra son orde. En aquell dia deu sser feta gran festa, de donar convits, de boornar e de les altres coses qui es covenen a la festa de cavalleria. E lo senyor qui fa cavaller deu donar1 al cavaller novell e als altres cavallers novells. E lo cavaller novell deu donar aquell dia, car qui tan gran do reep con s orde de cavalleria, son orde desment si no dna segons que deu donar. Totes aquestes coses, e moltes daltres qui serien llongament a recontar, pertanyen a donar cavalleria. (Ramon Llull, Llibre de lorde de cavalleria, p. 67-68) 6. A lAnnex 1 trobareu el captol cinqu del mateix llibre de Ramon Llull, que us ajudar a resoldre aquestes activitats: a) Lespasa del cavaller s semblant a una creu. Per qu? b) Per a qu serveix lespasa, segons Ramon Llull? c) Qu significa la llana del cavaller? I el pen? I la maa? d) Anomeneu les peces de larns del cavaller de les quals parla Llull. e) Per qu t un cavall el cavaller? f) Busqueu el nom de les peces de larns del cavall. Senyaleu-les en el dibuix.

1 Fer presents.

22

3. LARNS DEL CAVALLEREs nua les calces, passa el brial, les hoses estretes i els esperons dor; es vesteix lausberc, fixa lelm damunt la ventalla; munta, esperona el seu cavall fins al pla, i apareix, amb lescut contra el pit, cridant [...] (p. 84) 1. Larns del cavaller era un conjunt darmes que utilitzava el cavaller per a defensar-se de lenemic, format per armes defensives que servien per protegir-se (casc, arns dels braos i de les cames) i armes ofensives amb les quals podia atacar (llana, espasa, daga, atxa). Els primers a utilitzar larns foren els carolingis, amb Carlemany com a rei, als quals va imitar tot Europa. No solament els cavallers anaven protegits sin que els seus cavalls tamb portaven un arns que anomenaven defenses del cavall. Amb el pas del temps, larmadura va anar evolucionant des de les peces de metall o cuir collocades en punts vulnerables, fins a arribar a larmadura completament metllica. a) Us presentem una armadura completa ja de gaireb el segle XV. Busqueu els mots referents a les parts de larmadura que no conegueu al diccionari i desprs senyaleu-los en el dibuix: bacinet, espatlls, guardabra, colzera, manyopla, guantellet, cuirassa pectoral, faldatge, cuixera o cuixot, genollera, gambera o greva, sabata de ferro o sabat, ausberc, bavera, visera i gorgera.

23

b) Resoleu aquest logogrif i obtindreu el nom dalgunes peces de larns:

1

2

3

4

5

6

7

1= 2=

5

8

9

3= 4=

5

3

7

2

10

5= 6=

1

3

7

11

12

1

7= 8=

5

3

13

1

3

1

9= 10 =

14

8

5

10

15

5

3

11 = 12 =

9

1

16

1

13 = 14 =

4

1

17

12

1

15 = 16 =

18

5

12

10

1

8

8

1

17 = 18 =

c) Relacioneu les paraules obtingudes amb la seva definici:

.................................. : Vesta de malles o lmines de ferro, que cobria els guerrers medievals des del cap fins als genolls o fins als turmells i era una de les principals armes defensives. .................................. : Pea de larmadura que cobria el cap. .................................. : Arma defensiva consistent en una lmina de fusta, de cuir o de metall, que se subjectava per una ansa amb el bra esquerre i que sovint tenia la superfcie anterior adornada amb els senyals o emblemes de la casa senyorial del guerrer. .................................. : Dard o espcie de llana curta que tiraven per ferir a distncia. .................................. : Arma blanca, composta duna lmina estreta de metall tallant per les dues bandes, de tres a cinc pams de llargada, acabada en punta per un cap i amb un mnec encreuat per laltre. .................................. : Arma llanadissa, que es tira amb un arc o ballesta i consisteix en una tija de fusta que a un altre extrem t una punta de metall i en laltre, de vegades, unes aletes de plomes o de metall. .................................. : Arma antiga contundent, consistent en un bast molt ms gruixut dun extrem que de laltre, pel qual sengrapa.

24

.................................. : Estoig duna espasa o duna altra arma o instrument llarguer. .................................. : Pea de ferro caladissa que formava part de lelm i defensava la cara del guerrer.

d) A continuaci, amb la combinaci de nmeros i lletres, podeu formar una de les citacions que encapalen els captols del llibre:

5

8

4

5

17

18

6

5

14

2

8

1

12

11

3

10

6

5

9

11

6

10

d) Expliqueu el significat de la citaci anterior: 2. En El roman de Tristany i Isolda, per, ens trobem al segle XII i larmadura no era gaire completa. Apareixen sovint aquestes parts: ausberc, elm, cofa i calces de ferro. a) Dibuixeu Tristany preparat per a lluitar amb les peces anteriors. b) Busqueu les armes ofensives que utilitzava Tristany per a lluitar contra altres cavallers, en les caceres i contra el drac. c) Expliqueu en qu consisteix larma que es fabrica Tristany: larc Que-no-fall. 3. No tots els cavalls servien per al combat. Nhi havia de diferents tipus: els cavalls de batalla, que eren els millors per als combats; els palafrens, que eren ms petits, en els quals cavalcaven les dames, els prnceps o els senyors quan anaven de cam; els cavalls de crrega i els cavalls de cursa, que servien per a les caceres. Relacioneu el mot amb cada definici que us donem i desprs senyaleu amb nmeros cada pea del dibuix: 1. Brida 2. Esper 3. Testera 4. Sella 5. Alforrat 6. Capana 7. Coberta 8. Collar 9. Estreps 10. Gambal Seient per a muntar el cavall. Fre i regnes del cap del cavall. Cada una de les corretges que sostenien els estreps. Defensa del cap i coll del cavall. Part de la sella per a aguantar els peus del cavaller. Element per a estimular el cavall. Cavall amb defenses o cobertes de cuir. Tota la protecci del cavall. Defensa del cap del cavall. Protecci del coll del cavall.

25

4. ELS VESTITS DELS NOBLES[...] les pedreries regalimaven al llarg de llurs riques vestidures descarlata, de sendat i porpra. (p. 19) 1. Durant ledat mitjana ens trobem davant duna ostentosa noblesa que, per mostrar la seva riquesa, utilitza unes robes molt cares com el brocat de fil dor, doms, drap daurat carregades de pell i de joies, i una moda molt variant. Com creieu que avui podem saber com anaven vestits els nobles a ledat mitjana? 2. Al segle XII i segles posteriors la base del vestuari, tant dels homes com de les dones, era el mateix: com a roba interior portaven una camisa que podia arribar fins a la cintura, fins als genolls o ms avall. Anava cordada o amb botons i era feta de lli o de seda. De vegades, en lloc de camisa portaven un cilici, fet de roba molt ms gruixuda. Alguns la consideraven un signe de mortificaci. Damunt de la camisa portaven la gonella i, per damunt, la cota. Esbrineu quins tipus de teixit, a part del lli o la seda, utilitzaven les persones al segle XII per a vestir-se. Podeu trobar informaci, per exemple, a Breve historia del traje, de J. Laver, o a http://www.artehistoria.com/historia/contextos/1340.htm. 3. Els homes portaven una tnica ajustada amb unes mnigues molt amples a lalada del canell, la gonella. Tamb portaven una caputxa, que en segles anteriors formava part del mantell, per a la segona meitat de segle es va convertir en una pea independent: una esclavina que arribava a lalada de les espatlles. Recordeu algun personatge literari o cinematogrfic que ports aquesta esclavina? 4. Ompliu els buits del text segent amb els mots que us oferim: barret, calons (2 cops), caputxa, cinta, cfia, cuir, gorra, llana, fil i mitges. Desprs, busqueu en algun llibre dart un fresc medieval on es vegin figures masculines amb la vestimenta que hem explicat fins ara: Hi havia diferents tipus de barrets: des del barret frigi, punxegut, fins a una ................ o un ............... dales amples que es portaven damunt de la .................... dels viatges. A dins de les cases, els homes de vegades portaven una ................. de fil senzill que els tapava les orelles i anava lligada davall de la barbeta. A la part de baix, es portaven uns .................... o unes ........................, que es tallaven amb la forma de la cama i es feien amb teixit de ................. o .................. . Les mitges arribaven fins a la meitat de la cuixa, amb la vora adornada, i eren prou amples per poder-les posar per damunt dels .................. Alguns arribaven fins al turmell, daltres tenien una ........................ amb un estrep que anava sota lempenya del peu, i daltres de vegades anaven amb una sola de ........................ que a la vegada feia de sabates danar per casa. De vegades estaven fets amb colors vistosos i de ratlles. 5. Al voltant de lany 1130 va aparixer un nou estil per a les dames, de clara influncia oriental, importada pels croats: una moda amb robes ostentoses i luxoses. Les dames duien una gonella (com els homes), tnica molt ajustada fins als malucs, i la faldilla en un tall diferent queia en plecs fins als peus. De vegades era tan llarga que formava una cua. La tnica exterior o cota tamb es va fer ms ajustada i de mnigues ms amples. Portaven un vel que se subjectava de vegades amb una diadema circular o semicircular dor que es posaven al front. A finals del XII i fins gaireb el segle XIV es va portar una toca anomenada barbette: consistia en una banda de lli que passava per sota la barbeta i que pujava fins a les temples. Durant la mateixa poca tamb es va usar molt una altra toca: era de lli fi o de seda de color blanc, cobria el coll i part de lescot i de vegades se subjectava a lextrem superior de la tnica; les vores sapujaven i se subjectaven al cap per davall del vel, emmarcant la cara (molt semblant a les toques de les monges).

26

Busqueu en altres novelles medievals, en Curial i Gelfa (captols 24 i 62, per exemple) i en Tirant lo Blanc (captols 163, 164 i 232, per exemple) algunes descripcions dels vestits que portaven les dames i els nobles. 6. Per damunt de tots els vestits, per sobre de la gonella i la cota, se solia portar un mantell sense mnigues que feia dabric. Els mantells dels nobles podien estar recoberts per pells com el vaire i lermini, i tamb podien ser brodats amb pedres precioses, perles, or i plata. Es cordaven al pit amb uns cordons, un afiblall o un fermall. El mant era una altra pea semblant al mantell: no estava obert al davant (era obert pels costats), i tenia dues ales que es podien lligar amb uns cordons. No servia per a cobrir el cap, per de vegades anava acompanyat dun caper. Dibuixeu una dama segons les explicacions que us hem donat. 7. En El roman de Tristany i Isolda veiem com lautor fa una acurada descripci de la roba i els vestits dels nostres protagonistes: des de robes luxoses i extiques amb dibuixos danimals salvatges, o b guarnides amb pedreria preciosa, fins als parracs i capes de llebrosos i pelegrins. Vegem-ne alguns exemples: Va vestida amb un estret brial gris, on corre un fil dor menut; un fil dor est trenat amb els cabells, que li corren fins als peus. (p. 45) [...] una pell de cabra amb parracs de llana damunt lesquena. (p. 82) [...] els engipon amb cotes de burell i capes de xamellot grossol [...] (p. 14) a) Busqueu al diccionari els mots segents: brial, cala, cilici, cotes de burell, ermini, gonella, guimpla, sendat, vaire i xamellot. b) Dibuixeu les peces de vestir anteriors. 8. Busqueu el fragment dEl roman de Tristany i Isolda en qu lermit Ogr compra roba per a Isolda perqu pugui presentar-se davant del rei i digueu quin nom rep aquesta roba. 9. Ara busqueu quan ella ja est preparada per anar davant del rei, i feu una descripci lliure de com va vestida. Procureu utilitzar paraules de lpoca i un registre culte. 10. En el moment de complir lordalia (p. 68) Isolda es despulla dels seus rics vestits i dels seus preuats joiells. Es queda nicament amb una tnica sense mnigues. Per qu creieu que ho fa? Qu simbolitza el fet de quedar-se noms vestida amb una tnica? 11. En el relat tamb apareixen llebrosos (p. 46) i pelegrins (p. 68). Busqueu quin tipus de vestimenta porten. Descriviu-la i dibuixeu-la. 12. En El roman de Tristany i Isolda apareix el cilici al final del captol XVII. Busqueu el fragment on apareix i expliqueu per qu Isolda lutilitza. 13. Tot i lacurada descripci de Bdier, en la versi de Gottfried von Strassburg encara hi ha ms descripcions de vestuari, sobretot en el dIsolda. Us proposem que en llegiu una i, desprs, la compareu amb una altra descripci dEl roman de Tristany i Isolda: Llevaba una capa de terciopelo marrn y un vestido cortado segn el estilo francs. En la parte lateral que cubra sus caderas, el vestido estaba entallado y tena una guarnicin de flecos, cindose el cuerpo con un cinturn situado en el lugar exacto que debe ocupar un cinturn. El vestido le encajaba tan bien como si fuera una segunda piel. En ningn lugar se levantaba, sino que se adaptaba suavemente a su cuerpo, acomodndose a ste en todos los puntos, tanto arriba como abajo. Al llegar a los pies, formaba pliegues y tena los adornos ms ricos que quepa imaginar. La capa estaba primorosamente forrado de armio, blanco por dentro, formando franjas ondulantes. Tena exactamente el largo adecuado. Su reborde ni caa sobre el suelo ni quedaba muy por encima del mismo. All se haba cosido una fina piel de marta cebellina, que encajaba tan bien como lo

27

exiga el sentido de la proporcin cortesano, no siendo ni demasiado estrecha ni demasiado ancha, negra y con motas grises. El negro y el gris estaban ah tan bien entremezclados que ninguno de los dos colores destacaba en exceso [...] En el lugar donde deban ir los broches, se haba cosido un pequeo hilo con perlas blancas ensartadas (Gottfried von Strassburg, Tristn e Isolda, p. 343-344) 14. Les joies sn un complement al vestits que porta Isolda la Blonda. Busqueu-ne. En podeu trobar, sobretot, en els captols IX, XII, XVII.

5. ELS MENJARS[...] les portes del palau sobriren a tots els vinents; rics i pobres pogueren asseures i menjar [...] (p. 63) 1. Lalimentaci a ledat mitjana bsicament estava composta per carns, cereals, pa i salses. La majoria dels animals que es menjaven eren de corral (cabrit, porcell, vedell, gallina, molt, cap, gat...). Els senyors no tenien per costum menjar els animals que havien caat. Busqueu com es cuinaven els animals. Podeu consultar, per exemple, aquestes webs: http://wwwhistoriaviva.org/es/indice.shtml http://www.ukrpg.org/carmille/3recetas.html 2. Tamb menjaven peix, sobretot en temps de Quaresma, quan estava prohibit menjar carns, ous i mantega. Quins eren els que menjaven ms? Com els coen? Podeu consultar les webs anteriors i http://www.users.globalnet.co.uk/~sablefox/IoH/Links.html. 3. Menjaven potatges, que eren menjars fets a lolla, de molt, gallina, cabrit, llebre, o b solament de verdures. Creieu que eren importants, en lalimentaci medieval, les verdures i hortalisses? 4. A ledat mitjana els animals tenien un simbolisme. Per qu creien que les aus a lhora de menjar tenien ms prestigi que els animals de terra? 5. Donaven molta importncia a les salses: se servien a part i estaven fetes a base de vinagre, agrs (suc de ram verd) o llimona i herbes aromtiques. Nhi havia de molts tipus, segons la carn o el peix que havien dacompanyar. Sutilitzava molt poc loli doliva o de nous. Com sorganitzava un banquet? 6. A les menjades no faltaven els vins i tamb eren molt apreciades la cervesa i la sidra. Desprs de les menjades, per facilitar la digesti se servien uns beuratges a base dherbes (dans, de slvia, de roman) o hipocrs, un vi perfumat amb mel o espcies. Esbrineu si els pats acabaven amb caf o te. 7. Els estris que sutilitzaven per a menjar eren nicament els dits segons les normes socials era de bona educaci menjar amb tres dits, una cullera per a les salses i el brou i un coltell o ganivet. Es compartia el got o anap (fet de fusta o metall) amb el convidat del costat. Tamb es posaven petits bols amb aigua per a netejar-se els dits quan shavia acabat de menjar. Per qu no sutilitzava la forquilla al segle XII? 8. De Francesc Eiximenis, autor catal del segle XIV, tenim un llibre titulat Com usar b de beure e menjar, que explica com sha de menjar a taula i fa unes recomanacions senzilles, algunes de les quals poden ser tils fins i tot avui. Llegiu-ne el fragment segent i digueu quines recomanacions sn encara actuals:

28

Menja ab la boca tancada aytant com puxes [...], ne jams parles molt cant menjes, ans deus callar [...] Nuyl temps, donchs, menjant, faces brogit ab dents ne ab labis de ton menjar [...] Nuyl temps en taula te vulles purgar les dents ne les ungles, ne ensenyar res qui puxa laltre provocar o moure a horror ne a vmit. Ne [...] deus parlar de coses leges, ax com de fems ne de crestiris2, ne de malalties leges, ne de hmens penjats ne sentenciats [...]. Los hmens honests cant menjen no obren la bocha, aix com dit s, car badant la bocca en menjant, per fora ha a ensenyar o que t dins la bocha e o que mastegua, qui poria laltre provocar a vmit. (Francesc Eiximenis, Com usar b de beure e menjar) 9. De llibres de receptes de cuina ja se nescrivien a lantiguitat. El primer llibre que es coneix s De Re coquinaria de Marco Gavius Apicius; un altre s Observatione ciborum dAnthimus, grec exiliat a la Gllia que escriv el primer llibre francs de cuina. A Catalunya tenim dos prestigiosos llibres de cuina de ledat mitjana. Quins sn? 10. Prepareu un men medieval, a partir de les receptes daquests dos llibres. Lany 1996 sen va fer una edici a leditorial Curial. Si no teniu els llibres, podeu buscar les receptes a internet. 11. Busqueu pintures medievals on es vegi algun banquet o pat i descriviu tot el menjar que hi ha i els estris que utilitzaven. 12. Busqueu com podia ser lpat dun dia feiner dun camperol. Esbrineu quantes menjades feia i qu menjava. 13. En El roman de Tristany i Isolda no apareixen grans pats, sin nicament aliments de primera necessitat i propis de gent pobra, que sn els que prenen Tristany i Isolda quan viuen al bosc. Tanmateix no sestan de menjar carn. a) Quines menges apareixen en El roman de Tristany i Isolda? b) Comenteu la citaci No mengen sin carn de les salvatgines i enyoren el gust de la sal (p. 47).

6. ELS JOCSPer, com aquests mercaders destranya mena consumien el dia en els nobles jocs de les taules i dels escacs, i semblaven ms entesos a manejar els daus que a mesurar el forment. (p. 15) A ledat mitjana el joc tenia una gran importncia: permetia buscar alegries i gaudis perqu es poguessin suportar les penes i treballs que podien sobrevenir. Aix ho comenta Alfons X el Savi, en el seu llibre Libro de los juegos, primer llibre de jocs de la literatura europea. Alguns dels jocs ms populars en aquella poca foren les tabes i els daus; i entre els jocs de tauler destacarien els escacs i el backgammon, evoluci de lantiga tabula romana. 1. En El roman de Tristany i Isolda apareixen anomenats alguns jocs, concretament en els captols III i XVII. Quins sn? 2. En una ocasi, amb qui juga el rei Marc? A quina conclusi us fa arribar el fet que es presenti un home jugant amb una dona?

2 Lavatives.

29

3. El joc dels escacs va ser considerat un joc reial perqu hi jugaven nobles i reis. Inventat a Prsia, es popularitz durant el segle XII a Europa a travs dels rabs. Aquest joc representa lenfrontament entre dos senyors i desenvolupa una estratgia bllica. Es va conixer primer amb el nom de xaturanga. Busqueu quin s lorigen de la paraula xaturanga i quin significat t. 4. Busqueu el nom de de cada pea dels jocs dels escacs en persa. Us pot ajudar la web segent: http://www.hottopos.com/collat3/11concha.htm. 5. Feu una partida descacs seguint les primeres regles originals del joc:

1. Lactual dama es mou una casella en diagonal, endavant o endarrere, i captura de la mateixa manera. 2. Els alfils salten dues caselles en diagonal, endavant i endarrere, encara que hi hagi peces al mig, i capturen de la mateixa manera. 3. El pe que aconsegueix la vuitena casella es transforma en dama. 4. Un jugador que perd totes les seves peces i es queda sol amb el rei es considera venut. Tamb perd quan, per ofegament, est impossibilitat de fer la tirada. 5. No existeix ni capturar ni enrocar. 6. El pe no t el privilegi de saltar dues caselles en el seu primer moviment.

6. Segons una llegenda, el rei va voler recompensar linventor daquest joc reial i li va dir que li concediria all que ms desitgs. Linventor li va demanar i al rei li va semblar poca cosa un gra de blat per a la primera casella, dos per a la segona, quatre per a la tercera, vuit per a la quarta en progressi aritmtica. Amb quants grans sacaba aquesta progressi artimtica? 7. Seguiu els moviments del cavall del joc dels escacs de vegades, de totes les opcions possibles haureu dendevinar la correcta i obtindreu la primera part duna de les citacions ms conegudes dEl roman de Tristany i Isolda. Com a pista us donem la primera sllaba (A) i subratllem la segona sllaba al tauler. La segona part de la citaci la trobareu ms fcilment ajuntant (de dalt a baix i desquerra a dreta) les sllabes que quedaran. A ............................................................................................................................................ .............................................................................................................................................. .............................................................................................................................................. ..............................................................................................................................................

30

EN

NI NOS

VS ME TRES DE

AL S

LA MIC VS VA MORT

VS

X EN

AI SENS

NI LA DA ME JO

VS

SENS VA VI

MI

8. Laltre joc que apareix en El roman de Tristany i Isolda s el joc dels daus. Els primers daus que es coneixen foren trobats a les tombes reials sumries dUr i daten del tercer millenni aC. Tenien forma de pirmide triangular. A les tombes egpcies shan trobat daus de quatre cares allargades i daus cbics, fets de marfil i os. Ja es jugava als daus en els banquets de la Grcia clssica i en sales destinades als jocs de daus a Roma. Lorigen dels daus el trobem als ossos dels turmells de les ovelles o altres animals, anomenats popularment tabes, pidos o pdols i tamb callossos. Aquests ossets tenen quatre cares amb diferent valor. a) Pregunteu a persones grans si coneixen el joc i com hi jugaven. Tamb ho podeu buscar a http://www.xtec.es/~gpubill/. b) Esbrineu com es preparaven les tabes per a jugar. c) Busqueu diferents maneres de jugar a les tabes. 9. Alea iacta est s una frase que Juli Csar va dir quan va ordenar a les seves tropes creuar el Rubicon i desencadenar la guerra civil que el portaria al poder. Qu vol dir literalment aquesta frase? Podeu demanar ajuda al professorat de llat o consultar-ho en un diccionari. 10. Quan en El roman de Tristany i Isolda es parla del joc de taules, segur que es fa referncia al backgammon. El joc de taules s el nom que shi va donar a partir del segle I dC, per originriament era anomenat nard a Prsia i a lOrient Prxim. Segons una llegenda, el va inventar un savi anomenat Qaflan. El joc representava el curs sencer dun any. El tauler tenia un total de 24 punts per a les 24 hores del dia; els 12 punts de cada meitat del tauler eren els mesos i el signes del zodac; les 30 peces eren els dies del mes; i els daus constituen el dia i la nit, i el total de 7 punts que sumaven les cares oposades dun dau representaven els dies de la setmana i els planetes que en aquell moment es coneixien. En lactualitat encara shi juga, per sha divulgat amb el nom angls de backgammon. Busqueu les regles del joc i confegiu un text instructiu en qu les expliqueu. Les podeu consultar a http://www.barcelona2004.org/cat/eventos/juegos/backgammon.htm.

31

EL ROMAN DE TRISTANY I ISOLDA

1. ARGUMENT, ORIGEN I VERSIONSLorigen de la llegenda de Tristany i Isolda sha de buscar dins el poble celta i, concretament, en tres estoires de raptes irlandesos (aitheda): Deirdre i Nois, Baile et Aillinn i, sobretot, Diarmaid i Grainne. Daquestes tres belles histries pren model lautor de la llegenda de Tristany i Isolda. Per les llegendes canvien, els autors hi introdueixen innovacions segons el gust dels oients i les corts on reciten. I s aix el que passa amb la llegenda de Tristany i Isolda. Quan travessa el mar i arriba a Frana, els cantors bretons que propagaran la llegenda per tot el continent hi aniran introduint canvis al gust del moment. 1. Busqueu en un diccionari literari la histria de Diarmaid i Grainne i estudieu les semblances amb la llegenda de Tristany i Isolda. 2. Busqueu qui va ser Joseph Bdier i expliqueu don parteix per comenar a escriure la seva versi de la llegenda. 3. De relats sobre Tristany i Isolda ens nhan arribat molts, en moltes versions diferents al llarg de la histria de la literatura. Us proposem que completeu aquesta taula: Autor Thomas dAnglaterra Broul Maria de Frana Eilhart von Oberg Gottfried von Strassburg El lligabosc (lai) Tristrant Tristan und Isolde Tristany rossinyol Frare Robert Gerbert de Montreuil Folie de Tristany (Oxford); deriva de la versi de Thomas Annim Folie de Tristany (Berna); deriva de Broul Tristany en prosa Sir Walter Scott Matthew Arnold Swinburne Joseph Bdier Thomas Mann Alicia Yllera 1900 Tristan Tristn e Iseo Tristram and Iseult Tristram saga poca Ttol

4. A ms de les versions conegudes, hi ha obres literries des del segle XII que fan referncia a Tristany i Isolda: de Chrtien de Troyes, per exemple, se sap que va escriure un Roi Marc et Ysalte la Blonde, el manuscrit del qual sha perdut. Chrtien de Troyes va ser

35

detractor del relat sobre Tristany i Isolda perqu transgredia valors socials, tics, religiosos, metafsics i ontolgics. Anomeneu algunes daquestes transgressions. 5. Al llarg de ledat mitjana es va tractar de combatre la llegenda de Tristany i Isolda. El mateix Chrtien de Troyes a la seva obra Cligs la denuncia. Llegiu aquests fragments (extrets dEl arte de amar en la Edad Media, de Michael Cazenave i altres, p. 54 i 56), un de Cligs i laltre, un poema solt, i comenteu-los: Su cuerpo estuvo repartido entre dos y su corazn perteneci por entero a uno. As pas toda su vida, pues jams rechaz a ninguno de ellos. Ese amor no fue razonable. No beb jams el brebaje con que Tristn fue envenenado pero ms que a l me hacen amar el buen corazn y el deseo puro. As se me debe reconocer Pues jams fui obligado a ello. Simplemente cre mis ojos, Por cuya falta entr en la va De la que no saldr jams Y no me he arrepentido de ello. 6. Llegiu el lai El lligabosc de Maria de Frana (que trobareu a lAnnex 1) i, desprs, digueu quin s el tema que tracta i quina estructura t. 7. Us presentem un fragment en vers de Broul. Traduu-lo amb lajuda del professorat de francs del vostre centre i feu una versi literria del fragment: Iseut fu au feu amenee; De gent fu tote avironee, Que trestuit braient et tuit crient. Les trators le roi maudient. Leve li file aval le vis. En un bliaut de paile bis Estoit la dame estroit vestue Et dun fil dor menu cosue. Si chevel hurtent a ses piez, Dun filet dor les a trechiez. Qui voit son cors et sa fachon, Trop par avroit le cuer felon Que nen avroit de li piti. Mot sont li braz estroit l! (vv. 1141-1154) 8. Lany 1992 es va descobrir un nou fragment de 154 versos de la versi de Thomas dAnglaterra. Es van trobar a labadia de Holm Cultram a Carlisle. Sn dos folis que servien de guarda dun cartulari. En aquest fragment apareixen les primeres paraules

36

damor entre Tristany i Isolda desprs dhaver begut el filtre amors. Segons Isabel de Riquer, es confirma la hiptesi que amb Thomas dAnglaterra apareix per primera vegada un dileg amors, una declaraci damor i a partir daqu ser obligatori a totes les novelles damor que sescriuran. Llegiu el fragment i expliqueu el joc de paraules equvoques entre amar, la mar i amargo: Si vos no hubierais venido, yo tampoco estara aqu, y no sabra lo que es amar. Es extraordinario que no odie la mar quien un mal tan amargo conoce en la mar, y a quien la angustia es tan amarga! Si yo alguna vez saliera [de la mar], creo que no volvera a entrar. Tristn ha meditado cada una de sus palabras, pero ella le ha desorientado de tal modo a causa de este amar, al que tantas veces ha cambiado [el sentido], que no sabe si este dolor es por la mar o por amar; si ella dice amar a causa de la mar o en vez de amar dice amargo. [Tristn], temeroso, [se] pregunta, si el amor hubiera prendido en ella, lo aceptara o lo rechazara Le pareci que tena gran cantidad de significados; pas por alto uno de los tres y pregunt por los otros dos: la mar y amargo, pues estos dos males se pueden sentir al mismo tiempo: uno produce mareo y el otro es repugnante. (Toms de Inglaterra, Berol, Mara de Francia i altres, Tristn e Iseo, p. 58-59) 9. A tota la pennsula Ibrica tamb era coneguda la llegenda, com demostren alguns poemes de trobadors com Guerau de Cabrera, que a la seva obra Ensenhamen (vv. 185186) diu: Tristan camava Iseut a lairon (Tristany que estimava Iseu damagat); o Cerver de Girona, que va escriure Lo vers de Tristany. Busqueu vosaltres obres de la literatura catalana (o daltres literatures que conegueu) on surtin anomenats personatges de la llegenda. 10. Hi ha autors catalans, ja dins del Renaixement, que recorden Tristany, per exemple Bernat Metge a Lo somni. Altres lataquen i el titllen dimmoral. Llegiu els textos segents (extrets de la pgina 13 de Toms de Inglaterra i altres, Tristn e Iseo) i comenteu-los: Elles entenen sser en gran felicitat haver molt delicadament e loania, e saber parlar diverses lengatges, recordar moltes canons e noves rimades, allegar dits de trobadors e las Epstolas de Ovidi, recitar les ystrias de Lanelot, de Tristany, del rey Arts e de quants amorosos sn stats a lur temps (Bernat Metge, Lo somni) Lo temps en legir coses intils e falses e trufadores, ax com fan aquells que ligen lo libre de Na Guineu o libre de Tristany o de Rotlan o semblants pagueses; car, com diu sanct Ambrs, hom chresti, a qui dus ha dades e lexades tantes meravelloses Scriptures e tantes precioses qui parlen de tot o que lhom pot desitjar, fort s culpable si totes aquestes coses aytals lexa e recorra a libres trufadors e mononeguers. (Francesc Eiximenis, Primer del Chresti) Ac pot entendre vostra devoci que hom deu legir libres aprovats, no pas libres vans, aix com les faules de Lanalot e de Tristany, nil Roman de la guineu, ni libres provocatius a cobejana, aix com libres damors, libres dart damar (Fra Antoni Canals, De modo bene vivendi) 11. Alguns dels elements que han creat la llegenda de Tristany i Isolda sn dorigen purament folklric. Busqueu-ne alguns.

37

2. ESTRUCTURA1. El relat sobre Tristany i Isolda t una estructura prpia i singular, encara que molts dels temes i motius dels quals es compon la llegenda tenen antecedents en altres tradicions narratives, fet que reflecteix que el pblic medieval la coneixia b. a) Ompliu la part dreta de la taula, explicant com es reflecteix lesquema com dels relats heroics tradicionals en la llegenda sobre Tristany i Isolda: Esquema com Heroi desconegut arriba duna terra llunyana, amb unes qualitats excepcionals, es converteix en salvador de la comunitat. Com a premi rep una dona (filla o germana del rei) i funda una dinastia. Viatge dun heroi a ultramar, on troba una dama dun altre mn, de tradici irlandesa. Aparici de la figura del collaborador subordinat. Per en la majoria de relats s el rei qui per la seva valentia obt la m de la princesa. Fugida al bosc on els amants tenen un final trgic en les histries insulars, dorigen irlands. Lheroi sexilia, arriba a un pas estrany, el rei del qual es veu amenaat; lheroi es posa al seu servei, ven els rebels i, com a premi, un altre cop, rep una dona. Esposa trada que denega lajuda al marit, de tradici clssica. b) Hi ha, per, en el relat sobre Tristany i Isolda un tema que no apareix en cap relat precedent. Quin s? 2. El roman de Tristany i Isolda t una estructura de tres parts: plantejament, nus i desenlla. Feu un resum de largument de cadascuna de les parts de la novella (amb una extensi dunes set lnies per a cada part). 3. Aquesta novella t moments culminants en cadascuna de les parts, nics en la histria de la literatura europea, sobre lamor i la mort. Busqueu-los: Llegenda sobre Tristany i Isolda

38

Part 1a

Captol

Punts culminants

2a

3a

4. Bdier comena cada captol introduint una citaci de diferents autors: algunes sn de versions ms antigues de la llegenda de Tristany i Isolda, una dun trobador, una altra de Maria de Frana, de Dant, tots autors que han tractat en un moment o altre el tema de Tristany. Veiem que hi ha autors des de ledat mitjana com Broul a autors romntics com Walter Scott. Mireu de traduir les citacions a la nostra llengua. Demaneu ajuda, si ho creieu convenient, al professorat de literatura catalana, al dangls o al de clssiques. I, desprs, busqueu la relaci que t cada citaci amb el contingut del captol. Captol I Citaci P. En catal Origen de la citaci Gottfried dEstrasburg Sir Tristrem (Walter Scott) Lai de la follia de Tristany Gottfried dEstrasburg

Du waerest zwre baz 1 genant: / Juvente bele et la riant! Tristrem seyd: Ywis, / Y wil 7 defende it as knizt. En po dore vos oi paie / O 13 la parole do chevol, / Dont je ai puis e grant dol. Nein, ezu was nith mit wine, 21 / doch ez im glich waere, / ez was diu wernde swaere, / diu endelse herzent / von der si beide lagen tt. Sobre totz avrai gran valor, / 25 Saitals camisa mes dadan / Cum Iseus det a lamador, / Que mai non era portada. Isot ma drue, Isot mamie, / 29 En vos ma mort, en vos ma vie. V dem selbiu getwerge, / 37 Daz er den edelin man vorrit! Qui veu son cors et sa faon 41 / Trop par avroit le cuer felon / Qui nen avroit dIseut piti.

II III

IV

V

Rambaut, comte dOrange

VI

Gottfried dEstrasburg Eilhart dOberq Broul

VII VIII

39

IX

Nous avons perdu le 47 monde, et le monde nous; que vous en samble, Tristan, ami? Amie, quand je vous ai avec moi, que me fault-il dont? Se tous le mondes estoit orendroit avec nous, je ne verroie fors vous seule. Aspre vie meinent et dure: / 55 Tant sentraiment de bone amor / Luns per lautre ne sent dolor. Oyez, vous tous qui passez 59 par la voie, / Venez a, chascun de vous voie / Sil est douleur fors que la moie. / Cest Tristan que la mort mestroie. Dieu i a fait vertuz. 65

Roman en prosa de Tristany

X

Broul

XI

El Lai Mortal

XII

Broul

XIII

Tristan de fors e chante e 71 gient / Cum russinol que prent cong / En fin dest od grand pit.

Le Domnei des Amanz

XIV Ne membre vus, ma belle 77 amie / Dune petite druerie? XV Ire de femme est a duter; / 81 Mult sen deit bien chascuns garder. / Cum de leger vient leur amor, / De leger revient leur har.

La folie de Tristan Thomas

XVI La dame chante dulcement, 87 / Sa voix accorde a lestrument. / Les mains sont beles, li lais bons, / Dulce la voix et bas li tons. XVII Bele amie, si est de nus: / 91 Ne vus sans mei, ne jo sans vus. XVII El beivre fu la nostre mort. I 97

Thomas

Maria de Frana

Thomas Dante, Inf., V

XIX Amor condusse noi and una 105 morte.

40

3. TCNIQUES NARRATIVES3.1. Lectura per a ser escoltadaEl roman de Tristany i Isolda de Joseph Bdier s una versi de la llegenda de Tristany i Isolda moderna. Bdier fou un romanista del segle XIX que sencarreg de modernitzar aquesta histria medieval. Ell ser el digne continuador dels vells trobadors i reescriur lobra com si fos un contaire medieval i assumint una part molt activa en la narraci. 1. Busqueu la definici de joglar i copieu-la al costat daquest dibuix: ................................................................................................ ................................................................................................ ................................................................................................ ................................................................................................

2. Llegiu i analitzeu el comenament de lobra (interrogacions, manera de dirigir-se al lector, temps i persona verbal, tema i final). Us fa pensar realment en una manera de comenar una obra per a ser llegida? Raoneu la resposta. Senyors, us plau de sentir un bell conte damor i de mort? s de Tristany i dIsolda la reina. Escolteu com amb gran joia, amb gran dol samaren, desprs ne moriren un mateix dia, ell per ella, ella per ell. (p. 1) 3. En grup, repartiu-vos les pgines que us indiquem i trobareu altres moments de lobra en els quals es veu clarament que lautor es dirigeix directament al pblic com si es tracts dun joglar. Copieu la citaci i subratlleu-hi el verb o verbs introductoris utilitzats: P. 13 Citaci

16

25

26

31

33

38

41

40

42

48

93

10 8

4. Memoritzeu i reciteu una daquestes citacions com si fssiu trobadors. Podeu utilitzar disfresses per tal de fer-ho ms verdic. 5. Busqueu sinnims de joglar o contaire i digueu-ne el significat. 6. Altres frmules que utilitza el narrador que fan que sigui un text per ser escoltat sn les interrogacions i les exclamacions. Busqueu tres exemples de cada recurs en podeu trobar a les pgines 4, 5, 20, 26, 29, 31, 33, 37, 38, 40, 42, 43, 45, 50, 52, 53, 63, 73, 81, 92, 108 i 111. Interrogacions Pgina .....: ........................................................................................................... ............................................................................................................................... Pgina .....: ........................................................................................................... ............................................................................................................................... Pgina .....: ........................................................................................................... ............................................................................................................................... Exclamacions Pgina ..... : .......................................................................................................... ............................................................................................................................... Pgina ..... : .......................................................................................................... ............................................................................................................................... Pgina ..... : .......................................................................................................... ............................................................................................................................... 7. De vegades, tamb lautor utilitza frmules tpiques de les histries de transmissi oral com ara: Doncs, vet aqu que..., Temps era temps... a) A quin o quins gneres us recorden les frmules anteriors? b) Digueu quines altres frmules sutilitzen en aquests gneres.

42

3.2. Anticipacions i premonicions1. Us deveu haver adonat que en la primera intervenci del narrador analitzada anteriorment trobem la primera anticipaci, que correspon, precisament, al final de la histria. Per tant, ja de bon comenament sabem el trgic final. Recordem lanticipaci: Senyors, us plau de sentir un bell conte damor i de mort? s de Tristany i dIsolda la reina. Escolteu com amb gran joia, amb gran dol samaren, desprs ne moriren un mateix dia, ell per ella, ella per ell. (p. 1) Per, lautor no noms ens indica quin ser el final, sin que en una altra anticipaci ens detalla que es tracta dun bell conte damor. Digueu a quin personatge o acci fan referncia i quin ser el resultat daltres anticipacions que trobareu a la taula segent: P. 5 Anticipaci Els barons li duien voluntat, i sobre tots els altres, com la histria us ho assabentar, el senescal Dins de Lidan. Personatge/ Acci Resultat

51 Senyors, era un dia destiu, al temps de la sega, un poc desprs de Pasqua granada, i els ocells a la rosada cantaven lalba prxima. Tristany sort de la cabana, ceny la seva espasa, aparell larc Que-no-fall, i, sol se nan a caar pel bosc. Abans que davalli la nit, una gran pena sesdevindr. No, mai uns enamorats no samaren tant i ho expiaren ms durament. 52 El forester hi va, i sasseu sota la Creu Roja. Malet sigui lespia! Per morir vergonyosament, com aquesta histria us ho dir tot duna. 61 Per, daquests tres, lun morir per lespsa, laltre finar aspidat per una fletxa, laltre negat; i, quant al forester, Perins el Franc, el Blond, el matar a cops de bast, dins el bosc. Aix Du, que odia tota desmesura, venjar els enamorats de llurs enemics. 63 Amb tot, vinguda la nit, Tristany, com ho havia proms a la reina, sesmuny a casa del forester Orri, que lalberg secretament dins el celler arrunat. Que els bausadors es guardin! 73 Dem, a trenc dalba, bells senyors, guardeu-vos de Tristany! [...] Per, abans que els llebrers lhagin desallotjat del seu ja, llur amo haur rebut una tal ferida, que cap metge no el sabr guarir. 85 Ah!, senyors, per qu digu aquesta paraula? Per, per aquesta paraula, mor.

43

2. A banda de les anticipacions que hem vist, tamb intum com sesdevindran els fets a travs de les premonicions dels personatges. Aquesta tcnica utilitzada per lautor tamb podem considerar-la com si danticipacions es tractessin per tal de mantenir el lector atent i perqu es faci una idea del possible final. Busqueu tres premonicions que t Isolda sobre la sort del seu estimat, resumiu-les i expliqueu-ne el significat: P. 53 Tipus de premonici Resum Significat

88

109

3.3. Punt de vista del narrador1. Lautor daquesta versi del relat del Tristany i Isolda, Joseph Bdier, utilitza un narrador que podria ser ben b un joglar de ledat mitjana. Per tant, el narrador sap en tot moment el que passar a la histria i fins i tot es pot permetre el luxe de prendre-hi part. a) Digueu en quina persona sens presenten els fets i transcriviu-ne exemples (de les pgines 5, 6 i 13). b) Quin punt de vista direu que presenta lobra? 2. El punt de vista intern implica que el narrador mostra les seves opinions i, per tant, s completament subjectiu. a) Per qui pren partit des de bon comenament i quins personatges sn presentats com a tradors als ulls del lector? b) Amb quins noms anomena Andret, Denoaln, Gondoine i Ganel? 3. Busqueu el significat de la paraula lausengiers i digueu quina relaci t amb dels deslleials presentats a la histria. 4. Passem a analitzar ara les aportacions que fa el narrador. a) Cada vegada que un infortuni sesdev per als amants el narrador utilitza una interjecci de lament. Quina s? Busqueu situacions en qu el narrador la utilitzi. b) Tamb utilitza sovint la interjecci ah! per a manifestar emocions com lalegria, el dolor, la indignaci, la sorpresa... Digueu quin sentiment expressa el narrador en aquestes situacions en qu apareix:

44

P. 38 38 39

Citaci Ah!, a qui shauria acudit mai una tal tradoria? Ah, Du!, quin foll pensament! Ah, si hagus sabut que no seria adms a provar la seva innocncia en combat singular, lhaurien esquarterat viu abans que sofrir que el lliguessin vilment. Ah, Du!, per qu no els occ? Ah!, senyors, per qu digu aquesta paraula? Per, per aquesta paraula, mor.

Emoci

40 85

c) Una altra tcnica molt hbil del narrador per fer que el lector sapiadi dels amants s la utilitzaci del nom de Du com a salvador tamb de la parella. Busqueu els fragments en les pgines 26, 33, 40, 42, 43, 61 i 108, i copieu-ne tres en qu quedi clar que Du sapiadar dels amants. Digueu tamb per qu creieu que s tan important que la figura de Du perdoni els enamorats. 5. Carles Riba, el traductor al catal dEl roman de Tristany i Isolda, ens reescriu a la Nota Preliminar, unes paraules duna carta-prleg de Gaston Paris, mestre de Bdier: Tinc el plaer de presentar als llegidors el ms recent dels poemes que ladmirable llegenda de Tristany i Isolda ha fet nixer. s ben b un poema, en efecte, baldament escrit en bella i simple prosa. M.J. Bdier s el digne continuador dels vells trobadors que han assajat de trascolar dins el cristall lleuger de la nostra llengua lembriagador beuratge en qu els enamorats de Cornualla assaboriren en altre temps lamor i la mort. Per redir la meravellosa histria de llur encantament, de llurs joies, de llurs penes i de llur mort, tal com, sortida de les pregoneses del somni cltic, rap i trasbals lnima dels francesos de dotzn segle, sha refet, a fora dimaginaci simptica i derudici pacient, aquesta nima mateixa, amb prou feines deseixida, tota novella a aquestes emocions inconegudes, deixant-se envair per elles sense pensar a analitzar-les, i adaptant, sense aconseguir-ho completament, el conte que lencisava a les condicions de la seva existncia acostumada. Si ens hagus pervingut de la llegenda una redacci francesa completa, M. Bdier, per fer conixer aquesta llegenda als lectors contemporanis, shauria limitat a donar-ne una traducci fidel. El dest singular que ha volgut que no ens arribs sin en fragments dispersos, lha obligat a assumir una part ms activa, per a la qual no bastava dsser un savi, per a la qual calia sser un poeta... (p. X-XI) La prova que Bdier coneixia les diferents versions la tenim en les aportacions del mateix narrador en lobra. Llegiu aquests fragments i, desprs, feu les activitats que us proposem: Text 1: Els contaires pretenen aqu que Brangiana no havia llenat al mar el flasc de vi dherbes, no del tot escurat pels amants; sin que al mat, desprs que la seva dama hagu entrat al seu torn en el llit del rei Marc, Brangiana aboc dins una copa el que restava del filtre, i la present als nuvis: que Marc en begu llargament i que Isolda llen la seva part damagat. Per sapigueu, senyors, que aquests contaires han corromput la histria i lhan falsejada. Si han imaginat aquesta mentida, s per falta de comprendre el meravells amor que Marc port sempre a la reina. Certes, com sentireu aviat, mai, malgrat langoixa, el turment i les terribles represlies, Marc no pogu foragitar del seu cor Isolda ni Tristany:

45

per sapigueu, senyors, que no havia begut el vi dherbes. Ni metzina, ni sortilegi; noms la tendra noblesa del seu cor li inspir amar. (p. 25) a) En el text 1 el narrador parla daltres contaires. A qui es refereix? b) Quina s la diferncia que Bdier introdueix en la seva versi? c) Per qu creieu que ho fa? Text 2: Senyors, els bons trobaires dantany, Broul i Thomas, i missenyor Eilhart i mestre Gottfried, han contat aquest conte per a tots els que estimen, no per als altres. Us envien per mi llur salut. Saluden aquells que sn consirosos i aquells que sn felios, els malcontens i els desitjosos, els que estan alegres i els que estan torbats, tots els enamorats. Tant de bo trobin aqu consol contra la inconstncia, contra la injustcia, contra el despit, contra la sofrena, contra totes les penes damor! (p. 108) d) En el text 2 de nou el narrador torna anomenar els contaires atribuint-los una versi diferent a la seva. A quina versi diferent es refereix? e) Per qu creieu que canvia la versi? f) Aqu, com a final de la histria, anomena directament els noms dels autors de les diferents versions medievals, i ho fa amb el nom de trobaires. Busqueu informaci sobre ells en un diccionari enciclopdic. g) Com sens presenta Bdier en aquest text? h) Quin s el missatge que, segons Bdier, sha de donar als lectors de part de tots els contaires? i) Per qu creieu que lautor acaba amb aquest fragment: Tant de bo trobin aqu consol contra la inconstncia, contra la injustcia, contra el despit, contra la sofrena, contra totes les penes damor!? 6. Una altra tcnica emprada per lautor s la narraci rpida dels fets, anunciada per ell mateix. Tot seguit, llegiu uns fragments de la novella i, desprs, resoleu les activitats que plantegem: Senyors, es conv al narrador que vol plaure, devitar les contarelles massa llargues. La matria daquest conte s tan bella i tan diversa: qu sen trauria, dallargassar-la? Jo dir, doncs, breument, com desprs dhaver anat fora temps errvol per mars i terres, Rohalt el Fe-Tinent atrac a Cornualla, retrob Tristany, i, fent veure al rei el carboncle que temps era temps ell havia donat a Blancaflor com un car present nuvial, li digu [...] (p. 5) I dir breument com Tristany, havent rebut del seu oncle les armes de cavaller, pass el mar amb lestol de Cornualla, es fu reconixer dels antics vassalls del seu pare, desafi loccidor de Rivaln, locc i recuper la seva terra. (p. 6) a) Quins sn els fets que sintetitza volgudament lautor? b) Per quin motiu creieu que resumeix tant els fets? c) Trieu ara un dels dos fragments i escriviu la histria que us imagineu que va poder passar. d) Busqueu altres passatges en els quals es vegi una narraci rpida dels fets, encara que lautor no ho anunci com en els casos anteriors.

46

4. PERSONATGESEls personatges de la novella a simple vista semblen bastant simples i senzills. Tanmateix nhi ha alguns de gran complexitat psicolgica, com els dos protagonistes. Dels vint-i-vuit personatges que apareixen al llarg de la novella, alguns de manera nicament testimonial, estudiarem els que estan ms a prop dels protagonistes.

4.1. Tristany1. Contesteu breument sobre lorigen del personatge principal, Tristany: a) Tristany s un personatge dorigen noble, aix ho demostren les seves arrels. Digueu qui sn els seus pares i els seus orgens. b) Per qu li posen Tristany? c) Tristany, per evitar la mort, va ser criat per Rohalt, que desprs el confi a Gorvenal perqu li ensenys les arts que convenen als barons. En qu consistien? d) Qu pretn Rohalt que faci Tristany, una vegada aclarit el seu origen? e) Tristany s armat cavaller pel seu oncle Marc i va a Leons. Una vegada ha venut lenemic, pren una decisi. Quina? 2. En els primers captols demostra que s un home valent amb les armes, que no t por a enfrontar-se amb els seus enemics: ni gegants, ni dracs, ni cavallers com ell. a) La seva segona proesa s vncer el Morholt, que arriba dIrlanda... Amb quin propsit? b) Buscant la dama que ha de ser lesposa del rei Marc, arriba a Irlanda i torna a lluitar i torna a vncer. Contra qui? c) Per Tristany no solament mata ssers superiors a ells en fora, sin que mata cavallers com ell (els cavallers felons). Per qu ho fa? d) Tristany i els seus amics lleials, demostren poca pietat amb lenemic, fins i tot el narrador ens ho explica amb gran crueltat. Busqueu alguns fragments on es vegi aquesta sang freda de Tristany i els seus. 3. Tristany t una part molt humana, s un home real, de carn i ossos: quan s segrestat enyora el seu pare adoptiu i el seu mestre; li agrada cantar i tocar larpa